Page 1

TERRITORI

´ DENIA Pensa en futur

D O C U ME N T D’INI C I P L A D E PA R T I C I PA C I Ó P Ú B L I C A DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES DEL PLA GENERAL DE DÉNIA

cercle


Impulsa:

Equip redactor

DOCUMEN T D’INICI PL A N DE PA RTICIPACIÓ PÚBLIC A DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES DEL PLA GENERAL DE DÉNIA Nacho Díez. Coordinació. Dr. Ing. Agrònom. Màster en arquitectura del paisatge. Amparo Jiménez. Ambientòloga. Màster en arquitectura del paisatge. José Vicente Sánchez. Geògraf. Patricia Sánchez. Enginyera en cartografia i geodèsia. Bruno Almela. Fotògraf.

cercle


CONTINGUT

DOCUMEN T D’INICI PL A DE PA RTICIPACIÓ PÚBLIC A DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES DEL PLA GENERAL DE DÉNIA

A

Estructura i caràcter 1. TerritoriDénia. Pensa en futur 2. Dénia: quatre paisatges

B

2.1. Paisatges naturals

2.2. Paisatges agraris

2.3. Paisatges urbans

2.4. Paisatges costaners

Transformacions i reptes 1. Canvis en el paisatge. Velocitat i intensitat 2. Un full de ruta per al territori 3. Visió de futur. Propostes

3.1.Model d’Infraestructura Verda

3.2.Model de desenvolupament Urbà Sostenible

3.3.Model d’implantació d’Infraestructures y equipaments

4. Participació ciutadana


TERRITORI

´ DENIA


A

Estructura & carĂ cter


Estructura i caràcter

A 1. Pensa en futur TERRITORIDÉNIA és una iniciativa impulsada

En l’actualitat, la generació del model

El present document arreplega les principals

per l’ajuntament de Dénia per a debatre

territorial ha d’enriquir el discurs més enllà

línies d’acció ordenades en els tres eixos

les directrius estratègiques i les principals

del desenvolupament urbà. D’aquesta manera

que proposa el pla general. Aquestes seran

propostes del nou Pla General.

TERRITORIDÉNIA explora la visió en la què la

sotmeses a consulta pública durant la tardor

població projecta cap al futur, basada en tres

de 2016. Després del procés participatiu,

eixos fonamentals:

s’elaborarà un document amb les conclusions

Abans de formalitzar un document per a iniciar la tramitació del pla general, el govern actual ha volgut obrir a la ciutadania el treball tècnic

de la participació.

MODEL D’INFRAESTRUCTURA

desenvolupat fins al moment. És per això, que els ciutadans i ciutadanes tindran l’oportunitat

d’opinar i debatre sobre les propostes que s’estan plantejant des de pràcticament l’inici de la redacció del pla.

VERDA

Després de la consulta ciutadana, l’equip

MODEL DE DESENVOLUPAMENT

redactor elaborarà la versió preliminar del pla

URBÀ SOSTENIBLE

general estructural de Dénia, que haurà de

MODEL D’IMPLANTACIÓ

tenir en compte de manera argumentada les

D’INFRAESTRUCTURES I

indicacions realitzades pels ciutadans.

EQUIPAMENTS El procés de participació denominat “TERRITORIDÉNIA: Pensa en futur

Aquest document que integrarà d’eixida, la veu Un territori que no segueix un full de ruta, està

de la població, serà de nou sotmès a informació

planteja obrir el debat del model que els

condemnat a seguir l’ordre marcat per les

i participació pública, tal com estableix la

ciutadans volen para el seu territori en el futur.

xicotetes decisions que manquen d’una visió

legalitat vigent.

de conjunt. Es planteja per a Dénia un gran Sovint, la discussió sobre el desenvolupament

repte, definir un model de territori de manera

territorial s’ha cenyit a qüestions

col·lectiva, implicant als habitants i visitants

urbanístiques, en un context en el qual els

d’aquest municipi costaner.

creixements urbans suposaven la qüestió més important pel seu gran impacte econòmic,

Avui dia, el planejament urbà a Dénia es

social i ambiental.

caracteritza per l’absència d’una eina de gestió territorial consistent. Després d’anys d’una accelerada dinàmica d’ocupació del territori, existeix la possibilitat de planificar-ho des d’una òptica global.

www.territoridenia.es 6


Pensa en futur TERRITORIDENIA és un procés participatiu per a debatre el model territorial que desitgen els ciutadans de Dénia per al futur

pensa en futur

ESTRUCTURA I CARÀCTER

7


Estructura i caràcter

A 2. Quatre paisatges Dénia es caracteritza pels seus quatre

un fort caràcter i valor per la Infraestructura

en la seua projecció urbana, ha deixat darrere

paisatges: 1. Els paisatges naturals on destaca

Verda.

per tras de si diverses tipologies constructives

la figura del Montgó. 2. Els paisatges agraris

i d’assentament, amb greus mancances de

de regadiu i de secà. 3. Els paisatges urbans

Determinats espais agraris es podrien definir

serveis i dotacions bàsiques, en el podríem

que van des d’emplaçaments històrics a

com a paisatges “relictes” en alguns casos,

qualificar en molts àmbits com una “ciutat

desenvolupaments més recents i 4. El mar i

si bé mostren encara produccions agrícoles

inacabada”.

la costa com a paisatge de major dinamisme i

en funcionament. Es tracta d’un paisatge en

atracció.

constant canvi, antigament basat en cultius

El mar mediterrani i la seua franja litoral,

de secà (tenint en la vinya de moscatell el seu

conformen un tipus de paisatge propi, que

Els paisatges essencialment naturals (o en els

màxim exponent), transitant en tota la plana

intercala el caràcter natural de la costa

quals domina la component natural), troben en

cap a una producció citrícola o espais d’horta.

(sistema costaner i dunar), amb la presència

el relleu, la vegetació o en la presència de rius Recolzat en el Castell de Dénia, el paisatge

i l’esmentat desenvolupament constructiu

l’espai geogràfic. Bona part d’aquests espais

urbà de la ciutat ha anat transformant-se als

que és paral·lel a la costa. És precisament en

li atorguen una elevada qualitat territorial al

llarg dels últims segles. La primigènia ciutat

l’espai costaner, amb la presència del mar com

municipi, per la qual cosa es troben protegits

romana i el seu caràcter militar o portuari, han

a fons escènic, on trobem també llocs de valor

per la legislació sectorial (aigües, costes o

donat pas avui a una ciutat de marcada base

natural (especialment a l’entorn del Massís del

espais naturals protegits). Aquest paisatge té

econòmica depenent del turisme. El turisme,

Montgó).

1. PAISATGES NATURALS

8

de diverses infraestructures (cas del port)

o barrancs, la seua millor representació en

2. PAISATGES AGRARIS

3. PAISATGES URBANS

4. MAR MEDITERRANI

Q U AT R E PA I S AT G E S


Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva

Les Deveses

4. MAR MEDITERRANI

LIC L’Almadrava

Paisatges de costa, platges i

Racons

penya-segats. Port de Dénia.

Ri u

Façana marítima. Les Marines

Serra Segària LIC Valls de la Marina

Riu Gir o

Zona humida del Racons na

Reserva Natural dels fons marins del Cap de Sant Antoni

Dénia

2. PAISATGES AGRARIS Paisatges de regadiu i de secà.

La Xara

Les Rotes

Cítrics i vinyes. Patrimoni rural. Memòria.

