|Recordant a... Servei militar i casament El 1946 va marxar a fer el servei militar i fou destinat al “Regimiento de Infanteria Alcántara núm. 33” de guarnició a la caserna militar de Girona i gràcies als seus estudis el van destinar a treballar en projectes de responsabilitat al departament tècnic del Regiment. Era tan meticulós a la feina que arribà el dia de llicenciar-se i va retardar una setmana la seva marxa de la caserna, per poder acabar un projecte en el qual estava treballant. Havent retornat del servei no va trigar gaire a conèixer la que seria la seva esposa, la Mercè Vergés i Brecha (1924-2007), de “Can Martí de la Nena”, filla del pagès Martí Vergès i Alsina i de la puntaire “Pepeta” Brecha i Colomer. Van estar quatre anys festejant i es van casar l'any 1952. Es quedaren a viure amb els pares d'en Joan al carrer Sant Antoni, 58. La Mercè era la més gran de tres germans. El altres dos eren en Jordi i en Josep que també es dedicaven a la pagesia. A més, a la Mercè, li agradava molt cosir a mà i a màquina fent peces de roba per a la família. El matrimoni Joan J. / Mercè, van tenir 4 fills : la Fina, en Martí, la Mercè i en Joan. Malauradament la mort de la filla gran als 37 anys va ser un cop molt dur per tota la família. En Joan J. empresari Després de treballar un temps a Can Giró, en Joan J. va decidir quedar-se a Arenys de Munt i entrà d'encarregat a la fàbrica de teixits de ris de Can Guasch (Sobrino de Guasch Presas). Però cap a l'any 1954 va muntar a casa seva del carrer Sant Antoni unes màquines per recobrir pèl de cavall o de porc, que es feia servir per teixir roba per a contraforts de solapes d'americanes o abrics. Mentre no tenien telers, l'avi Joan s'encarregava de dur els filaments a “Can Tort” de Sant Iscle, on els teixien. Més tard van instal·lar telers per teixir-ho ells mateixos i van donar d'alta la nova empresa l'any 1957. Van arribar a fer funcionar 13 telers que fabricaven “teixits a la plana”, es a dir, teixits per confeccionar vestits, camises i roba texana, entre d'altres. A més, hi havia uns telers que feien roba de texà, roba de gassa per a hospitals i per a enagos. Fins i tot n'hi havia un per teixir seda. En Ramon Prunés i Sagristà, el manyà de Can Guasch, s'encarregà de muntar la fàbrica, ajudat per en Josep Campasol, però sota la direcció d'en Joan J. que havia de compaginar aquesta feina amb la de “Can Guasch”. Hi van treballar unes 12 persones, la majoria eren del veïnat. A més d'en Prunés i d'en Campasol, van formar part de les teixidores: Teresa Rovira de Can Gambus, Maria Figueres, Angelina Rocosa, Esperança de Can Petxo, Pepita Mas, Gloria Rucarols de Can Maranyó, Roser Campasol, Nuri Casals de Cala Sirvent, Teresa Riera de Can Perich, Helena Trenado i Montse Vallalta de Can Noé. La família d'en Joan J. hagué de suportar el soroll de les màquines tot el dia, però el sacrifici pagà la pena, ja que l'any 1964, quan va tancar l'empresa de Can Guasch, en Joan va comprar un terreny al carrer C/30 de Enero (actualment Amadeu Vives), on van construir una nau per muntar-hi una nova fàbrica dedicada a la fabricació de teixit de ris. La plantilla de treballadors/es era d'entre 45 i 50 persones, que feien anar 30 telers Jacquard i 2 ordidors. Fabricaven teixits d'un cap i dos caps, de 20 o 24 passades per cm. Treballaven principalment per a “Tèxtil Rius”, però també per a altres clients i per a
En Joan i la Mercè
Els pares d'en Joan
En Joan, l'Antoni Torrent i mossèn Gelpí donant la benvinguda als Reis Mags (1979)
exportació. El contramestre de Can Guasch, Albert Casellas, s'integrà a la nova empresa, així com el mecànic Ramon Prunés i algunes de les teixidores del carrer Sant Antoni. En Joan J. era un home autodidacte, molt creatiu i amb bona mà per desenvolupar i construir els projectes que li venien al cap. Ell mateix va dissenyar i construir les màquines per treballar amb el pèl de cavall i de porc. També dissenyà i construí un “carretó penjador hidràulic” i la seva empresa va ser de les primeres a treballar amb telers sense llançadora. Ell mateix feia els dibuixos de les tovalloles “en carta” per poder-los picar després. L'empresa es va iniciar amb el nom de “Joan Josep Miquel Figueras”, però, cap a les darreries, s'anomenà “Solbel”. El pas d'en Joan J. pel Centre Moral Essent en Joan un home molt inquiet que necessitava estar actiu en tot moment i a causa, també, de la seva formació cristiana, va entrar a formar part de la junta del Centre Moral i fou escollit com el 17è president de l'entitat (1962-1966). Evidentment, no fou un mandat molt tranquil per a aquella junta. Les obres portades a terme havien deixat un deute força important, però van emprendre amb moltes ganes i entusiasme la tasca que tenien al davant. Van cercar diners per tot arreu i van endegar una campanya per captar nous socis. Es va adquirir una màquina de cinema, es van fer obres a la cabina del cinema i es va canviar la pantalla, entre altres reformes. Tot això, mentre s'anaven pagant els deutes anteriors. A part d'en Joan, formaven part de la junta en Jordi Mitjà, en Salvador Fontbona, en Joan Puigduví i en Domenec Parera.
/33