DOCUMENT D'INICI_PMUS OLIVA

MOBILITAT

OLIVA

DOCUMENT D’INICI DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE D’OLIVA

Ajuntament d’Oliva

Cofinancia:

Impulsa:

REGIDORIA DE MEDI AMBIENT Direcció: Juan Ramón Porta

Ajuntament d’Oliva

Equip redactor: UTE MCRIT&CERCLE MCRIT:

CERCLE TERRITORI, PAISATGE I ARQUITECTURA. COOP.

ANDREU ESQUIUS – Exper t en planificació de la mobilitat urbana

IGNACIO DIEZ TORRIJOS. Ing. Agrònom esp. Paisatge

sostenible i el transpor t

ANNA BONE T A SENSI. Arquitecta esp: Paisatge

ANDREU ULIED – Exper t en planejament estratègic territorial,

VANESSA CAL ABUIG TORMO Ing. Agrònom esp. Paisatge

de la mobilitat sostenible i del transpor t, a nivell local i europeu

DIANA RODRÍGUEZ. Arquitecta.

JUDITH REQUENA –Especialista en estudis i plans de mobilitat urbana sostenible, par ticipació ciutadana i anàlisi ambiental R AQUEL LÓPEZ – Especialista en models de simulació de xar xes de transpor t VÍCTOR AGULLÓ – Especialista en transpor t públic ADRIANA MARTÍNEZ – Especialista en trànsit viari i aparcaments EFR AIN L ARRE A – Especialista en logística urbana BERTA CARRER A S – Especialista en maneres no motoritzades R AFA RODRIGO – Especialista en aspectes econòmics i avaluació NATIFR ANCO – Responsable Sistemes d’informació geogràfica i car tografia i bases de dades R AMON CATAL À – Responsable de desenvolupament informàtic MARIA TERESA GUE VAR A – Responsable d’Edició i comunicació, disseminació de resultats L AUR A GUTIÉRREZ – Responsable d’Administració i organització

MOBILITAT

OLIVA

DOCUMENT D’INICI DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE D’OLIVA Pg

1

MOBILITAT-Oliva.

1.1 Presentació 1.2 Aproximació al territori.

1.3 Principals conflictes

2

Què es un PMUS? 2.1 Definició 2.2 Marc estratègic i regulatori

3

PMUS d’Oliva 3.1 Objectius 3.2 Fases

4

4.1 Presentació 4.2 Canals de participació

06 16

18

22

20

3.3 Eixos del Pla

Pla de participació. MOBILITAT-Oliva

04

20

23 24

28

1 MOBILITAT-Oliva 1.1 Presentació MOBILITAT-Oliva és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament d’Oliva per a donar a conèixer i debatre les directrius estratègiques i les principals propostes del futur Pla de Mobilitat Urbana Sostenible d’Oliva, en davant PMUS d’Oliva en aplicació de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana.

La redacció del futur Pla de Mobilitat Urbana Sostenible permetrà disposar d’un document estratègic en el qual s’establisquen les línies d’actuació en matèria de trànsit i transport, per tant, el pla proposarà un conjunt d’actuacions que tindran com objectiu la implantació de formes de desplaçament més sostenibles garantint una millor qualitat de vida per als ciutadans.

Abans de formalitzar un document per a redactar el PMUS d’Oliva, el govern actual ha volgut obrir a la ciutadania tots els treballs tècnics per encetar amb correcció el procés. És per això que els ciutadans i ciutadanes tindran l’oportunitat d’opinar i debatre sobre les propostes que s’estan plantejant des de l’inici de la redacció del pla.

A més, Oliva va aconseguir una subvenció de projectes locals d’actuació dels municipis de la Comunitat Valenciana susceptibles de cofinançament pel programa operatiu FEDER, de la CV 20142010 per a la redacció i aprovació dels Plans de Mobilitat Urbana Sostenible,

incloent l’informe d’avaluació ambiental necessari per a la seua redacció.

El procés de participació denominat “MOBILITAT-Oliva: Cap a un model de mobilitat sostenible” planteja obrir el debat del model de mobilitat que els ciutadans volen per al seu territori en el futur.

En l’actualitat, la generació del model de mobilitat urbana sostenible ha d’enriquir el discurs més enllà del desenvolupament urbà.

D’aquesta manera, MOBILITAT-Oliva explora la visió que la població projecta cap al futur basada en tres eixos fonamentals: CIRCULACIÓ VIÀRIA, TRÀFIC I ESTACIONAMENT MOBILITAT PEATONAL-CICLISTA TRANSPORT PÚBLIC

El present Document d’inici per a la participació pública, de caràcter sintètic i en llenguatge comprensible per a la ciutadania, conté una aproximació al territori, a l’estructura dels eixos del Pla de Mobilitat i servirà de marc de la participació ciutadana.

Una participació que, en el cas d’Oliva, compta amb estructures consolidades (Fòrum de Participació Local, Consells Sectorials, etc) i amb experiències anteriors en aquest sentit, com

4

l’Agenda 21L d’Oliva, o l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible (EDUSI), que serveixen de base per a l’actual procés de participació MOBILITAT-Oliva.

Durant aquest procés es tractarà d’aconseguir el màxim suport social al Pla de Mobilitat Sostenible d’Oliva consensuant amb la ciutadania participant al llarg del procés de redacció: les valoracions del diagnòstic preliminar, els objectius per a cada tipus de transport (públic, col·lectiu, etc.), les millores de la seguretat viària, les mesures en la descongestió viaris, el model d’estacionament i distribució de mercaderies, el model de xarxa viària i accessibilitat a grans centres d’atracció.

Després del procés participatiu, s’elaborarà un document amb les principals conclusions de la participació desenvolupada.

Amb les conclusions de la consulta ciutadana, l’equip redactor elaborarà el PMUS d’Oliva que haurà de tenir en compte de manera argumentada les indicacions realitzades pels ciutadans.