Parc Natural del Montgó

Jesús Pobre

3. PAISATGES URBANS

1. PAISATGES NATURALS

Dénia, centre històric. Nuclis

El Montgó - la icona en el

tradicionals de la Xara i Jesús Pobre.

paisatge. La muntanya. Marjal,

Urbanitzacions en la costa i la muntanya.

dunes i paratges recòndits.

Riu G rgos o

Serra de les Cel·letes

0

1

2

4 pensa en futur

6 Km

N

ESTRUCTURA I CARÀCTER

9


Estructura i caràcter

A 2.1. Paisatges naturals El paisatge natural de Dénia conserva

amb més de 650 espècies ho converteix en

El municipi té altres punts d’interès ambiental,

nombrosos espais i ambients d’elevat valor

una referència botànica i faunística de primer

com són les diferents microreservas de flora

mediambiental, visual o paisatgístic. Entre les

ordre.

(cas de Barranc de l’Emboixar, Cova de l’Aigua

seues figures de protecció, estan presents des de parcs naturals, fins a Llocs d’Interès

El Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva es

catalogació del Riu Racons com a zona humida

Comunitari, microreservas o zones humides

situa de forma perifèrica al municipi, però

de referència.

catalogades. De totes elles, es ressalta pel seu

condiciona geogràficament tot l’àmbit nord

valor visual i mediambiental el Parc Natural del

del terme municipal. Es tracta d’un espai

Molts d’aquests espais de valor ambiental es

Montgó, així com l’àmbit d’influència que té La

palustre i d’arrossar, que va tenir el seu origen

poden recórrer a peu o amb bicicleta, utilitzant

Marjal de Pego-Oliva conformant la geografia

a partir d’un procés de colmatación que va

diferents pistes, vies pecuàries i sendes.

nord del terme municipal.

patir una antiga badia, per a posteriorment

Destaca la Via Verda de Dénia, la zona de les

convertir-se en albufera i després marjal. Per

Bassetes per l’Escollera nord, la ruta dels

El Parc Natural del Montgó, amb els seus 753

tot això, constitueix una extensió uniforme de

Rotes fins a la Torre del Gerro, el Camí de la

metres, genera un abrupte descens al mar que

carrissars amb nombroses basses d’aigua

Colònia o les pistes i camins que recorren el

ho converteix en un referent visual de primer

neta sent travessada per una xarxa d’antigues

Montgó.

ordre. Però també destaca pels seus valors

sèquies.

ambientals, la seua riquesa en flora i fauna

10

i Els Rotes amb tres enclavaments), així com la


Sistemas Dunares

LIC L’Almadrava

Ri u

Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva

Mar Mediterrani

Racons

Les Deveses

Les Marines

Zona humida del Racons Riu Gir o

Serra Segària ZEPA-LIC Valls de la Marina

Sistemes Dunars

na

Reserva Natural Marina del Cap de Sant Antoni

Dénia

Les Rotes A Les Rotes B

La Xara

Les Rotes Les Rotes C Cova de la Punta de Benimàquia

La Pedrera Cova de l´Andorial

Cova de l’Aigua

Parc Natural del Montgó Barranc de l’Emboixar Pinaret de Jesús

PAISATGES NATURALS

Jesús Pobre Tossal dels Molins

Parc Natural del Montgó LIC Muntanyes de la MarinaReserva Natural Marina Cap de Sant Antoni-L’Almadrava Terreny Forestal Estratègic Zona Humida Catalogada Perímetre de Protecció Zona Humida Sòl no urbanitzable protegit Jardins i Parcs

Riu G rgos o

Coves Catalogades Microrreserves Altres paisatges naturals d’interès

Serra de les Cel·letes

0

1

2

4 pensa en futur

6 Km

N

ESTRUCTURA I CARÀCTER

11


Estructura i caràcter

A 2.2. Paisatges agraris En el sector meridional del terme municipal, als voltants de la vall del riu Gorgos, es configura un àrea de cobertura amb produccions típiques de secà. Es caracteritza per la presència de garroferes i oliveres, però sobretot el cultiu de la vinya, destinada des d’antic a la producció de vi dolç a partir del raïm moscatell (misteles, o el cultiu de pansa, tan típiques de la Marina Alta). Indissociable a aquest tipus de paisatges és la seua arquitectura rural, en el qual encara podem trobar habitatges estructurats a partir Cultius de secà en l’entorn de Jesús Pobre

del riurau. Aquestes estructures es poden donar de forma exempta a la casa o masia, tenint com a millor exemple el riurau de Jesús Pobre. Aquest tipus de paisatges i produccions contrasten amb usos citrícolas de l’entorn del marjal Pego-Oliva i del Molinell. Un cultiu que s’ha estès en direcció a la zona del Pla i que va començar a produir-se de forma massiva en els anys 20 del segle passat. Plana del riu Girona enmarcada per Serra Segària, Serra Seldetes y el Montgò

Trobem també àrees de cultiu degradades que es localitzen pròximes a les zones urbanes, com són el tradós dels Deveses-Les Marines o en la proximitat a les principals carreteres, on en molts casos l’estructura agrària es desdibuixa amb l’aparició d’usos terciaris vinculats a aquestes infraestructures.

12


Les Deveses

Mar Mediterrani

LIC L’Almadrava

Ri u

Racons

Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva

Les Marines

AGRICULTURA INTENSIVA DE REGADIU

Serra Segària ZEPA-LIC Valls de la Marina

Riu Gir o

Zona humida del Racons na

PLANA BAIXA DEL RIU GIRONA

Reserva Natural dels fons marins del Cap de Sant Antoni

Dénia

La Xara

Les Rotes La Pedrera

Parc Natural del Montgó

VALLE DEL RIU GORGOS

Jesús Pobre

PAISATGES AGRARIS Cítrics Hortes Vinyers

Riu G rgos o

Cultius de secà Sin cultiu

Serra de les Cel·letes

0

1

2

4 pensa en futur

6 Km

N

ESTRUCTURA I CARÀCTER

13


Estructura i caràcter

A 2.3. Paisatges urbans El paisatge urbà a Dénia es caracteritza

burgés o senyorial, amb el caseriu propi de les

Finalment trobem nuclis urbans de la Xara

per contenir diverses tipologies i formes

ampliacions de casc urbà.

o Jesús Pobre, envoltades per l’edificació

d’edificació. D’una banda trobem la ciutat

dispersa i el gran mantell de xalets sobre les

primigènia, més compacta i que es formalitza

També trobem algunes restes del

a partir del Castell assentat sobre un

desenvolupament industrial original (referits

xicotet tosal. Extramurs es dóna pas a uns

al sector jogueter), i que a poc a poc van

ravals mariners que no sempre van ser ben

desaparèixer de la ciutat.

vessants del Montgó.

conservats en el moment de la caiguda de les velles cases, amb la substitució per alguns

Confrontants a la costa i de morfologia lineal,

grans edificis.

trobem l’àrea de Les Deveses i de Les Marines, enteses com un espai urbà-residencial de mitja

L’eixample és un espai urbà divers, amb una

densitat. Avui són blocs d’apartaments turístics

trama més regular (traçat ortogonal), en

intercalats amb habitatges unifamiliars i

el qual cohabiten alguns habitatges de tall

bugalows.

població resident

42.197 hab.

