Issuu on Google+

Guia d’activitats de l’exposició de Los Nadies


LOS NADIES

1. Característiques de l’exposició Aquesta exposició és una actualització d’una de les primeres i més exitoses exposicions del CeDRe, que relacionava els versos del poema LOS NADIES d’Eduardo Galeano amb imatges extretes dels cinc continents. L’objectiu, denunciar el silenci de la societat envers la pobresa i les causes que la provoquen. El llarg recorregut de la primera exposició va obligar al CeDRe a refer-la i actualitzar-la. Gràcies a la donació altruista de les imatges d’un dels fotògrafs de premsa gironins amb més nom dins el món de la cooperació, Miquel Ruiz, avui l’exposició de LOS NADIES torna a denunciar les injustícies i les desigualtats silenciades. Miquel Ruiz és membre cofundador de l’ONG Fotògrafs per la pau, una ONG creada el 1993 que va dedicar els seus primers projectes fotogràfics de denúncia a la guerra dels Balcans. • • • • • • •

Títol: Los Nadies Format: 13 plafons 100x70 més un roll-up Tema: Pobresa i globalització Preu: gratuïta. Fiança de 150 euros. Idioma: Castellà Edat: Totes les edats Autor: CeDre de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Visualització des del web de la Coordinadora d’ONG Solidàries: http://www.solidaries.org/index.php?page=los-nadies

 

 

2


Los Nadies

Poema Los Nadies, d’Eduardo Galeano (Publicat el 1989 a El libro de los abrazos) Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba. Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada. Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos: Que no son, aunque sean. Que no hablan idiomas, sino dialectos. Que no hacen arte, sino artesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata

2. Guia per a l’alumnat i per al professorat Aquesta guia pretén completar el treball i la visita que es fa de cada un dels plafons de l’exposició Los Nadies. Aquest treball us l’oferim en format de petites activitats per fer dins l’aula. Cada una de les activitats està pensada per a alumnat a partir dels 12 anys. Al costat del títol de l’activitat hi trobareu la matèria escolar que creiem que hi està més relacionada -s’ha posat a títol indicatiu- per facilitar la posada en pràctica de la mateixa, però no exclou altres matèries o moments en què es pugi realitzar l’activitat. Qualsevol proposta de millora o proposta de treball que vulgueu fer-nos arribar, les podeu enviar per correu electrònic a: recursos@solidaritat.org A part de les activitats que us ofereix aquesta guia, podeu trobar-ne d’altres, carpetes pedagògiques i diversos recursos per aprofundir-hi a: www.solidaries.org/recursos

Objectius de treball • • •

Sensibilitzar sobre les injustícies i les desigualtats socials al món Analitzar les conseqüències de la pobresa Donar a conèixer campanyes i accions per a la transformació de la realitat

 

3


3. Activitats Activitat 1: Lengua. «Los Nadies, los ninguneados.» Lee atentamente el poema de Eduardo Galeano “Los Nadies” e investiga poniendo nombres y razones a cada uno de los/las nadies y de las causas que se denuncian. Haz un análisis del poema.

Activitat 2: Matemàtiques. «Que no tienen nombre sino número.» Al nostre país hi ha molts “nadies” que a causa de la crisi han vist com els seus drets s’han vulnerat i pateixen a diari les conseqüències més dures al veure’s amenaçats de perdre la vivenda, amenaçats de perdre la vigència dels documents, amenaçats de perdre el lloc de treball, etc. Diferents informes i estudis parlen dels grans índexs de pobresa als que s’està arribant. Paral·lelament, els joves, en acabar els estudis, no troben com inserir-se en el mercat laboral mentre gent amb anys de fidelitat a les empreses es veuen al carrer amb pocs subsidis per encarar el futur més immediat. En les taules que presentem a continuació, hi ha reflectits els indicadors de l’atur registrat el mes de juliol de 2012 a Catalunya i a Espanya. • • •

Analitza cadascuna de les taules (valors absoluts i %). Compara les dues taules i fes-ne el comentari. Ajuda’t amb gràfiques comparatives que mostrin clarament els valors de cada taula.

Catalunya. Juliol 2012

variació interanual__________________________

Valor

Absoluta

% mes

% acumulat

Total

614.8

43.9

7.7

6.3

Per sexe: homes

315.3

21.6

7.4

5.9

Per sexe:dones

299.5

22.3

8.0

6.8

Per grups d’edat: 16 a 24 anys

43.6

-2.0

-4.3

-3.4

Per grups d’edat: 25 a 44 anys

308.5

12.4

4.2

2.9

Per grups d’edat: de 45 anys i més

262.6

33.5.

14.6

13.2

Unitats: Milers de Persones.

Font: Departament d’Empresa i Ocupació.

 

 

4


Los Nadies

Espanya. Juliol 2012

variació interanual__________________________

Valor

Absoluta

% mes

% acumulat

Total

4587.5

507.7

12.4

10.8

Per sexe: homes

2268.9

266.4

13.3

11.4

Per sexe:dones

2318.5

241.3

11.6

10.3

Per grups d’edat: 16 a 24 anys

440.4

21.5

5.1

6.5

Per grups d’edat: 25 a 44 anys

2362.8

224.4

10.5

8.3

Per grups d’edat: de 45 anys i més

1784.3

261.8

17.2

15.8

Unitats: Milers de Persones.

Font: Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE). Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

Actualització de dades a: http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=0607

Activitat 3: Medi. Humanitats i ciències socials. Ciències socials. «Que no son aunque sean.» Actualment és més senzill que la gent del carrer coneguem nom d’espècies vegetals i animals amenaçades, que de cultures. Sinó, intenteu respondre: 1- Escriu el nom de dues plantes en perill d’extinció (si en saps més, escriu-les) 2- Escriu el nom de dos animals en perill d’extinció (si en saps més, escriu-los també) 3- Escriu el nom de dues poblacions en perill d’extinció (si en saps més, escriu-les) Unifiqueu les llistes a la pissarra. Quants noms heu aconseguit en cadascuna de les preguntes? Si alguna persona de la classe coneix la regió on es troben les espècies en perill d’extinció, el motiu de la desaparició o en sap més informació la pot compartir amb la resta del grup. Quantes poblacions hem anotat a la pissarra? Quins són els seus perills? Perquè estan a punt de desaparèixer? On trobem la informació per seguir-ne estant informats/des? El més probable és que tot i tractar-se de persones, cultures i èssers humans, la llista de poblacions en perill d’extinció sigui més reduïda que la d’espècies vegetals i animals, i que la font on trobar-ne més informació sigui també diferent a la resta de llistes. Com pot ser que sapiguem abans els projectes i programes de recuperació d’espècies animals i en canvi no se’ns informi de treballs per tal de preservar cultures? Obriu-ne el debat. Prepareu una acció per tal de donar identitats a aquests “nadies” en perill d’extinció. Algunes de les accions les trobareu ja proposades en les campanyes que la ong internacional “Survival” té obertes en aquest moment. Tres minuts per visionar un anunci sobre l’amenaça a les poblacions indígenes del món:

 

5


http://www.survival.es/peliculas/la-tierra-es I el web des d’on podeu trobar campanyes i accions que podeu agafar i compartir des del vostre grup per tal d’evitar-ne la desaparició: www.survival.es

Activitat 4: Medi. Història del món contemporàni. Ciències Socials. «Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos.» Llegeix atentament aquest article sobre l’ús del sandblasting (raig de sorra) a les fàbriques de Bangla Desh que treballen per a les marques Zara, H&M, Levi’s, Diesel i Lee. Al final, s’hi adjunten les recomanacions que des de la Campanya “Roba neta” es fan a governs i empreses. 1- Completeu les recomanacions obrint l’apartat: clientela. 2- Entreu al web de la Campanya Roba Neta i busqueu altres campanyes que s’estan duent a terme per a exigir el dret de les persones a treballar dignament. 3- Trieu una campanya i doneu-la a conèixer al centre educatiu, participeu-hi activament recollint signatures i coneixent a fons les causes que han mogut la campanya i els èxits que està recollint.