Aquest document integrarà d’eixida, la veu de la població d’Oliva.

www.mobilitatoliva.es

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Mobilitat Oliva El model de mobilitat urbana sostenible d’Oliva es definirà mitjançant un procés participatiu

5

MOBILITAT-OLIVA

1 1.2. Aproximació al territori El terme municipal d’Oliva, amb una extensió de 59,94 Km2, es localitza en el terme sud de la província de València, a la comarca de La Safor. Està delimitat a l’est pel mar Mediterrani, a l’oest per la Serra de Gallinera (muntanya del Tossal Gros), al nord per la séquia de la Torre i al sud pel riu Molinell que defineix la línia divisòria amb Dénia, sent la resta de municipis confrontants Piles, Alqueria de la Comtessa, La Font d’En Carrós, Vilallonga, Adzúbia i Pego.

Pel seu relleu geogràfic es divideix en quatre zones ben diferenciades: la muntanya, el pla ocupat per l’horta i la major part de la zona urbana, la zona costanera a l’est, i la zona d’aiguamolls (Parc Natural de Marjal Pego-Oliva) al sud-oest.

Sistema d’assentaments

25488 hab*.

59,94 km2 POBLACIÓ

(INE 2017) *Població distribuïda entre els diferents nuclis urbans que formen part del terme municipal.

longitudinalment a nord i sud, sense reblir la línia de costa.

Urbanitzacions de costa: destaca Oliva Nova en el sud-est del terme. El teixit urbà està format per agrupacions d’habitatges unifamiliars aïllats al voltant de l’extens camp de golf. També la urbanització Sant Ferran i les Bassetes.

En referència al sistema d’assentaments Oliva es caracteritza per una estructura heterogènia i complexa fruit de la formació de diversos nuclis urbans diferenciats després de les successives etapes de creixement de la població

NUCLI PRINCIPAL-POBLE

Nucli principal: Localitzat als peus de les elevacions muntanyenques que són prolongació de la Serra Gallinera, més conegut com el Poble. Es divideix en Barri antic i l’Eixample.

IMD (N-332)

20.139

IMD (AP-7)

14.972

EDUSI (2017): Intensidad Media Diaria en la N-332 de 20.139 frente a los 14.972 en la AP-7).

Urbanitzacions d’interior: són xicotets nuclis d’habitatges unifamiliars aïllats que generen teixits de baixa densitat de les quals es poden destacar Sant Pere i El Panorama, Tossal Gros i Bellavista.

Sols industrials: com ara Brosquil i Jovades.

NUCLI COSTANER-PLATJA

URBANITZACIONS COSTA URBANITZACIONS INTERIOR

Nucli costaner (Platja): un’altre localitzat en la zona de la platja del municipi. És el nucli primitiu marítim sorgeix al final del Camí de la Mar i des d’ací s’estén Font: EDUSI (2017) 6

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Desplaçaments Els residents d’Oliva realitzen 55.257 viatges/dia (2,9 viatges pers/dia)

DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL

DISTRIBUCIÓ MODAL

MOTIU

Externs; 0,7%

Connexió; 26,4%

No motoritzats; 37,0%

Personals; 36,0% Urbans; 72,9%

Transport privat; 61,4%

Ocupacionals; 64,0% Transport públic; 1,5%

Font: MCRIT&CERCLE

0. MOBILITAT Zona 6 1 1 1 5 7 6 5 1 3 1 3 3 5 2 1 2 4 4 1 4 2 3 2 2 3 2 4

Detall nucli urbà

1

FLUXES ORIGEN-DESTINACIÓ URBANS

7

Zona Viatges/dia 7 5 7 6 6 7 6 7 2 6 1 7 5 5 6 3 5 7 6 4 5 7 4 2 4 3 3 4

4.293 2.857 2.738 2.649 2.567 2.402 2.119 1.948 1.871 1.787 1.637 1.364 1.275 1.247 1.182 1.034 929 871 862 859 814 812 711 474 471 373 290 176

4.293

7 6

2

6

5

2.402 1.948

2.119

2.567

4

5

3

1.787

10 relacions amb major mobilitat 7

Font: MCRIT&CERCLE

MOBILITAT-OLIVA

Comunicacions viàries Les vies principals de comunicació terrestre que discorren paral·leles a la costa són la N-332, que transcorre per l’interior del nucli urbà provocant seriosos problemes de congestió de trànsit amb gran flux de camions, accidents i sorolls; i l’autopista AP-7, que discorre per l’oest del municipi i compta amb connexió a Oliva. Está previst el projecte d’enllaç de l’AP-7, la carretera de Pego, la N-332 i els accessos als polígons industrials en el sud del terme municipal. Es preveu que aquesta infraestructura allibere gran part del trànsit de camions que actualment discorre pel nucli urbà.

Altres actuacions previstes son el projecte del Ministeri de millora del enllaç de la CV-678 amb la N-332, el d’aixamplament de la Cv-670 i la prevista connexió de connexió de la N-332 amb la ctra. de les Marines.

Pego i la Platja d’Oliva (en el seu límit sud) travessant la marjal Pego-Oliva Respecte a les infraestructures ferroviàries, el municipi d’Oliva es troba desconnectat de la xarxa general.

La connexió ferroviària és una de les grans reivindicacions a nivell comarcal i regional.

Altres vies de menor entitat que connecten Oliva amb els municipis pròxims són: CV-670, comunica Oliva amb el Grau de Gandia i actua com a segona via de connexió entre els municipis costaners de La Safor; CV-682, via obsoleta entre Oliva i la Font d’Encarròs; la CV-715 que uneix Oliva amb Pego i compta amb un volum de trànsit major i la CV-678 entre

Xarxa urbana principal 23,2% Xarxa urbana secundària distribuïdora 9,1%

Xarxa veïnal 67,7%

Jerarquia viària

Xarxa viària externa Xarxa primària N-332 CV-670

Xarxa secundària distribuïdora Xarxa secundària veïnal

N-232

CV-638

N-332

Fo

rna

Ca

m

íd

e

l'E

lca

Camí de la Font del Garrofer

Camí les M de ines

AP-7

Ctr a.

de

AP-7

CV-715

CV-678

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

Kilometers

Realitzat:

Títol de l'estudi:

Títol del plànol:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE D'OLIVA XARXA DE VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT Jerarquia viària

8

Data:

X

Font: MCRIT&CERCLE Maig 2019

1 de 1

Jerarquia viària

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Sentits de circulació

Sentit únic 19,5%

Sentit únic

Xarxes viàries

Doble sentit

Doble sentit 80,5%

Xarxa primària

Doble sentit 40,4% Sentit únic 59,6%

Xarxa secundària distribuïdora Sentit únic 30,8%

Doble sentit 69,2%

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

Xarxa primària i secundària distribuïdora

Kilometers

Realitzat:

Títol de l'estudi:

Data:

Sentits de circulació viaris Títol del plànol:

X

Font:Maig MCRIT&CERCLE 2019

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE D'OLIVA

XARXA DE VEHICLE PRIVAT MOTORITZAT Sentits de circulació

1 de 1

Actuació projectada variant de la Safor.

