La Busca abril 2016

Núm. 11

La Busca de Vilanova i la Geltrú

2 EDITORIAL | 3 EL MOLÍ DE MAR I ELS FESTIVALS | 4 EL DEUTE MUNICIPAL | 5 COMPTES CLARS | SOBIRANIA ALIMENTÀRIA | 6 LES NOSTRES MOCIONS | 7 MILITANTS DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA 8-9 POBRESA ENERGÈTICA | 10 LA BROSSA SE’NS MENJA | 11 GUANYEM UN ALBERG PÚBLIC | 12-13 DE BAT A BAT | 14 AVANCEM SENSE POR CAP A LA REPÚBLICA | 15 LITORAL CULTURAL

Abril 2016

2

Volem tensar les velles resistències

U

n any de mandat ha estat un temps prudencial i suficient per certificar la continuïtat de la provisionalitat pel que fa a la manera de fer del govern de Vilanova i la Geltrú. Res no ha canviat tangencialment amb la renovació de l’alcaldia en mans de Neus Lloveras ni amb l’entrada del PSC. Hi conviuen una vella manera d’entendre la política amb una vella manera d’entendre la ciutat: fer i desfer perquè res no canviï i tot continuï igual.

LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

A l’actual govern hi conviuen una vella manera d’entendre la política amb una vella manera d’entendre la ciutat La conjuntura municipal és suficientment paradoxal.

La sociovergència vilanovina somia que governa amb fermesa tot allò que se sustenta amb una fràgil minoria. La realitat, prou que ho sabem, és força més crua. Des que Neus Lloveras ocupà el càrrec d’alcaldessa a la vila, el govern ha centrat la seva línia d’actuació política en un àmbit sovint unidireccional, centrat bàsicament a apostar per la revitalització econòmica de la ciutat amb el comerç, les fires i el turisme. Qualsevol aposta de govern és respectable i cada formació tindria la seva, en això hi podem estar d’acord. La de la CUP, evidentment, seria força diferent. No obstant això, la implicació de l’actual govern a l’hora de projectar la ciutat a l’exterior contrasta amb les idees vagues del mateix equip gestor, molt limitat a l'hora d’esmerçar esforços per atendre altres àmbits de vital importància.

La sociovergència vilanovina governa la ciutat com si fos una junta gestora

La sociovergència vilanovina governa la ciutat com si fos una junta gestora, administrant les engrunes i carregant per segles la hipoteca generada després de set anys d’estafa financera i d’usura bancària. No ho fan d’una manera alegre, però sí amb una por agònica que barregen amb el brou de la resignació.

Qui dia passa, any empeny. Aquest govern, per entendre’ns, mai no trencarà la baralla mentre conservi alguna quota de poder.

Hi ha aspectes que, malgrat la crisi, no tenen cap preu: el debat, la transparència, la informació a cost zero Des de la CUP som conscients que el nostre paper resta, com sempre, condicionat a la voluntat política d’un govern que, veritablement, compti amb els regidors i regidores de l’oposició per endegar polítiques públiques en nom de la recurrent i buida apel·lació al consens. Més enllà de la supèrbia moral de què algú ha fet befa, a la CUP sempre hem estat constructius i propositius. A l'hora de la veritat, però, de res no serveix l’aprovació d’una moció si després no s’executa o resta guardada en un calaix. D'exemples, ens en sobren. De la mateixa manera, serveix de ben poc presentar un pressupost continuista i de faves comptades tot obviant, per exemple, la proposta de mínims presentada pels cinc regidors i regidores de la CUP; una proposta a la baixa amb prioritats molt concretes que mai no va arribar a ser estudiada per més que el govern -diuen- ho fa tot i treballa en tot. Ni tan sols van asseure’s a negociar: les bones intencions es van quedar a la porta de l’entrada. Precisament, els pressupostos presentats van evidenciar que els partits que sempre han governat no tenen iniciativa ni capacitat de pensar fora de la pura gestió. A res no han trobat mai una alternativa.

D’ençà de l’esclat de l’estafa financera, el mantra ha estat sempre el mateix: tot val diners, les finances estan escanyades, aquí no hi arribem i cal reduir la

despesa. Hi ha aspectes, però, que no tenen cap preu: el debat, la transparència, la informació a cost zero. Són el flanc dèbil d’un govern que ho vol controlar tot en tot moment; que arriba tard a tot i sempre improvisant solucions d’urgència. Durant els últims mesos ens hem reiterat a l’hora de subratllar l’opacitat amb què l’equip de govern atén les demandes d’informació. L’accés a la informació és un tema cabdal perquè els grups polítics desenvolupem la nostra tasca. Sovint ens trobem amb respostes poc concretes que arriben amb un retard injustificat. D'altra banda, el debat i la reflexió són elements consubstancials a la higiene democràtica d’una institució. A la nostra ciutat, ens trobem amb problemes per accedir a la informació i per generar nous espais de debat: la visió política a mig termini resta ofegada, com dèiem, en la pura gestió. Entestat a elaborar l’ordre del dia de moltes propostes a un mil·límetre de ser consumades sense que hagi existit cap intercanvi d’idees, aquells apunts imprescindibles que precisen d’un acord de ple, el govern bandeja del debat la política de llarga volada; un debat que, evidentment, la CUP no vol bandejar i al qual no vol renunciar.

Avui com ahir, aquest serà el nostre objectiu. Incidir des de la institució per acabar d'una vegada per totes amb el tòpic reiterat: “això, aquí, sempre s'ha fet així”. No ens en cansarem, de tensar les velles resistències i reclamar més democràcia.

A la nostra ciutat, ens trobem amb problemes per accedir a la informació i per generar nous espais de debat: la visió política a mig termini resta ofegada en la pura gestió

3

El Molí de Mar i els festivals

Una mica d’història local (festiva i musical) Els antecedents ens situen en l'època de la recuperació democràtica per part dels ajuntaments catalans. Als anys vuitanta hi ha el gran reviscolament de la cultura popular i tradicional, i molts governs locals d'arreu del país recuperen actes prohibits pel franquisme, dates festives prèviament eliminades del calendari; com també reintrodueixen la importància central dels carrers i les places de les viles com a eixos centrals de l'expressió vital col·lectiva. Paràmetres de total normalitat en el marc de la nostra societat mediterrània. Això no és Islàndia.

Tot això per emmarcar el context en què es crea el FIMPT (Festival Internacional de Música Popular i Tradicional). Esdeveniment pioner, en el seu estil, a l'Estat espanyol; germen de molt del que vindrà unes dècades més tard. També el context on es creen activitats populars, lúdiques i culturals, com l'Estiu Mogut, un cicle d'activitats diverses i concerts que van tenir lloc, principalment, al Molí de Mar durant els mesos de juliol, i que va durar de principis dels anys vuitanta fins a principis dels noranta.

Després, al cap dels anys, es va intentar ressuscitar la idea amb una proposta similar anomenada “Amalgama”, que no va arribar a quallar. La missió s'avorta. Els consistoris estan per altres feines. Les partides de cultura ja no són tan prioritàries. El Trapezi es queda a Reus. El FIMPT s'escarranseix.

Canvi de segle. Sonen campanes de relleu generacional. És l'hora de les entitats, i no només per Carnaval.

Recuperació del Molí de Mar i l'auge dels festivals Hauríem de dir, millor, “l'auge dels festivals creats i gestionats per les entitats culturals sense ànim de lucre”, per ser més precisos. I aquesta distinció és important perquè és una feliç anomalia dins el panorama català. De festivals creats per governs locals, n'hi ha uns quants. De viles que tinguin una entitat que crea el seu festival, també n'hi ha unes quantes. Però, ciutats mitjanes, com Vilanova i la Geltrú, que arribin a tenir més de mitja dotzena de festivals musicals, de tots els estils, creats i gestionats per les mateixes associacions del municipi (Freaky X-mas, Verano Freak Festival, Faraday, Nowa Reggae, Manani Rock, Tranuita, Ateveu, El Tingladu...)? Això és un panorama del tot inèdit. És en aquesta tessitura que l'any 2001 es recupera el Molí de Mar (després de moltes desavinences interadministratives), per després recuperar-lo ja del tot del 2004 endavant, amb els convenis de cessió de l'ús de l'espai convenientment signats entre l'Ajuntament i la Generalitat.

El Molí. En majúscules. Un espai privilegiat amb la Platja del Far als peus. El recinte idoni, somiat per qualsevol ciutat, per a programar esdeveniments musicals de format mitjà. Què us hem d'explicar, a vosaltres...

De festivals creats per governs, n'hi ha. De viles que tinguin una entitat que crea el seu festival, també. Però, ciutats mitjanes que tinguin més de mitja dotzena de festivals, de tots els estils, creats i gestionats per les mateixes associacions del municipi, és un panorama del tot inèdit.

La situació actual i el futur incert La sentència del TSJC ha tocat de mort els esdeveniments que se celebraven actualment al Molí de Mar, com també l'opció de crear-ne de nous. Ras i curt: no s'hi podrà fer res més, mai més, si no es canvien algunes lleis.

La sentència ha tocat de mort els esdeveniments que se celebraven al Molí de Mar, com també l'opció de crear-ne de nous Però no només això, sinó que la sentència té vigència en tot el terme municipal i, per tant, qualsevol esdeveniment que tingui lloc fora de les dates d'excepció assenyalades al calendari del consistori (Carnaval, Sant Pere i Sant Joan, Festa Major), haurà d'intentar acomplir una normativa acústica del tot inassumible (us estalviarem les dades més tècniques i us emplacem a llegir el manifest que va presentar el Nowa Reggae).

