Exposició Els drets dels infants. Unitats didàctiques

Guia d’activitats de l’exposició Drets dels Infants

DRETS DELS INFANTS

Índex

1. Característiques de l’exposició.

Mides, nombre de plafons, imatges, etc.,

per tal de conèixer l’espai i logística d’exposició dels plafons.

2. Guia per a l’alumnat i per al professorat.

Presentació de la guia,

glossari bàsic i breu informació sobre cadascun dels articles dels Drets de l’infant i la convenció.

3. Activitats.

Activitats per realitzar amb l’alumnat a les aules. Les activitats estan

organitzades per assignatura i separades segons van dirigides a alumnes de primària (CP) o a l’alumnat de cicle mitjà i superior (CMS).

4. Recursos educatius. Proposta d’audiovisuals i jocs per acompanyar l’exposició.

5. Activitats de Centre i Drets de l’Infant.

Activitats de gran format per

fer al centre amb tota la comunitat educativa.

6. Informació addicional i annexes.

Article «Els Educadors, defensors dels

drets de l’infant» de Jordi Cots i Moner. Senzill i entenedor, explica, des de la perspectiva de l’educador i la legislació, la història de la convenció dels DI i la seva aplicació. També hi ha el full de l’enquesta, annex de l’activitat 4.

7. Artistes. Informació sobre els 5 artistes que han il lustrat els 10 principis dels Drets de l’Infant: Oscar Barcelón, Anna Faure, Xevi Felip, Marc Fonsdeviela i Pau Morales.

2

Dretsde l’ Infant

1.Característiques de l’exposició Aquesta exposició és la primera que des de la Coordinadora d’ONG Solidàries es fa per als infants del territori. Històricament, la mainada ha estat públic actiu en les campanyes d’educació i sensibilització de les entitats de la Coordinadora. Però mai fins ara, havíem dedicat una exposició a aquest públic.

L’objectiu de l’exposició «Els Drets de l’Infant» és donar a conèixer als infants els seus drets de forma senzilla. Amb aquesta guia es pretén completar la visita a l’exposició, treballant de forma transversal però dins del currículum cadascun dels drets de la Convenció.

Aquesta guia inclou no només l’explicació del marc teòric sobre els Drets Humans i els Drets dels Infants, sinó també activitats concretes per a cadascuna de les matèries curriculars d’educació: Llengua estrangera, Català, Castellà, Educació física, Matemàtiques, Literatura, Educació plàstica, Coneixement del medi natural, social i cultural, Tutoria, i Música. A més de donar a conèixer els diferents autors de les il lustracions que han fet possible l’exposició: el seu recorregut professional i la seva obra.

També es contempla promoure l’ús de jocs educatius sobre els Drets dels Infants, de manera que es puguin utilitzar diferents tècniques i espais educatius per facilitar als infants el coneixement del contingut de la Convenció. Per veure els jocs, cal entrar a: www.solidaries.org/recursos • • • • • • •

Títol: Els Drets de l’Infant Format: 11 plafons A2 de cartró ploma Tema: Drets Humans Preu: gratuïta. Fiança de 150 euros.

Idioma: català.

Edat: totes les edats Autor: CeDRe de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Visualització des del web de la Coordinadora d’ONG Solidàries:

http://www.solidaries.org/index.php?page=drets-dels-infants

3

2. Guia per a l’alumnat i per al professorat Aquesta guia pretén completar el treball i la visita que es fa de cada un dels plafons de l’exposició Els Drets de l’ Infant.

Aquest treball us l’oferim en format de petites activitats per fer dins l’aula. Cada una de les activitats està pensada per a alumnat a partir dels 6 anys. En alguns casos es presenten dues activitats, una dirigida al primer cicle d’educació primària (CP), i l’altra als cicles mitjà i superior (CMS). Al costat del títol de l’activitat hi trobareu la matèria escolar que creiem que hi està més relacionada -s’ha posat a títol indicatiu- per facilitar la posada en pràctica de la mateixa, però no exclou altres matèries o moments en què es pugi realitzar l’activitat.

Qualsevol proposta de millora o de treball que vulgueu fer-nos arribar, la podeu enviar per correu electrònic a: recursos@solidaritat.org A part de les activitats que us ofereix aquesta guia, podeu trobar-ne d’altres, carpetes pedagògiques i diversos recursos per aprofundir-hi a: www.solidaries.org/recursos

Objectius de treball • •

Donar a conèixer els Drets de l’Infant Aprofundir-hi a través del treball d’algun dels articles de la Convenció.

Breu Glossari per entendre l’exposició i la Guia: Convenció: Acord entre països que implica una obligació legal, és a dir que els països que la ratifiquen han de complir el seu contingut.

Ratificar: Aprovar, confirmar. Fer que un document sigui efectiu.

Dret: Facultat o norma que una persona, adult, infant o adolescent, té des de que neix.

Deure: Responsabilitat de fer alguna cosa. (Dret i deure van interrelacionats)

Els materials que acompanyen l’exposició: Exposició: Recull en onze plafons els 10 principis de la Declaració Universal dels Drets dels Infants.

El primer explica breument com la Declaració va marcar l’inici del que avui és la Convenció sobre els Drets dels Infants -una Convenció amb 54 articles, ratificada per l’estat espanyol l’any 1990-. Els altres nou, amb imatges senzilles i acolorides, pretenen il lustrar cada un dels 10 principis d’aquesta Declaració. El fet d’il lustrar la Declaració i no la Convenció es deu sobretot al nombre menor de principis -10- en comparació al d’articles -42 (del 43 al 54 estan relacionats amb l’actuació dels governs i els organismes internacionals en relació al compliment de la Convenció)-.

4

Dretsde l’ Infant

Pòster: El pòster recull, de forma resumida i en llenguatge senzill, els 42 articles de la Convenció en sis blocs -Identitat i Família, Salut i Desenvolupament, Protecció, Llibertat d’opinió i expressió, Educació, lleure i activitats culturals- segons el quadre següent: Introducció

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Art. Núm.

Drets sobre Protecció

1

3

Drets sobre Educació, lleure i Cultura 17

Drets sobre Salut i Desenvolupament

Drets sobre Identitat i Família

Drets sobre Llibertat d’opinió i d’expressió

6

5

12

2

9

28

23

7

13

4

11

29

24

8

14

41

16

31

25

10

15

42

19

26

18

20

27

21

22

39

30

32 33 34 35 36 37 38 40

Guia d’unitats didàctiques: En aquesta guia pretenem donar-vos pistes per treballar l’exposició dins les aules en un format senzill per tal que qualsevol educador/a pugui adaptar-ne els continguts.

Hi ha molta oferta d’activitats relacionades amb els drets dels infants, sobretot d’entitats i organismes internacionals que tenen com a missió la protecció i desenvolupament de la infància. En aquesta guia en citem algunes i fins hi tot adaptem algunes de les seves propostes. Esperem que us sigui útil.

5

La Convenció dels Drets dels Infants.

L’any 1959 les Nacions Unides van aprovar una Declaració Universal sobre els drets de l’infant que incloïa 10 principis. Amb això, tanmateix, no n’hi havia prou per protegir els drets dels infants perquè legalment la Declaració no tenia caràcter obligatori. Per aquest motiu el 1978 el Govern de Polònia va presentar a les Nacions Unides la versió provisional d’una Convenció sobre els drets de l’infant. La definitiva es va acabar de consensuar el 20 de novembre de 1989, que seria de compliment obligat per a tots els països que la signessin.

La Convenció es va convertir en llei l’any 1990. Inicialment va ser ratificada per 20 dels estats membres de l’ONU tot i que posteriorment s’hi han anat afegint gairebé tots els països del món, excepte Sudan del Sud, Somàlia i els Estats Units (que sí l’ha signada però no ratificada segons dades de 2013), convertint-lo en un dels tractats més referendats del món.

La Convenció sobre els Drets dels Infants consta de 54 articles i de dos protocols addicionals, el primer sobre la participació dels nens i nenes en els conflictes armats, i el segon sobre la prostitució i pornografia infantil.

La Convenció defineix un infant com a tota persona menor de 18 anys, llevat que la llei d'un país determinat reconegui abans la seva majoria d'edat. Segons la Convenció, els nens i nenes són considerats com a subjectes de drets. Tot dret especificat a la Convenció és inherent a la dignitat humana i al desenvolupament harmònic de cada infant. Els quatre principis bàsics de la Convenció són els següents: •

la no discriminació;

•

la defensa del millor interès per a l'infant;

•

el dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament; i

•

el respecte per les opinions del nen.

Articles de la Convenció: article 1:Tot menor de 18 anys té aquests drets.

Article 2:Tots els infants tenen els mateixos drets, sense cap mena de distinció independentment de qui són, on viuen, el que els seus pares fan, la llengua que parlen, la seva religió, si és un nen o una nena, la seva cultura, si tenen una discapacitat, si són rics o pobres. Cap infant hauria de ser tractat injustament per cap d’aquests motius.

Article 3:Tots els adults han de fer el millor per a tu. Quan els adults prenen decisions, han de pensar com afecten als infants.

Article 4:El govern té la responsabilitat de garantir els teus drets, fer-los respectar i protegir-los.

Ha d’ajudar la teva família a protegir els teus drets i a crear un ambient on tu puguis créixer i assolir el teu potencial.

Article 5:La teva família té la responsabilitat d’ajudar-te a aprendre a exercir els teus drets, i garantir que estan protegits.

Article 6:Tens dret a la vida.

6

Dretsde l’ Infant

Article 7:Tens dret a un nom, i aquest ha de ser reconegut oficialment pel govern. Tens dret a una nacionalitat (a pertànyer a un país).

Article 8:Tens dret a una identitat –un registre oficial que t’identifiqui. Ningú no te’n pot privar.

Article 9:Tens dret a viure amb els teus pares, llevat que sigui dolent per a tu. Tens dret a viure amb una família que tingui cura de tu.

Article 10: Si vius en un país diferent al dels teus pares, tens dret a estar amb ells, al mateix lloc.

Article 11:Tens dret a ser protegit contra el segrest.

Article 12: Tens dret a donar la teva opinió, i que els adults t’escoltin i et tinguin en compte.

Article 13: Tens dret a informar-te sobre les coses i compartir el teu pensament amb altres, mitjançant la paraula, el dibuix, l’escriptura o qualsevol altra forma d’expressió, excepte si fa mal o ofèn a altres persones.

Article 14: Tens dret a triar la teva pròpia religió i creences. Els teus pares et poden ajudar a decidir què és correcte i que no ho és, i què és el millor per a tu.

Article 15: Tens dret a triar els teus propis amics i a fer-te membre d’un grup o crear-ne un, mentre no sigui perjudicial per als altres.

Article 16: Tens dret a la intimitat.

Article 17: Tens dret a obtenir informació que sigui important per al teu benestar, de la ràdio, premsa, llibres, ordinadors i altres recursos. Els adults s’han d’assegurar que la informació que reps no és dolenta, i t’han d’ajudar a trobar i a fer-te entendre la informació que necessites.

Article 18: Tens dret a ser criat pels teus pares, si és possible.

Article 19: Tens dret a ser protegit contra tota forma de violència física o mental.

Article 20: Tens dret a gaudir de suport i atenció especial si no pots viure amb els teus pares.

Article 21: Tens dret a una atenció i protecció si ets adoptat o estàs en acolliment.

Article 22: Tens dret a una protecció especial i ajuda si ets refugiat (si has estat forçat a deixar la teva casa i viure en un altre país), així com a gaudir de tots els drets d’aquesta Convenció.

Article 23: Tens dret a educació i atencions especials si tens una discapacitat, així com tots els drets de la Convenció, per tenir una vida plena.

Article 24: Tens dret a la millor atenció sanitària possible, a tenir aigua potable per beure, menjar nutritiu, un medi net i segur, i tota la informació que t’ajudi a estar bé.

Article 25: Si vius en acolliment o en altres situacions lluny de casa teva, tens el dret que aquestes situacions siguin revisades amb regularitat per veure si són les més apropiades.

Article 26: Tens dret a rebre ajut del govern si ets pobre o necessites suport.

Article 27: Tens dret a tenir menjar, roba, un lloc segur on viure i tenir satisfetes les teves necessitats bàsiques. No has d’estar en desavantatge en tot allò que altres infants poden fer.

7

Article 28: Tens dret a una educació de qualitat. Cal encoratjar-te per tal que vagis a l’escola el màxim de temps possible i arribar el més alt que puguis.

Article 29: Cal que la teva educació utilitzi i desenvolupi el teu talent i les teves aptituds. Això et pot ajudar a viure en pau, protegint el medi ambient i respectant els altres.

Article 30: Tens dret a practicar la teva pròpia cultura, llengua i religió –o aquella que triïs. Les minories i els grups indígenes necessiten una protecció especial d’aquest dret.

Article 31: Tens dret a jugar i a descansar.

