COMG_Anuari_2024

ANUARI 2024

Col·legi Oficial de Metges de Girona

Tenim el millor espai

T’oferim suport en tot el procés

T’acompanyem perquè sigui un èxit

14

Sales paral·leles

3 Auditoris. Capacitat per a 1.200, 360 i 178 persones

+18

Anys acollint congressos

9,8 Satisfacció dels nostres clients

Sumari

EDITORIAL

· Defensant els metges i la professió

EL COL·LEGI

· Junta de Govern

· Fundació Pascual i Prats

· Organigrama

· Comissió de Deontologia

· El personal del Col·legi, al teu servei!

· Resum de l'any en xifres

EL MÉS DESTACAT

· Els metges nascuts fora de Catalunya volen millorar el seu nivell de català

· Fomentem el català des de la infantesa i en tots els àmbits, fins a la consulta del metge

· DIXIMED per a pediatria

· Nou web i nova intranet per a col·legiats

· 3 anys de l’Observatori del Campus de Salut

· Organització, preservació i difusió de l’arxiu del COMG

· Més de 40 anys al COMG

PROFESSIÓ

· La nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències (MUE)

· Decàleg de la Comissió de Deontologia

· Enquesta sobre els valors del professionalisme mèdic

· El GIPS es consolida

· Estudi sobre el burnout

· 22a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica

BEQUES I FORMACIÓ

· Beca e-health COMG

· Ajuts al Talent Gironí 2024

· Beques MIR 2024

· Experiencia MIR al Maudsley Hospital de Londres

· Cinc beques Joan Bruguera

· Contribuint a la cooperació sanitària

· Altres beques COMG

· IFMIL

· Cursos que et poden interessar

· La Promoció de la Salut

ELS COMPTES DEL COMG

· La tresoreria col·legial

PRESTIGIAR LA FIGURA DEL METGE

· L’OMEGI

· IX Premis Bonastruc ça Porta

· II Premis a les millors pràctiques en Conciliació

· Sis medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari

· Els metges a la societat Catalana Contemporània

· Presència de Paludisme a Catalunya a mitjan segle XIX

· La grip de 1918 al butlletí del Col·legi de Metges de Girona

· Concursos artístics per a Metges 2024

· Històries de metges

REPRESENTAR EL COL·LECTIU

· Posicionaments

SERVIR EL COL·LEGIAT

· El Programa de Prestació Social El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM)

· Servei d’assegurances del COMGs

· Med1 Serveis Financers

L’Assessoria Jurídica

· La Secció d’Atenció Primària i Comunitària

· Secció de Metges MIR i Joves

La secció de metges sènior

· Representar i servir

· Mutual Mèdica, compromís i creixement al servei del metge

INICIATIVES COL·LEGIALS

· Fem cultura!

· De l’anestesiador a l’anestesiòleg

· Col·laboració amb el Museu del Cinema

· Projectes 2025

· Fem salut!

RECULL DE PREMSA

· Recull de premsa

Defensant els metges i la professió

El Campus de Salut, el català i diversos aspectes de defensa de la professió, com a temes destacats aquest 2024

Dr. Josep Vilaplana i Birba President del Col·legi Oficial de Metges de Girona

Un any més, et presentem un recull de l’activitat del COMG en forma d’aquest Informe Anual que tens a les mans. Un any més, de feina n’hem fet molta. Hem continuat defensant i passant comptes públicament amb relació al Campus de Salut de Girona, a través de l’Observatori que vam crear fa 3 anys.

Aquest tema està en el nostre punt de mira des del 2014, quan defensàvem que el nou hospital havia d’estar al costat del Santa Caterina. Després de 6 anys de llargues negociacions sobre la ubicació del nou campus i d’haver arribat a un consens molt treballat, ara tenim una nova pedra a la sabata en forma de parc. No deixarem de defensar que no ens podem permetre retardar més el projecte i d’apel·lar al sentit comú i de país.

També hem continuat impulsant el coneixement i l’ús del català entre els metges, amb una oferta de cursos online i totalment finançats que anem renovant

trimestralment amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, entre altres iniciatives. Des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) hem fet públic un document de posició per defensar la importància de la llengua en l’acte mèdic i la necessitat que els pacients, a Catalunya, es puguin expressar en català.

Com a Consell també hem celebrat la creació de la nova especialitat d’Urgències i Emergències a l’Estat espanyol, una reivindicació històrica dels professionals. La seva materialització reconeix la singularitat d’aquest àmbit d’exercici professional i equipara l’Estat espanyol a la majoria d’estats europeus, on ja existeix aquesta especialitat.

A nivell corporatiu, hem llançat una nova pàgina web i una nova àrea privada que unifica les dues àrees restringides per a col·legiats amb l’objectiu de facilitar l’accés als tràmits. Des d’aquesta nova àrea es poden demanar certificats col·legials, descarregar el certificat de renda i accedir a la recepta electrònica privada, entre altres. Cal tenir en compte que, per seguretat, és necessari tenir l’app Metges de Girona instal·lada i ben acreditada.

Aquest és un petit resum. Et convido que fullegis aquest Informe Anual i ens suggereixis, si ho creus convenient, nous fronts a abordar. La voluntat d’aquesta Junta, com sempre, és defensar els interessos dels metges, prestigiar la professió i contribuir a millorar la salut de la ciutadania.

Salut!

Junta de Govern

Josep Vilaplana President

Albert Molins Vocal

Josepa Miró Vicepresidenta

Carolina Roig Vocal

Carme Busquets Secretària

Anna Presas Vocal

Rafael Fuentes Vicesecretari

Ramon Masvidal Vocal

Teresa Mir Tresorera

Josep Gil Vocal

La Fundació Pascual i Prats, la teva fundació!

A través de la Fundació Pascual i Prats del COMG, qualsevol col·legiat/da pot gestionar projectes de recerca, de formació o d'organització de qualsevol activitat dins l'àmbit sanitari. Constituïda el 2002 per a gestionar projectes mèdics i científics, actualment coordina més de 30 projectes.

5 % cànon de gestió

El servei inclou l'obertura d'un compte corrent, el control d'ingressos i despeses i la comptabilitat. L'objectiu és facilitar al responsable del projecte tots els tràmits burocràtics que comporta la gestió d'un projecte.

La fundació va prendre el nom del primer president del COMG, el Dr. Josep Pascual i Prats.

L’òrgan de govern de la Fundació Pascual i Prats és el Patronat format per:

President

Albert Molins Vicepresidenta Carolina Roig

Secretària

Josepa Miró

Tresorera

Teresa Mir

Vocals

Josep Vilaplana

Carme Busquets

Rafael Fuentes

Anna Presas

Lluís Ramió

Josep Gil

Organigrama

Junta de Govern

Comissió permanent

Gerència

Comptabilitat Col·legiacions

Atenció al col·legiat

Secretaria

Assessoria Jurídica

Àrea de comunicació i imatge

Comissió de Deontologia

La Comissió de Deontologia del COMG assessora la Junta de Govern en les qüestions relatives a l’ètica mèdica i la deontologia professional. La seva funció és avaluar les qüestions estrictament ètiques, valorant l’existència o no de transgressions a les normes de deontologia, i emetre un dictamen a la Junta de Govern a fi i efecte que aquesta acordi el que estimi procedent. Així mateix, la Comissió tramita les queixes que es formulin i proposa a la Junta l’adopció dels acords que siguin procedents. També emet informes en tots els procediments de tipus disciplinari.

President

Dr. Joan Antoni Mulà Rosias

Secretària

Dra. Rosa Roca Casademont Vocals

Dra. Anna Figueres de Palol

Dra. Anna Mas Carrera

Dra. Núria Masnou Burrallo

Dr. Joan Profitós Tuset

Dra. Marinsa Rubio Montañes

Dr. Jordi Turró Goula

El personal del Col·legi, al teu servei!

MARTA AVELLANEDA

Gerència i Comunicació

MÒNICA VERDAGUER

Secretaria

ESTHER IBÁÑEZ

Assessoria jurídica

TERESA POCH

Col·legiacions

LAURA RIVERA

Secretaria

HELENA FERNÁNDEZ

Atenció al col·legiat

SÒNIA HERNÁNDEZ

Comptabilitat

ANNA GUEVARA

Auxiliar administrativa

ANNA ALQUÉZAR

Atenció al col·legiat

Tenir cura

dels qui tenen cura de nosaltres.

mejor

900 10 10 21 asisa.es

A ASISA, el nostre valor més important sempre serà tenir cura de la salut de les persones.

Precisament per això, continuarem apostant per la nostra gran vocació i continuarem tenint cura dels qui tenen cura de nosaltres.

I com a mostra d’agraïment a la vostra entrega, dedicació i tasca, us volem dedicar aquesta pàgina.

mejor así

Resum de l’any en xifres

Nº DE NOUS COL·LEGIATS NOUS COL·LEGIATS

COL·LEGIATS MIR

ESPECIALITATS

ANESTESIOLOGIA I REANIMACIÓ

ANGIOLOGIA I CIRURGIA VASCULAR

APARELL DIGESTIU

CARDIOLOGIA

CIRURGIA ORT. I TRAUMATOLOGIA

CIR. GENERAL I APARELL DIGESTIU

CIR. PLÀSTICA, ESTÈTICA I REP.

ENDOCRINOLOGIA I NUTRICIÓ

GERIATRIA

HEMATOLOGIA I HEMOTERÀPIA

MEDICINA FAMILIAR I COMUNITÀRIA

MEDICINA INTENSIVA

MEDICINA INTERNA

MEDICINA NUCLEAR

NEFROLOGIA

NEUROCIRURGIA

NEUROFISIOLOGIA CLÍNICA

NEUROLOGIA

OTORRINOLARINGOLOGIA

PEDIATRIA

PNEUMOLOGIA

Els metges nascuts fora de Catalunya volen millorar el seu nivell de català

El 80 % d’extracomunitaris tenen predisposició per aprendre o millorar el coneixement de la llengua, segons una enquesta del CCMC

Dos de cada tres metges nascuts fora de Catalunya i que exerceixen al sistema sanitari català (67 %) volen millorar les seves competències en llengua catalana. Fins i tot els professionals nascuts a Catalunya voldrien perfeccionar les seves habilitats en l’ús del català (33,2 %). Però si algun grup manifesta un interès majoritari, aquest és el dels metges nascuts a països extracomunitaris, ja que el 80,1 % d’aquests professionals afirmen que volen millorar el seu nivell de català. Pel que fa als nascuts a altres comunitats

de l’Estat i a països de la Unió Europea, també tenen interès a millorar les competències lingüístiques en català (50,4 % i 55,7 %, respectivament). Aquests són alguns dels resultats obtinguts a l’Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària, elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) a partir d’una enquesta que el 2023 va respondre una mostra representativa de més de 1.300 professionals col·legiats en algun dels quatre col·legis catalans.

Llengua materna i coneixement del català

Pel que fa al coneixement i a les habilitats en català que declaren els metges les diferències són clares entre les habilitats actives (parlar-lo i escriure’l) i les passives (entendre’l i llegir-lo). Mentre que el 87 % dels metges enquestats afirmen que entenen el català i el 87,6 % que el saben llegir, el percentatge dels que els saben parlar baixa al 69,1% i els que el saben escriure són el 61,4 %.

DOMINI DE LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES EN CATALÀ I CASTELLÀ

El factor del lloc de naixement està estretament relacionat amb el nivell de domini del català. Els 98,6 % dels metges nascuts a Catalunya dominen les habilitats actives i el 94,5 % les passives. Els metges nascuts a la resta de l’Estat tenen bon nivell d’habilitats passives (88,8 %) i la meitat (50,7 %) també en tenen pel que

fa a les actives. Els nascuts a la Unió Europea també tenen bones habilitats passives (70,9 %), però força menys de les actives (22,7 %). Per últim, els metges nascuts a països extracomunitaris són els que presenten nivells més baixos d’habilitats en català: el 56,6 % l’entenen i el llegeixen, però només el 9,8 % el parlen i l’escriuen. Aquest darrer grup també sol ser el que porta menys temps vivint a Catalunya.

Cal destacar que, més enllà de l’origen, el factor més determinant a l’hora d’assolir habilitats lingüístiques és el temps de residència i treball al país. L’enquesta també mostra que un de cada quatre metges estrangers no coneixien l’oficialitat del català a Catalunya en el moment de la seva arribada.

Ús del català a l’assistència (acte mèdic i entre companys)

Menys de la meitat dels metges (47,8 %) empren el català de manera habitual per comunicar-se amb els pacients durant els actes assistencials. L’ús de la llengua catalana durant l’acte mèdic és força menys freqüent entre les generacions joves de metges (sobretot a la franja de 30 a 45 anys), coincidint amb percentatges més elevats de metges nascuts fora de Catalunya, especialment a països extracomunitaris. Per àmbits territorials, destaca la diferència entre la demarcació de Girona, on es registra el màxim ús del català durant l’acte mèdic (70 % dels metges l’empren habitualment), i la de Barcelona, on baixa al 45,6 %. A la demarcació de Lleida, el percentatge és del 64,7 % i a Tarragona, del 60,5 %. També per edats s’observen diferències significatives: del 75,7 % dels metges de

60 anys o més que empren el català habitualment a tan sols el 30,1 % a la franja de 30 a 44 anys.

El 55,3 % dels metges afirmen que, majoritàriament, s’adrecen inicialment al pacient en català i, d’aquests, el 63 % canvien automàticament de llengua si la resposta és en castellà; el 15,2 % demanen al pacient si els entén en català i el 20,8 % continuen en català si comproven que el pacient els comprèn. Pel que fa al 43,1 % que s’adrecen inicialment al pacient en castellà, el 45,6 % canvien al català si és la llengua del pacient; l’11,1 % pregunten si els entén en castellà i el 41,4 % mantenen el castellà si perceben que els entén.

LLENGUA ASSISTENCIAL, SEGONS FRANGES D'EDAT

En català

Majoritàriament en català

Majoritàriament en castellà

En castellà

Altres llengües

Pel que fa a la relació entre companys, l’ús habitual del català és una mica més elevat i arriba al 55,6 %. El 41 % dels metges afirmen que prefereixen que els companys els parlin en català i el 14,6 %, en castellà, mentre que al 44,4 % els resulta indiferent. Tenint en compte l’origen, els metges nascuts a Catalunya prefereixen relacionar-se en català (62,2 %), mentre que més de la meitat dels metges nascuts fora de Catalunya manifesten que els és indiferent que els companys els parlin en català o en castellà.

Tot i que la majoria dels metges procedents de fora de Catalunya no tenen inconvenients en què els companys s’hi adrecin en català, és freqüent que el professional catalanoparlant canviï de llengua de manera automàtica davant d’un interlocutor castellanoparlant. El 74,9 % dels que s’adrecen en català a un company acostumen a canviar al castellà quan aquesta és la llengua emprada per l’interlocutor, una realitat que es correspon amb el 77,2 % dels metges que afirmen que els seus companys deixen de parlar-los en català quan ells els parlen en castellà.

Reflexions

1. Existeix bona predisposició a millorar les competències en català per part del col·lectiu mèdic, especialment entre els metges procedents de països extracomunitaris

2. Els metges procedents de països extracomunitaris presenten nivells més baixos d’habilitats lingüístiques, tant actives com passives

3. L’oferta actual de formació de català no és adequada ni prou accessible per adaptar-se als horaris i necessitats dels metges

4. La competència lingüística és fonamental per a un bon acte mèdic

5. L’ús del català s’ha de fomentar en tots els àmbits i, especialment, des de l’administració

6. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) reclama que l’administració posi a l’abast dels metges una oferta formativa gratuïta, flexible i interactiva

7. Cal reservar 1.600 places de les que oferta el Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) per als metges que arriben cada any a Catalunya

8. L’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) posa a l’abast dels metges procedents de fora de Catalunya els cursos «Iniciació a la llengua catalana» i «Exercir com a metge a Catalunya. Què cal saber?»

9. Expressar-nos habitualment en català també contribueix a facilitar-ne l’aprenentatge

10. Cal ser sensibles amb els professionals que acaben d’arribar a Catalunya i que necessiten un temps d’adaptació, defugint el conflicte ideològic i les postures inflexibles

Nota de la Comissió de Deontologia sobre la competència lingüística del metge

Les conclusions del posicionament són les següents:

1. L’habilitat comunicativa, que permet una bona relació metge-pacient, ha de considerar-se part de la competència professional i, per tant, és un deure deontològic tenir cura perquè la comunicació s’adeqüi al context lingüístic i cultural i a les necessitats de la persona atesa.

2. Tot i la gran importància de les actituds i el llenguatge no verbal, cal considerar l’important valor de la llengua materna. El metge ha d’acollir la llengua en què millor s’expressi la persona atesa. Per tant, en territoris on hi ha coexistència de dues llengües oficials, el metge ha de ser competent en totes dues.

3. A Catalunya, correspon a les institucions sanitàries assegurar i afavorir l’aprenentatge del català als metges vinguts d’altres països.

Consulta la nota ampliada de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) aquí:

Fomentem el català des de la infantesa i en tots els àmbits, fins a la consulta del metge

Dra. Carme Busquets Secretària de la Junta de Govern

Des del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) tenim clara la importància d’usar la llengua catalana com la millor forma de defensa-la i de fomentar-ne l'ús. Per això, ens hem sumat a aquelles iniciatives que responien a aquest objectiu de posar en valor la nostra llengua.

El 2017, quan ens va venir a veure la lingüista de la Universitat Pompeu Fabra, Rosa Estopà, per presentar-nos el projecte del «Primer diccionari de medicina il·lustrat», no ens ho vam pensar dos cops a col·laborar-hi. Era el primer diccionari de medicina per a nens que es feia en català, el qual s’havia elaborat a partir del coneixement expressat pels mateixos nens i il·lustrat per diversos escolars de Primària de Catalunya. Ens va semblar una idea pionera i molt interessant per apropar als infants conceptes vinculats a la salut. Eren, en definitiva, conceptes amb els que ja es podien haver trobat en un entorn proper, al costat d’altres termes que potser els vindrien de nou però que crèiem interessant que en sabessin el significat. Primer, per aportar coneixement a aspectes que poden generar una certa por, com la malaltia, les vacunes o els virus i, segon, per donar eines des de la infantesa per poder explicar-se millor quan hi ha algun problema de salut.

Tant és així, que la col·laboració amb el diccionari va ser totalment proactiva. Vam buscar un grup de metges pediatres col·legiats perquè revisessin i completessin les definicions que havien fet els infants. Quan el llibre va estar acabat, des del COMG vam repartir-ne més de 600 exemplars a Primària i Secundària de les escoles de les comarques gironines perquè s’usés com a eina educativa, en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Aquest diccionari ha estat el punt de partida d’un projecte més gran, amb el qual encara estem vinculats i que ha derivat en un vídeo per als centres sanitaris i en una web-app amb jocs interactius, entre altres.

Encara relacionat amb la infantesa, recentment, ens hem sumat a l’acció «Per Sant Jordi, cap infant hospitalitzat sense conte», la qual consisteix a portar milers d’exemplars a 35 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria.

De nou, ens va sorgir l'oportunitat de col·laborar amb aquesta iniciativa, emmarcada en el projecte «Cap

«Tenim clara la importància d’usar la llengua catalana com la millor forma de defensar-la i de fomentar-ne el seu ús»

infant sense conte», promoguda pel professor de secundària i emprenedor Toni Argent. Ens va semblar que els objectius de l’acció coincidien molt amb els que defensa el COMG: fomentar l’ús de la llengua catalana, l’hàbit de lectura i la creativitat dels infants, i si a més significava acostar-los als centres sanitaris amb motiu de la Diada de Sant Jordi, el projecte incloïa la vessant de salut que feia tancar el cercle. Pel 23 d’abril, doncs, s’ha elaborat el conte LA GRAN FESTA, del quan se n’han repartit 110.000 exemplars a diversos centres sanitaris catalan.

Deixem la infantesa i entrem en l’adolescència i l’edat adulta. Per a aquests col·lectius, ens va semblar molt interessant donar suport a la iniciativa que ens va presentar un company nostre, el Dr. Antoni Beltran, metge de família a Sant Feliu de Guíxols. Ell ha elaborat el llibre «Ensenya’m la llengua», un recull d’expressions i de vocabulari popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties que el doctor va començar a detectar a la seva consulta que s’anaven perdent a favor de castellanismes i/o anglicismes. És per això que va decidir anar recollint en una llibreta aquelles expressions antigues, que encara poden usar alguns pacients d’edat avançada i que estan clarament en desús.