La societat canvia i tots els indicis apunten a una extrema individualització del que abans era vist com un bé comunitari, intangible i valuós. Ens hem tornat intransigents, alcaldes del nostre metre quadrat. Fins i tot amb els cicles festius. Amb l'alegria de l'altre. La legislació, a més a més, cada vegada és més estricta.

Un veí pot tenir el mateix poder que gairebé setanta mil vilanovins i geltrunencs. No sé si es poden reclamar danys i perjudicis morals al TSJC. Si és el cas, anem-hi, demanem-ho, perquè guanyarem.

La societat canvia i tots els indicis apunten a una extrema individualització del que abans era vist com un bé comunitari, intangible i valuós

LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

A

finals del mes de març passat saltaven totes les alarmes: una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) retirava la llicència al festival Nowa Reggae, retroactivament, en base a les denúncies d'uns veïns per incompliment de la normativa de sorolls. A la vegada que, a la mateixa sentència, s'exercia pressió vers l'Ajuntament perquè aquest no atorgués cap tipus de llicència per a futurs esdeveniments al Molí de Mar.

4 LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

El deute marca les finances municipals Ordenances Fiscals: pujada d’impostos

Uns Pressupostos idèntics a l’any passat

L’Auditoria del Deute assenyala el camí

A l’octubre es van aprovar les Ordenances Fiscals, que dicten els impostos i taxes de l’Ajuntament. La proposta inicial del govern de Lloveras va ser una pujada d’un 10 per cent dels impostos més importants, com ara l’IBI. Cal recordar que, per a les Ordenances de 2015, CiU i PSC, aleshores a l’oposició, van pactar mantenir-les igual que l’any anterior. Els mateixos partits decidien un any després que havien d’incrementar la càrrega impositiva fins a un 10 per cent. Com si no tinguessin res a veure en la gestió pressupostària de l’anterior mandat, de cop i volta el govern es va adonar que les despeses financeres de 2016 augmentarien vora 4 milions d’euros.

Entre l’aprovació de les Ordenances i la dels Pressupostos, el Ple va haver de demanar un nou préstec d’1,9 milions d’euros. Aquest cop, es tractava d’un forat de tresoreria que s’havia de situar a l’any 2007, quan el regidor Albert Sanabra (PSC) va apuntar la venda d’uns solars a la partida d’ingressos. Aquesta operació, que no s’ha arribat a produir, era la manera d’equilibrar uns pressupostos que ara, anys més tard, provoca un dèficit de tresoreria. És un exemple que explica el modus operandi dels successius governs. Darrere de l’endeutament no hi ha tan sols equipaments i polítiques ambicioses, com ens volen fer creure, sinó una mala gestió de les finances que ha acabat hipotecant el futur de la ciutat.

La CUP ha expressat reiteradament la necessitat d’afrontar el debat sobre el deute municipal. Atesa la seva importància en el desenrotllament de polítiques públiques, una de les primeres mesures que vam portar al Ple va ser la moció per elaborar una Comissió per a l’Auditoria del Deute, que es va aprovar amb els vots favorables de la majoria de grups. Amb aquesta Auditoria, preteníem obrir a la ciutadania el debat sobre el deute, tot i que finalment els membres de la Comissió, per voluntat del govern, s’han limitat als regidors. Tot i així, des de la CUP considerem que, si els treballs de la Comissió es duen a terme amb determinació, pot ser una bona eina per avançar en la resolució del problema.

Com que el pagament d’alguns préstecs s’havia ajornat, els darrers pressupostos del mandat 2011-2015 es van presentar com a positius, amb un superàvit que coincidia justament amb el no pagament del retorn dels préstecs. Així, després de congelar els impostos en any electoral i treure pit de la magnífica gestió que li havia permès assolir superàvit, el govern sociovergent proposava una pujada d’un 10 per cent en els impostos més significatius i d’un 5 en la resta. Es tractava d’una maniobra de propaganda que, tanmateix, no podia emmascarar un dels problemes més greus de l’Ajuntament: l’alt índex d’endeutament. Aquesta realitat ens situa com una de les ciutats amb més deute per habitant, entre les majors de 50 mil habitants.

Finalment, com que el govern no obtenia suports que validessin la pujada d’impostos que proposava, va reduir la seva idea inicial a la meitat i va a aconseguir l’abstenció d’Esquerra.

Després de congelar impostos en any electoral i treure pit de la gestió que li havia permès assolir superàvit, el govern proposava una pujada d’un 10 per cent

Darrere de l’endeutament no hi ha tan sols equipaments, com ens volen fer creure, sinó una mala gestió de les finances municipals que ha acabat hipotecant el futur de la ciutat Quan va arribar el debat dels pressupostos, la CUP va fer una proposta de mínims que augmentava àrees com la de Serveis Socials. A través de la rebaixa de partides supèrflues com lloguers o despeses d’oficina, vam exposar que hi havia marge per “tocar” uns 700 mil euros (d’un pressupost de 65 milions). Aquesta proposta responia tant a l’expansió de la despesa per paliar la situació d’emergència social com a la voluntat de ser una alternativa al programa d’austeritat i retallades. Malgrat això, el govern no va acceptar-ho i aprovà uns pressupostos gairebé idèntics als de l’any passat, amb la diferència de l’augment de la càrrega financera. Per molt que el govern anunciï plans de xoc i mesures excepcionals, l’àrea de Serveis Socials té el mateix pressupost que l’any passat, cosa que, en haver augmentat el pressupost global, fa que a nivell relatiu la proporció de despesa social hagi disminuït. La realitat s’imposa un altre cop enfront de la propaganda del govern.

L’objectiu és que aquests anys de recessió no siguin una excusa per buidar les institucions de democràcia. Cal reforçar els mecanismes de decisió col·lectius i de transparència. Per això, els propers mesos, des de la CUP farem propostes en la línia de treballar amb entitats de banca ètica i cooperativa, de fer pinya amb altres ajuntaments que pateixen les mateixes dificultats econòmiques i d’impulsar alternatives a la banca tradicional perquè els projectes de negoci arrelats al territori puguin trobar finançament.

Els propers mesos, farem propostes en la línia de treballar amb entitats de banca ètica i cooperativa, de fer pinya amb altres ajuntaments i d’impulsar alternatives a la banca tradicional perquè els projectes arrelats al territori puguin trobar finançament

5

BALANÇ 2015 INGRESSOS Subvenció grup municipal Quotes militància Vendes Altres TOTAL

45.822,87€ 4.350,00€ 1.240,79€ 138,00€ 51.551,66€

DESPESES Col·laboració Ateneu Quota Secretariat Nac. CUP Secretaria Material Revista Campanya i actes Moviments socials Campanya municipals Campanya Autonòmiques Transport Altres TOTAL

13.200,00€ 5.972,41€ 325,15€ 892,97€ 4.244,05€ 2.930,89€ 431,64€ 6.016,71€ 1.112,58€ 220,57€ 242,83€ 35.589,80€

Prèstec a la CUP Nacional per la campanya del 27S

14.000,00€

L

a promoció dels productes de proximitat i l’economia productiva del territori és estratègica per al futur econòmic de la ciutat per una gran diversitat de motius. No tan sols per l’àmbit laboral i d’oportunitats, sinó també per la sobirania alimentària, per l’enfortiment del teixit productiu local, per la restauració existent i futura, per la proposta turística i gastronòmica de la ciutat i també per a la pròpia salut de les persones.

Quan el sector primari té una escala adequada al seu entorn i és capaç de comercialitzar els seus productes en circuits curts que abasteixen els mercats i comerços locals, deixen de ser mers actors econòmics sectorials i esdevenen autèntics custodiants del territori. Un entorn periurbà econòmicament productiu és la millor garantia per a la seva salvaguarda, així com la cura dels mètodes de explotació són l’únic camí per a la seva rendibilitat i sostenibilitat futura.

L’enfortiment del sector primari ens fa avançar cap a la sobirania alimentària del nostre entorn i el dret que té qualsevol societat a un accés garantit a aliments saludables. En una ciutat com Vilanova, rodejada per un entorn natural marítim i de muntanya, l’enfortiment del sector pesquer i l’expansió dels terrenys de cultiu són una aposta de futur per viure en un entorn saludable i un territori que conserva la seva identitat.

Massa sovint hem oblidat que allò veritablement imprescindible per a la vida és l’alimentació i l’entorn Erròniament, el sector primari no ha tingut mai la consideració d’un sector econòmic de futur. Massa sovint hem oblidat que allò veritablement imprescindible per a la vida és l’alimentació i l’entorn on hem de viure i que aquest no és pot deslocalitzar.

Per encarar els grans reptes mediambientals, socials

i econòmics als quals ens enfrontem, caldrà assumir necessàriament les propostes de la sobirania alimentària.

Posar en valor els beneficis econòmics i socials dels productes locals és una responsabilitat de tots i una obligació per a les institucions. Un comerç i una restauració locals preferentment abastits per productes de proximitat generen xarxes econòmiques que repercuteixen tots els seus efectes sobre el territori, de manera que esdevenen factors de desenvolupament, cohesió social i sostenibilitat.