Les marques de moda segueixen utilitzant el sandblasting en fàbriques de Bangla Desh. Zara, H&M, Levi‘s, Diesel o Lee estan sota pressió per l’informe que presenta la Campanya Roba Neta que revela que se segueixen desgastant texans utilitzant la tècnica mortal del sandblasting en fàbriques proveïdores de Bangla Desh. La Campanya Roba Neta presenta el nou informe “Texans mortals” que demostra que en les fàbriques de Bangla Desh que produeixen roba per a l’exportació al mercat europeu se segueix utilitzant la tècnica del sandblasting posant en greu risc la vida de les persones treballadores que són exposades a contraure greus malalties pulmonars, entre elles silicosi. El sandblasting s’ha convertit en el mètode principal per l’acabat de la majoria dels texans que ofereixen un look “desgastat”. L’envelliment artificial del vaquer s’aconsegueix projectant raigs de sorra a alta pressió sobre la tela vaquera. La investigació de terreny revela que, tot i que moltes marques internacionals com Zara, H&M, Levi‘s, Diesel o Lee hagin prohibit la tècnica del sandblasting en les seves cadenes de producció des que s’iniciés fa un any la campanya internacional “No-sandblasting”, la veritat és que no sembla que hagin adoptat les mesures preventives i de seguretat necessàries perquè la prohibició sigui efectiva. L’informe descobreix que independentment de si una marca ha prohibit o no l’ús de la tècnica del sandblasting se segueix utilitzant – tant de forma manual com mecànica – en les fàbriques de Bangla Desh. La investigació demostra a més que el risc de contraure silicosi no se circumscriu només a la tècnica manual sinó també a la mecànica, perquè no s’aplica el raig de sorra en compartiments perfectament estancs, la maquinària utilitzada és vella i no existeixen o no s’usen els equips de seguretat necessaris per protegir els/les treballadors/es de la inhalació de pols de sílice. Les persones treballadores entrevistades van declarar que poden arribar a realitzar torns de fins a 12 hores al dia en sales plenes de pols, amb poca ventilació i sense protecció adequada de seguretat. Moltes de les persones entrevistades patien constants atacs de tos i dificultats

 

 

6


Los Nadies

respiratòries. També van afirmar que sovint la producció es porta a terme a la nit per evitar les visites dels auditors. La majoria coneixia a persones que ja havien emmalaltit. L’informe recull testimonis de persones treballadores que han rebut instruccions d’utilitzar sandblasting per complir els terminis exigits per les empreses clients, encara que aquestes ho hagin prohibit expressament. El propietari d’una de les fàbriques declara que li és impossible complir amb els dissenys demandats sense recórrer a l’ús de sandblasting. També posa de manifest la falta d’atenció mèdica proporcionada als i les treballadores que han contret la malaltia a Bangla Desh i les dificultats que existeixen per aconseguir el diagnòstic i tractament adequats, en part a causa de la manca de consciència per part dels i les professionals mèdics a l’hora de vincular la malaltia de la silicosi amb la indústria de la roba. En la majoria de les fàbriques investigades ha quedat patent que la repercussió de la prohibició ha estat irregular, la supervisió escassa i les mesures adoptades fins ara han estat burlades àmpliament. L’informe demostra que no n’hi ha prou amb la prohibició voluntària de les empreses per aconseguir que es deixin de causar malalties i morts de silicosi. “És alarmant que la moda segueixi cobrant-se vides de persones treballadores per desgastar texans gairebé una dècada després que els metges donessin la veu d’alarma per l’elevat nombre de casos de silicosi entre les persones treballadores de la indústria de roba a Turquia“, va dir Eva Kreisler, coordinadora estatal de la Campanya Roba Neta, ”les marques de moda tenen encara molt marge d’actuació per eradicar aquesta tècnica i evitar més morts“. Recomanacions: La xarxa internacional Campanya Roba Neta planteja una sèrie de recomanacions que tant les marques com els governs i organismes internacionals haurien d’adoptar per posar fi a l’ús del sandblasting en la indústria de roba: Les empreses: • haurien de revisar els seus dissenys i terminis de producció per permetre als proveïdors canviar a altres tècniques d’acabat de texans. • També haurien de treballar estretament amb els sindicats locals i organitzacions de defensa dels drets laborals per garantir que la prohibició es respecti. Els governs: • dels països productors haurien de prohibir l’ús d’aquesta tècnica i • els de la Unió Europea d’introduir una prohibició d’importació dels productes que hagin estat sotmesos a sandblasting. A més, la Campanya Roba Neta promou que la indústria de roba sigui inclosa en el Programa d’Eradicació Mundial de la Silicosi de l’Organització Mundial de la Salut i l’Organització Internacional del Treball Internacional, i la posada en marxa d’un programa específic per Bangla Desh Article extret del web: www.robalimpia.org