El llibre és, per un costat, un homenatge i reconeixement a la generació d’avis i àvies que han mantingut aquest vocabulari i, per l’altre, un crit d’alerta per a noves generacions que desconeixen bona part d’aquest

lèxic tan necessari per a expressar tot allò que passa dins del nostre cos en forma de signes, símptomes o sentiments.

A més, aquest és un projecte vinculat des dels seus inicis amb el Col·legi de Metges ja que, durant uns anys, el butlletí col·legial, en la seva col·laboració amb l’Espai del Metge Rural de Sant Feliu de Guíxols, incloïa una secció fixa amb paraules populars i/o col·loquials relacionades amb la salut.

Més enllà d’aquest apunt anecdòtic i de l’interès de la iniciativa, hem cregut important defensar, en sintonia amb aquest llibre, la importància que els pacients es puguin expressar a la consulta del metge en la seva llengua materna i amb aquelles expressions justes que expliquen un estat concret de salut o una dolència determinada, amb mots com empiocat, galipàndria, caparrassa, nyanyo o feridura

D’altra banda, també creiem important que el metge i la resta de professionals de la salut, com a bons receptors i comunicadors, siguin capaços d’entendre i fer servir un llenguatge planer i col·loquial, allunyat de tecnicismes sovint innecessaris per afavorir, d’aquesta manera, una relació més propera i familiar amb els pacients.

Per contribuir a la difusió de l’«Ensenya’m la llengua», vam repartir 300 exemplars de la primera edició a les escoles de Primària i Secundària de les comarques gironines i exemplars d’una edició més ampliada, pu-

blicada el 2024, a les biblioteques de la demarcació de Girona que hi han estat interessades, en col·laboració amb la Diputació de Girona. El llibre, gràcies a la proactivitat del seu autor, ha estat objecte de múltiples presentacions a diferents punts del territori català. Al llarg del 2025, el llibre també es repartirà als centres d’atenció primària de la demarcació.

Precisament per afavorir el coneixement i l’ús del català en l’acte mèdic, des del COMG hem posat a l’abast dels metges cursos de català gratuïts, online i amb plaça assegurada per a tots aquells professionals que es col·legien a Girona. Hem signat, recentment, un conveni amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) per garantir que els metges poden accedir als cursos, ja que la manca de places era un dels principals problemes per fer la formació gratuïta del consorci.

Des del 2019 oferim cursos de català 100% finançats. Primer van ser semipresencials i des de la pandèmia, totalment online en veure que és la modalitat que més s’adequa a les necessitats dels metges. Po-

sar a l’abast dels metges aquests cursos de català és una de les accions que ens fan sentir més orgullosos perquè creiem molt important que, per una banda, els metges que treballen a Catalunya coneguin i usin la llengua del territori i, pert l’altra, els pacients puguin expressar-se en català.

Per complementar aquesta oferta, des del COMG també oferim parelles lingüístiques, especialment a metges que s’acaben d’incorporar a treballar a Catalunya, per ajudar-los a aprendre i a conèixer el català, així com el funcionament del sistema de salut.

Com que creiem que la millor forma de defensar una llengua és fent-la servir, la comunicació del COMG és principalment en català i la nostra pàgina web (www. comg.cat) s’ha mantingut en aquest únic idioma en les diverses renovacions que ha viscut.

La llengua és la nostra identitat i des del COMG la defensem des de la infantesa, en tots els àmbits, fins a la consulta del metge.

DIXIMED per a pediatria

Un diccionari de medicina Il·lustrat per a nens, fet a partir del coneixement i del desconeixement que tenen els nens de la terminologia mèdica!

Rosa Estopà

Lingüista. Grup IULATERM de l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. Impulsora del projecte

DIXIMED per a pediatria

El portal DIXIMED per a pediatria és un projecte innovador i original que ofereix un diccionari de medicina, un atles del cos humà, jocs amb termes de medicina i un especial apartat sobre la COVID-19 amb un vocabulari de termes relacionats amb la pandèmia i infografies. El portal es va fer originàriament en català i s’ha adaptat al castellà i al gallec. Enguany s’està treballant en la versió en euskera.

Accedeix al portal en català aquí

Accedeix al portal en castellà aquí

El treball ha estat realitzat per un grup d’investigadors interdisciplinaris dirigits per mi mateixa, del grup IULATERM de l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra en el marc de diversos projectes competitius i ha comptat amb el suport i assessorament del Col·legi de Metges de Girona en diversos moments del procés d’elaboració i difusió del projecte. La versió en suport digital té molts avantatges perquè permet l’actualització permanent de les dades, la navegació interna entre les paraules del diccionari, incorporar jocs interactius i també incorporar veu. S’ofereix la possibilitat d’escoltar les definicions amb so a través de veus de nens i nenes.

DIXIMED utilitza una metodologia inclusiva botton-up que implica compilar un corpus de definicions i dibuixos fets per nens. Aquest corpus s’analitza i s'identifiquen aquells coneixements ben assolits i sobretot els desconeixements i els coneixements mal assolits, els elements distorsionadors, populars, imaginaris o falsos. A partir d’aquest coneixement trossejat i classificat, es construeixen definicions i infografies que permeten respondre i adequar-se al màxim a les necessitats cognitives i lingüístiques dels nens. Per exemple, si molts nens ens diuen que el càncer és un mot que els espanta i que és contagiós, que mata i fa caure el cabell, en la definició que els experts construeixen per a ells hem de revertir totes aquestes informacions perquè n’hi ha que no són certes i altres que s’han de matisar. Amb els falsos imaginaris o amb els fragments imprecisos o inventats, el grup d’experts treballa per crear coneixement positiu a partir del negatiu, però a la vegada aquesta acció ens permet establir empaties i complicitats amb els nens. Per exemple, molts nens creuen que l'anorèxia és un problema que afecta només les nenes, que els virus caminen i que el síndrome de Down és una malaltia que et fa ser baix (perquè Down en anglès és baix). Al diccionari expliquem en la definició que l’anorèxia és molt comuna entre els adolescents d'ambdós sexes, que els virus no es poden moure per ells mateixos i que el síndrome de Down no és una malaltia, sinó una diferència en els gens i que el nom prové del cognom del primer metge que la va descriure.

Disposem d’un corpus de 25.000 definicions i 15.000 dibuixos de termes relacionats amb la medicina fruit de la col·laboració amb 25 centres educatius. El projecte va començar el 2015 i des de llavors ha rebut diversos reconeixements: Primer premi Projectes a la Responsabilitat Social Universitària del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona (2019), Millor INICIATIVA d’alfabetització en salut (2022) de la Escuela Andaluza de Salud Pública i la Escuela de Pacientes de Andalucía,

primer premi a la Mejor INICIATIVA en el fomento del uso del idioma español para la divulgación conocimiento biomédico de los premios MEDES (2023) i segon premi dels Premis de Divulgació

Científica de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (2025).

Els materials també estan disponibles en format llibre. A més, des del portal del COMG es pot descarregar un set de píndoles multimèdia del diccionari per ser projectades en una pantalla. Totes les referències als recursos i a la bibliografia es poden trobar aquí:

Jugant a definir la ciència Portal IULAMED

Nou web i nova intranet per a col·legiats

El COMG disposa d’una nova pàgina web que inclou una nova àrea privada que permet fer tràmits online i consultar documents des d’un únic espai

La principal novetat que inclou el nou web és que unifica el que fins ara es presentava en dos apartats diferents: l’àrea privada i els tràmits online. L’objectiu d’aquesta unió és facilitar als col·legiats l’accés a una única àrea privada des d’on poder, per una banda, consultar documents només per a ells i, per l’altra, demanar certificats i modificar informació, entre altres.

A més, per facilitar l’accés a aquesta àrea privada, s’han modificat els codis d’usuari i cada col·legiat ha d’accedir amb el seu DNI, mantenint les claus d’accés de qui ja estava registrat a la intranet col·legial. Si no es recorda la clau, es pot recuperar a través de l'opció “Has oblidat la teva clau?”.

Per garantir la seguretat, és important recordar que cal tenir l’app del COMG instal·lada i ben acreditada per poder operar a través de la nova àrea privada.

El nou web del COMG recupera el color blau que ja havia usat anteriorment i busca ser molt més visual i fàcil de navegar, especialment per als col·legiats.

Tràmits que es poden fer des de l’àrea privada i des de

l’app

• Descarregar el certificat de la renda

• Descarregar certificat de col·legiació, de títol/ llicenciatura i de societat professional

• Actualitzar algunes dades, com les adreces

• Consultar documents només per a col·legiats, com els relatius a l’assemblea anual

• Compartir documents PDF amb el COMG (a través de l'opció «tràmit general»

• Consultar les teves quotes

• Veure avisos generats pel COMG

• Usar la recepta electrònica privada

Com accedir a la recepta electrònica privada?

MITJANÇANT EL WEB

ÀREA PRIVADA

Recorda que has de tenir instal·lada l’APP del COMG per poder realitzar aquest procés:

1. Ves al Playstore o a l’App Store del teu mòbil i busca COMG.

2. Descarrega l’aplicació i instal·la-la al teu dispositiu.

3. Un cop instal·lada, registra’t com a metge col·legiat amb les teves dades.

4. Sol·licita el teu codi CAID a suportapp@comg.cat amb una foto del teu DNI/NIE per ambdues cares i una foto teva de carnet. El rebràs amb un SMS al teu mòbil.

5. Introdueix el CAID al perfil de l’app. Identitat/Acreditar-se

6. Un cop introduït el CAID, ja pots operar

MITJANÇANT L

REGISTRE

Entrar a l’app del COMG des del mòbil

alidar autentificació a la campan

Com descarregar el document amb informació útil per a la declaració de la renda?

Recorda que has de tenir instal·lada l’APP del COMG per a poder realitzar tot aquest procés:

1. Ves al Playstore o a l’App Store del teu mòbil i busca COMG.

2. Descarrega l’aplicació i instal·la-la al teu dispositiu.

3. Un cop instal·lada, registra’t com a metge col·legiat amb les teves dades.

MITJANÇANT EL WEB

ÀREA PRIVADA

REGISTRE

MITJANÇANT L

Rebràs un correu electrònic @

ALTA USUARI

3 anys de l’Observatori del Campus de Salut

Va néixer l’abril del 2022 per fer un seguiment del projecte que ha d’incloure el nou Hospital Josep Trueta, noves facultats de Medicina i d’Infermeria i l’IDIBGI, entre altres equipaments

L’Observatori del Campus de Salut de Girona – Nou Trueta ha continuat amb les compareixences semestrals que es va comprometre a fer per contribuir a fer que el projecte sigui una realitat el més aviat possible o dins el termini establert, que és el 2030. Va ser el mes de juny del 2024 quan s’havia fet pública la creació del Consell Assessor del Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona. L’Observatori va donar suport a aquest nou instrument però va avisar que no abaixarà la guàrdia.

Va manifestar que hi havia poc treball conjunt entre totes les parts del campus i va demanar la creació d’una Comissió Tècnica del projecte que tingués una visió global, que fes un pla d’aprofitament de tots els espais i que valorés com s’havia de distribuir la recerca, la docència i l’assistència tenint en compte les necessitats del territori.

9 propostes opten a la redacció del projecte

El 2024 va acabar amb la publicació del concurs d’idees del campus, per part del Departament de Salut, del 24 d’octubre fins el 20 de desembre, data en què finalitzava el procés de licitació. S’han presentat 9 propostes arquitectòniques i d’enginyeria que opten a la redacció del projecte i direcció d’obra del futur campus. Actualment es troben en procés de valoració per part del jurat, que ja ha preseleccionat els 5 finalistes. La previsió és que durant la primavera del 2025 ja es puguin confirmar aquestes propostes que optaran a la posterior adjudicació del contracte, valorat en 25,37 milions d’euros.

Durant l’adjudicació, es convidarà als cinc licitadors guanyadors del concurs de projectes a presentar les seves proposicions pel que fa a la redacció del projecte com la direcció d’obra. Aquesta adjudicació es preveu que es pugui donar a conèixer durant el segon semestre del 2025. Un cop formalitzada l’adjudicació, s’establirà un termini de 24 mesos per a la redacció dels projectes bàsic i executiu.

El campus permetrà doblar l’espai assistencial en comparació amb la superfície que ocupen actualment els hospitals Trueta i Santa Caterina, passant a ocupar 220.000 m2

Alguns membres de l’Observatori.

Organització, preservació i difusió de l’arxiu del COMG

Miquel Casademont

Coordinador del projecte de digitalització dels fons documentals del COMG

Durant l’any 2024 i, en menor mesura, durant l’any 2023 (per la indisponiblitat dels professionals dedicats al projecte) s’ha continuat desplegant el programa iniciat l’any 2018. El gruix de les actuacions s’ha materialitzat en les accions que es descriuen a continuació.

La part més quantiosa de la dedicació s’ha esmerçat en la revisió i homologació de les dades extretes del tractament dels expedients de col·legiació tancats, contingudes a la base de dades de l’arxiu històric d’expedients que serà explotable des del web del COMG. Finalment, aquesta base conté les dades de 1.727 expedients tancats entre els anys 1934 i 1994, distribuïts d’aquesta manera:

Fins el 1945: 152 expedients

Entre el 1946 i el 1975: 456 expedients

Entre el 1976 i el 1994: 1.119 expedients

Cal recordar que les dades dels expedients tancats a partir de l’any 1995 estan contingudes a l’aplicació informàtica de gestió de col·legiacions. En el futur, aquestes dades s’extrauran mitjançant processos automatitzats recurrents per tal de documentar el currículum col·legial i professional de les persones col·legiades que hagin causat baixa fins a l’actualitat, amb l’objectiu de disposar d’un únic banc de dades.

S’ha digitalitzat la documentació essencial de 606 expedients de persones col·legiades tancats fins el 1975 i de 75 expedients més, majoritàriament corresponents a documentació històrica esparsa dels anys immediatament anteriors i posteriors al període de la Guerra Civil (1936-1939), rellevant per a documentar l’actuació del COMG. En 6 d’aquests expedients s’ha generat una còpia certificada atesa la seva rellevància administrativa, amb l’objectiu de preservar-los i, si escaigués, substituir els originals amb plens efectes probatoris. També s’han digitalitzat 8 números del butlletí, localitzats amb posterioritat a la digitalització del gruix de la col·lecció, i 23 reportatges fotogràfics en suport paper, un dels quals correspon a retrats antics de col·legiats.

Aquesta documentació s’afegeix a la que es va digitalitzar l’any 2021 i que es podrà consultar i explotar des del web del COMG mitjançant l’aplicació informàtica adquirida aquell mateix any.

La digitalització dels expedients de baixa de les persones col·legiades s’ha fet atenent als criteris següents:

Només els expedients tancats fins a l’any 1975, atès l’interès històric que presenten i l’afectació majoritària de les consultes amb finalitats de recerca que es produeixen. També per economitzar costos. Si en un futur cal ampliar la digitalització a expedients més recents (1976-1994), la seva documentació està tractada i organitzada per respondre a aquest objectiu.

S’ha discriminat la documentació amb continguts vigents que incideixen sobre l’honor, la intimitat i la imatge pròpia de les persones col·legiades, de manera que aquesta documentació, també digitalitzada si era rellevant, només serà accessible prèvia demanda justificada amb finalitats de recerca.

Atès que la voluntat de la Junta de Govern és oferir informació sobre tota la documentació d’interès històric que conté l’Arxiu, s’ha completat i actualitzat l’inventari de la resta de documentació que no s’ha digitalitzat, per tal que també sigui accessible i consultable presencialment. Són 133 unitats documentals la descripció de les quals serà accessible via web. Idèntic procés s’ha aplicat a la documentació

de conservació temporal mancada de valor per a la recerca, però de gestió necessària i obligada (465 unitats documentals). També s’ha descrit amb els mateixos paràmetres la documentació física en suport paper de les 124 unitats documentals digitalitzades l’any 2021 i de tota la que s’ha digitalitzat el 2024.

Quant a l’arxiu d’imatges, s’ha endegat la descripció i incorporació a l’aplicació informàtica de gestió de l’arxiu de la col·lecció fotogràfica, amb els 90 primers reportatges: 61 d’analògics digitalitzats i 29 natius digitals.

S’ha reorganitzat el dipòsit d’arxiu físic, redistribuint la instal·lació de la documentació tant històrica com administrativa i creant seccions especials per als expedients inactius i actius de les persones col·legiades.

Paral·lelament, s’han creat i obert els registres de consulta i d’eliminació de la documentació i s’ha donat suport a les tasques d’ordenació física i instal·lació del fons bibliogràfic històric.

Les accions d’aquest programa pluriennal tenen com a objectiu final i proper la gestió integral dels fons arxivístics del COMG i la seva obertura a internet.

Més de 40 anys al COMG

Xavier Roca Exgerent. Servint el col·legiat des del 1983

Vaig començar a treballar al Col·legi l’1 de juny del 1983, fins a la meva jubilació el maig del 2024. Durant aquests anys he passat per tots els estatus laborals: auxiliar administratiu, administratiu, cap d’administració, adjunt a gerència i gerència. Aquesta evolució m’ha permès viure i conèixer el Col·legi en totes les seves vessants.

He viscut l’evolució i crec que la transformació del Col·legi que ha passat de ser un estament purament burocràtic a una institució que dona molts serveis i avantatges a tots els col·legiats.

Durant tot aquest temps, he tingut la sort de treballar sota les directrius de diverses Juntes de Govern, presidides per fins a 6 doctors diferents: Lluís Fina Puig, Albert Casellas Condom, Hermel Vidal Farriol, Eudald Bonet Bonet, Benjamí Pallarès Oro i Josep Vilaplana Birba. I també la Dra. Eva Palau Gil, que va presidir la Junta Gestora els mesos que el COMG va estar intervingut en preparació d’unes eleccions.

La transformació del COMG ha estat total. Des de les eines amb què es treballava, començant pel llapis, les màquines d’escriure, les màquines d’escriure elèctriques fins a dia d'avui que està tot informatitzat i que es pot signar electrònicament amb totes les garanties.

Recordo les antigues assemblees anuals que es feien tal com marquen els Estatuts. Durant molts anys se celebraven en una població d’una comarca diferent per així recórrer tota la província. Era una jornada festiva amb activitats lúdiques per als acompanyantsmentre es celebrava l’assemblea. Després es feia un dinar de germanor que acabava amb un sorteig de diversos regals.

Durant aquests més de 40 anys, hem estat en seus diferents a la ciutat de Girona: al carrer Lorenzana, 35 i al carrer Bonastruc ça Porta, durant el temps que es feien les obres a l’Edifici Fòrum, que n´és l’actual seu.

Un dels records més curiosos que tinc és que quan vaig començar a treballar, mentre esperava, em vaig asseure al mateix banc de la seu del COMG al carrer Joan Margall on m’asseia quan tenia 5 o 6 anys i anava de visita al Col·legi amb el meu pare.

Sense cap mena de dubte, una de les millors coses de tots aquests 41 anys han estat els companys; en els meus inicis, perquè em van ajudar a conèixer la feina, i els últims anys, perquè totes les companyes han fet molt més fàcil la meva feina i que em costés molt prendre la decisió de jubilar-me.

Llarga vida al COMG i fins sempre!

La nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències (MUE)

Mireia Puig i Campmany

Vicepresidenta de la Junta COMB

Presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències (SoCMUE)

Membre de la Comisión Nacional de la Especialidad MUE

El passat 3 de juliol de 2024, el Reial Decret RD 610/2024 va establir la creació a l’Estat espanyol de l’Especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències (MUE). Aquest reial decret fou el punt final a les demandes de més de 30 anys de professionals d’aquest àmbit i de les societats científiques d’urgències i emergències. Però sobretot, és un punt d’inici d’un conjunt de responsabilitats que cal entomar a partir d’ara.

La MUE es refereix al coneixement dedicat a les malalties o lesions imprevistes, a qualsevol malaltia en el seu moment agut, que suposi una amenaça immediata per a la vida d'una persona i l'assistència de la qual no pot ser demorada. Inclou, per tant, totes aquelles circumstàncies on l'absència d'atenció mèdica pot resultar un greu perill per a la salut del pacient, deteriorament greu de les seves funcions fisiològiques o disfunció greu de qualsevol òrgan o part del cos. La MUE és, de manera similar a la Medicina Interna, la Medicina Familiar i Comunitària o la Geriatria, nuclear i troncal, requereix del coneixement ampli de tots els àmbits de la medicina, i comparteix competències transversals amb altres especialitats. Però la seva pràctica clínica presenta unes característiques particulars i úniques que fan necessari que el metge que l'exerceixi aprengui i entreni competències i habilitats específiques.

Com dèiem al principi, les responsabilitats que tenim a partir d’ara són cabdals i cal assumir-les el més ràpidament possible.