Article 32: Tens dret a ser protegit del treball que comporti riscos per a tu, si és dolent per a la teva salut i la teva educació. Si treballes, tens dret a la seguretat i a rebre un salari just.

Article 33: Tens dret a la protecció contra les drogues i el seu tràfic il lícit.

Article 34:Tens dret a no patir abusos sexuals.

Article 35: No es permet ni el teu segrest ni la teva venda.

Article 36: Tens dret a ser protegit contra qualsevol tipus d’explotació.

Article 37: No es permet a ningú que et castigui de forma cruel o nociva.

Article 38: Tens dret a ser protegit i a la llibertat en cas de guerra. Els infants menors de 15 anys no poden ser forçats a enrolar-se en l’exèrcit o a prendre part en la guerra.

Article 39: Tens dret a rebre ajuda si t’han fet mal o t’han tractat malament Article 40: Tens dret a rebre suport legal i un tractament just en un sistema judicial que respecti els teus drets.

Article 41: Si les lleis del teu país et proporcionen una millor protecció dels teus drets que els articles d’aquesta Convenció, s’han d’aplicar aquelles.

Article 42: Tens dret a conèixer els teus drets! Els adults els han de conèixer i també ajudar-te a entendre’ls.

Articles 43 a 54: Aquests articles expliquen com els governs i altres organitzacions internacionals com l’UNICEF treballen per assegurar que els infants són protegits mitjançant els seus drets.

Principis de la Declaració dels Drets dels Infants (1954): Principi 1: L’infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra índole, d’origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l’infant mateix o de la seva família.

Principi 2: L’infant ha de gaudir d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis establerts per la llei, i d’altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i socialment, d’una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En

8

Dretsde l’ Infant

promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l’interès superior de l’infant.

Principi 3: L’infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.

Principi 4: L’infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l’atenció prenatal i postnatal adequades. L’infant té dret a disposar d’alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.

Principi 5: L’infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.

Principi 6: L’infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l’infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d’altra mena.

Principi 7: L’infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L’interès superior de l’infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare.

L’infant gaudirà plenament de joc i d’esbarjo, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.

Principi 8: L’infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors.

Principi 9: L’infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació.

No serà objecte de cap mena de tràfic. No s’haurà de consentir que l’infant treballi abans d’una edat mínima adequada; en cap cas no se l’ocuparà ni se li permetrà que s’ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.

Principi 10: L’infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.

9

3.Activitats Activitat 1: Tutoria «Els drets» CP Per a cada infant: Salut, educació igualtat i protecció. Sota aquesta premissa, es divideix l’alumnat en grups petits. A cadascun dels grups se’ls entrega un DIN A3 amb aquests 4 enunciats (salut, educació, igualtat i protecció) i el llistat dels 10 principis de la Declaració Universal dels drets de l’infant: 1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.

2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social, sa i lliure.

3. Dret a un nom i a una nacionalitat.

4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.

5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuïts.

6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.

7. Dret a l’educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugar.

8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.

9. Dret a protecció contra l’abandonament i l’explotació en el treball.

10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia entre tothom.

Els nens i les nenes caldrà que intentin organitzar els deu principis dins d’aquests 4 enunciats. Un cop fet, caldrà que defensin la seva decisió davant dels altres grups. Acabada l’activitat, deixem els murals A3 penjats en un lloc visible. Tenim a mà els drets dels infants per continuar treballant-hi al llarg del curs.

CMS «La Convenció» Exercici 1: Material: Fotocòpia de la Convenció sobre els drets de l’infant, retallant cada un dels articles.

Trobeu tots els articles -per fer les 54 cartes de joc- de la pàgina 5 a la 9 d’aquesta guia.

Es divideix l’alumnat en quatre grups i es reparteixen les cartes del joc, donant-ne el mateix nombre a cada equip.

A cada un dels equips se’ls dóna un d’aquests enunciats: SUPERVIVÈNCIA, PROTECCIÓ, DESENVOLUPAMENT i PARTICIPACIÓ.

Els nois i noies han d’intercanviar les cartes amb els altres equips fins que creguin que tenen tots els articles relatius al seu enunciat. Algun dels articles de la convenció, poden pertànyer a més d’un enunciat. Cada grup ha de negociar-ho.

S’acaba l’activitat posant en comú els diferents enunciats. Un cop acabada, els nois i les noies hauran llegit i debatut els 54 articles de la Convenció dels drets de l’Infant.

Aquesta activitat s’ha extret del comitè d’UNICEF UK “A right to know”.

Exercici 2: Els drets van sempre lligats a responsabilitats. Aquesta activitat ajudarà els nois i noies a entendre que el drets d’una persona són la responsabilitat dels altres.

10

Dretsde l’ Infant

Cada alumne tindrà una carta d’un dret (pàgines 3 a 5 del document, els 54 articles), els alumnes tenen la oportunitat de compartir el dret que els ha tocat amb d’altres i fins hi tot, si volen, intercanviar-lo. Un cop més o menys tot el grup hagi vist els diferents drets dels companys i companyes, en petits grups de tres a quatre persones, caldrà pensar dues o tres responsabilitats que vagin lligades als drets individuals que els han tocat.

Al cap d’una estona, s’animarà els grups a ordenar la llista de responsabilitats per ordre de prioritat. Quina és la responsabilitat que queda en primera línia per cada dret?

Obrir el debat al gran grup.

Activitat 2: Matemàtiques.

CP: «La ciutat dels infants.»

Us animem a construir casetes. I per fer-ho us adjuntem un exemple perquè ja el tingueu.

Retalleu les casetes i pinteu-les tenint en compte aquests requisits: • • • • • •

Triangles: vermell Rectangles: marró Quadrats: groc Circumferències: verd Ovals: taronja La resta, pinteu-la dels colors que més us agradin.

Un cop pintada la casa, retalleu-la amb compte, enganxeu-la pels costats amb cola i deixeu-la assecar.

Animeu-vos a construir una “Ciutat dels infants”, posant als carrers, parcs o places, cadascun amb el nom d’un dels vostres drets i col locant a la casa el número que li toca segons l’article de la Convenció (d’una banda nombres parells i de l’altra nombres senars) seguint l’ordre dels carrers que coneixem -al principi els números 1 i 2 a cada banda i anar pujant fins acabar el carrer-. Poseu-hi tot el que els nens i nenes del món necessitem: espais per jugar, llocs on aprendre a llegir i a escriure, llocs on anar quan estem malalts, espais per passejar, etc.

11

Per això caldrà que tingueu un paper gran on dibuixar-hi el plànol de la vostra ciutat, amb els carrers, les places i els parcs i on, mica en mica, hi anireu enganxant les vostres cases.

Teniu cotxes i ninots a l’aula? Doncs ja podeu jugar a la vostra ciutat, una ciutat que parla de cadascun dels articles de la Convenció sobre els Drets dels Infants!

12

Dretsde l’ Infant

CMS:«Sudoku.»

Per parelles cerqueu un Sudoku per fer. Imprimiu-lo i substituïu el nombres que hi surten per imatges sobre alguns dels drets dels infants (us en posem algunes, però podeu dibuixar-les vosaltres o cercar-les també a internet). Retalleu les imatges que falten per completar el Sudoku i guardeules dins d’un sobre. Si teniu possibilitats, plastifiqueu les imatges i la plantilla del Sudoku per evitar que es malmetin fàcilment.

Un cop fet el Sudoku, intercanvieu-lo amb una altra parella i intenteu de solucionar-lo. Podeu fer tants canvis com parelles hi hagi a l’aula.

Guardeu-los bé, per poder-los utilitzar més vegades.

Si esteu acostumades i acostumats a aquest tipus de joc matemàtic, inventeu el vostre propi Sudoku sense copiar-ne un de ja fet. Ara ja teniu a l’aula una col lecció de Sudokus dels drets de l’Infant.

Un exemple:

Feu coincidir el nombre 1,2,3...9, amb el dret que li correspon (teniu els drets al principi de la guia d’activitats).

Dibuixeu o imprimiu-ne la imatge. A continuació us copiem 9 imatges extretes del joc Kimaloé sobre els DI que us poden servir:

13

Els drets representats en les imatges: • Dret a una família.

• Dret a l’accés a la informació i a ser escoltat.

• Dret a ser protegit/da contra qualsevol perill.

• Dret a l’educació.

• Dret a la salut i a l’atenció mèdica adequada.

• Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.

• Dret a l’alimentació i a l’aigua.

• Dret a ser infant, dret a jugar.

• Dret a tenir un nom i una nacionalitat.

Activitat 4: Medi. Història del món contemporani. Ciències Socials.

CP: «Enquesta.»

Sortiu de l’aula i aneu a fer les següents preguntes als vostres companys i companyes de centre.

Només als infants com vosaltres (cap persona adulta de més de 18 anys).

1- Coneixes els teus drets?

2- Digues-me quins coneixes?

3- Quin és el teu dret preferit? Per què?

4- Què creus que haurien de fer les persones adultes pels nens i nenes de la ciutat?

5- Què demanaries als adults que tens més a prop (mestres, pares i mares, tutors, etc.)?

Un cop recollides les enquestes feu-ne el buidatge.

Compareu les vostres respostes amb les que han fet els nens i nenes de Chihuahua (Mèxic) i que recull el vídeo d’UNICEF:http://www.youtube.com/watch?v=sGUWhHaNsko Recolliu les conclusions i redacteu la solució que donaríeu vosaltres per tal d’aconseguir que els Drets de l’Infant fossin respectats a casa vostra i a la vostra ciutat.

El formulari de l’enquesta el trobeu al final d’aquesta guia (punt 5).

14

Dretsde l’ Infant

CMS:«Petites Bonnes.»

Art. 32 Dret a la protecció qualsevol forma d’explotació Les «Petites Bonnes» són nenes que estan explotades com a empleades domèstiques en famílies benestants. Sovint no han arribat als 6 anys i tenen tantes o més responsabilitats que una persona adulta: escombren, treuen la pols, freguen, fan la bugada, renten plats, cuinen... Sovint són maltractades i violades pels adults que les tenen empleades a casa.

Hi ha associacions que intenten localitzar aquestes nenes per tornar-les a les seves famílies o per acollir-les en un centre on puguin començar una nova vida com a infants que són, amb un sostre, gent que les estimi i les protegeixi, una educació, alimentació i cura de la seva salut.

A continuació us adjuntem un article publicat a El Periodico de Cataluña, sobre la situació d’aquestes nenes al Marroc, i un vídeo a YouTube sobre el testimoni de les “petites bonnes” de Mauritània.

Llegiu l’article i visioneu el documental (11min) 1. Quins drets es vulneren?

2. D’on provenen les nenes?

3. Són nenes esclaves? En quins fets es demostra que són o no nenes esclavitzades?

4. Perquè algunes acaben a la presó? Qui les protegeix?

5. De qui és responsabilitat la protecció de les “petites bonnes”?

6. Què fan les entitats i ONG per ajudar les “petites bonnes”?

7. Perquè és tant important aprendre a llegir i escriure?

8. Cerqueu més informació a internet sobre campanyes que s’hagin realitzat per combatre aquesta nafra social i les ONG que les duen a terme.

Veure el vídeo (V.O. subtítols en castellà): http://www.youtube.com/watch?v=naaAi-3TThY

15

Article:

EXPLOTACIÓ LABORAL AL MAGRIB Al Marroc, més de mig milió de nenes menors d'edat fan de treballadores domèstiques i s'exposen a tota mena d'abusos. Les immigrants pateixen també els maltractaments.

Somiaven convertir-se en Ventafocs i trobar el seu príncep blau, però han acabat sent víctimes d'explotació laboral i fins i tot sexual per part de les famílies que les han contractat d'empleades domèstiques. Bayamonte encara no ha despertat del malson, tot i que per sort ara ja està fora de perill. «Em pegaven, em maltractaven cada dia», afirma aquesta filipina de 31 anys, de cos desnodrit i mans cremades, seqüeles de la llarga temporada que es va estar sota les ordres i els maltractaments dels senyors de la casa. Bayamonte és el que es coneix aquí com una petite bonne.

Segons explica, els membres de la família que la va contractar -formada per un matrimoni i un fillorinaven damunt seu, l'agredien i la forçaven a netejar fins a l'últim racó de la casa. També l'obligaven a dormir fora del domicili, sobre un terra sense sostre, i la privaven de menjar o de medicar-se en casos de malaltia. La van tractar com un gos. Els seus últims quinze anys, els va viure pitjor que un obrer al servei d'un capatàs durant els anys de la febre de l'or i de la plata a l'Amèrica Llatina.

Al Marroc hi ha més de 600.000 menors que treballen d'empleades domèstiques. El cas de Bayamonte ha fet saltar l'alarma entre les associacions de defensa dels drets humans perquè es tracta d'un cas d'explotació laboral i sexual a una estrangera.

Al Marroc tenir a casa una petite bonne proporciona un plus d'estatus social. «Hi ha famílies que guanyen menys de 200 euros cada mes i que tenen una petite bonne per simple aparença», explica NajatAdib, presidenta de l'associació No toquis el meu fill.

