BATEC 396 novembre 2020

ARENYS DE MUNT CELEBRA UN SANT MARTÍ CONFINAT

EL CENTRE RENOVA LA SEVA JUNTA pàg 03

S'ATURA L'ACTIVITAT CULTURAL I CÍVICA AL CENTRE pàg 05

Exclusive interview with

Manila's Rising Sun Les noves mesures per lluitar contra la Covid-19 obliguen a aturar tota l'activitat cultural, cívica i esportiva a Catalunya pag. 04

CARME COLOMER HOMENATJADA A LA V TROBADA D’ESCRIPTORES DEL MARESME pàg 16

693 .mún / 0202 ERBMEVON

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 11/ D'Arenys, casa de la vila 15/ D'Arenys, gent i societat

18/ D'Arenys, esports 20/ De la Parròquia

03

04-05

23/ Del temps 24/ Mirant el cel 25/ Batecs de natura 27/ Biblioteca 28/ El llibre del mes 29/ Cartellera 30/ Recordant a...

34/ El racó de l'humanista

12

16

35/ Opinió 39/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

18

19

Equip Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 centre@centremoral.cat www.centremoral.cat

| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Sílvia Espinach Garcia, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Joan Josep Navarra Alcantara | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL Si em permeteu aprofito aquesta columna per acomiadar-me després de 5 anys presidint aquesta entitat que estimo tant.

Han estat 5 anys intensos, que m'han servit per conèixer millor el Centre i a la vegada estimarlo més del que ja ho feia quan vaig entrar-hi.

Les primeres experiències que recordo del Centre són de ben petit i parti-cipava de l'Escola d'Esbart i del grup infantil de teatre.

També recordo gaudir com espec-tador dels Pastorets per Nadal, de les pel-lícules de cinema d'estrena els caps de setmana o de les comèdies del Grup de Teatre per Sant Martí o Sant Josep.

Sí, amb el Centre m'he fet gran. I he viscut la joventut amb el repte de dirigir el Grup de Teatre, fer de monitor de l'Escola de Teatre, participar com a actor als Pastorets i finalment, assumint la responsabilitat de presidir l'entitat.

El Centre m'ha vist créixer i m'ha fet créixer.

M'ha ofert constantment oportunitats de participació directa, moments d'experimentació cultural; m'ha despertat l'esperit crític, la creativitat i el sentit de la responsabilitat.

Cedeixo el relleu content per la feina feta, satisfet pels reptes assumits i per les fites superades. Aquests 5 anys el Centre m'ha mostrat que Arenys de Munt té una gran sort de tenir-lo. De tenir una associació que ofereix aixopluc a una immensa activitat cultural i cívica, una associació que té sempre present les arrels però que constantment innova, una associació que és espai d'empoderament ciutadà on qualsevol veí o veïna del poble hi pot participar, créixer com a persona i ser feliç.

Gràcies per haver-me deixat viure l'experiència. Espero seguir-la gaudint des de noves perspectives.

Esteve Torrent i Fontbona El president

RELLEU A LA JUNTA DEL CENTRE Diumenge 25 d'octubre es va celebrar l'Assemblea General Ordinària que es va haver de posposar a causa del confinament.

L'Assemblea es va celebrar complint amb els protocols de seguretat covid-19 dels espectacles culturals i es va presentar la memòria d'activitats i econòmica del 2019. També es va explicar com la pandèmia ha afectat a l'activitat de l'associació.

També es van presentar les persones que formen part de la nova junta directiva que relleva a l'actual. La nova junta està formada per: Salvador Farrerons, president Jaume Bosch, vicepresident Montserrat Carreras, secretària Toni Jané, Tresorer Mireia Subirana Mariona Fernandez Meli Cardoso Tere Salvà Pilar Alcaide Jordi Torrent Joan Llavador Mn. Joan Soler Tots els punts es van aprovar per unanimitat i es va agrair i aplaudir tota la tasca fet per la junta sortint.

/03

|Del Centre

EL GRUP DE TEATRE DEL CENTRE POSPOSA MANDA CARALLO! Els dies 14 i 15 el GRUP DE TEATRE DEL CENTRE tenia previst estrenar MANDA CARALLO!, una comèdia que buscava fer passar una bona estona al públic.

A causa de les noves restriccions decretades divendres 30 d'octubre per lluitar contra la Covid-19, el grup dirigit per Joan Llavador no podrà assajar com a mínim durant la primera quinzena de novembre fent impossible poder estrenar la comèdia els dies previstos.

Moment de l'espectacle

L’obra ambientada a l’andana d'una estació de Metro és protagonitzada per una actriu (Alícia Muns) i un actor (Jordi Saladrigas) esperen agafar un tren amb destí desconegut.

La comissió de programació del Centre segueix treballant per trobar una nova data per a l'estrena d'aquest espectacle un cop les mesures sanitàries ho permetin.

L'ESBART TAMBÉ POSPOSA LA BALLADA PREVISTA PER FESTA MAJOR Les mesures de lluita contra la pandèmia impedeixen que els grups Juvenils i de Cos de Dansa de l'Esbart puguin assajar per poder oferir la ballada prevista pel 22 de novembre. Per aquesta raó se suspèn la ballada. També han hagut d'aturar l'activitat presencial tots els grups de l'Escola d'Esbart del Centre. Les monitores i monitors de cada grup segueixen en contacte amb els/les participants per informar de les novetats que sorgeixin.

Ballada de Rams del 2017

/04 www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

|Del Centre

EL CENTRE DIU NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE Un any més, el Centre i Donaviva se sumen a les reivindicacions del Dia internacional contra la violència de gènere preparant un nou espectacle reivindicatiu.

Si la situació sanitària ho permet, el 21 de novembre s'oferirà "Flors vives, poesia de dones", un acte que constarà de dues parts: - En primer lloc, una recitació de poemes escrits per dones a càrrec de Gemma Sangerman, Carme Colomer, Joan Llavador, Anna Moore i Toni Cantallops.

- Seguidament, l’Alícia Muns interpretarà Raons de vidre, un monòleg escrit i dirigit per Toni Cantallops.

Un cop es torni a permetre l'activitat cultural es posaran a la venda les entrades a la web centrearenysdemunt.cat i secretaria del Centre.

Imatge del cartell de l'acte "Flors vives, poesia de dones"

L'ACTIVITAT DEL CENTRE S'ADAPTA A LES NOVES MESURES COVID A causa de les noves covid la següent activitat habitual del Centre ha quedat suspesa fins a nou avís: - Escola de Teatre del Centre i grups d'adults - Escola d'Esbart i Cos de Dansa - Escola d'Escacs i grup d'adults - Sardanes - Veus de Munt Participants de les activitats de Circ.

- Total body. Mantindrà l'activitat on-line - Converses en anglès. Mantindrà l'activitat on-line en la majoria dels grups - Encirca't. Seguirà penjant propostes al seu blog.

/05

|Del Centre

ELS ESPECTACLES FAMILIARS INTENTEN RESISTIR LA COVID Les titelles de Lleida mai fallen! El nivell a cada actuació és espectacular: titelles tan senzilles com adorables, escenografies minimalistes però sorprenents i missatges quotidians, clars i profunds. El passat diumenge 25 d'octubre, va tornar a passar i tots vam gaudir i molt amb en Xim, un ximpanzé trapella i divertit que busca la seva família!

Al final de l’espectacle, des de l’escenari, els artistes es van emocionar reconeixent que feia nou mesos que no pujaven a un escenari i van agrair a tots (organitzadors, col·laboradors i públic) que haguéssim fet possible l’actuació.

Nou espectacle familiar: "Els tres porquets"

Des del Rau Rau volem:

- Primer, i sobretot donar les gràcies al Centre per, malgrat la situació actual, tenir un protocol establert per oferir espais segurs malgrat la pandèmia i ajudar-nos a seguir-lo per tal de poder continuar oferint cultura a les famílies del poble.

- Segon, agrair l’actuació, però també sinceritat i emoció a Les Titelles de Lleida. Sense cap mena de dubte ens ho van donar tot dalt de l’escenari. Moltes gràcies i molts ànims!

-Tercer, aplaudir-vos a tots els assistents per venir i continuar apostant per la cultura.

Mentre la situació i regulacions ho permetin i sempre emmarcats en els protocols més exigents des seguretat sanitària, les del Rau Rau ja estem treballant en el proper espectacle que us volem oferir diumenge 29 de novembre a les 6 de la tarda i a la Sala Gran del Centre; la companyia Veus Veus ens prepara l’espectacle Els Tres Porquets, amb tres porquets ben eixerits i un llop una mica pallasso. No us el perdeu!

Justament aquest any es vol dedicar la representació a la lluita contra la Covid-19 i s'espera dedicar una part dels ingressos a La Marató de TV3, enguany dedicada, com no podia ser d’una altra manera, a la Covid-19.

Imatge de "Xim"

Així que esperem poder oferir-vos l'espectacle i que el pugueu gaudir en família i alhora col·laborar en una causa que malauradament ens toca massa a tothom.

Un cop es torni a permetre l'activitat cultural es posaran a la venda les entrades a la web www.centrearenysdemunt.cat i secretaria del Centre.

/06

uaR uaR | aifargotoF

I una vegada més, no podem acabar sense recordar que la cultura, a part de segura, és necessària per fer de cadascú una persona lliure.

|Del Centre

LES TARDES DE CINEMA FAMILIAR A L'ESPERA DE LA COVID El millor cinema familiar en català tenia previst continuar a la Sala Gran del Centre aquesta tardor gràcies a la iniciativa CINC. El cicle que ja havia projectat “Trasto: De la mansió al carrer” (4 d'octubre) esperava oferir "Pokémon: Detectiu Pikachu" l'1 de novembre però l'aturada de l'activitat cultural decretada ho va impedir. El cicle intentarà programar la pel·lícula suspesa el 13 de desembre (a les 6 de la tarda) si la situació sanitària ho permet.

El cicle de cinema familiar pretén continuar durant el mesos d'hivern del 2021 programant una pel·lícula cada mes entre les quals s'ha previst:

Cartell de Onward

ONWARD on l’acció s’ambienta en un món de fantasia habitat per elfs, fades, trols, pegasos i unicorns però on la màgia fa temps que s’ha perdut. Dos germans elfs adolescents, Ian i Barley Lightfood, reben una carta i un objecte màgic que el seu pare, mort quan eren petits, els havia llegat. Els nois s’embarcaran en una aventura trepidant per esbrinar si la màgia encara existeix i així poder passar un dia amb el seu pare. A la pel·lícula hi apareix també, per primera vegada en una pel·lícula d’animació de Disney Pixar, un personatge LGTBI, l’agent de policia Specter.

AL SOSTRE DEL MÓN una pel·lícula d'animació per a famílies que vulguin gaudir d’una història de les de sempre sobre viatges als confins del planeta.

El film és tan senzill com colpidor. Perquè de vegades no calen sofisticats gràfics per emocionar-nos. Per explicar la història de la Sasha, una jove aristòcrata de San Petersburg que busca el vaixell trencaglaç que capitanejava el seu avi abans de desaparèixer.

Les entrades es podran comprar anticipadament al web o secretaria del Centre un cop s'aixequin les restriccions que impedeixen l'activitat cultural.

Escena de "Al sostre del món"

/07

|Del Centre

"OVELLES" RESISTEIX A LA PANDÈMIA El cap de setmana del 17 i 18 d’octubre, el Grup de Teatre del Centre va tornar a pujar a l’escenari de la Sala Gran per estrenar OVELLES, una adaptació de l’obra homònima de Yago Alonso i Carmen Marfà.

tnerroT idrOJ | aifargotoF

Assaig d'Ovelles

Josep Maria López, el director de l’espectacle, va apostar per un retorn en forma de comèdia, amb una divertida història sobre tres germans que hereten 512 ovelles i un gos d’atura.

Tot i això, el públic assistent, sobretot el jove, va poder sentir-se interpel·lat, ja que es van posar sobre la taula temes com la parella, el feminisme, l’homosexualitat, les enveges entre germans i el món laboral d’una generació que pateix la crisi actual quan encara no ha

superat la del 2008.

L’Esteve Torrent, la Ione Oller i l’Enric Rucarols van donar vida als protagonistes, tot demostrant que els assajos amb mascareta i sota les noves mesures de seguretat no són un impediment per fer el que més els agrada, i sobretot, per seguir oferint teatre amateur de la millor qualitat.

Finalment, unes dues-centes persones van venir a gaudir d’una vetllada segura, que va despertar més d’un somriure i una riallada sota les mascaretes.

tnerroT idroJ | aifargotoF

El Grup de Teatre ha hagut d'aturar l'activitat a causa de les noves restriccions decretades el 30 d'octubre. Tot i així l'equip de voluntaris segueixen ideant nous formats que puguin veure la llum en la situació actual com "Lisístrata confinada" que la seva originalitat l'ha merescut ser presentada als Premis Ateneus 2020 en la categoria especial "La pandèmia no ens atura".

Moment d'Ovelles

/08

|Del Centre

EL CENTRE ESTRENA COMUNICACIÓ 2.0

OFERTA FEINA

Al Centre seguim actualitzant-nos dia a dia, i per aquest motiu, estrenem nova web: www.centrearenysdemunt.cat.

El Centre obre un procés de selecció per a la contractació laboral en pràctiques d'una persona jove inscrita a garantia juvenil.

Amb una imatge totalment renovada i un disseny més intuïtiu i clar, seguirem afegint contingut amb la màxima transparència.