En primer lloc, la Comisión Nacional de la Especialidad (CNE) MUE, constituïda el 4 d’octubre de 2024 per 9 metges que el Ministerio ja ha reconegut amb la nova especialitat MUE, ha iniciat les seves activitats. La primera, elaborar un Programa Oficial de l’Especialitat (POE). La segona, s’ha constituït, tal com dicta el Reial Decret, la Comisión Delegada de Atención Inmediata, formada per dos vocals de la CNE de MUE i dos vocals de la CNE de Medicina Familiar y Comunitària, per establir els criteris d’activitats transversals dels dos POEs. Tercera, ha començat la valoració dels expedients de tots aquells professionals que podran optar a la nova titulació d’especialista per la via directa o a través d’un examen. Tot i això, el recurs interposat per diferents organitzacions a la implantació del RD, ha suspès cautelarment l’expedició dels títols d’especialista. Però cal insistir que no s’ha aturat l’avaluació d’expedients per part de la CNE, i que el Ministerio ja havia previst esperar a la valoració de tots els expedients i expedir els dels metges que podien accedir per la via directa, tots de manera simultània quan s’haguessin valorat el conjunt d’expedients. Esperem que la suspensió cautelar no endarrereixi aquest punt. Quarta, la CNE està elaborant els criteris d’acreditació de les unitats docents, per tal que es puguin constituir i acreditar-se per a la formació dels nous residents. S'espera que totes les activitats que està duent a terme la CNE estiguin completades abans del final del primer semestre de 2025.

Finalment, una tasca molt important que tenim a partir d’ara, i que ens implica a tots, és participar de les decisions estratègiques que han de permetre que l’especialitat comporti també una millor capa -

citat per donar una resposta sanitària de qualitat i segura, disposar de més professionals entrenats i dedicats a aquest àmbit, conèixer millor i poder planificar garantint una distribució equitativa. Tot plegat, facilitant la professionalització definitiva dels serveis d'urgències, amb equips constituïts, cada dia de l'any i durant les 24 hores, per experts urgentòlegs integrats en equips estables. Amb una activitat anual al voltant dels 22,8 milions de consultes urgents als

hospitals del sistema nacional de salut i 9 milions en els serveis del 112/061 a l’Estat espanyol durant el 2022, els professionals d’urgències i emergències, els col·legis professionals i les societats científiques tenim molt a dir per oferir la millor assistència urgent i emergent a la nostra població.

Decàleg de la Comissió de Deontologia

Recomanacions per a l’aplicació correcta de l’adequació del tractament amb l’objectiu d’evitar actuacions que no aportin prou benefici o que provoquin un patiment evitable

La medicina actual pot fer molt més per als pacients que anys enrere, però també pot augmentar-ne el patiment, fruit de tractaments cada vegada més agressius i de l’increment de la fragilitat. Més enllà de la quantitat de vida, el metge, en la proposta de trac-

Adquirir l’hàbit de valorar el risc/ benefici dels tractaments i/o proves complementàries que es pensen proposar o que s’estan aplicant en pacients amb mal pronòstic vital o en situació de final de vida.

Disposar de la màxima informació biològica i mèdica del pacient: patologia de base, antecedents patològics, situació funcional i cognitiva…

Obtenir la màxima informació psicobiogràfica del pacient . És necessari conèixer i consultar la història clínica compartida de Catalunya i consultar si existeix un Document de Voluntats Anticipades (DVA) o un Pla de Decisions Anticipades (PDA).

Propiciar el consens entre tots els membres de l’equip i els diferents especialistes implicats en els casos complexos.

tament, ha d’adequar l’ajuda que ofereix a la qualitat de vida, de manera personalitzada i ponderada amb el malalt. La primera lleialtat del metge ha d’ésser envers la persona que atén i és un deure del metge evitar-li el patiment.

Consulta el decàleg més ampliat de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) aquí: 6. 1. 2. 8. 3. 9. 10. 4. 5.

Prendre la decisió amb el pacient o amb els familiars, si aquest no és competent.

7.

Donar importància a la comunicació, ja que és fonamental.

Ajudar el pacient i els familiars a decidir.

Mantenir la comunicació i una relació empàtica i comprensiva durant tot el procés.

Deixar constància argumentada a la història clínica dels passos seguits que han portat a decidir la intensitat terapèutica.

Reflectir de manera inequívoca a la informació escrita dels informes d’alta i informes d’èxitus el raonament clínic emprat per a prendre la decisió de fer una adequació del tractament.

Enquesta sobre els valors del professionalisme mèdic

Els canvis generacionals i demogràfics dels darrers anys, un context d’integració veloç de les innovacions i de les noves tecnologies que han impactat en l’exercici professional i els nous models organitzatius han fet variar la concepció i la dinàmica de la relació metge-pacient i han conduït a un cert replantejament dels valors clàssics del professionalisme i a l’emergència d'altre de nous.

La Comissió de Deontologia del CCMC ha fet una enquesta per conèixer i revisar l’estat actual d’identificació dels metges amb aquests valors, readaptar-los o incorporar-ne de nous.

El GIPS es consolida

El Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS) s’ha consolidat aquest 2024 com una entitat referent dins l’ecosistema de la innovació, la tecnologia i l’emprenedoria relacionades amb la salut. El GIPS, que es defineix com un espai ampli de debat i reflexió i de caràcter multidisciplinari, es va convertir en associació i ara els membres hi poden participar com a socis, associats o entitats col·laboradores.

Són moltes les activitats i trobades que s’han dut a terme durant el 2024 i que han posat de manifest la crescuda del GIPS. Una de les jornades més característiques són els anomenats ‘Cafès GIPS’, que són trobades informals sobre diferents temes per donar a conèixer diversos casos d’èxit on la col·laboració entre disciplines ha estat clau.

Durant el 2024 s’han celebrat sis Cafès GIPS i l’Hospital Josep Trueta de Girona en va acollir dos.

El primer, que es va celebrar a finals de febrer, va tractar sobre tecnologia per a UCIs i quiròfans smart i va servir per a debatre sobre la importància de la incorporació de nous perfils professionals i innovadors dins el món de la medicina. El segon es va centrar en l’enginyeria biomèdica i el seu potencial en la gestió, la innovació i els reptes tecnològics dels centres sanitaris.

A finals d’abril, el Cafè GIPS es va desplaçar fins a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell per debatre sobre la transferència tecnològica en l’àmbit de la salut. Mesos més tard, el Col·legi de Metges de Tarragona en va ser la seu per parlar d’innovació, tecnologia i salut, i va servir per compartir experiències, presentar projectes innovadors i, sobretot, fer xarxa entre professionals de l’àmbit clínic i tècnic de la província de Tarragona. Uns dies després, La Salle Campus Barcelona va ser la seu d’un altre Cafè GIPS, aquest amb l’objectiu de presentar la potència del sector

salut als estudiants de grau i de màster d’enginyeria de la salut. L’últim Cafè GIPS del 2024 es va celebrar el desembre a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, i va tractar sobre el paper de l’arquitectura en la creació d’espais de salut i la necessitat de comptar amb els pacients per a la humanització d’aquests espais.

A banda dels Cafès GIPS, l’associació va organitzar la 3a Jornada Anual, que es va fer al Recinte Modernista de Sant Pau i va tractar del pas de la formació a l’aplicació clínica. A més, el GIPS també va participar en la 1a Jornada de ciència i tecnologia per al desenvolupament humà. Aquest

acte, que es va celebrar al Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB, va sevir per donar a conèixer exemples de bones pràctiques en cooperació per al desenvolupament vinculada a la salut.

Finalment, també cal destacar la participació en la presentació del Quadern de la Bona Praxi sobre la incorporació de tecnologia mèdica innovadora i els convenis de col·laboració que s’han signat amb la UPC i Bioinformàtics Barcelona per tirar endavant projectes de recerca i treballar conjuntament per satisfer les necessitats i els reptes que implica la incorporació de la tecnologia a l’àmbit de la salut.

Estudi sobre el burnout

La Fundació Galatea i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) porten a terme un projecte pioner per detectar els trets comuns dels professionals amb baixos nivells de burnout

La iniciativa duu per títol Caracterització dels professionals sanitaris que presenten baixos nivells de burnout professional i ha estat una de les guanyadores de la Convocatòria Connecta 2023 de l’Observatori Social de la Fundació «la Caixa», que promou la col·laboració entre el món acadèmic, el tercer sector i l’administració pública amb la finalitat de recollir dades que ajudin a abordar reptes socials.

El projecte de recerca, que es porta a terme en dues fases, està liderat pel doctor Oriol Yuguero, investigador principal del grup de recerca Ètica, Equitat i Eines Digitals per a la Millora de la Salut (e-RLab) de l’eHealth Center de la UOC.

Canviant la perspectiva

Tradicionalment, s'ha estudiat molt el malestar psicològic i emocional dels professionals de la salut i les seves causes. Aquest projecte pretén capgirar la perspectiva convencional i identificar si els treballadors que, malgrat les adversitats, continuen motivats per la seva feina, tenen característiques en comú.

Identificar aquests hipotètics patrons permetria obtenir evidències per a dur a terme noves accions formatives de promoció de la salut i d’autocura fonamentades en aquestes conclusions. Sempre, però, sense deixar de reivindicar les millores que paral·lelament el sistema sanitari necessita.

El projecte es duu a terme en dues fases: la primera, més quantitativa ha de servir per detectar professionals amb baix nivell de burnout, mentre que la segona serà qualitativa.

OBJECTIUS DEL PROJECTE:

Identificar les diferències entre els trets comuns en funció de la categoria professional, edat i gènere

Detectar i avaluar possibles fluctuacions en el burnout dels professionals

Explorar si l'ús de realitat virtual és útil per a simular situacions estressants o complexes amb professionals

22a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica

L’impacte del canvi climàtic en la salut i en el sistema sanitari va ser el tema central de la cita anual a Puigcerdà

La jornada va incloure la conferència inaugural, Salut planetària: quan la salut humana i la del planeta van juntes a càrrec del doctor en Medicina, investigador sènior d’ISGlobal i copresident de The Lancet Cowntdown Europe, Josep Maria Antó, i diverses taules rodones, entre altres iniciatives.

Impacte del canvi climàtic i necessitats assistencials presents i futures

La metgessa adjunta del servei d’Urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova, Cecília Llobet , va exposar que l’equip de l’hospital lleidatà es va plantejar estudiar si episodis d’elevada contaminació i altres fenòmens climàtics (com les tempestes de pols sahariana) també podien tenir relació amb els

increments sobtats de pacients amb convulsions i amb risc de suïcidi que, en determinats moments, observaven al servei. En una primera fase de l’estudi que compara les dues zones climàtiques diferenciades de la demarcació de Lleida: la plana i la muntanya, els investigadors han pogut relacionar fins al moment elements climàtics amb el risc de patir convulsions.

«Potser encara no som prou conscients del que estem vivint. Hi ha moltes coses que pensàvem que no podrien passar i que estan passant». Així va iniciar la seva intervenció l’especialista en malalties infeccioses de l’Hospital del Mar i membre de la Junta del CoMB, Robert Güerri . L’increment de les temperatures ha alterat els ecosistemes i ha propiciat, per exemple, que vectors com mos -

quits i paparres, hagin allargat el seu cicle biològic durant l’any. Això, sumat a l’enorme increment de desplaçaments i interaccions mundials, ha afavorit que infeccions virals i bacterianes procedents d’altres zones del planeta hagin trobat al nostre entorn les condicions ambientals idònies per a la seva transmissió. És el cas de malalties com el dengue, la febre del virus del Nil occidental o la febre Crimea-Congo, de les quals ja hi ha hagut casos autòctons a l’Estat espanyol.

Tindrem altres malalties i altres pandèmies?

El veterinari, catedràtic de la UAB i investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), Joaquim Segalés , va recordar que el 75 % de les malalties emergents en els darrers anys són d’origen animal o hi estan relacionades. Segalés va instar a abandonar la tradicional «visió antropocèntrica» de la salut i va recordar que, actualment, ja vivim una

greu «pandèmia silenciosa»: la de les resistències microbianes als antibiòtics, que, en el cas dels animals de granja, ha obligat a reduir en un 60 % l’ús d’antibiòtics en els darrers anys a l’Estat espanyol.

L’epidemiòleg i membre de la Junta del CoMB, Antoni Trilla , va posar l’atenció en allò que encara no hem après de la pandèmia de COVID-19. Trilla va assenyalar mancances en vigilància epidemiològica, en salut pública i en recerca, que cal revertir. «Moltes de les malalties de les quals hem parlat avui, fa uns anys les explicàvem a les facultats com a malalties importades, però això està canviant», va afirmar. Tenint en compte que «el risc zero no existeix, és imprescindible dedicar esforços a detectar les amenaces, vigilar i mitigar, quan sigui necessari».

La física, catedràtica de la UPC i investigadora del grup BIOCOM-SC, Clara Prats, va deixar clar que, ara per ara, ni la intel·ligència artificial (IA) ni els models matemàtics poden predir quan es produirà la propera pandèmia. «Ni tan sols amb una infecció tan

estudiada com la COVID-19, es pot predir avui dia quan n’arribarà una propera onada, per tant, encara menys quan parlem de quelcom que no coneixem», va admetre Prats. El que sí que permeten els models matemàtics és detectar «comportaments estranys», canvis en els patrons normals que ens indiquen que alguna cosa pot arribar a passar i que han de servir com a alerta per activar la vigilància i fer prevenció secundària.

Com poden contribuir la professió mèdica i el sistema sanitari a reduir la seva petjada climàtica?

El metge de família i director general de la Fundació Sanitària Mollet, Jaume Duran, va resumir els eixos principals que defineixen l’Hospital de Mollet com un hospital sostenible (Green hospital). Duran es va referir a elements estructurals, com ara la mateixa concepció arquitectònica de l’edifici (amb patis de llum, per exemple) o la instal·lació d’energia geotèrmica, però també va insistir en la gran importància que

té el disseny dels processos i, sobretot, la implicació de tot l’equip i el paper dels professionals com a prescriptors i models (Green ambassadors) a l’hora de generar canvis.

Xavier Pérez Berruezo, metge de família i director gerent de l’ICS, va desglossar alguns dels objectius que s’ha marcat i està duent a terme el major proveïdor del sistema sanitari públic català, després d’una auditoria mediambiental: incorporació de vehicles elèctrics, híbrids i de gas; contractació d’energia verda; implantació de panells fotovoltaics a 280 centres per tal que proveeixin energia per satisfer fins al 15 % del consum, o reutilització tèxtil a les bugaderies són alguns exemples de les accions dutes a terme. A més, el nou Hospital de Viladecans ha esdevingut el segon hospital verd de Catalunya, amb una aposta per la geotèrmia i la il·luminació natural, entre altres.

Beca e-health COMG

L’ajut per a projectes de recerca i innovació en tecnologies de la salut recau en una proposta de telemonitorització de pacients amb medicació hospitalària de dispensació ambulatòria

El projecte, becat amb 12.000 euros, proposa implantar, amb l’ajuda d’un assistent virtual que emprarà tecnologia de veu i intel·ligència artificial, una nova forma de seguiment online a temps real per millorar l’experiència dels pacients de seguiment ambulatori amb dermatitis atòpica, com la patologia escollida per posar en marxa el projecte. El 2023 es van atendre a les consultes externes del servei de farmàcia dels hospitals de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS), hospitals de Calella i Blanes, aproximadament 4.400 pacients amb medicació hospitalària de dispensació ambulatòria -MHDA-, segons les dades del programa de facturació de MHDA.

La idea és adaptar una eina de telemonitorització existent (l’aplicatiu BC Home de BetterCare), que ja s’ha utilitzat per al seguiment de pacients amb patologies cròniques que no reben tractaments MHDA de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, per fer aquest

nou seguiment clínic i farmacoterapèutic a aquest nou grup de pacients amb tractaments MHDA, iniciant amb dermatitis atòpica. Ja s’ha fet seguiment a més de 100 pacients d’hospitalització domiciliària amb aquest aplicatiu. La incorporació d’un assistent virtual busca oferir una eina amigable per als usuaris i reduir una possible manca d’adherència als dispositiu mòbils.

«L’e-health és la beca més quantiosa del COMG. Es va crear el 2018 amb la Universitat de Girona per potenciar treballs transversals i multidisciplinaris en l’àmbit de la salut»

Com funcionarà?

La idea és que el pacient i l’equip de professionals estiguin permanentment connectats. El pacient a través d’una aplicació mòbil que es descarregarà de forma gratuïta i que s’activarà mitjançant un codi QR, configurat prèviament des del mateix hospital, i l’equip de professionals a través de la plataforma mHealth, web que pot consultar des del despatx o des de qualsevol tauleta que tingui integrada l’eina.

«L’ajut e-health es lliura anualment en el marc d’un acte que busca fer seguiment dels projectes anteriorment becats»

Els criteris d’inclusió en el projecte són: ser pacients majors de 18 anys amb dermatitis atòpica i tractament actiu estable (mínim 3 mesos) que acceptin participar-hi voluntàriament i que disposin d’un smartphone.

La telemonitorització permet recollir dades electrònicament, obtenir informació àgil sobre l’estat de salut, millorar el seguiment de malalties cròniques i anticipar-se a l’aparició de problemes de la malaltia. Permet disminuir visites presencials, càrregues de treball i costos sanitaris. Pel pacient, millora la comunicació amb l’equip assistencial, l’autocura/control de la malaltia i la satisfacció. Inicialment, es farà un seguiment de 6 mesos a cada pacient.

Equip multidisciplinari

El projecte s’emmarca en la línia de telemonitorització del Grup de Salut Digital-CSMS-IDIBG i està liderat per Eva Martinez i Paula Pena, farmacèutiques del Servei de Farmàcia de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, i el Dr. Alberto Zamora, del Grup Trabslab-UDG. També hi participen altres professionals del Servei de Farmàcia, d’atenció domiciliària, de documentació clínica, analistes i programadors informàtics, entre altres.

L’IMPORTANT ÉS ESCOLTAR-TE

Ajuts al Talent Gironí 2024

Impulsats per Dipsalut i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona en col·laboració amb el COMG, l’IAS, ICS i l’ICO

Les beques al talent gironí són ajuts post-residència per a professionals sanitaris amb l’objectiu que puguin combinar l’activitat assistencial amb la investigació. La beca permet incorporar-se a un grup de recerca de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) durant un any, prorrogable fins a un any més. La persona becada s’escull mitjançant un procés competitiu que avalua la seva trajectòria i la proposta del projecte de recerca que vol realitzar amb l’ajuda, així com la trajectòria del grup de recerca on s’incorporarà. Les beques s’han lliurat en el marc de la I Jornada Talent Gironí en Recerca i Salut, celebrada el març de 2025.

Becats 2024

Carlos Moliner Abós

Projecte: «Utilitzar la composició genètica de la miocardiopatia dilatada per millorar la precisió del pronòstic»

Centre: ICO Girona

Roser Fort Culillas

Projecte: «Projecte pilot per a la implantació de la tècnica de seqüenciació de nova generació (NGS) en càncer de mama a Girona»

Centre: ICO Girona

*Beca recollida pel Dr. Joaquím Bosch

Beques MIR 2024

Són ajudes anuals per a la rotació de metges residents de la Universitat de Girona en algun hospital estranger de referència

Becat: Dr. Arnau Álvarez Vila

Especialitat: Pediatria.

Centre de rotació: Hospital Erasmus de Rotterdam.

Patrocinador: Banc Sabadell

Becat: Dr. Augusto Octavio Natali

Especialitat: Medicina Familiar i Comunitària.

Centre de rotació: Hospital Universitari Porte de Hal de Brussel·les.

Patrocinador: Mutual Mèdica

Becada: Dra. Judit Pujol Corney

Especialitat: Medicina Familiar i Comunitària.

Centre de rotació: University Medical Centre Utrecht (Països Baixos).

Patrocinador: ASISA

Becada: Dra. Beatriz Gómez Horsfield

Especialitat: Hematologia i Hemoteràpia.

Centre de rotació: Bars Cancer Institute de Londres.

Patrocinador: Mutual Mèdica

Experiencia MIR al Maudsley Hospital de Londres

Extracte de la memòria presentada Dra. Judit Iñiguez Grané,

Psiquiatria IAS

Resident de 4t any

Beca MIR 2023

Recomanacions i opinió

Després de tenir l’oportunitat d’estar a Londres durant 3 mesos, puc afirmar que aquesta rotació va superar les meves expectatives en molts aspectes. El Hospital Maudsley és un centre de referència en salut mental amb una extensa i complexa xarxa de salut mental, però alhora ha sabut mantenir una actitud propera amb els pacients i entre els diferents membres dels equips i els diversos equips que l’engloben.

La meva opinió pel que fa a l’estada és molt positiva. Sortir fora del teu centre et permet poder conèixer altres maneres de treballar, però si a sobre ho fas en un altre país, en el que els recursos sanitaris són més abundants, et permet fer-te una idea de futur de com t’agradaria que la salut mental anés evolucionant en el futur a Espanya. Crec que m’enduc a casa un bon grapat d’idees que intentaré aplicar i difondre entre els meus companys a Girona.

Aplicabilitat pràctica al meu dia a dia

Tornant al meu entorn habitual després d’aquesta experiència, he incorporat de manera proactiva el coneixement i les habilitats adquirides.

Les estratègies i maneres que tenien d’orientar els pacients (des d’una visió global – biològica, clínica, relacional i social), la relació amb els pacients i les seves famílies —gens paternalistes— propiciant l’autonomia sobretot en pacients majors de 12 anys, la manera com prioritzaven els tractaments psicoterapèutics per sobre dels farmacològics… A més, també destacaria el gran treball en equip, com es recolzen entre els treballadors i s’arriben a plans d’accions comuns, traient responsabilitzat al treballador de manera individual i posant més èmfasi en l’equip global des de diferents punts de vista (clínic, social, mèdic).

A més, la perspectiva internacional que vaig obtenir a Londres m’ha permès apreciar millor les diferències en la pràctica mèdica i adaptar millor la meva pràctica a les necessitats dels meus pacients.

Així mateix, havent tornat i havent pogut compartir tot el que he pogut presenciar i aprendre amb la resta de companys del meu hospital, obre una porta a l’esperança que l’atenció que oferim al nostre centre pot millorar en un futur.

El testimoni

Conclusions

Ara, amb la distància necessària per reflexionar, puc dir amb seguretat que la meva estada al Maudsley Hospital va ser extremadament positiva. Vaig entrar amb una ment oberta i amb una idea poc definida de com seria la rotació, i surto amb una idea diferent de la salut mental infantojuvenil i amb un millorat domini de l’anglès mèdic.

Vull expressar la meva sincera gratitud a tot l’equip tant d’interconsulta com del centre de salut mental infantojuvenil (CAMHS) del Maudsley Hospital. Especialment, a la doctora Violeta Pérez-Rodriguez: el

seu suport, la seva orientació i el seu mentoratge han estat inquantificables. La seva influència ha marcat profundament la meva experiència a Londres.

Per últim, m’agradaria agrair al Col·legi Oficial de Metges de Girona i a Mutual Mèdica pel suport econòmic en forma d’aquesta beca per poder gaudir la meva estada, així com a l'Hospital Martí i Julià de Salt per fomentar les rotacions externes.

Cinc beques Joan Bruguera

Per formació mèdica, són les beques més antigues de Girona, daten del 1464 quan es crea la Fundació Joan Bruguera, una de les més antigues de Catalunya

Les lliura anualment la Fundació Joan Bruguera, formada per l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i el COMG, per a formació mèdica. Estan dotades amb un total de 12.000 euros.

• Becada: Dra. Berta Tió Muntades

Estada: Rotació de dos mesos en el camp de la cirurgia esofagogàstrica a l’Amsterdan University Medical Center

• Becat: Dr. Guillem Pla Escrivà

Estada: Rotació a la Unitat de Reanimació de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid

• Becada: Dra. Meritxell Lladó Vilar

Estada: Rotació de dos mesos a l’Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca de la Comunitat de Madrid

• Becat: Dra. Marta Bertrand Torres

Estada: Rotació de dos mesos en el maneig quirúrgic de la paret abdominal complexa a l’Hospital Puerta del Hierro de Majadahonda, a la Comunitat de Madrid

• Becada: Dra. Andrea Izquierdo Marquisà

Estada: Estudi d’optimització hemodinàmica guiada per l’índex de predicció d’hipotensió per a reduir el dany microcardíac postoperatori.

Contribuint a la cooperació sanitària

A través del COMG-Ajuda, es destina el 0,7 % del pressupost anual a iniciatives de cooperació sanitària vinculades a col·legiats

Fa més de 15 anys que el COMG-Ajuda dona suport a projectes en diversos punts del món on les condicions sanitàries mínimes no estan cobertes. La

Fundació GIRAFRA Girona per Àfrica

Fundació sense ànim de lucre que des del 2007 està realitzant projectes d’ajuda al desenvolupament humà a diversos països africans. Durant el 2024, el projecte ha fet 11 actuacions a 5 països diferents: República Democràtica del Congo, Etiòpia, Costa d'Ivori, Uganda i el Camerun. L’ajuda del COMG es destina a donar suport a l’atenció a pacients depanocítics al Centre Mèdic Social Walé de Yamusukro, a Costa d'Ivori.

convocatòria 2024 s’ha resolt a favor dels següents projectes:

Salut Empordà Cooperació (SEC)

El 2018 es va realitzar un projecte d’enviament de material mèdic al centre de salut de Thillé Boubakar, al Senegal. Des d’aleshores, s’han dut a terme 4 projectes més: formació en esterilització i aportació d’un autoclau (2019), formació bucodental amb aportació de raspalls de dents i material escolar (2020), rehabilitació de l’àrea Maternitat (2021) i donació d’un petit laboratori de proves diagnòstiques (2022). L’ajuda del COMG es destina ara a fer una formació en ecografia al personal mèdic del centre de salut de Thillé.

Amics de Boulembou

ONG de codesenvolupament amb seu a Salt que treballa des del 2006 en diferents projectes amb l’objectiu de millorar les condicions de vida a una zona rural del Senegal. Ha posat en marxa un Poste de Santé al poble de Boulembou, que dona cobertura en atenció primària i salut maternoinfantil a aquest poble i a 16 pobles veïns. L’ajuda del COMG es destina a introduir l’ecografia obstètrica portàtil com a eina de diagnòstic i seguiment de l’embaràs al Poste de Santé.

Amb les teves mans

Associació que té com a finalitat la millora de les condicions mèdiques a diversos països africans , com per exemple Gambia. L’ajuda del COMG es destina al projecte AMINATA sobre la implantació de CPAPS neonatals en aquesta població africana.

Associació que treballa per prevenir la desnutrició infantil entre famílies supervivents de violència de gènere a San Lucas Tolimán, Guatemala. L’ajuda del COMG es destina a la implementació de material audiovisual en espanyol i kaqchikel per ampliar l’abast de les accions educatives i reforçar el missatge mitjançant elements culturals com la forma de vestir maia i referències a l'alimentació local. També a realitzar tallers grupals dirigits a famílies amb l'objectiu de sensibilitzar sobre la seguretat alimentària i la prevenció de la desnutrició infantil.

Kemonïk

Altres beques COMG

Aquest 2024 també s’ha becat el millor TFG de protocol mèdic i la millor comunicació dins la jornada de cloenda de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques

En el marc de la 11a promoció de la Facultat de Medicina de Girona (2018-2024), el COMG va atorgar el premi al millor TFG de protocol mèdic a Aleix Sala Galobardes en una jornada que va tenir lloc al Palau de Congressos de Girona.

En el marc de la XXXIX Jornada de Cloenda de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques , el COMG va lliurar la millor comunicació al projecte «Craniectomia descompressiva en hipertensió intracranial refractària al tractament mèdic» de Laia Tarré, Patricia Sebastián, Mireia Sola i Cristina Fuster, el Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Trueta i la Université du Québec à Montréal del Canadà.

més de 5.000 famílies van confiar en nosaltres.

L’any passat 5.000 famílies ens van triar a la demarcació de Girona, més de 5.000 famílies van confiar en nosaltres.

IFMiL

Formació de postgrau en atenció inicial a les urgències i ampliació del catàleg de formació en ecografia clínica

L’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) va tancar durant el mes de juny de 2024 la primera edició del postgrau d’Atenció Inicial a les Urgències, una formació específica en l’àmbit de les urgències extrahospitalàries que va comptar amb la participació de 192 alumnes, tots ells professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS). A més, al setembre de 2024 s’iniciava una segona edició per a altres 100 professionals de l’ICS. Per tant, l’IFMiL ha consolidat aquest projecte de formació a mida en l’àmbit de les urgències extrahospitalàries, que vol adaptar i oferir a altres organitzacions sanitàries i equips assistencials.

Aquest postgrau d’Atenció Inicial a les Urgències té com a objectiu dotar els metges i metgesses de les actituds i les habilitats necessàries per fer una primera atenció urgent als primers nivells assistencials, tant als serveis d’urgències dels centres d’Atenció Primària com als CUAP.

Els gairebé 200 metges i metgesses que han finalitzat la primera edició, una trentena dels quals residents a Girona, treballen en l’àmbit hospitalari però sobretot en l’atenció primària. L’alta satisfacció del curs (8,5/10) ha generat que la gran majoria d’aquests alumnes hagin decidit continuar formant-se amb l’IFMiL en el màster d’atenció mèdica urgent que dona continuïtat a aquest postgrau i que es va iniciar el mes de setembre de 2024.

La formació de postgrau en atenció inicial a les urgències ha permès als professionals conèixer aspectes clau del sistema i de la mateixa atenció, fent èmfasi en les principals síndromes i símptomes. Amb el màster d’atenció mèdica urgent els participants podran ampliar les seves capacitats diagnòstiques i de tractament. Aprofundiran en l’ús i interpretació de l’ecografia o l’electrocardiograma, incidint en aspectes clau en l’assistència a menors, amb especial atenció a la salut mental (espectre ansiós, depressiu, autista, psicòtic...), la violència física i sexual o treba-

llant des de la perspectiva de l’autocura i el benestar dels mateixos professionals en situacions de risc. A més, els alumnes del màster faran un projecte aplicat com a TFM que els permetrà traslladar i aplicar tots els coneixements adquirits a un projecte real.

La formació en lideratge mèdic

El mes de juny de 2024 finalitzava la tercera promoció del postgrau «Visió estratègica, habilitats i valors per al lideratge mèdic» que va comptar amb la participació de 28 alumnes, mentre que al mes de setembre es donava el tret de sortida a dues edicions més: la quarta edició del postgrau, amb 30 professionals de diverses organitzacions i àmbits assistencials, i una edició corporativa per a 24 metges i metgesses l’ICS de tot Catalunya, tant de l’àmbit de l’atenció primària com de l’hospitalari.

Amb tres edicions finalitzades, el postgrau de lideratge mèdic ha esdevingut un referent en la formació estratègica i directiva del col·lectiu mèdic. Des de l’IFMiL es valora molt positivament la implicació i l'interès que estant tenint les organitzacions sanitàries amb el projecte, ja que, gràcies a això, s’ha pogut comptar amb professionals de diferents àmbits assistencials que ocupen o ocuparan posicions de lideratge dins els seus equips i organitzacions.

Catàleg de formació en ecografia clínica

L'any 2024 l'IFMiL ha apostat per augmentar l’oferta formativa en l’àmbit de l’ecografia clínica i disposa d’un ampli catàleg de cursos i tallers totalment pràctics en diferents disciplines: ecocardiografia, ecografia POCUS, cutània, abdominal, pulmonar, oftalmològica, teràpia ecoguiada d’extremitats superiors i inferiors i ecografia per a la trombosi venosa profunda.

Als primers nivells assistencials, l’ecografia clínica és una eina complementària de gran valor per a l’exploració i l’orientació diagnòstica del pacient que permet als professionals d’atenció primària i dels serveis d’urgències augmentar la seva capacitat

resolutiva i oferir una atenció més ràpida, eficient i dirigida.

Cursos que et poden interessar

Durant el 2024, el COMG ha posat a l’abast dels col·legiats cursos de català, d’anglès, de Qi Gong i d’eines digitals

Els cursos de català, 100 % finançats i online, han estat impartits pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Pels cursos d’anglès, que han estat anuals i online, aquest 2024 s’ha apostat pel Mètode EICA amb l’objectiu d’oferir qualitat amb una atenció i material acurats.

D’altra banda, el COMG també ha ofert sessions setmanals de Qi Gong, una disciplina provinent de la Xina que es basa en moviments lents i estiraments suaus de tot el cos, en la respiració i en la concentració per buscar el benestar personal i la longevitat.

Per al col·lectiu sènior, s’ha comptat amb l’informàtic Saïd Hammouda per impartir cursos d’Eines Digitals amb l'objectiu d'avançar en el coneixement de l’entorn tecnològic i aprendre a treure’n el màxim profit.

La Promoció de la Salut

El projecte ha celebrat 10 anys amb una jornada per donar visibilitat a la promoció de la salut i crear un espai de trobada entre agents del territori

El Grup de Treball de Promoció de la Salut del COMG es va constituir l’any 2014 a instàncies de Dipsalut, amb l’objectiu d’introduir i treballar la promoció de la salut entre els companys col·legiats per incorporar-la a la pràctica clínica i, també, fer-la arribar a la població general. Més tard, aquest grup es va integrar: un grup multidisciplinari més gran, el Grup de Professionals per la Promoció de la Salut a Girona en col·laboració amb altres col·legis professionals de l’àmbit sanitari i social.

Activitats del grup col·legial del COMG

• Reunions de treball

- S’han realitzat 10 reunions online. A l’ordre del dia sempre hi ha un espai d’intercanvi d’informació de les activitats que realitzen els membres en els respectius grups de treball interdisciplinari i també de valoració de les eines de què es disposa per sensibilitzar el col·lectiu mèdic en l’ús de la promoció de la salut en la seva pràctica professional i personal.

- S’ha assistit a 9 reunions del grup coordinador format pels representants dels 10 col·legis que actualment integren el Grup de Professionals per la PS a Girona. També s’ha celebrat una reunió del grup coordinador amb Dipsalut.

• Assistència i participació a jornades i congressos

- Moderació de la taula «Presentació de comunicacions I» del IV Simposi Mediterrani de Promoció de la Salut organitzat per la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona els dies 27 i 28 de febrer de 2024, en qualitat de representant del Grup de Professionals per la PS a Girona.

• Formació

- Assistència al Taller ‘Conceptes bàsics en Promoció de la salut’, realitzat pel grup d’actius del Grup de Professionals per la Promoció de la Salut a Girona i dirigit a incorporacions dels nous professionals que va tenir lloc al COMG el 3 de setembre.

- Assistència al curs «ATLAS.ti Anàlisi Qualitativa» organitzat des del Grup de Professionals per la PS a Girona, que es va realitzar online el 14 i 15 juny 2024

• Altres activitats de promoció de la salut

- Continuació de les presentacions de llibres en el cicle literari.A l'abril es va fer la presentació del llibre «Reinici» de Laura Geli Julbe amb la col·laboració de la Dra. Carme Mariscot Bas.

- Adhesió al Manifest per la qualitat de vida de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, que es va presentar durant el mes l’abril al Centre Cultural La Mercè.

- Continuació de les sessions de Qi Gong al COMG, un recurs ben valorat entre els companys professionals per ampliar el coneixement dels beneficis de la promoció de la salut. Aquest 2024 s’han fet 35 sessions finançades parcialment pel COMG.

Activitats del grup COMG en el Grup Interdisciplinari:

- Col·laboració amb 5 posts per al blog del grup «Professionals per a la PS».

- Col·laboració activa amb els diferents grups de treball.

Celebrant 10 anys!

El 30 de novembre va tenir lloc a l’Auditori Josep Irla la jornada «Professionals per la Promoció de la Salut a Girona: celebrant una dècada». L’objectiu principal de la jornada va ser la celebració del 10è aniversari del projecte, així com donar-li visibilitat, exposar l’activitat interdisciplinària i el treball col·laboratiu del grup i, alhora, disposar d’un espai de trobada de membres i exmembres del grup i agents del territori que treballen en la promoció de la salut.

Es varen trametre cartes d’invitació a representants locals i se'n va fer difusió per Twitter i Instagram, a més de correus electrònics personals des d’alguns col·legis.

La jornada va comptar amb l'assistència de 67 persones, incloent l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, la vicepresidenta de la Diputació, Gemma Geis, la cap

- Aquest any el grup de treball del COMG s’ha enfocat principalment en els projectes multidisciplinaris.

· 3 metgesses han participat activament en l’organització de la celebració del X aniversari del Grup de Promoció de la Salut.

· 2 metgesses al grup de Difusió i Xarxes.

· 2 metgesses al grup de Recerca.

· 2 metgesses al grup d’Actius.

del servei de Promoció de la Salut a Girona de l’ASPCAT, Joana Terrades, representants de la Càtedra de Promoció de la Salut de la UdG i dels diferents col·legis professionals així com d’altres institucions. També es va comptar amb un petit concert a càrrec d’alguns membres de l’OMEGI, l’Orquestra de Metges de Girona.

Posteriorment, es va enviar una enquesta de satisfacció oberta a opinions, la qual va ser altament favorable a l’organització i els continguts.

Integrants del Grup de Promoció de la Salut del COMG:

- Montse Lloveras Clos (coordinadora)

- M. Antònia Bonany Pagès

- Eva Fontdecaba Rigat

- Anna González Bachs

- Susana Mota Casals

- Carolina Roig Buscató

- Ferran Campillo López (des del 29 juliol)

- Amèlia Sos Sequeiro (fins el 28 d’abril)

- Rosa Carreras Valls (del 7 d’agost a l’1 de desembre)

La tresoreria col·legial

Els comptes consolidats del 2023 donen un resultat positiu i estan a disposició de la col·legiació al web del COMG

El Col·legi Oficial de Metges de Girona publica anualment, en aquest informe, els seus comptes consolidats i aprovats a l’assemblea general del 2023. Els comptes estan a disposició de la col·legiació al web comg.cat

El COMG va tancar el 2023 amb un resultat positiu de 204.853,03 euros. El compte de resultats que s’adjunta detalla les partides més importants per grups,

d’on destaquen les despeses de personal, les despeses necessàries per al COMG per desenvolupar la seva activitat diària i les amortitzacions de les seves instal·lacions.

La col·legiació pot consultar els comptes auditats del 2023 a la zona privada del web del COMG, on trobarà la informació en detall.

EXERCICI 2023

36.286,35

36.286,35

816.032,81

155.190,59

165.222,38

495.619,84

- Total ingressos (Resultat explotació) - Total despeses

L’OMEGI

El concert a la Catedral de Girona ha posat el colofó a un any 2024 de creixement exponencial

L’Orquestra de Metges de Girona està imparable! No ha parat de créixer des del 2022 que va néixer fruit de la iniciativa de tres metges apassionats per la música, amb el suport del COMG. Van començar sent una dotzena i ara ja en són vint-i-cinc, tots amb un fort compromís amb la música i alguns d’ells amb una sòlida formació musical.

Els instruments de l’orquestra són, principalment, de corda però també n’hi ha de percussió, un piano i flautes. Amb un ritme constant d’assajos setmanals, l’orquestra ha ofert una desena de concerts en diversos auditoris i espais de la demarcació de Girona, entre els quals la Catedral de Girona. Aquest ha estat el concert més destacat de l’any pel simbolisme del lloc i per la consolidació de la relació establerta entre el Capítol de la Catedral i el Col·legi Oficial de Metges de Girona arrel de l’acció de mecenatge

realitzada el 2021 per acabar l’orgue de la Catedral. Precisament, el concert de l’OMEGI en aquest temple gironí va fusionar instruments, majoritàriament, de vent i corda, amb l’orgue de la Catedral.

A més, l’orquestra continua amb la fórmula dels Minimegis, petits grups formats per dos, tres o quatre músics que actuen en esdeveniments on no és possible o no es requereix la presència de tota l’orquestra. Si t'agradaria formar-ne part o vols contractar els seus serveis, contacta amb omegi@comg.cat.

Junta Directiva

- Presidenta: Dra. Mª Àngels Sieira

- Vicepresident i secretari: Dr. Carlos de Mendoza

- Tresorera: Dra. Anna Camós

- Vocals: Drs. Mercè Oller i Cristina Samaniego

IX Premis Bonastruc ça Porta

L’exgerent Miquel Carreras, el traumatòleg Josep Lloveras i l’Hospital Bernat Jaume de Figueres han estat els guardonats de 2024

Fa 9 anys que el COMG lliura els Premis Bonastruc

ça Porta a la trajectòria professional mèdica a equips i professionals mèdics individuals per tal de donar

reconeixement a la seva tasca i dedicació. El 2024 s’han lliurat tres premis, ex aequo, a:

Dr. Miquel Carreras

Massanet

Gerent de la Regió Sanitària de Girona (2016-2023), per la seva extensa trajectòria i pel seu compromís amb la professió.

Nascut el 8 d’octubre de 1958 a Girona, es va especialitzar en Medicina Familiar i Comunitària i va ser cap d’urgències i director mèdic de l’Hospital d’Olot. A partir del 2006, director d’atenció primària, especialitzada i sociosanitària a l’IAS on va consolidar els serveis de l’Hospital Santa Caterina, va desenvolupar el programa de detecció precoç de càncer de mama i va implantar i consolidar el programa de detecció precoç del càncer colorectal a la regió.

El 2016 va esdevenir gerent de la Regió, amb implicació directa en el referèndum de l’1 d’octubre, la pandèmia i postpandèmia.

Dr. Josep Lloveras

Vives

Metge traumatòleg, per la seva professionalitat, dedicació, empatia i bon tracte vers el pacient.

Nascut el 16 de juliol de 1953 a Girona, ha treballat 39 anys a la Clínica Salus de Banyoles. Ha esdevingut una institució a la capital del Pla de l’Estany pel seu tracte proper i humà, basat en el sentit comú, l’empatia i l’estima davant pacients que, més enllà del coneixement mèdic, valoren les seves bones paraules i la seva mà sobre l’espatlla.

El 2007 va rebre el premi a l’excel·lència professional en l’àmbit sociosanitari i extrahospitalari que li va atorgar el Col·legi de Metges de Barcelona.

Hospital d’Atenció

Intermèdia Bernat Jaume de Figueres

Pel seu creixement i per oferir una atenció rigorosa, humanista i centrada en les persones.

Gestionat per la Fundació Salut Empordà, es va construir entre els anys 2001 i 2002. Està format per més de 100 professionals que proporcionen atenció a persones d’edat avançada o amb perfil de cronicitat complexa, amb presència de síndromes geriàtriques, amb trastorns cognitius, amb malalties neurològiques que poden causar discapacitat o en situació de final de vida.

La valoració integral centrada en les persones i el treball en equip multidisciplinari són les seves eines fonamentals. Durant els últims anys ha desenvolupat tres noves unitats: la d’ortogeriatria, la geriàtrica d’aguts i la de fragilitat. La Dra. Ester Celda és la directora d’Atenció Intermèdia.

II Premis a les millors pràctiques en Conciliació

El CCMC lliura anualment aquests guardons en el marc del Dia de la Conciliació i la Corresponsabilitat, el 23 de març

Amb aquests reconeixements, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya posa en valor públicament iniciatives liderades pels professionals sanitaris des de les seves organitzacions per donar resposta a les necessitats de conciliació de la vida professional, familiar i personal. Els guardonats van rebre un

segell que acredita les bones pràctiques en matèria de conciliació, un diploma i un xec per valor de 400 euros, quantitat que han de destinar a alguna activitat que reforci la cohesió dels seus equips.

Els premiats de 2024 han estat:

Equip d’Atenció Primària de Ribes-Olivella (IAS)

Amb l’objectiu d’afavorir una bona qualitat de vida dels treballadors del CAP Sant Pere de Ribes, es va dur a terme la implementació de flexibilitat laboral: facilitar horaris i agendes flexibles personalitzades per adaptar-se a les necessitats individuals dels professionals, garantint la prestació del servei i el bon funcionament del CAP, gràcies a agendes específiques plantejades per millorar la gestió del temps.

Servei d’Urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Es va fer una reorganització del servei participatiu amb els diferents professionals per veure diferents models d’organització laboral. El grup promotor va fer les propostes d’eliminar les guàrdies de 24 hores entre setmana, augmentar la dotació de facultatius al matí, a la tarda i a la nit, disposar d’hores d’activitat no assistencial, promoure l’activitat investigadora dels facultatius i reorganitzar els horaris de la jornada laboral durant els torns de tarda i cap de setmana. Es van contractar vuit professionals per a incorporar-los al servei.

Societat Cooperativa Professional Pediatra dels Pirineus

La falta de pediatres al servei de l’Alt Urgell va suposar una cerca intensiva d’especialistes tant a Catalunya com a l'estranger. En contactar amb l’Hospital Sant Joan de Déu, es va pensar en la possibilitat de crear un grup de pediatres que treballessin a l’Alt Urgell, però associats a aquest centre de referència. Així, l’octubre de 2009 es va crear Pediatria dels Pirineus (PdP) com a Societat Cooperativa Professional de treball associat; és a dir, una cooperativa de metges sense ànim de lucre, amb finançament públic i activitat pública, però amb autogestió.

Sis medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari

La distinció que atorga el Govern es va crear el 1998 per commemorar el centenari del naixement del doctor que dona nom al reconeixement

Sis metges i metgesses han estat distingits amb les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari, que atorga la Generalitat de Catalunya i amb les quals es reconeixen els serveis prestats amb vista al progrés i la millora de la sanitat. El Govern també ha lliurat una medalla Josep Trueta a Carles Espígol, a títol pòstum, gerent de Clínica Girona.

Els professionals de la medicina guardonats el 2024 han estat:

• Dr. Carles Blay , especialista en medicina familiar i comunitària

• Dr. Francesc Borrell , especialista en medicina familiar i comunitària

• Dra. Carmen Cabezas , especialista en medicina familiar i comunitària i en medicina preventiva i salut pública

• Dra. Mireia Puig , especialista en medicina interna

• Dr. Jaume Sellarès , especialista en medicina familiar i comunitària

• Dr. Enric Subirats , especialista en medicina interna i diplomat en medicina de muntanya

Els metges a la societat Catalana Contemporània

Extracte de la conferència de Borja de Riquer i Permanyer al Col·legi de Metges de Barcelona amb motiu del 125è aniversari de la institució

Al final del segle XIX, els metges catalans eren un col·lectiu reduït, poc més d’un miler, però força actiu. L’any 1914 al conjunt de la província de Barcelona ja hi havia 1.430 metges col·legiats, però la majoria d’ells, més de 1.000, vivien a la capital. Això palesava una gran diferència entre els metges rurals i els de ciutat i la gran desatenció sanitària que afectava el camp català.

Tot i així, a l’inici del segle XX la medicina apareix com una professió il·lustrada i moderna. Els metges eren un grup relativament cohesionat per la seva formació acadèmica i per l’exercici professional en un

entorn difícil, competitiu i desigual. S’havia imposat a poc a poc l’ètica de la meritocràcia, la que sostenia que havien de prosperar els millors professionals, els més preparats, els més competents i els més actius, i no pas els de bona família o els més rics.

A poc a poc s’havia imposat un moment d’ascens de les classes mitjanes urbanes, dins d’una societat civil molt dinàmica que contrastava amb l’apàtic món oficial. Eren uns moments d’un accelerat procés de socialització, de creació de nous espais propis, de fundació de nombroses entitats d’associació voluntària, com ara els ateneus, els casals, els orfeons,

Primera Assemblea de Metges que se celebra al Casal del Metge de la Via Laietana abans de la inauguració oficial de la seva nova seu. Presideix el doctor Josep Moll Gimferrer. Anys 1930.

els centres excursionistes, els sindicats i també els col·legis professionals. Hi havia un cert recel envers les administracions públiques, vistes com massa allunyades dels problemes de la societat, a més de corruptes i ineficaces. A la Catalunya de finals de segle xix començava a ser patent un cert divorci entre el món oficial i la societat real.

Hi haurà tres nous elements diferenciadors de la vida política catalana de llavors: la irrupció amb força del moviment catalanista, la recuperació del republicanisme i la construcció d’un potent sindicalisme obrer.

Els metges estaran presents tant en el republicanisme com en el catalanisme incipient. Els estudis sobre els militants del primer catalanisme, entre els anys 1880 i 1900, constaten sobre un total de 750 persones vinculades a diferents organitzacions, hi havia un 11 %, uns 81 individus, que eren professionals de la salut: metges, cirurgians o estudiants de medicina. Entre ells hi havia algunes figures destacades: el doctor Jaume Ferran Clua assistirà l’any 1892 a l’assemblea de la Unió Catalanista on es votaren les Bases de Manresa; Joan Giné i Partagás, catedràtic de la facultat de Medicina, serà un militant actiu del Centre Català que va dirigir Valentí Almirall des de l’any 1882; el jove metge Domènec Martí Ju-

«Al principi del segle XX es produeix la irrupció dels nous professionals en l’escena pública catalana, fet que significarà també l’aparició del que ha estat anomenat catalanisme mèdic»

lià assistia a les assembles catalanistes ja el 1899, poc abans de passar a presidir la Unió Catalanista, i l’estudiant de medicina August Pi i Sunyer apareix com a membre del Centre Escolar Catalanista l’any 1898. I també cal esmentar el més veterà de tots, el doctor Josep Narcís Roca i Farreras, actiu republicà federal i nacionalista, que fou el director de la revista

L’Arc de Sant Martí

L’any 1901 es produirà a la ciutat de Barcelona el triomf electoral de la primera candidatura catalanista, presentada llavors amb el nom de "ciutadana i regionalista». Aquesta llista estava integrada pels quatre presidents de les entitats que havien tingut major protagonisme polític en la reacció ciutadana al desastre de 1898. Cal recordar que aquesta candidatura estava integrada per un metge i catedràtic de la facultat, Bartomeu Robert; un arquitecte i també catedràtic de l’escola d’arquitectura, Lluís Domènech i Montaner; un industrial, Albert Rusiñol, i un comerciant, Sebastià Torres. Cap d’ells era un professional de la política, tots foren diputats de forma conjuntural.

Hom pot dir, així, que al principi del segle xx es produeix la irrupció dels nous professionals en l’escena pública catalana, fet que significarà també l’aparició del que ha estat anomenat el “catalanisme mèdic”.

Hospital de Terrassa

Hospital de Sant Pau

Era evident que l’actuació de molts metges es catalanitzava, en manifestar la voluntat de reactivar i renovar la medicina del país i adequar-la a les necessitats de la societat del segle xx. Sorgiran llavors demandes creixents sobre la necessitat de crear noves institucions polítiques, culturals, docents i sanitàries, i de donar suport a la reivindicació d’autonomia universitària. I a poc a poc s’incrementarà la presència dels metges als ajuntaments, a la Diputació de Barcelona i després a la Mancomunitat de Catalunya com a assessors especialitzats i fins i tot com a gestors.

El notable dinamisme i mobilització professional dels metges restarà reflectit també en la gran quantitat de publicacions especialitzades que impulsaran aquests anys, en els congressos i les trobades científiques que organitzaran i en les diferents entitats i associacions que crearan, com el mateix Sindicat de Metges de Catalunya, fundat l’any 1920.

L’any 1906 havia tingut lloc el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya, impulsat pels metges August Pi Sunyer, Jaume Queraltó i Felip Proubasta. En aquest certamen s’insistirà en la necessitat de prioritzar l’anàlisi científica de les malalties més freqüents, sobretot de les infeccioses, d’impulsar la higiene social i de pressionar els poders públics per tal de prendre noves mesures sanitàries. L’any 1913 s’inicien els Congressos de Metges de Llengua Ca-

talana, a iniciativa dels doctors Fargas, Martí Julià, Ribas i Salvat. Allí hom demanà d’avençar cap a la creació d’una xarxa i d’una política sanitària pròpiament catalanes.

Igualment es multipliquen les publicacions en català en defensa de la salut pública, de denúncia de l’alta mortalitat i de les insuficiències dels hospitals. Cap el juliol de 1921, el Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya publicava un article del doctor Jaume Aiguader i Miró, futur alcalde de Barcelona i Ministre de la República durant la Guerra Civil, que és tot un crit d’atenció: «si la nostra societat no defensa la salut, esdevé còmplice de les morts, i llavors ja no podem parlar de morts naturals, sinó de veritables assassinats»

La tasca duta a terme per molts metges catalans al llarg de mig segle, des dels anys 1880, per molts metges catalans va permetre a August Pi i Sunyer, en acabar el seu discurs a la sessió inaugural del 6è Congrés de Metges de Llengua Catalana, el juny de 1931, dos mesos després de la proclamació de la República, poder dir: «la medicina catalana ja te la seva història pròpia»

Per acabar, permeteu-me presentar una hipòtesi un xic provocadora, tot comparant l’actitud i el paper dels metges amb la dels advocats a la Barcelona del segle xix

Sala d’hospitalització Hospital Clinic

El professor Stephen Jacobson, avui a la Universitat Pompeu Fabra, ha fet una excel·lent investigació sobre els advocats de Barcelona entre 1759 i 1900, on estudia l’evolució professional i ideològica d’aquest col·lectiu tan influent.

Segons Jacobson, durant la primera meitat del segle xix bona part dels advocats barcelonins s’incorporen a la lluita a favor del nou règim liberal i participen activament en el disseny del nou sistema polític i de la nova societat dels ciutadans. Molts d’ells foren, fins i tot, uns «revolucionaris liberals» i tingueren un paper cabdal en la creació de les noves institucions polítiques i administratives i en l’elaboració de la nova legislació.

Ara bé, un cop consolidat el règim liberal, cap a mitjan segle xix, la majoria dels advocats barcelonins va evolucionar cap a posicions conservadores: volien limitar els canvis polítics, tenien por a la democratització, desitjaven consolidar la nova societat burgesa, les noves formes de propietat i consideraven que amb la teòrica igualtat política i jurídica ja n’hi havia prou. Tot i que sempre hi ha excepcions, dins d’aquest col·lectiu professional predominà des de llavors, segons Jacobson, gent amb escassa sensibilitat davant les desigualtats socials i les dificultats que tenien les classes populars per a sobreviure, tot i que la seva pràctica professional els feia ben coneixedors del que passava. Segurament cal tenir present a qui tenien com a clients llavors la majoria dels advocats barcelonins. De fet, només una minoria d’advocats proposaven democratitzar el siste-

ma polític, fer autèntiques reformes socials i denunciaven les desigualtats econòmiques existents.

A més, resultava que una bona part dels advocats que es dedicaven a la política a finals del segle xix i principis del xx tendiren a abandonar l’exercici de la seva professió, i molts d’ells tancaren els seus despatxos per dedicar-se només a la política i als negocis, com fou el cas, per exemple, de Francesc Cambó, Joan Ventosa, Josep Bertran i Musitu i d’altres.

Podem dir el mateix dels metges? No ho crec pas. Penso que, pel que hem dit fins ara, la seva evolució és força diferent. Durant la primera meitat del segle xix, certament el col·lectiu dels metges és poc actiu políticament, tot i que hi ha alguns «revolucionaris liberals» –com ara Pere Mata o Pere Felip Monlau–, és evident que la presència dels metges en la vida política activa catalana de llavors era molt inferior a la dels advocats. L’estudi que he dirigit sobre els parlamentaris catalans elegits des de l’any 1810 fins al 1939 mostra que, durant el segle xix, mentre el 16 % dels diputats i senadors catalans tenien una professió jurídica —advocats, jutges, magistrats, notaris, etc. —els professionals de la sanitat metges, cirurgians, farmacèutics, veterinaris— no arribaven al 3 % dels parlamentaris. És a dir, hi havia una molt notable diferència.

Però, com hem vist, al darrer terç del segle xix els metges catalans es mobilitzen notablement, tant per motius professionals com davant dels resultats tràgics de la política sanitària oficial, i pels efectes pertorbadors

“Al

darrer terç del segle X i X els metges catalans es mobilitzen notablement, tant per motius professionals com davant dels resultats tràgics de la política sanitària oficial”

que aquesta tenia en una societat ja tan moderna com la catalana. Els metges exigien una millora de la seva formació com a professionals –cosa que els advocats van fer molt poc–, volien uns estudis més científics i una facultat i un hospital clínic molt més moderns. A més, eren notablement crítics amb la situació sanitària i higiènica i pressionaven contínuament les autoritats municipals, provincials i estatals per tal que hi haguessin canvis. La majoria dels metges, que tenien un contacte directe i quotidià amb els malalts, coneixien prou bé les penúries per les que passaven les classes populars.

I, com hem vist, els metges adoptaren ben aviat formes d’autoorganització ben modernes: crearen associacions professionals, organitzaren congressos, publicaren revistes, elaboraren topografies mèdiques, etc. També hi hagué una creixent militància dintre de formacions i organitzacions situades fora del sistema polític de la Restauració, preferentment en el catalanisme i el republicanisme.

A més, els metges passaven molt episòdicament per la política, perquè per a la majoria d’ells la política només significava un fet puntual de la seva vida i mai no pensaren deixar l’exercici professional. Recordin els casos de Bartomeu Robert, Domènec Martí Julià, Jaume Aiguader, Josep Dencàs, August Pi Sunyer o Manuel Corachan, metges que seran diputats, consellers, alcaldes o ministres, però que mai no abandonaren l’exercici de la medicina.

Acabo esmentant el cas d’August Pi i Sunyer, el metge que, enguany ha fet cent anys, el gener de l’any 1919

va defensar al Congrés del Diputats el primer projecte d’estatut d’autonomia de Catalunya que es va presentar a les Corts Espanyoles. A Pi Sunyer, que llavors era diputat republicà federal pel districte de Figueres, a més de catedràtic de Fisiologia de la facultat de Barcelona, mai se li passà pel cap deixar d’exercir la seva professió a causa de la política. I quan s’hagi d’exiliar, l’any 1939, continuarà exercint-la a diversos països de l’Amèrica Llatina.

La meva hipòtesi és, i que em disculpin els advocats, que l’actitud i el comportament dels metges catalans de principi del segle xx reflectia una major modernitat, més voluntat de millora professional i més compromís cívic i polític amb la societat catalana que no pas els advocats.

Bé, fins aquí aquesta breu reflexió sobre el paper jugat pels metges en una societat, com la de fa 125 anys, que experimentava grans canvis. Com també ho fa l’actual, però això a mi ja no em toca. Moltes gràcies per la seva atenció.

“L’actitud i el comportament dels metges catalans de principi del segle XX reflectia una major modernitat, més voluntat de millora professional i més compromís cívic i polític amb la societat catalana que no pas els advocats”

Presència de Paludisme a Catalunya a mitjans segle XIX

Narcís Torrent

Metge i Doctor en Història Contemporània

Autor del llibre “L’epidèmia de paludisme de 1836 a l’Empordà”

El Paludisme o Malària constitueix una pandèmia present al planeta des de fa més de quatre segles.

Actualment, s’accepta que el paràsit causant del paludisme en la seva forma més letal, va fer el salt dels goril·les als humans fa entre 5000 i 10000 anys a l’Àfrica central, a través d’una sola picada de mosquit (es tractaria, per tant, d’una zoonosi o malaltia infecciosa transmesa per animals, en general vertebrats, als humans). El paràsit ha superat amb èxit notable tots els paranys que li hem anat posant al llarg dels segles per erradicar-lo, de tal manera que encara avui dia continua provocant una gran morbiditat (amb més de 200 milions d’infectats anuals) i mortalitat (625.000 el 2020, 619.000 el 2021 i 608.000 el 2022; el 67% són infants de menys de cinc anys, OMS). El paludisme és considerada la malaltia individual que ha causat més mortalitat al llarg de la història de la humanitat, més que totes les epidèmies de pesta, còlera i verola juntes.

modium (1880) (un protozou) com a causant de la mateixa i el mosquit Anopheles femella (1898) com a transmissor (vector). També se'n coneixia la distribució geogràfica que mantenia la complexa relació entre clima i mosquit transmissor: la malària és una malaltia persistent tot l’any a les zones tropicals compreses entre les isotermes de 25 graus (és a dir, que la temperatura mitjana del dia i la nit sigui de com a mínim 25 graus).

Més enllà d’aquesta zona de gran presència de la malaltia, hi ha dues zones amb presència mitjana fins les isotermes que senyalen una temperatura mitjana de 20 graus a l’estiu. Fora d’aquestes temperatures, l’Anopheles no pot transmetre la malaltia. Per posar l’exemple d’Europa direm que el paludisme era present de Sant Petersburg a Gibraltar només a l’estiu. A Espanya l’últim cas de paludisme diagnosticat fou l’any 1961 a Càceres, i l’OMS el donà per erradicat el 1964.

Al primer quart del segle xx la malaltia estava definida amb precisió i havia quedat determinat el Plas-

D’aquestes dades en resulta que més d’un 60% de la població de Catalunya vivia en zones palúdiques.