 

7


Activitat 5: Plàstica. Educació visual i plàstica. «Que no hacen arte, sino artesanía.» Dividiu el grup en cinc, cadascú ha de representar un continent. Dins de cada grup, és a dir, per cada continent, escolliu dues formes d’expresió visual i plàstica que us agradin i busqueu-ne artistes i obres d’art. Escolliu-ne tres i intenteu copiar-les adaptant-les als materials que teniu a l’abast. Exposeu al centre l’obra d’art original i el currículum del seu autor i moviment artístic al que pertany (si és possible), al costat, presenteu la vostra obra adaptada explicant els passos que heu fet per a la seva realització.

Activitat 6: Música. Educació Musical. «Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos.» Escolteu la música de ”CLANDESTINO” de MANU CHAO i analitzeu-ne la lleta: http://www.youtube.com/watch?v=CmcsNJ_MkCo “Clandestino” Solo voy con mi pena sola va mi condena correr es mi destino para burlar la ley perdido en el corazon de la grande Babylon me dicen el clandestino por no llevar papel. Pa una ciudad del norte yo me fui a trabajar mi vida la deje entre Ceuta y Gibraltar soy una raya en el mar fantasma en la ciudad mi vida va prohibida dice la autoridad. Solo voy con mi pena sola va mi condena correr es mi destino por no llevar papel perdido en el corazon de la grande Babylon me dicen el clandestino yo soy el quiebra ley. Mano negra clandestina peruano clandestino africano clandestino

 

 

8


Los Nadies

marijuana ilegal. Solo voy con mi pena sola va mi condena correr es mi destino para burlar la ley perdido en el corazon de la grande Babylon me dicen el clandestino por no llevar papel. Argelino clandestino nigeriano clandestino boliviano clandestino mano negra ilegal. Organitzeu-vos per grups i busqueu altres músiques que parlin d’altres “nadies”. Persones injustament apartades de la societat, cultures salvatgement massacrades, pobles oblidats. A partir de les músiques i lletres, elaboreu un treball conjunt on pugueu posar a cadascuna de les cançons un article dels drets humans o dels drets dels infants. Elaboreu una petita explicació que relacioni el dret escollit amb la vostra cançó i penjeu-ho al blog de l’àrea de música o al web de l’escola per fer-ne partícip a tothom. Obriu el treball a altres cursos i a les famílies, a veure quantes cançons i drets proposen per engrossir el treball realitzat. El material final, us pot servir per a les celebracions de la diada del DENIP, dels DDHH, de la setmana cultural, etc. del vostre centre.

Activitat 7: Medi. Ciències de la terra i el mediambient. «Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.» Activitat 1: Visualitza el documental de 13 minuts sobre les persones refugiades al món, elaborat per l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per a les persones Refugiades) http://www.youtube.com/watch?v=NKa4ALe83io i respon: 1. 2. 3. 4.

Què vol dir ser una persona refugiada? Què significa la “protecció als refugiats”? Quines són les “solucions duradores” amb les que treballa l’ACNUR? Entreu a la pàgina de l’ACNUR i seleccioneu una història de vida d’una persona refugiada, treballeu-la en grups i intenteu resseguir el camí que aquesta persona ha fet fins aconseguir refugi o asil, i quin camí encara té per recórrer. 5. Informeu-vos sobre els diferents conceptes i diferencieu-los bé: persona refugiada, persona desplaçada, persona immigrant, persona demandant d’asil, persona apàtrida. Intenteu buscar testimonis per a cadascuna de les diferents situacions. Activitat 2: ACCEM és una organització no governamental que treballa per a les persones refugiades i les que han emigrat del seu país. Ténen diferents seus al territori espanyol, una també a la ciutat de Girona. A través del seu web us convidem a conèixer la campanya “¡Abre los ojos!”:  

 

 

9


http://www.accem.es/refugiados/inmigrantes/index.php?pag=PresentacionAbreOjos&colleft=Col _Izq_Trata_de_Personas&colright=Col_Der_Trata Es tracta d’una campanya que vol sensibilitzar la ciutadania sobre el tràfic de persones en l’àmbit laboral. Per grups, escolliu un dels curts que es presenten denunciant les diferents etapes en el tràfic que existeixen al nostre territori. Cada un dels sis curts dura poc més d’un minut i dóna pistes per detectar el tràfic. Un cop visualitzats, feu un llistat amb les pistes que es donen per a la detecció del tràfic laboral al nostre territori. Entreu a informar-vos sobre la campanya realitzada per ACCEM i busqueu alguna notícia a la premsa local on es pugui intuir un cas de tràfic. Per aquelles persones que voleu aprofundir-hi, us adjuntem l’informe fet per l’ong sobre el tràfic laboral a Espanya. http://www.accem.es/ficheros/documentos/pdf_publicaciones/trata.pdf

Activitat 8: Coneixement del medi social i cultural. Ciencies Socials. «Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.» El programa de conflictes oblidats que posa en marxa l’IDHC (Institut dels Drets Humans de Catalunya) pretén donar a conèixer la situació de violència que viuen nombroses poblacions al món actual i aprofundir en la naturalesa econòmica, social, política i humana d’aquests conflictes. Aquest programa s’ha batejat amb el nom de conflictes oblidats per recollir la doble realitat que en moltes ocasions caracteritza la majoria de conflictes. Per una banda, la manca d’atenció mediàtica i la conseqüent desinformació per part de la societat civil internacional, i més concretament a Espanya i Catalunya. I, per altra banda, el desamparament que pateixen aquestes zones davant la inactivitat o incapacitat de la comunitat internacional: http://www.idhc.org/cat/125_conflictes.asp Conflictes que s’hi analitzen: Caucas Sud, Kosovo, Sri Lanka, el poble maputxe, Costa d’Ivori, Tibet, Nepal i Sàhara Occidental. En el mateix web hi ha l’anàlisi i les conclusions a les que arriben diferents estudis sobre els conflictes “oblidats” que s’analitzen. Per grups, i utilitzant les fonts que més us convinguin, prepareu una presentació d’un dels conflictes (a escollir) de manera que en pocs dies pugueu presentar davant la resta de companys i companyes un informatiu televisiu on us feu ressò del conflicte (cal situar-lo geogràficament, explicar-ne les causes, informar de les diferents parts implicades en el conflicte i parlar de les accions de pacificació o resolució pacífica que hi ha en marxa, etc).

Activitat 9: Llengua. «Que no hablan idiomas, sino dialectos.» Un país i catorze maneres de parlar. La zona amazònica és la que concentra la major diversitat lingüística del continent americà, tot i que amb molt poca potència demogràfica per a cada llengüa. De les 14 llengües reconegudes a l’Equador, 10 pertanyen a la zona de l’Amazones. Tot i que el castellà té un estatus gairebé hegemònic arreu, l’Equador es va declarar país plurinacional i intercultural en la darrera reforma constitucional del 2008. L’actual carta magna, si bé dota el castellà de l’estatus d’idioma oficial, al quítxua i el shuar els potencia fins a nivells d’idioma oficial de relació intercultural. Totes dues les considera llengües pont arreu del país, mentre que les altres llengües ancestrals només tenen protecció allà on es parlen. A l’Equador es parla achuar, shiwiar, shuar, quítxua –amb almenys 8 dialectes–, èpera, chachi, awà, aingae, baicoca, paikoca, sàpara –considerada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco–, andoa, waotedeo –parlada per pobles no contactats o que es troben en aïllament voluntari– i safiki.

 

 

10


Los Nadies

Redacció BARCELONA EQUADOR. Diari AVUI 14 de juliol de 2010.

Llegeix l’article del diari AVUI sobre les 14 llengües de l’Ecuador i contesta. • • • • • •

Què és una llengua? I un idioma? Què són les llengües minoritàries? I la llengua materna? Què són les llengües transfrontereres? A què es deu aquest fenòmen? Què és la diversitat lingüística? Què és un dialecte? Quina diferència hi ha entre llengua i dialecte? Què és una llengua amenaçada? Quines coneixes?

A més, situa en un mapa de l’Equador cadascuna de les 14 llengues que s’hi parlen, i busca’n una paraula i una característica que et cridi l’atenció. Adjuntem l’atlas de la UNESCO de les llengües amenaçades del món: http://www.unesco.org/culture/languages-atlas/index.php?hl=en&page=atlasmap&lid=2058

Activitat 10: Anglès. «Who don’t have culture, but folklore.»

The Nobodies Fleas dream of buying themselves a dog, and nobodies dream of escaping poverty: that one magical day good luck will suddenly rain down on them–will rain down in buckets. But good luck doesn’t rain down yesterday, today, tomorrow, or ever. Good luck doesn’t even fall in a fine drizzle, no matter how hard the nobodies summon it, even if their left hand is tickling, or if they begin the new day with their right foot, or start the new year with a change of brooms. The nobodies: nobody’s children, owners of nothing. The nobodies: the no ones, the nobodied, running like rabbits, dying through life, screwed every which way. Who are not, but could be. Who don’t speak languages, but dialects. Who don’t have religions, but superstitions. Who don’t create art, but handicrafts. Who don’t have culture, but folklore. Who are not human beings, but human resources. Who do not have faces, but arms. Who do not have names, but numbers. Who do not appear in the history of the world, but in the police blotter of the local paper. The nobodies, who are not worth the bullet that kills them. What is Folklore? The term folklore is generally used to refer to the traditional beliefs, myths, tales, and practices of a people which have been disseminated in an informal manner -- usually via word of mouth, although in modern times the Internet has become a pivotal source for folklore. The term folklore may also be used to define the comparative study of folk knowledge and culture. The term "folklore" was first coined by William J. Thoms in 1846. Thoms was a Britist antiquarian who wanted a simple term to replace various awkward phrases floating around at the time to discuss the same concept; phrases such as "popular antiquities", "the lore of the people", and "the manners, customs, observances, superstitions, ballads, proverbs etc, of the olden times".

 

11


Answer: What is the difference between folklore and culture? Take two items that you consider representing your culture and your folklore, search about them and explain the history, myths, tales and curiosities about them.

 

Activitat 11: Tutoria. «Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.» Mireu atentament la composició musical que ha realitzat el fotògraf Javier Bauluz. Ell la presenta amb aquesta introducció. ”Por razones geográficas España se ha convertido en el paso obligado de todas aquellas personas que huyen de la miseria que producen las guerras, el hambre o los desastres naturales. Que huyen, en definitiva, de los horrores producidos con la responsabilidad de los países desarrollados. La exposición “España, frontera sur”, recoge la llegada al presunto paraíso y como son acogidos en éste. Llegada en pateras que han superado, en el mejor de los casos, el paso del Estrecho a duras penas. En otras ocasiones el destino es una caja de madera en una tumba anónima. En esta exposición no sólo vemos cuerpos inertes que encallan en la arena junto a turistas que indiferentes a lo que les rodea juegan tranquilamente a las palas mientras dichos cuerpos son introducidos en bolsas de plástico, también la suerte que corren los que acaban en oasis de plástico blanco y son mirados con recelo por los que consideran que vienen a quitarles su dosis de bienestar.“ http://www.piravan.com/exposiciones/espana-frontera-sur Quina responsabilitat tenim nosaltres en tot això? Quines possibilitats tenim al nostre abast per intervenir-hi? Després d’intercanviar impressions i sentiments penseu què podeu fer vosaltres des del centre educatiu per denunciar i intentar acabar amb el que s’ha anomenat “cementiri més gran d’Europa”, l’estret de Gibraltar. Per aprofundir i entendre les imatges, us recomanem la lectura del reportatge sobre la frontera sud de “periodismo humano” publicada el 16 de juliol del 2012: http://periodismohumano.com/migracion/sobrevivir-a-pie-de-valla.html

 

 

12


Exposició Los Nadies. Unitats didàctiques