Entre les novetats que suposa aquest canvi, hi ha l’opció de fer-se soci de manera online.

La contractació està vinculada a una línia de subvenció del Servei d'Ocupació de Catalunya per al foment de la contractació en entitats sense ànim de lucre.

A més a més, i des de fa uns mesos, comptem amb un canal de Whatsapp, pel qual tothom qui ho vulgui, pot rebre informació sobre l’actualitat del Centre.

Només cal enviar un missatge al 683 580 661, amb el nom i el tipus d’informació que es vulgui rebre. Aquest telèfon també serveix per a sol·licitar el carnet de soci en versió digital, o bé per a fer-hi consultes de manera ràpida.

I si vols rebre la informació al teu correu, sol·licita la subscripció a la newsletter que editem setmanalment amb un missatge a silvia@centremoral.cat.

Les tasques previstes a realitzar per part del candidat seran: - Donar suport en la gestió de la programació del Centre.

- Executar el pla de voluntariat.

- Anàlisi i buidatge de les bases de dades.

- Oferir suport comercial per a la captació d'anunciants pel Batec.

Tipus de contracte: laboral en pràctiques.

Duració: 6 mesos. Inici: Abans del 15 de desembre Jornada: Completa (horari a convenir, possibilitat de treballar algun cap de setmana).Salari: 1000€-1200€ bruts/mes.

Interessats han d'enviar el CV a centre@centremoral.cat amb ASSUMPTE: SELECCIÓ DE JOVE EN PRÀCTIQUES Abans del 20 de novembre del 2020

/09

|El Racó dels Escacs

ES COMENCEN A PREPARAR ELS PASTORETS 2020 Tot i les incertes que està generant la pandèmia de la Covid-19 a causa de les restriccions que s'imposen per tal de dificultar-ne la propagació, finalment s'ha començat a tirar endavant la preparació dels Pastorets d'Arenys de Munt.

La direcció artística de l'espectacle anirà a càrrec dels Eskakejats, conegudíssima companyia teatral del nostre poble que compta amb una llarga experiència en la creació d'espectacles.

| aifargotoF

Imatge dels Pastorets 2018

L'esperit dels Pastorets d'aquest any parteix del guió dels Pastorets dels últims anys i de la filosofia d'espectacle participatiu. Per aquest motiu s'intentarà comptar amb

tot l'equip de persones que van participar en els Pastorets de l'any passat. Aquesta vegada, però, s'haurà de fer un gran esforç per tal d'adaptar i seguir les mesures sanitàries en tot moment.

Durant el mes d'octubre, la nova direcció s'ha posat en contacte amb tots els grups que van fer possible els Pastorets de l'any passat: tramoia, maquillatge, vestuari, actors i actrius... Per anar definint els detalls del nou espectacle i començar els assajos.

Enguany les representacions dels Pastorets s'han programat pel 25 i 27 de desembre. Com és habitual en el Centre, se seguiran escrupolosament les mesures de seguretat decretades en els espectacles culturals.

Les entrades es podran comprar anticipadament al web i secretaria del Centre a partir del 9 de desembre si les mesures sanitàries ho permeten.

Imatge dels Pastorets 2018

/10

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple d'octubre El ple d'octubre de l’Ajuntament va començar amb una declaració institucional que va presentar Junts per Arenys de Munt com a rebuig per la inhabilitació del President de la Generalitat, Quim Torra. A aquesta declaració s'hi van adherir tots els grups municipals, excepte el PSC, ja que, al seu entendre, el ple és per resoldre temes municipals, i sobre la inhabilitació de Quim Torra es limiten a respectar les decisions que prengui Justícia.

Pel que fa a l’ordre del dia, es va aprovar per unanimitat el punt referent a l’encàrrec de la gestió de l’Escola Bressol La Petjada a l’empresa municipal Gusam.

L’aprovació provisional de la modificació de les ordenances fiscals per l’any vinent es va aprovar amb l’únic vot d’abstenció per part del PSC, tot i estar d’acord amb la majoria de modificacions però discrepant amb el fet que es pugui incrementar la tarifa de la piscina a les persones de fora del municipi.

La moció de la CUP en defensa de la llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge i la seva modificació per ser implementada arreu del territori es va aprovar per tots els grups, excepte el PSC que va votar-hi en contra argumentant que aquesta llei no anirà enlloc perquè va en contra de la constitució i de l’estatut de Catalunya tal i com diu el Consell de garanties estatutàries.

El Ple també va aprovar una modificació de crèdit per urgència de gairebé 217 mil euros.

Aquesta modificació de crèdit es destinarà a l’àmbit social. Concretament s’adquirirà un nou pis d’habitatge social, es dotarà de més recursos al DISAM, i es milloraran els equipaments esportius. Aquest punt va ser aprovat amb 11 vots a favor d’ERC, Junts, la CUP i el

regidor no adscrit. Les dues regidores del PSC van votar-hi en contra tot i està d’acord en algunes de les millores que es plantegen, però al·legant que el fet de presentar tantes modificacions de crèdit demostra la manca de previsió i planificació del govern.

Com a novetat en el ple d'octubre els oients podien preguntar el que consideressin oportú als regidors. La majoria de qüestions anaven dirigides a la regidora de Sanitat, Maria Àngels Gros, preguntant per què Arenys de Munt ja no compta amb el servei de pediatria al CAP. La regidora va explicar que és una decisió que han pres les autoritats sanitàries i que des de l’Ajuntament lluiten per revertir la situació.

QUATRE FAMÍLIES VAN DEMANAR L'AJUDA MUNICIPAL PER A ACTIVITATS D'ESTIU L’objecte de l’ajut és oferir suport als infants o adolescents empadronats a Arenys de Munt que estan en situacions sociofamiliars i econòmiques vulnerables i que, per aquest motiu, tenen dificultats per accedir a les activitats de lleure durant l’estiu.

El departament d’Acció Social ha derivat a 9 infants als casals d’estiu mitjançant ajudes d’urgència. En altres àmbits socials, l'Ajuntament ha recollit 32 sol·licituds d’ajudes al lloguer, 1 destinada al menjador de l’Escola bressol, i 5 per la subvenció de subministraments bàsics.

/11

|D'Arenys, casa de la vila

LA FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ 2020 NO TINDRÀ ACTES ORGANITZATS PER L'AJUNTAMENT Atesa la situació amb la COVID-19, la Generalitat de Catalunya ha prohibit celebrar festes majors. Per aquest motiu, i per responsabilitat davant la pandèmia, l’Ajuntament s'ha vist obligat a suspendre tots els actes de la Festa Major de Sant Martí 2020. tnematnujA | aifargotoF

A nivell simbòlic, un popular personatge que viu a Arenys de Munt gravarà un pregó, que es podrà veure en línia el dia de Sant Martí al web i a les xarxes socials municipals.

ELS JOVES JA TENEN UNA MITJA CANONADA PER FER SKATE A ARENYS DE MUNT EN UN LLOC NO INUNDABLE

Properament també instal·laran una pista de bàsquet en aquella zona.

/12

arravaN naoJ | aifargotoF

S’ha instal·lat un half pipe a la zona industrial d’Arenys de Munt, al costat de les barres de cal·listènia. Anteriorment aquest equipament estava situat a la zona de la Piscina municipal, al costat del bike park. A l'estar en una zona inundable, el half pipe es feia malbé habitualment i necessitava un manteniment constant.

Half pipe al passeig de Can Jalpí

|D'Arenys, casa de la vila

ARENYS DE MUNT VOL INCENTIVAR LA INSTAL·LACIÓ DE PLAQUES SOLARS

L’ordenança estarà exposada al públic fins el 6 de novembre per si cal presentar propostes de millora mitjançant una instància adreçada a l’alcalde.

arravaN naoJ | aifargotoF

L’Ajuntament vol elaborar una ordenança per a la promoció de les instal·lacions d’autoconsum amb energia fotovoltaica. L'objectiu és incrementar l’eficiència energètica i facilitar la integració d’energies renovables en el sistema elèctric, reduir les emissions contaminants i reduir l’alta dependència energètica de Catalunya. Ara l'Ajuntament vol clarificar els criteris a l’hora d’acceptar la sol·licitud d’instal·lació del sistema fotovoltaic.

Plaques solars instal·lades en casa particular

DIVERSES EMPRESES D'ARENYS DE MUNT RECORREN A L'ERTO PER CAPEJAR LA CRISI DE LA COVID-19 arravaN naoJ | aifargotoF

Negoci tancat

A principis d'octubre ja hi havia un centenar d'empreses d’Arenys de Munt amb un ERTO, afectant ja a prop de 500 treballadors. D'aquestes empreses, 90 van fer suspensió de contracte, 3 van fer reducció de jornada laboral, i 5 van suspendre primer l’activitat i posteriorment van fer una reducció laboral.

Pel que fa als sectors, el més afectat ha estat la industria, seguit del comerç i de la hostaleria.

L’impacte econòmic que està tenint el coronavirus a Arenys de Munt ha afectat al 9% de les empreses i el 22% dels treballadors. Aquestes dades són inferiors si les comparem amb altres municipis de la comarca, que viuen del turisme.

Finalment pel que fa a la població activa d’Arenys de Munt, les darreres dades donen un 64,1% de persones ocupades i un 8,8% de persones aturades.

/13

|D'Arenys, casa de la vila

AQUEST OCTUBRE S'HAN FET OBRES A LA PISTA MUNICIPAL I MILLORES AL CEMENTIRI

arravaN naoJ | aifargotoF

Detall del nou reg, heura i flors, zona antiga

Aprofitant l’arribada de la celebració de Tots Sants s’han realitzat al cementiri municipal dues actuacions per millorar-ne la imatge.

Per una banda, s’ha enjardinat una bona part de la zona més antiga, amb instal·lació de reg, heura i flors de temporada, i s’han començat a realitzar treballs d’enjardinament a la zona de la nova rampa que es va fer l’any 2019. Per altra altra banda, s’està pintant tot el cementiri: interior, mur d’entrada, numeració i elements del mobiliari urbà; s’han tapat les esquerdes més problemàtiques, s’han arrencat les enfiladisses que baixen dels sostres; en aquesta fase encara s’hi està treballant i avança a bon ritme, però encara no està acabada.

El cementiri d’Arenys de Munt es troba en una zona elevada, amb molta humitat, i això no ajuda a la conservació de parets i sostres. Per aquest motiu es fa convenient fer-hi actuacions sovint. Els temporals Dana i Glòria van malmetre algunes teulades, que es van arranjar, i s’havien anant acumulant altres incidències.

I a la pista municipal ja s’ha enderrocat un mur. La darrera fase és l’enjardinament del perímetre de la pista i el canvi del gronxador, que ja és molt vell. Això es farà durant les vacances de Nadal.

El termini de les obres dependrà de si l’enjardinament es pot acabar ara o si caldrà esperar a la primavera.

HOMENATGE A LA XARXA RADARS

/14

sradaR | aifargotoF

El passat 10 d’octubre es va celebrar un acte de suport i homenatge a tota la xarxa Radars, a la Sala Municipal. Tenint en compte que, per motiu de la pandèmia, les persones grans han patit i estan patint moments de soledat i aïllament mai viscuts, des de l’equip motor i la Regidoria d’Acció Social es va voler donar l’oportunitat que la gent gran es trobés i s’animés en un acte molt humà i ple de col·laboracions.

Entre els col·laboradors es va poder comptar amb la col·laboració de Carme Colomer, Joan Llavador, Joan Umbert i Toni Cantallops, Eskakejats, Jana Vallcorba i Josep Delhort, Laura Masdéu i Carme Vera i Glòria Aparicio.

Radars segueix donant suport a les persones grans d’Arenys de Munt, per via telefònica i amb altres accions amb el suport de la Taula Radars, els voluntaris i, sobretot, els comerços Radars.

Moment de l'acte

|D'Arenys, casa de la vila

PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PARCIAL DE L’ORDENANÇA DE CIRCULACIÓ

cetaB | aifargotoF

L’ordenança reguladora de la circulació i la seguretat viària té com a objecte principal garantir la seguretat, l’ús i el gaudi dels usuaris de la via pública. L'Ajuntament vol modificar els articles 14, 18 i 20 d’aquesta ordenança, per ampliar la regulació que fa referència a les bicicletes i vehicles de mobilitat perso-nal i cicles de més de dues rodes. L'esborrany amb els canvis s’exposa al públic, per tal que els interessats, puguin participar en l’elaboració de l’ordenança al·le-gant i suggerint el que considerin oportú, fins el 10 de novembre de 2020.

L'art.14 regula els usos i la circulació de bicicletes i s'amplia a cicles i bicicletes amb pedaleig assistit de velocitat fins a 25 km/h. Entre altres mesures, estableix

Vehicle per a persones amb mobilitat reduïda

cetaB | aifargotoF

que: a les vies urbanes la circulació de bicicletes ha de desenvolupar-se per les calçades, pels carrils bici i per les zones especialment habilitades; les bicicletes també poden circular per voreres, andanes, passeigs i camins escolars només quan la circulació es desenvolupi per persones adultes que acompanyin als/les ciclistes menors de 10 anys...

Les persones conductores de bicicletes, no poden: circular amb el vehicle recolzat només en una roda, agafar-se a altres vehicles en marxa, deixar el manillar amb ambdues mans, carregar la bicicleta amb objectes que dificultin les maniobres o redueixin la visió, circular amb auriculars o cascs connectats a aparells receptors o reproductors de so...

