__MAIN_TEXT__

Page 1

PLA DIRECTOR DEL BARRANC DEL CARRAIXET

TERRITORI CARRAIXET PDC DOCUMENT I. MEMÃ’RIA INFORMATIVA DEL PLA DIRECTOR DEL CARRAIXET


IMPULSA

EQUIP REDACTOR CERCLE, Territorio, Paisaje y Arquitectura Coop. V. Coordinació: Ignacio Díez Torrijos, enginyer agrònom, màster en paisatge. Equip de treball: Vanessa Calabuig Tormo, enginyera agrònoma, màster en paisatge. Anna Bonet Asensi, arquitecta, màster en paisatge. Patricia Sánchez Giménez, enginyera en geodèsia i cartografia. Maria Carratalá, llicenciada en oceanografia.


TERRITORI CARRAIXET PDC DOCUMENT I. MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PLA DIRECTOR DEL CARRAIXET

DOCUMENTS DEL PLA DIRECTOR DEL BARRANC DEL CARRAIXET Maig 2020

DOC. I. MEMÒRIA INFORMATIVA DOC. II. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DOC. III. PROPOSTES DOC. IV. PROGRAMES DOC. V. PLÀNOLS


PDC

TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT I. MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PLA DIRECTOR DEL BARRANC DEL CARRAIXET

Pg

1.1 CARACTERITZACIÓ 1.1.1 1.1.2 1.1.3 1.1.4

03 04

Evolució en el temps Organització i estructura Usos del sòl Quatre paisatges

1.2 PER QUÈ UN PLA?

14 20 24 33

1.2.1 Justificació

1.2.2 Conflictes

36 48

1.2.3 Potencials

A BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES

34

77


1.1


CARACTERITZACIÓ


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.1 Evolució en el temps

Aproximació històrica El Barranc del Carraixet és un eix que ha marcat la conformació de la plana al·luvial de València i el desenvolupament del territori nord de València entre el riu Túria i el Palància. Ha sigut testimoni del pas de les diferents civilitzacions que es van assentar en terres valencianes, d’on s’extreien materials per a la construcció d’assentaments; ha sigut element clau en determinats moments històrics i també, origen de desastres pels seus desbordaments i crescudes en èpoques de fortes pluges.

ser una via fluvial navegable fins a Bétera o Montcada, per a comerciar amb els ibers del Tòs Pelat o altres poblats.

La proximitat dels assentaments ibers a les fonts i cursos fluvials és una realitat molt evident, igual que en altres civilitzacions o cultures, es troben referències d’antics assentaments, com el jaciment iber del Tòs Pelat (s. VI a l’IV aC.) a Montcada que va ocupar una xicoteta lloma immediata a la plana litoral valenciana i al riu Carraixet (2 km al N.), i a pocs quilòmetres del litoral mediterrani, conformat en aquella època per extenses marjals i llacunes. O la talaia d’El Puntal dels Llops a Olocau.

També caldria destacar l’aparició d’altres assentaments d’època romana, en llomes pròximes al mar i al costat del Barranc del Carraixet; la tipologia de masies que exploten el territori, sent els exemples més

Aquestes indicacions intenten demostrar que el Carraixet va poder

Altres referències apunten a un possible ‘fondeador’ o xicotet port comercial enfront de la desembocadura del Carraixet. S’han localitzat àmfores que són d’època fenícia, grega, púnica, ibèrica, etrusca i romana a les platges d’Alboraia i de la Malva-rosa que podrien avalar aquesta teoria.

clars la Vil·la romana de les Paretetes dels Moros o Bordellet (Montcada) (s. I aC-III dC) i l’Horta Vella de Bétera, que s’estén sobre el marge dret del Barranc del Carraixet, antic assentament romà. En el cas de Montcada, el Carraixet va poder servir, per la seua proximitat, com a lloc d’apilament de materials (cudols de pinastre) per a la construcció de la vil·la romana. O l’existència d’elements com les restes de l’antic aqüeducte romà d’Olocau, l’Arquet, que recollia les aigües d’aquest barranc. En l’època medieval, el Barranc era conegut com a Riu Sec, la qual cosa ens dona indicis de l’absència de cabal durant llargues èpoques de l’any.

Miracle dels Peixets.

CAVANILLES, A.J. (1795). Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruits del Regne de València (pàg. 140-147) 1


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Cavanilles, A.J. (1795), en les seues observacions sobre el Regne de València fa contínues al·lusions al Barranc del Carraixet com a element que servia de referència geogràfica i traçava els límits territorials: “En el curt espai de llegua i mitja que hi ha des del Puig fins al barranc de Carraixet..”...[...] “A la dreta del barranc de Carraixet entre el mar i el camí ral de Barcelona jau Alboraia...[...]. “A la dreta de la séquia de Montcada i del barranc de Carraixet queden els llocs de Benifaraig, Borbotó, Carpesa i Tavernes Blanques...”.

Jaciment arqueològic del Tòs Pelat. Oppidum dels segles VI a l’IV abans de la nostra era que va ocupar una xicoteta lloma immediata a la plana litoral valenciana i al riu Carraixet.

Traçat del Barranc

Mapa de l’Horta de València [ARV, Mapes i plànols, núm. ]

5


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.1 Evolució en el temps

Episodis de crescudes El Barranc del Carraixet, també ha sigut origen de desbordaments i crescudes. Les referències històriques als episodis de crescudes del Barranc, del riu Túria o dels altres llits de la plana al·luvial anteriors a la fundació del regne cristià de València són pràcticament inexistents. De les esdevingudes durant el segle XX sí es troben referències. Entre les inundacions més recordades cal assenyalar aquelles de 1908; la del

28 de setembre de 1949, 16 d’octubre de 1950 i 14 d’octubre de 1957, o els episodis de l’11 i 12 de novembre de 1988. En el segle XXI, continuen produint-se crescudes del llit del Carraixet, com la de l’any 2000. El 28 de setembre de 1949 es va produir el desbordament de gran magnitud en el Carraixet, que ocupava la major part del seu ventall al·luvial, va afectar els pobles riberencs del Barranc del Carraixet i especialment a Tavernes Blanques, Bonrepòs i Almàssera, en els quals va produir una vertadera catàstrofe. Desbordat ja des de Montcada, bona part dels seus fluxos es van dirigir al Barranc del Palmaret, que va conduir la inundació fins a Sant Miquel dels Reis. Aigües avall, les partides de l’Horta van quedar inundades i la crescuda va arribar fins al mar, estenent-se pel marge dret fins a la Malva-rosa i confluint amb les aigües del Túria (MARCO, J.B. , 2013). Els desbordaments de l’any 1957 coincideixen amb la desastrosa riuada que va afectar la ciutat de València i pobles confrontants.

Crescudes del Barranc a l’any 2000. Bétera-Tavernes Blanques.

Així comptaven els mitjans locals de premsa els fets esdevinguts: “Tot el marge esquerre del riu (Túria) al seu pas per la ciutat (València) està inundada en una extensió de diversos quilòmetres, unides les aigües del Túria i les del Carraixet” (..) “El Barranc del Carraixet i totes les rambles i torrenteres de la comarca valenciana s’han eixit de mare, en tal forma que en desembocar al mar aquest gegantesc riu, format per la unió de tots aqueixos llits desbordats, té una amplària de huit quilòmetres de cabal feroç i impetuós” (LAS PROVINCIAS, 1958). Les referències fan contínues al·lusions als desbordaments, “aquest barranc que forma el límit del terme de la ciutat (de Tavernes), és l’anomenat del Carraixet. Funestes van ser per als de l’horta, des de temps antic, els devessalls d’aquesta torrentera que, a vegades de grans pluges en les muntanyes, van portar amb els seus desbordaments freqüents la inundació de les hortes baixes i la desolació de les barraques i alqueries de l’Horta” (GUARNER, L. 1975, pp289.).


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Però, les riuades servien també per a canviar l’aigua estancada als clots. Hi ha testimonis dels habitants d’aquest territori que transmeten episodis esdevinguts així com la pròpia vinculació al Barranc. Malgrat els episodis de crescudes del Barranc i la perillositat en aquelles circumstàncies, el Barranc també ha sigut un element present i utilitzat pels veïns per anar a fer-se el bany, amb accessos al llit i fins i tot on es podien trobar llocs on era possible pescar.

“A la tardor quasi sempre teníem barrancades, això volia dir que venia ple de banda a banda i l’aigua durava dos o tres dies, era una festa per nosaltres, doncs es paralitzaven totes les obligacions i el centre d’atenció de tot el poble era el Barranc. Aprofitava també per a canviar l’aigua estancada als clots que ens servien per banyar-nos la resta de l’any, i on fins i tot hi havia gent que pescava”. (Testimonis recollits revista nº 45 Plaer de ma vida)

“Quan vingué la “barrancà” al 49, com va vindre tantíssima aigua ho trencà tot i es varen fer tots els campets estelles i es va fer el canal eixe al mig, que és a on s’agarrava el peix de totes classes: barbs, madrilletes, samarucs, anguiles i, fins i tot, granotes. Vàrem fer clots grans i hi pescàvem. ”. (Testimonis recollits revista nº 45 Plaer de ma vida)

1949

Línia del temps Principals inundacions al Carraixet s.XX.

1957

1908 1950 2000

7


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.1 Evolució en el temps Memòria gràfica Imatges dels episodis de crescudes i inundacions produïdes al llarg del s. XX i s.XXI. (Font. Ajuntament de Bétera).

10


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Estat del pont després de les riuades del Carraixet de setembre de 1949 i octubre de 1950, des d’aigües avall.

Font: IMATGES CHX. Memòria del 75 aniversari de la CHX. Pàgs 42-43

Font: IMATGES CHX. Memòria del 75 aniversari de la CHX. Pàgs 42-43

Mapa de la particular contribució de València [Material cartogràfic] / A. J. Cavanilles del. ; T. L. Enguidanos sculp. (1795)

9


1 CARACTERITZACIÓ Serra Olocau

Calde

rona

u

B. d’ Oloca 1

villa

dral

e Pe

CV-3 33

33 CV-

B. d

Marines

B. d

e Po

rta

Coe

li

CV-310

CV-25

B. del Carraixet Bétera

Llíria

CV-35

La Pobla de Vallbona Plànol

[01_01] ACUMULACIÓ D’AIGUA Llegenda

0 m.s.n.m.

700 m.s.n.m.


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Les majors acumulacions d’aigua es concentren al tram final del barranc quan travessa l’Horta Nord cap al mar.

Puçol N

El Puig de Santa Maria

Rafelbunyol

Mar Mediterrani

La Pobla de Farnals

Massamagrell A-7

el C

Massalfassar

Albalat dels Sorells

arra

ixet

V-21

B. d

CV-300

era

àqu

eN

B. d

Museros

Foios

Alfara del Patriarca

Vinalesa

Meliana

Platja de Meliana

Montcada 5 -31 CV

Benifaraig

Bonrepòs i Mirambell Carpesa

Platja d’Alboraia

Almàssera

Platja de la Patacona

Tavernes Blanques Alboraia València 0

1

2

3

km

11


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.1 Evolució en el temps

Intervencions i actuacions al Barranc Després de les grans riuades de l’any 1957, el riu Túria, el llit natural que creuava la ciutat de València va ser desviat pel sud d’aquesta, mitjançant una obra d’enorme envergadura denominada “Solució o Pla Sud”. D’aquesta manera la ciutat quedava protegida enfront de grans avingudes provinents de la conca del Túria. No obstant això, el creixement de l’àrea metropolitana de València i el desenvolupament pròxim de grans ciutats es veia encara insegur per les avingudes i inundacions de dos barrancs pròxims, el Carraixet al Nord i el Poio al Sud. Per a recollir les necessitats d’unes comarques molt afectades per les inundacions es van projectar les actuacions necessàries per a la realització de grans obres hidràuliques sent l’objectiu primordial donar una resposta eficaç i segura davant les possibles inundacions, mitjançant el control d’aquests llits temporals, i al mateix temps minimitzar els efectes de les avingudes i inundacions que periòdicament afecten la conca d’aquests barrancs, incrementant amb ella la seguretat dels seus habitants i béns, i possibilitant el

desenvolupament urbà i industrial, sempre amb el màxim respecte de l’entorn. En els anys noranta van començar les actuacions més importants en la conca del Carraixet, mitjançant tasques de canalització que anaven a garantir l’evacuació de cabals superiors als 1.250 m3/s, enfront dels 350 m3/s de capacitat del llit original. D’aquesta manera, el Barranc del Carraixet es troba canalitzat en els últims 7,3 km fins a la seua desembocadura. La seua canalització desenvolupar en 2 fases1.

es

va

En primer lloc, en 1993 es va canalitzar el tram comprés entre el sifó de la Séquia de Rascanya a Tavernes Blanques fins a la mar. Aquest tram és un canal de 40 m d’ample a solera i 65 m. en coronació. La solera és en terres i els caixers en cuirassa de gabió. El pendent és del 0,15% i disposa al final d’un assut submergit i eixida al mar amb secció rectangular de formigó en el pas sota l’autovia V-21. Aquesta eixida genera una secció crítica que

independitza el seu funcionament hidràulic de l’estat del mar. El pas per Tavernes Blanques per raons d’espai i per a respectar el pont històric de l’antiga carretera de Barcelona, es va resoldre amb una secció rectangular amb murs caixers verticals de formigó. Sobre aquest tram existeixen 5 ponts, l’històric de l’antiga N-340 de València a Barcelona, el de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, la carretera CV-311, el Ferrocarril de València a Barcelona i el de la V-21. La segona fase de la canalització té una longitud de 3,454 km entre el sifó de la Séquia de Montcada i el començament del Tram 1 en el sifó de la Séquia de Rascanya. Es desenvolupa per la dreta al terme municipal de València i Alfara del Patriarca i per l’esquerra entre Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell. La seua secció és trapezoïdal en terres amb un ample en solera de 44 m i de 60 m en coronació. Els caixers tenen talús 1:1,75 revestits amb geoceldes vegetades. El pendent és del 0,3%. Disposa de 2 ponts, una passarel·la a

MARCO, J.B (2013)“Estudi d’inundabilitat per a l’adequació de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de València al PATRICOVA”. 1


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Vinalesa i el camí rural de Bonrepòs i Mirambell a Carpesa, tots dos construïts simultàniament a la canalització. En capçalera es troba el sifó de la

Séquia de Montcada i el gual de la carretera CV–304, totes dues estructures generen una caiguda de 3 m que provoca una secció crítica. Aquesta secció concentra els cabals de manera que juntament amb l’interceptor del Palmaret Alt es garanteix que tots els cabals generats en la conca són captats per

la canalització. La capacitat de la canalització del Carraixet és de 1.250 m3/s. El segon tram de la canalització rep per l’esquerra els interceptors del Palmaret Alt, a poca distància del seu inici i del Palmaret Mitjà al costat del sifó de la Séquia de Rascanya.

Gàtova Nàquera

Olocau

Marines

Bétera Reial Séquia de Montcada

Montcada Alfara del Patriarca

Vinalesa Bonrepós i Mirambell Almàssera Alboraia

Ma

rM

edi

ter ran i

Tavernes Blanques

FASE 3

2,4 km

Projecte de canalització sifó Séquia de Rascanya- Sifó Bétera. No executada.

2006

FASE 2

1993 3,454km

Canalització sifó Séquia de Rascanya- Sifó Séquia de Montcada.

FASE 1

7,4km

Canalització sifó Séquia de Rascanya-Desembocadura mar.

Intervencions realitzades al llit del Carraixet en les últimes dècades.

13


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.2 Organització i estructura

Estructura formal El Barranc del Carraixet s’estén al llarg de la plana al·luvial valenciana en direcció NO- ES, quedant delimitat a l’est pel mar Mediterrani, al nordoest per l’alineació muntanyenca de materials mesozoics i paleògens de la serra Calderona i al sud per la ciutat de València i la seua zona metropolitana. Es tracta d’un llit, extremadament pedregós, que només transporta aigua en períodes de precipitacions intenses. En el litoral mediterrani, les rambles constitueixen un tret destacat del territori. Aquests sistemes configuren xicotetes conques, de gran pendent i circulació efímera, que connecten cadenes muntanyenques litorals i prelitorals i les planes costaneres. (MATEU, J., 1989). El Barranc del Carraixet drena bona part del sector meridional de la serra Calderona, entre Olocau i Bétera. Presenta un llit ampli que s’estreny després del meandre del Pas de Cavarrot, al costat de la CV-315, quan descriu un canvi d’orientació per a passar entre els relleus miocens de les llomes de Masies i Sant Nofre cap a la plana costanera. Segons CAMARASA, A. (1991) els principals trets claus de la configuració geomètrica de la plana d’inundació del

Carraixet serien els següents: o Plana convexa amb marcada dissimetria entre tots dos flancs. o Canal principal alineat, estret i profund com a conseqüència de la regularització duta a terme per l’home. o Existència de dues conques laterals d’inundació, una a cada costat del llit. o Aparició de dics al costat del llit principal. o Restes de paleocanals, llits de fons pla i vies secundàries de flux han deixat la seua petjada en aquesta plana costanera. En tots dos marges s’han produït ruptures de bri. Algunes s’associen amb diversos paleollits (o antic llit fluvial actualment desvinculat del sistema) en el seu marge dret, actius durant les riuades històriques del Barranc. El primer d’ells envoltava l’àrea més antiga de Vinalesa i sembla connectar amb el Barranquet de Meliana, que vehiculava les aigües desbordades cap a la costa. Un altre paleollit ha sigut identificat per PARDO (1996) al nord-oest del nucli urbà d’Almàssera en direcció al mar. Geològicament, segons ALVA, H. (2017:22), la conca del Barranc

del Carraixet es troba formada, en la zona muntanyenca, per fàcies germànica típica del sistema ibèric, i en la part de la vall es troba formada pel Quaternari. “Al nord de Bétera la roca dominant el formen arenisques, dolomies i argiles, de les fàcies Bundsandstein, Musckelkalk i Keuper, respectivament” (AGUILAR, P., 2002). El Buntsandstein predomina àmpliament en forma d’arenisques roges i groguenques, també per argiles roges. En les màximes altures de la conca dominen Suprakeuper, igualment important és Muschelklk; el Keuper ocupa una xicoteta zona a l’est d’Olocau i a l’oest de Marines (BUENDIA, 1972). En canvi, el Juràssic, es troba escassament representat, estant principalment constituït per fàcies carbonatades (GÓMEZ & GOY, 1979). Els materials que afloren al nord de Bétera, són calcàries i dolomies del Juràssic inferior i mitjà. El Quaternari està constituït fonamentalment per sediments recents, consistents en cudols, arenes, margues i argiles, no obstant, d’altra banda, ocupant menys extensió, es troben conglomerats i bretxes més o menys fonamentats, que pertanyen al Plistocè, formant un extens glacis


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

cobert de bretxes encrostades de 15 a 50 cm i conglomerat semiangulòs de matriu color salmó, que s’estén des de la Serra de Portacoeli fins al mateix Barranc (pinedes de Bétera, la Mallada, etc.) (BUENDIA, 1972). Els sòls es caracteritzen per ser poc evolucionats. Segons el sistema de classificació genètica de la F.A.O.,

pertanyen als Fluvisols, formats a partir de depòsits al·luvials, sense desenvolupament d’horitzons excepte un horitzó A òcric, i caracteritzats per rebre noves aportacions de material a intervals variables de temps. El contingut de matèria orgànica decreix irregularment amb la profunditat (ALMUDEVER, R. (2012)).

La composició d’aquests sòls al·luvials va permetre el desenvolupament de l’agricultura en aquesta plana.

ALVA, H. (2017).Mapa geològic, Barranc del Carraixet (TEJADA ESPINOZA, 2016).

1

AGUILAR, P. (2002). Canvis del sòl i règim hídric en la Rambla del Poyo i el Barranc del Carraixet. Universitat de València.

15


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.2 Organització i estructura

Sistemes de vegetació Mirar cap endarrere ens ajuda a conéixer la història, els canvis que s’han produït al llarg del temps i ens ajuda a entendre el present i a projectar el futur, per a posar-nos en context ens aproximarem a Cavanilles i a les seues observacions sobre el territori on queda descrit com era el Barranc en el segle XVIII (1795), i el tipus de vegetació que allí creixia. Des d’un punt de vista corològic la Comunitat Valenciana es troba inclosa dins de la regió biogeogràfica Mediterrània. Es caracteritza per la presència prioritària de formacions vegetals esclerofil·les i una climatologia caracteritzada per un període de sequera prolongat, coincident amb l’època de màximes tèrmiques (ALMUDEVER, R. (2012)). Segons Rivas-Martínez (1987) la caracterització biogeogràfica de la zona d’estudi serà la següent: Regne Holàrtic Regió Mediterrània Subregió Mediterrània Occidental Superprovíncia MediterràniaIberolevantina Província Catalana-ValencianaProvençal-Balear Sector Valencià-Tarraconense

Subsector ValenciàCastellonenc Quant a les condicions climàtiques, ens trobem dins de l’àmbit del pis bioclimàtic termo-mediterrani, que es reconeix en una estreta banda que s’estén al llarg del litoral llevantí. El Barranc circula per diversos ambients, el primer d’ells distribuït en la zona plana de la conca. Es tracta de l’espai agrari, caracteritzat per zones conreades de regadiu intensiu de cítrics en la plana de Bétera, o mosaic de cultius, i l’Horta històrica, irrigada per la Reial Séquia de Montcada. Mentre que la vegetació forestal es troba majorment concentrada en la zona muntanyenca de la serra Calderona. Les comunitats vegetals que trobem al llarg del llit del Carraixet vénen determinades per la climatologia de l’àmbit, corresponent al pis bioclimàtic termomediterrani, pel tipus de conca i les seues dinàmiques hidromorfològiques, els materials que la configuren, i per les accions antròpiques com les obres hidràuliques de canalització que s’han anat desenvolupant sobre el llit, els assentaments urbans, etc. A mesura que ens allunyem de la desembocadura, el curs d’aigua va

disminuint el seu cabal i l’ecosistema de marjal dóna pas a un canyar (Arundo donax) que es va intercalant amb espècies típiques de barranc com són els baladres (Nerium oleander), la sarsa (Smilax aspera) o l’esbarzer (Rubus olmifolius). Aquesta situació s’observa als segments on hi ha major presència d’aigua i humitat, com és el cas del tram del Pont Sec i el Racó de Casans (per l’aportació de cabal del vessador de la Mina de Bofilla), a Montcada. En la seua desembocadura, el Barranc connecta amb l’ambient litoral de la platja dels Peixets a Alboraia. En el tram final del Barranc trobem làmina d’aigua permanent i vegetació de marjal, amb espècies palustres compostes per orles de canyissars (Phragmites australis, Thypha angustifolia, Thypa latifolia, Scirpus lacustris), plantes aquàtiques, i fauna associada a aquest ecosistema. En períodes d’estiatge marcat, quan el Barranc no porta aigua, deixa pas a formacions arbustives mixtes, dominant en alguns trams més antropitzats el canyar (Arundo donax) de port elevat, juntament amb gramínies, baladres.


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

CAVANILLES, J.A. (1795). Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruits del Regne de València (pp 149-150). 1

17


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.2 Organització i estructura

Relleu i hidrografia El Barranc del Carraixet és un eix de vertebració territorial que compleix funcions ecològiques de connectivitat, funcions de mantindre la continuïtat dels espais oberts, funcions socials recreatives per a descobrir el territori i funcions culturals-històriques per a preservar patrimoni, traces i vincles ancestrals. El Carraixet és, juntament amb el riu Túria i el barranc de Torrent (denominat així el barranc del Poio en el seu tram final), l’espina dorsal que ha configurat la plana al·luvial de València. El llit principal de la conca del Carraixet té una longitud aproximada de 52 km i drena una superfície superior als 300 km2 amb cabals de l’ordre dels 1.250 m3/s per a un període de retorn de 500 anys. L’organisme de conca competent és la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. La xarxa de drenatge en la seua part alta, a la serra Calderona, s’organitza en quatre col·lectors principals: el Barranc d’Olocau, el Barranc de Pedralvilla, el del Cirer o Portacoeli, i el de Nàquera. Destaquen també els afluents per la dreta del Barranc com el de Safra i d’Olba.

1

ALVA, H. (2017:24).

Paral·lel al Barranc del Carraixet, en la seua part baixa, es troba el Barranc del Palmaret, les aigües del qual van ser desviades i dirigides al primer en dos punts situats a l’altura de les poblacions de Vinalesa (Palmaret Alt) i de Bonrepòs i Mirambell (Palmaret Baix). Es tracta d’una xarxa complexa el drenatge de la qual ve condicionat per l’escàs pendent del terreny i els obstacles a les línies naturals de drenatge. El traçat del Barranc presenta 3 trams diferenciats: tram alt (800-300 m.s.n.m), mitjà (300-200 m.s.n.m) i baix (100-0 m.s.n.m.). Com es mostra a continuació la major part de la conca es troba entre el nivell del mar i la cota 200 on el llit aconsegueix la seua major amplitud. Les màximes altituds de la conca, per damunt dels 800 m.s.n.m., es troben en capçalera dels barrancs d’Olocau i Pedralvilla, en les arestes arenisques de la serra Calderona. El seu llit es forma entre l’alineació de crestes del pic de l’Àguila (878 m), dins del terme de Gàtova. Entre les cotes 300-200 m.s.n.m. la topografia i pendents canvien com a conseqüència de la fossa tectònica on

s’instal·la el llit principal del Carraixet. El Barranc recull les aigües de la vessant sud de la serra Calderona, i descendeix per Marines Vell i Olocau, rebent algun aport després, per l’esquerra, del Barranc de Pedralvilla, que ve de Portacoeli. En aquest tram presenta un llit ampli que es fa més estret després del meandre del Pas del Cavarot, al costat de la CV-315. Des dels 100 m.s.n.m. fins a la costa, els canvis topogràfics vénen determinats únicament per formacions al·luvials i col·luvials amb direcció SE per la plana de Bétera, on aconsegueix el seu llit gran amplitud, amb un ample caixer trenat. Se li uneixen per l’esquerra en la partida “Tres Barrancs”, en el mateix punt, els barrancs del Cirerer o Porta Coeli i el de Nàquera. Després de travessar la plana de Bétera, creua més endavant el terme de Montcada i voreja Alfara del Patriarca, servint de límit entre termes municipals. Passa així per Vinalesa, on rep el Barranc del Palmaret Alt. A partir d’ací, i ja canalitzat, continua cap a les pedanies valencianes de Benifaraig i Carpesa. Toca Bonrepòs i Mirambell, prenent després direcció est. Passa per


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Tavernes Blanques, població que està en el marge dret. L’antiga carretera de València a Barcelona creua ací el Barranc, punt en què es troba també la Creu Coberta d’Almàssera, que queda a l’esquerra. Entra després en terme d’Alboraia on desemboca a l’altura de l’Ermita dels Peixets. En el seu tram final, les seues crescudes han sigut un element modelador de pes en la configuració del paisatge dels pobles adjacents on és més elevada la seua potencial àrea d’inundació. El llit, generalment sec fins ací, comença a veure’s amb aigua, procedent de diversos ullals situats dins del mateix llit i la vegetació típica de ribera. La conca del Barranc del Carraixet està situada sobre tres unitats hidrogeològiques, cap a la zona nordoest, en la part muntanyenca està situada la unitat 080-131 Mig Palància; mentre que la unitat 080-130 Llíria Casinos, es troba més al sud-est en la zona de la vall, en la desembocadura en canvi la unitat associada és la Plana de València Nord 080-141. L’aqüífer 080-130 de Llíria-Casinos, amb una superfície de 812,77 km2, es troba quasi íntegrament dins de la

província de València. S’estén des del marge esquerre del riu Túria, a l’altura de les localitats de Riba-roja de Túria i Pedralba, fins a una mica més enllà del límit de la província de Castelló, i en direcció oest-est entre Figueroles de Domenyo i la línia que marca el seu contacte amb la plana al·luvial de la Plana de València (BALLESTAROS NAVARRO, 2007) La unitat hidrogeològica 080-131 Mig Palància, compta amb una superfície aflorant d’alta permeabilitat de 480 km2, amb materials pertanyents al Juràssic-Cretàcic. La major part de la seua superfície es troba en la conca del riu Palància. L’alimentació per infiltració d’aigua de pluja i llits ascendeix a 70 hm3, mentre que la recàrrega lateral, procedent principalment de la unitat hidrogeològica núm. 14 (Alt Palància), ascendeix a 30 hm3. La descàrrega es produeix fonamentalment per extraccions mitjançant bombaments, eixides per emergències les més importants en els brolladors de Sant Josep, Quart, la Llosa i Almenara, i transferència lateral a les unitats núm. 12, Plana de Castelló, i núm. 21, Plana de Sagunt.

La unitat hidrogeològica de la Plana de València 080-141, subconca del Carraixet, és un aqüífer multicapa amb dos trams permeables molt diferenciats: • Tram superior: Alternança de materials detrítics quaternaris (graves, arenes, argiles i llims) intercalats en una matriu llim-argilenca i, eventualment, calcàries lacustres del Miocè terminal. • Tram inferior: Alternança d’arenisques, calcarenitas i calcàries bioclàstiques en una formació margoargilenca miocena que constitueix la base impermeable de l’aqüífer superior. Impermeable de base: Margues i argiles (Oligocè- Miocé basal) i a vegades, probablement, margues i guixos del Keuper. Substrat mesozoic, amb estructura de horst i graben, ampliació en profunditat dels materials que brollen en les serres circumdants.

19


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.3 Usos del sòl

Evolució Anys 1956-1998 En la conca del Carraixet, a mitjan segle XX (1956), l’ús del sòl més estés era el secà arbratge i les vinyes (38,6%) que ocupaven el sector de ventalls i la plataforma calcària de BurjassotLlíria en la part mitjana de la conca. En segon lloc, la superfície boscosa que representava el 21,4% en la zona de capçalera. Els cultius d’horta, en la plana, representaven un 15%. El matoll, el 13,5%. En aquesta època els cultius de cítrics quasi no aconseguien el 9% del territori i la superfície de sòl urbanitzat era molt reduïda.

Els canvis més significatius són, per tant: disminució dels cultius de secà, increment de les zones dedicades

AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE CITRÍCOLA I ESPAIS URBANITZATS DISMINUCIÓ DE CULTIUS DE SECÀ I ZONES BOSCOSES

Distribució usos (%). Anys 1956-1991-1998 40 35 30 % superfície

L’abandó del secà en la conca contrasta amb l’increment dels cultius de cítrics que passen a ser l’ús més estés en 1991 (28%) i ocupen el 30% de la conca en 1998, substituint al secà, el matoll i també, en part, als espais anteriorment dedicats a cultius d’horta. Unit a aquests usos, es produeix un acusat increment de la superfície urbanitzada o de sòl industrial, superant en 1998 el 10% del total de la conca.

Mosaic de secà i horta de Bétera. Vol americà. Serie 1945-46.

25 20 15 10 5 0

Secà arbratge i vinyes

Horta

1956

1991

Cítrics i fruiters regadiu

Matoll mediterrani

Bosc coníferes

Urbà-superfícies d’aigua

1998

Font: Camarasa, A.Mª; MATEU, J. (2007).

CAMARASA, A.Mª; MATEU, J. (2007). Canvis en els usos del sòl i producció d’escolament en rambles mediterrànies: Carraixet i Poyo (1956-1998). 1


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

a cítrics, i extensió dels espais urbanitzats. L’evolució de les masses forestals mostra la pèrdua important de zones boscoses en la capçalera de la conca del Carraixet, substituïda pel matoll que arriba a ser l’ús majoritari en 1998. Actualitat Segons els usos del sòl consultats de la cartografia del SIOSE 2011, s’observa que l’àmbit del Carraixet presenta una forta matriu dominant de sòl agrícola (regadiu citrícola i zona d’horta històrica) en la qual s’insereixen sòls urbans, tant els nuclis antics urbans, com les urbanitzacions de baixa i mitja densitat. Els usos industrials són escassos, i apareixen en la zona del pla de Bétera i en algunes vores urbanes que apunten al Barranc en el tram que discorre per l’Horta Nord, com és el cas d’Alfara del Patriarca, Bonrepòs i Mirambell o Almàssera. En la desembocadura del Barranc, en el municipi d’Alboraia, es troba adjacent un espai dedicat a usos terciaris (centre comercial).

Es poden diferenciar dos tipus de zones: - Plana nord i serra Calderona: presència de cultius de regadiu, entre els quals domina el cítric esguitat de taques de secà i presència d’urbanitzacions de baixa densitat en la plana i en els contraforts del Parc Natural. Al nord-oest apareixen taques d’usos forestals, amb predominança del matoll termomediterrani. - Plana sud: presència de cultius de regadiu, el cultiu citrícola va gradualment deixant pas als cultius herbacis per a continuar en direcció al mar, a l’horta tradicional on predominen els cultius hortícoles. En aquest espai els usos urbans són més presents, i apareixen els assentaments urbans d’Alfara del Patriarca, Vinalesa, Montcada, Carpesa, Benifaraig, Bonrepòs i Mirambell, Tavernes Blanques, Foios, Almàssera i Alboraia.

21


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.3 Usos del sòl

Serra Olocau

Calde

rona

B. d’Olocau

villa

dral

Urb.Porta Coeli

e Po

rta

Coe

li

CV-310

CV-25 Urb. Lloma Llarga

CV-3 33

1

e Pe Urb.Pedralvilla

33 CV-

B. d

Marines

B. d

B. del Carraixet Bétera

Llíria

CV-35

La Pobla de Vallbona Plànol

[01_02] USOS DEL SÒL.(SIOSE) Llegenda

Cultius llenyosos

Coníferes, frondoses, matoll

Cultius herbacis

Pasturatge


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Puçol N

El Puig de Santa Maria

Rafelbunyol

Mar Mediterrani

La Pobla de Farnals

Massamagrell A-7

CV-300

era

àqu

eN

B. d

Museros

el C

Albalat dels Sorells

arra

ixet

V-21

B. d

Massalfassar

Foios

Alfara del Patriarca

Vinalesa

Meliana

Platja de Meliana

Montcada

Platja d’Alboraia

5 -31 CV

Benifaraig

Bonrepòs i Mirambell Carpesa

Platja de la Patacona

Almàssera

Tavernes Alboraia Blanques València 0

1

2

3

km

23


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.4 Quatre paisatges

El Barranc: Connector de paisatges El Barranc del Carraixet és un element estructurant que connecta i visualitza quatre tipus de paisatges i ambients al llarg del seu traçat: en la seua capçalera, la Calderona, representació dels paisatges naturals; el paisatge dels pobles que acompanyen el recorregut d’aquest llit natural; la Plana caracteritzada pel regadiu citrícola, i l’Horta històrica com a representació del paisatge agrari amb un sistema de reg tradicional d’especial interés cultural i històric.

LA CALDERONA

LA PLANA

Els paisatges naturals (on domina la component natural) troben en el relleu, la vegetació o en la presència de rambles o barrancs, la seua millor representació en l’espai geogràfic. Destaca la serra Calderona com a teló de fons muntanyenc de l’àrea metropolitana nord de València, la massa forestal més pròxima al terç septentrional de l’Horta de València.

La Plana del Carraixet ha mantingut una estructura fonamentalment agrària. Un paisatge on els elements configuradors són la matriu agrícola on predomina el cultiu citrícola, l’expansió del qual a partir dels anys 60 va desplaçar als cultius tradicionals de secà. Trobem traces d’elements de valor patrimonial i històric. En aquest tram, el llit del Barranc mostra una morfologia més natural.

1. LA CALDERONA

2. LA PLANA

Q U AT R E PA I S AT G E S La Calderona, fita visual de primer ordre

La plana agrícola de Bétera

Cítrics i fons escènic de la Calderona


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

L’HORTA HISTÒRICA

ELS POBLES

En el seu recorregut final, el Carraixet travessa l’Horta històrica de València. Un paisatge ancestral configurat pel sistema d’assentaments, la xarxa de camins tradicionals, el parcel·lari, la xarxa de séquies i canals que estructuren el territori, i els elements patrimonials vinculats a l’activitat agrària. Es produeix un canvi en la matriu agrària, ara són els cultius hortícoles els predominants i que ofereixen un paisatge canviant, ric en colors, formes i textures.

El paisatge urbà forma part del recorregut del Barranc, al llarg del mateix es produeixen connexions visuals amb les vores urbanes dels municipis del seu àmbit territorial. El pas del Barranc per aquests llocs ha condicionat els diferents desenvolupaments urbans i zones industrials.

3. L’HORTA HISTÒRICA

4. ELS POBLES

Apareixen fites de referència visual i social que serveixen d’ancoratges en el paisatge (rajolars, esglésies, ermites, creus...).

Q U AT R E PA I S AT G E S Patrimoni hidràulic

Matriu agrícola i eix del Barranc

Vora urbana de Tavernes Blanques. Ermita dels Desamparats

Façana urbana d’Olocau

25


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.4 Quatre paisatges

Serra Olocau

Calde

rona

u

B. d’ Oloca 33 CV1

dral

e Pe

B. d villa

e Po

rta

Coe

li

CV-25

CV-310

1. LA CALDERONA Paisatge natural agroforestal representat pel PN de la serra Calderona, pulmó verd septentrional de l’àrea metropolitana de València. La serra Calderona com a fita paisatgística Marines i fons escènic.

CV-3 33

B. d

B. del Carraixet Bétera

Llíria

CV-35

La Pobla de Vallbona Plànol

[01_03] QUATRE PAISATGES Llegenda

La Calderona

Els Pobles

La Plana

L’Horta històrica

2. LA PLANA Paisatge agrari de regadiu on predomina el cultiu citrícola i taques de secà acompanyant al Barranc del Carraixet en el seu recorregut cap al mar. Patrimoni rural i cultural.


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Puçol N

El Puig de Santa Maria

Rafelbunyol

Mar Mediterrani

La Pobla de Farnals

Massamagrell A-7

CV-300

era

àqu

eN

B. d

Museros

el C

Albalat dels Sorells

arra

ixet

V-21

B. d

Massalfassar

Foios

Alfara del Patriarca

Vinalesa

Meliana

Platja de Meliana

Montcada 5 -31 CV

3. L’HORTA HISTÒRICA Paisatge agrari de regadiu de gran valor històric que abasta part de l’Horta Nord de València. Formada per un conjunt d’elements patrimonials arquitectònics, culturals i d’infraestructura hidràulica mil·lenària.

Platja d’Alboraia Benifaraig

Bonrepòs i Mirambell Carpesa

Tavernes Blanques

Almàssera

Platja de la Patacona

Alboraia

4. ELS POBLES Paisatge urbà caracteritzat pels nuclis històrics dels municipis que travessa el Barranc, així com nous creixements i zones industrials.

València 0

1

2

3

km

27


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.4 Quatre paisatges

01. La Calderona El primer dels paisatges que connecta el Barranc és el paisatge natural de la Calderona. En aquest àmbit, el Barranc es denomina Barranc d’Olocau. És després de la confluència amb els barrancs d’Olocau i Pedralvilla quan passa a denominar-se Barranc del Carraixet. Aigües avall, en la plana de Bétera, conflueix amb el barranc de Nàquera i Portacoeli i continua com a Barranc del Carraixet. Aquest paisatge, en els primers contraforts de la serra Calderona està caracteritzat fonamentalment per una matriu de sòl forestal en la qual s’insereix una xarxa fragmentada de sòls agrícoles de secà i alguns regadius juntament amb xicotets assentaments urbans històrics com és el cas d’Olocau i algun teixit urbà discontinu, en els límits del Parc Natural. La morfologia dels nuclis històrics és compacta i s’ajusta a la topografia i el relleu on s’assenta. Aquest paisatge conserva nombrosos espais i ambients d’elevat valor ambiental, visual o paisatgístic. Entre les seues figures de protecció destaca el propi Parc Natural de la serra Calderona, un dels espais naturals protegits més emblemàtics de l’àmbit del Carraixet i de la Comunitat Valenciana. Compta amb

una superfície d’aproximadament 18.019 hectàrees i unes elevacions que assoleixen els 1.012 metres, i destaca per la diversitat d’ambients forestals i d’espècies presents. En el seu àmbit també estan reconegudes altres figures de protecció com a Llocs d’Interés Comunitari (LIC) o Zones d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA). Molts d’aquests espais de valor ambiental poden recórrer-se a peu o amb bicicleta utilitzant diferents camins, vies pecuàries i senders que creuen, discorren paral·lels o s’aproximen al propi Barranc.

Horts al voltant d’Olocau

Barranc i vegetació al seu pas per Olocau


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

02. La Plana En el seu recorregut, i després de deixar els relleus més abruptes de la Calderona, el Barranc, denominat ja en aquest tram del Carraixet, travessa la plana de Bétera fins a arribar al límit de l’Horta històrica marcada per la Reial Séquia de Montcada i el Cano del Carraixet. El paisatge generat pel llit del Barranc, de fort caràcter agrari, presenta un clar domini de cudols sobre un llit sec durant la major part de l’any. En el tram més pròxim a la Calderona trobem alguns espais agroforestals on les garroferes i les pinedes ens mostren la transició cap al regadiu intensiu. El Barranc en aquest tram es troba envoltat de grans extensions de cultius citrícoles, que configuren una sòlida matriu agrícola. Vinculat a l’activitat agrària dels antics secans (oliveres, ametlers, garroferes, vinyes) i regadius, apareixen elements en el paisatge que serveixen d’ancoratges per a entendre i comprendre les dinàmiques que s’han desenvolupat sobre aquest territori (pous de reg, canals, etc.). Trobem també restes romanes del que va poder ser l’antic assentament romà de l’Horta Vella a Bétera compresa entre el Carraixet i el Barranquet, afluent d’aquest i hui convertit en passeig

urbà. Així com elements del patrimoni cultural, com la Torre Bofilla, en la zona agrícola de confluència dels Barrancs de Nàquera i Porta Coeli. A Bétera, la zona de regadiu primària i natural la formen les antigues partides de l’Horta de Dalt i l’Horta de Baix, que es corresponen amb les actuals Horta Vella i Bofilla. Aquestes hortes han sigut de regadiu per excel·lència, conreant-se en elles espècies hortícoles per a autoconsum. Les terres de cultiu més orientals són regades per dos tipus de sistemes de reg, els que capten l’aigua subterrània i l’eleven, emprant elements hidràulics com a motors, pous o sénies, i el reg tradicional.

Horts al voltant d’Olocau

“Conegut a mitja llegua de València amb el nom de Barranc del Carraixet...[...] Entre Bétera i Portacoeli han fet profundes excavacions les aigües del Barranc. Els alts ribassos que li serveixen de mur són un agregat de cants arredonits mesclats amb terra semblant, per no dir la mateixa, a la d’Olocau i Portacoeli, on la terra va resultar de la descomposició d’amoladeras compostes de greda acolorida i arenes. Els voltants del Barranc són estèrils, però creixen allí llentiscles, pins, aladerns, arboços i altres vegetals. El lli fruticós s’alça en aquell sòl ingrat fins a quatre peus, formant belles copes que blanquegen com la neu per la multitud de flors que les cobreixen al maig; també estava en flor l’espadilla, la rude amb fulles de llins, els jacints tardans i cabellut, el gamón ramós, i amb abundància el de fulla seca.” (CAVANILLES, J.A. )

29


1 CARACTERITZACIÓ 1.1.4 Quatre paisatges

03. L’Horta històrica En el seu recorregut final fins a la seua desembocadura, el Barranc connecta amb un dels paisatges de major rellevància regional, l’Horta de València. Es tracta d’un paisatge cultural mil·lenari, d’origen medieval, producte de la història, que forma part de la identitat de la ciutat de València i el seu entorn metropolità. És un paisatge agrícola de regadiu per gravetat en el qual els seus components principals, séquies, parcel·lari, camins, xarxa de poblament i sistema productiu, interactuen a través de les seues complexes relacions funcionals, ecològiques i visuals. En l’àmbit visual, l’Horta Nord ha patit menor fragmentació i alteració i mostra un paisatge d’elevada qualitat. El fons escènic nord-occidental d’aquest paisatge agrari es troba definit pels relleus de la Calderona, en canvi, cap a est, no hi ha una connexió visual amb el mar perquè les vistes es troben obstaculitzades per construccions urbanes i infraestructures viàries (V21, edificacions, etc.). Les principals hortes que travessa el llit del Barranc es troben regades pel riu Túria a través del sistema de regadiu tradicional de la Reial Séquia de Montcada (Horta de l’Arc

de Montcada), de la Séquia de Tormos (horta de Vinalesa, Bonrepòs i Mirambell) i de la Séquia de Rascanya (horta d’Alboraia, Tavernes Blanques i Almàssera). A més d’estructurar el paisatge agrícola de l’horta d’Alboraia, la Séquia de Rascanya alberga, distribuïts sobre el seu caixer o els dels seus braços, diferents elements del patrimoni hidràulic com són els partidors o llengües, o els quatre molins fariners. La vinculació del Barranc amb l’Horta es fa patent en els enginys hidràulics construïts per a salvar els desnivells (sifons o cano, assuts, derramadors, quadrats), com succeeix amb el Cano del Carraixet, un gran sifó estés, que permet el pas de les aigües de la Reial Séquia de Montcada a l’altre costat del llit del Barranc entre Alfara del Patriarca i Vinalesa, el Cano del Pont Sec o les llengües de Miracle-Gaiato, així com altres elements patrimonials. Les transformacions en el paisatge de l’Horta han sigut constants en la història a causa dels canvis en el tipus de cultiu. L’expansió dels cítrics a l’Horta de València es va produir en les dècades de 1950 i 1960, amb una localització ben marcada en les zones altes de la Reial Séquia de Montcada.

En referència al caràcter d’aquest paisatge trobem l’horta d’Alboraia i Almàssera representació d’una Horta històrica en la qual el sistema de reg marca una forta direccionalitat oest-est. L’hàbitat dispers rural presenta en aquest àmbit major densitat, hi ha presència rellevant d’antigues alqueries en alguns casos restaurades i deslligades de l’activitat agrària. Aquestes hortes configuren el corredor visual de major valor en l’entorn metropolità. Presenta un paisatge agrari predominantment herbaci on la xufa és el cultiu més estés. D’altra banda, l’Horta de l’Arc de Montcada conforma una gran unitat visual que conté tots els aspectes rellevants de l’Horta tradicional. A l’oest es mantenen contingut la vora urbana, en el que ha sigut una cornisa històrica sobre l’Horta. El paisatge agrari presenta un percentatge major de cultius arbratges enfront dels herbacis. L’Horta s’estructura a través d’una densa xarxa de camins històrics que connecten els nuclis urbans i recorren els espais irrigats, mantenint relació amb el Barranc.


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

04. Els Pobles

En l’espai de la plana, el teixit urbà s’ha desenvolupat en forma d’urbanitzacions de baixa densitat en els contraforts de la serra Calderona (urb. Pedralvilla, urb. Manguilla, urb. Lloma Llarga, etc.) fins a arribar al nucli tradicional de Bétera, que trau el cap al Barranc, a Montcada (urb. Vall de Flors). En l’espai rural l’hàbitat dispers és característic, poden trobarse masets o cases de camp, espais amb una antiga explotació històrica vinculades als antics espais de secà, que encara trobem entre Olocau, la Pobla de Vallbona i Bétera.

135.000

125.000 121.944

115.000

123.497

124.773

126.685

126.776

127.554 128.691

129.488

119.224

105.000

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

95.000 2009

En el tram de l’Horta històrica, trobem una major densitat urbana, els nuclis tradicionals, més compactes, es troben estretament vinculats al seu traçat, aquesta disposició ha condicionat el desenvolupament urbà d’aquests pobles al llarg del temps. També habitatges tradicionals, com alqueries, que esguiten la matriu agrària, i es configuren com a fites visuals en el paisatge.

Evolució de la població de l’àmbit del Carraixet. Anys 2008-2016

2008

El paisatge urbà que recorre el Barranc del Carraixet ve representat per la seua disposició i configuració en el territori que travessa. Un eix lineal que cus i uneix els assentaments urbans.

Font: Equip redactor amb dades INE, 2017. Municipis contemplats: Olocau, Bétera, Pobla de Vallbona, Montcada, Alfara del Patriarca, Foios, Vinalesa, València (Benifaraig i Carpesa), Bonrepòs i Mirambell, Tavernes Blanques, Almàssera i Alboraia.

56,8%

població 82.536 1996

En les zones pròximes al Barranc a Alfara del Patriarca, Almàssera i Bonrepòs i Mirambell, a Montcada i a Bétera es donen usos industrials i terciaris que generen tensions en el paisatge on es desenvolupen. En termes poblacionals, l’àmbit que abasta el Pla Director del Barranc del Carraixet presenta una població de 129.488 habitants segons les dades oficials del padró d’habitants (INE, 2016). Una població que

129.488 2016

s’ha anat incrementant al mateix temps que s’incrementaven els desenvolupaments urbanístics, industrials i les infraestructures, però aquests, a ritmes més accelerats. Vinculats als assentaments urbans apareixen elements que serveixen de referència visual i que s’observen des del Barranc (rajolars, esglésies, creus, alqueries...).

31


1.2


PER QUÈ UN PLA?


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.1 Justificació

Justificació i àmbit territorial El Barranc del Carraixet és un element estructurant que permet connectar i visualitzar gran part dels paisatges i recursos que defineixen la zona nord de València. Durant les últimes dècades, com a conseqüència del desenvolupament econòmic i el procés urbanitzador, ha sigut objecte de pressions i canvis en la seua morfologia el que ha suposat un detriment en el seu caràcter ecològic. El Barranc, en el seu tram urbà, ha perdut el seu interés natural fins a convertir-se en una eina urbana que s’ha utilitzat com abocador. Un lloc oblidat i en abandó. S’ha considerat oportú i necessari fer un estudi territorial en profunditat per a considerar integralment aquest element al llarg del seu curs i que definisca les línies d’actuació. En aquest apartat realitzarem un diagnòstic preliminar de l’estat actual

del Barranc. Aquesta anàlisi serà validada mitjançant el procés de participació pública, de manera que el treball tècnic es complementarà amb les aportacions de la ciutadania i els actors directament implicats en aquest àmbit (organismes de conca com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer-CHX). Àmbit territorial L’àmbit del Pla Director abasta l’entorn paisatgístic del Barranc del Carraixet al llarg dels seus aproximadament 52,5 km de llit. El mateix naix a 750 m d’altitud en la serra Calderona, concretament al terme municipal de Gàtova, i desemboca al Mediterrani al nord de la ciutat de València, al terme municipal d’Alboraia, després de travessar cultius agrícoles de l’Horta Nord amb un pendent mitjà de l’1,45%.

Plànol

[02_01] ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR DEL BARRANC DEL CARRAIXET

Llegenda

municipis límit àmbit

L’àmbit estricte recull els termes municipals d’Olocau, Bétera, la Pobla de Vallbona, Montcada, Alfara del Patriarca, Foios, Vinalesa, València (Benifaraig i Carpesa), Bonrepòs i Mirambell, Tavernes Blanques, Almàssera i Alboraia. S’estudiarà en el present treball, només l’àmbit estricte. L’àmbit ampliat, entés com les connexions amb el PN de la serra Calderona, municipis de Nàquera, Serra, Gàtova i Marines s’estudiarà amb detall posteriorment, quan es considere necessari.


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Pla 02_01. Àmbit estricte. Municipis relacionats amb el Barranc del Carraixet. Aquest corredor recorre l’àrea metropolitana de València posant en contacte el Mar Mediterrani, la Serra Calderona i l’Horta de València

Olocau

La Pobla de Vallbona

B. d

Bétera

el C

arra

A-7

Riu

CV-

Montcada Alfara del Foios Patriarca Vinalesa

300

5

-31 CV

V-21

ixet

Bonrepòs i Mirambell Almàssera Carpesa Tavernes Blanques Alboraia

Benifaraig

Túr

ia

València

Mar Mediterrani N

E: 1:150.000

35


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.2 Conflictes

Degradació del paisatge, pèrdua de valors ecològics i pressió urbana El llit del Barranc del Carraixet es troba sotmés a una sèrie de tensions com són la pèrdua de qualitat ambiental i valors ecològics, la degradació del paisatge i la pressió antròpica. La funcionalitat ambiental d’aquest corredor s’ha vist minvada per una sèrie de circumstàncies. Un conflicte general que afecta el paisatge en tot el Barranc són els abocaments d’enderrocs, estris, terres, etc. S’observa especialment en els trams on el Barranc travessa la zona urbana d’Almàssera, Tavernes Blanques, Alfara del Patriarca o Bétera, encara que també apareixen en trams no urbans. Es troben localitzats en el mateix llit del Barranc així com en les vores urbanes que l’acompanyen. Suposa un risc en cas d’avingudes perquè obstaculitza el pas de l’aigua a més de generar pèrdua de qualitat visual i ambiental. En el treball de camp s’observa contínuament senyalització que prohibeix llançar residus al Barranc i el seu entorn, no obstant això aquest tipus d’accions poc cíviques continua produint-se. En l’àmbit visual es produeixen intrusions visuals de diversa índole, com les edificacions de baixa densitat i de baixa qualitat en la zona de la desembocadura (cases dels Peixets),

torres i línies elèctriques aèries, façanes posteriors d’edificacions en nuclis urbans, naus industrials de baixa qualitat, etc. També es produeix l’ocupació del llit natural per altres usos, com instal·lacions esportives (zona de Bétera), zona d’apilament de materials. A l’entorn que envolta al Barranc del Carraixet l’acció humana ha modificat el paisatge alterant així l’estructura de la vegetació. En els trams urbans del Barranc, on el llit es troba formigonat, no s’observa el desenvolupament de comunitats vegetals d’especial interés, sinó espècies presents en mitjans antròpics. En concret, entre Almàssera i Alboraia, en la confluència amb el sifó del Palmaret, mostra unes condicions de baixa qualitat, hi ha absència tant de làmina d’aigua contínua com pràcticament de vegetació potencial perquè les espècies vegetals que conformarien la vegetació natural o potencial han estat substituïdes per un altre tipus d’espècies i una altra organització formant el que es coneix com a vegetació actual, fruit normalment i com s’ha comentat, de l’acció antròpica (construcció d’infraestructures, agricultura, assentaments urbans, etc).

S’observa la colonització d’espècies invasores al·lòctones. (Arundo donax, Ricinus comunis, Nicotiana tabacum, Opuntia sp., Cylindropuntia pallida.). L’excessiva proliferació d’aquestes comunitats ocasiona riscos en ocupar gran part de la rambla natural del Barranc i generar, en cas d’avingudes, dics d’acumulació de restes vegetals amb els consegüents desbordaments. A la desembocadura, prop de l’Ermita dels Peixets, trobem plantes aquàtiques indicadores d’aigües eutrofitzades (on s’acumulen abocaments). Altres conflictes detectats són els relacionats amb la mobilitat. La xarxa de camins que recorre l’àmbit del Carraixet presenta trams on el ferm és deficient, o l’ample és insuficient o impracticable, existeixen discontinuïtats per als vianants en el Barranc, falta d’accessos, perillositat en algunes vies de trànsit rodat paral·leles al Barranc (ex. tram de les vies del metro entre Alboraia i Almàssera, l’encreuament amb la via Xurra) i encreuaments en zones inundables.


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

L’abandó i l’oblit El Barranc del Carraixet com succeeix en altres rambles mediterrànies, ha sigut també objecte d’abandó i oblit. Un element lineal que a vegades ha suposat una barrera física en el territori i que ha frenat el creixement dels assentaments urbans i al qual també se li ha girat l’esquena des de la planificació urbanística. Lloc residual on llançar tota classe de residus, també ha sigut generador de situacions de risc per les seues crescudes i inundacions. Un ‘espai oblidat’ com es pot observar en diferents punts al llarg del seu recorregut, com succeeix en els trams urbans on les edificacions li giren l’esquena i els seus marges es converteixen en llocs degradats, sense cap atenció especial cap a aquest corredor verd; o a l’espai agrícola on passa desapercebut, degut també a la morfologia del seu llit. L’oblit condueix a la invisibilitat, i viceversa, per tant retornar la mirada cap a aquest eix serà un repte a aconseguir. Si el llit com a element natural pateix agressions, pot succeir el mateix amb el patrimoni hidràulic i cultural vinculat a aquest. Malgrat que la major part del patrimoni es troba catalogat, i compta amb diferents nivells de protecció, a vegades l’estat de conservació és deficient.

37


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.2 Conflictes

Zones amb risc d’inundació La Comunitat Valenciana és el territori espanyol amb major risc d’inundació. “La dinàmica torrencial del Barranc (del Carraixet) i la proximitat a la ciutat de València ha originat seriosos problemes d’inundació, que han portat a la canalització dels llits en els seus trams finals. No obstant això, lluny de solucionar el problema, el risc persisteix, fins i tot s’ha agreujat, a mesura que s’anava produint l’expansió urbana” (CAMARASA, A.Mª; SORIANO, J. (2008). El Barranc ha suposat per als habitants d’aquest territori un espai de risc i amenaça en èpoques d’intenses pluges pel perill d’inundació i desbordament. Tal com hem vist, els episodis torrencials han provocat crescudes del cabal que han sigut desastroses. La progressiva ocupació del llit per les activitats humanes ha contribuït a incrementar aquest risc. En la cartografia de perillositat d’inundació elaborada pel PATRICOVA es poden observar les zones més exposades. En la capçalera, desembocadura i tram entre Bétera i Montcada es considera que existeixen riscos de tipus geomorfològic, més propenses a l’erosió i a la ruptura.

En els mapes del Sistema Nacional de cartografia de zones inundables del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), es troba catalogat com a zona de risc i perillositat el tram des de Bétera a Alboraia.

i Carpesa), Séquia del Palmar i, finalment, Séquia de Vera. En la part final del recorregut, el llit està flanquejat per un mur, que es troba sobreelevat respecte a la plana i que presenta un grau de perill menor.1

En el pla de Carraixet el major grau de perillositat està associat, a més del mateix llit, a punts amb probabilitat de ruptura de marges, en l’encreuament de la carretera CV-315 amb el llit principal, aigües amunt del nucli urbà de Sant Isidre de Benaixeve. La ruptura de totes dues ribes en aquest espai dóna lloc a dues vies d’aigua paral·leles al llit que drenen cap al mar. En moments de crescuda, s’activa aquest gran tàlveg del marge dret fins al mar, creant un espai especialment inundable en la marjal de Montcada i en les marjals costaneres.

La marjal de Montcada constitueix un punt d’afluència d’aigua que, impossibilitada de tornar al llit per la mateixa topografia convexa del pla i pel dic del marge dret del canal, cerca la seua eixida al mar dirigint-se a l’inici pel Camí Fons de MassarrojosBorbotó, per a després continuar per la Séquia de la Font (entre Borbotó

CAMARASA, A. Mª. (1995). Génesis de crecidas en pequeñas cuencas semiáridas.Barranc del Carraixet y Rambla del Poyo, MOPU-Confederación Hidrográfica del Júcar. 1


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÃ’RIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Zones inundables.

39


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.2 Conflictes

Serra

Calde

Olocau Barra

nque

rona

t de S

afra

B. d’Olocau 1

villa

dral

e Pe

CV-3 33

33 CV-

B. d

Marines

B. d

e Po

rta

Coe

li

CV-310

CV-25

B. del Carraixet Bétera

Llíria

CV-35

Plànol

[02_02] RISCOS D’INUNDACIÓ. PATRICOVA Llegenda

Perillositat 1. Freqüència alta (25 anys) i calat alt (>0.8 m)

Perillositat 3. Freqüència alta (25 anys) i calat baix (<0.8 m)

Perillositat 2. Freqüència mitjana (100 anys) i calat alt (>0.8 m)

Perillositat 4. Freqüència mitjana (100 anys) i calat baix (<0.8 m)


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Puçol N

El Puig de Santa Maria

Rafelbunyol

Mar Mediterrani

La Pobla de Farnals

Massamagrell A-7

el C

Albalat dels Sorells

arra

ixet

V-21

B. d

Massalfassar

CV-300

era

àqu

eN

B. d

Museros

Foios

Alfara del Patriarca

Vinalesa

Platja de Meliana

Meliana

Platja d’Alboraia

Montcada 5 -31 CV

Bonrepòs i Mirambell

Benifaraig

Carpesa

Platja de la Patacona

Almàssera

Tavernes Blanques

Alboraia

València 0 Perillositat 5.Freqüència baixa (500 anys) i calat alt (>0.8 m) Perillositat 6. Freqüència baixa (500 anys) i calat baix (<0.8 m)

Risc geomorfològic

1

2

3

km

41


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.2 Conflictes

Serra Olocau Barra

nque

Calde

rona

t de S

afra

u

B. d’ Oloca 1

villa

dral

e Pe

CV-3 33

33 CV-

B. d

Marines

B. d

e Po

rta

Coe

li

CV-310

CV-25

B. del Carraixet Bétera

Llíria

CV-35

La Pobla de Vallbona Plànol

[02_03] ZONES INUNDABLES (ZI) D’ORIGEN FLUVIAL FONT. MAPAMA Llegenda

Zona de Flux Preferent ZFP Z.I. amb alta probabilitat (T=10anys)

Z.I. amb inundació freqüent (T=50anys) Z.I. amb probabilitat mitjana o ocasional (T=100anys)

Z.I. amb probabilitat baixa o excepcional (T=500anys)


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Puçol N

El Puig de Santa Maria

Rafelbunyol

Mar Mediterrani

La Pobla de Farnals

CV-300

Museros

era

àqu

eN

B. d

A-7

Massamagrell

el C

Albalat dels Sorells

arra

ixet

V-21

B. d

Massalfassar

Foios

Alfara del Patriarca

Platja de Meliana

Vinalesa

Meliana Platja d’Alboraia

Montcada 5 -31 CV

Benifaraig

Bonrepòs i Mirambell Carpesa

Tavernes Blanques

Platja de la Patacona

Almàssera Alboraia València 0

1

2

3

km

43


2 PER QUÈ UN PLA? N

A-7

CV-315

Lloma de Foios

t

ixe

el Pla de l’Hereu

B.

del

ra Car

Impacte visual: naus industrials i activitats

Mas de Moròder

Proliferació d’espècies vegetals invasores, espais runars

CV-

Zones de pas inundables, elevat trànsit(camí de Rafelbuyol)

315

Barreres visuals: traçat infraestructures de gran recorregut

Els Tres Barrancs

Urbanització Vall de Flors

Discontinuïtats connexions

Urbanització La Pelosa

Polígon industrial adjacent al barranc

El Pont Sec

Sant Isidre de Benaixeve

Barri del Pilar

Estat de conservació del patrimoni hidràulic

CV-3

15

Torre Bofilla A-7

Paretó d’Alfara

Lloma de les Masies Urbanització Les Masies

CV-31

Marges degradats: abocaments d’enderrocs, brutícia i abandó

0

Montcada

Plànol

0

[02_04] CONFLICTES Llegenda

CONFLICTES PAISATGÍSTICS

Node conflicte

Intrusions visuals

Falta de neteja (vegetació,abocaments, etc.)

CONFLICTES MOBILITAT

Falta de connexió

04

CV-3

Alfara del Patriarca

!

Trams amb atenció (zona inundable)

Baixa qualitat vores urbanes i falta de connectivitat

0,5

Trams conflictius (punts estrets, absència de vora i passos peatonals)

1

uia

Séq

d

da

nca

o eM

1,5

km


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

04

CV-3

Foios

Reial Séquia de Montcada

Carretera que creua el Barranc (inutilitzable en cas d’inundació o fortes pluges)

N

Port Saplatja Mar Mediterrani Séquia

Platja d’Alboraia

V-21

Alfara del Patriarca

anya

de Rasc

Vinalesa

Edificacions de baixa qualitat en desembocadura

FGV A

Barreres visuals: vores urbanes

eropor

CV-304

elbuny

t - Raf

Platja dels Peixets

Punts estrets en via paral·lela al Barranc

CV-300

Falta de neteja al Cano del Carraixet, Reial Sèquia de Montcada i voltants

Tram perillós: via estreta, excessiva velocitat, absència de passos per als vianants

5

-31 CV

Bonrepòs i Mirambell

Benifaraig

CV-311

ol

Brutícia i contaminació de les aigües

ixet

rra l Ca

e

B. d

Espècies exòtiques invasores

Almàssera Espai degradat: acumulació d’enderrocs, brutícia. Inseguretat

Estat de conservació del patrimoni hidràulic

uia

Séq

Carpesa

Tavernes Blanques

Alboraia CV-311

Falta de neteja i condicionament del camí per als vianants

nya

asca de R

5

-31 CV

Barranc en tram urbà molt antropitzat i degradat

qu

uia

ia d

Séq

eM est

all

a

Infraestructures viàries no adaptades a l’ús públic per als vianants

V-21

Espècies invasores en talussos del Barranc

os

m Tor de

Zones recreatives/àrees de descans degradades

Baixa qualitat visual de les vores urbanes

0

0,5

1

1,5

km

45


N

2 PER QUÈ UN PLA? Olocau

a

25 CV-

Vores urbanes sobre el Barranc

ld

a aC

rr

Se

n ero

La Sella

Urbanització Els Pinars

CV-333 Connexions amb el Barranc

Manca de la neteja de la vegetació del llit

Urbanització Pedralvilla

Urbanització Els Puntals

CV-

25

Urbanització la Torre de Portaceli

Urbanització La LLoma

Urbanització Pla de Marco (Forquetes)

CV-333

B. de S

afra

CV-

Pas de carretera per tram inundable

25

Activitats industrials adjacents al Barranc

el Pla de l’Arenal

Camins i accessos al Barranc en mal estat

Pirotecnia Caballer

Espècies invasores en el llit

Espais degradats per abocaments d’enderrocs

t

arraixe

B. del C

Urbanització La LLoma Llarga

l’Escaló Plànol

0

[02_04] CONFLICTES Llegenda

CONFLICTES PAISATGÍSTICS

Node conflicte

Intrusions visuals

Falta de neteja (vegetació,abocaments, etc.)

CONFLICTES MOBILITAT

Falta de connexió

!

Trams amb atenció (zona inundable)

0,5

Trams conflictius (punts estrets, absència de vora i passos peatonals)

1

1,5

km


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Urbanització El Brucar

N

CV-3 33

Punts d’abocaments incontrolats

B. del C

arraixe

t

Urbanització La Masia

Falta d’ordenació d’usos contigus

La Mallà Alcubles Habitatges a la vora del Barranc

Falta de connexió

CV-310

El Pla dels Aljubs

CV-3 33

B. d

el C

Urbanització El Serrado

Vores industrials

Neteja del llit

arra

ixet

Polígon Industrial El Pla Encreuament inundable, estret i conflicte d’usuaris

Bétera Les Malladetes

Manca neteja de vegetació del llit (Arundo donax)

CV-310

Pressió urbana

Zona d’apilament de materials

FGV Bé

tera-Vil

0

0,5

1

anova

de Caste

lló

1,5

km

47


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.3 Potencials

Corredor ecològic de rellevància regional. Vertebrar la infraestructura verda de l’Àrea Metropolitana La LOTUP estableix que la funció principal de la Infraestructura Verda és garantir la qualitat de vida dels ciutadans, la preservació de la biodiversitat i el manteniment dels processos ecològics bàsics. La ETCV, indica que s’han d’incloure els espais amb valors ambientals, paisatgístics i patrimonials que resulten necessaris per a mantindre els processos ecològics bàsics i les connexions territorials que garantisquen la seua continuïtat. A escala regional se soluciona la fragmentació entre l’interior i la costa i connecta els paisatges més valuosos creant corredors ecològics i funcionals i fent possible una nova relació entre les àrees urbanes i les àrees rurals. La diversitat d’hàbitats que ofereix el territori és un valor i un potencial. Preservar la seua identitat i afavorir la seua connectivitat, a través dels grans corredors i de la matriu agrícola, fa que aquests sistemes inconnexos formen un que atorgue major estabilitat. El Barranc del Carraixet es presenta com un corredor, element clau per a poder posar en contacte el Parc Natural de la serra Calderona, les peces verdes urbanes, la matriu agrícola i el mar.

A través de l’eliminació d’espècies vegetals invasores, la neteja de fems i runars llançats a la rambla, es produiria la millora ambiental i funcional del corredor fluvial. Amb una bona qualitat ambiental el Carraixet pot recuperar la seua funcionalitat ecològica en determinats trams, i convertir-se en refugi d’espècies com els ocells que provenen de les zones humides pròximes (Albufera de València, la Marjal dels Moros a Sagunt). En la desembocadura del Barranc ja s’observen comunitats d’anàtides i altres espècies que troben en aquest espai un lloc de descans. L’adequació i el redisseny dels camins que recorren el territori del Carraixet i la connexió amb la xarxa d’espais oberts i les zones urbanes contribuirà a la definició de la infraestructura verda metropolitana.


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Desembocadura i connexió amb ambient litoral

Trams amb làmina d’aigua permanent i comunitats de canyissars

Corredor verd que connecta amb l’espai natural de la Calderona

49


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.3 Potencials

Recórrer els camins de l’aigua. Connectar el mar amb la Calderona L’àmbit del Carraixet es troba travessat per una àmplia xarxa de camins històrics, senders, vies pecuàries i carreteres que connecten i estructuren el paisatge. Tota aquesta xarxa de camins compta amb un tipus de vinculació amb el Barranc i els municipis confrontants. Aquestes vies poden circular paral·leles a ell o creuar-lo, poden ser interurbanes o d’accés, poden connectar municipis a carreteres principals.

La seua vinculació amb el Barranc és l’encreuament, però també hi ha algunes que discorren paral·leles a aquest, connectant els municipis propers. Respecte a l’ample d’aquestes, les comarcals es defineixen per tindre entre 5 i 15 metres, mentre que les autovies dupliquen el valor màxim, sent el seu ample entre 25 i 35 metres.

Valorar el sistema viari i els recorreguts públics, apostar per la mobilitat per als vianants i la connexió dels espais públics de l’àmbit del Barranc és un repte. El Barranc del Carraixet és l’eix d’unió de tot aquest entramat d’infraestructures lineals, a través del qual es connectarà la Calderona amb el mar.

Si ens centrem en les intensitats mitjanes diàries (IMD), els estudis de la Generalitat Valenciana defineixen l’A-7, la V-21, la CV-310 i la CV-315 com les carreteres de major intensitat, sent aquesta major a 10.000 vehicles al dia. I les de menor trànsit són la CV-25 i la CV-3002 (tram de l’antiga N-340), amb una mitjana entre 500 i 2.000 vehicles al dia.

Xarxa viària supramunicipal

Serveis de transport públic

Els corredors de transport de gran importància i densitat de trànsit són l’autovia del Mediterrani A-7, la V-21 o (eix nord) que recorre el litoral, així com unes altres de rang inferior, amb menor velocitat de circulació, que connecten amb les anteriors, com és l’autonòmica CV-25 o les comarcals CV-310, CV-315, CV-304, CV-333 i CV311.

La xarxa ferroviària es troba també present en aquest territori, representada per la línia 1 i 3 del metro de València, i la línia del ferrocarril València-Barcelona. Respecte al metro de València, la línia 1 té parada a Alfara-Montcada i a Bétera, totes dues a menys d’1 km del Barranc; igual que la línia 3, que té parada a Almàssera i Alboraia, totes dues a 500 m de distància del Barranc.

L’empresa d’autobusos metropolitans de València (EMT) també consta de certes línies per les quals es té fàcil accés al Barranc, com la línia 16, amb parades a Tavernes Blanques, Bonrepòs i Mirambell i Vinalesa; la 26, amb parades a Carpesa i MontcadaAlfara; línia 31, l’última parada és a la Patacona; la 70, a Alboraia i la línia N2, que arriba fins a Tavernes Blanques. A banda dels autobusos de l’EMT de València, existeixen altres autobusos que també comuniquen els municipis, les parades dels quals es localitzen en una ubicació accessible al Barranc. Xarxa d’itineraris per vianants Camins Vinculats al Barranc del Carraixet hi ha nombrosos camins representatius, fonamentals en l’àmbit històric. Molts dels trams han quedat fossilitzats en el nucli urbà dels pobles de l’Horta, i proporcionen accessibilitat funcional i visual als seus paisatges. Les motes o camins vora el Barranc tant a la dreta com a l’esquerra són itineraris freqüentats per la població que viu en aquest territori. Destaquen “l’entrada dels Peixets” i “camí de les Vinyes” a Alboraia, el “camí a Vinalesa” a Alfara del


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Patriarca, o el “camí de Rafelbunyol”; o camins rurals de diversos tipus (terra, grava, asfalt), com la “rambleta del camí de Nàquera” o el “camí dels Flares o de l’Escaló”.

Itineraris ciclistes

Viaris urbans

La CR-333 amb vial per a bicicletes comunica Bétera amb Olocau, creua el Barranc i té una distància de 15,5 km.

En l’àmbit urbà els itineraris de vianants connecten els principals equipaments dels pobles amb la xarxa de camins del Barranc. Destaquen vies com l’avinguda de la Marina o la de l’Horta a Bonrepòs i Mirambell, carrer del Doctor Barraquer, Francesc de Vinatea (Tavernes Blanques), l’avinguda de la Diputació a Bétera o el carrer de Sant Fèlix a Olocau.

La xarxa de camins es completa amb vies ciclistes que recorren aquest espai.

L’anell verd metropolità, un itinerari ciclopeatonal, que recorre l’Horta Nord de València i els seus espais naturals des de Montcada fins al front litoral, al llarg de 12 km, uneix Montcada-Alfara, voreja el nucli urbà de Vinalesa cap a Meliana, travessant l’Horta de Bonrepòs i Mirambell i de les Cases de Bàrcena. La Via Xurra també travessa el Barranc, comunica Alboraia amb Puçol, i té un total de 38,26 km.

Motes o camins vora el Barranc

Finalment, en la façana marítima, un carril bici litoral des de la parada de metro arriba fins al Barranc i circula contigu fins a Alboraia, amb un total de 10,5 km. Elements de connexió A més de les infraestructures lineals, són també importants els elements puntuals que permeten creuar el Barranc i donar continuïtat funcional a aquestes vies. Els ponts i passarel·les (pont de Campos i el “dels Carros” a Alboraia, o el del “Trenet” i el de l’Ermita a Almàssera, entre altres) que han fet possible superar la barrera física que ha suposat aquest llit al llarg del temps per a la població d’aquest territori. També són una oportunitat com a punts elevats d’observació, des d’on obtindre vistes àmplies del paisatge que dibuixa el Barranc.

Connexió amb la Via Xurra

51


2 PER QUÈ UN PLA? Vies pecuàries Altres vies de comunicació importants són les vies pecuàries, representació del passat transhumant, del trasllat del bestiar de les terres interiors fins al litoral. De major rellevància, resulta la carrerassa del Barranc del Carraixet que va ser classificada com a via pecuària en data 7 de maig de 1975. El traçat d’aquesta via pecuària discorre seguint el llit del Barranc del Carraixet, des de Bétera fins al municipi d’Alboraia i la seua zona costanera. En alguns trams la colada està delimitada interiorment per les façanes posteriors de les edificacions. En l’actualitat aquest espai és utilitzat pels usuaris de Tavernes, Almàssera, Bonrepòs i Alboraia com a lloc d’oci i per a realitzar activitats esportives. A través d’aquesta via pecuària es connecten el paisatge muntanyenc de la serra Calderona, amb els paisatges agrícoles de l’Horta Nord de València i el paisatge litoral de les platges d’Alboraia. Al llarg del seu traçat es poden percebre diversos recursos paisatgístics que presenten certa rellevància dins del paisatge en el qual s’insereixen: Ermita dels Peixets (Alboraia), Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats i cementeri dels Ajusticiats (Tavernes), etc.

Carrerassa del Carraixet, Tavernes Blanques

Altres vies pecuàries a destacar són la Carrerassa Meliana-València, l’Assagador d’Albuixech, l’Assagador de Sagunt, Carrerassa camí de Sagunt, Carrerassa camí de Montcada, Carrerassa de Llíria, Carrerassa Nàquera-Montcada. Xarxa d’itineraris i rutes a peu o bici Aquest territori compta així mateix amb una xarxa de senders senyalitzats i rutes temàtiques per a posar en valor tots els elements singulars i els diferents paisatges (Font. Ajuntaments, Mancomunitat del Carraixet). Es comenten algunes: Ruta 1. Paretetes dels Moros-Barranc En terme de Montcada, la ruta circular creua el Barranc dues vegades i també té trams paral·lels a ell. Pel camí es pot observar el jaciment de

“les Paretetes dels Moros”, una vil·la rústica romana (segle I a. de C.- III d. de C.) on es conserven estructures visibles dels banys de l’època. Ruta 2. València-Barranc del Carraixet- Parc Natural de la serra Calderona Un total de 88 km de distància componen aquesta ruta circular que recorre la major part del Carraixet, des d’Alboraia fins al Pic Tristany, situat al Parc Natural de la serra Calderona. Ruta 3. Alboraia- Ermita dels Peixets Inicia la seua ruta en la CV-311, en el seu encreuament amb la carretera de “les Vinyes”. Segueix per aquesta carretera en direcció a la mar, creua la V-21 per davall i finalitza a “l’Ermita dels Peixets”.


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Ruta 4. Camí del Gaiato S’inicia a la CV-311, a 200 m al nord del Barranc, segueix un itinerari que discorre per un camí tradicional, de l’horta. Després de 2 km, finalitza a la V-21, que connecta amb el Barranc per una via de servei. Ruta 5. Trinxeres i subterranis de la Guerra Civil (Montcada-Sant Isidre de Benaixeve) Ruta circular, d’uns 8 km, on es visiten trinxeres, búnquers i subterranis que la Guerra Civil espanyola va deixar a Montcada (Sant Isidre de Benaixeve). Exactament, en el paratge conegut com “Mas Blau”, on hi ha una masia modernista abandonada amb aquest mateix nom. Ruta 6. Montcada i l’Horta Ruta des de l’estació SeminariCEU, circular, d’uns 7 km. Durant el recorregut, es pot observar un antic “rajolar”, l’antiga Fàbrica de la Seda de Vinalesa, el Molí (pertany als molins medievals hidràulics de l’Horta valenciana) i el Castell d’Alfara del Patriarca. Ruta 7. Coves del Tòs Pelat (Montcada) Ruta circular de 8,5 km aproximadament. S’inicia a l’estació

Seminari-CEU, passa pel poblat ibèric emmurallat del Tòs Pelat, Bé d’Interés Cultural (BIC) que es troba als termes municipals de Bétera i Montcada. Ruta 8. Montcada-Foios Uns 5 km recorren aquesta ruta lineal que comunica tots dos municipis, creuant el Barranc. Inicia al carrer Major de Foios i el recorre fins al camí de Rafelbunyol, pel qual creua el Barranc, passa per Alfara del Patriarca i finalitza a Montcada. Ruta9. Bonrepòs-Almàssera-Tavernes Blanques Ruta circular, amb una distància de 6 km aproximadament. S’inicia a la CV311 a l’altura d’Alboraia, continua per la part de Tavernes Blanques més propera al Barranc seguint el mateix camí creua pel pont de l’Ermita (CV3002) i arriba a Almàssera. Ruta 10. Bétera-Torre en Conill-La Conarda És una ruta circular d’uns 9 km que s’inicia a Bétera, prop del Carraixet, envolta el municipi pel nord-est i recorre tota l’Horta arribant a les urbanitzacions de Torre en Conill i la Conarda.

Ruta 11. Bétera-Olocau Ruta circular de 37 km que uneix tots dos municipis per dues vies possibles. Una de les parts de la ruta coincideix amb la CR-333, carril bici que comunica Bétera amb Olocau, que disten uns 15 km. Si s’inicia a Bétera per la CR-333, circula pel nord del Carraixet, creua el Barranc de Pedralvilla, el Carraixet i arriba a Olocau. Ruta 12. Els rajolars (Alfara-Foios) Ruta 13. Horta Vella (Bétera) Des de l’estació de Bétera comunica el nucli urbà amb l’antic assentament romà de l’Horta Vella. Ruta 14. Camins del Carraixet (itinerari intermunicipal) Recorregut de 12,5 kilòmetres que enllaça els municipis d’Alfara del Patriarca, Montcada, Foios, Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell i posa en valor els principals elements patrimonials.

53


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.3 Potencials

N

Lloma Llarga CV-31

5

Polígon Industrial del Bobalar

A-7

e B. d

Lloma de Foios

t

aixe

rr l Ca

R8

Séquia de M

El Pla de l’Hereu

ontcada

Polígon Industrial dels Vents

CV-31

5

R12

R1

R4

R6

Torre Bofilla

Lloma de les Masies

R7

Montcada Urbanització Les Masies

Benifaraig

Lloma de Santa Bàrbara La Providència CV-310

Alfara del Patriarca

Lloma dels Mollons

Rocafort

Plànol

[02_05] MOBILITAT Llegenda

Carril bici Camí del Carraixet

Rutes Camí rural Xarxa ferroviària (tren i metro)

Carreteres Carrers Carreteres secundàries

P Aparcament públic Parades de metro Parades d’autobús

Ponts Encreuaments dins del Barranc


TERRITORI CARRAIXET

N

DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Cuiper Roca

Platja de Meliana

V-21

Albalat dels Sorells

Mar Mediterrani Port Sa Platja

Foios

Platja d’Alboraia

FGV

Via

R4 Xur

ra

l

nyo

lbu

e Raf

CV-311

rt -

opo

Aer

00

CV-3

Vinalesa

R9

Almàssera

Bonrepòs i Mirambell

R2

R3

xet

ai arr

lC

de B.

Platja dels Peixets

Platja de la Patacona

Alboraia

V-21

Meliana

CV-311

Carpesa

Tavernes Blanques

5

-31 CV

València 3

1,5

0

km

55


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.3 Potencials

Serra Calderona

Olocau

Puntal dels Llops

N

B. d’Olocau

Penya Roja

Crebantada de la Seu La Canyada del Comte Lloma de les Clotxes

de

arra

ixet

d Pe

el C

B.

B. d

Urbanització La Torre de Portaceli

Urbanització Pedralvilla

CV-333

Urbanització Els Pinars

a

vill

ral

el Pla de l’Arenal

el Pla de la Perla

Marines l’Escaló

CV-

Urbanització La Lloma Llarga

25

Lloma Llarga

el Pla dels Aljubs

Plànol

[02_05] MOBILITAT Llegenda

Carril bici Camí del Carraixet

Rutes Camí rural Xarxa ferroviària (tren i metro)

Carreteres Carrers Carreteres secundàries

P Aparcament públic Parades de metro Parades d’autobús

Ponts Encreuaments dins del Barranc


TERRITORI CARRAIXET

N

DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

B.

CV-3 31

de

B. de Porta Co

era

eli

0

31 CV-

Urbanització El Brucar

qu

R11

R2

Polígon Industrial El Pla

CV-333

R13

ixet

B.

arra del C

astelló

ova de C

ra-Vilan

FGV Béte

CV-310

la Lloma de la Creu

Bétera R10

6

El Pla dels Aljubs

33 CV-

la Lloma del Mas

la Lloma de Calderer

Mas de la Torre d’en Conill

3

1,5

0

km

57


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.3 Potencials

Visibilitzar un territori. Descobrir la cultura El Carraixet és, a més d’un corredor verd, un eix de connexió cultural i històric. En el seu àmbit es poden trobar nombrosos elements que formen part del patrimoni cultural, com elements hidràulics, etnogràfics, arquitectònics (religiosos, civils, militars), arqueològics (jaciments); i paratges naturals, agrícoles, que són, al seu torn, recursos d’interés visual i paisatgístic. A continuació, es mostra una breu descripció dels més representatius i vinculats al Barranc del Carraixet. Patrimoni hidràulic El funcionament d’indústries accionades per l’energia hidràulica a la comarca de l’Horta va aconseguir importància fins a mitjan segle XIX a causa de la relació existent entre la demanda dels seus productes per a una població en creixement i la possibilitat d’obtenció de la font d’energia relativament fàcil per a moure les seues màquines. Entre els elements que formen part del patrimoni hidràulic, existeixen, séquies, motors, sifons, aqüeductes, fonts… etc. vinculats amb el paisatge agrícola.

Séquia de Bofilla El sistema de regadiu tradicional de la Séquia de Bofilla abasta els terrenys de la comarca del Camp del Túria, i en el seu tram final, algunes propietats establides a l’Horta. Es tracta del canal encarregat d’irrigar els cítrics localitzats en el sector septentrional de Montcada, del Bordellet, compresos entre el Barranc del Carraixet i el nucli urbà. Rega així mateix els camps emplaçats en les partides del Pont Sec i el Pla de Foios, situats a l’esquerra del Barranc. El canal principal disposa d’una longitud d’uns 2.100 metres pel terme

municipal de Montcada, que arriba fins al seu partidor. Vinculats a la séquia apareixen el braç de la Campana i el braç Nou. Reial Séquia de Montcada La Séquia de Montcada és la primera de les séquies de l’Horta i, junt amb els set sistemes hidràulics que formen el Tribunal de les Aigües, delimita l’Horta històrica de València. Naix en la part nord del riu Túria en terme de Paterna i arriba fins a Puçol després de recórrer més de 32 km. Al seu pas pels termes municipals, dins de l’àmbit del Carraixet, destaquen

Séquia de Montcada al seu pas per Vinalesa

Font: Patrimoni hidràulic del Baix Túria: L’Horta de València.(2007), Inventari General del Patrimoni Cultural http://www.ceice.gva.es/web/patrimoniocultural-y-museos/ y Hermosilla, J.(2007) “El patrimonio hidráulico del Bajo Turia: L’Horta de València”. Volumen 9º.


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

elements del patrimoni etnogràfic com el Molí Nou, el Molí dels Frares i el Molí del Roll a Foios; l’antiga Fàbrica de la Seda a Vinalesa; el Molí de Montcada i el Molí d’Alfara. El perímetre de reg dominat per la séquia s’eixampla entre Godella i Alfara, tenint com a límit el Barranc del Carraixet. Motor de Moròder (Montcada) El reg per extracció i elevació s’emplaça en el sector meridional del nucli urbà del municipi de Montcada, en la partida de Moròder, pròxim a Sant Isidre de Benaixeve. L’artefacte s’encarregava d’explotar el subsòl, un motor a vapor la construcció

del qual data de principis del segle XX. Es continua conservant actualment la xemeneia d’evacuació de gasos. Cano del Carraixet Es tracta d’un gran sifó estés, que permet el pas de les aigües de la Reial Séquia de Montcada a l’altre costat del llit del Barranc, entre Alfara del Patriarca i Vinalesa. Posseeix una longitud de 177,10 m, construït per la Comunitat de regants de la Reial Séquia de Montcada l’any 1632, i possiblement és una de les obres d’enginyeria hidràulica privada més important de terres valencianes durant aquells anys.

Cano del Carraixet. Vinalesa-Alfara

A partir d’aquest punt geogràfic, és freqüent l’aparició d’aigua en el llit del Barranc, que va fent-se cada vegada més abundant fins a la seua desembocadura marina a prop de l’Ermita dels Peixets, ja en terres d’Alboraia. Tradicionalment, les aigües d’aquest últim tram van ser aprofitades per al reg dels Francs i Extremals de Rascanya, a través de sénies o els populars assuts del Carraixet. A més, el Cano permet seguir mantenint la mateixa cota d’altura en l’altre costat del seu recorregut. Fins a la seua construcció, l’obstacle que suposava el Barranc se superava mitjançant una mota de terra que el creuava i sobre la qual discorria el canal. Aleshores, les esporàdiques, però en ocasions violentes, avingudes del Carraixet produïen grans desperfectes; aquesta situació, que impedia, mentre es reparaven els danys, el reg dels camps situats al nord, va tractar de solucionar-se de manera definitiva amb el sifó. El Cano va servir també als transeünts que creuaven a peu el Barranc per a dirigir-se a Alfara, o viceversa.

59


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.3 Potencials

Partidor de la Fila (Vinalesa) Des del marge dret de la Reial Séquia té la funció de desviar part del cabal cap a la Séquia de la Fila per a regar les hortes de Vinalesa, les Cases de Bàrcena, Foios, Meliana i Almàssera. Una comporta d’alumini, fixada a dos engranatges de ferro, fa pujar la làmina d’aigua de la Séquia principal. El mecanisme de la comporta es troba dins de la caseta. En temps de Jaume I l’espai que hi ha davant, conegut actualment com la Devesa, servia per a guardar el ramat del senyor o del veïnatge, i alhora, actuar com una reserva forestal immediata a les cases del poble i el castell senyorial.

El Paretó és un mur de protecció amb tallamars, finançat pel Col·legi del Corpus Christi, institució que ostentava la senyoria del poble. Es va bastir perquè pretenia protegir l’entorn del Molí d’Alfara i les hortes properes que periòdicament s’inundaven en les revingudes del Carraixet. El projecte inicial era construir un mur que arribarà fins a la Séquia de Montcada, però la conclusió de l’obra haguera perjudicat Vinalesa i Foios. Està catalogat com a Bé de Rellevància

Local (BRL). Més cap al present, molta gent encara recorda l’any 1949, quan una espectacular avinguda es va emportar el pont de la carretera de Barcelona i va causar diverses víctimes mortals. Unes obres de canalització recent, excessivament dures en el tram baix, van ser realitzades per a impedir futurs desbordaments. (“Camins del Carraixet”). Roll del Carraixet (Vinalesa) El Roll del Carraixet, documentat des del 1416, rep aquesta denominació per discórrer paral·lel al Barranc homònim. Rega els espais meridionals dels termes de Vinalesa i de Bonrepòs

Paretó d’Alfara (Alfara del Patriarca) Altres elements de gran rellevància són els de defensa front avingudes. Des de segles arrere, les seues aigües desbordades han portat sovint la tragèdia als pobles de la comarca. Un testimoni patrimonial de primera mà d’aquests episodis són les restes del Paretó d’Alfara, obra d’enginyeria del segle XVIII, construïda per a la defensa del poble d’Alfara.

El Paretó d’Alfara

Roll del Carraixet


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

i Mirambell. El creixement urbà sobre els espais propers al Barranc ha suposat la necessitat de variar el traçat d’aquesta séquia i procedir al seu reco­ briment en alguns trams. Sobre el seu caixer va existir un molí, hui desaparegut, però del qual queda constància en la toponímia urbana (”Camins del Carraixet”). Llengües d’Alboraia – Almàssera i caseta de Costers (Tavernes Blanques) Es tracta d’un dels partidors fonamentals de la Séquia de Rascanya, que a més té la funció de repartir aigua de forma proporcional entre les dues poblacions del final d’aquest sistema hidràulic, Almàssera i Alboraia, de les quals rep el nom. Els seus orígens són de l’època medieval islàmica anterior a la conquesta cristiana del segle XIII. Ha sigut objecte de reparacions al llarg de tota la seua història, però l’essencial de la seua estructura física i disposició es manté com a l’origen.

- Assut de Filassa. -La Sénia dels Semions: xicoteta sénia que, amb tracció animal, impulsava l’aigua de reg a bancals situats a nivells superiors. - Font de la Carrasca: depòsit que recull l’aigua del brollador. - Font de Melxor: naixement d’aigua en el paratge l’Alcalà. - Galeria Drenant de l’Alcalà: de la qual s’obté l’aigua de reg de l’Horta de les Macollades. S’emmagatzema en la Bassa de l’Amara. -Llavador de la Bassa de l’Amara.

Amb vinculació directa amb el Carraixet es troba l’Arquet, resta d’un antic aqüeducte romà que recollia l’aigua del Barranc del Carraixet. Actualment només queda un sol arc. Sistema de regadiu tradicional de la Séquia de Bofilla (Bétera) L’element hidràulic més significatiu del sistema de reg de la Séquia de Bofilla és el propi partidor, posseeix una altra fita patrimonial representativa: el sifó amb el qual se salva el Barranc del Carraixet. La Séquia de Bofilla és el canal encarregat d’irrigar els cítrics

A Olocau les antigues infraestructures hidràuliques que encara perduren són: Sénia dels Semions

61


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.3 Potencials

localitzats en el sector septentrional de Montcada, del Bordellet, compresos entre el Barranc de Carraixet i el nucli urbà. Així mateix també drena els camps emplaçats en les partides del Pont Sec i el Pla de Foios, situades a l’esquerra del Barranc. El canal principal disposa d’una longitud d’uns 2.100 metres pel terme municipal de Montcada fins que arriba al partidor. El sistema de reg s’inicia en la demarcació de Bétera, i consisteix en un aflorament natural situat a l’interior del llit del Carraixet, als límits del municipi. Des de la seua partida, la Séquia de Bofilla discorre amb rumb sud-est cap a la CV-315 de Montcada a Nàquera. En els voltants de la Torre Bofilla discorre, de manera subterrània, pel centre del Barranc del Carraixet. Quan la séquia s’uneix a la CV-315, varia el seu curs cap a una orientació nord-sud, que preval fins a arribar al Partidor de Bofilla. En aquesta obra de gestió hidràulica, el canal principal es divideix en tres noves ramificacions: el Braç de la Campana, el Braç Nou i el Braç del Cementeri.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

o la Creu d’Almàssera.

Dins de l’àmbit del Barranc del Carraixet, formen part del patrimoni arquitectònic els edificis religiosos com esglésies, com la del Rosari d’Olocau, dels Desemparats a Tavernes Blanques; ermites, com la dels Peixets d’Alboraia; palaus, com el de la Senyoria a Alfara o el Palau dels Boïl a Bétera; castells; restes arqueològiques, com els de l’Alqueria islàmica Bofilla i la seua torre, o el poblat ibèric Tòs Pelat (classificat com a Bé d’Interés Cultural (BIC)), la Vil·la romana de les Paretetes a Montcada; i altres arquitectures, com el panteó de Bétera, la casa de la cultura de Foios, la “Creueta del Barranc” de Vinalesa,

A continuació, es nomenen i descriuen alguns elements que tenen un vincle més proper amb el Barranc. Ermita dels Peixets (Alboraia) Aquesta xicoteta Ermita marinera, d’estil neogòtic, es va construir en 1907 sobre una altra més antiga, amb la finalitat de commemorar el miracle que, segons la tradició, va ocórrer en aquest mateix lloc en 1348. Compten les cròniques que el capellà rector d’Alboraia creuava el Carraixet per a portar la comunió a un morisc convers moribund. Les crescudes aigües del Barranc van fer que el sacerdot caiguera del cavall, perdent

Ermita dels Peixets


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

en l’aigua les Sagrades Formes. El miracle es va produir quan aquestes, més tard, van emergir en la boca d’uns peixos, en la desembocadura del Barranc, per a depositar-les en el calze que portava el capellà. Creueta del Barranc En 1949, les forces de la natura colpejaren de nou els fèrtils camps de l’Horta i els seus pobles, però una vegada més, com sempre, Vinalesa en va eixir indem­ne: Sant Honorat o la privilegiada situa­ ció geogràfica. Una creu de terme, al costat del Riu Sec, deixa memòria del potencial destructiu del Carraixet.

Església del Rosari (Olocau) És un edifici d’estil toscà, dels segles XVII i XVIII. Derruïda l’antiga mesquita, i amb motiu de les noces de Margarita de Vilaragut i Castellví, filla del Comte Alonso de Vilaragut, el 6 de juliol de 1628, va començar la construcció de la nova església. El recorregut per la nau central presenta una sèrie de pintures murals del segle XIX. La façana, d’estil toscà, refeta en 1920, mostrava elements ceràmics, una rosassa que s’obria a la nau central i estava coronada per una torre de dues campanes. En 1909 es va substituir aquesta torre per l’actual campanar, on es conserva una

campana del segle XIV coneguda com “dels albaets”, perquè sonava en morir un xiquet xicotet. Aquesta campana es va portar a Olocau en 1935, procedent de la Cartoixa de Portaceli. Casa de la Senyoria (Olocau) El que hui coneixem com a conjunt de la Casa de la Senyoria és una realitat arquitectònica que ha sigut construïda al llarg dels segles i en ella trobem una torre de probable origen romà utilitzada com a defensa d’una alqueria islàmica i aprofitada després com a casa senyorial, de la Baronia primer i després del Comtat de la Vall d’Olocau, format pels actuals pobles d’Olocau, Marines i Gàtova. El conjunt és també conegut popularment com el Castell. Una casa de la Senyoria que va anar transformant-se fins que va ser arruïnada al final del segle XVII. El 1796, va ser reedificada de nou pels Fenollet i en 1805 la comtessa Simforosa Crespí de Valldaura, Vda. del comte Dídac de Fenollet i Vallterra, va realitzar les últimes modificacions, al convertir-la en part en la seua residència d’estiu.

Casa de la Senyoria (Olocau)

63


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.3 Potencials

Ermita de la Nostra Senyora dels Sants Innocents i Màrtirs de la Verge dels Desemparats (Tavernes Blanques) Se situa al marge dret del Barranc del Carraixet, davant del pont que el creua en la vella carretera de Barcelona. Va ser erigida sobre el terreny que prèviament va ocupar un recinte funerari, l’anomenat cementeri de desemparats, destinat a donar sepultura als quals morien en places o camins sense que el seu cos fóra reclamat per ningú.

cementeri data del segle XV i la seua autoria correspon, igual que succeeix amb l’Ermita, a la Confraria dels Sants Màrtirs de València, encarregada del seu manteniment en l’actualitat. Resulta qüestionable referir-se a aquest recinte dels Ajusticiats com a cementeri, ja que la seua funció no

Ermita de Sant Joan (Bonrepòs i Mirambell)

Baptista

Es troba en la placeta de l’Ermita, en el nucli urbà de Mirambell. Data del segle XVII, i va ser construïda sobre l’antiga mesquita islàmica de l’antiga localitat. Restaurada recentment, posseeix un bon estat de conservació. Sobre la porta d’arc hi ha un panell ceràmic amb la imatge del sant i la llegenda.

El seu origen es remunta a l’any 1447 i va ser construïda per la Confraria dels Sants Màrtirs Innocents de València, per a soterrar al costat d’ella als ajusticiats i desemparats (en el jardí situat davant del temple, a l’altre costat de la carretera, es penjava la gent).

Alqueria islàmica Bofilla (Bétera) L’origen de l’Alqueria de Bofilla és de mitjan segle XI, com a lloc d’habitació i defensa del qual no queden restes. Posteriorment, quan les incursions almohades del nord d’Àfrica, es construiria un recinte fortificat amb una torre, un albacar i un recinte murat. La planta de tot el recinte és rectangular.

L’actual construcció, no obstant això, és recent, al voltant de 1935 i se situa sobre l’antic cementeri a causa de la necessitat d’ampliar la secció de la carretera de Barcelona i retirar l’alineació. Cementeri dels Ajusticiats (Tavernes Blanques) Situat darrere de l’Ermita dels Desemparats. La construcció del

va ser realment la de donar sepultura a cadàvers, sinó que en aquest lloc el que existia eren uns penjolls dels quals penjaven als ajusticiats, quedant els seus cossos exposats a l’aire lliure, fins que es consumien i les seues restes queien, bé al Barranc o bé a un depòsit allí existent.

Ermita dels Desemparats

En les estructures de l’alqueria es va utilitzar la fàbrica de maçoneria per a


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

igualar el terreny rocós per a després continuar en la part superior dels murs amb fàbrica de tapiera. La torre és l’únic element que queda en peus d’aquesta alqueria, conservant la seua altura original.

Torre Bofilla (Bétera) La torre defensiva de Bofilla, es troba al costat de l’albacar, és l’únic element que es conserva. Té una altura de 16,50 metres. La planta és quadrada tenint en la seua base 6 metres de costat decreixent en altura. A l’interior presentava quatre plantes que en l’actualitat han desaparegut. Tenia una terrassa en la part superior de la que queda algun merlet. L’accés a la torre es troba en la cara nord, i en altura respecte al nivell del sòl. Al costat de la torre i adossat a la mateixa per l’est es troba l’albacar del qual no es tenen restes de construccions a l’interior. Els murs estan realitzats en la part baixa amb

Jaciment Alqueria Bofilla

maçoneria, i la part superior amb fàbrica de tapiera. Jaciment del Tòs Pelat (Montcada) Antic poblat ibèric emmurallat de Tòs Pelat, un Bé d’Interés Cultural (BIC) que es troba als termes municipals de Montcada i Bétera. Data dels segles VI a l’IV a. de C., va ocupar una xicoteta lloma immediata a la plana litoral valenciana i al Barranc del Carraixet, i a pocs quilòmetres del litoral mediterrani, conformat llavors per marjals i llacunes. Gràcies a la seua posició, entre les grans ciutats d’Edeta i Arse, va exercir un paper d’intermediació comercial entre ambdues.

Torre Bofilla

65


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.3 Potencials

S’ha excavat el front d’una gran muralla que el delimitava amb torres, un sector de grans habitatges i part d’un carrer. La muralla i les cases es van construir segons les tècniques tradicionalment ibèriques. Els aixovars indiquen que a les cases es van dur a terme tasques de teixit, metal·lúrgiques,etc. Vil·la romana (Montcada)

de

les

Paretetes

La vil·la de les Paretetes dels Moros, dins de la partida del Bordellet del terme municipal de Montcada, s’instal·la sobre un promontori d’aproximadament 40 m.s.n.m. plantat en l’actualitat de garroferes i ametllers. Aquest jaciment arqueològic va ser una vil·la. De les estructures visibles destaquen les que pertanyen a una xicoteta instal·lació termal. Les investigacions en la vil·la han proporcionat una mostra de fragments ceràmics que abasten des del s.I aC al s.III dC tals com restes ibers, les típiques sigil·lades hispàniques i àmfores tripolitanes. Ací es va trobar l’únic testimoni de presència romana a Montcada. Va aparéixer en la partida del Bordellet en 1880, però actualment està desaparegut. Es tractava d’una inscripció funerària sobre pedra calcària de la zona, de forma rectangular.

Poblat emmurallat del Puntal dels Llops (Olocau) El poblat ibèric del Puntal dels Llops és un assentament del segle V aC ubicat en un dels estreps meridionals de la serra Calderona. Està situat al cim d’un promontori a 427 m sobre el nivell del mar i a més de 150 m sobre el pla, amb àmplia visibilitat sobre el territori del Camp de Túria i el corredor del Barranc de Carraixet que dóna pas al nord. L’assentament conté una muralla i una torre que el defineixen com una xicoteta fortalesa de 960 metres quadrats. Junt amb altres similars, va formar part del sistema defensiu i de vigilància del territori de la ciutat d’Edeta (edetans) i és considerat un dels millors exemples de talaia d’època ibèrica. L’estructura interna del poblat és senzilla i funcional: es tracta d’un conjunt de 17 habitacions que s’obren a un carrer central que recorre longitudinalment tot l’assentament.

que es poden visitar en l’actualitat, s’han identificat com a part dels banys termals de la gran vil·la rústica romana que, pel que sembla, va existir en aquest lloc, destacant entre altres estructures les termes i la natatio o piscina, que ocupa més de 60 m2. PATRIMONI ETNOGRÀFIC Entre els elements que pertanyen al patrimoni etnogràfic del Carraixet, existeixen barraques, “rajolars”, alqueries, molins vinculats a l’activitat econòmica d’aquest territori. Els

‘rajolars’

són

els

fumerals

Horta Vella (Bétera) El jaciment s’estén sobre una gran àrea, al marge dret del Barranc del Carraixet, entre camps i séquies de reg, algunes de les quals són aqüeductes romans aprofitats al llarg del temps. Les restes constructives visibles i

Rajolars o fumerals


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

industrials, vestigis de la història industrial, construccions singulars de rajola ceràmica que hui ja són objecte de protecció patrimonial. Destaquen el rajolar del Grauer a Alfara, rajolar la Regional a Foios, etc.), alqueries (Alqueria del Pi), molins (com el Molí d’Alfara) o l’antiga Fàbrica de la Seda (Vinalesa). Fumeral del Grauer (Alfara) Bé de Rellevància Local de fust serpentejant influenciat per l’art decó. Els fumerals formen part del paisatge i són testimoni de l’activitat industrial del passat. Alfara fou un centre productor de rajola de primera qualitat fins a les darreries del segle XX.

cada costat de la porta. A l’andana s’obrin quatre finestres. L’alqueria tenia coberta amb teulada a dues aigües i corral a la part posterior (Centre d’Estudis de l’Horta Nord). Molí d’Alfara (Alfara del Patriarca) D’origen medieval, està situat entre les partides del Puntarró i el Cano. De mitjans de segle XVII i durant tres segles va ser propietat feudal del Col·legi del Corpus Christi de València. Fins i tot les ordenances de la Reial Séquia de Montcada citen que l’any 1767 va funcionar com almàssera. Al segle XIX es diversificà dedicant part de la producció a l’arròs, aleshores va arribar a tindre fins a nou moles: huit farineres i una arrossera (“Camins del Carraixet”).

Antiga Fàbrica de la Seda (Vinalesa) Excepcional exemple d’arquitectura preindustrial que va integrar a la perfecció la funcionalitat de l’edifici amb l’originalitat de les seues formes. Es tracta d’un conjunt de naus dispostes al voltant d’un pati central. És un dels escassos exemples que es conserven de les primeres implantacions industrials a València i està protegida com a BRL. Així mateix, forma part de la Ruta de la Seda i gaudeix d’una reconeguda influència històrica i documental. Destaquen també dins del patrimoni les vies pecuàries anteriorment esmentades.

Alqueria del Pi Algunes fonts la daten al segle XVI, d’altres al XVII. De totes maneres aquest edifici, catalogat com a Bé de Rellevància Local (BRL), va suposar la consolidació primerenca de les cases de dues crugies al camp valencià. Edifici orientat a l’est, de dues plantes el cos principal. Porta amb arc de mig punt al centre fet amb carreus de pedra, sobre la que es trobava l’escut nobiliari. Eren de destacar les dues finestres enreixades obertes una a

Molí d’Alfara

67


2 PER QUÈ UN PLA? 1.2.3 Potencials

Trinxeres Les trinxeres de la Guerra Civil espanyola, situades a Bétera i Montcada, en aquesta zona són fortificacions repartides que fins ara han estat abandones. Les trinxeres formen part de la línia defensiva Puig-Carasols que s’estén des del Puig fins al riu Túria travessant els municipis de Riba-roja de Túria i Bétera i col·locades estratègicament amb la finalitat de controlar els camins i les carreteres que es dirigien a València. Destaquen aquelles més prop del Barranc com la del Mas Blau (Montcada) i més allunyada la del Corral del Quirro a Bétera. PATRIMONI NATURAL Dins de l’àmbit del Carraixet, formen part del patrimoni natural el Mirador del Salt (Alfara del Patriarca), el paratge natural del “Clot de la Caldera” (Almàssera), la Carrasca centenària del Penyot, el “pi dels tres barrancs”, el Junqueral i el paratge natural del Pla de Colom (Bétera), el paratge natural de la Manguilla (la Pobla de Vallbona), el paratge natural del “Tòs Pelat” (Montcada), el paratge natural “Puntal dels Llops” i “Penya Roja” (Olocau), la Devesa i el Pi de l’Anell exemplar de 20 metres d’alçària i més de 40 anys, no

Carrasca del Penyot, Bétera

protegit però amb gran valor social (Vinalesa); el paratge dels Peixets (Alboraia). I, per descomptat, el Parc Natural de la serra Calderona, origen del Barranc del Carraixet.

més antigues que es coneixen a Olocau corresponents als primers temps de l’Edat dels Metalls. Prop d’ella es veuen restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.

El Paratge Natural Municipal “La Manguilla”, va ser declarat l’any 2011, i està localitzat al terme municipal de la Pobla de Vallbona, limitant amb els municipis de Bétera i Serra, a la província de València. El paratge comprén una superfície de 10,8 ha. Aquest paratge està influenciat per la serra Calderona, espai molt pròxim. La Penya Roja és l’espai on es van trobar les restes arqueològiques

Paratge la Manguilla


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÃ&#x2019;RIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

La Calderona, Olocau

69


2 PER QUÈ UN PLA? Recursos territorials en l’àmbit del Barranc del Carraixet PATRIMONI HIDRÀULIC

Llengües de Miracle-Gaiato ALBORAIA

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

PATRIMONI ETNOGRÀFIC

Ermita dels Peixets Ermita de Vilanova Ermita de Sant Cristòfor Església de Ntra. Sra.de l’Assumpció Església de Santa Bàrbara

Cal Calderer Barraca del Roto Barraca del Coix de Navarro Alqueria El Machistre (Museu de l’Orxata) Escorxador d’Alboraia

Castell de la Senyoria ALFARA DEL PATRIARCA

Paretó d’Alfara Cano del Carraixet

Casa de la Serena

ALMÀSSERA

Partidor de les Llengües de Barres

Església Parroquial del Stm. Sacrament Creu coberta Capelleta dels “Peixets”

BÉTERA

PATRIMONI NATURAL

Paratge dels Peixets

Rajolar de la Regional Molí d’Alfara

Mirador del Salt

Museu de l’Horta

Clot de la Caldera Clot de Fretxina

Església de Sant Bartomeu

Castell Palau dels Boïl Restes arqueològiques de l’alqueria islàmica de Bofilla i Torre

Séquia de Bofilla

Carrasca centenària del Penyot (Arbre monumental d’interés local) Pi dels tres barrancs

Vil·la romana de l’Horta Vella Ermita de la Divina Pastora Església de la Immaculada Concepció Panteó del Marqués de Dosaigües

El Barranquet

BONREPÒS I MIRAMBELL

Reial Séquia de Montcada

Ermita de Sant Joan Baptista Ermita del Pilar Església Parroquial de la Verge del Pilar Església de Santa Clara

FOIOS

Partidor del Roll Motor de Ramonet

Església de l’Assumpció de la Mare de Déu

Paratge Natural Protegit Pla de Colom

Molí del Roll

Ermita del Crist de la Sang Casa de la Cultura

Font: Patrimoni hidràulic del Baix Túria: L’Horta de València.(2007), http://www.ceice.gva.es/web/patrimonio-cultural-y-museos/brl Bé d’Interés Cultural (BIC)

Bé de Rellevància Local (BRL)

Torre Bofilla

Creu d’Almàssera

Reial Séquia de Montcada a Vinalesa


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

PATRIMONI HIDRÀULIC

Poblat Ibèric emmurallat del Tòs Pelat Església de Sant Jaume Apòstol Calvari i Ermita de Sant Sebastià

LA POBLA DE VALLBONA

MONTCADA

OLOCAU

TAVERNES BLANQUES

VINALESA

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

PATRIMONI ETNOGRÀFIC

Catxerulos

Quadrat de Montcada Derramador del Bordellet Cano i derramador del Pont Sec Partidor de la Séquia de Bofilla Sifó del braç de la Campana Motor i bassa de Moròder Reial Séquia de Montcada

Paretetes dels Moros

Ermita de Santa Bàrbara Església de Sant Jaume Palau dels Comtes de Ròtova Seminari

Mas de Moròder

Font de la Carrasca Font de la Salut Sènia dels Semions Assut de la Filassa Bassa de l’Amara Bassa de l’Horta del Molí Presa d’Olocau

Església de la Verge del Rosari Casa de la Senyoria del Comtat d’Olocau Castell del Reial Poblat emmurallat del Puntal dels Llops Aqüeducte romà de l’Arquet

Llavador municipal Bassa de l’Amara

Llengües d’Alboraia-Almàssera Cano del Barranc (Carraixet) Aqüeducte del Braçal de l’Estrela Motor de Mirambell Cano del Carraixet Roll del Carraixet Reial Séquia de Montcada Quadrat dels Alcavons Partidor de la Séquia de la Fila

Séquia de la Mosquitera(Benifaraig) VALÈNCIA (BENIFARAIG I Roll dels Frares (Benifaraig) Pou de Sant Pere (Benifaraig) CARPESA)

Patrimoni cultural. Ermites

Molí de Montcada

Poblat Ibèric emmurallat del Tòs Pelat

Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats

Mas Blau i trinxeres

PATRIMONI NATURAL Paratge Natural Municipal de la Manguilla

Paratge natural del “Tòs Pelat”

Paratge natural del “Puntal dels Llops” Penya Roja i Castell del Reial Les Macollaes

Cementeri dels Ajusticiats

Església de la Santíssima Trinitat Creu del Barranc

Reial Fábrica de la Seda

Ermita de Santa Bàrbara

Fumerals

Pi de l’Anell de la Devesa

Església Parroquial de Sant Honorat Bisbe d’Arle

Casa de la Serena (Benifaraig) Església de Santa Maria Magdalena (Benifaraig) Església de Sant Abdó i Senén (Carpesa)

Patrimoni hidràulic

Alqueria del Pi (Cases de Bàrcena) Cementeri de Carpesa Cementeri de Benifaraig

Reial Fàbrica de la Seda, Vinalesa

71


2 PER QUÈ UN PLA? N

Lloma Llarga

CV-31

5 Polígon Industrial dels Vents Polígon Industrial del Bobalar

A-7

El Pla de l’Hereu

el B. d

et raix

Car

Lloma de Foios

CV-31

5

Lloma de les Masies

Torre Bofilla

Montcada

Alfara del Patriarca

Urbanització Les Masies

Benifaraig

Lloma de Santa Bàrbara La Providència CV-310

Lloma dels Mollons

Rocafort

Plànol

[02_06] PATRIMONI Llegenda

Carreteres Carrers Carreteres secundàries

Patrimoni etnogràfic

Patrimoni arquitectònic

Patrimoni hidràulic

Patrimoni natural


TERRITORI CARRAIXET

N

DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

Cuiper Roca

Platja de Meliana

V-21

Albalat dels Sorells

Mar Mediterrani Port Sa Platja

Foios

Platja d’Alboraia

Meliana FGV

Platja dels Peixets

l

nyo

lbu

e Raf

CV-311

rt -

opo

Aer

Almàssera Bonrepòs i Mirambell

lC

de B.

xet

ai arr

Platja de la Patacona

Alboraia

V-21

00

CV-3

Vinalesa

CV-311

Carpesa

Tavernes Blanques

5

-31 CV

València 3

1,5

0

km

73


2 PER QUÈ UN PLA? N

Olocau

Puntal dels Llops

Crebantada de la Seu la Canyada del Comte Lloma de les Clotxes

CV-333

de

arra

ixet

d Pe

el C

el Pla de l’Arenal

a

vill

ral

Mas del Capellà

Urbanització Pedralvilla

Urbanització Els Pinars

B.

B. d

Urbanització La Torre de Portaceli

el Pla de la Perla

Marines l’Escaló Urbanització La Lloma Llarga

CV25

Lloma Llarga

Plànol

[02_06] PATRIMONI Llegenda

Carreteres Carrers Carreteres secundàries

Patrimoni etnogràfic

Patrimoni arquitectònic

Patrimoni hidràulic

Patrimoni natural

el Pla dels Aljubs


TERRITORI CARRAIXET

N

DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

B.

CV-3 31

de qu

B. de Porta Co 31 CV-

Polígon Industrial El Pla

0

Urbanització El Brucar

era

eli

Horta Vella

CV-333

CV-310 FGV

ixet

B.

arra del C

la Lloma de la Creu

Bétera Junqueral

6

el Pla dels Aljubs

33 CV-

la Lloma del Mas

la Lloma del Calderer

Mas de la Torre d’en Conill

3

1,5

0

km

75


A


BIBLIOGRAFIA I FONTS D’INFORMACIÓ


A BIBLIOGRAFIA I FONTS D’INFORMACIÓ AGUILAR, P. (2002). Cambios del suelo y régimen hídrico en la Rambla del Poyo y el Barranc de Carraixet.Universitat de València. ALONSO GARCÍA, ENRIQUE y LOZANO CUTANDA, BLANCA [2006]: Diccionario Ambiental. Colección Diccionarios. ALVA. H., coord. FRANCÉS, F. (2017) TFM: Influencia de los cambios históricos del uso del suelo en el régimen hídrico del Barranco del Carraixet. ALMUDÉVER, R. (2012) TFC: Análisis de los cambios de la vegetación del Barranco del Carraixet debidos a las obras de encauzamiento entre la carretera de Foios y Bonrepós y Mirambell.

APARICIO, J.V. Y ANDRES, C. (2007). Patrimonio hidráulico del bajo Túria. (pp. 366367) Universitat de València. AYUGA TÉLLEZ, F. [2001]: Gestión sostenible de paisajes rurales. Ed. Mundi Prensa, Madrid. BESÓ ROS, ADRIÀ [1995]: Arquitectures Rurals disperses en el Paisatge Agrari de Torrent. ed. Fundación Caja del Mediterráneo. Diputación de València. BIOT GIMENO, CARMEN [1998]: La agricultura ecológica, alternativa para la preservación de la Huerta de Valencia. Serie Estudis. Generalitat Valenciana. Conselleria d’ Agricultura, Pesca i Alimentació. València. BLASCO, M. C.; MARTÍNEZ, F. J. (2014). Huertos urbanos municipales: experiencias de proyecto urbano y paisaje. Valencia: Universitat Politècnica de València. BURRIEL DE ORUETA, EUGENIO [1971]: La Huerta de Valencia. Zona sur. Estudio de Geografía Agraria. Ed. Institución Alfonso el Magnánimo y Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia. BUENDIA, J. L. S. (1972). El Barranc del Carraixet. Estudio granulométrico y morfométrico. Cuadernos de Geografía, (10), 67–92.

CAVANILLES, A.J. (1795). Observaciones sobre la historia natural, geográfica, agricultura, población y frutos del Reino de Valencia (pp 140-150).

CAMARASA, A. Mª. (1995). Génesis de crecidas en pequeñas cuencas semiáridas. Barranc del Carraixet y Rambla del Poyo, MOPU-Confederación Hidrográfica del Júcar. CAMARASA, A.Mª; LÓPEZ, J.M., MATEU, J. (2008). Vulnerabilidad. Caso estudio Carraixet. CAMARASA, A.Mª; SORIANO, J. (2007). Cambios en los usos del suelo y producción de escorrentía en ramblas mediterráneas: Carraixet y Poyo (1956-1998. Boletín de la A.G.E. N.º 44 - 2007. Catálogo de Actuaciones. 2015. Plan de Acción Territorial de carácter sectorial sobre prevención del Riesgo de Inundación en la C.V Catálogo de Paisaje Tavernes Blanques. Plan General de Ordenación Urbana de Tavernes Blanques. Mancomunitat del Carraixet. Camins del Carraixet, 2019. Dirección General de Cooperación y Solidaridad. La Agenda 2030: Hoja de ruta para ciudades y pueblos de la Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana. DEL REY AYNAT, J.M. [2005]: Lugares… una selección de textos, proyectos y obras en torno al tiempo y al lugar. Colección Memorias Culturales. Ediciones Generales de la Construcción. Valencia. DÍAZ, MANUEL Y FRANCISCO GALIANA [1996]: Estudio Paisajístico de la Huerta de Valencia. Ed. Ajuntament de València. FINES, K. D. [1968]: "Landscape Evaluation: A research project in East Sussex", Regional Studies, Vol. 2. Pergamon Press.

GARCÍA, TOMAS [1996]: Usos del suelo y medio ambiente en un entorno periurbano: la comarca de l’Horta de València. Premio Bancaixa iniciativas sobre el Medio Ambiente, València. GARCÍA GÓMEZ, JAVIER, director [2001]: El papel de l’Horta en el área metropolitana de Valencia. Medidas que garanticen su futuro sostenible. TOMO I; TOMO II. Jornadas en la Universidad Menéndez y Pelayo de Valencia, 11-13 de Julio de 2001. Valencia. GARCÍA GÓMEZ, JAVIER [1979]: La contaminación de las acequias de la Huerta de Valencia. Ed. Del Cenia al Segura. GENERALITAT VALENCIANA [2005]: El Consejo de Hombres Buenos de la Huerta de Murcia y el Tribunal de las Aguas de Valencia. Candidatura para su proclamación como obras maestras del patrimonio oral e inmaterial de la humanidad. Ed. y coordinación Dr. Gral. de Cultura de la Consejería de Educación y Cultura de la Región de Murcia. Dr. Gral. de Patrimonio Cultural Valenciano de la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte de la Generalitat Valenciana. GENERALITAT VALENCIANA [1998]: El suelo como recurso en la Comunidad Valenciana. Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports. GINER BOIRA, VICENTE [1995]: El Tribunal de las Aguas de Valencia. Ed. Javier Boronat, Valencia. GLICK, THOMAS [2003]: Regadío y sociedad en la Valencia medieval. Biblioteca Valenciana. Colección Histórica/Estudios. Generalitat Valenciana. GÓMEZ LOPERA, F. y otros [1996]: Estudio de las necesidades de recursos hídricos, capacidad y disponibilidades del medio físico en la ciudad de Valencia. Ed. Ajuntament de València. GUINOT RODRÍGUEZ, ENRIC [2004]: L’Horta de València i les séquies del Tribunal de les Aigües. Informe presentado al Consell Valencià de Cultura. Valencia, 7 de abril 2004.


TERRITORI CARRAIXET DOC.I MEMÒRIA INFORMATIVA DEL PL A DIRECTOR DEL CARRAIXET

GUARNER, L. (1974). Valencia, tierra y alma de un país. LEY 5/2014, DE 25 DE JULIO, de la Generalitat, de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje, de la Comunitat Valenciana, así como el instrumento de planificación territorial contenido en la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana (aprobada por el Decreto 1/2011, del Consell). LÓPEZ, J. ET ORTEGA, L.(2010) Actuaciones en cauces naturales: compatibilización con el desarrollo sostenible.

Urbana (BOE-A-2015-11723). RUIZ ALVARADO M., coord. ANTEQUERA J., (2014) Agricultura periurbana: la visión analítica y las percepciones desde el territorio. El caso de estudio de la unidad territorial Malgrat de Mar y Palafolls, en el delta del Río Tordera (Provincia de Barcelona, Comarca del Maresme).Proyecto. Universidad Politécnica de Cataluña ETSAV - Diputación de Barcelona ROSELLÓ VERGER, VICENÇ M. [1995]: Geografia del País Valencià. Ed. Alfons el Magnànim, València.

LÓPEZ GÓMEZ, A. [1964]: “Riegos y cultivos en las Huertas Valencianas”. Cuadernos de Gegrafía, 1, pp. 1-23.

ROSELLÓ VERGER, VICENÇ M. y otros [1988]: La Comarca de L’Horta. Àrea metropolitana de València. Ed. Generalitat Valenciana. Conselleria d’Administració Pública.

MARCO, J.B. (2013). Estudio de la inundabilidad para la adecuación a la revisión del Plan General de Ordenación Urbana de Valencia.

ROSELLÓ VERGER, VICENÇ M. [1969]: El litoral valencià i el medi físic i humà. Ed. L’Estel. València.

MCHARG, IAN L. [1967, 2000]: Proyectar con la Naturaleza. Gustavo Gili. Barcelona.

SALES, V (2016) Usos del agua en espacios agrarios periurbanos: las huertas al norte de la ciudad de Valencia. IX Congrés ibèric de Gestiò i Planificació de l’Aigua.

MILLED, M. (2013). Barranco del Carraixet. Renaturalización y Urbanización del Barranco del Carraixet: Almàssera – Tavernes Blanques. MIRA, JOAN FRANCESC y otros [1985]: Temes d’Etnografia Valenciana. Ed. Institució Alfons el Magnànim. València. PASCUAL AGUILAR, J. A. [2001]: Cambios de usos del suelo y régimen hídrico en la rambla de Poyo y el Barranc de Carraixet (Tesis doctoral). Universitat de València. Facultat de Geografia i Història. PAT HORTA VALENCIA. Memoria informativa. Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. PÉREZ, R. (2006) Aspectos del mundo rural romano en el territorio comprendido entre los ríos Túria y Palancia.Servicio de investigación prehistórica. Diputación de València. Núm. 106 REAL DECRETO LEGISLATIVO 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación

SÁNCHEZ, J. [1987]: “Los suelos”. Publicado en El medio Ambiente en la Comunidad Valenciana, pp. 45-49. Generalitat Valenciana. TEUTONICO, JEANNE MARIE Y FRANK MATERO. [2003] Managing Change: Sustainable Approaches to the Conservation of the Built Environment. Getty Conservation Institute. Proceedings Series. Philadelphia, Pennsylvania. TORIBIO FERIA, J.M. et al. (Depto. de humanidades. Universidad Pablo de Olavide, Sevilla) [2005]: “Los planes de ordenación del territorio como instrumentos como instrumentos de cooperación”. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles nº39. TORTOSA, F. [1995]: Actividades humanas y medio ambiente en el Área Metropolitana de València. Un estudio cartográfico (Tesis doctoral inédita). Universitat de València. VVAA [2002]: Paisaje y Ordenación del Territorio. Fundación Duques de Soria y

Consejería de Obras Públicas y Transportes, Sevilla. VVAA [2001]: Aigua i paisatge. El territori valencià i els recursos hídrics. Catàleg de l'exposició. Ed. Jardí Botànic. Universitat de València. VERDÚ, MIGUEL y F. JAVIER GARCÍA [1994]: “Avifauna agrícola de la Huerta de Valencia”. Publicado en Seminario Internacional Sobre La Huerta de Valencia. Organizador: Pedro J. Salvador Palomo. Ayuntamiento de Valencia. Plan Verde. VVAA. (2011) Cuaderno de Resúmenes del I Encuentro estatal de Grupos de Consumo y de productos agroecológicos del Proyecto Biolmed Benetússer (Valencia), 26 y 27 de febrero de 2011. SEAE (Sociedad Española de Agricultura Ecológica, Sociedad Española de Agroecología). VILLANOVA HERNÁNDEZ, ALICIA [1999]: Planificación y Diseño de Corredores Verdes de Valencia. Serie Estudis. Generalitat Valenciana. Conselleria d’ Agricultura, Pesca i Alimentació. Valencia. ZOIDO NARANJO, FLORENCIO (Universidad de Sevilla) [2003]: “Un nuevo horizonte para la geografía en los estudios y aplicaciones sobre el paisaje”. Banco de Buenas Prácticas en Geografía, nº1, mayo 2003. (http://www.geografos.org/BOLETIN/banco/ INTRODUCCION.htm).

79


PLA DIRECTOR DEL BARRANC DEL CARRAIXET

TERRITORI CARRAIXET PDC DOCUMENT I. MEMÃ&#x2019;RIA INFORMATIVA DEL PLA DIRECTOR DEL CARRAIXET

Profile for cercle

01_PDCARRAIXET_MEMORIA INFORMATIVA  

01_PDCARRAIXET_MEMORIA INFORMATIVA  

Profile for cercle3
Advertisement