Page 1

DOCUMENT UNA APROXIMACIÓ A LA MOBILITAT A ELX

PMUS ELX


AQUEST DOCUMENT ENS APORTA INFORMACIÓ ACTUALITZADA PER AL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ MOBILITAT ELX

+info: www.mobilitatelx.es

PMUS ELX


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX   

ANÀLISI I DIAGNÒSTIC  Pre‐diagnòstic.  Relació  dels  principals  problemes  de  mobilitat  del  municipi  L'EVOLUCIÓ RECENT DE LA MOBILITAT Pel que respecta a Elx dins del seu propi terme municipal existeixen zones amb la presència de  múltiples nuclis urbans perifèrics denominats pedanies, que en els últims anys han crescut fins  i tot per sobre del propi nucli principal, incrementant així les taxes de motorització, que són  satisfetes en la seva majoria per vehicles privats. Així, prenent com a base el PMUS d'Elx de  2009, el repartiment modal intramunicipal o intern al municipi d'Elx es mostra en la taula  següent en la qual s'observa que una mica menys del 50% dels viatges es realitza en maneres  toves i el transport privat té una quota superior al 40% del total de viatges interiors al  municipi.   

Pel que respecta al transport públic, a Elx a penes supera la desena part dels viatges totals. En  quant  als  desplaçaments  no  motoritzats,  aquests  representen  un  49%  dels  desplaçaments  totals,  sent  el  99%  d'ells  realitzats  a  peu.   En els desplaçaments interurbans, la manera privada és la predominant, situant‐se prop del 90%,  amb tot just 7% en transport públic. 

Anàlogament  com  succeeix  a  Alacant,  si  s'analitzen  els  desplaçaments  per  mitjans  a  Elx,  la  manera predominant de mobilitat és el vehicle privat amb similars percentatges de participació  que a Alacant. 

 

3


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  D'igual forma, la resta de mitjans segueixen el patró observat a Alacant, amb un predomini una  mica major dels mitjans blans a Elx en aquelles tipologies de motius amb major capacitat de  penetració com les compres o oci.   Com  s'ha  esmentat,  en  el  cas  d'Elx,  l'estructura  territorial  està  condicionada  pel  model  de  “Horta”,  amb  nombroses  pedanies,  nuclis  dispersos  i  activitats  industrials  situades  fora  dels  polígons tradicionals, que dificulta en part l'aplicació de solucions de transport públic capaços  de  captar  usuaris,  tendint  la  mobilitat  predominant  mitjançant  vehicle  privat.  Analitzant  les  relaciones origen/destí fonamentals d'Elx amb els seus municipis i zones d'igual forma, per les  seues maneres, s'observa el total de viatges i el repartiment modal d'aquests:   

En la taula es reforça l'esmentat predomini global del vehicle privat i la captació relativament  baixa  del  transport  públic,  observant  relacions  amb  gran  generació/atracció  de  viatges  i  existència  d'oferta  de  transport  públic  que  no  són  capaços  de  transferir  els  viatges  a  aquest  mitjà.    D'altra banda, cal destacar el cas d'Oriola, el qual, malgrat no constituir una relació de primer  ordre en volum de viatges,  té cotes molt pròximes al 50% de participació del transport públic. 

4


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  Això dóna indicis de les possibilitats d'aplicació del transport públic fins i tot amb un baix volum  de viatges.    Cal esmentar a part la relació entre Elx i la Sant Vicent del *Raspeig, definida per la relació amb  el campus de la Universitat d'Alacant. Ací trobem un alt percentatge d’ “altres” maneres, que  correspon  al  servei  de  bus  discrecional.  Aquesta  relació  és  característica  de  tot  l'àmbit  metropolità Alacant‐Elx a causa de l'estructura de transport discrecional articulada entorn de la  citada universitat. En  conjunt amb  el transport públic, aconsegueix  cotes entorn  del 35% del  total de la relació amb el municipi de Sant Vicent del Raspeig.  En termes de volum total de viatges, segons el que s’esmenta en el Document inicial estratègic  del *PAT Alacant‐Elx (2017), a Elx el total de viatges diaris és aproximadament 450.000 viatges.     En  quant  a  l'ocupació  mitjana  dels  viatges  en  vehicle  privat,  el  *PMUS  d'Elx  identifica  1.14  persones/vehicle  en  dia  laborable,  i  més  específicament  1.13  persones  /vehicle  en  desplaçaments amb motiu de treball. El *PMUS d'Alacant no ofereix dades sobre aquest tema,  encara  que  les  dades  d'Elx  en  el  repartiment  modal  similars  als  d'Alacant  per  tipologies  permeten estendre aquesta ocupació mitjana a la resta de l'àmbit.  Es  podria  concloure  dient  que,  la  mobilitat  recent  en  l'àrea  Alacant‐Elx  s'ha  basat  en  la  predominança  del  transport  privat,  caracteritzant‐se  l'àrea  per  l'existència  de  relacions  preponderants  del  tipus  centre‐perifèria  en  cadascun  dels  nuclis  centrals,  Alacant  i  Elx.  Si  bé  existeixen certs fluxos orbitals, principalment motivats per generadors de mobilitat singulars,  trobem una única relació orbital de certa magnitud entre Elx i Sant Vicent del Raspeig, motivada  per la presència de la Universitat d'Alacant en *Sant Vicent.  Ja en el Document inicial estratègic del *PAT Alacant‐Elx es detecta la necessitat de potenciar  determinats corredors en matèria de transport públic. LA MOBILITAT EN L'ACTUALITAT  Pel que respecta a la disponibilitat de vehicle per municipi, en el conjunt de l'àmbit del *PMoMe el 13,58%  dels  residents  no  disposen  de  vehicle  per  a  realitzar  els  seus  viatges  habituals,  és  a  dir,  es  tracta  de  població captiva  del  transport  públic  ja  que  depèn  del  transport públic  per  a  realitzar  els  seus  viatges  motoritzats. Destaquen per damunt de la mitjana els residents a Sant Vicent del Raspeig i Alacant (19,87%  i 15,47%, respectivament) i en l'extrem contrari se situen els residents a Mutxamel (7,03%), Crevillent  (7,26%), El Campello (7,41%) i Sant Joan d'Alacant (9,57%), amb baixes captivitats. Elx se situa en un terme  mitjà dins de l'àrea funcional Elx‐Alacant. 

5


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX 

Pel que respecta als viatges, en la *EDM s'ha obtingut al voltant d'1.756.000 viatges totals diaris,  dels quals una mica més de 782.000 van correspondre a Alacant i 522.000 a Elx, observant‐se  efectivament  la  tendència  creixent  en  el  nombre  de  viatges  en  tots  dos  municipis  respecte  d'anàlisis recents de mobilitat (715.000 viatges a Alacant segons *PMUS 2013 i 450.000 viatges  a Elx segons *PAT Elx). Elx se situa en 2,5 Viatges per persona/dia per municipi el que el situa en  un valor per damunt de la mitjana.     En el repartiment modal s'observa com Elx se situa dins dels municipis amb major percentatge  d'utilització de transport públic gràcies a l'oferta existent. Elx se situa dins dels municipis amb  major percentatge de viatges interns: Elx (86,86%) i Alacant (81,75%). Elx es comporta com una  àrea metropolitana amb un node molt clar en el nucli urbà d'Elx i amb nodalitats importants  com l'Aeroport, el Parc Empresarial, els nuclis costaners i l’Altet, i les pedanies de l'Horta. 

PMOME ELS REPTES DE LA MOBILITAT EN L'ÀMBIT PMOME   

6


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  Com a instrument d'escala superior el PMome i el PMUS d'Alacant comparteixen reptes; aquests  són:     1.

Increment de  la  competitivitat  dels  serveis  de  transport  públic.  Una  cobertura  adequada és necessària, però no suficient per a l'èxit del transport públic. Perquè la  persona usuària ho percebi com una alternativa real al vehicle privat, ha d'oferir‐se  un  servei  amb  una  velocitat  comercial  i,  sobretot,  un  temps  total  de  recorregut  comparable,  en la mesura de les seues possibilitats, a la manera privada. Això es  podria abastar mitjançant diferents tipus de mesura:  

Infraestructura preferent o exclusiva per al transport públic. 

Reducció de l'espai dedicat al mitjà. 

Canalització de  grans  fluxos  concentrats  amb  serveis  específics  tipus  llançadora/exprés. 

2.

Recuperació d'espai  per  a  mitjans  tous  de  transport  (vianant  i ciclista).  Malgrat  constituir  la  major  part  dels  desplaçaments  interns  municipals,  l'espai  dedicat  a  aquesta manera en la xarxa viària és minoritari. Això es deu fonamentalment a la  cessió d'espai a la manera privada motoritzada per a garantir fluïdesa i accessibilitat  al centre urbà, relegant la manera per als vianants a corredors específics concentrats  i segregació en grans vies. És per tant un repte aconseguir una major proporció de  viari  dedicat  als  mitjans  tous  a  nivell  urbà,  sent  el  repte  fonamental  del  PMome  garantir la  continuïtat dels espais destinats a mitjans tous entre  entorns  urbans  i  interurbans,  permetent‐se  conjuntament  l'augment  de  la  captació  d'aquestes  maneres  en  els  desplaçaments  intramunicipales  i  en  els  intermunicipals  de  curta/mitjana distància. 

3.