Fase I. 9

MOBILITAT-OLIVA

Aparcament Més de 14.500 places d’aparcament d’ús públic (a banda de l’oferta privada en guals): 13.086 places en calçada 1.449 places en bosses d’aparcament 13.637 turismes censats a Oliva No hi ha dèficit global d’aparcament residencial, tot i que la baixa densitat d’aparcament en calçada en les zones

del Pinet i el Centre – Casc Antic pot ser indicatiu d’un dèficit potencial.

Oliva té 24 punts CID (càrrega i descàrrega) d’ús general i 8 punts d’ús particular En general, hi ha bona cobertura en l’àmbit amb més activitat comercial del nucli de l’Oliva.

No hi ha un sistema de control.

Regulament d’aparcament en calçada Regulació de l'aparcament en calçada

Lliure Zona blava Minusvàlid Càrrega i descàrrega Càrrega i descàrrega particulars Reserva autobús Reservat Aparcament en superfície

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

Kilometers

Realitzat:

Títol de l'estudi:

Títol del plànol:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE D'OLIVA APARCAMENT

Regulació de l'aparcament en calçada i superfície

10

Data:

X

Font: MCRIT&CERCLE Maig 2019 1 de 1

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Llocs d’aparcament en origen i destinació EN ORIGEN Zona blava; 0,7%

EN DESTINACIÓ Aparcament privat; 15,3%

Zona blava; 1,1%

Aparcament privat; 18,5% Aparcament públic; 2,5%

Calçada (lliure); 78,2%

Aparcament públic; 4,1%

Calçada (lliure); 79,4%

Densitat d’aparcament per Km lineal de carrer Oferta d'aparcament no regulat en calçada per quilòmetre de xarxa per cada barri, àrea o urbanització

Àrea Terranova i Platja Nord 78 pl/km

De 13 a 50 places/km De 50 a 100 places/km De 100 a 150 places/km > 150 places/km

Sant Vicenç 115 pl/km Pinet 24 pl/km

Eixample 183 pl/km Centre Casc Antic 13 pl/km

Sector 2 85 pl/km

Àrea Aigua Blanca, Poblat Marítim i Canyaes 95 pl/km

Sant Francesc 99 pl/km P. I. Brosquil 197 pl/km

Urb. Rabdells 28 pl/km

P. I. Jovades 202 pl/km Urb. San Fernando i Àrea Bassetes 23 pl/km

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

Kilometers

Realitzat:

Títol de l'estudi:

Títol del plànol:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE D'OLIVA APARCAMENT

Data:

Oferta d'aparcament no regulat en calçada per quilòmetre de xarxa per cada barri o àrea

11

X

Font: MCRIT&CERCLE Maig 2019

1 de 1 MOBILITAT-OLIVA

Transport públic Interurbà Els desplaçaments locals entre el Nucli Principal i els assentaments de costa els cobreix l’empresa Olibús que ofereix dues connexions: línia Oliva-Platja (amb dues variants de recorregut) i la línia OlivaCàmpings-Oliva Nova, que únicament circula els divendres (dia del mercat setmanal).

A nivell interurbà les línies existents són:

-Estatal: Madrid-Oliva (A.Autors)

-Comarcal: l’Amistat).

A un radi de 750m el 100% del nucli urbà d’Oliva, el 39% de l’Àrea Terranova i Platja Nord i 53% de l’Àrea Aigua Blanca, Poblat Marítim i Canyaes queden coberts per l’oferta de bus interurbà.

Gandia-Oliva-Pego

(A.

Amb ser vei de dilluns a divendres i escassa freqüència de pas.

-Provincial: (Alsa)

València-Oliva-Alacant

Oferta transport públic interurbà Parada bus interurbà Línies interurbanes Línia Gandia - Pego Línia Madrid - Oliva Línia Valencia - Alacant Cobertura 750m conjunt línies bus interurbà

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

Kilometers

Realitzat:

Títol de l'estudi:

Títol del plànol:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE D'OLIVA XARXA DE TRANSPORT PÚBLIC COL·LECTIU Oferta i cobertura 750m del les línies de bus interurbà

12

Data:

Font: MCRIT&CERCLE Maig 2019

X

Transport públic interurbà

1 de 1

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Hi ha bona accessibilitat en termes generals en les parades de bus.

Inexistència d’un servei ferroviari.

L’estació més propera és la de Gandia, on arriben els serveis de rodalies de València. Únicament existeixen 8 exp/dia i sentit per connectar Oliva amb Gandia, i per tant, que possibiliten la intermodalitat entre modes de transport públic.

Urbà Es tracta d’un sistema captiu amb poca oferta i amb dèficit d’informació sobre recorreguts i parades

Oferta i cobertura del bus Oliva - Platja d'Oliva

Parada bus Oliva - Platja d'Oliva Cobertura 300 metres del bus Oliva Platja d'Oliva

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

Kilometers

Realitzat:

Títol de l'estudi:

Títol del plànol:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE D'OLIVA XARXA DE TRANSPORT PÚBLIC COL·LECTIU Oferta i cobertura 300m del bus urbà (Oliva - Platja d'Oliva)

13

Data:

Font: MCRIT&CERCLE Maig 2019

X

Oferta i cobertura bus

1 de 1

MOBILITAT-OLIVA

Xarxa peatonal-ciclista La xarxa per als vianants està conformada per espais de circulació i descans com les vies per als vianants, voreres, bulevards, senders, places i jardins. Al seu torn, la xarxa principal és el conjunt d’espais de circulació i permanència que vertebra la mobilitat per als vianants per connectar els principals punts generadors i receptors de desplaçaments (equipaments públics educatius, de sanitat, benestar social, cultura, administració pública; i altres llocs d’interés).

A Oliva la xarxa per als vianants principal està conformada pels passejos Gregori Mayans i Ciscar, Joan Carles I, Luis Vives, Juan Sancho i Rei Jaume I, així com pels carrers amb delimitació residencial que són els carrers Major, Església i Verge del Carmen (no hi ha vies amb delimitació 30 ni prioritat per als vianants).

El barri antic està conformat pels barris de Gerrería, Raval, Pinet, Vila, Sant Francesc i Carrasca; els eixamples se situen en direcció nord-orient cap al mar. En el nucli urbà principal se situa la majoria dels equipaments i serveis del municipi, especialment al sud de la N-332 i el “Passeig” i els seus voltants constitueixen l’espai d’oci i comerç més important d’Oliva.

Els dos principals carrils bici d’Oliva són la via Verda Gandia-Oliva (traçat de l’antiga via ferroviària)) i el carril bici que del nucli principal comunica amb la platja. Tant la Generalitat Valenciana com l’Ajuntament d’Oliva han realitzat estudis que proposen itineraris ciclistes en xarxa,

Font: MCRIT&CERCLE

tant en el nucli urbà central com a les urbanitzacions i les àrees interurbanes; el primer amb la Malla Ciclista de La Safor i el segon amb la Malla Ciclista d’Oliva, que va recollir les consideracions de l’estudi de la Generalitat.

El nucli de platja és altament dependent del cotxe particular per no estar ben connectat amb el nucli principal; les altres urbanitzacions de la costa, on es concentren els serveis hotelers així com les de l’interior, també depenen funcionalment del centre d’Oliva.

14

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Font: MCRIT&CERCLE

/

ITINERARIOS CICLISTAS EXISTENTES

Urb. Platja de Piles

ITINERARIO URBANO IT IN ER AR IO

ITINERARIO VIA VERDE GANDIA-OLIVA VIA

VE RD E

GA ND IA -O

LIV A

AR ER IN IT

IO

N BA UR

O

Urb. Platja d'Oliva

Urb. L'Aigua Blanca

Urb. Panorama I Urb. Panorama I Urb. Tossal Gros

Urb. Riuet dels Gorcs

Urb. Panorama I

Urb. Rabdells

Urb. Oliva Nova Urb. Oliva Nova Urb. Oliva Nova

Urb. Panorama II

Urb. Oliva Nova Urb. Sant Pere

Urb. Oliva Nova

Urb. Cavall Bernat

Urb. Santa Anna Urb. Les Deveses Urb. Santa Anna

0

0,65

1,3

1,95

2,6

3,25

Kilometers Titol de lèstudi:

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE D`OLIVA

Títol del planol:

15

MUNICIPI: XARXA CICLISTA

X

Font: MCRIT&CERCLE JUNIO 2019 MOBILITAT-OLIVA

1.2 Principals conflictes De l’anàlisi realitzat i la consulta dels diagnòstics anteriors al PMUS (EDUSI Oliva, Agenda 21 Local, Pla d’Acció comercial, etc) s’extrauen els conflictes i necessitats preliminars.

Oliva presenta greus deficiències des del punt de vista de la mobilitat territorial.

Les connexions supramunicipals amb els principals nodes territorials i capitals autonòmiques són deficients.

Les deficiències en infraestructures (N-332 i absència de ferrocarril) han influït decisivament en el model de mobilitat generat i es tradueix en una gran dependència del transport privat per a resoldre desplaçaments quotidians relatius a treball, estudis o consum; a això contribueix el model d’assentaments urbans dispersos i d’ocupació variable al llarg de l’any que genera dependències funcionals intramunicipales que el transport públic existent no és capaç de resoldre.

La carretera N-332 suposa una barrera física i social entre barris al seu pas per l’interior del nucli urbà. Implica greus problemes en la mobilitat quotidiana. Hi ha intensitat de tràfic pesat, problemes de seguretat i el risc que suposa el pas de mercaderies perilloses.

Intensitat de trànsit molt elevada en la zona urbana en carrers com Niño, Natzaré, Santa Isabel, Rajolars. I punts conflictius a l’encreuament del “quilòmetre” (Passeig Francisco Brines), Rois de Corella, Av. del Morer, Sisteron o Guillem de Castro.

El transport públic urbà es redueix a dues línies d’autobús que gestiona l’empresa Olibús, una que connecta el nucli principal amb la Platja i una altra que connecta amb els càmpings i circula un dia a la setmana.

d’assentaments dispersa, s’aborde la qüestió de la implantació d’una malla ciclista local recolzada en l’extensa xarxa de camins rurals.” (EDUSI). Manca per tant una xarxa ciclista urbana e interurbana completa.

Les comunicacions per transport públic del Poble amb el nucli costaner- Platjai urbanitzacions són deficitàries o inexistents a causa de factors provocats per la irregularitat d’horaris, la no existència d’una estació d’autobusos i el mal servei prestat per les empreses concessionàries d’aquest.

Aquest model de mobilitat porta amb si una forta demanda d’aparcament en el nucli urbà principal (Morer-Roís de Corella).

En les zones d’eixample s’han habilitat provisionalment superfícies d’aparcament que en principi resulten suficients, en canvi el problema és més fort en el barri antic, on la densitat i la morfologia de la trama dificulten la creació d’aparcaments.

També hi ha falta d’estacionament al nucli costaner de la Platja.

Inexistència de connexió a la xarxa general ferroviària. L’estació més propera és la de Gandia, on arriben els serveis de rodalies de València. Únicament existeixen 8 exp/dia i sentit per connectar Oliva amb Gandia, i per tant, que possibilitin la intermodalitat entre modes de transport públic.

Oliva presenta problemes d’accessibilitat a nivell estructural, derivats d’un model dependent totalment del vehicle privat, a nivell tant intermunicipal com intramunicipal.

L’accessibilitat limitada, barreres urbanes i pendents dificulten l’accessibilitat en el barri antic.