L'art.18 regula els usos i la circulació dels vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes. S’estableix, entre altres, que: l’edat permesa per circular amb un vehicle d'aquests 16 anys; no es pot circular per les calçades obertes al trànsit de vehicles a motor; s’ha de mantenir una distància de separació mínima d’un metre respecte de les persones vianants; s’ha d’adequar la velocitat al pas de les persones vianants... Regula també les condicions específiques de circulació atenent al tipus de via i de vehicle i s’estableixen les condicions específiques de circulació dels vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes, que suposin una activitat d’explotació econòmica.

L'art. 20 regula les infraccions i sancions en matèria de bicicletes i vehicles Patinet estacionat de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes.

Podeu trobar l'esborrany al web de l'Ajuntament i al següent enllaç:

/15

|D'Arenys, gent i societat

CARME COLOMER PLANAS HOMENATJADA A LA V TROBADA

D’ESCRIPTORES DEL MARESME

aruoR ainòtnA | aifargotoF

Acte d'homenatge a Carme Colomer Planas

El 15 d'octubre es celebra el Dia Internacional de les escriptores i és la data en la qual va tenir lloc la Trobada d'escriptores del Maresme organitzat pel Consell Comarcal, en què es reconeix la literatura feta per dones a la comarca i es fa especial menció de les obres publicades al llarg de l'any. La cinquena edició d'aquesta trobada va tenir com a protagonista la poeta arenyenca, i organitzadora de les Recitacions Poètiques del Centre, Carme Colomer i Planas, que va ser homenatjada en reconeixement a la seva trajectòria. La Trobada es va fer a la Sala d’Actes de la Biblioteca Can Manyer de Vilassar de Dalt.

Enguany l'acte va tenir un format reduït per poder complir les mesures de prevenció de la propagació de

la COVID-19, les escriptores van compartir lectures de les obres publicades aquest 2020 i van fer costat a la poeta d’Arenys de Munt Carme Colomer qui, en rebre el reconeixement, es va mostrar sorpresa i molt agraïda

Ha escrit contes, històries... però la seva producció més important és la poesia, ella mateixa diu que "la poesia em donava la llibertat d’expressar-me sense lligams, de deixar aflorar els sentiments sense cap condicionament i m’hi vaig trobar molt a gust". Ha publicat quatre poemaris: A peu eixut, sobre les aigües del temps, Pessics de sal, Proclama de llums i ombres i Enforcall de dubtes i certeses.

aruoR ainòtnA | aifargotoF

Carme Colomer Planas, va néixer i viu a Arenys de Munt. Als set anys va perdre la vista, això va fer que hagués d’anar al col·legi que la Caixa tenia a Barcelona on va aprendre Braille, va fer els estudis escolars, de solfeig i piano. Ha treballat de docent de nens i nenes cecs i de telefonista al Centre Cultural de la Caixa. Va fer cursos d'escriptura i poesia que la van abocar a la creació literària.

V Trobada d'escriptores

El 2004 es va animar a organitzar una recital de poesia al Centre Moral, d'aleshores ençà se n'ha celebrat setze edicions. Cada any, amb un tema diferent i amb una proposta musical també diferent, la Carme ha fet ressonar la poesia, en temps de primavera, entre les parets centenàries de l'entitat.

Moltes felicitats, Carme! cetaB | aifargotoF

En aquell enllaç hi trobareu l'acta de la V Trobada d'Escriptores del Maresme

Recitacions poètiques 2014

/16

| D'Arenys, gent i societat

NOVA CONCENTRACIÓ DE PROTESTA PER LES DETENCIONS DE LA GUARDIA CIVIL EL 28-0

cetaB | aifargotoF

El passat dimecres 28 d'octubre, la Guàrdia Civil va realitzar una trentena d’escorcolls i diverses detencions a empresaris, càrrecs públics i activistes partidaris de la independència, arreu de Catalunya. Al vespre, els CDR, ANC i Òmnium Cultural van organitzar una protesta a tots els municipis a la que van donar suport els partits independentistes. A Arenys de Munt es van reunir, a la Plaça de l'Església, una cinquantena de persones que van escoltar el manifest unitari llegit per la regidora de Cultura i Educació, Tònia Vila.

El manifest denunciava la "ràtzia dels poders de l’Estat per perseguir la dissidència política", i proposava, “davant l’atac a l’independentisme, unitat i proposta política per seguir avançant i assolir la llibertat del

concentracions a la plaça de l'Església

nostre país”. Recordem que ja fa més de tres anys que tant Jordi Cuixart com Jordi Sanchez, estan empresonats injustament per defensar drets fonamentals i que són gairebé 3.000 les persones represaliades. Per això el manifesta animava a "seguir reclamant l’amnistia com una part indissociable de l’autodeterminació del nostre país”.

COVID-19, LES DADES A ARENYS DE MUNT

cetaB | aifargotoF

negocis que han hagut de tancar

Hem encetat el mes de novembre amb el confinament per municipis i altres limitacions severes en la nostra via diària, i malgrat que l'augment continuat de contagis dels últims dies ja ens feia preveure noves restriccions per frenar la segona onada, no deixaran de ser dies difícils d'afrontar. Altre cop ens quedem sense poder estar de festa (ja va passar amb la Festa del Remei), la immensa majoria dels actes de la Festa Major de Sant Martí s'han anul·lat. També s'han precintat les taules de pícnic del parc de Can Jalpí i les del parc de Lourdes, perquè tot i que està permès passejar i fer esport individual per la muntanya, no es permet fer agrupacions de persones i pícnics a l'aire lliure.

Altres afectacions de la pandèmia al poble són l'eliminació temporal del servei de pediatria al CAP per tal de destinar els recursos sanitaris a la lluita contra la COVID-19. Empreses i comerços han vist com la crisi sanitària els afectava amb força, entre gener i setembre de 2020, s'han resolt 98 ERO, que han afectat 490 treballadors i a 30 de juny s'havien resolt 96 ERTO (font dades: consell comarcal del Maresme) Arenys de Munt, a data de 31 d'octubre, comptava amb 243 casos confirmats de Covid-19 i la taxa estandarditzada de positius per 10.000 h. era de 290,98 (font dades: agència de qualitat i avaluació sanitàries de Catalunya AQuAS). L'índex de risc: 1454,44 (molt alt) Pel que fa als centres educatius del municipi, a data 30 d'octubre: - ESC Sant Martí. Grups confinats: 0. Persones confinades: 6 alumnes. Positius acumulats: 6 alumnes i 1 personal docent o PAS. - ESC Sobirans. Grups confinats: 0. Persones confinades: 1 alumne. Positius acumulats: 2 alumnes.

- INS Domènec Perramon. Grups confinats: 2. Persones confinades: 48 alumnes.

Positius acumulats: 7 alumnes.

Font TraçaCovid, Departament d'Educació /17

arravaN naoJ | aifargotoF

|D'Arenys, esports

EL 1R EQUIP MASCULÍ DEL CLUB DE FUTBOL SALAJUGA EL SEU PRIMER PARTIT A 2B ESPANYOLA El Club Futbol Sala Arenys de Munt ja ha tastat la 2a Divisió B espanyola, després del debut en la Lliga del 1r equip masculí, el dissabte, 24 d'octubre. tnuM ed synerA SFC | aifargotoF

Un debut que, tot i la derrota, no deixa males sensacions, ja que el conjunt entrenat per Tati Torres va competir fins el final, a casa de La Unión de Santa Coloma amb gols de Carles Borrell pocs segons després de començar, i, a meitat de la primera part, un gol de Panxo Alcaraz tornava a donar avantatge (1-2) a l'Arenys de Munt.

A meitats de la segona part, però, un servei de banda de La Unión acabava amb el gol de l'empat, i poc després arribava el 3-2. A falta de 5 minuts, els de Tati Torres sortien amb porter jugador, i en els primers atacs van tenir ocasions per empatar. Ja amb el final del partit a prop, però, La Unión aprofitava dos errors combinatius per tancar el partit amb el 5 - 2 definitiu.

EL 1R EQUIP FEMENÍ DEL CLUB DE FUTBOL SALA ENFOCA LA MIRADA CAP AMUNT

/18

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Les de Joan Jové guanyaven el primer partit a domicili, a la pista de l'Iris de Badalona, en un partit vibrant que queia del bàndol arenyenyc gràcies a un gol a falta de 8 segons per al final. Ja en la segona jornada, el 1r equip femení debutava a casa, i aconseguia una còmoda victòria davant del Rosario Central. Posteriorment, la FCF decidia aturar les competicions per fer front a la pandèmia de la Covid-19.

tnuM ed synerA SFC | aifargotoF

El 1r equip femení ha iniciat la Lliga de la Primera Divisió Catalana de la millor manera possible: amb dues victòries, 6 punts, i la il·lusió de poder trobar-se en les posicions capdavanteres de la classificació.

|D'Arenys, esports

L’HOQUEI PATINS D’ARENYS DE MUNT HA CREAT UN CANAL DE YOUTUBE L’objectiu és apropar el club a la gent i poder arribar a més persones, sobretot ara que és més complicat poder entrar als pavellons.

Tal i com a dit Carles Colomer, només escriure “Centre d’Esports Arenys de Munt” al cercador de Youtube, o clicar en aquest enllaç:

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

Des del club, Carles Colomer, fa una crida per a que us subscriviu al canal, ja que actualment compten amb 855 subscriptors, i només si arriben als 1.000 podran retransmetre els partits en directe per aquest canal.

https://www.youtube.com/channel/UCXAbPnn_ynPuf hU7tULnNIw

ES SUSPENEN LES COMPETICIONS NO PROFESSIONALS O OFICIALS DURANT ELS PROPERS 15 DIES

En canvi, la regidoria d’Esports ha treballat per tal que les instal·lacions esportives siguin segures i es puguin mantenir els entrenaments.

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Pel que fa als gimnasos, s’hi podrà anar però amb un aforament restringit del 50% i amb cita prèvia.

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tacneG | aifargotoF

El regidor d’Esports de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, Jordi Maimí, explica que amb aquestes noves mesures, aquest cap de setmana només es podrà jugar el primer equip d’hoquei, i a porta tancada.

/19

|De la parròquia

SANT MARTÍ, EL NOSTRE PATRÓ

| aifargotoF

OFICI DE SANT MARTÍ Ja fa dies que des de l’Ajuntament s’ha comunicat que s’han suspès els actes de la nostra Festa Major. El que sí es podrà celebrar al temple parroquial és la celebració eucarística, l’Ofici religiós, el dimecres mateix,11 de novembre, a les 11h del matí. Però amb mesures de seguretat limitant la participació de fidels, com es fa en tots els temples. Com cada any, serà retransmesa en directe per Radio Arenys de Munt.

Nota de la Parròquia per les mesures de seguretat sanitària A causa de les actuals normes sanitàries, l’aforament al temple per l’Ofici de Sant Martí serà del 30%, això són 60 persones. Per això cal que tots aquells que hi vulguin assistir, s’inscriguin abans, abans o després de les misses, a la sagristia, per tal de gestionar-ho com cal.

Imatge de Sant Martí soldatt repartint la seva capa a un pobre per donar-li abric.

Sant Martí de Tours va néixer a Pannònia, l’actual Hongria, el 316 o 317 i morí a Candes, Gàl·lia (França), el 8 de novembre de 397) va ser un bis-be de Tours (França), és venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser un dels sants més populars i amb més devoció durant l'edat mitjana. La seva festivitat és l'11 de novem-bre, aniversari del seu funeral a Tours. Sembla que havia nascut a la regió de Pannònia, a l'actual Hongria, fill d'un oficial de l'exèrcit romà, que li donà el nom de Martinus en honor del déu de la guerra Mart. La família va marxar a Pavia i, en fer els quinze anys, Martí va ingressar a l'exèrcit. Va servir-hi fins a l'any 356, primer a Itàlia i després a la Gàl·lia. Abans de la meitat del segle IV es va convertir al cristianisme.

Martí decideix llavors deixar l'exèrcit romà. En llicenciar-se, es va unir a Hilari de Poitiers, amb qui van fundar en 360 el que es pot considerar el primer monestir d'Oc-cident, el de Ligugé. Va fer nombrosos viatges de predicació per la Gàl·lia central i occidental, sobretot en zones rurals, que el van fer molt popular. Per això, l'any 371 va ser elegit bisbe de Tours pels habitants de la ciutat. La seva vida pastoral es va caracteritzar per l'evangelització i la lluita contra els costums pagans. Es va fer cèlebre per la seva santedat i els seus miracles. Va ser un bisbe actiu i enèrgic i aconseguí un gran prestigi fora de la seva diòcesi. Continuà la seva activitat pastoral entre els pagesos, al contrari que altres bisbes del moment que es limitaven a la seva tasca a la ciutat. Morí a Candes l'any 397, on havia anat per a conciliar-ne els clergues que tenien un conflicte. Fou traslladat a Tours i fou enterrat a la seva basílica.

/20

L'arc i l'estiuet de Sant Martí. La llegenda catalana explica que Martí va donar la capa a un pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran arc iris que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix aquest fenomen amb el nom d'arc de Sant Martí, i l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre amb el nom d’Estiuet de Sant Martí.

Veneració. La seva festivitat se celebra l'11 de novembre, aniversari del seu enterrament a Tours.

La basílica aixecada sobre la seva tomba, Sant Martí de Tours, va ser un dels principals centres de pelegrinatge de l'Europa medieval i l'edifici religiós més gran de tot França. En 1562, es va saquejar i es van cremar les relíquies del sant; durant la Revolució francesa, l'edifici va ser enderrocat, malgrat el seu gran valor artístic: només en restaren dues torres que es conserven a la nova basílica que es construí entre 1884 i 1925.

