Page 1

La Busca de Vilanova i la Geltrú

LA BUSCA

ac

nitz a b r u A

t2

e Llimon

et 3

Llimon Nord e l p ixam

E

al

’Host l e d u

Pa

Número 3

ls

lega · l i s n io

er

egu V l e d re

erada r r a C a

Tor

L

ordi 2 J t n a S

rdi 1 o J t n Sa

ella

Abril 2010

Som o d n Fo

Ortoll

2 Ortoll

1

up

Solicr ple Eixam r de Ma

e Prat d va Vilano

yeta

tan n u M La

ral. e n e Pla G l e iem v n a ú. C r t l e G

! r a r a p a m e r i n a n O em g e t n Repla

a i la v o n Vila

2 E D ITOR IAL - MOCION S PR E S E NTAD E S A L’AJ U NTAM E NT 3 E NTR EVI STA A MARTA R I US 4 E NTR EVI STA A JOS E P M. DOMÈN ECH 5 OR D E NANCE S FI SCALS - PR E SSU POSTOS M U N ICI PALS 6 APU NTS M U N ICI PALS 7 PU NT D E VI STA: CAR LE S AN D R E U 8-9 VNG 1OOM I L: ON AN I R E M A PARAR! 10 PE R QUÈ LA CU P NO E S PR E S E NTA A LE S E LECCION S AUTONÒM IQU E S? - E L PROG RAMA MARC 11 E LS COM PTE S, CLAR S! - PE R LA TRAN S PARÈNCIA A L’AJ U NTAM E NT 12-13 D E BAT A BAT 14 LITORAL CU LTU RAL 15 U N TOC D’H U MOR 16 QU E NO S’APAG U E LA LLU M!


2

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Editorial

T

eniu a les mans el tercer número de La Busca. Enguany hem volgut centrar l’interès en la campanya VNG 100MIL, una mirada crítica sobre el model econòmic i la concepció futura de la ciutat planificada per l’actual equip de govern, basada en el creixement urbanístic desmesurat i en l’especulació. Per això volem incidir en les conseqüències socials i ecològiques d’aquesta aposta que hipotecarà la nostra qualitat de vida a mig termini. Vo-

lem frenar la construcció de l’Eixample Nord, replantejar el Pla General de la ciutat i la pretensió megalòmana de fer una vila de 100.000 habitants. A La Busca també repassem la tasca institucional que hem desenvolupat durant els últims mesos, detallada amb les mocions presentades durant el darrer any i a la secció d’apunts municipals, i que sovint s’ha vist obstaculitzada per l’actual tripartit, enderiat a menystenir les nostres propostes i entestat a fer de l’opacitat la

raó principal de la seva idea de democràcia. Igualment, rendim comptes del nostre funcionament, apostant per transparència a l’hora de publicar el pressupost intern i també oferint la visió que sobre la CUP i la ciutat tenen els seus militants, entrevistant dues persones que dediquen part del seu temps al nostre projecte. També traslladem als nostres lectors una síntesi del programa marc de la CUP Nacional dissenyat de cara a les properes eleccions municipals,

i explicitem per què la CUP ha decidit no presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya. Des dels inicis ens hem obert a les persones compromeses i també al teixit associatiu. Coincidint amb el període d’incertesa actual, hem entrevistat en Carles Andreu, president de la Federació d’Associacions de Veïns, perquè ens aportés nous elements d’anàlisi sobre l’actualitat local, i hem convidat l’Associació d’Aturats del Garraf i el comitè d’empresa

de Prysmian per tal que ens informin de les seves reivindicacions en temps de crisi. Tampoc no ens hem volgut oblidar d’en Karim Akbih Verdaguer, un jove militant d’Endavant que corre el risc de ser empresonat pel seu compromís anticapitalista. L’Ateneu Vilanoví, una entitat de recent creació, també ens aporta les característiques d’aquest nou projecte associatiu. Des de la CUP ens felicitem per l’aparició d’una nova associació compromesa amb els objectius de l’Esquerra Independentista.

Mocions presentades a l’Ajuntament Pots consultar totes les nostres mocions completes a www.vilanova.cup.cat

ILP Antitaurina

Cens de Piscines

23 d’abril

Taula de ciutat per la crisi

Amb aquesta moció, la CUP va aconseguir que l’Ajuntament s’adherís a la Iniciativa Legislativa Popular en contra de les curses de braus.

Un cens de piscines serveix per elaborar mesures que incentivin un ús més raonable de l’aigua, sobretot per avançar-se a les èpoques de sequera.

A partir d’ara, el 23 d’abril és, a Vilanova, el Dia de la Llengua Catalana. Una manera d’enfortir encara més la diada de Sant Jordi amb actes culturals i socials.

Pensada per establir un punt de trobada amb tots els agents socials, polítics i econòmics, per fer front a la crisi. El govern tripartit va votar-hi en contra.

Contra l’empresonament d’en Karim En Karim, veí de Vilanova, va ser detingut i condemnat per desordre públic i delictes de lesions, en un procés irregular que fa més visible l’existència de fitxers policials amb els membres de l’esquerra independentista. CUP

CiU i CUP ERC, ICV, CiU i CUP

Unanimitat

PSC i PP

Un major control de les urbanitzacions il·legals

Sobre l’aparcament de Sant Camil

Cal un debat que afronti el problema de la persistent construcció d’habitatges en urbanitzacions il·legals. La manca d’estudis recents sobre el tema i la poca voluntat del govern compliquen la resolució del problema.

Inicialment, la moció en plantejava la gratuïtat. Creiem que és una injustícia de fer pagar per anar a l’Hospital, i més amb les mancances sanitàries que tenim al Garraf. Si bé la gratuïtat fou rebutjada pel ple, vam aconseguir que els preus es tractin als diferents plens de la comarca, fet que encara avui estem esperant.

CUP (CIU parcialment) PSC, CIU (parcialment), ICV i ERC PP

Suport al Correllengua 2009 Un any més, el Ple de l’Ajuntament donava suport a una iniciativa popular destinada a promoure la plena normalització de l’ús social de la llengua catalana.

PSC, CiU, ERC, ICV i CUP PP

Desenvolupament d’un Reglament d’habitatges desocupats

Candidatura d’Unitat Popular

Mocions de la CUP

El dret a l’habitatge passa també per tenir un control i exercir certa pressió sobre els propietaris de pisos buits amb caràcter permanent per tal d’incentivar que els obrin al mercat de pisos en lloguer.

Unanimitat amb esmenes

Ús públic d’espais religiosos infrautilitzats o en desús Hi ha molts espais religiosos que no s’utilitzen gens o gairebé gens, i és per això que la CUP pretenia fer-ne un catàleg amb la intenció de recuperar-los per al poble.

ERC, ICV, CiU, CUP i PSC PP

Creació Consell de Cultura Una moció ambiciosa que pretenia crear un consell independent i estable amb entitats, polítics i agents representatius de la cultura, que analitzés l’estat de la cultura a la ciutat i planifiqués l’estratègia a seguir en els propers anys . CiU, PP i CUP PSC, ICV i ERC

ERC

PP

Rebuig Incineradora de Vallcarca El Parc Natural del Garraf ja està prou malmès perquè s’hi construeixi una incineradora. La negativa des del territori sembla que, de moment, ha aturat aquesta iniciativa provinent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Per afrontar la problemàtica de les bicicletes a l’estació El robatori de bicicletes a l’estació i a d’altres indrets és una realitat que l’Ajuntament s’ha de comprometre a aturar. Malgrat l’aprovació, les mesures previstes en la moció encara no s’han vist per enlloc.

Unanimitat

Impuls de la marca comercial “Peix i marisc de Vilanova”

Instal·lació de cartelleres públiques a les places i carrers de la ciutat

Demanava la promoció d’una marca de peix de Vilanova mitjançant la qual comercialitzar el producte i potenciar-ne la imatge a través de càterings, establiments de restauració, escoles, etc.

La deficiència de llocs on poder penjar i enunciar les activitats de les entitats i associacions ens van dur a presentar aquesta moció, que ben aviat començarà a mostrar resultats palpables.

Unanimitat

Impuls a la creació de l’Observatori del Port Una proposta també molt ambiciosa que posava èmfasi en les problemàtiques del Port. L’única manera de solucionar-les, entenem des de la CUP, és reunir tots els agents que hi participen i debatreho des d’aquest marc.

CUP PSC, CiU, ERC, ICV i PP

Replantejament Equipament Juvenil La ubicació del futur equipament juvenil (on ara hi ha l’envelat) i les seves funcions ens creen molts dubtes i vam presentar la moció per replantejar els termes d’un equipament que representa la inversió més important en l’àrea de joventut dels darrers 20 anys.

Sobre la taula

Sobre el procés de Modificació del Reglament de Participació Ciutadana Sembla lògic que la propera modificació del Reglament de Participació segueixi un procés participatiu, amb tots els ciutadans i entitats involucrades. La CUP ho va proposar al Ple però no va obtenir el recolzament necessari. CUP

CUP

CiU i CUP

PSC, ICV, PP i ERC

CiU, ERC, ICV, PP i PSC

PSC, ICV, ERC i PP

CIU

PSC, ICV i ERC

Commemoració del 5 d’octubre de 1934

ILP Televisió sense fronteres

En honor a la revolta del 5 d’octubre de 1934, quan l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va proclamar la República Catalana, i dels més de 100 represaliats per aquests fets, cada any es col·locarà la mateixa bandera estelada que va lluir aquell dia a l’Ajuntament.

La ILP té com a objectiu garantir legalment i de forma definitiva la recepció de programes autonòmics de ràdio i de televisió realitzats en les diferents llengües oficials de l’estat en el conjunt de territoris que conformen les seves respectives comunitats lingüístiques.

PSC, CiU, ERC, ICV i CUP PP

PSC, CiU, ERC, ICV i CUP PP

Encausats per delicte electoral

Sobre la Vegueria del Penedès

Informació municipal

Laïcitat

La pujada de preus de RENFE és indignant per dues raons: pel moment en què ens trobem, en plena crisi econòmica, i pel mal servei que històricament ha patit la línia a la nostra comarca, que fa incomprensible un augment tan desproporcionat.

Moció d’urgència en resposta a l’avantprojecte de llei que, d’esquena al territori, acaba de cop amb les aspiracions del Penedès, el Garraf i part de l’Anoia per constituir-se en una vegueria pròpia.

Alguns grups (de l’oposició!) van titllar incomprensiblement la nostra moció com un intent d’exercir “censura”, quan el que volem és, contràriament, debatre en les comissions pertinents la informació que surt de l’Ajuntament.

Una moció promoguda per la Lliga de la Laïcitat l’objectiu de la qual és reconèixer la separació i la distinció entre els poders públics i les creences religioses.

PP, CiU, ERC, ICV i CUP PSC

CiU, PP i CUP

Unanimitat

Contra la pujada del preu del transport públic de Rodalies

Unanimitat

PSC, CIU, ICV i PP

ICV, ERC i PSC

Demanava donar suport i solidaritzar-se amb els dotze acusats de delicte electoral al Penedès per haver recollit signatures a favor del dret de decidir durant la jornada electoral de les eleccions espanyoles del 9 de març de 2008.

ERC, ICV, PSC i CUP CUP

ERC, CiU i CUP

PP

PSC, CiU, ERC, ICV i PP

PSOE i PP

CiU

ICV

A favor

En contra

Abstencions


Per què vas decidir-te a participar activament dins la Candidatura d’Unitat Popular? Coneixia la tasca que s’estava fent des de la CUP Vilanova a través dels mitjans de comunicació fins que, ara fa just un any, vaig decidir involucrarme en el projecte perquè les dinàmiques de funcionament del grup em van semblar diferents a les dels partits tradicionals. El fet que cada qüestió que afecta la meva ciutat es decideixi de manera assembleària és una actitud enriquidora per a la meva concepció de la democràcia.

Quan ets periodista, el bon tractament de la informació t’obliga a mantenir-te objectiu; procurar una certa distància d’allò que escrius o locutes. La CUP em va encoratjar a ser activa davant d’allò que m’envoltava, a ser crítica i exposar la meva opinió. Quines funcions t’han estat atribuïdes dins la CUP? Actualment m’encarrego amb la resta de membres de la comissió de premsa de difondre la tasca de la CUP. Elaborem notícies que s’envien als mitjans i confeccionem La Busca. Des de fa tres mesos també formo part del grup d’urbanisme que ha engegat la campanya “VNG 100 MIL”, un projecte en el qual volem denunciar el creixement desmesurat projectat des de l’Ajuntament. M’he encarregat de produir i realit-

Com a periodista, com veus el panorama informatiu a escala local? Trobo que coixeja. No per manca de voluntat, sinó per manca de recursos. Els mitjans locals tendeixen a elaborar la majoria dels seus continguts primant la informació que surt de l’Ajuntament. Però aquesta és una lacra que s’estén també als mitjans de caràcter generalista. Quan parlem de mitjans públics caldria d’una vegada per totes que els governants fessin un exercici de reflexió. Municipal no vol dir “de l’Ajuntament”, vol dir “del municipi”, dels ciutadans. L’intrusisme polític a l’agenda dels mitjans és subtil però diari. Sovint, sense adonar-nos-en, els qui treballem amb la informació, prioritzem una notícia que sorgeix d’un gabinet de premsa institucional a la que sorgeix des de la societat civil. Amb una plantilla adient, els continguts són, sense dubte, més rics. En comptes de procurar cobrir tots els actes marcats, és possible que el mitjà enviï al carrer els periodistes a fer ofici, és a dir, a generar notícies. Però per això caldria abandonar l’economització laboral.

Quant als mitjans públics municipals, quina és la valoració què en fas sobre els continguts? Creus que Canal Blau TV i Ràdio ofereixen una programació de proximitat? Ara que Canal Blau TV ha passat a la TDT, competirà amb la resta de canals i cal que es posicioni com a televisió de proximitat. Durant molts anys, l’espectador de Canal Blau TV buscava cares conegudes, i la manca d’inversió feia que moltes hores s’omplissin de repeticions de Carnaval i Festa Major. Aquesta dinàmica ha malmès durant anys la imatge de la televisió local. Però està prenent un nou rumb.

Ara existeixen novetats a la graella que intenten tocar diversos àmbits, programes com Gent d’empresa, Punt de Fuga, Gaudeix la Festa o Sessió Plenària. Aquest últim, tracta amb profunditat les sessions dels Plens dels Ajuntaments. Anteriorment, es retransmetien totes les sessions, però ara s’escullen les retransmissions segons la transcendència dels continguts en cada població. A la CUP creiem que s’hauria de retransmetre sempre en directe tots els plens de la vila, sigui quina sigui l’audiència. En termes generals, crec que els continguts van millorant a poc a poc, però cal tenir present que la programació es complementa amb alguns programes elaborats per la Xarxa de Televisions Locals. De fet, Canal Blau TV n’elabora alguns com “La Malla”. Restarem alerta que això no suposi una disminució en la producció pròpia. Com a representant de la CUP dins de l’empresa

L’equip de govern i la resta de grups de l’oposició han rebutjat que el conjunt de la informació municipal passés per les comissions informatives per evitar que les comunicacions als ciutadans es transformin en propaganda. Com ho interpretes? La CUP va presentar una proposta per millorar la transparència de la comunicació de la seva acció davant dels ciutadans: “que la comunicació institucional sigui matèria de comissió informativa”. Amb això ens referim al fet que instruments com la revista mensual “08800” no serveixi com a pamflet propagandístic de la corporació municipal, com en el cas d’algunes campanyes d’informació que s’han fet en barris de la ciutat. Un Ajuntament ha d’explicar la seva obra, què fa al llarg de l’any per als seus contribuents. Però l’excés de fotografies de regidors del tripartit o el personalisme amb què es tracten moltes notícies deixa molt a desitjar. En el fons, tot és un joc polític, però un cap d’obra no ha de comptar amb el beneplàcit de l’arquitecte, dels tècnics i enginyers de tot un projecte? Més enllà dels temes de

3

comunicació, quina tasca voldries destacar de la CUP? Crec que s’està fent una tasca molt important en matèria d’urbanisme, un tema que difícilment aborden altres formacions politiques. Ens preocupa el model de ciutat que està dissenyant el tripartit. Ara mateix som 67.000 habitants i tenim una enorme manca de serveis bàsics, començant per un hospital com cal. Malgrat estar vivint les conseqüències de primar la construcció per sobre de tot abans de saber si seria possible oferir serveis de qualitat als ciutadans, sembla ser que aquest Ajuntament no n’aprèn i continua construint barris que ens faran arribar en poc menys de 10 anys a més de 130.000 habitants. Volem que la campanya “VNG 100 MIL”, tingui repercussió a la societat vilanovina, i que els ciutadans s’aturin a pensar què esperen dels seus governants.

La Busca de Vilanova i la Geltrú

zar el documental “Propera parada: VNG 100 MIL”, on hem volgut posar damunt de la taula la situació urbanística de la capital del Garraf. És un document que esperem que faci reflexionar els vilanovins sobre quin és el model de ciutat que volen.

pública ICVSAM, podries esbossar-nos quines són les atribucions dels representants polítics en aquest òrgan? Et semblen suficients? Els representants de cada formació ens reunim dos cops l’any com a Consell d’ICVSAM, entre ells l’alcalde, la regidora de Comunicació i els directors de Canal Blau TV i Ràdio. En la darrera reunió, vam aprovar el programa i el pressupost d’ICVSAM per enguany. Als representants polítics se’ns facilita la informació sobre despeses, tarifes de publicitat, activitats a realitzar en l’exercici vigent, etc. La CUP analitza cadascun dels punts i valora si són adients, si té consultes o suggeriments. Però la periodicitat és escassa: no es pot tractar un tema tan cabdal com és la informació d’una comarca amb dues sessions a l’any.

“LA CUP EM VA ENCORATJAR A SER ACTIVA DAVANT D’ALLÒ QUE M’ENVOLTAVA I EM PREOCUPAVA.” “AMB L’ARRIBADA DE LA TDT, CAL QUE CANAL BLAU ES POSICIONI CLARAMENT COM A TELEVISIÓ DE PROXIMITAT.” “MUNICIPAL NO VOL DIR ‘DE L’AJUNTAMENT’, VOL DIR ‘DEL MUNICIPI’, DELS CIUTADANS.” “AMB L’ENTRADA EN JOC D’INTERNET LA INFORMACIÓ S’HA DEMOCRATITZAT.”

“Ens preocupa el model de ciutat que està dissenyant el tripartit.”

L’entrevista

A què et dediques? Sóc periodista. Actualment produeixo i condueixo un programa magazine a Calafell Ràdio i desenvolupo tasques a la redacció d’informatius d’aquesta emissora municipal.

D’altra banda, amb l’entrada en joc d’Internet la informació s’ha democratitzat. Existeixen desenes de portals en què els usuaris creen opinió sobre allò que passa al costat de casa seva. El fet que l’espai virtual no delimiti físicament la informació dóna lloc a un immens ventall de possibilitats.

Candidatura d’Unitat Popular

La Marta Rius és llicenciada en periodisme per la URV. Ha treballat en diversos mitjans d’àmbit local (Ràdio Cubelles, Canal Blau TV, L’Extra) i d’àmbit nacional (Catalunya Ràdio, Diari Avui, Cadena Ser Penedès-Garraf). Viu al centre vila des que va néixer a Vilanova ara fa 26 anys. Fa un any que és militant de la CUP Vilanova, on s’encarrega de la premsa i difusió als mitjans, és representant de la CUP Vilanova al Consell d’ICVSAM i impulsora de la campanya d’urbanisme “VNG 100 MIL”. També és sòcia de l’Ateneu vilanoví.


4

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Josep M. Domènech és lingüista. Des de fa 23 anys, treballa a l’Institut d’Estudis Catalans, on ara mateix és secretari de redacció del Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Va ser portaveu de VNG Decideix, la comissió organitzadora de la Consulta sobre la Independència a Vilanova. Impulsor de diverses iniciatives culturals a nivell particular, és membre de l’Associació Cultural Desperta!, de l’Ateneu Vilanoví i del Moviment de Renovació Lingüística.

“La independència ha de ser molt més que un simple canvi de passaport”

“EL FUNCIONAMENT ASSEMBLEARI DE LA CANDIDATURA FA QUE, AMB MÉS O MENYS INTENSITAT, TOT PLEGATS ACABEM TREBALLANT EN TOTS ELS CAMPS.” “LA IMATGE QUE ES VA DONAR EL 13 DE DESEMBRE VA SER MOLT BONA PER LA SENSACIÓ DE NORMALITAT I SERIOSITAT DE TOTA LA JORNADA.”

Candidatura d’Unitat Popular

L’entrevista

“COM A EXERCICI DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, COM A ACTE DE DESOBEDIÈNCIA CONTRA L’ESTAT I COM A DEMOSTRACIÓ DE FORÇA DE L’INDEPENDENTISME, LA VALORACIÓ DE LA CONSULTA NOMÉS POT SER POSITIVA.” “LA NEGATIVA A LA CREACIÓ DE LA VEGUERIA PENEDÈS ÉS UNA MOSTRA MÉS DE L’INTENT DE METROPOLITANITZACIÓ DE LES NOSTRES COMARQUES.”

Josep Maria, com et vas decidir a col·laborar activament amb la Candidatura d’Unitat Popular? Sempre m’he bellugat en entorns de defensa de la llengua, independentistes i d’esquerres. Va arribar un moment en què vaig considerar que era important adquirir un compromís més fort en aquest sentit. Col·laborar amb la CUP em permet treballar pels objectius en què sempre he cregut, des d’una organització allunyada del funcionament normal dels partits polítics en què la direcció diu el que s’ha de pensar i la militància obeeix.

premsa el nostre oferiment per encapçalar la iniciativa fins a la formació d’una comissió organitzadora més àmplia.

Un cop formada la comissió organitzadora, vas ser-ne un dels portaveus. Passats sis mesos, i després d’haver presenciat altres consultes que s’han realitzat al territori més recentment, quines conclusions n’has pogut extreure? Podries fer-ne una valoració? La valoració es podria fer des de molts punts de vista. D’entrada, la imatge que es va donar el 13 de desembre va ser molt Quines tasques desenvolupes bona: la sensació de normalitat com a membre de la Candii seriositat de tota la jornada va datura? ser molt positiva. Em vénen a Participo en la comissió de difula memòria els comentaris dels sió i premsa i, per la meva forma- observadors internacionals, ció, treballo especialment en el impressionats que un poble, terreny de la llengua i la cultura. sense col·laboració institucional De tota manera, el funcionament i amb poquíssims mitjans, fos assembleari de la Candidatura fa capaç d’organitzar un acte com que tots plegats acabem trebaaquell. Pel que fa a l’actuació llant, amb més o menys intensidels diferents partits, penso que tat, en tots els camps. la consulta va posar cadascú en el seu lloc: només calia sortir Com a membre de Desperta! al carrer durant les setmanes vas ser un dels impulsors anteriors per veure qui s’havia de Consulta sobre la Indecregut la consulta i qui es limitapendència del passat 13 de va a les bones paraules. Mentre desembre. Què us va decidir la CUP feia una campanya a tirar-ho endavant? segurament modesta però digna, La gent de Desperta! havíem tant CIU com ERC la ignoraven anat seguint la preparació de la i només dos dies abans van sorconsulta d’Arenys de Munt. El tir al carrer per penjar quatre mateix 13 de setembre, tornant cartells. Això per no parlar de la d’Arenys, parlàvem de l’interès vergonyant actitud d’Iniciativa, de traslladar-la a Vilanova. que va ignorar-la del tot, o del Consideràvem que una iniciPSC, que fins i tot va enviar una ativa com aquesta havia de carta als seus militants per retirar-la endavant la societat civil comanar-los subtilment que no i no pas un partit polític. En anessin a votar. Com a valoració aquest sentit, Desperta!, com a dels resultats, ens poden dir que associació cultural de l’Esquerra un 16% és una participació molt Independentista a Vilanova, era baixa, però que 8500 persones una bona eina per endegar el anessin a votar en un dia fred procés. Per això, només dos dies i plujós i que, d’aquestes, 8000 després anunciàvem en roda de ho fessin afirmativament és tremendament positiu. A nivell

nacional, la part negativa de la consulta és l’intent d’alguns partits i d’algunes persones de treure’n un rendiment partidista o personal. De tota manera, com a exercici de participació ciutadana, com a acte de desobediència contra l’Estat i com a demostració de força de l’independentisme, la valoració només pot ser positiva. En el moment de decidir-se a fer campanya activa per a la consulta, la CUP va voler incidir especialment en alguns aspectes. Quins elements voldries destacar-ne? La campanya de la CUP va voler destacar algunes qüestions que la comissió organitzadora, pel seu caràcter unitari, havia hagut de deixar de banda: la referència al conjunt del país, els Països Catalans, i a la necessitat que la independència sigui una eina per construir una societat més justa. També va ser molt destacable l’acostament als immigrants a través del cartell de campanya que es va editar en català, amazic, àrab, espanyol i romanès. Més enllà de la consulta, creus que s’ha fet suficient tasca pedagògica sobre el concepte “autodeterminació”? Segurament no, i cal treballar molt en aquest sentit. Quan parlem d’autodeterminació o d’independència, què volem dir? De què ens ha de servir ser independents? Cal combatre la idea que un Estat català resoldrà tots els problemes. Per a la CUP, i per al conjunt de l’Esquerra Independentista, la independència ha de ser molt més que un simple canvi de passaport: ha d’anar acompanyada d’una profunda transformació de la societat. Com a filòleg, com valores les polítiques endegades des del municipi per promoure l’ús

de la llengua catalana? Creus que l’equip de govern està fent bé els deures? Penso que l’actitud del Govern municipal en aquest sentit és d’absoluta deixadesa. Segurament consideren que n’hi ha prou aprovant les mocions de suport al Correllengua o a la ILP de la Televisió sense Fronteres, encara que després no s’executin en tots els seus punts. Hi ha un exemple molt clar. Fa poc més d’un any, l’Ajuntament va aprovar el nou Reglament d’Usos Lingüístics. Per acontentar el PP, se’n va eliminar qualsevol referència als Països Catalans, de manera que és més que discutible que, segons el Reglament, el nostre Ajuntament es pugui dirigir en català als de Perpinyà, València o de qualsevol poble de la Franja. Però la demostració més clara de la manca de sensibilitat cap a aquest tema per part del Govern va ser quan, des de la CUP, i un cop aprovat el Reglament, es va haver de demanar que aquest mateix text fos revisat per un corrector perquè contenia errors ortogràfics i de sintaxi. Fa unes quantes setmanes, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de creació de les vegueries que acaba amb l’aspiració del Penedès històric de tenir una vegueria pròpia. Què en penses? La negativa a la creació de la Vegueria Penedès és una mostra més de l’intent de metropolitanització de les nostres comarques. Incloent-nos a l’àrea metropolitana es referma la voluntat de l’Administració de convertir-nos en un gran dormitori per a Barcelona. Pertànyer a una o altra vegueria no és cap banalitat sinó que és la base del paper que Vilanova, i tot el Penedès històric, pot jugar en el conjunt del país en el futur.

Dades consulta independència Dades nacionals Municipis 13 S + 13 D + 28 F: 248 Municipis previstos 25 A: 211 Municipis previstos (20 J i altres): 62

Dades locals Persones adherides: 800 Entitats adherides: 36 Persones treballant el 13 D: 200 Observadors internacionals: 4 Centres electorals: 11 Meses: 28


5

•E  quiparació de les bonificacions fiscals de les famílies monoparentals amb les famílies nombroses, tal com ja va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, per a una tipologia de família que ha anat creixent els darrers anys.

Tot i això, el grup municipal de la CUP vam creure que la proposta d’ordenances fiscals presentava algunes mancances. Per aquest motiu, hi vam presentar un total de 16 al·legacions, encara que en el següent Ple ens van ser rebutjades en la seva totalitat. Tanmateix, però, vam ser el primer grup en molts anys a presentar-hi al·legacions i, per tant, a obrir el debat al Ple amb propostes concretes per a modificar les ordenances fiscals. A tall d’exemple assenyalem:

• Rebaixes en el preu del bus urbà per a menors d’edat. La intenció és que aquells sectors de la població que més necessiten de l’ús del transport urbà siguin bonificades d’acord amb la seva situació econòmica, tal com ja es fa amb les persones jubilades.

• Creació de la figura de l’aturat sense subsidi per a als veïns que ja només perceben la renda mínima del Zapatero, que doni accés a certs serveis públics (gimnàs, piscina, proves d’oposicions, transport públic, cinema municipal, teatre, escola de música, escoles bressol) a

Altres mesures envers els aturats i les aturades de la vila

• Augment del tipus aplicable de l’IAE (Impost sobre activitats Econòmiques) per a bancs i caixes, un sector que tot i la crisi econòmica continua mantenint els seus beneficis multimilionaris.

La crisi ens sacseja a tots, però especialment aquells que perden la feina i tenen dificultats per trobar-ne una de nova. L’atur a la ciutat ja es troba al 18%, amb 6.137

aturats i aturades, una xifra rècord. La Cambra de Comerç i l’Associació d’Empresaris del Garraf parlen setmanalment d’inici de la recuperació, o d’inici del final de la caiguda lliure. El cert és que els aturats augmenten, i poques són les empreses que respiren ja tranquil·les. Per abordar de forma justa i humana la dimensió dels problemes econòmics dels aturats i aturades, la CUP planteja al govern l’adopció de mesures addicionals d’acord amb la gravetat de la situació: • Fraccionament voluntari del pagament de l’IBI, de la taxa de l’aigua i de la taxa d’escombraries, i ajornament d’aquest en cas de necessitat, sense recàrrec. • Sistema de vals de descompte, d’acord amb supermercats, mercats i serveis socials, per als productes d’alimentació i higiene. • Reforç de la Borsa de Treball del Club de la Feina. • Oferta general de fraccionament del pagament de les contribucions especials (especialment les del Casc Antic). • Reducció dels impostos per l’obertura d’establiments comercials per a aturats i aturades. • Reajustaments en la taxa de la brossa en comerços que ho necessitin justificadament.

No Blanc

Resultats locals (Cens: 54.322)

9.224 (3,61%) 416 (4,93%) 4.728 (1,85%) 106 (1,26%) 866 (0,34%) 78 (0,92%)

• Del total d’inversions que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú realitzarà el 2010, el 59% es faran amb aportacions d’altres administracions, com els plans extraordinaris del Govern Espanyol o la Llei de Barris de la Generalitat. Del 41% que l’Ajuntament treu dels recursos propis, un 55% és fruit de crèdits a bancs i caixes. • 193.000 euros és el que costa Neàpolis a l’Ajuntament el 2010. • 600 euros (aproximadament) és el que cada vilanoví deu als bancs i caixes pel deute que acumula l’Ajuntament, dada extreta de dividir el deute acumulat de l’Ajuntament entre una xifra rodona de 67.000 vilanovins i vilanovines.

Per altra banda, vàrem observar també poca ambició en l’obtenció d’alguns ingressos • 74.000 euros destina el provinents de departaments nostre Ajuntament cada any a de la Diputació de Barcelona o pagar els lloguers dels locals de la Generalitat, que s’asque ocupa la Policia Nacional semblaven més als d’un poble espanyola. de 5.000 habitants que no pas

Pressupostos municipals

240.850 (94,20%) 7.918 (93,82%)

Nul

Resultats nacionals (Cens: 993.320)

De fet, en el pressupost d’enguany es destinen 2 milions d’euros només per tornar part dels préstecs demanats anteriorment, i un milió i escaig en concepte d’interessos. I aquesta darrera xifra pot augmentar fins als dos milions en anys propers.

255.668 (25,74%) 8.518 (15,68%)

RESULTATS 13 S + 13 D + 28 F:

Votants

Ordenances fiscals

Celebrem que s’hagi fet una important reducció en la despesa corrent, quelcom imprescindible després de la davallada d’ingressos ocasionada per l’esclat de la bombolla immobiliària. Tot i això, les despeses corrents continuen essent més elevades que els ingressos corrents, una tendència que s’arrosega de molts anys enrere i que causa desequilibris. Uns desequilibris que es manifesten en la impossibilitat de destinar ingressos de l’Ajuntament per a inversions, mentre que aquestes s’han de finançar amb préstecs bancaris que fan augmentar l’endeutament any rere any.

• L’Ajuntament destina més de 210.000 al lloguer d’un local al carrer Llanza (Plaça del Mercat) per allotjar dues regidories, mentre manté diversos locals de propietat buits o en eternes obres, com el mateix edifici de l’Ajuntament.

Parlem-ne

un menor cost o a cost zero, mentre es doni aquesta circumstància. Creiem que el conjunt de persones que han perdut la feina i que ja no tenen dret a l’atur ha de ser de vital protecció, justament ara que el seu nombre va en augment.

Algunes dades rellevants dels pressupostos

Candidatura d’Unitat Popular

E

nguany, l’equip de govern va dur a Ple una proposta d’ordenances fiscals que mantenia, en gran mesura, el nivell dels tributs locals que haurien de pagar els vilanovins per al 2010. S’aprofitava el poc increment de l’IPC de l’any passat per proclamar un “augment zero” dels impostos, augment zero que no discrimina entre qui no té quasi ingressos familiars a causa de la crisi i qui continua tenint els mateixos, o més, i sí que cobra l’augment de l’IPC. Proclama, doncs, feta buscant el titular.

a una ciutat de 65.000. És per aquest motiu que insistírem al govern perquè realitzès un esforç per a situar Vilanova en la posició que tots creiem que es mereix.

La Busca de Vilanova i la Geltrú

E

ls pressupostos municipals per aquest proper 2010 presentaven un gran repte donada l’actual situació de greu crisi econòmica i financera. La Candidatura d’Unitat Popular, amb ple coneixement d’aquesta situació, vam analitzar a fons la proposta de pressupost feta per govern tripartit de la ciutat.


6

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Apunts municipals A finals de l’anterior mandat, el govern municipal va anunciar un prometedor Pla de la Bicicleta, que tenia 4 anys de durada i que enguany, l’any 2010, figura que ha d’acabar d’aplicar-se. Però, què s’ha fet en quatre anys per a la promoció de la bicicleta? La Regidoria de Joventut fa poc. I del poc que fa, encara n’hi ha menys que surti bé. D’aquestes poques coses que ha tirat endavant, destaca la redacció del Pla Local de Joventut. El resultat va ser prou bo perquè la CUP hi donés suport. Una de les principals demandes dels joves, que el Pla recollia, era el Casal de Joves Autogestionat. Amb el Pla de Joventut sota el braç, el Regidor de Joventut, Tomàs Àlvaro, va poder fer pública la seva intenció de construir un Equipament Juvenil a la zona de l’actual envelat. La CUP va estudiar la proposta (l’avantprojecte) i va considerar que no tenia res a veure amb la demanda de Casal de Joves formulada al Pla de Joventut. El projecte consisteix en una sala polivalent (envelat de pedra) i un edifici de tres pisos per a oficines. Costarà 5 milions d’euros i s’iniciarà finalment al setembre de 2010,

1

Doncs pràcticament res. L’únic objectiu que es pot considerar acomplert és la vianalització del centre vila, gràcies al Pla Zapatero. Les altres dues grans accions d’aquest pla de quatre anys han estat fer carril bici a la nova Ronda Ibèrica i a alguns altres pocs trams urbans; i també comprar 30 bicicletes perquè els treballadors municipals es desplacin de dependència municipal en dependència municipal (!!!).

amb un any de retard, segons les darreres afirmacions del regidor, atès que no ha obtingut quasi cap dels finançaments que semblaven segurs per part de l’Estat. La CUP estem en contra d’aquest Equipament tal com està plantejat, i així ho vam defensar en una moció que demanava replantejar el projecte i obrir la proposta a la participació de les entitats. I així també ho vam explicar a diferents entitats juvenils, que també ens van donar el seu parer sobre el complex d’oficines. Per a la CUP, la sala polivalent és un equipament necessari per a tota la ciutat, no només per als joves, però l’edifici d’oficines destinat a traslladar-hi l’Oficina Jove no és ni de lluny equiparable a la demanda d’un Casal de Joves Autogestionat. Ni per la ubicació, ni per l’espai (oficines), ni per la filosofia que el revesteix. Malaguanyada inversió en joventut!

OFICINES PER A JOVENTUT VS. CASAL DE JOVES AUTOGESTIONAT

2

Apunts municipals Candidatura d’Unitat Popular

Els darrers anys s’ha construït i especulat abundantment però, malgrat tot, l’accés a l’habitatge continua sent una dificultat per a milers de veïns, especialment els joves (primer habitatge) i les classes populars. Des de la CUP hem instat el govern a moure fitxa per fer de l’accés a l’habitatge un dret, i no un privilegi. Segons la CUP, cal aprofundir en la qüestió i iniciar la redacció d’un Pla Local de l’Habitat-

3

ge que analitzi quants habitatges buits hi ha a Vilanova (segons quin estudi, la xifra va de 300 a 2.000), quines necessitats hi ha a Vilanova pel que fa a habitatge (de lloguer i de propietat), i quines mesures calen per garantir que un dret bàsic com l’habitatge quedi cobert per als nostres veïns i veïnes.

Des de la CUP hem insistit nombroses vegades que Vilanova i la Geltrú podria ser capdavantera, per l’urbanisme i l’orografia del municipi, en l’ús quotidià de la bicicleta, però no sembla ser prioritari per al govern sostenible... i ja fa 11 anys que governa.

ON ÉS EL PLA DE LA BICICLETA???

Tothom ho sap, però l’Ajuntament despista. Vilanova i la Geltrú és el tercer port de Catalunya, però sembla que la dada importi més a Ports de la Generalitat que a la ciutat i al seu ajuntament.

A Vilanova, com a tants d’altres municipis, abunden els pisos buits. Bé sigui perquè necessiten reforma, bé perquè es van adquirir per especular i romanen tancats, bé per mil altres situacions.

Per contra, les propostes fetes per la CUP al govern en matèria de promoció de l’ús de la bicicleta han estat fins ara ignorades: registre municipal de bicicletes (moció que es va deixar sobre la taula al Ple de juliol de 2008) i pàrquing vigilat de bicicletes a l’estació de RENFE per evitar robatoris (aprovada al Ple de setembre de 2009, instava a resoldre la situació en tres mesos, i encara esperem).

Quan l’estiu de l’any passat un vaixell draga va empastifar de merda tota la costa d’Adarró i Sant Gervasi, els pescadors es van queixar que ningú no els havia avisat. I efectivament, l’Ajuntament tampoc no en sabia res. Llavors el mal ja estava fet: els estris dels pescadors, enterrats sota tones de merda, i la platja, d’un negre petroli. Per aquesta raó, i per tantes d’altres que fan que Vilanova visqui quasi d’esquena al tercer port de Catalunya, la CUP va

proposar al Ple de desembre de 2009 que l’Ajuntament convoqués els agents implicats en el Port (veïns, treballadors, Ports de la Generalitat, Ajuntament, etc) per constituir un Observatori del Port que permetés lligar d’una vegada per totes el Port a la ciutat i viceversa. També aquest moció va ser tombada pel govern, que va al· legar que ja hi havia una altra comissió (Comissió assessora de Baix-a-mar, res a veure amb la relació Port-ciutat). En el seu dia van desmuntar el Consell Municipal del Port, i ara es desentenen de la proposta d’Observatori, proposada en el seu dia per l’Associació de Veïns de Mar, i recuperada per la CUP a instàncies de l’associació...

Entre d’altres, la CUP va dur al Ple de desembre de 2009 una proposta de “Reglament d’habitatges buits” per gravar amb un recàrrec del 50% l’IBI d’aquells habitatges “desocupats amb caràcter permanent”. L’Ajuntament de Sant Celoni l’està aplicant. Però a Vilanova, moció rebutjada.

L’HABITATGE COM A DRET SOCIAL

4

VILANOVA I LA GELTRÚ TÉ PORT!


La façana marítima de la Marina està desaprofitada... Evidentment. La façana marítima de Vilanova està parcel·lada segons uns interessos determinats. I part del problema ve del fet que és el barri de Vilanova que té més àmbits competencials per les diferents administracions que hi actuen. Els ha estat molt còmode anar-se passant la pilota d’una a l’altra. Hi ha l’Autoritat Portuària, Costes, Ports de la Generalitat, Agència Catalana de l’Aigua, Renfe i potser encara me’n deixo alguna. Aquí caldria una gestió coordinada i unificada que posés fi a aquest desgavell. Fa temps vam demanar una entrevista amb Manel Nadal per parlar del Pla Especial del Port. Només entrar al despatx i dir-li que volíem parlar del port de Vilanova ens va dir: “No és el port de Vilanova, és el port de la Generalitat”. Això ja indica un apropia-

Parlem de la platja del Far, amb un aparcament a la mateixa sorra de la platja... Qualsevol persona amb un mínim de consciència ecològica es pot adonar que això no és normal. A més, el far és un actiu patrimonial que molts pobles voldrien per a les seves platges. Quines solucions hi pot haver? No sóc cap expert però, si hi ha voluntat, de solucions se’n troben. Hem aportat propostes: cobrint la riera de la Piera es guanyaria terreny. I, sense anar més lluny, la zona de l’antic Sabeco també és prou àmplia. És més llunyà, però hi pot haver transport públic... Si ens volem creure la sostenibilitat i que l’espai públic ha de ser realment públic, de solucions n’hi ha. Com cal afrontar el turisme? Vilanova té uns condicionants que faciliten el que s’ha anomenat turisme blau-verd, familiar, desestacionalitzat, i sense intentar competir amb el model del veí del costat. Un

No ens ho creiem, com a ciutat, que el turisme ben portat pot ser un camí? Avui en dia quan parles amb alguns responsables municipals et diuen: “Vilanova és industrial”. Jo afegeixo, ho era. Avui en dia, és una llàstima, però d’indústries gairebé no en queden; i alguna cosa s’ha de fer. Jo no sóc expert en res, però intento aplicar el sentit comú. Em remeto a Sanjay Peters, un economista contrastat que viu a Vilanova i fa temps que destaca la gran riquesa natural de la vila. Insisteixo, no em refereixo a cap model de turisme massiu. Però és un camí més, que s’ha d’iniciar. Fa un any que s’ha creat el Consell assessor de Baixa-mar... Com veus aquesta mena de processos participatius? He estat molt crític amb la forma com s’entén la participació. Es creen uns mecanismes metodològics, però el sentit filosòfic del que és participar és quasi nul. He participat a diversos processos d’aquests i a un dels darrers ja vam dir que no hi participaríem perquè no hi creiem. Estan viciats d’entrada, perquè només s’adopta la forma metodològica, però no el sentit essencial de participar. A partir d’aquí, tot es pot encarrilar cap a un resultat molt determinat. Sóc partidari que es creïn els consells de barri, amb efectivitat i amb un responsable municipal que hagi d’escoltar tots els subjectes actius d’aquella zona i sigui responsable, davant d’ells, de les gestions que hagin de fer a l’Ajuntament. S’han de descentralitzar les funcions municipals. Això també ajudaria a regenerar la democràcia; allò que tothom se n’omple la boca. S’han d’obrir els canals de participació i que els ciutadans se’ls creguin. Ha arribat a un

Quants socis té l’AV del barri de Mar? Actualment som 304 associats. Jo distingiria molt bé l’activitat regular que genera una associació de veïns de la de les festes. Per a mi, l’assemblea general ordinària és l’indicador més evident. A les festes tothom s’hi suma. Tradicionalment Vilanova és molt festiva. Em fa molta gràcia quan es parla del “ric teixit associatiu de Vilanova”, que és cert, però només en l’àmbit de la festa.. Si un dia aconseguim que vinguin unes 25 persones a l’assemblea general, això està molt pel damunt de la mitjana que aconsegueixen la resta d’associacions. I això em causa tristesa.

7

diagnosticats pels experts. El turisme blau-verd, per exemple, encara no s’ha tocat. Aquest punt és bàsic perquè beneficia hotels, restaurants... Però ara no funciona ni el servei de taxi entre hotels i estació. L’immobilisme porta això: estancament, decadència i ruïna. Cal aplicar el sentit comú, no cal inventar res, falta trencar inèrcies, prendre decisions i tenir voluntat política de fer-ho. Avui en dia, en aquest món global, totes les ciutats busquen el seu tret distintiu per destacar. Vilanova ja té aquests trets, però s’han d’adaptar als nous temps. No podem seguir pensant això i que Vilanova sigui, senzillament, i aplicat a mar, una porta d’entrada de mercaderies que no aporten cap valor afegit al territori.

La Busca de Vilanova i la Geltrú

ment, m’atreveixo a dir que indegut, d’una part que és de la ciutat de Vilanova. Ens va dir que en un mes ens respondria i res. Posteriorment ens van anar donant llargues fins que ens vam cansar d’insistir inútilment. Vam optar per fer arribar l’informe a tots els regidors, i no ens va respondre ni un sol grup. Això vol dir que a l’Ajuntament no li interessa el seu port? La realitat és que l’Ajuntament no té representació dins del port: tenim un Gibraltar aquí davant. I més, amb reixes, que a aquestes alçades hi ha sistemes de seguretat menys aparatosos.

punt que la gent es queixa com a usuari o consumidor, però no com a ciutadà.

Es té la sensació que a Baix-a-mar és l’últim barri de la cua a l’hora de tenirlo en compte? Vilanova viu d’esquena al mar? Sí. Perquè s’ha actuat en temes que eren una necessitat bàsica, no pas un luxe. El Cap i l’institut eren imprescindibles. Quan ara demanem una biblioteca a Baix-a-mar no és per anar-hi a passar l’estona. I, tot i això, a Baix-a-mar hi viuen unes 15.000 persones... Si mirem la costa catalana, està plena de pobles desdoblats, amb una part de costa i una d’interior: tenim Arenys de Munt i de Mar; Vilassar de Mar i de Dalt, Premià de Mar i de Dalt... Aquí, gràcies a l’eixample Gumà, que va projectar la baixada de Vilanova i la Geltrú cap a mar, el poble va acabar sent un. Hi ha hagut una unió urbanística, però no una cohesió social. Sembla que hàgim viscut vides paral· leles. Cal una aposta concreta pel barri de mar? Jo faria cas dels projectes

“Adopten el mètode, però no el sentit essencial de la participació ciutadana”

“L’EIXAMPLE DE MAR HA ESDEVINGUT UNA ILLA QUE SEPARA ENCARA MÉS RIBES ROGES DE L’ANTIC BARRI DE LA MARINA” “EL TEIXIT ASSOCIATIU DE VILANOVA ÉS VIU (...) PERÒ CONCENTRAT EN L’ÀMBIT DE LA FESTA”

Punt de vista

Quines han estat les teves prioritats durant els quatre anys que has presidit l’AV del barri de Mar? He intentat que es posés fil a l’agulla en diversos projectes que estaven difusos, o fins i tot aturats, i donar-los una projecció de futur encarada a millorar el barri i la seva cohesió social. Volem un urbanisme que serveixi per cohesionar més el barri, no que només siguin mesures ornamentals. Per exemple, l’Eixample de Mar ha esdevingut una illa que separa encara més Ribes Roges de l’antic barri de la Marina. Aquesta darrera zona, que és la més habitada i antiga, també és la més degradada. El desenvolupament que ha tingut la Marina ha estat mínim, amb carència d’equipaments, manca de zones verdes...

model propi, amb personalitat, però que encara ningú no hi ha cregut prou per treballar-lo. No pot ser que anomenem turisme la gent que ve a passar tot el dia a la platja del Far amb el cotxe, que deixen totes les deixalles allà i no aporten cap benefici.

Candidatura d’Unitat Popular

Carles Andreu és un veí de Baix-a-mar que viu a Vilanova des de l’any 2000, tot i que coneix la capital del Garraf des de 1968. És l’actual president de la Federació d’Associació de Veïns de Vilanova i la Geltrú i va presidir l’Associació de Veïns del barri de Mar durant quatre anys, fins al desembre de l’any passat. Abans, també durant quatre anys, ja n’havia estat vocal i portaveu de la junta. Es defineix com un ciutadà actiu i nouvingut, arribat de Barcelona.


8

La Busca de Vilanova i la Geltrú

On anirem a parar! EIXAMPLE NORD

Replantegem Vilanova! Canviem el Pla General!

E

l model econòmic dels últims anys, basat en la construcció desmesurada i l’especulació, és un dels grans culpables que ens ha dut a l’actual situació de crisi. Mentre la majoria d’administracions posen en dubte i es replantegen aquest model econòmic, el govern de Vilanova i la Geltrú, amb la connivència de CiU i el PP, continua en la seva pròpia bombolla immobiliària i continua apostant pel creixement insostenible. Malgrat la frenada de la construcció a la ciutat i tenir sectors aturats com l’Eixample de Mar, La Carrerada, el Sant Jordi o blocs de pisos a mig fer pertot arreu, el govern municipal continua urbanitzant sectors com El Llimonet, i el que és pitjor, continua tirant endavant amb els terminis previstos un sector de dimensions desproporcionades com és l’Eixample Nord, una autèntica nova ciutat dins la ciutat. La febre urbanística de l’última dècada ha produït

un biaix enorme entre el creixement en habitants i habitatges i el creixement en serveis. Si volem millorar la qualitat de vida del municipi, ara toca equiparar els serveis amb la població, i acabar amb el dèficit sanitari, laboral, cultural i educatiu de la ciutat. No toca pensar, de nou, en macroprojectes urbanístics. No oblidem que la majoria de vilanovins ja fa temps que no trobem feina a la nostra vila, i una diferència tan gran entre habitants i llocs de treball només vol dir una cosa: fer de Vilanova una gran ciutat dormitori. El Pla General vigent calcula, només entre l’Eixample Nord i l’Ortoll, més de 10.000 habitatges i gairebé 30.000 nous habitants. No s’entén que diguin que estem davant d’una gran oportunitat per a la ciutat tenint sectors residencials per acabar, sòl industrial sense ocupar, empreses tancant, manca de feina a la ciutat o mancances sanitàries estructurals. A la CUP creiem que s’ha

105,97 hectàrees, inici 5.400 habitatges, 15.00

PAU DE L’HOSTAL 4,53 hectàrees, propers anys, 82 habitatges, 224 habitants

de replantejar de soca-rel el Pla General actual, la ciutat no està preparada per al creixement que preveu ni n’obté cap benefici. Si a dia d’avui, amb poc més de 65.000 habitants, ja tenim grans macances com la d’un hospital, llocs de treball, un nou institut, infraestructures culturals, zones verdes..., com afrontarem l’augment exponencial de demanda de serveis que comportaran els 100.000 habitants? Què farem amb l’augment espectacular del parc de vehicles i de mobilitat? O amb l’augment de residus, la demanda d’aigua, escoles, llars d’infants o residències per a la gent gran? Des de la CUP creiem que s’ha de fer un nou Pla General que aturi l’Eixample Nord fins que es desenvolupin els sectors que tenim a mitges, que racionalitzi el creixement de la ciutat i que requalifiqui la zona de l’Ortoll, que deixi de ser urbanitzable i esdevingui el gran pulmó verd de la ciutat.

“Tot i els blocs i sectors a mig fer, el tripartit preveu començar a urbanitzar a partir de l’any vinent 5.000 habitatges més a l’Eixample Nord.”

LA CARRERADA 13,86 hectàrees, en construcció, 624 habitatges, 1.715 habitants

ORTOLL 1 i 2 97,53 hectàrees, propers anys, 5.346 habitatges, 14.702 habitants

EIXAMPLE NORD

“És hora d’equiparar serveis amb la població, no de macroprojectes urbanístics.”

C ar re ra da Ll im on et 2 Ei i3 xa m pl e N O or rto d ll

La

So lic ru p Sa nt Jo rd i

Ei dexam M pl ar e

Candidatura d’Unitat Popular

VNG 100MIL

“El creixement agreujarà el desequilibri entre habitants i llocs de treball, i farà de Vilanova una ciutat dormitori de més de 100.000 habitants.”


9

La Busca de Vilanova i la Geltrú

Pla Territorial Metropolità de Barcelona, quan decideixen des de Barcelona

2011, 00 hab.

LLIMONET 2 i 3 11,48 hectàrees, en construcció, 861 habitatges, 2.368 habitants

TACÓ VARIANT 5,06 hectàrees, propers anys, 202 habitatges, 557 habitants

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona, actualment en tràmit per a la seva aprovació definitiva, és el document que marca les pautes principals per al desenvolupament del territori que al Pla es considera “Àrea Metropolitana” per als propers 25 anys. El PTMB preveu que tot el creixement demogràfic de l’”Àrea Metropolitana” es concentri en 7 ciutats, una de les quals és

SANT JORDI 1 i 2 26,18 hectàrees, en construcció, 1.367 habitatges, 3.714 habitants

SOLICRUP 13,09 hectàrees, en construcció, 524 habitatges, 1.440 habitants

LA MUNTANYETA 10,84 hectàrees, propers anys, 238 habitatges, 656 habitants

EIXAMPLE DE MAR 12 hectàrees, en construcció, 1.100 habitatges, 3.014 habitants

Vilanova. De les poques dades concretes que conté es pot concloure que aquest creixement consisteix a duplicar la població de Vilanova. El PTMB manté l’Eixample Nord i l’Ortoll i fins i tot obre la porta a construir entre la variant (C-246) i l’autopista (C-32). Tot i aquest gran creixement que el PTMB contempla per a Vilanova, en cap moment parla d’equipaments, de serveis o de creació de llocs de treball. Sembla clar

que tot el que es planeja des de la ciutat comtal, ja sigui el tren orbital, el quart cinturó o el PTMB, porta a les ciutats de la segona corona a representar un paper de meres ciutats dormitori per a persones que treballen i fan vida a la capital, i sembla que Vilanova no se n’escapa.

El consens i el pacte de silenci en matèria d’urbanisme A Vilanova històricament sempre hi ha hagut consens en matèria d’urbanisme entre PSC, CiU, PP, ERC i ICV. De fet, l’últim Pla General d’Ordenació data del 2001 i va ser aprovat per unanimitat. Es va aprovar de forma unànime un Pla General que preveu un creixement de la ciutat fins a 130.000 habitants, que preveia la urbanització de la Platja Llarga i la

destrucció d’una part del nucli antic al Cap de Creu. Per sort, i gràcies a la pressió ciutadana, s’ha aconseguit reconduir els punts calents de la Platja Llarga i el Cap de Creu. Tot i això, la voluntat de creixement desmesurat continua estant en els objectius dels cinc partits, ja que en cap moment han posat en dubte la validesa d’aquest Pla General. A Vilanova hi

continua havent consens, fora de la CUP, en la conveniència de mantenir i augmentar el creixement que ens ha portat a doblar la població en 25 anys, i a intentar mantenir l’economia de l’especulació i la bombolla immobiliària.

El fosc paper de l’INCASOL a l’Eixample Nord ges més a l’Eixample. El conveni obligava l’Ajuntament a fer la permuta abans de finals del 2010 i que el desenvolupament de l’Eixample Nord es faria a través d’un consorci dominat en un 50% per l’INCASOL. Per tant, INCASOL passava a dominar els tempos urbanístics de Vilanova i en cas d’incompliment del contracte la ciutat havia d’indemnitzar l’INCASOL amb més de 71 milions d’euros o altres terrenys edificables equivalents a aquest

import. Ara mateix, tot i que s’ha aconseguit revisar els terminis fins al 2012, qui marcarà quan, i en certa manera com, es desenvolupa urbanísticament la ciutat serà INCASOL i no l’Ajuntament vilanoví. A més, INCASOL ha comprat terrenys a la zona de la Millera (sobre la Platja Llarga), actualment no urbanitzables, a un preu força elevat; el temps ens dirà amb quin objectiu.

La qualitat de vida, el primer ni cohesionar socialment tants nous habitants sense perdre la seva identitat. Potser a la resta de partits els fa il·lusió governar una Vilanova de més de 100.000 habitants; a la CUP, no. I menys si això representa la pèrdua de la nostra idiosincràsia i qualitat de vida.

ACTES CAMPANYA Divendres 30 d’abril Presentació del documental “ Propera parada: VNG 100MIL” 20:00 h. Ateneu Vilanoví Dissabte 8 de maig Dinar contra els 100MIL habitants A partir de les 13:00 h. Plaça de la Vila

VNG 100MIL

sics. Tot i els esforços d’aquests últims anys, continuem tenint una mancança històrica d’equipaments sanitaris, educatius, culturals, esportius... Tot i això, en comptes de solucionar aquest dèficit, anem buscant el creixement demogràfic sense més. Això comporta que cada vegada que s’obre un nou equipament ja se n’ha de reclamar un altre perquè el nou ha quedat petit. La ciutat no està preparada per integrar

Candidatura d’Unitat Popular

La finalitat última de l’Ajuntament ha de ser assegurar el benestar dels vilanovins sense condicionar el de les futures generacions. Per tant, qualsevol actuació urbanística també hauria d’anar en aquest sentit. Així doncs, la pregunta és ben senzilla: quins beneficis obté la ciutat i els seus ciutadans amb totes aquestes macrooperacions urbanístiques? Vilanova és una ciutat mancada de serveis i equipaments bà-

C or ne llà B el lv itg e L’ H os pi ta le B t ar ce lo na

C as te lld ef el s Vi la de ca ns Sa nt B oi El Pr at

Extensió: 1 05,77 hectàrees. 3,18% de tot el terme municipal Situació: Ronda Ibèrica (Sud), variant C-246 (Nord), Llimonet (Est) i La Collada-Els Sis Camins (Oest) Habitatges: 5  .025. 60% lliure (100m2), 20% concertat (90m2) i 20% protegit (70m2) Estimació habitants: 15.000 Administració actuant: Consorci per l’Eixample Nord (50% Ajuntament i 50% INCASOL) Inici obres: abril 2011 Finalització obres: juliol 2015 Altres dades: • En superfície equival a 10 Eixamples de Mar i mig o 10 Llimonets • Ubicarà gairebé un 20% dels habitatges de la Vilanova actual • En distància, equival a anar de l’IES Manuel de Cabanyes a la UPC nova o dels Bombers al Camp de Futbol antic, en horitzontal; i de l’Esglèsia de Sant Antoni al pas sota la via, seguint la Rambla, en vertical

El 2006, CiU i el tripartit van signar amb l’INCASOL un conveni per tal de salvar la Platja Llarga, la mateixa que ells havien condemnat en els diferents plans generals, i que ha significat una autèntica espasa de Dàmocles sobre el futur urbanístic de la ciutat. En aquest conveni, l’INCASOL obtenia els terrenys de la Platja Llarga i després els permutava a l’Ajuntament a canvi d’edificabilitat a l’Eixample Nord a raó de 2,4m2 per cada m2 a la Platja Llarga, cosa que suposava 800 habitat-


10

La Busca de Vilanova i la Geltrú

L

a CUP no es presentarà a les eleccions autonòmiques. Diverses persones ens han preguntat per què no? Per això incloem aquest escrit en aquest número de La Busca, perquè ens sentim amb el deure d’explicar-nos i de retre compte de les nostres decisions. I el cas és que la setantena de Candidatures que hi ha repartides arreu del país vam estar debatent el darrer any sobre això: sobre el nostre país, la seva classe política, el seu territori i la seva gent, sobre la nostra proposta política i social i sobre la conveniència o no de presentar llista a les autonòmiques. És a dir, al Parlament de Catalunya. Finalment, les Candidatures d’Unitat Popular vam decidir sobiranament no presentar-nos-hi i alhora reforçar el nostre projecte d’alternativa de base als municipis: amb consciència social i nacional, crítics amb el poder i amb l’ús que en fa la nostra classe política. Potser ens hem equivocat, però des de la CUP de Vilanova i la Geltrú vam anar a l’Assemblea Nacional a defensar no anar-hi. I a defensar el treball en xarxa amb moviments socials, amb les Candidatures Alternatives del Vallès i altres candidatures municipals sorgides els darrers anys dels moviments socials i de defensa del territori. Vam posicionar-nos a favor de seguir reforçant els nostres lligams amb les lluites i propostes que sorgeixen arreu de viles i ciutats del país de la mà dels moviments socials, dels moviments ecologistes, dels de radicalitat democràtica... i fer-ho de forma horitzontal, en xarxa, intercanviant i alimentant les propostes dels uns amb les dels altres.

I per què no, a les autonòmiques? A la CUP ho vam debatre llargament i van ser moltes les aportacions, de dins i de fora del nostre àmbit, que es feren amb motiu d’aquest debat. I ara, a mesos vista d’aquella decisió (presa al juny de l’any passat) i a pocs mesos de les eleccions autonòmiques, estem més que satisfets d’haver optat per la via del municipalisme de cara a les properes conteses electorals. I per què? Doncs justament per marcar una línia clara i diferenciada de dues cultures polítiques en joc. La cultura política de la manipulació, els càrrecs polítics, el carnet, el control dels mitjans de comunicació, el debat buit... enfront de la cultura política del treball de base, del treball en xarxa, del contacte amb la realitat, amb les associacions, les entitats, els comitès d’empresa i els veïns i veïnes. En definitiva, i veient el fracàs del govern d’esquerres, a la CUP ens vam preguntar si al país li calien més polítics i líders mediàtics o bé li calia començar a creure en la força de la seva gent, vila a vila, municipi a municipi. Relligant en un projecte plural i divers les diferents expressions de la gent que lluita en defensa de la terra, d’un desenvolupament racional i no depredador, d’una nació que tingui i exerceixi el dret de decidir, d’una economia humana al servei del bé comú, i no al servei de l’especulació i el benefici bancari. L’era de la globalització, que també és l’era de la comunicació i de les noves tecnologies, posa múltiples reptes davant nostre, també polítics i d’organització social. Respondre-hi amb unes sigles, un cap de cartell, una campanya forçosament costosa i un gabinet d’assessorament al can-

didat ens sembla, a hores d’ara, un instrument polític gens útil per a canviar les relacions polítiques i, amb elles, transformar la realitat.

Llavors, què faran les CUP a partir d’ara? La CUP, les Candidatures d’Unitat Popular, han sortit reforçades i convençudes que el procés de debat viscut entorn aquesta qüestió ens ha permès establir unes bases sòlides per a eixamplar el projecte de la unitat popular. Eixamplar-lo en qualitat, i eixamplar-lo en quantitat. En qualitat perquè ens hem dotat d’eines, com els processos de construcció participativa a nivell nacional i a nivell local, que estan implicant i implicaran diferents agents socials, sindicals, juvenils i culturals en la presa de partit per a la transformació i progrés social de nombroses viles i ciutats. I en quantitat, perquè les CUP hem obert el debat i la participació a més col·lectius i territoris, i s’estan conformant noves candidatures a les Terres de l’Ebre, a Castelló, a València, Alacant i a Mallorca, però també al Baix Llobregat, al Penedès i a tants altres racons de la geografia del nostre poble. A poc a poc, amb bona lletra, comptant amb aquells i aquelles que creuen en la seva gent i que lluiten a diari i de forma compromesa per un país lliure, just i respectuós amb la terra. A la CUP sabem que no som els millors, que no ens avalen ni grans mitjans de comunicació ni aparells de partit, però valorem en el nostre projecte l’esforç, la lluita i el compromís de la nostra gent i de tots els que ens acompanyen.

Candidatura d’Unitat Popular

Destaquem

Per què la CUP no es presenta a les eleccions autonòmiques?

D

es que la nostra Assemblea Nacional va decidir que la CUP no es presentaria a les eleccions autonòmiques, la màxima prioritat per als òrgans nacionals de la CUP és la preparació de les eleccions municipals del 2011. En aquesta preparació té un paper destacat l’elaboració del programa marc, un document general que fixa el posicionament de la CUP respecte als temes més importants a nivell nacional que tenen incidència a les nostres viles i ciutats i és, alhora, una eina per ajudar a elaborar el programa electoral de les candidatures municipals. Per elaborar el programa marc s’ha endegat un procediment que busca una àmplia participació tant dels nostres militants i simpatitzants com del teixit associatiu i els moviments socials. S’han constituït 8 grups de treball (un per a cadascun dels grans eixos programàtics fixats) formats per persones voluntàries que militen a les diferents CUP, a organitzacions de l’esquerra independentista, els moviments socials o d’altres candidatures municipals alternatives. Aquests grups de treball seran els encarregats d’elaborar una proposta de la part del programa marc de la temàtica que es tracti. Per tal de fomentar el debat entorn del programa marc i ajudar els grups de treball a fer la seva feina, s’estan fent jornades de treball-debat obertes a la participació de tothom. Aquestes jornades, que són temàtiques i les organitzen les Assemblees Territorials de la CUP, es fan en diferents punts del territori, i s’han començat a fer el passat mes de març. Les primeres jornades han estat sobre món rural (a Llobera, alt Cardener, el dia 27 de març), sobre la promoció de la llengua i la cultura (a Valls, el dia 28 de març), i sobre model urbà (a Barcelona, el dia 10 d’abril). Hi ha previstes altres jornades sobre la resta d’eixos programàtics que podeu consultar al bloc del programa marc: programamarc. blogspot.com.

Els eixos programàtics que hem definit són els següents: • Model territorial, econòmic i energètic: cap a un model de desenvolupament sostenible. • Model Urbà: una ciutat més afable i integrada en l’entorn. • Radicalització de la democràcia: recuperació de l’espai públic. • Economia i justícia social: l’economia al servei de les persones. • Cohesió social: cap a la igualtat d’oportunitats. • Promoció de la llengua i la cultura: eines de convivència i llibertat. • Model rural: cap a una revitalització del món rural. • Des dels municipis: autodeterminació i Països Catalans. Pel que fa al Penedès, que és l’àmbit de la CUP de Vilanova, l’Assemblea Territorial organitzarà una jornada de treball-debat sobre mobilitat i infraestructures que serà degudament publicitada per tal d’obrir-se a la participació de tothom que hi estigui interessat.

Segon pas, el programa polític per a Vilanova i la Geltrú Paral·lelament als treballs que la setantena de candidatures d’unitat popular estem elaborant conjuntament per fer el programa marc, la CUP de Vilanova i la Geltrú està preparant per a la tardor vinent els debats participatius per elaborar el programa polític de la CUP de Vilanova i la Geltrú per a les eleccions municipals de maig de 2011. El procés està pensat per barris i per eixos temàtics, i es donarà a conèixer a finals d’estiu. L’objectiu és que un nombre important de veïns i veïnes intervinguin d’una manera o altra a fixar les polítiques i projectes a defensar a les urnes per la CUP de Vilanova. Per a nosaltres és imprescindible: sense aquest exercici de participació, l’acció política de la CUP no tindria sentit.

La CUP endega un procés participatiu per elaborar el seu Programa Marc


Respondre a les preguntes que formulem els grups municipals en un termini d’un mes: incomplert sistemàticament Malgrat que el ROM estableix un termini raonable d’un mes per respondre les preguntes escrites que els grups municipals fem al govern, la realitat és que la mitjana de resposta

La Busca de Vilanova i la Geltrú

11

Control democràtic sobre la publicitat institucional: rebutjat pel Ple La CUP va presentar una moció al Ple de març de 2010 instant a sotmetre les campanyes publicitàries del govern al control de les comissions informatives, on tots els grups hi som representants. L’objectiu era consensuar les campanyes publicitàries referides a l’obra de govern, per evitar que aquestes esdevinguin campanyes polítiques, o siguin enteses així per la ciutadania. Entre d’altres propostes, la CUP volia instar el govern a fer públic el cost de les campanyes publicitàries, a moderar

Informació sobre la despesa del govern: denegat per decret d’Alcaldia Des que la CUP va entrar a l’Ajuntament, el nostre grup municipal va insistir que el govern facilités als grups de l’oposició la llista de despeses que aprova setmanalment la Junta de Govern. Al Ple de juny de 2008, la CUP va presentar una moció per demanar l’accés dels grups municipals a aquesta informació, moció que de nou va ser tombada pel govern municipal. Més endavant, la CUP va posar l’accés a la informació sobre les despeses del govern com a condició per donar el vist-i-plau al nou Reglament Orgànic Municipal (ROM). Així es va prometre, i per això la CUP hi va donar el seu vot a favor. Però, un cop firmat el nou ROM, el govern s’hi va tornar a negar. La CUP va sol·licitar un informe jurídic a l’Ajuntament, que després de sis mesos d’espera l’Alcalde va resoldre amb un decret denegant la informació sol·licitada.

del govern a les preguntes de la CUP es troba entre el 4 i els 6 mesos. Òbviament, aquest termini gens raonable, no només viola el ROM recentment aprovat (i incomplert sistemàticament), sinó que fa absurd el mecanisme de les preguntes escrites: sovint, quan ens responen, ja és massa tard. I així van tirant… Accés de la CUP a la informació relativa al Consorci de l’Eixample Nord: denegat Com el nostre grup municipal ja ha denunciat nombroses vegades, la CUP és l’única formació representada al Consistori que està exclosa del Consorci públic INCASOLAjuntament de l’Eixample Nord, la nova macroàrea residencial que projecta el govern per a Vilanova i la Geltrú. Denegat el nostre dret a la representació dins el Consorci, com la resta de grups municipals, la CUP va entrar una instància al Consorci per obtenir, almenys, la mateixa informació que els altres grups, instància que va ser denegada –sense pudor– per aquest organisme públic. La CUP recorre al Síndic de Greuges L’incompliment reiterat del ROM juga en detriment d’un funcionament normal i democràtic de la institució municipal, on el darrer perjudicat és el ciutadà, que es veu privat d’un debat públic rigorós i fonamentat. És per això que la CUP ha decidit dur aquest mes d’abril diverses qüestions relatives a l’incompliment del ROM davant del Síndic de Greuges: l’accés a la informació relativa a les despeses del govern, així com el temps vergonyós que triga el govern a respondre les preguntes del nostre grup municipal, juntament amb tots els informes jurídics i registres de l’Ajuntament que certifiquen a bastament aquests incompliments, són les dues qüestions principals que la CUP sol· licita al Síndic de Greuges de resoldre.

U

n any més, i aprofitant la publicació que teniu a les mans, la CUP fem públics els nostres comptes. Creiem que és un pas més cap a la transparència de la gestió i del finançament de les forces polítiques. Malauradament, som ben pocs encara els que així ho fem. És cert que s’estan donant els primers passos cap a una nova llei de finançament dels partits, però tot sembla indicar que continuarà el secretisme en part d’aquest finançament i les enormes despeses en publicitat i campanyes electorals. De fet, no podia ser d’altra manera quan són els mateixos grans partits els que han d’aprovar-la. El finançament del grup municipal s’aconsegueix majoritàriament de tres formes. La subvenció per grup municipal donada la representació al consistori, el sou que el regidor cedeix de forma íntegra i les quotes dels militants. Aquests ingressos es destinen en gran mesura a cobrir l’activitat ordinària del grup municipal. A tall d’exemple, trobem el lloguer del local situat a la Plaça Llarga número 19, els subministraments, l’alliberat que realitza funcions administratives, així com aquelles despeses menors d’oficina necessàries. Tot seguit hi trobem les despeses en diferents actes i campanyes que la CUP ha programat o a què ha donat suport en aquest darrer any, com la Consulta sobre la Independència que se celebrà el 13 de desembre, la xerrada sobre corrupció urbanística, la campanya en contra de l’ARE a l’Eixample Nord o la confecció d’un documental sobre els 70 anys de l’entrada de les tropes feixistes a Vilanova i la Geltrú. A les despeses en publicacions com La Busca del darrer any, s’hi sumen enguany el d’una altra de menor format, La Busca ras i curt. Per altra banda, es continua acumulant en un dipósit una quantitat anual de cara a fer front a les despeses de la propera campanya electoral.

l’augment de renda creat per la percepció del sou com a càrrec públic, que realment no percep donat que el cedeix al grup municipal. I en darrer lloc, destacar les quotes que satisfà el grup vilanoví a l’òrgan administratiu de la CUP a nivell nacional.

BALANÇ ABRIL 2009 MARÇ 2010 INGRESSOS

Quota Grup Municipal 15.200,00 € Sou regidor 7.592,98 € Quotes militants 3.590,00 € Interessos 2,55 € Altres ingressos 337,55 € Total 26.723,08 €

DESPESES

Lloguer local social 7.853,92 € Subministraments 2.122,47 € Alliberat 4.320,00 € Secretaria 234,99 € Material 219,25 € Campanyes, actes i col·laboracions 1.397,04 € Revista La Busca 2009 3.339,88 € Revista La Busca Ras i Curt 1.398,48 € Campanya electoral 2.000,00 € Impostos 2.300,00 € Quota nacional CUP 2.277,00 € Despeses financeres 163,39 € Altres despeses 652,93 € Total 28.279,35

També s’ha hagut de fer front al pagament de part de l’IRPF del regidor en compensació a

Per la transparència Els comptes, a l’Ajuntament clars!

Màxima transparència

A la CUP pensem que sense informació, rigor i transparència, no hi pot haver debat públic. I sense debat públic, no hi pot haver control democratic sobre l’acció de govern. A continuació, mostrem quatre exemples d’accions que la CUP ha dut a terme per aprofundir en la transparència i les corresponents respostes del Govern municipal.

l’excessiu protagonisme personal d’Alcalde i regidors per enfortir el protagonisme de la institució i la ciutadania, i a evitar un ús propagandístic dels fons públics de cara, per exemple, a la campanya electoral de 2011. La moció va ser rebutjada per la totalitat del Ple. El govern va al·legar que aquestes qüestions ja es tracten a comissions informatives (mai des que la CUP som a l’Ajuntament) i l’oposició (CiU) va titllar la proposta de “censura prèvia”, a la qual ells tampoc es volen avenir. Per alguna cosa deu ser.

Candidatura d’Unitat Popular

L

a transparència a l’Ajuntament ha estat i és un dels pilars de la proposta política de la Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú. Des de l’inici, la CUP hem posat l’accent a demanar al govern tota la informació necessària per a comprendre l’acció de govern i, d’aquesta manera, jutjar-la. Però, a més, hem insistit que aquesta informació, sempre que no violi la intimitat de les persones, ha d’estar a disposició de tots els ciutadans. Per això, també, a la CUP hem fet pública en diverses ocasions la informació que rebem des del govern. No obstant això, i a tres anys vista de l’obtenció d’un regidor, a la CUP tenim clar que el govern ha traçat unes línies roges pel que fa a l’accés a la informació pública, a partir de les quals certa informació pública no es dóna a la ciutadania ni als grups municipals.


12

La Busca de Vilanova i la Geltrú

E

D

es del passat mes de desembre treballem a la comarca del Garraf l’Associació de treballadors aturats del Garraf. És una entitat apolítica i sense ànim de lucre que realitza activitats i fa propostes per millorar la situació actual dels treballadors aturats de la nostra comarca. Som un punt de trobada per a tots aquells ciutadans en situació d’atur de la comarca del Garraf. L’Associació de treballadors aturats del Garraf té com a principal objectiu treballar per vetllar que les ajudes de les administracions públiques s’ajustin a la conjuntura actual i fomentar iniciatives per crear ocupació. Sota aquestes dues premisses s’han format tres grups de treball: El primer, dedicat a valorar en cada moment les ajudes públiques per als ciutadans aturats, i molt especialment per aquells que no cobren cap mena de subsidi o ajuda i pateixen risc d’exclusió social. Des de l’associació, entre altres mesures, demanem que es creï una borsa d’habitatges per part de l’ administració local per a aquells

ciutadans que estan perdent el seu habitatge a causa dels impagaments provocats per la seva situació d’atur. Altres reivindicacions en aquest terreny són les següents: el transport públic gratuït per als aturats, l’eliminació de les taxes per inscriure’s a les ofertes públiques d’ocupació dels ajuntaments o que les empreses contractades per prestar serveis a l’ajuntament o a la ciutat contractin personal inscrit a l’oficina del SOC Garraf. Un segon grup es dedica a treballar amb iniciatives econòmiques per fomentar l’ocupació i millorar la situació de l’aturat. Treballem en la creació d’un economat, on es vendran productes a baix preu exclusivament per a la gent aturada. Altres iniciatives són la creació d’una societat limitada o cooperativa amb el capital humà de l’associació per aprofitar oportunitats de mercat, i la campanya “establiment solidari”, que permetrà als aturats comprar en diferents establiments a uns preus especials o amb descomptes. L’últim grup, dedicat a la difusió, té com a principal objectiu donar a conèixer l’associació a les diferents ciutats del Garraf.

Candidatura d’Unitat Popular

De bat a bat

Associació de treballadors aturats del Garraf

n Karim és un jove vilanoví, militant d’Endavant i de l’Assemblea de Joves, que corre el risc de ser empresonat durant 50 dies. Molta gent, sobretot a Vilanova i la Geltrú, s’ha preguntat durant l’últim any: “qui és, aquest Karim?”, “què ha fet?”, “és a la presó?” Des de la Coordinadora Antirepressiva del Garraf, hem intentat respondre-les amb la nostra campanya de suport, però també hem intentat que se’n facin d’altres, de preguntes. Per què es manifestava? Quines són les causes de la crisi? Qui l’ha provocada? Per què sempre paguem els mateixos?

tants va intentar abocar fems davant les portes del Banc d’Espanya, però els antiavalots dels Mossos d’Esquadra els ho va impedir, carregant contra la manifestació. En Karim, amb la pancarta, es va trobar al mig de la càrrega i va intentar sortir-se’n protegint-se dels policies. Després d’uns moments de tensió, els manifestants van donar per acabada la manifestació i es van dispersar. En Karim, amb uns amics de Vilanova, va marxar cap al metro. Va ser allà, després de gairebé una hora, quan policies de paisà els van retenir amb una excusa. Finalment, van acusar en Karim d’haver agredit brutalment un policia i el van detenir.

Cal recordar que tot va començar el 15 de novembre del 2008, quan a tot el món hi havia manifestacions per denunciar els responsables polítics de la crisi, reunits a la cimera del G-20 a Washington. A Barcelona, milers de persones ho feien seguint la convocatòria de la Plataforma “Que la crisi la paguin els rics!”. Van sentir el testimoni dels treballadors i les treballadores en lluita de Nissan, de Seat i de moltes altres fàbriques, entre elles, la Mahle, de Vilanova.

Al judici, el van acusar d’haver sortit de la manifestació corrent cap als policies i, saltant a l’aire, haver clavat tres cops de peu a un agent, i haver-lo intentat arrossegar entre els manifestants, lesionant-lo, i trencant-li un aparell intercomunicador. N’hi va haver prou amb la declaració de 5 policies per sentenciar-lo. No hi havia cap més prova.

En Karim hi va acudir amb d’altres companys i companyes, i li va tocar ser a primera fila, portant la pancarta de l’Esquerra Independentista. Hi deia: Capitalisme és crisi. Als Països Catalans, organitzem la lluita dels i les treballadores. Això feien els milers de persones presents. Contribuir amb la seva mobilització a la lluita organitzada de la classe treballadora, amb el convenciment que no és ella qui ha provocat la crisi, i que és injust que sigui qui l’hagi de pagar. Per això, volien assenyalar-ne els veritables culpables: els responsables del sistema capitalista. I per això es va dur a terme una acció simbòlica contra un dels seus agents més directament implicats en aquesta crisi: la banca. Un grup de manifes-

La sentència és de 50 dies de presó, amb un mòdic preu de 400 € (a part de 600 € d’indemnització per als Mossos). Per tant, en cas que no acabi pagant, en Karim podrà ser empresonat durant gairebé 2 mesos. Ell ja ha dit que no ho pagarà voluntàriament i, per tant, en els propers mesos pot acabar sent empresonat. Si aquesta és la manera d’actuar dels governants per evitar que la gent es queixi de la crisi en què ens han posat, nosaltres ja diem que continuarem denunciant que el CAPITALISME ÉS CRISI, i lluitant per construir-hi l’alternativa. I per això és necessari no deixar sol en Karim, ni cap altre company o companya que s’enfronti a la presó pel seu compromís amb la justícia social. 5O DIES DE PRESÓ? PER DIR-HO BEN CLAR: CAPITALISME ÉS CRISI!

Qui és, aquest Karim? http://suport-karim.bloc.cat www.alertasolidaria.org


13

La Busca de Vilanova i la Geltrú La llarga malaltia que està vivint aquesta empresa la va produir el virus escampat per una direcció inoperant, sense mà esquerra per aturar la catarsi que estava generant, sense adonar-se de la crisi que les seves decisions provocaria i que donava pas al deteriorament de la imatge de l’empresa, entre el personal de plantilla, entre la ciutadania d’aquesta comarca i, fins i tot, entre la classe política i, de ben segur, també entre clients i possibles compradors dels productes que surten de la factoria de Vilanova, donat que l’impacte del que va succeir va transcendir molt més enllà d’aquesta comarca tan petita com és el Garraf. L’únic antídot possible a la desafecció actual és la substitució de la direcció que gestiona l’empresa Prysmian. Un canvi dels agents econòmics podria ajudar a millorar la situació. Un canvi d’actitud en el tracte amb els agents socials i amb el conjunt de la plantilla de fabricació podria, segurament, apaivagar una desafecció enquistada. Situació, aquesta, provocada per la direcció de l’empresa, que no va acceptar la resolució que rebutjava l’ERO que havia presentat, i va desafiar els estaments oficials (posant en evidència el Departament de Treball) acomiadant acte seguit 19 companys desoint l’opinió pública; fins i tot,

rebutjant la sentència del tribunal que ha declarat legal la vaga efectuada en resposta als acomiadaments, a hores d’ara recorreguda al Tribunal Superior de Justícia. La direcció rebutja la sentència refusant la jurisprudència en què es basa el jutge. Continua culpant dels fets els representants dels treballadors. No accepta que és el rebuig a la seva gestió desafortunada envers els companys acomiadats el que va conduir la plantilla de fabricació a paralitzar la producció per iniciativa pròpia. És una directiva que considera que la plantilla no té la capacitat d’iniciar una vaga indefinida per la via directa. Aquesta postura de la direcció és un insult a la intel·ligència dels treballadors; segons ells, una massa amorfa que no pensa, que no té capacitat de decisió. Com n’estaven, d’equivocats! Van decidir tensar la corda fins a l’extrem que va trencar-se. La situació se’ls ha escapat de les mans i el resultat final ha estat la desafecció total. Les ferides obertes durant aquells dies han tingut greus conseqüències a posteriori per a alguns sindicats que no van saber estar a l’alçada del que els treballadors els reclamaven. El resultat: un gran nombre de dimissions de representants sindicals que en el seu dia havien estat votats per la mateixa plantilla de fabricació. Els fets han passat factura i el temps col·loca cadascú al seu lloc.

Prysmian, l’abans i el després

V

ilanova i la Geltrú pot presumir de comptar amb un teixit associatiu ampli i variat. Existeixen més d’un centenar d’entitats culturals que enriqueixen i mantenen viu l’esperit participatiu que caracteritza els vilanovins. Som ciutadans que ens agrada comptar amb una oferta variada de festes, concerts, obres de teatre, tallers, etc. Però, sobretot, ens agrada involucrar-nos en l’organització dels actes. D’alguna manera, volem deixar la nostra petita empremta en els esdeveniments de la nostra ciutat. Un sol vilanoví pot pertànyer alhora a Endimari, fer pinya amb els Bordegassos, anar d’excursió amb La Talaia i portar el Drac de Vilanova. Això és dedicació a la cultura popular local i, per extensió, implicació en la tradició catalana. L’origen de l’Ateneu Vilanoví es remunta a l’agost de l’any passat, quan diversos ciutadans vam posar en comú inquietuds com la consciència nacional catalana, la cultura popular, l’esperit crític envers el món que ens envolta, els

moviments sindicalistes, la memòria històrica, la cura del medi ambient... I tot això, tenint com a teló de fons l’Esquerra Independentista. Amb tots aquests referents, aquest grup de ciutadans es va envalentonar a tirar endavant un projecte que encabís una àmplia pluralitat de vilanovins. L’objectiu és que l’Ateneu Vilanoví esdevingui una entitat cultural amb identitat pròpia i que, alhora, es vinculi amb altres entitats ja existents a la localitat i de la resta dels Països Catalans. L’agenda d’actes de l’Ateneu inclou esdeveniments de tota mena: xerrades, tallers, conferències, concerts, projeccions de documentals, cicles de cinema... L’Ateneu també pot servir com a espai per a d’altres col·lectius que el vulguin utilitzar per a la seva tasca. Aprofitem l’ocasió per engrescar els ciutadans a venir a conèixer el nou projecte, a aportar suggeriments i, si així ho desitgen, incorporar-se a l’entitat. Ens trobem a la plaça Llarga, 19, a tocar de la plaça de les Casernes. Tota la programació es pot consultar al web.

Ateneu vilanoví www.ateneuvilanovi.cat

De bat a bat

a lluita obrera al llarg de l’any 2009 es va tancar en fals, i les conseqüències d’aquells fets s’arrossegaran durant molt de temps.

Candidatura d’Unitat Popular

L

Secció Sindical de FTC-IAC de Prysmian


14

La Busca de Vilanova i la Geltrú

INTERNET ESPORTS

INTERNET INFORMÀTICA

INTERNET INFORMACIÓ

cat.usap.fr Com que el món de l’esport al nostre país no s’acaba amb el futbol ni amb el Barça, us recomanem la visita al web de la USAP de Perpinyà, un dels clubs de rugbi més prestigiosos i un dels símbols de la catalanitat a la Catalunya Nord.

eyeos.org/ca/?section=home Un grup de programadors catalans van decidir el 2005 començar un projecte ambiciós basat en la possibilitat d’accedir a un sistema operatiu virtual i gratuït. Actualment té múltiples aplicacions i ha guanyat nombrosos premis d’innovació i de tecnologia.

www.enderrock.cat Aquest web, versió electrònica de la revista musical catalana Enderrock, aplega tota la informació sobre la música del nostre país: novetats, notícies, agenda… És una visita obligada per a tots els amants de la música catalana que volen estar al dia de tot el que es cou en aquest terreny. INTERNET SOCIETAT

INTERNET BOTIGUES ON-LINE

www.abebooks.com Estàs buscant un llibre antic, exhaurit o descatalogat? T’interessa trobar un exemplar d’alguna edició estranya? Amb una sola consulta, Abebooks et permet remenar els catàlegs de milers de llibreries de vell de tot el món. Fes la prova, segur que hi trobes el que busques.

www.penedesfera.cat Espai comunicatiu virtual que comprèn el col·lectiu en xarxa de blocs i blocaires que tenen vinculació al Penedès, entès aquest com el territori de les comarques de l’Anoia, l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf. Informació i opinió sobre el que es cou al Penedès.

www.appec.cat Web de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català. Hi trobareu informació sobre totes les revistes que es publiquen en català i us adonareu que n’hi ha sobre qualsevol tema.

INTERNET LLENGUA

www.partisanowear.com A Partisanowear hi trobareu dos tipus de roba. D’una banda, roba que combina dos conceptes: disseny i reivindicació; de l’altra, samarretes i tota mena de peces dels grups musicals més populars, compromesos i combatius del moment: Obrint Pas, La Gossa Sorda, Betagarri, etc.

www.amicsbressola.cat Web de l’Associació d’Amics de la Bressola, entitat que dóna suport moral, econòmic i divulgatiu a la importantíssima tasca d’aquestes escoles catalanes de la Catalunya Nord.

www.palestina.cat La Comunitat Palestina de Catalunya és l’associació dels palestins i les palestines residents a Catalunya. La Comunitat és una associació laica, democràtica, plural i participativa, compromesa amb la defensa dels drets humans i el dret a l’autodeterminació dels pobles.

dlc.iec.cat Consulta on line al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el diccionari normatiu de la llengua catalana.

Sang a les drassanes Francesc Madrid A Contravent, 2010 En la seva tasca de recuperar periodistes de principis del s. XX, A Contravent ens ofereix en aquest volum un recull dels reportatges de Madrid, qui batejà el districte Vè amb el nom de Barri Xino, sobre la “mala vida” de la Barcelona moderna.

Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra Joan Solà La Magrana, 2009 Recull d’articles del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, publicats al diari Avui entre el 1998 i el 2008. Lliçons magistrals de gramàtica, escrites amb tanta erudició com ironia, en què l’autor mostra el seu compromís per la llengua i pel país, dos conceptes que no es poden separar.

Una educació francesa Joan-Daniel Bezsonoff L’Avenç, 2009 Sense ser una biografia, el perpinyanenc Joan-Daniel Bezsonoff reflexiona sobre els seus referents culturals, entre l’educació francesa i l’educació catalana, sobre la seva infantesa i la seva joventut. “Descobrint la meva identitat russa, m’he adonat que era més català que no em pensava”, diu Bezsonoff.

No mos fareu catalans Francesc Viadel Publicacions de la Universitat de València, 2009 Reedició ampliada i corregida de l’estudi amb el qual l’autor descriu el blaverisme, un moviment que va prendre el nom de la incorporació d’una franja blava a la senyera i que nega els vincles culturals i lingüístics amb Catalunya i la concepció dels Països Catalans. En definitiva, un retrat dels anys de plom de la violència blavera al País Valencià.

LLIBRES

Els precedents del catalanisme Pere Anguera Ed. Empúries, 2000 En record de l’historiador reusenc, mort el passat gener, recuperem una obra que explora els orígens del catalanisme. Anguera es va especialitzar en el s. XIX, del qual treu la idea que el catalanisme neix amb l’obrerisme i des de les classes populars.

Candidatura d’Unitat Popular

Litoral cultural

MÚSICA

Al marge d’un camí Sanjosex Bankrobber, 2010 El bisbalenc Carles Sanjosé ha publicat aquest 2010 el seu tercer treball, un disc íntim i ric en matisos que confirma la seva progressió com a figura cabdal del panorama català els darrers anys.

PEL·LÍCULES

La mà dels qui t’esperen Cesk Freixas Temps Record, 2009 Sis anys d’experiència damunt dels escenaris i més de 500 actuacions avalen el tercer treball discogràfic del cantautor de Riudebitlles, que continua apostant per la cançó d’autor més compromesa i moderna.

El set samurais Akira Kurosawa, 1954 La celebració, aquest 2010, del centenari del naixement d’Akira Kurosawa és una bona excusa per recomanar algunes de les seves pel·lícules imprescindibles. A més de “Els set samurais”, us recomanem “El caçador” (1975) i “Ran” (1985).

Cataluña-Espanya Isona Passola, 2009 La pel·lícula vol empènyer a la reflexió sobre les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol a través de la visió de pensadors de diverses tendències, més que amb la dels polítics, “que tenen tot l’espai en els mitjans”, com diuen els seus responsables.

Hollywood contra Franco Oriol Porta, 2009 Documental que analitza l’impacte que la Guerra Civil Espanyola va tenir en el cinema nord-americà. Rebel·la el recolzament de la majoria d’artistes a la República i mostra alguns dels títols que Hollywood va produir amb referències a la Guerra Civil, així com la manipulació que el règim franquista va fer a aquestes pel·lícules.


1

2

PARTICIPA I COL·LABORA AMB LA BUSCA

3 4

2 3 5

6

4

6

5

7 9

9

8

7

8 10

11

11

10

12

13 15

14 13

12

14

16

15

17

16

18

18

17 19

HORITZONTALS 1. Construir aquest Eixample és perdre’l 2. Qui sempre perd en un conflicte laboral 3. Conjunt d’arbres cinematogràfics 4. Va boig amb la Vuelta a Ecs-paña 5. Els quatre que visiten La Sala quan no hi ha pica-pica 6. Per la comparsa, a plaça caramels i a dalt…7. Cantautor que ens defensa 8. Cultura/ model econòmic que sembla que el tripartit no dóna per mort 9. Plaça recentment reformada i encimentada en excés 10. L’únic lloc on encara no s’han plantejat construir-hi 11. A l’INEM és infernal 12. El torrent en fa molta 13. En tenim pocs, i els que tenim estan deixats o són enormes pipi-cans 14. Els Països Catalans fa tres-cents anys que ho estan 15. Part del cos i característica de la zona blava vilanovina. 16. Títol acadèmic necessari per circular en vehicle pel centre 17. Carpa que tenim força abandonada 18. La bessona tripartita que mana més 19. Figura geomètrica i cultural poc cuidada que s’hauria de replantejar

Les seccions Punt de vista i De bat a bat volen ser una porta oberta per a totes les entitats, associacions, col·lectius, plataformes i persones que vulguin donar a conèixer les seves reflexions, posicions o plantejaments.

VERTICALS 1. D’aquí a poc multaran automàticament pel centre. 2. Resposta predominant a les propostes de la CUP 3. Amb l’especulació immobiliària més d’un se n’ha fet 4. Molt promès i insinuat, però encara molt necessitat 5. En Fèlix Millet li fotia mà 6. Per molt que canviï de mans, mai no va a l’hora 7. Esport individual i zona residencial dels adinerats vilanovins 8. Amb esforç aconseguirem que sigui un gran parc 9. A Vilanova no qualla mai 10. Centre d’Atenció Primària, en llenguatge de tota la vida 11. Construcció ideal per estudiar i ser educat en precari 12. Plantes que queden a les jardineres dels carrers nous 13. Com acaba qualsevol bon acte de govern 14. Menjar que agrada més al govern 15. Bandolerisme del segle XXI en infraestructures 16. Quantitat de vergonya del tripartit a l’hora de fer-se propaganda 17. A Vilanova en tenim més d’un 17% 18. Figura feudal que representa l’Estat i que de tant en tant crema

La Busca també en format electrònic

La Busca de Vilanova i la Geltrú

1

15

Autodefinits vilanovins

En aquest sentit, les seves aportacions no tenen per què reflectir el parer de la CUP de Vilanova i la Geltrú, que ja té altres mecanismes per donar a conèixer les seves iniciatives i plantejaments polítics.

• Vols rebre les notícies de la CUP? • Vols saber quan fem actes o assemblees? • Vols informar-te dels afers mu­ni­ cipals des de l’òptica de l’esquerra in­de­pen­den­tista? • Envia’ns la el teu correu electrònic i t’enviarem La Busca Digital un cop al mes!

LA CUP ÉS PARTICIPACIÓ, PARTICIPA AMB LA CUP! Hi ha diferents maneres de participar amb la CUP, ja sigui de manera directa, militant-hi o col·laborant-hi, ja sigui mitjançant entitats, associacions, moviments socials amb els quals intentem treballar en xarxa.

Finques Tripartit Pau Navarro

Es poden fer propostes directament: • Assistint a les assemblees de la CUP de Vilanova i la Geltrú, que són obertes a tothom. • Participant en els diferents grups de treball i comissions de la CUP, obertes en aquest cas per a la totalitat dels membres de l’assemblea i afiliats. O bé: • Fent-nos arribar escrits per al butlletí electrònic municipal, on la CUP cedeix el seu espai a les entitats i col·lectius de la ciutat. • Amb col·laboracions a la revista que teniu a les mans. • Enviant-nos les vostres crítiques o suggeriments a través de la nostra plana web, on també podeu fer arribar les preguntes que vulgueu que fem a l’equip de govern. • Adreçant-nos un correu electrònic. DES DE LES VILES I CIUTATS CONSTRUÏM LA UNITAT POPULAR

Si vols estar ben informat/da de totes les activitats o si vols participar activament amb la CUP, fes-nos arribar les teves dades o posa’t en contacte amb nosaltres. També ens pots trobar a la Plaça Llarga 19, els dimarts a partir de les 7 del vespre. Nom i cognom ............................................... ............................................................................... Adreça ............................................................... ............................................................................... Encara que s’assemblin molt, entre aquestes dues imatges han passat molts anys. La de la dreta és del 4 de març de 2010. Correspon a l’acte d’inauguració (i benedicció!!!) del pis

de propietat municipal cedit per 20 anys a Càritas. Hi són totes les forces vives de la ciutat: el rector de Sant Joan, el bisbe de Sant Feliu i el seu assistent, l’alcalde de Vilanova, el

regidor d’Urbanisme i el director de l’oficina de La Caixa de Sant Joan. Només hi falta el caporal de la Guàrdia Civil.

Codi postal ....................................................... Població ............................................................ Telèfon .............................................................. Correu electrònic .......................................... ............................................................................... CUP Vilanova i la Geltrú Plaça Llarga, 19 baixos 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 74 56 vilanova@cup.cat www.vilanova.cup.cat

Candidatura d’Unitat Popular

Torna el nacionalcatolicisme?

Un toc d’humor

La Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú està oberta a la participació de totes les persones i col·lectius que, des de l’àmbit local, treballem per construir un poble lliure i socialment just.

Horitzontals: 1. Nord. 2. Treballador. 3. Bosc. 4. Becerra. 5. Gats. 6. Canapès. 7. Tàpias. 8. Totxo. 9. Neus. 10. Mar. 11. Cua. 12. Pudor. 13. Parcs. 14. Ocupats. 15. Cara. 16. Màster. 17. Juanita. 18. Elena. 19. Trapezi Verticals: 1. Càmeres. 2. No. 3. Or. 4. Hospital. 5. Calaix. 6. Renfe. 7. Tennis. 8. Ortoll. 9. Neu. 10. Seguru. 11. Barracó. 12. Cap. 13. Àpat. 14. Pasta. 15. Peatges. 16. Poca. 17. Atur. 18. Rei.


SANT CAMIL Hi ha veus que diuen que és necessari el copagament en la sanitat pública. Aquí, nosaltres el copagament ja el fem pagant l’aparcament dels Camils. La CUP va demanar-ne la gratuïtat, però la seva proposta fou desestimada. LLEI DE BARRIS La Generalitat va concedir 14 milions per revitalitzar el Casc Antic. S’han fet carrers i façanes, i obres menors per a la tercera edat. Es podria haver fet més, però el tripartit va optar per desviar 1,5 milions fora del barri: a l’Auditori, tocant al Llimonet. Queden al calaix projectes com recuperar l’Església dels Josepets o el refugi antiaeri de la Plaça de Sant Antoni. ATENEU VILANOVÍ Tot el nostre suport a aquest nou projecte de l’Esquerra Independentista. Vilanova necessita d’espais que programin cultura al marge de les institucions i fomentin el pensament crític als Països Catalans. TRANSPARÈNCIA ECONÒMICA Ja fa gairebé tres anys que el tripartit “d’esquerres” ens nega informació sobre les seves (nostres, al capdavall) despeses econòmiques. Hi ha qui confon democràcia amb propietat de les institucions i els municipis. VNG DECIDEIX El 13 de desembre, 8.500 persones van desafiar la pluja per anar a votar sobre la independència de la nació catalana. 240 voluntaris van cobrir 11 col·legis electorals i 28 meses amb les seves urnes. El 93,82% dels votants ho van fer pel SÍ. Felicitats a la comissió VNG Decideix, als voluntaris i a tothom que va participar en aquesta festa de llibertat i lliçó de democràcia. EQUIPAMENT JUVENIL L’Ajuntament ens vol vendre un edifici d’oficines i una sala polivalent com a equipament juvenil, on hi ha l’actual envelat. D’acord amb la sala polivalent, però no només per a joves. Les oficines, quin sentit tenen? Més de 5 milions d’euros que no recullen la principal demanda del Pla de Joventut: un casal de joves! VUELTA A ESPAÑA El poble organitza consultes per la independència i el tripartit ens porta la Vuelta a España. 90.000 euros que costarà a la ciutat aquesta iniciativa pròpia de Francisco Camps o Jaume Matas. I Esquerra, satisfeta perquè “tot és promoció de la ciutat”. Sí, però quin tipus de ciutat? PLA DE LA BICICLETA Enguany acaba el Pla de la Bicicleta (20062010) que, segons deia el tripartit, havia de fer de la bicileta un vehicle urbà més. Però a banda dels carrers del Pla Zapatero i les bicicletes llampants dels treballadors municipals, el Pla segueix sent un Pla i els diners i les oportunitats han volat.

Basat en el disseny original de Bildi Grafiks Dipòsit Legal L-943-08

SKATE PARK Després d’anys d’insistència per part de ciutadans i d’algun grup municipal com la CUP, per fi s’ha construït un skatepark a Vilanova. La seva necessitat es fa palesa amb la gran afluència de joves que hi van a gaudir de l’esport i l’oci. Ja tocava! EIXAMPLE NORD Sembla que el ciment està d’oferta. Quan tothom ha vist que el model de creixement basat en la construcció no és sostenible ni té futur, el tripartit continua obsessionat i no modifica els terminis del macroprojecte urbanístic de l’Eixample Nord: 105 hectàrees, més de 5.000 pisos… i comença l’any vinent! PACIFICACIÓ DEL CENTRE Una de les poques coses bones que ha aportat el famós Plan E ha estat la possibilitat de pacificació del centre pel que fa a la mobilitat. La vianalització de molts carrers farà que puguem gaudir d’un centre lliure de cotxes i trànsit densificat.

e mpl Eixa ar de M

Que no s’apague la llum!

crup Soli rdi t Jo n a S ada rrer a C La 2i net o m i Ll

3

rd e No l p m Eixa ll Orto

Es tracta, en definitiva, de transcendir en un futur i sempre que sigui possible els programes de l’equip de govern municipal sense ser-ne del tot indiferents. Les dones i els homes de la Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú treballem diàriament dins la política municipal de la nostra ciutat per incidir-hi amb una veu crítica i argumentada. Són molts, i ben diferents, els àmbits en què la candidatura s’ha de moure per aportar noves visions i iniciatives: de vegades hem tingut la sensació, corroborada per l’experiència quotidiana, d’anar a remolc d’una agenda política i d’unes accions de govern que són complexes i embrollades, tan necessitades d’una dedicació primmirada que no ens permetem de brindar més hores per ocupar-nos d’altres aspectes que resten en un segon pla però mereixerien ser incorporats com a prioritats. Es tracta, en definitiva, de transcendir en un futur i sempre que sigui possible els programes de l’equip de govern municipal sense ser-ne del tot indiferents, aportant arguments rupturistes i contundents quan sigui necessari, sense renunciar a posicions de consens en altres temes més concrets. En altres casos cal dir, igualment, que hem treballat i presentat propostes en positiu que molt sovint han estat poc valorades, quan no totalment bandejades per part de l’actual equip de govern: ens referim en aquest sentit a les mocions sobre la constitució d’un Consell de Cultura per a la ciutat; la proposta d’una taula sobre la crisi que, temps després, fou maquillada i presentada com a innovadora per l’equip de govern amb alguns matisos, o a la proposta sobre la creació d’un Observatori del Port de Vilanova i la Geltrú.

Som conscients que la nostra trajectòria en l’àmbit de la política vilanovina és encara prou breu. Diríem, fins i tot, que tot just ara comencem a donar les primeres passes en ferm, que aquests tres primers anys amb un càrrec electe dins del consistori vilanoví ens han servit per adquirir una seguretat i una experiència que no podem menystenir. A un any vista de les properes eleccions municipals estem prou satisfets i orgullosos de la nostra tasca dins la vida institucional de la nostra ciutat, però no defugim l’autocrítica a l’hora de fer evident que, en algunes situacions, les nostres aportacions han estat sobretot modestes: ens referim, específicament, a totes aquelles accions relacionades directament o indirecta amb la conjuntura de crisi, en què el marge d’actuació de les administracions municipals es veu limitat per motius pressupostaris o simplement estructurals. De la mateixa manera, som sabedors que hem d’incrementar la presència a les places i carrers, als barris de la ciutat, perquè entenem que la política municipal no es cou tan sols als despatxos o a la sala de plens, sinó reforçant el contacte amb els veïns i veïnes de Vilanova i la Geltrú, o compartint les preocupacions i els projectes ls de l’extensa xarxa associativa que basteix l’ànima d’una e f e telld ciutat que es resisteix a ser només un dormitori. Durant Cas els últims mesos ens hem reunit amb representants de diverses entitats culturals, associacions de veïns i amb dis n ferents responsables dels agents econòmics més destacats a c e d Vila de la ciutat perquè ens aportessin les seves visions sobre el devenir de la capital del Garraf. D’ara endavant, però, iredoblarem els esforços per recollir les propostes d’altres o B t associacions vilanovines per tal d’aconseguir una visió de San ciutat més ajustada.

rat El P Des dels primers mesos d’aquest nou any hem iniciat el

procés de preparació de les eleccions municipals de maig de 2011, un procés que pretenem que sigui obert a la ciutadania a través dels punts de trobada, plural i particiellà Cornpatiu, on les decisions de l’assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú siguin sobiranes i concloents en el moment de confegir un programa polític queitrenovi el nostre compromís amb la vila i refermi la e llv g voluntat transformadora, independentista i d’esBenostra querres. Els i les membres de la CUP de Vilanova i la Geltrú d’igual manera, amb altres CUP del t alecol·laborarem, spit Principat en la redacció d’un programa marc comú com o H ’ L una manera de participar en l’articulació d’un discurs adaptat a les diverses realitats locals sense perdre de vista ona de construcció nacional dels territoris de la perspectiva rcel a B parla catalana. Durant els propers mesos treballarem de manera activa i decidida pensant en el futur més proper que és a venir, explicant a la ciutadania el nostre model de ciutat, sense distreure’ns de les eventualitats quotidianes, de les tasques diàries que deriven de la política municipal a Vilanova i la Geltrú.

LA BUSCA abril 2010  

La Busca, la revista anual de la CUP de Vilanova i la Geltrú.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you