«L'argument que ajuden la menor a sortir de la precarietat perquè li donen un sostre i un plat de menjar no serveix perquè l'educació pública és per a tothom i els nens estan obligats a anar al col legi», assenyala, per la seva banda, HadiyaRiadi de l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH). Que encara hi hagi moltes famílies de les zones rurals que venen les seves filles, d'entre 7 i 15 anys, perquè treballin al servei d'amos urbans «no escandalitza en aquest país», diu Riadi, que demana «presó» per als pares de la menor, per als que actuen d'intermediaris i per als senyors de la casa.

El cas de Bayamonte ha reobert el debat sobre l'explotació de les treballadores domèstiques al regne alauita, no solament perquè posa de manifest que les petites bonnes es multipliquen, sinó perquè a més aquesta mena de feina i els maltractaments s'estenen a la resta del col lectiu subsaharià o d'alguns altres països en procés de desenvolupament.

Les S'msar (les dones intermediàries que recluten menors) han vist el gran negoci que suposa actuar d'interlocutores per a les milers de famílies que demanen una nena a qui se li paga la meitat que a una professional (entre 100 i 150 euros al mes), és més mal leable i és més difícil que denunciï una violació o una agressió.

Segons Najat, «ben poques vegades una menor que ha sigut torturada recorre a l'associació o a la policia per denunciar-ho, però rebem trucades anònimes que s'ocupen de revelar una situació determinada i despleguem una delegació sobre el terreny perquè treballi en el cas fins a recuperar aquella nena».

16

Dretsde l’ Infant

Per visitar la jove Sane, de tan sols 14 anys, cal desplaçar-se fins a la zona acabalada de la ciutat de Mohamedia, a pocs quilòmetres de Casablanca. Com totes les petites bonnes, apareix en pijama, sabatilles i amb un mocador blanc sobre el cap que és el segell indiscutible de «la noia de la casa», a qui pots increpar, amonestar i ordenar tot el que et passi pel cap per menys de 180 euros al mes. «Madame, madame, sí, madame», repeteix la noia. «¿I els teus pares, parles amb ells, els vas a veure al camp?», li pregunto en un primer i frustrat intent. Serà l'últim. La nena declina contestar si no ho consent abans la seva mestressa. El fenomen de les petites bonnes és sensible perquè implica «una violació dels drets humans -denuncia Hadiya-. No obstant això, tothom en té una perquè es veu normal».

Associacions com l'AMDH exigeixen una revisió de la legislació perquè «es penalitzi el treball infantil. És un crim contra la humanitat. Tenim casos de nenes violades per part dels fills de l'amo, embarassades que han sigut expulsades de la casa», comenta indignada Hadiya, que diu que està «tipa» de les campanyes de sensibilització al Marroc que, en lloc d'eradicar de soca-rel aquest fenomen, l'ha situat en el disparador.

Article publicat a El Periodico de Catalunya, 27-11-2010.

17

Activitat 5: Plàstica. Educació visual i plàstica.

CP:«1,2, acció!»

Es tracta de fer un videoclip que presenti els vostres drets. Caldrà doncs que per grups treballeu un petit esquetx teatralitzat que expliqui en pocs segons cada un dels drets (dret a ser infants, a créixer en llibertat, a una identitat, a la salut, a cures especials, a una família, a una bona educació, a la protecció i socors, a no ser abandonat ni maltractat, a no ser discriminat, etc). El vídeo ha de tenir una durada màxima de 30 segons (penseu que esteu fent un anunci).

Caldrà que prepareu els decorats, les disfresses i els petits esquetxos. Un cop enllestit, agafeu una càmera de vídeo i crideu ben fort: «_AAACCIÓ!»

Pengeu el vídeo als canals Facebook,YouTube, VIMEO i altres del vostre centre per tal de compartirlo amb tota la comunitat educativa.

CMS:«Savis del món» Art. 13 Dret a la llibertat d’expressió Hem seleccionat algunes cites que transcrivim a continuació. Es tracta de buscar i/o crear il lustracions per a cadascuna d’elles amb la intenció final de penjar-les als passadissos del centre escolar perquè tothom les pugui veure: alumnes, personal i famílies. Si a l’escola ja esteu acostumades i acostumats a treballar les cites, utilitzeu les que us siguin més conegudes. És important que les il lustracions mostrin de manera crítica les injustícies i incompliments dels drets de l’infant. Per inspirar-vos podeu buscar imatges a la premsa. A sota de cadascun dels treballs, caldrà escriure-hi en no més de quatre línies la font real d’inspiració del treball realitzat.

• • •

•

• • • • • • •

“La civilització haurà de ser jutjada pel tractament donat a les minories”. Mahatma Gandhi.

“No tinguis mai por d’alçar la teva veu... contra les injustícies, les mentides i la cobdícia. Si tothom arreu del mon ho fes, canviaria la terra”. William Falkner.

“Sóc budista però no crec que ningú tingui dret a imposar les seves creences a una altra persona. No us asseguraré que la meva via sigui la millor. Heu de prendre la vostra pròpia decisió”. Dalai Lama.

“Un nen de 4 anys estava jugant al carrer, quan va entrar a casa, el seu pare li va demanar de quin color era l’amic amb qui estava jugant. El nen va respondre: Espera un moment, papa, aniré a preguntar-li”. Proverbi àrab.

“La visibilitat et fa vulnerable. La invisibilitat encara et fa més vulnerable”. Popular.

“No caminis darrera meu, potser no sabré guiar-te, no caminis davant meu, potser no podré seguir-te. Camina al meu costat i sigues el meu amic.” Albert Camus.

“El futur té molts noms. Per als dèbils és l'inabastable. Per als temorosos, el desconegut.

Per als valents és l’oportunitat.” Víctor Hugo.

“Hauríem d’utilitzar el passat com a trampolí i no com a sofà”. Harold MacMillan.

“Com que no sabia que era impossible, ho vaig fer”. Albert Einsten.

“Si no actues com penses, acabaràs pensant com actues”. Blaise Pascal. ...

18

Dretsde l’ Infant

Activitat 6: Música. Educació Musical.

CP:«A cantar!»

Escolteu bé la cançó “Tots els nens del món” i apreneu-ne la lletra. Sou capaços de fer-ne una dansa? Intenteu entre totes i tots (per grups si a classe sou molta colla), inventar-ne uns passets i una coreografia senzills i sortiu al pati a ballar!

Baixar la cançó “som tots els nens del món".

Us passem una altra cançó més senzilla de ballar i aprendre per als més menuts i menudes de l’escola.

Escoltar la cançó “drets dels infants.”

CMS: «Et regalaré totes les estrelles del cel.»

Unicef i les escoles de la demarcació de Girona, per celebrar els 18 anys de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, van preparar la cantata Et regalaré totes les estrelles del cel. Un conte en el que el nen protagonista, l’Orel, gràcies a l’ajuda d’una estrella va recuperant cada un dels 10 drets dels infants. Una cantata escrita per Susanna Arjona amb música de Mercè Rigau, en la qual es relaten els drets de l’infant des d’una visió infantil.

Al CeDRe de la Coordinadora d’ONG Solidàries hi trobeu el llibre amb les partitures, el cdrom amb les cançons i el dvd de la cantata en préstec gratuït per poder reproduir alguna o totes les cançons a les vostres aules.

Activitat 7: Medi. Ciències de la terra i el medi ambient.

Art. 24. Dret a la Salut, a una alimentació adequada i als serveis sanitaris.

CP: «Nyam-nyam.»

Treballem el dret a l’alimentació dels infants (una alimentació que ha de ser suficientment rica per tal d’assegurar també la bona salut de l’infant).

La cançó de l’esmorzar del grup català «Macedònia» ens explica la importància d’una bona alimentació ja en el primer àpat del dia. Escolteu (i canteu, per què no?) la cançó de l’esmorzar.

També la canción de los alimentos de «Papanu y sus amigos», parla de la importància d’una alimentació sana i variada.

Trieu cadascú de la classe un tipus d’aliment (la patata, el pollastre, la sardina, la llet...) i busqueu-ne les propietats que té. Què aporta al nostre organisme?

Un cop tingueu una o dues característiques de cadascun dels aliments, elaboreu un menú complert (esmorzar, dinar, berenar i sopar) sa i equilibrat, procurant posar-hi plats que us agradin.

19

Si la majoria del grup us quedeu a dinar al centre escolar, segons el menú que hi hagi aquesta setmana, inventeu un esmorzar i un sopar sans que completin la dieta i esdevindreu uns autèntics/ques «especialistes» de la nutrició!

Voleu saber-ne més? Busqueu al diccionari els termes: 1. Alimentació 2. Desnutrició 3. Malnutrició 4. Obesitat 5. Fam Comencem entenent què és l’alimentació, i a partir d’aquí, intentem entendre quatre dels grans mals dels infants al món: la desnutrició, la malnutrició, l’obesitat i la fam. És important conèixer i entendre la diferència entre fam (absència crònica de menjar ), desnutrició (deficiència de nutrients que generalment s’associa a una dieta pobra en vitamines, minerals, proteïnes, hidrats de carboni i greixos), la malnutrició ( alimentació i nutrició inadequada o insuficient; la més comuna a casa nostra) i l’obesitat ( la condició del cos en la qual la quantitat de greix acumulat comporta risc per a la salut, reduint l'esperança de vida de l'individu; una tendència també en augment a casa nostra).

Com seria un àpat d’una persona que patís malnutrició? Què menjaria i beuria? I una que patís obesitat, o desnutrició, o fam? Elaboreu els quatre suposats àpats d’aquestes persones per un dia.

CMS: «Rio+20.»

El juny de l’any 2012 es va celebrar a Rio de Janeiro, al Brasil, la conferència de les Nacions Unides RIO+20 (anomenada així perquè commemorava el vigèsim aniversari de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i Desenvolupament: Rio-92).

Aquesta Conferència tenia com a darrer objectiu contribuir a definir l’agenda de desenvolupament sostenible per a tots els països les pròximes dècades.

Paral lelament als acords assolits per les parts a la Conferència Rio+20, es va promoure entre els seus participants la presentació de propostes de particulars que constituïssin compromisos voluntaris que afavorissin el desenvolupament sostenible en tots els àmbits. D’entre les prop d’un miler de propostes rebudes us donem a conèixer la titulada “El dret del nen a gaudir de la natura i d’un medi ambient saludable” promoguda inicialment pel Dr. Annelis Henstra, advocat especialitzat en drets humans, i el Comitè Nacional Holandès de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN NL).

L’objectiu últim d’aquesta proposta és incloure el dret dels infants a gaudir de la natura i d’un medi ambient saludable en la Convenció sobre els Drets dels Infants. Per això s’ha creat una associació, amb el mateix títol «Right to Nature» que pretén enfortir aquest objectiu. El compromís és conscienciar de la importància que té per a l’infant el contacte amb la natura ja que el beneficia en la seva salut física i psicològica, però també contribueix a que valori i respecti la natura. Així mateix, aquesta associació es fa ressò dels resultats de les recerques realitzades que mostren els efectes perjudicials que té per a un desenvolupament saludable del nen la seva desconnexió de la naturalesa, coneixent que actualment el cinquanta per cent de la població mundial viu en ciutats i que per a l’any 2050 s’estima que aquesta xifra ascendirà fins al setanta per cent.

Quins són els efectes beneficiosos de viure en contacte amb la natura pels infants? Elaboreu un llistat amb les coses positives que ens ofereix el contacte amb el medi natural. Un cop elaborada la

20

Dretsde l’ Infant

llista, comproveu la quantitat d’alumnes que gaudiu de cada un dels beneficis. Són molts? Quins són els punts en què més companys i companyes de la classe coincidiu? En quins no? Quin és el motiu?

S’hi pot trobar una solució? De qui dependria?

Si esteu acostumades i acostumats a treballar per projectes i en equip, feu una cerca sobre els estudis que demostren la qualitat de vida dels infants que estan en contacte amb el medi natural i els perjudicis que té viure’n lluny i apartat. Presenteu les vostres conclusions al grup.

Activitat 9: Llengua.

CP i CMS: «Impossible la rialla» Impossible la rialla si pensem en criatures de països on la gana és de pa i d'altres queviures, és d'escoles, és de llibres, de jugar i créixer lliures, és de riures i somriures.

Llegiu la poesia «Impossible la rialla» de M. Dolors Pellicer en veu alta un parell de vegades, poc a poc i contesteu: • • • • • •

Què denuncia la Maria Dolors amb la seva poesia?

De quins drets de l’infant parla? Podeu enumerar-los?

Hi ha criatures a la vostra ciutat o poble que també han perdut la rialla?

Què fa que no riguin? De què i de qui és la culpa?

Quines coses us fan perdre a vosaltres la rialla? Escriviu-les en un paper i poseu-les en comú. Hi ha solucions? Podem fer alguna cosa nosaltres per recuperar les rialles perdudes?

Un cop tingueu la llista de com recuperar les rialles perdudes, escriviu-les en majúscula al costat dels primers papers que heu fet (el de les rialles perdudes). En queda alguna que no tingui solució? Busqueu-la entre totes i tots, no ha de quedar cap rialla perduda, hem de trobar respostes per recuperar-les totes.

Ja amb totes les respostes, penseu el vostre poema, un poema de «Provocar la rialla». Quines són les diferències entre el poema de la Maria Dolors “Impossible la rialla” i el vostre? De quins drets de l’infant parleu al vostre poema?

Si us és • • • • • •

complicat d’escriure un poema, us proposem fer diverses llistes de mínim cinc coses que: Coses que em fan riure...

Coses que no puc aturar...

Coses que em fan por i m’espanten ...

Coses que m’encanten...

Coses que no diria mai a ningú...

Coses que m’agradaria que em diguessin...

Penseu una imatge pel vostre poema o per alguna de les vostres llistes i adjunteu-la-hi. Porteu-la a casa o al centre on residiu i compartiu-la amb les persones a qui més estimeu.

21

Activitat 10: Anglès.

CP:« I have the right.»

I have the right...

I need...

I have to do...

Make three lists with everything you feel you have to do, you have the right on and what you really need for living.

Compare your list with the list of your classmates and make one list with all your needs, obligations and rights.

Try to connect the 3 list: needs / rights/ obligations. Was it easy? Discuss in groups.

CMS: «We are the world.»

«We Are the World 25 for Haiti» is a charity single recorded by the supergroup Artists for Haiti in 2010. It is a remake of the 1985 hit song «We Are the World», which was written by American musicians Michael Jackson and Lionel Richie, and was recorded by USA for Africa to benefit famine relief in Africa. Initially, in late 2009, it had been suggested to Richie and Quincy Jones—producer of the original "We Are the World"—that a re-cutversion of the song be re-released under the title: Live 25.

Following the magnitude 7.0 Mw earthquake in Haiti, which devastated the area and killed thousands of people, it was agreed that the song would be re-recorded by new artists, in the hope that it would reach a new generation and help benefit the people of Haiti. The song was recorded in fourteen and a half hours by over eighty artists on February 1, and was released on February 12, 2010, during the opening ceremony of the 2010 Winter Olympics.

Watch the clip in YT: https://www.youtube.com/watch?v=Glny4jSciVI Lyrics:

Pretending day by day

There comes a time

That someone, somehow

When we hear a certain call

Will soon make a change

When the world

We are all a part of

Must come together as one

God's great big family And the truth, you know,

There are people dying

Love is all we need

And it's time to lend a hand to life The greatest gift of all

We are the world, We are the children

We can't go on

We are the ones

22

Dretsde l’ Infant

Who make a brighter day

We're saving our own lives

So let's start giving

It's true we'll make a better day

There's a choice we're making

Just you and me (x4)

We're saving our own lives It's true we'll make a better day

We All Need Somebody

Just you and me

That we can lean on When you wake up

Send them your heart

Look around and see that

So they'll know that someone cares

Your dreams gone

So their cries for help

When the earthquakes

Will not be in vain

Would help you make it through the storm

We can't let them suffer

When the floor breaks

No, we cannot turn away

A magic carpet to stand on

Right now they need

We are the world united

Our helping hand

By love so strong When the radio isn't on

Nou se mond la,

You can hear this song

We are the children

I got a light on the dark road

We are the ones

You're walking on

Who make a brighter day

A signposted to find

So let's start giving

The dreams you thought was gone

There's a choice we're making

Someone to help you move

We're saving our own lives

The obstacles you stumbled on

It's true we'll make a better day

Someone to help you’re build

Just you and me

After the rumbles gone We are the world connected

When you're down and out,

By a common bond, LOVE

There seems no hope at all

The whole planet singing along

But if you just believe There's no way we can fall

PAPAYA

Let us realize that a change Can only come

We are the world,

When west and together as one

We are the children We are the ones

We are the world,

Who make a brighter day

We are the children

So let's start giving

We are the ones

There's a choice we're making

Who make a brighter day

We're saving our own lives

So let's start giving

It's true we'll make a better day

There's a choice we're making

Just you and me

23

They need us, they need us Every day citizens, Everybody pitching in

We are the world,

You say more love,

We are the children

You say no more

We are the ones

You sensing more,

Who make a brighter day

You sensing more love

So let's start giving (Nou se mond la)

You and I, you and I

There's a choice we're making

Twelve days no water

We're saving our own lives

Where's your will to live?

It's true we'll make a better day

We'll amplify the love

Just you and me

And watch it multiply Feeling like the world's end

Ha, Ha, Ha Haiti

We can make the world win

Ha, Ha, Ha Haiti

Like Katrina, Africa, Indonesia,

Ha, Ha, Ha Haiti

And now Haiti needs us

Ha, Ha, Ha Haiti

Exercises: 1- Sing the song and enjoy it! Try to understand the lyrics without any help.

2- What happened to Haiti in 2010?

3- Which was the purpose of ÂŤWe Are the World 25 for HaitiÂť? Did it Work?

4- Which is the reality of Haiti an children nowadays? Connect / relate their life with the Convention on the Rights of the Child.

24

Dretsde l’ Infant

Activitat 11: Lengua. «Mis derechos.»

CP Previamente a la actividad los y las alumnas han recolectado revistas viejas que se utilizarán al final de la misma.

Estos son algunos de tus derechos. Léelos atentamente y si no entiendes alguno de ellos pregunta a tu profesora o profesor para que te lo explique en clase.

Busca en el diccionario las siguientes palabras: 1. Libertad 2. Identidad 3. Cuidados 4. Protección 5. Maltrato 6. Discriminación Una vez entendidas todas las palabras que definen vuestros derechos, coged las revistas que tenéis en clase y copiad el mural que os hemos puesto en la actividad sustituyendo las manos por fotografías o dibujos de las revistas que ilustren cada uno de los derechos.

25

CMS ¿Conoces los derechos de los niños y las niñas? Te presentamos a continuación algunos de ellos, mira atentamente uno de los dos vídeos que proponemos y responde a las preguntas.

Clips mudos de animación: http://www.youtube.com/watch?v=nnfumgs-3t4 Corto de animación «Zamba pregunta»: http://www.youtube.com/watch?v=B38r2mxER1c ¿Hay alguno que no conocieras? ¿Cuál es? ¿Puedes explicar ya de qué derecho se trata? Si es así, inventa un cuento dónde la niña o niño protagonista luche para conseguir que se cumpla este derecho. Luego, compartid los cuentos con las demás compañeras y compañeros de clase. Juntadlos todos y haced vuestro «Libro de derechos».

Activitat 12: Religió/Alternativa.

Art.14 Tots els infants tenen dret a la llibertat de pensament, consciència i religió

CMS: «Dongria.»

A la Índia hi viuen els Dongria. Són unes 8.000 persones que viuen en comunitats escampades pels pujols de Niyamgiri. S’anomenen a si mateixos «jharnia», que significa protector dels rierols, perquè protegeixen les seves muntanyes sagrades i els rius donants de vida que neixen en els seus densos boscos. Pels Dongria, Niyam Dongar és la llar del seu déu Niyam Raia.

Veure el vídeo: http://www.survival.es/indigenas/dongria Gràcies a una forta campanya internacional (que a l’Estat espanyol no va tenir massa repercussió als mitjans de comunicació), els Dongria han aconseguit viure a casa seva. Aquest vídeo curt explica com ho van fer: Èxit dels Dongria Kondhs Quina és la relació entre les famílies Dongria i la muntanya? Com descriuen el seu déu? Quina relació hi tenen? Compara-ho amb les religions que practiqueu els nens i nenes del grup. Hi ha punts en comú? Quins són?

Per què creus que al nostre país no arriben fàcilment aquestes notícies?

Quines altres campanyes que s’estan duent a terme al teu país tenen relació amb el que han viscut els Dongria? Famílies expulsades injustament de les seves llars en favor d’una empresa multinacional? Informa-te’n, busca campanyes que s’estiguin duent a terme prop de casa teva i cerca la manera de participar-hi.

26

Dretsde l’ Infant

4. Recursos Educatius El CeDRe, Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat. Posa a l’abast de tothom, materials de petit i gran format per tal de difondre els valors que defensen les entitats que conformen la Coordinadora d’ONG Solidàries.

Al CeDRe s’hi poden trobar en préstec gratuït: llibres, carpetes pedagògiques, audiovisuals, jocs de sobretaula i jocs d’exterior, exposicions, cd-roms, etc., per treballar els drets dels infants, però també d’altres temàtiques com solidaritat, pau i cooperació.

A continuació us recomanem algun dels audiovisuals i jocs del CeDRe que poden acompanyar l’exposició que teniu al centre i així poder aprofundir sobre els DI d’una manera més lúdica.

Els Drets en audiovisuals.

Us adjuntem alguns títols d’audiovisuals per treballar els drets dels infants representats a l’exposició. Hi ha moltes pel lícules i documentals, podeu consultar-ne el llistat aquí i recollir-los en préstec gratuït al CeDRe (C/Mestre Francesc Civil, 3 de Girona. www.solidaries.org/cedre) Us recomanem dos dvd que recullen curtmetratges que denuncien la situació de vulneració dels drets dels infants arreu. Només amb la projecció dels curts d’aquests dos dvd es poden englobar els drets presentats en les 10 il lustracions de l’exposició.

El primer, «En el mundo a cada rato», recull cinc històries de mainada explicades en primera persona, senzilles i molt emotives, que donen peu a un treball de reflexió tant per a petits com per a persones adultes. El segon, «Invisibles», explica històries de conflictes i realitats oblidades pels mitjans de comunicació i governs, més adequades per a cicle superior. Recomanem el visionat de les dues cintes a partir dels cicles mitjà i superior de primària.

•

En el Mundo a cada rato (Unicef). Informació i tràiler

•

Invisibles (MSF). Tràiler

També hi ha un material extraordinari recollit i editat per l’«Instituto Interamericano del Niño, la Niña y Adolescentes» d’Uruguai amb vídeos sobre diferents articles de la Convenció i amb materials per al seu treball a les aules. Molt recomanable per a primària (cicles inicial, mitjà i superior) •

Curtmetratges sobre els DI. Veure aquí

•

Materials per treballar els curts a l’aula (castellà). Descarregar aquí

Des del CeDRe, intentant facilitar-vos la cerca, hem escollit alguns audiovisuals. És una preselecció feta de pel lícules aptes per veure en família, per tant, no n’hi ha de destinades únicament a un públic jove-adult, que sí podeu trobar al CeDRe, també en préstec gratuït.

27

La nostra proposta:

CP Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat

Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.

Dret a un nom i a una nacionalitat Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats

CMS

AZUR Y ASMAR

NI FÀCIL NI DIFICIL

WHALE RIDER

UNA CLASE DIVIDIDA

CURTMETRATGES ACCEM HISTÒRIA DE UNA GAVIOTA

HOTEL RWANDA DISPARANDO A PERROS

EL NIÑO QUE QUERIA SER UN OSO

LA TERMINAL

OLIVER TWIST

LA CIUDAD DE LA ALEGRIA BAILAR EN LA OSCURIDAD

Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuïts

EDUARDO MANOSTIJERAS

EL COLOR DEL PARAISO

Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.

L’ANEGUET LLEIG

EL BOLA LOS NIÑOS DEL BARRIO ROJO NADIE SABE

Dret a no ser víctima de cap discriminació

DUMBO

QUIERO SER COMO BECKHAM

HAPPY FEET. ROMPIENDO EL HIELO

BILLY ELLIOT

Dret a la protecció contra la tortura o tractes o penes cruels.

SPIRIT

TODOS LOS NIÑOS INVISIBLES

Dret a l’educació. Dret a divertirse i a jugar

ETIOPIA-SAVE THE CHILDREN(*)

NI UNO MENOS

Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.

SER REFUGIAT

Dret a protecció contra l’abandonament i l’explotació en el treball.

OLIVER TWIST

Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia entre tothom

EN LOS CONFINES DEL MUNDO

LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS PRECIOUS

LA PETITA CARLOTA LA GENERACIÓN ROBADA LA MINA DEL DIABLO

PROMISES

CADENA DE FAVORES

(*) en anglès

28

Dretsde l’ Infant

Jocs i Drets de l’Infant.

Des del CeDRe de la Coordinadora d’ONG Solidàries cedim de manera gratuïta diversos jocs de sobretaula dedicats als drets de l’Infant. Per ser utilitzats en qualsevol dels àmbits en els que treballeu i fins hi tot en préstec gratuït per les famílies que ho desitgin.

PERQUÈ CAL ANAR A L’ESCOLA. A partir de 6 anys.

Senzill joc de sobretaula amb 45 caselles que expliquen de manera didàctica la importància de l'educació i com aquesta ens ajuda a superar petits entrebancs diaris. Hi ha dos taulells, un en català i un en castellà, la dinàmica seria la del joc de l’oca, tirar i avançar.

CIUTAT 10. A partir de 9 anys.

Ciutat 10 és un joc de cartes on cada participant té l'opció de construir la seva ciutat ideal, una ciutat 10 que garanteixi el foment i el respecte dels drets humans. L'objectiu és aconseguir-ho abans que la resta. Per fer-ho, cada participant haurà de dotar la seva ciutat d'accions i recursos que garanteixin els cinc principis bàsics d'una ciutat 10.

EL JOC DELS DH. A partir de 8 anys.

Joc de sobretaula que consisteix en finalitzar un recorregut per 39 caselles. Cada casella fa referència a un article de la Declaració Universal dels Drets Humans, per tal de familiaritzar els nens i nenes amb la Declaració a través del joc.

KIMALOÉ. A partir dels 8 anys.

Joc de sobretaula per aprendre i aprofundir sobre els drets dels infants. No tots els nens del món es beneficien dels seus drets fonamentals garantits, i d’això tracta el joc, de canviar-lo i construir un món ideal on tots els nens i nenes gaudeixin dels DI. Un joc on el taulell va canviant segons s’aconsegueixen els diferents drets, per ferho l’infant recorre el món amb un camió i mou dues fitxes, una per l’adult i una per l’infant.

MOU-TE AMB LES IGUALIAS. A partir de 12 anys.

L'objectiu del joc és que el jovent conegui la desigualtat existent entre dones i homes, les seves causes i conseqüències i les actuacions que es poden dur a terme per tal de canviar aquesta situació. Un joc en què a partir d'una ruleta els equips han d'anar superant les proves que els surten a través dels coneixements que tenen, de la creativitat a l'hora de jugar amb el mim i de la imaginació i enginy per les proves de dibuix o de respostes múltiples.

29

5. Activitats del Centre i els Drets de l’Infant Us presentem un seguit d’activitats per fer conjuntament amb tota la comunitat educativa, no només dins l’aula sinó a l’exterior i barrejant-vos amb les altres companyes i companys del vostre centre.

Subhasta dels Drets de l’Infant Organitzeu una gran subhasta a l’escola un cop hagueu conegut els vostres drets. Per aquesta activitat us farà falta: 1. Bitllets de paper de 100€ (cal fer 6.000€ per cada equip) 2. Cartolines decorades amb els Drets de l’Infant que entren a la subhasta.

3. Un espai ample on realitzar la subhasta.

Feu una llista dels 10 drets que heu treballat. Dividiu-vos per grups i escolliu-ne 2 de la llista. Poseu la llista en comú i seleccioneu els 5 drets més votats pels grups, aquests són els que entren a la subhasta.

Repartiu a cada grup sis mil euros de paper.

Escolliu la o les persones que dirigeixen la subhasta.

Comenceu la subhasta: tots els drets surten a subhasta amb el mateix preu inicial, 100€.

Els grups han d’anar jugant per tal de comprar el o els drets que ells considerin vitals per a la seva vida.

Un cop acabada la subhasta us animem a explicar les raons que han dut a la selecció dels drets que cada grup ha comprat i el preu que li ha correspost.

La Gran Gimcana dels DI Aquesta gimcana la farem entre totes i tots, de manera que cada cicle proposi una prova a superar.

Al final, cada una de les nenes i nens del centre haurà creat una de les proves al mateix temps que haurà d’haver participat en totes elles.

La gimcana es pot fer com a festa final de campanya, com a conclusió amb una gran festa al pati o poliesportiu del centre, el dia obert a les famílies, etc.

Abans de començar, cal organitzar-se:

30

Dretsde l’ Infant

•

Escolliu per cada cicle (infantil, inicial, mitjà i superior) dos representants: l’equip pont.

L’equip pont tindrà un acompanyant adult que els ajudarà a organitzar-se però que no pot prendre cap decisió.

•

Alguns professors i els alumnes dels cursos més alts formaran l’equip logístic (segons el centre haurà de ser més o menys nombrós). En aquest equip són els mestres que, juntament amb els i les alumnes, hauran de prendre decisions.

•

L’equip pont es reuneix per repartir els 10 drets dels infants per cicles procurant deixar els més senzills als cursos de la mainada més petita.

Els grups (que poden ser classes, cicles o grups mixtes creats per a l’ocasió) rebran el dret de l’infant que els ha tocat i pensaran un parell de proves a fer. Un cop pensades, les comunicaran al seus representants de l’equip pont que caldrà que es torni a reunir per posar en comú les proves i procurar que no es repeteixin. Un cop consensuades les proves tornaran la informació als grups.

Ja tenim, doncs, el llistat definitiu de proves de la gimcana. Un cop traspassat el llistat als grups que l’han de preparar, cada grup de manera independent i supervisat per un/a adult crearà, fabricarà i assajarà la seva prova de manera que sigui apta per a tots els nens i nenes de l’escola, des de P3 fins a 6è.

L’equip logístic, juntament amb l’equip pont, es trobaran per organitzar la gran gimcana dels DI: ordre de les proves, durada, dificultat, ordre dels equips, etc.

El dia de la gimcana, l’equip logístic ja des de primera hora haurà de preparar i repartir les proves pel pati del centre. Una o dues persones de l’equip logístic s’hauran de quedar a cada prova per tal de rebre els grups, explicar-los el que cal fer, valorar l’èxit de la prova i enviar-los a la següent.

Tots els grups aniran acompanyats d’una persona adulta del centre, i hauran de superar totes les proves de la gimcana per tal d’aconseguir els 10 drets dels infants. Podem acabar el joc repartint a cada un dels participants un bon tros de pa amb xocolata per menjar plegats al pati tot fent una gran rotllana. Un premi ben merescut! Durant la berenada, l’equip logístic animat per tots els equips ha de passar per cadascuna de les proves de la gimcana. No ha de quedar ningú que ho vulgui fer sense jugar! (procureu no malgastar aigua ni utilitzar productes alimentaris per les proves)

31

6.Informació addicional i annexes A continuació us passem una còpia del document “Els educadors, defensors dels drets de l’infant” de Jordi Cots i Moner que amb poques pàgines explica com es van anar conceptualitzant els drets de l’infant i la seva Convenció. També ens acosta a la figura d’Eglantyne Jebb (Save the Children), que va escriure la “Declaració de Ginebra”, el primer text sobre els drets dels infants tal i com són concebuts avui dia.

ELS EDUCADORS, DEFENSORS DELS DRETS DE L’INFANT Inauguració del curs 1997-1998 de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Jordi Cots i Moner. Adjunt al síndic de greuges per als infants

I. El treball pels drets dels infants: disposició i rigor El marc universitari demana un plantejament rigorós en la presentació de l'origen i definició dels drets de l'infant, i de la seva posterior aplicació. Però no es tracta, és clar, d'un exercici intel lectual, sinó d'una exposició que tendeixi d'una manera intencionada a un coneixement viu dels drets de l'infant i a fer-ne un punt de referència i un programa per a tots els que treballen amb infants; per convertir-los en el que un autor (L. Hierro) qualifica de “militants dels drets de l'infant”. D'aquí ve el títol que hem posat a la present exposició: “Els educadors, defensors dels drets de l'infant”, ja que aquesta és la tesi que inclou i que des de bon començament enunciem: l'educador ha de ser, avui, un defensor dels drets de l'infant.

D'altra banda, el treball amb infants o a favor dels infants requereix molta precisió conceptual. Això ho han de saber uns professionals, com els de l'educació, que necessiten una visió real de l'infant i de l'infant real.

Personalment, crec en el mètode històric per arribar a intuir la significació última de cadascun dels drets de l'infant, i, alhora, per copsar el sentit global dels textos que els recullen, ja que només així es poden convertir en un programa d'acció.

La genealogia dels drets de l'infant és original, ha seguit un camí propi, no és tributària dels drets humans (vull dir, de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948; aquí diríem, de la dels adults, de la dels grans). Hi insistirem més endavant. La perspectiva històrica ens pot oferir quina ha estat l'evolució de l'actitud de la societat davant de l'infant i davant dels drets que se li han anat reconeixent. Perquè hi ha hagut un canvi evident d'actitud tot al llarg del nostre segle, fins a la gran Carta Magna dels infants, la Convenció de 1989.

Molts invoquen aquest document sense haver-lo llegit, o sense saber com s'ha elaborat. Això cau dins de la normalitat de tants fets socials i culturals. Els que encara no el coneixen, han de fer un procés intern, personal, d’assumpció sincera del seu contingut i de les seves possibilitats, equivalent al que ha fet la societat. La descoberta d'aquest text s'hauria de fer amb la passió que de

32

Dretsde l’ Infant

vegades aboquem en la lectura d'una ignorada obra pòstuma del contemporani que acabem de perdre.

Finalment, una utilització eficaç dels drets de l'infant demanaria unes nocions mínimes de dret. El dret és una disciplina sovint oblidada i fins i tot íntimament rebutjada en la formació i posterior exercici de moltes professions humanístiques;quan el dret ajuda a enfrontar-nos amb la realitat. La falta d'exigència en aquest camp ha produït -també ens hi referirem més endavant- retards innecessaris en la redacció de textos sobre drets dels infants.

Tant una història de la infància, és a dir, una crònica de la consideració social de l'infant al llarg del temps, com unes nocions elementals de dret no tenen cabuda en una exposició com la present; només deixem constància que són el suport de les accions vàlides a favor de la infància. I és digne d’assenyalar que són precisament les facultats de Pedagogia o de Ciències de l’Educació, més que les de Dret, les que han prestat més atenció als drets de l’infant. L'exemple paradigmàtic n'és la Facultat de Psicologia i Pedagogia de la universitat belga de Gant, amb el seu Centre de Drets de l'Infant, dirigit pel professor Eugeen Verhellen.

II. Què s'entén per drets de l'infant? N'han de tenir? Com es justifiquen? Com van néixer Si el adults no coneixem la Convenció, els infants ignoren que tenen drets. En canvi, tenen un esperit de justícia molt afinat; ho sabem prou.

Una característica de les lleis d'infància és que totes contenen una clàusula específica de divulgació.

Ho diu la llei catalana de 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i adolescents; ho deia la Resolució 194/III, de 7 de març de 1991,del Parlament de Catalunya, segons el punt 7 de la qual "el coneixement d'aquests drets, tant per part dels adults com per part dels infants, ja és una garantia perquè es compleixin"; i ho diu, sobretot, l’article 42 de la Convenció, en afirmar que "els estats membres es comprometen a donar a conèixer àmpliament els principis i les disposicions d'aquesta Convenció per mitjans eficaços i adequats, tant a infants com a adults". La Declaració Universal dels Drets de l'Infant de 1959 estava acompanyada d'una breu resolució sobre la publicitat que calia donar-hi. Això no passa amb cap norma jurídica dirigida als grans. Tota aquesta normativa s'ha d'estudiar a la vostra facultat.

No es tracta pas d'una desconfiança. Cal una reiteració. Ha costat de reconèixer que els infants tenen drets. No pas per part dels "militants dels drets de l'infant", per tornar a emprar aquesta expressió, sinó per part dels teòrics del dret. S'ha volgut justificar l'existència de drets específics per a la infància basant-se en la seva "manca de maduresa física i mental". Ho llegim en els preàmbuls de molts textos. Però és insuficient; val, en tot cas, per a infants de curta edat. La vulnerabilitat de l'infant és d'una altra naturalesa. Rau en la seva condició jurídica particular, que fa que la satisfacció dels seus drets depengui dels altres, i aquests altres no sempre saben o no poden fer-ho, fins i tot no volen fer-ho. Això, a més, val per a tota mena d'adults, per als educadors també.

33

S'ha reconegut plenament que els infants tenen drets quan els hem considerat uns iguals nostres no, iguals "que" nosaltres. Els infants tenen els mateixos drets però diferents necessitats. Però nosaltres hem pujat amb la idea que "gran val més que petit" (Korczak). Segons les posicions liberals més clàssiques, els infants no tenien l'autonomia necessària per ser titulars de drets com la llibertat d'expressió o la llibertat d'associació. Tan sols a l'ésser humà adult, l'únic capaç de decisió, es deia, corresponien els drets humans, i tan sols d’una manera impròpia es podia parlar de drets de la infància. L'esperit racionalista de la codificació liberal va establir un esquema molt simplista sobre la minoria d'edat, que substituïa les gradacions que el dret antic preveia entre infància, pubertat i joventut. Des dels anys setanta i vuitanta les coses han començat a canviar.

Tots aquests dubtes, que encara van afectar els debats de la Declaració Universal dels Drets de l'Infant de 1959, eren històricament explicables. Esforços teòrics en el camp jurídic van justificar els drets humans dels infants en termes de necessitat. "Tenir un dret és tenir una necessitat per a la satisfacció de la qual hi ha raons suficients per ser exigida en tot cas" (L. Hierro, ja citat).

Els infants necessiten els drets igual que els adults: per viure i créixer com a persones. I això comporta considerar que l'infant val per ell mateix, pel que és ara, no pel que serà. I això no ha penetrat encara plenament en el cos social.

Però diem què entenem per "dret", així, en minúscula. Busquem la definició més simple: "Un dret és un interès jurídicament protegit" (Ihering). Si canviem "interès" per "necessitat" obtindrem la definició perfecta. I què vol dir" jurídicament protegit"? Una altra definició senzilla de Dret, ara en majúscula, ens ho aclarirà: "El Dret és un conjunt de normes imperatives, amb força coactiva, que regulen la conducta humana". Definicions d'aquesta mena són a l'abast dels infants.

I això és necessari per comprendre les dificultats que han existit per arribar a una convenció, és a dir, a un text vinculant, amb força obligatòria; i encara per comprendre les dificultats que les lleis d'infància, un cop aprovades, tenen per fer-se complir.

Al començament, les lleis d'infància pretenien resoldre tan sols injustícies flagrants, de caràcter puntual, i situacions intolerables produïdes amb motiu d'abusos comesos per la seva utilització en treballs industrials a l’època de la Revolució Industrial. És cert que al final del segle XVIII, un mestre jacobí de Newcastle, Thomas Spence, va redactar un fullet -el contingut del qual desconeixemtitulat Els drets de l'infant. Però totes les escasses disposicions dictades al llarg del segle XIX es referien sobretot als horaris de treball dels infants.

A Catalunya disposem d'una obreta del Dr. Salarich titulada La higiene del tejedor, que conté un capítol titulat "Duración del trabajo. Niños" (Vic, 1858); i a la Memòria de 1867 que acompanyava el Pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdà trobem també nombroses referències als horaris de treball dels infants. El 1900 va aparèixer la primera llei estatal que prohibia totalment el treball als menors de deu anys i el treball nocturn als menors de catorze. A escala internacional, la primera convenció relativa a la protecció dels menors es va aprovar també el 1900, durant la tercera Conferència de l'Haia. Però encara avui tenim força problemes d'absentisme escolar.

34

Dretsde l’ Infant

No es pot parlar, pròpiament, de drets de l'infant fins que, d'una banda, s'intenta tenir una visió global de la infància i, d'una altra, fins que es té consciència de les necessitats privatives de la infància. I això va succeir ara farà setanta-cinc anys.

III. Les primeres conceptualitzacions dels drets de l'infant. La Declaració de Ginebra Dins de la conceptualització dels drets de l'infant podem distingir dues grans etapes.

La primera, de pura protecció de l'infant; el que algun autor (Feinberg) ha anomenat "drets obligatoris", que es corresponen a aquelles obligacions que ningú, ni el mateix infant-titular ni els seus representants, podria deixar d'exigir, que no són renunciables. Amb la Convenció de 1989 se n'han dit "drets de supervivència". S'han anomenat, també, partint de la Declaració de Drets Humans de 1948, drets econòmics, socials i culturals, o de la segona generació. Són els drets a la vida, a la salut, a l'educació, a la prevenció de tota forma d'explotació.

La segona etapa correspon a aquells drets que permeten que els infants puguin ser respectats com a persona, que puguin participar en la societat i involucrar-se en els assumptes que són importants per a ells. Són els drets "voluntaris", els drets que -també amb la Convenció- s’anomenen "de participació". Amb la terminologia de la Declaració de Drets Humans de 1948 serien els drets civils i polítics, les llibertats clàssiques, drets de la primera generació.

Aquesta distinció és important. Es tardarà molt de temps a reconèixer, formalment, que l'infant té drets civils i polítics. Després d'haver estat reconeguts en la Convenció de 1989, costarà, encara, d'assumir-ho. Protegir un infant és més fàcil, més gratificant, més directe; l'infant té una actitud passiva. Acceptar que és titular de drets civils i polítics suposa una disposició al diàleg, al pacte, a la intervenció activa de l'infant. Com a educadors, hi hem de pensar.

Matisem aquesta diferenciació. Els primers en el temps van ser els drets civils i polítics. Provenien de la tradició de la Declaració d'Independència americana i de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de la Revolució Francesa. Per això se’n diuen de "la primera generació". Els segons van imposar-se després de la Revolució Russa de 1917. Són drets -per a la seva satisfacció- de naturalesa jurídica distinta. Per al compliment dels drets civils i polítics basta el respecte per part de l'estat, la manca d'ingerència. Per al compliment dels drets socials cal la conducta activa de l'estat, unes inversions: el dret a la salut requereix hospitals; el dret a l'educació, escoles.

El gran text sobre els drets dels infants de la primera etapa és la "Declaració de Ginebra". Aquest document és obra personal d'una dona singular, l'anglesa Eglantyne Jebb, que el 1919, immediatament després de la Primera Guerra Mundial, creà l'organització Save the Children Fund (Fundació Salveu els Infants).

Eglantyne Jebb havia viscut tots els sofriments i misèries dels infants durant la guerra de Crimea i durant la conflagració del 1914 al 1918. Constatà que, un cop acabada la guerra, la tragèdia dels infants perdurava. I, amb una extrema clarividència, pensà que el mitjà indiscutible d'assegurar la salvaguarda dels interessos dels infants en temps de desastre és el d'establir un sistema tan

35

perfeccionat com es pugui de protecció de la infantesa "en temps normal". Faltava, per fer això, un principi unificador, amb capacitat integradora. I fou d'aquesta manera que volgué dotar-se d'un programa d'acció que revestí la forma d'una carta dels drets dels infants que batejà amb el nom de la seva ciutat predilecta, ja que Ginebra era la seu de la Lliga de les Nacions, perquè Suïssa havia estat sempre un país de reformadors i d'educadors i perquè s'hi parlaven tres idiomes, símbol, per a ella, de germandat entre els pobles.

La "Declaració de Ginebra" és un document breu, senzill, amb un llenguatge directe i entenedor, destinat a cridar l'atenció de tothom i provocar una transformació de les lleis i la reforma dels costums en el camp de la infantesa; volia que aquesta carta constituís un bon instrument de propaganda de la seva obra.

Eglantyne Jebb era una dona molt apreciada i la seva Declaració fou adoptada, sense variar-ne cap punt, per la Societat de Nacions, el 26 de setembre de 1924.Com que es tracta d'un text poc conegut, estimem oportú reproduir-lo. Diu així:

«DECLARACIÓ DE GINEBRA: Per la present Declaració dels Drets de l'Infant, els homes i dones de totes les nacions, reconeixent que la humanitat ha d'atorgar a l'infant el millor que li pugui donar, afirmen així els seus deures, i descarten tota discriminació per motius de raça, de nacionalitat i de creença: 1. L'infant ha de poder desenvolupar-se d'una manera normal, materialment i espiritualment.

2. L'infant que té fam ha de ser alimentat; l'infant malalt ha de ser curat; l'infant retardat ha de ser estimulat; l'infant desviat ha de ser atret; i l'orfe i l'abandonat han de ser recollits i atesos.

3. L'infant ha de ser el primer que rebi auxili en moments de desastre.

4. L'infant ha de ser posat en condicions de guanyar-se la vida, i ha de ser protegit contra qualsevol explotació.

5. L'infant ha de ser educat en el sentiment que haurà de posar les seves millor qualitats al servei dels seus germans.»

No es pot dir més en tan poques paraules. Tot i la seva simplicitat, aquest text conté una visió global de la infantesa. Ho evidencien els principis primer i últim. Som lluny ja d'una norma puntual per resoldre una injustícia flagrant. Aquí no hi ha solament la infància en risc. Hi ha una política d'infància. I les necessitats que recull responen a una experiència viscuda, a una inquietud concreta, a una idea o a alguna de les realitzacions d'Eglantyne Jebb. Això sí, conté tan sols drets socials. Aleshores no es podia pensar, encara, en els drets civils i polítics. Però és un text original, és a dir, no té res a veure amb cap declaració anterior, no és tributari de les grans declaracions sobre drets humans que un dia serien a l'arrel de la Declaració de Drets Humans de 1948.

36

Dretsde l’ Infant

IV. La Declaració Universal dels Drets de l'Infant de les Nacions Unides. L’Any Internacional de l'Infant. Cap a una convenció.

El futur que hauria pogut tenir la "Declaració de Ginebra" quedà estroncat amb la Segona Guerra Mundial. Acabat aquest conflicte, un dels que afectà més la població civil, i amb ella els infants, i en un clima de restauració dels drets humans en general, les Nacions Unides van voler redactar una Declaració de Drets Humans i van voler dotar-se també de la seva pròpia carta de drets dels infants.

Els treballs, per a totes dues, van començar el 1946, i van seguir en principi camins diferents.

La nova carta sobre drets dels infants és una transformació de la "Declaració de Ginebra", a la qual s'incorporen principis nous que la guerra havia desvetllat, com la seguretat social, més èmfasi sobre l'escolaritat obligatòria o el desenvolupament de l'infant dins l'àmbit familiar. S'hi introduí el concepte d'interès superior de l'infant.

La redacció de la Declaració Universal de Drets Humans es va enllestir en dos anys. S'aprovà el 10 de desembre de 1948. La dels drets de l'infant es va encallar, i no es reprengué fins al 1950. La Declaració de 1948 tingué com a artífex principal un jurista de gran talla, René Cassin. Tot i que es presentà com una obra col lectiva, en definitiva es deu a una sola mà. La dels drets de l'infant no tingué aquesta sort. Fins i tot, en reprendre's els treballs el 1950, es dubtà de la necessitat d'una declaració sobre els drets de l'infant. Els treballs es van tornar a interrompre; i entre el 1957 i el 1959 es van acabar. S'aprovà el 20 de novembre de 1959. Va ser un part difícil. La gent que hi participà eren delegats de governs que no coneixien directament les necessitats dels infants com les havia conegut Eglantyne Jebb. El text final és una mica feixuc i ambigu; s'hi reconeixen ideologies diferents, les dels diferents blocs que es confrontaven durant la guerra freda. Hi ha una barreja de principis generals i de clàusules d'aplicació massa detallades. La Declaració de1959 es pot trobar més fàcilment. Per això no la reproduïm aquí.

D'altra banda, som també davant d'un document que conté només drets socials -excepte, potser, el principi tercer, el que reconeix a l'infant el dret a un nom i a una nacionalitat. I és, també, una declaració.

Cal distingir entre una "declaració" i una "convenció". Una declaració és un text programàtic, que enuncia principis generals, aspiracions, que té un prestigi reconegut, però que només està revestit d'una força moral. Sol ser el pas previ capa una convenció. Una convenció ja és un text jurídic vinculant, amb força obligatòria, "jurídicament protegit". Si és un tractat internacional, com en el cas de la Convenció de 1989, per obligar cal que sigui ratificat per un determinat nombre de països, i fins i tot aleshores només obliga els que l'hagin acceptat formalment.

Si no es té en compte aquesta distinció, es poden produir errors de concepte i deforma. Perquè hi ha, inclusivament, diferències de llenguatge entre una declaració i una convenció. En una declaració (o "recomanació", o "resolució") plana el temps condicional, que expressa desig, aspiració; una convenció (o "conveni" o "tractat")s’expressa amb el temps imperatiu; mana, disposa, ordena. El dret, ho dèiem al començament, és imperatiu, està revestit d'un poder coactiu. Una

37

declaració conté principis; una convenció, o una llei, articles. Els principis no estan "jurídicament protegits". Però és un error menystenir la força moral de les declaracions (Peces Barba).

Les declaracions han anat penetrant, quan no hi havia res més, en el cos social, s'imposen d'una manera o altra, es poden invocar quan hi ha llacunes legals. En general, una declaració porta en el seu si el germen d'una convenció. No tots els principis d'una declaració són susceptibles de convertir-se en articles d'una convenció, però en són la base. Per aquest motiu, es va amb compte a l'hora de redactar declaracions. Això succeí amb l’Any Internacional de la Família (1994).Molts països eren partidaris que al final d'aquest esdeveniment s'elaborés una declaració sobre la família.

No s'hi arribà perquè hi ha una dificultat de tècnica jurídica per presentar la família com a subjecte de drets subjectius, però, molt especialment, per motius ideològics.

L'Any Internacional de l'Infant (1979) comportà un gir fonamental en la concepció de la infantesa i l'acceptació progressiva d'una altra mena de necessitats, és a dir, de nous drets de l'infant. N'hi ha que recelen respecte de l'eficàcia dels anys internacionals proclamats per les Nacions Unides, i els acusen de ser un espectacle retòric sense conseqüències pràctiques. Però devem a l'Any Internacional de l'Infant una sèrie d'estudis d'un interès positiu sobre la situació de la infància, una gran activitat sensibilitzadora sobre els seus problemes, projectes de recomanacions, debats sobre la naturalesa dels seus drets; i, més que res, fou l'ocasió per iniciar la redacció d'una convenció. La convenció, aprovada deu anys després de l'Any de l'Infant, el 20 de novembre de 1989, no sols amplia el contingut de la declaració de 1959, sinó que la converteix en un text vinculant, obligatori.

El camí fou llarg i tortuós. La contribució de les organitzacions no governamentals fou decisiva. I una vegada més s'evidencià la poca competència dels representants de la majoria de governs en matèria d'infància.

Els debats de la Declaració de 1959 havien fet patents els seriosos dubtes que existien sobre la naturalesa dels drets dels infants. S'hi deien -per bé que amb molta bona fe i amb lleialtat- coses com aquestes: "L'infant no és un subjecte de dret normal, no és un ciutadà com els altres"; o bé: "Resulta discutible parlar de drets de l'infant en sentit jurídic, [...] impliquen, en tot cas, obligacions morals de la societat, dels pares o de l'estat, i no drets personals"; i també: "Una dificultat particular estriba [sic] en el fet que mentre que els drets humans [es referia als adults],en la forma enunciada en la Declaració Universal [del 1948], poden ser reclamats pels interessats, l'infant no coneix ni pot reclamar els seus drets, que han de ser preservats pel pare o tutor". Érem a l'any 1957. Els representants dels governs eren formats en la tradició liberal. Però molts pensen encara ara el mateix. Aquests raonaments han provocat la resistència d'alguns països a ratificar la Convenció.

La redacció de la Convenció durà tants anys perquè va començar malament. Començà malament per falta de rigor jurídic, per falta de coneixement real de l'infant i de les seves necessitats i per l'actitud oportunista del govern que volgué atribuir-se la idea (Polònia). En efecte, el projecte polonès (del final de1978), desconeixent, o oblidant-ho voluntàriament per anar de pressa, no

38

Dretsde l’ Infant

tingué en compte la diferència que hi ha entre una declaració i una convenció, i pretengué que el text de la Declaració de 1959, sense cap retoc, ni de contingut ni de llenguatge, fos convertit automàticament en un text obligatori.

La redacció d'una convenció o d'una llei és una tasca molt delicada. Així, comes pot convertir en jurídicament obligatori el començament del principi sis de la Declaració de 1959, que diu que "l'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió"? Altrament, el projecte polonès ignorava absolutament que els infants podien ser titulars de drets civils i polítics.

El gran mèrit de la Convenció de 1989 està a reconèixer que l'infant té dues menes de necessitats: necessitats elementals i necessitats de participació. Ho dèiem més amunt. Els infants necessiten els drets igual que els adults: per viure i per créixer com a persones.

El primer projecte polonès provocà una allau de crítiques. Se li tiraren a sobre la majoria de representants de governs i les organitzacions no governamentals; i se li demanà que posposés la presentació de qualsevol altre projecte després de l'Any Internacional de l'Infant, a fi d'aprofitar els resultats dels estudis, les reflexions i recomanacions que mentrestant molt probablement es farien.

No en féu cas, i durant el 1979 presentà unilateralment un nou projecte reformat en el qual, respecte de la Declaració de 1959, introduïa una definició d'infant, els drets dels infants estrangers, normes de procediment penal, la protecció davant dels mitjans de comunicació i, per fi, un dret civil, el dret de l'infant a expressar opinions en allò que l'ateny (per bé que aquest últim punt era degut a un suggeriment de França).

No tenim espai per donar compte de les vicissituds per les quals passà l'elaboració de la Convenció.

Potser ens hem aturat massa a mostrar els defectes inicials de la seva confecció. Però preteníem assenyalar com la falta de rigor -unida, a més, en aquest cas, a un evident oportunisme que la infància no es mereix pot perjudicar la causa dels infants.

La Convenció és un bon text. A continuació oferim un quadre dels drets que conté. És una prova de com un text jurídic obligatori pot recollir la majoria de les necessitats dels infants. No totes, perquè el dret té les seves limitacions. No tot potser objecte de protecció jurídica. I sovint ho ha de fer de forma indirecta. Però el resultat és força apreciable.

Abans, però, de mostrar aquest quadre, volem referir-nos a un text sobre drets de l'infant, que un dia elaborà el pedagog jueu Janusz Korczac (1878-1942),assassinat pels nazis. És d'un gran interès per a tot educador, però una prova, alhora, de com un document que enclogui necessitats reals de la infantesa pot esdevenir, tot o en part, un text de caràcter obligatori. Perquè així es construeixen les utopies i les declaracions; i perquè tothom pot imaginar el seu propi catàleg de necessitats-drets i obligar-s'hi: és una proposta que es pot fer als mateixos nois i noies. N'escollim tan sols alguns: •

L'infant té dret al respecte.

•

L'infant té el dret de viure en el present.

39

•

L'infant té el dret de ser ell mateix, ella mateixa.

•

L'infant té el dret a l'error.

•

L'infant té el dret a ser pres seriosament.

•

L'infant té el dret a tenir secrets.

•

L'infant té dret a "una" mentida, "una" equivocació, "un" furt ocasionals.

•

L'infant té dret a resistir les influències educatives que entren en conflicte ambles seves creences.

•

L'infant té dret a un tribunal d'infants on ell pugui jutjar i ser jutjat pels seus iguals.

•

L'infant té el dret que hom li respecti la seva tristesa.

•

L'infant té el dret de conversar íntimament amb Déu.

•

L'infant té dret a morir prematurament.

Vet aquí un conjunt de necessitats que trobarem reconegudes en els articles del 12al 16 de la Convenció: l'opinió de l'infant; llibertat d'expressió; llibertat de pensament, de consciència i religió; llibertat d'associació; protecció de la vida privada. Remarquem, tan sols, per ponderar el penúltim d'aquests drets, que Korczac es manifestava agnòstic, i que l'últim és una defensa quasi desesperada del valor que un infant té per ell mateix, ni que sigui en un brevíssim present, sense pensar en el que podria haver estat algun dia.

La Convenció conté quaranta-dos articles normatius, a més de les clàusules habituals dels tractats internacionals. Els esmentem en la forma establerta pel Comitè dels Drets de l'Infant de Ginebra (òrgan al qual ens referirem de seguida),reordenats temàticament, per veure'n millor la coherència. I col loquem al costat de cadascun d'ells l'any en què va ser aprovat; així es pot seguir el procés d'elaboració del text.

DEFINICIÓ D'INFANT Art. 1. S'entén per infant, a l'efecte de la convenció, tot ésser humà menor de divuit anys (aprovat l'any 1980)

PRINCIPIS GENERALS, O DRETS PRINCIPALS • • • • DRETS • • • • • • •

no discriminació (1981) interès superior de l'infant (1981) dret a la vida (supervivència) (1988) respecte a l'opinió de l'infant (1981) I LLIBERTATS CIVILS (drets de participació) dret a un nom i a una nacionalitat (1980 i 1981) preservació de la identitat (1986) llibertat d'expressió i d'informació (1988) accés a la informació pertinent, i paper dels mitjans de comunicació (1984) llibertat de pensament, consciència i religió (1984) llibertat d’associació i reunions pacífiques (1988) protecció de la vida privada, honra i reputació (1988)

40

Dretsde l’ Infant

•

no tortures ni tracte cruel o degradant (1986)

ENTORN FAMILIAR I ALTRE TIPUS DE TUTELA, VIDA QUOTIDIANA • direcció i orientació paternes per exercir els drets (1988) • responsabilitats dels pares o tutors en la criança dels infants (1981) • atenció per part dels pares; no separació dels pares (1982 i 1983) • reunió de la família; contactes amb els pares (1983 i 1987) • nivell de vida; pagament de pensió alimentària (1988) • infants privats d'un medi familiar normal (1982 i 1987) • adopció (1982) • trasllats i retencions il lícits d'infants (1983) • maltractaments, abusos i descurança (1984) (la recuperació física i psicològica en aquests casos es tracta a l'art. 39) • examen (inspecció) periòdic dels centres d'internament d'infants (1986) SALUT I BENESTAR • dret a la supervivència i al desenvolupament (1988) • l'infant impedit (1982 i 1983) • dret a la salut i serveis sanitaris (1985, 1987 i 1988) • seguretat social i serveis de guarda d'infants (1981 i 1984) • dret a un nivell de vida adequat (1985) EDUCACIÓ, ESBARJO I ACTIVITATS CULTURALS • educació i formació; orientació professional (1985) • objectius de l'educació (1985 i 1987) • descans, esbarjo i participació en la cultura i les arts (1985) MESURES ESPECIALS DE PROTECCIÓ a) Infants en situacions d'excepció: I. infants refugiats (1982) II. infants en conflictes armats (1986 i 1988) (cal tenir en compte, també, l'art. 39) b) Infants en conflicte amb la justícia: I. administració de justícia juvenil (1986) II. 37: b, c i d: situació dels infants privats de llibertat (1986) III. recuperació física, psicològica i reintegració social dels infants objecte de maltractaments o que han anat a la guerra (1988) c) Infants sotmesos a explotació: I. explotació econòmica; treball infantil (1986) II. ús indegut d'estupefaents (1986) III. explotació i abús sexual (1987) IV. altres formes d'explotació (1987) V. venda, tràfic i segrest d'infants (1987) d) Infants de minories o grups indígenes: I. Art. 30 (1987) Hem transcrit solament els enunciats dels articles, de manera que serveixin d'introducció a una lectura de la Convenció. L'Estat espanyol la va ratificar el 30de novembre de 1990 (BOE 3l3, 31 de desembre d'aquest mateix any).

Encara que no podem estendre'ns en el seu contingut, ressaltem tan sols que la convenció reuneix, finalment, en un mateix document, amb tota naturalitat, drets de supervivència i de participació; o

41

en la terminologia que es vulgui, drets socials i civils. Aquesta és la seva innovació principal. Amb això ha culminat tot un procés que l'autor d'una Cronologia de l'evolució legal dels drets dels infants (Massimo Toschi) subtitula així, lúcidament: "De l'amor vers el respecte", frase que resumeix d'una manera elegant i precisa les dues grans etapes que indicàvem al començament. I no solament reuneix en un sol document aquestes dues menes de drets, sinó que, a través de la presentació que en fa, s'han de considerar complementaris i de satisfacció simultània. No hi ha d'haver prioritats en el seu compliment. No s'ha d'esperar el gaudi dels drets de supervivència per exercir els drets de participació. I encara més, les dues menes de drets es reforcen recíprocament. Aquesta és la conclusió a què es va arribar al final dels treballs d'elaboració de la Convenció. La capacitat d'expressar-se, per exemple, pot prevenir situacions d'explotació.

D'altra banda, la convenció reconeix la capacitat d'exercici dels drets que conté, per part dels mateixos nois i noies. Així, l'art. 12 parla de "l'infant amb capacitat deformar un judici propi"; l'art.

5 es refereix al "desenvolupament de les capacitats de l'infant" per exercir els seus drets, i la mateixa frase es repeteix a l'art. 14.2. Això està d'acord amb les tendències de la doctrina que va acceptant una semi-capacitat de l'infant en molts casos, o una capacitat anticipada, i, sobretot, la necessitat d'examinar, en cada cas, el discerniment de l'infant per ser escoltat (Alfredo Carlo Moro).

Cada vegada més, les legislacions nacionals assenyalen edats a partir de les quals els infants, els nois i les noies o joves menors d'edat poden realitzar actes amb efectes legals. Aquest procés coincideix amb una progressiva democratització de la família que també s'observa en la legislació positiva.

V. Aplicació de la Convenció. Treball ombudsmànic a favor dels infants. Els educadors, defensors dels drets dels infants La garantia del compliment de la Convenció és feble. No hi ha cap tribunal internacional que l'empari. El seu article 42 i següents preveuen la constitució d'un Comitè dels Drets de l'Infant, amb seu a Ginebra, que examina els informes que els estats que l'han ratificada estan obligats a presentar periòdicament, la primera vegada al cap de dos anys de la ratificació, i després cada cinc anys. El Comitè està constituït per deu experts independents "de gran integritat moral i competència reconeguda". Analitzen el contingut dels informes, els discuteixen en sessions públiques a les quals tenen accés representants d'organitzacions no governamentals, poden fer recomanacions i poden publicar les seves conclusions.

Això és tot. No és gaire, però aquest comitè ha adquirit un gran prestigi i ha començat a reunir una informació única sobre la situació de la infància al món.

L'Estat espanyol va presentar el seu primer informe l'any 1994 i està a punt de presentar el segon.

Els informes oficials poden intentar emmascarar la realitat, és cert. Però el Comitè accepta també informes complementaris o paral lels d'organitzacions no governamentals i pot fer indagacions pel seu compte.

42

Dretsde l’ Infant

Una de les formes més eficaces de garantir el compliment de la convenció –amés de la ratificacióés la publicació de lleis nacionals que recullin el seu contingut. Així ha succeït al nostre país: el Parlament de Catalunya va aprovar el1995 la Llei 8/95, de 27 de juliol, ja al ludida, d'atenció i protecció dels infants i adolescents (DOGC 2083, 2 d'agost de 1995) i en l'àmbit de l'Estat espanyol es va aprovar la Llei Orgànica 1/96, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor(BOE 15, 17 de gener de 1996). I encara falta el desplegament reglamentari d'aquestes disposicions. Són lleis, igual que la convenció, com dèiem al començament, poc conegudes, i que s'han de divulgar entre adults i infants.

La convenció sobre els drets de l'infant ha estat l'instrument internacional més ratificat de tots.

Només falten, en aquest moment, dos països: els Estats Units i Somàlia. És, una mica, com si ningú volgués quedar malament amb la infància.

En definitiva, la Convenció ha estat ratificada per 189 països. I això podria constituir un motiu de satisfacció si no fos perquè l'estat de ratificació d'altres instruments de drets humans, que indirectament protegeixen l'infant, es troba en un nivell molt inferior. Així, els pactes complementaris de drets humans només arriben a 137, i el Conveni núm. 138, de 26 de juny de 1973, de l'Organització Internacional del Treball (OIT), sobre l'edat mínima d'admissió al treball, que és fixada als quinze anys, només l'han ratificat 49 països. Per això, aquesta allau de ratificacions del conveni sobre els drets de l'infant de 1989 ha de ser considerada amb un cert relativisme. Prova, si més no, que la feina no s'acaba amb l'aprovació de lleis a favor de la infància.

El setembre de 1990, va tenir lloc a Nova York una cimera mundial de caps d'estat i de govern, promoguda per la UNICEF, en la qual es va aprovar una declaració i un pla d'acció per promoure l'aplicació de la Convenció. Els resultats van ser mediocres.

Hem de referir-nos a una figura especialment prevista per a la defensa dels drets de l'infant: l'ombudsman infantil. De fet, el que és necessari és un treball "ombudsmànic" (forcem segurament una mica la transposició a la nostra llengua d'aquest adjectiu), és a dir, l'acció d'un mediador independent al qual poden dirigir-se els infants o qualsevol persona que s'interessi per ells. No hi ha gaires països que hagin admès aquesta figura. El primer a crear-la fou Noruega, el 1981, com a conseqüència de l'Any Internacional de l'Infant. La figura es va estendre aviat pels països escandinaus. Altres, a poc a poc, el van acceptant.

Al nostre país, qualsevol infant es pot dirigir al Síndic de Greuges. A més, la Llei 12/89, de 29 de novembre, del Parlament de Catalunya (DOGC 1234, 22 de desembre de 1989), va introduir a la Llei del Síndic, modificant-la, la figura d'un adjunt específic per a la defensa dels drets de l'infant.

Aquesta figura es va posaren marxa el mes de maig de 1997.

Però el que importa de debò, com dèiem, és el treball "ombudsmànic", sigui qui sigui el que el dugui a terme. Sempre hi ha hagut defensors dels infants. Fóra bo fer-ne la història. Es diu que el profeta Jeremies va ser el primer defensor dels infants perquè va lluitar per l'eradicació dels sacrificis d'infants.

43

Molts pedagogs i figures humanitàries podrien constar en una llista de defensors dels infants, probablement els que van viure més intensament al seu costat. La relació seria discutible. Per la nostra banda, hi col locaríem un Pestalozzi i, a casa nostra, un Artur Martorell. Els grans teòrics fan una mica de por (potser un Komenski?).

No és una frase retòrica afirmar que tothom és responsable d'un treball ombudsmànic, ni que els educadors hi tinguin un compromís especial (també altres professions, naturalment: treballadors socials, metges, juristes, etc.). En referir-nos als educadors, no es tracta del compliment dels articles 28 i 29 relatius a l'educació, ans de la convenció com un bloc. Ja hem parlat de la interdependència de tots els articles de la convenció, de la visió general de la infància que presenta. Els articles dedicats a l'educació no es poden aïllar; no serien res sense una atenció simultània a tots els altres. Com podem pensar en l'educació d'un infant, d'un noi o d'una noia, de l'edat que sigui, de la classe social a la qual pertanyi, sense considerar tot allò que necessita per viure i créixer com a persona? Hem d'estar atents als senyals de qualsevol abús, de qualsevol necessitat. Segurament esperen més això de nosaltres que no pas altres coses. No és retòrica, cal insistir-hi. I, abans de tot, cal estudiar a fons la Convenció, amb rigor, i parlar-ne lleialment als nois i a les noies, sense por ni paternalismes, evitant una participació fictícia. La Convenció és un bon instrument per fer aquest exercici a favor de l'infant.

Octubre de 1997, Jordi Cots i Moner. Adjunt al síndic de greuges per als infants.

44

Dretsde l’ Infant

Activitat 4. «Enquesta» CONEIXES ELS TEUS DRETS? • •

SI NO

SI ÉS QUE SI, DIGUEM QUINS DRETS CONEIXES:

1 ______________________________________________________________ 2 ______________________________________________________________ 3 ______________________________________________________________ 4 ______________________________________________________________ 5 ______________________________________________________________ 6 ______________________________________________________________ 7 ______________________________________________________________ 8 ______________________________________________________________ 9 ______________________________________________________________ 10 _____________________________________________________________

QUIN ÉS EL TEU DRET PREFERIT? PER QUÈ?

_______________________________________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________________________________

QUÈ CREUS QUE HAURIEN DE FER LES PERSONES ADULTES PELS NENS I NENES DE LA CIUTAT?

_______________________________________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________________________________

QUÈ DEMANARIES ALS ADULTS QUE TENS MÉS A PROP (MESTRES, PARES I MARES, TUTORS, ETC.)?

_______________________________________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________________________________________ Enquesta núm.:asda

45

7.Artistes Artistes que han donat la imatge als 10 articles dels Drets de l’Infant: •

Òscar Barcelon

•

Anna Faure

•

Xevi Felip

•

Marc Fonsdeviela

•

Pau Morales

46

Dretsde l’ Infant

ÒSCAR BARCELÓN Oscar Barcelón Sendrós és un arquitecte reciclat a dissenyador gràfic.

Va néixer a Barcelona fa 41 anys però la seva infantesa no va transcórrer a prop del Mediterrani, sinó al costat de l’Atlàntic, a les illes Canàries. Era un temps on era més fàcil avorrir-se, i on passar-se les tardes copiant Mortadelos, Astèrixs i altres personatges era una manera divertida d’entretenir-se. Des de petit, va sentir una atracció per les imatges del seu voltant; com a joc resseguia els objectes amb el dit, buscava formes i d’alguna manera les analitzava i guardava.

Als 15 anys va tornar a Barcelona i, coses de l’edat, va deixar de dibuixar per un temps. Va estudiar arquitectura, deixant les il lustracions per a ocasions especials, fins que, arrel de la crisi, es va quedar sense feina en el món de l’arquitectura. I així com diuen que cada crisi és una oportunitat, gairebé per casualitat, va descobrir que no només podia viure fent «dibuixets» sinó que fins i tot li agradava més que l’arquitectura. I va deixar de banda els edificis per el disseny i la il lustració.

Actualment ha creat la seva web “mediologo” i treballa fent logotips i il lustracions des d’Olvan, al Berguedà, per a empreses i associacions de tot el món.

Informació sobre la web: www,mediologo.com

Facebook Mediologo

47

ANNA FAURE Anna Faure Cinca, dissenyadora gràfica i il lustradora de Girona que després d'anys treballant per empreses, aquest any (2013) s'estableix pel seu comte juntament amb un altre company de professió i creen l'estudi creatiu WarehouseInk dedicat al món de la comunicació, centrat en el disseny gràfic, la il lustració, el 3D, l'arquitectura i el món web fusionant tots el seus coneixements segons demanda. En definitiva un estudi que dona sortida a qualsevol necessitat d'imatge per empreses i particulars.

El seu eslògan: treballem per tu, imaginem per tu.

A més, l'estil de dibuix amb el qual s'han fet les representacions i la col laboració amb la Coordinadora d'ONG Solidàries, és part d'un projecte que s'està engegant i que té prevista l'obertura pel mes de novembre, de venta i encàrrecs personalitzats de vinils, quadres, paper de paret, papereria vària, etc. amb aquest mateix estil en el qual es podrà arribar a personalitzar al 100% els personatges i l'entorn.

Enfocat sobretot a l'àmbit patapop@patapop.com .

infantil.

Pròximament

a: www.patapop.com contactar

a

Ens podeu trobar també a les xarxes socials com Facebook, Twitter, Instagram i Vimeo. www.warehouseink.cat anna@warehouseink.cat anna-elmeubook.blogspot.com

48

Dretsde l’ Infant

XEVI FELIP Vaig començar, suposo que com molts dibuixants, a pintar els llibres de l'escola. Sempre vaig ser un desastre en els estudis.

A casa meva van acceptar que em posés a treballar i alhora estudiar alguna cosa que tingués a veure amb el que més m'agradava. Així que vaig començar a treballar de qualsevol cosa i aprofitava els caps de setmana per anar, primer a l'escola de còmic “Joso” (Per aquell temps era la única alternativa que hi havia a les belles arts!) i després a una escola de dibuixos animats, ja que semblava que en aquell moment era l'especialitat que m'oferia més sortides per intentar viure del llapis. Dic intentar perquè em vaig passar 8 anys en el món de l'animació arribant sempre molt apurat a finals de mes. A part, animar em semblava poc creatiu ja que el propi treball consistia en “moure” dibuixos creats per altres. Tot plegat em va fer avorrir el dibuix durant una bona temporada. Per primera vegada a la meva vida, el llapis i el paper van caure en l'oblit durant uns quants anys i vaig tornar a treballar del primer que trobava (Sí, abans era molt fàcil trobar feina!)

Després va arribar el boom de l'era digital i poc a poc vaig anar entrant-hi per curiositat i vaig descobrir el Photoshop. Vaig apuntar-me a un curs bàsic d'aquest programa i a partir d’aquí vaig anar explorant pel meu compte diversos programes (Flash, Blender3D, Photopaint...) sempre relacionats amb el món gràfic.

L'Illustrator el vaig agafar per banda ara farà dos anys i ara mateix és el que més utilitzo per digitalitzar els meus dibuixos, prèviament fets a llapis. Internet em va obrir un nou món ple d'oportunitats: tutorials, suport gràfic, milers de referències i referents a cop de clic... I ja no parlem de l'entrada a les xarxes socials i el fet de poder mostrar el teu treball a tanta gent. Això et motiva encara més. Tornava a gaudir del dibuix i dibuixant.

El veure treballs d'altres Il lustradors i dissenyadors en els seus blocs, books i pàgines personals, m'ha permès absorbir diferents estils i idees que fan que rarament segueixi la mateixa línia, encara que molts diuen que en els meus dibuixos sempre hi ha alguna cosa de dibuix cartoon (Inevitable).

Podeu veure el que faig a: Facebook GrafixCat: i també a Pinterest.

49

50

Dretsde l’ Infant

MARC FONSDEVIELA Em dic Marc Fonsdeviela, tinc 36 anys i ara visc a Celrà.

Des de ben petit m'ha agradat el dibuix, els còmics, ara ja fa gairebé 15 anys que em dedico a la pintura i el dibuix.

Vaig començar a fer feines d'aerografia a parets, a casa dels amics i coneguts... i ara ho faig professionalment. Porto uns quants anys formant-me, anant a classes de dibuix i pintura a l'Escola Taller “Paco Morgado”.

Actualment em dedico a tot el relacionat amb el món del dibuix: fent aerografia, pintura mural (a façanes i interiors, per empreses i particulars), il lustració, quadres... Treballo molt per encàrrec, tot i que sempre intento fer obra personal. A més, faig classes de dibuix per a nens i joves a l'escola on m' estic formant.

Juntament amb uns companys tinc una pàgina web (www.lacafetera.cat) on es pot veure una mica el què faig. El meu contacte: marcmurals@hotmail.es

51

PAU MORALES ALBERT Pau Morales Albert. (Girona 1977) Dibuixa i pinta des de que era molt petit. Va anar a classes de pintura a l’Escola Municipal d’Art de Girona “La Mercè” amb en Quim Corominas, la Montse Costa i en Vicenç Huedo.

Va fer la carrera de Belles Arts a Barcelona i tornà a Girona on va treballar de professor de plàstica a l’escola Bell-lloc del Pla. Ha fet exposicions individuals i col lectives a diferents llocs: Girona, Figueres, Barcelona, Amer, León, Madrid, Irlanda, Roma, Montreal… Els seus quadres tenen colors molt vius i hi solen sortir uns personatges amb les mans molt grans.

A part de pintar quadres també fa dibuixos per llibres, i pinta murals i graffitis. També ha fet escultures, alguns vídeos curts, dibuixos animats, decorats i titelles. Canta i toca la guitarra en diversos grups… i encara té ganes de fer moltes i moltes coses.

Pots descobrir-ne més a través de la seva obra a: www.paumorales.com

52

Dretsde l’ Infant

CeDRe de la Coordinadora d’ONG Solidaries C/ Mestre Francesc Civil, 3. 17005 Girona www.solidaries.org facebook.com/solidaries tel. 972 219 916 // recursos@solidaritat.org

53