4
A DEBAT
Seria convenient protocolitzar algunes actuacions, com per exemple la demanda de sedació, ja que ajudarien a disminuir la variabilitat entre professionals. El CEA de l’Hospital està elaborant alguns d’aquests protocols. En cas que no es consideri convenient seguir la voluntat expressada en un DVA, s’ha de demanar una segona opinió o plantejar-ho al Comitè d’Ètica Assistencial o a algun dels seus membres si és urgent. No es pot al·legar objecció de consciència per no seguir una limitació de tractament expressada en un DVA, ja que no es pot imposar un tractament en contra de la voluntat. Tan sols hi pot haver objecció en algunes demandes d’actuació fora de protocol. En aquest cas, el professional ha de buscar un company que el substitueixi. Les voluntats anticipades expressades de manera oral també vinculen. En aquest cas es farà constar a la història clínica. Si en el DVA s’ha nomenat un representant o en el moment de l’ingrés se n’assenyala un i es reflecteix a la història clínica, l’opinió d’aquest prevaldrà per davant de la dels familiars. Aquest representant no només és garant de les voluntats expressades, sinó també de les imprevistes. Per tant, s’ha
de cercar el representant abans de prendre una decisió i, en la nostra cultura, és aconsellable ampliar el pacte de la decisió amb la família. Sempre s’anotarà a la història clínica com s’ha tingut en compte la voluntat expressada en el DVA i s’argumentarà el procediment que s’ha seguit. La difusió Les campanyes institucionals de divulgació del DVA i els casos clínics que han sortit a l’opinió pública ajuden al fet que els ciutadans i ciutadanes coneguin la possibilitat que tenen de manifestar la seva voluntat, però la millor difu-
És destacable el procés que suposa fer un Document de Voluntats Anticipades, la reflexió sobre la pròpia vida i els propis valors i parlar-ne amb els éssers propers.
sió que hi pot haver és la que pot fer el professional, especialment el metge o metgessa. Amb caràcter general i de manera habitual, aquests podrien, en l’obertura de la història clínica, preguntar si s’ha fet el DVA i aprofitar l’ocasió per explicar el seu sentit al pacient. També, en determinades poblacions diana, caldria tenir una actitud activa en l’oferiment de realitzar el DVA. Un bon inici podria ser preguntar si té nomenat un representant. A l’Hospital es distribueix el full informatiu del DVA a tots els expositors d’informació i a totes les persones que ingressen juntament amb la documentació d’acollida. També està previst oferir aquest
No patir, no lamentar-se, intel·ligir. Spinoza.
tema a les xerrades divulgatives que organitzen les associacions de persones grans. Conclusions El DVA és un instrument que permet a la persona exercir la seva autonomia (drets i responsabilitats) fins i tot quan no pot decidir per si mateixa. Ajuda el professional sanitari a conèixer els valors del pacient i, sobretot, ajuda el metge a prendre decisions, sovint difícils, respectant la voluntat del malalt. Facilita la comunicació amb la família mitjançant la figura del representant o interlocutor i evita conflictes de valors en l’entorn familiar del pacient. La voluntat del pacient és la que compta. També és destacable el procés que suposa fer un Document de Voluntats Anticipades, la reflexió sobre la pròpia vida i els propis valors i parlar-ne amb els éssers propers. Les persones que ho han fet ho destaquen com a molt positiu. Els professionals podem fer-ne difusió i recomanar als pacients que els facin, ja que en determinades situacions pot facilitar moltes decisions difícils Més informació La web de l’Hospital (www.csap.es – Drets i deures) i la de la Generalitat (www.gencat.cat/salut) poden ampliar la informació. Fonts • Conclusions de la Jornada sobre Voluntats Anticipades del Comitè de Bioètica de Catalunya • Consideracions sobre el Document de Voluntats Anticipades • Procediments d’informació i recepció de les VA de l’HCAP. ■