Augment de  l'ocupació  mitjana  del  vehicle  privat  motoritzat.  En  un  àmbit  amb  orígens relativament concentrats però destinacions deslocalitzades com és el cas de  l'àmbit  Alacant‐Elx,  la  penetració  del  transport  públic  resulta  especialment  complexa.  En  canvi,  això  presenta  una  oportunitat  molt  gran  per  a  la  mobilitat  basada en desplaçaments privats compartits o col∙laboratius (i.e. car‐pooling, car‐ sharing, vehicles autònoms). Aquesta solució és aplicable a escales on el transport  públic  presenta  dificultats  per  a  operar,  i  constitueix  una  alternativa  que,  ben  gestionada  pot  complir  totes  les  premisses  de  sostenibilitat.  Considerant  les  diferents alternatives existents i que sorgeixen contínuament, el repte del PMome  és augmentar l'ocupació mitjana del vehicle privat i, d'alguna manera, estructurar i  aprofitar  les  potencialitats  de  les  alternatives  existents  en  quant  a  mobilitat  col∙laborativa.    Integració del sistema de transport intermodal i facilitat d'ús. Posant el focus en la  persona  usuària  final  del  transport,  que  és  la  ciutadania,  el  sistema  ha  d'estar  estructurat  de  manera  que  qualsevol  individu  siga  capaç  d'efectuar  un  desplaçament  des  del  seu  origen  a  la  seua  destinació,  mitjançant  la  ruta  òptima,  emprant  les  maneres  en  conjunt  més  sostenibles,  amb  un  sistema  tarifari  únic, 

4.

7


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  realitzant el mínim nombre de consultes d'informació i en menor temps possible. En  aquest  sentit,  el  repte  del  PMome  és  aconseguir  el  funcionament  integrat  de  l'entorn  metropolità  d'Alacant‐Elx  en  matèria  de  mobilitat,  i  específicament,  de  transport  públic,  bé  siga  a  través  de  la  creació  d'una  Autoritat  Metropolitana  de  Transports o similar, mitjançant la creació de títols de transport integrats en l'àmbit.   CENTRALITAT D’ELX  La centralitat es defineix a través dels fluxos de treballadors origen‐destí entre dos municipis,  sense establir cap filtre. El valor absolut de les dades determina l'establiment d'unes  “focalitats” a partir de la primera destinació laboral fora del municipi de residència. Els fluxos  de centralitat també són útils per a visualitzar la disposició de les àrees formades al voltant  dels focus, a més de per a aproximar‐se al seu abast màxim. S'han emprat els fluxos de  centralitat “clàssics” (figura Mapa de fluxos‐primer destinació), però també els fluxos que  tenen com a destinació el segon focus laboral fora del municipi de residència (figura Mapa de  fluxos‐segon destinació). 

Mapa de fluxos de centralitat “primera destinació” en les àrees funcionals d'Alacant i Elx, 2011.  Font: INE, Censos de Població de 1991, 2001 i 2011. *PATAE  DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS INFRAESTRUCTURES A ELX  Xarxa de carreteres:    Vies de connexió amb funció Interurbana:  L'A‐7  és  hui  una  alternativa  funcional  de  la  històrica  N‐340  i  la  N‐332.  Assenyalar  que  hui  té  esgotada tota la seua capacitat, per la qual cosa està previst la construcció d'un tercer carril a   

8


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  l'altura de Crevillent. També a Crevillent, es reobri un nou tram de peatge AP‐7, que enllaça fins  a Torrevella i Cartagena, connectant ràpidament amb el municipi de Dolores. Tornant a la A‐7,  té la missió de descarregar part del trànsit el que tradicionalment suportava antany la N‐332 i la  N‐340. Assenyalar finalment, que el tram de N‐332 després de superar la ciutat d'Alacant, passa  per un traçat ambientalment sensible en creuar per diferents aiguamolls de valor.   Vies de connexió amb funció Metropolitana:  En l'espai sud del PATAE, destaca la Ronda d’Elx i s'encara es troba pendent d'execució completa.  De la mateixa manera, la CV‐865, s'hi haja fortament congestionada entre Elx i Santa Pola, en el  qual es preveu un imminent desdoblegament previst per a l'any 2019.    Les comunicacions de la ciutat d'Elx amb Asp, es realitzen a partir de la CV‐84, mentre que les  connexions amb Crevillent tenien els problemes derivats de la congestió de la N‐340, si bé totes  dues carreteres es troben hui desdoblegades. Les comunicacions amb els municipis més al sud  del  PAT,  poden  utilitzar  la  CV‐855,  o  bé  aprofitar  l'AP‐7  des  de  Crevillent.  Quant  a  les  comunicacions amb Arenals del Sol, el tradicional camí d’Elx creua en travessia de l’Altet al nivell  la  N‐332.  De  la  mateixa  manera,  s'utilitza  la  N‐336  per  a  arribar  a  l'Aeroport.  Finalment,  la  comunicació amb Elx es pot realitzar també, utilitzant la CV‐849.    En l'àmbit geogràfic més interior, la connectivitat amb Agost s'aconsegueix a través de la CV‐ 820, mentre que amb Montfort, s'arriba per la A‐31. El Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares,  enllacen amb Asp per la CV‐845, per a obrir‐se a la zona d'Elx per la CV‐84, o bé prolongar el seu  traçat fins a arribar a la A‐31 per a connectar amb la ciutat d'Alacant.    Vies Urbanes:   Respecte  als  nivells  de  trànsit,  aquests  es  troben  sobredimensionats  per  no  existir  sistemes  públics  de  transport  fluids  i  eficients.  No  ha  d'oblidar‐se  que  es  tracta  de  zones  d'elevat  dinamisme en l'activitat productiva i econòmica. En aquestes condicions, els viaris estructurants  per a connexions supracomarcals, es veuen ràpidament absorbits per desenvolupaments urbans  sotmesos a problemes de congestió pel trànsit rodat. Així, les connexions entre Sant Vicent del  Raspeig‐Sant  Joan  d'Alacant,  Alacant‐Elx,  Alacant‐Santa  Pola  i  Elx‐Santa  Pola,  continuen  experimentant els principals els problemes per inadequació.   

9


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX 

Xarxa de carreteres a l'entorn d'Elx. Cartografia PATAE. Elaborada per CERCLE 

Punts crítics  de saturació  en les carreteres a l'entorn d'Elx. Cartografia PATAE. Elaborada per  CERCLE  Xarxa ferroviaria (altes prestacions, de mercaderies, rodalies i tram)    Les xarxes de ferrocarril poden suposar reptes i oportunitats per a desenvolupar el PMUS d'Elx.  Atendre les necessitats de mobilitat que es generaran en nodes de nova creació com l'acabada  de construir estació de Matola suposa un repte per al futur d'Elx.   De la mateixa manera hui dia, l'obra més controvertida i alhora reivindicada per necessària, són  les  vinculades  al  conegut  com  Corredor  Mediterrani  d'Alta  Velocitat.  Es  tracta  d'una 

10


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  infraestructura amb línies diferenciades per a persones i mercaderies. Un projecte històricament  llastrat, sobretot per la històrica priorització radial de les connexions amb el centre peninsular.   D'altra banda la relació entre Alta Velocitat i la Xarxa d'Ample Ibèric, és especialment estratègica  en  el  tram  comprés  entre  el  municipi  de  Montfort  amb  Múrcia,  ja  que  en  ell  s'introdueix  estratègicament i es connecta amb la ciutat d'Elx i Crevillent (estació de Matola), sense arribar  a entrar de ple en l'espai geogràfic i funcional del PATAE.  En aquest escenari obert, el PMUS ha de poder modelizar escenaris viables que donen cohesió  al territori aprofitant les transformacions de corredors ferroviaris a escala supramunicipal.  Transport públic    Actualment, el servei de Transports de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i *Vertebració  del Territori, té en exposició pública els Projectes de Servei Públic de Transports mitjançant títols  de concessió. En la zona d'Elx, són aplicable els següents:  2. CV‐211 Elcx Rodalies   Municipis: Alacant, Elx, Crevillent, Santa Pola.   Línia 1. “Crevillent‐Elx‐*Torrellano‐Alacant (N‐340 / N‐332)”  Línia 1b. “*Torrellano‐Alacant”  Línia 2. “Elx‐Alacant” (Per Via Ràpida)  Línia 3. “Crevillent‐Alacant” (Per Via Ràpida)  Línia 4. “Crevillent‐Elx (N‐340)”  Línia 5. “Elx‐Universitat D'Alacant”  Línia 6. “Crevillent‐Elx (*Umh)‐*Torrellano‐Universitat D'Alacant‐*Umh Alacant”  Línia 7. “Elx‐Santa Pola”  Línia 8. “Gran Alacant‐Hospital‐Elx”  5. CV‐214 Torrevieja‐Alacant:  Municipis: Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Santa Pola, Elx, Crevillent, Guardamar Del Segura,  Torrevella, el Pilar de la Foradada, Oriola, Rojals, Sant Fulgenci, Catral, Dolores, Daia Nueva, Daia  Vieja.  Línia 1. “Alacant‐Guardamar‐Torrevella‐el Pilar de la Foradada”  Línia 2. “Torrevella‐Alacant (*Semidirecta)”  Línia 3. “Torrevella‐el Pilar de la Foradada” 

11


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  Línia 4. “Guardamar‐Rojals‐La Marina‐Aeroport‐Alacant”  Línia 5a. “Elx‐Torrevella (Per Rojals)”  Línia 5b. “Elx‐Guardamar‐Torrevella (Per Catral I Dolores)”  Línia 6. “Elx‐Guardamar”  Línia 7. “Torrevella‐Guardamar‐Universitat‐S. Vicent Del *Raspeig”  Línia 8. “Guardamar‐Hospital de Torrevella‐el Pilar de la Foradada” 

6. CV‐213 Orihuela‐Alacant:   Municipis:  Alacant,  Sant  Vicent  del  Raspeig,  Santa  Pola,    Elx,  Crevillent,  Catral,    Dolores,  Almoradí,    Albatera,  San  Isidro,    Orihuela,  Rojales,  San  Fulgencio,  Formentera  del  Segura,  Redován, Cox, Callosa de Segura, Granja de Rocamora,  Bigastro, Jacarilla,  Benejúzar, Algorfa,  San  Miguel de Salinas, Los Montesinos, Benijófar   Línea 1. “Orihuela‐Alacant (Directo)”   Línea 2. “Orihuela‐Aeropuerto”    

12


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  Línea 3. “Orihuela‐Ua‐Alacant (Por Callosa De Segura)”   Línea 4. “Almoradí‐Elx”   Línea 5. “Orihuela‐Elx (Por Redován, Callosa De Segura, Albatera)”   Línea 6. “Orihuela‐Almoradí‐Alacant (Por Bigastro, Jacarilla, Benejúzar)”   Línea 7. “San Miguel de Salinas‐Alm  Oradí‐Alacant (Por Dolores i Catral)”   

La xarxa de vies i comunicacions no motoritzades  La baixa utilització de la bicicleta en el repartiment modal urgeix a continuar desenvolupant la  xarxa  per  als  vianants‐ciclista  d'Elx  tal  com  recollia  el  *PMUS  de  2009.  En  l'àmbit  de  l'àrea  funcional les connexions entre nuclis són les següents.   Via Parc‐CV 79‐CV 86‐: Aquest tram té uns 19 km. Connecta la ciutat d'Alacant des de l'Av. Mare  Nostrum,  passant  per  les  citades  vies  de  titularitat  autonòmica  fins  a  arribar  al  carril  bici  perimetral d'Elx. En alguns trams de la ciutat d'Elx, s'utilitza el sistema de Vorera‐bici a l'altura  del Parc Empresarial, mentre que el tram de la CV‐79, segrega i separa els seus propis carrils de  forma independent. En les confluències amb els diferents nusos de comunicació i rondes (cas  per  exemple  de  l'Autovia  d'Alacant  o  el  punt  de  contacte  amb  la  N‐340),  les  solucions  de  continuïtat es troben forçades per a oferir la necessària continuïtat. 

13


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  CV. 865 Elx‐Santa Pola: Es tracta d'una carretera que està prevista la seua remodelació i obres  per a la seua desdoblament. Actualment traça un xicotet carril bici en direcció a Santa Pola, que  no acaba d'arribar fins al centre de la ciutat.  Aeroport:  Aeroport d'Elx “l’Altet”: Està situat en el terme municipal d'Elx. El seu emplaçament és hui un  espai estratègic de  primer ordre per al desenvolupament  de l'àmbit geogràfic  i funcional del  PATAE i per tant s'haurà de tindre en compte dins del PMUS. L'increment de passatgers i els  impactes en el territori per l'acumulació d'aparcaments a l'aire lliure urgeixen a prendre mesures  per a millorar l'accessibilitat a aquest node dins de l'Àrea Metropolitana d'Elx.   

  NOUS ESCENARIS DE MOBILITAT.     La  informació  recaptada  en  aquest  epígraf  està  recollida  dels  treballs  realitzats  per  l'equip  redactor del PMoMe i dibuixa el nou escenari en el qual s'emmarca Elx.   

En els viatges per persona s'ascendeix lleugerament a 2,54.   

14


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX       

15


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX 

En el repartiment modal Elx mostra una incidència de la bicicleta i un percentatge del transport  públic dins dels paràmetres mitjans de l'àrea del PMoMe.      MOBILITAT INTERMUNICIPAL  El 75,5% dels viatges són interns respecte a viatges totals. Elx el de major de tota la CV, 87% són  interns. Alacant es queda en un 82%. 

MOBILITAT EN ELS CENTRES ATRACTORS   

16


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  En  estudis  detallats  en  centres  atractors  s'assenyala  el  següent.  Per  a  l'estudi  al  PARC  EMPRESARIAL D'ELX (2014) s'indiquen que els percentatges de procedència són els següents:   • 

57,37% d'Elx 

11,05% de Crevillent 

7,23% d'Alacant.  

Ara està evolucionant i s'està incrementant l'arribada de gent d'Alacant.     Per a l'estudi en l'AEROPORT de L’Altet apareixen les següents dades.   Alacant 41,3%‐ Elx 34,2% és equiparable. S'observa la potència bidireccional de l'eix.    En els següents gràfics es poden observar les 10 principals relacions d'Alacant i Elx amb origen i  destinació.  Per  als  dos  municipis  suposen  més  d'un  97%  del  total  de  viatges.  Es  observa  el  fenomen d'autocontenció molt marcat a Elx amb un 79%, mentre que a Alacant és d'un 70%.  En  moviments entre els dos pols 5,1% de moviments amb origen a Alacant van a Elx, i només un 3%  d'Elx es dirigeixen a Alacant. 

A manera de resum, de l'estudi realitzat pel PMoMe es desprèn.   • L'àmbit AM Alacant‐Elx compta amb 0,59 viatges diaris / persona (índex superior a Castelló).  •  Existeix  una  forta  dependència  del  vehicle  privat  (58%  global  i  87%  d'en  desplaçaments  metropolitans) i utilització massiva de vehicle privat amb 1 sol ocupant.   • Un 43% de viatges de mobilitat són per motius de treball o estudis.   • Existeix baixa captació del transport públic en desplaçaments Inter municipals i municipals. Els  motius són: no hi ha servei, els serveis o horaris són inadequats o incomoditat.  • Elevada proporció de captivitat de la població usuària de transport públic, fonamentalment en  els autobusos (> 70% en bus interurbà i 60% en bus urbà).      PROPOSTES D’INFRAESTRUCTURES QUE AFECTEN A ELX I PER TANT AL PMUS    En la present situació, amb el PMoMe en tramitació, el document de referència per a conèixer  les propostes en matèria d'infraestructures és l'estratègia *UNEIX.   

17


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  Es  tracta  d'un  document  estratègic  de  la  Generalitat  que  definirà  les  principals  línies  estratègiques d'actuació a seguir i a desenvolupar en matèria  de mobilitat, infraestructures i  serveis de transport en el període 2018‐2029.    El marc general del document és la sostenibilitat entesa des de tres punts de vista: econòmic,  cohesió  social  i  medi  ambient  fent  de  la  Comunitat  Valenciana  una  regió  urbanitzada  global  referent a Europa per la qualitat i l'eficiència del sistema de mobilitat, permetent:    

Una millor integració en el corredor Mediterrani; augmentant l'eficiència de les grans  infraestructures de pas; la consolidació de noves oportunitats en el sector logístic i els  atractius  de  localització  i  inversió.  Per  a  això  es  planteja  millorar  les  infraestructures  ferro portuàries en el transport de mercaderies. 

Una major articulació entre els centres urbans i una millor accessibilitat a tot el territori,  a partir d'un sistema de transport públic que vertebra el territori. 

Un repartiment  modal  més  equilibrat  que  ofereix  alternatives  reals  a  les  pautes  de  mobilitat  més  insostenibles  i  millori  l'articulació  i  l'atractiu  de  les  opcions,  menys  contaminants, més eficients i més racionals.   

Infraestructures de Transport Terrestre  CARRETERES    La finalització de la A‐33, tant el  tram de la Comunitat que està en obres, com el tram  de la  província de Múrcia, suposarà que gran part del trànsit de pesats que ve del sud d'Espanya, que  ara  discorre  per  la  A‐7,  travessant  l'àrea  metropolitana  d'Alacant‐Elx,  ho  farà  per  aquest  corredor interior, descongestionant l'A‐7 i l'A‐31, la qual cosa és molt favorable.  Des d'Alacant cap al Sud, es compta amb l'A‐7 i l'AP‐7 de nou, i el Ministeri de Foment té prevista  l'ampliació del tercer carril en l'A‐7 des de Crevillent.  En  l'àrea  FUNCIONAL  d'Elx‐Alacant,  l'A‐70  que  circumval∙la  la  ciutat  d'Alacant,  presenta  problemes de congestió. La N‐338 d'accés a l'aeroport serà duplicada imminentment per part  del Ministeri. L'eix Elx‐Alacant és recorregut de forma paral∙lela per diverses carreteres, la CV‐  86, A‐79, N‐340 i A‐70.  Accions previstes que afecten directa o indirectament a l'àmbit del Pmus d'Elx són:  Finalització Autovia A‐33. Encara que l'autovia únicament discorre en el tram entre l'A‐31 i la  Font de la Figuera fins a la A‐35 per la Comunitat, i aquest tram ja està en obres, s'assenyala la  finalització de la mateixa lloc que aquesta autovia constituirà una alternativa per a comunicar  Múrcia  amb  València  per  l'interior,  a  través  de  l'altiplà  murcià  i  d'Almansa.  Es  tracta  d'una  alternativa especialment per al trànsit de pesats des del sud de la península cap al nord que 

18


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  d'aquesta manera poden triar‐la enfront d'utilitzar l'A‐7 i l'AP‐7 travessant la Vega Baixa, Baix  Vinalopó i proximitats d'Alacant.  Duplicació de calçada N‐338 accés Aeroport. El Ministeri procedirà de forma immediata a la  seua realització, amb una inversió de 15,3 milions d'euros.  Ronda Sud d'Elx. Es tracta de l'última fase de la Circumval∙lació Sud d'Elx, en concret del tram  CV‐851 Ronda de Carrús, que comptarà amb un vial de doble calçada amb dos carrils per sentit,  a  més  de  diverses  glorietes  i  suposa  una  inversió  de  19,4  milions  d'euros  que  compta  amb  projecte aprovat per part del Ministeri de Foment.  Millora del corredor Eix Aquest‐Oest de la A‐7 d'Alacant i Murcia Tram Comunitat Valenciana.  En el tram de la Comunitat Valenciana aquest corredor consisteix en la construcció d'un tercer  carril entre Crevillent i Oriola. Es tracta d'una actuació inclosa en el Pla Extraordinari d'Inversió  en Carreteres (*PIC) basat en la col∙laboració pública privada i que suposa una inversió de total  de 513 milions d'euros en el corredor complet.  FERROCARRIL    Respecte als serveis de Rodalia, que en la nostra Comunitat es desenvolupen en el denominat  nucli de Rodalia de València i en el nucli de Rodalia d'Alacant‐Múrcia, recentment el Ministeri  de Foment ha anunciat una forta inversió a desenvolupar en els pròxims anys per a la millora i  renovació de la xarxa de Rodalia.  Històricament s'ha vingut produint una deterioració dels serveis per falta d'inversió global (tant  en infraestructura com en material mòbil i serveis) per a aquest transport que resulta vital en  les àrees on ofereix els seus serveis.  Aquesta inversió contempla la millora d'infraestructura i dels serveis oferts: prolongacions de  serveis, duplicacions de via, renovació d'infraestructura, electrificació, millora de material mòbil  i estacions, etc. La Generalitat ha jugat un paper molt important en la negociació d'aquest Pla  de Rodalia, que ha resultat un clar exemple de concertació i cooperació interadministrativa.    PLA DE RODALIES  Els serveis de Rodalia són un transport públic fonamental per a la mobilitat dels ciutadans en les  grans  àrees  metropolitanes  de  la  Comunitat.  Emmarcats  en  dos  nuclis  de  rodalia,  València‐ Castelló i Alacant‐Múrcia, els serveis de Rodalia suposen un element fonamental de la mobilitat  i  del  transport  sostenible.  Amb  dades  de  l'any  2014,  el  nucli  de  Rodalia  de  València  va  transportar 17 milions de viatgers, mentre que el d'Alacant‐Múrcia quasi 4 milions de viatgers.  Després de Madrid i Barcelona, València se situa al capdavant dels nuclis de Rodalia en núm. de  viatgers transportats.  A la fi de l'any 2017 el Ministeri de Foment va presentar un  ambiciós Pla de Rodalia per a la  Comunitat Valenciana. Un pla fruit de la col∙laboració i la cooperació interadministrativa, i que   

19


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  gràcies a les aportacions i suggeriments de la Generalitat ha millorat i ampliat els seus objectius  i actuacions.   Aquest  Pla,  amb  un  horitzó  temporal  per  a  l'any  2025  contempla  diferents  actuacions  en  les  diferents  línies  que  conformen  els  nuclis  de  Rodalia  de  València  i  d'Alacant‐Múrcia,  tant  en  infraestructura com en serveis. Les principals actuacions contemplades en el Pla de Rodalia per  a l'àmbit del PMUS és:  C‐1: connexió d'Alacant amb l'aeroport d'Alacant‐Elx i connexió de la línia convencional amb la  línia d'alta velocitat en l'estació d'Alta Velocitat d'Elx‐Matola.  XARXA D’INTERÈS GENERAL DE L’ESTAT (RFIG)    Finalització  del  tram  Xàtiva‐L'Alzina  i  del  tram  Alacant‐  Múrcia.  Són  dues  actuacions  amb  execució de les obres molt avançades i que haurien de finalitzar‐se en els pròxims anys. La seua  posada en servei permetrà comptar amb el Corredor Mediterrani en ample estàndard en el tram  Castelló‐València‐Alacant‐Elx‐Múrcia, i donar servei en alta velocitat a una població de tres grans  àrees metropolitanes amb més de tres milions i mig d'habitants.  VIES DE TRANSPORT SOSTENIBLE  Els itineraris de llarg recorregut tenen un caràcter més lúdic i cicloturista, normalment aprofiten  infraestructures  existents  i  discorren  de  nord  a  sud  del  nostre  territori.  En  aquest  grup  s'enquadra la ruta Eurovelo EV8 (recentment presentat) i la Via Litoral del *PATIVEL (amb un  programa  de  paisatge  en  tramitació  per  la  GVA  (en  l'àmbit  de  Urbanova‐Altet‐la  Senieta‐ Aiguamarga) que es poden desenvolupar i integrar dins del PMUS. 

20


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX 

PRE‐DIAGNÒSTIC. MODEL TERRITORIAL.   MODEL D’ASSENTAMENTS  D'acord  a  l'estudi  realitzat  per  a  l'àmbit  del  *PATAE  s'observen  els  següents  teixits  urbans  a  l'entorn d'Elx. 

Cartografia PATAE desenvolupada per CERCLE.  

Cartografia PATAE desenvolupada per CERCLE.  

21


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX  Els  futurs  creixements  marcaran  en  gran  manera  el  quadre  d'accions  del  PMUS.  D'aquesta  manera  per  a  li  PATAE  i  en  col∙laboració  amb  l'equip  tècnic  de  l'Ajuntament  d'Elx  s'ha  cartografiat l'estat de planejament d'acord a la següent llegenda: 

Cartografia PATAE desenvolupada per CERCLE.     D'acord  al  PATAE  el  PMUS  haurà  de  respectar  la  malla  d'infraestructura  verda  del  territori  d'acord a les següents cartografies: 

22


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX 

Cartografia PATAE desenvolupada per CERCLE.  

Cartografia PATAE desenvolupada per CERCLE.  

23


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX 

Cartografia PATAE desenvolupada per CERCLE.  

24


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX 

REPTES DE MOBILITAT A ELX.   -

Pacificació del trànsit rodat en el centre històric, raval, Pla de Sant Josep, Carrus i Altabix  i conversió en zona de vianants d'àrees sensibles com el cas de la Corredora continuant  amb l'estratègia del Pla Centre. 

-

-

Vinculació del transport públic a la realitat territorial i urbanística.  

-

Vinculació de les accions de mobilitat a les noves centralitats que es puguin generar per  les noves infraestructures de transport (per exemple Matola).  

-

Definició d'un model de centralitat en l'àmbit municipal que maximitzi l'efectivitat del  transport públic.  

-

Estratègies d'aparcaments  estratègics  amb  l'objectiu  de  de  saturar  els  espais  més  congestionats.  

-

Definir la malla de transport per als vianants‐ciclista per al municipi. Integrar la Via litoral  i EuroVelo dins de l'esquema municipal.  

-

Definir una malla d'itineraris turístic‐culturals de vinculació del paisatge amb els nuclis  urbans.  

-

Millorar els problemes de saturació en punts clau d'atracció com Santa Pola‐Elx, Aljub,  Aeroport, Parc Empresarial i les zones de platja a l'estiu Arenals i la Marina.  

-

Millorar l'accessibilitat als equipaments i centres de treball.  

-

Establir mesures per a millorar l'eficiència de les tasques de repartiment en zones d'alta  afluència.  

-

D'acord al repartiment modal que es coneix definir estratègies per a millorar els serveis  i transitar cap a un model que impliqui una major sostenibilitat.     25


MOBILITAT ELX 2019_DOCUMENT: UNA APROXIMACIÓ DE LA MOBILITAT A ELX 

-

Desenvolupar mesures d’integració institucional, tarifària i física dels diferents sistemes  de transport publiqui i el seu inter modalitat.  

-

Fomentar mecanismes de governança i participació en matèria de mobilitat.  

-

Guia de propostes de re‐qualificació de l'espai públic a través del PMUS.  

-

Integració del PMUS dins dels instruments del Pla General d'Elx, el PMoMe i el PATAE,  cadascun  d'ells  en  diferent  estat  de  redacció‐tramitació.  Establir  sinergies  entre  els  instruments.  

-

Definir estratègies  de  salvaguarda  en  entorns  sensibles  com  el  Palmerar  d’Elx,  l'Embassament  o  el  Parc  Natural.  En  el  cas  del  Palmerar,  integrar  aquelles  determinacions establides en el seu Pla Especial.

                                       

  26

Profile for cercle

UNA APROXIMACIÓ A LA MOBILITAT A ELX  

ES TRACTA D'UN DOCUMENT PER DONAR INFORMACIÓ A LA CIUTADANIA EN MATÈRIA DE MOBILITAT PER AL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ MOBILITAT ELX

UNA APROXIMACIÓ A LA MOBILITAT A ELX  

ES TRACTA D'UN DOCUMENT PER DONAR INFORMACIÓ A LA CIUTADANIA EN MATÈRIA DE MOBILITAT PER AL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ MOBILITAT ELX

Profile for cercle3
Advertisement