Revista antaviana nº 14 2009 10 by Blocs d'Antaviana

A N TA V IA N A Excursió a Núria

CLUB DE MUNTANYA DE L’ESCOLA

LA GRAN NEVADA A BARCELONA

CURS 2009-2010

Dilluns 22 de març de 2010

Núm. 14

El curs 1994-1995 naixia l’escola Antaviana com a fruit de la fusió de les escoles Pla de Fornells i Ton i Guida. Des d’aquell mateix curs, i dins del propi marc educatiu del centre, l’escola va apostar per editar una revista anual que, amb el pas del temps, ha permès aglutinar tot un ventall d’iniciatives, projectes i il·lusions d’un gran valor educatiu i sentimental. Una constància que pot resumir-se en quinze revistes i un llibre confegit entre tots els antavianencs amb el qual Editorial Planeta ens va obsequiar el curs 2003-2004: El llibre dels nostres fills (La meva ciutat Barcelona). Com sempre, aquesta revista, la número 14, pretén entretenir-vos, informar-vos, documentar-vos i, sobretot, compartir el dia a dia de l’escola, intens i apassionant com ja podeu imaginar. Però també vol palesar aquest esperit tossut i col·lectiu que ens caracteritza i que ens empeny a millorar i a perseverar en la constància. Des d’aquestes línies, però, cal encetar algunes reflexions cap a debats posteriors:

En una comunitat educativa cal potenciar la complicitat entre tots els seus membres, amb respecte i comprensió, amb capacitat de mediació, amb diàleg i entesa… Educar en valors és el principal objectiu de totes i de tots i ho hem de poder compartir. Caldrà trobar els camins més escaients i un debat serè que canalitzi i afavoreixi l’alta participació de mares i de pares que tenim la sort de tenir a l’escola Antaviana.

Quan les obres RAM que realitzem aquest curs al centre s’acabin ens permetran gaudir d’unes instal·lacions molt millorades i modernes. El sacrifici, els sorolls, la pols que tots plegats hem compartit enguany passaran a categoria d’anècdota i agraïm la paciència i col·laboració de tothom. Però, fidels a la nostra trajectòria i tossuts com sempre, hem de començar a reivindicar altres actuacions de millora, entre elles la construcció d’un gimnàs o poliesportiu cobert tant necessari per a l’escola com pel barri.

Pel que fa a les relacions entre l’escola Antaviana i les entitats de l’entorn hem de continuar en la línia actual, treballant en xarxa, participant en les activitats i reptes del barri, caminant plegats…

Finalment, pel que fa a les relacions entre l’entorn escolar i l’administració de l’ajuntament del districte de Nou Barris creiem legítim reivindicar més fluïdesa des d’aquestes ratlles i, sobretot una complicitat que generi més confiança, autocrítica i millors resultats.

Molts temes de debat encetats que, plegats, haurem d’anar administrant al mateix temps que els professionals del món educatiu també haurem d’anar cercant i trobant noves estratègies que permetin millorar la qualitat de l’educació i el rendiment escolar dels infants. Tot un repte, oi? Equip Directiu escola Antaviana

Escola Antaviana

LES QUINZE PRIMERES EDICIONS ANTAVIANENQUES A l’escola Antaviana, des dels seus bells inicis (curs 1994-1995), cada curs hem editat una revista. El curs passat (2008-2009) vam celebrar el quinzè aniversari i creiem just fer una ullada a les diferents portades. Excepcionalment, el curs 2003-2004 vam substituir la revista per un llibre: el llibre dels nostres fills: ESCOLA ANTAVIANA.- LA MEVA CIUTAT, BARCELONA, que va editar gratuïtament “Editorial Planeta, grandes publicaciones” per a tota la comunitat escolar. Les primeres vuit revistes, des del número 0 fins al número 7, van gaudir d’una portada personalitzada amb il·lustracions dels propis alumnes. Fou a partir del curs 2002-2003 quan les portades van ser unificades sota una mateixa imatge que, cada any, intenta copsar trets bàsics del nostre projecte. educatiu.

Escola Antaviana

SALUTACIONS DES DE L’AMPA Els pares i mares de l’AMPA de l’Escola volem saludar a tota la comunitat educativa i donar gràcies a tots i a totes pels esforços que s’han fet durant aquest curs d’obres i sobretot de sorolls. Després de sacsejar l’escola, sempre ve la calma, la reflexió i els nous reptes. Una escola nova per dins i per fora, un nou menjador, nous espais, nous patis i nou hort són novetats de les que anirem gaudim durant el pròxim curs. L’AMPA, ha treballat molt, ha fet possible un munt d’activitats extraescolars. L’escola per la tarda fa goig amb tanta gent pel voltant. És una escola oberta al barri i a les seves necessitats i ho volem valorar molt positivament. Les comissions continuen treballant i junt amb la comunitat educativa fan de les festes l’expressió d’una comunitat viva i alegre que aprofita les dates importants per posar-se els millors decorats i gaudir-les. La comissió de menjador està treballant molt per fer un replantejament del nou espai de menjador que tothom espera que sigui un espai enriquidor i positiu. La revista de la comunitat educativa continua sortint cada dos mesos i és una oportunitat per a tothom que vulgui dir alguna cosa a la resta. Quan acabin les obres i tot estigui a ple rendiment pensem que a la comunitat no ens podem oblidar de nous reptes. Creiem que ara es el moment de demanar amb força un nou pavelló poliesportiu per a l’escola Antaviana. Un espai gran per poder realitzar el munt d’activitats escolars i extraescolars (les festes, els cants de Nadal, els balls de Carnestoltes, els teatres i festivals, els partits del Babar Antaviana i moltes coses més). La nostra escola, que és activa i creadora, necessita d’un espai com aquest. Volem somiar i volem que els somnis dels nostres infants és facin realitat, i és per això, que volem aquest poliesportiu cobert. També cal dir que al nostre districte de Nou Barris hi manquen pavellons poliesportius per practicar esport de qualitat. O sigui, que tot està per fer i tot és possible. Que tingueu un final de curs esplèndid i un meravellós estiu. Visca l’Antaviana i felicitats per a tothom. El patge reial Les castanyeres

La festa de l’hort

AMPA, escola Antaviana

UN LUGAR EN EL MUNDO Potser alguns de vosaltres recordareu haver vist una pel·lícula titulada “Un lugar en el mundo”, dirigida per l’argentí Adolfo Aristarain. Tracta de la vida d’una parella , el seu fill i uns amics, que viuen en un poble de la Patagònia. Dels seus ideals, somnis, lluites, alegries i penes... Per què ara, que estic a punt de jubilar-me, us explico això? Perquè per a mi Roquetes ha estat aquest “lloc en el món”, on estic vivint des de l’any 1971. El fet de venir a treballar a l’escola Ton i Guida i després a l’escola Antaviana m’ha donat unes grans satisfaccions, no exemptes de preocupacions en molts moments.