L’absència de xarxes de mobilitat blana i la falta de promoció de la bicicleta provoquen que fins i tot els més joves opten per arribar als instituts en ciclomotor. “És absolutament necessari que, davant un model de distribució

16

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

1

CIRCULACIÓ VIÀRIA I TRÀFIC

La N-332 origina grans retencions tant en la circulació urbana com en la interurbana, l’accés nord principalment.

Accès nord amb molt tràfic. Intensitat de trànsit molt elevada al llarg de tot el dia en la zona urbana, hi ha punts conflictius.

Falten accesos alternatius a les platges del sud i nord.

Perillositat a l’àrea del polígon industrial (encreuament i accesos).

Problemàtica de la connexió de la Ronda Sud amb la Ctra de Dènia i el Camí Vell de Dènia, i l’acces al Parc Natural

2

ESTACIONAMENT DE VEHICLES

Dèficit d’aparcament: especialment greu en el barri antic i a la platja en èpoques com l’estiu (Cal definir l’indidència de la normativa urbanística i la regulació d’ocupació de via pública) Falta disposició d’aparcaments estratègics distribuïts en el nucli urbà.

Dèficit de zones de càrrega-descàrrega (Senyalització)

3

MOBILITAT PEATONAL Accessibilitat limitada, barreres urbanes i pendents que dificulten l’accessibilitat en el barri antic.

Deficiències en la ubicació dels semàfors, passos peatonals en la nucli urbà.

4

MOBILITAT CICLISTA Manca una xarxa ciclista urbana i interurbana completa.

Manca manteniment de la xarxa existent (senyalització, desnivells, ferm...)

N-332, no existeix cap adaptació per a la mobilitat blana (bicicleta i per als vianants) al llarg de la seua secció, prioritzant el trànsit rodat sobre qualsevol altre mitjà de transport.

Problema que suposa en la via verda Gandia-Oliva-Dénia la determinació de la titularitat patrimonial dels immobles (terrenys, casetes..)

5

Tampoc es planteja cap mesura de mobilitat blana ni en la Fase I de la Variant ni en l’enllaç entre la N-332 i la CV-678

TRANSPORT PÚBLIC

Falta de serveis de transport públic adequats a les necessitats de la població i de l’època de l’any (irregularitat d’horaris, inexistència d’estació d’autobusos, etc) Sistema captiu amb poca oferta i amb dèficit d’informació sobre recorreguts i parades Dèficit en les connexions del poble amb la Platja i urbanitzacions.

Demanda històrica de connexió ferroviària 17

MOBILITAT-OLIVA

2 Què es un PMUS? 2.1 Definició Els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible són considerats, a nivell estatal i europeu, com una de les eines de gestió més importants, a fi de donar compliment als compromisos de Kyoto per a lluitar contra el Canvi Climàtic.

Un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, PMUS, és un conjunt d’actuacions que tenen com a objectiu la implantació de formes de desplaçament més sostenibles (caminar, bicicleta i transport públic) dins d’una ciutat; és a dir, de maneres de transport que facen compatibles creixement econòmic, cohesió social i defensa del medi ambient, garantint, d’aquesta forma, una millor qualitat de vida per als ciutadans.

Els PMUS han d’assegurar un equilibri entre les necessitats de mobilitat i accessibilitat, al mateix temps que afavoreixen la protecció del medi ambient, la cohesió social i el desenvolupament econòmic (principis de la mobilitat sostenible).

El PMUS no ha de concebre’s tan sols com un document que segella el compromís d’acció entre les parts en un escenari concret, sinó com el principi d’una dinàmica permanent d’organització i d’avaluació de la política de transports en l’àmbit municipal

Característiques d’un PMUS Els Plans de mobilitat sostenible es caracteritzen per:

•

i eficients

•

Plantejar la planificació urbanística tenint en compte criteris d’accessibilitat i de la mobilitat generada pels diferents centres i àrees d’activitat.

Proposar accions de coordinació entre els plans locals d’urbanisme, transport i medi ambient.

•

Establir un programa de mesures a mitjà termini en matèria de transport, definint prioritats i principis d’acció.

•

Definir les orientacions pressupostàries associades a cada manera de transport, tant en termes d’inversió com d’operació.

•

Actuar a nivell local o metropolità

•

Garantir l’accessibilitat i les necessitats de mobilitat dels municipis

•

Cobrir totes les maneres de transport, persones i mercaderies

Per a què serveixen?

•

Estar lligats als plans i estratègies locals, regionals i nacionals

Un PMUS ha de ser una eina permanent d’ajuda a la presa de decisions. Per a això, el seu contingut ha d’anar dirigit a1:

•

Ser capaços de reduir els impactes negatius del transport

•

•

Tractar de resoldre els creixents volums de trànsit i congestió

•

Ser capaços de canviar la distribució modal a favor de maneres més netes

Proporcionar a polítics i tècnics de les administracions locals un coneixement racional i estructurat del sistema local de transport, indispensable per a processos de planificació posteriors.

És important assenyalar que la necessària visió integradora que ha de caracteritzar als PMUS els identifica com a vertaders plans de desenvolupament urbà.

“PMUS: Guía práctica para la elaboración e implantación de planes de movilidad urbana sostenible”. TRANSyT, Centro de Investigación del Transporte de la Universidad Politécnica de Madrid.

1

18

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Les principals metes ambientals dels PMUS són2 : •

Aconseguir aconseguir un equilibri territorial i avançar cap a una mobilitat més sostenible, així com limitar la influència en el Canvi Climàtic.

•

La reducció de la necessitats de mobilitat, no afavorint les activitats i usos urbanístics que suposen un increment de la demanda de transport motoritzats.

•

El foment dels mitjans de transport col·lectiu, reduint les emissions de CO2.

•

Potenciar la intermodalitat tant per al transport de passatgers com de mercaderies a fi d’aconseguir una major eficàcia energètica i ambiental.

Guía de Movilidad Urbana Sostenible para municipios menores de 10.000 habitantes. Estrategia Provincial de Movilidad Urbana Sostenible) 2

19

MOBILITAT-OLIVA

2 Què es un PMUS? 2.2 Marc estratègic i regulatori El PMUS d’Oliva complirà amb les determinacions de l’Estratègia Espanyola de Mobilitat Sostenible, la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana, La Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible i, en general, estarà basat en la Guia Pràctica d’elaboració i implantació de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia.

La mobilitat sostenible implica garantir que els nostres sistemes de transport responguen a les necessitats econòmiques, socials i ambientals, reduint al mínim les seues repercussions negatives.

L’Estratègia espanyola de Mobilitat Sostenible (EMMS) introdueix la figura dels Plans de Mobilitat Urbana Sostenible amb la finalitat d’impulsar un conjunt d’actuacions per a aconseguir desplaçaments més sostenibles (a peu, bicicleta i transport públic), que siguen compatibles amb el creixement econòmic, aconseguint amb això una millor qualitat de vida per als ciutadans i futures generacions.

Implantar plans de mobilitat en tots els nuclis que presten el servei de transport públic, sense excloure la possibilitat d’aplicació en ciutats de xicoteta grandària.

La Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia

Sostenible recull en el seu Títol III disposicions relatives a la sostenibilitat ambiental, en concret, en el Capítol III es detallen les mesures d’impuls per a transformar el sector del transport, una de les quals és l’elaboració de plans de mobilitat com a eina per a fomentar l’ús de maneres de transport amb un menor cost social, ambiental i energètic.

“El contingut dels Plans de Mobilitat Sostenible inclourà, com a mínim, el diagnòstic de la situació, els objectius a aconseguir, les mesures a adoptar, els mecanismes de finançament oportuns i els procediments per al seu seguiment, avaluació i revisió i una anàlisi dels costos i beneficis econòmics, socials i ambientals. L’exposat serà igualment exigible al contingut d’aqueixos Plans quant a la seguretat viària”. (Art. 101.4) Mentre que el punt 5 d’aqueix mateix article estableix la necessitat de fer partícips als ciutadans i a les parts interessades:

“En l’elaboració i revisió dels Plans de Mobilitat Sostenible a què es refereix aquest article, es garantirà la participació pública segons el que es preveu en la Llei 27/2006, de 18 de juliol, que regula els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.”

La Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana 20

pretén fomentar la mobilitat sostenible en la nostra comunitat i estableix noves obligacions per als diversos agents implicats, tant públic com privats.

Per a la seua elaboració se seguiran les especificacions contemplades en els articles anteriors en relació amb els plans d’instal·lacions productives, és a dir: Aquests plans es formularan de manera concertada amb les associacions d’usuaris, i una vegada aprovats es remetran a l’autoritat de transport corresponent als mers efectes del seu coneixement.

Les accions previstes en els plans de mobilitat podran incloure recomanacions sobre actuacions a incloure en la programació d’actuacions de les administracions concernides en funció de les seues corresponents competències Els esmentats plans de mobilitat promouran especialment l’accés a peu, amb bicicleta i en transport públic.

Contemplaran en tal sentit tant les infraestructures necessàries en relació amb l’estacionament de bicicletes, accessos per als vianants-ciclistes, connexions i parades per al transport públic, etc., com les accions formatives i divulgatives destinades a promoure l’ús de les maneres no motoritzades i del transport públic, tant en els seus desplaçaments d’accés al centre com en general.

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

2009

Estratègia Espanyola de Mobilitat Sostenible (EEMS) A21L Pla d’Acció i Foro de Participació Ciutadana

2008

2011

Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana

Estratègia Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat d’Oliva (EDUSI) 2014-2020

2017

2019

Futur Pla de Mobilitat Urbana Sostenible d’Oliva (PMUS)

MARC ESTRATÈGIC I REGUL ATORI

Context local Oliva compta a nivell municipal amb diferents eines de regulació del sector de la mobilitat: •

Ordenança municipal reguladora de serveis d’autotaxis i autoturismes (1996)

•

Ordenança municipal de circulació (2010)

•

Ordenança reguladora de l’entrada de vehicles a través de les voreres

i/o vies públiques, reserva de via pública per a aparcament exclusiu, per a càrrega i descàrrega de mercaderies i materials i accés a immobles.

a nivell regional, nacional i europeu.

Per a la elaboració del PMUS també es tindrà en consideració les pautes establides pel vigent PGOU, la normativa de supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques i en l’edificació i directrius 21

MOBILITAT-OLIVA

3 PMUS D’OLIVA 3.1 Objectius El PMUS Oliva, donarà abast a la totalitat del terme municipal, i tindrà un caràcter integral, planificant i programant actuacions en totes les àrees que afecten la mobilitat en el municipi.

aconseguisquen els següents objectius:

Per a això haurà de recollir les estratègies i instruments necessaris i adequats que

Objectius del PMUS d’Oliva

1 2 3 4 5 6 7 8

INTEGRAR LES POLÍTIQUES DE DESENVOLUPAMENT URBÀ I TERRITORIAL AMB LES POLÍTIQUES DE MOBILITAT PER A PROPIAR L’ACCESSIBILITAT DELS CIUTADANS A LES SEUES ACTIVITATS AMB EL MENOR IMPACTE AMBIENTAL I DE LA FORMA MÉS SEGURA POSSIBLE. MILLORAR LA MOBILITAT EN GENERAL I, EN PARTICULAR, REDUIR LA NECESSITAT DE MOBILITAT AMB EL VEHICLE PRIVAT, AFAVORINT LES CONDICIONS QUE PROPICIEN I PRIORITZEN LA MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC COL·LECTIU I LES MANERES NO MOTORITZADES. RECUPERAR L’ESPAI PÚBLIC URBÀ I CIUTADÀ.

MILLORAR LA GESTIÓ I REGULACIÓ DE L’ESTACIONAMENT.

MILLORAR LA DISTRIBUCIÓ DE MERCADERIES: GESTIÓ I REGULACIÓ DE LA CÀRREGA I DESCÀRREGA.

MILLORAR LA SEGURETAT VIÀRIA.

ACONSEGUIR L’ACCESSIBILITAT UNIVERSAL.

MILLORAR LA QUALITAT AMBIENTAL I L’ESTALVI ENERGÈTIC.

22

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

SEGURETAT VIÀRIA

ESTACIONAMENT

ACCESIBILITAT UNIVERSAL

MOBILITAT OLIVA

QUALITAT AMBIENTAL

ESTALVI ENERGÈTIC

SOSTENIBILITAT TRANSPORT PÚBLIC REPTES DEL PMUS D’OLIVA

3.2 Fases PMUS El PMUS Oliva, es desenvoluparà en dues fases. La primera serà la de recopilació i diagnòstic de la movilitat al municipi, i la segona la fase de redacció del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible.

Estratègica, segons el contemplat en la Llei 5/2014 d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana.

Aquest pla ser relatiu al transport, haurà de ser sotmés a Avaluació Ambiental

F1

FASE 1: INFORMACIÓ, ANÀLISI I DIAGNÒSTIC Treball de camp, recopilació de dades

Anàlisi i diagnòstic

DOC. CONCLUSIONS

Definició estratègia i objectius

Esborrany propostes

Esborrany PMUS

PMUS OLIVA

Redacció document

<

F2

FASE 2 DEFINICIÓ DE L’ESTRATÈGIA I REDACCIÓ PMUS

<

Inici procediment avaluació ambiental estratègica (AAE)

23

Esborrany PMUS i DIE

EAE PMUS OLIVA

MOBILITAT-OLIVA

3 PMUS D’OLIVA 3.3 Eixos El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de’Oliva s’estructura en tres eixos de treball. Aquests eixos no seran àrees estanques sinó que existeixen temes que

poden ser transversals als tres. Seran una eina per a la síntesi d’informació, per a la comunicació del Pla i per a afavorir un espai de construcció social del diagnòstic

i les propostes del Pla. A continuació s’indiquen les principals mesures a debatre i treballar.

02

01

03

CIRCULACIÓ VIÀRIA, TRÀFIC I ESTACIONAMENT

MOBILITAT PEATONAL-CICLISTA

1.1 MILLORA DE LA CIRCULACIÓ VIARIA

2.1 MOBILITAT PEATONAL

3.1 ACCESIBILITAT

Millores de l’accessibilitat de la xarxa per als vianants principal

•

Millora de l’accessibilitat de les parades de transport públic

•

Millores específiques en el transport públic per als col·lectius amb discapacitat

TRANSPORT PÚBLIC

•

Trànsit i circulació. Jerarquització viària

•

•

Alternativa viària a la N-332

•

Definició d’una xarxa principal per als desplaçaments a peu

•

Millora de la distribució de mercaderies (càrrega i descàrrega)

•

Foment de les rutes escolars segures

3.2 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

Millores de seguretat viària

•

Implantar un sistema de transport a la demanda

1.2 MILLORA DEL TRÀFIC

•

Millores de seguretat viària

•

•

Mesures de descongestió viària, conversió en zona de vianants, etc.

2.2 MOBILITAT CICLISTA

•

Definició d’una xarxa principal per als desplaçaments amb bicicleta

•

Millora de la informació a l’usuari del transport públic

•

Transport multimodal. Connexió amb la xarxa ferroviària

1.3 MILLORA DEL MODEL D’ESTACIONAMENT

•

Aparcaments segurs per a bicicletes en els principals pols de mobilitat

•

Creació i condicionament d’una xarxa de camins rurals per a la mobilitat no motoritzada

•

Dèficit i gestió de l’aparcament, reserves.

•

Millores de seguretat viària

•

Aparcaments dissuasius i concentració de l’aparcament a favor de l’espai públic

•

Xarxa de punts de recàrrega per a vehicles més net

2.3 ESPAI PÚBLIC URBÀ I CIUTADÀ

•

Mesures específiques d’implementació en relació amb la recuperació de l’espai públic urbà i ciutadà.

24

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

PMUS D’OLIVA

01 02 03

CIRCULACIÓ VIÀRIA, TRÀFIC I ESTACIONAMENT

MOBILITAT PEATONAL-CICLISTA

TRANSPORT PÚBLIC

PARTICIPACIÓ I GOBERNANÇA TERRITORIAL

MOBILITAT-OLIVA és el procés que articularà la participació pública del PMUS d’OLIVA

MOBILITAT

OLIVA

25

MOBILITAT-OLIVA

4 Pla de participació. MOBILITAT-Oliva 4.1 Presentació Implicació ciutadana, per qué?

“L’elaboració d’un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible requereix una metodologia de participació i conscienciació social, informació i educació per part de les autoritats locals, anàlisis detallades de la situació inicial i de les propostes, implantació progressiva de les mesures amb avaluació de resultats, i realitzacions pilot, educatives i promocionals” (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, [40]].

La participació ciutadana aporta coneixements sobre el territori que difícilment podrien ser adquirits sense explicar directament amb l’opinió dels actors locals. Açò permet elaborar propostes molt més riques i complexes sense perdre de vista el component social. A més, la participació activa en els assumptes comuns que competeixen a la col·lectivitat és un dret fonamental reconegut en la nostra societat i reclamat per la ciutadania.

Actors socials involucrats Es considera d’especial interès el fet d’identificar aquells actors socials que poden disposar de capacitat per a aportar informació rellevant sobre el territori així com, fonamentalment, aquells que presenten forts vincles amb el lloc des de la quotidianitat de la seua vivència.

Així, doncs, es pretén involucrar en el procés de participació d’aquest Pla els grups locals d’interès, associacions i col·lectius del lloc, tenint en compte totes aquelles persones que no estan associades o que presenten dificultats

per a participar i a institucions i administracions públiques afectades.

ser el Consell Escolar, Comerç, Turisme, Foro de Participació Local A21, etc.

En definitiva, es necessita la col·laboració de tota la ciutadania del municipi d’Oliva i especialment del teixit social i econòmic representat per entitats veïnals, empreses turístiques, polígons industrials, comerciants, etc; organitzacions no governamentals; experts i tècnics i el sector educatiu. Es treballarà amb els organs de participació ciutadana ja en funcionament com poden

Es tracta d’un procés obert al qual podran anar incorporant-se agents que no hagen sigut en un inici identificats però que mostren interés a participar en l’elaboració del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible d’Oliva.

26

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

4.2 Fases Fases del procés de participació Durant l’elaboració del PMUS d’Oliva el procés de participació de MOBILITATOliva serà un element transversal i s’articularà en cadascuna de les seues fases encara que amb major o menor intensitat, focalitzant les accions amb diferents tipus d’actors, depenent del moment de redacció. Constarà al seu torn amb els períodes que s’especifiquen a continuació i que es sintetizen en el gràfic de la part inferior.

per a assentar els objectius i l’abast del pla i estructurar els eixos que articulen el procés.

Amb aquesta informació s’ha elaborat aquest Document d’Inici que precedeix a l’obertura dels canals de participació digitals i serveix de presentació i guia del treball.

Fase 2: Diagnòstic participat, debat i propostes ciutadanes.

FASE 1: Informació.

En aquesta fase, s’organitzaran i establiran els primers contactes amb els agents involucrats i s’iniciarà un període de anàlisi propositiva sobre la base dels

Una fase inicial que consisteix en els treballs d’aproximació al territori i treball de camp encapçalat amb un període previ

eixos de treball.

A partir d’aquesta anàlisi i del treball que li succeïsca, es treballaran les propostes amb els agents implicats.

FASE 3 i 4. Devolució participada i conclusions.

Durant aquest periode, basat en l’objectiu de transparència i devolució de la informació, es farà un retorn amb la finalitat de validar amb la ciutadania el futur PMUS. Al final d’aquesta fase s’obtindrà el document de conclusions del procés de participació pública amb les propostes ciutadanes i es redactarà el document final del PMUS.

En quin moment estem?

ESTEM ACI Inici Procés de participació MOBILITAT-Oliva CASC URBÀ D’OLIVA

<

Fi Procés de participació MOBILITAT-Oliva CASC URBÀ D’OLIVA

PLATJA D’OLIVA

<

<

TALLERS DIAGNOSI i PROPOSTES FASE 1:INFORMACIÓ

TALLER DEVOLUCIÓ

FASE 2: DIAGNÒSTIC I PROPOSTES DOC. INICI

T1

FASE 4: AVALUACIÓ

FASE 3: DEVOLUCIÓ

T3

T2

Treball de camp, recopilació de dades

Redacció esborrany propostes i devolució a la ciutadania

DOC. CONCLUSIONS

PMUS OLIVA

Redacció document i avaluació procés

ENTREVISTES I REUNIONS SECTORIALS

< S’obrin els canals de participació

WEB

1

COMERCIANTS

2

POLÍGONS INDUSTRIALS

3

ONGs (Mobilitat, Medi Ambient)

4

EMPRESES TURÍSTIQUES

5

SECTOR EDUCATIU

6

TÈCNICS EXPERTS

7

PN MARJAL PEGO-OLIVA

< Enquesta digital

27

MOBILITAT-OLIVA

4 Pla de participació. MOBILITAT-Oliva 4.2 Canals de participació Quines activitats es desenvoluparan?

Durant el mes de juny i juliol de 2019 es desenvoluparan una sèrie de reunions sectorials amb diferents grups d’interés: comerciants, empreses turístiques, experts i tècnics, polígons industrials, representants del PN de la Marjal de Pego-Oliva, ONGs, sector educatiu en temes de mobilitat que serviran per a anar construint el diagnòstic participat.

del futur model de mobilitat sostenible del municipi d’Oliva.

Amb el ventall d’escenaris estratègics plantejats es treballarà a definir propostes d’accions que conformaran el futur PMUS d’Oliva i que serviran per a aconseguir els objectius d’aquest.

Paral·lelament es realitzaran tallers itinerants de participació oberts a la ciutadania diferenciats per àrees territorials: l’àrea del Poble i l’àrea de la Platja, d’aquesta manera es podrà identificar de manera més específica les problemàtiques de cada zona.

Posteriorment, amb les propostes treballades es desenvoluparà un taller de devolució participada en el qual es realitzarà un retorn del procés de participació i la validació del futur PMUS. Mitjançant el treball col·lectiu de cada taller s’analitzaran les necessitats i conflictes en matèria de mobilitat que planteja la població i es definiran conjuntament els escenaris estratègics

Durant aquest procés, s’engegaran diferents espais i instruments de participació. Alguns transversals a tots el procés, uns altres més focalitzats en una fase.

FASE 2

ESQUEMA DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ

TALLER DIAGNÒSTIC PARTICIPATIU I PROPOSTES

TALLER DEVOLUCIÓ PROPOSTA PARTICIPADA PMUS

FASE 3

En la fase de diagnòstic es desenvolupara un taller de participació de diagnòstic i propostes per a informar i donar a conéixer el pla i per a analitzar amb la població les necessitats i conflictes plantejant escenaris de futur i propostes.

Espais de participació

CONCLUSIONS PROCÉS PARTICIPATIU

28

T01 T02

DEFINICIÓ D’ESCENARIS ESTRATÈGICS

PROPOSTES PRELIMINARS

T03 VALIDACIÓ DE LES PROPOSTES

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE D’OLIVA

E ENTREVISTES I REUNIONS SECTORIALS AMB AGENTS CLAU

PMUS OLIVA DOCUMENT D’INICI PLA DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

A l’inici del procés de participació es posarà en funcionament l’espai web www. mobilitatoliva.es. La creació d’un espai digital servirà com a canal de comunicació per a consultar els documents produïts i la informació pública del projecte. Amb això, es generarà un espai a través del qual: •

Es facilitarà la disponibilitat i la transparència de la informació.

•

Es difondran les convocatòries obertes a la ciutadania.

•

Es facilitarà la traçabilitat del procés de participació i del procés de redacció del pla.

Tota la informació generada s’anirà penjant en la següent pàgina web:

www.mobilitatoliva.es

Per a qualsevol consulta es deixa obert el següent correu electrònic:

participa@cercle.es

cercle L’estudi que conduirà el procés de participació pública és CERCLE. Equip multidisciplinari especialitzat en territori i participació amb més de deu anys d’experiència.

Més informació en www.cercle.es

3 tallers itinerants obertsReunions sectorialsEnquesta digitalPàgina web

29

MOBILITAT-OLIVA

MOBILITAT

OLIVA

DOCUMENT D’INICI DEL PROCÉ S DE PA RTICIPACIÓ

PLA DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE D’OLIVA

Ajuntament d’Oliva