Un comerç i una restauració preferentment abastits per productes de proximitat generen xarxes que beneficien el territori, de manera que esdevenen factors de desenvolupament, cohesió social i sostenibilitat Vilanova ha de saber impulsar aquells sectors econòmics que per diferents motius han perdut importància i que ara sabem que el futur passarà inexorablement per la seva recuperació. Vilanova serà comercial, però també haurà de ser industrial, pesquera, agrícola i turística. Activitats econòmiques com la vinícola o la pesquera són, a més, baluards de la nostra història, de la nostra identitat i del nostre patrimoni gastronòmic. Tots aquests trets diferencials sumats a la cura del nostre entorn natural, històric i cultural, constitueixen els nostre fet diferencial i determinen el nostre potencial turístic.

La CUP de Vilanova impulsarà durant aquest any tot un seguit d’accions, iniciatives, mocions, tallers i reflexions al voltant de la valorització del consum i la producció de proximitat dels aliments. Ho farem dins i fora de l’Ajuntament i de la mà d’aquelles persones que s’hi dediquen i dels col·lectius que treballen per un canvi de model en les relacions econòmiques i socials vinculades a la terra.

LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

Els comptes clars Com cada any, la CUP de Vilanova i la Geltrú presentem els nostres comptes a la ciutadania. Sempre ho hem fet i així ho seguirem fent, perquè pensem que només des de la transparència i la claredat es forgen les relacions de confiança.

Cap a la sobirania alimentària

6

Les nostres mocions Resum de les mocions presentades de juliol de 2015 a abril de 2016

Adhesió a la campanya contra el decret d’autoconsum

Moció que s’uneix a la mobilització de diverses organitzacions de consumidors, sectorials i ambientals que demanen la retirada del RD d’autoconsum energètic presentat pel govern central.

A favor: CUP, CIU, PSC, ERC, SOM i C’s | Abstenció: PP

Reforma urgent del camp de rugby

Proposta presentada per tal que el camp de rugbi en el qual s’entrena i juga el SEL Vilanova sigui adequat per la pràctica de l’esport.

A favor: CUP, ERC, SOM i PP | En contra: CiU, PSC Abstenció: C’s

Auditoria del deute

Proposta per conèixer amb detall quant devem, a qui ho devem i per quins conceptes s’ha generat un deute que cada any obliga a destinar un 10% del pressupost a retornar diners prestats.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC, SOM i PP | En contra: C’s

LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

Retirada de la pista de gel

Per motius energètics, climàtics, d’ocupació d'espai públic o sostenibilitat, demanem que no es faciliti la instal•lació de la pista a la Plaça de la Vila.

A favor: CUP i SOM | En contra: CiU, PSC, C’s i PP Abstenció: ERC

Deixar de pagar el lloguer de la Policia Nacional

Proposta per deixar de pagar el lloguer dels immobles que ocupa actualment el cos de la Policia Nacional espanyola, assumit per l’Ajuntament.

A favor: CUP | En contra: CiU, PSC, C’s i PP Abstenció: ERC i SOM

Declarar Vilanova i la Geltrú ciutat oposada al TTIP Moció perquè el consistori esdevingui contrària a l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió entre els Estats Units i la Unió Europea per limitar els drets dels treballadors, privatitzar els serveis públics i rebaixar els salaris.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC i SOM | En contra: PP Abstenció: C’s

Petició d’arxiu del Cas Expert

Proposta solidària amb els treballadors i treballadores afectats per un episodi de repressió laboral, sindical i policial l’any 2004 al Baix Penedès.

A favor: CUP, CIU, PSC, ERC i SOM | En contra: C’s Abstenció: PP

Acompliment del pacte d’alcaldes/esses (2008) i pla de seguiment del PAES Moció per acomplir el pacte de reducció de les emissions de CO2 a través d’actuacions d’eficiència energètica i fonts d’energia renovables.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC, SOM, C’s i PP

Suport als encausats pel Cas Montoro

Proposta que demana l’absolució dels encausats per l’episodi de repressió policial el dia de la visita del ministre Cristóbal Montoro a la ciutat el maig de 2014.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC i SOM | En contra: C’s i PP

Ajuda d’emergència als camps de refugiats sahrauís Moció solidària amb els camps de refugiats sahrauís després d’un episodi de pluges torrencials.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC, SOM, C’s i PP

Millora de la gestió de residus

Proposta per millorar la gestió de residus, la potenciació del compostatge i els processos de recollida selectiva, i per endegar, complementàriament, una campanya informativa al respecte.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC, SOM, C’s i PP

Recuperar la gestió i la recaptació d’impostos

Moció per recuperar la gestió i la recaptació d’impostos que, actualment, són una competència cedida a la Diputació de Barcelona.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC, SOM, C’s i PP

Promoció del grafit artístic

Proposta per elaborar un catàleg de murs municipals per tal de posar-los a disposició dels col·lectius grafiters de la ciutat perquè hi puguin fer les seves obres lliurement.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC, SOM, C’s i PP

Creació d’un inventari de camins rurals

Proposta per elaborar un catàleg de camins rurals amb mesures per al seu manteniment i adequació.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC, SOM, C’s i PP

Potenciació dels treballs de recerca de batxillerat sobre temes locals

Proposta per tal que l’alumnat de Batxillerat elabori treballs de recerca sobre temes d’interès local amb l’incentiu de ser publicats o premiats.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC, C’s i PP | En contra: SOM

Creació d’un servei de cura d’infants

Proposta per a la creació d’aquest servei gratuït durant la realització de determinats actes institucionals facilitant l’assistència amb fills i/o filles a càrrec.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC, SOM, C’s i PP

Suport a les mobilitzacions i accions en contra del Pla Hidrològic de l’Ebre

Text que manifesta al Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient el rebuig de l’Ajuntament de Vilanova al Pla Hidrològic que afecta l’Ebre.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC i SOM | En contra: PP Abstenció: C’s

Alberg públic al Molí de Mar

Proposta per fer del Molí de Mar un alberg amb la possibilitat de donar-li altres usos complementaris.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC, SOM, C’s i PP

Titulitzacions de les hipoteques i desnonaments (presentada amb SOM)

Proposta per facilitar als afectats per les execucions hipotecàries el fet de poder al·legar que les seves hipoteques han estat titulitzades i restar lliures de desnonaments.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC, SOM, C’s i PP

Accions per lluitar contra la pobresa energètica a la ciutat

Proposta per reforçar les accions contra la pobresa energètica i per l’acompliment de la Llei 24/2015 impulsada per la PAH. No volem que ningú passi ni fred, ni set ni foscor.

A favor: CUP, CiU, PSC, ERC, SOM, C’s i PP

7

Militants de l’educació pública

Que es tanquin dues línies de P3 abans del període de preinscripció a les nostres escoles públiques és una notícia tràgica Per a totes aquelles persones que ens declarem militants de l’educació pública, perquè pensem que és el model que garanteix una futura societat més justa, més crítica i més igualitària, aquestes decisions ens dolen, i molt. Que l’administració pública, que és la que ha de vetllar pels interessos de totes i tots, digui obertament i sense vergonya que aposten per un model d’oferta educativa dual entre l’ensenyament públic i el concertat, perquè és el que també dóna resposta a les necessitats d’un grup de famílies que volen portar les criatures a l’escola concertada, és, com a mínim, indignant. No compartim, però respectem, que hi hagi famílies que vulguin escolaritzar les seves filles i fills en centres concertats, però el que és inacceptable és que aquesta decisió personal l’haguem de pagar entre totes i tots. L’escola concertada, en el seu moment,

potser va jugar un paper important quan calia escolaritzar tot l’alumnat de forma obligatòria i les administracions no podien fer front a la demanda, però actualment són una anomalia dins del sistema educatiu sufragat amb fons públics.

Darrere d’aquesta estratègia política, que posa els interessos corporatius de les escoles concertades al mateix nivell, o fins i tot per davant, dels interessos de l’escola pública, s’hi entreveu una manera d’entendre la societat que no podem compartir. No pot ser que el tresor més preuat d’una societat, la seva educació, no pugui gaudir dels millors recursos perquè els governs de torn han de dotar per igual centres concertats que, per altra banda, ja s’autofinancen. I tot això sense parlar de com la majoria d’aquests centres adoctrinen des d’un punt de vista religiós o segreguen per qüestions de gènere.

Decidir tancar línies de P3 o tancar escoles, a més, posa sobre la taula la incompetència de l’administració a l’hora de preveure quines seran les necessitats educatives de les seves viles i ciutats. I, si no és incompetència, és perversió. És la voluntat d’anar tramant i posant en marxa un pla, ideat amb minuciositat quirúrgica, per acabar al llarg dels anys amb la qualitat de l’educació pública. I, si no és incompetència ni perversió, és oportunisme i falsedat; és haver promès alguna cosa que sabien sobradament que no podrien complir.

Tancar una línia de P3 o una escola avui, vol dir 9 anys sense aquest recurs a l’abast de tothom.

Significa que moltes famílies optaran pel model concertat, tot i no compartir el seu tarannà, perquè l’oferta pública no és suficient, tot i ser necessària.

Tancar una línia de P3 o una escola avui, vol dir 9 anys sense aquest recurs a l’abast de tothom

I la solució, per a un govern que realment volgués apostar per un ensenyament públic i de qualitat, no sembla pas difícil: no caldria tancar línies si reduíssim les ràtios dels grups classe per poder atendre millor l’alumnat i la seva diversitat. Però la resposta a aquesta opció sempre és negativa amb l’excusa que és insostenible econòmicament. I aleshores la qüestió passa de ser indignant a insultant. No podem canviar de destinatari els recursos que s’utilitzen per pagar els concerts d’algunes escoles per emprar-los en el pagament de més mestres i més escoles públiques?

De debò no és mereix l’educació del nostre poble un pas ferm cap a un sistema educatiu de qualitat que esdevingui un exemple a seguir a tot Europa?

No caldria tancar línies si reduíssim les ràtios dels grups classe per poder atendre millor l’alumnat i la seva diversitat LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

Q

ue de nou es tanquin dues línies de P3 abans del període de preinscripció a les escoles públiques de Vilanova i la Geltrú és una notícia tràgica i preocupant que va molt més enllà de la casuística puntual d’aquest curs.

Malauradament, a la nostra vila, en els darrers anys, no només s’han tancat línies d’educació infantil sinó que també hem hagut de patir com l’escola Pasífae quedava desmantellada sense haver pogut gaudir d’un edifici digne i sense donar la possibilitat a tot el seu alumnat d’acabar l’escolaritat en el mateix centre on l’havien començada. I, alhora, seguim veient com les escoles concertades, protegides per un conveni vigent signat per alguna administració pública, sí que poden seguir oferint les seves places de P3 durant el període de preinscripció, amb la dubtosa amenaça de no rebre el concert econòmic si no omplen com a mínim una vintena de les seves vacants.

8

Pobresa energètica ni fred ni set ni foscor

L

a pobresa energètica és la dificultat a què s’enfronten algunes famílies per pagar les factures d’aigua, llum i gas, i per mantenir la seva llar a una temperatura adequada. Es tracta d’un problema creixent i que s’emmarca dins del dret d’accés a un habitatge digne. Així doncs, garantir el dret a un habitatge digne no només es tradueix en el dret a un sostre, sinó també als subministraments bàsics necessaris per viure. És en aquest sentit que diem que l'aigua i l'energia són drets bàsics.

L'aigua i l'energia són drets bàsics La pobresa energètica és conseqüència de diversos factors:

LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

- d’una banda, les males condicions en els edificis i l’ús poc eficient de l’energia: més de la meitat d’edificis estan construïts sense criteris d’eficiència energètica i el 16% presenten humitats, goteres o problemes similars; - d’una altra, la pujada continuada dels preus dels subministraments bàsics: des del 2003 la llum s’ha apujat un 83% a l’Estat espanyol, essent el quart estat membre de la Unió Europea amb l’electricitat més cara, després de Dinamarca, Alemanya i Xipre; - i, finalment, la disminució de la renda familiar com a conseqüència de la situació econòmica: un 20% dels catalans viuen per sota del llindar de la pobresa.

Si anem a les causes profundes d’aquest problema, la pobresa energètica no només deriva de la manca de recursos, sinó que està molt lligada a la política energètica i de l’aigua. Les privatitzacions, els oligopolis i la liberalització del mercat de l’energia ens han portat a una situació en la qual els serveis bàsics d’aigua i energia necessaris per a la supervivència es troben en mans de poques empreses privades que en controlen els preus i que poden privar-nos de l’accés a aquests serveis.

La pobresa energètica està molt lligada a la política energètica i de l’aigua Recordem que a Vilanova tenim una empresa municipal d’aigua, que l’Ajuntament va intentar privatitzar fa un parell d’anys. Per sort, la privatització no va tirar endavant (gràcies, entre d’altres, a l’oposició de la CUP).

Malgrat que la llei del sector elèctric 54/1997 va obrir el camí definitiu a la liberalització del sector, a l’Estat espanyol es dóna la particularitat que la generació, la distribució i la comercialització de l’energia són dominades per les empreses de l’anomenat Oligopoli (principalment, Endesa, Gas Natural i Iberdrola, i en menor mesura EDP i Eon).

Els serveis bàsics d’aigua i energia necessaris per a la supervivència es troben en mans de poques empreses privades que en controlen els preus Després de pràcticament 20 anys del procés de liberalització, es pot afirmar que aquest procés ha suposat la creació d’un mecanisme de suport amb diner públic a les grans empreses elèctriques. La pujada de preus de l’energia no té una relació directa amb els costos reals de la generació i el transport de l’energia. La factura que paguem té infinitat de conceptes, com ara la moratòria nuclear, els pagaments per capacitat o el servei d’interrumpibilitat, que encareixen el rebut de la llum i asseguren un flux constant de beneficis a l’Oligopoli elèctric. Un recent estudi de l’Observatori del Deute en la Globalització sobre els pagament il·legítims al sector elèctric xifrava en més de 100.000 milions d’euros els diners transferits des de l’esfera pública a les elèctriques entre el 1998 i el 2013.

A més, el vincle entre les empreses elèctriques i el poder polític és especialment visible a l’Estat espanyol. Polítics de primera fila han passat pels consells d’administració de les grans empreses energètiques i d’aquests, a la política institucional.

El procés de liberalització ha suposat la creació d’un mecanisme de suport amb diner públic a les grans empreses elèctriques L’afany de lucre per part de les elèctriques i la connivència amb el poder polític fan difícil posar al centre del debat l’energia com un dret bàsic i agreuja la situació de pobresa energètica. Només a Catalunya, hi ha 320.000 famílies que la pateixen i a Vilanova s’estima que són unes 1.000 persones.

A l’Estat espanyol es produeixen prop de dos milions de talls de llum, gas i aigua cada any. Aquests talls precaritzen les condicions de vida de moltes famílies, creen una situació d’emergència social i afecten directament la salut: som a l’estat europeu on hi ha més mortalitat addicional a l’hivern, i la major part dels incendis que es produeixen dins les llars són ocasionats a l’hora d’intentar escalfar la casa amb sistemes rudimentaris per manca de recursos.

El vincle entre les empreses elèctriques i el poder polític és especialment visible El 2014 es va crear l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (www.pobresaenergetica.es) per pressionar i denunciar l’administració pel seu immobilisme davant la usura de les empreses d’energia i aigua, i per fer pressió a aquestes mateixes empreses. Està formada per diverses plataformes i entitats, i per afectats per pobresa energètica. Realitza accions directes i de lobby, i també assessoraments col·lectius a afectats.

9 €/kWh 0,16 ESTAT ESPANYOL

UE MITJANA

0,1725

0,15

PREU ESTAT ESPANYOL

0,1373

€/kWh 2013

€/kWh 2013

27,6%

0,14

DIFERÈNCIA

23,8%

0,13

18,2%

8,9%

0,12

31,4%

8,5%

PREU EUROPA

0,11

0,10 2007

2009

COSTOS DE TRANSICIÓ A LA COMPETÈNCIA CARBÓ

2.799 M€

€

PAGAMENT DÈFICIT 13.169 M€

TAX IMPOST ELECTRICITAT 1.965 M€

Regulació 78.055,58 M €

COMPONENT REGULADA 31.547 M€

2011

ALTRES PAGAMENTS 24.319 M€ NUCLEAR 6.100 M€

INTERRUPTIBILITAT 2.804 M€

Pagaments il·legítims

103.892,88 SUBHASTA CESUR 1.605 M€

Des de la CUP de Vilanova i la Geltrú estem treballant perquè l’Ajuntament apliqui integralment la llei 24/2015 i posi a disposició dels afectats per pobresa energètica tots els recursos econòmics, d’assessorament, jurídics i comunicatius necessaris per paliar aquesta problemàtica.

PAGAMENTS CAPACITAT 15.607 M€

9.479 M€

A l’Estat espanyol es produeixen prop de dos milions de talls de llum, gas i aigua cada any D’acord amb la llei 24/2015 i amb el Codi de Consum de Catalunya, les possibilitats d’actuació per part dels Ajuntaments són molt àmplies: poden sancionar les empreses si tallen els subministres sense previ informe, poden fer convenis amb aquestes per solucionar els casos de pobresa energètica del municipi, etc. Lamentablement, aquesta llei no s’està aplicant.

2010

Milions € (*)

kWh

COMPTADORS 3.943 M€

MERCAT 25.837,3 M€

DEUTE DÈFICIT 24.232,3 M€

Suportats per les persones i les petites empreses

Suportats per les persones i les petites empreses

BENEFICIS CAIGUTS DEL CEL 22.189,58 M€

e ee e e e ee e e e ee e e e ee e e

Suportat pel medi ambient i la població mundial

DEUTE ECOLÒGIC

A Catalunya, hi ha 320.000 famílies que pateixen pobresa energètica, i a Vilanova s’estima que són a la vora de 1.000 persones

INCOMMENSURABLE DEUTE CARBONI

CO2

PASSIUS AMBIENTALS

(*) Per l'efecte probable de la doble comptabilitat, els pagaments il·legítims es trobarien entre un mínim de 81.709 i un màxim de 103.892,88 milions d'euros.

LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

El 2015 l’Aliança va impulsar una iniciativa legislativa popular per afrontar aquesta qüestió. Com a conseqüència d’aquesta iniciativa, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 24/2015, que entre d’altres coses pretén aplicar el principi de precaució als talls de subministrament: si abans era l’afectada pel tall qui havia de justificar a l’empresa subministradora que no podia pagar les factures, ara són les empreses les que, un cop s’impaguin dues factures, han de demanar un informe al departament de serveis socials de l’Ajuntament corresponent sobre el seu client, i no poden tallar el subministrament fins que no es demostri que la persona afectada no es troba en situació de vulnerabilitat.

2008

10

La brossa se’ns menja

V

ilanova genera cada any prou brossa per omplir dos estadis i mig de futbol.

Tot i que disposem de mitjans per separar en origen i recuperar materials dels residus barrejats, de tota la brossa que generem només una quarta part s’acaba reciclant. La resta acaba majoritàriament en un abocador.

Aquests resultats, a més, han empitjorat des de l’any 2010. Cada cop reciclem menys de tot. En d’altres pobles i ciutats catalans, com Matadepera, Tiana, Sant Sadurní d’Anoia o Manlleu, es recicla més del 70% dels residus. Fins i tot ciutats més grans que la nostra, com Barcelona o Girona, tenen nivells de reciclatge més alts.

Vilanova genera cada any prou brossa per omplir dos estadis i mig de futbol

LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

Què ha passat amb la brossa a Vilanova?

Cal que tinguem en compte que les conseqüències d’aquests mals resultats no són només ambientals sinó també econòmiques: més residus enviats a l’abocador representen més costos per a l’Ajuntament i menys ingressos provinents del reciclatge.

Aquest servei representa una de les partides més importants del pressupost municipal: només la recollida i la neteja viària suposen un cost de vora sis milions d’euros l’any; el tractament de residus, vora dos milions.

El desembre de 2013, el ple va aprovar una moció presentada per la CUP per millorar els percentatges de reciclatge, reducció i reutilització de residus urbans. Aquesta moció incloïa estudiar el canvi de model de recollida per passar a recollir la brossa porta a porta (model a través del qual s’aconsegueixen millors resultats), posar una deixalleria al centre de la ciutat, agrupar tota la informació sobre residus en una pàgina web àgil i didàctica, i fer una campanya per millorar el reciclatge, etc.

La recollida de residus i la neteja viària suposen un cost de vora sis milions d’euros l’any Atès que dos anys després la majoria d’aquests acords no s’havien complert, al ple de desembre de 2015 la CUP va tornar a presentar una moció per millorar la gestió dels residus. Entre d’altres coses, proposàvem posar més informació a l’abast dels ciutadans (amb campanyes continuades i específiques), crear més incentius per al reciclatge, instal·lar més contenidors per a la recollida selectiva, potenciar l’autocompostatge dels residus orgànics i implantar, a mitjà termini, la recollida porta a porta.

Els acords de la moció van quedar reduïts a treballar per assolir un reciclatge del 60% el 2020 i a estudiar com fer-ho dins la comissió informativa, però ara per ara no s’ha dut a terme cap mesura, més enllà d’augmentar la partida del contracte de residus.

Des de la CUP creiem que no s’està fent prou per millorar aquesta situació: d’una banda, tenim la sensació que no es duu a terme una fiscalització del contracte que tenim amb l’empresa Valoriza, tot i que és el contracte més quantiós que té l’Ajuntament. Des de la CUP, apostem clarament per la municipalització dels serveis públics però, mentre això no arriba, és clau fiscalitzar els contractes que tenim externalitzats i valorar, si cal, l’opció de rescindir-los.

Tot i el compromís adquirit pel Ple per augmentar la recollida selectiva, el govern no està jugant un paper actiu en la millora de la situació.

Més residus enviats a l’abocador representen més costos per a l’Ajuntament i menys ingressos provinents del reciclatge

Cal tenir en compte que, paral·lelament, l’Ajuntament signa compromisos de lluita contra el canvi climàtic, compromisos que només es poden assolir amb una millora substancial de la gestió de residus, atès que aquesta és responsable de bona part de les emissions del municipi. Aquestes dues polítiques, tot i que neixen de motivacions diferents, són coincidents en les actuacions que proposen.

A tall d’exemple, algunes de les accions que contribueixen a la mitigació del canvi climàtic són: * Prevenir la generació de residus, en pes, volum, diversitat i perillositat. * Fomentar una bona recollida selectiva en origen, com a estratègia per obtenir materials de qualitat que tinguin sortida en el mercat del reciclatge; fer èmfasi en la recollida selectiva de la fracció orgànica. * Impedir l’abandonament, l’abocament i, en general, qualsevol disposició incontrolada dels residus. * Augmentar l’eficiència de la recollida de residus i utilitzar energies renovables i més netes en el transport d’aquests a les plantes de tractament.

Des de la CUP, seguirem treballant en aquesta qüestió, fent propostes al govern, garantint que el contracte de recollida de brossa es compleixi i pressionant perquè s’estudiï seriosament un canvi del model de recollida de brossa que potenciï el reciclatge i que tingui un balanç ambiental positiu.

Apostem per un model de recollida de brossa que potenciï el reciclatge i que tingui un balanç ambiental positiu

11

Guanyem un alberg públic

Com a ciutat, és vital no deixar perdre una nova oportunitat al Molí de Mar i aprofitar el potencial d’aquest espai privilegiat per al sector turístic. De fet, estem parlant d’un espai únic que pot esdevenir de referència al conjunt dels Països Catalans.

Després de mesos d’incertesa i el perill que fos posat a la venda, la Generalitat ha accedit a cedir-ne la gestió al municipi La proposta de la CUP que l’espai acolli un alberg públic ja va ser aprovada pel ple municipal el juliol de 2014 però, seguint la dinàmica del govern amb les propostes de l’oposició, no tan sols no ha vist la llum sinó que tampoc no s’hi ha treballat amb concreció.

Aquest març vam tornar a posar la proposta sobre la taula i fou aprovada. Ens temem, però, que el govern tingui altres plans per al Molí.

El Molí de Mar és espai únic que pot esdevenir de referència al conjunt dels Països Catalans

El potencial d’un alberg al Molí de Mar

Allotjament a Vilanova i la Geltrú

La proposta té un potencial enorme tractant-se d’un espai situat a primera línia de mar (platja del Far) i en una ubicació estratègica: a peu de platja, a l’inici d’un espai com els Colls Miralpeix, proper a l’estació de ferrocarril i d’autobusos, al costat del nou centre d’acollida de turistes del Far, de fàcil accés per carretera i no massa allunyat del centre històric i comercial. En aquest sentit, proposem concretar immediatament una proposta perquè l’espai aculli un alberg i plantejar-ne les possibles fórmules de gestió, finançament i coordinació amb la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya.

Actualment, l’oferta d’allotjament de la ciutat abasta hotels, hostals, apartaments, apart-hotels, càmpings i una residència-alberg. Una oferta variada segons les necessitats del visitant i que posiciona la ciutat com una destinació amable per a tot tipus de públics.

No obstant això, en els darrers anys ha estat considerada insuficient per diferents agents o, si més no, amb potencial de creixement.

L'allotjament en albergs és una opció ideal per a la descoberta de l’entorn i per fer-hi nombroses activitats. Així mateix, acullen tota mena de programes perquè en puguin gaudir els joves, els escolars, el teixit associatiu i les famílies.

L'allotjament en albergs és una opció ideal per a la descoberta de l’entorn i per fer-hi activitats Es tracta d’un equipament format per tres edificacions i una àmplia zona de jardí disposada en quatre terrasses a diferents nivells. A l’edifici principal s’hi ubiquen les sales (amb capacitat per a 70 persones), despatxos, menjador (amb capacitat per a 64 persones), cuina i serveis. En el segon edifici hi trobem una planta amb 5 habitacions (i 19 places), així com altres plantes amb més sales que abans acollien oficines i tallers. L’espai exterior consta d’una zona enjardinada amb capacitat per acollir 1.100 persones.

La CUP veiem amb bons ulls que, tot i ser un alberg, l’espai aculli altres usos complementaris com la formació (vinculada a la UPC, el Campus de la Mediterrània, etc), presentacions, debats i seminaris del sector turístic (com ja s’ha vingut fent els darrers anys) o seu de festivals de música i concerts. Són usos compatibles i complementaris si la proposta de distribució dels espais és l’adequada.

A la ciutat comptem amb un sol alberg i amb un servei incomplet i força inaccessible: la Residència Universitària Vila-Nova, apartaments destinats principalment als estudiants de la UPC, oberts al públic només durant el juliol i l’agost i amb molt poca informació al respecte. L’alberg de l’escola Sant Bonaventura tampoc no ha acabat de quallar mai, i el seu atractiu respecte a la nostra proposta és incomparable.

El sector turístic necessita nous impulsos El turisme és un dels sectors econòmics clau de Vilanova i la Geltrú i cal encetar debats estratègics que generin propostes, eines i mesures innovadores per enriquir-lo i consolidar-lo. Des de la CUP creiem que hi ha hagut una certa passivitat i estancament institucional, mentre que les mesures que s’han emprès han estat disperses, excessivament centrades en les fires i el comerç o bé estretament vinculades a subvencions puntuals d’altres administracions.

En aquest sentit, creiem que cal visió de globalitat i forjar un consens polític urgent per accelerar les polítiques públiques en aquest àmbit, amb propostes i idees innovadores.

El turisme és un dels sectors econòmics clau i cal encetar debats estratègics que generin propostes i mesures innovadores per enriquir-lo i consolidar-lo

LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

D

esprés de mesos d’incertesa sobre el futur de l’espai del Molí de Mar i el perill que fos posat a la venda, la Generalitat -que n’és la propietàriaha accedit a cedir-ne la gestió al municipi. Davant la possibilitat de plantejar-hi diferents projectes, tornem a proposar que esdevingui un alberg públic.

Creiem que aquest ús és prioritari davant d’altres propostes del govern, com ara que aculli una escola d’hoteleria i restauració, tenint en compte que a Sitges ja n’hi ha una i que caldria aprofitar i coordinar serveis. Tampoc no creiem que l’espai hagi d’acollir oficines, com en els darrers anys, que acollia diversos serveis del Departament d’Ensenyament.

Ja tenim altres espais, per a aquests usos.

12

Trucada en espera

Casal de Dones Vilanova i la Geltrú

Grup de Formació Acompanyament Terapèutic

H

ola, ha trucat al telèfon d’atenció 24h a la víctima de violència de gènere de VNG. Si ha estat agredida durant la nit: marqui 1... Si ha estat agredida un divendres a la tarda: marqui 2... Si ha estat agredida en cap de setmana: marqui 3...[...] En qualsevol dels casos, esperi a dilluns a les 9 del matí, que és quan obrim les oficines... Mentrestant, si necessita un lloc de refugi on passar nit o menjar, pot pidolar o emparar-se a entitats que ens cobreixen les espatlles quan no hi som. També pot dirigir-se a altres institucions i amb una mica de sort l’atendran com correspon. Gràcies per utilitzar el telèfon d’emergències 24h. Ah! I si som al mes d’agost esperi al setembre, que és quan ens reincorporem a la feina. Piiiip”

De bat a bat

Una de les mancances més greus dels circuits d'assistència a la víctima de violència de gènere de la nostra ciutat és que, davant de qualsevol situació de risc, l'atenció o no a la dona es veurà condicionada per l'horari en què s'hagi produït aquesta agressió. Això comporta un doble agreujant. No només propicia que aquestes dones es quedin en una situació d'indefensió i desemparament en un moment en què la seva vida corre perill, sinó que són altres entitats i associacions les que han d'assumir aquests buits de l'administració. Mentre que aquestes institucions omplen els seus despatxos de protocols i fulls de ruta en contra de la violència de gènere, dones com les de La Frontissa són les que atenen aquestes dones quan hi ha una situació de risc fora de l'horari comercial. És cert que la dona pot acudir a un hospital o a la policia, però aquests no garanteixen ni la seguretat de la víctima ni un lloc on

poder passar, almenys, aquestes primeres hores. La situació s'agreuja quan hi ha fills i filles a càrrec, desemparats i desprotegits també per aquest circuit.

Ara que ens veiem endinsades en una formació adreçada precisament a millorar aquest acompanyament, creiem necessari denunciar que les administracions han d'aportar els mitjans necessaris per a garantir que aquestes dones puguin, en primer lloc, estar segures i tenir el suport de professionals; i, en segon lloc, ser autònomes i poder mantenir-se i mantenir els seus fills i filles en cas que ho necessitin. Acabar amb aquesta situació requereix la responsabilitat de tothom però, sobretot, la voluntat, el recolzament i els recursos de les administracions les 24 hores del dia.

Aquesta secció vol ser una porta oberta per a totes les entitats i col·lectius que vulguin donar a conèixer les seves reflexions, posicions o plantejaments. En aquest sentit, les seves aportacions no tenen per què reflectir el parer de la CUP de Vilanova i la Geltrú, que ja té altres mecanismes per exposar iniciatives i acció política.

El Casal Popular com a eina d’autogestió juvenil a Vilanova Casal Popular de Vilanova

LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

Federació de Casals de Joves de Catalunya

U

n nou projecte està naixent a Vilanova, ple d’il·lusió i esperança en un moment històric de crisi i resignació generalitzada. Un bon grup de joves de la ciutat reclamem espais on poder reunir-nos, fer activitats, tallers... en definitiva, un lloc on puguem relacionar-nos lliurement i practicar noves formes d’oci allunyades del consumisme establert.

Els i les joves del Casal Popular de Vilanova ens considerem hereves d’aquelles que fa quinze anys van alliberar el primer espai destinat al jovent, responent a una problemàtica històrica a la nostra ciutat. Prenem el relleu dels que van trobar en l’okupació l’únic camí possible per disposar d’espais propis i gestionats per nosaltres mateixos, sense demanar permís ni perdó per fer-ho. Espais com Can Marbre, La Soga o L’Estanquet van marcar un precedent en l’autoorganització juvenil difícil d’ignorar.

Han estat diverses les promeses de projectes que se’ns ha fet des de l’Ajuntament per solucionar el

problema de la manca d’espais, però tots han acabat incomplerts, tancats o excessivament burocratitzats. En són un exemple el tancament de l’Envelat, la construcció mai iniciada d’un gran Espai per a Joves a mans del tripartit, la negativa en la cessió de La Sala, l’obertura d’un recinte a la Nau del ferrocarril amb uns requeriments i unes elevades despeses fora de l’abast de molts col·lectius, etc. I no tan sols això, moltes entitats del teixit associatiu vilanoví que desenvolupen una tasca social, cultural i d’oci juvenil, han vist com l’administració posava constantment pals a les rodes a l’hora de concedir permisos i llicències d’obertura dels respectius locals, pagats íntegrament per les mateixes entitats.

Així doncs, davant de la nul·la voluntat de l’Ajuntament per cedir espais a l’autogestió juvenil, ens trobem amb la necessitat i l’obligació de tirar endavant un projecte que pretén posar a l’abast del jovent vilanoví una eina útil per organitzar-se i satisfer les necessitats que tenim com a joves. El nou Casal Popular de Vilanova allibera un d’aquests espais, mort de fàstic des de fa més de dos anys, l’antiga seu bancària de Banesto, ara a mans del

Banc Santander, a la Plaça del Mercat. Hem volgut reobrir un espai que fins fa poc ocupaven aquells que durant anys han robat i espoliat a tants vilanovins i vilanovines: els bancs i les entitats financeres.

Els autèntics culpables de la crisi que vivim i que han fet de les nostres vides un malson, desnonant les nostres famílies, condemnant molta gent a una vida de precarietat i pobresa i enriquint-se a costa del nostre esforç i treball.

Per tant, des del Casal Popular, animem el jovent de Vilanova a participar activament en aquest nou projecte, a sentir-se'l seu i reclamar-lo com a eina indispensable per compartir experiències, necessitats i preocupacions; en definitiva, per ajudar-nos a créixer com a persones lliures, en un barri i una ciutat més viva i combativa.

13

Can Pistraus ja fa 10 anys Can Pistraus

Associació cultural i festiva

A

ra que fem deu anys és un bon moment per analitzar què hem fet i veure cap a on anem. Som on volíem ser? Anem cap a on volíem anar? Les propostes i objectius inicials, segueixen vius? Pensem que la resposta és SÍ i l’objectiu ha de ser no desviar-nos d’aquest camí que hem anat traçant.

Fa deu anys en una assemblea a l’escola Cossetània un conjunt de persones decidim fundar una nova entitat. Can Pistraus neix al novembre de 2006 amb l’objectiu de divertir-nos oferint espais i alternatives al jovent, principalment en el marc de les festes i activitats més grans de la ciutat: Carnaval i Festa Major. Alternatives des del protagonisme i la participació, de caràcter popular i obert, amb independència de les iniciatives privades i de l’administració.

Si mirem enrere, podem copsar que ho vam fer, que ho vam des de l’inici. Des del primer any, participem al carnaval, era el més fàcil dels dos objectius: només calia inscriure’s a la FAC i posar-se a organitzar en comissions l’arrivo, la comparsa i alguna esbojarrada idea més. Va ser en una d’aquestes comissions on ideem una americana de farcell que ja ens caracteritza, amb la seva faldilla i clavells a conjunt per a les comparseres. En una altra d’aquestes comissions on tirem endavant un Arrivo en el qual no ens trenquem massa el cap i ens mofem del paper de la Policia Nacional espanyola a la nostra ciutat. Anys

més tard ens animem a organitzar l’Arrivo a la Plaça de la Vila. També creem un acte propi per carnaval, que vam batejar com a Dissabte Freak, un acte que, per desgràcia, o perquè l’edat avui en dia ja no ens ho permet, hem deixat morir. Al final, les tradicions, el carnaval i les entitats anem evolucionant.

activitat que ens fa veure que cal crear una proposta intergeneracional oberta a la participació de tothom.

Així, el 2008 bastim un artefacte més potent i organitzem una primera edició de quelcom que ens ha anat consolidant al panorama de Festa Major. No sé si us sona, ho vam anomenar El Tingladu.

D’altra banda, hi havia un repte: trencar els marcs de la Festa Major, obrir-la més enllà de la part estrictament folklòrica, en la línia d’altres iniciatives com el Manani Rock. I és que pensem que la principal festa de la ciutat hem de procurar que tothom se la senti seva i hi pugui participar. El 2007, primera Festa Major de la entitat, sorgeixen dos embrions del que acabarem creant. D’una banda, organitzem la primera (i última) Jornada Cultural Canpistrauenca, dedicada a la figura de Bob Marley. La idea era bona, fer una jornada sencera dedicada a alguna personalitat de la història de la música, amb tot d’activitats i concerts basats en aquell personatge. La jornada va ser un èxit de participació i ens va omplir força com a col·lectiu, tot i que de seguida vam veure que calia replantejar l’acte, fer-lo més accessible i vestir-lo d’una proposta més oberta i no tan específica. De l’altra, i agafant la proposta dels Pabordes d’aquell any, organitzem el primer torneig de botifarra de Festa Major. On? A la plaça de les Neus, és clar.

El Tingladu, que enguany arriba a la seva novena edició, és avui un dels pocs festivals gratuïts del país que no organitza l’administració o una empresa. És l’aposta més forta de l’entitat al llarg de l’any. Ja no és un concert i quatre actes més que organitzàvem en pocs mesos; avui hi ha una comissió que treballa tot l’any elaborant una proposta cultural de qualitat que fa de la Plaça de les Neus un aparador d’artistes punters i novells dels Països Catalans. El Tingladu viu gràcies a l‘esforç col·lectiu dels nostres socis i sòcies i a la bona acollida d’un públic que no falla mai. Les arrels estan intactes: la idea inicial era fer un festival de música en català, gratuït i per a tots els públics.

Els dos embrions de 2007 ens aporten molt. Un ens dóna l’experiència d’organitzar activitats al voltant d’un fil conductor; l’altre ens ofereix l’espai i una

En deu anys, més enllà de Carnaval i Festa Major, hem organitzat tot tipus d’actes i festes, i també hem aconseguit obrir un local social que vol ser un punt de trobada més d’oci i neguit cultural en una ciutat de tradició associativa. I tot des de l’autogestió i l’autofinançament, amb un equip humà que ens mou l’art d’aprendre a no dependre.

Som i volem ser alternativa. Amb deu anys més, però així seguirem.

L

Associació Junts pel Cinema és una plataforma ciutadana que reivindica una sala de projecció de cinema, després del tancament del Cinema Bosc i les multisales Lauren.

La nostra associació ja ha recollit més de 4.500 signatures en suport a la nostra reivindicació, que, per altra banda, s'ha convertit en tema de debat i interès en diversos àmbits de la nostra ciutat, als mitjans de comunicació, durant el Carnaval, etc.

Paral·lelament a altres accions, hem mantingut converses amb representants de l’Ajuntament per tal de desencallar la situació i cercar una solució a un fet tan dramàtic com aquest: que una ciutat de 67.000 habitants no pugui gaudir d’una forma d’expressió sociocultural tan atractiva i plural com el

cine. Fins ara, aquestes converses han resultat molt vagues i totalment mancades de cap mena de compromís.

Per tal de conèixer l’opinió envers aquesta carència que afecta tots els vilanovins, Junts pel Cinema va convocar una reunió el 27 de novembre de 2015 amb un gran èxit de convocatòria (més de 80 persones).

Aquella reunió va representar l’eix embrionari del que finalment s’ha constituït com a associació.

Des de llavors, s’han fet reunions setmanals o quinzenals per tal de debatre i intercanviar idees sobre què cal fer, com organitzar-se, quines sales o locals serien vàlids, etc. També s’han mantingut contactes amb altres associacions i s’han visitat espais per avaluar la possibilitat d’encabir-hi la projecció de cinema. Alhora, s’ha consultat amb

empreses projeccionistes per analitzar quines necessitats tècniques i legals hi ha.

La nostra idea és d’actuar com a catalitzador i posar en comú l’Ajuntament, l’empresa de projeccions i els propietaris o gestors de la sala o sales on realitzar les projeccions. Si fos necessari, aportaríem els nostres coneixements per a l’elecció de pel·lícules o per a la creació de cicles o esdeveniments especials que facilitessin i incentivessin l’interès pel cinema a la ciutat.

LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

Junts pel Cinema

14

Avancem #sensepor cap a la República

Foto: Simón Vázquez

E

LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

l procés català ha de ser i és sobretot un procés d’autodeterminació. És a dir, un procés en què els i les catalanes, amb independència de l’origen familiar o la filiació política, decidim lliurement el nostre futur, això és, ens determinem. I com qualsevol procés democràtic d’autodeterminació, es fa per la via de la determinació. Cal determinació en el desgast permanent als marcs de dominació que l’Estat ens imposa i cal determinació en l’aprofundiment democràtic de la legitimitat de la nova república. És a dir, ens cal mostrar que els mecanismes de l’Estat són contraris al sentit últim de la democràcia, que és que el poble decideixi lliurement el seu present i el seu futur.

Alhora, ens cal construir un marc propi, la República, que sigui eminentment democràtic, és a dir, que faci efectiva l’entrega del poder a la gent.

Cal mostrar que els mecanismes de l’Estat són contraris al sentit últim de la democràcia, que és que el poble decideixi lliurement Per tot plegat, els objectius de la CUP en la present legislatura són la independència i el procés constituent de la nova República. I són dos objectius que tenen com a eines per a materialitzar-se la desobediència i la unilateralitat. Cal que ens plantem davant les lleis injustes i reivindiquem el dret a construir-ne de pròpies, que reparteixin la riquesa i el benestar i que no vulnerin drets fonamentals i democràtics. Per això cal que desobeïm, com estan fent tants i tants ajuntaments i regidors per fer valdre el dret d’obeir la majoria democràtica del propi país i superar imposicions injustes. Però també cal que construïm el marc del procés constituent català per la via de la unilateralitat, sense atendre requeriments i prohibicions, amenaces, jutges, militars ni processos judicials.

Cal fer-ho i cal fer-ho bé, però sobretot cal fer-ho junts i massivament. Si ens arronsem per prudència, ens quedem a casa per precaució i si deixem

d’avançar per indeterminació, recularem tota l’embranzida guanyada a l’Estat els darrers anys.

Cal que ens plantem davant les lleis injustes i reivindiquem el dret a construir-ne de pròpies, que reparteixin la riquesa i el benestar i que no vulnerin drets fonamentals i democràtics Aquests mesos de març i abril s’estan succeint els requeriments de l’Audiència Nacional a tot d’ajuntaments i regidors. Uns 280 ajuntaments han estat denunciats i estan sent investigats per haver donat suport a la moció del 9N del Parlament, pactada entre JxSí i la CUP, i que reclamava justament l’obertura d’un procés constituent, la desobediència com a instrument i la determinació com a guió per avançar cap a la República Catalana. Paral·lelament, l’Estat ha iniciat una particular persecució contra ajuntaments i regidors de la CUP. L’alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), ha estat denunciada per tenir l’estelada penjada al balcó. I el regidor Joan Coma de Vic (Capgirem Vic-CUP) ha estat denunciat a l’Audiència Nacional per “incitació a la sedició”, una tipologia de delicte directament heretada del franquisme i pel qual se li demanen 8 anys de presó.

Si ens arronsem per prudència, recularem tota l’embranzida guanyada a l’Estat En solidaritat i per reclamar que també nosaltres defensem el mateix i estem disposats a pagar el preu que l’Estat reclami, reproduïm a continuació el fragment de discurs al Ple pel qual l’Estat persegueix ideològicament i política el regidor Joan Coma:

PER FER UNA TRUITA, CALDRÀ TRENCAR ELS OUS “La resolució del 9N va ser un pas importantíssim per a l’alliberament nacional d’una part del nostre país: els Països Catalans. El Parlament es va comprometre a executar el mandat democràtic sorgit de les urnes del 27 de setembre. Per primera vegada el Parlament de Catalunya proclama “l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.”

“Entenem que, a més, la declaració de ruptura amb l’Estat espanyol té dues grans virtuts. Per una banda, compromet el Parlament a adoptar les mesures necessàries per obrir aquest procés de ruptura de l’Estat espanyol, d’una manera democràtica, massiva, sostinguda, pacífica, que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en la participació oberta, activa i integradora. Democràcia, participació, poder popular, coses que venim reivindicant des de fa molt temps.”

“Per altra banda, el Parlament s’erigeix com a únic dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent. Declara, així, que deixem de supeditar les decisions de les nostres institucions a les decisions de les institucions espanyoles, en particular a les decisions del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i competència. Desobediència, venim reclamant-ho fa temps. Nosaltres sempre hem dit que per fer la truita caldrà trencar els ous, i aquesta declaració significa un clar pas endavant cap a la construcció de la república catalana.”

15

Litoral cultural LLIBRES

Domus

Kurdistan, el poble del sol

El disc està format per les cançons de la banda sonora de “Cerca de tu casa”, una pel·lícula d’Eduard Cortés que s’estrena aquesta primavera i que té els desnonaments com a fil conductor. En aquest film musical, a més, Sílvia Pérez Cruz debuta al cinema com a actriu.

El llibre desgrana la història política de la nació sense estat més gran del món, amb una introducció sobre la seva composició etnicoreligiosa però centrant-se en el període contemporani i les seves múltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l’han volgut fer desaparèixer. El pròleg va a càrrec de Quim Arrufat.

Sílvia Pérez Cruz

Jordi Vàzquez

L’amor i la ferocitat

L’amor fora de mapa

Crítica, esperança, ràbia i amor es barregen en el nou disc del cantautor de Torrent. El treball ha estat enregistrat a l’estudi Alex TheGreat de Nashville amb el productor nord-americà Brad Jones. Entre d’altres perles, s’hi pot trobar una magnífica versió de la cançó “M’aclame a tu”.

Després de l’èxit del seu primer llibre, Ara que estem junts, l’autor sabadellenc publica una segona novel·la que tracta sobre tres joves que ronden la trentena i que miren de sobreviure envoltats per les incerteses i les crisis que minen els temps actuals. La novel·la conté 14 poemes, que han estat musicats per Borja Penalba i Mireia Vives.

Pau Alabajos

Roc Casagran

CINEMA

El abrazo de la serpiente

#CapConversaPendent

Spotlight

Kune

He named me Malala

És a dir

Llums i taquígrafs

[125 minuts] Inspirada en els diaris dels primers exploradors que van recórrer l’Amazònia colombiana, el film explica el contacte entre un xaman, que a més és l’últim supervivent d’una tribu amazònica, i dos científics. Mostra el brutal efecte del colonialisme sobre la cultura indígena.

[121 minuts] Basada en un cas real, la producció independent que ha guanyat l’Oscar d’aquest any a millor pel·lícula explica com un grup de periodistes d’investigació del “Boston Globe” van destapar una àmplia trama d’encobriment de casos de pederàstia a l’arxidiòcesi d’una de les ciutats més importants d’Estats Units.

Entre poetas y presos

Combatents en nom d’Al·là

Després de l’èxit del seu últim disc, “Así en el cielo como en la selva”, la banda amb un dels directes més potents dels Països Catalans torna amb dotze cançons molts combatives.

Asseguren que aquest és el disc en què han dedicat més temps a la creació i on els arranjaments són més elaborats.

Fruit d’una intensa investigació, la periodista de TV3 dóna veu a joves que han viscut el procés de radicalització gihadista al nostre país. Des del combatent que lluita a Síria, la vídua del màrtir que enalteix la decisió del difunt marit o la confident de la policia, fins al testimoni d’aquells que volen sortir d’Estat Islàmic.

[87 minuts] Un retrat ínitim de l’activista paquistanesa que lluita en defensa dels drets civils, especialment els de les dones de la vall del riu Swat, on el règim talibà ha prohibit l’assistència a l’escola a les nenes. Malala, que és la persona més jove que ha rebut el Nobel de la Pau, va patir un intent d’assassinat el 2012 per part dels talibans.

Tornar a mare

Otegi, la força de la pau

El camí més llarg per tornar a casa

La cantautora de Granollers narra en el seu últim àlbum la batalla que ha lliurat contra l’anorèxia. Explica que se sent “amb la responsabilitat moral de compartir aquesta lluita” i que en vol fer “himnes a l’esperança”.

Compta amb col·laboracions de Manolo Garcia i Joan Colomo.

Batista, periodista especialitzat en el País Basc, publica una biografia d'Arnaldo Otegi amb pròleg de David Fernàndez en què repassa la trajectòria del polític de l’esquerra abertzale, des dels seus inicis com a militant d'ETA fins a convertir-se en motor per la pau a Euskal Herria.

La Raíz

Ivette Nadal

Anna Teixidor

Antoni Batista

WEBS

[85 minuts] Un matí, en Joel troba l’Elvis, el gos de la seva dona, moribund i assedegat. Això l’obliga a sortir de casa, cosa que porta evitant des de fa temps. En deixar-se les claus dins, passarà el dia intentant desesperadament tornar a casa seva, al seu refugi. Així comença la guanyadora del Gaudí a millor film de l’any. Imprescindible!

[http://obertament.org/cap-conversa-pendent] La salut mental és un tema que continua sent tabú a la nostra societat. L’ONG catalana Obertament ha posat en marxa la campanya #capconversapendent per tal de donar visibilitat a aquesta problemàtica. Col·laborar-hi és molt senzill: només cal entrar a la web i omplir una de les converses pendents que ens proposen fins a reduir la xifra a zero.

[App per a iOS i Android] No comprar ni acumular allò que no necessitem. Aquesta és la filosofia d’aquesta aplicació creada per la cooperativa de treball associat El Risell. La idea és crear una xarxa ciutadana en què la gent pugui demanar espais, productes o serveis, fer-los servir i retornar-los sense cap cost.

[http://esadir.cat/] En el portal lingüístic de Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que és gratuïta i s’actualitza constantment, no hi trobaràs ni totes les paraules del català ni tots els noms propis rellevants, sinó tan sols aquells casos que han generat o generen algun dubte d'ús, de grafia o de pronúncia. Molt útil per tenir cura de la llengua!

[http://llumsitaquigrafs.cat/] Aquesta web, impulsada per la CUP després de l’experiència a la Comissió Pujol del Parlament, fa una radiografia de la corrupció als Països Catalans en què es demostra que la corrupció no és del sistema, sinó que és el sistema. L’objectiu és reconstruir les activitats fraudulentes comeses enmig de la pitjor crisi econòmica des del final de la dictadura.

LA BUSCA abril 2016 #CUP Vilanova i la Geltrú

MÚSICA

ESPAI FAR

Ha passat un any des que el govern (aleshores de CiU) organitzés unes Jornades de Portes Obertes i anunciés la inauguració formal per a finals de 2015.

Dotze mesos després, l’espai roman tancat i sense data d’obertura.

VOLTA A CATALUNYA

Tot i ser un esdeveniment esportiu de rellevància, creiem que la inversió de 18.000€ per aconseguir un final d’etapa a la vila no s’ajusta a la projecció exterior, en aquest cas efímera, de la ciutat.

ASSEMBLEES MUNICIPALS OBERTES

Sense cap regularitat a l’hora de convocar-la i amb una difusió de mínims, l’equip de govern ha aconseguit desprestigiar la convocatòria d’Assemblees Municipals Obertes.

ENTITATS CULTURALS

L'aportació voluntària i rebel del col·lectiu d'entitats és un dels béns més preuats a conservar perquè són una font inesgotable de riquesa per a la vila, la comarca i els Països Catalans. Ens oposem a fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat dormitori, buida i òrfena de cultura.

SEL VILANOVA

Aquest projecte esportiu vinculat al món del rugbi és un dels més potents de la ciutat i va guanyant pes i força, tot i les condicions precàries del terreny de joc on s’entrenen i competeixen.

CINEMA

La pèrdua dels dos cinemes privats han deixat Vilanova i la Geltrú sense una programació estable.

Cal reconèixer, però, l’esforç dels col·lectius com el Cineclub Sala 1 i Junts pel Cinema per tal de suplir aquesta mancança.

DUPLICITAT DE CÀRRECS

Vilanova i la Geltrú, una ciutat de 67.000 habitants i cap de comarca, no es mereix una alcaldessa a temps parcial, amb un peu al Parlament i l’altre al consistori.

ASSOCIACIONS CANNÀBIQUES

Després d’un llarg estira-i-arronsa, Vilanova ja disposa d’una ordenança que regula aquest tipus d’establiments. Resta, però, molta feina per deixar de criminalitzar i estereotipar aquestes entitats.

L’ECONOMAT

Aquest servei social de distribució d’aliments adreçat a famílies amb ingressos insuficients o nuls ha estat seleccionat com un dels millors projectes d’innovació social a Catalunya. La CUP presentà una moció el juliol de 2013 per endegar-lo.

MASCLISME A LA POLÍTICA

Encara avui cal seguir defensant el dret de les dones a fer política i que se les jutgi pels seus arguments ideològics i no pel fet de ser dones, per la seva manera de vestir o pel seu aspecte físic.

L’acarnissament sobre les diputades de la CUP durant el darrer hivern és la mostra més palpable d’un masclisme fastigós.

Candidatura d’Unitat Popular Vilanova i la Geltrú Plaça Llarga, 19 baixos 08800 Vilanova i la Geltrú, Garraf 93 814 74 56

La Busca de Vilanova i la Geltrú Número 11. Abril 2016 Dipòsit Legal: L-943-08 Disseny Gràfic: Raimon Ràfols Florenciano www.cupvilanova.cat vilanova@cup.cat twitter.com/cupdevilanova facebook.com/cupvilanova instagram.com/cupvilanova/

Vols col·laborar amb nosaltres?

La CUP de Vilanova i la Geltrú està pensada com un espai de trobada i debat on la participació de totes les persones i col·lectius és fonamental. Des de l’àmbit local lluitem per la defensa de la terra, l’alliberament social, nacional i de gènere dels Països Catalans. Unim les lluites, construïm la unitat popular!

Vols rebre La Busca Digital?

Mensualment, des de la CUP enviem el nostre butlletí digital a tothom qui ho desitgi. Si t’interessa rebre’l, fes-nos arribar un correu i rebràs tota la informació de l’actualitat de l’Esquerra Independentista a la ciutat.

Participa en els grups de treball

Per tal de generar noves propostes i iniciatives polítiques i socials que ens permetin avançar cap a la transformació social, la CUP té actualment diversos grups de treball que centren la seva tasca en les diferents temàtiques:

Activació econòmica | Deute municipal Drets Socials | Territori i Medi Ambient | Feminisme Comunicació | Cultura | Democràcia directa Independència

Vine a les Assemblees!

A més, pots assistir a les Assemblees Obertes que realitzem al llarg de tot l’any.

Troba’ns!

Posa’t en contacte amb nosaltres si vols conèixer el projecte, participar-hi o fer-nos arribar qualsevol inquietud. Ens trobaràs a: A l’Ateneu Vilanoví Plaça Llarga, 19, baixos (93 814 74 56) De dilluns a dimecres, de 10h a 13h // Dilluns i Dimarts, a partir de les 19.30h A l’Ajuntament Planta 1. Grups Municipals. Despatx CUP (93 814 00 00, ext. 1302) De dilluns a dijous, de 10h a 12h