Crec que l’educació ens fa lliures. Crec que la diversitat ens enriqueix. Crec que la solidaritat és el motor del món. Crec que l’escola és només una peça de l’engranatge, però que és una institució que els ajuda a aprendre a aprendre, a pensar, a integrar... I a més a més vull dir que Roquetes ha estat des de sempre un barri viu, creatiu i lluitador on un nucli important de persones han aconseguit millorar la qualitat de vida dels seus habitants. QUIN BON LLOC EN EL MÓN, OI? Moltes gràcies per a haver pogut compartir-lo.

Esperança Batlles

Esperança Batlles, mestra

UN LLARG CAMÍ DE 40 ANYS Em sembla que no pot ser, que ja faci 40 anys, que vaig arribar al barri de Roquetes per treballar a l’escola Ton i Guida. Era jove i sense experiència, però vaig tenir la sort de trobar un gran equip de mestres tant a nivell humà com professional. Com molt bé diuen: “Una bona rebuda fa miracles” i efectivament aquells primers anys van ser decisius i han influït en tota la meva vida de mestra. Al cap de 23 anys l’escola es va fusionar amb la de Pla de Fornells i va néixer l’escola Antaviana amb un nou projecte, uns nous companys, però amb els nens i nenes del mateix barri i les mateixes ganes de continuar lluitant. He viscut moments molt feliços, i d’altres difícils, però tots m’han enriquit com a persona i segur que no seria com sóc sense les vivències de l’escola. M’he sentit acompanyada, ajudada i apreciada. He cregut en la capacitat de cada alumne i he procurat lluitar sense donar mai res per perdut. Ara que estic a punt de jubilar-me no puc fer res més que agrair a totes i a cada una de les persones: nens i nenes, mestres, pares i mares, monitors, EAP, conserges, administratives, cuineres, personal de neteja i alumnes de pràctiques, que al llarg d’aquests anys hem compartit aquesta aventura difícil però a la vegada tant extraordinària d’EDUCAR que ens ajuda a ser persones més lliures critiques i respectuoses i encara que moltes vegades no veiem els fruits immediats, estic convençuda que és la gran inversió de futur.

M. DOLORS CASADEVALL i POU M’agradaria acomiadar-me amb la lletra d’una cançó: Quan caminis sota una tempesta fes-ho amb el cap ben alt. I no temis la foscor; al final de la tempesta hi haurà el cel daurat i la dolça cançó argent d’una alosa. Camina fent front al vent. Camina malgrat la pluja. Si trontollen els somnis i se’ls endu el vent, camina, no paris, amb l’esperança al cor i mai no estaràs sol.

(OSCAR HAMMERSTEIN)

Dolors Casadevall, mestra

AULA D’ACOLLIDA Aquests dibuixos són el resultat de la feina feta pels alumnes de 3r a 6è que assisteixen a l’Aula d’Acollida. Després d’haver investigat, estudiat i treballat sobre PABLO PICASSO (vida i obra) van decidir que volien pintar la seva pròpia Menina, imitant algunes de les tècniques o pintures tal com ho va fer ell. El dia 25 de febrer vam anar a visitar el Museu Picasso, a veure les seves obres i a fer un taller per treballar i conèixer diferents tècniques que va utilitzar al llarg de la seva vida Cada alumne ha fet la seva pròpia Menina i li ha posat un nom, que li ha servit per fer una descripció i poder-la explicar als altres.

SOLEDAD Henry Quito

JAQUIROLA Youssef El Blout

SAIDA Anliang Ye

ROSA Johan Vera

ROSADA Noura Lakhnach

MARISABEL David Tréboles

Aula d’Acollida, escola Antaviana

DIVERTIDA Monim Ammouri

JUDIT Harpreet Singh

EUGÈNIA Gabriel Pereira

CONTENTA Nizar Safir

SOLEDAD Jefferson Quito

MARIANINA David Adu

SISUCA Miguel Angel Pereira

JASMIN Jhandri Carvajal MILI José Luis Quito

ERICA Manuel Bravo

POPEYA Ruben Berrio

MARIA Marcos Dos Santos

MALI Yiting Yang

MARIA Alba Nelly Valdez

JOSEFINA Kendri Carvajal

LAIA Mariam Lakhnach

KOKORO Wenzhen Jin

COLACALONG Hao Chen

ESTRELLA Loredana Cedeño

VANESSA Maxi Segovia

YAIZA Pretty Kaur

A l’Aula de Colors aquest any volem explicar-vos novetats dels últims mesos. Cada nen ha contestat unes preguntes i també tenim un reporter que ha fet un escrit. Esperem que us agradi.

Aula dels Colors (USEE), escola Antaviana

Nom: juan A L’AULA DE COLORS FEM UN ESCRIT PER LA REVISTA DE L’ESCOLA. - QUÈ ÉS PER A TU L’AULA DE COLORS? Es una classe a on t’ensenyen a llegir i escriure -

QUÈ T’AGRADA FER?

M’agrada treballar amb la gemma -

AMB QUI TREBALLES?

Treballo amb la Patrícia Estefania Gemma -

QUINA COSA T’AGRADARIA FER I NO FEM?

A mi m´’agradaria fer un castell de cartró -

QUI SON ELS TEUS COMPANYS AQUEST CURS?

JUAN JORDI RUBEN MERCE FRANCO DAVID

Nom: David Adu A L’AULA DE COLORS FEM UN ESCRIT PER LA REVISTA DE L’ESCOLA. -

QUÈ ÉS PER A TU L’AULA DE COLORS?

Es una classe per compartir amb nens i professores. -

QUÈ T’AGRADA FER?

M’agrada fer mates. -

AMB QUI TREBALLES?

Amb la Gemma i la Patrícia i la Estefania. -

QUINA COSA T’AGRADARIA FER I NO FEM?

A mi m’agradaria fer un dinar especial amb bocatas. -

QUI SON ELS TEUS COMPANYS AQUEST CURS?

Juan , Jordi , Ruben , Mercè , Franco i David.

EL JOC A L’EDUCACIÓ INFANTIL El joc forma part de la condició de l’ésser humà. Jugar és una manera de conèixer i aprendre. Jugar ens ajuda a expressar les emocions, permet exterioritzar les pors, l’alegria, els recels... El joc és tan necessari pels infants, pel desenvolupament de la seva intel·ligència, del seu cos i de la seva personalitat com ho són el menjar, l’habitatge, la roba, l’aire fresc, l’exercici, els descans...

El joc és una activitat creadora

“Fem torres amb les construccions”

“Fem de perruquers...”

Jugar ens permet fer veure el que no és, fer “ com si fos...”, “ara figura que..”, “ara som...”

Cada edat té diferents jocs i diferents maneres de jugar, reflectint en cada moment la forma en que l’infant comprèn el món. “Juguem amb nines a la caseta i a la cuineta”

Educació Infantil

“Ens enfilem a l’estructura del pati”

Jugant experimentem amb persones i coses. Jugant resolem problemes, posem paraules a les situacions, emocions, conflictes... Jugant ens coneixem a nosaltres mateixos i als altres.

“Conduïm cotxes, camions, bicicletes...”

