__MAIN_TEXT__

Page 1

PLA DIRECTOR DEL BARRANC DEL CARRAIXET

TERRITORI CARRAIXET PDC DOCUMENT III. PROPOSTES


IMPULSA

EQUIP REDACTOR CERCLE, Territorio, Paisaje y Arquitectura Coop. V. Coordinació: Ignacio Díez Torrijos, enginyer agrònom, màster en paisatge. Equip de treball: Vanessa Calabuig Tormo, enginyera agrònoma, màster en paisatge. Anna Bonet Asensi, arquitecta, màster en paisatge. Elena Verdejo Álvarez, arquitecta. Patricia Sánchez Giménez, enginyera en geodèsia i cartografia. Maria Carratalà, llicenciada en oceanografia.


TERRITORI CARRAIXET PDC DOCUMENT III. PROPOSTES

DOCUMENTS DEL PLA DIRECTOR DEL BARRANC DEL CARRAIXET Maig 2020

DOC. I. MEMÒRIA INFORMATIVA DOC. II. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DOC. III. PROPOSTES DOC. IV. PROGRAMES DOC. V. PLÀNOLS


PDC

TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III. PROPOSTES

Pg

3.1 PRINCIPIS DIRECTORS

08

3.2 ORDENACIÓ I ZONIFICACIÓ

3.3 GOVERNANÇA

3.4 MESURES I ACCIONS

3.5 PROGRAMES D’ACCIÓ PREFERENT

18

24 28 66


3 El Pla Director del Carraixet (PDC d’ara endavant) té un caràcter orientatiu i reflecteix les aspiracions d’agents involucrats al territori i població en general cap a aquest element del paisatge que vertebra el nord de l’àrea metropolitana de València connectant la mar, l’Horta i la Serra Calderona. Aquest document té el propòsit d’orientar les accions futures cap a un major equilibri entre funció i significat. És a dir, garantir la funcionalitat hidràulica i la seguretat de béns i persones per una banda, i la requalificació ambiental i la significació del paisatge fluvial com a element d’una identitat reconeixible per a les poblacions properes, per altra. L’arrel entre les persones i el lloc és l’inici d’un procés de requalificació que no ha d’estar basat en actuacions que solament tenen una visió funcional del que significa un Barranc. El Carraixet ha perdut en alguns llocs la capacitat de ser un espai de trobada per a les poblacions del voltant, ha esdevingut a vegades una frontera, un indret inaccessible. La manca d’accessibilitat, d’ús social, de vincles entre la població i el

Carraixet està accelerant un procés de degradació que ho veiem en forma d’abocaments il·legals i pèrdua de valors ambientals i paisatgístics. El PDC planteja la TAULA DEL CARRAIXET com un mecanisme de governança que siga l’impulsor d’accions de requalificació del lloc per a construir una visualitat del Carraixet compartida per la ciutadania de l’àrea metropolitana de València. Els objectius del PDC pretenen arreplegar les principals demandes arreplegades al procés de participació. Aquests han sigut. •

Millorar la qualitat del paisatge del Barranc introduint solucions de naturalització del llit i les riberes i eliminant focus de conflicte com ara abocadors. Millorar la gestió del Barranc per tal de mantindre la seua funcionalitat hidràulica amb una millor coordinació entre administracions i la implicació d’agents locals. Connectar amb una via de transport sostenible la mar i la Serra Calderona que siga

accessible des dels nuclis urbans i des dels sistemes de transport públic. •

Introduir sistemes naturals de control d’avingudes que eviten la realització d’infraestructures dures de canalització amb un alt impacte ambiental i paisatgístic.

Les propostes del PDC es despleguen a diferents nivells per tal d’assolir els objectius plantejats. - Principis directors. Es tracten de les bases conceptuals i científiques que inspiren la conducció dels canvis de futur al territori. - Ordenació i zonificació. Es planteja una proposta de zoning per a donar resposta als objectius del PDC. - Governança. Del treball de participació ha eixit la necessitat d’impulsar un ens gestor del Carraixet que siga inclusiu amb els principals actors al territori i les administracions. - Mesures i accions. El PDC defineix les accions per assolir els objectius seguint els principis directors.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

PDC

TERRITORI CARRAIXET PRINCIPIS DIRECTORS

En aquest document se senten les bases perquè en un futur es puguen desenvolupar projectes per a revaloritzar el Carraixet. Aquest espai ha sigut un paisatge oblidat per molts habitants de l’entorn del Barranc i és el moment de resignificar aquest riu sec i donar-li la visibilitat que mereix com a corredor de rellevància regional.

ORDENACIÓ I ZONIFICACIÓ GOVERNANÇA MESURES I ACCIONS PROGRAMES D’ACCIÓ PREFERENT

7


3 TERRITORI-CARRAIXET 3.1. PRINCIPIS DIRECTORS Els principis del Pla Director constitueixen la base per afrontar els canvis en el paisatge cap al futur. Es tracta d’establir els fonaments que donaran sentit a la transformació del lloc, és a dir, el fi últim cap a on ha d’anar l’evolució d’aquest indret.

01. Renaturalització Les actuacions sobre l’entorn del Carraixet han d’anar adreçades a la implantació de solucions basades en la natura. Si bé no existeix una definició única del que es consideren Solucions Naturals, la Comissió Europea va publicar en 2014 l’informe “Towards an EU Research and Innovation policy agenda for Nature-Based Solutions and Re-Naturing Cities” elaborat per un grup d’experts en el qual s’incorpora el terme de Solucions Basades en la Natura (NBS per les seues sigles en anglés «Nature Based Solutions»).

Experiències d’èxit Renaturalització

del

riu

Seymaz

a

Ginebra 2005. Es disposen unes basses de laminació que eviten la creació d’infraestructures costoses i es dialoga amb els llauradors locals. Mitjançant un acord aquests accepten una inundació no superior a dos dies.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

En aquest informe es defineixen com aquelles intervencions que: — S’inspiren en la natura, i utilitzen les característiques i processos dels seus sistemes complexos, com ara la seua capacitat per a emmagatzemar carboni i regular el flux d’aigua, per exemple. — Tenen la finalitat d’ajudar les societats a abordar els desafiaments ambientals, socials i econòmics als quals han d’enfrontar-se, de forma sostenible, com són la reducció del risc d’efectes derivats d’episodis extrems, la millora del benestar humà i el creixement verd socialment inclusiu.

Experiències d’èxit Pla per a les riberes del riu Isar a Munic. Des dels anys 50 s’havia intentat controlar aquest riu amb intervencions d’obra civil. Des dels anys 80 es planteja una requalificació del riu a la ciutat. Amb el Isarplan del 2000 s’eliminen canals de formigó i es creen platges i bancs de graves. Es produeix una apropiació de les àrees d’inundació per a l’ús públic controlat.

9


3 TERRITORI-CARRAIXET L’informe reforça, a més, la idea que la implementació d’aquestes solucions ha de ser, en tot cas, energèticament eficient i viable en termes econòmics i de consum de recursos en general i sempre adaptades a les condicions locals de l’entorn en el qual se situen. L’informe fa referència als cursos d’aigua com a espais clau per a la millora dels entorns urbans: “La gestió i restauració de conques hidrogràfiques utilitzant solucions basades en la natura pot ajudar a reduir el risc d’inundacions i sequeres, al mateix temps que millora la qualitat i quantitat d’aigua. La restauració de planes d’inundació, per exemple, pot generar múltiples beneficis. En el cas del riu Elba i els seus afluents, va tindre un benefici econòmic total de 1.200 milions d’euros i una relació cost:benefici de 1:327. Els beneficis inclouen protecció contra danys per inundacions, millors condicions de vida per a espècies silvestres, inundació de sòls rics en carboni, reducció de la càrrega de nutrients i millores del paisatge. Les solucions de millora a espais agraris, forestals, industrials i urbans a l’entorn de les riberes també poden

oferir una varietat de beneficis, incloent millores de la qualitat de l’aigua, segrest de carboni i paisatges atractius. Les accions també poden crear àrees recreatives i ocupacions, que serveixen per a mantindre el benestar humà. S’ha estimat que aigües amunt de les ciutats mantindre terres agrícoles adequades i zones humides podria donar una relació benefici:cost de 3:1 i possiblement fins a 9:129“ (Natural Capital Committee (2015) The State of Natural Capital. Third report to the Economic Affairs Committee). Cal parar una atenció particular a la participació de la societat i els individus en les accions de restauració, amb l’objectiu de tornar a connectar les persones amb la natura, crear consciència sobre els beneficis socials i crear una demanda d’accions de restauració. En aquest context, els laboratoris vius que permeten el desenvolupament de noves formes de compromís social i finançament poden ser un instrument potencial.

Aleshores, donat el context i l’experiència a altres llocs el present Pla Director aposta per anar definint projectes amb solucions basades en la natura que puguen complir múltiples funcions com ara la minimització de riscos. L’equilibri entre diferents funcions de les següents accions serà clau per a la reconnexió de la població local amb el seu paisatge fluvial, el Carraixet, i l’eficient selecció de les inversions per part de l’Administració.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

FUNCIÓ I SIGNIFICACIÓ. En certs

El sentit de la conducció dels

llocs el Carraixet ha desaparegut

canvis, és a dir, el fi últim de les

com a espai de trobada. El que

transformacions

veiem és una conducció de formigó

el PDC és aconseguir un millor

que genera un límit al territori

equilibri entre els diferents serveis

que divideix poblacions que abans

ecosistèmics que proporciona el

tenien molta més relació. L’ oblit del

Barranc, garantint en primer terme

paisatge fomenta l’abandonament i

la protecció de béns i persones

la degradació.

enfront del risc d’inundació.

que

Funcional Simbòlic

proposa

PÈRDUA D’IDENTITAT

11


3 TERRITORI-CARRAIXET 02. Infraestructura verda En la comunicació de la Comissió Europea de 2013 es defineix la Infraestructura Verda (d’ara en avant IV) com “una eina d’eficàcia provada que aporta beneficis ecològics, econòmics i socials mitjançant solucions naturals, composta per una xarxa de zones naturals i seminaturals i d’altres elements ambientals, planificada de forma estratègica, dissenyada i gestionada per a la prestació d’una extensa gamma de serveis ecosistèmics. Incorpora espais verds (o blaus en el cas dels ecosistemes aquàtics) i altres elements físics d’espais terrestres (incloses les zones costaneres) i marins. Als espais terrestres, la IV està present en els entorns rurals i urbans”. En l’actualitat les aproximacions metodològiques a la definició de la IV difereixen en objectiu i escala, però totes elles es basen en el concepte d’interconnexió d’un sistema territorial que salvaguarde o millore els elements significatius, els valors i les funcions essencials del lloc. D’aquesta manera, en la Guia Metodològica d’Estudis de Paisatge editada per la Generalitat Valenciana en 2012 (GVA, 2012) es constatava la continuïtat entre l’anàlisi del paisatge i la conformació de la IV.