Sant Martí és molt venerat arreu i té sota el seu patronatge múltiples parròquies al llarg d'Europa. A Catalunya el seu culte va ser introduït durant la conquesta franca: fins al segle xii, va ser el sant amb més capelles i parròquies dedicades, com la nostra.

Basílica de St Martí a Tours

|De la parròquia

CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS Les diòcesis de Catalunya duen a terme, cada mes de novembre, la cadena de pregària per les vocacions. Es tracta que al llarg de les 24 hores dels dies assignats a cada bisbat hi hagi algú pregant, durant una hora, per les vocacions al matrimoni, al sacerdoci i a la vida religiosa. Les dates que li corresponen especialment a la diòcesi de Girona són el dilluns 2, el dijous 12 i el diumenge 22 de novembre. Per apuntar-vos-hi podeu trucar al telèfon 972 20 04 62 (Seminari de Girona), de dilluns a dijous de les 5 de la tarda a les 8 del vespre, o enviar un correu a seminaridegirona@gmail.com Tenint el nostre bisbat l’encàrrec d’omplir de pregàries el dia 2, 12 i 22 de novembre: el dilluns dia 2, de 18 a 20 h farem la pregària vocacional a Arenys de Munt, el dijous dia 12, de 18 a 20 h a Arenys de Mar, el dia 22 oferirem totes les eucaristies per les vocacions. Hi estem tots convidats!

La crida del Senyor té lloc sempre a partir d’un encontre amb Ell i provoca una alegria profunda des de la intuïció que hom entra a formar part d’un projecte que omplirà de sentit la vida. Es tracta d’una iniciativa d’amor amb la qual Déu ve a trobar-nos i ens convida a formar part d’una gran aventura. La història de tota vocació cristiana i de tota vocació sacerdotal és la història d’un diàleg inefable entre Déu i l’ésser humà, entre l’amor de Déu que crida i la llibertat de l’home que respon. La vocació és una invitació a seguir Jesús pel camí que Déu ha pensat per a cadascú, el camí en el que es trobarà la felicitat, l’alegria, la plenitud. La vocació, acceptar que Déu et crida, amb les persones si els fets més significatius, és adonar-se que Déu té un projecte per a cada persona “Acceptar-ho és un repte i un compromís. En el nostre món, amb les seves llums i ombres, el Senyor continua cridant. La vocació implica un comprometre’s amb la realitat. Donar resposta i llums als reptes del nostre món. Déu té sempre una resposta per a tot, perquè el projecte de Déu és humanitzador i alliberador i vol la nostra felicitat plena, tant aquí com a la vida eterna, amb una mirada de predilecció cap als qui estan al marge. Els qui hem sentit la crida de Déu no tenim por a arriscar la vida pel Crist”.

ACABADA LA REPARACIÓ A LA GRUTA DE LOURDES

PRIMERESCOMUNIONS I CONFIRMACIONS

Des del grup encarregat del Santuari de la Mare de Déu de Lourdes de Sobirans s’ha informat que es va acabar la reparació de la reixa de la gruta de la Verge. S’ha reparat i s’ha reforçat la part inferior que estava més desgastada, i s’ha repintat tota. Alhora s’agraeix molt la col·laboració de tots els qui han aportat un ajut: amb els llantions que es van vendre, amb el donatiu de la família Brecha i amb l’arranjament de Carles Roig.

A tots, moltes gràcies!

Malgrat les dificultats amb què estem convivint, gràcies a la perseverància del grup de catequistes i a les famílies dels infants, han pogut rebre la seva 1a Comunió els qui s’hi van preparar, en total de 12 infants en tres celebracions eucarístiques els dissabtes 25 de juliol i 3 d’octubre d’enguany.

Però per les normes de restriccions aprovades les Confirmacions previstes inicialment pel divendres 23 d’octubre, tal com es va anunciar al Full Parroquial, es van ajornar per una data encara per determinar.

/21

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR Benvolguts, avui, en aquest número, si fóssim en un any normal, ens tocaria convidar-vos a tots a participar de l’ofici de Festa Major. Ho faríem amb l’alegria d’aquell que sap que la festa és el moment de trobada, d’amistat, de sentir-se formant part d’una comunitat, de renovar el nostre lligam amb el nostre patró, Sant Martí i de continuar escrivint junts la història del nostre poble. Però, enguany, tot s’ha capgirat.

Portem uns mesos que podrien semblar un malson, on tots hem quedat trasbalsats i estem patint les conseqüències del coronavirus. La majoria dels actes de la Festa Major s’han suprimit, i celebrarem l’ofici, és cert, però limitant l’aforament, sense cobla, sense un predicador invitat, sense… però si continués així, mirant només el que no podrem fer, podria caure en el desànim.

I res més lluny de la realitat. Encara que només puguem ésser unes poques persones, pregarem en nom de tot el poble i mirarem de nou a sant Martí per a prendre’l com a model en les nostres vides. ¿I com ens pot servir, en aquests moments la figura de Sant Martí? Doncs perquè fou capaç d’aturar el seu pas a la vista d’una persona que estava patint i després va fer tot el que estava a les seves mans per canviar la situació de sofriment d’aquella persona. És el que ens toca fer a tots ara. Aturem de veritat el pas, no perquè estem confinats, sinó com una actitud vital.

Mn. Joan Soler Ribas Aturar el pas com el desig de prendre consciència de quin moment vivim i de què ens cal fer com a individus i com a societat.

Justament ha sortit l’última encíclica del Papa Francesc, titulada «Tots Germans», que és una crida a la fraternitat universal. En ella escriu: «En el món actual, els sentiments de pertinença a la mateixa humanitat s’estan debilitant i el somni de construir junts la justícia i la pau semblen una utopia d’altres èpoques. Veiem com impera una indiferència còmoda, freda i globalitzada, filla d’una profunda desil·lusió que neix d’un engany: haver pensat que podem ésser totpoderosos i haver oblidat que estem tots a la mateixa barca. Si volem tornar a recuperar l’esperança ens cal recuperar la proximitat i la cultura del trobament».

I aquesta proximitat cultura del trobament, en els moments on justament han limitat les nostres trobades, és el que hem de saber desenvolupar, perquè hi ha moltes maneres de sentir-se pròxim, i hi ha moltes maneres de construir una cultura del trobament. Sant Martí ho va fer, quan va aturar el pas davant d’un desconegut, algú que havia quedat als marges i donant-li el que tenia el va tornar a posa en camí. Quan la pandèmia hagi acabat, hi haurà també molta gent que hauran quedat al marge dels camins. Serà el moment de veure si nosaltres, com a poble, som capaços de donar el millor que tenim per a tornar-los a posar en el camí amb els altres.

Que l’exemple de Sant Martí ens hi ajudi.

MISSA PER TOTS ELS DIFUNTS BAPTISMES -Aniol Navarro Montsant Per molts anys!

DEFUNCIONS -Lluís Torrent Teys, 65 anys.

-Josep Mir Oms, 84 anys.

-Diego Rueda Arjona, 83 anys Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

/22

Per raons sanitàries i de seguretat, no s’ha pogut celebrar la ja tradicional missa a la capella del cementiri.

Tanmateix s’ha celebrar la missa de Commemoració per tots els Fidels Difunts el dilluns 2 de novembre al temple parroquial.

PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de novembre està prevista el dilluns 16 a les 7h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

|Del temps

Encarrilem el quart i últim trimestre de l'any seguint amb la tònica de ONO poc afavoridors aquí a la nostra zona pel que fa precipitació, però sí pel vent, alternada per petits estiuets o primaveres...

Vaja, per agafar un bon constipat! Amb una bona sotragada entre el dies 2-5 d'octubre de la mà d'un front fred associat a una profundíssima borrasca que aquí ens afectà de resquitllada amb algunes pluges febles primer, molt de vent i una bona refrescada després. Seguidament amb el pas dels dies tinguérem un nou estiuet que s'allargà fins a la següent parada, el dia 10 d'octubre, amb un xoc de masses d'aire ben explosiu que donà força de si i que revifà altra vegada l'ambient de plena tardor, 48h hores abans d'una nova tongada de pluges associada a una injecció amb característiques hivernals entre el 13 i el 15 que ens catapultà durant uns dies a l'hivern en hores nocturnes

)2 otoF( osonoD síulL ereP )1 otoF( anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

UN OCTUBRE DE MUNTANYA RUSSA ACABA AMB UN AMBIENT BEN ABONANÇAT, MALGRAT SER EL MÉS FRESC EN 16 ANYS DE PRESA DE DADES.

Dos del reguitzell de fenòmens meteorològics que hem tingut aquest octubre de muntanya russa.

Foto1: Imatge brutal d’un llamp caçat quan queia darrere la masia de Can Globus en ple xoc demasses explosiu del vespre-nit del dia 11.

Foto 2: Espectacular doble arc de sant Martí la tarda farcida de meteorologia el dia 26 octubre.

registrant la mínima més baixa en una primera quinzena d'octubre, el dia 15, des que prenc dades el 2005. Però que no tingué continuïtat ja que es veié reemplaçada per una massa ben càlida,humida i enterbolida primer i càlida i seca després durant la 3a setmana del mes, pels vents SE-S-SO-O associats a la profundíssima borrasca Bàrbarà que ens afectà molt indirectament. Abans d'una recta final encapçalada per un nou i brusc canvi de temps amb calamarsada inclosa el dia 26 que ens portar durant unes jornades un ambient de plena tardor però que es trencà amb l'arribada de l'anticicló amb un ambient molt abonançat (castanyada inclosa) coincidint amb el tancament d'aquest octubre de muntanya russa.

"L'octubre banyat , assolellat i fred fa sortir el bolet"

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/23

|Mirant el cel .)ailàtI ,aicnèrolF ,iziffU ilged airellaG tidèrc( 5481 .a.c ,)0151 – 5441( illecittoB ordnaS| aifargotoF

"El naixement de Venus"

ELS PETS DE VENUS MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

Crec que el títol de la “crònica” d’aquest mes parla per si sol i deixa volar la imaginació a tots els tipus d’humor. Com molts sabreu, el passat 15 d’octubre va haver-hi una notícia que va córrer arreu sobre la detecció aparent de gasos a Venus (concretament, fosfina, PH3) que a la Terra es relacionen amb la presencia de processos biològics (però també amb altres que no ho són!). Davant d’una notícia científica d’aquesta magnitud van aparèixer les “notícies” habituals, on es donava a entendre de forma molt descarada que això obria la porta o demostrava l’existència de vida terrestre. Un cop més, la “torba” periodística demostrava que pot ser més probable que NO hi hagi vida intel·ligent a la

/24

Terra, que no pas a fora...

Tristament, una vegada més, un missatge científic (que sol ser caut, previngut, moderat, ...) es tergiversa i transforma en pur màrqueting i mitjançant la mediatització desmesurada. La ciència és molt previnguda a la hora d’afirmar si ase o béstia, ja que en la seva pròpia fonamentació se centra en el dubte i en ser caut (per a dir, i fer, ximpleries, ja hi ha la política...).

Quan apareix una notícia d’aquest caràcter i dimensions hem d’anar en compte i mirar de contrastar-la (bé, com hauríem de fer sempre, i més en els temps de l’era de la DES-informació en la que vivim), i així evitar caure en l’engany. Recentment ha aparegut una notícia (aquesta sí, científica) que podria desmentir les mesures publicades a l’octubre, la qual cosa no és un problema per a la ciència, sinó una part més del seu procés. Caldrà veure que passa amb el temps i si finalment els “pets” de Venus són causats per processos biològics o bé simplement processos geològics de la deessa de la bellesa romana.

Sigui com sigui, encomanem-nos a Mart(í) i mantinguem-nos bé de salut; tant nosaltres com els nostres.

Que tingueu una bona Festa Major pandèmica.

Crònica realitzada per: Tony Marzoa

|Batecs de Natura

PASSEJADES TERAPÈUTIQUES PEL BOSC Continuem sense massa alternatives d’oci que no comportin problemes sanitaris entre amics i coneguts. Jo però, us en proposo una.

No sé si heu sentit parlar alguna vegada dels boscos terapèutics i els banys de bosc. Fins ara molts de nosaltres en fer un passeig pel bosc teníem la sensació que tornàvem una mica millor a casa. Això no és només una sensació , sinó que per part de la comunitat científica s’està confirmant que les característiques físiques i bioquímiques dels boscos actuen d’una manera beneficiosa en el cos humà, ja siguin físics com psicològics.

Un bosc és un conjunt d’arbres, sovint de diferents espècies que creen un ecosistema que suavitza la calor i el fred extrems, que pot crear un clima local equilibrat per tal d’estar sotmès al vent i a la meteorologia, que pot emmagatzemar força aigua i generar un ambient humit. En aquest entorn, els arbres poden viure protegits i poden fer-se molt vells fins a arribar al que anomenem un bosc madur.

Es considera que un bosc és madur quan els seus arbres tenen com a mínim 100 anys, però tot depèn de les espècies, si són de creixement lent com els roures o alzines o de creixement ràpid com el faig. Segons l’espècie un bosc doncs també es pot considerar madur a partir dels 40 o 50 anys.

Tornem als beneficis que obtenim passejant per un bosc : S’activa el sistema nerviós parasimpàtic que restaura les funcions de l’organisme, hi ha una disminució de la freqüència cardíaca i la tensió arterial, s’activa el sistema immunitari i disminueixen els nivells hormonals que provoquen l’estrès i sobretot, obtenim una gran relaxació cerebral.

Un bany de bosc consisteix en una estada o passejada en silenci , amb lentitud que ens permeti veure i fixar-nos amb el que ens envolta i gaudir per damunt de tot d’un espai propici per el benestar i la salut.

Hi ha visites guiades a boscos terapèutics o bé podeu fer una bona passejada pels nostres boscos, ja que a Arenys de Munt, amb un terme tan gran , en tenim de tota mena

Xicòria

XICÒIRA (Cichorium intybus) Les flors blaves, boniques i delicades criden l’atenció quan floreixen abundantment en les vores dels camins, en una època en què la calor de l’estiu ha fet desaparèixer la majoria de flors. Aquesta planta creix per tot Europa, Àsia, el nord d’Àfrica i Amèrica.

“Amiga del fetge” es com l’anomenava el metge Galè per a lloar les seves virtuts diürètiques i depuratives ja que actua sobre el fetge, és antisèptica dels intestins i combat l’estrenyiment d’una manera suau. Sola o associada a altres plantes, és una de les millors cures de primavera per als problemes de la pell com èczemes, acnè o descamacions. Alleugera el reumatisme, és tònica, equilibra el sistema nerviós i ajuda a recuperar la memòria.

La xicoira va ser molt cultivada per a aprofitarne l’arrel, que un cop assecada, torrada i polvoritzada, es pren com a succedani del cafè. Aquesta és una beguda especialment indicada per als diabètics, ja la millora la oxidació dels sucres i contenen inulina Les fulles tendres son un excel·lent verdura .

/25

|Batecs de Natura

SOPA DE FREDOLICS

FREDOLIC ( Tricholoma terreum)

Ingredients:

Els apassionats dels bolets esperem cada any cap a finals de temporada, quan comença el fred, i d’aquí li ve el nom, aquest petit tresor de color gris negrós i aspecte avellutat. Les làmines de sota el barret són d’un color gris i molt separades entre elles. La carn és trencadissa i de color blanc.

½ kg de fredolics 1 ceba 5 o 6 alls 1 tomàquet ¾ de litre de brou de carn o pollastre. Vegetal si més us agrada 3 llesques de pa torrat 50 grs d’ametlles torrades 1 cullerada de farina Sal , pebre, oli i un pessic de farigola.

Feu un sofregit amb la meitat dels alls, la ceba i el tomàquet. Afegiu la farina i remeneu-ho uns 3 minuts.

Rentar i trossejar una mica els fredolics i afegir al sofregit tot coent una mica fins que quedin gairebé secs. Aboqueu el brou i ho deixeu bullir una estona. Tot seguit poseu les llesques de pa torrat perquè s’estovin.

Mentre prepareu una picada amb la resta d’alls, les ametlles torrades, un pessic de sal i la farigola i ho afegiu a l’olla. Podeu passar una mica la batedora i rectificar de sal i pebre.

Aquesta sopa es serveix ben calenta i és un plat típic de tardor i d’hivern.

El podem trobar per pinedes , alzinars o tota mena de boscos. Surt formant grups.

“Si menges bolets millores la salut”, això ens diu el metge hematòleg Josep Piqueres, ja que tenen fibra, redueixen el colesterol i milloren les funcions immunitàries. Els bolets frescos són majoritàriament aigua, pobres en sucres i una quantitat important de fibra pel que ajuden a mantenir la flora intestinal.

No tenen gaires proteïnes però sí aporten a l’organisme gran diversitat mineral i vitamines , entre les quals, la provitamina A i algunes del grup B que aporten energia al cos. Tenen propietats anticancerígenes, sobretot de prevenció del càncer de mama, milloren la circulació i augmenten les defenses.

A la cuina, el fredolic, s’utilitza per a fer sopes, truites, remenats de bolets i per a acompanyar guisats. Es poden congelar.

BON PROFIT!!!

DRAGÓ COMÚ (Tarentola mauritanicus) Qui no ha vist alguna vegada un dragó corrent per la paret de casa? Aquest petit rèptil que pot arribar fins a 15 cm de longitud , amb el cos molt aplanat que li permet ficar-se per a tota mena d’escletxes. Els dits de les potes s’eixamplen cap a la punta, i per sota hi tenen unes làmines adhe-sives que li permeten agafar-se per les parets i caminar cap per avall.

De color marronós i grisós té petites taques blanquinoses i el cos revestit d’escates berrugoses que semblen espines.

Abans es creia que entrava a les cases per a

/26

menjar-se la roba i era mort i perseguit per a això però en realitat el que feia era menjar-se les arnes que formen part de la seva alimentació junt amb mosques, mosquits, abelles, papallones o aranyes. Es fàcil veure’l a les nits d’estiu prop dels fanals encesos caçant insectes.

Penseu que si per les parets de casa hi ha algun dragó , és un animalet beneficiós que s’ha de protegir perquè entre altres coses, netejarà la casa d’insectes sense haver de ruixar amb insecticides d’origen químic.

Si teniu dubtes o voleu proposar temes ho podeu fer a: batecsdenatura@gmail.com Ma. Àngels Mercader i Lluch Fitoterapeuta. Membre de la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI NOVEMBRE 2020 Ens feia molta il·lusió que arribés el mes de novembre perquè suposava la recuperació de les activitats presencials dins la biblioteca (Tertúlia de Llibres a part). Malauradament, la situació de la pandèmia no ho permetrà, i el munt d’activitats i propostes que us havíem preparat (alguna de les quals s’han hagut de cancel·lar) s’hauran de desenvolupar en format ‘online’.

A més de les activitats habituals (club de lectura, tertúlia de joves i grups de conversa), celebrarem un taller infantil i un per a adults.

Tot i no ser presencials, prèviament haureu de contactar amb nosaltres per a formalitzar la inscripció.

Per als infants, us proposem un taller de còmic on aprendran a dibuixar el seu propi superheroi i crear una petita història (dissabte 7 a les 11h; 8 anys o més). Per als adults, un taller d’escriptura creativa on s’ensenyarà a connectar els sentits amb les emocions i a expressar-ho literàriament (dissabte 21 i 28 a les 17h). Totes dues activitats es realitzaran en temps real.

D’altra banda, novembre seguirà sent sinònim de gènere negre a la biblioteca amb el Novembre Negre. Enguany ho celebrarem amb una guia de lectura formada per una selecció de vint-i-cinc llibres d’escriptores de novel·la policíaca, i un centre d’interès derivat on hi trobareu tots els títols de la guia disponibles en préstec.

Us recordem que mantenim les condicions d’accés d’aquests darrers mesos. És a dir, obligatorietat de l’ús de mascareta i de gel hidroalcohòlic (el gel us el subministrarem nosaltres); i distància de metre i mig respecte a la resta de persones dins la biblioteca (confiant en la vostra col·laboració). A més, mentre durin les noves restriccions el servei bibliotecari es limitarà al préstec i retorn de documents, així com a resoldre consultes bibliogràfiques.

Amb el present tan canviant en que vivim, us insistim amb la necessitat de contrastar a les nostres xarxes socials (Instagram, Twitter i Facebook) tota informació que us fem arribar a través d’aquestes línies.

Finalment, us informem que hi ha hagut un canvi de Direcció a la biblioteca. Isabel Tudurí passa a ocupar el càrrec reemplaçant Arnau Espinach (qui us està escrivint aquestes línies).

Per la meva part, doncs, aprofito per a acomiadar-me de tots els veïns i veïnes que tenen la biblioteca present a les seves vides. Ha estat un plaer atendre-us durant aquest darrer any i mig, així com estar al capdavant d’aquesta entitat cultural essencial del poble.

Molta salut, molta cultura, i, tot i que en circumstàncies indesitjables, molt bon Sant Martí a tothom!

/27

|Llibre del mes

TU I JO

Niccolò Ammaniti. Angle editorial.

127 pàgines.

Lorenzo és de família italiana acomodada, té catorze anys i va a un institut d’elit de Roma. No és gaire popular, però un dia li diu a la seva mare que uns companys de classe l’han convidat a passar la setmana blanca a un Xalet a Cortina d’Ampezzo. La mare esclata d’alegria, per fi podrà contradir a tots els professors i psicòlegs quan li parlin dels problemes de socialització i relació del seu fill. Lorenzo prepara la maleta, agafa els esquís, crema auto bronzejadora i s’instal·la durant vuit dies al soterrani abandonat de casa seva. Vuit dies de llibertat, sense pressions ni obligacions, amb la companyia de novel·les de l’Stephen King, còmics, algunes llaunes i begudes, i la Play. Però la mentida corre perill quan rep una visita inesperada que el farà enfrontar amb una realitat que desconeixia.

Tu i jo és una d’aquelles novel·les de poc més de cent pàgines on no falta ni hi sobra res, és un llibre precís i de lectura ràpida. Una curiositat, Ammanitti té formació universitària de biòleg i això es nota en la capacitat d’observació i dissecció del comportament dels personatges.

Ya sabía lo que tenía que hacer. Imitar a los más peligro-sos. Empecé a vestir como vestían los otros, con zapa-tillas de deporte Adidas, vaqueros con rotos, sudadera negra con capucha [...] La mosca se integró perfecta-mente en la sociedad de las avispas. y logró engañar a todos. Creían que era uno de ellos. Que era como hay que ser.

Pel que fa al títol, Tu i jo, és senzill i alhora complex, que per cert en italià és, Io o Te, molt més encertat que el canvi d’ordre que ha patit amb la traducció al català o al castellà.

Nicollo Ammaniti (Roma, 1966) és un escriptor italià que ha estat traduït a més de 40 llengües. A la nostra biblioteca podeu trobar les novel·les Tu i jo i Anna.

Atenció amb la novel·la Anna perquè l’argument va d’un virus, que comença a manifestar-se l’any 2020, a Bèlgica i que s’estén com una epidèmia.

Gemma Tomàs Pruna

/28

|Cartellera

ANUNCIS VENDA DE PLAÇA DE PÀRQUING C/ SANT PAU, 9 A prop de la Riera Tel. 620 10 85 40

Per a ONG necessitem LOCAL A ARENYS DE MUNT per a magatzem Característiques: - aproximadament 20 m2 - pot ser interior - en planta baixa o ascensor Tel. de contacte 696 360 695

MASIA SEMI NUEVA EN ARENYS DE MUNT 330M2 5HAB. 3 BAÑOS Preciosa masía con vistas al Mar y al Montnegre, construida 2001.

La parcela es de 800 M2 y la vivienda 330 metros distribuida en 3 plantas totalmente exterior. En la planta principal encontramos una terraza con vistas panorámicas al mar y al Montnegre. La casa dispone de un depósito de agua de unos 29000 litros que se llena con la lluvia que permite regar y cuidar todo el entorno. Esta masía pertenece al término municipal de Areneys de Munt está a 7 minutos de Caldes y Sant Vicenç, en frente tiene la parada del autobús para desplazarte.

Urbanización Tres Turons de Arenys de Munt, el precio 395.000 € y la razón Matchome-Barcelona tel. de contacto 696 44 45 83.

/29

|Recordant a... família Soler de Can Pichón ha sabut innovar i crear nous models, que han propiciat que aquest calçat tan tradicional dels Països Catalans, com és l'espardenya de pagès, es continuï confeccionant, però amb nous dissenys i nous materials, que l'empresa Soler Espardenyers ha exhibit i promocionat per tot Catalunya en Fires d'Artesania o en les Diades de l'11 de setembre.

En Jaume Soler i Bosch, sobre el qual parlem a continuació, ha estat el membre de la família Soler que ha protagonitzat la transició entre les cinc generacions d’espardenyers. Per una banda, el seu avi Josep Maria i el seu pare Antoni, iniciadors del negoci, i per altra, el seus fills Jaume i Miquel, i el seu nét Pol. Jaume Soler i Bosch

JAUME SOLER i BOSCH Pichón 1916 - 2003 Espardenyer amb diploma de Mestre Artesà, rellotger i home que estimava la seva terra

Segons determina l'Enciclopèdia Catalana: “l’espardenya és una peça de calçat, amb sola de fibra i espart, cànem o jute, amb la puntera i taló de roba gruixuda, amb l’empenya feta, o bé amb vetes o bé també, amb roba gruixuda i quasi sempre amb dues vetes que la subjecten al turmell”.

L’espardenya ha estat present en l’art i en el costumari català i els seus fabricants són veritables artesans. Tradicionalment ha estat el calçat de la gent de pagès i de les classes populars urbanes i actualment, es troba relegada als balls tradicionals, com els balls de bastons o les sardanes.

A finals del segle XIX en Josep M. Soler (pichón) arribat de Sant Celoni, portà a la nostra població els seus coneixements en la confecció d'espardenyes i cordes de pou. Posteriorment, el seu fill Antoni, el nét Jaume i el besnét Jaume van continuar amb la tradició, posant Arenys de i Munt com a referent de la comarca en la confecció de les clàssiques d'espardenyes catalanes. Tot i que la seva demanda va començar a davallar a partir dels anys trenta, a causa de la introducció de la sola de goma, la

/30

“Per Sant Joan agafa les espardenyes i fot el camp, si no, passaràs fam” Orígens familiars d’en Jaume Els avantpassats d’en Jaume, dels quals tenim referències, es remunten a la segona meitat del segle XIX (entre 1870 i 1880) quan un matrimoni de Gualba, l’Antoni Soler i la Teresa Borrell, es traslladà a la veïna població de Sant Celoni, iniciant un negoci d’espardenyes, cor-des i cordills, que fou conegut per Can Pichón (probablement a causa de la seva afició a la cria de coloms). Aquest matrimoni tenia un fill –no ens consta que en tinguessin cap més– anomenat Josep M. Soler i Borrell, que conti-nuà amb el negoci familiar. L’any 1886 es casà amb la Francisca Farrés i Roig de Sant Celoni a l’església d’Arenys de Munt, i van establir la seva residència i la botiga a la nostra població, concretament al carrer San Ramon, 55 (després Jalpí, 51 i actualment Francesc Macià, 53) una casa contigua al cafè d’en Massip, propietat d’en Josep Soler i Badia i que l’any 1923 va comprar l’Antoni Soler. I aquí, van continuar amb la fabricació d’espardenyes, cordes de pou i cordills, tal com feien a Sant Celoni.

En aquesta casa van néixer els quatre fills d’en Josep M. Soler: Antoni (1887-1965), Francesca (1889), Joan (1895) i Josep (1897). El fill gran Antoni va continuar el negoci del pare, mentre els altres dos nois es dedicaven a la pagesia, i la noia es casava amb un xicot de Can Maca.

L’Antoni, encara mantenia el segon cognom de Farrés, però misteriosament a partir del bateig

|Recordant a... de la seva germana Francesca, es convertí en Ferrer.

A l’Antoni, després de deixar l’escola del mestre Lino Lleó quan tenia dotze anys, el van enviar a aprendre l’ofici d’espardenyer a les comarques gironines, on hi havia una gran tradició de fer espardenyes; i a la tornada donà un fort impuls al negoci familiar. Precisament, la família es repartia les tasques en la confecció del calçat: els homes feien les soles d’espart i elles l’empenya de tela i les cosien. Els únics colors disponibles eren en blanc, i les cintes negres, blanques i vermelles. També confeccionaven cordes que es feien servir per treure l’aigua dels pous que gairebé totes les cases tenien a la seva eixida; i cordes per als carreters, el bestiar i feines de pagès. Aquest nou negoci que la família Soler obrí a la Riera d’Arenys de Munt, seria conegut popularment com Can Pichón, i oficialment per Espardenyes Soler. A part, l’Antoni era Corredor de Banca i ostentava la representació a Arenys de Munt del Banco Hispano Colonial de Barcelona.

El 1914, l’Antoni es casà a l’església de Vallgorguina amb la Rosa Bosch i Puigvert de Sant Celoni, i dos anys més tard, naixia el seu primer i únic fill, el nostre protagonista Jaume Soler i Bosch. Però el destí va voler que no tot fossin alegries i la Rosa va morir en el part. De ben petit, en Jaume doncs, quedà sense mare, i el pare per desig de la seva dona abans de morir, va deixar la criatura a cura de la seva germana Francesca -casada amb el pagès de Riudarenes, Josep Figueras– que vivia a la rambla de l’Eixample.

Primers anys d’escola i tornada a casa Als quatre o cinc anys, en Jaume començà la seva etapa escolar, i el van inscriure amb el mestre Busquets que tenia l’escola al carrer Panagall núm.1 (un edifici propietat d’en Josep Sellés i pel qual, l’Ajuntament pagava un lloguer de 47,50 pessetes). Sembla, que devia ser un bon mestre o que en Jaume era molt espavilat, ja que aprengué a escriure poesies i amb força bona lletra. Quan en Jaume ja tenia 8 o 9 anys, el pare, que s’havia tornat a casar – amb la Maria Oms i Paituví (1892-1972) natural d’Olzinelles - i no tenien cap més fill, decidí que ja era hora de portar en Jaume a casa, per tal que aprengués l’ofici d’espardenyer i treballés amb ell.

En Jaume al taller de la Cooperativa

La botiga d'Arenys de Mar

En Jaume, doncs, va deixar l’escola a deu anys per anar a passar betes, i també estigué un temps aprenent l’ofici, en aquelles cases de les comarques de Girona, tal com havia fet el seu pare. En temps de la República en Jaume va introduir una novetat en les espardenyes fent les soles més altes, i va estar treballant amb el seu pare fins a l’any 1937, que li tocà vestir-se de soldat.

Guerra Civil i servei militar franquista Va ser mobilitzat a primers de l’any 1937, amb els de la seva lleva, però no va ser fins al mes de novembre que va ingressar a un camp d'instrucció del Pirineu. El març de 1938 marxà amb la seva unitat al front de Lleida i participà en un intent d'assalt a unes trinxeres enemigues i el seu batalló va tenir moltes baixes. Ell mateix, hagué de retirar del camp de batalla una colla de ferits i fou ingressat per uns dies a un hospital de Barcelona. A la tornada al front, s'hagué d'amagar de les bombes de l'aviació enemiga en l'interior d'una església i quan sortí va ser detingut pels franquistes i traslladat com a presoner a un castell-presó de la ciutat de Fraga. El mes de gener de 1939 tots els presoners van ser enviats al camp de concentració de San Marcos (sala 13) de Lleó, on en Jaume es trobà amb el seu amic Joan Vilà i Boada, també presoner. Quan el mes de març li van arribar els avals, signats per l’alcalde franquista Josep Vernis i el cap de la falange Corbera, van poder sortir del camp i tots dos foren “reintegrats” a l’exèrcit feixista, ingressant al Batallón BurgosSangüesa destacat a Olmedo (Valladolid), i posteriorment a Toledo. D’aquí, fou enviat amb el seu batalló a Madrigal de las Altas Torres (Àvila), on va conèixer una senyora d’una taverna que tenia una germana de minyona a

/31

|Recordant a...

En Jaume de soldat

En Jaume fent teatre al Centre Moral

Can Boté d’Arenys de Munt. Van ser molt ben tractats i en Jaume es va poder guanyar alguns dinerets arreglant rellotges. Posteriorment foren traslladats a Vilajuïga, Girona i La Jonquera amb el batalló Santiago, i amb la missió de vigilar els moviments dels maquis que operaven per aquella zona. Estigué aquí fins que va ser llicenciat el 24 de setembre de 1939. Però, el setembre de 1940, van tornar a mobilitzar la lleva del 37 i nou ingrés a les files de l’exèrcit del Glorioso Caudillo Franco. En aquesta ocasió va ser destinat al Regimiento de Infanteria Zamora n. 29, 2º Batallón, 2ª Compañia (81ª División), estacionat a la Corunya i dirigit pel coronel Oscar Nevado. Va ser llicenciat definitivament a mitjans de l'any 1942 (algunes de les informacions sobre la guerra han estat extretes de “Les Memòries del Front de Guerra d’en Joan Vilà”).

Final del servei militar i casament Quan tornà del servei militar la fabricació d’espardenyes havia deixat de ser rentable i el seu pare li digué: “noi espavila’t, que les soles de goma s’estan imposant i això s’acaba, buscat un altre ofici”. En Jaume, doncs - que de tonto no en tenia ni un pèl – i sense dubtar-ho ni un moment, marxà a Barcelona a aprendre rellotgeria i joieria, però també va prendre la decisió de casar-se, però no amb una parenta d’Olzinelles com pretenia la dona del seu pare, sinó amb la que a ell li agradava, una xicota de les més maques del poble, la Joaquima Rossell i Ferran (filla del forner Miquel Rossell i Riera, i de la Teresa Ferran i Cusachs) de la Cooperativa la Económica, de Riera i Penya, 34.

Es van casar el 29 de desembre de 1943 a l'església d'Arenys de Munt.

En principi es quedaren a viure a Can Pichón, però, al cap de poc, es van traslladar a la

/32

Cooperativa amb els pares de Joaquima, on en Jaume muntà un petit taller de reparació de rellotges. Però, amb molta visió de futur, en Jaume va veure que podia fer més diners a Arenys de Mar, amb l'arribada del turisme i obrí una botiga a la Riera, on a més de rellotges venia souvenirs de tota mena. Mentrestant la botiga d’espardenyes d’Arenys de Munt va continuar com a botiga de sabates, gràcies a l’empenta de la dona d’en Jaume i dels seus fills. També, i per ajudar a passar amb menys precarietat la baixada de feina a l’hivern, en Jaume es dedicava a altres feines, com passar rebuts pel doctor Rius. No era res estrany que hagués de treballar molt, ja que havia de mantenir 12 fills/es: Antoni, Maria, Andreu, Rosa, Josep M.+, Jaume, Remei, Immaculada, Francesc+, Miquel+, Teresa i Pere.

Jubilació, però sense deixar de fer espardenyes La botiga d’Arenys de Mar, on en Jaume i el seu pare venien rellotges, joies i articles diversos, va ser forçada pels lladres i els ho van robar tot. Aleshores en Jaume fill va demanar al seu pare que li ensenyés l’ofici familiar de fer espardenyes i, un cop format en l’ofici, va començar a moure’s en el món de l’espardenya i a crear nous dissenys. L’any 1981 en Jaume Soler i Bosch es va jubilar, però, abans el 1980 va rebre la Carta de Mestre Artesà de mans del President de la Generalitat, en reconeixement a les seves aportacions en la confecció artesanal d'espardenyes. Va deixar la botiga d’Arenys de Mar en mans del seu fill Jaume, i ell es tornà a dedicar a fer espardenyes, però en aquesta ocasió com a distracció, però també per donar un cop de mà al seu fill Jaume (precisament ha estat ell qui ens ha posat al dia per fer aquesta biografia).

En Jaume era una persona molt religiosa, igual que el seu amic Joan Vilà. Era un gran aficionat al teatre i actor del quadre escènic del Centre Moral, que s'ho passava d'allò més bé representant els Pastorets cada any, per les festes de Nadal. De petit quan tenia entre 9 i 12 anys, va cantar amb el Cor del Cabàs, que dirigia la Remei, on també hi cantaven en Josep Badia, en Joaquim Missé i en Ricard Paituví, entre altres. Va practicar amb gran encert la pintura, ja que n'aprengué d'un gran

|Recordant a... pintor, com era en Francesc Casellas d'Arenys de Mar, amb qui anava a pintar paisatges al Montseny, acompanyat del seu fill Miquel i a més, era un enamorat de la poesia, que va conrear amb més intensitat quan es va jubilar.

La seva salut es ressentí bastant a la tornada de la guerra, a causa dels patiments soferts al front de guerra, dels maltractaments i males condicions higièniques al camp de concentració, i de tants mesos de servei militar. Malauradament ens deixà un 22 de desembre de l'any 2003, a l'edat de vuitanta set anys, quan ja estàvem acostumats a veure'l –després d'haverse jubilat- fent espardenyes a casa seva o a les fires, amb la seva típica barretina catalana. Però la seva obra i el seu record han quedat ben vius entre nosaltres.

Nou rellançament de les espardenyes pel seu fill Jaume Durant la dècada dels vuitanta i els noranta es va fer càrrec de l’empresa en Jaume Soler i Rossell, que amb l’ajut dels seus pares, el seu germà Miquel i el nebot Pol, donà una forta empenta al negoci familiar de les espardenyes.

Van obrir quatre botigues, i van estar funcionant dos tallers, un a Mallorca i un altre a Elx. Dissenyadors com l’Antonio Miró, Toton Comella o Dolce&Gabana li van encarregar models del seu calçat, com també la família reial o el president de la Generalitat; i les espardenyes de Can Pichón van desfilar per les passarel·les del Saló Gaudí. Després de l’entrada de nous inversors amb no massa encert empresarial, Soler Espardenyes va aguantar i continuà endavant. Van incrementar la seva participació en les fires i van aportar noves innovacions al calçat tradicional català.

En Jaume Soler i Rossell va iniciar un llarg treball de recerca, desenvolupament i investigació. Segons paraules seves: “Cal aprofitar la tradició i aplicar-hi la tècnica i el disseny. Sempre he pensat que l’espardenya s’havia de rellançar. Volia una sola més flexible, que es doblegués i tornés a la seva posició sense problemes. Hem rebaixat les soles d’espart i les cosim amb goma, de manera que són molt més flexibles, fins i tot es poden mullar i rentar a la rentadora. A més, les hem alçat del davant per facilitar el punteig..... ”

Alguns dels fills de la Joaquima i en Jaume

Per la Diada de l'11 de setembre

L’any 2001 en Jaume fill va voler fer un petit homenatge al seu germà Miquel, que havia mort l'any anterior en un accident d'automòbil, i confeccionà una espardenya gegant de 2,5 metres que volia ser la més gran del món i la van exposar per primera vegada el dia de Sant Joan a la Plaça de l'Església. Estava feta de cànem i va fer servir 500 metres de corda d'espart, 350 de cordill, dos de lona per a la puntera i dos més de tela de sac per a la telonera.

Una mostra de les poesies que va escriure en Jaume Soler i Bosch al llarg de la seva vida, la tenim en aquella que va recitar en presència del President de la Generalitat el dia que li van atorgar la Carta de Mestre Artesà:

Sóc espardenyer d’Arenys de Munt Treballo al meu aire i canto cançons!

President: estic content i faré per Catalunya el que sigui convenient!

Aquestes mans treballen com abans, M’ho ensenyà el meu pare I continuen encara, treballant!

Donant-me goig, molta il·lusió Salut i alegria...

Vull morir al peu del canó Lluitant amb l’artesania!!!

Elies Surroca i Campàs

/33

|El racó de l'Humanista

MIS PENSARES Aquest que et mira al matí en la neteja és qui més et coneix.

Dius que no vals, que no serveixes, que no saps ... No serà que vols no fer res?

Desconfiar de tots és no fiar-se de si mateix.

El ric seria més feliç, si no hi hagués altres més rics.

Qui reconeix els seus defectes, ja en té un d’important de menys. És important no caure, però és més important saber aixecar-se després de caure.

Si es fabriquessin rellotges que marquessin el temps en sentit contrari, es vendrien moltíssim.

Més important que donar és, moltes vegades, compartir.

/34

De qui és la culpa del dolor que el clau rep: del martell o de la mà?

Tot el que comença és bonic, però només el que dura és bo.

Cal saber discutir sense disputar.

Prefereixo tenir d'enemics els meus enemics que els meus amics.

Les roses tenen espines per defensar-se dels homes.

Hi ha gent que és tan voluble que només és constant en les seves inconstàncies.

Tracta els teus enemics com si fossin els teus amics. Veuràs que difícil els resulta seguir sent els teus enemics.

Qui cau és perquè estava de peu. Molts no poden ni caure.

Es fa difícil ser gran com el riu i pur com la font.

Es passa molt de pressa de ser massa jove a ser massa vell.

Recordem que darrere dels núvols grisos hi ha un cel blau.

No diguis tot el que penses, però pensa tot el que dius.

El millor aplaudiment per a qui parla és escoltar-lo. És bo donar, però és millor no dir que s'ha donat.

On hi ha glòria, hi ha enveja. És molt més fàcil fer veure el que no s'és, que ser el que es fa veure.

Qui necessita diners no vol consells. És més fàcil riure de les bones persones que ser-ho.

Carles Rodríguez.

Escriptor-Humanista-Psicoterapeuta

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

CONNIVÈNCIA - RESILIÈNCIA A la CONTRA de La Vanguardia del dia 22 de setembre d’enguany, entrevistaven al exministre d’Administracions. El senyor JORDI SEVILLA SEGURA del PSPV: el seu titular deia "Abans

s’entrava en política per fer alguna cosa: AVUI, és per ser algú”. I caldria també afegir-hi per “la pasta” i per tenir feina pagada pels “tontets” dels

contribuents.

Avui, l’Ajuntament NO és un model d’EMPATÍA envers els vilatans, potser per la falta de sensibilitat, menyspreu, incoherència i poca transparència amb algunes decisions que últimament s’estan decidint com: Malgastar els romanents de Tresoreria de 2018 i 2019 i no demanar assessorament Encarregar projectes nous i fer obres públiques milionàries sense consens, Posar a dit polítics de govern a fer de funcionaris interins ben remunerats, per fer què?

Ajornar a l’any 2023 una necessària nova Residència Municipal per als avis Voler resoldre a la manera del govern el problema de l’habitatge social i/o el de la Riera La política d’avui a Arenys de Munt és una política de silencis, i callar i no informar és com mentir a la ciutadania. La política municipal NO vol la participació dels ciutadans actius ni de les entitats, ni dels consells municipals ni del partits de l’oposició; per a ells el consens és fer el que volen, com ho volen, quan ho volen i en el lloc que ho volen amb l’addicció a la manipulació política sense donar explicacions ni admetre el debat democràtic ni admetre el diàleg amb la complicitat dels Serveis Tècnics, Generals i Jurídics.

No ens deixem intoxicar amb les connivències que practica el govern d’ERC que ens vol imposar des de l’Ajuntament i adopten una l’actitud de resiliència sense deixar-nos vèncer per ningú i sentint que no poden manipular-nos des dels poders municipals, per sobreposar-nos per sortir més enfortits.

Jaume Missé

/35

|Opinió

Sobre COVID i RECERCA La COVID-19 ha tingut un impacte significatiu en l’àmbit social, familiar, educatiu i econòmic.

Davant la segona onada de contagis s’ha generat una més que comprensible animadversió a les noves restriccions i aquells científics que les promouen. Com a membre de la comunitat científica, voldria que la gent també conegués la situació des del punt de vista d’aquells que ens dediquem a la recerca.

La comunitat científica i sanitària s’ha trobat amb la següent pregunta: “Tenim una nova malaltia vírica, que es transmet per l’aire, altament contagiosa, amb una mortalitat d’un 0,1-0,2% (sembla poc, però significarien 75.00-150.000 morts del total de catalans), del qual no tenim vacuna ni tractament i on el 50% dels infectats son asimptomàtics, què podem fer?” l’única resposta possible és “intenti no contagiar-se i no contagiar els altres”. La mascareta, higiene, ventilació i distància social són les eines adoptades per assolir aquests objectius. Ni epidemiòlegs ni sanitaris senten cap plaer en recomanar mesures més estrictes o confinaments, però son l’única eina que tenim actualment per tallar les cadenes de contagi. Si no fem res, qui assumiria la responsabilitat del col·lapse sanitari, mortaldat i altres conseqüències derivades d’aquesta inacció?

Pensem en perspectiva. És clar que alentir l’economia té conseqüències i que limitar la vida social està afectant tothom (amb clares diferències segons l’extracte social), però hem reduït les taxes de mortalitat dràsticament comparat amb el març passat. Les PCRs continuen sent les proves de referència però ara mateix ja hi ha tests d’antígens disponibles amb resultats en 15 minuts, hi ha 4 vacunes en fase 3 de desenvolupament (i més d’un centenar en diferents fases) i diversos tractaments que s’estan provant. I no ha passat ni tan sols 1 any!

La quantitat de recerca feta sobre la COVID-19 ha estat monumental. Quan la gent sent a dir que

/36

segurament no tindrem una vacuna fins a finals del 2021 o principis del 2022 es desespera... però no hauria de ser així. Pensem que hi ha possibilitats reals de controlar una malaltia genuïnament nova en menys de 2 anys, una cosa mai aconseguida abans.

La recerca és un procés lent que es pot accelerar amb la disponibilitat de recursos, però fins a un cert límit. Els experiments i l’anàlisi de dades requereixen temps, així com la publicació dels resultats i el procés de revisió per part d’investigadors experts (els quals critiquen la recerca publicada). En ciència, evidències que semblen certes un dia poden no ser-ho el següent (ja que experiments més amplis són més concloents). Per això, els investigadors acostumem a parlar en condicional i amb cura, oposat al que la nostra societat està acostumada, en què sembla que tot té una resposta simple i ràpida. El que se’ns demana (distància, mans, mascareta) afecta la nostra vida diària, però són accions relativament senzilles; ara bé, si no es compleixen tenen un impacte enorme (col·lapse sanitari, mortalitat, tancament d’escoles, caiguda de l’economia, etc). Els problemes derivats de les restriccions van més enllà de l’àmbit de la recerca, i són les administracions qui han de treballar per pal·liarlos.

En una època on la pseudociència s’ha obert pas dins les nostres vides, és important que la gent entengui com funciona la recerca científica i les solucions que pot oferir, però fins llavors és responsabilitat de tots (també l’Administració!) que arribem al final d’aquesta pandèmia fent el mínim dany possible al teixit socioeconòmic. Si s’hagués escoltat més la comunitat científica (hi havia pronòstics de possibles pandèmies ja fa anys), potser aquesta crisi s’hauria evitat, i d’altres podran ser evitades a temps.

Daniel Garcia de la serrana Doctor en Biologia

|Opinió

EL CONCEPTE (continuació) “Soc un mestre que m’agrada ensenyar perquè cada dia aprenc alguna cosa” Des d’un principi què és va prendre possessió de les delegacions de govern, es va tenir molt clar que el concepte de servei als vilatans tenia que ser la primera opció prioritària de tot el govern i de l’Ajuntament (treballadors i funcionaris) com també posar al mapa a Arenys de Munt, a la seva gent, la seva cultura i tradicions, escoltant i atenent a tothom amb la finalitat de despertar als ciutadans actius alhora de consensuar en positiu les decisions que afectaven als vilatans.

Per això era necessari posar-se a disposició dels veïns veien quines eren les seves necessitats i elaborant estratègies que desenvolupessin resultats per sortir del pou del victimisme que sabia apoderat de diferents sector de la població (pares–AMPA, esportistes-horaris, emprenedors, artesanats– Artistes, desencantats de la Riera...) i de les incerteses dels problemes que patíem. Era necessari subjectar les regnes de la serenitat que guiessin la vida política cap el camí recta en direcció de trobar solucions pacifiques on abans hi havia desconfiança o falta d’iniciativa i descontrol.

Una de les primeres actuacions importants apart de la resolució dels problemes heretats (proporcionar una nova escola, nova redacció del projecte soterrament...) va ser la dura negociació contra rellotge amb l’Empresa NECSO pel tema de la compra, desenvolupament i compensacions de Can Jalpi que va suposar reticències d’un projecte que representava molt per Arenys de Munt, com també la notificació sobre l’execució de la sentencia del TS amb el polèmic àtic, i la redacció i aprovació (2003) del POUM, o la reorganització espais-personal i informatització de la casa Consistorial amb els seus pros i contres.

Aquells anys varen ser de gran intensitat alhora de prendre moltes determinacions molt valentes i de gran projecció pel proper futur d’Arenys de Munt.

Xavier Oller

/37

|Opinió

A LES NACIONS CULTES, CONSULTES El dia que a Catalunya s’organitzen consultes per a resoldre dubtes s’hi oposen a Espanya.

El referèndum pactat desitjàvem de tot cor, en no haver-hi un acord la relació s’ha trencat.

La primera prova es fa al nostre Arenys de Munt quan ho posem tot a punt per a poder anar a votar.

L’1 d’octubre és aquell dia en què algun unionista que té molt bona vista, pateix una greu miopia.

És l’hora de la veritat.

Al setembre de l’any 9 tant si cou com si no cou Arenys de Munt ha votat.

Guaitant la televisió amb les ulleres fumades no han vist les patacades que ha rebut la població.

Gràcies a la insistència del mar fins a la serra creix per la nostra terra el desig d’independència.

En col·legis escollits la brigada policial que venia per fer mal causa més de mil ferits.

Més tard demana Artur Mas que es faci d’una vegada una consulta acordada però l’estat no l’hi fa cas.

Amb un clima inestable per tot el que ha succeït la reacció de Madrid és cercar un culpable.

Tot i així anem a votar, el resultat de les urnes ha fet saltar espurnes i això no es pot tolerar.

Per lo maldestres que són doncs no saben com fer-ho, acusen el major Trapero, Junqueras i Puigdamont.

A Mas per haver proposat organitzar la consulta se li imposa una multa i queda inhabilitat.

En aquestes condicions amb dirigents exiliats i d’altres d’empresonats forcen unes eleccions.

Del 2009 al 2020 onze anys reeixint És tossut com una mula el president Quim Torra, amb ell la justícia corre, doncs un jutge mai recula.

Molta gent n’està farta de l’actuació de l’Estat i a Torra l’han encausat per posar una pancarta.

Ja ho deien els advocats, com preveien a l’inici a Torra i al seu seguici els han deixat desnonats.

Però el poble català que té el desig de viure feliç, en pau i ser lliure ho tornarà a intentar!

Tardor de 2020. Pere Marpons C.

/38

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Donaviva

ARPISTA Clotilde Cerdà i Bosch (Barcelona, 28 de febrer de 1861 – Santa Cruz de Tenerife, 12 d'abril de 1926). El seu pare Ildefons Cerdà i la seva mare Clotilde Bosch es van casar l'any 1848. Van tenir quatre filles. Transcorreguts quasi 10 anys va néixer na Clotilde. Fou fruit d'una relació adúltera de la seva mare. En l'arbre genealògic familiar del 1938 consta com a filla il·legítima. El matrimoni es va separar en data 27 de maig de 1864.

La seva mare i ella es van traslladar a Roma.

Considerada una nena prodigi, fou concertista d'arpa i compositora. A catorze anys ja feia macrogires que la portaven de Mèxic al Japó i era rebuda amb honors als millors teatres i salons de la noblesa d'arreu del món. El seu debut al Teatre Imperial de Viena el 1873, integrada a l'orquestra de Richard Strauss, va ser un gran èxit. Strauss li va lliurar una corona i un diploma de mèrit, l'ambaixador turc li va atorgar el títol d'arpista de l'ambaixada imperial otomana a Viena i l'emperador Francesc Josep I d'Àustria li va regalar joies esplèndides.

També va destacar com a pionera del feminisme i com a activista de l'educació femenina i la millora de les condicions de les dones. Fundà l'Acadèmia de les Ciències, Arts i Oficis, on formà 300 dones durant 2 anys.

Donaviva.

HEM ENTRAT DINS DE L'ÚLTIM TRIMESTRE D'AQUEST ANY, DESITGEM QUE S'ACABI HAVENT MILLORAT CONSIDERABLEMENT AQUESTA PANDÈMIA QUE ENS HA ENVAÏT.

Clotilde Cerdà i Bosch

Més informació: Correu: donaviva_arenysdemunt@hotmail.com Telèfon: 654881711

/39

|La bústia

Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

ESCOLA OFICIAL DE PUNTAIRES

OFICINA D'OCUPACIÓ MUNICIPAL

Per tot arreu del Maresme hi ha ESCOLES OFICIALS de tota mena autoritzades per la Generalitat de Catalunya. Tenim escoles oficials d’Idiomes, escoles oficials de ballet i escoles d’altres activitats socials i/o culturals.

Des de fa molts anys, la Generalitat de Catalunya i el seu Departament d’Artesania van concedir a Arenys de Munt, juntament amb l’Arboç de Penedès, el reconeixement de titularitat de Zona d’Interès Artesanal de l’Art de les Puntes de Coixí. Mentrestant van passant els anys i es comença a perdre l’autoestima en veure que no es connecta entre una tradició molt arrelada de les puntes de coixí i les noves tendències artístiques i culturals promocionades des de diferent llocs.

Les puntaires d’avui necessiten l’atenció, el reconeixement, l’esforç i les recomanacions de qui pot projectar l’art de les puntes d’Arenys cap a un altre nivell que seria la sol·licitud a la Generalitat per fundar una ESCOLA OFICIAL de PUNTAIRES que ensenyés i compartís les diferents tècniques de les puntes de coixí a les noves generacions amb uns programes pedagògics i pràctics per dinamitzar i harmonitzar l’ensenyament i les pràctiques, especialment de la tècnica del RET FI, que és una especialitat d’Arenys de Munt reconeguda per tot Catalunya.

No s’hauria de perdre l’oportunitat (des d'aquest mateix moment) d’intentar que Arenys de Munt sol·licités a la Generalitat que atorgui una ESCOLA OFICIAL DE PUNTAIRES per tal de conservar un art tan antic i alhora exquisit que diu molt del nostre poble, també per rellançar una artesania que podria desaparèixer en breu si no s'hi posa remei des d’ara mateix.

L’Associació de Puntaires volem donar la benvinguda a tots els arenyencs a la nostra especial i diferent Festa Major de Sant Martí, que com diuen els seus goigs “perquè us vulgui aconduir...” i a gaudir-la amb salut.

Els ajuntament són entitats administratives per proporcionar i controlar puntualment el SERVEIS PÚBLICS (neteja, enllumenat, subministrament d’aigua...) que obliga la Llei de Règim Local amb compensació dels impostos de ciutadans i de les subvencions supramunicipals. El que NO són, és per crear llocs de treball remunerats per als polítics que necessiten formar part de la maquinària administrativa. Seria un abús que els polítics hagin de ser funcionaris a temps.

Donem la benvinguda a la nova OFICINA d’OCUPACIÓ MUNICIPAL dels POLITICS de GOVERN d’ERC que, per les seves conveniències personals, aproven modificar les bases d’execució del Pressupost Municipal per auto-beneficiar-se legalment del seu pas per l’Ajuntament com a interins provisionals i fer con aquella dita castellana d’en Joan Palomo “Yo me lo guiso i yo me lo como” i tots tan tranquils (i si no esteu d’acord amb el que fer, presenteu una INSTANCIA a l’Ajuntament, que d’aquí a 3 mesos rebreu la resposta de la Secretaria Municipal desestimant-ho tot) L’última exquisidesa de l'alcalde Sánchez és crear 2 llocs més de treball amb dedicació parcial: 1 per la Regidora amb dedicació del 45% (15,75 hores/setmanals) amb una retribució anual de 17.861,48 euros més 1 per al Regidor NO adscrit/transfuga, amb dedicació al 40% (14 hores/setmanals, amb una retribució anual de 15.876,87 euros És una contradicció, de la manera que s’està patint aquesta pandèmia sanitària i econòmica mundial, que els nostres polítics que governen Arenys de Munt emparant-se amb la Llei, s’augmentin el sou (dietes) només en el seu profit. Ara més que mai caldria ser conscients i honrats. És del tot necessari escoltar i comptar amb tothom per reaccionar conjuntament per poder tirar endavant una situació que malauradament ens afecta directament o indirectament a tots.

No es pot confiar amb un govern que practica la PARTITOCRÀCIA només per al seu benefici.

Junta de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

/40

ADM

|La bústia

Alternativa Municipal - IDC PIM PAM PUM - ARENYS DE MUNT És inversemblant que a Arenys de Munt els personatges polítics del govern es creguin que són el centre del món i que els vilatans estem al seu servei i no a la inversa, són ells qui han d’estar al nostre servei i al del poble. Avui s’està manant només pels aduladors i per beneficiarse de l’Ajuntament.

Amb la pandèmia que patim han canviat moltes coses, però el que no ha canviat és la política continuista i immobilista dels 7 últims anys (des de 2013) de l’Ajuntament. Si amb la nova situació s’hagués fet una enquesta d’opinió de prioritats d’equipaments per a Arenys de Munt entre les obres de rehabilitació per un Centre Cívic milio-nari (sense consens) o ara impulsar una nova Residència Geriàtrica Municipal per substituir l’actual de Nostra Senyora del Remei, el resultat segurament seria la voluntat dels arenyencs per sobre l’obsessió i els capricis d’uns pocs que no creuen amb els vilatans.

Fer veure que un Centre Cívic és molt necessari per dinamitzar Arenys de Munt és una afirmació falsa, repetida per diferents ràdiopredicadors del govern d’ERC, que es contrasta amb una realitat més o menys incontestable, en aquesta realitat s’hauria d’acceptar uns criteris compartits per la majoria, què és verdader i què és fals, per això és imprescindible deixar parlar el poble sobre quines poden ser les seves necessitats en temes d’equi-paments municipals necessaris.

Quan abans es faci un estudi de possibilitats (obert i consensuat amb els Consells actius) per adequar les inversions a la planificació pel benestar, abans tindrem les respostes que neces-sita Arenys de Munt per ser un poble que valgui la pena per viure.

“Creure en el futur, és el que posa en acció un poble” Alternativa Municipal Arenys de Munt – IDC consensmunicipal@gmail.com Twitter: @MunicipalIdc

ANC COVID, FESTA MAJOR, PRECAMPANYA I VIA UNILATERAL. L’agenda del dia a dia ens marca. Fem una crida a respectar les mesures de Covid pel bé de tots.

Distància, mans, mascareta... Ens la juguem com a societat, més enllà de banderes i partits. No ens creiem més savis que els que en saben.

Cuideu-vos i cuidem-nos molt. Enguany la Festa Major serà ben estranya, sense actes. Celebremla com puguem, però amb tota la cura.

L’agenda també marca que entrem en precampanya electoral. Ja comencem a treballar i serem exigents amb els partits polítics. El Full de Ruta ho diu així. També serem crítics dins la nostra entitat exigint al Secretariat Nacional el compliment del mateix full. No estem per quedar a mitges tintes i deixar passar una altra oportunitat. Per a les eleccions vinents tots a treballar per superar el 50%. Cadascú de nosaltres tenim l’obligació de parlar amb els nostres propers per convèncer-los d’aquesta oportunitat.

I com que coincideix amb el full de ruta, i amb el sentit de transversalitat, des de l’Assemblea de Base d’Arenys de Munt donem suport al moviment #ViaUnilateral, una iniciativa sorgida de veïns de la nostra vila, que torna a formular una proposta per a tot el País. #ViaUnilateral pretén fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre, unint de nou l’independentisme, fent força des de la societat, exigint als nostres polítics el compromís i posicionament ferm d’implementar la República de cara a la pròxima legislatura. És per això que us convoquem a participar en la recollida de signatures, a Plaça els pròxims dies, per demanar a l’Ajuntament que expressi el compromís amb la via unilateral com a únic camí per assolir la independència de Catalunya. El poble és la força i ens tornarem a fer sentir. Vine i en parlem.

Molts ànims a tots els perjudicats per la Covid-19 i Bona Festa Major (enguany, com sigui).

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA! #ElDretASerIndependents Blog: http://ancarenysdemunt.blogspot.com www.viaunilateral.cat

/41

|La bústia

Projecte RADARS PRINCESA Sempre espero amb delit que se m’acosti per rebre les seves carícies. El primer que fa en arribar a casa és acaronar-me. Em diu que té la gata amb el pèl més suau del món sencer. Jo, em deleixo per notar les seves mans i miolo de plaer. Estic mig adormida arraulida en el meu coixí, i en sentir la remor del pany de la porta girant, m’aixeco de cop. Vaig cap al rebedor i la veig entrar a casa amb l’ajut del bastonet que he heretat del seu estimat Marcel, i a l’altra mà la bossa amb el menjar del dia. No pot dur gaire pes i cada dia surt a comprar just el necessari per dinar i sopar. No porta gaire cosa perquè menja poquet. Mai es descuida de la meva llauneta. Jo l’ensumo dins el cabàs i em llepo el musell pensant en l’hora de berenar. Quan entra per la porta, deixa les claus damunt la petita tauleta del rebedor i em crida: —Princesa! Ja soc a casa. Estàs bé?

—Miauuu, miauuu! —això vol dir: Hola Mariona, estic bé.

—Tinc la teva llauneta! —m’ho diu brandant-la davant dels meus morros— no m’he oblidat del teu berenar!

Aleshores, camina a poc a poc pel passadís cap a la cuina per deixar la compra damunt el taulell i es prepara un got de llet amb cacau ben calentona i me’n posa una mica al meu platet: —Per a tu sense cacau, que si no, et farà mal la panxolina —Cada dia em diu el mateix.

Jo me l’empasso amb dues o tres llepadetes i badallo de gust. Tot seguit, anem lentament cap a la petita sala. Jo, que vaig arran de terra, puc sentir el grinyol de la fusta vella de terra quan ella trepitja trontollant una mica i repenjada en el bastó del difunt Marcel. Fa només tres mesos que ens ha deixat. A poc a poc, es descorda els botons de l’abric de color canyella que és el seu preferit, se’l treu i el deixa damunt del sofà i s’hi deixa caure just al costat. És hora de descansar una mica de la caminada fins a la botiga. Al cap d’una estoneta, s’aixeca i va cap al dormitori que fins fa poc ha compartit amb el seu estimat Marcel. S’asseu a la vora del llit, es descalça les sabates i es desenrotlla la bufanda del coll amb parsimònia. Amb molta

/42

dolçor, acarona el cobrellit de llanes de colors, deixant anar un sospir llarg amb olor de melangia.

De sobte em pregunta amb veu suau: —On ets petita?— Només pot anar per a mi perquè ara, a casa, no hi ha ningú més.

—Miauuuuu... —li contesto molt fluixet.

Li noto tanta tristor que m’acosto a poc a poc per arraulir-me damunt els seus peus i escalfar-los-hi perquè, segur que els té freds com sempre.

Quan aparta amb molta cura els peus de sota meu, veig que ha arribat el moment de marxar del dormitori. Sigil·losament, surto cap a la petita sala buscant l’escletxa de sol que entra per l’única finestra que té els porticons una mica oberts.

Arrossego el meu coixí fins a arribar a coincidir amb el bocí de sol. M’hi enrotllo notant l’escalfor.

Penso que la meva soledat és com la seva, però amb una petita diferència; quan jo no vull sentirme sola, salto sobre la seva falda i m’adormo acompanyada. Però quan trio estar sola, marxo a on em ve de gust. Ara, a ella la veig sempre sola i moixa.

Ensumo l’aire i noto l’olor de beguda coneguda i obro un ull. S’acosta sense pressa, amb una tassa de porcellana plena de te calent en una mà, i a l’altra, el seu diari. Va amb molta cura sense el bastó. Duu les sabatilles peludes que li va regalar en Marcel l’últim Nadal que van passar junts. S’ha posat la bata de color blau de franel·la i els pantalons a conjunt amb floretes roses per escalfar-se les cames. Igual que jo, busca el fil de sol que es dirigeix a la petita tauleta rodona donant-li un to càlid. La finestra una mica oberta, deixa entrar una espurna de món. Asseguda en aquell vell balancí de fusta color marró fosc igual que la que cobreix el terra, amb l’entapissat del coixí amb flors roses i fulles verdes i la faldilla de la tauleta del color de la sorra de la platja, li noto un aire de serenitat, barrejat amb melangia. Després de deixar curosament la tassa de te damunt la taula, comença a gronxar-se suaument abraçada el seu diari. De mica en mica, amb el gemec del vell balancí dansant endavant i endarrere, les parpelles li van caient, fins a entrar a poc a poc, en un dolç sopor conciliador. M’arrauleixo encara més damunt el meu coixí. Cap de les dues està sola.

Laura Masdeu Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LA SOLUCIÓ

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: CEBRIÀ GÁLVEZ HERRERO, 10 anys

ARNAU Ma GRILLÓ VALLS, 11 anys

GUILLEM NAVARRO ROCA, 8 anys

PEDRO MORALES, 14 anys

CEBRIÀ GÁLVEZ HERRERO, 10 anys

ARNAU DE LA IGLESIA SANTOLAYA, 5 anys.

JÚLIA CANO VILARÓ, 12 anys

ARIADNA BADIA RUIZ, 14 anys

ARNAU VERNIS SANZ, 14 anys.

MARCEL COSTA DOMINGO, 11 anys

ALEIX RIOS PAITUVÍ, 10 anys

AUGER COLOMER FREIXAS, 9 anys.

PEDRO MORALES NOGUERA, 14 anys

/43

El Grup de Teatre del Centre ha adoptat les mesures de protecció contra la Covid-19 que exigeixen els protocols sanitaris i tot i la pandèmia van poder estrenar l'obra de teatre "Ovelles" el 17 i 18 d'octubre. Una esperada oportunitat per tornar a gaudir del teatre amateur d'excel·lent qualitat a Arenys de Munt.

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

El Centre treballa per oferir una programació cultural diversa i de qualitat adoptant totes les mesures necessàries per generar espais segurs perquè els veïns i veïnes del poble puguin gaudir de la cultura en directe. Amb les noves restriccions s'ha d'aturar l'activitat cultural però s'espera que es pugui recuperar amb tota la força de sempre.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes