Issuu on Google+

BUTLLETÍ

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA

Bon estiu!

105 juliol 2012

INFORMACIÓ COMG. Premis dels concursos artístics per a metges OPINIÓ. Jimeno Vidal, un impuls a la traumatologia LUMIÈRE. El com i el Clooney THE HIPOCRATES TIMES. Secció d’humor


Publicació Interna COMG President: Dr. Benjamí Pallarés Oro Secretari: Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muñoz

Sumari

Redacció: Meritxell Bonet Costa Foto portada: Foto: Martí Artalejo Fotografies: COMG, Shutterstock

[5] INFORMACIÓ comg Programa “Cicle Legal”

Realització:

[8] INFORMACIÓ comg Reunió ICS amb col·legiats gironins

Consell de redacció: Dr. Joaquim Barceló Dr. Francisco Bastida Dr. Jordi Costa Dr. Joan Profitós

[10] INFORMACIÓ comg Delegació de confiança

Nexe Impressions, sl

[12] OPINIÓ El Trueta i el Santa Caterina, junts, sumem

Col·legi Oficial de Metges de Girona c/ Albereda 3-5 17004 Girona Telf: 972 20 88 00 Fax: 972 20 88 08 E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat

[14] FLAUTA DE PAN Rebeca

DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593

[24] ÀGORA Futbol

Edició: juliol 2012

[11] ENTREVISTA Vicenç Martínez Ibáñez, nou gerent de l’ICS a Girona i de l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària

[25] COMG-AJUDA Activitats [26] OPINIÓ Dante i la medicina [28] JUBILATS Les activitats dels nostres jubilats

Escrits i opinions al : press@comg.cat Aquest butlletí no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els textos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

[37] OPINIÓ Espiritualitat i psiquiatria

La pasta utilitzada per a la fabricació del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres procedents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE) COMG | 3


E

n els moments generals complicats, tant des del punt de vista econòmic,com social, la col·laboració personal i familiar analitzada a través de les estructures socials es fa imprescindible. S’ha reconegut públicament el paper positiu que, en el desenvolupament de l’actual situació , han tingut els professionals sanitaris . La conselleria, amb l’Honorable Conseller Dr. Boi Ruiz al capdavant, ha tingut el gest històric de sol·licitar als representats professionals, i als metges en particular, opinió sobre la problemàtica actual. Ara estem en un moment crític, on es barregen la incertesa i la por al futur. Seria convenient donar un pas endavant i possibilitar que, d’opinar, es passés a participar en les decisions. La complicitat, no la convivència, es dóna a partir de ser on s’ha de ser, i ser-hi en el moment oportú. A partir d’aquí, la corresponsabilitat en les decisions donaria als Col·legis Professionals una dimensió, fins a dia d’avui, no contemplada. Així li varem poder expressar de forma directa, en la seva visita al Col·legi de Metges, al Conseller i al seu equip de gestió. És d’agrair la seva actitud.

Editorial

També seria desitjable que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, prengués una funció articuladora i d’interlocució més decisives de les que ha tingut fins a dia d’avui. Salvant un moment crític gràcies a la capacitat equilibradora del Dr. Miquel Vilardell (deslligant clarament la part mèdica de l’empresarial del COMB) hem de transcendir la funció quasi administrativa que el consell ha tingut fins ara per arribar a representar un rol del punta de llança del que sortiríem beneficiats professionals, pacients i la societat en general. Pendents de la línea futura d’una institució com l’ICS, continuem reivindicant la frase que “els quiròfans tancats són cars”, les llargues llistes d’espera comporten severs problemes personals, familiars, socials i laborals, així com de reintegració a la vida quotidiana, evidentment , a part dels clínics. Girona posseeix un potencial assistencial no aprofitat fins avui per a disminuir molts problemes que en el dia es presenten. Però se segueix discutint sobre el nou Hospital Josep Trueta sense parar-se a decidir com s’aprofiten les possibilitats de l’estructura sanitària actual de Girona. Potser, l’ús d’aquest tema com a moneda de canvi en el moment present, és poc aconsellable. Per cert, si la Sanitat i la Salut es tracten només basant-se en criteris empresarials, quina és la mercaderia? Com s’aplica el valor afegit ? I la millora continuada....? 4 | COMG


// Programa “Cicle Legal”

E

ls dies 20 d’abril, 4 i 11 de maig, una quarantena de professionals van assistir al programa “Cicle Legal” que organitzava el COMG i l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona, al Centre Cultural La Mercè.

Informació COMG

Les diferents ponències, molt ben acollides per tots els participants, van tractar temes relacionats amb els aspectes legals en la pràctica diària del metge, la responsabilitat civil professional, el document de consentiment informat i de voluntats anticipades, el concepte de majoria legal, i la responsabilitat penal amb incís a les imprudències mèdiques, agressions contra els metges i la llei de protecció de dades.

COMG | 5


i

// Premis dels concursos artístics per a metges

U

n any més, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha convocat els Concursos Artístics per a Metges, un escenari en el que es poden conèixer les opcions artístiques i culturals dels metges o dels seus cònjuges que tenen aptituds en alguns dels amplis camps artístics i culturals: poesia, narrativa breu, pintura/dibuix, fotografia i cinema.

Foto Guanyadora

Girona, com cada any, ha estat el Col·legi encarregat d’organitzar el Concurs de Fotografia, amb la participació d’una desena d’obres, sent la guanyadora de l’Esculapi l’obra “Una raqui” del Dr. Jordi Melé Olivé. També es va concedir l’accèssit a la Dra. Cristina Soler Ferrer per la fotografia “Reflexes d’oreneta”.

Foto menció especial

L’entrega dels premis als guanyadors dels Concursos Artístics dels Col·legis de Metges de Catalunya 2012, es va celebrar a Lleida, el passat 17 de maig, amb una Jornada Cultural organitzada per l’ocasió.

6 | COMG


i Fotos Jornada

> Fotos cedides pel COMLL

COMG | 7


i // Reunió ICS amb col·legiats gironins

E

l passat 18 de juny, el COMG va organitzar una sessió informativa amb el president del Consell d’Administració de l’ICS, Sr. Josep Prat, i el director gerent, Dr. Joaquim Casanovas, i el director adjunt d’afers assistencials, Sr. Jaume Benavent, per tal de resoldre els dubte que els facultatius gironins tenen respecte el procés de transformació que ha iniciat l’Institut Català de la Salut. Durant l’acte, seguit per una trentena de col·legiats, es van demanar els detalls del projecte als representants de l’ICS i la voluntat que els professionals siguin presents en les taules de decisió, petició que no van prometre ni assegurar portar-la endavant. La sessió va ser densa i al final no es van treure conclusions perquè el projecte no ens el van definir.

8 | COMG


i

> Reuni贸 i visita a la seu col路legial. Conseller de Salut, Boi Ruiz, i representants de la sanitat catalana, amb els membres de junta del COMG

COMG | 9


i

10 | COMG


// Vicenç Martínez Ibáñez, nou gerent de l’ICS a Girona i de l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària El director dels Serveis Territorials de Salut a Girona, Josep Trias, acompanyat del director gerent de l’Institut Català de la Salut, Joaquim Casanovas, i del president de l’Institut d’Assistència Sanitària, Joan Profitós, van presentar el passat 20 d’abril en roda de premsa Vicenç Martínez Ibáñez com a responsable de la nova gerència que gestionarà de manera integrada l’ICS a Girona i l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària (IAS). El seu nomenament és efectiu des del dia 1 de maig de 2012 i va ser ratificat pels consells d’administració de les dues institucions, que mantindran la seva personalitat jurídica.

La voluntat de Salut és crear les aliances estratègiques necessàries per integrar la gestió de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona i la de l’Hospital de Santa Caterina i potenciar, encara més, la gestió dels recursos assistencials en clau territorial. Vicenç Martínez Ibáñez Nascut a Barcelona l’any 1952, Vicenç Martínez Ibáñez és llicenciat i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en Cirurgia Pediàtrica i diplomat en Direcció d’Hospitals i Organitzacions Sanitàries per EADA. Martínez Ibáñez acumula més de 30 anys d’experiència professional en l’àmbit assistencial. Gran part de la seva carrera com a metge i gestor l’ha desenvolupat a l’ICS, concretament a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), on ha estat cap de

Secció i cap de Servei de Cirurgia Pediàtrica, coordinador de l’Àrea MaternoInfantil i director de processos quirúrgics, entre d’altres càrrecs. A més, va ser el primer cirurgià del primer trasplantament hepàtic infantil de l’Estat fet a l’HUVH el juny de 1985. També ha estat responsable del Programa de Cirurgia Fetal de l’HUVH, pioner a l’Estat. L’any 1986 va ser distingit amb la Placa Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya per la seva destacada aportació a la ciència i a la tècnica en l’equip de transplantament de fetge de l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron. En l’àmbit docent, a banda d’una dilatada tasca com a tutor de residents, Martínez Ibáñez és professor associat de Cirurgia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En el camp de la recerca, ha publicat més de 220 treballs científics en revistes nacionals i internacionals i ha impartit més de 560 comunicacions i conferències.

COMG | 11

Informació

L’ICS Girona compta amb un pressupost de 230 milions d’euros i 3.300 professionals, mentre que l’IAS disposa d’un pressupost de 100 milions i 1.300 professionals.


// El Trueta i el Santa Caterina, junts, sumem

Opinió

Un projecte sanitari en clau territorial que recull el millor del passat per afrontar el present i millorar el futur El Departament de Salut, amb la voluntat de crear aliances estratègiques principalment entre l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona, gestionat per l’Institut Català de la Salut (ICS Girona), i l’Hospital de Santa Caterina, gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), inicia ara un nou projecte que integra la gestió d’ambdues organitzacions sota una sola gerència. Així doncs, en el marc de la política estratègica de la Regió Sanitària de Girona i per potenciar la gestió integral dels recursos assistencials en aquest àmbit territorial, els membres del Consell d’Administració de l’IAS van acordar el passat 19 d’abril, nomenar el doctor Vicenç Martínez Ibáñez nou gerent de l’IAS, empresa pública que mantindrà la seva personalitat jurídica. El Consell d’Administració de l’IAS vetllarà per mantenir la manera de fer de l’IAS, tot garantint la qualitat assistencial en la prestació dels serveis i el règim d’autonomia de gestió, com fins ara.

els seus professionals i ciutadans usuaris de les diferents línies assistencials i centres gestionats per l’IAS.

Com a president del Consell d’Administració de l’IAS, i en nom dels membres que l’integren, vull expressar en primer lloc, l’agraïment públic d’aquest Consell al doctor Lluís Franch i Viñas, gerent de l’IAS des de l’abril de 2003 fins el maig de 2012. Tots els consellers volen fer constar expressament el seu agraïment al doctor Franch per l’excel·lent tasca que ha dut a terme al llarg d’aquests anys al capdavant de l’organització, una gestió reconeguda per tota l’organització i entitats afins, i realitzada amb la màxima dedicació, compromís, responsabilitat i eficiència envers l’empresa pública,

La nova i única gerència de les dues organitzacions sanitàries més importants de la Regió Sanitària és ara responsable de conduir-les en el marc d’un nou context econòmic, a on la suma i l’aprofitament dels recursos lideraran una gestió que recull el millor del passat per afrontar el present i millorar el futur de l’atenció a la salut dels gironins. L’objectiu és adaptar-se a les necessitats canviants de la població, i a les exigències que imposa l’economia del país per aconseguir mantenir una atenció sanitària pública eficient i de millora contínua de la qualitat assistencial.

12 | COMG


o L’Institut d’Assistència Sanitària, amb una plantilla de 1.500 treballadors, disposa d’una cartera de serveis diversificada que abasta totes les línies sanitàries (atenció especialitzada, atenció primària, atenció a la salut mental, sociosanitària i social). Les dades d’estructura i equipaments deixen palesa la dimensió de l’organització i creixement de l’IAS en els últims anys durant els quals ha aconseguit culminar la reforma psiquiàtrica amb la configuració actual del Parc Hospitalari Martí i Julià, que integra les urgències psiquiàtriques a l’Hospital Santa Caterina, amb el desplegament d’un model comunitari que ha demostrat la seva eficiència amb la reducció a límits ínfims de l’internament de crònics; i amb el que és més important: l’impuls de mecanismes per donar qualitat de vida a les persones que pateixen una malaltia mental. La creació de l’empresa de treball protegit Drissa i de la Fundació Tutelar, més el treball conjunt amb les associacions de familiars, han estat les claus d’un èxit reconegut arreu de l’Estat espanyol i Europa. Tot plegat ha anat acompanyat d’un important creixement de la cartera de serveis en totes les línies assistencials, importants millores en la qualitat, clima laboral i satisfacció dels usuaris. Això, ha estat possible gràcies a l’aixecament de noves infraestructures però, sobretot, a l’enorme esforç i compromís dels professionals, dels quals voldria destacar els seus valors, valors que prenen forma escrita en el Manual d’Ètica Institucional, i que es materialitzen en el tracte humà vers els seus usuaris.

Així, amb el lideratge de l’IAS en l’atenció a la salut mental o a les demències, entre d’altres, l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta com a centre de referència, i l’Hospital Santa Caterina com centre comarcal, la nova realitat institucional no es pot interpretar més que com a una suma. Suma de coneixement, suma de recursos per a un millor aprofitament, i suma dels valors dels nostres professionals al servei de la sanitat pública i dels ciutadans als quals presten atenció. Dr. Joan Profitós

President del Consell d’Administració de l’IAS

Parc Hospitalari Martí i Julià Presidència Edifici Santa Caterina C/ Doctor Castany, s/n 17190 Salt (Girona) T. 972 182 508 / F. 972 182 575 www.ias.cat

COMG | 13


// Rebeca

É

s una adúltera! – diu finalment l’Andreu.

És l’exemple perfecte que les coses no són com són sinó com les vivim. Andreu és un home de principis insubornables. No és el poca solta d’en Grouxo Marx que du les butxaques plenes de principis per poder quedar bé amb tothom. En la col·lecció de cromos de l’Andreu falta el de la bandera blanca. Cap dels seus amics entén què hi fa amb la Rebeca. La Rebeca és una dona de timó fàcil. Els canvis de rumb en la seva vida no els viu com una derrota sinó una estratègia de supervivència. Les seves decisions no truquen a la porta de la responsabilitat, més aviat de l’oportunitat.

Flauta de pan

Ell decideix que després de dos anys de convivència s’han de casar. Ella diu sí. Ell decideix que transcorreguts dos anys com a marit i muller ha arribat l’hora de tenir un fill. Ella no troba cap motiu per dir que no. Ell decideix que si és nen es dirà Roc i si és nena Rosa. A ella li està bé. Ell pensa que en Roc no els pot sorprendre amb els pixats al ventre i fa pintar la seva habitació de color blau cel i tria un bressol, un canviador i un armari amb el beneplàcit d’ella. L’Andreu no ho entén i no ho entendrà per més anys que visqui. En Roc no és el nen sa i preciós que esperen, té la cara blava i inflada perquè s’ha escanyat amb el seu cordó umbilical. L’Andreu colpeja les parts de la sala d’espera amb els punys i el cap. La Rebeca s’empassa les llàgrimes. Consola la pena infinita que fa niu en les seves entranyes. Les urpes d’una quimera, meitat home meitat àguila, li han arrancat la criatura del ventre. Abans del mal part, una vegada l’Andreu tanca la porta del dormitori, ella, estirada al sofà, s’acaricia el ventre i explica contes de dofins al seu fill. Escolta la respiració dolça, el bellugueig nerviós del cos menut i es sent afortunada com a dona. Entén que l’amor de

14 | COMG

veritat és l’amor egoista d’un mateix, i no forma part un fill de la teva carn i la teva pell? Més endavant s’acaricia el ventre buit i explica contes de dofins al fill absent. L’Andreu, assentat en el reposa braços del sofà, diu que els aniria bé anar a buscar la Rosa o, perquè no, un altre Roc. La Rebeca treu la mà del ventre, mira l’home que té davant i, feixuga, s’incorpora. - Estic fen psicoteràpia – fa ella amb els ulls clavats als dits dels peus. Resulta que tu com a psicoterapeuta saps molt més d’ella que no pas jo, que sóc el seu home! Has de saber-ho tot d’ella. Has de saber si s’ha enamorat d’algú o de molta gent, si té amants, si té orgasmes o si fingeix. Segur que saps que no sóc més que un marit de palla que se suposa li he de servir un fill amb safata de plata. Som dos estranys sota un mateix sostre. Ens mirem i no ens coneixem. Els anys que hem conviscut hauran estat un obrir i tancar parèntesi en les nostres vides. Saps per què em vol deixar? L’Andreu acudeix a la meva consulta no per fer teràpia sinó per saber, millor dit, per conèixer. Vol conèixer la Rebeca. En escoltar la paraula psicoteràpia la imatge d’ella es difumina fins a fer-se transparent i desaparèixer. La Rebeca arriba a la meva consulta gràcies en Tobias, un dels ensinistradors de dofins de l’Aquàrium. Són bons amics, es truquen i parlen pels descosits. No sempre ha estat així. Temps enrere parlaven poc perquè el temps l’ocupaven follant. Ell que només es fa amb noies presumides, conèixer a una biòloga que no li agrada parlar del seu passat el fa sentir com un nen que estrena els pantalons llargs. Un dia, després d’una setmana de no veure’s queden en una cafeteria. Ell la veu pàl·lida i amb uns ulls que s’enfonsen en una bassa d’aigües ennegrides. En Tobias li pregunta com es troba. Ella no respon, mira davant seu on sobre unes vidrieres blanques


f > Dibuix: Maria Escobet

hi ha el rètol d’una clínica. Pronuncia dues paraules: hem acabat. És millor enamorar-se d’un dofí, em diu el suïcida frustrat quan li pregunto com es troba. En Tobias no havia pogut resistir veure com el nou cap de veterinaris ocupava el seu lloc en un espai on ell havia passat hores explorant tots els racons de la intimitat i del plaer. I el que resultava més humiliant, l’intrús en acabat no se’n va a casa com feia ell. Turment és la paraula que escull la Rebeca per definir la relació amb en Tobias. L’ensinistrador de dofins la fa escalar les cimes més altes de la passió. En els encontres furtius el cel de plom es transforma en un firmament picotejat d’estrelles que s’estremeixen per la respiració gemegosa. Quan li pregunto amb quina paraula definiria la relació amb l’Andreu em respon harmonia. L’Andreu és un professional molt respectat que sempre té a mà la paraula justa. No convida a què les dones se n’enamorin d’ell al primer cop d’ull. La seva seducció es cuina a foc lent. L’Andreu sucumbeix davant una dona que s’amaga darrera uns ulls negres que s’envolten d’una pell fina i blanca. La Rebeca es deixa arrossegar per la insistència de l’Andreu. El seu pare llença sobre la catifa l’os de peluix i se li fica al llit. No li guarda rancor. Al pobre home se li han tancat moltes portes, entre elles la del dormitori conjugal. El mateix progenitor acompanya a la filla embarassada a una clínica. Un vailet pocavergonya sense cervell, explica. En sortir el pare la convida

a un suïs. S’asseuen en la taula on anys més tard compartiria amb en Tobias. La Rebeca, assentada al meu davant, s’acaricia el ventre. No totes les criatures que s’apoderen de la pròpia matriu se’ls ha d’acceptar com a fills. Desitjava en Roc com res en el món. No perquè fos fill de l’Andreu, sinó perquè se sentia mare i capaç de lliurar-se a ell amb totes les seves forces. Una part d’ella se n’havia anat amb en Roc i havia quedat sense esma per tirar endavant. Llegeixo la frase “el dolor de l’absència” i me l’imagino com un buit sense fons, una mena d’orfenesa de l’ànima, que el temps omple de serradures i de detritus humans. Quina feina la meva que consisteix en recuperar de les entranyes de tots els qui la vida ha bufetejat els seus detritus i fer que se’ls empassin com si fossin una exquisidesa. Penso amb quina mena de serradures ompliran el seu buit la Rebeca, en Tobias o l’Andreu. Penso amb mi mateix, en la quantitat de detritus que m’hauré d’empassar. No podem continuar amb la teràpia, li dic a la Rebeca. Esbossa un somriure i me n’adono que fa temps que ho sap. Només s’enamoren, em diu, els qui no saben res un de l’altre. El poc que saps de mi hauria de ser suficient perquè et tapessis el nas davant la possibilitat que descobrissis la resta. En sortir de la consulta li diu a la meva secretària que anul· li totes les seves visites. Dr. Jordi Costa

COMG | 15


Espai del Metge i de la Salut Rural

// Oberta la matrícula al IV Curs d’Estiu sobre Aigua i Salut. Balnearis i Banys de Mar

S

ón vàries les raons que ens han portat a organitzar aquest curs. I de naturalesa prou diversa.. Per una banda, les comarques de Girona (de manera especial l’àrea del Montseny, Guilleries i plana de la comarca de La Selva) disposen d’una de les concentracions balneàries i de plantes embotelladores d’aigües minerals més importants de la Península Ibèrica; i, per l’altra, una de les línies estratègiques de la Universitat de Girona és la recerca sobre aigua i turisme. La temàtica del curs que es proposa està estretament lligada a una cosa i altra. El curs pretén donar a conèixer el passat i el present del món balneari a Catalunya i a Espanya, prioritzant les perspectives comparades i interdisciplinàries. Es tractaran diversificats aspectes, a saber: l’ús històric de les aigües termals, l’arquitectura balneària dels segles XIX i XX; els balnearis com espais de creació literària; l’explotació econòmica de les aigües minerals; els aspectes mèdics i sanitaris; els banys de mar; la contribució dels balnearis a la consolidació de la pràctica social de l’estiueig entre les classes benestants en el pas del segle XIX al XX; i la pràctica del turisme de salut a l’actualitat. En definitiva, l’objectiu final del curs és donar pautes per entendre la complexa evolució del “universo balneario”, des de la seva “època daurada”, a la crisi dels anys 60-70 del segle passat fins a la seva revalorització en temps més recents, amb la voluntat de plantejar reptes de futur.

