BATEC NOVEMBRE 2018

EL CENTRE REP 200.000€ PER A LES OBRES

ATABALATS, LA COMÈDIA DE ST. MARTÍ pàg 4 L'ESBART CELEBRA LA FESTA MAJOR pàg 5

18è SIMPOSI SOBRE LA HISTÒRIA Exclusive interview with CENSURADA DE CATALUNYA La Diputació de Barcelona atorga pàg 15 200.000€ per subvencionar les obresRising de Sun Manila's reforma del Centre. Pàg 9.

173 .mún / 8102 ERBMEVON

REVISTA DEL CENTRE MORAL D'ARENYS DE MUNT

Continguts 03/ Del Centre 10/ El racó dels escacs 11/ D'Arenys, Casa de la Vila 15/ D'Arenys, gent i societat 17/ D'Arenys, esports

04

06

20/ De la Parròquia 23/ Del temps 24/ Mirant el cel 25/ Biblioteca 26/ Batecs de Natura 28/ Cartellera 29/ Calendari 32/ Recordant a ...

15

17

35/ El Racó de l'humanista 36/ Opinió 42/ La Bústia 47/ Entreteniments 48/ La Imatge del mes

Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 centre@centremoral.cat www.centremoral.cat

19

32

Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Equip |Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Baldomer Torrent Crous,

Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia: Batec i Jordi Torrent Cruañas.

| Impressió: Climent Colomer Colomer i Martí Rovira Tutó. | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros).

|Del Centre

EDITORIAL

Arriba novembre i amb ell la Festa Major del poble! Com sempre, diverses seccions del Centre celebren Sant Martí amb nombroses activitats culturals: la comèdia d'embolics Atabalats del Grup de Teatre, la ballada de grups de l'Escola d'Esbart i del ball d'honor realitzat pel Cos de dansa, espectacles infantils programats per Rau Rau, la ballada de la Dansa d'Arenys de Munt de forma participativa i oberta a la qual se li suma la iniciativa d'obrir les Gitanes presentades per l'Esbart el setembre, l'última sessió de concerts del SonaGust amb l'actuació de l'Orquestrina Synerenca a Can Borrell...

Aquesta Festa Major també la viurem joiosos d'haver aconseguit una subvenció de 200.000€ atorgada per la Diputació de Barcelona per tirar endavant les obres de reforma del Centre. Aquesta subvenció no s'hagués aconseguit sense la insistència i tenacitat de l'alcalde que amb el seu esforç i perseverança ha aconseguit que la Diputació dediqués un romanent de pressupost que disposava a les obres del Centre.

Però un cop passada la festa major, el novembre també és el mes de la reflexió i denúncia de la violència envers les dones. Constantment apareixen en els telenotícies successos on dones són assassinades, maltractades o violades, fàcilment recordem els casos. Una vergonya social permanent i que sembla no tenir fi. Justament amb aquest motiu, Donaviva i el Grup de Teatre del Centre volen dedicar una setmana a aquesta injústícia representant el drama "Qualsevol dia" i realitzant un teatrefòrum el dijous 22 de novembre.

Tots hi esteu convidats.

Esteve Torrent Fontbona President

NOU HORARI I NOVES INCORPORACIONS A L'EQUIP DE TREBALLADORS DEL CENTRE A partir de novembre, secretaria del Centre realitzarà un nou horari d'atenció al públic, el nou horari serà el següent: De dimarts a divendres de 5 a 7 de la tarda.

Aquest nou canvi és a causa de l'augment de la feina administrativa que ens està generant la comptabilitat de la quota solidària i la sol·licitud i justificació de subvencions.

Aquest mes de novembre, justament, el començarem amb un nou reforç en la plantilla de treballadors del Centre, gràcies a una subvenció atorgada pel Servei d'Ocupació de Catalunya d'11.000€ el Centre ha pogut incorporar en l'equip una jove graduada en Gestió i administració d'empreses culturals; la Sílvia es va incorporar a l'equip dilluns 29 d'octubre i treballarà per realitzar un pla de comunicació que reculli tots els canals que utilitza l'entitat (web, Batec, ràdio, cartelleria, xarxes socials...) un sistema d'avaluació i registre de les activitats que organitza o acull el Centre i donarà suport a les iniciatives del Centre és viu i impulsarà noves activitats per captar nous públics.

A més, justament aquesta tardor la Generalitat ha escollit el Centre, l'Ateneu d'Igualada i l'Ateneu Barcelonès dels centenars d'ateneus que existeixen a Catalunya per realitzar un sistema de diagnosi per avaluar l'impacte social que tenen els ateneus en el territori. Aquesta diagnosi ens ajudarà a detectar punts forts i punts febles i millorar en la contribució social que dia rere dia aporten les activitats organitzades pels ateneus.

També, a partir de novembre, la Federació d'Ateneus de Catalunya amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generaliitat aportarà un tècnic dinamitzador que elaborarà un pla per tal que el Centre puguem captar millor l'atenció dels joves i participin més de l'entitat.

Totes aquestes incorporacions i suports ajudaran de ben segur a establir mecanismes sòlids i eficaços per atraure nous públics i fer del Centre una entitat més oberta i activa.

/03

|Del Centre

EMBOLICS I RIALLADES per Sant Martí El Centre està a punt d'oferir-nos una nova obra de teatre que, ben segur, ens farà passar una bona estona.

ATABALATS!! Comèdia dirigida per en Joan Llavador. Dos mossos d'esquadra bastant panolis (Pili Muns i en Enric Rucarols, Ruka). Un matrimoni d'avis entranyable (Montse Berenguer i Josep Maria López). Un divertit comerciant peixater (Quim Roig). Una dona que persegueix un possible pederasta encara que veu fantasmes per tot (Pilar Zamora). I una jove (Judith Reyes) que acaba de perdre el seu gosset.

Sala Gran del Centre. Dissabte 10 a les 21:30 i diumenge 11 a les 18:30.

El grup de teatre d’El Centre es manifesta: NO MÉS VÍCTIMES PER VIOLÈNCIA DE GÈNERE El Centre ens representarà, en col·laboració amb Donaviva amb motiu del Dia Mundial contra la Violència de Gènere, QUALSEVOL DIA, un drama dirigit per en Joan Llavador sobre un problema gravíssim. El de la violència de gènere.

El paper de víctima el viurà Alícia Muns. El maltractador, el nostre company Josep Lladó, Pep. Els únics amics de la parella, la Sònia Montilla i l'Albert Puig. El personatge de la mare de la víctima ens el representarà la Glòria Aparicio. En Toni Cantallops portarà a escena el pacient psiquiatra. I la Maria Vernis, la petita, la que farà de filla de la Sònia Montilla també a l'obra.

QUALSEVOL DIA, , Sala Corrioles, dissabte 24 a les 21:30 i diumenge 25 de novembre a les 18:30.

/04

|Del Centre

L'ESBART PREPARA TALLERS PER ENSENYAR LES DANSES D'ARENYS DE MUNT Com ja és tradició, l'Esbart organitza uns tallers per aprendre o refrescar la dansa d'Arenys de Munt, el diumenge 4 i el dijous 8 de novembre a les 21:00h a la Sala Corrioles. No és imprescindible per ballar la dansa, qui ja la sàpiga, queda convocat amb parella a la plaça de l'Església, diumenge 11 a la 13:00h.

OBJECTIU: FER LES GITANES MÉS PARTICIPATIVES Ja fa més d'un mes que l'Esbart va estrenar les Gitanes d'escena d'Arenys de Munt, ara comença la segona part del projecte ..., aquesta peça pretén ser popular, pretén que us la feu vostra, que tots aquells/es que gaudiu de la dansa ens ajudeu a portar-la a plaça. Aquesta vegada però ballada per a i pel poble. Ens voldries ajudar? Esteu tots/es convidats a la primera reunió per engegar les Gitanes populars!, el proper diumenge 18 de novembre a les 19:30h al Centre Moral. Que no et faci mandra, ballar allibera l'esperit

EL PROJECTE EL CENTRE ÉS VIU QUE PRETEN TIRAR ENDAVANT LES REFORMES DEL CENTRE QUE N'EVITIN EL TANCAMENT COMPTA AMB LES SEGÜENTS EMPRESES PATROCINADORES:

/05

|Del Centre

GRAN ÈXIT DEL 1R ESPECTACLE DE LA TEMPORADA QUE PROGRAMA RAU RAU Patim! Escenografia sorprenent i personatge entranyable!

Patam! Música tradicional i en directe!

Patum! Sala Corrioles plena a vessar d’infants i adults.

La versió lliure que el Centre de Titelles de Lleida ens va presentar d’En Patufet el passat diumenge 21 d’octubre a la Sala Corrioles va sorprendre a petits i grans demostrant a tothom que és un clar mereixedor del Premi Nacional recentment rebut.

Des del Rau Rau estem molt agraïdes a la resposta que es va donar a la nostra proposta i és que feia moltes setmanes que no vèiem una sala tant plena d’il·lusió i somriures.

Gràcies a tots i a totes!

Assistents de l'espectacle PATUFET

I recordeu mantenir la tradició d’explicar de tant en tant la història d’En Patufet, versió lliure o no, però sense oblidar aquella part en la que ell ha d’anar a comprar dos dinerets de sofà! Ai, no! De safrà! ;-)

TORNEN LES CLASSES DE BALL DE L'ANGEL SALSAVALL Aquest curs tornen les classes de ball per a adults dirigides pel professor titulat Angel Salsavall. Vine a passar uns vespres de dimarts i dimecres ben divertits i amb molt de ritme. Ja es poden fer les inscripcions a la secretaria del Centre.

-

socis del Centre 15e/mes

SALSA horari: dimarts de 20h a 21.30h 21.30h

/06

BALLS DE SALÓ horari: dimecres de 20h a

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

El preu: general 20e/mes

|Del Centre

POEMA DE NADAL EN CD Gràcies a la generositat i talent de Joan Umbert "Niño" aquest novembre es podrà aconseguir el CD amb el poema de Nadal enregistrat i recitat per en Joan Umbert.

Tot un disc ideal per celebrar el Nadal i solidari am les obres del Centre ja que tots els beneficis aniran a contribiur a tirar endavant les obres de reforma que evitin el tancament del Centre.

Preus: General 7€ - Socis 5€

tnerroT idroJ | aifargotoF

Si esteu interessats a aconseguir el CD, ja podeu passar per secretaria i reservar-lo.

Portàda del CD

CALENDARI I GROSSA DE NADAL Ja podeu comprar la Grossa de Cap d'Any del Centre (La catalana!).

Enguany el Centre torna a oferir participicacions perquè els socis i amics de l'entitat puguin jugar conjuntament a la grossa de cap d'any i temprar la sort perquè aquest any toqui el 1r premi (l'any passat va tocar el reintegrament).

Les participacions de 5e les podeu aconseguir a secretaria o al Bar del Centre.

Participació de la Grossa de Cap d'Any

Aquest any també per recaptar diners per a les obres de reforma del Centre, la comissió el Centre és Viu està realitzant un calendari 2019 amb fotografies de les diferents activitats que acull i ha acollit el Centre el llarg dels anys.

Aquest calendari es posarà a la venda el desembre però ja es poden fer les reserves a secretaria. No et quedis sense!

/07

|Del Centre

ÚLTIMA SESSIÓ DEL SONAGUST El 18 de novembre, a les 12 del migdia, es tanca la quarta edició del cicle SonaGust! El cicle, consolidat com una de les grans cites de tardor ha ofert concerts, tast de vins i mostres de productes de proximitat.

En aquesta 4a edició del cicle hem gaudit de dues nits de música i tast de vins a la Sala Corrioles i de d'un diumenge al matí d'activitats al Mercat Municipal d'Arenys de Munt. Dins el mercat s'ubicà una fira "Producte d'Arenys" acompanyada de la música de la Masnou Jazz Band.

Es tanca el cicle amb l'actuació de l'Orquestrina Synerenca on hi pot passar de tot, perquè no és una orquestrina qualsevol, no. D'entrada, molts dels instruments són tradicionals, com és ara el flabiol i el tamborí, la tarota, el sac de gemecs i l'acordió diatònic, dialogant amb el clarinet, el saxo, el contrabaix, el baix elèctric, la trompeta i la tuba. El repertori és d'allò més variat: tonades d'aquí i d'arreu, composicions pròpies i d'autors tan diversos com Pascal Comelade, Lars Höllmer o Ornette Coleman.

Dirigida per en Marc Egea a l'Orquestrina Synerenca també es canta i s'improvisa. I com que els qui la formen s'ho passen d'allò més bé tocant, l'audiència s'ho passa de primera escoltant-la o ballant-la a jardí de Can Borrell.

Actuació de Masnou Orleans dins el cicle SonaGus

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

/08

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Accés lliure al concert amb taquilla inversa.

|Del Centre

EL CENTRE REP 200.000€ PER TIRAR ENDAVANT LES OBRES DE REFORMA DEL CENTRE

LES KT ES REVIUEN AL CENTRE!

Un any més les Catecolònies us convidem a reviure amb nosaltres els millors 10 dies de l’any.

Us esperem a totes i tots el proper diumenge 18 de novembre per fer el KT-Passi de fotos 2018. A les 17:00h al Centre Moral.

El desembre del 2017 l'Ajuntament va demanar una subvenció de 200.000€ per ajudar a tirar endavant les obres de reforma del Centre, la línia de subvenció estava dedicada a equipaments municipals en general i a edificis culturals gestionats per associacions sense ànim de lucre com els ateneus.

Enguany, el Centre Moral, una entitat que sempre ha donat suport a les Catecolònies està passant per un mal moment, per això des de les KT volem col•laborar amb el Centre amb una entrada simbòlica d'1€ per veure la passada de fotografies.

L'allau de sol·licituds que va rebre la Diputació va triplicar el pressupost inicialment dedicat deixant sense subvenció més del 60% dels projectes presentats. Mesos més tard, la Diputació, vista la situació, va decidir ampliar la dotació pressupostària i en aquesta segona adjudicació (notificada el 4 d'octubre del 2018) el projecte de reforma del Centre va rebre 200.000€ gràcies a la tenacitat i esforç de l'Ajuntament d'Arenys de Munt.

No hi podeu faltar!

Una ajuda molt important que ajuda a iniciar amb força la primera fase de les obres i començar-ne a planificar una segona.

cetaB | aifargotoF

cetaB | aifargotoF

Moment de celebració amb membres de la Junta i de l'Ajuntament per a l'obtanció de la subvenció

Imatge del dossier de les Catelcolònies 2018

/09

|El racó dels escacs

JUGUEM A ESCACS: ÚLTIMA JUGADA

LLUITA D'EGOS

Malgrat la manifesta superioritat de peons de les negres, i tres d'ells a punt de coronar, les blanques aconsegueixen fer taules.

Com?

Fins el 1886 no es va disputar el primer campionat del món oficial d’escacs. Abans d'aquesta data hi va haver una tensa disputa per demostrar qui era el millor jugador del món, amb una lluita d'egos que va tenir la seva confrontació en els taulers. Steinitz i Zukertort es van auto proclamar campions del món en diverses ocasions, argumentant alguna actuació sensacional durant una trobada o un matx. Zukertort va utilitzar el seu contundent triomf a Londres l’any 1883 per defensar la seva candidatura, tot i que Steinitz també va exposar un raonament amb pes: el seu triomf davant Zukertort en una trobada individual.

La confiança d'aquesta sèrie de mestres només estava a l'altura del seu veritable talent i aquesta va ser l'arrel d'aquesta anècdota, que va tenir lloc en el sopar organitzat abans d'un important torneig. Un membre de l'aristocràcia tenia la paraula i estava fent un llarg discurs sobre els escacs. I, per acabar, només se li va ocórrer, sense saber on s'estava ficant, realitzar un 'perillós' brindis: va alçar la seva copa i va dir "pel millor jugador del món" ... I ràpidament 3 jugadors es van posar en peu: Steinitz, Zukertort i Blackburne.

Solució escacs: 1. Ae2 + Re1 2. Ad3 + Rd1 3. Ae2 + Re1 4. Ac4 + Rd1 5. Ae2 ==

/10

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple d'octubre El Ple Municipal de l’Ajuntament d’Arenys de Munt va aprovar una modificació de les ordenances fiscals del 2019. Aquesta modificació sols va ser per canviar el llenguatge jurídic i fer-lo més clar i adaptat a la normativa. El punt es va aprovar amb els vots d’Esquerra i el PSC. El PP i el PDeCAT van votar en contra, i els regidors de la CUP, abstenció.

També es va aprovar la darrera modificació de crèdit de l’any per un valor de 63.000 euros. Una de les obres que es podran fer amb aquesta modificació és arreglar el rellotge del campanar de l'església. Es va aprovar amb el suport de PDeCAt i CUP, mentre que PP i PSC van votar-hi en contra.

La regidora Maria Ballester va abstenir-se perquè creu que aquestes partides s’haguessin hagut de votar per separat.

Per altra banda el ple va aprovar per unanimitat l’increment del salari dels treballadors de l’Ajuntament en un 0,30%, i també es va aprovar la proposta de licitació del servei de recollida d’escombraries per 1 any, prorrogable a 3 anys més. La majoria de regidors van estar d’acord en que és una millora el fet d’aglutinar tots els serveis de la recollida selectiva o el fet que el contracte es faci per un any, prorrogable d’any en any. El punt va rebre el suport del PDeCAT, la CUP, el PSC i el PP. El regidor Ramon Planas, va aprofitar el punt per dir que cal més mesures contra l’incivisme. I la regidora Maria Ballester, es va abstenir bàsicament perquè aposta perquè la recollida selectiva sigui municipal. Com a resposta el regidor Àngel Castillo va comentar que el govern ja està treballant perquè el servei sigui municipal, però que les coses es fan a poc a poc.

Un altre punt va ser la resolució d’al·legacions i aprovació provisional del pla especial i catàleg del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental. Estan catalogats 299 elements i s’han presentat 35 al·legacions. D’aquestes al·legacions se n'han desestimat 9 i se n'han desestimat parcialment 15.

Ara els vilatans que han presentat al·legacions i no estiguin d’acord amb a resolució poden presentar recurs. El punt es va aprovar amb el suport del PDeCAT i de la regidora Ballester. El PP, el PSC i els regidors de la CUP Ximenis i Paituví van votarhi en contra.

Un altre punt va ser la modificació de l’assegurança de danys a edificis i instal·lacions municipals, adjudicat a Catalana Occidente a través de la compra agregada amb l’Associació Catalana de Municipis. Es va aprovar per unanimitat.

La CUP va presentar una moció per garantir l’assistència sanitària pública gratuïta per a tothom. La regidora Nuria Paituví va explicar que el Tribunal Constitucional va suspendre de manera cautelar la Llei Catalana d’accés a la sanitat universal, i que, si finalment se suspèn, deixarà a 180 mil catalans sense sanitat pública.

Moció que es va aprovar amb el suport de tots els partits a excepció del PP que va votar-hi en contra.

Finalment, abans de precs i preguntes, es va fer una declaració institucional en defensa dels drets de l’Adrià Carrasco i la Tamara Carrasco, membres d’un CDR que han estat acusats de terrorisme per aixecar la barrera d’un peatge.

Precs i preguntes En primer lloc, la regidora Maria Ballester va preguntar sobre quines són les conseqüències legals de què no es pugui deixar parlar a un regidor, fins i tot a una persona del públic, quan no toca.

La CUP va preguntar sobre com està la neteja d’herbes de les voreres del poble. El govern va respondre que la propera neteja d’herbes serà aquest mes de novembre. Va preguntar també sobre si es compleix el reglament pel que fa als vehicles abandonats al carrer, i va fer un prec per resoldre la utilització de les passeres de la riera com espai de càrrega i descàrrega. El govern va informar que s’està estudiant un aparcament exprés o fins i tot una aplicació mòbil de control horari.

El PP va fer un prec sobre la parada d’autobús al pont i va preguntar sobre les obres d’arranjament del mur de contenció de la creueta. També sobre el sistema de neteja d’escocells de la riera. Àngel Castillo, regidor de Medi Ambient, li va respondre que aviat ampliaran el servei amb CEO Maresme per fer la neteja dels parcs i jardins del poble.

El PSC va fer un prec perquè s'arregli l’espai d’esbarjo dels gossos situat a Can Jalpí, i va preguntar sobre els contenidors de vidre que no es buiden, sobre les actuacions per eliminar la plaga de rates a Ca l’Aranyó i sobre la tardança per fer funcionar correctament el semàfor de l’entrada del poble.

El PDeCAT va preguntar sobre el número d’activitats del “recull d’activitats de suport al teixit empresarial” i va fer tres precs: un per ampliar el projecte radars, un altre per establir un punt d’atenció a l’emprenedor, i un per millorar la seguretat pels vianants a la riera.

/11

|D'Arenys, la casa de la vila

EL GOVERN ES PLANTEJA REPENSAR LA PARADA DE BUS DEL PONT

Com hem dit a la notícia anterior, en el darrer ple municipal, en l’apartat de precs i preguntes, el regidor del PP, Ramon Planas, va presentar un prec sobre la parada del bus del pont i en concret sobre la marquesina, que al seu parer és molt petita i no cobreix de la pluja als usuaris.

Com a resposta, l’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, va dir que es va prioritzar l’aspecte estètic i que s’estudiaria canviar-la. Per la seva part, el regidor d’Obres i Serveis, Àngel Castillo, ha explicat que es valorarà posar uns tancaments laterals. El regidor també ha avançat que aquesta parada comptarà amb un tòtem d’informació sobre els horaris del bus, com la que ja hi ha a la plaça de l’Església. Espera que estigui disponible a mitjans de novembre, quan Endesa el proveeixi de llum elèctrica.

ARENYS DE MUNT TAMBÉ REPROVARÀ FELIP VI COM VA FER EL PARLAMENT L’Associació de Municipis per la Independència ha pres l’acord de compartir a nivell municipal la resolució que va aprovar el Parlament de Catalunya on es demanava rebutjar i condemnar el posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials de l’Estat l’1 d’octubre de 2017. A la moció també s’hi demana l’abolició de la monarquia.

L’alcalde d’Arenys de Munt, i secretari de l’AMI, Joan Rabasseda, ha comentat que als propers plens dels municipis que formen part de l’Associació, com ara Arenys de Munt, es portaran mocions en la línia de la que es va aprovar al Parlament. Una resolució que el govern de l’Estat, encapçalat per Pedro Sánchez vol portar al Tribunal Constitucional.

A Arenys de Munt ja s’ha revocat un acord de Ple de 1923 que declarava Alfons XIII com a alcalde d’honor i es va comunicar a la Casa Reial espanyola. Rabasseda ha dit que quan s’acordi per Ple la reprovació del Rei també n’informaran a la Zarzuela.

/12

ARENYS DE MUNT S'ESTALVIA MÉS DE 37.000€ FENT LA NETEJA D'EDIFICIS MUNICIPALS A TRAVÉS DE GUSAM Durant l’any 2017 l’empresa municipal va realitzar més de 16 mil hores de neteja al conjunt d’equipaments i edificis públics, i el cost total d’aquest servei ha estat de 252.000€. En canvi si el servei el fes una empresa privada el cost seria de 290 mil euros, segons publica el web municipal.

També hi ha un estalvi amb el servei de neteja de les pistes de pàdel al poliesportiu de Can Zariquei, que actualment va a càrrec de l’empresa concessionària del pàdel, la qual cosa representa la reducció de 864 hores del servei a través de GUSAM.

|D'Arenys, la casa de la vila

ARENYS DE MUNT HA ESTAT UN TEMPS SENSE POLICIA LOCAL A LA NIT

Arenys de Munt, a poc a poc, va recuperant el servei habitual de Policia Municipal. Durant uns dies s’ha hagut de suspendre el servei policial nocturn per manca d’efectius, però des de finals d'octubre ja torna a haver-hi policia a la nit.

La Policia d’Arenys de Munt són 15 agents, dels quals sis han hagut d’agafar la baixa laboral i un agent ha guanyat una plaça a Calella. Amb aquests condicionants es feia impossible quadrar els torns. Sobretot també per la complexitat a l’hora de cobrir llocs de treball de policia, un procediment llarg que no és el mateix quan cal contractar altres perfils professionals.

A hores d'ara ja es preveu una situació que pot afectar també el servei de Policia a principis de l’any que ve. Ja s’ha aprovat un decret que permetrà als agents jubilar-se amb 30 anys de servei fet. Això minvarà de nou el cos d’efectius de la Policia Local.

JA ES POT POSAR UN MESQUITA EN UNA ZONA INDUSTRIAL El Diari Oficial de la Generalitat ha publicat l’edicte pel qual s’aprova definitivament la modificació puntual del Pla General d’Arenys de Munt que possibilita l’establiment de càmpings, l’ús lúdicesportiu del sòl no urbà i permet l’ús religiós al polígon industrial. Aquesta qüestió ha estat tractada en diverses ocasions en el Ple Municipal i aprovada per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

Amb aquesta publicació al DOGC es tanca una llarga però important tramitació que permetrà posar en marxa diferents projectes, entre ells la creació d'un espai de culte islàmic. L’any 2016, arran de la sentència del TSJC sobre la llicència d’activitat de la mesquita d’Arenys de Munt, es van iniciar els canvis en el planejament urbanístic per incloure l’ús religiós a la zona industrial.

Per altra banda, la possibilitat de fer càmpings i altres activitats d’esbarjo en sòl no urbà també estava molt restringida en el planejament urbanístic vigent, i aquesta millora recentment publicada al DOGC se suma a l’aprovació de l’ordenança reguladora de la construcció de piscines.

TRES ARBRES DEL CAPDAMUNT DEL POBLE ES PODEN TAL COM DIUEN ALGUNS ARENYENCS EXPERTS Aquest final d'octubre s'ha estat fent la poda dels plàtans al llarg de la Riera. Més enllà d’aquesta intervenció en els arbres, ja planificada, l’alcalde d’Arenys de Munt ha explicat que es deixen un parell o tres d’arbres al capdamunt de poble per podar-los amb altres criteris.

Joan Rabasseda ha explicat a Ràdio Arenys de Munt que la poda es fa amb supervisió tècnica d’especialistes i que no s’està produïnt cap mal als arbres. Una visió que no tothom comparteix, sobretot pagesos i gent gran, que tota la vida ha treballat amb arbres i natura. Per això s’ha decidit deixar que tres arbres es podin segons les seves indicacions, eliminant tot un pis de branques, fent que l'arbre broti d'una manera més profitosa i millori l'ombra que projecta.

/13

|D'Arenys, la casa de la vila

NOMÉS 9 JOVES FAN ÚS DEL BUS L'EMPRESA EXPERT CAPTURA NOCTURN A MATARÓ COLOMS PER CONTROLAR-NE LA POBLACIÓ La prova pilot del nou servei de Bus Nit dirigit als joves d’Arenys de Munt no va acabar de rutllar. Tot i que en un principi hi havia 14 joves apuntats, finalment només 9 d’ells s’hi van presentar. Era un dia plujós i això podria haver estat la causa d'aquesta reducció d'assistència, però val a dir que els pocs que hi van anar van fer una bona valoració del servei.

L’empresa ha instal·lat unes gàbies al terrat de l’edifici de la Policia Local per tal de capturar-los.

L’objectiu és controlar el problema existent de plagues però sempre respectant el medi ambient.

Utilitzen productes “diana”, que només afecten a la plaga que es combat i no provoquen cap risc a les persones o mascotes. De cara a l’any vinent faran servir un altre mètode que consisteix a donar pinso Des del govern municipal apunten que si no als coloms per deixar-los estèrils i així anar-ne s’incrementa el número d'usuaris no es podrà oferir reduint la població. Aquest tractament, però, només aquest servei. La propera sortida programada del funciona en colònies petites i ara a la zona de la bus serà aquest novembre, i de nou portarà plaça de l’Església n’hi ha molts. Per tant el mètode gratuïtament joves del poble cap a la zona d'oci que aquest any s’utilitza, el que fa és exterminar els nocturn de Mataró, acompanyats d'un formador coloms que estan malalts, i els sans els porten a un que els explica els riscos del consum d'alcohol i nucli zoològic. drogues.

S'HA PRESENTAT LA GUIA D'ITINERARIS DE NATURA La presentació del document es va fer a finals d'octubre. Els itineraris que inclou són: el camí del Remei, la Ruta de les Masies, la Ruta pel Sot d’Oradella i Voltant la capçalera de Sobirans. Són itineraris reflectits en el llibre de Gaspar Casals i que ara podrem seguir a través de l’aplicació de Natura Local.·# Fa un parell d’anys ja es van consolidar 2 itineraris i ara 2 més. La intenció és que es vagin incorporant més rutes, de moment les més properes al municipi.

/14

ELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS ES VOTARAN A TRAVÉS DE “DECIDIM”

Amb aquesta aplicació es podran votar les propostes admeses del procés participatiu del Pressupost Municipal 2019.

Tot i que ja s’havia pogut votar telemàticament en anys anteriors, aquesta nova eina ofereix algunes novetats: permetrà votar directament a través del Padró i anar votant les diferents propostes fins arribar al total pressupostat.

Aquesta eina telemàtica està impulsada per la Diputació de Barcelona i permetrà realitzar processos de participació digital. Es farà servir a 34 municipis de la demarcació de Barcelona, entre ells Arenys de Munt.

Decidim estarà disponible al Web de l’Ajuntament d’Arenys de Munt.

|D'Arenys, gent i societat

18è SIMPOSI SOBRE LA HISTÒRIA CENSURADA DE CATALUNYA Arenys de Munt acollirà per divuitena vegada el simposi els dies 16 i 17 de novembre, a la Sala Municipal. Us n'avancem el programa.

DIVENDRES, 16 DE NOVEMBRE (Entrada gratuïta) - 7 vespre Presentació del Simposi Albert Codinas, President de l’Institut Nova Història Joan Rabasseda, Batlle d’Arenys de Munt Jordi Bilbeny, Escriptor i investigador Agustí Barrera, Membre del Grup d’Historiadors Jaume Comte: Objectivitat i falsifiació en història - 8 vespre Mercè Pijoan: Més indicis d’obra malmesa de Garcilaso de la Vega Institut Nova Història organitza Marc-Vicent Adell: Catalanades a «La Ilustre Fregona» d’En Cervantes el Simposi Francesc Magrinyà: Teresa de Jesús, abadessa, segons una butlla de Pius IV del 1565 - 2/4 de 9 vespre: Brindis d’obertura - 9 vespre: Sopar DISSABTE, 17 DE NOVEMBRE (Entrada: 10€) - 9 matí: Acreditacions - 1 migdia - 2/4 de 10 matí Montse Montesinos: Fou català el pintor Bartolomé Tònia Vila, Regidora de Cultura: Benvinguda Bermejo?

Conferència inaugural Xavi Llobet: Notes sobre la producció de pólvora a Massimo Cova, Arquitecte i Doctor en Belles Arts Molins de Rei dels segles XII al XIX La mentida de la fotografia: una construcció arbitrària Pere Baladron: Segona pinzellada sobre el pintor de la realitat Jeroni Bosch - 10 matí Felip Rodríguez: Cristòfor Colom, príncep hispà Jordi Fornas: Cercant rastres catalans a Tagalupa Josep Segarra: Les pintures del Saló de Sant Jordi Esteve Guardiola: Una mirada atònita a textos de la Generalitat: gestes hispanes o catalanes? catalans i castellans dels segles XV, XVI i XVII - 2 tarda: DINAR Cesc Sànchez: Qui eren els Llansol de Romaní?

- 5 tarda Lluís Corominas: Inici de l’aviació comercial a Àlex Vilarroig: Mentides i negacionisme del Catalunya al 1918 nacionalisme espanyol Jordi Guimet: Banderes catalanes en una nau de Josep Prats: La guitarra: de catalana a flamenca Boston Lluís Maria Mandado: Com seguir el fil d’acer entre - 11 matí el Tirant i el Quixot Cristina Vilardell: La falsedat com a sistema Manel Capdevila: La carta alemanya d’En Colom Josep M. Orteu: Els metges catalans de l’emperador prova que la primera edició fou escrita en català Carles V Víctor Cucurull: Pedro de Toledo, virrei de Nàpols, i Lluís Botinas: Som un estat europeu ocupat des del els Urgell 1714 - 6 tarda Pere Coll: La botànica impossible de Cervantes Maria Badia (llegirà la ponència del seu marit Jordi Àlvarez: Qui era Francis Drake?

Marcel Mañé): Model de capítols matrimonials al - 12 migdia segle XVIII Amparo Martín: Barretines al cinema espanyol, Dani Bello: Muntsaratz o Montserrat? Una abadia argentí i portuguès desapareguda Cesc Garrido: L’escultura de Zurab Tsereteli que a Ivan Giménez: L’orde militar dels Cavallers Moscou anomenen de «Pere Colom» Tarraconenses Albert Fortuny: Sobre les cases d’En Colom. Una Joan Cassola: La filosofia d’En Ramon Llull i el recopilació naixement de la ciència moderna Henry Riba: L’orxata d’arròs a Mèxic Pep Mayolas: La manca de substancialitat política a Pere F. Puigderrajols: L’escut d’Aragó: un conflicte la Castella del segle XV heràldic .../...

/15

|D'Arenys, gent i societat .../...

DISSABTE, 17 DE NOVEMBRE - 7 vespre Mercè Pla: Thomas Jefferson i la llengua catalana a la França del segle XVIII Francesc Jutglar: El zoònim americà «marmosa» i la recuperació dels nostres mots Vittorio Pedrocchi: L’escut català de Clusone i el Gran Capità David Vilasís: Antecedents del «Sant Sopar» d’En Lleonard Ramon Serrano: Una medalla de Santa Teresa amb l’emblema dels Cardona - 8 vespre Eva Jiménez: La cimera de Pere III a la Real Armería de Madrid Jordi Bilbeny: Santa Teresa va vestir l’hàbit de clarissa - 2/4 de 9 vespre Lliurament del «10è Guardó Nova Història» a En Jordi Berenguer Conferència de clausura Josep Cruanyes, Vicepresident de l’ANC i historiador A secció opinió hi podeu llegir el parlament que en Jordi Bilbeny va pronunciar a la presentació del 15è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica, realitzat el novembre del 2015, a Arenys de Munt, on s’han fet tots els simposis des de l'any 2001, en el que feia un reconeixement a totes les persones que havien fet possible, i que havien col·laborat en l'esdeveniment.

Al simposi es tracta de presentar a tothom les troballes sobre “un fet tan manipulat com tergiversat com la descoberta d’Amèrica i la biografia de Colom”.

/16

PENYA BARCELONISTA ARENYS DE MUNT

Organitza una sortida a Barcelona el dissabte 17 de novembre: CAMP NOU EXPERIENCE TOUR & MUSEU DEL BARÇA MÉS DINAR Es sortirà amb autocar a les 10 del matí per visitar el museu, entrar al Camp Nou des del túnel de vestidors, veure les 5 copes d’Europa,...

Es dinarà en un restaurant proper a l’Estadi i de tornada es visitaran les bateries antiaèries del Turó de la Rovira (Horta, Guinardó) per gaudir d’una panoràmica impressionant de la ciutat de Barcelona.

Preu tot inclòs: 22 € socis - 25 € no socis - 15 € menors de 12 anys amb menú infantil.

Podeu comprar els tiquets al Boli Blau.

|D'Arenys, esports

RECONEIXEMENT INSTITUCIONAL A LA PARELLA ALEIX BOU I MIREIA MARTINEZ La Parella d`Artistic formada per Aleix Bou i Mireia Martínez i la seva entrenadora Gesica Pi van rebre ahir el reconeixement que va portar a terme la Generalitat a tots els patinadors medallistes internacionals.

Encara que per compromisos de competició l`Aleix no va poder asistir-hi , aquest mèrit també és seu.

El 29 d`octubre la Generalitat va retre homenatge als clubs i esportistes de la Federació Catalana de Patinatge pels seus èxits internacionals del 2018.

Aquest reconeixement va tenir lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat en un acte presidit per la Consellera de la Presidència ,Elsa Artadi, i en el que també ha intervingut Gerard Figueras,Secretari General de l`Esport.

Un orgull que patinadors que porten el nom de la nostra vila siguin reconeguts pels seus èxits.

1.600 PERSONES A LA MARXA 'ELS TERMES' Aquestes, repartides entre les 4 curses que es fan tot i que la més participativa continua sent la marxa popular, que aquest any ha complert 30 anys i va comptar amb uns 1.300 participants.

Pel que fa a la marató de 42 kilòmetres, hi van participar unes 50 persones i la victòria va ser per a Carlos Galobardes, en segona posició va entrar Toni Roura i Jose Manuel Humanez va completar el podi.

La mitja marató, de 21 kms, va agrupar prop de 300 corredors i Daniel Baena es va emportar la victòria, Javi Castro i Alfred Redrado el van acompanyar en el podi.

DESPRÉS DE 13 ANYS, ES VA DISPUTAR LA QUARTA PUJADA AL COLL DEL POLLASTRE AMB LA PARTICIPACIÓ DE 39 PILOTS La cursa va començar amb els entrenaments oficials dividits en tres mànegues.

Després del descans, a partir de la 1 del migdia es van fer les dues mànegues de classificació i finalment l’entrega de trofeus. Ivan Gómez de l’organització fa una valoració molt positiva tant per la participació de pilots com per les persones que van anar a veure la carrera.

Respecte a les incidències sols va haver algun cotxe que va xocar contra les tanques de seguretat però res important.

Respecte als guanyadors, la majoria de participants van rebre premi ja que hi havia premi per a moltes categories i per molts motius, com ara pel fet d’haver vingut des d'Andorra a participar. Ara des de l’organització faran valoració per veure que es pot millorar de cara a l’any vinent ja que, si no passa res, la pujada al Coll del Pollastre ja serà puntuable dins del Campionat de Muntanya de Catalunya.

/17

|D'Arenys, esports

LA MIREIA MARTINEZ AL CAMPIONAT D'ESPANYA INFANTIL El 20 d'octubre va finalitzar el Campionat d'Espanya Infantil on va competir la jove patinadora de 13 anys Mireia Martinez, la qual va finalitzar la seva excel·lent temporada.

La Mireia va realitzar el disc curt amb l'elegància i tècnica que la caracteritza, però una mala caiguda la va col·locar a dues patinadores de poder realitzar el seu disc llarg.

Finalitza una gran temporada màgica tant per a la jove patinadora com per a la seva entrenadora Gesica Pi, no com elles esperaven, però amb molts èxits aconseguits i més ganes de treballar que mai per la nova temporada en la qual la Mireia entrarà a Categoria Cadet.

Amb aquest Campionat finalitza l'espectacular temporada d'aquesta jove patinadora que compagina la seva carrera esportiva entre les modalitats de Parelles d'Artístic i Lliure.

Com a lliure: -Medalla de brone en el Campionat de Barcelona.

-5ª classificada en el Campionat de Catalunya.

-24 classificada en el Campionat d`Espanya.

L’ESCULTURA DEL MONUMENT A LA INDEPENDÈNCIA COM A TROFEU DE FUTBOL A ESCÒCIA Amb motiu de la commemoració del referèndum per la Independència de Catalunya, i també per donar suport als presos i exiliats polítics catalans, a la ciutat de Glasgow (Escòcia) es va organitzar un partit amateur entre catalans i escocesos.

El trofeu per a l’equip guanyador va ser la reproducció del Monument a la Independència d’Arenys de Munt.

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

/18

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Els jugadors han estat catalans residents a Escòcia i jugadors escocesos i es va iniciar amb la interpretació dels Segadors amb trompeta i de l’himne d’Escòcia amb gaita. L’equip català va guanyar el partit per 1 a 4.

L’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, comenta que tot i que no deixa de ser una anècdota, és un fet que ajuda a posar Arenys de Munt en el mapa.

En aquesta jornada esportiva a Glasgow del passat diumenge hi van assistir membres de l’Assemblea Nacional Catalana residents a Escòcia..

|D'Arenys, esports

A LA VENDA ELS TIQUETS DE LA 11A NIT DE L’ESPORT La 11a Nit de l’Esport es farà el dia 8 de novembre per la Festa Major i reconeix els esportistes locals. La festa serà a les 9 del vespre, al Castell Jalpí, i s’entregaran diversos reconeixements, així com el premi al millor esportista de l’any i el Premi Antoni Rovira per tota una vida dedicada a l’esport.

La regidora d’Esports, Marta de la Iglesia, considera que aquesta vetllada és un reconeixement a tot l’esforç que fa la nostra comunitat en l’àmbit de l’esport.

Els tiquets tenen un preu de 17 euros per a adults i 10 euros per als nens; els podeu trobar a les consergeries dels dos pavellons esportius i a l’ajuntament.

També estan ja a la venda els tiquets del Concert de Festa Major amb l’Orquestra Selvatana. Jesús Santaliestra, de l’Orquestra, ha explicat que presentaran un nou concert amb un repertori variat i per a totes les edats; inclourà temes de Broadway, bandes sonores, música catalana i ópera, entre d’altres. El concert es farà diumenge dia 11 a les 7 de la tarda a la Sala Municipal. Trobareu els tiquets al Boli Blau, a Can Pujadas i també a Set Ciències d’Arenys de Mar.

MAL COMENÇAMENT PER A L'HOQUEI

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Els d'Arenys de Munt van començar amb mal peu al seu retorn a la segona categoria estatal –abans anomenada primera divisió–, després del seu pas per la màxima categoria, l’OK Lliga, i és que el Palafrugell es va imposar a domicili a la pista de l’Arenys de Munt (4-6) en el duel entre dos dels equips que van baixar de l’OK Lliga la temporada passada.

/19

|De la Parròquia

FESTES MAJORS DE SANT MARTÍ I DE SANTA CECÍLIA zenítraM aM pesoJ :otoF

Rosassa a la façana del nostre temple, amb la imatge de Sant Martí partint-se la capa per abrigar el pobre.

GOIGS A SANT MARTÍ Al patró del nostre poble, perque’ns vulgui conduir, diem-li amb veu ben noble: Glòria sempre a sant Martí!!

Diem-li amb veu ben noble: Glòria sempre a sant Martí.

Amb fe i amb l’amor més fi I amb l’alegria en el rostre Demanem a sant Martí, Demanem al Patró nostre Demanem a sant Martí Que’ns ensenyi’l bon camí

El diumenge 11 de novembre celebrarem amb solemnitat la festa de SANT MARTÍ DE TOURS, patró de la nostra parròquia i del nostre poble.

OFICI SOLEMNE: Serà el mateix diumenge 11, a les 11h del matí.

Enguany essent un diumenge, com passa sempre quan coincideix en diumenge, pocs sacerdots podran participar-hi perquè aquell mateix matí seran a les parròquies assignades.

La celebració eucarística serà presidida pel nostre rector, mossèn Joan Soler, qui també pronunciarà l’homilia. Com és costum s’ha convidat el Consistori a assistir-hi i el Consell Parroquial d’Arenys de Mar. Enguany els cants aniran a càrrec del Cor Aloc i de la Cobla Selvatana. En acabar tothom podrà cantar els tradicionals GOIGS A SANT MARTÍ.

Com és costum també serà retransmès en directe per Radio Arenys de Munt.

En acabar, a la plaça de l’Església, tothom podrà gaudir de la DANSA D’ARENYS DE MUNT.

El dijous 22 celebrarem la festa de SANTA CECÍLIA, patrona de Torrentbò.

Aquell mateix dia es celebrarà l’OFICI solemne de Santa Cecília a les 12h del migdia.

Enguany però, havent estat ja clausurada la Parròquia de Torrentbò, la celebració eucarística tindrà lloc a la finca de Can Comulada, gràcies a la col•laboració de l’Ajuntament. Com és costum, en acabar tots podran participar en germanor d’un vermut popular.

Imatge de santa Cecília

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI Es va celebrar el diumenge 14 d'octubre a la missa de les 11h, amb l'Esdplai dels Jubilats i l'Associació de Puntaires Verge del Remei

/20

|De la Parròquia

Des del campanar Per Mn Joan Soler

Catequesi Aquest mes, des de la preciosa vista del campanar he tingut la sort de veure arribar, somrients i alegres, els més menuts de cada casa per anar a la catequesi. És un goig veure’ls. Sempre explicant alguna cosa nova, alguns amb un entrepà a la mà, encara berenant. Altres amb la pilota sota el braç. I allí els esperava, com sempre, una de les catequistes de la parròquia amb una dinàmica nova, amb un tema nou, amb una cançó nova ... i amb la mateixa il•lusió amb la que van començar: Poder explicar als més petits del nostre poble les meravelles d’un Déu que ha volgut quedar-se entre nosaltres. Però, enmig de l’alegria de veure tots aquells que venien, m’ha quedat la tristesa per tots aquells que no venen. Infants que es queden a la plaça, també alegres, també riallers, també amb l’entrepà a la mà, però sense saber què hi ha al darrera d’aquestes parets que porten al capdamunt del campanar. Així que entre campanada i campanada vaig intentar escoltar el perquè no venien a la catequesi. Alguns, senzillament perquè els pares no són creients, o practiquen una altra religió. Res a dir. Però n’hi ha d’altres que no venen perquè no han trobat un moment entre les múltiples activitats extraescolars, o perquè els seus pares han decidit que el seu fill ja farà l’opció quan sigui més gran, de quina ha de ser la seva fe.

I em va saber greu, perquè estàvem privant als nostres fills del meravellós tresor de la fe. És cert que quan siguin grans triaran si volen o no volen seguir aquest camí, o si en volen seguir un altre, però per a poder triar els hem de donar els paràmetres que els permetran poder fer una veritable opció. També hem triat per ells a quina escola aniran i quina llengua parlaran. També veuran en nosaltres, a casa, quina serà la nostra opció política o fins i tot quin és el nostre equip de futbol. No els privem, doncs, de saber quina és la nostra fe i ajudem-los a viure-la amb plenitud.

Estava en aquests pensaments quan me n’he adonat que un munt de nois i noies de la catequesi han entrat a l’església. Els sento més a prop. S’han acostat a mirar les figures que representen a Jesús i a Maria. Estan captivats. Entra també un dels nois de fora que no fan la catequesi. Ha vist entrar als seus amics. Mira amb un cert temor al seu voltant. No hi havia entrat mai.

Perquè hi ha un senyor mort amb claus?- Pregunta. De veritat que no ho saps? - li responen sorpresos els altres. - És Jesús. Té una mica de vergonya i se’n va. La catequista, que ho ha vist, quan surt a fora li ho explica. Ell està feliç. Ja sap què hi ha al darrera d’aquell mur. Un dia entre setmana el torno a veure entrar. Ara ve amb l’àvia. Se la veu feliç. El nét li ha preguntat que li expliqui qui era Jesús. Demà l’apuntaran a catequesi, perquè ha dit a l’àvia que ell també vol conèixer la fe que ha fet d’ella la millor àvia del món.

Calendari litúrgic 2018 S’APROPA LA FI DE L’ANY LITÚRGIC 2018 -TOTS SANTS, què celebrem?

Aquest mes de novembre ha començat amb la Solemnitat de Tots Sants, el dijous 1.

La festa actual prové del segle IX, el papa Gregori IV la va establir. Actualment té rang de solemnitat per a tota l’Església i és l’únic dia de l’any que celebrem TOTS els nostres avantpassats que van ser veritables amics de Déu. Coneixem els noms de molts d’ells, cristians-seguidors del Senyor reconeguts per l’Església com a models de vida, però NO SÓN ELS ÚNICS, hi ha un gran nombre de dones i homes desconeguts que també van ser autèntics creients en la senzillesa de la vida ordinària. Són els “sants anònims” units també al misteri pasqual del Senyor. Van viure d’acord amb la seva vocació de batejats i com a veritables deixebles de Jesucrist. Cadascun d’ells per camins diferents, però tots ells guiats pel mateix ideal evangèlic.. Amb raó la litúrgia de l’Església els proclama “benaurats”. Coneixem el testimoni de molts d’ells, tanmateix molts d’altres queden en el silenci anònim de la història. TOTS ells participen ja del banquet gloriós del Regne de Déu, on tots nosaltres avui hi pelegrinem.

-COMMEMORACIÓ DE TOTS ELS FIDELS DIFUNTS Segons el calendari litúrgic és l’endemà, el 2 de novembre.

SUFRAGIS PELS DIFUNTS DE L’ANY: A la nostra parròquia, com és costum, pregarem per tots els

/21

|De la parròquia difunts de l’any en dues misses del mes de desembre: els dissabtes 1 i 15. Les famílies rebran directament la invitació i properament a l’església hi haurà la llista de cada un dels dos dissabtes.

- FI DE L’ANY LITÚRGIC A finals d’aquest mes de novembre arribarem a la 34a setmana de l’any litúrgic 2017/18 i amb ella acabarem l’any litúrgic actual.

Però com cada any just abans de la fi de l’any, el divendres 30 de novembre, celebrarem la festa de l’apòstol Sant Andreu.

L’endemà, dissabte 1 de desembre, a la tarda acabarem l’any i al vespre encetarem el NOU ANY LITÚRGIC 2018/19 amb el temps d’ADVENT

DIADA DE GERMANOR 2018 Col•lecta extraordinària per al sosteniment del Bisbat Els objectius d'aquesta jornada són que els fidels facin comunitat i preguin per l'Església, però també que col•laborin de forma econòmica pel manteniment de les accions pastorals i assistencials que duu a terme l’Església a cada diòcesi.

Si bé no és l'única col•lecta institucional que es fa, sí que és una de les més importants al llarg de l'any.

Ja pots col•laborar amb la tasca de l’Església a través d’internet Només has d’entrar a www.donoamiiglesia.es i escollir on vols que vagi la teva aportació: a la teva parròquia, a la teva diòcesi o a la Conferència Episcopal Espanyola.

“Amb tu som una gran família” El nostre bisbe, Mon Francesc Pardo Artigas, ens diu:

PREGÀRIA DE TAIZÉ El dilluns 19.novembre a les 7 de la tarda.

Aquest mes ens unirem a la Cadena de pregària per les vocacions.

OBERT A TOTHOM

VIDA CREIXENT Aquest mes serà el dilluns 19 a les 5 de la tarda al Casalet Parroquial

DEFUNCIONS -Montserrat Lladó Saurí, 59 anys.

-Rosa Maria Mora Casas, 83 anys.

-Joan Majó Roca, 77 anys.

-Josefa Jofre Ferran, 87 anys.

-Sebastián Madueño Villalobos,68 anys Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

“Certament que l’Església som una gran família, la família de Jesús. I en aquesta família, com en totes, necessitem compartir els béns materials per exercir la nostra missió. Però adonem-nos que abans de compartir els béns materials compartim molts altres béns molt més importants: la Paraula de Déu, la fe en Jesucrist, els sagraments, la pregària, la fraternitat ... També oferim a tothom els serveis d’ajuda i promoció dels més necessitats.. l’atenció personal als malalts i ancians

/22

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

... No oblidem que les nostres parròquies tenen les esglésies que ens acullen per les celebracions cristianes ...

Així mateix, necessitem locals per a la formació, per a les trobades ... i les rectories que cal oferir als mossens com a habitatge. Tinguem present també el patrimoni que ens cal mantenir i gestionar. Aquest patrimoni – esglésies, obres d’art, arxius, biblioteques ...-no constitueix una “riquesa”, sinó sovint una gran despesa de manteniment i restauració, perquè pugui estar al servei de les comunitats i de tothom.

L’estimació per les nostres parròquies i el valor que els donem ens demana sentir-nos responsables de la seva missió i del seu sosteniment. Que cadascú doni el que pugui, però que ho faci amb el convenciment que la seva aportació serveix perquè l’Església continuï oferint l’Evangeli de Salvació a tothom.

|Del temps

Cal destacar la màxima del dia 24 (29,8ºC), la més alta en una segona quinzena d’octubre des que prenc dades el 2005 i la mínima del dia 30 (4,6ºC), la més baixa des del 2012. Tanmateix ha acabat sent amb 234,7 l/m2 l'octubre més plujós des que prenc dades.

anobtnoF tnerroT uaP | aifargotoF

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

UN OCTUBRE D'EXTREMS QUE ACABA AMB UN FINAL AMB REGUST D'HIVERN.

Encetem un dels mesos més plujosos de l'any, juntament amb el maig, el mes d'octubre i ho fem amb un petit canvi de temps que comportà la primera sotragada ja una mica important d'aquesta tardor dins d'un context anticiclònic que accentuà el fort contrast entre el dia i la nit. Això sí, amb l'ull posat amb el que podria ser el primer canvi notable d'aquesta tardor. I així fou, entre els dies 7 i 10 de la mà d'una DANA (gota freda) que ens afectà aquesta sí "Bolet convectiu captat el vespre del 10 d’octubre de ple amb el primer temporal de llevant/Xaloc (9-10) a Arenys de Munt després del primer temporal de com a plat fort d'aquest episodi. A partir de llavors pluges d’aquesta tardor i que denotava que encara reprenguérem el fil de la bona ratxa de pluges i de quina hi havia força inestabilitat" manera ja que tinguérem 3 temporals en dues setmanes, els 2 primers de llevant/xaloc amb 158,3 l/m2 molt ben caiguts, reactivant la temporada de bolets, el 3r de gregal amb poca pluja però força vent i que acabà amb una tempesta nocturna acompanyat de molt aparell elèctric. Després les coses es tranquil•litzaren amb l’arribada de l’anticicló, que enguany està sent car de veure i amb ell un “estiuet”. Però amb l'ull posat aquesta vegada, amb el que podria ser el primer tastde l’hivern, l’últim cap de setmana del mes amb un brusc canvi de temps que els principals models meteorològics ja començaven a anunciar. I així fou, en 48–72h passàrem d’un ambient estiuenc al centre del dia una mica fora de lloc a un de ben hivernal. De la mà d’un front fred moderadament actiu que obrí les portes a la primera advecció polar de la temporada, encetant així una nova situació interessant i complexa amb un ambient d’avançada tardor o fins i tot d’hivern i que s’allargà amb algunes pauses fins a finals de mes. Rematant-ho tot plegat amb un nou temporalet el dia 31 que arrodonir l'espectacular xifra de litres caiguts en un octubre de 234,7 l/m2. ( Rècord de pluja en un mes d'octubre des que prenc dades el 2005). I que donà pas a una nit de la castanyada ben freda, ideal per a la consumició de les tradicionals castanyes i panellets.

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

"Octubre, octubret, s'enduu la calor i ens porta el fred"

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt (Des del 2005 recollint dades)

/23

MART A LA TERRA Mart ens ha causat sempre inquietuds i un gran atractiu.

El planeta veí, el planeta roig. Porta el nom del déu de la guerra i ens ha causat sempre curiositat: hi anirem, hi ha vida, ens atacarà una civilització veïna?

aozraM ynoT | aifargotoF

Mart ens causa fascinació.

Per això aquest mes us vull parlar de “Mart a la Terra”.

Espero que molts conegueu la pel•lícula The Martian (i, si no, correu a veure-la ja, o millor encara, llegiu-vos el llibre), una peli de CIÈNCIA-ficció. Aquesta ens narra les aventures d’un astronauta que queda sol al planeta roig i ha de sobreviure contra condicions totalment adverses per a la vida gràcies al seu enginy. La pel•lícula està filmada al desert de Wadi Rum, a Jordània (desert on s’han gravat altres pel•lícules com Transformers o Indiana Jones – a la ciutat de Petra –).

"Desert de Wadi Rum (Jordània)"

Aquest paisatge és una emulació total i realista de com és el territori marcià, per tant, si voleu sentirvos com Matt Damon a la pel•lícula, és una destinació ideal. A part, de l’entorn i l’experiència, el canvi cultural, els llocs arqueològics, la fauna, i altres factors valen la pena per si sols.

També, en pla turista, s’ha muntat un campament inspirat en The Martian (https://edition.cnn.com/travel/article/mars-wadi-rum/index.html) per als turistes “més frikis”, així que la recomanació està clara.

Ara bé, si el Wadi Rum és el paisatge marcià, la seva química la trobem més a prop de casa.

Concretament al Río Tinto, el qual dóna a investigadors del centre d’Astrobiologia l’entorn perfecte per a estudiar la possibilitat de vida a Mart i les seves condicions. Així que, si no us podeu pagar un dels primers viatges a Mart ni voleu anar fins a Jordània, sempre podeu anar fins a Huelva, i després de visitar el riu, anar fins a Moguer a beure un vino de naranja tot fent el vermut en una terrassa.

Crònica realitzada per: Tony Marzoa

/24

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

|Mirant el cel

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT MARTORI Agenda de novembre, amb novetats

Llibre del mes: LES VUIT MUNTANYES

Us presentem l’agenda de novembre, que, a part de les activitats habituals (converses d’idiomes, tertúlia d’adults, tertúlia de joves i club de lectura), aquest mes inclou una hora del conte amb la Mon Mas, a la qual convidem a participar els més petits acompanyats d’un adult.

Aquest mes us informem d’un nou recurs de la plataforma Ebiblio. Es tracta de Koalatext, un recurs en línia per aprendre la llengua anglesa, creat i desenvolupat per facilitar tant l’ensenyament com l’aprenentatge de l’anglès a professors i estudiants de diferents nivells escolars i en un nivell bàsic al públic en general.

Per accedir-hi, cal validar-se com sempre amb el carnet de biblioteca.

Esperem que hagueu gaudit l’entrada de la tardor i que vingueu a veure les novetats que hem preparat per a aquesta temporada, tot aprofitant per desitjar-vos molt bona Festa Major!

LAS OCHO MONTANYAS.

AGENDA D’ACTIVITATS NOVEMBRE 2018 - Divendres, 2 I 23 /19:30h /Converses en anglès* - Divendres 9 i 28 /19:30h /Converses en francès* - Divendres, 16 /20h /La Tertúlia, un tast de llibres.

- Dissabte, 17/ 11:30h /La Tertúlia del Fènix Literatura per a joves - Dimecres, 21 /20h /Nou Club de Letura* Mare i filla, de Jenn Díaz - Dissabte 24 /11:30h /Hora del conte, La iaia embolica la troca, amb Mon Mas

Nota: Les activitats marcades amb * requereixen inscripció prèvia.

Per més informació: ATM Biblio bibarenysdemunt biblioarenysdemunt.wordpress.com bibliotecavirtual.diba.cat/ @barenysmusm

Paolo Cognetti.

Traducció de Xavier Valls i Guinovart. Ed. Navona. 304 pàg.

Paolo Cognetti. Traducción de Cesar Palma. Randon House.

240 pàg.

“Sou els de ciutat els que en deien naturalesa. Al vostre cap és tan abstracta que el nom també és abstracte. Nosaltres aquí diem bosc, pastura, torrent, roca, coses que un pot indicar amb el dit. Coses que es poden fer servir. SI no es poden fer servir, no els posem nom perquè no serveix de res”.

Diu un dels protagonistes de la novel·la, en Bruno. Però la muntanya de la novel·la no és la que la majoria coneix, la de l’escapada de cap de setmana, sinó la muntanya en el seu estat més pur, i també més dur.

La història narra l’amistat entre en Pietro, un nen de ciutat que estiueja en un petit poble de muntanya als Alps italians, i en Bruno, un nen muntanyès que hi viu tot l’any i que pastura les vaques del seu oncle. Pietro i Bruno van forjant una amistat. La vida els portarà per camins ben diferents, però aquella muntanya dels Alps italians, Grana, els mantindrà units. Perquè la novel·la també parla de la idea de la localització sentimental, aquells llocs que formen part de la història personal, els escenaris que ens marquen el destí i que sempre acabem tornant-hi.

Les vuit muntanyes tracta temes com les relacions entre pares i fill. Els pares d’en Pietro tenen maneres diferents de viure i sentir la vida. El pare està obsessionat a arribar al capdamunt de les muntanyes, a fer cims sense pensar en el gaudi del trajecte. La mare, en canvi, gaudeix del prat, de les flors i d’enfonsar els peus en el riu. També la incomunicació entre pares i fills o amb les amistats serà un tema principal de la història, però més enllà de la incomunicació la novel·la també mostra múltiples maneres de comunicar-se.

Es tracta d’un relat senzill que remet a les novel·les més clàssiques com Mark Twain o Jack London (autors que Cognetti cita a les seves entrevistes i també al llibre). De fet ens trobem moltes vegades al protagonista amb un llibre a la mà. L’autor diu en una entrevista que Pietro és com una espècie d’alter ego seu. Paolo Cogneti era documentalista i vivia als Estats Units, a Nova York. Al trenta anys va decidir deixar-ho tot i anar-se’n a viure a un poble dels Alps Italians. Explica que és precisament a la muntanya on s’aïlla i escriu.

Gemma Tomàs Pruna.

/25

|Batecs de Natura Semblava que la tardor no arribava mai, però de cop i volta ha fet la seva aparició i, si ens descuidem, fins i tot arriba l'hivern amb aquestes nevades primerenques.

En el moment d'escriure aquesta secció cau un bon xàfec... m'ha recordat una conversa que fa poc he mantingut en una botiga, on algú es queixava que estava plovent i demanava que, si havia de ploure, ho fes de nit, perquè de dia era un trasbals per a tothom, sobretot quan hi ha nens a casa i no saps què fer amb ells.

M'he quedat reflexionant sobre aquest comentari... segurament que qui l'ha fet no s'adona prou del privilegi que tenim de viure on vivim. Tenim la sort de poder gaudir d'un territori on sortosament veiem passar el color de les estacions com jo dic, tenim el privilegi de gaudir de la pluja, del sol, de la neu, de tota mena de temperatures que ens permeten banyar-nos a l'aire lliure, gaudir d'esports d'hivern, fer caminades tot l'any. Algú s'imagina vivint els llargs hiverns dels països del Nord? Algú s'imagina patint les altes temperatures dels països del Sud? Un cop, treballant a Lanzarote, un illenc em va dir: «te va a gustar tanto, que te vas a quedar» i jo després de patir el vent constant de la illa, la calima que venia del Marroc i ho enterbolia tot, veient les parres que per a poder fer raïm havien de viure cadascuna dins d'un mur de pedra seca, li vaig contestar... no saps pas on visc jo, si ho veiessis, t'hi quedaries.

Crec que hem perdut el costum de donar gràcies, d'estar contents amb el nostre entorn i no som prou conscients que tenim una mica de tot, que la natura és molt sabia i, si alguna vegada ens dona un ensurt, és perquè no oblidem que cal cuidar el territori .

I, després de posar-nos tan seriosos, pensem que ja tenim aquí la Festa Major, gaudiu d'aquests dies de festa i d'acompanyament amb família i amics.

Com que gairebé ningú s'escaparà d'un constipat, us faré cinc cèntims d'una planta que ens anirà molt bé tant si la prenem sola o acompanyada amb d'altres, per al tractament de les infeccions de l'aparell respiratori.

Hisop (Hyssopus officinalis) “ Al lloc on hi ha hisop, el mal no hi pot ” L'hisop fou introduït a l'Europa central com a planta culinària pels monjos benedictins al segle X. No s'acostuma a trobar en estat silvestre, però és molt fàcil de cultivar.

Molt aromàtica, és una de les herbes que les trementinaires comercialitzaven arreu de Catalunya i que aconsellaven per a curar-ho tot. És una de les plantes medicinals més indicades en el tractament de les afeccions de l'aparell respiratori. És expectorant i va molt bé en casos d'asma, bronquitis agudes i cròniques, refredats o tos.

També té propietats digestives i aperitives pel que s'utilitza en trastorns intestinals, anorèxia i rampes estomacals. És depuratiu de la sang i té la virtut d’impedir la seva coagulació a més de tornar als nivells normals la tensió massa baixa.

En les afeccions respiratòries s'aconsella prendre hisop quan la inflamació comença a remetre, es llavors quan ajuda a fluidificar les secrecions i es poden eliminar amb facilitat.

Va ser una planta molt associada a les dones per a curar molts trastorns relacionats amb la menopausa, per a calmar el dolor de les menstruacions i per al postpart. Està contraindicat durant l'embaràs i la lactància i, com sempre, abusar d'una planta pot tenir efectes tòxics.

Es destil·la per a utilitzar en aromateràpia.

/26

|Batecs de Natura LICOR D'ARANYONS Ingredients: 1 litre d'anís dolç 1 canonet de canyella 250 grs d'aranyons 5 grans de cafè

Es fa un tall als aranyons i es barregen amb l'anís, el canonet de canyella i els grans de cafè. Es deixa en una ampolla ben tapada durant quatre o cinc mesos.

Passat aquest temps ja es pot consumir . Cal filtrar i posar el licor en una ampolla neta.

Cal vigilar enl tallar els aranyons per no trencar el pinyol que conté una substància que és tòxica.

Aranyoner (Prunus spinosa) L'aranyoner és un arbust espinós, que, per això i perquè té els fruits negres, també se l'anomena espí negre. El trobem entre marges i bardisses dels camins de gran part del país, sobretot a les zones alpines, però també al Montseny o a la serralada litoral com la de Collserola.

Les flors blanques es recullen a la primavera i es poden prendre en infusió que és lleugerament laxant. Les infusions de fulles i escorça són hipoglucemiants i van bé contra les afeccions respiratòries i gripals.

Amb les fulles seques també s'aconsegueix un te agradable al paladar.

Cal guardar flors i assecar-les per a posar a la ratafia.

Els fruits es recullen a la tardor quan són tous. Són astringents, o sigui, que van bé per a diarrees i quan són molt madurs se'n fan melmelades, gelees i licors dels quals el patxaran és el més conegut.

També s'utilitzaven els fruits madurs per a tenyir roba de color blau pàl·lid.

El fruit, com ja he dit, és la base del patxaran, que no es més que la maceració durant sis mesos d'aranyons amb mig litre d'anís sec i mig litre d'anís dolç, llavors té propietats digestives i astringents.

A Catalunya n'elaborem de propis i aquesta és la recepta d'aquest mes.

Geneta o gat mesquer (Genetta genetta ) Un dels animals que ingereix els aranyons i que forma part de la seva alimentació és la geneta o gat mesquer. És un animal omnívor, o sigui que menja de tot, i que va ser introduït possiblement a Europa pels romans, fenicis o àrabs.

Té la mida d'un gat domèstic, amb el cos allargat, esvelt, amb les extremitats curtes i una cua gruixuda tan llarga com la totalitat del seu cos.

El pelatge és d'un color marró grisós amb unes taques molt característiques. És un animal forestal, associat a la presència de roques i de rieres malgrat que el seu hàbitat depèn de la disponibilitat de preses i de la presència de refugis. És molt abundant en alzinars, rouredes, suredes, en àrees de matolls mediterranis, freixedes i en qualsevol tipus de vegetació de ribera.

Els seus costums alimentaris són caçadors. La geneta caça i menja aus de camp i corral si es presenta l'oportunitat, ous, mamífers fins a la mida d'una llebre, rèptils, amfibis, cargols, peixos o vegetals i fruits silvestres (com els aranyons) .

Si teniu dubtes o voleu proposar temes ho podeu fer a: batecsdenatura@gmail.com Ma. Àngels Mercader i Lluch Fitoterapeuta. Membre de la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya

/27

|Cartellera

Els redactors de la col·lecció en fascicles

L'Abans d'Arenys de Munt

fan una crida a tothom que ens pugui cedir fotografies d'abans de 1978 de: botigues, comerços, fàbriques, tallers, indústries, oficis, bars i restaurants, treballs a pagès, puntaires, en el ben entès que els seran retornades en perfecte estat.

E D I S S A P KTES I F A R G FOTO

Podeu contactar amb Gaspar Casals, tel. 602 840 534 o bé amb Mercè Colomer, tel. 937 938 379."

Moltes gràcies.

Un any més les Catecolònies us convidem a reviure amb nosaltres els millors 10 dies de l’any.

Us esperem a totes i tots el proper diumenge 18 de novembre a les 5 de la tarda al Centre Moral NO HI PODEU FALTAR1

/28

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Enguany, el Centre Moral, una entitat que sempre ha donat suport a les Catecolònies està passant per un mal moment, per això des de les KT volem col•laborar amb el Centre amb una entrada simbòlica de 1€ per veure la passada de fotografies.

|Calendari

NOVEMBRE 2018

Sant Martí, Festa Major d'Arenys de Munt

DIJOUS, 1 - Eixample, 6 de la tarda.

Castanyada de la Breda de l’Eixample.

DIJOUS, 8 - Castell Jalpí, 9 vespre. XI Nit de l’Esport. Tiquets a la venda a les consergeries dels dos pavellons poliesportius i a l’OAV de l’Ajuntament.

- Sala Corrioles del Centre Moral, 9 vespre. Taller de la Dansa d'Arenys de Munt.

DIVENDRES, 2 - Sala Municipal, 7 tarda. Berenar republicà de l’ANC. DISSABTE, 3 - Parc de Can Jalpí, 10 matí.

XXXIX Cros dels Arenys.

DIVENCRES, 9 - Edifici del Mercat, durant tot el dia. Joc educatiu de construcció DIUMENGE, 4 “La Città Infinita”. Només per a - Plça Església, 2/4 de 12 migdia. escoles.

Ruta Domènec Perramon.

- Torrent d'en Puig, de 5 tarda a 8 - Sala Corrioles del Centre Moral, vespre, a la fira d’atraccions, 12. Espectacle de Rau Rau: Cotó, Viatges a les diferents a càrrec de la companyia atraccions 2x1.

Txotitelles.

- Sala d'Exposicions Mercè Paluzié, - Sala Municipal, 6 tarda. Recital 6 tarda. Inauguració de de Dansa de Festa Major, amb l’exposició “Els ajuntaments les seccions infantils i juvenils de democràtics d’Arenys de Munt l’Esbart Dansaire del Centre Moral durant la Generalitat i l’Esbart Manresà. republicana (1931-1936)”.

- Sala Corrioles del Centre Moral, - Sala d'Exposicions Mercè 9 vespre. Taller de la Dansa Paluzié, 2/4 de 7 de la tarda. d'Arenys de Munt.

Conferència “Dòlmens i menhirs en el territori del Maresme i el DILLUNS, 5 Vallès Oriental”, a càrrec de - Plça Església, tot el matí. Bústia Robert Lleonart i Casadevall, del consumidor. membre del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de DIMARTS, 6 Mataró.

- Can Borrell, de 9 matí a 1 migdia. - Ajuntament, 8 vespre. Pregó de Taller d’autoprotecció, suport Festa Major a càrrec de Ràdio vital bàsic i DEA, a càrrec de SIS Arenys de Munt i l’Escola de Prevenció, amb el suport de Música AdM. Traca i brindis Diputació de Barcelona. d’inici de festa amb cava. Tot Inscripcions a l’OAV de seguit, Correfoc a càrrec dels l’Ajuntament.

Diabòlics Anònims de Vilassar de - Edifici del Mercat, 8 vespre.

Dalt.

Jornades pràctiques - Sala Municipal, 2/4 d’11 nit. d’elaboració de “relleno”, a Espectacle Cabareta. Cabaret en càrrec de la Sra. Cinta Mollera clau femenina i política, amb Maria Canaleta. Degustació de pomes i Molins i Bárbara Granados. de pastís de relleno.

- Carpa Can Globus, 3/4 de 12 nit.

Nit de versions amb The Covers DIJOUS, 8 Band i DJ Albert Maynou.

- Edifici del Mercat, durant tot el dia. Joc educatiu de construcció DISSABTE, 10 “La Città Infinita”. Només per a - Edifici del Mercat, durant tot el escoles. dia. Joc educatiu de construcció - Can Borrell, de 6 tarda a les 8 del “La Città Infinita”. Obert a vespre. Jornada de portes tothom. obertes a l’arxiu històric i l’arxiu - Sala Municipal, 12 migdia. del Col·lectiu pel Museu Arxiu.

Concert d’A Munt Jazz Band de Visita comentada. l’Aula de Música AdM.

DISSABTE, 10 - Des de l'Eixample, 5 tarda.

Cercavila de gegants i xocolatada amb les colles d’Arenys de Munt, Arenys de Mar i Canet de Mar i els grallers de Santa Coloma de Gramenet.

- Des de la Plça Església, 7 tarda. IV Correbars popular + xaranga.

Activitat per a majors de 18 anys.

Tiquets: 12 €. Venda als bars participants i una hora abans de l’inici a la plaça de l’Església. El tiquet inclou consumicions, tapes, obsequi, got i sopar.

- Carpa Can Globus, 2/4 de 10 nit.

Sopar Jove amb Genís Sánchez.

Tiquets: 3 € (inclou pa amb tomàquet i botifarra). El tiquet del sopar es pot comprar a partir de les 9 de la nit a la carpa de Can Globus.

També està inclòs al tiquet del Correbars Popular.

- Centre Moral, 2/4 de 10 vespre.

Teatre: Atabalats!!!, a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral.

- Carpa Can Globus, 11 nit. Nit Jove amb DJ Sendo, Doctor Prats i la Banda Biruji.

DIUMENGE, 11 - Espai 1 d'octubre, 2/4 d’11 del matí. Ball d’homenatge i recepció d’autoritats. Ball a càrrec de l’Esbart Dansaire del Centre Moral.

- Església Parroquial, 11 del matí.

Ofici Solemne en honor a Sant Martí, predicat per Mossèn Joan Soler. Cantaran el Cor femení Aloc i diversos cantaires, amb l’acompanyament de la Cobla Selvatana. L’Ofici serà retransmès en directe per Ràdio Arenys de Munt.

- Rbla Sant Martí, 12 migdia. XXIII Mostra de “Relleno”. Venda de pomes de relleno, degustació i venda de pastís de relleno. Tiquets: 1 poma 3 €, 2 pomes 5 €. Pastís: sencer 12 €, 1 tall 1,5 €.

- Plça Església, 2/4 d’1 del migdia.

Recepció dels Martins i Martines d’Arenys de Munt. Seguidament, a la plaça de l’Església, Ballada de sardanes i de la Dansa d’Arenys de Munt, amb la Cobla Selvatana.

/29

|Calendari

NOVEMBRE 2018 DIUMENGE, 11 - Plça Església, 2/4 d’1 del migdia.

Ballada infantil de la Dansa d’Arenys de Munt, a càrrec de nens i nenes de l’Escola Sant Martí i de l’Esbart Dansaire del Centre Moral. Ballada de la Dansa d’Arenys de Munt amb les espolsades.

- Plça Església, 2 migdia. Vermut popular.

- Centre Moral, 2/4 de 7 tarda.

Teatre: Atabalats!!!, a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral.

- Sala Municipal, 7 de la tarda.

Concert de Festa Major amb l’Orquestra Selvatana.

Aportació: 5 €. Aforament limitat: 500 persones.

- Sala Municipal, 2/4 de 10 del vespre. Ball de Festa Major amb l’Orquestra Selvatana. Entrada gratuïta.

Sant Martí, Festa Major d'Arenys de Munt

DISSDABTE, 17 - Plça Església, 10 matí. Sortida guiada a buscar bolets, Campanya Viu el Parc.

Identificació dels bolets trobats i muntatge de l’exposició a l’edifici El Mercat.

- Celler de Can Borrell, 12 migdia.

Tast de ratafia, a càrrec de la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. Màxim: 20 persones. Inscripcions a l’OAV de l’Ajuntament fins al 16 de novembre.

- Edifici del Mercat, 4 tarda. II Torneig de Botifarra. Inscripcions a partir de les 3 de la tarda a l’edifici El Mercat, 15 € per participant (màxim 30 parelles).

- Edifici del Mercat, de 4 tarda a 8 vespre. Exposició dels bolets trobats Viu el Parc. Es podran aportar bolets per part del públic.

- Església Parroquial, 10 vespre.

DILLUNS, 12 Concert: Viuen, a càrrec del Cor - Sala Municipal, 2/4 de 12 migdia. l’Aixa i l’Orquestra de Cambra Espectacle infantil Amb B de Terrassa 48. Entrada: 12 €. Tota la Brossa, amb la companyia Sim recaptació anirà en benefici de la Salabim. investigació de la malaltia del pian - Sala Municipal, 6 tarda. dirigida per Oriol Mitjà.

Espectacle familiar Rhumans, a càrrec de Rhum & Cia. Per a tots DIUMENGE 18 els públics.

- Zona Industrial Torrent d'en Puig, 8 matí. Sortida mototurística.

DIJOUS, 15 Dinar a Arenys de Munt.

- Can Borrell, 8 vespre. Ple Inscripcions a ordinari. inscripcions@penya100xhora.org.

- Territori Gòlem, 2/4 de 9 vespre. Més informació a Presentació d’audiovisual www.penya100xhora.org. d’escalada tradicional a - Edifici del Mercat, de 10 matí a 2 Catalunya, a càrrec de Gerber migdia. Exposició dels bolets Cucurell, membre de l’ACET. trobats Viu el Parc. Tallers científics de bolets per a totes DIVENDRES, 16 les edats, dirigits per un biòleg, i - Sala Municipal, 2/4 de 8 vespre. projecció continuada d’imatges.

18è Simposi sobre la Història - Edifici del Mercat, 11 matí.

Censurada de Catalunya.

Naturalment, taller de mandales amb llavors Campanya Viu el DISSABTE, 17 Parc.

- Parc de Can Jalpí, 9 matí. Cursa - Can Borrell, 12 migdia. Concert Ironkids d’Orquestrina Synerenca Cicle - Sala Municipal, a partir de les 10 SonaGust!. Música festiva matí. 18è Simposi sobre la tradicional. Taquilla inversa.

Història Censurada de - Plça Església, 12 migdia. Ballada Catalunya. de sardanes.

/30

DIUMENGE, 18 - Sala Gran del Centre Moral, 5 de la tarda. KT-Passi de fotografies.

- Sala Corrioles del Centre Moral, 2/4 de 8 del vespre. Trobada oberta per engegar les gitanes populars.

DILLUNS, 19 - L'Ecorxador, 5 tarda. Taller per a joves “I la meva mitja taronja, on és?”, a càrrec d’Enruta’t.

DIJOUS, 22 - Can Comulada, 12 migdia. Ofici Solemne en honor a Santa Cecília, patrona de Torrentbò.

- Can Comula, 1 migdia. Aperitiu popular de Santa Cecília.

DIVENDRES, 23 - Celler de Can Borrell, 8 vespre.

Presentació del llibre Paté d’ànec, de Fina Joseph.

DISSABTE, 24 - Sala Corrioles del Centre Moral, 2/4 de 10. Teatre contra la violència de gènere: Qualsevol dia, a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral.

DIUMENGE, 25 - Des de La Central (parc de Can Jalpí), 10 matí. Passejada de tardor de Viu el Parc: “Boscos d’Arenys: què depara el futur?”.

- Sala d'Exposicions Mercè Paluzié, 11 matí. Dia Internacional contra la Violència Masclista: Lliurament de premis de la 2a edició del Concurs de Relats i Microrelats “Prevenim el tracte violent”, a càrrec de Donaviva.

Seguidament, Penjada de la pancarta en contra de la violència masclista al balcó de l’Ajuntament i lectura del manifest. A continuació, Pica-pica.

- Sala Corrioles del Centre Moral, 2/4 de 7 tarda. Teatre contra la violència de gènere: Qualsevol dia, a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral.

|Calendari

Altres activitats ACTIVITATS DE DONAVIVA - Classes Tai-Txi, els dijous, 3/4 de 4 tarda a la Sala Municipal - Curs d'escriptura creativa, els dimecres, 7 tarda, can Borrell ACTIVITATS DE BEN. SOCIAL - Taller balls en línia, els dimecres, 6 tarda a la Sala Municipal - Taller Gimnàstica suau, els dimarts, 7 tarda, ESC Sant - Taller Gimnàstica manteniment, els dijous, 7 tarda, ESC Sant Martí

ACTIVITATS ESPLAI VERGE DEL REMEI - Ball. Els diumenges a les 18h a la Sala Municipal - Taula Rodona/Club de Lectura, els dilluns, a 2/4 de 6 de la tarda a Can Borrell - Música i Moviment, els dimarts, a 3/4 de 5 de la tarda a la Sala Municipal - Costura, els dilluns a les 5 de la tarda a l’Esplai - Patchwork, els dijous a les 4 de la tarda a l’Esplai - Labors (Ganxet), els dimarts a les 5 de la tarda a l’Esplai - Informàtica familiar, els dijous a les 5 de la tarda a l’Esplai - Anglès inici, els divendres a 2/4 de 10 del matí a l’Esplai - Anglès bàsic, els divendres a les 11 del matí a l’Esplai - Taller “Viure com jo vull” (La Caixa), els dijous a les 10 del matí a l’Esplai.

EXPOSICIONS Sala d'exposicions Mercè Paluzié - Del 9 al 18 de novembre: “Els ajuntaments democràtics d’Arenys de Munt durant la Generalitat republicana (19311936)”. Organitzada pel Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt.

ALTRES - Del 3 al 18 de novembre: Fira d’atraccions infantils.

Zona industrial Torrent d’en Puig.

DEL CENTRE - DIUMENGE, 4. Sala Corrioles, 12 migdia. Espectacle de Rau-Rau Cotó a càrrec de Txo Titelles. Preu entrades general 6€, socis 4,5€, <25 anys i carnet jove 3,5€ - DIUMENGE, 4. Sala Municipal, 6 tarda. Recital de Dansa de Festa Major.

Grups Alevines, infantils i Juvenils de l’Esbart Dansaire del Centre Moral i Esbart Manresà.

- DIUMENGE, 4. Sala Corrioles, 9 vespre. Taller Dansa d'Arenys de Munt.

- DIJOUS, 8. Sala Corrioles, 9 vespre. Taller la Dansa d'Arenys de Munt.

- DISSABTE, 10. Sala Gran, 2/4 de 10 de la nit, el Grup de Teatre del Centre presenta Atabalats!!!. Preu entrades general 8€, socis 6€, <25 anys i carnet jove 4,5€ - DIUMENGE, 11. Plaça de l'Església, 12 migdia. Ballada de la Dansa d’Arenys de Munt, infantil i d’adults.

- DIUMENGE, 11. Sala Gran, 2/4 de 7 de la tarda, el Grup de Teatre del Centre presenta Atabalats!!!. Preu entrades general 8€, socis 6€, <25 anys i carnet jove 4,5€ - DIUMENGE, 18. Plaça de l'Església, 12 migdia. Ballada de sardanes.

- DIUMENGE, 18. Can Borrell, 12h, Cicle Sonagust, música folk ballable amb l'Orquestrina Synerenca. Taquilla inversa - DIUMENGE, 18. Sala Gran, 5 tarda, KT-Passi de fotografies.

Col·laboració 1€ - DIUMENGE, 18. Sala Corrioles, 2/4 de 8 vespre. Trobada oberta per engegar les Gitanes populars.

- DISSABTE, 24. Sala Corrioles, 2/4 de 10 de la nit, el Grup de Teatre del Centre presenta Qualsevol dia. Preu entrades general 8€, socis 6€, <25 anys i carnet jove 4,5€ - DIUMENGE, 25. Sortida Cultural: Visita a la Catedral del Mar - DIUMENGE, 25. Sala Corrioles, 2/4 de 7 de la tarda, el Grup de Teatre del Centre presenta Qualsevol dia. Preu entrades general 8€, socis 6€, <25 anys i carnet jove 4,5€

/31

|Recordant a...

JOAN JOSEP MIQUEL i FIGUERAS 1925 - 2006 Empresari tèxtil, catòlic, president del Centre Moral i un dels principals protagonistes de la transició democràtica a Arenys de Munt

Joan Josep Miquel i Figueras

En Joan J. Miquel va tenir la gran oportunitat de ser un dels principals protagonistes de la transició democràtica a Arenys de Munt. Va encapçalar la formació d'ERC – partit que durant la República fou el més popular i el més votat al municipi – i aconseguí tornar a posar el catalanisme i l'ideari d'esquerres al capdavant de l'Ajuntament, tal com l'any 1931 havia fet un altre alcalde d'ERC, en Josep M. Soler i Pérez, “Martí Bassí”.

Hagué de fer front a l'amenaça falangista quan es va enderrocar la “Cruz de los Caidos” i li tocà governar un ajuntament amb pocs recursos econòmics, amb l'afegit de la nul·la experiència política i d'administració pública que teníem els protagonistes del primer consistori democràtic després de la mort del dictador. Però, en Joan se'n va saber sortir amb força dignitat, posant tot el seu entusiasme i el seu saber al servei del poble d'Arenys de Munt.Al mateix temps,

havia de tirar endavant la seva fàbrica de tovalloles, que donava feina a un grapat de persones del municipi, tot i les dificultats per les que començava a passar el sector del tèxtil a partir dels anys 80. I, a més a més, va tenir temps per presidir durant uns anys el Centre Moral en una època en què l'entitat havia de posar al dia la seva situació econòmica, continuar amb les reformes i oferir nous serveis al seu associats/es.

Procedència d'en Joan En Joan Miquel i Martí (1897-1970), pare d'en Joan J. era natural de Badalona i treballava de contramestre en la indústria del tèxtil. Però, com que anava d'un lloc a un altre dedicat a posar en marxa fabriques tèxtils o a fer reparacions de maquinària, va conèixer a l'Antònia Figueras i Ribera (1904-1999), mentre estava treballant a Caldes de Montbui. L'any 1923 es van casar i marxaren a viure a Sant Adrià del Besòs. Poc després de casar-se, en Joan Miquel i Martí va venir a Arenys de Munt com assessor tècnic de la fàbrica “Can Soteras”, que feia poc més d'un any que havia estat inaugurada i precisament el primer dia que hi vingué a treballar va néixer el seu primer fill, en Joan-Josep Miquel l'any 1925 a Sant Adrià del Besos. Un cop acabà la feina de Can Soteras no marxà gaire lluny, ja que el contractaren per muntar una altra fàbrica, aquesta vegada a Sant Iscle de Vallalta. La fàbrica era “Hijos de E. Tort” (una empresa de fabricació i comercialització de gèneres de punt, elàstics i tapisseria, situada a l'Avinguda Barcelona,6). A Arenys de Munt en Joan Miquel i Martí fou conegut com en “Joan de la fàbrica”.

Quan en Joan Josep tenia un any els seus pares, Joan i Antònia, van decidir venir a viure a Arenys de Munt i s'establiren en una casa del carrer Sant Pau, 25 coneguda per “Can Xarric”. Més tard es van traslladar a una casa del carrer Sant Martí (on actualment hi ha “El Rostidor”). Aquí van néixer les dues germanes d'en Joan, la Celestina l'any 1927 i la Teresa el 1929, però, cap a l'any 1930 van tornar a canviar de domicili i es van establir en una casa de Riera i Penya, on hi estigueren fins a l'any 1935, en què van passar al carrer Sant Antoni, 58 ja de forma definitiva.

En Joan J. era un xicot que li agradava molt estudiar i els seus pares el van enviar als “Hermanos” d'Arenys de Mar. Als 9 anys ja havia aprovat el primer curs de batxillerat i de més gran es va matricular a l'Escola Elemental del Treball de Badalona, on va estudiar “Teoria de teixits “ amb el reputat mestre Pau Rodon i Amigó, excel·lent professor, que va fer una gran quantitat d'invencions per a la indústria del tèxtil, que les va aplicar a les empreses que ell dirigí. (Aquesta escola es fundà l'any 1907 amb el nom “d'Escola de Teixits” dirigida pel mateix Pau Rodon.

El 1915 es convertí en “Escola d'Arts i Oficis” de titularitat municipal, sota la direcció del filòleg Pompeu Fabra i a partir del 1925 passà a ser “l'Escola Elemental del Treball”, amb en Pau Rodon i Amigó com a professor de “Teoria de Teixits”). En Joan no tingué problemes per estudiar amb en Pau Rodon, ja que el seu pare també en fou alumne.

Un cop acabats els estudis entrà a treballar de contramestre a “Can Giró” (Sociedad Anónima Giró), una fàbrica de Badalona fundada l'any 1893, dedicada a la fabricació de catifes i mantons de Manila. El seu propietari Joan Giró finançava les classes de dibuix de l'Escola d'Arts i Oficis i, precisament, una de les feines d'en Joan a l'empresa era la de dissenyar els nous models a fabricar.

/32

|Recordant a...

Servei militar i casament El 1946 va marxar a fer el servei militar i fou destinat al “Regimiento de Infanteria Alcántara núm. 33” de guarnició a la caserna militar de Girona i gràcies als seus estudis el van destinar a treballar en projectes de responsabilitat al departament tècnic del Regiment. Era tan meticulós a la feina que arribà el dia de llicenciar-se i va retardar una setmana la seva marxa de la caserna, per poder acabar un projecte en el qual estava treballant.

Havent retornat del servei no va trigar gaire a conèixer la que seria la seva esposa, la Mercè Vergés i Brecha (1924-2007), de “Can Martí de la Nena”, filla del pagès Martí Vergès i Alsina i de la puntaire “Pepeta” Brecha i Colomer. Van estar quatre anys festejant i es van casar l'any 1952. Es quedaren a viure amb els pares d'en Joan al carrer Sant Antoni, 58. La Mercè era la més gran de tres germans. El altres dos eren en Jordi i en Josep que també es dedicaven a la pagesia. A més, a la Mercè, li agradava molt cosir a mà i a màquina fent peces de roba per a la família. El matrimoni Joan J. / Mercè, van tenir 4 fills : la Fina, en Martí, la Mercè i en Joan. Malauradament la mort de la filla gran als 37 anys va ser un cop molt dur per tota la família.

En Joan J. empresari Després de treballar un temps a Can Giró, en Joan J. va decidir quedar-se a Arenys de Munt i entrà d'encarregat a la fàbrica de teixits de ris de Can Guasch (Sobrino de Guasch Presas). Però cap a l'any 1954 va muntar a casa seva del carrer Sant Antoni unes màquines per recobrir pèl de cavall o de porc, que es feia servir per teixir roba per a contraforts de solapes d'americanes o abrics. Mentre no tenien telers, l'avi Joan s'encarregava de dur els filaments a “Can Tort” de Sant Iscle, on els teixien. Més tard van instal·lar telers per teixir-ho ells mateixos i van donar d'alta la nova empresa l'any 1957. Van arribar a fer funcionar 13 telers que fabricaven “teixits a la plana”, es a dir, teixits per confeccionar vestits, camises i roba texana, entre d'altres. A més, hi havia uns telers que feien roba de texà, roba de gassa per a hospitals i per a enagos. Fins i tot n'hi havia un per teixir seda. En Ramon Prunés i Sagristà, el manyà de Can Guasch, s'encarregà de muntar la fàbrica, ajudat per en Josep Campasol, però sota la direcció d'en Joan J. que havia de compaginar aquesta feina amb la de “Can Guasch”. Hi van treballar unes 12 persones, la majoria eren del veïnat. A més d'en Prunés i d'en Campasol, van formar part de les teixidores: Teresa Rovira de Can Gambus, Maria Figueres, Angelina Rocosa, Esperança de Can Petxo, Pepita Mas, Gloria Rucarols de Can Maranyó, Roser Campasol, Nuri Casals de Cala Sirvent, Teresa Riera de Can Perich, Helena Trenado i Montse Vallalta de Can Noé.

La família d'en Joan J. hagué de suportar el soroll de les màquines tot el dia, però el sacrifici pagà la pena, ja que l'any 1964, quan va tancar l'empresa de Can Guasch, en Joan va comprar un terreny al carrer C/30 de Enero (actualment Amadeu Vives), on van construir una nau per muntar-hi una nova fàbrica dedicada a la fabricació de teixit de ris. La plantilla de treballadors/es era d'entre 45 i 50 persones, que feien anar 30 telers Jacquard i 2 ordidors. Fabricaven teixits d'un cap i dos caps, de 20 o 24 passades per cm. Treballaven principalment per a “Tèxtil Rius”, però també per a altres clients i per a

En Joan i la Mercè

Els pares d'en Joan

En Joan, l'Antoni Torrent i mossèn Gelpí donant la benvinguda als Reis Mags (1979)

exportació. El contramestre de Can Guasch, Albert Casellas, s'integrà a la nova empresa, així com el mecànic Ramon Prunés i algunes de les teixidores del carrer Sant Antoni.

En Joan J. era un home autodidacte, molt creatiu i amb bona mà per desenvolupar i construir els projectes que li venien al cap. Ell mateix va dissenyar i construir les màquines per treballar amb el pèl de cavall i de porc. També dissenyà i construí un “carretó penjador hidràulic” i la seva empresa va ser de les primeres a treballar amb telers sense llançadora. Ell mateix feia els dibuixos de les tovalloles “en carta” per poder-los picar després. L'empresa es va iniciar amb el nom de “Joan Josep Miquel Figueras”, però, cap a les darreries, s'anomenà “Solbel”.

El pas d'en Joan J. pel Centre Moral Essent en Joan un home molt inquiet que necessitava estar actiu en tot moment i a causa, també, de la seva formació cristiana, va entrar a formar part de la junta del Centre Moral i fou escollit com el 17è president de l'entitat (1962-1966). Evidentment, no fou un mandat molt tranquil per a aquella junta. Les obres portades a terme havien deixat un deute força important, però van emprendre amb moltes ganes i entusiasme la tasca que tenien al davant. Van cercar diners per tot arreu i van endegar una campanya per captar nous socis. Es va adquirir una màquina de cinema, es van fer obres a la cabina del cinema i es va canviar la pantalla, entre altres reformes.

Tot això, mentre s'anaven pagant els deutes anteriors. A part d'en Joan, formaven part de la junta en Jordi Mitjà, en Salvador Fontbona, en Joan Puigduví i en Domenec Parera.

/33

|Recordant a...

Amb el president del Parlament al balcó de l'Ajuntament (1980)

En Joan i l'Heribert Barrera en la inauguració del nou aulari

En Joan i la Mercè en un convit

Un nou repte, l'alcaldia d'Arenys de Munt A les eleccions municipals de 1979 en Joan va percebre que estàvem en un moment històric i va creure convenient oferir els seus serveis per ajudar que la democràcia tornés al nostre poble. No volia quedar al marge de la constitució d'aquell nou ajuntament i del desenvolupament futur d'Arenys de Munt. Va ser escollit com a cap de llista del partit ERC i va guanyar les eleccions per majoria absoluta. La feina a fer al consistori era molt feixuga, però en Joan va saber dirigir la nau amb mà ferma. Va integrar tots els partits al govern municipal i mantingué una actitud respectuosa i de col·laboració amb tots els regidors. Si en alguna ocasió es desanimà perquè les coses no sortien com ell volia o per la manca de recursos, l'endemà hi tornava amb més intensitat i més ganes. La seva prioritat consistí a solucionar el desgavell urbanístic de la població i agilitzar la recaptació municipal. La finalització del pavelló d'esports, el nou aulari, l'adquisició d'un local per a l'Esplai de Jubilats, el nou enllumenat de la Riera, la participació ciutadana o l'ampliació del Centre Sanitari Municipal, foren algunes de les actuacions més rellevants d'aquell consistori, que sota la batuta d'en Joan i amb la col·laboració dels altres deu regidors - Sebastià Colomer, Antoni Torrent, Josep Umbert, Antoni Soler, Octavi Paituví, Josep Lloveras, Arcadi Ribas, Daniel Paituví, Elies Surroca i Carles Canals – van iniciar una nova etapa de modernització, participació ciutadana i més transparència en els afers municipals. Però on va demostrar serenitat i mà ferma va ser en l'afer de l'enderrocament de la “Cuz de los Caidos”. El poc suport de les autoritats superiors al Consistori provocà la dimissió “virtual” de l'alcalde i els regidors. En Joan J. va saber moure fils negociant amb les autoritats i va passar el tràngol de la “invasió” falangista sense massa complicacions.

Un exemple més de com de malament s'havia fet la transició democràtica i que avui en dia encara n'estem pagant les conseqüències.

El tancament de l'empresa i la jubilació L'any 1991 hagué de tancar la fàbrica i es retirà definitivament, dedicant-se a partir d'aleshores a les seves aficions predilectes. En Joan era un gran aficionat als escacs i un bon jugador. Des de la junta del Centre Moral havia impulsat i promocionat el Grup d'Escacs, participant en moltes trobades i campionats d'escacs amb altres jugadors locals, com en Daniel Paituví, en Jordi Mitjà, l'Antoni Salvà, en Domingo Parera o en Camil Roig. En Joan J. era un consumat boletaire, fins i tot s'havia aturat a buscar bolets amb “traju” i corbata en passar per un lloc que li semblava que se'n podien trobar. Aficionat al col·leccionisme, a escoltar música clàssica, a fer pessebres, a cultivar orquidàcies, a llegir tota classe de revistes, des del Readest Digest a la Codorniz i als diaris La Vanguardia i l'Avui. Era un pel presumit, ja que li agradava anar ben vestit i tenia obsessió per no quedar calb. Va tenir una moto, 2 cotxes Citroën i 3 R6 (un de blau, un de verd i un altre de color taronja).

L'any 2004 ja no estava massa bé de salut i va ingressar a la Residència Sant Martí i ens va deixar definitivament el 13 de gener del 2006. Un any més tard,va morir la seva esposa Mercè. Tant un com l'altre es van saber fer estimar per tots els vilatans/es d'Arenys de Munt i el seu record es mantindrà viu entre nosaltres per molts anys.

En Joan J. i el seu consistori van posar els fonaments per fer del nostre municipi un poble modern, preparat per afrontar els reptes del futur i al servei de les persones. En quatre anys no hi havia temps per a més. Els que van venir després tenien l'obligació de continuar en la mateixa direcció, però potser no tots han seguit el camí que en Joan els havia assenyalat.

Tant mateix no voldria acabar sense reproduir unes paraules que va pronunciar en Joan J. mentre era alcalde i que reflecteixen perfectament el seu pensament i la seva manera d'entendre la relació dels veïns i veïnes del poble : “ ............. un poble no ha de ser mai una estructura imposada per organismes oficials on la gent es vegi obligada a mantenir-se unida per força. Tot al contrari, un poble és un grup de persones i famílies instintivament agrupades en defensa dels interessos comuns ... La nostra voluntat ha de ser d'Arenyencs amb totes les conseqüències, obsessionats, si cal, però, sempre disposats a col·laborar en totes les iniciatives que tendeixin a millorar el benestar de tots plegats ...”

Elies Surroca i Campàs

/34

|El racó de l'Humanista

UN DIA BEN APROFITAT Avui pretenc passar un dels millors dies de la meva vida !

Durant la setmana he tingut la previsió de programar la gravació dels programes més interessants de tots els canals de la televisió, i avui vaig a visionar-los.

He tingut la precaució de no gravar cap programa científic, de divulgació, cultural, religiós, d'història, d'art, ni cap col·loqui ni debat sobre temes profunds o d'actualitat.

Avui no vaig a perdre el temps llegint, ni escoltant música, ni passejant, ni conversant amb ningú. Aparcaré les meves aficions i l'exercici físic. Igualment, per ara, oblidaré els exercicis del curs que estic estudiant. Avui em dedicaré de ple a gaudir de la televisió. !.

Ja que no sortiré de casa, no em dedicaré a la meu neteja personal i a la meva vestimenta. Em fico còmode al sofà i començo a visionar els diversos vídeos que he gravat.

Per començar, un programa on enganyen a la gent, abusen de la seva bona fe i els prenen el pèl.

Ara escullo un programa de nens que volen ser artistes, i en el que tracten d'imitar figures consagrades, davant la presència i mirada embadalida dels seus familiars.

Segueixo amb una telenovel·la sud-americana, a la qual estic enganxat, plena d'intrigues, infidelitats, amors, aparellaments i trencaments de parella.

A continuació, per relaxar-me més encara, un programa on els concursants han de superar tot tipus de dificultats físiques, amb contínues caigudes a l'aigua.

Continuo amb un programa de nyaps en operacions de cirurgia estètica.

Segueixo amb una pel·lícula futurista entremesclada de sexe, sang, morts, monstres, éssers deformes i fenòmens paranormals.

Em ve el cuquet de la curiositat i poso el vídeo dedicat a xafarderies de famosos. Així m'assabento del que s’opina d'aquella cantant, del que confessen els seus ex sobre les excentricitats d'un torero o de les infidelitats d'un polític.

Sense adonar-me'n ha arribat l'hora de dinar. Per no desconnectar em preparo uns entrepans i com a guarnició els missatges publicitaris que, lògicament, també tinc gravats.

Gràcies a la televisió descobreixo la colònia que té més efectes seductors i també el cotxe que més els agrada a elles. Conec aparells i formes d'aprimar i de mantenir la forma, així podré deixar les meves sessions de fúting i gimnàs. Descobreixo que col·leccionant fascicles puc aprendre anglès molt més fàcil que estudiant en un institut o residint a Londres. I, sobretot, ara quan entro en un bar ja sé el que he de demanar, o, quan vaig al súper, el que he de comprar.

La televisió també em permet conèixer els telèfons de vidents, guaridors i mags, que resoldran els meus problemes, endevinaran el meu futur i me ajudaran a ser feliç, a un mòdic preu, d'euros per minuts.

També conec els telèfons d'agències de contactes on em busquen i seleccionen la meva "mitja taronja".

He rebut diverses ofertes per participar en apostes, on puc guanyar molts diners.

Continuo amb un plat fort: un reality show de màxima audiència, on es barreja el sexe, la xafarderia, l’esnobisme i el delicte.

Empalmo amb un programa on diversos individus es tanquen i conviuen en una casa, i es van eliminant.

Després, un programa profund, en el qual s'entrevista a víctimes o als seus familiars, desgranant detalls morbosos i escabrosos, barrejats amb l'escàndol i la vulgaritat.

Ara li toca el torn a un programa on els convidats davant de tota l'audiència confessen en públic les seves desgràcies i equivocacions, narrant les seves vides i excentricitats sense cap vergonya ni objecció.

M’entra la vena romàntica i veig un dels dos convidats que van a un restaurant per intentar aparellar-se o rebutjar.

Animat amb aquest tema, segueixo amb un programa dedicat exclusivament a l'aparellament on els participants s'enamoren a ritme d’enamorament sobtat.

Segueixo amb un altre on els participants van arribant nus a una illa, per trobar parella.

I ara, fora ja de l'horari d'audiència infantil, un programa de sexe.

M'està entrant son. És una llàstima, ja que encara em queda algun vídeo per posar. Però, en fi, he de reconèixer que avui sí que ha estat un dia ben aprofitat.

Carlos Rodríguez Escriptor i Humanista.

/35

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia».

Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

7 DIES A TERRA SANTA Per a la Mireia i en Martí Conviure és possible

La nostra cultura, la nostra societat, ens agradi més o menys, hi creguem o no, està impregnada pel cristianisme (per la Religió i els seus principis, deixant de banda a l’Església, ja que cal entendre també la diferència entre la religió i la o les entitats que, se suposa, la representen). Tanmateix, a Aràbia Saudí, per exemple, la societat té les influències de l’Islam fortament arrelades. Així, quan dirigim la mirada cap a Israel ens trobem amb un curiós amalgama: un territori inhòspit, frontera entre tres continents, amb el Mediterrani per un costat i el desert per l’altre, però, alhora, també és “Terra Santa” per a les tres religions monoteistes (cristianisme, islam i judaisme, i, de fet també, de la fe bahà’í, que pretén combinar les tres amb el budisme). Jerusalem, la ciutat sagrada, és el major exponent d’aquesta barreja: hi ha el Mur de les Lamentacions per als jueus, el Sant Sepulcre per als cristians i la Cúpula de la Roca per als musulmans. A més, pel mig d’aquesta ciutat hi trobem un mur de formigó i acer que fa de frontera entre Israel i Cisjordania, prova i testimoni del conflicte araboisraelià. Coexistència de fes i conflicte constant. Pels carrers d’aquesta ciutat et trobes jueus, musulmans, cristians, ateus ... Veus àrabs que poden ser tan musulmans com cristians o agnòstics.

La barreja i diversitat és brutal.

Parafrasejant la pel·lícula de Ridley Scott: Què és més sagrat? El mur, la mesquita, el sepulcre? Qui té més dret?

Ningú. Tots el tenen per igual. L’important de Jerusalem no són les seves pedres, sinó les persones que l’habiten.

Per això resulta absurd demonitzar l’estat d’Israel per “colonitzar” territoris palestins, o condemnar Hamàs pels atacs terroristes a barris jueus. Ambdues accions són inacceptables i condemnables per igual. És absurd posicionar-te a favor de qualsevol de les dues, i menys sense conèixer la història completa d’aquesta terra i els seus conflictes, ni tampoc sense haver caminat entre la seva gent. Cal buscar l’acord i la coexistència. Conviure és possible.

Els viatges es viuen tres cops: quan els somniem, quan els vivim i quan els recordem.

Tony Marzoa

/36

|Opinió

Tal com raja LA CURIOSITAT

OPTIMITZAR ELS APARCAMENTS

Pere Marpons Colomer

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Jordi Alcàsser

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Ser curiós vol dir seguir el fil de la curiositat, diria que és una actitud davant la vida. Rere els mandats i les moltes obligacions ser curiós té a veure amb la intel·ligència. Curiosament la paraula curiositat ve del llatí curo que té la mateixa arrel que curar o tenir cura. Amb un mica de llicència diria que la curiositat/el curiós és d'aquells que més enllà de creure's el que ve de primera mà busca més enllà per saber com són les coses, que utilitza la pròpia intel·ligència, paraula que significa etimològicament llegir entre línies, inter-legere, per mirar de saber. Hi ha persones que parlen que la curiositat és mala companya i hi ha una frase feta castellana que ho testimonia :la curiosidad mató al gato, aquesta frase la deuria inventar algú que no volia desvelar algun secret incòmode. Voler saber sobre un mateix és voler saber sobre els demés perquè al final som en bona mesura en relació als demés. Algú que no es mou en el fil de la curiositat potser viurà en la comoditat però serà avorrit. En les dictadures la curiositat està penada, ja que tot i tothom ha de seguir un mateix camí, el marcat pel dictador. Llavors en una societat sana i democràtica s'educarà els fills i els alumnes en la curiositat sense imposar dogmes innecessaris que molt sovint busquen protegir el que ja està establert. La curiositat demana de pensament, de lligar caps, de llegir, d'investigar i darrera la curiositat pot venir l'interès i la dedicació. Penso que una vida dedicada a alguna cosa comença amb el cuquet de la curiositat. En el meu cas em dedico a la psicoanàlisi perquè als dotze o tretze anys una amiga em va regalar un llibre de Freud La interpretació dels somnis i llegint-lo em va picar la curiositat, van aparèixer més preguntes.

A partir d'aquí una cosa va portar a l'altra.

Amb les obres d’urbanització superficial de la Riera s’han perdut la majoria d’aparcaments que abans teníem. Entre escocells, passeres i zones reservades potser n’ha quedat 1 de cada 4 i se’n han perdut 3.

El gener de 2015, abans de començar les obres d’urbanització, de l’entrada del poble fins al Panagall, només a 2 cotxes entre arbre i arbre, i a vegades n’eren 3, hi havia més de 200 aparcaments lliures. Ara en queden uns 55, 35 per la banda dreta pujant i 20 per l’esquerra més o menys. A part dels serveis de càrrega i descàrrega, policia, minusvàlids i farmàcia, uns 15, que ja hi estan bé.

Una manera de facilitar l’aparcament és que els 20 de la banda esquerra siguin d’aparcament exprés de 15 minuts.

20 x 4 son 80 en una hora, més 35 de la dreta serien 115, el doble que ara. Una altra opció és que en tota la riera siguin de mitja hora, doblant la capacitat actual. I no s’hi val només canviar l’hora del rellotge, sinó el cotxe de lloc.

El que hem de demanar és que tothom que treballa a la riera o gaudeix de les terrasses, i els veïns també, deixin el cotxe a l’aparcament del Bellsolell, facilitant la mobilitat. I a la llarga en aquest terreny i a Can Globus es poden fer aparcaments de varis pisos en pocs metres quadrats, i problema resolt per sempre.

Fa uns 10 anys destacats membres de l’equip de govern de llavors van llençar la idea de fer una aparcament subterrani a la plaça de l’Església, i ara s’insinua de nou.

Em sembla un disbarat. Arenys de Munt té més de 1.100 anys i a la placeta hi havia un cementiri. En el subsòl de la plaça poden haver-hi construccions antigues i també restes humanes. Què farem llavors? Tapar-ho de pressa com si no haguéssim vist res o intentar catalogar-les? Un procés llarg i molest que pot durar anys, com hem vist en altres llocs, i mentrestant un esvoranc enorme a la plaça, posant en perill els fonaments de l’església i les cases. No sembla massa assenyat quan tenim altres llocs, entre ells la Plaça de Catalunya amb terra de sorra, per fer més aparcaments. És qüestió de SENTIT COMÚ.

/37

|Opinió

/38

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Un dia d'aquests vaig sentir la paraula “Guilla” i encara que era una béstia de bosc, que no sé si encara existeix, em ve a la memòria una feina que feien el minaires, que a més de mines i pous, per captar aigua del subsòl per regar els camps que no tenien aigua o en tenien poca, principalment en temps de sequera, es dedicaven a anar a treure “GUILLES” de les mines d’aigua del poble i dels voltants.

Jo quan era nano pensava: “què hi van a fer les guilles a les mines, que són a sota terra?”, però després em vaig assabentar que eren arrels del arbres que, quan no tenien prou humitat, per no morir-se assecades, les seves arrels la buscaven a les conduccions que portaven i perdien aigua a les masies. Hi penetraven fins que les tapaven i no sortia aigua i els minaires les tenien de treure, per això en deien “anar a treure la Guilla”.

Això ve a compte per una experiència que vaig tenir quan era a l'Ajuntament, els anys 1991-95, i que se m’assignà la regidoria de Medi Ambient, era la primera vegada que es va crear aquest regidoria al poble. Alhora acabava de sortir un llibre, escrit pels joves Carles Fonfria, Marc Oller i Josep Lluís Rodríguez, assessorats per en Francesc Forn, que titularen “Les fonts naturals d'Arenys de Munt”, 1992.

Veient l'estat en què es trobaven algunes fonts pràcticament en camins de muntanya, vaig proposar als caminants, representats per l'Octavi Paituví i col·laboradors voluntaris, arreglar-ne alguna, de manera que l'Ajuntament pagaria el material, i immediatament s'oferiren voluntàriament l'Arcadi Roca, paleta, en Pere Vila, paleta, en Gerónimo Sánchez , minaire, l'Octavi i amb la col·laboració que poguessin fer els escoltes, però com que ells sortien els dissabtes i diumenges, no sabien si podrien ajudar-nos gaire.

Començaren per la “Font de l'Aigua Roja”, que era la més pròxima i de pas per anar al Corredor

De tota manera amb el Jeep de l'Ajuntament i amb en “Serena” ajudant-nos, després d'haver demanat permís a l'amo d'aquelles terres, que en aquell temps eren del Sr. Cortada de Sant Celoni. El senyor Cortada era el que tenia la línia d'autobús de Sant Celoni a Arenys de Mar, que baixava i pujava els dimecres, matí i tarda, perquè era el dia de Mercat a San Celoni, de fet també hi anava gent d'Arenys de Munt i de Mar. Després a l'estiu i portava gent de Sant Celoni a la platja d'Arenys.

Un cop al peu de la Font Roja veiérem que estava en molt mal estat, però ens posàrem a treballar cada u en allò que podia fer, però la principal feina fou la dels paletes, que hagueren de fer tota la pica de nou, ja que l'aigua vessava cap al camí i quedava ple d'herbes i fulles podrides. Perquè l'aigua no es vessés al terra posàrem per sota el camí un tub de PVC que desembocava al torrent.

D'aquí ve la meva experiència amb la “GUILLA”.

Però resulta que el tub era curt i faltaven un parell de metres per arribar a la riba, per això h i afegírem un tros de tub més ample, i quedà arreglat.

Al cap d'un any més o menys em digueren que l'aigua vessava de la pica a terra i no sortia per la canonada, buscàrem on era la causa i veiérem la guilla, això és, les arrels de les plantes i arbustos dels voltants, que són molt fines, s'esmunyien per l'espai que no ajustaven els dos tubs i formaven una espècie de pilota d'arrels, que no deixava passar l'aigua, amb en Serena descolgàrem el tub, vam treure la guilla d'arrels i miràrem d'ajustar els tubs al màxim i ho tornàrem a tapar.

Al cap d'un temps férem el mateix amb la “Font de l'Aulet” que està més elevada, al camí que va de ca l’Arquer a la “Plana de les Bruixes” i no es gaire humida, s'arreglà el banc on faltaven pedres com també a la façana es posà una placa amb el nom, igual que a la Font Roja, i quedà molt ben arreglada.

Quan demanàrem permís al Sr. Framis per arreglar la “Font de la Milans“, que es propietat d'ell, ens digué que l'hi donéssim la placa que ja ho arreglaria i la posaria ell mateix.

Miquel Hugas

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

OFICIS I FEINES DELS NOSTRES AVIS I BESAVIS. “GUILLES”

|Opinió

DEL SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D’AMÈRICA AL SIMPOSI SOBRE LA HISTÒRIA CENSURADA DE CATALUNYA Aquest escrit és del parlament que en Jordi Bilbeny va pronunciar a la presentació del 15è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica, realitzat el novembre del 2015, a Arenys de Munt, on s’han fet tots els simposis, des del primer el 2001. Tot celebrant el 15è aniversari es va fer un reconeixement a tots els qui ho han fet possible i hi han col·laborat. Esdeveniment que es continua celebrant al nostre poble, enguany en la seva divuitena edició, ara Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya.

En Jordi explicà que al simposi es tractava de presentar a tothom les troballes sobre “un fet tan manipulat com tergiversat com la descoberta d’Amèrica i la biografia de Colom”. Al llarg dels simposis anuals es van aportar les dades aconseguides i comprovables que permeten fer comprendre que “En Colom era un noble català de Barcelona, home d’estat cultíssim i navegant experimentadíssim, que havia estat substituït premeditadament per un plebeu analfabet genovès, que mai no havia navegat”.

En Jordi afegeix: Volíem demostrar que el mateix que la censura d’estat li havia fet a En Colom, ho havia fet a la resta de mariners. I, encara: que s’havia desvinculat el port real de sortida de la primera expedició, a Pals, i s’havia dut a Palos, en un lloc remot i perdut on mai no hi havia hagut cap tradició marinera ni científica, ni mai no havia tingut cap mena de relleu.

Era l’any 2000. Jo acabava d’arribar a Arenys de Munt i vivia a la Riera i llavors fèiem aquells primers simposis a Can Borrell, una masia que l’Ajuntament acabava de recuperar i restaurar i li volia donar nous usos. Un d’aquells primers usos, doncs, va ser el nostre Simposi.

L’any 2000 encara no havíem creat l’Institut Nova Història i aquelles primeres trobades van ser impulsades per la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, que presidia En Carles Camp.

Però també a l’any 2000 l’Andreu Majó era el batlle del municipi i En Miquel Verdura el regidor de cultura. Ambdós van acollir amb entusiasme la trobada, la van presidir, agombolar i ens van donar tot el suport que s’hi podia donar. I, així, d’aquelles tres primeres convocatòries, celebrades a Can Borrell, hi ha dos llibrets –mercès a la iniciativa de l’Ajuntament– que acullen el contingut de les ponències que s’hi van materialitzar. No podíem començar amb més força i amb la voluntat més decidida que fent arribar a la ciutadania tot allò que exposàvem. El meu agraïment més sincer i profund a En Miquel Verdura i a l’Andreu Majó per haver cregut en nosaltres, quan tothom en feia escarni, i per haver construït els fonaments d’aquest simposi amb serenor, recursos i una gran dosi de convicció.

He de dir també que un dels records que tinc d’aquells primers anys és el poc nombre d’assistents que hi venia. Primerament, el poc nombre de ponents: durant els primers quatre anys, només n’érem sis; i, segonament, el poc nombre de públic.

Recordo que, als matins a Can Borrell, no passàvem d’una quinzena, mentre que a les tardes, sobretot a la recta final, la situació esdevenia exultant i altament emotiva perquè depassàvem la trentena!

En arribar al 5è Simposi, vam decidir canviar el format i convidar tothom que tingués quelcom a dir-hi. Vam passar, així, de 6 a 13 ponents, sense comptar l’Eugeni Casanova ni la Pilar Rahola, que l’obrien i el tancaven. De mica en mica vam anar eixamplant la franja de convidats, si bé estrenyent cada cop més el temps d’intervenció fins arribar a l’edició d’enguany, en què som 39 ponents, En Damià del Clot i la Muriel Casals, que, com ja ve sent tradicional, inauguren i conclouen el simposi. I, conformement, en els darrers simposis hem anat incorporant nous elements i temes d’estudi més enllà d’En Colom i dels primers temps colonials, més enllà de Pals. Ara parlem d’història d’Amèrica, però també de qualsevol altre àmbit del nostre passat, sigui colombí o no. .../...

/39

|Opinió .../...

Parlem de literatura, especialment del Segle d’Or castellà, una gran part del qual, a parer nostre, el formen obres i autors catalans degudament traduïts al castellà amb el nom desfigurat. Parlem d’art, de ciència nàutica i de ciència en general. Parlem del Renaixement italià i de la importància que hi vam tenir els catalans quan Itàlia era un cúmul de regnes i estats o bé governants per catalans (com Sardenya, Sicília, Nàpols o Roma) o sota la seva influència directa (com Milà, Ferrara, Màntua o Urbino). Parlem de cuina, d’ornitologia, d’indumentària, d’heràldica, de vexil·lologia, de cosmografia, d’armament, d’enginyeria, de pintura, de comerç, de dret, de toponímia, de lèxic, d’antropologia, de llibres diversíssims, de filosofia, i en aquest simposi, per primer cop, influït per l’aparició del meu llibre sobre La Sardana i la Religió de les Bruixes, també hi haurà una ponència sobre espais arcaics de culte.

Com veieu, després de quinze anys i quinze simposis, hem tancat un cicle. I el que volem obrir a partir d’aquí ja no durà el nom que ens ha acompanyat fins avui, sinó un altre en què s’hi relacionin els mots Catalunya, història i censura i on ja hi càpiga qualsevol estudi del nostre passat poc o gens conegut, però digne de fer conèixer.

Després dels 8 anys de l’Andreu Majó, acompanyat en sengles legislatures, primer d’En Miquel Verdura i tot seguit de la Núria Fontbona, van venir els quatre d’En Carles Móra, amb la Golly Rectoret; després, els dos d’En Josep Manel Ximenis i la Jèssica Flores i, finalment, els tres darrers, inclòs aquest que ara inaugurem, amb En Joan Rabasseda i la Tònia Vila. A tots ells, moltíssimes gràcies pel seu suport, el seu coratge, el seu compromís, la seva generositat i la seva bona gestió. Sense ells no hauríem arribat fins aquí. O no hi hauríem arribat, almenys, a Arenys de Munt. Gràcies a tots per ser-hi.

També vull donar les gràcies als més de cent investigadors que han passat any rere any, pel nostre simposi i l’han dotat de contingut, de vida, d’entusiasme, de companyonia, d’amistat sincera.

/40

Com als membres del Patronat de l'Institut Nova Història, que també m'han acompanyat en els últims anys en les tasques organitzatives i de difusió: l'Albert Codinas, En Josep M. Orteu, la Pilar Montoliu i En Jordi Berenguer. Sense oblidar la immensa tasca de filmació de totes les ponències, primer d'En Jordi Mas i, després, d'En Lluís Batlle, així com la missió d'En Manel Capdevila de fer que tots els ponents puguin exposar les seves imatges i que els documentals es visualitzin nítidament i tinguin un so òptim.

No voldria deixar d’agrair la feina silenciosa i anònima d’en Francesc Cassà i d’en Joan Lloret que fins fa molt poc dissenyaven els cartells, compaginaven els programes de mà, en feien fotocòpies, preparaven la sala i solucionaven qualsevol problema tècnic o humà que ens pogués sorgir. Ells també han fet que el simposi fos una realitat en funcionament. A ells, en aquest dos darrers anys cal afegir-hi la feina d’En Josep Sànchez i En Carles Torres, sense la qual els cartells i els programes de mà tindrien una cara molt diferent. Així com la feina efectiva de l'Enric Riba, de cercar (i trobar) anunciants pel cartell i el programa de mà. I la tasca impagable de difusió que Ràdio Arenys de Mar, a través d’En Josep M. Cano, Ràdio Arenys de Munt, per mitjà de l’Elena Cots, i del Batec, sota el pòndol efectiu i proper d'En Baldomer Torrent, han dut a terme amb il·lusió i professionalitat, esdevenint un exemple arreu del país, que lamentablement no s’ha seguit. Com a colofó, deixeu-me que faci un esment especial a En Joan Serramià, que és qui ha dissenyat el “Guardó Nova Història” que cada any atorguem a algú en reconeixement de la seva tasca d’estudi, suport o difusió de la nostra història o de les nostres pròpies recerques i que, també durant força anys ha dissenyat i construït els regals que donem a tots els participants. Gràcies, finalment, també a En Pep Pascual, per regalar-nos els esmorzars i els berenars i muntar les sempre delicioses «Setmanes de Cuina Americana» al seu ara desaparegut i entranyable restaurant Triclinium. I a En Jaume Rossell i als amics de l'Ateneu Independentista, sense els quals aquests .../...

|Opinió .../... darrers anys no hauríem tingut la impagable paella d'arròs que ens ofereixen per dinar.

El coneixement és apassionant, motivador, expansiu, regenerador. Molt cert. Però només amb coneixements i dades empíriques tot plegat hauria estat fred i avorridíssim. Els investigadors i el públic fidel que sempre ens heu acompanyat heu estat l’autèntic escalf d’uns novembres de vegades més gèlids del que tocava i d’un país més confús i desorientat del que ens mereixíem.

Dic això, ja per acabar, perquè, així com els nostres simposis són un referent en la recerca històrica i en la transformació del pensament sobre el nostre passat i constitueixen un far que escampa claror arreu del país, també Arenys de Munt va ser la seu de la primera consulta per la independència, que va aconseguir que arreu de Catalunya la gent perdés la por i s’organitzés per tirar-ne endavant moltes d’altres, i que, de retop, hi hagués una autèntica revolució del pensament polític. Gràcies a aquella primera consulta, hem enterrat l’autonomisme i el futur d’un país en llibertat guia i il·lumina les nostres passes i les nostres accions. I tot surt d’Arenys de Munt. L’Arenys de Munt de les vinyes amables, dels turons suaus, de la riera viva i indomable (que finalment han asfaltat); l’Arenys de Munt de les puntaires inquietes, de les cireres úniques, dels dansaires innovadors i valents, dels comerciants perseverants, dels esportistes i dels músics sorprenents, dels rials misteriosos, dels polítics agosarats i audaços; l’Arenys de Munt de poble assenyadament indòmit i transformador, acollidor, generós i vital. I valent.

Jordi Bilbeny

nordalaB ereP | aifargotoF

Quan vam començar els simposis l’autonomisme era la més gran de les nostres aspiracions polítiques i col·lectives i, fins i tot, l’independentisme parlamentari (perquè n’hi havia també al defora del Parlament) participava de l’estructura de l’estat espanyol i votava en contra del fet que el Parlament tirés endavant un referèndum per la independència.

Gràcies, doncs, a Arenys de Munt, per ser on és, per ser com és, pel seu suport infinit i per fer possible el nostre somni: el polític i ara, de mica en mica, de simposi en simposi, el somni cultural. El somni de fer que recuperar el passat deixi de ser només un somni i esdevingui finalment una realitat.

Gràcies a tots. Moltes gràcies per tot.

Assistents al 2n Simposi. Can Borrell, 2002

/41

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta seccio reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.

El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bustia».

Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies.

Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Conxa Pérez

DONAVIVA LA MILICIANA Acostant-se un nou 25 de novembre, escriurem sobre la miliciana Conxa Pérez.

Abans d'agafar el fusell per anar al front, la Conxa ja havia viscut moltes batalles. Al carrer per encendre la revolució, a la feina per defensar les condicions de treball, fins i tot a casa, per reivindicar una relació més igualitària entre els homes i les dones de la família.

La Conxa havia mamat anarquisme, revolució, justícia social.

El seu pare, l'obrer fonedor Joan Pérez, era un militant de primera hora de la CNT, que es va instal·lar al barri de les Corts de Barcelona. Allà va néixer el 1915 la Conxa, era la tercera filla. La mare va morir poc després de tuberculosi i el pare es va casar amb la seva cunyada, en qui va tenir tres filles més. Malgrat la desgràcia, la Conxa i els seus germans van créixer feliços i estimats. Era una casa de gent treballadora. La situació econòmica de la família era molt difícil i quan va fer tretze anys va començar a treballar. Primer com aprenenta en una fàbrica de gèneres de punt i després en un taller on feien sobres de paper. Quan era allà va ser quan es va proclamar la República. Va viure amb intensitat aquells temps convulsos de lluita i esperança, amb l'objectiu irrenunciable de treballar per a la transformació social. Quan sortia de la feina corria a reunir-se amb els companys de l'ateneu Faros, on llegien Marx, Bakunin, Engels ... Ella, que no havia fet ni un curs sencer a l'escola de Primària, va participar amb entusiasme en aquells debats i va estudiar amb afany.

Del front va anar a la Maternitat a treballar amb nens petits.

Les monges havien fugit el primer dia de la guerra deixant-hi les criatures.

Però allò no estava fet per a ella. Quan al febrer van venir de permís els seus amics del front, va decidir reenganxar-s'hi. Va haver de deixar el campament al cap de només dos mesos per culpa de la sarna. Quan es va recuperar, tot havia canviat: el procés de militarització iniciat la tardor del 36 s'estava completant, això incloïa l'expulsió de les dones com a combatents del front.

Si les milicianes havien estat un motiu d'orgull del país els primers mesos de guerra, més tard van viure una campanya intensa de desacreditació. Per a la Conxa, aquest atac a la igualtat de gèneres va ser molt amarg.

El desembre de 1938 es va exiliar i va acabar passant gairebé un any al camp d'Argelers. Veient que no la buscaven, va decidir tornar a casa. Un dia es va trobar un antic company de militància, en Maurici Palau. Plegats van compartir la vida.

LA CONXA VA MORIR EL 2014 Donaviva, Som al 1r pis de Can Borrell, els dilluns de 6 a 2/4 de 8 de la tarda.

El nostre e-mail és: donaviva_arenysdemunt@hotmail.com Telèfon: 678 795 625

/42

|La bústia

Associació de Puntaires d'Arenys de Munt NOVEMBRE, FESTA MAJOR PUNTAIRE El mes de novembre és un mes notable per als vilatans d’Arenys (Sant Martí d’Arenys): és el mes de la nostra Festa Major, és el mes de retornar a les arrels i les tradicions que venen de lluny per festejar els nostres costums familiars i per solidaritzar-nos amb tots els arenyencs, especialment amb totes les puntaires que conserven una artesania tan nostra com són les puntes de coixí.

El mes de novembre és el mes que els vius recordem els nostres estimats avantpassats i que els honorem cada any amb invocació de Tots els Sants. El mes de novembre també és el mes de celebrar Santa Cecília, patrona dels músics, i la Festa Major del veïnat dels nostres convilatans arenyencs de Torrentbò. El mes de novembre és el mes de tornar a tastar les pomes farcides, el nostre famós “relleno” de Festa Major, cuinades amb delicadesa amb bons productes i amb paciència.

puntaire Mª Rosa Bigorra, que va fer les punyetes, i la puntaire Mª Rosa Umbert, que va elaborar la punta dels acabats, conjuntament amb les col·laboradores, les senyores Mari Troyano (cosidora - modista), la Margarida Colomer (brodadora i muntatge) i la patronista Gloria Bilbeny (patrons).

I el mes de novembre també és el mes per reivindicar més suport per a les nostres puntaires i per donar la direcció adequada per disposar d’un espai viu per exposar el patrimoni artístic de les puntaires que han col·laborat a conjugar un reconeixement i una tradició que representa la idiosincràsia d’un poble treballador, com sempre ha estat Arenys de Munt.

L’Associació de Puntaires us desitgem una molt bona Festa Major i un mes de novembre ple de puntes i de salut per seguir compartint amb totes l’artesania de l’art de les randes i un poble que vol continuar sent el poble: “Arenys de Munt vila catalana de puntaires”.

La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

El mes de novembre de l’any 2015 també és el mes en que l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt vam completar l’elaboració de l’alba de puntes de coixí per a la nostra Parròquia, per ser estrenada el dia de la Festa Major de Sant Martí. Un projecte comú de les puntaires senyores Maria Dolors García, Montse Casademunt, Lola Rosquellas, Manolita Roldán, Adelina Oliver, Maria Buch, Isabel Ballesta, Reyes Caixas, Maria Castañé, Fina Alsina, Ramona Missé, Montse Majó, Maria Fernández, Mª Teresa Sarlat, Roser Comas, Dolors Busquets, Carme González, Anna Cantallops, Maria Roig, Teresa Crusat i la

/43

|La bústia

Partit Demòcrata

Ins. Domènec Perramon

CAFÈ AMB EL CANDIDAT

EL CANVI A L'INSTITUT

Per saber què li convé a una persona o col·lectiu hom l’ha de conèixer. Com aquell metge que vol ajudar el pacient i li fa un reconeixement, en treu un diagnòstic i estableix un protocol a seguir.

Som dues alumnes de 1r C de l’Institut Domènec Perramon i us volem explicar la nostra opinió del primer mes a l’institut.

El que més ens ha agradat ha estat la manera de treballar al centre: en grup cooperatiu. Ja hem fet bastants treballs!

També ens ha agradat el projecte de Hogwarts que fa poc hem començat al TIL (la classe de català i castellà que es fa de manera integral).

El que ens ha agradat menys ha estat haver-nos de despertar a les 7 del matí per ser allà a les 8. És molt pesat!

El que més trobem a faltar són els amics, alguns professors i tenir els llibres dins la classe ja que així no te’ls deixaves gairebé mai.

L’institut és molt diferent a l’escola. Allà no canviàvem tant d’aula i a l’institut tenim l’aula de tutoria, on passem moltes hores, també anem a l’aula de música, a la de plàstica, al taller de tecnologia, al laboratori de ciències i al gimnàs. I quan tenim matèria optativa ens repartim entre sis espais.

A l’escola quasi sempre fèiem classe amb el nostre tutor i a l’institut només el tenim en la seva assignatura i en tutoria.

A l’escola fèiem quatre hores i mitja de classe i 30min de pati i a l’institut fem 6 hores de classe i 40 minuts de pati.

Algunes coses que hem deixat de pensar nosaltres és que quatre hores i mitja de classe és molt. Ara per nosaltres quatre hores i mitja de classe no és res!

De la mateixa manera només podem “servir, atendre, tenir cura de, estar per...” Arenys de Munt si voltem pel poble, si preguntem i dialoguem amb els nostres convilatans. Parlem de botiguers i comerciants, d’industrials i emprenedors, de persones que pertanyen a associacions i entitats, de mestresses de casa i jubilats, d’estudiants, de gent que practica l’esport o pinta o fa puntes o investiga i escriu...

Afortunadament el teixit social del nostre poble és enorme. Arenys de Munt és inquiet i actiu; un dels que més. I el que sol esperar qualsevol és que els representants polítics de les arenyenques i arenyencs, servidors i amatents a les necessitats de les persones, cerquin el diàleg, preguntin i demanin consell i, fins i tot, crítica constructiva, a les persones que tenim la sort de pertànyer, de viure, a Arenys de Munt.

I per acomplir aquesta fita des del Partit Demòcrata d’Arenys de Munt iniciem la segona temporada del cafè demòcrata o cafè amb el candidat. És per aquest motiu que posem el whatsapp 694 424 229 a disposició de tots els vilatans que vulguin fer un cafè amb el candidat Lluís Campasol i transmetre les seves inquietuds, queixes, suggeriments o propostes per fer un Arenys de Munt millor.

Envia ara mateix un whatsapp i queda per fer un cafè amb en Lluís!

Gisela Sànchez i Nerea Castro

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

/44

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Us desitgem molt bona Festa Major!!!

|La bústia

TARDOR CALENTA (II) Ja ha passat la primera successió de fets recordant allò que no havia d’haver passat fa tot just un any, tant les càrregues policials com el (no) referèndum i la posterior vaga que va mig-paral·litzar el país, i el prucés continua la seva marxa al no res.

Ja no tenen la paret de frontó amb la qual inflaven les ànsies de tapar amb l’estelada les misèries de Catalunya (educació, sanitat, infraestructures). Mentre des de Madrid arriben propostes REALS de diàleg i mesures de desinflamació, deixant de banda el tema judicial (on MAI havia d’haver arribat la situació i on els secessionistes sempre acudeixen per justificar-se), des de Barcelona els polítics del prucés van deixant anar les seves perles evidenciant els despropòsits de tot plegat. I, mentrestant, el poble esperant, i esperant, i esperant ...

I esperant veiem com a la nostra vila, de nou, el temps d’espera per ser atès a Serveis Socials s’ha incrementat a un mes. I com les partides pressupostàries destinades a l’atenció als més desfavorits no són prioritàries per un govern “d’esquerres”. Entenem que institucions com el nostre estimat Centre Moral necessiti injeccions de diners públics per subsistir. Però també entenem que d’altres com el Banc d’Aliments o Voluntaris també necessitin d’aquestes subvencions per tirar endavant els seus projectes. I a aquests no se’ls tracta d’igual manera.

Des del PSC el poble és molt important, però primer SÓN LES PERSONES. I de mica en mica hem arribat al mes de novembre veient com hem superat la barrera dels nou-mil habitants i com la marxa popular continua amb bona salut i, com no !!!, arribem a la nostra Festa Major de la qual, a data d’avui (21 d’octubre), encara desconeixem el seu contingut.

Des d’aquestes línies volem felicitar-vos per la Festa Major i que Sant Martí de Tours, el nostre patró, ens protegeixi i ens doni forces per seguir ajudant els més desvalguts.

PSC Arenys de Munt

ANC Arenys de Munt NOVEMBRE. FALTA UNITAT POLÍTICA. I BONA FESTA MAJOR Tots els dilluns continuem trobant-nos a plaça. És el nostre petit gra de sorra per no deixar en l’oblit els presos polítics i els exiliats. Aquest passat octubre hem celebrat un aniversari que mai s’hauria de celebrar. Els Jordis, aquests companys de pau, ja fa un any que els han separat de les seves famílies. Per no fer res estan tancats. Estem a l’espera de judici, i no volem penes menors, la (in)justícia espanyola té una oportunitat única per fer un rentat de cara cap a tot el món, que està posant en dubte la seva imparcialitat.

Només s’acceptarà la innocència.

No cal dir que els Jordis van ser peça clau l’any passat per triomfar, per fer tot el que vam fer. Liderant l’ANC i Òmnium van aconseguir que tots, poble i polítics, tinguéssim un camí cap a la República sobradament marcat de no violència i determinació. Amb els Jordis i polítics a la presó la por ens està vencent. Falta determinació, però sobretot falta unitat. Què tal si ens deixem de matisos? És clar que la diferència de partits enriqueix la societat democràtica, però ara hi ha una prioritat per sobre de tot: FER REPÚBLICA! Els vostres líders també estan a la presó o a l’exili, però des de fora sembla que no hi hagi tanta presa com la que mostra el poble. El poble només té una paraula a la boca: Independència. Els polítics: retòrica.

El govern espanyol no traurà els polítics de la presó, ans el contrari, sembla que vulguin llençar la clau de la garjola al riu. Tenim una altra solució, i vosaltres, polítics, la sabeu: la República Catalana. Si la fem efectiva tindrem la clau de les presons i les barreres de la frontera perquè els empresonats i exiliats tornin a fer el què feien: política d’unitat per Catalunya.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA. LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS. GLÒRIA SANT MARTÍ Arenys de Munt per la Independència

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

PSC Arenys de Munt

/45

|La bústia

Banc de Sang i Teixits CAMPANYA DEL BANC DE SANG I TEIXITS Diumenge 2 de desembre, 10 a 2h matí/migdia Dilluns 3, de 5h a 9h tarda/vespre A la SALA MUNICIPAL

quirúrgiques, pels tractaments oncològics, pels transplantaments, en casos d’accidents greus.

Recordeu que en venir a donar sang CAL PORTAT UN DOCUMENT PERSONAL OFICIAL. Trobareu més informació a: donarsang.gencat.cat Ramona Planas, Delegada del Banc de Sang i Teixits

En aquest Batec avancem la informació de la campanya de desembre perquè serà a l’inici del mes.

Preneu-ne nota ala vostra agenda personal!

Un agraïment ben sincer a la nostra convilatana, la Sra Manoli Gragera.

Només feia sis mesos que s’havia apuntat com a DONANT DE MEDUL·LA i, a finals del setembre passat ja li fan fer l’extracció de medul·la, ja que una dona jove d’uns 35 anys d’Alemanya, en estat terminal, ho necessitava per poder salvar-li la vida. Després de l’extracció, l’endemà, amb avió viatjava el líquid tan apreciat. Feliç i contenta, perquè és difícil trobar amb qui puguis ser compatible, de fet, una amiga seva és donant des de fa 22 anys i encara no ha estat possible la seva donació a algú compatible amb ella.

Quina il·lusió poder donar!

Gràcies, de veritat, gràcies a tots els donants tan fidels durant tants anys i gràcies a tots els nous donants, als qui ho són per primera vegada. Sí, gràcies!

Moltes gràcies a tots els qui comenceu a donar sang de ben joves. El passat 10 de setembre 4 amigues juntes van venir a fer la seva primera donació, acabaven de complir els 18 anys! Emma, Daniela, Paula i Gemma, gràcies! No canvieu mai, seguiu així i feu que cada vegada sigueu més colla fent pinya. Gràcies por tanta solidaritat, per donar tanta vida!

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

/46

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

I acabo agraint la seva col·laboració al Batec, als Voluntaris per Arenys de Munt, a l’Ajuntament, a la Policia Local i sobretot a tots els donants, sense ells no seria possible la vida per tanta gent. La sang fa falta, molta, sempre! Fa falta per a les intervencions

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

L'ENDEVINALLA DEL MES Quin és l'animal que pot aguantar el doble del seu pes?

LES SOLUCIONS

Endevinalla de l'octubre: la tortuga

FELICITATS! Nenes i nens que fan anys aquest mes: CEBRIÀ GÁLVEZ HERRERO, 8 anys

ARNAU Ma GRILLÓ VALLS, 9 anys

PEDRO MORALES NOGUERA, 12 anys

GAEL MAIMÍ OJEDA, 14 anys

CEBRIÀ GÁLVEZ HERRERO, 8 anys

JANA ROIG ALSINA, 14 anys

PEDRO MORALES, 12 anys

ARIADNA BADIA RUIZ, 12 anys

GUILLEM NAVARRO ROCA, 6 anys

JÚLIA CANO VILARÓ, 10 anys

ALEIX RIOS PAITUVÍ, 8 anys

ARNAU DE LA IGLESIA SANTOLAYA, 3 anys.

MARCEL COSTA DOMINGO, 9 anys

ARNAU VERNIS SANZ, 12 anys.

Si vols que et felicitem pel teu aniversari, fes-nos arribar a centre&centremoral.cat el teu nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/47

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

L'espectacular victòria del Barça Madrid del 28 d'octubre es va viure i celebrar a la Sala Gran del Centre gràcies a la implicació de la Penya Barcelonista d'Arenys de Munt que amb el desig d'aconseguir diners per ajudar a finançar les obres de reforma del Centre van organitzar aquesta vetllada que va acabar amb l'alegria del 5-1.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes