Issuu on Google+

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA

101

BUTLLETÍ O C T U B R E 2 011

INFORMACIÓ COMG. Nova incorporació a la gerència: agilitzem les nostres accions A DRETA LLEI. La Responsabilitat Civil Professional: exigència legal i necessitat de cobertura vital LUMIÈRE. El mossad, la cirurgia plàstica, Catalunya i l’11S THE HIPOCRATES TIMES. Secció d’humor

A on van a parar?


Sumari [6] INFORMACIÓ comg Posicionament davant les retallades

Publicació Interna COMG

[8] INFORMACIÓ comg Reunió dels col·legiats amb els dirigents de l’ICS

President:

[9] INFORMACIÓ comg Assemblea General Extraordinària

Secretari:

Dr. Benjamí Pallarés Oro

Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muñoz

[10] INFORMACIÓ Cicle “El futur de la Salut a Catalunya” [12] INFORMACIÓ Club de mecenatge teatral de Temporada Alta 2011

Redacció: Meritxell Bonet Costa

[13] INFORMACIÓ El Mercat del Lleó i el COMG col·laboren en una campanya dirigida als nadons

Foto portada: Foto: Martí Artalejo.

[15] OPINIÓ Dr. Josep Trias, director territorial de salut

Realització:

NEXE IMPRESSIONS, SL

[16] FLAUTA DE PAN No és un barret

Consell de redacció: Dr. Joaquim Barceló Dr. Francisco Bastida Dr. Jordi Costa Dr. Joan Profitós

[22] OPINIÓ El doctor Johnson i la medicina [24] COMG-AJUDA Activitats

Col·legi Oficial de Metges de Girona c/ Albereda 3-5 17004 Girona Telf: 972 20 88 00 Fax: 972 20 88 08 E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat

[25] JUBILATS Les activitats dels nostres jubilats [32] OPINIÓ La casa del sol ponent (apunts d’un viatger al Quebec)

DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593 Edició: Octubre 2011

La pasta utilitzada per a la fabricació del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres procedents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE)

Aquest butlletí no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els textos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

COMG

3


e

Editorial

Dibuix: Maria Escobet

Fins fa poc, el nostre model sanitari era elogiat per tot el món. Gestors, polítics i professionals l’han convertit en un actiu gairebé tangible; només li falta cotitzar en borsa. Ara, però, estem vivint una època de crisi, de dificultats econòmiques i manca total de recursos i el model es torna car o poc sostenible. Per tirar-lo endavant, es decideix disminuir sense fer cap mena de diagnòstic, la factura generada en el terreny que justament fins a dia d’avui ha fet possible la sostenibilitat del sistema universal i gratuït que és la sanitat catalana. Així doncs, centren les retallades en els costos assistencials i sobretot en els salaris dels professionals. I aquí estem, davant d’un malalt prou conegut per tots: el sistema sanitari català, al qual no ens han deixat fer cap exploració clínica com cal (potser per por a què hi trobem dades que no ens 4 COMG

agradin). Ara per ara, ens donen el diagnòstic fet i el tractament ja decidit. Només ens volen per signar. Aquestes no han de ser les regles del joc. Potser per aconseguir que el model no es converteixi en un espectre, faria falta que ens deixin anar per passos: exploració clínica, orientació diagnòstica i tractament. El pronòstic evolutiu realment és greu o molt greu. I per poder redreçar la situació només demanem que ens deixin fer de metges. I per fer de metges no ens calen els intermediaris, perquè per equivocar-nos ja ho podem fer tots sols. Junta de Govern


Informació COMG

Nova incorporació a la gerència: agilitzem les nostres accions Per poder fer front als reptes de futur més immediat ens cal ordenar el present, i per fer-ho és necessari dotar el COMG d’un Pla de Treball on es defineixin les actuacions que la Junta de Govern consideri prioritàries en resposta als objectius estratègics de l’entitat. En aquest sentit, la incorporació d’Ester Soler [+] a la gerència del col·legi, suposa el punt de partida per fixar el full de ruta a mig termini. És el moment de ser ferms en els plantejaments i àgils en l’acció tant pel què fa al seu paper de representació com en la seva vessant d’oferir serveis. Per això, compta amb un equip tècnic i administratiu disposat a treballar en la revisió de la trajectòria del COMG per enfocar amb encert l’estratègia de l’entitat a curt i mig termini. En aquest sentit, cal fixar responsabilitats i definir procediments abans de començar a treballar en projectes específics. Pel què fa a la definició d’escenaris de futur i la implementació dels instruments específics per afrontar-los, només serà possible amb la màxima implicació del col·lectiu. És tasca del COMG lluitar pel reconeixement dels metges i metgesses de casa nostra com a eix vertebrador del sector sanitari; hi ha una clara necessitat que la societat visualitzi, més que mai, la importància d’aquest professional perquè el paper del metge és clau i perquè la seva ineludible responsabilitat professional i l’excel·lent qualitat

assistencial que estan oferint, malgrat la situació que estan suportant, els converteix en el valor afegit de la sanitat catalana. Per tot això, tant la gerent com els membres de Junta coincideixen en el desig del COMG de seure amb els metges/esses d’arreu de les nostres comarques i que ens expliqueu amb quines problemàtiques us trobeu, que ens utilitzeu com a corretja de transmissió de les vostres necessitats. Només així serem més forts perquè, precisament, en temps de crisi és quan hem de fer-nos més visibles i reivindicar l’existència del nostre col·lectiu com un dels grans puntals d’aquesta societat. Al COMG teniu la porta oberta. [+] Diplomada en Ciències Empresarials per la UB i llicenciada en Màrqueting i Relacions Públiques per ESERP, Ester Soler des de 2008 ha exercit professionalment primer com a responsable de l’àrea de Promoció Col·legial i posteriorment com a gerent de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i anteriorment va estar al càrrec de la coordinació de les polítiques de comunicació interna i la imatge institucional de l’Àrea d’Imatge i Comunicació de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. COMG

5


i Divendres 19 d’agost, a les 13.30 h, a la seu col·legial el COMG va exposar el seu posicionament davant les retallades El COMG no té la capacitat, ni és la seva finalitat, actuar com a gestor sanitari ni com a força sindical: la Llei de Col·legis Professionals li atribueix una tasca molt diferent. La seva raó de ser és vetllar pel compliment del Codi Deontològic en tot moment: les circumstàncies actuals fan que aquesta tasca sigui més vigent que mai. Els professionals metges col·legiats es comprometen a seguir les normes deontològiques i el COMG certifica que reuneixen els requisits acadèmics per a complir-les.

no renovació d’interinitats, havent de realitzar la mateixa o més feina, no faciliten que l’ambient en el que exercim la nostra professió sigui l’adequat.

Però també és responsabilitat del COMG que les condicions (de tot tipus) en les que desenvolupem la nostra activitat professional, siguin les adequades.

A partir de la història clínica, només el metge col·legiat està capacitat per a decidir la pauta a seguir amb cada pacient, no essent acceptables pressions, ni coaccions de cap tipus que puguin alterar la llibertat de decisió que implica qualsevol acte mèdic. És inadmissible que les retallades obliguin al metge a prescindir de proves complementàries, a alterar les actituds terapèutiques o a disminuir prescripció de fàrmacs, perquè s’esdevé en una situació que impedeix la bona praxis mèdica.

L’ambient de treball, la formació continuada, la remuneració professional són condicions indispensables i exigibles per a que els metges puguem complir amb les normes deontològiques que se’ns requereixen.

La gestió del temps de visita adequat per a l’assistència mèdica, és només atribuïble al professional sanitari, pel que tampoc acceptem l’aplicació de criteris estrictament administratius, a l’hora de fixar-los.

Per això: • contractes precaris, • sobrecàrrega assistencial derivada de la disminució de les hores laborals i de la 6 COMG

Tal com diu el Conseller Boi Ruiz, la Salut és un bé social. Per això: no pot, ni ha de ser objecte de mercadeig, ni estar subjecte a


l’anar i venir electoral que en les darreres setmanes estem observant. Som conscients de la crisi econòmica que afecta a Europa i a l’Estat Espanyol, i davant d’això no entenem perquè les retallades es focalitzen a Catalunya i en la seva Sanitat. En els difícils moments que viu la societat, són les persones amb menys recursos les que més pateixen aquesta situació: precisament per això és quan la qualitat en l’assistència sanitària no ha de perdre el seu significat. La tradicional confiança del ciutadà en la nostra feina, no s’ha de veure afectada pels dubtes que poden generar els reajustaments pressupostaris ni les “ retallades” sanitàries. Des del moment que un metge atén un pacient, ha de fer allò que, d’acord amb els criteris mèdicament acceptats, consideri adient. De nou, el COMG, es posa a disposició per al diàleg amb els actors socials que ho considerin oportú. Fins avui, només el Conseller de Salut, els seus delegats a Girona, l’ICS. i Metges de Catalunya l’han acceptat. Esperem que el resultat final sigui satisfactori.

d’abril d’enguany, en una reunió al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, no s’ha establert cap via de comunicació. El nostre oferiment va ser clar i directe. Els darrers esdeveniments que s’han fet públics de diversos hospitals i de l’àmbit de primària de les nostres comarques, ens fan estar especialment preocupats. Cal recordar que la demarcació de Girona és la que té la despesa sanitària per càpita més baixa de l’estat Espanyol. Que ningú dubti del nostre compromís amb els col·legiats i els ciutadans per trobar una sortida el menys traumàtica possible. Els metges hem contribuït d’una manera inequívoca a la sostenibilitat del sistema amb la nostra feina diària, la contenció i posterior disminució dels nostres salaris. És el moment de buscar una altra manera de mantenir aquest difícil equilibri. Reclamem que el metge ha de ser el centre de la presa de decisions per aconseguir una disminució de la despesa eficient.

Per desgràcia, no podem dir el mateix de la Patronal de la Xarxa Concertada. Des del dia 11 COMG

7


i Reunió dels col·legiats amb els dirigents de l’ICS El passat 8 de setembre, el COMG va facilitar una reunió directa entre els col·legiats gironins i el director gerent de l’ICS, Dr. Joaquim Casanovas, per tal que aquests poguessin formular totes aquelles qüestions del futur laboral que els preocupava. La Mercè va ser l’escenari on es va desenvolupar la sessió, que va comptar amb la presència d’una cinquantena de metges gironins. El COMG vol promoure aquest tipus de trobades per tal d’apropar la situació existent als col·legiats. És per aquest motiu que el Dr. Casanovas es va comprometre a celebrar una propera trobada per atendre als professionals i contestar allò que necessitin.

8 COMG


Assemblea General Extraordinària L’Assemblea General Extraordinària, celebrada el passat 5 d’octubre de 2011 a la Casa de Cultura de Girona, va acordar per majoria que la pòlissa de Responsabilitat Civil que el Col·legi Oficial de Metges de Girona recomanarà als seus col·legiats a partir del dia 1 de gener de 2012 serà la pòlissa del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Cal recordar que per acord d’Assemblea de 30/03/2011, a partir del 2012, l’elecció de la pòlissa serà totalment lliure. El COMG complint amb la seva obligació legal de promoure i facilitar el compliment del deure de l’assegurança dels seus col·legiats, exigirà el rebut que acrediti la contractació d’aquesta RCP a tots els col·legiats.

COMG

9


i

Informació

Cicle “El futur de la Salut a Catalunya” El Col·legi Oficial de Metges de Girona i Tribuna de Girona van organitzar el passat mes de juliol un cicle de conferències entorn el món sanitari. Un dels ponents del cicle va ser l’actual conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, que va pronunciar la conferència del 14 de juliol. El cicle, format per tres conferències, portava per títol “El futur de la salut a Catalunya”.

Sra. Anna Bagó La psicòloga i logopeda Anna Bagó va pronunciar la conferència titulada “El discurs del Rei, un enfocament terapèutic”, el 12 de juliol. La introducció de l’acte va ser a càrrec del Sr. Jordi Ruiz, president de la delegació de Girona del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Dr. Miquel Vilardell La primera de les conferències va ser el 7 de juliol i va anar a càrrec del Dr. Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona i president del Consell Assessor per la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari de la Generalitat. La conferència va ser titulada “Ser metge avui” i va ser presentada per la Dra. Dra. Cristina Soler, vicepresidenta del Col·legi de Metges de Girona.

Dr. Boi Ruiz La conferència del conseller Boi Ruiz va tancar el cicle el 14 de juliol, sota el títol “Sostenibilitat i progrés de la sanitat catalana”. En aquesta ocasió la introducció va ser a càrrec del Dr. Benjamí Pallarès, president del Col·legi de Metges de Girona. fotos de Tribuna de Girona, i l’autor és Martí Artalejo

10 COMG


Avinyonet de Puigventós inaugura una avinguda en homenatge al Dr. Moisès Broggi El passat 23 de juliol la població d’Avinyonet de Puigventós va retre homenatge al Dr. Moisès Broggi. El centenari doctor té la seva segona residència a la població des de fa més de 30 anys; és per aquest motiu que l’ajuntament de la localitat de l’Alt Empordà va voler dedicar el nom d’una de les avingudes del poble al Dr. Moisès Broggi. Al reconeixement hi va assistir el president del COMG en representació dels metges gironins, on el Dr. Broggi va destapar personalment la placa de la nova avinguda.

Fotos: Mar Aparicio COMG 11


i

CLUB DE MECENATGE TEATRAL DE TEMPORADA ALTA 2011

Un any més, el Col·legi Oficial de Metges de Girona ha format part del Club de Mecenatge Teatral de Temporada Alta 2011-2012. Com a col·legiat has pogut gaudir de l’avantatge d’adquirir les entrades per als espectacles abans que es posessin a la venta al públic en general, i obtenir un descompte del 15% en els abonaments d’entrades, amb un màxim de 6 entrades per espectacle (excepte pels espectacles infantils i per Sopa de Cabra). A més, tots aquells que gaudeixen d’alguna assegurança mitjançant Fòrum Corredoria d’Assegurances han participat en el sorteig d’entrades per a diferents espectacles durant tota la programació de Temporada Alta 2011.

Sorteig Entrades de Temporada Alta Els guanyadors han estat: - Antonio Escuder Martin - Josefina Garcia Diaz - Eudald Bonet Bonet - Gemma Garcia Corral - Manuel Vallmajor Muñoz - Batiserve - Xavier Bohigas Bosch - Alejandra Martinez Bustos

Enhorabona!

Torna Salut a Televisió de Girona Salut, coproduït pel Col·legi Oficial de Metges de Girona i Televisió de Girona, inaugura la seva 17ena temporada El 19 d’abril de 1994 iniciàvem el programa Salut a Televisió de Girona. Aquell primer programa era presentat pel Dr. Joan Soliguer i la Dra. Magda Carlas, i el tema escollit era “Medicina Estètica”. Són molts els temes que hem tractat i molts els professionals que s’han acostat a plató per tal d’explicar a la ciutadania una tema tant important com és la Salut.

12 COMG

- Ricard Reixach Casola - Elisabeth Latorre Villalonga - Daniel Serra Giralt - Alvaro Perales Sánchez - Joan Tarradas Torres


El magazine intentarà cada dimarts donar solucions i consells als temes sanitaris que més preocupen a la societat gironina. El primer programa d’aquesta nova temporada l’hem dedicat a parlar de la situació actual, de la Crisi, amb el president del COMG, Dr.Benjamí Pallarès. Salut, cada dimarts a les 21h a Televisió de Girona.

El Mercat del Lleó i el Col·legi de Metges de Girona col·laboren en una campanya dirigida als nadons L’objectiu de la campanya és conscienciar els nous pares de la importància d’oferir i inculcar una alimentació sana i equilibrada als més petits A partir del dia 1 d’octubre, totes les consultes pediàtriques de Girona, Salt i Sarrià oferiran un VAL OBSEQUI als nadons que comencin a introduir la fruita a la seva alimentació. Aquest val es pot bescanviar a qualsevol de les parades de fruita i verdura de l’interior del Mercat del Lleó de Girona, on se’ls farà entrega de les primeres peces de fruita del petit en una bonica i pràctica bosseta de roba pel berenar. Un plàtan, una pera, una poma i una taronja son les peces recomanades pels pediatres per començar a introduir la fruita a l’alimentació dels nadons, i totes 4 peces es regalaran als pares que presentin el seu val obsequi al mercat. Ensenyar a menjar bé i a escollir productes frescos i nutritius als nostres fills és un dels llegats més importants que els podem deixar.

Animats per aquest objectiu, l’Associació de Comerciants del Mercat del Lleó va decidir fer arribar el missatge als seus clients més petits, obsequiant-los quan comencen la seva formació alimentaria, el moment en que introdueixen la fruit a, amb producte fresc d e l mercat. La campanya té una durada prevista d’un any natural (fins el 30 de setembre de 2012) o bé fins a l’esgotament d’existències de les bosses tèxtils de berenar.

COMG 13


a

A Dreta Llei

La responsabilitat civil professional: exigència legal i necessitat de cobertura vital El dia 5 d’octubre és la data en què el nostre col· legi va escollir la nova pòlissa de Responsabilitat Civil col·lectiva que cobreix el màxim de riscos possibles en qualsevol situació d’exercici de la nostra professió – atenent a l’acord de la darrera Assemblea General Ordinària de 30/03/2011, de separar la quota col· legial del servei de RCP-. Obligació legal L’obligació de comptar amb una pòlissa de responsabilitat civil professional ve imposada per l’article 9 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de les professions titulades i dels col·legis professionals: 1. Els i les professionals amb titulació tenen el deure de cobrir mitjançant una assegurança o garantia equivalent els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la seva professió. Des del COMG us volem recordar, tal i com diu l’art. 46 de la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries 44/2003 de 21 de novembre, que és obligació dels metges en exercici privat subscriure una assegurança de responsabilitat. Una obligació que es fa extensiva a les societats professionals que els metges puguin constituir. Els metges de la sanitat pública que ja gaudeixen de la cobertura d’assegurança subscrita per l’administració no estan obligats legalment a contractar-ne una de privada; no obstant això, és molt recomanable contractar-la. Cal insistir molt especialment en aquesta recomanació perquè es donen casos on el metge es pot quedar al descobert bàsicament per: - -

l’existència de conflicte d’interessos entre els diferents professionals, la possibilitat que el centre sanitari reclami al professional el reembossament de la quantitat pagada en concepte d’indemnització,

14 COMG

-

qualsevol acte mèdic fet fora de l’àmbit del centre sanitari públic on es treballa, que no estarà cobert per l’assegurança de la institució.

En tots aquests casos, si no es disposa d’una cobertura individual i privada, el metge haurà d’assumir personalment el cost d’aquest procediment i les seves conseqüències. En el cas de les societats professionals, l’obligatorietat de comptar amb una assegurança de responsabilitat civil professional està imposada per la Llei 2/2007 de 15 de març de Societats Professionals, que en els seu article 11 exposa (...) 3. Les societats professionals hauran d’estipular una assegurança que cobreixi la responsabilitat en la qual aquestes puguin incórrer en l’exercici de l’activitat o activitats que constitueixen l’objecte social. Les conseqüències de no complir amb el deure de l’assegurança està contemplat com a falta molt greu en l’Art. 18 de la Llei 7/2006 Requisit del COMG L’article 62.1.1.h) dels Estatuts del COMG estableix que: 1.1 per a incorporar-se de ple dret al Col·legi Oficial de Metges de Girona, serà necessari: h) Acreditar mitjançant certificació fefaent, estar en possessió d’una cobertura vigent d’una pòlissa de responsabilitat civil professional, d’acord amb la normativa legal vigent cada moment. En virtut d’això, si no es compleix amb aquest requisit, comportaria la baixa com a col·legiat del COMG i en conseqüència el no poder exercir la professió, així com posar en coneixement del departament de Salut la baixa del col·legiat en qüestió. + informació: Esther Ibáñez Assessoria Jurídica COMG


Opinió Dr. Josep Trias, director territorial de Salut Fa uns dies vaig acceptar la proposta que em va fer el president del Col·legi de Metges de Girona, el doctor Benjamí Pallarés, per trobar-nos amb la junta del Col·legi amb l’objectiu d’establir una via de comunicació directa entre el Departament de Salut, representació que exerceixo des d’aquest estiu a Girona, i la institució dels metges de les comarques gironines. En la reunió es van tractar els temes que afecten la professió mèdica i per extensió el sistema sanitari català i crec que va ser una experiència profitosa per a les dues parts, tant és així que vam acordar que es repetirà properament. Quan vaig acceptar la responsabilitat d’assumir la direcció territorial de Salut a Girona i la gerència del CatSalut de la Regió, era coneixedor que ens trobem en moments difícils, que s’han de prendre decisions que afecten als professionals i als ciutadans, però que cal tenir present que tenen l’objectiu de garantir la sostenibilitat econòmica immediata del sistema sanitari públic i la qualitat dels serveis assistencials amb la finalitat principal de preservar un sistema de salut gratuït, d’accés universal i equitatiu. Aquestes decisions, com ja va anunciar el conseller de Salut a principi d’any, es poden resumir en tres aspectes: un allargament del temps d’espera en intervencions quirúrgiques sempre que no agreugin l’estat de salut ni el pronòstic del pacient, la possibilitat que els ciutadans s’hagin de desplaçar per ser atesos més del que ho havien de fer fins ara a causa de la concentració de serveis amb la finalitat de millorar l’eficiència i la sostenibilitat del sistema i que caldrà la col·laboració i la implicació de tots els professionals. En la reunió amb la junta vam parlar de tots aquests temes i de la preocupació dels metges i les metgesses, sobretot del sector públic, de preservar l’atenció mèdica de qualitat al ciutadà com a objectiu irrenunciable. El Departament de Salut comparteix aquest objectiu i per aquest motiu està treballant per tal de poder disposar d’instruments que es basin sobretot en el criteri clínic, clau per sostenir i millorar la qualitat del sistema sanitari, ja que únicament primant el criteri clínic a l’hora de dissenyar les

reformes dels sistema sanitari se’n pot garantir la qualitat a llarg termini. Un exemple d’aquesta línia de treball és la proposta que ens aquests moments estem acabant de treballar de nova formulació de seguiment de llistes d’espera quirúrgiques amb què caldrà prioritzar els pacients que presentin necessitats clíniques més urgents i no prevaldrà només la data d’inclusió en la llista com fins ara. Tenim al davant, doncs, reptes difícils de superar, que demanen l’esforç, la implicació i el compromís de tothom. No podem negar que el país, i per tant el sistema sanitari, està patint la crisi econòmica durament i que això ens afecta a tots, als professionals, pel què fa a les condicions de treball, i als ciutadans. A més, hi ha un altre debat que cal abordar, i que la Generalitat de Catalunya proposa que ho fem ja i amb tots els agents polítics, socials, professionals..., com és el de l’aportació de més recursos a la sanitat pública i com s’ha de fer aquesta aportació. Amb aquestes paraules de presentació com a director de Salut a tots els col·legiats només vull afegir que no tinc cap dubte que ens en sortirem, perquè tenim un model al qual no volem renunciar, que ha estat reconegut mundialment com a un sistema sanitari de qualitat i que cal preservar i enfortir, i perquè comptem, sobretot, amb uns professionals, i entre aquests els metges i les metgesses, que són la fortalesa i el suport que farà que malgrat les adversitats, puguem continuar endavant. Josep Trias i Figueras Director territorial de Salut a Girona COMG 15


Flauta de pan

f

Dibuix: Maria Escobet

NO ÉS UN BARRET El Gran General amb el barret de copa dura encastat en el seu crani harmònic com la cúpula de la Capella Sixtina, presagi d’un cervell privilegiat, i fixat a una mandíbula poderosa que transmet una voluntat insubornable, saluda marcial en passar davant el monument dels caiguts durant la revolució. És la primera vegada que en Manel i el seu germà petit, en Marc, assisteixen acompanyats dels seus pares a la desfilada del dia de la revolució. (A l’escola els han explicat que el Gran General i un grapat de valents salvaran la nació del desori i l’anarquia). Bocabadats davant els milers de soldats que marquen el pas com un sol home, amb els seus cascs i botes lluentes com un mirall, els tancs que estremeixen els carrers, els canons que no s’acaben mai, els míssils capaços de fer miques el planeta, les banderes i estendards que altives onegen al vent, els cavalls amb les crines com palmeres i un renillar que talla la respiració ... 16 COMG

Darrera el micròfon el Gran General exhorta a seguir remant. La nació és una nau que té els vents en contra i necessita que tothom remi al compàs dels tambors de la pàtria. - T’imagines Manel que ara el Gran General es tragués el barret i del seu interior s’escapés un elefant que amb la seva trompa comencés a ruixar a tots els soldats i …. – en Marc no pot continuar. El seu germà se li ha tirat a sobre i li ha posat la mà a la boca. Els agrada perdre’s per la cova anomenada la gola del llop situada prop d’un penya-segat. Els agrada escoltar l’eco de paraules que en una altra circumstància no gosarien ni pensar, com ara llibre, manuscrit, popular, democràcia…En Pol es queda amb una de les paraules prohibides travessades a la boca. Darrera seu en Manel i en Marc tampoc creuen el que veuen. El que veuen són unes sabates enormes i un nas com una bola vermella. En acostar-se descobreixen


un pallasso que respira amb dificultat i té el ventre ple de sang. - L’elefant s’amaga dins el barret – els diu el pallasso mentre els dona un llibre que s’ha tret de l’americana. Lliure, la mà cau flàccida a terra. Escolten un esvalot de passes. En Manel es posa el llibre dins els pantalons i els tres corren a amagar-se. Els guàrdies irrompen a la cova. Escorcollen de cap a peus el pallasso. Després l’agafen i el llencen daltabaix del penya-segat. - Un terrorista menys – diu un del guàrdies. A fora és negra nit llevat de la plaça de la revolució on el retrat del Gran General brilla com una lluna plena. La llum taronja de la lot que sosté en Manel dona vida a la frase El Petit Príncep. - És un llibre? – pregunta en Marc - És clar gamarús, què vols que sigui. Perquè penses que mataren al pobre pallasso – fa el seu germà. - No crec que sigui dolent llegir-ne una mica – fa en Manel - el pallasso segur que l’havia llegit i no estava ni mut ni cec. A més si l’obrim segur que descobrirem alguna cosa. Des del carrer arriben els cops de bastó dels vigilants sobre les llambordes. Ocasionalment s’escolta un xiulet. En aquests casos la prudència aconsella comprovar que no hagi quedat cap llum encesa. Al segon planeta hi vivia un vanitós ……..Bon dia – va dir el petit príncep – Porteu un barret molt divertit. - És per saludar – li va respondre el vanitós – És per saludar quan m’aclamen. Malauradament per aquí no passa mai ningú.

- Ah sí? – va dir el petit príncep, que no ho havia entès. - Pica de mans, l’una contra l’altra – li va aconsellar aleshores el vanitós. El petit príncep va picar de mans. El vanitós va saludar modestament alçant el.........** El pallasso no pot llegir la paraula barret. Un home amb samarreta i calçotets blancs irromp a la pista de circ. Es desempallega la cinta d’embalar que té enganxada per tot el cos. - El gran Rimini sóc jo, aquest individu només és un pallasso, un pallasso no, un impostor! un terrorista! – fa l’home que vesteix amb roba interior. El públic adult, que s’ha quedat glaçat en veure com el gran Rimini els llegia un llibre, deixa anar l’aire davant l’aparició d’un personatge que representa a un Rimini víctima d’un terrorista que pretenia sabotejar la pàtria. El pallasso, en realitat el terrorista disfressat de gran Rimini, escruta el seu voltant. Descobreix una sortida per on escapar-se i es fa fonedís. Al mig de la pista irrompen uns personatges vestits de guàrdies d’assalt i armats fins les dents. El personatge que fa de Rimini ultratjat indica els guàrdies per on ha fugit el terrorista. L’endemà la premsa elogia el nou espectacle del Gran Rimini i no dubta en qualificar-lo d’artista compromès.

Jordi Costa

** El Petit Príncep. Ed. Salamandra. Traducció Anna i Enric Casassas.

COMG 17


Espai metge rural

OBJECTES AMB HISTÒRIA Al llarg de la història de la medicina, la diftèria (del grec διφθέρα, membrana) ha estat la causa de moltes epidèmies mortals i es tracta d’una malaltia coneguda des de l’antiguitat, Hipócrates ja va descriure una afecció perillosa de la gola i Areteo de Capadocia va parlar d’una malaltia “ulcerosa” de les amígdales, de caràcter necròtic, que podia causar asfixia i mort sobretot en els nens i que podia correspondre al que avui anomenem diftèria. Es transmet per un bacteri que es troba a les fosses nassals del malalt i que viatge a través de les secrecions expulsades amb la tos i les gotes de saliva. Es pot contagiar directament de persona a persona o a través d’objectes contaminats –mocadors, llençols, aliments contaminats, etc. El fred, l’aglomeració de gent i la mala nutrició, afavoreixen la seva aparició. Un cop contagiat, el malalt comença a secretar una toxina, com un verí fabricat per el bacteri, que infecta les vies respiratòries provocant una inflamació de les mucoses caracteritzada per la formació d’un exsudat en forma de membrana que tapa la gola i la laringe impedint l’entrada d’aire i per tant, la respiració del malalt. En els casos més greus, que solen donar-se en els nens, aquestes complicacions s’acompanyen d’una intoxicació general. La similitud dels casos greus amb l’asfixia que provoca el mètode espanyol d’execució de condemnats a mort, va donar-li el popular nom de “garrotillo” a l’any 1613 en una greu epidèmia. Fins que no varen aparèixer els tractaments moderns, l’única intervenció possible era fer un forat a la tràquea, al coll, perquè el malalt pogués respirar, o bé, posar un tub a través de la gola fins al pulmó. Tècniques que ajudaren, a banda d’aconseguir molts pocs casos de curació en els pacients asfíctics, a generar una sèrie 18 COMG

e de tècniques d’ajut a la respiració que valgueren per al desenvolupament de la futura anestèsia. Les aproximades vuit mil defuncions que provocava a inicis del segle XX varen començar a disminuir un cop descoberta la toxina i el remei per combatre-la. Fins a aquells moments, interpretada com una malaltia inflamatòria, l’únic remei eren les sagnies i els revulsius ajudats per manipulacions locals de les membranes o tocs amb nitrat de plata, àcid fènic o amb substàncies vomitives intentant fer expulsar les membranes. L’antitoxina diftèrica obtinguda dels sèrums de cavall, seguint la tècnica descoberta per Behring el 1890, tingué els seus inconvenients, perquè donava reaccions importants, però la seva aplicació i les millores del tractament dels casos greus amb intubació traqueal feren disminuir la mortalitat a un escàs 3% cap allà al 1908. L’eradicació definitiva de la malaltia hauria de venir de la mà de la vacunació, fent-se obligatòria a partir del 1943. Durant el període de guerra i postguerra l’acumulació de persones susceptibles a la malaltia, amb molt poca població vacunada amb l’anatoxina de Ramon i la mancança de sèrums, propiciaren rebrots de diftèria, acumulant-se a terres gironines a l’any 1940 uns dos cents seixanta casos amb vint-i-vuit defuncions1. Actualment és molt poc freqüent a Europa i els EE.UU, on les autoritats sanitàries fa dècades que vacunen als nens contra aquesta malaltia. Malauradament, segueix essent freqüent a països en vies de desenvolupament, on les vacunes no s’administren de manera sistemàtica. L’aparell que es troba exposat a l’Espai del Metge i de la Salut consisteix en una caixa amb di1 Carreras De Cabrera, F.X “Condicions de vida i malalties en l’àmbit general (1939-983)”, dins El doctor Martí Casals i Echegaray (1903-1983), un metge rural al servei de la Vall d’Aro. Obra inèdita.


ferents cànules per a la diftèria, utilitzades per facilitar la respiració del malalt i evitar l’asfixia. Va ser utilitzat per el Dr. Martí Casals i Echegaray al llarg del anys que va exercir com a metge rural a la Vall d’Aro (1939-1983).

Aparell per a la Diftèria

NOTÍCIES QÜESTIONS I REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA REALITAT MÈDICA I SANITÀRIA A L’ÀFRICA ACTUAL. El passat divendres 9 i dissabte 10 de setembre, es celebrà a Sant Feliu de Guíxols el III Curs d’Estiu de la Càtedra Martí Casals de la Universitat de Girona, que enguany ha tractat el tema de la Medicina i la Salut en el Món Rural: Àfrica i Europa des d’una Perspectiva Comparada. “Somos tan soberbios que vamos a África a dar lecciones, nunca a escuchar. Vamos a dar respuestas, no a hacer preguntas. Por eso, los africanos siguen siendo desconocidos”. Amb aquesta cita de l’antropòleg Lluís Mallart extreta de l’entrevista que li va fer El Periòdico el 25 de febrer

de 2009, el Dr. Joaquim M. Puigvert i Solà - Director de la Càtedra- va inaugurar i clausurar un curs que va voler plantejar preguntes i obrir debats sobre la realitat actual de la sanitat a l’Àfrica. La multidisciplinarietat i rigor dels professors convidats, antropòlegs, metges, cooperants, representats de les principals universitats catalanes, farmacèutics, enginyers, historiadors, etc., va ajudar a fer visible la complexitat del sistema sanitari al tercer món i concretament al continent Africà. El fet de tenir entre el públic professionals de la salut en actiu, cooperants, estudiants, historiadors i antropòlegs, va enriquir considerablement el diàleg i el debat, donant lloc a reflexions interessants sobre realitats i problemàtiques actuals. Un dels objectius de la Càtedra Martí Casals i l’Espai del Metge i de la Salut Rural és oferir espais de diàleg i reflexió sobre problemàtiques a l’entorn de la salut i la medicina en el món rural i sobretot, que aquests debats i discussions generin una documentació escrita, en forma de publicació. Al finalitzar les sessions, el Director de la Càtedra va avançar que el proper curs d’estiu tractarà sobre Salut, Aigua i Balnearis. Agraïm la col·laboració dels antropòlegs Lluís Mallart, Berta Mendiguren i Josep M. Comelles; els metges Ramon Dalmau, Cristina Soler, Albert Figueras i Àlex Lloberas; el farmacèutic Eduard Soler; l’enginyer Miquel Carrillo; els historiadors Narcís Torrent i Joaquim M. Puigvert; la presència de la Universitat de Girona a través de Rosa M. Tarradellas, Dolors Juvinya i Joaquim M. Puigvert; la Universitat de Lleida a través del cirurgià i ex-rector Joan Viñas; i la Universitat Rovira i Virgili amb la presència de Josep M. Comelles. Agraïm també la presència i el suport del Ajuntaments de la Vall d’Aro, amb

COMG 19


e Per més informació sobre el curs i les activitats del curs 2011-2012, consulteu la pàgina web de la Càtedra: www.udg.edu/salutrural.

Crèdits Inauguració oficial del Curs. D’esquerra a dreta: Sr. David Prohís (Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró), Sr. Joaquim M. Puigvert (Vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura de la UdG i Director de la Càtedra Martí Casals), Sr. Pau Casals (Regidor de l’Àrea d’Història, Coneixement i Difusió de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols) i la Sra. Eva Claret (Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro).

la presència del Sr. Pau Casals i Caus, regidor de l’Àrea d’Història, Coneixement i Difusió de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, el Sr. David Prohías, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Platja d’Aro i la Sra. Eva Claret, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.

Coordinadora de la secció: Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural Entitats participants: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Fundació Pascual i Prats Col·legi de Metges de Girona Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona. Diputació de Girona. Entitats col·laboradores: Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya.

Visita dels col·laboradors i alumnes a l’Espai del Metge i de la Salut Rural.

Direcció: Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història. Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols. Tel: 972821575. c/e: info@metgerural.cat www.metgerural.cat

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS Amb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material. Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic: info@metgerural.cat

20 COMG


Opinió

REVOLTA DIGITAL PREMONITORIA : INDIGNE Indigne, per definició de diccionari, equival a no digne, mot que s’aplica a les persones o al que fan. I ens diuen, que -desgraciadament- son mereixedores de menyspreu. Per altre banda, no trobo la definició exacte, en el nou diccionari 2011 de la Llengua Catalana precisament de l’accepció o del mot indignat. No cal amoïnar-se gaire, be si més no, què és estar indignat, ho sabem tots, ja de petits.... suposo doncs que és un enfado violent, present en algú per culpa d’una acció o situació injusta, reprovable o intolerable. També voldria precisar que en el verb indignar, hi entra conceptualment el fet de revoltar, amb tota la lògica deriva que això comporta. Després d’aquest rotllo semàntic, suposo que tots, Sí tots! els que escriuen i comenten sobre el greu problema dels indignats, s’han llegit a fons, el llibre -millor dit opuscle- titulat : “Indigneu-vos” de Hessel. Fa uns mesos, abans que succeís tot el què dissortadament ha o està succeint, al ferne acurada lectura, quedava sorprès per dos motius: 1- és un manifest pacifista, edulcorat i digne, que pot deixar fluir seducció i voluntat de canalitzar sortida a una justa i brutal injustícia, això sí, acollint -se a la seva sabia estratègia, fins a cert punt utòpica. 2-Per altra banda, em va fer recordar, en certa manera, una dialèctica de fa unes quatre dècades. Respira un transfons semblantment filosòfic com el conegut llibre vermell de Mao Tsé. Les meves neurones circuitaren i vaig pensar que en mans de segons qui, o quins, es podrà convertir en un manifest no metafísic, sinó àcrata i antisistema, pur i dur, amb totes les repercussions que tot això pot comportar, i molta cura amb lo de les “ultimes conseqüències”... Si tenim per cert, que un 25% i escaig de la

població adolescent, sembla ser, són analfabets funcionals, amb tot el què això comporta i pot comportar. I si també advertim que l’atur supera entre els joves de la població activa (tot i ben preparats professionalment) el nivell del 20 %, com han d’estar, si a les portes la tercera dècada de la seva vida, encara no han trobat forat per encabir-se en el complex teixit laboral o circuit socioeconòmic? Dels set milions de catalans, el col·lectiu afectat és molt nombrós, diria espaordidor, quasi. Precaució, doncs, en fer comentaris i escrits d’opinió, qualificant a uns i altres (indignats i policies), només pel que es vegi en les imatges sensacionalistes, enfocades sempre en busca de “sang i fetge”. I menys, ficar-se a avaluar la difícil i sempre improvisada tasca policial i/o dels seus dirigents. Imagino que és com si a un metge cirurgià, en cadascun dels seus actes quirúrgics se l’hi posessin periodistes inexperts en la matèria, amb focus potents, i també comentaristes per avaluar i jutjar la seva tasca....quin fiasco, quin pastel! No siguem simplistes, compte, que aquest moviment, no es converteixi a la llarga en un “movimiento”, que amb totes les extremes derivacions i seqüel·les, podria ser de ideologia àcrata, antisistema i arribant a base terrorista. Cura, també, que hi han aprofitats, manipuladors i “mercenaris”, que són capaços de fer-se líders de l’impossible. Intentem tots plegats, polítics i ciutadans, posar intel·ligència, esforç i solucions, per que canviï l’actual situació, que ha donat lloc al greu problema sociolaboral, reconegut com insuportable. Per altra banda, sí que també és reprovable, injustificable i intolerable, en tots els sentits, en fi, indigne dels humans, revoltar-se brutalment. Dr. Eudald Maideu i Puig COMG 21


o EL DOCTOR JOHNSON I LA MEDICINA Samuel Johnson, LL.D. (Lichfield, 1709- Londres 1784), que no era doctor en medicina, sinó en lleis ( LL.D., del llatí legum doctor), destacà com a gran poeta, assagista, crític, periodista, biògraf, lexicògraf (compositor de diccionaris), conversador i magnífic polemista. Johnson, que a la infància patí escròfula nerviosa (tuberculosi) que li féu perdre la visió d’un ull; a l’adolescència, el mal de Sant Vito; i a l’edat adulta asma i gota, fou amic i admirador dels més prestigiosos metges de la ciutat de Londres, amb els quals es cartejà amb freqüència i era un visitant assidu del Saint Thomas’ Hospital i la seva escola de medicina. Quan es començaren a manifestar els símptomes d’hidropesia (juliol de 1784) que li haurien de causar la mort, com si fos un metge clínic, va descriure tots els símptomes i evolució de la seva malaltia en un text que va titular Aegri Ephemeris (Diari d’un malalt). L’any 1742 va escriure, en clau d’homenatge, la biografia del prestigiós metge Thomas Syndenham (Life of Syndenham), anomenat l’Hipòcrates londinenc i considerat com el pare de la nosografia (descripció de malalties) moderna, el qual va fer, entre moltes altres, una acurada descripció del mal de Sant Vito (Saint Vito’s dance o corea de Syndenham), malaltia del sistema nerviós central secundària a una infecció estreptocòccia. Johnson, que mostrà també un gran interès 22 COMG

per la medicina, l’any 1743, juntament amb R. James, metge i antic company d’estudis a Oxford, editaren un diccionari mèdic (Medicinal Dictionary), amb una famosa dedicatòria seva a Richard Meade, el metge més prestigiós de Londres i de tota Anglaterra, pioner de la medicina preventiva i l’epidemiologia. Va atendre la majoria de personalitats del seu temps com la reina Anne, els reis George I i II, el primer ministre Robert Walpole, Isaac Newton i el poeta Alexander Pope. De tota manera, el treball lexicogràfic més important i famós realitzat per Johnson, fou la redacció i edició (en quatre anys!), en dos volums, del seu diccionari de la llengua anglesa (Dictionary with a Grammar and History of the English Language). Val a dir que, com ell mateix va reconèixer, algunes de les seves definicions estaven desfigurades per les seves pròpies opinions, fins i tot, prejudicis i estats d’ànim. És cèlebre la seva entrada patriotisme (Patriotism: is the last refuge of a scoundrel): és l’últim refugi d’un canalla. Però Johnson va aclarir posteriorment que no es referia al real i generós amor pel propi país, sinó als què, en tots temps i països, han utilitzat el patriotisme com a coartada per encobrir els seus propis interessos o enriquir-se a costa de l’erari públic. És inevitable, en referir-se a la vida del doctor S. Johnson, fer esment de l’escriptor escocès


James Boswell. Johnson i Boswell es conegueren a Londres el 16 de maig de 1763, a la rebotiga del llibreter Thomas Davies i iniciaren una amistat que durà fins la mort del primer, el 1784. Tenien 53 i 22 anys, respectivament. Políticament i intel·lectual, ambdós tenien unes posicions bastant contraposades, però conciliables gràcies a la seva condescendència i sentit de l’amistat. La societat política estava dividida, en temps de la reina Anne, en dos partits oposats, que ostentaven unes denominacions bastant estrambòtiques i mal connotades: els Tories (del gael·lic irlandès, literalment, lladres de vaques) i els Whigs (del gael·lic escocès, lladres d’ovelles). Els Tories eren intransigents en quant a la pertinença a l’església anglicana, estaven per la política interna, l’aïllacionisme i pel principi d’obediència passiva. Els whigs eren liberals amb la religió, estaven per la política exterior, l’expansionisme i per la lliure obediència. En morir la reina Anne, el 1714 (la que va trair els Països Catalans, deixant-los en mans de Castella i la venjança borbònica), es produí un conflicte de successió monàrquica. Els Tories eren partidaris, per principis, de la continuïtat de la casa dels Stuart i donaven suport al fill de James II, si es convertia a l’anglicanisme. Els whigs donaven suport a l’adveniment de la dinastia luterana estrangera dels Hannover.

Tanmateix, es produí una escissió dintre del partit dels Tories, entre els que estaven a favor de James III (jacobites) i els partidaris de George I (hannoverians), que eren majoria. Johnson era un acèrrim Torie, però també convençut jacobita. Boswell era un liberal més a prop dels whigs, admirador de Voltaire i Rousseau i amb idees independentistes que topaven amb el pensament unionista de Johnson. Boswell escriví, a propòsit de Còrsega, a Johnson: “¿Amic meu, la vostra noble mentalitat no pot sentir res a favor d’una nació oprimida que lluita braument per la seva llibertat? El què sí que tenien en comú els dos personatges, sense llacunes, era l’afició a la bona vida, la bona taula, els bons vins i les llargues sobretaules, de vegades acompanyats d’amics mutus, amb tertúlies intenses que, juntament amb els intercanvis epistolars, foren recollides per Boswell en la seva biografia del doctor Johnson (Life of Johnson), considerada una de les millors biografies mai escrites. Sobre la mort, Johnson, escriví: Aquells que s’han esforçat en ensenyar-nos a morir bé, ens han ensenyat poc a com morir amb resignació; així, tant sols puc esperar que una vida satisfactòria pugui acabar, finalment, en una mort plàcida. Dr. Salvador Tarradas Ustrell

COMG 23


COMG - AJUDA

Esperem que tothom hagi passat unes bones vacances i tornem des de Comg-Ajuda a informar-vos del que hem estat fent durant aquest estiu. El centre de maternitat de Mali ja funciona al 100%, ja tenen llum (han arribat les plaques solars), també disposen de llits i medicaments que han estat subvencionats per l’Ajuntament de Girona i el material ginecològic ha estat cedit pel Dr. Oliveras. Així mateix, el Centre d’Educació Especial de Palau ha cedit una cadira de rodes per un nen del poble de Flabougoula que té una paràlisis cerebral i que s’arrossegava pel terra; ara ja pot desplaçar-se fàcilment. Pel què fa a Guinea Conakry, al centre de salut de Sarekaly, no s’ha pogut fer el pou atès que no s’ha trobat aigua però si que s’ha trobat a Santao que és un petit poble que està a pocs quilòmetres i que ha permès que tota la zona quedi beneficiada. Al mateix centre se’ls ha cedit aparells de tensió arterial, fonendoscopis i un microscopi cedit per les vídues del Dr. Freixa de Girona i del Dr. Granja d’Olot. A Mali s’ha iniciat la campanya contra la mutilació genital femenina i a Guinea s’està seguint amb el projecte fent-ne difusió. El passat 4 de maig al Centre Cultural La Mercè el Dr. Àlex Pérez de la Creu Roja va organitzar juntament amb el Comg-Ajuda un cinefòrum, “ Salut Verda”, en la qual es va fer patent la importància de què es tingui en compte la medicina 24 COMG

a tradicional quan es pretén ajudar sanitàriament en un lloc determinant, interactuant amb la medicina moderna. El dia 26 de juny, com cada any, el COMG-Ajuda va presentar al Cinema Truffau dins el cicle “Cinema i Solidaritat” (organitzat per l’ajuntament de Girona i el museu del cinema), la pel·lícula “ La flor del desert” que tracta sobre el tema de la mutilació genital femenina (MGF). Com ja sabeu el Comg-Ajuda col·labora en diversos projectes de lluita contra aquesta pràctica tan injusta. La projecció va ser un èxit per la gran afluència de públic i per l’interès que va despertar. Finalment ha arribat la fi de l’exposició itinerant de “COMG-Ajuda 10 anys” després d’haver rodat durant un any i mig . La seva última parada ha estat a la Clínica Girona on hi ha estat exposada durant aquest estiu. Us informem també que Banc farmacèutic de Barcelona ha contactat amb nosaltres per tal d’implantar la seva filosofia de recaptar medicació, anualment, mitjançant les farmàcies i així poder satisfer les necessitats de la població gironina que ho precisi. Us donarem més informació al respecte. Agraïm la desinteressada col·laboració del Centre Especial de Palau, del Dr. Oliveras i les Vídues dels Drs. Freixa i Granja amb les seves dotacions de material que ajudaran a la millora de la qualitat de vida de moltes persones.


Jubilats

Les activitats dels nostres jubilats Excursió al monestir de San Benet de Bages Tal com estava programat, i com a cloenda del curs 2010-2011, vàrem fer l’excursió al monestir de San Benet de Bages el passat 2 de juny. El conjunt del monestir (abadia, església i claustre) va ser fundat l’any 950 i és d’estil romànic català. Després d’anys d’esplendor, li va arribar la seva decadència al segle XIX; amb la llei de desamortització de Mendizábal va tancar les portes i va ser abandonat. L’any 1907, la família de Ramon Casas va adquirir el recinte per tal de transformar-lo en la seva residència d’estiu. Les obres es van efectuar sota la direcció del prestigiós arquitecte Puig i Cadafalch. L’any 2000 va ser venut a la Caixa de Manresa. Des de llavors aquesta entitat és la que té cura de la seva conservació i difusió.

Aplec dels Sants Metges a Sant Julià de Ramis i visita turística a Banyoles

Un total d’una quarantena d’excursionistes vàrem fer una visita acurada pel matí: el claustre, meravellós, amb els seus 64 capitells, tots diferents; i l’església de planta romànica amb la projecció d’un audiovisual espectacular.

Tal com estava programat, el 24 de setembre passat vam anar a l’Aplec dels Sants Metges, Cosme i Damià, que se celebrava a la muntanya de Sant Julià de Ramis, organitzat per la Parròquia i l’ajuntament d’aquest poble, amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Metges de Girona.

Després d’un bon dinar de germanor al restaurant La Fonda, vàrem visitar l’habitatge modernista del pintor Casas, que ens va sorprendre per la seva bellesa i bon conservació.

A les 12h una vintena de jubilats vàrem pujar per assistir a la Missa Solemne celebrada pel Sr. Bisbe Monsenyor Francesc Pardo i pel Mossèn COMG 25


Jubilats

Sebastià Aupí, rector de Sant Julià de Ramis. Finalitzada la missa varen venerar les relíquies dels Sants Metges que es guarden en aquesta església. Acabada la cerimònia religiosa vàrem fer una visita a les excavacions arqueològiques, a l’antic cementiri, al costat de l’església, i que van ésser magníficament explicades i comentades pel Dr. Josep Burch, professor d’arqueologia de la Universitat de Girona. Com a cloenda, i amb fraternal amistat, ens van obsequiar amb un suculent aperitiu sota l’ombra dels pins, cosa que es va agrair molt ja que els sol picava molt fort. A la tarda, ens desplaçàrem a Banyoles per visitar el Parc Neolític de la Draga, visita que va ésser guiada, i magníficament explicada, per l’arqueòloga Montse Buch. Acabàrem la jornada anant al Monestir de Sant Esteve per veure la famosa arqueta gòtica de Sant Martirià, recentment recuperada i restaurada després de 30 anys del robatori del cèlebre lladre Eric el Belga. 26 COMG

j


Col·legi ACORDS JUNTA 25 DE MAIG DE 2011 S’acorda oferir la “Sala Catedral” com a lloc d’estudi pels estudiants que fan el MIR dins l’horari d’obertura del COMG. Es penjarà la nota la pàgina web del 15 DE JUNY DE 2011 S’aprova l’acta de la Junta de Govern de 25 de maig de 2011. S’aprova la petició del col·legiat nº 5977 on sol·licita un canvi de modalitat en la seva quota. S’acorda que l’empresa GDG ( Disseny Gabinet Gràfic) sigui l’empresa que faci el canvi de pàgina web del COMG. 6 DE JULIOL DE 2011 S’aprova unànimement l’acta de Junta de Govern del 15 de juny de 2011. S’acorda fer la donació de 1.000€ pel projecte de la Fundació Pascual i Prats on participa el Dr. Robles que pertany a la beca accèssit de l’Acadèmia de Ciències S’acorda que la nova Gerent, Sr. Ester Soler, assisteixi a la propera Junta de Govern per tal de ser presentada a tots els membres de la Junta. Es desestima la petició de la col·legiada nº 5063 que reclama se li aboni, retroactivament, un canvi de modalitat de quota sense que ella hagués donat avís S’aprova el moviment col·legial amb 19 altes i 11 baixes. S’acorda fer una nota de premsa on es lamenten per la destitució del Sr .Casanovas com a Delegat de Salut i el feliciten pel seu nou càrrec. S’acorda fer un nou comunicat a premsa on s’informi

que des del COMG es rebran totes les queixes que els metges vulguin aportar sobre la seva situació actual i que aquestes seran entregades al Dpt. de Salut. 27 DE JULIOL DE 2011 S’acorda unànimement l’acta del 6 de juliol de 2011. S’acorda confirmar la data amb el Delegat de l’ICS, Sr. Casanovas, i fer extensiva la reunió a tots els col·legiats gironins. S’acorda informar a tots els membres de Junta que el Dr .Trias es reunirà amb ells la propera reunió de Junta de Govern. S’acorda aprovar la proposta de la Comissió Deontològica de referència 09/10. S’acorda aprovar la proposta de la Comissió Deontològica de referència 12/10. S’acorda aprovar la proposta de la Comissió Deontològica de referència 02/11. S’acorda aprovar la proposta de la Comissió Deontològica de referència 08/11. S’acorda aprovar la proposta de la Comissió Deontològica de referència 12/11. S’acorda que el President del COMG es reunirà amb l’Alcalde de Girona per a mostrar-li el punt de vista del COMG i demanar que s’agilitzin els pagaments de les beques als estudiants als qual se’ls hi ha atorgat. S’acorda que des del web del COMG i les diferents publicacions que hi ha es farà màxima difusió de la beca Joan Bruguera per a què arribi a tots els col·legiats.

ALTES BUTLLETÍ ANTONIO MARCOS RODRIGUEZ RODRIGUEZ NATALIA SOLEDAD DUARTE MANUEL ALBERTO LANDA JORGE ANDRES AGULEDO VAZQUEZ ALBA FAGEDA PUIGVERT NEUS AYMAR SALIS LEONEL PIÑA ROCA ANTONIA GONZALEZ ROMERO PATRICK NICOLAS ROSSI ANNA LLENS PAGES MARTIN MOISANT ANA MARIA HELLER MURLA YISLENZ Y. NARVAEZ MARTINEZ MARLOES STELLING M. CLARA ALBORNOZ CABRINI GLORIA BELEN ANGARAMO MARYAM ABDELKARIM GARCIA OLGA BILCHE GUILLEMON ELISABET CASTELLÓ MATAS ELIA SAIS GIRONA AMAT CALSINA FERRER

JONE GAZTELURRUTIA RENON SILVIA VIROLES TORRENT MARTA BARALDES CANAL CRISTINA URBANO CENTELLA DANIEL DOMENECH ZARKETA SAIOA EIZAGUIERRE ANTON GERARD BRUGUÉS FONTÀS ANA REBECA REYES CUENCA ANA M. CASTAN CAMPANERA M. PATRICIA LOJO PONS DAVID PEREZ ASENSIO FCO. JAVIER LOPEZ MARTINEZ IRIS E. SALINAS MEZA ESTER OLIVA POCH JOSE MIGUEL MORALES PEDROSA SARA M. IGLESIAS FERREIRO XAVIER MADIROLAS ALONSO JULIANA GONZALEZ EULÀLIA V. BODOSA GALÍ VIGMAR IRIARTE CASTRO JULIA MARIA GIL GARCIA

ESTER DOMÈNECH TERRADAS SILVIA JULIA VELASQUEZ DIAZ GLORIA PEREZ ESTEVE CRISTINA LISSETTE NOBOA PAEZ AMELIA FERNANDEZ ALVAREZ MIREIA PALLISERA MESQUIDA EVGENIA BAYKOVA LAZARO A. ORTIZ CONCEPCION JOHANNA TRIANA AVILA MANUEL F. NOGUERA FRANCO MARIO DIEGO A. CRISTO YAMILA FERNANDA SALINAS SANDRA S. SEMINARIO CALDERON MARIA BESO DELGADO DIANA M. CORREA DE LA HOZ NATALIA RINCON PEREZ VALENTINA ANZELIN CLARA TERESA PRADA LOMBO ASTRID V. ALVARADO FARIA MONICA YANETH LATORRE GOMEZ NEUS TORRA FERRER

MIQUEL DIAZ VALLS LOURDES R. RAFAEL VALDIVIA JOAN TORRENS CANCIÓ MARITZA LOPEZ PEREIRA ANA MOLINA DEL RIO ANA ROSA LOPEZ VALLEJO RICARDO ADOLFO TOLOZA GONZALEZ SILVIA AYATS VIDAL PIERRE JACQUES NICOLAU GARY VELASQUEZ CHAVEZ PAVEL TOSHCHEV UNAI RUIZ EIZMENDI MARIA GONZALEZ HERRERO DANIEL REMARTINEZ FERRER LUIS CARLOS CRIADO FLORES FERNANDO JAVIER ELIAS CABALLERO JORDI GIBERT PREIXENS EDUARDO FONSECA SANTOS M. TERESA ALBIOL QUER THALIA MARLENE BRITO VELEZ LAIA FALGUERAS VERDAGUER

COMG 27


Lumière El mossad, la cirurgia plàstica, Catalunya i l’11 S Des que es van produir els atemptats de l’11 de setembre de 2001, la celebració dels actes de la Diada Nacional de Catalunya queda, en part, eclipsada (sobretot pel què fa als mitjans de comunicació) per aquell terrible esdeveniment que, deu anys després, continua posant els pèls de punta quan es contemplen de nou les imatges a les pantalles de les cases. Però, el temps, tot ho esborra. Per a milions de persones nascudes des d’aleshores, l’11 S ja és una abstracció, una cosa que han vist en documentals, que els han explicat els pares o que han estudiat a l’escola. A més, la desaparició de Bin Laden s’ha interpretat en alguns mitjans dels EEUU com la clausura del dol nacional.

l

A casa nostra mentrestant, Màrius Serra va resumir la Diada d’enguany amb un capicua que ha fet fortuna: “Només si vehiculem del dret i del revés el nom de la nostra llengua en traurem l’entrellat: Català a l’atac! Visca la llengua viva! Visca. L’historiador Josep Termes, desaparegut el passat dia 9 de setembre deia: “Catalunya és un miracle a l’Europa Contemporània. Perquè fa dos o tres cents anys, excepte els grans pobles que tenen un gran estat al darrera, els altres han estat deglutits (com al mar el peix gros es menja al petit). Catalunya és un exemple històric de supervivència curiosa, òbviament conflictiva i estranya, la supervivència d’un poble tossut”. Som-hi, perquè és clar que la sentència sobre la immersió lingüística no és en defensa del castellà sinó per eliminar el català i qualsevol tipus de diversitat catalana. I setembre ens ha portat unes quantes pel·lícules dignes de menció. I dues estan directament o indirecta relacionades amb la cirurgia. Una americana, “La deuda” de John Madden, l’altra espanyola “La piel que habito” de Pedro Almodovar.

De tota manera, el més important per esborrar la memòria és que aparegui un altre perill que es consideri més gran que el que es tenia. Friedman i Mandelbaum en un assaig publicat fa poc deien: “ Hem vist coses que representen una amenaça més gran per la nostra seguretat nacional i per el nostre benestar que Al-Qaida” “Hem vist un país amb un potencial enorme que ha caigut en el deteriorament, el desordre polític, en una inquietud palpable sobre la seva actual condició i les seves perspectives futures”.

28 COMG

“La deuda”, en la línia dels thrillers polítics dels 70 com “Maraton man” o “Los tres dias del Condor”, però encara potser més en línia amb les novel·les de John Le Carre o Tom Clancy, ens explica en dos temps la missió de tres agents del Mossad


en el Berlín Est intentant capturar al “cirurgià de Birkenau”, un dels més sanguinaris carnicers de l’extermini nazi.

Al film, hi trobem escenes memorables, com són, el mateix segrest del Dr. Berhart, i els diàlegs entre el metge segrestat i dos dels agents del mossad, David (Sam Wortington) i Raquel (Jessica Chastain) donant-li el menjar. Tots els artistes estan excel·lents, Hellen Mirren, Tom Wilkinson, Sam Wortington així com la pèl-roja Jessica Chastain, un nom que caldrà recordar. Ara bé, el muntatge i el guió, son les claus d’una cinta en la que John Madden demostra un gran domini de l’acció, la violència i el suspens. Només per l’escena cara a cara entre el metge i David (un dels segrestadors) val la pena d’anar a veure-la.

“La piel que habito” també és un thriller que gran part de la crítica ha considerat com una ruptura dins la carrera d’Almodovar. Ell, a més, així ho afirma: “Creo que con esta película estoy en un lugar nuevo en mi carrera”, “Cuando la veo me reconozco en ella, pero hay algo diferente”. Potser sí, potser no. A mi m’ha semblat Almodovar en estat pur dins la seva constant evolució. El seu característic humor i disseny de producció són presents i en una gran forma, com sempre, coquetejant amb la ciència ficció i amb el cinema

de terror. Diu Almodovar: ”Siempre me he especializaddo en la mezcla de géneros.” Elena Anaya realitza una interpretació excel·lent i entra a formar part del cercle de musses almodovarianes entre les que destaquen Carman Maura, Penelope Cruz, Victoria Abril o Marisa Paredes, que també té un paper en aquesta. Diu Almodovar:”Estoy muy contento con el trabajo de Elena Anaya porque creo que era el más complejo de todos” i afegeix,”un actor tiene que ser muy valiente en el aspecto físico para atreverse con las escenas que ha tenido que hacer. Sólo hay dos actrices que podían hacer este papel. Una era Victoria Abril. La otra era Elena. Son muy abiertas y enfocan las secuencias de violencia com mucha naturalidad”.

Es tracta d’un film sobre cirurgia plàstica, i tractantse d’Almodovar no es veu ni un cos seccionat ni res que se li assembli. “Queria rodar una pel·lícula muy sobria. Creo que la austeridad tiene un impacto mayor y hace que la película resulte más significativa, más profunda”. Estem davant d’una de les obres més radicals i més angoixants d’Almodovar. Només algú amb el seu talent pot fer una cosa així i sortir-ne ben parat. Val la pena. El cinema espanyol i sobretot el català està passant per un gran moment. Que duri. Joan Profitós Hematòleg

COMG 29


LES BENAURANCES SEGONS BOI RUIZ

· Feliços els metges pobres de sou perquè seva serà la riquesa d’Esculapi. · Feliços els metges humils de butxaca perquè ningú els estafarà. · Feliços els metges que ploren perquè no arriben a finals de mes perquè el seu cutis serà net com una patena. · Feliços els metges que tenen fam i set d’estómac perquè no patiran obesitat. · Feliços els metges compassius amb la conselleria perquè rebran una felicitació de Nadal. · Feliços els metges nets de cor perquè se sentiran gratificats amb el somriure d’un pacient. · Feliços els qui s’esforcen per treballar de franc perquè seva serà la creu de Sant Jordi. (En sentit metafòric, és clar). · Feliços els metges perseguits pels deutes perquè a la presó podran fer formació continuada. · Feliços vosaltres metges de l’ICS o de la XHUP que a causa de la crisi heu recuperat la innocència de la joventut quan la medicina més que un ofici era una vocació que us havia d’omplir el cor de joia. Feliços perquè teniu l’oportunitat de treballar per amor a l’art. Feliços perquè sou uns artistes. Us estimo. B.R. Déu juga a bolus Se us han encongit les neurones per la insolació que vareu patir a l’aeròdrom de QuatroVientos? El darrer dejuni us ha deixat com si us hagués atropellat un tren? Temeu reencarnar-vos en un exemplar d’una espècie no protegida com ara una bavosa? Sou ateus, però voldríeu creure en alguna cosa que us permetés barra lliure? Esteu d’enhorabona! Ha caigut del cel El Dudeisme, una religió d’última generació, pensada pels qui els fa mandra creure i encara més practicar. El Dudeisme ve de Dude, i El Dude significa El Nota. El Nota és el personatge de la pel·lícula El Gran Lewoski que interpreta Jeff Brigges (les hores de El Nota discorren parsimonioses en una bolera en companyia de John Goodman). Segons Oliver Benjamin, un paio exiliat a Tailàndia, i fundador de El Dudeisme “ si el que busques és bona voluntat i bon rotllo vine amb nosaltres, això sí, una vegada hagis fet la migdiada.” La frase icona de El Dudeisme es prent-ho amb calma. La vida és una càbala que s’ha de llegir ben 30 COMG

Maria Escobet

assentat. Després d’una bona ajaçada de fornici o d’una evacuació homèrica, tot el què desitgis serà vanitat. O com diu John Goodman a la peli: Que es fotin Nota, anem a la bolera. Una malaltia anomenada felicitat Felicitat: Patologia mental que afecta a les capacitats cognitives i que es caracteritza per una distorsió dels estímuls sensorials. Estan afectades les connexions entre l’escorça frontal i el sistema límbic. La simptomatologia és grassa i ben regada. El pacient té cara de babau i riu amb facilitat, les anècdotes més insignificants l’omplen d’alegria i és addicte a la literatura (?) d’autoajuda. La felicitat, com a trastorn sever de la percepció, s’inclourà en la propera edició del DMS. Indignis amb dignitat amb els nostres productes indignació “Gràcies a la marca indignació he arribat als norantatres anys. “ Stephan Hessel No podeu anar a fer una acampada o alguna altra ocupació cívica i encarar-vos a les forces repressores amb una mà a cada ou. És fonamental que aneu ben servits i millor protegits. Amb les nostres tendes, matalassos, fogons, protectors de braços i cames, xiulets, altaveus, cascos , pancartes, esprais pintaparlamentaris, .... tots ells de la marca indignació, l’eco del vostre crit de revolta no tindrà fi.

SÈRUM DE LA VERITAT

L’Entrevista sincera de THT. Avui es confessa Ferran Adrià. Pregunta: Es vostè un geni?


Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants. Senzillament diferent.

Resposta: I tant. Només un geni es podria haver omplert la butxaca de calerons fent creure a tots els tòtils i a totes les tòtiles que menjaven cuina exquisida quan en realitat tot era fum i bombolles. Preguntes: Fum i bombolles? És aquesta la realitat d’El Bulli? Fum i bombolles són la substància d’en Ferran Adrià? Resposta: Veritat. Jo no sóc com vosaltres que esteu fets de carn i os. Jo estic fet de pura escarificació, sóc el resultat de la deconstrucció dels detritus socials,... sóc...sóc l’anticrist..sóc..sóc.. el cuiner més surrealista de l’univers, el cuiner de l’anticuina, l’anticuiner, en Dalí dels fogons, ..... Pregunta: És veritat que tanca El Bulli per dedicar-se en cor i ànima al seu restaurant de Barcelona? Resposta: Veritat. A Barna s’ho mengen tot. A l’Empordà tenen un paladar com una espardenya. Encara n’hi ha que et demanen si tens botifarra amb seques i pa amb tomata. Pregunta: També s’ha dit que estàveu arruïnats? Resposta: Arruïnat en Ferran Adrià? Mira tros d’ase, de la mateixa manera que puc fer un gelat de cagarro de gos amb aromes d’algues marines, gràcies a l’escarificació del paper puc fer bitllets de cinc-cents euros a punta pala. Mira, perquè vegis, emporta-te’n uns quants. Apa maco adéu.

PERLES DE SAVIESA

El sol, l’aigua i l’exercici conserven perfectament la salut a les persones que tenen una bona salut. Noel Clarasó. Teniendo la Iglesia derecho, recibido de Dios, para existir sobre la tierra como cuerpo real sacerdotal, tiene también derecho inconcuso de participar de los bienes temporales y acrecentar su patrimonio como cualquier individuo, colegiolícito, sociedad o congregación grande o pequeña, sin que una vez adquiridos, pueda nadie despojarle de ellos sin ir contra el precepto natural y divino. Menendez Vidal. Dona igual. Prova una altra vegada. Fracassa una altra vegada. Fracassa millor. Samuel Beckett.

Maria Escobet

NOU DICCIONARI THT FATXA: Individu/a a qui encanta desfilar i tocar el timbal. Creu amb fervor que un líder no surt de les urnes sinó que neix ungit per la providència. FATXENDA: Personatge que ha perdut el sentit del ridícul. FE: Bula mental que et permet creure en fets inversemblants sense que ningú et prengui per grillat. Tot el contrari. FEL·LACIÓ: O sexe exprés : pràctica sexual recomanada per les conselleries de Salut i Economia en temps de crisi i epidèmies de grip. Mentre el sexe convencional – per entendre’ns – té un cost de 68,36 euros cada vegada que es posa en pràctica (bugaderia, preservatiu, temps invertit: 12,46 minuts, lumbàlgies …. ), sense comptar la possibilitat de generar descendència, el sexe exprés té un cost que no arriba a un euro (col·lutori, kleenex, temps invertit: 3,12 minuts … ). Salut desmenteix amb rotunditat que provoqui embarassos ectòpics o restrenyiment. S’ha d’anar en compte, avisa, amb la cremallera del pentatló. Els serveis d’urgència – els que segueixin oberts – coneixen bé la síndrome de l’ocellet escanyat. Està contraindicat en casos d’epilèpsia. Jordi Costa COMG 31


Opinió

LA CASA DEL SOL PONENT (Apunts d’un viatge al Quebec) Hi ha moltes maneres de viatjar per aquest món. Però coincidireu amb mi que cal viatjar. El nostre món és immens i ens guarda milers de tresors amagats. El viatge és un camí de saviesa, un moment per guanyar coneixement. A mi m’agrada viatjar sense agències mitjanceres i anar a la descoberta d’aquells indrets més insospitats que et permeten copsar la grandesa i la riquesa d’un país o d’una regió. Lluny de les grans urbs, amb models globalitzats i globalitzadors, hom pot trobar veritables oasis de pau i tranquil·litat. Lluny de les vies turístiques, hom pot descobrir la infinitud de maneres de viure de les persones d’altres indrets. Aquest estiu, amb una parella de bons amics, hem fet un viatge al Quebec. Era una il·lusió que tenia des de feia molts anys. Per fer una bona i atípica descoberta d’aquesta singular regió del Canadà, varem començar els preparatius amb un any d’antelació. Us podria explicar moltes vivències d’aquests deu dies canadencs. Però em quedaré només amb l’evocació d’un allotjament, la “Gîte du soleil couchant”, a Longue-Rive, a la llera esquerra de l’estuari del gran riu Sant Llorenç, entre Tadoussac i Forestville, davant uns magnífics aiguamolls salats on nien milers d’espècies d’ànecs i ocells. Per arribar-hi, cal deixar enrere Tadoussac, un indret turístic entorn d’un hotel de luxe, bolcat a oferir possibilitats per observar balenes, allà on el Sant Llorenç barreja les seves aigües amb el fiord del Saguenay, on la conjura de les marees afavoreix una concentració riquíssima en plànctons de gran atractiu gastronòmic per aquests grans cetacis. Cal seguir amunt, sense pressa. Vorejant el riu, hom es va endinsant per 32 COMG

o


immenses boscúries de coníferes que amaguen la variada fauna del país, molt respectuosa amb els visitants respectuosos amb l’entorn. Passat el nucli urbà de Longue-Rive, més enllà del punt quilomètric 646, cal agafar un camí a la dreta on, diuen, abans hi havia un molí. De sobre apareix una construcció de fusta, amb el teulat vermell, plantada enmig d’un bosc d’avets. Hi ha alguna construcció més. Però, sobre tot, hi domina el silenci. Louise i Yves són els propietaris i ens donen la benvinguda. Són una parella de la nostra edat, jubilats, i, demostren, ja des del primer déu-vosguard, que gaudeixen amb la seva feina d’acollida. La benvinguda és senzilla i entranyable. Louise s’afanya a la cuina. Ens cita a dos quarts de vuit per sopar. Yves ens recomana una visita als aiguamolls per contemplar els ocells que van tornant als seus nius per passar la nit. Els mosquits, però, ens aigualeixen la festa... El sopar és un acte, senzillament, entranyable. Malgrat no sóc massa amic d’aquesta mena de turisme rural, Louise i Yves són tremendament respectuosos amb els visitants. El diàleg, sempre en francès, es va fent cada vegada més fàcil. No estranya gens que, en acabar el segon plat, Yves ocupi un gronxador a la presidència de la taula, i enceti una tertúlia mentre el sol es va apropant a l’horitzó que defineix el Sant Llorenç. I és en aquesta tertúlia quan hom coneix les profunditats de la vida al Quebec més profund. Tenen un esperit de pertinença molt fort. El lema és “No oblidem”. I és que no obliden les seves arrels. I això es demostra amb la llengua (el francès front al poderós anglès), la religió (el catolicisme romà en front de l’anglicanisme) i els costums. Malgrat aquest fort sentiment nacionalista, Quebec va perdre el referèndum per la independència. “Maneig dels vots”, ens

aclareix Yves. El sentiment de la gent va més enllà dels resultats de les urnes, i se senten una nació diferent de la resta del Canadà. Mostren orgullosos la seva senyera on s’hi combinen la flor de lis de la monarquia francesa, el color blau de París, i la creu del catolicisme. El seu francès té un deix especial que el fa diferent del que parlen els nostres veïns. En diuen “quebecois”, com una mena de dialecte amb substància pròpia. Els nens, a l’escola, aprenen en francès. L’anglès és la segona llengua, sense imposicions. I el catolicisme és un signe més per diferenciarse de l’entorn. A les cases del Quebec són freqüents els signes i les imatges religiosos. Des d’una marededéu fins a un “Sagrat Cor” poden presidir les amplies zones de gespa que les envolten. L’espai no és cap problema. A l’hivern, canvia el paisatge completament. La neu, amb facilitat, pot arribar a quatre metres, de manera que es fa difícil sortir de casa. Mentre a l’exterior les temperatures baixen per sota els 30 graus sota zero, a la casa hom ha anat acumulant llenya per fer un bon foc i provisions al rebost per suportar aquests mesos d’aïllament. Però tot això no detura la vida dels habitants del Quebec. Tenen les seves motos de neu i els seus estris que els permeten sortir i continuar demostrant que la vida neix de l’escalfor. Yves ens ensenya com, a l’hivern, pesca bones truites fent un forat al glaç del riu. La gent sap entretenir-se. La casa actual l’han anat construint ells mateixos amb hores i hores de bricolatge i paciència. Però és una casa que fa goig i recorda aquella cançó de la “caseta al Canadà”. Malgrat l’aïllament, hi ha sensació de seguretat. No tenen por de robatoris ni de conflictes. “Tots tenim armes de foc”, ironitza Yves com a COMG 33


o argument dissuasori per possibles malfactors. Però les armes són per la cacera i Yves no les ha fet servir mai. Yves és biòleg i fotògraf. Amb un bon trípode, un petit telescopi i una bona càmera, capta instantànies dels ocells que visiten els aiguamolls. Te milers de fotografies. Ens ho ensenya i quedem impressionats. Hi ha material per fer una acurada enciclopèdia de ornitologia. Però no ho té previst. En fa prou captant les imatges. I obrint les portes de casa seva als ocells. Fins i tot hi ha un minúscul colibrí que s’atansa cada vespre a l’abeurador que hi ha al porxo de la casa. Louise havia treballat en un despatx. I ara te cura de la casa, de la cuina, i de fer les pròpies conserves i pastissos. Yves fa el vi a partir del suc de raïm que compra directament a la cooperativa. Vi blanc i vi negre per brindar, cada vespre, amb els hostes acollits. No hi ha cap pressa a la casa. El sol ja s’ha post i apareixen les primeres estrelles. “Es perillós sortir a la carretera aquesta hora del vespre” ens adverteix Yves. Els animals del bosc surten dels caus i envaeixen la carretera sense masses miraments. El xoc amb algun cérvol pot tenir conseqüències funestes. També s’hi ha 34 COMG

acostumat. Sense que ningú imposi cap mena de toc de queda, ells no surten de nit. Aquella sobretaula del sopar va durar més de dues hores. No es va fer llarga. En aquest temps descobrirem allò que mai ve a les guies turístiques; la veritable vida dels qui viuen en les profunditats dels boscos del Quebec, les seves creences, les seves tradicions. I vaig comprendre que d’aquella cas en diguessin la “gîte du soleil couchant”. I és que, certament, quan el sol es pon, és quan hi comença la vida. Si mai viatgeu per aquella zona del Canadà, no deixeu d’acostar-vos-hi. És un parèntesi en el temps. És un moment per la reflexió. És una ocasió per l’acció de gràcies. A la casa del sol ponent hom descobreix la importància de la paraula i de les capacitats de supervivència de l’espècie humana. Avui ens agrada parlar de “resiliència”. Allà et demostren, sense noms complicats, com la vida pot ser esplèndidament plena en un racó de món que, per la majoria d’agències de turisme, no té més atractiu que la observació de balenes. I és que hi ha més vida darrera les coníferes. I és que, com diria el Petit Príncep de Saint-Exupery, allò que és important ens sol quedar amagat als ulls. Dr. Josep Cornellà i Canals



Col·legi Oficial de Metges de Girona - Butlleti 101 - octubre 2011