L’última epidèmia de paludisme de Catalunya tingué lloc a l’Empordà

L’epidèmia esclatà a final de 1835, va remetre a l’hivern i aparegué amb virulència extraordinària el 1836. La crònica de l’epidèmia a Torroella de Montgrí la feren Ramon Congost, metge comissionat per la Junta Provincial de Sanitat i la Diputació de Girona i Antoni Domènec, metge comissionat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

PALUDISME A CATALUNYA

Comarques Núm. municipis Amb paludisme %

Alt

Alt Urgell 19 3 16 %

Alta Ribagorça 3 0 0 %

Anoia 33 5 15 %

Bages

Baix

Baix Ebre

Baix Empordà

Baix Llobregat 30

Baix Penedès

Barcelonès

Cerdanya 17

Conca

Jussà

Pallars Sobirà 15 2 13 %

Pla d’Urgell 1 16 6 38%

l’Estany

Segarra

Segrià

Solsonès 15 4 27 %

Tarragonès 21 13 62 %

Terra Alta 12 4 33 %

Urgell 20 7 35 %

Val d’Aran 9 0 0 %

Vallès Occidental 23 7 30 %

Vallès

Descriuen l’epidèmia com tan imponent i generalitzada que només en restaren vint o trenta habitants il·lesos d’una població de més de tres mil sis-cents. Acaben la crònica amb uns consells o normes que haurien de ser d’aplicació per part de les autoritats:

En primer lugar, que el gobierno destine los fondos necesarios para subvenir con prontitud la general y espantosa miseria que aflige a la gran mayoria de la población. Ella es tal que abate y despedaza el corazón menos sensible. Por do quiera vense ancianos padres, desvalidos hijos, aniquiladas madres, macilentos niños, demacrados infantes; sin que hallen estos últimos infelices en medio de sus lastimeros y compasivos acentos, quién les preste un pecho sano y abundante, que es lo único que con sus lloros piden para su sustento en tan tierna e inocente edad. Además en atención que muchísimas familias no pueden por falta de medios proporcionarse los remedios más necesarios, invitamos así mismo disponga el Gobierno se remitan a la posible promptitud, quininas de la mejor calidad, para suministrar de gratis a los pobres, por último debe asi mismo destinarse dos médicos auxiliares por hallarse algunos de esta villa atacados del mal.

"

Les xifres de mortalitat foren: Torroella de Montgrí 320 defuncions, L’Escala 374, Ullà 48, Albons 37, l’Estartit 64 i Bellcaire 8. En total 861 defuncions en un període de menys d’un any, aproximadament un 10 % de la població afectada.

Arran de l’epidèmia es va fer popular una rondalla conservada en un document escrit pel Rector d’Albons en aquells anys, que diu així:

Una dona ja entrada en anys com a record dels «estragos» ocasionats per l’epidèmia, recitava sovint el cantar següent:

Mares que en teniu filles, si no les estimeu gaire, caseu-les a Albons o Bellcaire, i si les voleu mortes aviat, caseu-les a Viladamat

La grip de 1918 al butlletí del Col·legi de Metges de Girona1

Pau Font Lluís Coromina Historiadors

La pandèmia de grip de 1918-1920, coneguda com la «grip espanyola», és considerada el fenomen epidèmic més mortífer del segle xx. Es calcula que va causar entre 50 i 100 milions de morts a tot el món i va infectar un terç de la població mundial en menys de dos anys. Causada per una soca de grip A H1N1, va afectar especialment la població adulta jove (20-40 anys) i provocava complicacions broncopulmonars severes. A Catalunya hi va haver vora 30.000 morts (1,2 % de la població), mentre que la mortalitat a la demarcació de Girona va ser la més baixa del Principat.

Com es va viure aquella pandèmia al Col·legi de Metges de Girona? Els professionals de la medicina gironins ho van testimoniar especialment a través del butlletí de la institució. Aquest recull, en primera instància, la mort per grip de metges com Eduard Pont Serra, de Sant Llorenç de la Muga, mort el 19 d’octubre de 1918 amb 42 anys per «broncopneumònia gripal», o Ramon Coll Vaquer, de Ripoll, que va traspassar el mes de setembre amb només 34 anys «víctima de la infecció gripal».

En un context de transició cap a la medicina moderna, la recerca experimental es començava a consolidar. No obstant això, la dificultat d’identificar alguns agents patògens obligava els facultatius a recórrer a l’observació clínica. Aquest fet es reflecteix en els escrits publicats al butlletí. Per exemple, el metge olotí Salvador Sala analitzava la malaltia des de la seva experiència amb els pacients, però també a partir d’estudis de col·legues i publicacions professionals. Sala reconeixia les limitacions del seu estudi per la impossibilitat de determinar «la causa productora, el microbio, a pesar de haber sido mu -

1. Aquest text ha estat elaborat a partir de la investigació duta a terme per al capítol de llibre: Lluís Coromina Verdaguer i Pau Font Masdeu. «La grip de 1918-1920 a la província de Girona: col·legis professionals, autoritats i premsa enfront de la pandèmia», dins Carmel Ferragud Domingo i Alfons Zarzoso Orellana (eds.). La ciutat assetjada: la gestió de les epidèmies en l’àmbit municipal (Catalunya, València i Mallorca, segles xiv-xx ). València: Universitat Politècnica de València, en avaluació.

chos los sabios que se ocupan de los estudios de laboratorio que han intentado estudiarlo». Va concloure que la grip no responia als patrons habituals, sinó als del dengue, amb el qual compartia un quadre sindròmic idèntic.

De la mateixa manera, el butlletí recull la circular de l’Inspector provincial de Sanitat, Mariano Sainz, publicada al Boletín Oficial de la Provincia de Gerona. Davant la dificultat de determinar l’origen del contagi i la impossibilitat d’aïllar tots els malalts, calia tractar els casos greus de broncopneumònia com a malalties pestilencials: aïllar els infectats, desinfectar i ventilar espais, evitar aglomeracions i sanejar habitatges. L’epidèmia coincidí amb un període de consolidació de la professió mèdica i les reivindicacions per millorar-ne les condicions. A finals de 1918, el president del col·legi mèdic gironí, Josep Pascual i Prats, va publicar un article destacant que, un cop superats els moments més crus d’aquesta, els metges havien de centrar-se a resoldre els problemes derivats de les reformes administratives en la professió.2 Segons

Pascual, els metges s’havien sacrificat, un fet reconegut per la societat i les autoritats, i aquest estat d’opinió podria eliminar obstacles per fer progressar la seva consideració i benestar. Defensava que les reunions comarcals havien de servir per intercanviar idees i estar preparats per afrontar les reformes necessàries per a la completa professionalització i dignificació de la medicina. Així i tot, advertia que, en el moment de superar el perill: «cuando nuestros servicios no sean apremiantes, volveremos a ser lo que éramos, servidores de los clientes y los desheredados de la administración».

2. En els pròxims mesos veurà a la llum, com a producte d’un encàrrec de l’Arxiu Municipal de Girona, una biografia sobre Josep Pascual i Prats a càrrec de Lluís Coromina.

Concursos artístics per a Metges 2024

Prop d’un centenar de metges de tot Catalunya es van trobar a Barcelona per celebrar la 22a edició dels concursos del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

El certamen premia els col·legiats i col·legiades (i també les seves parelles) que presenten treballs de dibuix i pintura, fotografia digital, narrativa breu i poesia. En aquesta edició s'han rebut 103 d'obres: 31 fotografies, 14 obres de narrativa breus, 10 poemes i 48 pintures. Prop d'un centenar de metges i metgesses es van trobar a la capital catalana per gaudir d'una jornada dedicada a les arts.

Per categories, els premiats van ser:

• En la categoria de fotografia digital, que organitza el Col·legi de Metges de Girona (COMG), es va lliurar el Premi Vela llatina amb tramuntana al Dr. Joan Ramon Duran Suárez per l'obra Cap a l'albada. El jurat va fer una menció especial a l'obra L'espera de la Dra. Maria Jesús Torres

Cap a l'albada (guanyadora)

L'espera

Obrint pas a la vida

Cap de creus

Aiguamolls

Després de la pluja

• En la categoria de narrativa breu , que atorga el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), el Premi Antoni Mussa va ser per a Pilar Duch Martorell per l'obra Diari de navegació.

• El Premi Màrius Torres de Poesia , que atorga el Col·legi de Metges de Lleida (COMLL), va recaure en la Dra. Pilar Babi Riurera pel recull de poemes Trànsit

• Finalment, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va lliurar el premi Tritó de bronze de dibuix i pintura al Dr. Santiago Capell per l'obra Moment creatiu . El jurat va decidir atorgar també un accèssit al Dr. Jordi Altimiras per l'obra Reunió

El COMG va lliurar el Premi Vela llatina amb tramuntana de fotografia amb una obra creada exclusivament per a aquesta ocasió pel metge jubilat, escultor i membre de la Junta Sènior del COMG, Josep Maria Trull. L'escultura està realitzada amb pedra de marbre marró provinent de la zona d'Avinyonet de Puigventós, a l'Alt Empordà. Els premis es van lliurar en el marc de la 12a Jornada Cultural del CCMC , una celebració itinerant que cada any se celebra en un dels col·legis de metges de Catalunya.

Eugenia

Espiell

Històries de metges

Us presentem algunes històries de col·legiats a Girona, més enllà de la seva vocació i dedicació a la medicina

Dr. Secundino López Pousa

Metge neuròleg i aficionat a la pintura

El seu primer contacte amb la pintura va ser quan tenia entre 15 i 16 anys. La mare el va apuntar, juntament amb els seus dos germans, a classes de pintura, a Santiago de Compostel·la, la seva ciutat natal. Allà és on neix el seu interès per la pintura. De fet, ell volia ser arquitecte, però el fet de no tenir uns estudis propers i la voluntat del seu pare, el porta a decidir-se per la medicina. Ja iniciats els estudis de medicina, que primer va fer com a metge internista, va intentar compaginar-los amb els estudis d’Arts i Belles Arts durant la nit, però no va ser possible mantenir-ho. Va començar pintant en oli, però després es va passar a l’aquarel·la perquè tardava menys a assecar-se i no feia tan mala olor. La seva pintura no té una temàtica concreta sinó que es basa en el seu estat d’ànim i els seus interessos. És un ferm seguidor de Gaudí. L’exposició «Xemeneies» que va exposar al COMG està inspirada en les 20 xemeneies del Palau Güell. Ha fet pintures emblemàtiques com el pòrtic de la catedral de Santiago de Compostel·la o el Tapís de la Creació, el qual va tardar 2 anys a reproduir. Fa 7 anys que es va jubilar i no ha deixat mai de pintar. Hi dedica dos o tres dies a la setmana i s’hi està hores!

El Dr. de Mendoza sempre ha tingut una gran passió per la música. De ben petit, amb només 6 o 7 anys, ja tocava alguna coseta amb la guitarra de manera autodidacta. Als 23 anys es va comprar la seva primera flauta travessera, però els estudis de Medicina el van portar a aparcar-la durant molt de temps. No va ser fins 45 anys després, ja jubilat, que va poder reprendre aquesta afició, sobretot durant la pandèmia, quan va deixar de treballar a França, on havia tornat a exercir de metge, la seva gran vocació.

Ara gaudeix de la música d’una manera més estructurada: fa classes de guitarra i flauta amb professors i també estudia música de cambra al Conservatori. A més, dedica aproximadament unes 5 hores diàries als assajos, entre la guitarra i la flauta. Amb aquesta última, participa activament a l’OMEGI, l’Orquestra de Metges de Girona, on no només toca, sinó que també hi té un paper important com a secretari i vicepresident. Per ell, formar part de l’OMEGI és molt més que fer música: és una experiència gratificant que li permet retrobar-se amb companys de professió i compartir la seva passió. Quan toca, el món queda en un segon pla. Darrerament, s’ha animat a fer alguns concerts de guitarra, una nova etapa que afronta amb molta il·lusió.

Dr. Josep Maria Sirvent Calvera

Metge intensivista i divulgador en salut i alimentació saludable

La faceta del Dr. Sirvent per la divulgació en salut explota amb la pandèmia de COVID-19. Aleshores feia fils diaris a Twitter per explicar com estava la situació que vivia de primera mà com a cap de servei de les UCIs dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Allò li va fer veure la necessitat d’informar la població sobre temes de salut i contribuir a la divulgació científica i a la bona educació en salut. Més tard va portar aquesta divulgació a la quotidianitat. Primer, amb l’elaboració d’uns contes per a nens en els quals introduïa aspectes d’educació sanitària. Eren històries que explicava a la seva filla abans d’anar a dormir i que tenien lloc al seu poble natal, Estopanyà (Osca), a la franja de ponent. El primer llibre, «Contes per anar a dormir», va portar al segon, «De vacances vora el mar». Els protagonistes vivien experiències, queien, es feien alguna rascada i això s'utilitzava com a exemple per explicar la importància de la vacuna antitetànica.

Ara parla d’alimentació saludable i difon receptes senzilles, tradicionals i amb productes de proximitat al programa setmanal «Els 4 Rius» de Girona FM i a les xarxes socials. Fa un any i mig que es va jubilar i té més temps per dedicar a aquestes aficions.

Dr. Carlos de Mendoza Sans Metge de família i músic

Dr. Wifred Ricart Engel

Metge endocrinòleg i aficionat al caiac

Fa gairebé 20 anys que el Dr. Ricart practica caiac. El va descobrir a Llançà, on hi ha molta afició, quan va conèixer un grup de jubilats que havia sortit de Gènova fins a Cadis, costejant tot el Mediterrani. Li va cridar l’atenció el fet de veure que era un esport independent de l’edat. Des d’aleshores que s’hi va aficionar i va començar a fer cursos de seguretat i de paleig, juntament amb la seva parella. Ha recorregut diverses vegades la Costa Brava, la Costa de Tarragona, Mallorca, la costa de Cantàbria, Andalusia, la zona d’Almeria o la Bretanya francesa. Per ell, el caiac ha estat un regal. Li ha permès descobrir la costa d’una manera diferent, socialitzar i estar en contacte amb la natura. Assegura que es pot practicar tot l’any i diu que el caiac és la bicicleta del mar: es pot practicar anant de passeig, amb la mar ben plana o, sent més exigent, amb onades, com si amb bicicleta, s’agafés un corriol més tècnic. El caiac és mou amb la força del tronc i no dels braços.

És el que ell fa servir per navegar amb el seu caiac de 5,20 metres d’eslo ra, més llarg que un cotxe!

Prestigiar la figura

metge Fotos volta a Menorca.

Posicionaments

Al llarg del 2024, el COMG ha defensat públicament els següents aspectes vinculats a la professió mèdica i a l'actualitat sanitària

Document de posició: l’ús del català en la relació metge-pacient

Una bona comunicació amb els pacients és una eina imprescindible i la base per poder fer una orientació correcta de la demanda d’atenció. La comunicació efectiva i competent millora la seguretat clínica i l’eficàcia de les intervencions. La competència en comunicació inclou molts elements, a més del central, que és la llengua: la comunicació no verbal, l’actitud d’escolta atenta o la interacció afectiva, en són alguns d’essencials.

Document de posició: Els processos d’homologació d’especialitats cursades fora de la Unió Europea

Prenent com a base els resultats obtinguts a partir d’una enquesta promoguda pels quatre col·legis de metges catalans i d’altres dades procedents dels registres col·legials, així com la Recomanació (UE) 2023/2611, de 15 de novembre de 2023, de la Comissió Europea, el document planteja simplificar i accelerar el reconeixement de les capacitats i qualificacions de metges amb especialitats cursades a tercers països.

L’Observatori del Campus de Salut valora molt positivament la creació del Consell Assessor, però avisa que no abaixarà la guàrdia

Compareixença semestral de l’Observatori del Campus de Salut de Girona - Nou Trueta per fer un seguiment del projecte perquè sigui una realitat el més aviat possible o dins el termini establert. L’Observatori va valorar que, segons l’última reunió del Consell Assessor del Campus de Salut, el mes de juliol s’havia de publicar el concurs d’idees del campus; a l’octubre, decidir-se els cinc projectes finalistes, i al desembre de 2024 o gener 2025, fer-se públic el projecte guanyador.

El CCMC i la SOCMUE celebren l’aprovació de la creació de la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències

Respon a una reivindicació històrica dels professionals i la seva materialització reconeix la singularitat d’aquest àmbit d’exercici professional i equipara l’Estat espanyol a la majoria d’estats europeus, on ja existeix aquesta especialitat. El CCMC considera que la via extraordinària d’accés al nou títol, amb avaluació específica, s’hauria d’oferir a tots els metges que tenen coneixements i una dilatada experiència als serveis d’urgències i emergències.

13 DE MARÇ 2024

5 D’ABRIL DE 2024

5 D’AGOST DE 2024

Procediment d’accés extraordinari al nou títol d’especialista en Medicina d’Urgències i Emergències

La Direcció General de Professionals del Departament de Salut i la Divisió de professionals SISCAT del Catsalut elaboren un document d’informació sobre el procediment a seguir perquè els professionals mèdics que reuneixin els requeriments puguin sollicitar al Ministeri de Sanitat el títol de metge o metgessa especialista en Medicina d'Urgències i Emergències per via extraordinària, segons preveu la disposició transitòria primera.

6 DE NOVEMBRE DE 2024

Mesures cautelars del Tribunal Suprem en el procediment extraordinari d’accés a l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències i recurs contenciós administratiu del CCMC

El Tribunal Suprem dicta mesures cautelars en el procediment d’accés al títol de Metge Especialista d’Urgències i Emergències que impedeixen la concessió de títols, però no atura els terminis de presentació de les sol·licituds ni la seva tramitació. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) interposa un recurs contenciós administratiu contra el RD 610/2024 amb la intenció d’afavorir el reconeixement de l’activitat professional dels metges que, sense títol d’especialista, han desenvolupat la seva activitat com a metges d’urgències i buscant, alhora, no entorpir el dret dels metges que ja compten amb una especialitat mèdica i que, duent a terme aquesta activitat, volen sol·licitar el títol.

15 D’OCTUBRE DE 2024

Recomanacions per protegir els menors de la sobreexposició a les pantalles

El COMG se suma al document elaborat pel grup d’experts promogut pel Col·legi de Metges de Barcelona amb propostes concretes per combatre els riscos de l’exposició digital excessiva o prematura d’infants i adolescents. El grup es va constituir el 2023 amb la finalitat d’aportar un posicionament propi i exercir una de les seves funcions: la defensa del dret a la protecció de la salut de les persones, en aquest cas la dels menors i adolescents.

2 DE DESEMBRE DE 2024

Adhesió al manifest per la mala qualitat de l’aire que respirem

El COMG se suma al manifest impulsat per la secció col·legial de Metges d'Acció Climàtica i Salut Planetària del CoMB, conjuntament amb la Societat Catalana de Pediatria, ISGlobal, Revolta Escolar i Ei!xample Respira, per comunicar els greus impactes que té la mala qualitat de l'aire en la salut de la ciutadania i la necessitat d'actuar urgentment i amb ambició. La Unió Europea (UE) va aprovar l’octubre de 2024 una nova directiva de Qualitat de l’Aire, on s’estableixen nous límits de contaminació i en la qual tots els estats membres han de començar a treballar per arribar a complir-la a partir del 2030. Amb aquest pas, la UE dona una oportunitat clau per a la salut i el benestar dels seus residents i destaca la necessitat de consens i acció política a tots els nivells.

El Programa de Protecció Social

El COMG compta amb un programa de protecció social propi des del 2015, amb l’objectiu de promoure el benestar i la qualitat de vida dels col·legiats i dels seus familiars

L’any 2024, el Programa de Protecció Social (PPS) del COMG ha rebut 21 casos nous, 10 dels quals de metges i 11 de familiars. L’any s’ha tancat amb 24 casos en seguiment —11 més que l’any anterior— i 187 prestacions concedides amb un cost de més de 171.600 euros.

Les ajudes per a orfes de metges fins als 21 anys segueix sent la partida que suposa una major inversió econòmica, seguit dels ajuts a metges discapacitats, jubilats i/o vidus. Els segueixen, per volum d’inversió, les beques d’estudi, destinades a contribuir a les despeses per a la realització d’estudis oficials de grau superior o per a l’expedició de títols oficials, i el suport MIR, una ajuda de 150 euros que es dona als col·legiats MIR quan arriben al COMG per ajudar-los en aquesta etapa.

Precisament, els MIR són els que acumulen un major nombre de prestacions atorgades: 83. Els segueixen les ajudes per als nounats de membres col·legiats, que reben en forma de canastreta, de les quals se n’han lliurat 60.

En el marc del programa també s’han concedit 7 ajudes d’atenció social i dependència, 10 beques d’estudi i 2 beques Universitat de Girona per contribuir a pagar la matrícula del centre, 6 ajudes per precarietat econòmica, 4 ajudes per a la conciliació de la vida personal, familiar i professional i 4 ajudes més per atenció especialitzada per a fills de mares i pares metges en edat de 0 a 21 anys amb necessitats per deficiències o alteracions del desenvolupament, trastorns mentals greus, TCA, etc.

«L’enquesta sobre les necessitats socials dels col·legiats realitzada el 2023 ha permès detectar nous casos»

NOMBRE DE PRESTACIONS ATORGADES

Suport MIR

Ajuts a nounats

Ajut a orfes

Beques d'estudi

Ajut a la dependència

Ajuts precarietat

Ajut a la conciliació

Atenció especialitzada

Beques estudiants UdG

VALOR ECONÒMIC DE LES PRESTACIONS

Ajut a orfes

Ajuts precarietat

Beques d'estudi

Suport MIR

Ajut nounats

Atenció especialitzada

Ajut a la conciliació

Ajut a la dependència

Beques estudiants UdG

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM)

Des del seu inici, el 1998, s’han acollit al programa 152 metges malalts de les comarques gironines

El PAIMM, que gestiona la Fundació Galatea, fa més de 25 anys que atén els metges amb problemes greus de salut mental i/o addiccions per contribuir al seu benestar i garantir una praxi de qualitat, tant per a ells com per als seus pacients. Amb una important política de confidencialitat, la via d’accés al programa, que ha esdevingut un referent nacional i internacional en la salut dels metges, és la Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea a través del 93 567 88 56. La coordinadora PAIMM al COMG és la Dra. Carolina Roig Buscató.

2024:

12 casos nous i 34 pacients actius

Durant el 2024 hi ha hagut 12 casos nous: 10 per trastorns mentals (dos dels quals també vinculats a problemes amb l’alcohol i altres drogues), 1 per altres drogues i 1 per alcohol.

S’ha tancat l’any amb 34 pacients actius que han generat 16 primeres visites, 71 sessions de psicoteràpia individual i 122 controls toxicològics, entre altres, a la Unitat de Consultes Externes. Durant l’any hi han hagut 280 sessions a l’hospital de dia, 3 ingressos a la Clínica Galatea i 120 estades a la mateixa clínica.

Programa PAIMM

CASOS NOUS: 12

MOTIUS DE CONSULTA: M 42%

• Trastorn mental: 8

• Trastorn mental + Enolisme: 1

• Trastorn mental + Altres drogues: 1

• Altres drogues: 1

• Enolisme: 1

CASOS ACTIUS: 34 TIPUS DE RECURS SESSIONS

Visites de Cribratge

Primeres visites

Visites successives

Psicoteràpia Individual

Psicoteràpia Grupal

Treball Social

Teràpies Familiars

Estudis neuropsicològics

Controls toxicològics

Per altra banda, el Servei de Suport Emocional als Professionals de la Salut (SEPS) també es gestiona des la Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea. El servei, que ofereix 4 sessions psicoterapèutiques l’any, neix amb l’objectiu d’ajudar els professionals de

la salut que tenen un patiment emocional d’origen, principalment, laboral.

Aquest 2024 el SEPTS ha atès nous casos, majoritàriament dones, per diversos motius de consulta.

Servei de Suport Emocional als Professionals de la Salut (SEPS)

CASOS NOUS: 23

MOTIUS DE CONSULTA:

• Dificultats en l'àmbit laboral: (74 %)

• Dificultats en l'àmbit personal/familiar: (13 %)

• Dificultats en l'àmbit personal i laboral: (9 %)

• Situació de dol per pèrdues de persones: (4 %)

Servei d’assegurances del COMG

Durant l'any 2024, el servei d'assegurances del Collegi de Metges de Girona, Medicorasse, s’ha continuat enfocant en afegir valor a la protecció activa dels col·legiats. En aquest sentit, en el decurs de l’any s'ha treballat intensament per millorar l'experiència dels clients, amb un clar compromís amb la digitalització i la innovació tecnològica com a pilars fonamentals de la seva estratègia.

Medicorasse ha aconseguit una xifra destacada de clients durant el 2024, amb un increment notable en la participació a la pòlissa de Responsabilitat Civil (RC), que ha assolit un 48 % (1.535) d'adhesió entre els col·legiats del Col·legi de Metges de Girona. Aquest augment és una clara mostra de l'eficàcia de la nostra estratègia i de la confiança que els clients dipositen en la corredoria per a la seva protecció financera.

Assessorament i prevenció

Medicorasse destaca per la seva orientació cap a un assessorament personalitzat i a mida de les necessitats particulars i concretes dels seus clients, que garanteix que els col·legiats estiguin sempre ben coberts i no paguin per cobertures innecessàries. A més, Medicorasse ofereix una àmplia gamma de productes d'assegurança que s'adapten a les noves realitats dels professionals del sector sanitari. A través de la recerca contínua de solucions innovadores, la corredoria s'ajusta als canvis del mercat per oferir opcions d'assegurança més actualitzades i eficients. Aquest enfocament permet als clients trobar la millor solució per a les seves necessitats, amb productes flexibles que s'adapten a l'evolució del seu perfil professional i personal.

Digitalització i eficiència operativa

La digitalització ha estat clau a l'hora de millorar l'eficiència operativa i personalitzar els serveis oferts. Mitjançant el desenvolupament de plataformes digitals, s'ha facilitat als clients la gestió dels seus productes d'assegurança de manera més senzilla i accessible. Aquesta aposta per l’omnicanalitat garanteix que els clients puguin interactuar amb la corredoria de la manera més còmoda i eficaç, ja sigui a través del web, l’app o les xarxes socials, per consultar les serves pòlisses, gestionar els seus sinistres o sol·licitar l’atenció del seu assessor. Aquesta estratègia ha permès millorar la flexibilitat del servei i adaptar-lo a les necessitats de cada client.

Seguretat i protecció de dades

Amb l'increment de la digitalització, Medicorasse ha reforçat la infraestructura de seguretat per garantir la protecció de les dades personals dels clients i assegurar que les transaccions i processos realitzats a través de les plataformes siguin segurs i fiables. La confiança dels clients és una prioritat i, per aquest motiu, s'implementen contínuament millores en la seguretat dels nostres sistemes.

De cara al futur, Medicorasse es compromet a seguir evolucionant, desenvolupant solucions innovadores que millorin l'experiència del client, augmentant la seva seguretat, eficiència i accessibilitat als serveis. Amb aquesta visió, Medicorasse continuarà transformant-se per oferir el millor servei a un mercat dinàmic i exigent, amb un enfocament ferm en la sostenibilitat, la seguretat i la confiança mútua.

El COMG actua com a col·laborador extern de MEDICORASSE CORREDURÍA DE SEGUROS DEL CMB SAU. NIF A-59498220. Domicili social: Pg Bonanova 47, 08017 Barcelona. Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, al tom 20624, foli 211, full número B-10481, inscripció 1a, amb clau de la DGSFP J0928. Pòlissa de Responsabilitat Civil i capacitat financera d'acord amb l’art. 157 del RDL 3/2020, de 4 de febrer, de transposició de la Directiva (UE) 2016/97, sobre la distribució d’assegurances.

La corredoria especialitzada en assegurances

per a metges

Oferim protecció asseguradora personalitzada per als col·legiats del COMG a nivell personal, professional i empresarial amb condicions avantatjoses.

Assessorament personalitzat

Solucions a mida

Accés a productes amb condicions especials

Gestió integral de sinistres

Professionals al servei de professionals

Med1 Serveis Financers

Solucions Financeres per als Col·legiats del COMG

Med1 Serveis Financers ha continuat oferint avantatges únics i solucions financeres adaptades a les necessitats dels col·legiats del Col·legi de Metges de Girona al llarg de 2024, amb l’objectiu principal de consolidar relacions sòlides amb els clients, oferint un assessorament rigorós i transparent i comptant amb un equip humà preparat i compromès.

A Med1 Serveis Financers, com a agent bancari del BBVA, els col·legiats disposen d’una àmplia gamma de serveis i productes financers dissenyats per facilitar la seva gestió econòmica a curt i llarg termini, tant a nivell personal com empresarial. El més important és que els col·legiats se senten acompanyats en la seva planificació financera: l’entitat ofereix una atenció personalitzada amb un assessorament individualitzat (cada client té assignat un gestor personal).

A més, els gestors estan disponibles per visitar els clients en el moment i lloc que els convingui, per analitzar conjuntament les seves possibilitats financeres i proposar les millors solucions adaptades a les seves necessitats.

Resultats destacats del 2025: creixement i confiança

El model de gestió de Med1 Serveis Financers se centra en les necessitats dels clients mitjançant una activitat constant de fidelització basada en la proactivitat i la iniciativa. El compromís amb l'excel·lència i la seguretat financera es reflecteix en el volum d’estalvi gestionat, que ascendeix a 3.298.180 €, i el nombre total d’operacions de finançament per un valor de

1.017.543 €, xifra que contribueix al desenvolupament de projectes personals i empresarials. Aquesta trajectòria d'èxit es fonamenta en un model de negoci sòlid que combina una àmplia gamma de serveis financers amb una alta especialització en productes per al col·lectiu mèdic.

Med1 Serveis Financers continuarà sent proactiva per respondre a les necessitats dels clients, metges col·legiats i les seves famílies, gràcies a un equip humà altament implicat i compromès. Aquesta estratègia d’acostament al client, el llançament de nous productes i serveis i l’impuls comercial s’han reflectit en els bons resultats assolits any rere any. És per això que l’entitat se sent preparada per afrontar nous reptes i continuar projectant una trajectòria d’excellència i de suport al metge en les seves necessitats, tant d’estalvi com de finançament.

Med1 Serveis Financers és un marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., amb NIF B-61.910.865, RM de Barcelona, tom 31.642, foli 5, full B-196.873, inscripció 1a i domiciliada a 08017-Barcelona, Passeig de la Bonanova, 47. Medone Serveis, S.L.U. posa aquesta informació i els serveis i productes productes al teu abast en la seva condició d'agent bancari de BBVA.

Serveis bancaris per als col·legiats del COMG

A Med1, com a agents bancaris de BBVA, posem a disposició dels col·legiats del COMG un ampli ventall de serveis bancaris i productes financers amb condicions avantatjoses.

La corredoria especialitzada en assegurances per a metges

Oferim protecció asseguradora personalitzada per als col·legiats del COMG a nivell personal, professional i empresarial amb condicions avantatjoses.

Compte Med1

Compte corrent i targetes de crèdit i dèbit sense comissions de manteniment.

Assessorament personalitzat

Estalvi i inversió

Oferim una planificació financera personalitzada per ajudar-te a prendre les decisions adequades per al futur.

Solucions de finançament

Gaudeix de condicions exclusives en hipoteques i préstecs.

Solucions a mida Accés a productes amb condicions especials Gestió integral de sinistres

Serveis per a negocis

Solucions de finançament, TPV i gestió de pagaments per al teu negoci.

gratuïta d’assegurances

Sol·licita sense compromís una revisió

Professionals al servei de professionals

Contacta amb nosaltres per sol·licitar més informació o visita’ns a la seu del col·legi

Seu del col·legi

Seu del COMG

C/Albareda 3-5, 4rt 17004 Girona

900 104 969 972 208 800

Albereda, 3-5, 4t. 17004 Girona medicorasse.med.es medicorasse@med.es

La confiança d’estar junts

med1.med.es serveisfinancers@med.es 972 208 800

El COMG actua com a col·laborador extern de Medicorasse, Correduría de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. Domicili social: Passeig Bonanova 47, 08017 Barcelona. Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, al tom 20624, foli 211, full número B-10481, inscripció ta, amb clau DGSFP J0928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d’acord amb el Llibre II del Real Decret Llei 3/2020. de 4 de febrer. que transposa la Directiva (UE) 2016/97, de 20 de gener, sobre la Distribució d’assegurances.

MEDONE SERVEIS, S.L.U. (Med1 Serveis Financers), és agent bancari de BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A. (BBVA). Dades identificatives: Med1 Serveis Financers: NIF B-61910865, amb domicili social al Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona, volum 31642, foli 1, inscripción 1a, full núm. B-196.873. BBVA: NIF A-48265169, domicili social a Plaza de San Nicolás, 4, iinscrita en el Registre Mercantil de Biscaia, volum 2083, foli 1 i full B1-17a.

L’Assessoria Jurídica

Ofereix una primera orientació i assessorament als col·legiats en relació a l’exercici de la professió, així com a l’accés i als requisits legals per exercir-la

L’any 2024, el servei jurídic del COMG ha atès 1.364 consultes de col·legiats, un número lleugerament superior al de l’any anterior, majoritàriament per temes laborals, relacionats amb la professió.

Una altra de les funcions de l’Assessoria Jurídica és el suport tècnic als òrgans de Govern del COMG i els òrgans consultius, principalment la Comissió de Deontologia. A través de la Comissió, s’han rebut 28 casos nous, el doble que l’any anterior, i s’han cursat 18 reclamacions vinculades a la Responsabilitat Civil (RC) dels metges. El COMG ha consolidat, junta -

ment amb la resta de col·legis de metges catalans, un model propi de RC amb Sham,, reconegut com a capdavanter a Europa.

1.364 consultes ateses 2024

28 casos nous Comissió de Deontologia

18 reclamacions de RC

La Secció d’Atenció Primària i Comunitària

Dra. Carolina Roig

Presidenta de la Secció

Durant el 2024, la secció d’Atenció Primària i comunitària del Col·legi Oficial de Metges de Girona ha continuat analitzant la situació de l’Atenció Primària (AP), proposant solucions, creant espais per compartir les inquietuds i defensant els interessos dels metges que hi treballem. Actualment el nombre de membres adherits a la secció és de 83.

Durant aquest temps, la nostra companya, la Dra. Imma Sau, un de les nostres membres de la Junta de la Secció, s’ha jubilat i, per tant, ha deixat la junta. Gràcies per les teves aportacions, Imma!

A continuació, en format abreujat, es detallen algunes accions realitzades durant l’any per part de la secció:

• Hem fet 7 reunions de Junta durant el 2024

• El 17 d'abril vam dur a terme la primera Jornada de la Secció d'Atenció Primària i Comunitària del Col·legi de Metges de Girona amb el títol «Redefinim el present pensant en el futur». Durant aquesta jornada es van organitzar quatre taules de debat centrades en tres temes clau:

activitats de prevenció i promoció que es duen a terme, el paper dels professionals, les barreres i facilitadors i les accions que la Secció podria emprendre. Es va concloure que la promoció no augmenta la feina diària, que cal aprofitar els recursos existents i que és important col·laborar amb la comunitat i altres agents de salut. Es van proposar accions com la formació, la difusió de recursos i la col·laboració amb influencers. Docència i investigació: es van abordar 1 2

La globalitat de l'Atenció Primària: Es van tractar temes com l'accessibilitat, la longitudinalitat, l'atenció integral, la coordinació de diagnòstics i tractaments i la relació i coordinació amb altres especialistes. De les conclusions en destaca la importància del respecte entre professionals, el lideratge clar de l'AP amb control dels pressupostos i la claredat en els rols i el treball en equip. Promoció i prevenció: es va debatre sobre les

temes relacionats amb la recerca i la docència en l'àmbit de l'AP. En recerca, es va proposar la figura d'un referent de recerca a cada EAP, l'establiment d'una estratègia de recerca, i la millora de la formació i el suport. En docència, es va demanar formació específica, adaptació de la dedicació assistencial i millora de l'enfocament de MFiC en el grau de Medicina.

La jornada va servir per posar en comú les inquietuds dels professionals de l'AP i per establir les bases d'un pla de treball per millorar la situació actual. Es van identificar temes clau com la necessitat de reforçar el lideratge de l'AP, millorar la coordinació entre professionals, promoure la prevenció i la promoció de la salut i impulsar la recerca i la docència en aquest àmbit.

Continuarem fent:

• Sensibilitzar sobre la realitat de l'AP.

• Fomentar la col·laboració (AP i altres especialitats).

• Ser punt de referència al Col·legi de Metges per a temes d'AP.

• Centrar-nos en objectius pràctics i assolibles per aconseguir millores.

• Mirar que l’ambient col·laboratiu i positiu de la secció permeti obtenir resultats tangibles.

• Advocar per la professionalització de l’AP i exigir respecte.

• Crear grups de treball.

Amb tot això, volem continuar dignificant l'Atenció Primària (AP), especialment les especialitats de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) i Pediatria en l'AP, i participar en la millora del funcionament actual de l'AP a les comarques de Girona.

Volem involucrar tots els metges de família de Girona en aquest projecte i demanem la seva participació. Creiem que l’Atenció Primària està en crisi i volem treballar per millorar-la. Volem col·laborar amb altres professionals mèdics de l’atenció primària, com pediatres i ginecòlegs, així com amb altres organitzacions, com la CAMFIC i el Fòrum d'Atenció Primària.

Comptem amb tu!

Secció de Metges MIR i Joves

Durant el 2024, la Secció Jove del Col·legi de Metges de Girona ha continuat treballant per fomentar la cohesió i el vincle entre els metges més joves de la demarcació. Entre les activitats destacades, cal mencionar el III Torneig de Pàdel, organitzat amb el Col·legi Oficial d’Infermeria de Girona, que ha estat un gran èxit i s'ha consolidat com un punt de trobada clau per als col·legiats joves, combinant esport i networking en un ambient relaxat. Van participar a la 3a edició del torneig més de 50 parelles de metges, infermers i acompanyants. Els equips guanyadors es van endur un val de 100 euros per utilitzar a la botiga d’esports Wala de Girona.

A més, l’acte de benvinguda als nous residents que inicien la seva formació a Girona també ha anat a càrrec de la secció. Va ser un acte d’acollida per facilitar la seva integració i fomentar el sentiment de comunitat. També s’ha volgut acompanyar i reconèixer la trajectòria dels residents que finalitzen aquesta etapa tan important, que van ser presents en els actes de comiat.

La Secció representa uns 700 metges col·legiats, dels quals, aproximadament uns 200 són metges interns residents (MIR). Aquests professionals treballen tant a l’atenció primària com hospitalària del territori gironí.

Dr. Arnau Álvarez, president

«Des de la Secció Jove continuem treballant amb l'objectiu d'enfortir els vincles entre els professionals i oferir activitats que aportin valor i suport als metges a l'inici de la seva carrera professional»

La secció de metges sènior

Ha programat sortides culturals i diverses jornades divulgatives adreçades, especialment als col·legiats de 65 anys o més, ja són més de 800

La Secció de Sèniors és una de les més actives. Impulsa diverses iniciatives en forma de jornades, sortides i cursos, un dels que ha tingut més seguiment ha estat el d’Eines Digitals a càrrec de l’informàtic Saïd Hammouda. L’objectiu és contribuir a que els col·legiats sense exercici estiguin actius amb una agenda molt variada d'activitats que els permet estar en contacte amb els companys de professió. Es forma part de la secció quan s'arriba als 65 anys, a no ser que s'expressi la voluntat de formar-ne part abans. La via de contacte és seniorscomg@comg.cat

JORNADES DIVULGATIVES

Conferència

«La pràctica de la Medicina als països pobres del món»

A càrrec del Dr. Jaume Ollé Goig, president de l’Associació pel Control de la Tuberculosi al Tercer Món (ACTMON).

Conferència

La Junta Sènior està formada per:

- Presidència: Dra. Carme Busquets

- Vicepresidència: Dr. Joan Sala

- Secretaria: Dra. Pilar Vicente

- Tresoreria: Dr. Carles Puig

- Vocals: Drs. Josep Maria Trull, Maria Rosa Burgell i Albert Molins

«Art Romànic de la Vall de Boí»

A càrrec de Marc Sureda Jubany, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic.

Conferència

De la grip de 1918 a la COVID-19: una mirada comparada entre dues grans pandèmies.

A càrrec de Pau Font, historiador i investigador Universitat de Girona

"Sota el paraigua de la Jornada Cultural anual del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, la secció sènior s’encarrega dels Concursos Artístics per a Metges que se celebren cada any en un dels quatre col·legis catalans"

SORTIDES CULTURALS

Sortida de 3 dies a Jaca. (Osca)

Sortida a Barcelona:

Art Miró-Picasso i musical

Conferència

“La catedral de Jaca en l’eclosió del regne d’Aragó”

A càrrec de Gerardo Boto, professor d’Història de l’Art Medieval de la Universitat de Girona.

Visita al claustre romànic de Sant Cugat i al Cirque du Soleil.

Dues sortides a Narbonne. (França)

Visita guiada a la Casa de Pau Casals, al Vendrell

Representar i servir

Dr. Jaume Padrós

Expresident del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB)

Han passat onze anys des que la col·legiació de Barcelona va dipositar la confiança en l’equip que vaig tenir l’honor de liderar i, posteriorment, per dues vegades més, aquella confiança es va renovar. Uns equips de metges i metgesses excel·lents i compromesos amb la professió i amb els seus valors, que han excel·lit pel seu compromís i capacitat de lideratge i treball en equip, tal com han demostrat al llarg de tot aquest mandat.