En ella es recollia la següent definició: “La IV és un conjunt integrat i continu d’espais en general lliures d’edificació, d’interés natural, cultural, visual, recreatiu i les connexions ecològiques i funcionals que les relacionen entre sí”. El Carraixet és un eix vertebrador de la Infraestructura Verda de l’àrea metropolitana de València a una escala regional, al mateix temps, conforma un espai central de la IV supramunicipal dels municipis que envolten el llit del Barranc. L’aplicació del concepte de IV inspira una transformació del Carraixet i del seu entorn d’acord amb els valors del lloc, a través d’iniciatives de protecció, gestió i requalificació del paisatge. De la mateixa manera, es crea un relat basat en els serveis ecosistèmics que la IV aporta a la ciutadania fomentant una aprehensió social d’un conjunt d’espais que posats en relació generen un paisatge de paisatges. La IV materialitza, dins d’una malla territorial, la capacitat que té el territori de subministrar serveis ecosistèmics a la població i, per tant, perquè es produïsca una relació estreta entre societat i territori, no

han de deixar-se de banda els valors intangibles que defineix una comunitat i que formen part de la seua manera de ser. En el futur els vincles que puguen anar teixint-se entre la comunitat de persones que habiten prop del Barranc i el Carraixet, seran clau per a la gestió activa de l’espai fluvial. La implantació d’una IV requereix d’un esforç col·lectiu a llarg termini, i la implicació de la ciutadania requereix desenvolupar una visualitat del paisatge que reculla les aspiracions col·lectives.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

SERVEIS ECOSISTÈMICS INFRAESTRUCTURA VERDA CARRAIXET SERVEIS DE PROVISIÓ

SERVEIS DE SUPORT

SERVEIS DE REGULACIÓ

SERVEIS CULTURALS

13


3 TERRITORI-CARRAIXET 03. Canvi climàtic i resiliència Segons el document de l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia de la Generalitat Valenciana, els impactes previstos a Europa, en concret a les zones terrestres mediterrànies són: •

Augment de les onades de calor.

Disminució de les precipitacions i els cabals dels rius.

Augment dels riscos de sequeres.

Augment en els riscos d’incendis forestals.

Augment de la competència entre els usos finals de l’aigua.

Augment en la demanda de l’aigua per al sector agrícola.

(Font: Climate change, impacts and vulnerability in Europe 2016, EEA, gener 2017). Aquest escenari ens dirigeix cap a un ambient més àrid i fràgil del que tenim a l’actualitat. Aleshores, les estratègies de millora del paisatge han de tindre en compte aquesta situació que ja comença a denominar-se crisi climàtica. Hem d’anar preparant el paisatge per a l’increment de temperatures i la falta de disponibilitat

d’aigua. De la mateixa manera, els espais marítim terrestres patiran les conseqüències i segons l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia, en el mar Mediterrani s’observa un augment de la temperatura i la salinitat tant en les capes intermèdies com profundes, sent especialment significatiu en aquestes últimes, no tant per la seua magnitud, sinó per haver-se produït de forma contínua i quasi constant en el temps. Aleshores, els efectes previstos són: •

Fluctuació del nivell del mar.

Augment de la salinitat.

Augment de la temperatura.

Aquesta situació pressionarà els sistemes agraris de la plana litoral com ara l’Horta Nord, com a espai agrícola-cultural.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

EFECTES DE LA BARRANCÀ A ALMÀSSERA. Segons les prediccions de futur, l’augment de temperatura a la Mediterrània farà més violents els episodis de pluja. Hem de preparar el territori al canvi d’un nou escenari com és la crisi climàtica. Hem de preparar les riberes, el llit, el territori, els espais urbans per a situacions crítiques amb actuacions integrades al paisatge i amb l’objectiu de crear espais resilients.

15


3 TERRITORI-CARRAIXET 04. Visualitat i transformació La transformació contínua és una característica que va lligada a la condició d’un espai riberenc com el Carraixet. Aquesta evolució en el temps té una component natural i una component antròpica. La transformació natural es produeix contínuament en el temps. Els Barrancs són rius secs que no mostren la presència de l’aigua, però el seu rastre i la seua importància són patents. Esporàdicament, i en especial en episodis de DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts), coneguda com a gota freda o de Medicane (Mediterranean Hurricane), una situació meteorològica encara més complexa, es produeixen les temudes “Barrancades”. Aquesta situació dramàtica es situa al centre d’una relació de la població amb el Barranc del Carraixet, de por i oblit. Una “mediança”, entre societat i territori, que genera un espai d’oportunitat per a transformacions no arrelades al caràcter del lloc.

Enfront d’una visualitat negativa que ens porta a una invisibilitat del paisatge, al treball de participació de TERRITORI CARRAIXET hem trobat veus que volen trobar un relat que puga apropar el Barranc a l’imaginari col·lectiu com espai identitari de l’àrea metropolitana de València. La visibilització del territori pren sentit en espais que han perdut el caràcter i mostren signes clars de degradació. El PDC proposa un procés de resignificació del paisatge del Carraixet. Es tracta de recuperar els vincles entre els habitants de l’entorn i el seu Barranc mitjançant accions de requalificació de l’espai, de millora de l’accesibilitat i de comunicació dels valors del lloc. Quin és el retorn que pot rebre el ciutadà? Aquesta és la pregunta que tractem de donar. Si podem valoritzar les externalitats positives, els serveis ecosistèmics, la inversió pública o inclús privada, serà possible que siga justificada.

El PDC proposa nous usos a l’entorn del Carraixet sense deixar de banda usos tradicionals. Les mirades sobre l’espai fluvial aniran donant significat a un espai viscut per la comunitat. En paraules de Blasco Ibáñez en la seua obra literària “La Barraca” veiem visualitats contraposades sobre el Carraixet, veiem també usos i vincles amb el lloc (mediança). Algo de ello había oído el tío Tomba; pero en las dos semanas anteriores había llevado su rebaño á pastar los hierbajos del Barranco de Carraixet... Una tarde, tirando á las golondrinas en el Barranco de Carraixet... Los pájaros tejían con su inquieto vuelo una caprichosa contradanza, reflejada por las tranquilas charcas con orlas de juncos. Este Barranco, que cortaba la huerta como una grieta profunda, sombrío, de aguas estancadas y putrefactas, con orillas fangosas junto á las cuales se agitaba alguna piragua medio podrida, era de un aspecto desolado y salvaje. Nadie hubiera sospechado que detrás de los altos ribazos, más allá de los juncos y los cañares, estaba la vega con su ambiente risueño y sus verdes perspectivas. Hasta la luz del sol parecía lúgubre bajando al fondo de este Barranco tamizada por una áspera vegetación y reflejándose pálidamente en las aguas muertas. Las ranas cantaban á miles, como si saludasen á las primeras estrellas....


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

ÚS-RETORN. Les relacions entre societat i territori són de caràcter dinàmic i atenen a les accions i usos que desenvolupem al territori i el retorn o servei que proporciona la infraestructura verda. La construcció d’una visualitat del territori passa per visibilitzar el retorn positiu de la gestió sostenible d’un corredor verd com el Barranc del Carraixet, un paisatge de paisatges.

<

TIVIDA Y EC A TR

ita

an Ha

Vis

bit

sto Ge SOCIETAT

nt

t

MEDIANÇA –el sentit del mig- és la manera segons la qual s’estableix una relació dinàmica (com el moment de dues forces) en la qual la societat no pot comprendre’s sense el seu entorn i aquest precisa d’una lectura que incorpore la subjectivitat d’una comunitat, la seua experiència i la seua visió. En la compressió d’aquests vincles ens aproximem a l’arrel del paisatge.

r

El PAISATGE és, alhora, una realitat física i la representació que culturalment ens fem d’ella; la fesomia externa i visible d’una determinada porció de la superfície terrestre i la percepció individual i social que genera. Un tangible geogràfic i la seua interpretació intangible. És alhora, significant i significat, el continent i el contingut, la realitat i la ficció (Nogué, 2008).

Cada actor, depenent de la seua relació amb l’entorn, manté un vincle o un altre amb el territori, per tant unes expectatives diferenciades.

D

La mediança

Funcional Simbòlic

AMBIENT

Retorn

Acció Explotació Gestió Experimentació

Ús

Aprofitament Benefici Servei Funció

17


3 TERRITORI-CARRAIXET 3.2. ORDENACIÓ I ZONIFICACIÓ 3.2.1. Ordenació. Secció transversal Es defineixen tres àrees d’ordenació en relació al Pla Director del Barranc del Carraixet.

Llit i ribera.

Es tracta dels espais que compleixen les principals funcions hidràuliques, ambientals i de suport d’espècies de flora i fauna. En aquests espais, els objectius d’ordenació han de complir amb les següents premisses. •

Preservació i restauració de les formes del terreny pròpia del sistema hidrològic. En aquests espais no es permet realitzar alteracions de la topografia.

