BATEC 446 gener 2025

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

ARRIBA LA COMÈDIA “BERTA I MARIÀ pàg 06

CRÒNICA DE L’ÚLTIM PLE DE L’ANY pàg 08 Exclusive interview with Ses Majestats arriben el 5 de gener a la Riera de Sobirans a les 18:00 de la tarda, i baixaran amb tota la comitiva reial fins a arribar a plaça de l’Església.

pag. 03

Manila's Rising Sun

NIT DE NAPS I COLS, TRADICIÓ ARENYENCA pàg 16

GENER 2025 / núm. 446

RAU RAU: HANSEL I GRETEL. TOT ESPERANT EL TREN pàg 05

ARRIBEN ELS REIS MAGS

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 08/ D'Arenys, casa de la vila 15/ D'Arenys, gent i societat

18/ D'Arenys, esports 20/ De la Parròquia

03

04

23/ Del temps 25/ Paisatges poètics 25/ Biblioteca 26/ El llibre del mes 27/ Calendari 28/ Cartellera 29/ Recordant a... 32/ El racó de l'humanista

05

06

33/ Opinió 34/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

12

24

DL B 2608-1994 DL B 2608-1994 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 +34 684 580 661 @elcentre_arenysdemunt @AdmCentre centre@centremoral.cat batec@centremoral.cat www.centrearenysdemunt.cat

Equip | Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Jordi Torrent Cruañas | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

Horari secretaria: de dimarts a divendres de 17h a 19h

|Del Centre

EDITORIAL UN NOU ANY CARREGAT D'ESPECTACLES Abans de tot, molt Bon Any Nou! Sempre, a l'encetar el calendari, oferim els nostres més nobles desitjos de felicitat i bons propòsits. I enguany, amb més motiu ja que volem que sigui l'any de l'acabament de les obres de la Sala Corrioles. Disposarem finalment d'un bon espai per a espectacles, complint plenament amb les normatives vigents. Serà també un any de propostes culturals apassionants: la màgia d'en Joaquín Matas, el nou espectacle de Sim Salabim, la veu d'en Vicenç Herrero, la sortida a Barcelona per veure "Mar i Cel", a més de les estrenes del Cicle Gaudí i Cinexics de cinema, teatre de Sant Josep... un no parar! Al Batec anterior vam anunciar que el dia de Nadal al vespre, presentariem l'espectacle "PESSICS DE L'ESTEL - NADAL AL CENTRE". Era una idea nova, bonica i engrescadora, on molts artistes vinculats a les diferents seccions de la casa s'uníen per a celebrar a través de la música, la poesia, el teatre, la fotografia i la dansa, l'espectacle del Nadal. Però finalment no el vam poder estrenar. Ens va mancar temps en la preparació i assaig dels diferents elements que el componien i se'ns va tirar al damunt l'arrencada de les obres d'acondicionament de la Sala Corrioles. I la decisió, trista però valenta, va ser finalment la de no oferir un espectacle a mig cuinar. Volem que els socis del Centre sempre gaudeixin d'espectacles de la màxima qualitat. Agraïm l'esforç i la il·lusió de tothom qui ja havia començat a posar-hi idees i esforç, i sobretot, la vostra comprensió davant d'aquesta decisió. Però ens guardem aquestes idees per al Nadal del 2025!

CAVALCADA DELS REIS MAGS D’ORIENT, DIUMENGE 5 DE GENER A PARTIR DE LES 18H. Benvolgudes i benvolguts Ens plau comunicar-nos que S.S.M.M. els Reis d'Orient estan fent camí per arribar com cada any en el nostre poble, Arenys de Munt. Com és tradicional, des del grup de carrossaires del Centre Moral, organitzem la rebuda d'en Melcior, en Gaspar i en Baltasar. Ses Majestats arriben a la Riera de Sobirans a les 18:00 de la tarda, i baixaran amb tota la comitiva reial fins a arribar a plaça de l’Església. Al llarg de tot el recorregut els infants podran veure les carrosses dels tres reis d’orient i tots els patges que els acompanyen. Estigueu ben atents que aquest any la rua ve amb sorpreses i novetats! Esperem veure-us a tots i totes il·luminant el camí de baixada per la riera, i sobretot, el que ens fa ser especials aquí Arenys de Munt, l’entrega de la carta a ses majestats a plaça de l’església. Sabem que és una nit de moltes emocions, tant per a la mainada com per als més grans, i és per això que per gaudir-la amb plenitud, us demanem prudència durant la rua, vigileu els vehicles i les carrosses quan recolliu els caramels.

Un cop més, us enviem els millors desitjos de cara a aquest nou any que just comença.

Esperem trobar-vos a tots i a totes el dia 5 de gener per rebre als Reis d’Orient amb molta alegria i molta il·lusió.

Junta del Centre.

Salut, i bones festes!

/03

|Del Centre

CINEMA GAUDÍ: UN LUGAR COMÚN. Diumenge 12 de gener, a 2/4 de 7 del vespre, a la Sala Gran del Centre es projectarà una nova sessió del Cicle Gaudí amb la pel·lícula “Un lugar común”. La Pilar (Eva Llorach) és una mare entregada i la infermera més respectada de la clínica on treballa. O, com a mínim, això pensa ella fins al dia que, de sobte, és acomiadada. Desubicada davant aquest sobtat buit, s’aferra desesperadament al que sempre ha fet: tenir cura de la família. Però en aquesta deriva, a estones maldestre i incòmoda, descobrirà que potser pot explorar i trobar una nova Pilar. Cartell de “Un lugar común”

Durada: 88 min.

Intèrprets: Aina Clotet, Eva Llorach, Félix Pons, Jordina Sala, Marta Aguilar, Mia Sala-Patau, Teo Soler

CINEMA CINEXIC: ZOG, DRACS I HEROÏNES Diumenge 12 de gener, a les 5 de la tarda, a la Sala Gran del Centre no va pel·lícula familiar del cicle Cinexic. El Zog és un drac que va a l’escola per aprendre a volar, a treure foc per la boca i a raptar princeses. No se’n surt massa bé, però va superant els obstacles gràcies a l’amistat d’una princesa que l’ajuda i li fa entendre que no han de ser el que el món espera d’ells. Una història acompanyada de quatre curts protagonitzats per nenes valentes i imaginatives. Recomanada a partir de 3 anys Durada: 60 minuts

/04

Escena de la pel·lícula “Zog, dracs i heroïnes”

|Del Centre

RAU RAU: HANSEL I GRETEL. TOT ESPERANT EL TREN El mes passat, Rau Rau va iniciar la programació infantil al Centre Moral. Vàrem arrencar amb la representació de la companyia Animamundi Teatre, és una companyia de titelles especialitzada en la tècnica de les ombres xineses. La temporada anterior ja ens van deixar "bocabadats". Aquesta vegada ens van representar "SOS en re menor", on ens parlaven d'una història que ens fa estimar i sentir la importància de la música en les nostres vides. En acabar l'espectacle vam poder gaudir d'un taller proposat per la mateixa companyia on les famílies vam Cartell de l’espectacle Hansel i Gretel tot esperant el poder crear figures i a continuació veure en primera tren persona el que succeeix a través de la llum amb l'ajuda dels titellaires. Continuant amb la imaginació i plasmantla a la realitat des de l'escenari, i es van sentir creadors de la seva pròpia obra. Va ser molt divertit i una bonica experiència! La canalla no volia marxar .... i tot un privilegi poder veure una altra visió des de dins de l'escenari. El pròxim espectacle serà el 19 de gener, comptarem amb la companyia Sim Salabim que ens presentarà el seu espectacle acabat d’estrenar “Hansel i Gretel. Tot esperant el tren”.

Moment del taller de la sessió de Rau Rau del desembre

Fotografia | Carles JS

Perfecte per a tota la família, aquest espectacle combina cultura i solidaritat. Amb una finalitat íntegrament benèfica, cada entrada que compris contribuirà a una bona causa. En aquesta ocasió els beneficis es destinaran a "La Marató", a l’associació "Mireia, l’estrella que més brilla" i a l’associació IRF2BPL i "La sonrisa de Aina".

/05

|Del Centre

TEATRE: BERTA I MARIÀ Diumenge 26 de gener, a les 6 de la tarda, a la Sala Gran del Centre arriba una comèdia protagonitzada per Roger Pera i Laly Barenys. La Berta és una dona de 50 anys que se sent més viva que mai, i busca en el seu marit, el Marià, una atracció sexual que ja no és recíproca. El Marià ja no se sent atret per la Berta, i busca recuperar el desig en la joventut. Sembla que ja no queda res del foc que un dia els va unir, i cadascú pren el seu camí. La Berta redescobreix el sexe de nou, la tendresa, sense ésser jutjada pel seu físic, ni rebutjada per la seva parella. El Marià vol seguir sent aquell home viril i actiu de sempre. Cartell de “Berta i Marià”

Una comèdia sobre l’evolució de les relacions afectives amb el pas dels anys. On es retroben i se separen al llarg de tota la vida. Però l’afecte i l’amor perdura per acompanyar-se en els últims dies.

AQUEST NADAL REGALA REVISTA ATENEUS La revista ATENEUS, fundada l’any 2009 per la Federació d’Ateneus, és una publicació especialitzada en el mon ateneista i l’associacionisme cultural català que conté reportatges, entrevistes i articles en profunditat sobre l’activitat sociocultural que vincula els ateneus amb el territori, així com altres continguts d’interès general abordats des de la perspectiva de cultura de proximitat i amb el màxim rigor periodístic. En aquests darrers vuit números publicats, han ocupat la portada cares conegudes relacionades amb el món ateneista com José Corbacho, Elisenda Roca, Quim Masferrer, Empar Moliner, Isona Passola, Oriol de Ramon (The Tyets), Toni Soler o Lloll Bertran... Trobareu la revista ATENEUS a l’iQuiosc, el portal de les revistes i diaris digitals en català.

/06

Portades de la revista Ateneus

|Del Centre

NECESSITES UN DETALL D’ÚLTIMA HORA? REGALA CULTURA! Espectacles per a tots els gustos! Sorprèn als teus amb un regal ben especial. Et proposem tres opcions úniques per passar una tarda en família gaudint d’espectacles únics i preciosos. Diumenge 19 de gener a les 18h a la Sala gran del Centre de la mà de Rau Rau comptarem amb la companyia Sim Salabim que ens presentarà el seu espectacle acabat d’estrenar “Hansel i Gretel. Tot esperant el tren”. Amb una finalitat íntegrament benèfica, cada entrada que compris contribuirà a una bona causa. En aquesta ocasió els beneficis es destinaran a “La Marató”, a l’associació “Mireia, l’estrella que més brilla” i a l’associació IRF2BPL i “La sonrisa de Aina”.

Moment de l’espectacle “Hansel i Gretel tot esperant el tren

Diumenge 26 de gener a les 18h a la Sala gran del Centre, t’oferim l’obra de teatre: Berta i Marià, una comèdia sobre l’evolució de les relacions afectives amb el pas dels anys interpretada per Roger Pera i Lali Barenys. Dissabte 8 de març a les 20 h del vespre en Joaquín Matas ens oferirà un show de màgia espectacular!!! Trucs sorprenents, jocs de mans increïbles i moments plens de misteri que deixaran el públic bocabadat. Ideal per gaudir amb amics o en família i regalar aquestes festes.

Moment de l’espectacle “Berta i Marià”

Aquesta és una fantàstica oportunitat per regalar experiències i cultura i contribuir a fer d’aquestes, unes festes molt especials. Vine al Centre i et donarem un sobre de regal ben especial!

/07

|D'Arenys, la casa de la vila

EL PLE Resum del ple de desembre El ple ordinari del mes de desembre es va celebrar, a la sala de plens de Can Borrell, el dijous 12. Hi eren absents, per motius personals, la regidora de la CUP Raquel Serrat i Suñé i el regidor de Junts Albert Vallalta i Jaurés. Després de l’aprovació de l’acta de la sessió extraordinària del pressupost, de finals de novembre, es va passat a debatre el punt en el qual es portava a aprovació del ple la liquidació, havent fet les obres de la quarta part de la Riera, per poder girar les quotes de les contribucions especials i els veïns decidir com ho volen pagar (amb una sola quota o de manera fraccionada). Es va aprovar per unanimitat. Els següent punt proposava la liquidació derivada de la recuperació de la gestió urbanística del sector B5 pla parcial “ROALS”, que fa referència al projecte de crear una nova zona industrial a tocar de la zona industrial de Canet, la gestió urbanística de la zona la porta de fa temps GUSAM i es tractava de liquidar les despeses d’aquesta gestió a l’empresa pública. Es va aprovar amb els vots a favor d’ERC CUP i PSC i l'abstenció de Junts. Pep Artigas Alsina, de Junts, va justificar l’abstenció perquè estan d’acord en què es faci el polígon i que ho gestioni l’ajuntament però hi ha una sèrie de números que no acaben de veure clars. Guiu Muns Roura de la CUP, va intervenir per agrair la feina de més d’un any que s’ha fet des de la gerència de GUSAM i també per intervenció, que ha facilitat que s’enllestís un tema que estava en-

/10 /08

rocat a l’ajuntament de feia temps, i que s’havia de resoldre perquè afectava a moltes persones i a l’ajuntament mateix, per desenvolupar un polígon dins del planejament urbanístic, amb un projecte adequat al territori i que es pot sostenir, a nivell ambiental i urbanístic. El tercer punt de l’ordre del dia era la proposta d’acceptació de la delegació de competències dels municipis d’Arenys de Mar i de Sant Iscle de Vallalta per a la gestió de la deixalleria. La deixalleria, està està ubicada en el terme d’Arenys de Munt, i mancomunada amb aquests dos municipis; com que cada municipi té competència en la gestió de residus, traslladen aquesta competència a l’ajuntament d’Arenys de Munt, tràmit que cal fer anualment. Es va aprovar per unanimitat. Es va proposar i aprovar per unanimitat també la pròrroga de l’encàrrec de la gestió de la deixalleria a GUSAM SA. En la part de control es va aprovar una moció de la CUP en suport a la pagesia del Pla de Balasc, amb els vots a favor de la CUP, ERC i PSC i els vots en contra de Junts. En el text de la moció s’argumentava que l’any 2005 es va aprovar el pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) i un dels objectius era preservar el poc espai agrari que quedava de cap a cap de la costa, des del cap de Creus fins a Alcanar, al Maresme hi ha tres grans espais agrícoles que estan inclosos en el

|D'Arenys, la casa de la vila Resum del ple de desembre PDUSC (Pla de Balasc a Santa Susanna i Pineda de Mar, les Cinc Sènies a Mataró i la Tordera a Malgrat de Mar). Un d’aquests espais, el Pla de Balasc, es troba amenaçat per un projecte de l'Ajuntament de Santa Susanna que preveu ampliar un camí ja existent fins a 15 metres d’amplada, cosa que suposarà perdre els primers 10 metres de franja agrícola i afectarà als conreus per fer-los desaparèixer de manera definitiva. Es sospita, també, que en realitat volen crear accessos per a transformacions futures, amb una gran pas subterrani i un gran aparcament de vehicles a la platja. El Pla de Balasc té una llargada d'un quilòmetre i és el rebost per a la producció d’aliments frescos i de proximitat i també és un connector territorial i paisatgístic entre la costa i els contraforts del Montnegre. És una garantia per a la salvaguarda del litoral, lliure d'urbanització i amb una platja encara poc transformada i per tant és un sector clau en l’equilibri territorial de Santa Susanna i de l’Alt Maresme.

Mobilitzacions dels pagesos del Maresme per aturar les obres del Pla de Balasc a Santa Susanna

En el text de la moció afirmaven: Nosaltres entenem que la preservació de l’agricultura i de la terra agrícola no és només una lluita de la pagesia, és de tothom i és la defensa d’un model de país. Per això, aquesta mobilització pagesa per la defensa del Pla de Balasc no la considerem un conflicte local, sinó que es tracta d’un conflicte comarcal i de país. Al ple ordinari del mes de març de 2024 de Arenys de Munt es va aprovar per unanimitat la moció de defensa de la pagesia, on s’afirmava que cal actuar per revertir la situació en què es troba el sector primari, posant en valor la feina fonamental de produir aliments, i posant els mitjans per resoldre els problemes amb què es troba el sector amb la implicació de totes les administracions, i de la societat sencera, per recolzar aquells que ens garanteixen no tan sols la producció d’aliments, sinó també la vida als pobles, la cura i el manteniment d’un territori viu més enllà de les àrees metropolitanes, en definitiva garanteix un país territorialment endreçat i equilibrat. I un dels acords aprovats era mostrar la solidaritat amb el sector agrícola. Per tot això, el Grup Municipal de las CUP d’Arenys de Munt, proposava al Ple: Donar suport a la pagesia del Pla de Balasc de Santa Susanna per evitar la reconversió d’un camí agrari protegit en un passeig turístic més ample, i traslladar aquests acords a la Unió de Pagesos, Assemblea Pagesa, la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, la Coordinadora Preservem el >>> Maresme, Espai Agrari de la Baixa Tordera i a l’Ajuntament de Santa Susanna.

/09

|D'Arenys, la casa de la vila >>>

Fotografia | JOan Navarra Alcántara

Resum del ple de desembre En la part de precs i preguntes, Junts va formular un prec per crear un formulari perquè els centres escolars puguin sol·licitar controls d’alcoholèmia i drogues als conductors d’autocars escolars. La regidora d’educació Tònia Vila, va agrair la proposta i va recordar les actuacions que fa la policia local quan els centres escolars comuniquen les sortides programades, entre les quals hi ha la realització d’aquests tests.

Roser Moré Collet, de Junts va ser l’encarregada de preguntar en relació a el torn de nit de la policia local i perquè només el cobreix un agent. El regidor de Mobilitat i Seguretat Àngel Castillo Vallcorba va respondre que darrerament hi ha agents que han Arbre de Nadal instal·lat a la plaça de l’Església causat baixa perquè han guanyat la plaça a altres a altres llocs o perquè s’estan formant, o per baixa laboral, els Mossos d’Esquadra estan alertats perquè, donada la situació, a les nits estiguin especialment atents als avisos d’Arenys de Munt. Finalment Junts va fer un prec per demanar que es faci un diagnòstic del carrer de sant Antoni i que es reparin aquelles zones més danyades i perilloses per a vianants i vehicles, sense que això impliqui deixar de planificar una actuació més integral del carrer que el millori tant funcionalment com estèticament de cara al futur. La regidora de Noves Construccions, M. Àngels Gros i Argelés, va informar que s’està elaborant un pla director de carrers, l'execució del qual serà de diversos anys, en aquest document hi haurà prioritats: la xarxa d’abastament d’aigua, el clavegueram, voreres, asfaltat, i serà un full de ruta per anar fent reurbanitzacions parcials o integrals segons les necessitats de cada carrer. Això no vol dir, va continuar Gros que no es facin reparacions puntuals, per tant, l’ajuntament revisarà aquesta perillositat i farà les reparacions convenients. En el bloc de precs i preguntes del grup municipal del PSC, la Regidora d’aquest grup, Vanesa Muñoz Fernández, va preguntar sobre el desenvolupament del Pla d’Actuació Municipal d’Habitatge, va demanar quantes persones del municipi estan inscrites en el registre únic de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial de l’agència catalana d’habitatge i que han optat per Arenys de Munt com a municipi per viure i quants pisos d’aquest caràcter pensa construir l’Ajuntament. La pregunta la va respondre l’alcalde qui va aportar dades de l’any 2023, hi ha

/10

|D'Arenys, la casa de la vila

quatre sol·licituds vives però va destacar que la dada no és un indicador de la manca d’habitatge al municipi, va informar a més que l’ajuntament es troba en el procés d’enllestir el Projecte d’establiment del Servei Municipal d’habitatge social i d’habitatge assequible d’Arenys de Munt, que preveu seixanta-set habitatges públics municipals l’any 2032, 35 habitatges assequible en acabar l’actual legislatura, en conveni amb l’Incasol, del projecte del Nou Eixample, adreçats a famílies amb recursos modestos, i vuit o nou habitatges socials de gestió directe. Precisament l’estudi que s’ha fet pel projecte que s’ha esmentat determina que l’any 2021 hi havia a Arenys de Munt 148 famílies en situació de vulnerabilitat ocupacional, s’estima que hi ha una demanda de 435 d’habitatges assequible i social d’aquí al 2027.

Fotografia | youtube

Resum del ple de desembre

Moment del Ple ordinari de desembre, en què es reconeix a Jordi Soler la tasca al capdavant de Ràdio Arenys de Munt i en la retransmissió dels Plens

Una altra pregunta del PSC feia referència a l’estudi i realització de cursos gratuïts d’ensinistrament caní per a gossos i els seus propietaris i pel respecte de les normes de convivència. La regidora de Benestar Animal va respondre que des del 2021 que van començar les campanyes del «Xipa’l i censa’l» fins a l’actualitat s’ha duplicat el cens d’animals, durant les campanyes es donaven vals per a l’ensinistrament dels animals amb un ensinistrador del municipi però l’èxit dels cursos va ser relatiu, i es va comprometre a estudiar la possibilitat d’oferir aquests cursos a tots els amos d’animals. La darrera pregunta del PSC demanava el cost de la instal·lació, manteniment, subministrament elèctric previst i lloguer de l’arbre de Nadal instal·lat a la plaça de l’església. L’alcalde va respondre que l’arbre de Nadal forma part de la licitació global del lloguer del subministrament de l’enllumenat elèctric de Nadal per als anys 2024 i 2025 que és d’un total de 18.331,50€, la part del muntatge i desmuntatge costa 24.998,60€.

En acabar el ple, al ser l’últim ple de l’any 2024, es va reconèixer al Sr. Jordi Roca la presència continuada, de fa anys, als plens municipals i també es va fer un reconeixement al Sr. Jordi Soler, que es jubila, després de quaranta anys fent de tècnic a ràdio Arenys de Munt. L’alcalde va desitjar el millor per a tots els veïns i veïnes pels qui va demanar tres coses: que s’estimin, que es cuidin molt i que no els manqui la feina.

/11

|D'Arenys, la casa de la vila

NOU MODEL DE TRANSPORT PÚBLIC

Fotografia | Ajuntament d’arenys de Munt

Arenys de Munt, Arenys de Mar i Sant Iscle impulsen un nou model de transport públic amb busos cada quinze minuts, més freqüències els caps de setmana i una parada a la Creueta. A partir del pròxim 2 de gener, Arenys de Munt augmentarà les expedicions diàries de bus de 39 a 50, cosa que reduirà el temps d’espera a només 15 minuts. Aquesta millora es complementa amb un increment de les freqüències durant els caps de setmana i la incorporació d’una nova parada a la urbanització La Creueta, una reivindicació històrica del veïnat.

El dia 4 de desembre, a l’Ajuntament d’Arenys de Munt, els alcaldes d’Arenys de Munt, Josep Sánchez i Camps; d’Arenys de Mar, Estanis Fors i Garcia, i de Sant Iscle de Vallalta, Eduard Turón i Mainat, juntament amb el regidor de Mobilitat d’Arenys de Munt, Àngel Castillo i Vallcorba, van formalitzat un acord històric amb el Departament de Territori de la Generalitat i l’empresa Sagalés. Aquest acord suposa una transformació del servei de bus que beneficiarà significativament els tres municipis. El consistori ja treballa en nous projectes, com l’ampliació del servei de bus cap a l’Hospital de Mataró en horari de tarda i la creació d’un sistema de mobilitat interna per facilitar els desplaçaments dins del municipi.

D’esquerra a dreta: Àngel Castillo i Vallcorba, Estanis Fors i Garcia, Eduard Turón i Mainat i Josep Sánchez.

Fotografia | Batec

Aquest acord suposa un avenç significatiu en la millora del transport públic a la comarca. Respon a llargues reivindicacions ciutadanes i s’adapta a les necessitats actuals dels veïns i veïnes d’Arenys de Munt, Arenys de Mar i Sant Iscle de Vallalta. Les millores anunciades es posaran en marxa de manera immediata, fet que garantirà un servei més eficient, accessible i connectat per als tres municipis.

foto arxiu

/12

|D'Arenys, casa de la vila

PESSEBRE VIVENT

L’organització està molt satisfeta amb el resultat, del canvi d’ubicació i agraeix la col·laboració dels figurants i la resposta del públic.

Escena de l'espectacle

Fotografia | Ajuntament d’Arenys de Munt

Escena de l'espectacle

Fotografia | Ajuntament d’Arenys de Munt

La recaptació es va destinar a la investigació de l’IRF2BPL.

Fotografia | Joan Navarra Alcántara

El dissabte 21 de desembre, els jardins i l’entorn de Can Borrell es van convertir en l’escenari del segon Pessebre Vivent d’Arenys de Munt. Aquest any el pessebre va comptar amb gairebé el triple de figurants respecte de l’any passat, de quinze a quaranta aproximadament.

Pessebre vivent, escena del naixement a l’entrada de la masia de Can Borrell

NETEJA D’UN ABOCAMENT DE RESIDUS La brigada municipal ha dut a terme la neteja d’un abocament de residus a la zona del Corral. Per mantenir el municipi net i preservar l’entorn natural és important fer un ús responsable dels punts de recollida de residus i evitar els abocaments incontrolats. Entre totes i tots, podem mantenir un Arenys de Munt més net i sostenible!

MILLORES EN EL CAMÍ AL PAVELLÓ DE CAN ZARIQUEY S’han arranjat el camí per millorar l’accessibilitat al pavelló, ara, el camí és més segur i adaptat per a vianants i persones amb mobilitat reduïda. Fins ara el camí era de sorra i això provocava que les persones, sobretot joves usuaris del pavelló, que hi circulaven amb bicicleta o patinet, tinguessin dificultats per a transitar-hi amb la sorra era tova. Properament es posaran senyals de convivència per facilitar la convivència de vianants i els vehicles de mobilitat personal.

/13

|D'Arenys, casa de la vila

DETECCIÓ DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES DINS DE LA PARELLA L’Ajuntament d’Arenys de Munt ha editat una guia per conscienciar i prevenir les violències masclistes, especialment en l’àmbit de la parella. La guia ha comptat amb l’assessorament especialitzat de la consultoria de gènere LaGroc i de l’associació Conexus. Amb una tirada de 4.000 exemplars, s’ha distribuit a totes les llars del municipi.

Portada de la Guia

T’hi has trobat (nom que té la guia) combina continguts teòrics que expliquen què són les violències masclistes, com es manifesten i quines eines tenim per identificar-les. També inclou un test d’autodiagnosi, pensat tant per a persones que poden estar patint violència com per a aquelles que volen reflexionar sobre el seu comportament en les relacions.

A més, ofereix un recull de serveis especialitzats per donar suport a qui ho necessiti. La guia és una aposta clara per dotar la ciutadania de recursos útils i accessibles per prevenir i combatre aquest tipus de violència, per tal que tothom la llegeixi, hi reflexioni i l’aprofiti. Està pensada per arribar a tothom: joves, famílies, educadors i professionals.

El dissabte 7 de desembre es va celebrar una nova Fira de la Llum a Arenys de Munt. Dos dies abans, el dijous 5, la plaça de l’Església es va convertir en l’epicentre de l’esperit nadalenc amb l’encesa dels llums de l’arbre de Nadal i de tota la Riera. L’encesa de llums es va complementar amb una xocolatada popular per a tothom i un concert de nadales a càrrec de la mezzosoprano Magdalena Campasol, tot plegat va crear un ambient màgic i festiu. Durant tot el dia del dissabte 7 la riera es va omplir de paradetes dels comerços del poble i de tallers,es va repartir caldo de Nadal i es va comptar amb una trobada de vehicles clàssics. Des de l’ABIC (Associació de Botiguers i Comerciants), s’anima a els arenyencs i arenyenques a comprar al poble o, si més no, a buscar, primer, a les botigues d'Arenys de Munt.

/14

Fotografia | Joan Navarra

FIRA DE LA LLUM

Actuació de Magdalena Campasol

|D'Arenys, fets i gent

L’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt i l’Associació de Puntaires Verge del Remei, juntament amb l’Ajuntament d’Arenys de Munt i Amunt TV, han llançat un vídeo promocional amb l’objectiu de preservar i difondre l’art tradicional de fer puntes de coixí, una de les artesanies més emblemàtiques de la cultura catalana i d’Arenys de Munt. El vídeo, que destaca l’esforç de les puntaires del municipi per mantenir viva aquesta tradició centenària, també posa l’accent en la importància del relleu generacional i la continuïtat d’aquesta pràctica artesanal que abans era un ofici molt preuat i ben pagat, però que amb el procés de la industrialització va anar perdent pes fins a passar a ser només una afició artesanal en perill d’extinció.

Fotografia | Joan Navarra i Alcántara

S’EDITA UN VÍDEO PROMOCIONAL DE LES PUNTAIRES

Puntaire fent puntes a la plaça de l’Església

Les puntes de coixí, un ofici que ha format part de la vida quotidiana d’Arenys de Munt durant segles, representen una de les manifestacions més refinades de l’artesania local. Les puntaires del poble treballen amb patrons de gran qualitat per crear dissenys intricats que inclouen des de guarniments per a la llar fins a peces d’alta costura, joieria i complements. Aquesta pràctica artesanal no només destaca per la seva bellesa, sinó també per la dedicació i el coneixement transmesos de generació en generació. L’Ajuntament està digitalitzant un arxiu de centenars de patrons i compta amb diverses mestres de ret fi, títol atorgat per la Generalitat de Catalunya, que ensenyen l’art a persones d’arreu del territori català que volen venir a aprendre la tècnica. Els seus productes són reconeguts per la seva exquisida qualitat i la seva dedicació a mantenir intactes els dissenys tradicionals de la puntada catalana, però també són mestres en innovació experimentant amb nous usos de les puntes.

Fotografies | Joan Navarra

Aquest vídeo és un pas més en la difusió d’una de les artesanies més preuades d’Arenys de Munt i vol sensibilitzar el públic sobre la importància de conservar i valorar el patrimoni artesanal local. Amb aquest projecte, les associacions volen fomentar l’orgull de pertànyer a una comunitat amb una rica tradició de puntaires i garantir que aquesta tradició no només sobrevisqui, sinó que continuï florint a les mans de les futures generacions. Podeu veure el vídeo a les pàgines web de l’Ajuntament d’Arenys de Munt i de Ràdio Arenys de Munt.

/15

|D'Arenys, gent i societat

Fotografia | Joan Navarra Alcántara

NIT DE NAPS I COLS, TRADICIÓ ARENYENCA Un any més el jovent d’Arenys de Munt tonarà a sortir la vigília del dia de Reis a la nit i matinada i omplirà els carrers i les places d’Arenys de Munt de gresca i xerinola fins a les primeres llums de l’alba. Els veïns i veïnes ho consentiran i fins i tot els animaran a seguir la festa, però segurament també aniran a dormir amb la por de llevar-se i descobrir algum acte que més enllà de malifeta esdevé delicte, quan l’incivisme i les gamberrades prevalen més que l’enginy i l’habilitat.

Aquest any l’Ajuntament ha editat un vídeo per explicar als i les adolescents la Nit de Naps i Cols, la regidora de joventut ha explicat que l’objectiu del vídeo és garantir que la tradición continuï viva entre les noves generacions, fomenti l’orgull de pertànyer al nostre doble i el respecte a les artels culturales. En aquest sentit s’ha fet un passaclasses a l’institut per fer arribar la historia d’aquesta tradició als adolescents i joves i s’han creat uns de tríptics informatius amb la història i el significat de la Nit de Naps i Cols.

Originàriament els nois sortien a escriure notes d’amor a l’estimada o a les noies de la colla acompanyada d’un nap, posteriorment les noies s’hi van afergir obsequiant els nois amb cols on també hi afegien un escrit o poema pujat de to. Nois i noies han aprofitat aquesta nit per penjar cartells i/o altres composicions amb crítiques i mofes a la gestió municipal, a personatges, entitats, esdeveniments... del poble. L’alcalde va anunciar a Ràdio Arenys de Munt que aquest any es posarà vigilància a la plaça de l’Església perquè no es repeteixen els actes incívics d’altres anys, perquè compta qua l’arbre de Nadal pot ser objecte de bretolades.

/16

Fotografia | Joan Navarra

En el vídeo, que es pot veure a les xarxes socials de l’ajuntament, els i les joves d’Arenys de Munt reflexionen sobre aquesta tradició única, explicant anècdotes divertides i personals que la fan tan especial. També animen tothom a participar dels sopars populars que s’organitzen, fomentant la convivència i l’esperit festiu que caracteritza aquesta nit.

Bretolada a la plaça de l’Església, dia de Reis de 2024

| Publicitat

/17

|D'Arenys, esports

EL CFS ARENYS DE MUNT REPRESENTA AMB ÈXIT AL MARESME ALS CAMPIONATS COMARCALS

Fotografia | CFS Arenys de Munt

El CFS Arenys de Munt ha tingut representació als Campionats Comarcals que s’han celebrat a Blanes aquest darrer cap de setmana. Diferents jugadores, un jugador, i un entrenador, han representat al Maresme en aquesta competició. A més, ho han fet amb èxit. La Magalí i l’Aina es van proclamar campiones amb l’aleví femení, l’Ainhoa i la Maya van aconseguir el subcampionat amb el benjamí femení, l’Aniol va aconseguir el tercer lloc amb l’infantil masculí, la Laia va ser quarta amb el cadet femení i en Joan, com a seleccionador de l’aleví masculí, es va endur el bronze.

Un nou èxit que ha omplert d’orgull al club. Precisament, el coordinador, Carles Marpons, ha volgut felicitar a totes les persones que han participat en aquesta gran festa del futbol sala català.

/18

|D'Arenys, esports

DARRERA JORNADA ESPORTIVA DE L’ANY

El futbol sala, en canvi, ens deixa les dues cares de la moneda. La cara la protagonitza el conjunt masculí, que va superar per 5 gols a 6 al Ciutat de Mataró en un partit que es va anar complicant tenint en compte que els d’Albert Conejos van arribar a tenir un 1 a 6 d’avantatge.

Fotografia | Canva

L’última jornada comença amb l’hoquei sobre patins: el Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex tancava el 2024 amb un exigent repte: rebien al Castellar, líder de la Nacional Catalana en la 14a jornada. Els de Marc Roca van caure per 3 gols a 5 en un partit que els arenyencs van anar de més a menys. L’Arenys de Munt tanca l’any en 10a posició amb 19 punts.

Tot i el patiment final, tres punts molt importants que permeten als arenyencs tancar l’any en 3a posició.

Fotografia | Canva

I, la creu és per l’equip femení, que cau per primera vegada a casa. 3 a 4 en el marcador favorable al Sant Cugat. El conjunt dirigit per Joan Jové Peralta es deixa els primers punts de la temporada al Pavelló Can Zariquey. La derrota deixa a l’Arenys de Munt a la zona tranquil·la de la taula en 8a posició amb 12 punts. És el torn del futbol. El primer equip va aconseguir una important victòria per 2 gols a 1 davant la Juventus. Tres punts que deixen en 4a posició als de Christian Pajuelo. Finalment, els veterans van caure per la mínima (1-0) davant del Lloreda B en la 12a jornada de la Preferent. Els d’Eloi Subirana arribaven al partit després d’aconseguir tres punts molt importants l’anterior jornada, però la inèrcia no va ser suficient.

/19

|De la parròquia

CALENDARI LITÚRGIC L’any litúrgic, que vam començar amb l’Advent el passat 1 de desembre, continua en el temps de Nadal fins al diumenge 12 de gener, amb la festa del Baptisme del Senyor. Abans hem celebrat la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, el dimecres 1 de gener, i celebrem també la solemnitat de l’Epifania del Senyor, el dilluns 6 de gener. Continuarem en temps litúrgic de Nadal fins al diumenge 12 de gener, celebrant la festa del Baptisme del Senyor. Després continuarem l’any en temps litúrgic de Durant l’any, fins arribar a l’inici del temps litúrgic de Quaresma, enguany el Dimecres de Cendra, 5 de març.

FESTES DE L’ANY 2025 Festes mòbils: -Dimecres de Cendra, 5 de març -Diumenge de Rams, 13 d’abril -Pasqua de Resurrecció, 20 d’abril -II Diumenge de Pasqua. Vot de vila a la Verge del Remei. Festa Major petita -Ascenció del Senyor, 1 de juny -Pentecosta (Pasqua Granaga), 8 de juny -Diumenge de la Santíssima Trinitat, 15 de juny -Corpus Crhisti, diumenge 22 de juny -Diumenge de la solemnitat de Crist, Rei de l’Univers i darrer diumenge de l’any litúrgic 2025

FESTA DE SANT ANTONI ABAT El 17 de gener, enguany un divendres, es celebra a l’Església la festa de sant Antoni Abat. Antoni d’origen egipci, orfe de pares, de ben jove va donar tot el que tenia als pobres i anà al desert per pregar i viure l’Evangeli. Ben aviat li van venir seguidors del seu exemple de vida. Organitzà una vida monàstica basada en una regla que redactà des de la seva oració. Morí als 105 anys. Des de molt antic que se l’invoca per la protecció dels animals de granja i domèstics. Enguany la festa al nostre poble es celebrarà el dissabte 18 de gener, a can Jalpí, amb la benedicció dels animals de companyia a les 11h del matí, i tot seguit es faran exhibicions de gossos i cavalls, amb la venda del tradicional tortell.

/20

|De la parròquia

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA 58A JORNADA MUNDIAL DE LA PAU (1 DE GENER DE 2025) … nosaltres ens sentim cridats a ser veu de tantes situacions d’explotació de la terra i d’opressió del proïsme. Cadascú de nosaltres d’alguna manera s’ha de sentir responsable per la devastació a la que està sotmesa la nostra casa comuna (la Terra), i els conflictes que estan flagel·lant la humanitat. Em refereixo, en particular, a les disparitats de tot tipus, al tracte inhumà que es dona a les persones migrants, a la degradació ambiental, a la confusió generada culpablement per la desinformació, al rebuig de tota mena de diàleg, a les grans inversions en la indústria militar. Són tots factors d’una amenaça concreta per a l’existència de la humanitat en el seu conjunt. Per tant, al començament d’aquest any volem posar-nos a l’escolta d’aquest crit de la humanitat perquè tots, junts i personalment, ens sentim cridats a trencar les cadenes de la injustícia i, així, proclamar la justícia de Déu. No n’hi ha prou amb fer algun acte esporàdic de filantropia, calen canvis culturals i estructurals, de manera que també es realitzi un canvi durador. Quan una persona ignora el propi lligam amb el Pare, comença a covar el pensament que les relacions amb els altres puguin ser governades per una lògica d’explotació, on el més fort pretén tenir el dret d’abusar del més feble. ... el sistema internacional, si no s’alimenta de lògiques de solidaritat i d’interdependència, genera injustícies, exacerbades per la corrupció, que atrapen els països pobres. No em canso de repetir que el deute extern s’ha convertit en un instrument de control, a través del qual alguns governs i institucions financeres privades dels països més rics no tenen escrúpols d’explotar de manera indiscriminada els recursos humans i naturals dels països més pobres, per tal de satisfer les exigències dels propis mercats El canvi cultural i estructural per a superar aquesta crisi es realitzarà quan finalment ens reconeguem tots fills del Pare i, davant d’Ell, ens confessem tots deutors, però també tots necessaris els uns dels altres, segons una lògica de responsabilitat compartida i diversificada. Podrem descobrir «definitivament que ens necessitem i ens devem els uns als altres» Déu no calcula el mal comès per l’home, sinó que és immensament «ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran» (Ef 2,4). Per això Jesús, en la pregària del “Pare nostre”, estableix una afirmació molt exigent: «així com nosaltres perdonem els nostres deutors», després que hem demanat al Pare la remissió de les nostres culpes (cf. Mt 6,12). Per a perdonar una ofensa als altres i donar-los esperança és necessari, en efecte, que la pròpia vida estigui plena d’aquesta mateixa esperança que arriba de la misericòrdia de Déu. A l’inici d’aquest Any de gràcia, voldria, per tant, suggerir tres accions que puguin restaurar la dignitat en la vida de poblacions senceres: .Reconeixent el deute ecològic, els països més benestants se sentin cridats a fer tot el possible per a condonar els deutes d’aquells països que no estan en condicions de retornar el que deuen. Aquí voldria convidar una vegada més a un gest concret que pugui afavorir la cultura de la vida. Em refereixo a l’eliminació de la pena de mort a totes les nacions. Aquesta mesura, en efecte, a més de comprometre la inviolabilitat de la vida, destrueix tota esperança humana de perdó i de renovació[. . M’atreveixo també a tornar a llançar una altra crida, apel·lant-me a sant Pau VI i a Benet XVI, per a les joves generacions, en aquest temps marcat per les guerres: utilitzem almenys un percentatge fix dels diners emprats en els armaments per a la constitució d’un Fons mundial que elimini definitivament la fam i faciliti en els països més pobres activitats educatives també adreçades a promoure el desenvolupament sostenible, contrastant el canvi climàtic. En efecte, la pau no s’aconsegueix només amb el final de la guerra, sinó amb l’inici d’un món nou, un món en el que ens descobrim diferents, més units i més germans del que havíem imaginat.

/21

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR

Mn. Joan Soler Ribas

Voluntaris del Regne de Déu Benvolguts, comencem aquest any nou il·lusionats com sempre. Tenim al davant tot el 2025 per a poder realitzar els mil-i-un projectes que fa temps que havíem pensat de fer i, com diem sempre: «Esperem que, amb l’ajuda de Déu, ens en sortirem». Amb tot, crec que aquest 2025 hauríem de canviar aquesta frase. I canviar-la no vol dir que, a partir d’ara, deixem de demanar l’ajuda de Déu. Només faltaria! Però potser els que ens tocaria, aquest any, seria deixar de costat els nostres projectes personals i escoltar en el nostre cor quin és el projecte que Déu ha pensat per a cada un de nosaltres. Preguntar-nos: «A què ens crida Déu en aquest any que comença?” Així, si deixessim de pensar tant en nosaltres, ens adonaríem que enlloc de parlar nosaltres per dir: «Amb l’ajuda de Déu ens en sortirem», escoltaríem, potser, com és Déu qui parla i ens diu: «Jo també tinc un projecte per a tu i per al món. Si vols, si no poses obstacles, ens en sortirem». Per això, us convido, en aquest 2025 a plantejar-vos què us sembla que Déu vol per a construir un món nou, i entre les moltes activitats que podem fer, es podríem convertir en voluntaris per al Regne de Déu. O sigui, que amb les nostres vides, amb les nostres paraules, amb els nostres actes, mostrem al món que el nostre projecte no és un projecte personal, sinó un projecte col·lectiu, el projecte de Déu. En aquest sentit, i encara immersos en el

BAPTISMES -Laia Fernández Jou Per molts anys! HORARIS PARROQUIALS Misses Dissabte, 20 h. Diumenge, 9 h i 11 h Dilluns i divendres, 18'30h. Dimarts: celebració de la Paraula, 18'30h Rés del Rosari Dilluns, dimarts i divendres 6 h de la tarda Despatx parroquial Divendres, de 4 a 5'50 h tarda

/22

temps de Nadal, aquest concepte de voluntaris pel Regne de Déu me l’ha inspirat el bonic pessebre que ha fet l’Ajuntament de València tot recordant la tragèdia de les inundacions que han patit. Com ho han fet? Doncs enmig de les figures tradicionals de la representació del Naixement de Jesús, hi ha dues figures noves, elaborades amb fang. El mateix fang que està destruint les seves cases és el fang en el que es pot començar a construir un món nou. Dues figures que representen un noi i una noia joves, bruts de fang i amb botes d’aigua. Son dos dels voluntaris que van deixar les seves tasques i els seus projectes per a sumar-se a un projecte més gran. Justament, l’escultor d’aquestes dues figures, Quique Garcés, diu: «Totes les persones voluntàries que han vingut al País Valencià, entre elles milers de joves d’arreu d’Espanya, han estat com àngels que han arribat aquí per salvar-nos d’aquesta devastadora DANA. Àngels enviats per Déu amb l’objectiu de rescatar-nos i de donar-nos ajuda, companyonia i consol en moments tant durs i de tanta solitud ». Això és el que ens demana Déu aquest 2025, que ens convertim en voluntaris del seu Regne. Que deixem de pensar més en nosaltres mateixos i ens convertim en àngels – missatgers d’un món nou, el món que Déu havia somniat, el món que s’acosta al pessebre de Jesús oferint la seva vida: «Sóc aquí, Senyor, perquè m’has cridat. Sóc aquí perquè vull ser voluntari d’un projecte més gran. Sóc aquí, perquè vull descobrir quina és, de veritat, la meva vocació». Tant de bo, quan acabem aquest 2025 anys, amb un somriure puguem dir: Aquest any, sí que ha valgut la pena!. Bon any nou.

DEFUNCIONS -Isabel-Maria Miró Peña, 57 anys. -Carmen González Montero, 87 anys -Josep Burch Pijoan, 95 anys. Que el Senyor les aculli en la seva pau.

PREGÀRIA DE TAIZÉ Aquest mes de gener es celebrarà el dilluns 20 a les 7 h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM

|Del temps

DESEMBRE DINÀMIC PERÒ SENSE GAIRES ESTRIDÈNCIES

Fotografia | Pau Torrent Fontbona

Una vegada hem deixat enrere un novembre eixut i càlid, encarrilem la recta final del 2024 ambl'inici de l'hivern meteorològic i de l'últim mes de l'any, el desembre, marcat per un inici de mes força dinàmic però amb poqueta precipitació abans de la clatellada en ple cap de setmana llarg de la Constitució i la Puríssima que ens catapultà a un ambient de rigurós hivern que acabà amb una bona tongada de pluges abans del retorn de l'anticicló durant uns dies. Una estabilitat que es veié trencada el dia 19 i el dia 23 per diferents cuetes de que (sense precipitacions) comportaren un Dragon Khan termomètric que acabà El Montseny lleugerament emblanquinat del migdia amb un Nadal i Sant Esteve amb el fred normal per de l’11 de desembre, denota la primera entrada l'època (res a veure amb l'excessiva suavitat dels freda una mica important d’aquesta temporada. últims anys) i amb un augment de núvols baixos que comportaren la possibilitat d'alguna gota a causa del moviment dels centres d'acció que afavoriren un flux més humit de llevant. Un flux de llevant humit i frescot que poc o molt ens acompanyà fins a tancar el mes i l'any.

Refrany del mes Desembre passat, fred arribat,si no s’ha perdut o no l’han robat.

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/23

Malgrat haver acabat l’estació una mica més eixuta respecte la mitjana del període 2005-2024, hem tingut la millor temporada de bolets dels 2-3 anys anteriors gràcies haver viscut un octubre normal, però sobretot del setembre més plujós de la sèrie. (Foto de trompetes i rossinyols del dia 31 d’octubre)

Fotografia | Pau Torrent Fontbona

|Del temps

TARDOR UN PÈL MENYS PLUJOSA I A L’HORA UNA MICA MÉS CÀLIDA RESPECTE LA MITJANA DEL PERÍODE 2005-2024 La tardor astronòmica d’enguany ha acabat sent un pèl menys plujosa i a l’hora una mica més càlida, a causa d’un inici fresc i insegur, un octubre que acabà molt normal tant pel que fa a la temperatura com pel que fa a la precipitació. Precedit per un novembre eixut amb un ambient molt abonançat. Un ambient molt abonançat en general que s’allargà fins fins ben bé el 8 de desembre quan tinguérem la primera entrada freda important de la temporada que en dugué a l'ambient de ple hivern durant uns dies que fins llavors en prou feines havíem notat.

Tanmateix, com ja era d'esperar, un fred viu que ni de bon tros seguí la resta de dies, ja que arribar l'anticicló a partir del dia 13 i això es traduí amb un marcat contrast entre l’ambient agradable al centre del dia i l’ambient fred de la nit. Finalment la tardor astronòmica acabà amb un Dragon Khan termomètric pel pas de l'ambient enterbolit i molt abonançat del dia 19 amb una temperatura propera els 20ºC, a l'ambient més hivernal el darrer dia de la tardor astronòmica i el dia del solstici d'hivern (21 de desembre), gràcies a una cueta de front que lluny de donar precipitacions per la nostra zona, afavorí una bona renovació d'aires que normalitzà l’ambient per l’època de l’any. L'hivern astronòmic ha començat a les 10:21h (quan faltaven 9 minuts per 2/4 d'11 del matí) del dia 21 de desembre.

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/24

|Paisatges poètics

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI Agenda d’activitats gener 2025 Dijous 9, 18’30h: Club de lectura: Como agua para chocolate. Laura Esquivel. Divendres 10, 18’45h: Conversa en anglès.

CAN ROSSELL De nissaga antiga en tens el rostre i la mirada, d’arbre en flor que s’emmiralla en el safareig i és un passeig prop de la casa, que el vianant va admirant i gaudeix.

Dimecres 15, 18’45h: Conversa en francès. Dissabte 18, 11’30h: Tertúlia Fènix. Divendres 24, 18’45h: Conversa en anglès. Dissabte 25, 10’30h: Taller d’escriptura.

Celebrarem la vida tot ballant descalços a l’era mentre en els teus camps retornarà florida la primavera.

Antoni Cantallops i Boada

/25

|Llibre del mes

MERCÈ I JOAN Eva Comas-Arnal. Proa. 336 pàgines

Mercè i Joan relata la història d’amor entre dos personatges cabdals de la cultura catalana, Mercè Rodoreda i Joan Prat (més conegut sota el pseudònim d’Armand Obiols). Es podria dir que aquest és el primer biòpic que s’escriu al voltant d’aquestes dues personalitats. Celebrem que Eva Comas-Arnal s’hagi atrevit a fer-ne una ficció, ja que, al capdavall, tota gran cultura compta amb obres que es basen en els seus autors clàssics, i més, tenint en compte que ella s’ha dedicat molts anys a la investigació. Eva Comas-Arnal anteriorment ha publicat dos llibres d’assaig sobre Rodoreda: El somni blau, en què fa un estudi sobre els somnis que apareixen a les novel·les de Rodoreda i Afinar l’estilon trobem un estudi sobre la reescriptura de l’obra La mort i la primavera. La novel·la comença en el moment en què Mercè Rodoreda i Joan Prat coincideixen a França a causa de la fugida per la repressió espanyola. El primer escenari és el Chateau de Roissy-en-Brie, famós per ser un espai de refugi per a molts dels escriptors catalans exiliats. En aquest inici de novel·la hi podem trobar personatges coneguts com Pere Calders, Pere Quart, Francesc Trabal o Anna Murià. Les ments que s’estarrufen quan, a partir del desenllaç dels esdeveniments, es posen a pontificar sobre el que hauria hagut de fer aquest o aquell altre, de ben segur que, davant del cas de l’Obiols i de la Rodoreda aquell juny del 40 s’haurien sentit la mar de tranquil·les deixant anar: Oh! S’haurien hagut de quedar a París. En el cas de la Mercè, la trama se centra sobretot en les dificultats econòmiques que l’apartaven de la voluntat d’escriure i que l’obligaven a estar cosint de manera constant. Però, sobretot, també es mostra el gran patiment per l’absència del seu estimat, Joan Prat, i tots els intents i portes on va picar, per tal d’aconseguir treure’l de les dures condicions del camp de refugiats on va ser destinat. Pel que fa al Joan, els problemes que retrata són d’un altre tipus, més centrats en els seus dilemes. Per una banda, el fet d’acabar treballant sota l’administració dels alemanys, que anava en contra dels seus principis republicans. Per l’altra banda, el dilema de la seva vida personal, Joan Prat estava casat amb la germana de Francesc Trabal, la Montserrat, amb qui tenia una filla i de qui mai se’n va divorciar i pel que sembla, continuava enamorat de les dues. Una història en la qual, Eva Comas-Arnal, transforma i ens endinsa en una perspectiva diferent de dos personatges cabdals de la cultura catalana, i ens mostra una perspectiva més humana d’ells dos. Pregunteu a la nostra biblioteca per aquest llibre. Gemma Tomàs Pruna

/26

|Calendari

GENER 2025 DISSABTE, 4 Espai Jove l’Escorxador, a les 11 del matí Entrega de naps i cols. Reserva els naps i les cols que necessites a espaijoveadmunt@gmail.c om DIUMENGE, 5 Tota la Riera i plaça de l’Església, Cavalcada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient. A les 6 de la tarda la Cavalcada començarà a baixar des de l’Eixample fins a la plaça de l’Església on els rebran l’Ajuntament i recolliran les cartes de tots els nens i nenes d’Arenys de Munt.

DIUMENGE, 19 Sala Gran del Centre Moral, a les 6 de la tarda, espectacle de Rau-rau: Hansel i Gretes. Tot esperant el tren, de la companyia Sim Salabim. En aquesta ocasió els beneficis es destinaran a “La Marató”, a l’associació “Mireia, l’estrella que més brilla” i a l’associació IRF2BPL i “La sonrisa de Aina”. DIUMENGE, 26 Sala Gran del Centre Moral, teatre, Berta i Marià, comèdia protagonitzada per Roger Pera i Laly Barenys.

DIUMENGE, 12 Sala Gran del Centre Moral, a les 5 de la tarda, Cinexic Zog, Dracs i Heroïnes. Recomanada a partir de 3 anys. Sala Gran del Centre Moral, a 2/4 de 7 del vespre, Cicle Vinema Gaudí: Un Lugar común DISSABTE, 18 Parc de Can Jalpí, a les 11 del matí, Benedicció dels animals domèstics i de companyia, per la festa de sant Antoni. Tot seguit hi haurà exhibicions de gossos i de cavalls i venda del tortells de Sant Antoni.

/27

|Cartellera

/28

|Recordant a...

JOAN SERRATS I PUJADES de can Garcia 1920-1987 Xofer transportista, apassionat de la mecànica, els motors i antic milicià republicà. En Joan Serrats, era un gironí fill d’una família nombrosa de procedència pagesa, que pertanyien a una important nissaga familiar de terratinents i ramaders de la Vall de Sant Daniel, que des de moltes generacions enrere gaudien d’un gran prestigi i eren força respectats per les altres famílies de la comarca. En Joan, però, no seguí la tradició familiar i es va decantar per la mecànica i els motors, treballant a la ciutat de Girona. De ben petit ja es va convertir en un expert en la reparació de vehicles de motor, fins que va esclatar la guerra civil i es presentà voluntari per lluitar al front. Un cop acabada la guerra, va continuar amb la seva feina, decantant-se finalment, per venir a treballar a Arenys de Munt. Procedència familiar d’en Joan Va néixer el 2 de juliol de l’any 1920 a Sant Daniel, quan aquest poble, encara era un municipi amb ajuntament propi. Estava a tocar de la ciutat de Girona, a la comarca del Gironès i actualment, és un barri de la mateixa ciutat. (Sant Daniel era un poblet de 900 habitants aprox., que va ser agregat a la ciutat de Girona l’any 1963, però, que anteriorment era un poble de pagesos i ramaders amb una fauna i flora molt riques i un gran nombre de fonts naturals, situat al peu de les Gavarres. A principis del segle XX, el poble de Sant Daniel era conegut per les seves fonts medicinals, com la Font d’en Miralles o la del Mas Pi, propietat d’en Gabriel Garcia (que no sabem si tenia alguna cosa a veure amb al Mas Serrats, conegut per can Garcia). També, tenia molta notorietat el seu balneari o les mines d’àcid carbònic. Àcid, que era enviat a empreses dedicades al sucre o a altres que feien begudes gasoses, inclús, servien a empreses de la capital d’Espanya). Els seus pares eren en Joan Serrats i Vila i la Joana Pujadas i Coll, propietaris del Mas Serrats (número, 54 segons el padró de 1907) també conegut per can Garcia, que estava situat al costat mateix de la carretera que anava a Sant Feliu. Es dedicaven a administrar les seves terres, però, també, a la pagesia i a la ramaderia, ja que tenien vaques i cavalls. Una germana del pare d’en Joan, anomenada Francesca, anava a vendre la llet a la plaça del poble de Sant Daniel. Respecte a la cria de cavalls, sabem que l’any 1913 van participar en un concurs de bestiar a

Joan Serrats i Garcia

Girona, a on, en Joan Serrats i Vila amb una de les seves egües, va guanyar un premi de 50 pessetes, en l’apartat de Yeguas de tiro del país o cruzadas de 4 a 10 años. Es veu, que en Joan Serrats i Vila del mas Garcia, era un home amb una bona reputació, ja que l’any 1908 va ser nomenat adjunt de la fiscalia de la localitat de Sant Daniel i el 1925, va ser nomenat fiscal municipal del mateix poble.Un germà seu, en Francesc, sembla que feia de forner i tenia un obrador al carrer Cort-Reial de Girona. En Joan Serrats i Vila anteriorment, però, abans de casar-se amb la Joana Pujadas, mare del nostre protagonista Joan Serrats, havia estat casat amb l’Assumpció Fàbregas i amb la qual va tenir un fill i una filla: Narcís i Josepa. En quedar vidu, fou quan es casà amb la Joana, i amb la qual tingué 7 fills/es més: en Llaçar (1916) Joan (1920), Francesc (1929-2005), Josep, Genoveva, Mercè i Conxita. Escola i primeres feines d’en Joan De ben petit, com tota la canalla de la localitat, anà a l’escola local de Sant Daniel, que en aquells moments, quan ell va començar l’escolaritat, hi donava classes, un prestigiós mestre com era en Gabriel Duch i Vial – que cobrava un sou de 1.100 pessetes - i que alguns anys més tard cessà per jubilar-se, cedint el lloc a un altre mestre: l’Albert Gomis Llanabries, que donà classes a l’escola local a partir de l’any 1929. Però, en Joan al complir els 14 anys, no treballà en les feines del camp o la ramaderia a la casa pairal dels pares, sinó, que es dedicà a fer la feina que li agradava, i que era arreglar cotxes i conduir-los. No sabem a on estigué treballant

/29

|Recordant a... Brunete, l’Ebre i Terol, entre altres. Un altre germà, en Josep, també lluità contra la insurgència feixista, però des de la rereguarda, treballant com a representant de la UGT a l’oficina jurídica de l’Audiència de Girona. Tots tres germans, però, van tenir la sort de no ser represaliats al final de la guerra, ni encausats en procediments judicials.

En Joan i la Maria el dia del seu casament

En Joan amb el seu fill i la seva dona Maria Mercader

d’aprenent, però devia ser en algun taller de reparació de vehicles de motor, ja que en marxar a la guerra tenia força experiència, sobretot, en conduir cotxes i motos. Guerra civil i participació en les milícies antifeixistes Així que començà la revolta feixista, en Joan no dubtà ni un moment en allistar-se a una columna de milicians. Prèviament, s’havia inscrit com a militant del POUM a la secció local de Salt, i quan a finals del mes de juliol de 1936 el partit decidí convocar als seus afiliats per anar a lluitar al front, en Joan, quan encara no havia complert els 17 anys es va allistar a un dels centres de reclutament del POUM. Quan ja estaven inscrits un important nombre de gironins decidits a incorporar-se a les milícies van agafar el tren cap a Barcelona. Un cop a la capital catalana, es van presentar a la caserna Lenin i foren integrats a la columna Maurin (també coneguda com la 2a columna del POUM). El dia 3 d’agost una agrupació del POUM marxà cap al front d’Osca, però, en Joan no sortí fins a primers d’octubre amb el 2n batalló, que anà directament a lluitar en la defensa de Madrid, juntament amb altres agrupacions del POUM. La columna participà activament en els atacs a Brunete amb el comandant López Tienda i en ser militaritzades les milícies, en Joan, va ser integrat a la 46a Brigada Mixta de la 29a Divisió, que continuà la lluita en diferents fronts del Centre. En Joan passà la major part de la guerra fent de xofer o motorista del servei de transport i enllaç de la brigada, estant exposat contínuament als bombardeigs de l’enemic. Altres membres de la família a la guerra El germà gran, Llaçar, no va anar voluntari a la guerra, com si va fer en Joan, i marxà al front el 7 de juny de 1937, quan va ser cridada la seva lleva. Fou destinat al 8è Regiment d’Infanteria Zamora, posteriorment reconvertit en el 30è Regiment d’Infanteria de Saragossa, compost per 18 batallons i que van estar lluitant als fronts de

/30

Final de la guerra, franquisme i casament En acabar el conflicte bèl·lic i com que no estava imputat en cap causa política, pogué tornar a casa, i tornar a la feina (encara que no sabem en què va estar treballant) però, va ser per poc temps, ja que l’any 1942 va ser cridat a fer el servei militar franquista per la demarcació de Girona, però es veu que no estava localitzable i va ser citat com a presunto pròfugo al diari gironí El Pirineo, encara que finalment, es presentà a les autoritats i va marxar a fer de soldat amb els guanyadors de la guerra (no hem pogut esbrinar a on el van destinar). En tornar del servei militar, l’any 1943, sembla que continuà treballant de mecànic de cotxes a Girona i allà va conèixer a la que seria la seva dona, la Maria Mercader i Pou (1924-1979) una noia de Caldes de Malavella que vivia a la Devesa de Girona amb la seva germana Enriqueta. Els seus pares eren en Francesc Mercader i Coll, i la Caterina Pou Pibernat, pagesos propietaris del Mas Oller de Caldes i que a part de la Maria, tenien una altra filla i un fill: l’Enriqueta i en Miquel. En Joan amb la seva promesa, anaven a tot arreu amb una moto Norton, fins que es van casar, que van decidir comprar-se un cotxe. Primer va ser un Seat 850 i després un Simca 1000. En Joan, doncs, muntà un taller, juntament amb el seu cunyat, Josep Vila, al mateix barri de la Devesa. Es casà l’any 1946 amb la Maria i anaren a viure al carrer Sant Antoni de la veïna localitat de Salt. Allà va néixer la seva primera filla, Catalina l’any 1947. Però, el taller que tenien muntat els dos socis, sembla que no durà massa temps, i per diversos motius de logística hagueren de tancar. Aleshores, van marxar un temps a residir a la localitat costanera de Blanes, a on suposem, que estigué treballant del seu ofici i posteriorment, es posà a treballar de xofer autònom a l’empresa Grober de Bescano. En aquesta empresa, en la qual hi va estar uns quants anys, va tenir una bona relació amb en Ramon Coll i Rodríguez, un dels seus principals directius, que li va proposar d’anar a fer la mateixa feina de transportista per l’empresa, però a Arenys de Munt. (En Ramon Coll i Rodríguez va ser conseller de la Grober entre el 1941 i el 1972, i director Gerent, entre el 1946 i el 1972. La Grober de Bescanó, va

|Recordant a... ser la segona fàbrica de la companyia, que va ser inaugurada l’any 1895, estava equipada amb telers de cintes, ordidors, màquines d’apresta vapor, màquines de filar, etc., i estava destinada a la fabricació de cintes, teixits elàstics i botons, entre altres productes de passamaneria industrial). En Joan i família a Arenys de Munt Quan la família Serrats van arribar a Arenys de Munt, es van quedar a viure a una casa del carrer José Antonio, 1 (Panagall), que feia xamfrà amb la riera, i aquí va néixer la seva segona filla, la Conxita l’any 1951. En Joan, doncs, es dedicà a fer de transportista per la Grober, portant els productes que fabricava l’empresa a les agències de transport de Barcelona i quan se li espatllava el camió no l’havia de portar al mecànic, ja que ell mateix l’arreglava, gràcies als seus coneixements de mecànica. L’any 1969 en Joan, tenia un camió de 3.500 Kg, matrícula B-503584 i acostumava a fer un horari de treball de 8 del matí a 2,15 del migdia. La Maria es posà a treballar de teixidora a la mateixa empresa Grober, feina en la qual va estar durant uns anys, fins que va decidir quedar-se a casa, on ja tenia prou feina amb els fills i les altres tasques de la casa. A finals dels anys cinquanta, però, van canviar de casa, gràcies al dirigent de la Grober, Ramon Coll, que els hi facilita un dels pisos del bloc que la Grober havia construït a la zona de can Cosme a la carreta de Torrentbò, 4, a on tenien dret a un hort. Aquí, va néixer el tercer fill i únic noi de la parella, en Joan, el 1961. Noves aficions d’en Joan Les principals distraccions d’en Joan, vivint a Arenys de Munt, eren, per una part la cacera, que practicava amb el grup de l’Associació de Caçadors del poble i per altre, fer de tant en tant, algun viatge a Suïssa amb el cotxe Seat, a visitar al seu germà Francesc, que a principis dels anys cinquanta havia marxat a treballar a aquest país de l’Europa Central, i a on també, si van quedar a treballar les dues filles d’en Joan, Catalina i Conxita. Però, a més, el seu sentiment demòcrata i republicà li va tornar a aflorar amb l’arribada de la democràcia a la mort d’en Franco, ja que, després de tenir vàries converses i entrevistes amb el dirigent local del PSAN, Josep Torrent (Pep Sala) es va fer simpatitzant d’aquest partit, interessant-se de nou, per la política. Últims anys d’en Joan Les dues filles i el fill de la parella Joan i Maria, van anar a l’escola Sant Martí d’Arenys de Munt, però, quan el noi va deixar els estudis, es posà a treballar amb el pare, ajudant-lo en el transport i

En Joan i la Maria de passeig per la costa

En Joan i la Maria

Sant Daniel, on va néixer en Joan

Segell de la columna Maurin

les noies van treballar en altres feines. No hi va estar massa anys el seu fill Joan en aquesta feina, ja que es decantà per feines més artístiques i decidí treballar al teatre. Aleshores, en Joan hagué de buscar-se un ajudant, i aquesta feina la va fer un xicot que es deia Agustí. Malauradament, la Maria es va morir quan només tenia cinquanta-cinc anys i com que els fills ja eren grans, en Joan es quedà tot sol. Això, va ser el motiu, pel qual es tornà a casar al cap de quatre anys, amb una dona del poble que també, havia quedat viuda. Però les desgràcies no venen soles i en Joan va emmalaltir al cap de poc. I quan encara, no havia tingut temps de gaudir de la jubilació va morir el dia 17 de juny de 1987 en un hospital de Badalona. El seu fill, Joan Serrats i Mercader, opinava d’ell el següent: Mon pare era un bon home de caràcter un xic fort, però disposat sempre a ajudar. Donava molta importància al fet de treballar per un mateix. Era amant de la muntanya, la cacera i els motors. I jo afegiria: també, va ser un defensor de la república i la democràcia, que no dubtà ni un moment, amb tan sols setze anys, jugar-se la vida quan el país el va necessitar. “Cuida el teu camió al garatge i ell et cuidarà a la carretera”. (Amit Kalantri. Escriptor i enginyer hindú) Elies Surroca i Campàs

/31

|El racó de l'Humanista

3a i 4a EDAT

Hem d'entendre que no és el mateix existir que viure. Per això, hem de viure amb la intensitat que la maduresa atorga. No hem de tenir por de l'envelliment. Hem d'acceptar-ho i adaptarnos-hi i acceptar les limitacions normals de l'edat. Però valorant que representa molt poder gaudir d'una llibertat personal. A les nostres edats ja no busquem l'acceptació dels altres, ni necessitem que ens diguin què hem de ser, ni donar-los explicacions. Va deixant de tenir importància l'enveja, l'odi, el ressentiment, l'egoisme, … I busquem la seguretat, la justícia, la pau, … Tenim un temps limitat. No ho desaprofitem en banalitats i coses innecessàries, ni discutim amb els altres sobre ideologies. La veritable vellesa comença quan perdem la curiositat i deixem de tenir il·lusió per fer les coses. La vellesa i la solitud acostumen a anar de la mà. Per això és important fer un bon pacte amb la soledat. És bo saber gaudir dels nostres moments de solitud i silenci, però sense excedir-nos ni acabar tancats a casa. Hem d'estar satisfets i orgullosos de tot allò que hem estat i hem fet. L'autovaloració negativa ens pot conduir a trastorns depressius. Oblidem totalment els records d'etapes dolentes o fets negatius de la nostra vida. Recordar-los només ens causarà inquietud. Acostumem-nos a saber fer un bon ús del temps lliure de què disposem, que acostuma a ser molt. La majoria de nosaltres ja estem a la “pròrroga”, però hem de tenir en compte que encara queda “molt de partit”. Parlar de la vellesa és un tema que dóna per a molt, per això en arribar al final d'aquesta pàgina encara queda molt al “tinter”. En un proper mes faré nous suggeriments i recomanacions (no m'agrada dir: consells).

Envellir és un privilegi negat a molts. Quants voldrien tenir l'edat que tenim avui, i, lamentablement, molts ja no la podran tenir. El que sí que és segur és que tenim menys temps per viure del que hem viscut. No coneixem quants anys de vida ens queden però sabem que no seran gaires. Ara, més que mai no és cert que: avui és el primer dia de la resta de la nostra vida. El nostre temps s'escurça cada dia que passa. Els dies semblen anys i aviat es fa massa tard. És un viatge que sempre és curt. Pensem que la vida ha passat massa de pressa. Tots desitgem arribar a vells, però sempre creiem que encara no hem arribat. Fem servir moltes energies en una batalla perduda. És una situació que no podem canviar. Hem de tenir molt clar que la vellesa és una “malaltia incurable”. La vellesa és com un riu, les aigües del qual comencen a sentir la sal, i quan ens n’adonem ja no som riu sinó mar. La majoria de nosaltres hem viscut diverses dècades diferents, dos segles i dos mil·lennis. Això ens ha permès esdevenir qui som avui. Més que mai no és certa la frase: l'edat és una experiència. Hem estat els constructors del nostre futur i el nostre destí. Hem fet uns passos que no retrocediran. Per a molts la jubilació ha estat un abans i un després a la seva vida, però per tots els mitjans hem de seguir “enganxats” a la vida, convençuts que encara queden moltes coses Carles Rodríguez per fer, per viure, … i per somiar. Escriptor - Humanista

/32

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

EL JOC DELS DISBARATS Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia». Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Les persones que ens representen quan prenen decisions politiques i/o econòmiques per nosaltres hauríem de pensar més amb aquells ciutadans que obligatòriament paguen els impostos que ens imposen En el PLE del passat dia 26 de novembre varen aprovant una MODIFICACIÓ DE CREDIT (número 17) de 106.000€. per unes obres que hauria de fer un privat (sentenciat al Jutjat) d’una urbanització i que al final pagaran els arenyencs, un despropòsit inexplicable com pabonar els sobrecostos de la Rotonda comparada amb la de Mataró; o la teulada de la Masia Mas Talleda amb la de Sant Iscle; o els capricis del Centre Cívic per dignificar el Barri de S. Carles. És contraprudent? autoritzar més permisos i no procurar habitatges assequibles (in)acabats com ha fet l’Ajuntament de Sant Joan Despí (La Vanguardia 03/12/2024-Pag.26). Ni té sentit procurar zones verdes per a aparcaments de cotxes o indemnitzar per la parcel·la de Can Sagrera per un errors de Gusam SA o remodelant l’Esplai i Residència saben que sempre quedaran limitats, o canviar les plaques dels carrers amb els colors del Vaticà, o llençar recursos pel forat dels escocells/jardinets o passar-se de rosca amb les Festes, o malbaratant cada any més d’1,5M€. per disposar d’un exèrcit (1+4+11+2) de Policies i la seva parafernàlia. Si els polítics haguessin de pagar tots el disbarats que no assumeixen, segurament anirien més en compte i hauria més responsabilitat i menys mediocritat per governar alhora de fer rutllar la maquinaria pública que cada dia li manca molta organització per ser un servei al públic. Hem d’exigir a l’Administració més transparència i l’extractes mensual d’on van a parar els diners públics que són de tots perquè ningú se sentin menyspreat i per respectar als pobres vilatans que cada dia els costa més omplir la bossa de l’Ajuntament perquè uns pocs facin el que vulguin. Xavier Oller

/33

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Assamblea Arenys de Munt

UN ANY PER OBLIDAR I TENIR MEMÒRIA Són dates per fer balanç. El 2024 no ens ha donat gaires alegries, però ens quedem amb la persistència i tossuderia de l’independentisme de base per assolir la nostra República. Enguany els “nostres” polítics ens ho han posat ben difícil. Han perdut la majoria parlamentària, pregonant culpes a altres, quan han estat ells qui han causat la desmobilització dels votants indepes. Lluny de reflexionar i renovar lideratges, veiem com Puigdemont i Junqueres —que es van fer enrere el 2017—, continuaran a la trona dientnos ara que la independència no serà possible sense pactar-la amb Espanya. O sigui, mai. Només els preocupa ser amnistiats o indultats, i a canvi tornen Catalunya a la cleda autonomista. S’arrapen al grapat de diputats que els queden a Madrid i ens volen fer creure que poden negociar amb el PSOE. Però sempre els aixequen la camisa i qui treu profit és el PSC: li regalen la Generalitat a Salvador Illa —el president més espanyolista de la història—, i el relat que Catalunya està "normalitzada". Ha estat un any per oblidar. I potser encara no hem tocat fons. Però el que no oblidem és que Catalunya dins d’Espanya no té futur. Només espoli, repressió i assimilació. Durant el 2025 continuarem combatent el discurs derrotista de mitjans i partits per desmobilitzar-nos. Els espanta que el poble es bellugui com va fer l’1 d’Octubre i els passi per sobre. No renunciarem a l’anhel d’una Catalunya independent. Tinguem memòria i persistim. Les situacions no són inamovibles. Passaran coses i l’escenari es bellugarà. I si no, l’haurem de bellugar nosaltres: des del carrer i a les urnes.

BON ANY 2025 PER A TOTHOM! VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

/34

|La bústia

Escola Sant Martí

ELS JOCS MATEMÀTICS AL SANT MARTÍ : APRENDRE JUGANT! Sabies que les matemàtiques poden ser molt divertides? A cicle mitjà, els nens i nenes comencem a treballar conceptes com la multiplicació, les fraccions o els decimals. Per fer-ho molt més fàcil i entretingut utilitzem jocs matemàtics. Quan juguem, les matemàtiques deixen de ser un munt de números sobre paper i passem a entendre’ls d’una manera més vivencial. Treballar manipulativament fa que tinguem més ganes de seguir aprenent i ens ajuda a resoldre millor els problemes i a ser creatius. Alguns dels jocs que tenim a l’aula i que ens permeten aprendre col·laborativament i millorar l’agilitat mental són: - Domino matemàtic: Ideal per sumar, multiplicar o treballar amb fraccions. - Blokus: Un joc per treballar formes geomètriques, simetries i la percepció espacial.

- Rummikub: Una manera divertida de practicar càlcul i operacions bàsiques. També podem gaudir de les matemàtiques en família. Jugar junts a casa és una manera fantàstica de reforçar el que s’aprèn a l’escola. A més d’ajudar els nens i nenes a ser més hàbils amb els números, aquests moments reforcen els vincles familiars i converteixen el temps lliure en una experiència educativa i divertida. Per acabar, les matemàtiques no han de ser avorrides. Amb els jocs, aprenem jugant, riem i, sobretot, ens ho passem genial. Durant el segon trimestre, les famílies dels nens i nenes de cicle mitjà de l’escola Sant Martí podran venir a conèixer i a jugar als jocs matemàtics que hem treballat. Les matemàtiques poden convertir-se en el teu joc preferit!

/35

|La bústia

Escola Sobirans

ANEM APRENENT... FENT PINYA! Com bé sabeu a l’escola Sobirans ens distribuïm en tres cicles: Petits, Mitjans i Grans i, de tant en tant, us expliquem cosetes de cadascun d’ells. Doncs ara és el torn del Cicle de Grans!

Els GRANS de l’escola (l’alumnat de 4t, 5è i 6è) fem pinya! Aquest curs, de fet, el vam iniciar amb una sortida conjunta a Lourdes, l’objectiu de la qual era completar una gimcana per descobrir quin “llenguatge” parlaven les nostres mestres (algunes parlaven amb llengua dels signes, d’altres amb codis secrets, d’altres a partir de dibuixos o mímica, etc.). Va ser un matí ben entretingut, que ens va permetre conèixer-nos i gaudir d’una estona d’esbarjo. Aquests moments conjunts els anem repetint al llarg del curs en diverses ocasions. Per exemple durant la celebració de la Castanyada-Halloween, on ens vam distribuir en cases de monstres (Frankenstein, Vampiresa, Fantasma, Home Llop, Momia, Zombie i Bruixa) per dur a terme un taller tematitzat de Halloween. A banda d’aquestes activitats on tots gaudim plegats, per separat, en cursos, també duem a terme tasques molt interessants. L’alumnat de quart, per exemple, hem començat els clubs de lectura. Ens hem organitzat en grups de 3-4 persones i cada grupet ha escollit un llibre per llegir en el seu “Club de Lectura”. Cada club s’autogestiona, de manera que, entre quedada i quedada, s’organitza i decideix si cal llegir algunes pàgines o no. A les trobades setmanals els Clubs comenten com evoluciona la història i les seves idees i/o opinions vers el llibre. L’alumnat de cinquè ens hem convertit en científics i hem muntat el nostre propi laboratori a l’aula. Hem fet la tinció de les cèl·lules de l’epidermis de la ceba amb blau de metilè i, amb l’ajuda dels microscopis, n’hem observat les parts principals (membrana, nucli, citoplasma). L’alumnat de sisè, com mana la tradició, hem iniciat els preparatius per a poder realitzar la “Calçotada del Sobirans!”. Ja hem plantat els calçots, producte estrella del nostre hort, i ens estem preparant per a poder-los collir i menjar amb les famílies quan estiguin llestos! Nyam!

/36

|La bústia

Associació de Puntaires d’Arenys de Munt

Junts per Arenys de Munt

2025

SOM DE MUNT, SOM POBLE

Encetem un nou any ple de projectes per les puntaires. En primer lloc, per gaudir de les puntes al coixí i per continuar aprenent d’aquesta meravellosa artesania que tant ha donat a Arenys de Munt. Cal impulsar-la i conservar-la per fer-la autèntica, exclusiva i, sobretot, per superar tots els reptes que desitgem assumir per innovar i per millorar, amb el respecte, l’harmonia i el retrobament de les sòcies i puntaires. A la vegada, també cal trobar aquella conformitat tan necessària que ens demanda el controlar la ment, una evolució que podem patir qualsevol dia motivada per l’estrès que ens imposa la vida i que l’elaboració d’entrecreuar fils i torçal, mentre es remenen els boixets, és una teràpia que recomanen els facultatius de la salut mental. Encetem un nou any il·lusionades per poder assistir als actes per commemorar el MIL·LENARI del MONESTIR de MONTSERRAT. El dia 29 de març, assistirem a un dels actes de l’artesania de les puntes al coixí, amb un Taller de la Tècnica del Ret fi que és un referent d’Arenys de Munt. L’endemà dia 30, assistirem a la Trobada General de Puntes, organitzat per l’Associació Catalana de Puntaires (ACP). Alhora, participarem en els actes litúrgics que organitza la comissió encarregada dels actes. Per l’Associació de Puntaires col·laborar en el Mil·lenari és poder traslladar una part d’Arenys de Munt i de l’art de les puntes que ens identifica al temple de Catalunya. També és un any per continuar l’immens projecte iniciat l’any passat, amb la col·laboració i l’impuls de l’Ajuntament ,per resguardar i digitalitzar els patrons del fons de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munti de les donacions de les puntaires absents que avui son un tresor que no podem perdre, especialment del Ret fi.

Des de Junts volem felicitar-vos el Nadal i desitjar-vos a tots el millor per aquest 2025 que encetem. Els pobles són fruit de tot allò que hi han abocat les persones que hi han viscut, que l’han estimat, cuidat i transformat al llarg de segles, deixant-hi la seva empremta. Ara ens toca a tots nosaltres deixar-hi el nostre segell per tal que sigui millor tant per als que hi vivim actualment com per a les generacions futures. El nostre poble ens ha ajudat a ser com som, ha configurat la nostra personalitat, les nostres famílies i les nostres amistats. En aquesta vall que gaudim d’un clima suau i mediterrani envejat per tothom, a prop de turons i a prop de mar, ens sentim afortunats de viure-hi i d’esser-ne. Un poble ple d’entitats que amb el seu esforç altruista i generós proporcionen aquella xarxa social amb la que cadascú pot participar en allò que li agrada, fent-ho de tal manera que creem llaços d’afecte i d’amistat que sovint ens acompanyen tota la vida. Junts per Arenys de Muntno deixa de ser més que una d’aquestes associacions que, com tantes altres, procura i li agrada servir a Arenys de Munt, en aquests cas des de la vessant política, estrenyent també entre els que en formem part la nostra amistat i la il·lusió de treballar en un projecte comú. El Nadal és època de compartir amb els que estimem, d’alegrar-nos de ser d’on som i de reflexionar també què podem fer de millor l’any vinent. Tot el que ens heu anat explicant al llarg de l’any, compartint reflexions i demandes, ens ha ajudat a fer millor la nostra feina i és un tresor impagable que agraïm de cor. Que tingueu tots unes bones festes. i un venturós 2025 amb molta salut i acompanyats dels vostres.

Bons any nou 2025 us desitja la Junta!!!

/37

|La bústia

Centre de Formació d’Adults Enric Camón

Alimentant la Intel·ligència Artificial (IA) En els darrers 20 anys, hem vist com l'educació ha viscut una transformació enorme. Les aules han passat de tenir pissarres de guix i llibres de text, protagonistes absoluts, a estar equipades amb ordinadors, pissarres digitals i Internet d'alta velocitat. Igualment, també s'ha ampliat el focus més enllà del coneixement acadèmic: les competències socioemocionals i el pensament crític han fet que l'alumnat estigui millor preparat per a una societat canviant. Així les coses, les plataformes virtuals han trencat barreres físiques –bo i oferint– noves maneres d'aprendre i una formació contínua realment autèntica. Futur enllà, l'educació tendirà a formar persones preparades per als treballs emergents. A saber: la sostenibilitat, la robòtica, la biotecnologia o les professions creatives de potencial digital. Aquests camps demanaran habilitats tècniques, però també adaptabilitat i capacitat per resoldre reptes complexos. Alhora, moltes feines repetitives o manuals, com les vinculades a les línies de producció, corren el risc de quedar enrere a causa de l'automatització.

/38

Això no obstant, els avenços tecnològics no podran substituir algunes joies encarnades. La vàlua de la interacció alumnat-professorat romandrà brillant com d'habitud. A més, dins les nostres comunitats, hem de continuar enfortint aquells espais on aquesta relació bidireccional perduri. Can Camón, en aquest sentit, és un d'aquests llocs on cada persona pot aportar les seves idees i capacitats a fi de compartir coneixement; i també, on es poden generar preguntes, inquietuds i visions que acabaran sent el veritable combustible de la Intel·ligència Artificial (IA). Sens dubte, l'aliment de l'ànima humana. En conseqüència, el nostre repte serà equilibrar la tecnologia amb la humanitat, perquè, finalment, i més enllà de les màquines, puguem formar una ciutadania que sàpiga donar respostes a les necessitats socials i que resti capacitada per construir un futur millor. Per tot plegat, venturós 2025!

|La bústia

ADM

ARA FA 15 ANYS Aquest any finit s’han complert 15 que va començar ADM (2008). Primer com un Butlletí independent per informar, encetar debats i participar dels temes polític/socials i d’altres relacionats amb Arenys de Munt. Mes endavant a l’any 2011 (ADM-febrer, núm.16) es va constituir com Associació sense ànim de lucre Inscrit i Registrat de la Generalitat i al de l’Ajuntament amb la finalitats d’accions per endegar un Projecte valent i de futur amb continguts polivalents de participació ciutadana i per poder actuar legalment dintre els propis objectius pels que van ser dissenyats aportat: noves idees, co·laborascions, -propostes, -suggeriments., imaginació, instint -iniciatives, -critiques constructives, -dissentir de les males politiques, -amb solucions per Arenys de Munt, -d’alertes de malversació de l’Administració, revindicacions, -creativitat, -identita, Pressupostos municipals, -idees de futur, optimisme/ironia... i continuar evolucionar constantment per fer municipalisme actiu i per ser cada vegada més autèntics.

Aquests 15 anys han servit per demostrar que NO ens arruguem per res NI per ningú dels poders públics però tampoc hem perdut el respecte per dir el que pensàvem amb contundència encara que els qui governen no vulguin escoltar ni vulguin compartir ni debatre els nostres plantejaments per millorar Arenys de Munt. Hi havia un temps en que els governs el que prometien anava a missa m’entres que ara es pot anar a missa i NO complir res del que s’ha dit i fer la política del “pal i la pastanaga” per continuar xuclant i xalant de la cadira del xollo del Consistori i dels sacrificats vilatans que tot s’ho creuen i comporten amb paciència sense exigir el que els varen prometre. De totes maneres esteu segurs que, des de ADM continuarem estant presents amb perseverança dient i actuant de la mateixa manera que ara fa 15 anys i aportant les nostres propostes i participacions per intentar ser un poble singular que valgui la pena de gaudir. FETS ADM una intenció

/39

|La bústia

CUP Arenys de Munt

Riuades, inundacions, canvi climàtic i responsabilitat Solem mesurar els impactes de catàstrofes naturals en funció del mal causat. No sabem mesurar la gravetat d’un fenomen fins que no ha passat, ha impactat, a generat pèrdues, materials o de vides humanes. Llavors ja sí, llavors podem dir el grau de gravetat del fenomen. Amb les riuades passa el mateix. No depèn només de la intensitat de les precipitacions, hi juga la capacitat d’absorció del terreny, el punt exacte on s’acumula l’aigua, la velocitat que pren la riuada que depèn de la naturalesa del terreny, del percentatge d’àrea impermeabilitzada, etc etc. Però en últim terme, la gravetat d’una riuada depèn dels danys causats. I els danys causats sí que tenen a veure amb la gestió que fem: la permeabilitat dels terrenys, basses de laminació, quins terrenys són urbanitzables i quins no. On ens situem, com ens preparem. El canvi climàtic, que està modificant els patrons meteorològics, és un factor que contribueix a l’agreujament de les riuades. Les temperatures més altes i les pluges més

/40

intenses poden provocar que els episodis de pluja siguin més forts i més freqüents. Això significa que la comarca del Maresme està cada vegada més exposada a riscos associats a les inundacions. A més, la urbanització de la zona en les últimes dècades ha fet que molts terrenys naturals, com boscos i camps de conreu, hagin estat substituïts per asfalt i edificis, impedint la infiltració d’aigua. D’ençà de la catàstrofe a Paiporta i d’altres municipis del País Valencià, hi ha debat sobre quina és la responsabilitat que tenen realment les administracions en desastres naturals. Hi ha, és cert, factors que no podem controlar. Però n’hi ha molts que sí que depenen de nosaltres, de l’enfoc, de les prioritats polítiques, hi ha molt per fer, molt per millorar. És fonamental una planificació urbanística més sostenible, així com la sensibilització de la ciutadania respecte als riscos naturals, per poder afrontar amb més eficàcia els episodis de riuades en el futur.

|La bústia

ERC Arenys de Munt

Mirem cap al futur: Objectius i compromís per a un 2025 millor Aquest 2024 ha estat un any de treball intens i de fites assolides. La feina feta que es veu i aquella que donarà fruits aquest 2025. La nostra prioritat ha estat consolidar Arenys de Munt com un municipi referent en sostenibilitat, cohesió social i dinamisme econòmic. Hem reforçat el suport al comerç local i l’emprenedoria, ampliant les subvencions al sector primari per mantenir un teixit econòmic viu i divers. Aquest gener gaudirem d’una millora notable del transport públic amb una nova parada de bus a la Creueta i més busos que reduiran el temps d’espera, alhora que continuarem treballant per ampliar el servei de bus a l’hospital de Mataró. Iniciarem la reforma integral de l’avinguda Panagall i la plaça Sant Carles, i presentarem pla estratègic de millora de carrers d’Arenys de Munt. Consolidarem la Brigada Jove per oferir feina als joves del municipi, finalitzarem la tribuna del camp de futbol i millorarem l’accessibilitat del pavelló Torrent d’en Terra. Posarem en marxa el servei d’habitatge assequible i social, reforçarem el suport a famílies .

vulnerables en especial atenció a la gent gran, ampliant el servei d’atenció domiciliària (SAD) i treballant perquè prengui forma el projecte de nova residència municipal a Can Globus, dins del marc del Nou Eixample Continuarem impulsant la transició ecològica, amb la instal·lació de més plaques fotovoltaiques en equipaments municipals i farem noves actuacions per fer més eficient la xarxa d’abastament d’aigua. En l’àmbit cultural, el 2025 marcarà l’obertura del nou Centre Cívic, que també esdevindrà un actor clau en el suport a les entitats d’Arenys de Munt. A més, veurem l’inici de les obres de la urbanització d’Aiguaviva, la recepció de la urbanització Can Sagrera i el projecte d’urbanització de Mas Gabana. Molta feina en molts àmbits, que requereix compromís i sacrifici, però que encarem amb il·lusió i determinació. Des d’ERC d’Arenys de Munt, no només desitgem un any 2025 ple d’esperança i oportunitats, sinó que treballem dia a dia per fer-ho realitat. Bon any 2025!

/41

|La bústia

Contes des del Projecte RADARS

TANCAR ELS ULLS Feia olor de cremat i les branques es trencaven damunt meu. Els arbres es bressolaven i les fulles em feien pessigolles. El cel era un gran núvol que tapava la llum del sol. Només una escletxa de claror i un regust de sang a la boca. Era dolça la sang. Em trobava estès damunt de les fulles seques i no podia dir res. Volia cridar i la veu no brollava de la meva gola. Vaig ser l’únic que se’n va sortir sense res més que cops i alguna esgarrinxada de poca importància. La trompada va fer que sortís pel vidre del darrere i caigués uns metres enllà. Quan vaig ser capaç, em vaig posar dempeus i em vaig acostar al cotxe. La cara de la mare sagnant m’acompanya cada dia, i els crits de la petita Rosa em fereixen l’ànima encara ara, després de vint anys. Només ens en vam sortir el pare i jo. La vida ha sigut un malson per al pare. Va quedar totalment impedit. El seu cos encarcarat sense poder moure ni una mà per portar-se el menjar a la boca ha sigut el seu dia a dia. Això sí, el cap clar. Al llarg d’aquests vint anys no ha parat de culparse per l’accident tan monstruós arran del que la nostra família va quedar destruïda. Jo sempre li he fet costat perquè encara que solament tenia set anys, la gran estimació que ens tenia i que m’ha demostrat a mi, només podia portar-me a creure que si hagués pogut fer alguna cosa per salvar-nos a tots, abans haguera preferit anar-se’n ell. M’ho ha ensenyat tot: els valors de la vida, l’estimació, el perdó, l’acceptació, l’enteniment. He après coses tan importants com encaixar situacions adverses en les quals m’he trobat. Ell diu que la seva presència no m’ha servit de gaire, però, no és així. Hem compartit la nostra vida. Veient la seva situació,he après a no empetitir-me davant de qualsevol esdeveniment per dur que fos. Soc fort gràcies al pare i voldria que ho entengués. —Pare, tu no et pots moure, peròjo sense tu no em podria bellugar ni un mil·límetre. M’ho has ensenyat tot. Compartim el dia a dia, el dinar, el sopar, la llar que tu i la mare vau crear per a tots nosaltres. Ella, ben segur que, allà on sigui, està orgullosa de tu. —Mat, ja ets un home dret i fet. Sé que he col·laborat en la tasca d’ajudar-te a créixer. Però tu ho has fet molt bé. Jo sí que n’estic orgullós de tu. La família es va esberlar per mala sort, però tu i jo ho hem portat prou bé, no creus? —No t’hi capfiquis pare. Tu has estat el meu mestre, el pal de paller que ha aguantat i corregit les meves pífies. Sense la teva ajuda, ara, segurament, seria un passerell esbiaixat. Estic en deute amb tu.

/42

—He de reconèixer que tens raó, però ja no em necessites i jo estic molt cansat —la seva veu ressona molt apagada i molt cansada. —Què coi és això que no et necessito?, no m’has pogut acompanyar de la mà pel carrer, però has estat sempre a prop mostrant-me el camí. —Fill meu, la meva tasca s’ha acabat. Els dolors són cada dia més forts i ja no puc més. No saps què és veure la vida durant tants anys des de la mateixa posició i sense poder-hi participar. He de marxar fill meu. Està cansat i no vol continuar estirat al llit, prenent cada cop més i més drogues per pal·liar el gran malestar del seu cos atrotinat que, amb el pas dels anys, s’ha anat reduint fent-se més menut i dèbil. No vol continuar donant voltes al mateix tema que el destrueix psíquicament. Ja no té ganes d’esperar que jo o la tieta Margarida el canviem de roba, l’afaitem, el rentem, li donem el menjar, que ja gairebé no es pot empassar. Ho té decidit iho ha parlat amb el metge, que de tants anys cuidant-se de la seva salut, s’ha convertit en el seu millor amic. Ell ho entén i em diu que la decisió del pare és molt dolorosa, però és la millor per a ell. El seu cos està cansat, la seva ment també, i els dolors cada dia aniran augmentant fins a fer-se insofribles. Només podrà viure amb drogues que l’adormiran i la seva companyia serà silenciosa. Sé que he d’entendre el seu desig i fer-li costat. Ell me l’ha fet a mi sempre. Ara soc jo qui té aquesta responsabilitat i no l’hi fallaré. Necessito prepararme per a quan arribi el dia. Jo no hauria tingut el seu coratge. Ha viscut el seu calvari per a mi i no el vull veure patir, però tampoc el vull perdre. Sé que no puc tancar els ulls davant la seva decisió. Ha arribat el moment d’acomiadarme d’ell, i no em sento capaç. —Pare, me’n vaig a dormir, necessites alguna cosa més? Vols que et porti un altre calmant? —li dic sabent que aquesta nit no aclucaré ull. —Gràcies, fill, no necessito res. Estic bé. Descansa tuque falta et fa —em respon amb tendresa. —Bé, doncs fins demà —li dic amb un fil de veu, empassant-me les llàgrimes. —Deixa la porta de casa oberta que, d’aquí una estona, vindrà el metge. Així no t’hauràs d’aixecar quan truqui. —Pare,el teu amic té clau.Ja obrirà ell —sé que no podré estar davant quan arribi el metge. —Tens raó, fill. Fes-me un petó. Ah! I una abraçada, com si fos l’última. Potser soc un covard, però avui, prefereixo tancar els ulls per una vegada. Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES

LES SOLUCIONS

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: VINYET PITARQUE GRAUPERA, 13 anys

DAVID RIENDAS, 9 anys.

LLUC ALCÀSSER MACHIN, 8 anys.

KAI ROCA ARTIGAS, 10 anys.

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

El diumenge 1 de desembre la companyia Animamundi Teatre va presentar un espectacle de titelles en la tècnica de les ombres xineses que va deixar meravellats a petits i grans..

Descobreix totes les fotos de l'acte:

La imatge del mes