?

població estacional 50.000

100.000

Dénia Les Marines i Deveses Les Rotes Jesús Pobre La Xara Monte Pego 14

150.000


Les Deveses

Mar Mediterrani

LIC L’Almadrava

Ri u

Racons

Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva

CV-730

Les Marines

Serra Segària LIC Valls de la Marina

Riu Gir o

Zona humida del Racons CV-7

na

23

Reserva Natural dels fons marins del Cap de Sant Antoni

DÉNIA

CV-7

LA XARA

36

Les Rotes

LA PEDRERA CV

-7

25

Parc Natural del Montgó

35

CV

-7

24

CV-7

JESÚS POBRE

PAISATGES URBANS

Riu G rgos o

Segon eixample Primer eixample Nucli històric

Serra de les Cel·letes

0

1

2

4 pensa en futur

6 Km

N

ESTRUCTURA I CARÀCTER

15


Estructura i caràcter

A 2.4.Paisatge litoral Al llarg de quasi 20 quilòmetres de front marítim obert al nord i nord-est, es succeeix

RECURSOS AMBIENTALS

la costa baixa, amb la presència de cordons

Barranc de Santa Lucía

Microreserves Rotes A

Microreserves Rotes B

La platja i en general la façana marítima

Barranc de la Creu Punta del Sard

comença el de Xàbia.

Barranc de Malonda Punta Negra

lloc on acaba el terme municipal de Dénia i

LIC Montgó Microreserves Rotes C

la seua màxima dimensió en la Cova Tallada,

Massís del Montgó Cova Tallada Cova d’Aiguadolça

retallant a l’altura de Les Rotes, aconseguint

Barranc del Lambochar

dunars i marjals. Aquest front costaner, es va

dianense, s’ha anat farcint amb diverses construccions de caràcter turístic. En l’espai central d’aquest front, a l’altura del nucli

DENSITAT URBANA

urbà trobem el port, infraestructura de gran importància i punt d’eixida i d’entrada de diferents Ferris que connecten amb l’illa d’Eivissa. Organitzada entorn a zones on BAIXA DENSITAT

descansa la seua flota pesquera, l’existència d’una potent marina esportiva, o les seues zones de restauració i d’oci, ho converteixen en un dels elements més dinamitzadors de la ciutat. El front marítim de Dénia s’ha desenvolupat

USOS I ACTIVITATS

urbanísticament de forma controvertida. A la falta de serveis urbans i d’infraestructures,

espais fràgils pel que fa a l’existència del risc d’inundació. 16

Marina

Terrestre (DPMT). Les zones litorals també són

Platja de la M. Cassiana

problemes d’invasió del Domini Públic Marítim

Passeig de la Marineta

falta de condicions urbanes, se li uneixen els

Platja de les Rotes

estival de la carretera de Les Marines o la

Platja de les Arenetes

cas per exemple del col·lapse en època


Platja Marines

Parc del Castell

Patja Cagarritar

Parc del Castell

Mirador Castell

Puerto

Platja de Santa Ana

Platja de les Deveses Escuela de deportes acuáticos

Platja de l’Almadrava

Platja de l’Estanyó

Platja dels Molins

Patja Bovetes

Mar Mediterrani MITJANA DENSITAT

ALTA DENSITAT

Punta del Cadastre

Punta de l’Almadrava

Riu Girona

Punta dels Molins Barranc de la fusta de l’Alberca

Barranc de l’Alter

Barranc del Regatxo

Mar Mediterrani Riu del Molinell

Conservació cordons dunars

Mar Mediterrani

pensa en futur ESTRUCTURA I CARÀCTER 17


TERRITORI

´ DENIA


B

Transformacions & reptes


Transformacions i reptes

B 1. Canvis en el paisatge. Velocitat i intensitat El territori i el paisatge de Dénia és encara

2. Canvis en el sistema d’assentament urbà:

atractiu, malgrat els canvis que s’han produït

Partint la ciutat històrica i que ancorava el seu

sobretot en l’espai litoral. Succintament, es

caràcter en el paisatge, el turisme s’ha projectat

podria parlar de dos grans fenòmens i que han

en el territori no poques vegades confós amb un

condicionat els nous paisatges en els últims 100

mal anomenat residencialisme. El turisme en el

anys:

seu sentit més ampli, ha generat noves imatges, escenes i rostres en el territori. Canvis “d’època”

1. Transformació de la matriu agrícola: S’ha

abans vistos com a progrés i avui percebuts

produït un brusc canvi de la producció agrícola,

de forma una mica més crítica per molts

donant pas del tradicional secà, als anomenats

professionals i experts. En el cas de Dénia ciutat,

“nous regadius”. La vinya i la crisi filoxérica de

els barris típicament mariners van ser substituïts

principis del segle passat, va deixar tot plegat

per edificacions d’altura que van contrastar

una importantíssima transformació de la base

tipològica o volumètricament amb el caseriu

agrària. La nova producció de base citrícola, va

tradicional. Però sens dubte on s’adverteix amb

portar tanmateix la consegüent sobreexplotació

més nitidesa les dinàmiques del paisatge urbà,

de pous i aqüífers i un ús més privatiu del camp

és en el front marítim amb la conformació d’una

(segones residències o casetes de camp). Només

ciutat lineal i en el Montgó amb un residencial

l’entorn de Jesús Pobre, com a espai geogràfic

dispers que puja per les vessants del massís.

més orientat a la vall del Riu Gorgos o Xaló,

En aquest espai muntanyenc, s’han perdut

manté encara produccions de raïm, encara

nombrosos parcel·laris agroforestals de gran

vinculades a les construccions típiques de la

valor i interès per a la seua conservació.

Marina Alta (riuraus). Davant aquesta transformació sobrevinguda i intensa del territori, és necessària una reflexió al voltant del model que ha de seguir el territori de Dénia en el futur.

Sobre el solar del municipi de Dénia s’han assentat diferents civilitzacions i cultures, per la qual cosa ha generat contínues transformacions en el territori. Canvis i processos derivats dels diferents sistemes d’assentament humà i fruit d’un determinat moment socioeconòmic. 20


1930

1950

60´

1880 pensa en futur

TRANSFORMACIONS I REPTES

21


Transformacions i reptes

B 2. Un full de ruta per al territori Per què un nou pla? La velocitat del canvi en el paisatge produït en la ciutat de Dénia, es gesta a partir de l’abandonament de terres davant noves expectatives econòmiques que va oferir el fenomen turístic en el seu vast conjunt. El desenvolupament urbanístic a partir dels anys seixanta del segle passat, va provocar en l’àmbit urbà un nou eixample residencial entorn al Castell i als barris marítims, la colmatació de bona part de la costa i un potent assentament en les vessants del Montgó.

Tot açò sempre acompanyat d’algunes infraestructures, encara avui insuficients. Els nous assentaments van ser considerats sòls urbans en el primer Pla General d’Ordenació Urbana de l’any 1972. En molts casos, s’edificava sense disposar de les condicions mínimes d’urbanització. És de notar que entre els anys 1972 i 1979, la ciutat va desenvolupar fins a vint-i-dos Plans Parcials (PP), la qual cosa fa una idea de la velocitat i canvi patit per la ciutat en època desarrollista.

El Pla General de la dècada del 2000, va quedar anul·lat judicialment. Actualment el territori de Dénia es troba sense un full de ruta, sense una programació lògica que seguir. Baix un règim urbanístic transitori, es necessita avui dia una eina que s’ajuste a les necessitats urbanes i de creixement, en el marc general de la infraestructura verda, de les previsions d’evolució demogràfica i de la nova realitat socioeconòmica.

S’inicia un nou pla... en quin moment estem? ESTEM ACÍ

Es planteja un procés de participació previ a la tramitació del pla

FASE 1

FASE 2

FASE 3

Fase preparatòria

Elaboració del Pla

Verificació

Preparació de la versió preliminar del pla

GVA MUNICIPI

Criteris i condicionants

22

DOCUMENT CONSULTIU Incorporarà els resultats de la participació DOCUMENT DE REFERÈNCIA (DR) DOCUMENT D’ABAST DE L’ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC (DAEATE)

VERSIÓ PRELIMINAR DEL PLA GENERAL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL ESTUDI AMBIENTAL I TERRITORIAL ESTRATÈGIC (EATE)

PARTICIPACIÓ PÚBLICA

RESULTATS DE LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA

PLA GENERAL

Incorporarà els resultats de la participació

MEMORIA AMBIENTAL/ Declaració Ambiental Estratègica


ANTECEDENTS DE LA PLANIFICACIÓ A DÉNIA

1972

Pla General d’Ordenació Urbana Pla General Municipal d’Ordenació

1990-1992

- Aprovació Definitiva del Conseller en 1991 - Text Refós en 1992

Context “desarrollista”. Residencial i Turístic

Tracta d’incorporar determinacions per al Sòl No Urbanitzable, Sòl Urbà excepte La Xara i Jesús Pobre en 1990, ajustada aquesta qüestió en 1991.

SENTÈNCIA TRIBUNAL SUPREM DE 2000, QUE ANUL·LA EL PGOU 2000

Aprovació Definitiva del PGOU

Nova exposició al públic, en compliment de la Sentència de l’any 2000.

SENTÈNCIA DE TSJ 2003, QUE ANUL·LA EL PGOU DE l’ANY 2000 20052007

Pla General Transitori (inclou en 2007 una correcció d’errors)

Fins 5 pròrrogues per part de la Generalitat

SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM 2012, QUE ANUL·LA EL PGT 2009-2011 2012

Concert Previ del Pla General Versió Preliminar del Pla General

Procés participatiu Agenda 21

2013

Régim Urbanístic Transitori (RUT)

Pla Vigent

20142015

Projecte de Pla General Estructural (PGE)

Adaptació a LOTUP. Procés participatiu Agenda 21

2016

Nou Pla General Estructural (PGE)

Procés participatiu

ESTEM ACÍ

TERRITORIDENIA.es pensa en futur

TRANSFORMACIONS I REPTES

23


Transformacions i reptes

B 3. Visió de futur. Propostes Cap on anem? El present document mostra les primeres

ambientals per a la comunitat; i l’entramat

que han d’aportar a aquest territori un millor

idees que s’han arreplegat en el document de

territorial de corredors ecològics i connexions

sistema de comunicacions o una sèrie de

DIRECTRIUS elaborat per l’equip redactor del

funcionals que posen en relació tots els elements

dotacions que milloren la qualitat de vida dels

Pla General. Per a facilitar la comunicació de les

anteriors.

ciutadans.

línies d’acció s’han definit tres eixos dels quals pengen les línies d’acció i alhora es vinculen

El segon eix és el model de creixement urbà

les propostes. D’aquesta manera es presenta

sostenible que defineix els creixements

a la ciutadania un arbre d’accions que podrà

urbans que han de realitzar-se tot d’acord amb

ser enriquit o corregit durant el procés de

els criteris d’ocupació racional del sòl que

participació pública.

marca l’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana. De la mateixa manera, s’atén a la

El primer eix és el model d’Infraestructura verda

necessitat de completar els teixits urbans que

que defineix el sistema territorial bàsic compost

han quedat pendents de desenvolupament, tenint

pels següents espais: els àmbits i llocs de més

en compte la seua aptitud.

rellevant valor ambiental, cultural, agrícola i

24

paisatgístic; les àrees crítiques del territori la

El tercer nivell és el model d’infraestructures i

transformació del qual implique riscos o costos

d’equipaments que defineix aquelles actuacions


DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES DE DESENVOLUPAMENT URBÀ

PLA GENERAL

01 02 03

MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]

MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]

MODEL D’IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS [ 03_ MDIE ]

PARTICIPACIÓ I GOBERNANÇA TERRITORIAL TERRITORIDÉNIA és el procés que articularà la participació pública el pla general

TERRITORI

DÉNIA

pensa en futur

TRANSFORMACIONS I REPTES

25


B

Transformacions i reptes Els tres models que estructuren el pla general i que seran debatuts durant el procés de participació, es divideixen en línies d’acció que alhora, com es mostrarà més endavant, es desglossen en propostes concretes. Dins de l’eix d’infraestructura verda s’articulen tres línies d’acció principals. La primera és la protecció dels grans paisatges o els espais de valor que caracteritzen a Dénia. La segona és la preservació de la connectivitat dels espais lliures mitjançant corredors que queden lliures de l’edificació. La tercera té relació amb el sistema d’espais oberts urbans i les vies de transport sostenible i per als vianants. Dins de l’eix de model urbà es mostren tres línies d’acció. La primera línia mostra els nous desenvolupaments que es proposen dins del nou pla general. La segona arreplega les propostes referides a completar teixits urbans i la tercera fa referència a la idea de millorar teixits urbans existents a partir d’accions de reactivació. Dins de l’eix de model d’infraestructures i equipaments es debatran tres línies d’acció: en primer lloc les infraestructures de transport, en segon lloc les àrees de dinamització per a l’economia i en tercer lloc els equipaments públics necessaris.

26

01

INFRAESTRUCTURA VERDA

02

DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE

03

INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS


DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES DE DESENVOLUPAMENT URBÀ

PLA GENERAL

01.01

01.02

PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR

CONNECTIVITAT DEL TERRITORI

02.01

01.03

03.01

INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS

SISTEMA D’ESPAIS VERDS & MOBILITAT

02.02

01

INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

03.02 ÀREES DE DINAMITZACIÓ PER A l’ECONOMIA

03.03

COMPLETAR TEIXITS URBANS

INFRAESTRUCTURA VERDA

02.03

REFORMAR ESPAIS URBANS

EQUIPAMENTS PÚBLICS

03

INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS

02

DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE

TERRITORI

DÉNIA

pensa en futur

TRANSFORMACIONS I REPTES

27


Transformacions i reptes

B 3.1. Model d’Infraestructura Verda Què és? Abans de planificar el terme municipal, hem de valorar i assumir les claus que ens ofereix el propi territori. A la Comunitat Valenciana, es comença reservant una “INFRAESTRUCTURA VERDA”. La legislació territorial i urbanística vigent, indica que el seu traçat i reserva es realitze amb caràcter previ a la de la resta de les determinacions propositives del Pla.

3.1.1 PROTECCIÓ DELS PAISATGES DE VALOR 3.1.1.1 Gestió-protecció dels espais naturales protegits 3.1.1.2 Paisatges naturals de valor

Els elements que es proposen per a la seua formalització i connexió per al Pla General de Dénia, pivoten al voltant de tres línies d’acció:

3.1.1.3 Paisatges culturals de valor

1) Protegir: Partint dels Espais Naturals Protegits, s’assimilaran altres espais de valor natural o cultural com els paisatges agraris tradicionals de la Plana o de l’entorn de Jesús Pobre.

3.1.2 CONNECTAR ELS PAISATGES DE VALOR

2) Connectar: Amb l’objecte de minimitzar la fragmentació del paisatge, es proposen connectors paisatgístics i ecològics que protegisquen la continuïtat del paisatge.

3.1.3 SISTEMA D’ESPAIS VERDS URBANS & MOBILITAT

3) Sistema d’Espais Verds i Mobilitat. Es proposa una malla d’espais verds urbans per a Dénia interconnectats, mitjançant la reserva d’espais verds de quantitat i qualidat, i s’aposta per la mobilitat per als vianants i la configuració d’un model de transport urbà més sostenible i equilibrat afavorint espais per als vianants i creant vies verdes interurbanes.

28

3.1

MODEL D’INFRAESTRUCTURA VERDA [ 01_MIV ]

3.1.2.1 Protecció dels corredors ecològics 3.1.2.2 Protecció dels corredors territorials

3.1.3.1 Creació del sistemas d’espais oberts urbans 3.1.3.2 Creació d’espacios peatonals 3.1.3.3 Creació de vies de transport sostenible


Sistemes Dunares

Les Deveses

Mar Mediterráneo

Ri u

Racons

Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva

Vies verdes

Serra Segària ZEPA-LIC Valls de la Marina

Riu Gir o

Zona humida del Racons

Les Marines

SNUC

Sistemes Dunars

na

SNUEP

Reserva Natural Marina del Cap de Sant Antoni

Dénia

PLANA AGRÍCOLA DEL RIU GIRONA

Les Rotes A

SN

La Xara

Les Rotes B

UC Les Rotes

Les Rotes C

Cova de la Punta de Benimàquia

La Pedrera

Cova de l´Andorial

Cueva de l’Aigua

Parc Natural del Montgó Barranc de l’Emboixar

Pinaret de Jesús

Jesús Pobre Tossal dels Molins

SNUEP VALL AGRÍCOLA DEL RIU GORGOS

INFRAESTRUCTURA VERDA Valor infraestructura verdA

SNUEP Sòl no urbanitzable especial SNUC

protecció agropecuària Sòl no urbanitzable comú

Riu G rgos o

Connectors Connector paisatgístic Connector PN Montgó

Serra de les Cel·letes

0

1

2

4 pensa en futur

6 Km

N

TRANSFORMACIONS I REPTES

29


Transformacions i reptes

B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible La grandària i evolució urbana de Dénia als últims anys, ens fa pensar que ha adquirit el rang de ciutat. En el seu disseny i planificació, és essencial obrir el concepte sostenibilitat mediambiental, també a l’esfera urbana i a l’urbanisme de la ciutat. Es busca una ciutat més sostenible, i açò implica generar menys consum del territori, pol·lució, residus i contaminació ambiental. Les ciutats són un problema però

3.2

MODEL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE [ 02_MDUS]

3.2.1 INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS URBANS 3.2.1.1 Consolidament del nucli urbà de Dénia

en elles està també la solució, per la qual cosa

3.2.1.2 La Xara

és necessari fer nous plantejaments, donant

3.2.1.3 Jesús Pobre

respostes a les demandes actuals i futures. Abans de plantejar qualsevol expansió urbana, Dénia ha de prioritzar els seus objectius, millorar i adaptar la ciutat preexistent, aprofundint en un desenvolupament urbà integrat, inclusiu, amb

3.2.2 COMPLETAR TEIXITS URBANS 3.2.2.1 Sòls vacants 3.2.2.2 Sòls per consolidar

una visió global i exhaustiva de la ciutat (s’està fent un estudi en profunditat del consolidat), tenint en compte la necessitat de millorar l’estat econòmic, l’ecoeficiència i la cohesió social. Les propostes del Pla General aposten per la millora del teixit urbà existent abans de l’ocupació d’espais agraris o forestals. Es plantegen reformes d’espais urbans o el completar “buits” que han quedat vacants o per consolidar dins de les trames urbanes. Els nous creixements que es proposen, de caràcter contingut, han de quedar justificats i confirmats en el procés de participació pública, sent claus per a la millora de la qualitat urbana.

30

3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS 3.2.3.1 Centre històric de Dénia 3.2.3.2. Recuperació de peces urbanes


Les Deveses

02.02 Completar els teixits urbans dels Marines i Les Deveses

Ri u

Racons

Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva

Mar Mediterrani 02.03 Planificar el centre de DÉNIA

LIC L’Almadrava

02.01 Integrar els nous creixements de la ciutat de DÉNIA

Les Marines

Serra Segària ZEPA-LIC Valls de la Marina

Riu Gir o

Zona humida del Racons na

Reserva Natural dels fons marins del Cap de Sant Antoni

Dénia

La Xara

Les Rotes

La Pedrera Parc Natural del Montgó 02.01 Integrar els nous creixements de la Xara i Jesús Pobre

02.02 Completar els teixits urbans de Les Rotes i Montgó

Jesús Pobre

Riu G rgos o

Serra de les Cel·letes

0

1

2

4 pensa en futur

6 Km

N

TRANSFORMACIONS I REPTES

31


Transformacions i reptes

B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible 3.2.1 INTEGRAR ELS NOUS CREIXEMENTS

AMPLIACIÓ DEL NUCLI URBÀ DE DÉNIA

Definició: Es tracta de sectors urbanístics en l’àmbit de

VIA PARC NORD

creixement real del Pla General. Advertir que el “sostre de creixement” estaria limitat a un màxim de 84 Ha. de superfície (ETCV). On es troben?:

MADRIGUERES NORD

Conformant la Via-Parc (Sector PlatjaTorrecremada-Parc Vessanes, Madrigueres Nord, Alqueries, Eixamples en La Xara i Jesús Pobre).

PARQUE VESSANES

ALQUERIES

El sector UNOB4, trencaria el model de desenvolupament plantejat en el pla al focalitzar el desenvolupament al nord (zones inundables o afecció al paisatge del Montgó).

AMPLIACIÓ DEL NUCLI URBÀ DE LA XARA

Superfície aproximada: 82,11 Ha. Hi ha límits?: S’haurà d’atendre al PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DE CARÀCTER SECTORIAL SOBRE PREVENCIÓ DEL RISC D’INUNDACIÓ EN LA C.V (PATRICOVA). AMPLIACIÓ DEL NUCLI URBÀ DE JESÚS POBRE

32


proposta

tipología constructiva

còmput de sòls

planejament

Actuació platja-torrecremada SECTOR sPT PARC VESSANES • Sector de nou • Àrea entre el sector sPT i desenvolupament residencial el ferrocarril amb el risc • Aquest sòl estava inclòs, d’inundació. pràcticament íntegrament, • PGOU 1972 qualificava una com a sòl de reserva urbana part a usos urbans en el PGOU 1972. • Es proposa destinar-la a • Tracta d’unir l’accés al nucli parc urbà mitigant i evitant urbà de Dénia, per la CV 725, les inundacions procedents amb el port i amb l’Av. Joan del bco. de Santa Paula. Fuster. • Sector inclòs en les versions anteriors del PG, si bé, era més llarg i avançava des de Torrecremada fins a la Pedrera. • Informe negatiu de PATRICOVA usos urbans al S de Torrecremada. • SUPERFICIE DEL SECTOR: 33,65 Ha • SÒL ADSCRIT: 8,58 (Parc Vessanes)

• 8,58 Ha totals

• Blocs semioberts (PB+4+At) • Horts urbans i parcs i amb dotacions comunitàries jardins interiors • Aprox. 1600 habitatges (47,5 viv/Ha) • Terciari (24000m2t)-Es disminueix en terciari respecte a la versió anterior del PG • Proposta d’ordenació articulada per una Via Parc (arbolada) que recorre longitudinalment l’eix central (Joan Fuster-CV 725-Ctra Els Marines) • Dotacions locals derivades de la seua ordenació: - Ampliació IES María Ibars 0,89 Ha - Nou CPE I+P: 1Ha - Jardins i àrees de joc 2,40 Ha

• Adscriure-la com a dotació externa al sector anterior, amb un aprofitament tipus de 0,438 m2s/m2t

Actuació alqueries (sAA)

Madrigueres nord

• Sòls sense Programa aprovat (sense urbanitzar ni edificar a excepció d’un sector que ha sigut edificat i urbanitzat parcialment i el planejament del qual ha sigut declarat nul). • Sobre aquests sòls, s’ha cedit sòl per a dotacions estructurals i no estructurals.

• Unitat d’Execució inclosa entre els “compromisos adquirits” jurídicament més forts. • Es tracta de reconduir l’ordenació d’aquest sector de manera que resulte compatible amb el model triat.

• Es planteja la variant de la CV 724, que ha de permetre l’ampliació del nucli urbà cap a l’oest. • Dispers urbà al Sud. • Completar la c/Ximo de l’Almàssera, avui pràcticament consolidada amb el que s’aconsegueix la cantonada del Pinaret

• SUPERFICIE DEL SECTOR: 16,78 Ha • SÒL ADSCRIT: 8,97 (Bosc de Diana-Viario)

• SUPERFICIE DEL SECTOR: 6,08 Ha • SÒL ADSCRIT: 4,88 (Amp. Parc Vessanes)

• 4,50 Ha

• 2,31 Ha

• Aprox. 1100 habitatges (66 viv/Ha) • Dotacions externes (Parcs i viari): 8,97 Ha • Dotacions mínimes amb efectes externs (jardins: 1,65 Ha, docents :1 Ha i esportius:1,29 Ha)

• Ús residencial • Edificabilitat màxima 53.800 m2t • Enclau dotacional 1,5 Ha

• Mantenir el seu desenvolupament, amb les característiques bàsiques prèvies: - Parc de 7,55 Ha en el seu marge amb Joan Fuster - Desenvolupament residencial en la resta (avalat per estudi de inundabilitat) • Barreja de diferents tipologies d’urbanització, de traçat urbà i de tipus d’edificació. • Aprofitament Tipus de 0,438 m2s/m2t

• Manteniment del sector però amb una nova ordenació. • Aprofitament Tipus de 0,438 m2s/m2t

• SECTOR PINARET: Nou eixample entre la CV 724 i el Regatxo, de 120 habitatges, 4,5 Ha.

• SECTOR RIURAU: Es proposa un xicotet eixample al Sud, voltejant el riurau i el pinaret existent, a força de cases adossades i alineades a carrer, 2,31 Ha, 50 habitatges.

Nucli urbà la Xara

pensa en futur

Nucli urbà Jesús Pobre

TRANSFORMACIONS I REPTES

33


Transformacions i reptes

B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible 3.2.2 COMPLETAR TEIXITS URBANS

SÒLS VACANTS PER URBANITZACIÓ (Ha) PP 1972 160

Definició:

140

Xicotetes peces (parcel·les o solars), normalment

100

120

incomplets sobre sòls urbans derivats del PG o PP de 1972.

80 60 40

On es troben?: Principalment en tots els antics PP del litoral (Marines, Deveses, Rotes, Montgó-La Marquesa). Superfície aproximada: 136 Ha. Hi ha límits?: S’haurà d’atendre al PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DE CARÀCTER SECTORIAL SOBRE PREVENCIÓ DEL RISC D’INUNDACIÓ EN LA C.V (PATRICOVA).

34

20 0

Rotes

Montgó

Marines Deveses

La Marquesa

La Marquesa VI

Monte Pego

La Sella

Total


Mar Mediterrani Les Deveses LIC L’Almadrava

Ri u

Racons

Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva

Les Marines

Serra Segària ZEPA-LIC Valls de la Marina

Riu Gir o

Zona humida del Racons na

Reserva Natural dels fons marins del Cap de Sant Antoni

Dénia

La Xara

Les Rotes

La Pedrera Parc Natural del Montgó

LA MARQUESA. SÒLS VACANTS

Jesús Pobre

LES ROTES. SÒLS VACANTS

Riu G rgos o

Serra de les Cel·letes

0

1

2

4 pensa en futur

6 Km

N

TRANSFORMACIONS I REPTES

35


Transformacions i reptes

B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible ANÀLISI DE SÒLS VACANTS-PECES NO COMPLETADES

LES ROTES

MONTGÓ

Consolidat

Consolidat

Vacant

Vacant Plans parcials El Sueño La Plana

Pedrera Azahar

La Florida Marquesa VI

La Marquesa

Campussos-San Joan

Quijote II

MONTGÓ

PP Marquesa VI

36

Altomira

MONTGÓ

PP La Marquesa

No urbanitzat unifamiliars Vacants

No urbanitzat blocs Vacants

Pla Parcial

Pla Parcial


Montgó

Les Rotes

planejament

còmput de sòls

tipologia constructiva

conflictes

proposta

• Urbanització que s’origina en la segona meitat del S.XIX • Desenvolupada mitjançant el PGOU 1972 • Alt grau de consolidació

• 175 Ha totals • 23,3 Ha vacants

• Habitatge unifamiliar aïllat (PB+1) • En els anys 6070 s’introdueixen apartaments en altura (PB+10)

• Disparitat de grandàries parcel·làries • Estat de semiurbanització • Dificultat de connexió amb el nucli urbà • Dependència funcional amb el nucli urbà

• Permetre la reedificació • Promoure usos terciaris • Mantenir el patró d’ordenació basat en l’estructura agrària pre-existent

• Urbanització que s’origina en la segona meitat del S.XX • Desenvolupada mitjançant PP d’iniciativa municipal (PP Monte Montgó 1975): 565,2 Ha + PP d’iniciativa privada (Campussos-San Juan: 35,1 Ha-Quijote II: 5,6 Ha-La Florida: 5,8 Ha-Altomira I-II: 6,4-7,1 Ha-Marquesa: 80,3 HaMarquesa VI: 75,2Ha-El Sueño: 8,9Ha-Pedrera Azahar: 5,1 Ha

• 717,6 Ha totals • 48,9 Ha vacants

• Patró d’ordenació irregular

• Ordenació no respon a un patró lògic • Dificultat de connexió amb el nucli urbà • Dependència funcional amb el nucli urbà

• Totes les peces estan colmatades o urbanitzades excepte: - Marquesa (I a V) peça el Pla (ha excedit els terminis del Pla d’etapes del PP): recalificar àrea no desenvolupada per a xalets (3Ha) en la part superior i zona verda (3,1Ha) en la inferior. - Marquesa VI: (ha excedit els terminis del Pla d’etapes del PP): Permetre la reedificación preveient mesures de gestió per a la seua execució banda de 25m protecció sobre el PNMontgó.

pensa en futur

TRANSFORMACIONS I REPTES

37


Transformacions i reptes

B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible Consolidat Vacants

No urbanitzat Blocs No urbanizado unifamiliares Vacants Consolidat

M32.2

La Marjal

Retiro Beach Retiro El Datiler

Bovetes

La Giralda

Plans parcials

MONTEPEGO

38

LES MARINES

Les Brises

El Palmar

Deniapark

Deniamar II

Deniamar

Caudeli

Costa la calma

Deveses 2

Deveses

ANÀLISI DE SÒLS VACANTS-PECES NO COMPLETADES

LA SELLA No urbanitzat apartaments Consolidat


planejament

tipologia constructiva

conflictes

proposta

• 447,5 Ha totals • 32,7 Ha vacants • PGOU 1972, 9 promocioc. (75,4 Ha) • PGOU 1990/92, 5 promoc. (22,4 Ha) • PGT 2005/07, UE2 Deveses. (2 Ha)

• Estructura lineal al voltant de la ctra. de Les Marines amb urbanització i edificació consolidades

• Plans Parcials autònoms escassament coordinats entre si

• Manteniment de l’ordenació existent, integrant afeccions • De les parcel·les vacants (32,7 Ha): -17,4 dotacionals públics -9 Ha aparcaments -4,8 Ha zones verdes -3,5 Ha dotacions docents • De les 15,4 restants: -5 Ha com viv unifamiliar o terciari -10,4 Edif. en bloc obert, ed>0,6m2t/m2s

• Dues fases d’una única urbanització • Alt grau de consolidació

• 75,9 Ha totals • 43,3 Ha consolidats • 16,6 Ha vacants • 3,7 Ha No urbanitzat blocs • 12,3 Ha No urbanitzat unifamiliars i zones verdes

• Xalets de gran tamany

• Gran impacte visual

• Manteniment del consolidat • Pel seu caràcter perimetral respecte a sòl mereixedor de protecció, no tornar a qualificar les àrees no desenvolupades. • De varis dels sòls (la Marquesa) han excedit els terminis previstos en el Pla d’Etapes del Pla Parcial

• Urbanització residencial de promoció privada mitjançant PAI. • Alt grau de consolidació

• 3,6 Ha vacant: Apartaments (per urbanitzar i edificar) • 6,7 Ha consolidades

• Ordenació derivada de la arquitectura específica de la promoció

Les Marines

• La major part de la urbanització sorgida com a desenvolupament del PGOU de 1972. • Alt grau de consolidació

Monte Pego La Sella

còmput de sòls

• Mantenir els objectius de l’actuació, modificant l’ordenació per a millorar l’accessibilitat pública dels enclavaments dotacionals pensa en futur

TRANSFORMACIONS I REPTES

39


Transformacions i reptes

B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible 3.2.2 COMPLETAR TEIXITS URBANS Definició:

SÒLS PER CONSOLIDAR

S-01 SECTOR POMELOS

Es tracta de peces urbanitzades. Encara vacants d’edificació. On es troben?: En zones de vora urbana al voltant del nucli urbà (Aranges, Sector C1 o Pedrera Azahar) Superficie aproximada: 18 ha. Hi ha límits?: S’haurà d’atendre al PLA D’ACCIÓ TERRITORIAL DE CARÀCTER SECTORIAL SOBRE PREVENCIÓ DEL RISC D’INUNDACIÓ EN LA C.V (PATRICOVA).

40

S-03 PEDRERA-AZAHAR

S-C1 / S-05


S-01 SECTOR POMELOS

S-C1 / S-05

S-03 PEDRERA-AZAHAR

pensa en futur

TRANSFORMACIONS I REPTES

41


Transformacions i reptes

B 3.2. Model de desenvolupament urbà sostenible 3.2.3 REFORMA D’ESPAIS URBANS Definició: Es tracta de peces urbanes dins de la ciutat en les quals cap la seua possible reordenació davant problemes concrets (substitució d’edificis industrials, alineacions o consecució de zones verdes). On es troben?: C/ Patrici Ferrandis, Llavador, C/ Calp. Superficie aproximada: Total 19,55 has. Hi ha límits?: Condicionat a zones de risc d’inundació (impedeix edificació baix rasant), zones arqueològiques, etc.

42

CENTRE HISTÒRIC


• 3,82 Ha vacants • La tendència actual és substituir els edificis inicials i naus industrials que romanen (0,67 Ha) per edificis residencials (B+4), illa tancada

• Coexisteixen antics edificis industrials amb nous edificis residencials (entre 2 i 8 plantes) • Coexisteixen parcel·laris procedents de les primeres parcel·lacions (8x20m) i grans parcel·lacions industrials i residencials, de blocs de cases entre mitgeres

Llavador • Peça d’apreciable grandària 14,75 Ha derivada del PRI 1966, que va proposar la creació d’aquesta zona industrial • La creació del polígon Madrigueres (1975) unit a la crisi juguetera inicia un procés de transformació implantant-se blocs residencials substituint als industrials

Carrer Calp • Xicoteta agrupació d’habitatges, a banda i banda del carrer Calp que tenen el seu origen en els anys 20-30 • Peça residencial, sense activitat comercial

• 14,75 Ha • Sòl edificable (vacant o amb edificacions industrials, susceptibles de renovació)4,83 Ha • Dos enclavaments de gran tamany vacants: els terrenys del tercer centre de salut (adquirits pel Ayto) i el ort del Morand (situat en àrea de protecció arqueològica) • Coexisteixen antics edificis industrials amb nous edificis residencials (PB+4/5+At) • Coexisteixen parcel·laris diversos

• Els habitatges de la part esquerra , en direcció al mar, han sigut substituïdes al 50% per blocs de cases en altura (PB+3/5) • La banda dreta roman en el seu estat primitiu

• Disparitat de grandàries parcel·làries • Condicionat el futur industrial de la peça

• Conserva part de l’activitat amb xicotetes indústries, tallers i serveis, però s’ha consolidat el procés de substitució per l’activitat residencial

• El front general un impacte visual enfront de l’av. Marquesat

• Mantenir la possibilitat de substitució edilicia amb característiques anàlogues a les actuacions recents, aplicant transferències d’aprofitament per aconseguir la titularitat municipal i destinar-ho a dotacional públic. • Determinar un ús específic al solar de l’antic ambulatori del carrer de Marquès de Camp • Zona afectada per PATRICOVA, impedeix l’edificació sota rasant

• Mantenir la possibilitat de substitució edilicia amb característiques anàlogues a les actuacions recents, aplicant transferències d’aprofitament per a aconseguir la titularitat municipal de l’Hort del Morand (2,05Ha)

• Manteniment del traçat viari • Regularització d’alineacions • Configuració com a espai lliure (àrea de jocs) de l’illa c.Calp-c.Senti-Marquesat-AbuS.Salt • Consolidació de la substitució de l’edificació en l’illa Calp-Benissa-C. Sentí-Diana (a PB+4) • L’obtenció de l’espai lliure es confia a Transferències d’Aprofitament

proposta

conflictes

tipología constructiva

còmput de sòls

planejament

Carrer Patrici Ferrandis • Peça que planifica l’eixample de la ciutat en el qual projecta un passeig en el Saladar (actual calle P. Ferrandis) seguint el traçat del Riatxol • La proximitat del port i l’estació de València la converteixen en un revulsiu per a la implantació de magatzems. • Futur industrial de la peça condicionat a la proximitat de les zones residencials.

pensa en futur

TRANSFORMACIONS I REPTES

43


Transformacions i reptes

B 3.3. Model d’implantació d’infraestructures i equipaments Dénia ha de dotar-se de nous equipaments, infraestructures i dotacions, com a requisit indispensable per a articular el seu desenvolupament territorial i urbà. Es tracta del nou esquelet que ha d’acollir el sistema d’assentaments proposat. Parlem de noves vies de comunicació, rondes i espais per als vianants, incloent zones d’aparcament, centres educatius o de formació, els equipaments culturals, esportius o d’oci. En aquesta categoria, contemplarem

3.3

MODEL D’ IMPLANTACIÓ D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMIENTS [ 03_MDIE ]

3.3.1 INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT 3.3.1.1 Creació de rondes. Vía parc & Conexión inter CVs. 3.3.1.2 Creació de nous accessos. Port & Madrigueres Nord.

la previsió per al desenvolupament de noves activitats econòmiques, cas de l’ampliació del parc empresarial de Madrigueres o les zones terciàries del sector Platja-Torrecremada.

3.3.2 ÀREES DE DINAMITZACIÓ PER A LA ECONOMIA 3.3.2.1 Ampliació parc empresarial. 3.3.2.2 Zones comercials

I és que el ràpid desenvolupament urbà de la ciutat en els anys setanta i vuitanta del segle passat, ha generat greus mancances en quasi totes les matèries apuntades, per la qual cosa el model urbà plantejat, ha de contemplar substancials millores perquè siguen abordades amb urgència. Estructurat entorn a una xarxa primària o estructural i una segona xarxa de caràcter secundari, destaquen les següents actuacions:

44

3.3.3 DOTACIONS I EQUIPAMENTS PÚBLICS 3.3.3.1 Noves estacions transport públic. Intermodal Caragusos & Bus Madrigueres. 3.3.3.2 Nous nodes d’estacionament. Bosc de Diana & Castell-auditorio. 3.3.3.3 Definició de dotacions. Centre de esports, Auditori en el castell & parcel·la antic ambulatori.


LIC L’Almadrava

Mar Mediterrani

03.03.01. EST. BUS MADRIGUERES

03.01.01. VIA PARC DÉNIA

Les Marines

03.01.02. ACCÉS PORT

03.01.01. VIA PARC DÉNIA

03.02.02. ZONA COMERCIAL DÉNIA

Dénia 03.03.01. INTERMODAL CARAGUSOS

Les Rotes

La Xara

03.01.01 CONNEXIÓ INTER CVs

La Pedrera

03.03.03 CENTRE DE ESPORTS

03.02.01 AMPLIACIÓ P. EMPRESARIAL

Jesús Pobre

4 Km

0 pensa en futur

N

TRANSFORMACIONS I REPTES

45


Transformacions i reptes

B 3.3. Model d’implantació d’infraestructures i equipaments 3.3.2 ÀREES DE DINAMITZACIÓ PER A l’ECONOMIA

PARC EMPRESARIAL ZONA ESPORTIVA

Definició: Es tracta dels sectors urbanístics de continuïtat del Polígon cap a “Parc Empresarial”. On es troben?: Al S i W de l’actual Polígon Madrigueres, alliberant el sector nord del mateix per a realitzar un nou accés i la construcció d’una nova estació d’autobusos. Superfície benvolguda: 1,83 Ha. Hi ha límits?: Condicionat a zones de risc d’inundació.

46


QUÈ NECESSITA CADA TEIXIT URBÀ PER A FUNCIONAR MILLOR? QUINES DOTACIONS ES TROBEN A FALTAR?

pensa en futur

TRANSFORMACIONS I REPTES

47


Transformacions i reptes

B 4. Participació ciutadana La qüestió de la participació ciutadana en

Els tallers s’estructuren en dues jornades:

l’urbanisme, o més pròpiament en el govern del

La primera jornada és l’anàlisi dels escenaris

A més s’aprofitaran els nous instruments

territori, ha adquirit en anys recents un interès

de futur que els ciutadans desitgen per al seu

participatius com és l’aprovació del recent

renovat. Prova d’açò són els molts treballs

municipi. El segon dia aquestes aspiracions

Reglament de Participació Ciutadana. Es

procedents del camp acadèmic, o les diferents

es confronten amb les propostes del pla amb

convocarà també al Consell Municipal

experiències que es vénen acumulant en algunes

l’objecte d’analitzar la possible col·lisió entre

d’Urbanisme i a tot el conjunt associatiu per a

ciutats que decideixen compartir el futur de

ambdues o la necessitat d’incloure noves

participar en el disseny del Pla General.

la ciutat amb els seus ciutadans. Qüestions

idees aportades per la ciutadania. Finalment,

relatives a l’elecció sobre el model urbà desitjat

s’obtindran una selecció d’accions prioritàries.

Per a començar al procés de participació s’ha estimat oportú generar aquest document d’inici

(tipologia de ciutat turística, industrial o agrícola, mixta…), la integració paisatgística de les noves

Durant les jornades es realitzaran xerrades

que explica les principals propostes del nou pla

infraestructures o el tractament que han de tenir

informatives per part de l’equip de participació

general i obri el debat sobre el nou model que vol

els propietaris del sòl, són només alguns dels

pública per a donar a conèixer què es proposa en

la ciutadania de Dénia per al seu territori.

aspectes que formalitzen el que es coneix com

el nou pla general. De la mateixa manera, una

“gobernanza territorial”.

exposició itinerant de 6 panells acompanyarà els tallers com element informatiu.

La consulta territorial pivotarà entorn d’un taller itinerant que recorrerà durant cinc setmanes el

Juntament amb els tallers, l’equip de participació

municipi de Dénia per a conèixer l’especificitat

recorrerà l’entorn dels emplaçaments amb

de cadascuna de les parts que formen l’àmbit

l’objecte d’arreplegar entrevistes en profunditat

administratiu. Es realitzaran 10 tallers en 5

sobre la relació de les persones i el territori.

localitzacions: Tota la informació generada s’anirà penjant en la

- 01_La Xara - 02_Jesus Pobre - 03_Rotes-Montgó - 04_Marines-Deveses - 05_Casc urbà de Dénia.

pàgina web: WWW.TERRITORIDENIA.ES. Per a qualsevol consulta es deixa obert el correu

cercle

electrònic:

cercle@cercle.es

L’estudi que conduirà el procés de participació pública és CERCLE. Equip multidisciplinari especialitzat en territori i participació amb més de deu anys d’experiència. Més informació en www.cercle.es

48


Activitats de participació. TerritoriDénia MARINES DEVESES

PRESENTACIÓ TALLER 22-23/ nov. 20 d’octubre Casa de la SALÓ D’ACTES Cultura COL·LEGI LLEBEIG 19:00h a 21:00h 19:30h a 21:00h DÉNIA

TALLER 9-10 / nov. Llunàtics 19:00h a 21:00h

TALLER 26-27 / oct. EATIM la Xara 19:00h a 21:00h

TALLER ROTES MONTGÓ

LA XARA

16-17/ nov. Col ·legi Llebeig 19:00h a 21:00h

TALLER JESÚS POBRE

2-3 / nov. Centre Social Jesús Pobre 19:00h a 21:00h

1Jornada de presentació 10 tallers 5localitzacions Pàgina web www.territoridenia.es

pensa en futur

TRANSFORMACIONS I REPTES

49


TERRITORI

´ DENIA Pensa en futur

cercle www.TERRITORIDENIA.es

Profile for cercle

DOCUMENT D'INICI DE LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA DEL PLA GENERAL DE DÉNIA valencià  

DOCUMENT D'INICI DE LA PARTICIPACIÓ PÚBLICA DEL PLA GENERAL DE DÉNIA valencià  

Profile for cercle3
Advertisement