Contra la crisi, construïm l'alternativa! Els Països Catalans, igual que el conjunt del món capitalista, viuen temps de crisi econòmica. Amb una població total d'uns 12 o 13 milions d'habitan ts, el país suporta a data d'avui més d'un milió d'aturats. Les darreres xifres del mes de març indiquen que només al Principat de C atalunya les xifres d'aturats han traspassat ja el llindar del mig milió. A V ilanova i la Geltrú, com ja és habitual, les xifres són sempre un xic més preocupants ja que les taxes d'atur se situen sempr e sobr e la mitjana de la pr ovíncia. Amb poca economia pròpia i sense gr ans sectors econòmics estratègics, Vilanova i la Geltrú es troba en una posició d’especial debilitat enfront de la crisi. El desinflament de la bombolla de l'especulació i el lucr atiu negoci de la compra-venda d'immobles ha deixat centenars d'obrers de la construcció, i autònoms vinculats també a la construcció, a l'atur o en situacions precàries. Les multinacionals estrangeres amb plantes de producció a la ciutat aprofiten el context d'escampada gener al per pr omoure acomiadaments massius malgrat continuar acumulant guanys milionaris. Són dos sectors econòmics, el de la construcció i l'industrial, pels quals la política econòmica del govern municipal havia apostat, i que ara s'ensorren. No s'hi val a dir que nin gú s'ho veia venir. És mentida. Ho veia tothom, però els un pels altres, interessava mentir. No en v a, el Pla Gener al d'Ordenació Urbanística, és a dir , les planificacions a llarg termini fetes per govern i oposició, abans de l'entrada de la CUP, són un decàleg de despropòsits. Però crítiques a banda, ho vulguem o no, la crisi està fent mal. En moments de pànic inversor, o de “corralito” al crèdit familiar i a la petita i mitjana empresa, que és ni més ni men ys la situació que bancs i go verns ens han imposat, Vilanova i la Geltrú està gairebé nua. La resposta. Temps de tensions, temps de solidaritat Les primeres conseqüències de la crisi ja s'estan sen tint: acomiadaments massius a les indústries, atur a la construcció, ruïna de l'economia familiar, crisi a la petita i mitjana empresa... La crisi generada pels bancs i l'economia de l'especulació, amb la complicitat dels governs, l'acabarem pagant els de sempre. La nostra societat viurà temps de precarietat i pobresa i hem d'estar preparats per fer-hi front. Per denunciar d'una banda els culpables d'aquesta crisi, i per treballar plegats per superar-la. És en aquest context que des de l'esquerra hem de treballar colze a colze amb els perjudicats per aquesta crisi sota un c oncepte clar i r otund de SOLIDARITAT. Solidaritat amb les lluites sindicals en defensa dels llocs de treball a la indústria, perquè són llocs de treball que perd per sempre més la ciutat, i també per les generacions que vindran. Solidaritat amb les per sones i les famílies amb dificultats, perquè la pobr esa és cada v egada més una r ealitat al nostr e voltant.
Per la crisi, el 2009 no hi ha urà gratificacions. El problema no són les gratificacions en si, sinó com s’atorguen (totalment a dit); a la CUP ja ens van tombar una moció al respecte. El govern no ha aclarit què passarà l’ any vinent, però ja us avancem que la CUP no donarà supor t a res si no es fa amb criteris públics i clars.
Cultura del foc Des de la CUP volem felicitar totes les entitats i col·lectius de la ciutat perquè han sabut restar units davant les adv ersitats. Esperem que la normativa tal com està ara no prosperi i que es respecti la nostra cultura. Celebrem també que, tot i les dificultats, poguessin in tervenir al ple.
Taxes municipals injustes La crisi, que la paguin els rics ! El tripartit i CiU (o podem parlar de quadripartit?) van votar unes taxes municipals totalment de dretes i molt per sobre de l’IPC. Com es menja que en temps de crisi l’IBI i altres taxes pugin un 4% per tothom sense cap mena de progressivitat?
TDT Celebrem que, tot i el retard, Canal Blau i altres canals del múltiplex comencin a emetre en TDT. A més, des de la CUP esperem que el Canal Blau esdevingui un servei veritablement públic i no una plataforma governamental, i que les privades tinguin un mínim de qualitat i no es converteixin en canals publicitaris i estafadors com aquells a què ens està començant a ac ostumar la TD T.
Enric Duran Tot el suport per a aquest jove vilanoví que, d’una manera ben peculiar, ha v olgut denunciar les lògiques injustes i e xplotadores del sistema econòmic capitalista. Som molts els qui treballem per acabar amb un model que hipoteca la vida de la gent i del territori. Mentre se’l criminalitza, els lladres de veritat continuen al capdavant dels seus bancs i grans immobiliàries.
Habitatges buits Han anat c onstruint barris i sec tors sense contemplar que a la ciutat hi ha milers de pisos buits. ¿I si en c omptes d’anar construint ens centrem en fórmules i polítiques públiques que permetin habitar aquests pisos ? O és millor créixer i créix er hipotecant la terr a i la gen t?
Obres menors La proposta. Temps de canvis, temps de transformació
DIPÒSIT LEGAL L-943-08
Des de la CUP de V ilanova treballem en l'elaboració de propostes en els àmbits econòmic i social per convertir la crisi realment en una oportunitat per caminar vers un altre model de desenvolupament econòmic arrelat al territori, generador de riquesa que reverteixi en l'entorn, sostenible i sostingut en el temps i competitiu al llarg termini. Per això des de la CUP pensem que cal generar economia local arrelada al territori, mitjançant la capitalització de projectes empresarials d'ordre cooperatiu, ja sigui de producció de béns com de serveis, mitjançant polítiques actives d'incentivació de la iniciativa privada en aquest sentit. A més, pensem que cal treballar per una economia local de valor afegit, que no es basi només en la venda d'actius propis per a la captura de capitals estrangers -com fou Neàpolis-, sinó en la generació d'economia pròpia amb valor afegit.
Fa poc es va aprovar una ordenança sobre les obres menor s. A quest ac ord on apar eix el mecanisme de l’ assabentat és molt positiu i significa l’agilització dels tràmits burocràtics. Ara bé, encar a hi ha molta f eina per f er per tal d’agilitar molts tràmits municipals.
La Sala L’escàs èxit i acollida que té La Sala com a Centre d’Art Contemporani ha fet que el tripar tit se’n replantegés els usos. Celebrem aquesta decisió i ens oferim a debatre altres usos possibles. Les reformes per millorar-la acústicament es podien haver tingut en compte des d’un bon principi. Ara ha estat més dificultós i car.
La necessitat. Temps de lluita, temps de mobilitzacions
Combatents de la Guerra Civil
En resum, les crisis són periodes que l'ec onomia capitalista necessita per reorganitzar-se. Uns pocs en surten reforçats i la majoria hi sortim perdent. Per això és necessari que la població faci sentir la seva veu. No ens podem permetre que els preus dels serveis bàsics pugin escandalosament per sobre de l'IPC, com molt bé va denunciar la Federació d'Associacions de Veïns de Vilanova i la Geltrú. No ens podem permetr e que empreses amb guanys milionàries ens expliquin que els culpables dels ac omiadaments massius són els propis treballadors. No ens podem permetre Departaments de Treball de la Generalitat, en mans suposadament de l'esquerra, que signin sense més els Expedients de Regulació d'Ocupació. No ens podem permetre tampoc que els nostres diners públics ser veixin per engreixar els beneficis d'uns bancs que ens han dut a la ruïna i a l'endeutamen t. I finalmen t, no ens podem permetre una economia basada en l'especulació, la destrucció del territori i la precarietat laboral. Perquè, ho estem comprovant, és un model de desenvolupament que ens porta a la ruïna.
Juan Luis Ruiz
Ara fa 7 0 anys de l’entrada dels f eixistes a la nostra ciutat. Cal fer memòria i recordar aquells fets i les per sones que van lluitar, com ho fem avui, contra el feixisme i els seus hereus i per la llibertat. Aquí hi trobareu la CUP i d’altres entitats que treballem per dignificar aquella lluita i perquè sigui present en la nostra memòria col·lectiva.
Les maneres del por taveu "socialista" són ben lletges i no ajuden gens a mantenir un bon clima polític. El seu discurs i i els seus arguments només fan que posar-los en evidència. És lògic que no els agradi que existeixi una força política demostri de quin peu calça la suposada “ esquerra socialista” que, precisament d’esquerres, no n’és, i de socialista només en té el nom.
La Busca de Vilanova i la Geltrú Número 2
Davant la crisi, solidaritat!
Gratificacions a funcionaris
Abril 2009
Amb el v ot contrari de la CUP i del PP , es v a aprovar un reglament d’usos lingüístics que fa que l'Ajuntament no es pugui adreçar en català a Perpinyà, Fraga o l'Alguer, i molt discutiblement a un municipi del País Valencià. El més divertit, però, és que la CUP va haver de demanar, un cop aprovat, que l’enviessin a un corrector perquè esmenés els err ors lin güístics que c ontenia.
LA BUSCA
Reglament d’Ús del Català a l’Ajuntament
La publicació d’aquest segon número de La Busca que teniu a les mans coincideix amb el quart any de vida de la CUP de Vilanova, amb la meitat de la primer a legislatura amb la CUP pr esent a l’Ajuntament vilanoví i amb l’oficialització del relleu del nostre regidor. Aquests dos anys al consistori han estat anys d’aprenentatge, de conèixer com funcionen les c oses a la “ casa gran”, però sobretot dos an ys de f er molta feina i de consolidació del nostre projecte municipalista: ens ha servit per reafirmar la necessitat que a l’Ajuntament hi hagi una veu diferent de les altres, que aposti per altres formes de fer política i que posi en dubte certes dinàmiques que no pel fet de ser habituals són justificables. La nostra tasca no ha estat fàcil, i encara menys la del nostr e r egidor. Dur ant aquest període s’ha demostrat, com ja fa temps que denunciem, que el dia a dia de la política municipal està pensat perquè els càrrecs electes hagin de ser professionals de la política i no ciutadans disposats a invertir part del seu temps lliure a construir una ciutat millor. Les nombroses reunions, comissions i juntes en horari laboral dificulten conciliar la vida laboral i per sonal amb el càrr ec polític. Aquest és el principal motiu que va portar l’Edu Pinilla, el mes de gener passat, a fer saber a l’assemblea de la CUP el seu desig que algú el substituís com a regidor a partir del mes de maig, quan es c omplien dos an ys del seu nomenament. A partir d’aquell moment, la CUP es va posar a treballar per decidir qui assumiria el seu r elleu c om a portaveu de l’assemblea al ple, perquè per a nosaltres el càrrec de regidor no és més que això, la per sona que fa d’altaveu de l’assemblea a l’Ajuntament. Coneixent els problemes que havia tingut l’Edu, es v a tenir en c ompte que la persona que el substituís tin gués una disponibilitat important, que fos vàlid per fer aquesta f eina i, sobr etot, que tingués il·lusió i ganes de desenvolupar la tasca de regidor. En una assemblea al mes de febrer es va escollir en Quim Arrufat com a representant de la CUP a l’Ajuntament per als propers dos anys. Des d’aquest espai v olem donar les gràcies a l’Edu per la se va dedicació i per la qualitat de la f eina feta. Ell ha estat el primer, qui ho ha tin gut més difícil. Tots hem hagut de d’aprendre de forma accelerada en què c onsisteix la tasca d’un grup municipal, però ell és el que ha estat a primera línia i, en moltes ocasions, r emant c ontra c orrent. Desitgem també molta sort a en Quim en la seva nova tasca. A banda d’una entrevista al nou regidor de la CUP, en aquest número també hi trobareu un recull de les mocions que hem pr esentat aquest segon an y de legislatura, la nostr a visió sobr e la propera r eforma del R eglament de Participació Ciutadana, un escrit d’ en Toni Albà sobr e la situació cultur al al nostre municipi o la pr oposta política de la CUP sobr e l’Ortoll. També hem volgut tractar temes que c onsiderem interessants i que no estan dins l’agenda municipal, c om la immigr ació o la llengua, i temes que , com l’Eixample Nord, sí que hi estan però que nosaltres voldríem deixar aparcats. Com cada any, també trobareu a La Busca l’estat dels nostres comptes, ja que la c onfiança només pot arribar de la mà de la transparència. Hi trobareu també tocs d’humor, semàf ors, r ecomanacions culturals i, novament, la col·laboració de diferents col·lectius de la ciutat i el Penedès, perquè volem que La Busca sigui una por ta ober ta a apor tacions d’altres col·lectius que, com nosaltres, treballen per construir un municipi més compromès socialment i culturalment i més r espectuós amb el territori.