Durant aquests anys, hem treballat colze a colze amb els altres tres col·legis catalans per fer arribar arreu la veu de la professió, des de la independència insti-

tucional, amb voluntat d’influència i sempre constructiva, defensant un lideratge que és professional, però que també té vocació social. I, sobretot, complint la nostra principal funció pública: la defensa de la bona praxi, la qualitat assistencial i els preceptes del Codi de Deontologia. No és vanitat, la feina ha estat molta i de qualitat i queda documentada per a qui vulgui consultar-ho.

Hem fet propostes ben articulades al voltant de la demografia mèdica i el relleu generacional, la desburocratització, la conciliació o els reptes de la incorporació de les innovacions tecnològiques a l’assistència. Hem promogut la necessària transformació del sistema de salut cap a un model basat en l’autonomia i el lideratge professionals. Hem iniciat i liderat debats necessaris que la societat reclamava, utilitzant l’expertesa, el rigor i l’auctoritas de la professió mèdica, i alhora, hem treballat conjuntament per la millora dels serveis als nostres col·legials i les seves famílies, fent possible que de manera voluntària més del 80 % ens hagin dipositat la seva confiança.

Tot això, sempre amb esperit de servei, amb visió àmplia, plural i integradora, conscients de la diversitat que existeix a la nostra professió. Mirant cap als metges i metgesses joves i les seves necessitats, cap als companys i companyes arribats d’altres països; cap als que exerceixen a l’àmbit de la medicina privada, cap als nostres sèniors i jubilats. I, especialment, cap als més vulnerables. I des de la metròpoli de Barcelona, esmerçant sensibilitat i receptivitat cap a les iniciatives i propostes dels nostres companys i companyes de tot Catalunya.

Ha estat un privilegi, no només haver estat el president del CoMB, sinó també de la mà i col·laboració dels altres tres presidents col·legials, haver tingut l’honor de representar a través del CCMC tota la professió mèdica de Catalunya. En el moment de la meva marxa el balanç que faig és altament positiu però, no en dubteu, és un mèrit col·lectiu.

Sempre arriba el necessari relleu, amb persones i idees noves. Però també és fonamental consolidar

la feina feta i els molts projectes que hem construït plegats, que són estratègics i aporten valor en favor de la professió mèdica i del futur i la transformació del nostre sistema sanitari.

Agraeixo molt l’oportunitat d’haver pogut servir la meva professió i els seus valors des de la posició que la confiança dels meus companys i companyes ens varen donar. Ho he fet amb passió i honestedat, intentant ser sempre permeables a totes les inquietuds que ens arribaven, sobretot, en els anys especialment difícils de la pandèmia pel COVID-19. Vull aprofitar aquest Anuari del CoMG 2024 per personalitzar la complicitat que sempre he trobat en la Junta del CoMG, liderada pel Dr. Josep Vilaplana, per endegar tantes i tantes iniciatives i testimoniar el meu afecte i reconeixement.

Novament, moltes gràcies.

Tenim

cura

de tu

Oferta exclusiva per a metges del Col·legi de Metges de Girona

A CaixaBank et volem facilitar el dia a dia tant com tu facilites el dels teus pacients. Per això, ara, només per domiciliar la nòmina o els ingressos professionals a CaixaBank i el rebut del Col·legi de Metges, gaudiràs de solucions exclusives en la teva operativa habitual i les teves targetes, inclosa la targeta VIA-T CaixaBank,1 amb què podràs pagar als peatges sense aturar-hi el vehicle. També t’ajudarem a fer realitat les teves il·lusions i projectes, oferint-te condicions especials en productes de finançament.2

Descobreix els avantatges que t’oferim en una oficina CaixaBank o a www.CaixaBank.cat

Informació exigida per l’OM ECC/2316/2015: compte

Nòmina

CaixaBank es troba adherit al Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit previst al Reial decret 16/2011, de 14 d’octubre. L’import garantit té com a límit 100.000 € per dipositant en cada entitat de crèdit.

Tu i jo.

Aquest número és indicatiu del risc del producte; 1 / 6 indica menys risc i 6 / 6, més risc.

Nosaltres.

1. Targetes de crèdit emeses per l’entitat de pagament híbrida CaixaBank Payments & Consumer, EFC EP, SAU (“CPC”), amb domicili a l’avinguda de Manoteras, 20, Edifici París, 28050 Madrid. CaixaBank, SA, actua com a entitat agent de l’emissora de la targeta. El sistema de protecció de fons de clients usuaris de serveis de pagament triat per CPC és el dipòsit en un compte separat obert a CaixaBank, SA. Concessió de la targeta subjecta a l’aprovació prèvia per part de CPC. Pots consultar els preus que s’apliquen habitualment als serveis bancaris prestats amb més freqüència (annex 1) a www.CaixaBank.cat/tarifes 2. Concessió de finançament subjecta a la prèvia aprovació per part de l’entitat. NRI 8028-2025/09542.

Mutual Mèdica, compromís i creixement al servei del metge

Des de fa més de 100 anys, Mutual Mèdica s'ha consolidat com l'entitat de referència en la protecció i el benestar del metge. La nostra raó de ser ha estat sempre la mateixa: acompanyar el col·lectiu al llarg de tota la seva trajectòria professional, oferint-los solucions adaptades a les seves necessitats a cada etapa de la seva vida laboral i personal. El 2024 ha estat un any de creixement i consolidació per a Mutual Mèdica. Hem assolit els 94.655 mutualistes, un increment del 6,7% respecte l'any anterior. Aquest creixement reflecteix la confiança dels metges en el nostre model assegurador d’economia col·laborativa, on el metge és al centre de totes les decisions que prenem, amb una gestió basada en la proximitat, la solvència i la millora contínua.

Sostenibilitat financera i protecció del metge

El nostre compromís amb el benestar del metge es tradueix en xifres sòlides: el 2024 hem gestionat un volum de primes de 168,4 milions d'euros , amb un creixement del 4,1 % respecte l'any anterior. A més, hem abonat 37,4 milions d'euros en prestacions, assegurant la protecció dels mutualistes quan més ho necessiten. Pel que fa a la ràtio de solvència, un any més hem superat el mínim que exigeix la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions (DGSFP), aconseguint més d'un 200 % i consolidant-nos, així, com una entitat sòlida i estable.

Innovació per a una millor atenció

El procés de transformació digital ha estat clau en l’estratègia de l’entitat, fet que ens permet optimitzar els nostres serveis i facilitar una atenció més àgil i eficient . Eines com l'Àrea Mutualista o el Portal de Gestió de Prestacions permeten als mutualistes gestionar les seves sol·licituds de manera senzilla i autònoma, millorant la seva experiència i accés a les solucions que oferim.

Vocació de servei al col·lectiu mèdic

En un context en què el benestar dels metges és més rellevant que mai, seguim treballant per oferir solucions adaptades i una atenció propera i personalitzada. Des de Mutual Mèdica reafirmem el nostre compromís amb els metges de Girona i de tot el territori, amb l'objectiu de continuar construint junts un futur per 100 anys més.

Dr. Lluís Castells

President

de Mutual Mèdica

Fem cultura!

Hem contribuït, un any més, a fer cultura i territori amb diverses col·laboracions

INFA-Neoteca

Llibreria infantil situada a l’Hospital Trueta.

Imaginaris de la pandèmia

Col·laboració en l’exposició «Imaginaris de la pandèmia a través dels mots; mirades dels més joves» situada a l’Hospital Trueta.

Girona en Moviment

Cap infant sense conte

Projecte educatiu, cultural i social que pretén apropar la lectura a tothom, especialment als més menuts.

Festival benèfic de dansa impulsat per la Fundació Oncolliga Girona.

OMEGI

Suport a l’Orquestra de Metges de Girona, que aquest 2024 ha fet un concert a la Catedral de Girona.

«De l’anestesiador a l’anestesiòleg»

Exposició que revisa el desenvolupament de l’especialitat a través de Marià de Vilar de Fontcuberta (18451923), un dels primers anestesiòlegs a Catalunya.

Conveni amb Ibercamera i amb Temporada Alta

Descomptes i sortejos d’entrades per a col·legiats.

«Xemeneies»

Mostra de pintura i de tècnica acrílica de l’artista i doctor Secundí López-Pousa.

Exposició al Museu del

Cinema

Col·laboració en la mostra «A cos obert. La malaltia a la fotografia i al cinema dels orígens (1880-1930)» en col·laboració amb el Museu del Cinema.

De l’anestesiador a l’anestesiòleg

Carles Hervás

Vicepresident

2on de la FundacióMuseu d'Història de la Medicina de Catalunya

Sara Fajula

Arxivera del Col·legi de Metges de Barcelona

Amb una iniciativa que ja s'ha convertit gairebé en una tradició, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) dedica cada any una sèrie d'actes a recordar una determinada figura mèdica que hagi tingut alguna repercussió en la història de la medicina catalana o hagi jugat un paper cabdal en el seu desenvolupament.

L'any 2023, aprofitant el centenari de la seva mort, es va dedicar a la memòria de Marià de Vilar de Fontcuberta (Vic, 1846 - Barcelona, 1923), que fou un dels primers metges que van dedicar part de la seva activitat professional a la difícil tasca d'administrar l'anestèsia en les intervencions quirúrgiques.

Una de les realitzacions més importants lligades a aquest any Vilar ha estat una exposició que s'ha pogut visitar primer a la seu del CoMB i que posteriorment s'ha traslladat al Col·legi de Metges de Girona. Aquesta exposició va més enllà del personatge per explicar el sorgiment, història i consolidació de l’especialitat d’anestesiologia. El text i les imatges dels setze plafons fan un recorregut cronològic des dels primers metges anestesiadors de finals del segle xix, passant pels anestesistes, terme emprat per identificar qualsevol professional sanitari que realitzava les anestèsies, com infermeres, practicants, etc., fins als metges i metgesses anestesiòlegs de l’actualitat. Les vitrines són una mostra de l’evolució tecnològica d’aquesta especialitat, mitjançant una minuciosa tria de publicacions, eines, medicaments anestèsics i instrumental mèdic. Les peces formen part del fons del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya i

s'ha comptat amb la col·laboració de les col·leccions privades d'altres metges especialistes.

Els diferents àmbits de l'exposició mostren els inicis de l'actuació dels metges anestesiadors, l'aparició de l'anestèsia local amb la introducció de la cocaïna i la novocaïna, o els avenços tecnològics representats per l'aparell d'Ombrédanne.

Després de la Guerra Civil s'inicia el procés que podríem dir de consolidació d'una nova especialitat amb la creació del Servei d’Anestèsia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’organització de la formació de les primeres generacions d’anestesiòlegs, de la mà del metge José Miguel Martínez, amb el seu Tratado de anestesia de 1946 i la utilització de l'O.M.O., un instrument dissenyat per ell mateix. S'organitzen cursos d’anestèsia i el 1953 es crea l’Associació Catalana d’Anestesiologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

En els últims plafons, a través de les imatges, l’exposició mostra com són els espais de treball dels anestesiòlegs als quiròfans a principis del segle xxi. Un període on s’està gestant un nou concepte de l’anestesiologia com a especialitat centrada en la medicina perioperatòria, orientada a la implicació integral en la seguretat del pacient abans, durant i després de la intervenció quirúrgica. Tanmateix, la feina dels anestesiòlegs continua amb l'atenció posterior a les unitats de pacients crítics i postoperats, així com en el tractament del dolor agut i crònic.

Col·laboració amb el Museu del Cinema

Jordi Pons i Busquet Director del Museu del Cinema

El passat 13 de desembre de 2024 es va inaugurar al Museu del Cinema l’exposició temporal «A cos obert. La malaltia a la fotografia i al cinema dels orígens (1880-1930)», en la qual el COMG ha participat en el patrocini, així com també en l’organització i difusió de les activitats complementàries.

Aquesta exposició és una coproducció entre el Museu del Cinema i la Universitat de Girona. Concretament és fruit d’una tasca col·lectiva realitzada en el si del projecte de recerca Visiones del cuerpo enfermo en el cine y la fotografía: patologías físicas y psíquicas (1890-1920), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. L'exposició ha estat comissariada pels professors/ es Carolina Martínez, Alan Salvadó i Carme Pardo.

El contingut d’aquesta exposició deriva de les comunicacions i ponències presentades al 12è Seminari Internacional sobre els antecedents i orígens del cinema, organitzat també pel Museu del Cinema i la Universitat de Girona, i que es va dur a terme els dies 9 i 10 de novembre de 2023. Traslladar part dels continguts d’aquest Seminari a un públic més general i divers i en un format molt més assequible (una exposició temporal), és un dels objectius d’aquesta mostra.

Aquesta exposició vol fer evident com, des de l’àmbit mèdic, ja des d’un primer moment, es van utilitzar les noves tecnologies de la imatge i la imatge en moviment (fotografia, cinema, raigs X, fotografia i filmacions microscòpiques, etc.) per a documentar, estudiar i divulgar el cos humà —també el seu interior— i moltes de les patologies que pateix.

L’exposició té tres grans apartats. En el primer es mostren alguns dels aparells i les tecnologies de la visió que van fer possible enregistrar en imatges el cos malalt: la fotografia, la llanterna màgica, el cinema, la cronofotografia, els raigs X, l’estereoscòpia, les microscòpies, etc. També es destaquen alguns grans doctors de principis del segle xx que van incorporar el cinema en les seves disciplines i, en alguns casos, van esdevenir experiències cinematogràfiques molt populars. El segon gran apartat està dedicat a com es representava la malaltia en determinats contextos, com en l’imaginari militar de la Primera Guerra Mundial, els posats dels malalts, les pràctiques quirúrgiques com a espectacle, etc. Per últim, el darrer apartat tracta de com es van representar les pandèmies i la malaltia (o el malalt) en el cinema dels orígens, així com també com eren les imatges de la institucionalització de les pràctiques mèdiques a la societat moderna (els hospitals, els centres de salut, etc.).

Els materials originals i audiovisuals de l’exposició provenen de diferents museus, arxius, filmoteques i institucions públiques i privades, tant de l’Estat espanyol, com també de França, Gran Bretanya i Portugal. En total són 37 objectes i aparells originals, 62 fotografies originals o reproduccions i 21 fragments audiovisuals que es visualitzen en 8 pantalles.

Gràcies a la participació del COMG aquesta exposició és una realitat i un exemple de cooperació entre institucions diferents que, en un moment determinat, poden tenir un objectiu compartit i decidir col·laborar per dur-lo a terme.

Projectes 2025

Aquests són els projectes que el COMG té previst desenvolupar durant el 2025

Presència en

el futur

Campus de Salut

El COMG treballa per tenir un espai al Campus de Salut de Girona que ha d’incloure els hospitals Trueta i Santa Caterina, l’IDIBGI, les facultats de Medicina i d’Infermeria, entre altres equipaments. L’objectiu és aprofitar les sinergies de compartir espai amb la resta d’actors de l’àmbit de la salut i treballar per tenir un campus de referència a nivell de Catalunya. L’ús d’aquest espai s’està definint per respondre a les necessitats que tenen en aquests moments el col·lectiu mèdic i sanitari.

Impuls de l’ús del català en l’àmbit sanitari

El COMG es manté fidel a fomentar el coneixement i l’ús del català en l’àmbit mèdic i sanitari per millorar la comunicació amb el pacient. La llengua és un element essencial de l’acte mèdic i els pacients han de poder-se expressar en la seva llengua. El finançament de cursos de català, l’oferta de parelles lingüístiques i la difusió d’iniciatives que defensin l’ús de la llengua catalana formaran part de les accions del Col·legi de cara al nou any.

Difusió de l’arxiu digitalitzat del COMG

El projecte de digitalització dels fons documentals del Col·legi va començar el 2018 i s’ha anat allargant en diferents fases. L’objectiu és arxivar i conservar els documents importants i col·legials del COMG pel seu ús i consulta pública, la qual es realitzarà a través del programa Pandora, que està previst que entri en funcionament aquest 2025.

Instal·lació solar fotovoltaica

Després d’un any de lluita, a finals del 2024 entraven en funcionament els 56 panells solars col·locats al sostre de l’Edifici Fòrum en una instal·lació d’autoconsum col·lectiva entre els propietaris que es van voler sumar a la iniciativa. A partir del 2025, s’ha de treure profit a aquest projecte d’energia renovable i veure reduïda la factura de la llum.

Fem salut!

El COMG ha col·laborat, al llarg de l’any, en diverses activitats dedicades a la promoció de la salut, a la divulgació mèdica i científica i a la recerca

III TORNEIG DE PÀDEL

Organitzat per la Secció de Metges Joves i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Girona.

ONCOTRAIL

Suport als grups Run and Smile i A4Grapes.

IV CORRE PER L’ICTUS

Cursa solidària organitzada per l’Associació Ictus Girona i la Unitat Ictus de l’Hospital Trueta.

CURSA DE LA DONA DE FIGUERES

Impulsada pel Grup IRIS – Associació d’Empordaneses Afectades de Càncer de Mama.

XXVIII JORNADES DE TOXICOLOGIA CLÍNICA

Organitzades per la Fundació Espanyola de Toxicologia Clínica en col·laboració amb els hospitals Trueta i Santa Caterina.

II JORNADES D’INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ

Organitzades per la Corporació de Salut del Maresme i la Selva.

GALA SOLIDÀRIA COSTA BRAVA 2024

Impulsada per l’Associació Contra el Càncer, dona suport a la lluita contra el càncer.

XII JORNADA CIENTÍFICA DE LA FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ

L’objectiu és difondre la producció científica dels professionals de la fundació l’any 2023.

UNA MIRADA CRÍTICA A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Impulsat per l’Associació d’Estudiants de Medicina de la Universitat de Girona.

VI SOPAR SOLIDARI CÀRITAS GIRONA

Organitzat per Càritas Diocesana de Girona, els beneficis es destinen a una causa solidària.

Informe Anual 2024

C/ Albereda 3, 5 - 17004 Girona

Tel. 972 20 88 00 - Fax 972 20 88 08 comg@comg.cat www.comg.cat

Col·legi Oficial de Metges de Girona. Març de 2025

Edita

Col·legi Oficial de Metges de Girona. Carrer Albereda, 3-5, 4a planta 17004 Girona Tel. 972 20 88 00

e-mail: comg@comg.cat www.comg.cat

Consell editorial President

Dr. Josep Vilaplana Vicepresidenta

Dra. Josepa Miró Secretària

Dra. Carme Busquets

Amb la participació de: Vicesecretari

Dr. Rafael Fuentes Tresorera

Dra. Teresa Mir Vocals

Dr. Albert Molins, Dra. Carolina Roig, Dra. Anna Presas, Dr. Ramon Masvidal, Dr. Josep Gil

Amb la col·laboració de:

Edició

Joana Fuentes, Màrqueting Consultant.

Disseny gràfic i maquetació

Neorg

Assessoria lingüística i correcció de textos

TraduLab

Impressió

Gràfiques Plaja

Nota d’agraïment:

La Junta de Govern vol manifestar el seu agraïment a l’equip de treballadors i col·laboradors del COMG que, amb el seu suport, han fet possible l’edició d’aquesta publicació per a tota la col·legiació de Girona.

Així mateix, la Junta agraeix la participació a tots els autors dels articles publicats.

L’informe anual 2024 ha comptat amb el suport publicitari de:

Els articles firmats exposen les opinions dels seus autors: els conceptes i opinions dels articles publicats al present Anuari corresponen als autors i no necessàriament coincideixen amb els del COMG. El COMG declina tota responsabilitat pels drets que poguessin derivar-se de la lectura i/o interpretació del contingut dels articles publicats, així com per la seva exactitud i versemblança. Els articles esmentats són propietat dels seus respectius autors. Els autors dels diferents articles publicats declaren, garanteixen i accepten que tenen dret a fer-ho lliurement, que aquesta informació no infringeix cap dret de propietat intel·lectual, de marca, de patent, secret comercial o qualsevol altre dret de tercers, que l'esmentada informació no té caràcter confidencial ni és perjudicial per a tercers. Expressament, els diferents autors reconeixen assumir la responsabilitat de la informació i imatges que subministrin, i que aquesta responsabilitat s’estén, sense restricció de cap mena, a l’exactitud, legalitat, originalitat i titularitat d’aquesta. El COMG no assumeix cap responsabilitat sobre el contingut d’aquestes comunicacions. Les marques, icones, imatges, logos i productes que apareixen publicats són propietat dels anunciants. Els continguts dels anuncis publicitaris presents a l’anuari corresponen i són propietat dels anunciants. El COMG no es responsabilitza de l’exactitud o la veracitat dels avisos publicats i declina tota responsabilitat pels drets que poguessin derivar-se de la lectura i/o interpretació del seu contingut i per la utilització que se’n faci.