16 | COMG

És un honor i un plaer per a la Universitat de Girona que el curs hagi suscitat l’interès de la Xarxa d’universitats Lectores. La coincidència feliç de la celebració a la UdG del Plenari d’aquesta Xarxa amb les dates del curs ha fet possible la seva col·laboració i implicació activa en l’organització. L’objectiu de l’esmentada Xarxa és promoure la lectura i la cultura literària a les universitats. Estem convençuts que aquests dies d’estiu també serviran per reflexionar sobre els estrets lligams existents entre el mon dels balnearis amb el de la creació i la cultura literària contemporànies. Dr. Joaquim M. Puigvert i Solà

Director de la Càtedra Martí Casals de Medicina I Salut en l’Àmbit Rural Vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura Universitat de Girona


e // Entendre i acceptar la diferència per un món construït per tots El passat divendres 25 de maig, va tenir lloc una nova activitat del cicle Salut i Societat: una taula rodona que tractà sobre l’exclusió social que pateixen les persones discapacitades, una situació que cal fer visible per entendre-la i intentar canviar.

també es va fer notar com la dona discapacitada ho pateix encara més que l’home, per tant, té una doble lluita pels seus drets. La xerrada va cloure amb la conclusió que, si volem canviar aquesta situació d’exclusió, cal anar de construint totes les dicotomies, les separacions que hem anat definint al llarg dels segles. Hem de ser capaços d’entendre i acceptar la diferència, per arribar a un món on tothom hi tingui cabuda, hi tingui veu.

A la sessió hi varen participar Carme Riu, Presidenta de l’Associació de Dones no Estàndards, entitat dedicada a donar a conèixer la violència que pateixen les dones no estàndards, que són totes aquelles persones que no entren dins els paràmetres del que estadísticament es considera “normal”. Acompanyada de Sònia Pujol, presidenta de l’Associació de Discapacitats Ganxons, que ha donat suport i ha participat en multitud de campanyes de sensibilització. A la taula és va tractà l’anomenat Normalisme, en el context d’una societat en la que tot el que no veiem normal ens fa por i intentem fugir-ne. Elles consideren l’anormalofòbia, entesa com la fòbia a tot allò que no és normal, com una malaltia de la nostra condició humana. Es qüestionen que, si els anormals són exclosos de la construcció del món, com podem fer les coses accessibles? Reivindiquen el dret a que tothom tingui les necessitats cobertes i tothom pugui sentir que contribueix a la construcció del món en el que viu. Al llarg de la xerrada, es va posar de relleu com se’ns educa en una sèrie de perjudicis que intenten normalitzar-ho tot, perquè ens fa por la diferència. Això, provoca que hi hagi una gran discriminació cap a les persones amb discapacitat i més quan aquesta és visible i no es pot amagar, com en el cas dels minusvàlids. I en aquesta discriminació,

// Mort Eduard Soler Cuyas El passat mes de setembre de 2011, varem tenir el privilegi de conèixer i compartir dos dies amb Eduard Soler, en el marc de la celebració del III Curs d’Estiu sobre Medicina i Salut en el món rural: Àfrica i Europa des d’una perspectiva comparada. Eduard Soler, entusiasta de la seva feina, va venir a presentar-nos el documental “El dret als medicaments: un dret segrestat” i a moderar la taula rodona que es va celebrar a l’entorn de la pel· lícula. Avui hem de lamentar la seva mort, el passat 26 de maig, en un accident de cotxe. Eduard Soler era farmacèutic comunitari a Barcelona, era membre de la Junta de Justícia i Pau de Barcelona des de 2010, va ser responsable de projectes de la ONG Farmacèutics Mundi de Catalunya, des d’on va dur

COMG | 17


e // Crèdits a terme una llarga i intensa tasca a favor de la cooperació al desenvolupament en l’àmbit sanitari i farmacèutic. Va ser membre de la Junta de Govern de la Coordinadora Europea de ONGD (CONCORD), i va ser President de la Federació Catalana de ONGD i Vicepresident de la Coordinadora Espanyola de ONGD. El nostre condol i suport a la família per aquesta lamentable pèrdua.

Coordinadora de la secció: Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural Entitats participants: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Fundació Pascual i Prats Col·legi de Metges de Girona Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona. Diputació de Girona. Entitats col·laboradores: Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya. Direcció: Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història. Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols. Tel: 972821575. c/e: info@metgerural.cat www.metgerural.cat

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS Amb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material. Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic: info@metgerural.cat

18 | COMG


// Premis atorgats XXVIII jornada de cloenda 8 De juny de 2012-girona TAULA PRIMERA

INTOXICACIONS POR CARBONI EN PEDIATRIA

TAULA CINQUENA SALA A MONÒXID

DE

Maria del Carmen del Caño Castillo ; Nativitat Ortells Abuye. Hospital de Palamós TAULA SEGONA

SALA B

RELACIÓ ENTRE EL FLUX A L’ARTÈRIA CEREBRAL MITJA I LA PRESSIÓ A L’ARTÈRIA CARÒTIDA INTERNA DURANT L’ENDARTERECTOMIA CAROTÍDIA: INDENTIFICACIÓ DE PACIENTS DE RISC P. Rodríguez, O. Andrés, J.B. Amado, Y. Silva, J. Serena. Hospital Universitari Dr. Josep Trueta. TAULA TERCERA

SALA C

TROMBOFÍLIA I ICTUS, RELACIÓ CAUSAL? ANÀLISI DE 393 PACIENTS JOVES Terceño Izaga M., van Eendenburg C., Robles Cedeño R., Coll Presa C., Serena Leal, J. i Silva Blas Y. Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona TAULA QUARTA

SALA D

RESISTÈNCIES ALS FÀRMACS ANTITUBERCULOSOS A LA DEMARCACIÓ DE GIRONA EN ELS ANYS 1996-2009 Josep Cucurull1, Sonia Vega1, Maria Sabaté2, Nuria Follia2, Paula Gassiot3, Neus Camps2, Mireia Pallisera1. Medicina Interna Fundació Salut Empordà1, Serveis Territorials de Salut a Girona2, Microbiologia Fundació Salut Empordà3.

SALA E

TRACTAMENT QUIRÚRGIC DE LA TUBERCULOSI ESPINAL–EXPERIÈNCIA RECENT Jordi Pérez Bovet, Jordi Rimbau Muñoz, Nadia Lorite Díaz, José Luis Caro Cardera, Yslenz Narváez, Secundino Martín Ferrer. Servei Neurocirurgia, Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. TAULA SISENA

SALA F

PERCEPCIÓ DE LA QUALITAT DE VIDA RELACIONADA AMB LA SALUT (QVRS) I CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Vanessa Sánchez Lozano, Laura Arjona López. Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, Dipsalut. TAULA SETENA

SALA A

HEMORRÀGIA DIGESTIVA NO VARICOSA I FÀRMACS Miquel O1; Fort E 1.2; Castells X2; Pérez M1; Ramió X2; Capellà D2.1 Servei de Digestiu. Hospital universitari Doctor Josep Trueta,Girona. 2Departament de Ciències Mèdiques. Universitat de Girona. TAULA VUITENA

SALA B

HIPERTENSIÓ ARTERIAL EN MAJORS DE 55 ANYS I RENDIMENT EN TASQUES DE FLUÈNCIA VERBAL SEMÀNTICA I FONÈMICA Garre-Olmo J1-2, López-Pousa S1-3, TurróGarriga O1, Calvó-Perxas L1, Vilalta-Franch J1-3. 1Unitat de Recerca, Institut d’Assistència Sanitària. Salt (Girona); 2Departament de Psicologia, Universitat de Girona (Girona); 3 Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències, Hospital Santa Caterina. Institut d’Assistència Sanitària. Salt (Girona).

COMG | 19

Agrupació ciències mèdiques

COMUNICACIONS ORALS


a TAULA NOVENA

SALA C

RESULTATS PRELIMINARS: ESTUDI PROSPECTIU SOBRE COLONITZACIÓ BACTERIANA BRONQUIAL EN PACIENTS SOTMESOS A RESECCIÓ PULMONAR Edwin Mármol Cazas, Matilde Rubio Garay, Xavier Baldó Padró, Mariano Martín Forero, Daniela S. Torres, Fernando Sebastián Quetglas. Servei de Cirurgia Toràcica. Hospital de Girona Dr. Josep Trueta. TAULA DESENA

SALA D

FORMACIÓ EN RESSUSCITACIÓ CARDIOPULMONAR AMB DESFIBRIL·LADOR EXTERN AUTOMÀTIC EN L’HOSPITAL UNIVERSITARI DOCTOR JOSEP TRUETA 2011 Rodriguez Santisteban, Angel Luis; Alvarez, Jenifer; Ruz Rivas, Sara. Hospital Universitari Dr. Josep Trueta. TAULA ONZENA

Martin

SALA E

MALALTIA TROMBOEMBÒLICA VENOSA EN EL BAIX EMPORDÀ Fernández-Álvarez A 1, Toda-Savall MR 1, LópezMartínez R 1, Padilla-López DR 1, Martín-Urda Díez-Canseco A (1), Sánchez-Pérez I 2. 1 Medicina Interna, 2 Avaluació i Recerca. Serveis de Salut Integrats Baix Empordà.