Zones prioritàries.

Són els espais que acompanyen la ribera del Barranc i formen part del mateix sistema hidrològic-hidràulic i paisatgístic. S’integren baix aquesta categoria els espais amb risc d’inundació o els espais de més valor ambiental-cultural. Els objectius a aquestes zones són:

Preservació, restauració i potenciació dels sistemes de vegetació propis dels hàbitats associats al Barranc.

Eliminació d’impactes edificacions i instal·lacions.

per

Integració d’un sender ecològic al llit del Barranc i una via de transport sostenible a la ribera aprofitant la primera terrassa d’inundació del Barranc.

Preservació del sòl en estat rústic com a sistema de manteniment de superfícies de laminació d’avingudes. Integració de sistemes passius i naturals per a reduir el risc d’inundació a les zones urbanes com ara espais verds inundables, espais de laminació, sistemes de drenatge, sistemes de derivació als sistemes de reg o filtres verds.

Zones prioritàries per a introduir sistemes de pagament per serveis ambientals als agents involucrats en la gestió del riu.

Manteniment de la connectivitat funcional i ecològica per al funcionament hidràulic de l’entorn.

Zones d’influència.

Espais relacionats amb el Barranc des d’un punt de vista funcional o visual. Els objectius a aquestes zones són:

Integració paisatgística i territorial d’activitats.

Internalització de sistemes de control d’avingudes a les zones urbanes existents o futures mitjançant SUDS.

Implantació d’activitats relacionades amb la valorització del Barranc del Carraixet i les activitats tradicionals de l’entorn.

Manteniment de la permeabilitat del territori com espai de connectivitat ambiental amb el Barranc.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

ZONES D’INFLUÈNCIA

ZONES PRIORITÀRIES

ZONES PRIORITÀRIES

LLIT I RIBERA

ZONES D’INFLUÈNCIA

19


3 TERRITORI-CARRAIXET 3.2.2. Zonificació longitudinal Tramificació del Carraixet

Es defineixen 10 trams que conformen l’àmbit d’estudi com a espais amb un caràcter homogeni i diferenciats de la resta. Aquesta divisió del Barranc del Carraixet no és regular i respon a la realitat territorial. Ens permet definir els objectius de qualitat per a cada àrea i mostrar les propostes amb més claredat. Els trams són:

TRAM 01_OLOCAU.

TRAM02_PORTACOELLI/ PEDRALVILLA/LA LLOMA.

Entorn urbà i espai forestal. d’Olocau amb el Barranc i potenciar la

Entorn agrari dominat pel cultiu de cítrics amb combinació de secans dispersos. Presència d’urbanitzacions d’entitat amb edificacions de baixa densitat.

connexió per l’estret dels Cingles de la Penya

Objectius de qualitat: Millorar la relació de

i la Punta del Portitxol. Requalificació de

les urbanitzacions amb el Barranc i vertebrar

l’entorn del llit i les riberes. Es tracta d’una

els teixits urbans dispersos amb una senda

Àrea d’Actuació Preferent.

per la vora dreta del Carraixet que connecte

Objectius de qualitat: Millorar la relació

amb Olocau i Bétera.

T01 OLOCAU

T02


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

TRAM 03_ALCUBLES/PLA D’ALJUBS.

TRAM 04_BÉTERA.

Entorn agrari dominat pel cultiu de cítrics.

Entorn urbà.

Objectius de qualitat: Millorar la relació de les urbanitzacions amb el Barranc i vertebrar els teixits urbans dispersos amb una senda per la vora dreta del Carraixet que connecte amb Olocau i Bétera.

Objectius de qualitat: Millorar la relació de la població amb el Barranc i connectar la senda fluvial amb el centre urbà. Requalificació de l’entorn del llit i les riberes. Es tracta d’una Àrea d’Actuació Preferent.

T03

T04

BÉTERA

21


3 TERRITORI-CARRAIXET TRAM 07_BENIFARAIGBORBOTÓ.

TRAM 05_BOFILLA.

TRAM 06_MONTCADA-ALFARAVINALESA.

Entorn agrari dominat pel cultiu de cítrics.

Entorn urbà amb espais oberts en estat d’abandonament o en procés de transformació.

Objectius de qualitat: Connectar el jaciment

Objectius de qualitat: Conformar una vora

Objectius de qualitat: Donar a conéixer el

de Torre Bofilla, millorar la relació de les

urbana integrada amb el Barranc, millorar

paisatge de l’Horta. Connectar les poblacions

urbanitzacions amb el Barranc i vertebrar els

la relació de les poblacions amb el Barranc

del municipi de València com ara Carpesa i

teixits urbans dispersos amb una senda per

i connectar la senda fluvial amb els centres

Benifaraig amb el Barranc.

la vora dreta del Carraixet que connecte amb

urbans. Requalificació de l’entorn del llit i

Bétera i Montcada.

les riberes. Es tracta d’una Àrea d’Actuació

Entorn agrari que pertany al paisatge cultural de l’Horta de València.

Preferent.

T05

BÉTERA

T06

MONTCADA


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

TRAM 08_BONREPÒS I MIRAMBELL, TRAM 09_HORTA TAVERNES BLANQUES I ALMÀSSERA. D’ALMÀSSERA I ALBORAIA.

TRAM 10_DESEMBOCADURAPEIXETS.

Entorn urbà.

Entorn agrari que pertany al paisatge cultural de l’Horta de València. Domina el conreu d’herbacis, en concret, la xufa.

Espai de desembocadura del Barranc. Espai agrari amb elements culturals com ara l’Ermita dels Peixets.

Objectius de qualitat: Millorar les sendes vora el Barranc, gestionar la mobilitat i la connexió amb l’espai agrari i integrar l’arbrat d’ombra a les vies peatonals-ciclistes.

Objectius

Objectius

de

qualitat:

Renaturalitzar

i

ampliar el llit, requalificar les vores urbanes sobre el Barranc, millorar les connexions transversals entre nuclis urbans i connectar la senda fluvial amb els centres urbans.

de

qualitat:

Requalificació

del sistema dunar, entorn de l’Ermita i desembocadura del Barranc. Preservació de les hortes litorals i integració d’una zona humida artificial.

T07

T08

T09

VINALESA

ALFARA

BONREPÒS I MIRAMBELL

ALMÀSSERA

ALBORAIA TAVERNES BLANQUES

T10

23


3 TERRITORI-CARRAIXET 3.3. GOVERNANÇA 3.3.1. Marc conceptual La Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/EC) especifica que per a un desenvolupament exitós de la mateixa cal la participació ciutadana en els processos de planificació, a fi de minimitzar actuacions tecnocràtiques i millorar el grau d’acceptació i integració social de la planificació. Què és un Contracte de Riu? El Contracte de Riu és una eina de gestió i participació que sorgeix a França al voltant de 1990, com un mitjà per a restaurar, millorar o conservar un riu a través d’una sèrie d’accions concertades per tots els usuaris i per les administracions públiques corresponents. Ha sigut una eina que s’ha mostrat efectiva en la gestió i millora dels rius i/o conques i que es manté després de la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua. Els Contractes de Riu ja estan institucionalitzats en altres països de la Unió Europea, i no són simplement un marc jurídic per a la concentració de col·laboració quant a l’acció, sinó també suposen una concentració de finançament, de cara a generar valor socioeconòmic a partir del valor ecològic d’una àrea.

Es fonamenta en un participació ampli, que usuaris i a les entitats privades vinculades amb l’aigua.

procés de implica els públiques i la gestió de

A Espanya, el Contracte de Riu per a la conca del Matarranya va ser el primer que es va implementar. Abasta tres comunitats autònomes i 27 municipis emmarcats en la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre.

El Contracte d’Aiguamoll busca vincular voluntàriament al major nombre possible d’actors en la conservació i gestió de l’aiguamoll, a través d’un procés participatiu i de governança territorial en el qual tots els agents: •

Acorden conjuntament les mesures a desenvolupar per a la conservació i la gestió comú de l’aiguamoll (amb un pla d’acció).

Arran dels Contractes de Riu han anat sorgint altres eines de gestió participada relacionades. És el cas del Contracte d’Aiguamoll.

Assumisquen voluntàriament i en la mesura de les seues possibilitats determinades tasques i accions del pla d’acció.

Què es un Contracte d ’Aiguamoll?

El Contracte d’Aiguamoll és un acord voluntari per a la governança de les masses d’aigua superficials, que es basa en la participació activa dels actors locals i l’avaluació integrada d’opcions de gestió.

Acorden els mecanismes per a relacionar-se i fer el seguiment del Contracte d’Aiguamoll i el seu pla d’acció annex.

Actualment, a la nostra regió s’està treballant per a desenvolupar aquesta eina de gestió a l’Albufera de València.

Consisteix a traslladar la figura i la metodologia dels Contractes de Riu –que ja ha sigut provada i fixada legalment a França i Itàlia- als aiguamolls.

“Un contrato de río para el Matarraña. Diseño de líneas de acción para el desarrollo de un contrato de río”, Enero 2010. Fundació ECODES.


TERRITORI CARRAIXET

25

DOCUMENT III: PROPOSTES

3.3.2. Governança integrada per a la gestió sostenible del Barranc del Carraixet El Pla Director del Barranc del Carraixet conté una proposta amb línies estratègiques i accions concretes que han sigut definides a través d’un procés de participació pública.

Per a poder encetar aquesta fulla de ruta, es proposa comptar amb un òrgan de gestió o Comité de Riu.

Què és el Comité de Riu o l’ens gestor? És el grup d’entitats responsable d’impulsar l’elaboració del Contracte de Riu i una vegada elaborat, presentarlo als diferents òrgans competents en el medi hídric per a la seua adopció i signatura. Les funcions desenvolupar:

que

hauria

de

Representar els interessos del Barranc del Carraixet quant a la gestió d’acord amb els objectius establits en el Contracte de Riu.

Impulsar el Contracte de Riu i afavorir l’abast d’acords.

Fer un seguiment als acords assolits en el Contracte de Riu.

A més, altres competències o finalitats amb més definició com:

Realitzar funcions de gestió i mediació per agilitzar qüestions burocràtiques amb l’objectiu de millorar la qualitat del paisatge del Barranc segons el Pla d’Acció.

Composició de l’ens gestor o Comité de Riu.

Assumir voluntàriament tasques i accions de manteniment amb la finalitat de millorar la gestió del Barranc per tal de mantindre la seua funcionalitat hidràulica.

-Diputació de València.

Acordar conjuntament mecanismes per a fer una gestió responsable i compartida amb una millor coordinació entre administracions i la implicació d’agents locals.

L’òrgan de governança podrà estar format per:

-Confederació Hidrogràfica del Xúquer. -Direcció General de l’Aigua (GVA). - Ajuntaments implicats. - Agents (socials, econòmics, defensa del medi ambient, etc.).

PROCÉS DE PARTICIPACIÓ Comité de Riu

Aconseguir acords per a connectar la mar i la Serra Calderona amb una via de transport sostenible que siga accessible des dels nuclis urbans i des dels sistemes de transport públic i valorar els recursos territorials d’aquest territori. Acordar solucions per a introduir sistemes naturals de control d’avingudes que eviten la realització d’infraestructures dures de canalització amb un alt impacte ambiental i paisatgístic. Procés d’elaboració

TAULA DEL CARRAIXET

CONTRACTE DE RIU

PDC GESTIÓ COMPARTIDA ACORDS VOLUNTARIS OBJECTIUS COMUNS CORRESPONSABILITAT

EXECUCIÓ D’ACCIONS

PDC


3 TERRITORI-CARRAIXET Per què un Contracte de Riu per al Barranc del Carraixet? El Pla Director del Barranc del Carraixet haurà d’anar acompanyat d’una ferramenta que s’ha vist efectiva, “el Contracte de Riu”, adaptada al Barranc del Carraixet. L’objectiu que es planteja amb el Contracte del Riu per al Barranc del Carraixet és la millora de la qualitat ambiental i visibilització dels recursos del Barranc, assegurant la seua gestió compartida i l’aprofitament amb criteris de sostenibilitat, a partir d’un Pla d’Acció consensuat.

En què es fonamenta? Els principis sobre els que s’haurà de basar el Contracte de Riu són: 1. Reconéixer el diàleg i la consecució d’amplis acords socials com un mètode per a la resolució dels conflictes al voltant de la gestió i els usos del Barranc. 2. Preservar activament l’eix del Barranc del Carraixet per a reconéixer i posar en valor els seus potencials: corredor ecològic de rellevància regional i vertebrador de la infraestructura verda de l’àrea

Què és el Contracte de Riu per al Barranc del Carraixet? – Un acord voluntari subscrit per una pluralitat d’interlocutors públics i privats i que es comprometen a formar part d’un procés de governança comú del Barranc del Carraixet. – Un model de cogestió dels recursos naturals, transparent, participatiu, complex, inclusiu, consensuat, estable, sòlid i fiable.

metropolitana, connector de la mar i la Calderona a través de la xarxa de camins i itineraris, i eix de connexió cultural i històric. 3. Consensuar i concertar actuacions que donen cobertura a les necessitats actuals i futures i treballar en el seguiment de les accions acordades. La metodologia de Contracte de Riu implica un projecte ideat des del territori i proposat a les administracions públiques competents, amb uns compromisos d’actuació i econòmics per part dels uns i els altres.

A DEL CARRAIX UL ET A T

VOLUNTARI

COL·LABORATIU

CONTRACTE DE RIU INCLUSIU

ACORDAR I CONSENSUAR ACCIONS I RESPONSABLES

Principis del Contracte de Riu


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

Qui pot participar? Comité de Riu

TAULA DEL CARRAIXET

El Contracte de Riu podrà ser subscrit per una pluralitat d’actors, aquells que voluntàriament vulguen formar part del procés de governança de la gestió del Barranc del Carraixet. El seu caràcter inclusiu remarca la importància de la participació de tots aquells col·lectius lligats al Barranc del Carraixet per a aconseguir un acord sòlid entre totes les parts. Les administracions públiques implicades (Diputació de València, Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Direcció General de l’Aigua de la Generalitat Valenciana, Ajuntaments), organitzacions vinculades a la defensa del medi ambient, agents socials (associacions veïnals i culturals, agents lligats a l’activitat econòmica i turística, particulars, etc.), agents lligats a la gestió del paisatge (comunitats de regants, llauradors, ramaders), i també la comunitat científica.

CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DEL XÚQUER

DIRECCIÓ GENERAL DE L’AIGUA. GVA

AJUNTAMENTS DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

AGENTS SOCIALS

ORGANITZACIONS DEFENSA DEL MEDI AMBIENT

AGENTS GESTORS DEL PAISATGE

Composició del Comité de Riu

27


3 TERRITORI-CARRAIXET 3.4. MESURES I ACCIONS La redacció d’un Pla Director sobre el Barranc del Carraixet es promou amb la finalitat de caracteritzar i potenciar un dels espais que connecta la Calderona i el litoral, amb gran potencial turístic a causa de l’existència d’enclavaments de gran valor com a patrimoni natural, històric, hidràulic i paisatgístic. El Pla té com a objectiu bàsic la requalificació del Barranc del Carraixet i el seu entorn pròxim. Un espai natural que funciona com a element d’integració i desenvolupament de tots els municipis inclosos en el seu àmbit territorial. Amb aquest Pla, es pretén posar en valor els principals elements i processos del patrimoni natural i cultural, i dels seus béns i serveis ambientals i culturals, assegurar la connectivitat ecològica i territorial necessària per a la millora de la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i la qualitat del paisatge, afavorir la continuïtat territorial i visual dels espais oberts (la Calderona, l’Horta, etc.), vertebrar els espais de major valor ambiental, paisatgístic i cultural del territori, així com els espais públics i les fites conformadores de la imatge territorial, mitjançant itineraris que propicien la millora de la qualitat de vida de les persones i el coneixement

i gaudiment de la cultura del territori. El PDC planteja les seues estratègies estructurades en tres eixos: 01. MILLORA DEL PAISATGE Amb l’objectiu de millorar la qualitat ambiental i funcional del corredor fluvial. 02. MILLORA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE L’objectiu és l’articulació dels nuclis urbans. 03. ÚS PÚBLIC Implementació de l’ús públic i posada en valor dels recursos ambientals, paisatgístics i culturals del territori.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

PDC CARRAIXET

01 02 03

MILLORA DEL PAISATGE MILLORA DE LA MOBILITAT ÚS PÚBLIC PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PDC TERRITORI

01 02 03

CARRAIXET

29


3

01. MILLORA DEL PAISATGE

01 MILLORA DEL PAISATGE Al llarg del procés de diagnosi de caràcter tècnic i participatiu, s’ha pogut comprovar l’elevada alteració de la morfologia que presenta la llera al llarg del seu recorregut, especialment al deixar darrere la Serra Calderona. Els conflictes més importants que requereixen una restitució integral de la geomorfologia del Carraixet, com a mesura de més urgència, són els següents: •

Confinaments de la llera per aterraments als marges.

Explotació minera a l’entorn del Carraixet.

Recreixements dels límits de la llera per evitar desbordaments en parcel·les privades.

Abocaments incontrolats en llera i ribera.

Invasió de l’àrea de flux preferent per edificacions i construccions.

Mala execució de guals o passos en mal estat.

Aquestes situacions suposen una disminució de la secció del Carraixet limitant de manera molt marcada la capacitat hidràulica de la llera. De la mateixa manera, aquestes alteracions afecten les condicions edàfiques dificultant el desenvolupament de la vegetació pròpia de ribera i propiciant el desenvolupament de plantes invasores que agreugen la situació, com és el cas de l’Arundo donax.

En aquest eix es contemplen tres línies d’acció: la implantació de sistemes de vegetació, l’eliminació de plantes invasores i l’eliminació d’abocaments i impactes en la llera a través d’una restitució geomorfològica integral.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

31


3 01 MILLORA DEL PAISATGE 01

PROGRAMA D’IMPLANTACIÓ DE SISTEMES DE VEGETACIÓ

Al PDC es defineixen criteris per a la implantació de sistemes de vegetació a l’espai fluvial del Carraixet. Les seues característiques de rambla fan que l’ecosistema fluvial ha de respondre a les necessitats ecològiques dels diferents espais, però al mateix temps a les condicions de proximitat a entorns urbans. D’aquesta manera el PDC aporta un “pool” d’espècies que es recomanen a les plantacions de les riberes als trams 01,04,06,07,08, 09 i 10 i un conjunt de directrius per a projectes específics que es puguen desenvolupar a espais de valor ambiental o a les AAP (Àrees d’Actuació Preferent). D’acord amb la “Guia tècnica per a actuacions en riberes”, abans de començar a definir qualsevol projecte d’intervenció sobre riberes, cal tindre assumits uns plantejaments de base per tal de respectar el medi on s’actuarà i aconseguir que els resultats siguen els esperats. Aquests són: Visió global del curs fluvial i de l’àmbit d’actuació Tota intervenció en un medi de ribera ha de considerar el sistema fluvial d’una manera holística (global). Això

comporta tindre en compte la riba, la ribera i la plana al·luvial conjuntament i fer-ho, a més, en el context d’una conca que s’ha d’entendre de manera solidària. En aquest sentit, qualsevol projecte de recuperació ha de tindre present la vegetació, l’espai fluvial i els usos d’aigües amunt i aigües avall del punt d’actuació, ja que les intervencions dutes a terme en un lloc poden tindre conseqüències més o menys visibles a la resta del curs, principalment en els trams inferiors. Aquesta visió global també implica que els cursos fluvials es consideren com a unitats dinàmiques formades per molts elements diferents interrelacionats entre ells, tant biòtics com abiòtics, i que s’afecten mútuament. En qualsevol intervenció, cal entendre que les diverses parts que integren el curs fluvial només seran capaços de desenvolupar-se cap a un estat natural si es tenen totes en compte. En el cas de la vegetació, les comunitats que es troben al llarg d’un curs fluvial depenen molt de la periodicitat de fenòmens com les inundacions i els processos de reubicació del llit fluvial. Al seu torn, però, la vegetació actua sobre el riu: les arrels estabilitzen les riberes, retenen sediments i redueixen l’erosió,

i la vegetació de la plana d’inundació disminueix la velocitat de l’aigua durant les avingudes i fomenta la infiltració i sedimentació. Actuar des d’un prisma conservador Les intervencions sobre riberes s’han de plantejar des d’un prisma conservador. Això implica que la nointervenció serà sempre la primera opció que cal considerar; o, si més no, una intervenció de mínims que segurament serà suficient si la ribera manté una base de flora autòctona i els tàxons al·lòctons invasius no hi són abundants. En cas que hi calga intervindre, la potenciació de les restes de vegetació primària que es conserven a l’àmbit d’actuació serà la millor garantia per a respectar els requeriments ecològics de les espècies, la seua variabilitat genètica i el funcionalisme del sistema. Així doncs, quan el medi presente un fons florístic autòcton de ribera ben desenvolupat, el reforç de la vegetació primària existent es considerarà sempre l’opció preferent, rebutjant actuacions de recuperació per innecessàries i artificialitzadores.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

Prioritzar l’eliminació de les causes de degradació del medi Baix determinades circumstàncies, la recuperació de la vegetació de ribera haurà d’assumir unes restriccions importants o, fins i tot, podrà arribar a ser inviable. Així, abans d’actuar sobre la vegetació, caldrà intentar

eliminar les causes de la seua degradació (agricultura, pastura, obres hidràuliques, avingudes, etc.) i recuperar les condicions del medi. Un cop aconseguit això, ja es podran efectuar els treballs de recuperació de

la vegetació ripària (GONZÁLEZ DEL TÁNAGO dins BLANCO et al., 1998). Recuperar la vegetació de ribera és molt més que plantar arbres La recuperació de la vegetació de ribera és quelcom més que una plantació, més o menys reeixida, d’arbres i d’arbusts. Difícilment es pot reproduir el medi original Les intervencions no poden ser mai una reconstrucció final del medi original en tota la seua complexitat, cosa difícilment reproduïble, sinó que han d’anar dirigides a posar una base sobre la qual s’estructure i arrenque el procés de recuperació de l’ecosistema ripari.

33


3

01. MILLORA DEL PAISATGE SISTEMES DE VEGETACIÓ_TERRITORI CARRAIXET

VEGETACIÓ DE RIBERA, D’AMBIENTS FLUVIALS, DE RAMBLES

Pool de vegetació seleccionada a partir dels treballs per al PAT de l’Horta, el “Manual de propagació d’arbres i arbustos de ribera” de la GVA, 2008. i Guia tècnica per a actuacions en riberes, Generalitat de Catalunya, 2008.

Arbres d’aigua:

Arbres-arbustos sobre la llera o en terraces

Canya

xop, salze i àlber

Tamarix canariensis, Nerium oleander, Frangula alnus,

Phragmites spp., Typha spp,

Populus alba, Populus nigra,

Myrtus comunnis, Vitex Agnus-castus

Iris Pseudocarus, Scirpus

Salix spp (alba i atrocinerea), Ulmus minor, Fraxinus

holoschoenus Altres arbres-arbustos de context:

angustifolia

Laurus nobilis, Viburnum tinus ARBRES INTEGRATS AL PAISATGE AGRARI DE L’HORTA I CAMP DE TÚRIA

Lledoner

Moreres

Plàtan

Pi

Palmera

Celtis australis

Morus alba

Platanus orientalis

Pinus halepensis, Pinus pinea

Phoenix dactilyfera, Phoenix canariensis, Washingtonia robusta


EDIFICIOS ANEXOS Conservar volumetría.

2.b) PROCEDIMIENTO DE INTERVENCIÓN Cualquier intervención sobre el bien a proteger implica la redacción de un Proyecto de Restauración previo que guíe las propuestas y permita una correcta lectura histórica del edificio y su entorno. El proyecto de restauración debe centrarse en valorar el carácter tipológico del edificio principal y la porxada anexa, CARRAIXET manteniendo el acabado de fachada actual en ambas. mantener límpio el volumen y perfil de losTERRITORI distintos cuerpos DOCUMENT III: PROPOSTES

35

2.c) INTERVENCIONES PERMITIDAS PREVIAS AL PROYECTO DE RESTAURACIÓN Previa a la redacción del correspondiente Proyecto de Restauración solo se podrán efectuar obras de conservación y mantenimiento del edificio objeto de la protección, mientras que en los espacios anexos incluidos en las Áreas de Influencia, zonas de Protección Paisajística o ámbitos de restauración paisajística, no se permitirá mejora alguna en este caso que cambien el uso o transformen la estructura del paisaje colindante.

VEGETACIÓ TRADICIONAL ALS PAISATGES AGRARIS DE L’HORTA I CAMP DE TÚRIA ACOMPANYANT LES ALQUERIES, ELS CEMENTERIS, ELS PATIS....

al) ental)

iental) iental)

Baladre , espígol, llorer

Parra

Xiprer

Nerium oleander , Lavandula spp., Laurus nobilis

Vitis spp.

Cupressus sempervirens

ARBRES INTEGRATS AL PAISATGE AGRARI DE L’HORTA I CAMP DE TÚRIA

ARBRES PER A ENTORNS URBANS

ESPAIS REDUÏTS

(OMBRA, FLORACIÓ I ALTA REFLEXIÓ ((ALBEDO))

Fruiters: magraner, llimoner

Figuera

Olivera

Punica granatum, Erybotria japonica,

Ficus carica

Olea europea

Citrus spp.

Arbres d’entorns urbans (Ombra-Albedo alt)

Tipuana tipu, Melia azedarach, Jacaranda mimosifolia, Schinus molle, Cercis siliquastrum


3 VEGETACIÓ I LA VIA BLAVA DEL CARRAIXET A la via blava del Carraixet es proposen els següents criteris de plantació: •

Evitar alineacions excessivament llargues que provoquen una imatge massa artificial.

Provocar alineacions complexes amb vegetació organitzada en diversos estrats i distàncies de separació al camí.

TRAM MODEL Estrat arbori. Aquest estrat té les següents funcions: millorar els sistemes de vegetació, donar confort a l’espai de la infraestructura verda i identificar en la llunyania la xarxa.

Integració de la vegetació d’acord amb el context de l’entorn (urbà, agrari o forestal).

Estrat arbustiu. Acompanyament i millora de la diversitat vegetal.

VIA BLAVA DEL CARRAIXET

Verticalitat-identificació a llarga distància. Ombra i visualitat longitudinal. Vegetació herbàcia_ ARBUSTIVA BAIXA

Arbres d’escala mitjana. Creació d’àmbit pròxim.

Arbustives. Limitació de l’espai i les vistes.

Cromatisme.

Linealitat de la xarxa.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

Espècies arbòries de port alt

Verticalitat-identificació a llarga distància. Ombra i visualitat longitudinal.

Espècies arbòries de port mitjà Arbres d’escala mitjana. Creació d’àmbit pròxim. Cromatisme.

Espècies arbustives Arbustives. Limitació de l’espai i les vistes. Linealitat de la xarxa.

Vegetació herbàcia_ ARBUSTIVA BAIXA

37


3

01. MILLORA DEL PAISATGE

02

CONTROL DE LES ESPÈCIES VEGETALS INVASORES

El grau de dinamisme de les riberes comporta que les espècies invasores tinguen facilitats per a establir-se i que la seua àrea d’ocupació i la superfície recoberta augmenten en general. La canya (Arundo donax) que ha tingut moltes utilitats dins del sistema agrari pre-industrial de l’Horta i el Camp del Túria, ara mateix no s’utilitza com acostumava. La distribució d’aquesta espècie al Carraixet desborda l’àmbit del PDC i arriba dins del Parc Natural de la Serra Calderona, on trobem la llera dels Barrancs tributaris ocupats per masses d’Arundo donax. Aleshores, l’erradicació total de la canya a tot el Carraixet és un procés lent i costós, i per tant un objectiu difícil d’aconseguir a curt termini. D’aquesta manera al PDC es determinen espais prioritaris d’erradicació i substitució pels sistemes de vegetació proposats a l’apartat anterior. Les zones prioritàries estan pròximes a nuclis urbans. Es tracta d’espais accesibles on hi ha una concentració destacada de l ’Arundo donax, per tant, és més fàcil fer la gestió i control de l’espècie. Per altra banda, aquestes zones permeteixen donar visibilitat al Barranc i al retorn positiu que suposa la substitució de l ’Arundo donax.

Les zones senyalades com a prioritàries són: •

01. OLOCAU. Eliminació de l’Arundo donax en la part de la vora urbana d’Olocau.

02. BÉTERA. Eliminació de vegetació invasora a l’entorn de Bétera.

03. MONTCADA-ALFARA-VINALESA.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

L’eliminació de canyars pot dur-se a terme mitjançant l’ús de diversos mètodes —químics, físics, mecànics i de foment de la competència—. No obstant això, tots ells difereixen en la seua eficàcia, en els impactes que produeixen sobre el medi i en els seus costos d’aplicació. A més, la seua utilització estarà condicionada per múltiples variables, que inclouran des d’aspectes normatius al tipus d’intervenció que es pretenga realitzar, passant per les característiques del canyar, la localització de l’actuació o la possibilitat de realitzar repassos en anys successius. L’Arundo donax és l’espècie de major grandària del seu gènere i una de les gramínies més grans del món. La part subterrània està constituïda per un rizoma carnós que actua com a reserva de carbohidrats. El rizoma és, al seu torn, l’òrgan perenne de la canya i el responsable de la producció de noves tiges. Les gramínies exòtiques provoquen profundes transformacions dels ecosistemes que envaeixen. Aquests canvis poden tindre lloc ràpidament, amb la introducció de règims de foc governats per aquestes herbes, però també pot tindre lloc gradualment, a Font: BASES PARA EL MANEJO Y CONTROL DE ARUNDO DONAX L. (Caña común). GVA. 2012.

causa del seu impacte per competència. Per exemple, el dens sistema radicular de moltes d’aquestes plantes pot inhibir l’adquisició d’aigua i nutrients per part de les espècies natives, mentre que la seua part aèria pot formar una densa coberta que impedisca la germinació i el creixement de les espècies natives. D’altra banda, les formacions de A. donax afecten negativament la hidrologia i la geomorfologia fluvial i, en última instància, a les activitats humanes. Els canyars en els marges dels rius funcionen en la pràctica com a murs, concentrant l’energia del flux d’aigua en el llit, la qual cosa condueix a la seua excavació i a l’enfonsament de les ribes durant les crescudes. Els mètodes que s’utilitzen per a eliminar la canya es poden classificar en quatre grups: a) Químics: recorren a l’ús d’herbicides sistèmics —que són absorbits per les fulles i transportats pel floema— per a provocar la mort dels rizomes de la canya i les seues arrels. Aquesta via s’hauria de plantejar com una alternativa puntual en cas de no poder utilitzar altres sistemes. b) Físics: fan ús de cobertures opaques que impedeixen que la canya realitze la fotosíntesi i provoquen la seua mort, entre altres coses, per esgotament de les reserves del rizoma.

c) Mecànics: eliminen el canyar mitjançant l’extracció del rizoma del substrat o bé sotmetent-lo a una reiteració de desbrossaments. d) Foment de la competència: indueixen l’afebliment inicial del canyar mitjançant desbrossaments successius al mateix temps que incrementen la competència que ofereixen espècies ripàries arbustives nadiues plantades en marcs molt densos. Al PDC serà preferible la combinació de mètodes físics, mecànics amb el foment de la competència. A la Comunitat Valenciana el mètode de cobriment està tenint èxit a llocs com al Xúquer. Aquest consisteix en la col·locació d’una cobertura completament opaca —geotèxtil, plàstic, etc.— sobre un canyar esbrossat, de manera que es priva de llum als brots. Per a garantir la màxima eficàcia, la cobertura triada no ha de deixar passar gens de llum. La mort del rizoma es produirà per esgotament de les seues reserves, ja que l’emissió de noves tiges estimulada pel desbrossament, no genera un retorn de les substàncies que són sintetitzades per les plantes a partir del CO2 i de l’energía solar (preferiblement de març a octubre). Aquest sistema representa un cost elevat respecte a altres, però amb una eficàcia del 100% d’eliminació podria ser utilitzat a les zones prioritàries.

39


3 03

RESTITUCIÓ GEOMORFOLÒGICA INTEGRAL ELIMINACIÓ D’ABOCAMENTS I IMPACTES

El procés de degradació que pateix el Carraixet es veu afavorit per un procés d’invisibilitzatció del paisatge. Aquesta circumstància ens mostra el cercle viciós en el que trobem ara mateix l’entorn del Barranc. L’absència de vincles entre les poblacions al voltant d’aquest element clau per a la connectivitat ecològica del territori ha desencadenat un procés d’oblit i falta de cura. Eliminar els impactes produïts sobre el Barranc és una de les tasques més urgents per a recuperar la qualitat ambiental del riu sec i l’estima cap al Carraixet. Es tracta d’encetar un procés de resignificació del lloc i control del territori riberenc. Al llarg del trajecte les accions que cal posar en marxa són: •

Retirada d’abocaments de Residus de Construcció i Demolició (RCD) en llera.

Remodelat i millora de l’estabilitat de marges modificats.

Eliminació d’acumulacions a la llera del Barranc.

A les fitxes dels programes es defineixen les zones de tractament prioritari identificades mitjançant el treball de camp.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

Alteració morfològica de llit i marge

Requalificació de llit i marge / Integració VIA BLAVA DEL CARRAIXET

41


3 02 MILLORA DE LA MOBILITAT 01

VIA BLAVA DEL CARRAIXET

La via blava del Carraixet és un eix de comunicació per a potenciar la mobilitat sostenible de les persones, és a dir, promoure i facilitar els desplaçaments a peu o en bicicleta (o altres sistemes no motoritzats com bicicletes elèctriques, tàndems, patins i patinets...) que aprofita el traçat del Carraixet per a connectar les poblacions i els paisatges de l’entorn. L’objectiu és potenciar l’ús d’aquest transport, tant en el temps de lleure (festius, caps de setmana, vacances...) com per a fer recorreguts quotidians (anar a la feina, comprar, entrenar...). Per aquest motiu s’han determinat els principals criteris següents: Prioritat d’ús de camins existents. Per a la selecció del traçat final de la via blava del Carraixet, s’ha partit dels traçats de camins vora el Carraixet que ja existeixen. Per ordre de prioritat es tracta d’aprofitar camins existents en primer terme, en ocasions cal adequar el traçat i en últim terme, l’absència de pas en alguns casos fa necessari la concreció d’un traçat nou. Continuïtat ininterrompuda. Un dels aspectes més valorats per la població és la continuïtat dels camins, la seua connexió amb altres camins o el seu recorregut circular al voltant de les

poblacions. D’aquesta manera la via blava del Carraixet connecta des de la mar a Alboraia fins a la Calderona a Olocau. En termes generals, la via s’ha dissenyat de manera contínua, incloent traçats circulars o logitudinals al voltant dels pobles. Per això, s’ha fet una selecció de camins existents i aquests s’han unit amb trams de nova creació per tal de connectar tota la via blava. Màxima accessibilitat al públic en general. La màxima accessibilitat és una característica essencial per tal que la via blava tinga un ampli ventall d’usuaris (famílies, gent gran, esportistes, persones amb mobilitat reduïda...).


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

IMPACTES POSITIUS DE LA IMPLANTACIÓ DE LA VIA BLAVA DEL CARRAIXET La via blava és l’element central per a provocar una reconnexió de la població amb el paisatge riberenc. Nous usos, amb una nova experiència al territori portaran vincles més forts entre societat i territorri. Es tracta d’aconseguir una visualitat del Carraixet que siga compartida en l’imaginari col·lectiu de les persones que habiten a prop. Descobrir la fauna, la flora

INFRAESTRUCTURA RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT I EL TERRITORI

i el paisatge

Afavorir la connectivitat

El patrimoni natural i cultural es revaloritzaran

Millorar els espais urbans

Apropar el patrimoni cultural

Contribuir a l’economia local

VIA BLAVA DEL CARRAIXET

INFRAESTRUCTURA DE PROXIMITAT PER A LA SOCIETAT Es produirà una millora en la qualitat de vida

Millorar la connectivitat per als ciutadans

INFRAESTRUCTURA PER A LA DINAMITZACIÓ DE L’ECONOMIA El turisme i el comerç es veuran potenciats

Impulsar el turisme a l’aire lliure

Fomentar el transport sostenible

43


3 INTEGRACIÓ DE LA VIA BLAVA La via blava és una infraestructura de connexió per a vianants, ciclistes, nuclis urbans, nodes de transport públic, espais protegits i elements d’interés. D’aquesta manera no parlem de la via blava com un sender de natura apte per un nombre reduït de persones amb certa capacitat física, es tracta d’una actuació per a fomentar una mobilitat panoràmica de la població i per això hem de parlar d’integrar la infraestructura. ENCAIX TERRITORIAL L’encaix territorial de la via és un aspecte clau en la implantació d’aquesta nova infraestructura. Els eixos d’actuació sobre els que es dissenya la nova via són els següents: Traçat únic de la via blava. Excepte la part més baixa del Carraixet, que va ser canalitzada per a evitar els efectes negatius de les inundacions i on podem trobar un doble traçat a banda i banda amb pista de terra, la proposta de via blava des d’Alfara a Olocau, passant per Bétera, es proposa pel marge dret. Aquesta decisió respon als següents criteris:

Una sola via a un marge amb el mínim nombre d’encreuaments redueix la necessitat d’obres i la implantació al territori, reduint l’impacte sobre el Barranc.

La via blava ocupant el marge dret dóna accessibilitat a poblacions amb elevada població com ara Alfara, Montcada i Bétera.

El traçat pel marge dret fa un aprofitament més eficient de vies existents, passejos i vores urbanes.

El traçat de la via blava amb una intervenció més clara per a donar-li continuïtat i un ús adaptat a tot tipus de persones amb possibilitat de ser transitat per vianants i ciclistes, va generant circuits circulars amb una senda que recorre el llit o el marge esquerre que permet un trànsit més esportiu o de natura. Els dos traçats formen al territori una estructura en forma de trena generant uns “nusos” de retrobament entre els dos camins.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

INTEGRACIÓ DE LA VIA BLAVA DEL CARRAIXET RECUPERACIÓ DE LA ZONA DE SERVITUD

INTEGRACIÓ DE LA VIA BLAVA DEL CARRAIXET RECUPERACIÓ DE LA ZONA DE SERVITUD

ÚS DE SENDES AL LLIT

CONNEXIÓ AMB EL PATRIMONI I ELS CAMINS RURALS

45


3

La gestió i recuperació de la vegetació de ribera. Guia tècnica per a actuacions en riberes

tegir l’ecosistema fluvial i el domini públic hidràulic; permetre el pas públic de vianants i dels serveis de vigilància, conservació i salvament, llevat que per raons ambientals o de seguretat es consideri conveniZONA DE SERVITUD ent limitar el pas; i permetre l’amarratge d’embarcacions de manera ocasional i en cas de necessitat.

Requalificació i recuperació de l’espai de servitud. Als trams més alts de l’àmbit d’estudi, l’espai de servitud no és perceptible al territori. L’ocupació de l’espai riberenc ha sigut un procés que afecta a la qualitat ambiental i les propietats hidràuliques del Barranc. Segons la cartografia del MAPAMA trobem una part del Barranc amb una cartografia clara on podem identificar el Domini Públic Hidràulic, la zona de servitud i la zona de policia. Als trams més alts, on no trobem un traçat de pas, es defineix a la zona de servitud l’àmbit d’ocupació de la via blava. Aquesta pot donar accessibilitat en cas d’emergència a espais que ara mateix són inaccessibles.

LLERA

Els propietaris de les zones de servitud poden plantar i sembrar espècies no arbòries lliurement mentre no deteriorin l’ecosistema fluvial o impedeixin el pas. Les tales o plantacions d’espècies arbòries requereixen l’autorització administrativa.

porten a terme estan condicionats. Aquesta franja es pot ampliar per incloure la zona o les zones on es concentri preferentment el flux, amb l’objectiu de protegir el règim de corrents en avingudes i reduir el risc de produir danys en persones i béns.

VIAEn BLAVA A zona resten subjectes a autorització de aquesta ZONA DE SERVITUD

l’organisme de conca les alteracions substancials del relleu natural del terreny, les extraccions d’àrids, les construccions de tot tipus, siguin provisionals o definitives, i qualsevol ús o activitat que signifiquin un obstacle per al corrent en règim d’avingudes o que pugui ser causa de degradació o deteriorament de l’estat de la massa d’aigua, de l’ecosistema aquàtic i, en general, del domini públic hidràulic.

“D’acord

amb el Reglament del domini públic hidràulic, el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables inclourà els estudis d’inundabilitat realitzats pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, i la delimitació preceptiva de les lleres públiques i de les zones de servitud i policia. Aquesta informació estarà a disposició dels organismes de l’Administració estatal, autonòmica i local

Zona de policia

ZONA DE SERVITUD

La formen els terrenys de cada marge de 100 metres d’amplada des del límit de la llera (art. 6 TRLA i art. 9 RDPH), on els usos del sòl i les activitats que s’hi

Zona inundable La formen els terrenys delimitats pels nivells teòrics que assolirien les aigües durant les avingudes amb un període de retorn de 500 anys atenent els estudis geomorfològics, hidrològics i hidràulics, així com les sèries d’avingudes històriques i els documents o evidències històriques de les avingudes, tret que el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí fixi la delimitació més adequada al comportaLLERA ment del corrent. Aquests terrenys conserven la qualificació jurídica i la titularitat dominical que tinguin (art. 11 TRLA i 14

De la mateixa manera, amb la definició d’un traçat que recupera la zona de servitud es redefineixen els perfils a espais que han sigut modificats respecte a la fisonomia original del Barranc.

(Q T500)

Ribera

Riba

Zona inundable Zona de servitud Zona de policia

5m

Llit

Riba

Llera Zona màximes crescudes ordinàries Domini públic hidràulic

Ribera Zona inundable

5m

Zona de servitud

100 m + Zona de flux preferent

100 m + Zona de flux preferent

Zona de policia

Figura 1. Zonificació de l’espai fluvial segons la legislació estatal d’aigües. Font: AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA.

- 14 -


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

Aprofitament de preexistències. Es tracta de fer ús dels camins que ja tenen un traçat al territori. D’aquesta manera s’evita fer traçats nous i es redueix el grau de transformació necessari per a implantar la via. Respecte per les estructures de paisatge i els seus recursos. La nova infraestructura no farà cap alteració dels elements naturals i culturals identitaris del paisatge.

Connectivitat del territori. La nova infraestructura suposa un sistema de vertebració dels espais urbans, rurals i de muntanya. D’aquesta manera la via blava proporciona una nova visualitat del paisatge del Carraixet, una nova experiència per a residents i visitants.

47


3 INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

Sistemes de vegetació

En relació a l’organització del paisatge s’identifiquen dos factors bàsics: respecte de la morfologia del terreny i respecte dels sistemes de vegetació.

Cal respectar i potenciar els sistemes de vegetació existents i els arbres singulars si escau. Es donarà prioritat a la conservació de la vegetació existent.

Morfologia del terreny

El recorregut de la via blava acostuma a estar acompanyat per franges laterals de vegetació que en general no es modificaran, per preservar la identitat del territori per on transcorre la nova infraestructura.

Cal mantindre les característiques topogràfiques originals en la mesura que es puga i redefinir els marges que han sigut alterats. Es limitaran els moviments de terra als marges del Barranc. La via blava haurà d’ajustar-se al màxim a l’orografia original. Es respectaran les terrasses agrícoles, així com les estructures de pedra en sec.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

INTEGRACIÓ VIA BLAVA DEL CARRAIXET

1

TRAÇAT ÚNIC DE LA VIA BLAVA APROFITAMENT DE TRAÇATS EXISTENTS

2

RECONQUESTA DE LA ZONA DE SERVITUD

3

RESPECTE AL PATRÓ DE PAISATGE CONNECTIVITAT DEL TERRITORI

49


3 02 MILLORA DE LA MOBILITAT 02

CONNEXIONS URBANES

Les poblacions que envolten el Carraixet tenen l’oportunitat de gaudir d’un espai d’alt valor natural i cultural que connecta la Mar, l’Horta de València i la Serra Calderona. Per aconseguir apropar el Carraixet a la població es defeneixen un conjunt de sendes urbanes que connecten els espais urbans més densament poblats amb la senda blava del Carraixet. L’objectiu de connectivitat té tres finalitats principals: - Connexió dels espais de centralitat de les poblacions amb el Carraixet. Es tracta de lligar les àrees de concentració d’activitats urbanes amb la via blava per a millorar la mobilitat urbana i interurbana. - Connexió de la infraestructura verda urbana amb el corredor de rellevància regional que conforma el Carraixet. Els xicotets parcs urbans o zones verdes, les places i zones per a vianants, s’integren a una xarxa verda d’escala supramunicipal.

- Afavorir la intermodalitat a l’entorn del Carraixet donant accessibilitat als espais de connexió de transport públic com ara les parades de metro. Cal aprofitar totes les possibilitats de mobilitat sostenible que es donen a l’àmbit d’estudi per a millorar la funcionalitat dels sistemes de transport. S’estableixen connexions urbanes a: - Alboraia. - Almàssera. - Tavernes Blanques. - Bonrepòs i Mirambell. - Vinalesa. - Montcada-Alfara. - Bétera. - Olocau.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

zona de centralitat

corredor del Carraixet

zona de centralitat

51


3 CONNEXIONS URBANES A ALMÀSSERA I ALBORAIA

RUTA 2: VALÉNCIA - B. CARRAIXETPARC NATURAL SERRA CALDERONA

Alboraia

Almàssera

Tavernes Blanques


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

CONNEXIONS URBANES A BÉTERA

RUTA 10: BÉTERA-TORRE EN CONILL-LA CONARDA

230 231

Bétera Bètera

53


3 CONNEXIONS URBANES A VINALESA-ALFARA

Alfara del Patriarca

Montcada

Vinalesa


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

CONNEXIONS URBANES A BONREPÒS I MIRAMBELL I TAVERNES BLANQUES 111

Bonrepòs i Mirambell

Almàssera

Tavernes Blanques

55


3 02 MILLORA DE LA MOBILITAT 03

ENCREUAMENTS I PASSOS DEL BARRANC

Un aspecte clau de la connectivitat al Carraixet, en especial, a la part baixa del Barranc, és la connexió transversal al llit. A l’imaginari col·lectiu de la població la canalització del Barranc va suposar una defensa contra les Barrancades destructives. Ara bé, la transformació ha provocat una bretxa al territori que dificulta les relacions transversals entre poblacions i l’accessibilitat a l’espai riberenc com un lloc de trobada. Ara mateix, a les zones del Barranc més transformades per les obres d’enginyeria hidràulica, s’han perdut els vincles que generaven una relació de proximitat entre territori i societat. El distanciament de les persones amb el Barranc ha provocat l’oblit i abandonament que ara trobem a alguns llocs. El PDC és un projecte de desfragmentació del territori, de reconnexió funcional i simbòlica dels habitants i visitants amb el paisatge del Carraixet.

Les accions de connexió de les dos riberes del Barranc i l’accés al llit es desenvolupen a la part més baixa. Com a mesures prioritàries es proposa millorar les connexions per a vianants i ciclistes als següents espais: - A la CV-304 entre Vinalesa i Alfara. Segregació del pas de vianants i ciclistes. - A la carretera de Barcelona, CV300. Segregació del pas de vianants i ciclistes. - Pas per a vianants i ciclistes a la plataforma del metro entre Almàssera i Alboraia. - Passarel·la de connexió de la Via Xurra sobre el Barranc del Carraixet per evitar la perillositat del tram amb la CV-311.

Com a mesures de reconnexió de la població amb el Barranc i amb l’objectiu de millorar la gestió del llit es proposen dos punts d’accés als següents espais: - Clot de Fretxina entre Alboraia i Almàssera. - A l’entorn del parc del Carraixet de caràcter intermunicipal de Tavernes, Almàssera i Bonrepòs i Mirambell. En un segon nivell d’intervenció es podrien disposar dos accessos de manteniment al tram Alboraia-Peixets i al tram Benifaraig-Carpesa.

PAS AL CANO DEL CARRAIXET


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

BONREPÒS

ALMÀsSERA

PARC DEL CARRAIXET

CLOT DE FRETXINA

TAVERNES BLANQUES

ALBORAIA

57


3 03 ÚS PÚBLIC 01

JERARQUIA D’ESPAIS PÚBLICS

La xarxa composta per la via blava i les connexions urbanes comptarà amb una sèrie de nodes de diferent entitat per tal d’organitzar l’experiència del paisatge. Aquests nodes amb caràcter distintiu tindran un emplaçament i un disseny adequat a la funció dins de la xarxa. A més dels nodes, també es distingeixen dues tipologies més de situacions, punts de trobada i estacions. •

NODES. Els nodes representen els espais d’inici i arribada de la xarxa. Presenten una elevada concentració d’activitat i equipaments.

PUNTS DE TROBADA. Els punts de trobada es troben en llocs d’interés i presenten equipaments d’ús públic per a gaudir del paisatge.

ESTACIONS. Les estacions milloren la funcionalitat de la xarxa amb senyalètica, aparcaments de bicletes, punts d’aigua, etc...

Els nodes poden fer funció de punts de trobada i d’estació. Al mateix temps, els punts de trobada faran funció d’estacions.

Node Punt de trobada Estació Els nodes poden fer funció de punts de trobada i d’estació. Al mateix temps, els punts de trobada faran funció d’estacions.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

CARÀCTER DE LA XARXA SISTEMES D’INTEGRACIÓ

Intercanvi modal

Espai públic

!

Punt d’interés

Els nodes representen els espais d’inici i arribada de la xarxa. Presenten una elevada concentració d’activitat i equipaments.

Node

Les estacions milloren la funcionalitat de la xarxa amb senyalètica, aparcaments de bicletes, mobiliari, etc...

Informació

P

Estació

Estació

Punt de trobada

Node

Punt de trobada

NODES I PUNTS DE TROBADA

Els punts de trobada es troben en llocs d’interés i presenten equipaments d’ús públic per a gaudir del paisatge.

59


3

TIPOLOGIA i funció

Contingut

Informació/ Senyalètica

NODE PORTA D’ENTRADA A LA XARXA INFORMACIÓ DE LA XARXA

Intercanvi modal

P

PUNT DE TROBADA

Espai públic

Espai de resguard

Espai públic

Vegetació Mobiliari > baixa capacitat Punt d’aigua Aparcament de bicicletes > baixa capacitat Llum puntual

Informació/ Senyalètica

Senyalètica nivell baix d’informació Mobiliari > molt baixa capacitat

INFORMACIÓ DE LA XARXA INFORMACIÓ DEL PAISATGE

Llum ambient

Senyalètica nivell mitjà d’informació

INFORMACIÓ DEL PAISATGE

ESTACIÓ

Punts d’aigua

Informació/ Senyalètica

INFORMACIÓ DE LA XARXA ESPAI PÚBLIC CONNECTAT

Mobiliari > alta capacitat Aparcament de bicicletes

INFORMACIÓ DEL PAISATGE ESPAI PÚBLIC CONNECTAT

Senyalètica nivell alt d’informació Vegetació

ESPAI DE CENTRALITAT URBANA INTERMODALITAT

Equipaments

Equipaments mínims

Punt d’aigua Aparcament de bicicletes> baixa capacitat Llum molt puntual


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

Imatge

Dimensions RUTA 10 BÉTERA : -TO

RRE EN

CONILL -LA CO

NARD A

Espai integrat a la trama urbana 200-60 m 2

230 231

Bètera

60-20 m 2

20-10 m 2

61


3 03 ÚS PÚBLIC 02

IMATGE, INFORMACIÓ I MOBILIARI

Els criteris de disseny tenen relació amb tres aspectes principalment:

Estació Espai de descans Punt d’aigua

1. Donar una imatge coherent a tota la VIA BLAVA. Les intervencions hauran de tindre una materialitat amb un discurs planificat. És important que cada projecte de tram de via blava es faça amb els mateixos criteris d’execució material.

Aparcament de bicis

2. Donar una qualitat d’espai públic a la VIA BLAVA. A diferència d’una infraestructura de transport, la funcionalitat de la xarxa és un aspecte important que ha de combinar amb una sociabilització de l’espai que s’implanta al territori. La via es projecta com espai públic lineal dotat amb equipaments.

Informació

20-10 m 2

Senyalètica


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

3. La VIA BLAVA i les connexions urbanes és una oportunitat per a donar a conéixer el territori. El propi traçat és ja un element per a descobrir el paisatge del Carraixet. La xarxa anirà equipada amb una senyalització aprofitant al màxim les capacitats de comunicació dels elements implantats.

Punt de trobada Aparcament de bicis

Punt d’aigua

Vegetació

V

VI Espai públic Informació 60-20 m 2

63


3 Els elements d’integració del disseny al paisatge i uniformització de la imatge del projecte territorial són els següents: 1. Paviments

2. Mobiliari

3. Senyalètica

S’ha d’evitar el segellat del terreny mantenint estats del ferm permeables. Quan siga necessària la pavimentació en situacions urbanes o periurbanes prioritzar els paviments permeables o ecològics.

És recomanable la minimització de mobiliari al medi rural, especialment lluminàries que puguen generar contaminació lumínica.

Es recomana la utilització d’un sistema homogeni en tot el traçat que permeta a l’usuari reconéixer la identitat de la via ciclista. A tall d’exemple, es mostra una proposta d’integració de la senyalètica a l’entorn rural.

Cal utilitzar materials que s’integren cromàticament en el paisatge i que no generen reflexos. S’haurà d’evitar paviments lliscants.

No obstant això, el mobiliari que s’implante hi haurà d’integrar-se mitjançant materials que parlen de l’entorn i cal que tinguen una gamma cromàtica acord amb el paisatge de l’Horta.

Així mateix, es recomana l’adaptació de la senyalètica a espais urbans.


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

65


3 3.5. PROGRAMES EN ÀREES D’ACTUACIÓ PREFERENT (AAP) Les AAP que considera el PLA DIRECTOR DEL CARRAIXET són les següents:

AAP 01_ ENTORN D’OLOCAU AAP 02_ENTORN DE BÉTERA AAP03_ENTORN DE MONTCADA-ALFARA DEL PATRIARCAVINALESA AAP 04_ENTORN DE TAVERNES-ALMÀSSERA-BONREPÒS I MIRAMBELL AAP 05_DESEMBOCADURA DEL CARRAIXET

CRITERIS DE DISSENY

1

INFRAESTRUCTURA VERDA

CARÀCTER

XARXA AMB UNA IMATGE UNÍVOCA XARXA I NODES. ESTRUCTURA COHERENT ADAPTACIÓ DE LA XARXA A L’ENTORN QUE TRAVESSA TRACTAMENT DE LA RELACIÓ URBÀ-PERIURBÀ-NATURAL

2

ESPAI PÚBLIC

MANTINDRE UNA QUALITAT DE L’ESPAI DEFINICIÓ D’UN ESPAI LINEAL DE CONNEXIÓ INCORPORACIÓ D’EQUIPAMENTS

3

COMUNICACIÓ

FOMENTAR UNA NOVA VISUALITAT AL PAISATGE CREACIÓ D’UNA NOVA RELACIÓ AMB EL PAISATGE COMUNICACIÓ I SENSIBILITZACIÓ


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

AAP 01_ ENTORN Dâ&#x20AC;&#x2122;OLOCAU

67


3 AAP 01_ ENTORN D’OLOCAU PORTA D’ENTRADA A LA CALDERONA Retrobar el contacte amb l’aigua, posar en valor els bancals on creixen les macollades, connectar la xarxa de sendes que penetren al Parc Natural de la Calderona.

T01

T02 OLOCAU


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

AAP 02_ENTORN DE BÉTERA Vora urbana Requalificació del contacte de Bétera amb el Carraixet, potenciar les comunitats vegetals d’espai de ribera, integrar la nova ronda i connectar el casc històric amb la VIA BLAVA.

Àrees de laminació. FORCALL En la trobada dels tres Barrancs de Portacoeli, Nàquera i Carraixet existeix una gran àrea que és apta per a explorar pagaments per serveis ambientals en espais agrícoles.

T03

T04

BÉTERA

69


3 AAP03_ENTORN DE MONTCADA-ALFARA DEL PATRIARCA-VINALESA

Parc de l’aigua

Aigües amunt de Vinalesa existeix una àrea crítica des del punt de vista de la inundabilitat. Es tracta d’un espai apte per a assajar propostes de parc inundable.

Àrees de correcció

T05

BÉTERA

La vora urbana de Montcada i Alfara del Patriarca és una oportunitat per assajar seccions asimètriques front a una possible actuació de canalització de caràcter dur.

MONTCADA


TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT III: PROPOSTES

AAP 04_ENTORN DE TAVERNES-ALMÀSSERA-BONREPÒS

AAP 05_DESEMBOCADURA DEL CARRAIXET

I MIRAMBELL PARC DEL CARRAIXET Esponjament-naturalització

PARC AGRARI DE PEIXETS

A l’entorn de Tavernes Blanques, Almàssera i Bonrepòs i Mirambell es proposa un parc relacionat amb el Carraixet. Amb un sistema de terrasses, les riberes es poden ampliar per augmentar la secció i disminuir els pendents dels talussos. Un accés al Barranc donarà l’oportunitat de recuperar el contacte amb el lloc.

T06

T07

T08

Espai dins de l’àmbit PATIVEL apte per una zona humida artificial per a millorar la qualitat de l’aigua que arriba al mar procedent de les séquies i explorar la fórmula de parc agrari al territori del Carraixet.

T09

VINALESA

ALFARA DEL PATRIARCA

BONREPÒS I MIRAMBELL

ALMÀSSERA

ALBORAIA

TAVERNES BLANQUES

T10

71


PLA DIRECTOR DEL BARRANC DEL CARRAIXET

TERRITORI CARRAIXET PDC DOCUMENT III. PROPOSTES

Profile for cercle

03_PDCARRAIXET_PROPUESTAS  

03_PDCARRAIXET_PROPUESTAS  

Profile for cercle3
Advertisement