02_PDCARRAIXET_PROCESO DE PARTICIPACIÓN PÚBLICA

PLA DIRECTOR DEL BARRANC DEL CARRAIXET

TERRITORI CARRAIXET PDC DOCUMENT II. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DEL PL A DIRECTOR DEL CARR AIXET

IMPULSA

EQUIP REDACTOR CERCLE, Territorio, Paisaje y Arquitectura Coop. V. Coordinació: Ignacio Díez Torrijos, enginyer agrònom, màster en paisatge.

Equip de treball: Vanessa Calabuig Tormo, enginyera agrònoma, màster en paisatge.

Anna Bonet Asensi, arquitecta, màster en paisatge.

Patricia Sánchez Giménez, enginyera en geodèsia i cartografia.

Maria Carratalà, llicenciada en oceanografia.

TERRITORI CARRAIXET PDC DOCUMENT II. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DEL PL A DIRECTOR DEL CARR AIXET

DOCUMENTS DEL PLA DIRECTOR DEL BARRANC DEL CARRAIXET Maig 2020

DOC. I. MEMÒRIA INFORMATIVA DOC. II. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DOC. III. PROPOSTES DOC. IV. PROGRAMES DOC. V. PLÀNOLS

TERRITORI CARRAIXET DOCUMENT II. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DEL PLA DIRECTOR DEL CARRAIXET

Pg

2.1 BALANÇ DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ

2.2 ACCIONS DESENVOLUPADES

03

17

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU

2.4 CONCLUSIONS DEL PROCÉS

25

_55

2.1

BALANÇ DEL PROCÉS

2.1 BALANÇ DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ El present document arreplega els resultats del procés de participació pública del Pla Director del Barranc del Carraixet. S’apunten a continuació algunes qüestions referents a la metodologia, implicació dels diferents actors socials en el procés participatiu TERRITORI CARRAIXET i el seu balanç.

Els canals de participació han sigut fonamentalment tres: l’espai web de Territori Carraixet, els espais o activitats obertes programades, en aquest cas els tallers, i les entrevistes realitzades amb els tècnics municipals i amb experts i agents d’altres administracions o serveis implicats, com és la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el servei de carreteres de la Diputació de València o el Servei de Mobilitat de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori que està desenvolupant el projecte de l’Anell Verd

Metropolità de València, a més d’una jornada de presentació del projecte.

L’objectiu dels tallers de participació ha sigut crear espais de reflexió al voltant del futur del Barranc, donar a conéixer els objectius i principals línies d’acció preliminars i les propostes plantejades, així com analitzar noves propostes, millores o modificacions.

S’estima que van assistir al voltant d’unes 71 persones entre les diverses jornades itinerants que s’han desenvolupat. D’altra banda, han col·laborat, mitjançant la realització de reunions tècniques, un total aproximadament de 20 persones.

4 TALLERS

Els tallers de participació es van desenvolupar en quatre municipis triats per la seua ubicació en el territori, Bétera representant a la zona alta del Barranc i pròxima a Olocau i la Pobla de Vallbona, Vinalesa en el tram mitjà, pròxima a Foios, Alfara del Patriarca, Montcada; Bonrepòs i Mirambell, en el tram mitjàbaix i per proximitat amb Carpesa, Benifaraig, Almàssera i finalment Alboraia, a la desembocadura, prop de Tavernes Blanques.

TERRITORI CARRAIXET

PÀGINA WEB

CONSULTA MUNICIPIS

Dins de la fase I, el procés s’ha desenvolupat en una primera etapa de treball tècnic amb municipis (A) i una altra oberta a la ciutadania amb tallers coordinats amb els municipis (B)

En quin moment estem?

Inici Procés de participació

Fi Procés de participació

PDC CARRAIXET

FASE 1

FASE 0 Fase prèvia

PDC CARRAIXET

FASE 2

Desenvolupament del Pla de Participació

Redacció del PDC Carraixet DOC

DOC.INICI PARTICIPACIÓ

PARTICIPACIÓ PÚBLICA

A Consulta municipis

B Participació ciutadania

RESULTATS DE LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA

DOC

ESBORRANY PP PLA DIRECTOR PDC CARRAIXET B. CARRAIXET

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

5

2.1 BALANÇ DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ Enfocament metodològic El procés de participació TERRITORI CARRAIXET ha tingut per objectiu involucrar a la ciutadania en la formulació i disseny del nou Pla Director del Barranc del Carraixet, donant a conéixer el contingut del mateix amb un llenguatge clar i senzill, garantint el lliure accés als documents i generant un espai de reflexió col·lectiva en el qual s’han formulat propostes que han anat enriquint i donant més definició a la proposta del futur Pla Director.

Per a optimitzar el treball dut a terme durant els quatre tallers realitzats en cadascuna de les localitzacions, es van dissenyar una sèrie de dinàmiques participatives que han permés la reflexió sobre el paisatge i l’entorn del Carraixet.

Els resultats obtinguts i els suggeriments expressats s’han utilitzat per a validar i matisar el Pla. Els tallers han emprat tres dinàmiques de treball que han sigut denominades: “Racó de les imatges”, “Visualitat del paisatge” i “Racó cartogràfic”. L’objectiu ha sigut obtindre una reflexió des d’una escala més àmplia i general per arribar a una reflexió més concreta amb la proposta del projecte davant.

Enquesta de visualitat del paisatge. Qüestionari de percepció del territori. Visió d’escala major.

S’analitzen les preferències del llocs o elements més apreciats, menys apreciats, dels llocs o elements de referència visual, més freqüentats.

Racó de les imatges. A través d’un qüestionari i d’unes imatges del Barranc del Carraixet en els seus diferents trams obtenim una aproximació a les preferències visuals de les persones.

Racó cartogràfic. A través dels plans de propostes es va demanar l’aportació de propostes concretes o millores sobre la cartografia existent explicant i detallant on i per què.

enquesta paisatge

racó cartogràfic

Els assistents dividits en grups (quan el nombre de persones era major) van anar recorrent aquestes taules de treball i de manera individual van realitzar una sèrie d’activitats.

Els materials que s’han emprat per a cadascuna de les taules de treball van ser els següents:

A continuació es mostra el material emprat en les dinàmiques desenvolupades als tallers.

racó de les imatges TERRITORI

CARRAIXET

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

ENQUESTA VISUALITAT PAISATGE Explorar i reflexionar sobre el paisatge i el territori del Carraixet

PERCEPCIÓ DEL PAISATGE DEL B. CARRAIXET

RACÓ DE LES IMATGES Explorar visualment l’entorn més pròxim del Carraixet

PREFERÈNCIES VISUALS DEL BARRANC I EL SEU ENTORN MÉS PRÒXIM

RACÓ CARTOGRÀFIC Sobre la proposta cartogràfica, validació i enriquiment amb propostes concretes

VALIDAR I MILLORAR PROPOSTES PRELIMINARS

7

2.1 BALANÇ DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ Enquesta de visualitat. Contingut 1. LLOCS MÉS APRECIATS al voltant del Barranc del Carraixet.

Llocs, espais o elements importants pel seu interés cultural, patrimonial o

PÀG. 26-27

ambiental al voltant del Barranc.

PÀG. 28-29

Llocs, espais o elements que estan en mal estat, mal conservats al voltant del Barranc.

2. LLOCS MENYS APRECIATS al voltant del Carraixet.

3. LLOCS REPRESENTATIUS. Vistes i punts d’observació destacats al territori del Carraixet.

PÀG. 30-31

Imatges i/o elements representatius del Barranc.

4. LLOCS MÉS FREQÜENTATS al voltant del Barranc.

PÀG. 32-33

Itineraris, camins que sols freqüentar per a passejar, córrer, anar amb bici, tant diàriament com en altres moments d’oci, i aquells llocs de trobada que sols visitar.

5. REFERÈNCIES PAISATGÍSTIQUES al voltant del Barranc.

PÀG. 34-35

Propostes de millora 6. Millora del paisatge.

7. Millora de la mobilitat.

Fites o recursos que servisquen de referència visual o orientació al Barranc.

PÀG. 46

Zones o elements per a millorar la qualitat ambiental, paisatgística i visual.

Possibles connexions amb espais naturals, culturals, urbans, elements singulars, etc.

8. Millora de l’ús públic.

Fa referència a possibles llocs que puguen incorporar-se com a nodes, punts de trobada, punts d’interés, estacions, etc.

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Racó de les imatges. Contingut Consultar panell de fotografies.

1. Seleccionar les 5 imatges que més li agraden.

PÀG. 36-37

Consultar panell de fotografies.

2. Seleccionar les 5 imatges que menys li agraden.

PÀG. 38-39

3. Triar 3 imatges que li agradaria trobar-se en el futur al Barranc.

Consultar panell de fotografies.

4. Triar 3 imatges que no li agradaria trobar-se en el futur al Barranc.

Consultar panell de fotografies.

PÀG. 40-41

PÀG. 42-43

5. Quins elements milloren la imatge del paisatge? Indicar: Aigua, vegetació palustre-ribera, arbrat, patrimoni, agricultura, vores urbanes, altres.

PÀG. 44

6. Quines coses degraden més el paisatge? Indicar: Runes i abocaments, baixa qualitat de l’aigua, actuacions molt dures al Barranc -canalització de formigó, escullera, absència de vegetació, segellat del ferm -asfaltat de camins-, presència d’impactes visuals -torres elèctriques, tanques publicitàries-.

PÀG. 45

9

2.1 BALANÇ DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ 01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

Racó de les imatges. Panell de selecció.

11

2.1 BALANÇ DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ Balanç de participació Del total de les 71 persones que han participat en els tallers, el 60% corresponen a homes i el 40% a dones residents als municipis de l’àmbit del projecte majoritàriament (Bonrepòs i Mirambell, Alboraia, Almàssera, Vinalesa, Bétera, Tavernes Blanques, Olocau).

La franja d’edat més representativa ha sigut la compresa entre els 46-60 anys, seguida dels 31-45 i els 19-30 anys.

ASSISTENTS TALLERS

BÉTERA VINALESA

10

BONREPÒS I MIIRAMBELL

En el cas dels municipis, s’han mantingut 8 reunions en les que han participat al voltant de 23 persones, 11 han sigut homes i 12 han sigut dones.

20

ALBORAIA

17

TOTAL 70

60

55

9

50

19-30

45

20

40

31-45

35

27

30

46-60

25

10

20

61-75

15

5

10

Més de 75

71 5

0

Franges edat

24

10-18

nº participants 40%

60%

0

10

20 varons

Distribució dels assistents segons franges d’edat

30

40

50

60 dones

70

Distribució dels assistents segons gènere

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

TALLER DE PARTICIPACIÓ UN PROJECTE PER A MILLORAR EL PAISATGE, LA MOBILITAT I L’ÚS PÚBLIC A L’ENTORN DEL BARRANC DEL CARRAIXET, MITJANÇANT LA PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA

DIJOUS

15

NOVEMBRE

19:00h ALBORAIA CENTRE D’ACTIVITATS MUNICIPAL c/Portalet núm 8 planta 1

TERRITORI

CARRAIXET De la Calderona al mar

¡ PA R T I C I PA !

Col·labora

Organitza

www.territoriCARRAIXET.es +INFO 96 3380306

Medi Ambient

TALLERS DE PARTICIPACIÓ UN PROJECTE PER A MILLORAR EL PAISATGE, LA MOBILITAT I L’ÚS PÚBLIC A L’ENTORN DEL BARRANC DEL CARRAIXET, MITJANÇANT LA PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA

DIMARTS

25

SETEMBRE

18:00h BÈTERA Edifici “CA NEBOT” C/ Estació Nº5

Material utilitzat per la difusió

TERRITORI

CARRAIXET De la Calderona al mar

¡ PA R T I C I PA !

Col·labora

www.territoriCARRAIXET.es +INFO 96 3380306

Ajuntament de Bètera

Organitza

Medi Ambient

13

2.1 BALANÇ DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ S’han obtingut 55 enquestes de visualitat del paisatge, 58 enquestes de preferències visuals mitjançant fotografies i 43 enquestes sobre la proposta de cartografia del projecte.

ENQUESTES VISUALITAT 55

Els exercicis proposats s’han realitzat de manera individual i en alguns casos conjuntament.

BÉTERA VINALESA

Cada qüestionari ha sigut codificat amb un codi alfanumèric per a donar anonimat a les persones que han participat (ex.

E1_nº fa referència a L‘Enquesta de Visualitat, E2_nº fa referència al Racó de les Imatges i E3_nº fa referència al Racó cartogràfic).

BONREPÒS I MIRAMBELL ALBORAIA TOTAL 50

55

60

70

50

55

60

70

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

A l’apartat de resultats s’indicarà entre parèntesis aquesta codificació quan es faça referència a alguna frase o discurs anotat durant el procés.

RACÓ DE LES IMATGES 58

RACÓ CARTOGRÀFIC 43

BÉTERA

BÉTERA

VINALESA

VINALESA

BONREPÒS I MIRAMBELL

BONREPÒS I MIRAMBELL

ALBORAIA

ALBORAIA

TOTAL

TOTAL

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

70

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

15

2.2

ACCIONS DESENVOLUPADES

2.2 ACCIONS DESENVOLUPADES Aquest apartat arreplega les diferents activitats realitzades descrites de manera operativa.

Jornada de presentació del projecte El 6 de març de 2018, al Saló de Plens de l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell, es va organitzar i va desenvolupar la jornada de presentació del projecte TERRITORI CARRAIXET a la qual van ser convidats els representants de les diferents administracions implicades en aquest: Ajuntament d’Olocau, Bétera, la Pobla de Vallbona, Montcada, Alfara del Patriarca, Foios, Vinalesa, Bonrepòs i Mirambell, Carpesa (València), Benifaraig (València), Tavernes Blanques, Almàssera, Alboraia, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, així com de la Diputació Provincial de València.

Es va fer una presentació del document d’inici previ on s’analitzava el territori, els conflictes i les propostes preliminars, així com l’estructura i desenvolupament del pla de participació pública.

Representants de les administracions i equip redactor en la jornada de presentació

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Consulta als municipis Amb l’objectiu d’aconseguir el màxim consens possible amb tots els municipis inclosos al Pla es van desenvolupar reunions tècniques de treball amb els ajuntaments. Per a organitzar les reunions es va contactar amb el personal tècnic municipal amb competències al medi ambient, territori, urbanisme,

DATA

mobilitat, etc., i es va remetre l’esborrany del document en format digital juntament amb un qüestionari previ de treball. Les reunions es van mantindre durant els mesos d’abril, maig i juny de 2018.

mantingudes amb les administracions locals.

A continuació, es detallen les dates, assistents, lloc de les reunions

LLOC

MUNICIPIS PARTICIPANTS

12 d’abril 2018

Ajuntament de Bétera

Bétera i Olocau

12 d’abril 2018

Ajuntament de la Pobla de Vallbona

La Pobla de Vallbona

26 d’abril 2018

Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa

26 d’abril 2018

Ajuntament de Montcada

Montcada i Alfara del Patriarca

17 de maig 2018

Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell

Bonrepòs i Mirambell

12 de juny 2018

Ajuntament d’Alboraia

Alboraia i Tavernes Blanques

12 de juny 2018

Ajuntament d’Almàssera

Almàssera

18 de juny 2018

Alcaldia de Carpesa

Carpesa i Benifaraig (València)

19

2.2 ACCIONS DESENVOLUPADES Tallers de participació ciutadana

01 ACCIÓ

TALLER DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

DATA

FASE

25 de setembre 2018 Casa Nebot. Bétera 18:00 hores Procés de participació pública

Nº ASSISTENTS

24 persones

PARTICIPANTS

Associació de Veïns de Bétera, Col·lectiu Bòbila (Alfara del Patriarca), Associació Cultural Macarella (Bonrepòs i Mirambell), Olocau Viu, Acció Ecologista Agró, representants dels consistoris, i persones a títol individual.

DESCRIPCIÓ

Aquest va ser el primer dels tallers realitzats. La convocatòria va tindre bona acollida entre la ciutadania i els assistents van mostrar interés cap al projecte. El taller va començar amb una breu presentació del document d’inici, i els objectius i línies estratègiques, i a continuació es van iniciar les dinàmiques de treball. Aquestes dinàmiques porten una part important de reflexió i treball individual al voltant de cartografies, qüestionaris i fotografies del projecte. Per a una millor organització es va dividir als assistents en tres grups que van anar girant i van anar treballant en els tres “espais o racons”.

LLOC HORA

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

02 ACCIÓ

TALLER DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

DATA

FASE

26 de setembre 2018 Saló de Plens. Ajuntament de Vinalesa 18:00 hores Procés de participació pública

Nº ASSISTENTS

10 persones

PARTICIPANTS

Ateneu Montcada de l’Horta, Associació de Veïns de Vinalesa, Associació de Jubilats i Pensionistes de Vinalesa, Associació Cultural de Dones, Mancomunitat del Carraixet i persones a títol individual.

DESCRIPCIÓ

És el segon dels tallers realitzats. A la convocatòria assisteixen menys persones de les esperades, no obstant això, els assistents mostren interés cap al projecte i ganes de col·laborar. El taller comença amb una breu presentació del document d’inici, i els objectius i línies estratègiques, i a continuació s’inicien les dinàmiques de treball. En el cas de Vinalesa en trobar-nos amb un grup més reduït es decideix no subdividir-lo en grups i treballar conjuntament. Aquestes dinàmiques porten una part important de reflexió i treball individual al voltant de cartografies, qüestionaris i fotografies del projecte.

LLOC HORA

21

2.2 ACCIONS DESENVOLUPADES 03 ACCIÓ

TALLER DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

DATA

3 d’octubre 2018 Centre Cívic de Bonrepòs i Mirambell

LLOC HORA FASE

18:00 hores Procés de participació pública

Nº ASSISTENTS

20 persones

PARTICIPANTS

Acció Ecologista Agró, Associació Cultural Macarella (Bonrepòs i Mirambell), Associació artísticcultural Peloki, Compromís per Alboraia, Compromís per Almàssera, AAVV Benimaclet-horts urbans, Associació Cívica i Cultural Àgora (Tavernes Blanques) i persones a títol individual.