PÒSTERS AVALUACIÓ D’UN SISTEMA AUTOMATITZAT PEL CRIBATGE DE BACTERIÚRIES EXTRAHOSPITALÀRIES Clapés i Sanchez E, Queralt i Moles FX, Marull i Arnall A, Motjé i Casas M, de Batlle i Surruca J, Ramírez Malagón JM. Laboratori clínic ICS Girona. Hospital de Girona Dr. Josep Trueta MONOTERÀPIA DE MANTENIMENT AMB LOPINAVIR O DARUNAVIR POTENCIAT AMB RITONAVIR: OPORTUNITAT DE MILLORA EN TEMPS DE CRISIS? López Brunsó, M. Masabeu Urrutia, A. Bosacoma Ros, N. Armengol Rosell, S. Plaja Barrios, S Camós Ramió, F. Hospital de Palamós.

20 | COMG

LEFLUNOMIDA EN L’ARTRITIS REUMATOIDE: ANÀLISI D’EFECTIVITAT I SEGURETAT EN PRÀCTICA CLÍNICA HABITUAL. AVALUACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA DOSI DE CÀRREGA. Teresa Clavaguera Poch1;Patrícia Reyner2; Ramon Valls García1, Ramon Costa Dalmau3; Marta Valls4; Oriol Codina4, Miquel Sala4; Caroline Ruelle5; Eulàlia de Cendra2; M Carmen Rodríguez Gimeno1, Imma Sánchez6, Jordi Coderch6. 1Reumatologia. Hospital de Palamós (Girona),2Reumatologia. Hospital Santa Caterina (Salt-Girona), 3Reumatología. Clínica Bofill (Girona), 4Reumatologia. Hospital de Figueres (Girona). 5 Reumatología. Clínica Girona (Girona). 6 Avaluació i Recerca. Hospital de Palamós (Girona). IMPORTANCIA DEL DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL DE LESIONES PULMONARES RADIOLÓGICAS Johanna Triana Ávila, Thalía Brito Vélez, Dolors del Hoyo. Hospital de Palamós. PARATIROIDECTOMIA MÍNIMAMENT INVASIVA. CIRURGIA RADIOGUIADA Gironès Vilà Jordi1, Rubió Rodríguez Antoni2, Rodríguez Hermosa JI 1, Rovira Pujo E1, Negre Busó M (2), Ferran Sureda N2, Ranea Goñi A1 Codina Cazador A 1. Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta 1 Servei de Cirurgia General i Digestiva. 2 Servei de Medicina Nuclear-IDI. EXPERIÈNCIA QUIRÚRGICA AMB TUMORS MEDUL·LARS EXTENSOS Jordi Pérez Bovet, Secundino Martín Ferrer, Jordi Rimbau Muñoz, Mª Carme Joly Torta, Yislenz Narváez, Nadia Lorite Díaz. Servei Neurocirurgia, Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. SITUACIÓ DE L’MPOC EN UNA ÀREA BÀSICA DE SALUT URBANA-RURAL Emili Marco Segarra, Irina Ivanova, Eva Vilaplana Morillo, Maria Jose Perez Butron, Gian Luigi Vivoda Cano, Joaquim Agustí Corredor. ABS Sarrià de Ter, Girona.


a CLASSIFICACIÓ DEL NIVELL DE TRIATGE DEL SERVEI D’URGÈNCIES PEDIÀTRIQUES D’UN HOSPITAL DE REFERÈNCIA Servià Bofill, N.;  Radaidan Hazzaoui, M.; Rodríguez Moreno, J.; Vila Massanas F.; Joher Sàbat, S.; Samaniego Moncunill, N. Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. LA GESTIÓ D’INFERMERIA EN LA CONTRACEPCIÓ D’EMERGÈNCIA Masoliver Jordà Mercè, Perez Ariste Susanna, Fornes Pol Joana i Guardia Garcia Mª Carme ABS Besalú. Girona. UTILITZACIÓ DE LES EINES 2.0 PER LA INFERMERIA DE URGÈNCIES Nativitat Ortells Abuye. Hospital de Palamós. ENTERO-RM I EL PAPER D’INFERMERIA Mara Rodrigo Gil, Sònia Sala López, Montse Planas Jordi, Anna Pibernat Vilanova, Lorena Corominas Gil, Conxi Vázquez González, Victoriano Marcos Fernandez, Cristina de Santos Ruiz, Xavi Álvarez Herrero. Ressonància Girona. Clínica Girona CANVIA’M DE POSICIÓ I AGAFA’M A COLL! Eva Maria Jiménez García. Montserrat Armangué Marquéz. Neus Batallé Robert. Magda  Muñoz Puig. ABS GIRONA 2.

Beca Agrupació de Ciències Mèdiques

VITAMINA D: CORRELACIÓ CLÍNICARADIOLOGICA DE LA MALALTIA I ELS NIVELLS DE VITAMINA D (ESTUDI VitDEM) Dr. René Robles Cedeño Equip Investigador: Dr. Lluís Ramió Torrentà Sra. Ester Quintana Camps Sr. Miquel Merchán Ruiz Dra. Marina Fontán Colom Dra. Olga Carmona Codina Dra. Imma Pericot Nierga

Accèssit Beca Agrupació de Ciències Mèdiques

ESTUDI MULTICÈNTRIC D´ADAPTACIÓ VALIDACIÓ DE LA FRONTOTEMPORAL DEMENTIA RATING SCALE Sr. Oriol Turró Garriga Dra. Aguirregomozcorta Dra. Isabel Casas Dra. Rosa M. de Eugenio Dr. Jordi Gich Fullà Dra. Marta Hernández Dra. Marta Linares Dr. Héctor Perkal

I

Accèssit Beca Agrupació de Ciències Mèdiques atorgat pel Col.legi Oficial de Metges de Girona Dr. Secundino López Pousa Coordinador: Dr. Miguel Ángel Zapata Investigadors col.laboradors: Dr. Emili Ayats Padrosa Dra. Sílvia Ayats Vidal Dra. Cristina Huguet Nono Sra. Sílvia Montserrat Vila

Premi Jordi Corominas i Barnadas a la millor comunicació d´Infermeria Filial Garrotxa RESULTATS DEL PROGRAMA PACIENT EXPERT CATALUNYA (PPE-CAT) REALITZAT A LES DIFERENTS ÀREES BÀSIQUES DE L’IAS Eva Pau Carolina Soler Montse Pomes Silvia Sánchez Anna Tura Helena Bosch

COMG | 21


// Jimeno Vidal. Un impuls a la traumatologia

N

ascut a Reus però aviat establert a Barcelona. Amb un cap ben endreçat acaba el batxiller quan només tenia catorze anys, havent fins i tot d’esperar a fer el curs d’ingrés per cursar medicina. El pare, militar, el va dirigir cap a aquesta opció ja que coneixia els inconvenients de la vida militar. Per aprofitar el temps estudiava com a alumne lliure i es posa a treballar com a meritori d’una casa comercial, per més tard treballar en una casa de material sanitari, gràcies a la qual podia assistir a classes a la Facultat de Ciències on es var iniciar en la vivisecció i decidir per l’especialització de cirurgià.

Opinió

Un cop aprovat amb mèrit l’examen d’ingrés a la Facultat de Medicina, necessitava seguir treballant i obtenir beques per poder sostenir els estudis; ho aconseguí fent de laborant en una farmàcia podent compatibilitzar horaris amb els estudis. Arrel d’estar a la farmàcia, coneix corredors dedicats a la venta d’específics i d’ací li surt la idea de visitar directament als metges fent propaganda dels productes i es converteix en el primer visitador mèdic de Barcelona. Es va presentar per ser alumne pensionat en cirurgia, aconseguint ser el número ú i entrar d’aquesta forma en el servei del Dr. Trias Pujol, compartint internat amb els doctors Piulachs, Ferràndiz, Tordella, Moisés Broggi i altres. Es llicència l’any 1929 amb qualificació d’excel·lent i seguirà en el Servei de Cirurgia amb el Dr. Trias, obtenint per oposició la plaça de metge de guàrdia de cirurgia de l’Hospital Clínic. De les especialitats que els companys van escollint, ell es queda amb la Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Acabarà d’agafar verdadera passió per la Trauma-

22 | COMG

tologia després d’una estada a França amb el Dr. Sorel i haver vist molts malalts tuberculosos amb problemes ossis. Es desplaça a Madrid per a fer el Doctorat i és aquí on coneix al Dr. Manuel Bastos Ansart, que li permeté, com a assistent, presenciar i col·laborar en les sessions quirúrgiques de l’Hospital Militar de Carabanchel. És aquí on aprèn la cura oclusiva retardada de Winnett i Orr que aquest gran metge i també pioner, en Bastos, va practicar abastament en la guerra del Marroc. El coneixement d’aquesta tècnica més els que adquirirà en la seva estada a Viena i en els hospitals militars catalans, farà que en Francesc Jimeno Vidal fos el pioner català de la cura oclusiva a Àustria i d’ací a tota la medicina del bàndol germànic de la segona guerra mundial; el que el company Trueta feu en el bàndol anglosaxó. Un cop fet el doctorat i de nou amb el Dr. Trias, aquest li proposa aprofitar la beca d’estudis a l’estranger que encara té per anar a Viena a fer estada amb el Dr. Böhler, ja que n’han llegit un petit tractat que els hi ha causat forta impressió. Així és com en Jimeno s’estableix al Unfallkrankenhaus (Hospital d’emergències), fundat i dirigit pel Dr.L.Böhler. Tot i desconèixer de moment l’idioma alemany, i el Dr. Böhler el castellà, aviat es van entendre; en llatí. És doncs a Viena que aprendrà les noves tècniques de tractament de les fractures i hi tindrà l’oportunitat de fer nombrosos estudis, revisions i anar a Congressos i conèixer altres hospitals de traumatologia alemanys; d’aquesta forma aprengué, amb gran tècnica, a reduir i contenir, sota control radiològic, les fractures amb venes de guix.


o > Dr. Böhler al centre; Dr. Jimeno en primer terme

Torna l’any 1932 a Barcelona, al Servei del Dr. Trias el qual, per la seva gran experiència, li encarrega organitzar un Dispensari de Cirurgia Ortopèdica. Serà una època d’establiment de la especialitat, organitzant també cursos en els què el Dr. Jimeno procura hi participin especialistes d’altres llocs i universitats, creant un esperit de mútua col·laboració, aspecte que encengué la necessitat de crear la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Per aquesta època, Jimeno Vidal ha traduït a l’espanyol, la 14ª edició del llibre de Böhler, fent-ne una edició molt millorada degut al seu directe coneixement de les tècniques Böhlerianes. I esclata la guerra civil. I ràpidament s’organitzen hospitals militars arreu. A en Jimeno li pertocà fer-ho a Reus, primer, i conforme s’establia l’avanç dels nacionals, ho feu posteriorment a Tarragona, a la Sabinosa i al 1938, veient la gran ofensiva, es van retirar al Monestir de Banyoles. No cal dir que l’aplicació dels mètodes de cura tancada i d’estabilització böhlerianes augmentaren molt l’estadística de curacions. En aquest gran centre de traumatologia en què es convertí l’abadia banyolina, podem dir de primer ordre, en Jimeno Vidal hi va atendre, sumant els de Reus i Tarragona, unes sis mil fractures, cinc-centes de les quals eren de fèmur, amb una mortalitat del 3,2%. Segons Rudolf Matas, eminent cirurgià americà que

estigué observant la sanitat durant la guerra civil, el Dr. Trueta tenia una estadística de sis-centes cinc fractures tractades, puntualitzant el mateix Trueta en el Lancet de desembre del 1939 que n’havia ates mil setanta-tres. A Banyoles, a la retirada de les tropes republicanes, Jimeno s’oposa a un altra trasllat incert dels pacients del monestir. Uns fets tràgics poc estudiats portaren a la detenció de part del personal de l’hospital, i a la l’esposa de Jimeno, que sempre havia estat al seu costat ajudant-lo, i tot anant cap a La Jonquera són afusellats tots. El Dr. Jimeno intentà refer la vida a Barcelona acabada la guerra, però li va ser molt difícil retornar al lloc habitual, doncs sense saber-se depurat se li feia el buit com a molts altres companys que estaran al bàndol perdedor. Embala els estris i el munt d’històries que germànicament ha recollit i se’n torna a Viena, al cantó del mestre, des d’on farà la gran tasca curativa a la sanitat del bàndol alemany durant la segona guerra mundial. Valgui aquest breu record perquè molts coneixem i meritem aquest poc conegut metge català i per adonar-nos dels centres sanitaris militars punters que vàrem tenir a casa nostra; a Banyoles. Dr. F. Xavier Carreras

COMG | 23


//Futbol?

S

í, ocupa un gran espai. Aquests dies que s’està jugant l’Eurocopa de futbol, sembla que no existeixi res més important que la selecció vagi guanyant partits. No pots escoltar cap ràdio, posar la televisió o llegir un diari que no se’n parli. Respecte als reconeixements, donada la importància de la societat envers el futbol, l’arribada d’en Guardiola al Barça i la consecució de títols que feia temps no s’aconseguien, s’entén que se li hagi concedit la medalla del mèrit de la Generalitat. En Puyal és un gran comunicador però crec que existeixen altres catalans els quals es dediquen a diferents àmbits com la investigació, la salut, l’economia, etc, que també es mereixen ser catalans de l’any. El futbol, el Barça, en Guardiola, en Puyal, són una molt bona medicació antidepressiva per molts catalans (culés). Dr. Joan Molera

S

í. Sense cap mena de dubte. Els esports en general i el futbol en particular col·lapsen la informació diària. Potser ocupen el lloc d’altres temes que ens haurien de preocupar més. Crisis de valors? Però el futbol és un joc. I un joc també pot transmetre valors. I crec que és per aquí on en Pep Guardiola ha aconseguit enviar els seus missatges. Missatges que han quallat a la nostra societat i que li han valgut el reconeixement de la majoria. Personalment penso que en tot moment en Guardiola ha estat sincer. El reconeixement a Joaquim Maria Puyal li arriba com a Català de l’Any per la seva incansable defensa a la nostra llengua. I, curiosament, la seva tribuna ha estat la ràdio i parlant d’un joc, el futbol. Merescuts ambdós. Dr. Jordi Sitjà

L

’esport ha estat sempre una de les vivències prioritàries de la societat. A través de la història els esports han anat canviant, però les emocions de l’esport no. Actualment és el futbol l’esport que ocupa un dels primers espais socials, però els sentiments i les emocions de la competició fa que altres esports també vagin agafant espai.

Àgora

El mèrit social del Sr. Guardiola ha estat el comportament personal davant de la societat davant les diferents situacions injurioses a la seva persona, al seu futbol, al Barça i a Catalunya. Tant ell com el Sr. Puyal han mostrat respectivament els valors que el mèrit a la Generalitat i Català de l’any determinen. Dr. Pere Vila

24 | COMG


// Resum d’activitats

ns hem presentat a les convocatòries de l’Ajuntament de Girona i de la Diputació per la maternitat de Flabougoula, Mali, que enguany esperem estigui acabada del tot amb l’objectiu que algun professional pugui fer-hi alguna estada de cooperació. Per ara l’Ajuntament de Girona ens ha concedit un ajut per aquesta finalitat. També hem sol·licitat ajut per continuar la lluita contra la MGF i esperem que ens concedeixin la subvenció i així poder continuar donant-hi suport. Quant al Centre de Salut de Sarekaly de Guinea Conakry, no s’ha presentat cap projecte donat que aquest 2012, per motius de salut i professionals de la contrapart a Guinea, no s’ha pogut seguir el projecte de reforma, ni fer la construcció del pou d’aigua, ni continuar amb la lluita contra la MGF amb la qual estan molt interessats. En aquests moments, ja es troben al seu país, pel què s’intentarà durant la resta d’any invertir els diners concedits l’any passat i poder així continuar el pla previst.

Hem rebut demanada de suport per part de dos ONG’s Senegaleses amb seu també a Salt. Es tracta de dos centres de salut, un a Bokhe Dialloube, a on ja hem enviat material i medicaments, i l’altre al departament de Podor (Ndiayene Pendao i Dodel) que també ens demanen suport sanitari perquè el Centre segueixi funcionant. També ens han sol·licitat professionals de la medicina per realitzar alguna estada per ajudar-los amb el funcionament del centre i atenció dels malalts. Agraïm la donació de dos electrobisturís feta pel Dr. Massana de Girona. Sempre són benvingudes les donacions de material quirúrgic/ mèdic; en algun centre d’arreu pot ser de gran ajuda.

COMG | 25

Comg - Ajuda

E


// Dante i la medicina

Opinió

D

urante degli Alighieri (Florència 1265, Ràvena 1321), més conegut per l’hipocorístic, Dante, a més de gran poeta, soldat, polític, astrònom, naturalista i apotecari, també era metge; i com a tal constava inscrit en el registre de metges i apotecaris de la ciutat de Florència. Per fer de metge era preceptiu posseir un diploma concedit per l’escola de medicina de Salerno (a la Campània, prop de Nàpols), l’única que estava autoritzada, fins aquell moment, per expedir-lo. Dante fou testimoni directe d’un esdeveniment cabdal per a la història de la medicina: la creació de les escoles universitàries de medicina. L’escola mèdica salernitana, la més antiga de l’Europa Medieval, fou el preludi de les universitats de medicina, que haurien d’acabar amb el monopoli del saber mèdic per part dels monestirs, com el de Montecassino, que fou el bressol de la medicina religiosa occidental. Amb les traduccions al llatí de les obres dels metges grecs, romans, àrabs i jueus, s’inicià l’emancipació laica de la medicina. A partir d’aleshores, les causes de les malalties serien considerades com naturals i no com a càstig diví. Un tret insòlit i característic de l’escola de medicina de Salerno, de particular importància des de el punt de vista cultural, era el fet que hi havia dones estudiants i metgesses que ensenyaven, conegudes com a Mulieres Salernitanae. El programa d’estudis

26 | COMG

(curriculum studiorum) era constituït per tres anys de lògica, cinc anys de medicina (incloses anatomia i cirurgia), un any de pràctiques amb un metge veterà i cada cinc anys la realització d’una autòpsia. A l’època de Dante, passà per la universitat de Salerno un català, Arnau de Vilanova, metge de reis (Pere II, Alfons II i Jaume II d’Aragó) i papes (Bonifaci VIII Benet XI i Climent V), autor del més famós poema de medicina mai escrit: Regimen Sanitatis Salernitarum. Havent passat a la universitat de Bolonya, Arnau de Vilanova, amb un grup d’estudiants, fundà l’escola universitària de medicina de Montpeller. A partir d’aquí, a l’Europa Medieval, s’arribaren a fundar 80 universitats, entre elles, les famoses de Pàdua, Pisa, Siena, París, Òxford i Cambridge. A l’escola universitària de medicina de París, també al segle XIII, estudià el portuguès Petrus Hispanicus (Pedro Juliao), el primer i únic metge de la història que arribà a ser Papa, amb el nom de Joan XXI. Dante, a la seva obra més significativa, La Commedia (a la que Boccaccio li afegí el qualificatiu Divina), esmenta els metges que aportaren les bases del coneixement mèdic medieval: Hipòcrates, Galè, Avicenna i Averroes (Inferno, IV, 143-144). En dues de les seves obres, també immortalitza el seu mestre a Bolonya, el famós metge florentí


o Taddeo Alderotti (La Commedia, Paradiso, XII, 83) i (Convivio I, 10), autor d’un dels primers textos de medicina en llengua popular (Della conservazione dalla salute), el primer que utilitzà històries clíniques en la pràctica mèdica (Consilia) i el primer en realitzar una autòpsia (1281) i dissecar un cos humà. Políticament, la vida de Dante fou molt agitada i, de fet, va viure els darrers vint anys de la seva vida a l’exili. A la república de Florència (i a tota l’Europa Medieval) la societat política estava dividida entre dues faccions: els Güelfs i els Gibelins. Els primers, acceptaven l’autoritat espiritual i terrenal del Papa; els segons, acceptaven l’autoritat espiritual del Papa, però rebutjaven categòricament la seva autoritat sobre prínceps, ducs, reis i emperadors. La ciutat de Florència era majoritàriament güelfa i les ciutats d’Arezzo i Siena, majoritàriament gibel·lines. Això portà a un enfrontament civil i els aretians van ser derrotats pels florentins a la Valdarno, en un indret denominat Campaldino. Dante participà en aquesta batalla, amb la cavalleria florentina, tal com ho explica a La Divina Commedia (Purgatorio V 91-96, Inferno XXI 94-96, XXII 4-5). Tanmateix, després d’aquests fets, a la ciutat de Florència es produí una escissió dels güelfs en dues

faccions, els Blancs (I Bianchi) i els Negres (I Neri). El partit de Dante, Guido Cavalcanti i Dino Compagni, entre els més prominents, era el dels güelfs Blancs -que posaven certes limitacions al poder del Papa-, format per menestrals, banquers, artesans i membres dels gremis, en oposició al dels Negres, integrat per la noblesa i l’aristocràcia –que atribuïen al Papa autoritat terrenal absoluta-, temoroses de perdre els seus privilegis si les classes baixes, majoritàries, es feien amb el poder municipal de Florència. Un Papa d’origen català (de cognom Gaietà, italianitzat Gaetano), Bonifaci VIII, jugà un paper clau en aquest conflicte. Actuant com a pacificador, de sota mà, afavorí la causa dels Negres que, finalment, es feren amb el poder a la ciutat i la república de Florència. Els perdedors, entre ells Dante, acabaren arruïnats, exiliats i condemnats a mort. En el text Regimen Sanitatis Salernitarum trobem aquests versos: Si tibi deficiant medici, / medici tibi fiant haec tria: / mens laeta, requies, moderada dieta (A falta de metges, / aquestes tres coses / poden fer-te de metge: / l’ànim joiós, el repòs / i una dieta moderada). Dr. Salvador Tarradas

COMG | 27


// Excursió Sagrada Família i Palau Güell

T

al com estava programat, el 23 de març vàrem fer la tan esperada excursió a Barcelona per visitar el Temple de la Sagrada Família i el Palau Güell, obres de l’arquitecte Antoni Gaudí. Davant el bar Núria vàrem pujar a l’autocar de la TEISA 36 persones per anar a Barcelona, i conduïts com sempre per l’expert Enric Vila. A migdia, reunits davant la façana del Naixement, vàrem començar la visita guiada. Cal destacar que aquesta façana és l’única que Antoni Gaudí va deixar acabada a la seva mort (1926) i que serviria de model per poder continuar l’obra. En entrar a dins vàrem quedar enlluernats de tanta esplendor i bellesa. Semblava que estiguéssim sota un bosc de pedra: en Gaudí deia que ell s’inspirava en la Naturalesa perquè la Naturalesa és la més perfecte, en ser obra Divina. Acabada la visita vàrem anar a dinar al restaurant Fonda España del carrer Sant Pau, ubicat en un edifici modernista, on vàrem ser molt ben rebuts i ben servits. La tarda la dedicàrem a visitar el Palau Güell al carrer Nou de la Rambla, també obra important d’Antoni Gaudí i recentment restaurat que ha tornat al seu primitiu esplendor.

Jubilats

I a quarts de vuit arribàvem a Girona tots contents d’haver gaudit d’un dia tan complert i interessant... i també d’un temps esplèndid!

28 | COMG


// Excursió a Cardona

E

l passat dia 18 de maig vàrem fer l’excursió a Cardona per visitar el Parc Cultural de la Muntanya de Sal i el Castell.

j

A les 9:30h del matí vàrem sortir de la Plaça Poeta Marquina per arribar a Cardona cap a les 12 del migdia i poder visitar una estona l’Àrea Museogràfica. Ens va rebre el director de l’Arxiu d’Història de Cardona, que va ressaltar el valor documental de tres plànols de l’antic parcel·lari de Les Salines, que van ser donats mesos enrere de forma gratuïta pel metge de Llagostera, el Dr. Pompeu Pascual Coris i la seva senyora Maria Gifré Rodríguez. Tot seguit va haver-hi una visita guiada a l’interior de les galeries de la mina. El recorregut es va fer a peu, on vàrem poder admirar les vetes de sal de diferents colors i les formacions d’estalactites i estalagmites. Al final del recorregut ens van projectar un audiovisual sobre les experiències vivencials dels miners que treballaven a la mina en temps passats. Després de dinar al restaurant “La Premsa” a La Coromina (prop de Cardona), vàrem fer la visita guiada al Castell i a l’església Col·legiata de Sant Vicenç. El Castell fou construït l’any 886 per Guifré el Pilós, d’estil romànic i gòtic. La seves joies són la Torre de la Minyona, que data del segle XI, i l’església romànica de St. Vicenç de Cardona. Acabada la visita retornàrem a Girona cap a les 21:30h.

COMG | 29


// Pòlisses de “segon tram”

J

a s’ha parlat en diverses ocasions de l’obligació existent per als metges de tenir una assegurança de responsabilitat civil, obligació imposada per la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries i la Llei de Col·legis Professionals, encara que aquesta obligació no existeix per aquells metges que treballin per compte aliè, assegurant aquest la responsabilitat civil del metge.

A Dreta Llei

Moltes són les variants que han de tenir-se en compte quan es contracta una pòlissa de responsabilitat civil (activitat, especialitat, extensió de la cobertura, retroactivitat de la pòlissa, etc). D’entre aquestes variants, s’ha de tenir en compte la quantia que es fixa com a suma assegurada, és a dir, la quantitat que l’asseguradora ha de pagar com a màxim en cas de condemna. Normalment, al nostre entorn, aquesta suma assegurada

30 | COMG

oscil·la entre els 600.000 i 750.000 euros per sinistre i és una suma suficient per a la major part d’especialitats. Però aquestes sumes poden resultar insuficients en relació amb els riscos que comporten determinades especialitats i ens podem trobar amb reclamacions que ultrapassen les quantitats assegurades que abans s’han dit. Hi ha lesions que poden portar darrera una reclamació (i eventual condemna) d’una suma propera o superior al milió d’euros. Exemples d’aquestes lesions són les derivades d’una anòxia, o les que pot sofrir un nadó en un part. Al nostre entorn, hem pogut veure reclamacions de 660.000 €, de 800.000 € i de 940.000 €. Què passa amb aquestes reclamacions? Doncs, que en cas de condemna a les quantitats reclamades l’asseguradora


a

respondrà fins a 600.000 o 750.000 euros, i de la resta respondrà el metge amb el seu patrimoni personal. Per això, des de l’Assessoria Jurídica del COMG sempre hem insistit, i ho seguirem fent, en què les especialitats de més risc (cirurgia, obstetrícia, traumatologia, anestesiologia) es facin una pòlissa addicional, més coneguda com a “segon tram”. Aquesta pòlissa addicional suma la quantitat contractada a la pòlissa obligatòria, augmentant considerablement la suma assegurada.

especialitats de risc, ja que, si s’augmenta la suma assegurada s’està garantint, en el 99% dels casos, que l’asseguradora (o asseguradores) se’n farà càrrec de la possible indemnització. Som molt conscients que no ens trobem en temps de gastar, però s’ha d’entendre la contractació d’una pòlissa de segon tram com una despesa o com una inversió en tranquil·litat?

És necessària aquesta segona pòlissa? Legalment, no. Però l’exercici de la medicina amb un ampli marge de tranquil·litat fa que sigui molt recomanable per aquelles

COMG | 31


// El com i el Clooney

J

a fa més d’un any, el Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, comentava la importància del COM; en el com ho farem en relació a la reducció dels pressupostos. Els autoimposats i els imposats per Madrid, Brussel·les o Berlín. Perquè, tot i que pugui semblar mentida, la crisi i les reformes dels sistemes sanitaris afecten a tot el món desenvolupat. La medicina moderna ens ha fet menys mortals, durem més, i per tant som consumidors de més recursos.

Lumiere

En el què fer quotidià de les nostres vides, és tan important el com com el què. I potser que sigui més important el com perquè en ell es poden manifestar diferents valors. El respecte, la sensibilitat, l’estima, la modèstia, la comprensió, el coneixement dels límits de la realitat així com també la possibilitat d’equivocar-se, el dubte i la temporalitat. I també s’hi poden manifestar els seus contraris: la prepotència, el menyspreu, la mentida, l’egocentrisme, el desconeixement de la realitat i l’exercici del poder contra els més febles.

Una persona normal tendeix a relacionar-se amb els altres amb cordialitat. Ara bé, quan el llenguatge es torna en arma per agredir, desapareix la comunicació. Com diu la psicòloga Remei Margarit:”És important adonar-se’n perquè la pau no es crea amb paraules altisonants ni menyspreadores; la pau es crea amb la voluntat d’entendre’s i amb el respecte de la comprensió. En les discrepàncies hi hauria d’haver un terra de

32 | COMG

ningú per respectar, és a dir, una distància en els temps per poder buscar les paraules més convenients, perquè és en el com on es revelen les veritables intencions, per molt amagades que vulguin semblar. En el llenguatge relacional, no hi hauria de cabre res de malsonant.” El com també és treball, dur, algunes vegades. No és senzill per molts artistes arribar al estrellat. Fa temps, que un jurat de les proves d’accés de la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid va decidir que Elena Anaya no era apta per estudiar-hi. Fa uns mesos va guanyar el Goya a la millor interpretació femenina per “La piel que habito”, en la seva tercera candidatura. També hem de parlar del treball en la vida de George Clooney. Actor, director, guionista i productor. Ex ídol de la televisió, guanyador d’un Oscar i nominat aquest any per partida doble. Tot i això, ell afirma: “Visc massa bé i porto una existència massa còmoda”. En “Los idus de marzo”, com a director, es planteja mostrar en plena campanya presidencial als EEUU què es més important: la carrera, la victòria o la veritat. Constata la complexitat de la realitat política tot


llançant una mirada a la rebotiga del poder, la lluita política en l’era de la televisió i les xarxes socials.

i , sobretot,  sobre el futur, el seu exercici s’acaba reduint pràcticament només a les passions i misèries que es deriven de la lluita pel poder, que són, per altra banda, tremendament humanes. La política la fem persones, amb tot allò de positiu que la condició humana té (vocació de servei, generositat, esperit comunitari, lleialtat, ambició..) i també tot allò negatiu (vanitat, enveja, cobdícia, supèrbia, cinisme…)”. Clooney ens recorda que més enllà de la retòrica hi ha individus concrets, tan humans com la resta.

Tot el que succeeix en el film no seria tan versemblant sense el repartiment: Paul Giamatti, Philip Seymour Hoffman, Marisa Tomei i el protagonista Ryan Gosling que cada dia demostra ser un millor actor. Els idus de març eren dies de bons auguris pels romans que tenen lloc els dies 15 de març, maig, juliol i octubre. Però, la data és famosa perquè segons l’ historiador grec Plutarc va ser durant els idus que va ser assassinat Juli Cèsar. Clooney dóna el seu personal tret de gràcia a la classe política a partir d’un guió molt mesurat i intel·ligent. Clooney ens torna a sorprendre, com ho va fer a “Buenos dias y buena suerte”, com un bon director que ha aconseguit un producte de qualitat. Una intriga tensa i precisa. Clàssica. Molt recomanable. Segons el diputat Carles Campuzano: “A la darrera pel·lícula d’en Clooney s’aborda, al meu entendre, una qüestió fonamental. Si a la política li treus la càrrega ideològica i la capacitat d’oferir un relat sobre el present

També era nominat Clooney a “Los descendientes”. Com a millor actor. Es tracta d’una altra bona pel·lícula que tan sols va guanyar un Òscar. Al millor guió adaptat, molt merescut. Es feia difícil posar a la vegada ironia i distància a un personatge en coma i Alexander Payne, el director, aconsegueix lligar problemes domèstics i financers d’una manera molt acurada i es va confirmant (poc a poc, amb poques pel·lícules) com un dels directors contemporanis amb més possibilitats, tot seguint la línia de Billy Wilder de director/ guionista, que no posava separació entre lo còmic i lo dramàtic. I Payne comenta sobre Clooney: “Al observar altres actors del seu mateix nivell, només veig sacs de nervis desbordats d’ambició. Clooney riu, plora i es burla de sí mateix. És devastadorament atractiu, però també simpàtic i maldestre. Crec que té quelcom de Marcello Mastroianni”. Ja està tot dit. Joan Profitós

COMG | 33

l


// Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants. Senzillament diferent. EL PAIS DELS ELEFANTS* “En el país de Sol Solet regnava un Rei que li encantava caçar elefants. Prop del seu Palau tenia una sabana on vivien, tot esperant la seva execució, els atemorits elefants. Una vegada els paquiderms autòctons – dels zoològics, dels circs i un exemplar dissecat d’un museu d’història natural - foren aniquilats, es portaren en grans vaixells primer de la Índia i després d’Àfrica. Com regnar i caçar elefants no resultava compatible, el Rei delegà la feixuga feina del regne en els seus gendres. Un d’ells se’l coneixia com el marqués, perquè quan es llevava ja ho tenia tot fet. Qui ho tenia tot per fer en posar els peus sobre una catifa de pell de tigre era el conegut com el banquer, l’altre gendre. Un mag de les finances. Els diners de les escoles, hospitals i altres serveis socials volaren i en un vist i no vist anaren a parar a les arques que havien de sufragar els capricis elefantins del rei sogre. El poble, cansat de menjar carn d’elefant, es revelà, i amb l’ajuda d’uns elefants emboscats prengué el Palau i féu presoners a un rei que havia acabat perdent el senderi i a uns gendres disposats ha vendre’s el país per un ramat d’elefants. Si no els tallaren el cap no va ser per falta de ganes i de justícia, sinó perquè algú s’havia d’encarregar de donar menjar i recollir les caques dels elefants que quedaven vius. El poble escollí per votació popular una colla d’homes savis anomenats govern. Les portes d’escoles i hospitals s’obriren de bat a bat i les carnisseries deixaren de vendre carn d’elefant.” * Primer premi del concurs nacional de contes infantils. Autora: Laia Morena. Edat: 7 anys. THT publica el conte per les dosis d’imaginació i humanitat que conté. ENTREVISTA THT. Avui entrevistem al català de l’any... del segle i de sempre, el insigne JOSEP Mª PUYAL, que ha fet possible que el futbol parlés català. Pregunta: Felicitats mestre. Si bé la vostra modèstia és coneguda i reconeguda, creieu amb la mà al cor que sou el català més meritori de l’any?

34 | COMG

> Dibuix: Maria Escobet

Resposta: No cauré en el parany de la falsa modèstia. Si un mèrit tinc és que sóc la veu de la passió d’un poble anomenat Barça. Penseu que quan un servidor canta un gol, l’esclat de joia unànime que segueix queda enregistrada en el Centre Sismogràfic Nacional. P: En Pep Guardiola la medalla d’or de la Generalitat; vostè el català de l’any. Què seria d’aquest país sense el Barça si es té en compte que l’altra B gloriosa, la d’El Bulli, ja no hi és? R: És cert, Catalunya ara camina amb una crossa perquè el palau de la gastronomia que dirigia en Ferran Adrià, un altre gegant, ha tancat. Sense el Barça el país aniria amb cadira de rodes. P: Futbol i gastronomia, aquí s’acaba el país? No hi ha res més? I la cultura, la política, la investigació, la medicina? O el mateix doctor Josep Brugada, el seu competidor? R: El món no el mouen els savis, el mouen els que tenen el do de fer vibrar passions col·lectives. Penseu en Jesús, en Buda, en el Bruce, en els Beatles, en el Pep o en mi mateix, per no anar més lluny. Les meves retransmissions arriben al cor de moltíssima gent, milions diria. Quants cors, pregunto, es beneficien de les aportacions mèdiques dels germans Brugada? Sortosament un xifra modesta, contesto. La mida sí que importa. FLOR DE CACTUS Consultori sexològic a càrrec de la Dra. Olívia Miramar. Pregunta: Estimada doctora. L’altre dia em trobava abatut en una sala del servei de pompes fúnebres. La meva dona estava estirada


t amb un ram de flors a les mans a un metre de distància. Se m’acosta la meva cunyada a donar-me el condol. No sé si va ser el seu perfum embriagador o el contacte amb el seu cos afalagador el que em provocà una ... sí, no dubto en qualificar-la de terrible, una terrible erecció. Imagini’s, el cadàver encara calent de la meva estimada i jo, depravat de mi, amb desitjos innobles. Estic malalt? He d’anar al psicòleg? Un consell que em tranquil·litzés no m’aniria malament. Resposta: En primer lloc el meu condol per la irreparable pèrdua. Abans que anar al psicòleg és millor obrir un compte a Bankia, o comprar opcions preferents de La Caixa. No s’ha parat a pensar per què la gent es posa a riure en un enterrament o plora de riure quan veu una pel·lícula còmica? Se’ns ha fet creure, sota tutela teològica, que som responsables dels nostres actes, que controlem la situació. Mentida! La major part de les nostres accions i conductes són inconscients. En prenem consciència en el moment de passar a l’acció, la punta del iceberg. En ser-ne conscients en el últim moment ens fem la il·lusió que som els amos i senyors del nostre comportament. Vostè no sap que el cos de la seva cunyada – que qualifica d’afalagador – li desperta passions, més que innobles, d’una noblesa animal. Una vegada hagi deixat enrere el dol, deixi’s afalagar. Sort. Dra. O.M. PERLES DE SAVIESA Tenir ideologia és no tenir idees. Rafael Sánchez Ferloiso Serà per això que els congressos dels partits polítics, en els meetings polítics, en les arengues, en les homilies i tuti quanti s’escolten esgarips, renills, alirets, esgarips, bramuls, lladrucs, marramaus, …. menys una veu humana inspirada en dos dits de front. No culpis a la malicia el que l’estupidesa explica sense cap mena de dubte. La navalla de Haulon La situació del sistema educatiu actual consisteix en mig món que no sap res i l’altra

> Dibuix: Maria Escobet

meitat que s’avorreix o bé aprenent o bé ensenyant. Eduard Punset Una revolució és el triomf dels ambiciosos de baix sobre els panxacontents de dalt Santiago Rusiñol És difícil que un home entengui alguna cosa quan el seu salari depèn de que no ho entengui Upton Sinclair NOU DICCIONARI THT Franco, Francisco: General que el molestava escoltar missa en una església socarrimada. Entre agafar una mànega i fer de bomber o treure’s el sable i escapçar el cap dels incendiaris, optà per la segona opció. Els fills dels supervivents de la purga nacional catòlica deien que amb temps de Franco eren més feliços. El que fa l’esperança! Morí al llit havent rebut el sagrament de l’extremunció i la sagrada comunió. Després de trenta sis anys de la seva desaparició, encara cueja la fila dels qui li volen dir adéu. Freud, Sigmund: Escriptor vienès que ens deixà una inabastable obra literària. Entre les novel·les més conegudes figuren El Psicoanàlisi i La interpretació dels somnis. Un dels pecats de l’Acadèmia d’Estocolm és no haver concedit el premi Nobel de literatura a la imaginació més creativa del segle XX. Fumador: Personatge ombrívol de llavis sanguinis que pul·lula pels racons de la ciutat sota una aureola de fum negre. En veure’l les mares amaguen els seus fillets per por que els matin i es beguin la seva sang. Jordi Costa

COMG | 35


// Acords Junta 11 d’abril de 2012 S’aprova unànimement l’acta de la Junta de Govern de 22 de febrer de 2002

16/11,17/11,18/11,20/11,21/11,22/11,1/12,2 /12 i 4/12”

S’aprova que es presentin a l’Assemblea les quotes de col·legiats malalts, a l’atur i sense exercici

S’acorda tornar a parlar del tema de les funcions del Secretari en el mes d’octubre i valorar, en funció de les càrregues que tingui, novament el sou

S’acorda pernjar al web del COMG l’informe que l’assessoria jurídica ha redactat sobre la delegació de confiança S’aprova unànimement l’acta de la Junta de Govern d’ 11 de març de 2012 S’acorda que la reunió que celebrarà l’ICS a Girona sigui oberta a tota la ciutadania

La Junta de Govern aprova, per unanimitat de tots els assistents, realitzar l’aportació de 7.421,71€ a Fòrum Corredoria d’Assegurances per a la compensació de les pèrdues al tancament de l’exercici del 2011

S’acorda mantenir el càrrec i el sou del Dr. Rimbau com a Secretari del COMG S’acorda incloure al llistat de pèrits als Dr. Rodríguez Mayorga i Dr. Ferrer Viader S’acorda que el Dr. Castillo sigui el representant del COMG dins el grup de Dipsalut S’acorda, sobre el document de delegació de confiança, que aquest aparegui a la pàgina web amb el logo del COMG, que consti que ha estat elaborat per l’assessoria jurídica del COMG i signat per la Junta de Govern S’acorda signar el conveni entre la Fundació Pascual i Prats i la Fundació Pallach sense cap cost per part de la Fundació PiP S’acorda renovar el conveni de col·laboració amb el Centre Cultural La Mercè però sense incrementar el cost de 1.000€ en cap cas

Col·legi

25 d’abril de 2012 S’aprova unànimement l’acta de l’11 d’abril de 2012 “S’aprova, per unanimitat dels assistents, les següents propostes de la Comissió Deontològica: 3/11,13/11,14/11,15/11,

36 | COMG

ALTES COL·LEGIALS HENRI LAURENT BASSAGAÑAS LAURA GRAU PONT JOAN ALBERNI CODERCH MELINA M. DUPATROCINIO RAMON ANIDO SANLES MIREN ENARA BELERDAS FERNANDEZ VERÓNICA ANDREA ESCUERO PABLO BENITO PEÑA CRISTINA NOGUERA PUIG ESTER FRIGOLA VILA LAIA FERRER CABALLÉ ELISABET GARCÍA MORIANA ANNA COTS FORASTER ANNA QUINTANA VIVES GEORGINA MERINO MARTÍNEZ LAIA SANTAEULALIA COLLADO GUILLEM GRAELLS ALONSO ESTHER LLINAS CORONADO CRISTINA IGLESIAS CARRIÓN LIZA MKHITARYAN MONTSERRAT FERRÉ REÑÉ JORDI JUNCÀ TORALLAS JENNIFER M. CAMBRONERO GÓMEZ PAULA FLUVIÀ BRUGUÉS SARA FORADADA UBACH ANNA ANDRÉS MASÓ MONTSERRAT RUIZ GARCÍA

NAYEF FADEL MOLINA PILAR CARMONA GARCÍA AMÈLIA BLASCO BRASO JOAN CARRETERO ZAMORA LOURDES NAVARRO CORTÉS MONTSERRAT FIGOLS PARRAMON DANIEL PAUL LINDO GUTARRA ESTHER CONTRERAS GÓMEZ ARIADNA PLANAS VILA CHRISTIAN CORDOBA HERRERA JUAN C. CASTILLO MARTÍN HANAN AHMED OUAHID NÚRIA RODOREDA PERALES ERIC ROJAS CALVERA ENRIC POUS SALTOR LEYANIRA TORREALBA MEDINA JOHANA A. DIAZ SANTA ELANA SAÜL GORDO ROSARIO W. YACAMAN CHAHIN ENGELS D. SÁNCHEZ TEJEDA MAURICIO D. CARVAJAL SALVATIERRA ALEJANDRO HERNÁNDEZ MARTÍNEZ CARLOS B. TERRAZO ZABALA MARYORI F. MORALES FERNANDEZ MAULIO GARCÍA PÉREZ JOHAMOVICK J. CABEZA MARTÍNEZ MARIANA MARCOS CERECEDO


// Espiritualitat i psiquiatria

I és que la porta d’entrada a l’espiritualitat és la pròpia interioritat. El treball d’un psiquiatre sempre porta a trobar-se amb el sofriment humà, un sofriment en què la malaltia es confon amb la persona, sense límits definits. Quan hom aprofundeix en aquests sentiments, apareix, al fons, la dimensió espiritual i transcendent de l’ésser humà: aquell nucli autèntic que dona sentit a la vida, aquella essència que batega, de forma lliure i natural, en el fons de tota persona. Quan hi ha un trastorn mental, aquesta essència humana està ferida, asfixiada, amagada. Cal descobrir l’amor sempre present i amagat darrere el dolor. La lectura d’aquest llibre em va convidar a aprofundir en la vida interior, a descobrir tot allò de silenci enriquidor que hi ha dins nostre. I, en plantejar la idea de transcendència als meus pacients, he descobert en ells una gran mancança. Hi ha qui sospira per tenir una vivència mística prop del budisme, altres ho han cercat en un viatge esbojarrat de hores i hores damunt una moto, i hi ha qui ha trobat una essència fent, per exemple, el camí que mena a Santiago. Però en el fons, hi ha set

de transcendència. En el fons, “el nostre cor es desviu, com terra eixuta sense una gota d’aigua” (Salm 62). Tanmateix, aquests dies de maig m’ha arribat un text de José Antonio Pagola (2) que m’ha acabat d’animar a la reflexió sobre la situació de molts homes i dones del nostre món, i que, sense aquest sentiment transcendent, poden augmentar les seves possibilitats de patir una alteració en la seva salut mental. Amb algunes de les seves paraules he anat construint aquesta reflexió interior. I és que, a poc a poc, anem aprenent a viure sense interioritat. Sembla com si ja no necessitéssim estar en contacte amb el millor que hi ha dins nostre. Sembla que ja en tenim prou de viure entretinguts, sigui amb la televisió o amb altres foteses. I ens hem anat acostumant a funcionar sense ànima, i alimentar-nos només del pa material; tal vegada no volem exposar-nos a cercar la veritat. En el nostre segle, ja hem aprés a viure sense arrels i sense fites. L’home del segle XXI està demostrant que ja en té prou amb deixar-se programar des de fora. Ens movem i ens agitem sense parar, però no sabem què volem ni cap on anem. Estem cada vegada més ben informats, però ens sentim més perduts que mai. Pendents de la “prima de risc” i de les fluctuacions de l’Ibex, gairebé ja no ens interessen les grans qüestions de l’existència. No ens preocupa quedar-nos sense la necessària llum interior per enfrontar-nos a la vida. Ens hem fet més escèptics, i ens enorgullim de ser-ho. Però oblidem que l’escepticisme ens porta a la fragilitat i a la inseguretat. Volem ser intel·ligents i lúcids.

COMG | 37

Opinió

Hi ha lligams entre psiquiatria i espiritualitat? La pregunta no és senzilla i pot ser objecte de manipulacions. Mercedes Nasarre, una psiquiatra de Huesca, ho té clar. Així ho exposa en la seva novel·la (o potser, millor, un llibre d’espiritualitat amagat darrera una novel·la): “Un psiquiatra se pone a rezar” (1). A partir d’un personatge de ficció, el doctor Carlos Lisieux, un psiquiatre en plena crisi sentimental, exposa, amb claredat, els lligams que permeten entendre l’ésser humà més enllà del que és purament biològic.


o “amor” i al plaer “felicitat”, però qui saciarà la set? Necessitem aprendre a estimar de veritat. L’home té set de transcendència, però ja no creu en Déu. S’ho creu tot, però no creu en Déu. Creu que hi ha nens i adolescents “indigo”, creu en el tarot i creu en el zodíac. Però no creu en Déu. I és que, en la nostra vida ja no hi ha lloc per a Déu. La seva presència ha quedat reprimida o atrofiada dins nostre. Plens de sorolls per dins, ja no podem escoltar la seva veu. Bolcats en mil desitjos i sensacions, no encertem a percebre la seva proximitat. Sabem parlar amb tothom menys amb ell. Hem après a viure d’esquena al Misteri. L’home d’avui necessita replantejarse, des de l’adultesa, la realitat de la fe.

Però, sense saber el perquè, ens costa trobar assossec i pau. Però, sense saber el perquè, ens visita la tristesa. Tenim necessitat d’alliberar-nos de la foscor interior. Les ciències de la salut avancen. I volem viure més, viure millor, viure més temps... Però, aleshores no sabem perquè volem viure. Volem sentir-nos bé, sentir-nos millor,...; sense saber què és ben bé el que volem sentir. Cerquem gaudir intensament de la vida, treure-li el màxim suc, però no ens acontentem només amb passar-ho bé. Fem el que ens ve de gust. A penes hi ha prohibicions ni terrenys acotats. Per què volem una cosa diferent? L’home d’avui necessita aprendre a viure per viure. Tanmateix, volem ser lliures i independents, però el resultat és que ens trobem cada vegada més sols. Necessitem viure i ens tanquem en el nostre petit món, de vegades tan avorrit. Necessitem sentir-nos estimats i no sabem crear contactes vius i amistosos. Al sexe li diem

38 | COMG

Carlos Lisieux, el psiquiatre de la novel·la de Nasarre, descobreix com les persones que tenen més vida interior tenen millor resistència a les malalties depressives. I, malgrat creure que la religiositat és un valor caducat, decideix passar deu dies en un monestir benedictí. Allà comença la novel·la. I aconsegueix la integració del Déu transcendent (el gran Altre) amb el Déu immanent (l’escolta d’un mateix, el contacte amb la natura, i la força regeneradora del silenci). Al final, hom conclou que no es pot oblidar el sentit crític. Cal ser crítics amb una psiquiatria i una psicologia materialista i cal ser crítics amb la religiositat que ha asfixiat allò que és veritablement espiritual. 1.- Mercedes Nasarre Ramon. Un psiquiatra se pone a rezar (2ª ed). Editorial Pirineo. Huesca. 2012. 2.- José Antonio Pagola. Recibid el Espíritu. http://eclesalia.wordpress.com/2012/05/23/ recibid-el-espiritu/ Dr. Josep Cornellà i Canals


Caçadora Pvp.

2 videoconsoles

La vida no es paga en videoconsoles. Es paga en euros. Bankinter li ofereix el Compte Nòmina que més li dóna pels seus diners. Oferta exclusiva per a nous clients. Però, a més, li ofereix unes condicions extraordinàries:

5

%

• Transferències nacionals per mitjà de bankinter.com per 0 €. • Sense comissió de manteniment de compte. • 0 € de quota anual a la targeta de crèdit o dèbit associada al Compte Nòmina.

Possibilitat de disposar d’una bestreta de nòmina per import T.A.E. •d’una mensualitat neta, amb un màxim de 6.000 €.

el primer any.

2% T.A.E. el segon any.

• Li gestionem de manera gratuïta el canvi dels rebuts. • Servei SMS antifrau.

• Una assegurança d’accidents gratuïta de 6.000 €. • Una subscripció gratuïta al servei d’assistència a la llar ofert per Reparalia. I perquè pugui explicar els avantatges del Compte Nòmina Bankinter a tothom, en lloc d’un joc de tovalloles també li oferim: • 5% de descompte en el consum mensual de totes les línies que tingui o contracti de Bankinter Telefonía Móvil amb Tarifa 10. • 10% de descompte en el consum mensual de totes les línies que tingui o contracti de Bankinter Internet 3G.

I a més, al fer-te client de l´Oficina Virtual del Col·legi de Metges de Girona abans del 31 de octubre del 2012, al ingressar la teva primera nòmina t´abonem 100€ com a bonificació de la teva quota col·legial.

li regalem

100 €. Si li cal més informació, consulti a l’Oficina Virtual de Bankinter, truqui al 901 116 206 o enviï un correu electrònic a: oficinavirtual@bankinter.es

Promoció vàlida fins al 31 de decembre de 2012. Exclusiu per a nous clients amb nòmina des de 1.000 €. Saldo màxim per remunerar 5.000 €. Permanència de 2 anys des de l’ingrés de la primera nòmina. Primer any: tipus d’interès nominal anual 4,94% (5% TAE). Segon any: tipus d’interès nominal anual 1,99% (2% TAE). Liquidació semestral. Exemple per a saldo en compte nòmina diari de 3.000 €, calculat per a un període de liquidació de 180 dies, remuneració bruta: 1r semestre 72,89 €; 2n semestre 72,89 €; 3r semestre 29,44 €; 4t semestre 29,44 €.



Butlletí 105