“Juguem a metges”

“Juguem a pilota”

“Experimentem amb el nostre cos”

“Escric el nom a la sorra” “Juguem a cavalls”

JUGUEM AL PATI Els nens diem: “Al pati ens ho passem molt bé perquè podem jugar a moltes coses…” “Si ho rumiem entre tots ens surt una llista molt llarga de jocs que fem uns dies sí…, uns dies no…”

“Fem dibuixos”

“Fem castells amb les pales i les galledes” Jugar ens permet comunicar-nos, ens permet escoltar, ens permet explicar-nos, parlar, reflexionar, esperar respostes, compartir experiències… El joc és la base de l’aprenentatge. Jugant, aprenem!

“Juguem al memory”

“Juguem a comprar i vendre” “Fem trencaclosques”

Educació Infantil

JUGANT A METGES

“Visita al metge”

“Preparada per operar”

“Faig la recepta”

“Som recepcionistes del CAP”

El joc és una forma d’intercanviar idees i experiències. Jugar és participar. Jugar permet establir relacions amb el món. El joc simbòlic ajuda al desenvolupament social. “Fem construccions”

“Fem puzzles”

“Fem paraules”

“Fem pius” 15

El joc és una activitat creadora que es caracteritza per ser lliure i flexible, l’infant imposa i accepta unes pautes i normes que pot canviar o negociar.

“Juguem al dòmino amb models diferents, parxís, oca, memory, cartes...”

El joc s’adequa amb l’edat. Quant més grans són, el joc és més reglat.

Educació Infantil

Jugar té regles internes que són diferents en cada cas i s’han d’aprendre a respectar, el seu compliment ajuda a l’infant a desenvolupar les seves competències socials.

El mestre té un paper canalitzador molt important dins del joc; ha de ser model, l’ha d’impulsar, ha d’establir les condicions per a que pugui jugar i analitzar el seu procés per a que puguin assolir el nivell òptim de desenvolupament.

“Jugant aprenem a compartir, conversar, negociar i també intercanviem coneixements”

Els pares o adults també podeu continuar jugant a casa, fent aquesta feina tan engrescadora a més d’aprendre us ajudarà a enfortir les relacions afectives entre tots!

ELS NENS I NENES DE 1R, AQUEST CURS, HEM ESCOLLIT EL NOM DE LA CLASSE. A PARTIR D’ARA ENS CONEIXEREU COM “ELS ASTEROIDES” Pares i mares, com ja sabeu, un dels aprenentatges més importants del nostre curs, és la lectura i l’escriptura. Per aprendre a escriure és primordial que els nens/es estiguin motivats i hi vegin la seva necessitat. Una mostra de com treballem això des de l’escola, és l’activitat que tot seguit us presentem. Aquest curs, a 1r, ens volíem preparar nosaltres mateixos l’esmorzar de dijous gras. Abans d’anar a comprar, havíem de preveure els ingredients i la quantitat necessàries per tots els nens/es de la classe.

FEM LA LLISTA DE LA COMPRA

Promoció “Asteroides” (1r)

PER FER L’ESMORZAR DEL DIJOUS GRAS, NECESSITAREM:

ARA JA PODEM ANAR AL MERCAT A COMPRAR

PER L’ELABORACIÓ DEL NOSTRE ESMORZAR DE DIJOUS GRAS, HEM SEGUIT AQUESTS PASSOS:

Promoció “Asteroides” (1r)

I JA ESTÀ, JA PODEM COMENÇAR A MENJAR

1R A: SANDRA, MIQUEL, PAOLA B., ANTONIO, MAITE, EDITH, NATAN, ALEX, PAOLA C.,

MARTINA, TAMARA, IKER, GUILLERMO, HAJAR, ELOI, JONAY, ERIC, RAUL, IZAN, LAIA, ERNESTO, MARIANA, ANGEL i AZURELL.

1R B: ABIGAIL, FAHAD, PATRICIO, MARIANO, WISSAL, ADRIAN, DANIEL, LEIRE, LAIA, DAVID, ANDY, ANA, ANTONIA, AYOUB, ANAÏS, LAURA, VICTOR, BRIAN, GUILLEM, MIREIA, FRANCISCO, PIERRE i ROCIO.

OBSERVACIÓ D’UN ARBRE: L’AMETLLER Els nens i nenes de 2n estem treballant l’observació directa d ‘un arbre i els canvis que es van produint al llarg de les estacions. Parlem d’arbres:

Són plantes molt altes, amb un sol tronc. Alguns tenen fulles tot l’any, es diuen arbres de fulla perenne, com l’alzina, pi, roure, xiprer, avet, olivera, eucaliptus... Els que no tenen fulles tot l’any, són arbres de fulla caduca. Faig, castanyer, ametller, pollancre , pomer, cirerer, perer. Hi ha arbres de ciutat, que són al carrer, als parcs i/o jardins, i són utilitzats per fer bonic, o per donar-nos ombra a l’estiu quan fa calor. Pebrer bord, taronger amarg, plàtan, til·ler, lledoner, prunera vermella.... Hi ha arbres que són més de bosc, com el castanyer, faig, roure, garrofer, alzina... També hi ha arbres fruiters, que ens donen fruita. Perer, taronger, ametller, pomer, cirerer... També hem après a diferenciar un arbust d’un arbre. L’arbust és una planta llenyosa de poca alçada i no té tronc, com arboç, ginesta, boix.

Víctor Berta

Curiositats

Andreea Paula

Núria

Hi ha un arbre que pot superar els 100 metres d’alçada i viure milers d’anys, es diu “secuoya”. Abraçar un arbre representa una teràpia per algunes persones. A un país asiàtic, que es diu Sri Lanka es troba l’arbre més antic del món. L’arbre amb el tronc més gros del món és a Oxaca (Mèxic), el seu diàmetre supera els 30 metres.

Observació d’un ametller Cada dimarts, quan anem a la piscina, els nens i les nenes de 2n ens aturem una “miqueta” al carrer Simancas, per observar un arbre. Un ametller. A l’octubre encara tenia algunes fulles verdes, però, poc a poc s’anaven tornant de color groc i marró. Era la tardor.

Stefany

Recordem que la vorera estava plena de fulles!. Cada vegada, feia més fred i l’arbre tenia menys fulles fins que es va quedar nu. Ja hi som a l’hivern.

Matheus

Al febrer van observar que, tot i que, encara som a l’hivern les branques tenien uns borrons molt petits, que es convertien en unes flors molt boniques de color rosa. L’ametller floreix una mica abans que arribi la primavera. L’arbre estava tan bonic amb el seu vestit de flors! .

Miguel

Promoció “Minairons” (2n-A)

Flor de primavera Alba Adrián Som al març i la primavera està a punt de començar, l’arbre està ple de fulles noves d’un color verd intens i moltes flors s’han convertit en petites ametlles verdes. Les vam veure el dimarts passat. Ens va fer molta il·lusió veure-les.

Anirà passant el temps fins què

Cristian

Lies

arribi l’estiu i segur que podrem observar

l’ametller

amb les

ametlles ja crescudes. Els dimecres a l’aula fem entre tots els comentaris de l’evolució

que

veiem setmanalment.

Ivan

Milena

Pau

Ens estimem aquest arbre i tots els arbres que tenim al barri, però, per nosaltres, és el “nostre ametller”.

AQUEST ANY ELS NENS I NENES DE 2N B “MINAIRONS”, ESTEM TREBALLANT L’ANY DE L’ASTRONOMIA I SE’NS HA OCORREGUT INVENTAR-NOS AQUEST CONTE.

ELS CONILLETS QUE VAN ANAR A L’ESPAI Fa molts anys que uns conillets que es deien Taquetes, Dimbo, Lala, Noa, Blanquet i Missi, van fer un coet de metall que per funcionar portava bosses de paper molt fortes amb aigua per no contaminar. Amb el coet veien estrelles, un ovni i un monstre de tres ulls, tres boques, quatre orelles, moltes cames i un nas que era una antena. Duien una pilota al cap, unes cordes per saltar, una bufanda de paper de wàter, sabates de fusta, una barba d’espaguetis i ulleres de tres dimensions.

Els conillets estaven perduts a l’espai i van preguntar a les estrelles el camí per arribar a un Planeta. Les estrelles es van ajuntar i van fer una nau brillant, amb lletres platejades amb llum i li van posar “Galàctic”. Per dins era tova i daurada. Per menjar tenien fruita quadrada, plàtans rodons, els plats de paper espacial, el wàter era com un triangle i la cuina de fulles verdes, taronges i roses. Hi havia finestres en forma d’ocell i també hi havia enganxines.

Promoció “Minairons” (2n-B)

Els conillets obren la porta de la nau i comencen a flotar tots junts, la conilleta va veure a Mercuri i Venus. Tot explorant van trobar els extraterrestres que els van ajudar a conèixer el Planeta. Van veure una escola que semblava un caragol, les finestres eren com papallones, per entrar-hi havien de comptar i per sortir una contrasenya: “A fer soroll !!!” i l’escola es deia Galamona. Els amics els van dur a dinar a un altre planeta ple de cucs de colors brillants. Després els extraterrestres volien ensenyar un joc als conillets que es deia: Para-clic. Feien clic i sortien: meteorits, estels, planetes, flors... Tots junts estaven molt cansats i van anar a dormir a la nau. Uns dormien flotant, altres penjats com els pernils. Quan es van despertar van decidir quedar-se amb els extraterrestres.

Han passat molts anys i els conillets volen tornar a la Terra. I ho troben tot tant diferent que s’han espantat, no creien que estaven a la Terra. Molta gent parlava amb el mòbil que eren de molts colors. De sobte, moltes persones desapareixien per unes escales i es sentia molt de soroll i van veure un cuc molt llarg que semblava ple d’ulls. Es va parar i la gent entrava i sortia. Els conillets també van pujar per veure on anava, tot i que estaven molt espantats. Al sortir van veure com unes galetes que es bellugaven i servien per pujar i baixar la gent. Ells també ho van provar. Un cop al carrer van sentir un soroll a la panxa i van decidir que tenien gana. Van veure un restaurant amb moltes taules de colors i també una barra llarga com una botifarra. Van menjar pastanagues i per beure aigua d’espàrrecs. Volien dormir i saltant saltant van trobar un cau. Vet aquí uns conillets contents i cansadets i aquest conte ...PUM ....ja ha explotat!

MOTS ENCREUATS D’ASTRONOMIA HORITZONTALS

VERTICALS

1. Planeta més proper al Sol 5. Planeta que té grans huracans 6. Planeta on hi ha vida 10. Moviment de la Terra que genera les estacions 12. Satèl·lit de la Terra 13. Estrella del Sistema Solar 14. Planeta major

1. Planeta amb el nom del déu de la guerra 2. Fase lunar amb forma de “D” 3. Estació, a l’hemisferi Nord, quan al Sud és estiu 4. Moviment de la Terra que causa el dia i la nit 7. Atracció de la Terra 8. Planeta amb el nom de la deesa de l’amor 9. Planeta amb anells 11. Color de la Terra, des de l’espai

Promoció “Dracs” (3r)

ENDEVINALLES DE TERCER Sóc canari i sóc groc, però no canto gens ni mica.

Per Carnestoltes em mengen molt. Si no ho saps és que no ho sabràs

Cada dia he de sortir per la televisió i t’ensenyo coses del món.

Sóc una coseta que viu a l’aigua. Sóc taronja.

És una paraula que significa una sèrie i el seu títol està en anglès.

Sóc de molts colors i de cartró.

És rodó, té números i dues agulles. A veure qui ho endevina.

Cada dia faig feina i no sóc una màquina. Tinc vida i les coses que veig són més grans que jo.

És una llarga paraula i és d’una pel·lícula.

Sóc una noia amb set peus. Sóc molt savi i visc pel bosc. Per la nit vigilo bé i faig: “gru-gru”. Sóc animal que volo i tinc molts colors diferents. Sóc un menjar amb tomàquet i formatge. Per jugar a aquest esport amb el peu hi ha que xutar molt fort. Visc a les clavegueres. Sóc gris, amb cua, bigotis i no porto ulleres. Sóc molt treballadora. Per a l’hivern agafo el menjar bo. Quan a mi m’endollen crido molt. Jo tinc la veu molt forta i em peguen molt. Jo sempre estic de peu i molt fluixeta tinc la veu. Jo tinc moltes dents, però em toquen amb els dits. Per dintre sóc blanca, per fora duc un vestit verd. Tinc una cua al cap i un cul molt gran. Sóc tan blanca com negra i del camp no em moc. Faig un soroll que no podràs aguantar. Sóc rodona i em moc molt ràpid. Sóc com un despertador. Començo per la setena lletra de l’abecedari i a tothom desperto cada matí.

Tinc moltes potes, sóc gran o petit. M’enganxo a les roques amb ventoses. Sóc mol fort i a la tardor em cau la part de dalt. Sóc el millor i no menjo carn ni fruites. Vaig de vermell i salvo a la gent. Sóc de la tardor sense fruit ni cigró. Sóc bo per menjar i si no t’agrado no et fas gran. Sóc allargada i m’utilitzen per caminar. Neixo, visc i moro, i sé parlar. Pelut per fora, pelut per dins aixeca el peu i fica’l a dins. Surto quan plou i no sóc un bolet. És una capsa blanca que quan cau es trenca. És com una corda llarga i no té peus. Sóc arrodonit per dins i per fora, però no sóc una pilota. Problemes he de resoldre i sempre tinc la raó. Sóc un animal, tinc dues potes i sóc petitet.

Sóc menjar, sóc molt llarg i m’han de tallar.

Sóc menjar i de color taronja, però no penjo dels arbres.

Sóc un animal del mar, tinc moltes dents i sóc gran.

Sóc menjar i de color groc. Li agrado als micos.

Sóc un animal, sóc llarg i m’arrossego.

Sóc per veure-hi. Tots els humans em tenen de tots els colors.

Sóc per veure-hi. Tots els humans em tenen de tots els colors. Sóc verd, estic a fora i a dins i menjo carn. Sóc bufó i molt petit com un ratolí. Em posen a dins d’una gàbia.

Sembla un pagès però no ho és i espanta els ocells. Cada dia no faig res i sempre ho faig al revés.

Puc ser de 3 colors i em menges de postres. Sóc petita, m’assemblo a un poll i pico molt. Sóc una coseta que volo per l’aire i sóc de color blanc. Sóc una coseta que per la nit brillo al cel. Sóc un animal petit, quasi no em veureu. Si em poso al forn moriré, si veig una mica, me la menjaré. Sóc un animal gras, Però el meu fill és flac. Si el poso a menjar l’engreixaré. Quan és l’hivern surto més i a l’estiu menys. Dins mi portes coses i quan et fas més gran portes més coses. Dintre guardo llapis, goma i maquineta. Puc ser de molts colors. Sóc samarreta, pantaló o calseta... i sempre em carregues. Una capseta molt rodoneta que quan s’obre no es tanca. Ui! què fràgil és, I el més divertit són les corbes que té. Sóc verda, molt llarga i amb puntets verd-fosc. Sóc blanca, amb ratlles negres i una cua curta Tinc ales però no sóc avió. Em trobaràs a les muntanyes altes Tinc quatre ales però no giren com l’helicòpter. Tinc moltes lletres i estic en algunes classes, en paper. Sóc de color i em pots utilitzar per pintar i dibuixar. Tinc una pantalla i un comandament però no és el de la tele. Sóc verd. Quan em poso a una fulla em menjo un mosquit.

Rodamón, hamster, granota, cocodril, espantaocells, ordinador, llapis, abecedari, ulls, espiadimonis, àguila, platan, pastanaga, serp, ou, detectiu, gall, pilota, vaca, pera, tauró, piano, paraigües, espaguettis, pollet, zebra, gerro, mitjó, el baix, bateria, humà, roba, platan, carn, noticiari, màscara, peix, rellotge, Quaresma, futbol, mussol, papallona, macarrons, rata, formiga, guitarra elèctrica, cama, blue dragon, pop, arbre, cuc de seda, bomber, bolet, espinacs, supercalifrajilisticoespiralidoso, poma, puça, núvol, estel, ós, pluja, motxilla, estoig.

Promoció “Dracs” (3r)

LES SORTIDES DE TERCER

5-10-2009 VEIEM ELS LÍMITS DEL NOSTRE BARRI

27-10-2009 A L’AUDITORI VEIEM “METAL·LIC”

4-11-2009 ANEM A LA BIBLIOTECA DE ROQUETES

5-11-2009 RECORREM L’INTERIOR DEL BARRI

10-11-2009 ESTUDIEM COLLSEROLA I VERDAGUER

1-12-2009 VISITEM L’AMBULATORI DE ROQUETES

18-12-2009 CONCERT DE NADAL PER LES FAMÍLIES

14-12-2009 AL CIRC DE L’ATENEU: LIMBUS

Promoció “Dracs” (3r)

21-1-2010 CONEIXEM LA BARCINO ROMANA

10-2-2010 ESTUDIEM EL MERCAT DEL BARRI 26-2-2010 ASTRONOMIA AL MUSEU MARÍTIM

16-2-2010 TEATRE EN ANGLÈS A ZONA NORD 17-3-2010 TRES DIES DE COLÒNIES A EL PINAR

29-4-2010 JOCS A LA PISTA AMB ELS AVIS

2-6-2010 VISITANT L’EIXAMPLE I LA PEDRERA

SI VOLEU VEURE MÉS FOTOS DE LES NOSTRES SORTIDES LES TROBAREU AL NOSTRE BLOG: http://dracsantaviana.blogspot.com VISITEU-LO I ENVIEU-NOS ELS VOSTRES COMENTARIS AL MATEIX BLOG O A LA NOSTRA ADREÇA ELECTRÒNICA: dracsantaviana@gmail.com

Promoció “Dracs” (3r)

LES NOSTRES COLÒNIES AL PINAR, CANYELLES Aquest any els nens i nenes de tercer i quart hem anat de colònies a una casa que es deia el Pinar. La casa estava molt a prop d’un poble que es deia Canyelles. El primer dia ens vam conèixer amb els monitors de la casa de colònies, i a la nit vam jugar a un joc que es deia “El Passaport”. El segon dia vam fer tallers i vam construir un mòbil dels planetes. Cadascú feia tres planetes decorats amb pintura o amb trossets de paper. A la nit vam ballar i dansar i ens ho vam passar genial. L’últim dia vam fer una petita gimcana. Havíem de fer un petit recorregut fins a l’església i, en un full que ens havien donat els monitors amb un qüestionari, hi havíem de resoldre les preguntes investigant pel poble. Va ser molt interessant!

Ara us explicarem algunes activitats que vam fer: L’Hicham recorda que, a l’hora de dinar, ens ho passàvem molt bé i que menjàvem molt, fins i tot, massa! I és que el menjar era molt bo! I com que som tan xerraires aprofitàvem per parlar entre mossegada i mossegada…

Promoció “La Sireneta” (4t)

També us explicarem varem fer els tallers:

com

Ens vam ajuntar per grups i vam fer un mòbil amb tres planetes. Com el vam fer? Doncs, havíem de decorar unes boles amb paper de seda i també les podíem pintar. I, amb uns pals tallats per la meitat, s’havien d’afegir tres boles de paper que tenien dos forats, un a dalt i un a sota.

I per aquells forats s’hi ficaven els pals. Després s’agafava un trosset de plastilina i el posaves a sota del pal per tal que s’aguantés de peu. Això era per no embrutar-nos tant!

Ja veieu que vam aprendre moltes coses i, a més a més, ens ho vam passar d’allò més bé. El proper curs volem tornar a anar de colònies amb els tutors i les tutores de cinquè.

Fins aviat!

Aquest text l’hem escrit: l’Ariel, l’Hicham, la Raquel i el Nil.

Promoció “La Sireneta” (4t)

SORTIDA AL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES El dia 2 de març vam anar al Museu Monestir de Pedralbes amb transport públic (bus) i vam baixar a la sortida numero 9 (Sarrià). A l‘escola varem estudiar i cercar informació sobre aquesta activitat, coincidint amb el tema que treballem a la matèria del Coneixement del Medi. Abans d’arribar vam veure molts carrers amb noms de reis, de reines i princeses. Vam esmorzar en una petita plaça d’un poble medieval: el terra era empedrat, i encara hi ha la casa del forner, del ferrer i del carnisser. Tot voltat d’ una antiga muralla amb dues portes. Vam començar la visita al monestir i l’església; primer van entrar els nens i nenes de 5èB i els de 5éA vam entrar una mica més tard. A l’entrada hi havia l’escut de la reina Elisenda (família Montcada) i el del rei Jaume II El Just. El monestir va ser fundat pel rei i per la seva esposa l’any 1326, amb la intenció de que servís de lloc de retir per la reina en el moment d’enviudar, que es preveia proper per l’edat i la salut del rei. El monestir albergava una comunitat de monges clarisses, formada en la seva major part per filles de nobles. Aquest indret tenia diversos privilegis, com el de la protecció directa de la ciutat, a través del Consell de Cent que es comprometia a defensar-lo en cas de perill. Per entrar els aliments i els estris necessaris trucaven a la campaneta i obrien per una petita finestra, doncs era un monestir de clausura. Això vol dir que les monges que vivien allí no podien tenir contacte amb el món exterior. A més de resar, feien moltes feines per la comunitat: treballaven a l’hort, a la cuina, copiaven documents, cuidaven a altres persones a la infermeria...

El nostre guia, en David, ens va explicar molt bé la història d’aquest conjunt monumental d’estil gòtic, i varem visitar-lo durant una hora aproximadament: el claustre, el jardí medieval, la tomba de la Reina, el Convent annex d’estil romànic i totes les sales i habitacions a on es desenvolupava una tasca o feina, com per exemple, llegir, cosir, fer una reunió, pintar, endreçar les plantes medicinals, etc...

Promoció “Les Estrelles” (5è-A)

Cap al migdia, fent un passeig pel parc de l´Oreneta, vam buscar un bon lloc per dinar. Per sort, vam dinar en unes taules de fusta , contemplant unes bones vistes de Barcelona, tot hi que el dia era molt ennuvolat.

Llavors havíem de trobar un bon lloc per jugar i muntanyeta amunt vam trobar un indret ideal, amb gronxadors, una roda que donava voltes, una font i un gran bosc. No volíem marxar, però era l’hora de tornar a l’escola i tornàrem caminant fins a la parada de l’autobús núm. 60. Allí feia molta calor i vam arribar amb temps de descansar i fer un dibuix a la classe. En fi, va ser una excursió molt interessant i divertida.

Esperem que us agradi aquesta narració feta per tot el grup de 5è-A, conjuntament, després de la sortida al monestir de Pedralbes. 33

EL PREGÓ DE CARNAVAL. ANY 2010 El dia 11 de febrer la classe de 5èB vam representar el pregó de Carnaval de l'escola Antaviana. Vam baixar a la pista i després de baixar el carnestoltes, amb una mica de retard, varem començar el nostre discurs. Aquell dia tots estàvem molt nerviosos.. Igual que la nostra tutora Anna. El dia del pregó al matí vam assajar molt, quan ja era quasi l’hora vam baixar a la pista, ja estava tot preparat i bonic. Nosaltres com a element decoratiu portàvem una samarreta amb estrelles, planetes fets per nosaltres. Aquell dia també portàvem una cosa al cap, un barret, un mocador etc... Perquè era la consigna que tocava aquell dia. Vam ballar amb una cançó del nou CD de Mika, que era molt moderna i divertida. Durant tot el dia molts professors ens van felicitar, però el que compta és que ens vam divertir. El testament va ser molt bonic però no es va fer a la pista, sinó que aquest cop es va representar a la sala gran, doncs s’escoltava millor i varem ballar i tots plegats; ens ho varem passar molt bé.

E L

P R E G Ó

Bona tarda antavianencs, antavianins i antavianines, no fos cas que algú em digués, que sóc un rei poc cortès. Aquest any us he agafat una mica de sorpresa... Avui he vist molta gent que encomana la disfressa. Sóc el carnestoltes, el rei dels poques soltes. Us faig saber que he arribat i que l’avorriment ja s’ha acabat. La gresca ja es aquí, ens anem a divertir. Cantarem, ballarem i riurem i d’allò més bé ens ho passarem. Quatre consignes us hem preparat totes elles per separat:

Dijous el rostre guarnirem i amb la gent ens barrejarem

Promoció “Les Estrelles” (5è-B)

divendres qualsevol cosa diferent, per seguir la corrent.

Dimarts al pare la camisa li prendrem i de puntetes sortirem.

Dimecres amb davantal o corbata ens plantarem i una desfilada presenciarem.

A Educació Física malabars fem i amb la música l’acompanyem.

Tots plegat ens esforcem i molt contents estem.

A futbol i a bàsquet juguem i un gol o una cistella marquem. El tennis i el pàdel practiquem i a vegades no guanyem. Ens va agradar veure tot allò dels orígens de l’ésser humà mes antic de la humanitat, l’època dels castells feudals i el desenvolupament.

Cada any per Carnaval ens pintem, camises, corbates, davantals…ens posem.

Per Carnaval fem el pregó i el testament, cantem, ballem i riem, tots junts contents.

A l’amic invisible regals preparem i amb il·lusió i sorpresa els obrirem.

Molta roba portarem i grossos ens veurem.

El Carnestoltes és poca-soltes, i jo ballo amb molta solta.

El futbol m’agrada molt i jo no vaig fer cap gol.

El Carnestoltes és molt divertit i quan acaba la festa em trobo molt pansit.

Les disfresses m’agraden molt i jo em disfresso de gos sense rol.

EL futbol ens agrada molt i no vam fer cap gol.

Quan vam anar de convivències vam jugar i compartir moltes vivències .

EL MUSICAL DE MECANO S’ESTRENA A ANTAVIANA “Hoy no me puedo levantar” és un espectacle basat en las cançons del conjunt musical espanyol Mecano. L’obra adopta el títol d’una cançó del seu primer LP, editat l’any 1981. El musical ha estat un èxit i ha recorregut tota la geografia espanyola amb més de tres milions d’espectadors. Actualment s’està representant a Barcelona des de fa sis mesos. El contingut recull 'La Movida Madrileña', un moviment sorgit durant la primera part de la dècada dels 80 on es proposava el desenvolupament d’una cultura alternativa a nivell social e ideològic. Des de fa temps els professors de 6è teníem al cap representar aquest musical a la nostra escola. L’arribada del musical a Barcelona ens va acabar d’animar. La tasca era molt complicada perquè la temàtica no podia ser representada en una escola i es necessitava un profunda adaptació de tot el contingut. Volíem un musical diferent a la resta de representacions d’altres anys. Un musical amb la màxima participació de tot el nostre alumnat, amb cant en directe i amb innovacions en les coreografies. El fet de que les cançons fossin conegudes per tots els nens ha suposat una supermotivació per a ells. L’obra es va començar a assajar al mes de gener i hem tingut tres mesos d’assajos i molta feina. El musical ha estat un èxit. Hem fet tres representacions al teatre de l’Ateneu Popular de Nou Barris amb més de 1000 espectadors, tot un èxit per a la nostra escola. Durant la darrera funció es van viure moments molt intensos i emotius. Cal destacar la gran satisfacció dels nens i nenes en veure gratificat el seu esforç de tres mesos. Aquí teniu algunes de les seves reflexions:

“Quan els professors ens van explicar el teatre d’aquest any ens vam sentir tots emocionats. Ens van dir que faríem un espectacle nou i diferent i que requeria molt d’esforç El representaríem per a tota l’escola, els pares i la gent del barri.” “Al matí vam fer una actuació pels nens de l’escola. En començar la primera funció estàvem molt nerviosos i teníem molta vergonya. A la tarda encara teníem més vergonya perquè hi havia els pares . A poc a poc van marxar les vergonyes i vam actuar supermotivats. I sense pensar en les equivocacions.” “Vaig sentir alegria, nervis, vergonya i por.” “Quant vaig sortir a l’escenari tenia molta por d’equivocar-me.” “Només sortir a l’escenari vaig veure tota la gent. Em va sortir un somriure i vaig tenir una sensació agradable en veure al públic com es quedava sorprès.” “A l’escola ens va felicitar tothom: mestres i alumnes d’altres cursos.” “A casa els familiars ens van felicitar, però nosaltres que sabem com és l’obra, sabem que ho podríem fer molt millor” “M’ha agradat molt ser la protagonista d’aquesta obra fantàstica. M’ha encantat l’escena de ” No hay marcha en Nueva York” i sentir-me com si estigués allà. El decorat era molt realista.” “El ball del cementiri va quedar impecable per la posada en escena amb el fum, les màscares, les disfresses i la coreografia.”

Promoció “Tramuntana” (6è-A)

“La gent del públic plorava d’emoció i repetien: - Heu cantat, ballat i actuat molt bé!” “A la darrera actuació estàvem molt més nerviosos. Havia vingut molta més gent. Tenia una barreja de sensacions: por, alegria i vergonya.” “Al final de l’obra, al número “vivimos siempre juntos”, vaig plorar damunt l’escenari mentre ballava en veure tota la gent aixecada. Sentia que els havia agradat molt.” “Em vaig emocionar molt perquè tota la gent que hi havia de públic va aixecar-se a ballar amb nosaltres.” “Tots i totes érem conscients que el públic estava molt emocionat i que molt probablement no tindrem una oportunitat com aquesta de sortir en un teatre de veritat i representar una obra de veritat. Molts vam aprofitar l’ocasió al màxim.” ”Al sortir de l'Ateneu, els pares ens demanaven a tots que els hi signéssim l’entrada, i jo em sentia con si fos famosa...” “Va ser impressionant veure a tot el públic de l’Ateneu dret. Una sensació preciosa i l’experiència més bonica que he viscut a Antaviana.”

“No hi ha paraules per descriure el que sents damunt l’escenari al veure com la gent s’ho passa realment bé amb el que fem. Va ser al·lucinant.” “El teatre és una feina molt dura però després veus el resultat i val molt la pena. Han estat molts dies d’assaig, difícils i complicats. Per a una escena de dos minuts ens havíem tirat una hora per assajar-la. Molts dies vam marxar tristos perquè les coses no sortien bé. Ha estat una experiència inigualable.” “Representar el musical de Mecano va ser una experiència inoblidable. Veure la gent mirant-te, els focus apuntant-te i sentir com la gent gaudeix del que estàs fent, no té preu. Les sensacions més maques: veure els teus companys actuar i els nervis de canviar-se de roba quan tocava.” “La veritat és que mai m’ho havia passat tant bé. En la darrera actuació vaig sortir molt contenta perquè vaig posar moltíssimes més ganes que a la primera actuació.” “Volem agrair als nostres professors que s’hagin esforçat tant per nosaltres perquè aquesta obra sortís molt bé. Nosaltres també volíem que sortís perfecte perquè ells s’ho mereixien.”

LES LLENGÜES, QUIN GRAN TRESOR!!! Aquest curs, els i les alumnes de 6è hem tingut l’oportunitat de poder visitar dues exposicions per poder aprofundir més el nostre coneixement sobre les llengües. El dimecres 11 de novembre, varem visitar el centre “Ton i Guida” per veure l’exposició "Les llengües, un gran tresor" que tracta sobre la importància de la diversitat lingüística. El 2 de març, varem anar a “Linguamón” (la nova “Casa de les “Llengües”). Varem poder veure una exposició sobre les llengües de la mar Mediterrània. L’exposició aporta una visió del Mare Nostrum com a espai de contacte, intercanvi i enriquiment lingüístic i cultural. Durant el nostre treball, ens hem basat en l’aprenentatge de l’etimologia1 d’algunes paraules del català; així hem après, per exemple, que la paraula “cangur” volia dir “no t’entenc” en la seva llengua d’origen; per tant, no estem utilitzant el nom que corresponia per aquest animal. • • • •

•

Ara sabem que: A la Mediterrània es parlen 24 llengües. La família indoeuropea inclou les llengües romàniques i les llengües eslaves. Les llengües són emprades en diversos àmbits d’ús: la família, el carrer, l’escola, els serveis públics, els mitjans de comunicació, la feina i el temps lliure. Hi ha llengües que tenen semblances amb el català, com l’occità i l’italià (les hem sentit amb auriculars). Totes tres, juntament amb el castellà, el francès i d’altres, són llengües romàniques, és a dir, que provenen del llatí. Al llarg dels segles, els pobles mediterranis han efectuat una gran quantitat d’intercanvis comercials i culturals. Els vaixells de vegades

L’etimologia és la ciència de la lingüística que estudia l’origen i l’evolució de les paraules: quan van entrar a la llengua, de quina font, i la manera en què llur forma i llur significat ha canviat.

Promoció “Tramuntana” (6è-B)

duien oli, de vegades ceràmica, etc., però sempre han transportat paraules. •

El català deriva directament del llatí però ha incorporat paraules de moltes altres procedències; si us hi fixeu bé, podreu entendre la relació entre les paraules i el seu origen: • De la llengua parlada pels esquimals hem adquirit paraules com anorac o iglú. • De l’àrab ens han arribat paraules com: dau,

cafè, rambla o síndria.

•

tomàquet, etc. • De l’italià: pizza, espagueti, , estufa o

caneló.

•

De les llengües americanes precolombines tenim: huracà, mango, xocolata, patata,

Del francès: galeta, flauta, picnic, croquetes, pantalons...

No totes les llengües alfabet, es fan servir:

fan

servir

mateix

•

L’àrab: la llengua més parlada a la Mediterrània, una escriptura que permet que centenars de milions de persones de diferents religions i una tremenda diversitat cultural puguin comunicar-se.

•

El ciríl·lic: amb la desaparició de Iugoslàvia, l’ús de l’alfabet ciríl·lic a la Mediterrània ha gairebé desaparegut. •

El grec: va ser el primer alfabet en el sentit estricte del terme, és a dir, un sistema d’escriptura amb caràcters diferents per a cada vocal i cada consonant.

L’hebreu : Amb el naixement de l’estat d’Israel, aquesta llengua tan antiga va reviscolar en aquella regió de la Mediterrània, convertint-se en l’idioma de comunicació dels jueus d’arreu del món que van decidir tornar a la seva terra promesa. •

•

L’alfabet llatí (o alfabet romà) és el sistema d’escriptura alfabètic més utilitzat en el món avui dia. Està format per 26 lletres i es fa servir en la majoria de les llengües de la Unió Europea, Amèrica, l'Àfrica subsahariana i les illes de l'Oceà Pacífic.

*ANIMAL RIDDLES* Els nens i nenes de 5è han escrit unes endevinalles en anglès per a que ens puguem entretenir una bona estona pensant-les. Per ajudarnos una mica a resoldre-les, les han acompanyat amb uns dibuixos. Sabreu trobar quin dibuix va amb quina endevinalla??

Treball d’anglès a càrrec dels alumnes de “Les Estrelles” (5è)

AMICS PER SEMPRE

CANÇÓ: ESCOLTA-HO EN EL VENT Do Fa Do lam Per quants carrers l’home haurà de passar Do Fa Sol abans que se’l vulgui escoltar? Do Fa Do lam Digue’m quants mars li caldrà travessar Do Fa Sol Sol7 abans de poder descansar? Do Fa Do lam Fins quan les bombes hauran d’esclatar Do Fa Sol abans que no en quedi cap? Fa Sol Això, amic meu, Do lam tan sols ho sap el vent. Fa Sol Escolta la resposta Do dins del vent.

Quants cops haurà l’home de mirar amunt, per tal de poder veure el cel? Quantes orelles haurà de tenir abans de sentir plorar al món? Quantes morts veurà al seu costat per saber que ha mort massa gent? Això, amic meu, tan sols ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent. Fins quan una roca podrà resistir abans que se l’endugui el mar? Quan temps un poble haurà de patir per manca de llibertat? Fins quan seguirà l’home girant el cap per tal de no veure-hi clar? Això, amic meu, tan sols ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent. Escolta-ho en el vent. Traducció de la versió original de Bob Dylan

Acomiadem la promoció “Tramuntana” (6è)

CREACIONS LITERÀRIES PRESENTADES ALS JOCS FLORALS DEL DISTRICTE DE NOU BARRIS FINS AVIAT

EL DRAC AMABLE Hi havia una vegada un drac que vivia en una muntanya molt i molt alta a dins d’una cova. El drac era verd, amb una cua punxeguda i dents molt grans i afilades. Cap humà no podia pujar a la muntanyà, només el drac ja que ell tenia ales i sabia volar. Aquell drac no era ferotge, si no amable, no és menjava ni persones ni animals, només es menjava algun animalet de fora del poble ja que no podia quedar-se sense menjar. Al drac li agradava molt volar de nit quan brillen les estrelles, ho feia sobre els núvols, si no volava mirava la lluna blanca i els núvols i li agradava molt que la lluna brilles sobre el poble. El drac ajudava molt a la gent del poble, els ajudava a passar el riu, sabia nedar, i els hi caçava peixos per menjar. Com que també sabia volar transportava a l ’altra costat del riu les coses de la gent del poble que eren grans i que pesaven molt. La gent del poble s’estimava molt i molt el drac i a ell li agradava ajudarlos ja que tot el poble era amic seu. Era un drac amable, bo i simpàtic i ningú tenia por d’ ell. Les persones del poble eren molt felices de viure amb aquest drac tan i tan amable i li donaven per menjar tot al que a ells els hi sobrava. Com que el cuidaven tan bé el drac es va quedar a viure al poble per sempre. Youssef El Blout Pseudònim: NEU BLANCA

És l’últim dia de curs sisè ja s’acaba tots plorem de pena ja deixem ANTAVIANA. És l’hora de marxar i nosaltres no volem perquè tants anys units han passat en un moment. Alguns seguirem junts, altres no, però sempre ens portarem al nostre cor. Molts bons records em porto anècdotes i alegries, per comptar als nous companys lo bé que ens ho passàvem tots els dies. Bé, companys i professors, això no és un comiat.

Us desitjo el millor: Fins aviat!

Yaiza Galán Pseudònim: JADE 6è-A

5è-A LA FLOR DE LA NIT Quan vas a dormir desperta la flor de la nit i escriu un poema i el poema et desperta. Quan t’adorms ella es desperta feliç i quan et despertes se’n va a dormir. Quan ets al col·legi està molt contenta de veure’t feliç. Joel del Jesús Pseudònim: COLLIC 2n-B

Recull poemes

LES VIES DEL TREN Em giro i ja no hi ets, has marxat. Miro el tren, em veus i em dius adéu. Les llàgrimes a les vies s’han desplaçat. La soledat se m’ha menjat i cada dia que miro enrere em moro de pena

ELS TRES ASTRONAUTES

i em quedo plorant.

Hi havia una vegada un astronauta que era d`Amèrica, un altre que era d’Àfrica i un altre que era d’Europa. Els tres astronautes no es coneixen i van anar a la Lluna, van baixar de la nau i es miraven entre ells extranyats. Així que van començar a parlar, però no s’entenien entre ells. El d’Àfrica va dir: “Salam!” El d’Amèrica va dir: “Hello!” El d’Europa va dir: “Hola!” Però no s’entenien gens. Llavors el d’Amèrica va començar a fer gestos i es van començar a entendre i van caminar per la Lluna. De sobte van trobar un Alien. El van mirar i se`n van riure perquè era estrany. Tots van riure menys el d’Àfrica que els va dir: “Dóna igual que sigui estrany, l’hem de tractar bé”. Encara que ells no l’entenien gens, l’Alien va entendre a l’africà i va marxar d’allí. L’astronauta d’Àfrica el va seguir i l’Alien el va portar a un arbre que tenia pomes. L’Àlien n´hi va donar. L’Àlien va agafar dues pomes i se les va guardar. Després van arribar els altres astronautes que tenien gana i estaven molts cansats. L’Àlien els va donar les dues pomes als dos que se’n reien d’ell. Després tots els astronautes van entendre que el que és més important és que tinguin un bon cor. Hamza Ait pseudònim: ASTRONAUTES 3r-B

Marino Nsue Pseudonim: POETA 4t-B

“EL GAT I EL RATOLÍ”

Fa molt i molt temps hi havia un gat i un ratolí que sempre, sempre reien i també jugaven a la bomba. Es van trobar un mag dolent que volia separar-los per sempre. Amb la seva vareta màgica va fer un laberint que tenia moltes trampes. Però el ratolí s’havia com passar totes les trampes excepte la última perquè el ratolí era molt petit i la trampa era molt gran. Al final es va posar un coet al darrera i va volar fins que va travessar la trampa. El gat i el ratolí van entrar a la casa del mag, li van agafar la vareta i el van convertir en una granota. I conte contat, conte acabat. Francisco Sola Pseudònim: OT 1r-B

Recull poemes

CIRERES Fanalets vermells, en un cel tot verd, els ulls se n’hi van, la mà ja s’hi perd i en els llavis queda la dolçor de mel

LES PINYES DE PI NEGRE Petits i bruns estoigs de tanques setinades, on són els vostres menuts joiells? -les àgils potes dels esquirols, follets dels pins, els han buidat!

Laia Ferret

Revista ANTAVIANA núm. 14 Curs 2009-2010

Maig 2010

Escola Antaviana C/ Nou Barris 12 08042 Barcelona Tel.: 933538793 E-mail: a8047741@xtec.cat Web: http://www.escolantaviana.org

Treball realitzat pels alumnes de 2n