DESCRIPCIÓ

És el tercer dels tallers realitzats. La convocatòria té bona acollida entre la ciutadania i els assistents van mostrar interés cap al projecte i ganes d’aportar millores i propostes. El taller va començar amb una breu presentació del document d’inici, i els objectius i línies estratègiques, i a continuació es van iniciar les dinàmiques de treball. Aquestes dinàmiques han portat una part important de reflexió i treball individual al voltant de cartografies, qüestionaris i fotografies del projecte. Per a una millor organització es va dividir als assistents en tres grups que van anar girant i treballant en els tres “espais o racons”.

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

04 ACCIÓ

TALLER DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

DATA

15 de novembre 2018 Centre d’Activitats Municipals (Llar del Jubilat). Alboraia

LLOC HORA FASE

18:00 hores Procés de participació pública

Nº ASSISTENTS

17 persones

PARTICIPANTS

Veïns i veïnes d’Alboraia, representants polítics de grups polítics del consistori així com d’associacions com AAVV de Port Saplaya, AAVV del Centre Històric d’Alboraia, AMPA CEIP Cervantes, Rius amb Vida, entre d’altres.

DESCRIPCIÓ

Aquesta sessió va ser l’últim dels tallers de participació realitzats dins del procés de participació.

Van ser convocats els diferents col·lectius i associacions i va comptar amb una bona acollida entre la ciutadania. La jornada es va desenvolupar seguint la mateixa metodologia que els anteriors tallers territorials: es va iniciar amb una breu presentació del document d’inici, objectius i línies estratègiques i a continuació es van desenvolupar les dinàmiques de treball (enquesta de paisatge, racó cartogràfic i racó de les imatges).

23

2.3

RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU 2.3.1 Consulta als municipis A continuació, es comenten les qüestions més reiterades durant el procés de consulta als municipis i altres més puntuals que han sigut expressades i que donen més definició a les futures propostes.

Respecte als conflictes els agents consultats han expressat de manera contínua la falta de neteja del Barranc tant d’enderrocs com altres tipus de residus, així com de vegetació invasora (piteres, canyes, tabac).

S’identifiquen zones en concret on es produeixen aquest tipus d’incidència més visiblement.

304 en la zona de la Séquia de Montcada hi ha un gual que en èpoques de fortes pluges es queda inundat i a vegades impracticable, a més l’encreuament és perillós perquè no hi ha espai per als vianants. En altres punts, com el tram final del Barranc, s’apunta l’encreuament perillós de l’antiga carretera de Barcelona entre Tavernes Blanques i Bonrepòs i Mirambell o l’encreuament de les vies del metro entre Almàssera-Alboraia.

L’estat del ferm d’alguns camins (ex. Vinalesa, Carpesa, Bonrepòs i Mirambell) és un altre dels conflictes detectats.

A la zona alta del Barranc, al seu pas per Olocau i cap a Bétera, la falta de neteja de masses forestals suposa un problema pel possible risc d’incendis, i en el cas dels abocaments també suposa un problema pels riscos front avingudes i inundacions.

Durant les entrevistes amb els tècnics municipals s’han escoltat propostes de millora que a continuació es reflecteixen segon els tres eixos del Pla.

La vigilància i control en tot l’entorn del Carraixet per a evitar aquest tipus d’actuacions és també una qüestió que preocupa i es planteja com necessària.

Respecte a les propostes per a la millora del paisatge en general s’incideix en la prioritat de dur a terme actuacions de neteja i millora del Barranc, en totes les zones localitzades on existeixen abocaments, residus. Així mateix, en zones on ha proliferat la canya (Arundo donax) dur a terme actuacions de

Els problemes de mobilitat són també reiterats, al llarg del Barranc s’indiquen els més conflictius. En el cas d’Alfara del Patriarca i Vinalesa, l’encreuament del Barranc amb la CV-

EIX 1. Propostes de millora del paisatge.

retirada d’aquest element vegetal en zones prioritàries com a la vora urbana d’Olocau, l’entorn de Bétera o entre Bétera-Montcada-Alfara.

També és proposa recuperar zones ambientalment interessants com l’espai de les Basses creat per la Séquia de la Mina a Montcada (Pont Sec) que ara està degradat i amb molta vegetació invasora.

S’anoten com actuacions específiques els següents suggeriments: a Olocau la plantació d’espècies de ribera de port arbori a la vora urbana, a Vinalesa la millora de la vegetació al parc de la zona del Calvari, Almàssera, Carpesa, etc.

Com actuació conjunta s’indica la necessitat de millorar la dotació de zones d’ombra en els camins utilitzant arbrat adequat.

Es considera també important estudiar les possibilitats de tractar les actuacions de canalització d’una manera més integrada i considerant l’ús públic del mateix llit.

EIX 2. Propostes de connectivitat del nucli urbà amb el Barranc.

Resoldre els principals conflictes de mobilitat que s’han detectat es considera molt urgent, s’apunten

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

qüestions prioritàries com solucionar l’encreuament del Barranc amb les vies de metro entre Almàssera i Alboraia i es proposa un túnel o pas subterrani per a donar seguretat als vianants, senyalitzar l’encreuament en el pas de l’antiga carretera de Barcelona o instal·lar passos de vianants, també estudiar la possibilitat de posar ponts o passarel·les en punts com la CV-304 entre VinalesaAlfara, o entre Tavernes Blanques i Almàssera, o per creuar la Séquia de Rascanya. Un altre punt conflictiu és l’encreuament amb la via Xurra, que es tindria que resoldre amb una possible passarel·la.

Com a propostes concretes de connexió d’elements o espais vinculats al Carraixet, a Olocau s’apunta la connexió amb la presa com un possible punt d’observació/mirador, o connectar amb el ramal cap a la Calderona valorant l’enclavament de la Penyeta Roja. També es planteja la recuperació de l’antic safareig (llavador Bassa de l’Amara) que se situa dins del Barranc i la connexió amb rutes com la de ‘les macollaes’ (garroferes), “ruta de l’aigua”, etc.

En el cas de Bétera, se suggereix que hi haja una connexió del Barranc amb el nucli urbà, elements patrimonials com

el castell, o els jaciments de l’Horta Vella i Torre Bofilla o la connexió amb el Barranquet, Junqueral, així com amb altres rutes existents com la de l’aigua o Torre Bofilla. A la Pobla de Vallbona es fa el suggeriment de connectar amb el jaciment del Tòs Pelat i el Paratge Natural de la Manguilla perquè actualment els accessos són estrets i complicats.

Aquest espai ha sigut nomenat pels municipis més propers com un lloc interessant dins de la proposta.

Una necessitat expressada és l’accés al propi Barranc als trams canalitzats des de Vinalesa fins a Alboraia, es proposa estudiar diferents possibilitats per a poder gaudir del Barranc com es feia abans.

Durant les sessions també s’ha posat l’accent en la limitació dels vehicles en la proposta i s’ha incidit en donar la prioritat als vianants i evitar l´ús de vehicles.

EIX 3. Propostes d’ubicació de zones essencials o equipaments d’ús públic.

S’han proposat llocs per a situar possibles zones estancials, tant als trams urbans com en els trams rurals (ex. La Manguilla-Pedralvilla, la zona propera al Mas del Capellà, el tram

final del Barranquet a Bétera, el mirador del Tòs Pelat a la Pobla de Vallbona, la Séquia de Montcada i el Cano del Carraixet, el Clot de Fretxina entre Tavernes i Almàssera, l’entorn de Peixets, Pou de Sant Pere entre Benifaraig i Carpesa...).

La millora de l’estat d’elements patrimonials vinculats al Barranc i de l’entorn on s’ubiquen i la seua posada en valor es considera positiu, elements com l’Horta Vella, Bofilla (Bétera), Cano del Carraixet i la Reial Séquia de Montcada, el Molí d’Alfara, l’Alqueria del Pi, les Paretetes dels Moros, l’ermita dels Peixets, l’església dels Desemparats, etc.

La senyalització es considera important en tot el traçat del Barranc i s’han indicat punts a incloure dins de la proposta preliminar.

Altres temes transversals: Es remarca la importància de la coordinació amb la GVA, Pla de Turisme de la Mancomunitat del Carraixet i la CHX, i es planteja la necessitat de buscar un òrgan gestor de governança entre tots els agents implicats.

27

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU 2.3.2.Tallers de participació Enquesta de visualitat LLOCS O ELEMENTS MÉS APRECIATS Són aquells llocs al voltant del Barranc pels que la població té una major estima i, per tant, els més valorats.

Espais que formen part dels paisatges naturals o urbans del territori.

Els resultats mostren una clara preferència per l’entorn de la desembocadura del Barranc del Carraixet per diverses raons, per la presència d’aigua i contacte amb l’ambient marítim, pel tipus de vegetació palustre i fauna associada a aquest ecosistema (zona d’observació d’ocells) així com per elements patrimonials molt valorats com és el cas de l’Ermita dels Peixets.

Altres espais destacats pel públic assistent és el paisatge de l’Horta

que acompanya al Barranc i connecta amb aquest. Aquest paisatge queda identificat pel seu patrimoni cultural (alqueries), hidràulic (séquies, motors, etc.), camins, i la seua matriu agrícola.

I els malnoms del Carraixet en el tram final del Barranc, llocs que són utilitzats per a caminar, passejar i anar amb bici.

La ciutadania també mostra una certa estima per elements patrimonials com la Torre Bofilla, la seua alqueria situada en Bétera, o la Reial Séquia de Montcada i el Cano del Carraixet en el límit entre Montcada i Alfara del Patriarca.

valor ambiental i paisatgístic, lloc emblemàtic en el tram mitjà del Barranc.

La zona alta del Barranc des de Bétera fins a Olocau, ha sigut també nomenada encara que en menor mesura. Aquest tram es caracteritza per no estar canalitzat i mostrar un aspecte més naturalitzat, aspectes que generen valoracions positives.

Un altre lloc apreciat és el tram conegut com el Pont Sec, pel seu DESEMBOCADURA DELS PEIXETS ERMITA DELS PEIXETS VEGETACIÓ PALUSTRE I AUS PAISATGE HORTA VOLTANTS BARRANC MOTES DEL BARRANC TORRE BOFILLA-ALQUERIA ENTORN PONT SEC PART ALTA BARRANC D’OLOCAU SÉQUIA MONTCADA I CANO BARRANQUET DE BÉTERA 20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Imatge 1. Desembocadura i ermita dels Peixets.

Imatge 2. Torre Bofilla i alqueria.

Imatge 3. Espais amb vegetació palustre i aus.

Imatge 4. Paisatge d’Horta als voltants del Barranc.

29

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Enquesta de visualitat CONFLICTES DEL PAISATGE (LLOCS O ELEMENTS MENYS APRECIATS) Són aquells llocs del Barranc i del seu entorn que s’identifiquen negativament i generen rebuig degut a diverses causes com l’estat de conservació; o llocs on es produïxen superposicions d’interessos que condueixen a situacions de desequilibri i de conflicte social o paisatgístic.

de l’antiga carretera de Barcelona en Tavernes Blanques. En aquests punts es necessitaria millorar la connexió, l’accessibilitat i la seguretat viària.

El túnel sota la V-21 també ha sigut nomenat com a lloc poc apreciat per la seua falta d’il·luminació i per ser un espai que es percep com a insegur.

En els resultats es mostren tant zones de conflicte, com conflictes en concret.

Com a zones la població valora negativament la falta de connexió i de seguretat per als usuaris en dos punts, concretament en l’encreuament del Barranc amb la via del metro d’Almàssera on actualment es creua travessant les vies, i en l’encreuament

Respecte a conflictes en concret, són els abocaments i runes que han proliferat al llarg de tot el traçat del Barranc i la falta de neteja el que genera més rebuig. Aquest tipus de situacions es considera que ocasionen degradació del paisatge i de l’ambient. És amb diferència el conflicte més nomenat entre la ciutadania.

Existeixen elements que són percebuts negativament per part de la població com són els trams del Barranc que es troben canalitzats mitjançant un llit de formigó, en concret la zona urbana de Bonrepòs i Mirambell i Tavernes Blanques. L’excessiva rigidesa dels materials emprats, l’absència de vegetació i l’estat de conservació, són qüestions que generen desgrat.

Són nomenats també altres conflictes que fan referència a l’abocament d’aigües residuals al Barranc, la proliferació de plantes invasores (ex.

Arundo donax) o els impactes visuals per l’alçària d’edificacions industrials i urbanes a les vores del Barranc.

TRAMS BARRANC FORMIGONATS ABOCAMENTS I DEGRADACIÓ I FALTA DE NETEJA CREUAMENT VIA METRO ALMÀSSERA (FALTA CONNEXIÓ I SEGURETAT) CARRETERA DE BCN-PONT TAVERNES PLANTES INVASORES V-21 I TÚNEL BAIX L’AUTOPISTA ABOCAMENT D’AIGÜES RESIDUALS ALÇÀRIA EDIFICACIONS DE ZONES URBANES I INDUSTRIALS ZONES INUNDABLES ZONES SENSE VEGETACIÓ 34

32

30

28

26

24

22

20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Imatge 5. Abocaments al llarg del Barranc.

Imatge 6. Trams del Barranc formigonats i sense vegetació.

Imatge 7. Encreuament amb l’antiga carretera de Barcelona.

Imatge 8. Encreuament amb vies del metro Almàssera-Alboraia.

31

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Enquesta de visualitat LLOCS O ELEMENTS REPRESENTATIUS En aquest apartat es pretén identificar els llocs o elements que es cataloguen com icones o imatges representatives del territori, recursos que es tenen com a referència visual dins del territori.

Es consideren punts d’observació destacats i referents els ponts des d’on es poden obtindre visuals representatives del Barranc i el seu entorn com és el pont de la V-21 per les vistes cap a la desembocadura amb el mar de teló de fons juntament amb l’ermita dels Peixets, o el pont de Vinalesa cap a la Calderona, el de les Tendetes o el pont de la CV-311.

També es cataloguen com a referents visuals la Torre Bofilla i l’alqueria, i la

serra Calderona.

dels tres Barrancs (Portaceli, Nàquera, Olocau). Les zones amb vegetació palustre associada al Barranc són també representatives. L’aigua també és un element considerat rellevant anomenant-se les zones d’aigua com els tolls a Olocau o els ullals, al Barranquet de Bétera, en el tram final del Barranc o la zona humida del Pont Sec i la Mina.

La població destaca com a elements molt representatius el patrimoni cultural, etnogràfic, hidràulic i natural que apareix al voltant del Barranc al llarg del seu recorregut. Es nomena específicament l’Ermita dels Peixets, la Séquia de Montcada, el Cano i Molí d’Alfara, l’Ermita dels Desemparats a Tavernes Blanques, el jaciment de Bofilla i l’Horta Vella (termes romanes).

Les motes són considerades així mateix com a llocs d’observació de fauna molt variada.

Respecte al patrimoni natural com a elements representatius es destaca la Carrasca del Penyot i el seu promontori a Bétera, el paratge natural del Pla de Colom, el Pi de l’anell al costat de la Séquia de Montcada, o la confluència

El paisatge d’horta és un altre dels elements que forma part de l’imaginari col·lectiu vinculat al Barranc.

DESEMBOCADURA CARRAIXET PATRIMONI CULTURAL, ETNOGRÀFIC, HIDRÀULIC ERMITA PEIXETS PATRIMONI NATURAL ELS PONTS ZONES AMB AIGUA HORTA VELLA TORRE BOFILLA I ALQUERIA SÉQUIA MONTCADA-CANO-MOLÍ ALFARA BARRANC A OLOCAU I ENTORN 16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Imatge 9. Patrimoni hidràulic vinculat al Barranc.

Imatge 10. Ponts com a punts d’observació del paisatge.

Imatge 11. Trams amb aigua considerats representatius.

Imatge 12. Jaciments arqueològics com l’Alqueria Bofilla.

33

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Enquesta de visualitat LLOCS FREQÜENTATS Aquest apartat mostra els llocs del Barranc que expressen la relació vivencial de la població amb el Barranc i el seu entorn. Són itineraris, camins que la gent sol freqüentar per a passejar, córrer, anar amb bici, tant diàriament com ocasionalment, i aquells llocs de trobada que solen visitar.

Clarament són les motes o camins vora el Barranc tant a la dreta com a l’esquerra els itineraris més freqüentats per la població enquestada. Els trams més utilitzats que s’han anomenat són el camí de les Vinyes a Alboraia (la vora dreta

encara més), els camins que recorren Vinalesa, Bonrepòs i Mirambell, Tavernes Blanques, Almàssera fins a la desembocadura. El paratge dels Peixets es nomena contínuament com a espai de trobada i amb molta significació.

hi ha una continuïtat molt definida, no obstant això es cita l’entroncament dels tres Barrancs com a lloc específic.

En el cas de Bétera els espais més transitats al voltant del Barranc són, el Barranquet i l’albereda, el camí cap a l’Horta Vella i l’alqueria Bofilla, l’espai de la Carrasca del Penyot i la zona esportiva on es localitza el camp de tir amb arc.

La majoria de la gent utilitza els camins abans esmentats per a passejar, anar amb bici o córrer. Respecte al tram de Vinalesa a Bétera els usuaris fan ús de la bici de muntanya, i anomenen el Tòs Pelat.

Es fa també referència a camins que connecten el Barranc amb altres espais com l’horta o les vies ciclistes, la més important la via Xurra que creua per la CV-311 a Alboraia.

El tram de Bétera a Olocau és menys freqüentat probablement perquè no

DESEMBOCADURA-PARATGE PEIXETS MOTES O CAMINS VORA EL BARRANC BARRANQUET A BÉTERA ZONA POLIESPORTIU I CAMP DE TIR ARC BÉTERA TRAM DE BÉTERA-OLOCAU CARRIL BICI CAMINS RURALS HORTA PONT SEC CAMÍ HORTA VELLA-TORRE BOFILLA TÒS PELAT 30

28

26

24

22

20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Imatge 13. Camí de les Vinyes. Alboraia.

Imatge 14. Les zones arbrades i amb ombra són valorades positivament.

Imatge 15. Itineraris freqüentats per la gent.

Vinalesa.

Imatge 16. El paratge dels Peixets, un espai freqüentat.

35

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Enquesta de visualitat REFERÈNCIES PAISATGÍSTIQUES Amb aquesta pregunta es pretén reflexionar i identificar les fites visuals que es cataloguen com icones representatives del territori, recursos que serveixen d’orientació o referència visual dins de l’entorn del Barranc.

La fita visual més anomenada del Barranc i el seu entorn més pròxim ha sigut l’Ermita dels Peixets. Aquest element patrimonial que s’erigeix en la desembocadura del Barranc a Alboraia serveix de referent per a gran part de la ciutadania. Al mateix temps el seu entorn és un lloc de referència pels seus recursos paisatgístics, lloc d’observació d’ocells, visuals apreciades amb l’element de l’aigua com a protagonista.

En el paisatge d’horta que acompanya el Barranc es destaquen les alqueries

i altres elements patrimonials que configuren l’espai agrari i serveixen de referència paisatgística durant el recorregut. Així mateix, s’han anomenat els campanars i les ermites que apareixen puntualment i que serveixen d’orientació i per a identificar els pobles.

artificialitzat.

Els ponts han sigut també nomenats, en concret el pont de la CV-311 i el de la V-21.

A Bétera s’ha destacat com a referent visual de primer ordre, la Torre Bofilla i de segon ordre la pineda de la Pelosa.

Altres fites identificades són la silueta de la serra Calderona, que es pot observar des dels pobles de l’Horta o els elements patrimonials com el triangle que configuren el Cano, la Reial Séquia de Montcada i el Molí d’Alfara, lloc identificat com la separació d’un Barranc més natural, sense intervencions i l’altre

ERMITA DELS PEIXETS TORRE BOFILLA ALQUERIES I HORTA ERMITES I CAMPANARIS SERRA CALDERONA CANO D’ALFARA-MOLÍ -REIAL SÉQUIA DE MONTCADA PONT CV-311 16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Imatge 17. Ermita dels Peixets, fita en el paisatge.

Imatge 18. Torre Bofilla, Bétera.

Imatge 19. La Calderona, icona representativa que serveix d’orientació en el paisatge.

Imatge 20. Alqueries i horta, elements de referència visual.

37

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Racó de les imatges PREFERÈNCIES VISUALS_MÉS APRECIATS En referència a les preferències visuals de les persones que han participat en el taller, obtenen major puntuació aquelles imatges que mostren elements com l’aigua, la vegetació associada i que projecten una imatge més natural del Barranc.

La imatge que ha sigut seleccionada en més ocasions és la número 8 classificada com de preferència molt alta. Es valora la naturalitat, l’existència d’una senda acompanyada de vegetació als marges, agradable, de gran bellesa i pròxima a la Serra Calderona. També s’indica que dins d’aquesta naturalitat l’entorn mostra gran quantitat de canyes que caldria netejar i mantindre adequadament.

La número 19 també es valora molt positivament, les raons comentades són la presència d’aigua que propícia que puga habitar fauna i vegetació, el seu caràcter natural. Es percep com una imatge d’espai ambiental natural.

La número 18 fa referència a la connectivitat amb el Barranc i la possibilitat de gaudir-lo passejant.

Es valora l’existència de vegetació, l’accessibilitat i possibilitat de l’ús ciclista i de vianants.

La imatge número 5 que fa referència a la desembocadura del Carraixet i el paratge de l’Ermita dels Peixets, també ha sigut molt seleccionada.

Segons els enquestats la fotografia mostra un paisatge antropitzat però bell, apareixen elements del patrimoni cultural -l’ermita-, la desembocadura resulta d’un gran atractiu per a contactar amb l’ambient marítim.

Hi ha aigua, vegetació i transmet un ambient més natural.

La imatge 12 ha sigut seleccionada per mostrar l’ambient de muntanya i l’entorn rural, la vegetació i naturalitat.

Amb menor preferència han sigut seleccionades les imatges 1, 21 i 27, els motius expressats per part de la gent són el paisatge i la vegetació, les zones d’horta als marges, l’arquitectura tradicional i l’aigua.

PREFERÈNCIA VISUAL MÉS APRECIATS

08 19 05 18 12 01 27 45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

MOLT ALTA

19

08

ALTA

12

05

18

MITJANA 01

21

27

39

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Racó de les imatges PREFERÈNCIES VISUALS_MENYS APRECIATS Pel que fa a les imatges que han sigut seleccionades perquè generaven rebuig o desgrat entre els participants, són la 22 i la 14 les menys apreciades.

La imatge 22 representa la pèrdua de naturalitat per la completa desaparició de la zona natural i el formigonat del caixer. Aquest tipus d’actuació molt rígida genera sentiments negatius entre els enquestats.

La imatge 14 no agrada gens a la gent perquè mostra elements que oculten vistes i no s’integren en el paisatge, i perquè la via existent és només per als vehicles i no està adaptada a l’ús de vianants i ciclistes. La invasió de

plantes invasores i falta de neteja tampoc es valora positivament.

D’altra banda, les imatges que són poc apreciades són les que fan referència a l’artificialitat del caixer, absència de flora i fauna i deteriorament del paisatge (la fotografia nº2). La nº4 no obté bones valoracions perquè mostra un aspecte molt antropitzat, s’observa l’abocament d’aigües residuals i l’entorn que mostra està degradat.

brutícia per abocaments incontrolats, abandonament i falta de neteja, esterilitat del llit i absència de vegetació.

Altres imatges poc valorades (24, 10, 11, 16 i 17) són aquelles que mostren fragmentació del paisatge, estat deficient de conservació, colonització d’espècies invasores i

PREFERÈNCIA VISUAL MENYS APRECIATS

22 14 04 02 24 10 11 45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

GENS APRECIAT

22

14

MOLT POC APRECIAT

02

04

POC APRECIAT 24

10

16

17

11

41

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Racó de les imatges PREFERÈNCIES VISUALS_IMATGES DESITJABLES EN EL FUTUR Quant a les preferències visuals de la ciutadania respecte a la imatge futura del Barranc, clarament s’observa la selecció d’imatges que mostren un llit més amable i menys artificial, amb major quantitat de vegetació, d’aigua, amb sendes per a caminar, etc.

que es troben en l’imaginari de la gent (foto 18), i amb espais que posen el valor el patrimoni, que connecten ambients com el paratge dels Peixets, són també desitjades (8, 5).

La fotografia 19 ha sigut seleccionada per la presència d’aigua i per conservar un ambient més natural. Aquesta imatge seria desitjable per a una gran part de la població enquestada.

Un Barranc més accessible, on poder gaudir de zones per a caminar o anar amb bici, en contacte amb espais verds és una altra de les imatges futures

PREFERÈNCIA VISUAL IMATGES DESITJABLES

19 8 18 5 12 1 6 45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

MOLT DESITJABLE

19

18

08

05

DESITJABLE

12

01

43

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Racó de les imatges PREFERÈNCIES VISUALS_IMATGES NO DESITJABLES EN EL FUTUR Les imatges de futur no desitjables del Barranc per a la gent enquestada són aquelles que escenifiquen intervencions molt dures i poc integrades, un llit no accessible i amb un entorn degradat i poc curat.

La imatge 22 ha sigut seleccionada per la majoria dels assistents perquè mostra un caixer artificialitzat, ús de materials molt durs i creació d’un efecte barrera.

Les principals raons expressades per haver triat la imatge 14 són perquè impossibilita la convivència d’usuaris (vianants, bicis, vehicles de motor per l’estretament) i perquè no hi ha vegetació acompanyant-ho.

residuals i d’enderrocs són vistes com una imatge no desitjable en el futur.

L’absència d’ombra, de material vegetal en les motes i en el llit (arbratge, vegetació palustre, etc.) és una situació futura valorada negativament.

Tampoc estan ben considerades les barreres visuals dels polígons industrials, infraestructures viàries, urbanes, instal·lacions elèctriques, que generen distorsió visual i poca integració paisatgística.

Les zones de vessaments d’aigües PREFERÈNCIA VISUAL IMATGES NO DESITJABLES

22 2 10 14 4 11 7 45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

GENS DESITJABLE

22

MOLT POC DESITJABLE

02

10

14

04

11

17

07

23

POC DESITJABLE

16

45

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Racó de les imatges ELEMENTS QUE MILLOREN LA IMATGE DEL PAISATGE Segons l’ordre de preferència respecte als elements que milloren la imatge del paisatge, és la vegetació palustre i de ribera associada a aquest ecosistema l’element més valorat i que pot millorar la imatge del paisatge del Barranc seguit de l’aigua com a element que s’associa a un curs fluvial.

La relació vegetació, aigua, arbrat i patrimoni són elements que contribueixen a millorar la qualitat del paisatge i han sigut expressats per la ciutadania i per tant, hauran de ser considerats en les propostes futures d’intervenció al Barranc.

AIGUA VEGETACIÓ PALUSTRE-RIBERA ARBRAT PATRIMONI AGRICULTURA VORES URBANES ALTRES 28

24

20

16

12

8

4

0

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

ELEMENTS QUE DEGRADEN LA IMATGE DEL PAISATGE Segons l’ordre de preferència respecte als elements que es considera que degraden la imatge del paisatge, les runes, enderrocs i abocaments al Barranc i al seu entorn són els percebuts com agressions paisatgístiques més clares. Les actuacions molt dures com són les canalitzacions amb formigó, l’excessiva rigidesa i l’eliminació d’accessos al llit són en segon ordre els més anomenats.

D’altra banda, els impactes visuals generats per les infraestructures com torres i línies elèctriques, construccions industrials i altres elements, són considerats també com

a elements que provoquen una baixa qualitat del paisatge.

La baixa qualitat de l’aigua, l’absència de vegetació o el segellat de camins es considera que afecten menys a la imatge del paisatge.

En aquest exercici també s’enumeren altres conflictes com la falta de control de les activitats que és realitzen al voltant del Barranc (esportives, rurals, urbanes), la falta de manteniment del patrimoni, la falta de neteja i els abocadors, la presència de vehicles pels camins vora el Barranc, l’entorn de les vies del metro, els ponts de l’autovia V-21 i del ferrocarril.

RUNES I ABOCAMENTS BAIXA QUALITAT DE L’ AIGUA ACTUACIONS MOLT DURES ABSÈNCIA DE VEGETACIÓ SEGELLAT DEL FERM (ASFALTAT CAMINS) PRESÈNCIA D’IMPACTES VISUALS (TORRES I LÌNIES ELECTR. etc)

47

28

24

20

16

12

8

4

0

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Racó cartogràfic La realització d’aquest exercici ha resultat útil per a validar la proposta inicial plantejada i recollir les principals necessitats i conflictes detectats així com per a debatre i consensuar accions prioritàries.

Primerament s’expliquen les principals conclusions obtingudes d’aquest exercici, després s’ha elaborat una cartografia que serveix de recull de les propostes ciutadanes. La informació recollida s’ha sistematitzat en els tres eixos del projecte: la millora del paisatge, de la mobilitat i l’ús públic, i han quedat identificats al plànol amb tres colors diferents.

Resultats obtinguts: Respecte a les propostes de millora del paisatge destaquem el següent: Hi ha una demanda constant de neteja del Barranc en tot el seu recorregut, d’eliminació dels abocaments, dels enderrocs i en general de tots els elements que generen degradació del seu entorn. Amb frases com “És un abocador, açò és general per a tot el Barranc. Netejar-ho i arreglar-ho amb camí per a vianants i que tinga continuïtat tot el Barranc.” (E3_01) es reflecteix la necessitat de portar avant una actuació orientada en aquesta línia

de treball. En el plànol s’identifiquen zones especialment conflictives en el tram de la vora del Barranc entre Bonrepòs i Mirambell i Almàssera (Zona P.I El Braç i El Barranc), Tavernes Blanques (entorn del Palmaret Baix), Carpesa, Montcada-Alfara del Patriarca-Foios (Mas de Moròder, Pla de Foios-L’Arenal), Bétera (els tres Barrancs, el polígon industrial, etc.).

La brutícia i falta de manteniment i neteja és un conflicte generalitzat.

Es demana més vigilància i control i més actuacions sancionadores.

S’ha proposat millorar qüestions com el vessament d’aigües residuals en punts com el Palmaret Alt, la zona de l’EDAR de Bétera, d’algunes urbanitzacions entre Bétera i Montcada o en la zona final d’Alboraia.

L’eliminació d’espècies invasores ha sigut també tractada i considerada important. Hi ha una proliferació important d’Arundo donax i altres espècies invasores en diverses zones del Barranc, a Olocau, Bétera, Montcada i Alfara del Patriarca, etc.

Respecte a la conservació del patrimoni cultural, hidràulic, paisatgístic vinculat al Barranc, s’ha indicat la necessitat de recuperar elements en estat de

degradació com l’Alqueria del Pi, Cano-Molí d’Alfara per a posar-los en valor, “El patrimoni està en mal estat de conservació” (E3_10).

Respecte a l’excessiva rigidesa de les actuacions de canalització realitzades en el tram urbà de Bonrepòs i Mirambell i Tavernes Blanques es fa la reflexió de no tornar a fer-ho del mateix mode, i inclús oposar-se a possibles actuacions futures com el projecte de canalització entre Bétera i Montcada. “Volem la paralització del projecte canalització Carraixet-AlfaraBétera” (E3_11).

En referència a les propostes de millora de la mobilitat es demana en general una continuïtat ciclopeatonal per tot el Barranc, i al mateix temps hi ha qüestions molt demanades en llocs molt concrets.

Es proposa solucionar la continuïtat del pas en la confluència amb la línia de metro a Almàssera i millorar la seguretat en aquest punt. Es proposen actuacions com la construcció d’un túnel (un per cada banda del Barranc) evitant d’aquesta manera l’encreuament de la via per vianants i bicicletes.

“No té continuïtat el vial ciclopeatonal

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

de vora Barranc, s’hauria de permetre la connexió dels 100 metres que falten fins a Alboraia” (E3_10).

En l’encreuament de la CV-311 amb la via Xurra, punt també conflictiu, es proposa la instal·lació d’una passarel·la adjacent al pont existent, o millorar l’actual pont. En aquest tram és important millorar la seguretat viària, pacificar el tràfic i donar espai al vianant.

L’antiga carretera de Barcelona (CV300) en l’encreuament amb el Barranc entre Tavernes i Almàssera és un punt considerat conflictiu amb molt de trànsit però sense passos de vianants.

Concretament en aquest punt també es demana la millora ciclopeatonal.

D’altra banda s’expressa la necessitat de millorar la connexió entre Tavernes Blanques i Almàssera adequant infraestructures com un pont o una passarel·la a l’altura del poliesportiu, “una passarel·la entre Almàssera i Tavernes milloraria la comunicació entre els dos pobles” (E3_01). Es demanen més accessos de vianants. Així mateix, sobretot en les zones urbanes que han perdut l’accessibilitat al mateix Barranc, es planteja la possibilitat de crear accessos al llit, per a poder gaudir-lo.

També s’ha expressat la necessitat de la connexió de vianants del tram entre Tavernes Blanques i Carpesa pel Palmaret Baix-Séquia de Rascanya.

Entre Vinalesa i Alfara del Patriarca s’indica l’encreuament amb la CV-304, en aquest punt, zona de gual, hi ha problemes d’inundació puntuals i talls de la carretera quan es produeixen episodis de fortes pluges. Es proposa la construcció d’una passarel·la o pont per a creuar.

A Bétera s’expressa l’interés per connectar el Barranc amb el Barranquet-l’Albereda i el Junqueral.

A Olocau s’indica la possibilitat de redissenyar alguns traçats dels itineraris preliminars per a fer més viable la proposta i connectar amb espais d’interés local.

En referència a altres actuacions, s’ha demanat millorar la il·luminació, respectuosa, per a donar seguretat en alguns trams i punts (ponts subterranis com el de la V-21) “el túnel per sota de la V-21 resulta dur, fosc i perillós per l’ús només de vianants sinó de bicicletes i cotxes particulars a vegades. (E3_22), i la pavimentació amb materials adequats i respectant els camins naturals vora el Barranc.

Quant a les propostes de millora de l’ús públic es demana més senyalització i informació al llarg del Carraixet per a afavorir la seguretat i donar més indicacions com el temps del recorregut, distància, elements patrimonials -partides horta, séquies-, així mateix establir una adequada coordinació amb altres projectes que estan desenvolupantse i la instal·lació de més punts de trobada o zones de descans en llocs determinats (Tavernes BlanquesAlmàssera, Ermita Peixets, CarpesaBenifaraig) amb mobiliari, nodes (Alboraia, Olocau) i miradors en punts interessants com la desembocadura del Carraixet, l’entorn del Pont Sec o el Paretó d’Alfara del Patriarca.

En general, es considera necessari valorar i connectar espais naturals, culturals, etnogràfics al voltant del Carraixet com el Paratge Natural de la Manguilla o el Pla de Colom, Tòs Pelat, Bofilla-Horta Vella, Puntal dels Llops, Penyeta Roja, Junqueral, les Basses Pou clar, Carrasca del Penyot, etc.

49

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Racó cartogràfic Polígon Industrial Montcada III

Assa

gad

de ra

El Pla de Pinela

e Po

POSAR EN VALOR PI DELS TRES BARRANCS

Urbanització Vall de Flors Camí de l’Escaló

oeli Els Tres Barrancs

Polígon Industrial El Pla

que CONNEXIÓ ra

Cam

í de

CV-

315

Les Marjals

(MAS BLAU-TRINXERES)

MILLORA/NETEJA VESSAMENTS D’AIGÜES Urbanització RESIDUALS

NETEJA D’ABOCAMENTS

l Po

u

Loma de Foios

t aixe r r a C

Barri de les Torres

Mas de Moròder

POSAR EN VALOR (MAS MORÒDER)

LES BASSES-LA MINA MIRADOR PONT SEC El Pont Sec

El Pla de Foios

CONNEXIÓ FOIOS-MONTCADA

Els Terrers

PUNT DE TROBADA

Polígon Industrial Sant Isidre de Benaixeve Montcada II

Barri del Pilar

La Pelosa

A-7

CONNEXIÓ AMB ALQUERIA I TORRE BOFILLA

e Nà

POSAR EN VALORLes Torres

rtac

El Molí

el B. d

que

Nà

B. d

dà

orre

lB s de

í Ma

Cam

B. NETEJA D’ABOCADORS

NETEJA D’ABOCADORS

PATRIMONIBARRANC

Pla de les Andanes

ADEQUACIÓ ENTORN TRES BARRANCS-NETEJA

ndo

í Fo

Cam

de

La Campana

or d

A-7

el Pla de l’Hereu

esa

u arq REVEGETACIÓ LLIT la M

CV-315

NETEJA D’ABOCADORS

N

Séq

uia

Les Paretetes dels Moros

CV-3 CONNEXIÓ 15 PARETETES DELS

CONNEXIÓ PONT CV-304 VINALESA-ALFARA

ofill

a

SENYALITZACIÓ

Cam

í Fo

PUNT DE TROBADA (CEU)

Lloma de les Masies

Bofilla

MILLORA/NETEJA VESSAMENTS D’ AIGÜES RESIDUALS

Montcada

0

Alfara del Patriarca uia

Séq

0

Plano

[03_01] PROPOSTES PARTICIPACIÓ PÚBLICA Llegenda

04

CV-3

MIRADOR (PARETÓ)

Urbanització Les Masies

CV-31

ndo

ACCESSOS AL LLIT

MOROS

ADEQUACIÓ PINAR DE LA PELOSA -BÚNKER-

de B

PROPOSTES CIUTADANES MILLORA PAISATGE

PROPOSTES CIUTADANES MILLORA MOBILITAT

PROPOSTES CIUTADANES MILLORA ÚS PÚBLIC

0,5

1

d

da

nca

o eM

1,5

km

TERRITORI CARRAIXET DOC.CONCLUSIONS PARTICIPACIÓ

ÀREA DESCANS

RAM-CANO-MOLÍ

Vinalesa

4 V-30

C

N

CONTINUÏTAT CICLO-PEATONAL

Séquia

V-21 MILLORA SEGURETAT I LA IL·LUMINACIÓ TUNEL V-21

Partida del Barranc

ACCESSIBILITAT /CONNEXIÓ (PONT/ PASSAREL·LA)

El Racó

SENYALITZACIÓ

INCORPORAR LA REPRESENTACIÓ BARRANCS TRIBUTARIS

os

rm e To

ad qui

Sé

s Vinye de les

El Clot de Fregina

Polígon Industrial El Barranc

Polígon Industrial El Braç

NETEJA D’ABOCADORS

Almàssera

NETEJA D’ABOCADORS

Els Desamparats

Carpesa

PUNT DE TROBADA

El Toll Fondo

MILLORA ENCREUAMENT/ PAS CARRETERA BCN

ACCESSOS AL LLIT

CONNEXIÓ PASSAREL·LA CARPESA-

MILLORA CONNEXIÓ CV-311-VIA XURRA Polígono (PONT/PASSAREL·LA) Industrial Camí de la Mar

PUNT DE TROBADA

PUNT DE TROBADA (ANTIC ESCORXADOR) NODE

Alboraia

Tavernes Blanques

ya scan

5

-31 CV

e Ra

d uia

Séq

Palmaret Baix TAVERNES (PALMARET-RASCANYA)

SENYALITZACIÓ ENCREUAMENTS

ACCESSIBILITAT /CONNEXIÓ (TÚNEL)/ CAMÍ PARAL·LEL

CONNEXIÓ PASSAREL·LA ALMÀSSERA-TAVERNES11 -3 (POLIESPORTIU) CV

PUNT DE TROBADA PEIXETS

RENATURALITZACIÓ DE LES MOTES

ÀREES DESCANS

NODE

Bonrepòs i Mirambell

El Miracle

a

5

Benifaraig

PLANTACIÓ D’ARBRES I ARBUSTOS (OMBRA)

IL·LUMINACIÓ

all

lona

-31 CV

El Braç de Bonrepòs

ADEQUACIÓ ENTORN

CREU D’ALMÀSSERA

e

B. d

NETEJA D’ABOCADORS

eM est

SENYALITZACIÓ

ixet

rra l Ca

ia d

ra Barce

RECUPERAR ANTIGA ZONA MILITAR-ÚS PÚBLIC

PLANTACIÓ D’ARBRES I ARBUSTOS (OMBRA)

CONTINUÏTAT CICLOrra PEATONAL (SEGURETAT)

Xu

Platja dels Peixets

qu

OBSERVATORI HORTA L’Alqueria DEL PI) (ALQUERIA del Pi

Via

ol

ÀREA DESCANS POU DE S. PERE

Saboia

MILLORA DE PAVIMENTS

Sé

ll

Ane

elbuny

Les Llosetes

t - Raf

Pal

El Roll del Carraixet

d Ver

MIRADOR PONT V-21

eropor

ret VESSAMENT D’AIGÜES ma

VESSAMENT D’AIGÜES

rrete ntiga ca CV-300 A

PI DE L’ANELL I DEVESA Alt

Platja d’Alboraia

V-21

CV-304

Camí

ACCESSOS AL LLIT

VESSAMENT D’AIGÜES RESIDUALS AL PALMARET ALT

anya

de Rasc

FGV A

Alfara del Patriarca

Mar Mediterrani

Port Saplatja

NODE

El Canó

MIRADOR (PARETÓ)

Foios

CV-311

CONNEXIÓ PONT CV-304 VINALESA-ALFARA

Reial Sèquia de Moncada

PÚBLICA

0

0,5

1

1,5

km

51

2.3 RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU Racó cartogràfic

a

JACIMENT PENYETA ROJA

Olocau

CONNEXIÓ AMB LA PRESA (POSSIBLE MIRADOR)

NODE

Puntal de Pere

D’ESPÈCIES INVASORES LaNETEJA Rotxa del COM L’ARUNDO DONAX Campillo

CV-

25

Puntal del Portixol

ld

a aC

rr

Se

n ero

N

PUNTAL DELS LLOPS

RECUPERAR ANTIC LLAVADOR (SÉQUIA)-BASSA L’AMARA

LES MACOLLAES TRAÇAT A EVITAR

La SellaESPÈCIES ARBÒRIES PLANTACIÓ RIBERA A LA VORA URBANA DELEls Algepsars BARRANC

Urbanització Els Pinars

CV-333 El Pla de Sanxis

Cap del Bou

Urbanització La Torre de Portaceli La Paridera

Urbanització Els CVPuntals 25

Puntal del Mig

Els Terrers

Urbanització Pla de Marco (Forquetes)

Urbanització La LLoma

Urbanització Pedralvilla

MODIFICAR TRAÇAT

CV-333

CONNEXIÓ XARXA SANEJAMENT D’AIGÜES

NETEJA BARRANC ZONA TORRE PORTACOELI

Urbanització La Manguilla

Urbanització Els Picapedra

L’Olivar del Compte

La Manguilla

PARATGE LA MANGUILLA

La Taula

El Pla de la Perla

CONNEXIÓ LA MANGUILLA (MILLORA D’ACCESSOS)

CV-

25

REPRESENTATIVITAT BARRANC ZAFRA

NETEJA D’ABOCADORS

Pujada dels Frares El Pla de l’Arenal

El Forcall

El Palmeral

Pirotecnia Caballer

Horta nova Mas del Capellà

ÀREA DE DESCANS

t

arraixe

B. del C

Urbanització La LLoma Llarga

La Mangueta

El Corral del Poblà L’Escaló

[03_01] PROPOSTES PARTICIPACIÓ PÚBLICA

PROPOSTES CIUTADANES MILLORA PAISATGE

Lloma Llarga

0

Plano

Llegenda

PROPOSTES CIUTADANES MILLORA MOBILITAT

POSSIBILITAT D’AMPLIAR A ALTRES ZONES (PLA DE COLOM)

PROPOSTES CIUTADANES MILLORA ÚS PÚBLIC

0,5

1

1,5

km

TERRITORI CARRAIXET DOC.CONCLUSIONS PARTICIPACIÓ PÚBLICA

El Pla del Colom PARATGE LA MANGUILLA PARATGE PLA DE COLOM

La Manguilla

Urbanització El Brucar

CONNEXIÓ AMB PARATGE NATURAL PLA DE COLOM

CONNEXIÓ LA MANGUILLA

B. del C

N

CV-3 33

El Brucar

arraixe

t

Urbanització La Masia La Mallà NETEJA D’ABOCADORS I ELIMINACIÓ D’ESPÈCIES INVASORES

Alcubles El Camí de CONNEXIÓ AMB Portacoeli PORTACOELI

CONNEXIÓ TÒS PELAT

B. d

el C

CV-3 33

MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT PONT CREU ROJA

CV-310

El Pla dels Aljubs

ADEQUACIÓ D’USOS CONTINGUS

arra

ixet

B. NETEJAHort D’ABOCADORS de Teresa I ELIMINACIÓ D’ESPÈCIES INVASORES MIRADOR CARRASCA PENYOT

Polígon Industrial El Pla

Urbanització El Cerrao

de

Po rt

aco

eli

CONNEXIÓ PEL BARRANQUETALBEREDA

El Pla de Pinela MILLORA DE L’ ENTORN ENTRONCAMENT

MIRADOR TÒS PELAT

NETEJA D’ABOCAMENTS

Les Malladetes

PARC DEL JUNQUERAL

SENYALITZACIÓ

Bétera

CONNEXIÓ AMB JUNQUERAL

0

El Barranquet Horta Vella

CONNEXIÓ AMB ESTACIÓ METRO CONNEXIÓ AMB CV-310 HORTA VELLA FGV Bé tera-Vil a n ÀREA DE DESCANS BARRANQUETova de Cas telló

0,5

1

1,5

km

53

2.4

CONCLUSIONS DEL PROCÉS

2.4 CONCLUSIONS DEL PROCÉS 2.4.1 Conclusions En aquest apartat se sintetitzen les conclusions del procés de participació Territori Carraixet. La consulta territorial en el procés de participació Territori Carraixet s’ha focalitzat a generar un espai de reflexió al voltant de la visió global i el futur del Barranc del Carraixet.

captar la percepció de la ciutadania i fer una aproximació de tipus qualitatiu.

En relació als tres eixos proposats per al Pla del Carraixet, s’ha destacat el següent:

El procés de participació es va encetar amb la presentació pública del projecte on es va mostrar un document d’inici que contenia les principals problemàtiques i una proposta preliminar de millora del Barranc i el seu entorn al voltant de tres eixos de treball.

A continuació, es van desenvolupar entrevistes amb els municipis de l’àmbit del projecte amb l’objectiu d’obtindre una validació del diagnòstic i de les propostes preliminars.

Els tallers participatius itinerants realitzats a Bétera, Vinalesa, Bonrepòs i Mirambell i Alboraia han recollit les expectatives i valoracions del públic en general cap al Barranc del Carraixet i el seu entorn. Qüestions relatives a la millora del paisatge, de la mobilitat o l’ús públic han sigut els aspectes principals tractats al llarg de les jornades. Aquests espais de reflexió han sigut importants per a

01

03

MILLORA DEL PAISATGE

MILLORA DE L’ÚS PÚBLIC

02

MILLORA DE LA MOBILITAT

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Eix1. Millora del paisatge Hi ha un consens quasi total quan es parla de millorar les situacions que generen degradació ambiental i paisatgística com són els vessaments il·legals, enderrocs, vessaments d’aigües residuals, la proliferació d’espècies invasores, i que s’estenen de manera generalitzada al llarg de tot el recorregut del Barranc.

Aquest tema es pot considerar com a prioritari per la major part de la ciutadania consultada i s’ha incidit en la importància de la vigilància i el control en tot el recorregut. També s’ha expressat la necessitat de recuperar elements patrimonials en estat de degradació.

Hi ha una percepció negativa molt generalitzada cap a les actuacions molt rígides de canalització que s’han realitzat. L’absència d’ombra,

Dotació d’espais d’ombra per a donar confort als usuaris

de material vegetal a les motes i al llit (arbratge, vegetació palustre, etc.) és una situació futura valorada negativament.

Es valora positivament fer actuacions més amables i que fomenten l’ús públic. En aquest sentit s’indica la necessitat de millorar la dotació de zones d’ombra en els camins utilitzant arbrat adequat, renaturalitzar espais degradats i sense vegetació o afavorir espais ambientalment valorats dins del Barranc i el seu entorn.

tram final del Barranc. La presència d’aigua genera ambients favorables per la fauna i la vegetació, millorant la qualitat ambiental i paisatgística i aquests espais són molt apreciats.

L’aigua és també un element considerat rellevant per la ciutadania consultada que fa referència a les zones d’aigua com els tolls a Olocau o els ullals, al Barranquet de Bétera, la zona humida del Pont Sec i la Mina, o al paratge dels Peixets en el

Fomentar actuacions més amables i integrades

Recuperar espècies vegetals autòctones i renaturalitzar espais degradats

57

2.4 CONCLUSIONS DEL PROCÉS

Eix2. Millora de la mobilitat S’ha reiterat la importància de donar continuïtat ciclopeatonal per a tot el Barranc. Segons les preferències són les motes o camins vora el Barranc tant a la dreta com a l’esquerra els itineraris més freqüentats per la població consultada, per tant, la connexió entre la mar i la Calderona es considera molt positiva, però s’han de resoldre algunes qüestions prioritàries relatives a la mobilitat.

- Continuïtat del pas en la confluència amb la línia de metro a Almàssera i millora de la seguretat en aquest punt. Es proposen actuacions com la construcció d’un túnel (un per cada banda del Barranc) evitant d’aquesta manera l’encreuament de la via per vianants i bicicletes.

- L’encreuament de la CV-311 amb la via Xurra. Es proposa la instal·lació

Recuperar accessos al llit

d’una passarel·la adjacent al pont existent o millorar l’actual pont. En aquest tram és important millorar la seguretat viària, pacificar el trànsit i donar espai al vianant.

- Antiga carretera de Barcelona (CV300) en l’encreuament amb el Barranc entre Tavernes Blanques i Almàssera.

Es proposa la millora ciclopeatonal amb la instal·lació de passos per als vianants.

- Connexió entre Tavernes Blanques i Almàssera adequant infraestructures com un pont o una passarel·la a l’altura del poliesportiu. Es demanen més accessos per als vianants. Així mateix, sobretot en les zones urbanes que han perdut l’accessibilitat al mateix Barranc, es planteja la possibilitat de crear accessos al llit, per a poder gaudir-lo.

Millorar la continuïtat ciclopeatonal

- Connexió per a vianants del tram entre Tavernes Blanques i Carpesa pel Palmaret Baix-Séquia de Rascanya.

- L’encreuament amb la CV-304 entre Vinalesa i Alfara del Patriarca, zona de gual, hi ha problemes d’inundació puntuals. Es proposa la construcció d’una passarel·la o pont per a creuar.

En el cas de Bétera, s’ha expressat l’interés de connectar el Barranc amb el Barranquet-l’Albereda i el Junqueral.

A Olocau s’indica la possibilitat de redissenyar alguns traçats dels itineraris preliminars per a fer més viable la proposta i connectar amb espais i elements d’interés local (macollaes, llavador, jaciments, etc).

Resoldre punts conflictius de la mobilitat i millorar la seguretat vial

TERRITORI CARRAIXET DOC. II PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Eix3. Millora de l’ús públic Com s’ha indicat, les motes del Barranc són espais molt freqüentats pels ciutadans d’aquest territori i per tant, s’ha reiterat la necessitat de comptar amb més senyalització i informació per a afavorir la seguretat i l’orientació.

Una altra qüestió rellevant serà establir una adequada coordinació amb altres projectes que s’estan desenvolupant i entre les diferents administracions que puguen estar implicades per a optimitzar els recursos.

(Alboraia, Olocau) i miradors en punts interessants com la desembocadura del Carraixet, l’entorn del Pont Sec o el Paretó d’Alfara del Patriarca.

En general, es considera necessari afavorir i connectar espais naturals, culturals i etnogràfics al voltant del Carraixet com el Paratge Natural de la Manguilla o el Pla de Colom, Tòs Pelat, Bofilla-Horta Vella, Puntal dels Llops, Penyeta Roja, Junqueral, les Basses, Clot de la Caldera, Clot de Fretxina, Carrasca del Penyot, etc.

Altres temes transversals En relació a altres qüestions que afecten transversalment al projecte, s’ha insistit en la importància de la coordinació de la Diputació de València amb la Generalitat Valenciana, Mancomunitat del Carraixet (ex. Pla de Turisme de la Mancomunitat), i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, i es planteja la necessitat de cercar un òrgan gestor de governança entre tots els agents implicats per a coordinar i gestionar el Pla.

D’altra banda, la ciutadania ha proposat la instal·lació de més punts de trobada o zones de descans en llocs determinats (Tavernes BlanquesAlmàssera, Ermita Peixets, CarpesaBenifaraig) amb mobiliari, nodes

Senyalització i informació per als usuaris

Instal·lació de punts de trobada al llarg del Barranc

Afavorir i connectar espais naturals, culturals i etnogràfics

59

PLA DIRECTOR DEL BARRANC DEL CARRAIXET

TERRITORI CARRAIXET PDC DOCUMENT II. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ PÚBLICA DEL PL A DIRECTOR DEL CARR AIXET