TALLER DE CONTES EDUCACIÓ INFANTIL P3 GEGANTS I CAPGROSSOS P4 DRACS-DRAGONES I ÀGUILES P5 BASTONERS I CASTELLERS
CURS 2021-2022
INSTITUT ESCOLA ANTAVIANA
INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2022 TORNEM A INICIAR EL NOSTRE PROJECTE “TALLER DE CONTES”. AQUEST ANY LA TEMÀTICA TRANSVERSAL DE TOT PARVULARI SERÀ EL TREBALL DELS HÀBITS SOSTENIBLES, BONS HÀBITS, JA SIGUI FOMENTAR LA LECTURA, BONS HÀBITS ALIMENTARIS, INICIAR-NOS EN EL RECICLATGE, CUIDAR DEL MAR I LA TERRA O CUIDAR-NOS A NOSALTRES MATEIXOS I ALS ALTRES.
COM HO FEM? AQUEST ANY I PERQUÈ LA COVID NO ENS HO PERMET, NO PODEM FER BARREGES DE GRUPS DE P3, P4 I P5 COM HEM FET SEMPRE, PERÒ AIXÒ NO ENS TREU LES GANES I IL·LUSIÓ PER FER LES COSES BEN FETES I PASSAR-NOS-HO GENIAL, AIXÍ QUE COM QUE ELS GRUPS HAN DE SER BOMBOLLA, UNA PERSONA DE REFORÇ PASSARÀ PER CADA AULA I EXPLICARÀ UN CONTE AMB UNA TEMÀTICA DIFERENT. ES FARÀ 3 COPS A LA SETMANA (DILLUNS, DIJOUS I DIVENDRES), I ELS VOSTRES FILLS I FILLES ESCOLTARAN 6 CONTES EN TOTAL, EXPLICATS PER 6 PERSONES DE REFORÇ. CADA CONTE SERÀ EXPLICAT AMB UN SUPORT DIFERENT (PANTALLA DIGITAL, TITELLES, IL·LUSTRACIONS, IMATGES...I TOT EL QUE LES CONTA-CONTES S’IMAGININ!).
UN COP LES PERSONES DE REFORÇ HAGIN EXPLICAT CADA CONTE S’INICIARÀ UN TREBALL DE CONVERSA, VOCABULARI I COMPRENSIÓ ORAL, PER VEURE SI ELS NENS I NENES HAN ENTÈS EL CONTE I A MÉS PERQUÈ APRENGUIN NOVES FÓRMULES DE DIÀLEG.
EL TALLER FINALITZARÀ DESPRÉS QUE TOTS ELS GRUPS D’ALUMNES HAGIN PASSAT PELS 6 CONTES CORRESPONENTS.
I UN COP FINALITZAT US DONAREM UN DOSSIER AMB ELS CONTES EXPLICATS, PERQUÈ PUGUEU COMPARTIR AQUESTA EXPERIÈNCIA TANT ENGRESCADORA AMB ELS VOSTRES FILL I FILLES.
ESPEREM QUE MENTRE ELS ELS EXPLIQUEU US HO PASSEU TAN BÉ COM ENS HO PASSEM NOSALTRES!
A CONTINUACIÓ TENIU LA RELACIÓ DELS CONTES TREBALLATS, ADAPTATS I EXPLICATS PELS REFORÇOS D’ED. INFANTIL: LOTA, LA CATXALOTA (Roser Rimbau, col·lectiu Rosa Sardina), per Raquel NO VE D’UNA! (Tracey Corderoy – Tony Neal), per Cristina S. ALGÚ S’HA EMPASSAT LA LINA! (Sarah Roberts – Hannah Peck), per Isabel C. LA MUNTANYA DE LLIBRES MÉS ALTA DEL MÓN (Rocío Bonilla), per Eira EL CLUB DE LECTURA DEL CONILLET (Annie Silvestro – Tatjana Mai-Wyss), per Isabel S. UN MENJADOR GALÀCTIC! (Meritxell Martí – Xavier Salomó), per Silvia M.
L’EQUIP D’EDUCACIÓ INFANTIL
LOTA, LA CATXALOTA (Roser Rimbau, col·lectiu Rosa Sardina)
CONTE EXPLICAT PER RAQUEL
LOTA, LA CATXALOTA DIA RERE DIA, ONADA RERE ONADA, EL MAR S’ANAVA EMBRUTANT. LA LOLA, LA CATXALOTA, ESTAVA BEN INTRIGADA. QUÈ HI FEIA TOT ALLÒ A CASA SEVA? D’ON HAVIA SORTIT? POTSER EL SEU AMIC, EL CRANC, EN SABRIA ALGUNA COSA. PERÒ TROBAR-LO LI VA COSTAR MOLT. - ETS TU, MALACU? AMB AQUEST BARRET NO ET CONEIXIA. -TXEC-TXEC –VA RESPONDRE ELL-, NI JO A TU, LOTA. ALGÚ HA APAGAT EL LLUM! COM QUE EN MALACU NO SABIA RES DE LA BROSSA AL MAR, VAN DECIDIR DESCOBRIR QUI L’EMBRUTAVA. UN DIA, MOLTES ONADES MÉS TARD, VAN TROBAR UN CORB MARÍ EN PERILL. - NYEC-NYEC! –VA FER LA LOTA AMB LES DENTS. - TXEC-TXEC! –VA FER EN MALACU AMB LES PINCES, FINS ALLIBERAR-LO. EN SABER QUÈ BUSCAVEN, EL CORB MARÍ ES VA AFEGIR A L’EXPEDICIÓ. - SEGUIU-ME! –VA DIR-. PER ESBRINAR QUI CONTAMINA EL MAR CALDRÀ TREURE EL CAP FORA DE L’AIGUA! EL QUE VAN VEURE NO ELS VA AGRADAR: MARINERS D’UN VAIXELL LLENÇANT ESCOMBRARIES PER LA BORDA! LA LOTA VA TENIR UN COP DE GENI. AMB LA CUA, “PATAXAF!”, ELS VA AVIAR DUES COSES: LA BROSSA...I UNA BONA DUTXA SALADA! – HA HA HA! ELS HAS DEIXAT XOPS! –VA RIURE LA SUMI, LA FILLA DEL CAPITÀ. I SI EL VAIXELL TENIA LA RESPOSTA QUE BUSCAVEN? EL VAN SEGUIR FINS QUE VA ATRACAR AL MOLL. LA SUMI ELS VA RECONÈIXER DE SEGUIDA I VA CÓRRER A SALUDAR-LOS. EN SENTIR LA SEVA HISTÒRIA, ES VA APUNTAR A L’EXPEDICIÓ. - ESPERA, LOTA, POSA’T AIXÒ. SI NO ET DISFRESSES, DE TU EN FARAN CROQUETES! –VA ADVERTIR LA NENA. - QUIN RODOLÍ, SUMI! –VA COMENTAR L’OCELL. - TXEC-TXEC, JA HI SOM TOTS! –VA AFEGIR EL CRANC- LA LOTA, LA DETECTIVOTA, JA POT INVESTIGAR!
PRIMER VAN DESCOBRIR QUE LA BRUTÍCIA DEL MAR S’ASSEMBLAVA ALS ENVASOS DE TERRA FERMA. - MIREU! –VA CRIDAR LA SUMI- BRICS, LLAUNES, BOSSES I AMPOLLES DE PLÀSTIC, SAFATES DE POREXPAN... - TXEC-TXEC! M’HI JUGO UN PEIX QUE EL MENJAR TAMBÉ ESTÀ PLASTIFICAT! –VA EXCLAMAR EN MALACU. EL PLÀSTIC ERA A TOT ARREU: AL MENJAR I A LES BEGUDES, ALS EMBOLCALLS, ALS GLOBUS I A LES JOGUINES. COM ERA POSSIBLE? - SEGUIU-ME! –DIGUÉ L’OCELL-. SEMBLA QUE ELS HUMANS, AMB TANT PLÀSTIC, ENS HAN BEN EMBOLICAT! LA LOTA VA DECIDIR PASSAR A L’ACCIÓ: - JAAAA HE TROOOOUUUBAT D’ON VE TOOOUUUTA LA BROOOOUUUUSSA! – LOTA, QUÈ ET PASSA? –LI VA PREGUNTAR LA SUMI, CARGOLANT-SE DE RIURE. – PARLO EN BALENIÀ AMB ELS MEUS COMPANYS. DEMANO AJUDA: TINC UN PLA! TOTS COL·LABORAREN. UN TROBAVA UNA XANCLETA, L’ALTRE UNS TAPS. EL DOFÍ VA DUR UN NEUMÀTIC. LA TORTUGA, UNA AMPOLLA. EL CALAMAR, UN BASTONET D’ORELLES. EL PEIX ESPASA, UN RASPALL. TREBALLAVEN JUNTS SENSE CAP POR. LA BALENA AJUDAVA LA MEDUSA, EL MUSCLO A L’ESTRELLA DE MAR. EL TAURÓ AMB EL POP... AL MAR JA NO HI HAVIA BROSSA. EL PLA DE LA CATXALOTA HAVIA FUNCIONAT. – MOLTES GRÀCIES, SUMI! – GRÀCIES A VOSALTRES, COMPANYS! – TXEC, TXEC, APROPA’T, QUE ET PESSIGO! –REIA EN MALACU. SATISFETS, TOTS VAN PODER TORNAR A CASA. – ELS TORNAREM A VEURE, PARE? – TANT DE BO, PERÒ QUE SIGUI AL MAR –VA RESPONDRE ELL- SUMI, TENIM FEINA. L’AIGUA JA ÉS NETA, ARA A NETEJAR TERRA FERMA. – PARE –VA DIR LA NENA, DESPRÉS DE RUMIAR-HI UNA ESTONA-, I SI APRENGUÉSSIM A NO EMBRUTAR?
NO VE D’UNA ! (Tracey Corderoy – Tony Neal)
CONTE EXPLICAT PER CRISTINA S.
NO VE D’UNA ! VILABONICA ERA UN POBLE ENCISADOR. ELS VEÏNS EREN AMABLES ELS UNS AMB ELS ALTRES I TOT ERA NET I POLIT. EL LLEÓ PASSEJA CONTENT: “TRAL·LARÀ!” EN PINGÜÍ EN VEURE’L LI DIU: “EI! QUIN PENTINAT MÉS BONIC!” LA RATETA PORTA UNA PAPERINA DE CARAMELS I N’OFEREIX UN AL RINOCERONT RINO: “UN CARAMEL?” EN RINO LI CONTESTA: “SÍ, GRÀCIES!” PERÒ ALESHORES... QUAN SE’L VA HAVER MENJAT, EN RINO VA LLENÇAR L’EMBOLCALL CAP ENRERE TOT DIENT: “QUÈ PASSA? NOMÉS ÉS UN PAPER...” PERÒ NO, NO ERA NOMÉS UN. TOTS ELS HABITANTS DEL POBLE VAN COMENÇAR A LLENÇAR AL TERRA: PAPERS, PELLS DE PLÀTAN, LLAUNES... EN DEFINITIVA, LES RESTES QUE ABANS TIRAVEN A LES PAPERERES. FINS I TOT, AL SENYOR TORTUGA, QUE CAMINAVA AMB UN BASTÓ LI VA CAURE UNA LLAUNA BUIDA AL CAP: - CLONC! EL SENYOR GIRAFA ESTAVA MOLT ENFADAT: “NO VULL VEURE AQUESTA PILA DE BROSSA CADA DIA!” LLAVORS VA ANAR A LA PLACETA DEL PARC I ARRENCÀ UNA BONICA FLOR PER POSAR-LA AL GERRO DE CASA SEVA. “QUÈ PASSA? NO VE D’UNA FLOR...” PERÒ ÉS CLAR... NO VA SER BEN BÉ AIXÍ PERQUÈ ALGUNS HABITANTS DE VILABONICA VAN COPIAR EL QUE HAVIA FET LA GIRAFA I VAN AGAFAR MOLTES DE LES FLORS QUE LLUÏEN AL PARC. UNS LES ARRENCAVEN TOT BARALLANT-SE PER POSSEIR-LES: “AQUESTES SÓN MEVES!” ALTRES LES PRENIEN A ESTIRADES PER EMPIPAR-SE O PER OLORAR-LES: “AIII!...” LA RATETA LLEGIA TRANQUIL·LA EN UN BANC DEL PARC, I OBSERVAVA SENSE ENTENDRE QUÈ PASSAVA. EN PINGÜÍ ESTAVA EMPIPADÍSSIM: “M’AGRADAVEN MOLT AQUESTES FLORS!”
I, PENSANT QUE UNA MICA DE MÚSICA L’ANIMARIA, VA POSAR EL SEU GRAMÒFON EN UN BANC DEL PARC I COMENÇÀ A BALLAR: “QUÈ PASSA? MASSA SOROLL? NOMÉS ÉS UNA CANÇÓ...” PERÒ NO VA SER AIXÍ. DE SOBTE, MOLTS ANIMALS DEL POBLE VAN COMENÇAR A TOCAR ELS SEUS INSTRUMENTS I A POSAR LA MÚSICA MOLT FORTA... ALGUNS VEÏNS ES TAPAVEN LES ORELLES PERQUÈ ALLÒ ERA INSUPORTABLE! : - CLINC! CLINC! – TUUUUT!! LA RATETA SE’N FEIA CREUS! VILABONICA HAVIA PERDUT EL SEU ENCANT I ARA TOTHOM ESTAVA DE MOLT MAL HUMOR! “NO M’ATRAPARÀS!” -CRIDAVA EL COCODRIL QUE LI HAVIA TRET UNA FLOR AL RINO. - BOING! – “VIGILA EL MEU PENTINAT!” -DEIA ENFADAT EL LLEÓ PERQUÈ EL MICO LI HAVIA LLENÇAT UNA LLAUNA AL CAP. - GRRR!! -RONDINAVA EL PELICÀ TRENCANT UNA RÀDIO, - CRAC! “AIXÒ NO POT SER!” -VA CRIDAR LA GIRAFA. ALESHORES, LA RATETA VA TENIR UNA IDEA: “MMM... I SI... ?” VA PORTAR UNA BONICA FLOR EN UN TEST I SENSE DIR RES, LA VA PLANTAR AL PARC DAVANT LA MIRADA DELS ALTRES HABITANTS. NOMÉS ERA UNA, PERÒ ELS ANIMALS, EN VEURE-LA VAN EXCLAMAR: “ UAU!” – “OOH!” – “MIREU!” – “UNA FLOR!” -I ELS VA FER RECORDAR LA VILABONICA D’ABANS. ARA EN RINO SABIA EXACTAMENT QUÈ HAVIA DE FER. VA COMENÇAR A RECOLLIR LA BROSSA DEL TERRA PER LLENÇAR-LA A LA PAPERERA. LLAVORS EL LLEÓ LI VA DIR: “ESPERA! T’AJUDARÉ!” EL COCODRIL VA FER EL MATEIX: “JO TAMBÉ T’AJUDO!” I AIXÍ ENTRE TOTS, MICA A MICA... PAPER RERE PAPER... FLOR RERE FLOR... VILABONICA AVIAT VA TORNAR A LLUIR MÉS QUE MAI. I TOTHOM N’ESTAVA MOLT SATISFET. VISCA!!! TOTES LES ACCIONS, PER PETITES QUE SIGUIN, COMPTEN!
ALGÚ S’HA EMPASSAT LA LINA ! (Sarah Roberts – Hannah Peck)
CONTE EXPLICAT PER ISABEL C.
ALGÚ S’HA EMPASSAT LA LINA ! LA LINA VA CAURE AL MAR FENT ESPLIX, ESPLAIX! -POTSER ÉS UNA DE LES NOSTRES? –ES VAN PREGUNTAR LES MEDUSES. PERÒ LES SEVES RATLLES EREN MASSA RECTES I TENIA MOLTS POCS TENTACLES. LA LINA SURAVA AL MAR SENSE SABER MASSA QUÈ FER. LA LINA NO ERA UNA MEDUSA. TOT D’UNA VA PASSAR UNA COSA TERRIBLE. ALGÚ ES VA EMPASSAR LA LINA! PERÒ... QUI? LA SEVA LLENGUA ERA RUGOSA COM LA PELL D’UN COCODRIL, I LA SEVA BOCA TAN GROSSA COM UNA COVA. MENTRE AQUELLA CRIATURA MURMURAVA UNA CANÇÓ, LA LINA INTENTAVA NO TENIR POR. PERÒ... QUI S’HAVIA EMPASSAT LA LINA? AQUELL ÉSSER GEGANTÍ VA DEIXAR DE CANTAR, I LA LINA VA LLISCAR PER LA SEVA GOLA. L’ANIMAL VA TOSSIR I ES VA ESCURAR EL COLL. I LLAVORS... -FUUUAAASSSSSS! AMB UN GRAN ESTRÈPIT I A TOTA VELOCITAT VA DEIXAR ANAR LA LINA EN UN RAIG DE VAPOR. UNA BALENA SE L’HAVIA EMPASSAT. FENT ESPLAIX! LA LINA VA TORNAR A CAURE AL MAR ON ES VA DEIXAR BRESSOLAR TRANQUIL·LAMENT PELS CORRENTS, FINS QUE VA PASSAR UNA COSA TERRIBLE. ALGÚ ES VA EMPASSAR LA LINA! PERÒ... QUI? TENIA UN BEC ESMOLAT I GROC, I UN ULL PETIT I RODÓ. L’ANIMAL VA MOURE LES ALES I ES VA ENLAIRAR. PERÒ... QUI S’HAVIA EMPASSAT LA LINA? UN MOMENT! NO SE LA VA EMPASSAR! L’ESTRANY ANIMAL LA VA PICOTEJAR, DESPRÉS LA VA ROSEGAR, I FINALMENT LA VA MOSSEGAR! PERÒ NO VA ACONSEGUIR EMPASSAR-SE LA LINA.
ES VAN ACOSTAR MÉS CRIATURES COM AQUELLA. PRIMER DUES, DESPRÉS TRES, I AL FINAL MOLTÍSSIMES! VAN COMENÇAR A MOURE LES ALES I A XISCLAR, I ES VAN OBLIDAR DE LA LINA. UNA GAVINA HAVIA INTENTAT EMPASSAR-SE-LA. LA POBRE LINA VA CAURE DE NOU AL MAR. ESTAVA TRENCADA, BRUTA I ESTRIPADA. ES VA ENFONSAR I ENFONSAR I ENFONSAR CADA COP MÉS. DE SOBTE VA PASSAR UNA COSA TERRIBLE! ALGÚ ES VA EMPASSAR LA LINA UN ALTRE COP! PERÒ... QUI? LES SEVES ALETES EN FORMA DE REM VAN FREGAR EL FONS DEL MAR. TENIA UNA CLOSCA PRECIOSA I UN CAP PETIT I ARRUGAT. PERÒ... QUI S’HAVIA EMPASSAT LA LINA? QUAN SE LA VA EMPASSAR, L’ANIMAL VA ESBUFEGAR, ES VA ESCURAR EL COLL, I ES VA COMENÇAR A OFEGAR. PERÒ LA LINA ESTAVA ENCALLADA! UNA TORTUGA S’HAVIA EMPASSAT LA LINA! LA POBRA ESTAVA ESPANTADA I VA NEDAR RÀPIDAMENT FINS A LA RIBA. COM QUE LA LINA S’HAVIA QUEDAT ENCALLADA A LA SEVA GOLA, NO PODIA RESPIRAR. LA TORTUGA VA TANCAR ELS ULLS I ES VA AJEURE A LA SORRA. LLAVORS LA LINA VA SENTIR UNES TREPITJADES. ALGÚ VENIA A AJUDAR-LES! UN NEN QUE HI HAVIA A LA PLATJA ES VA ACOSTAR I VA ALLIBERAR LA LINA. DESPRÉS LI VA DIR: -ELS MAR NO ÉS LLOC PER A LES BOSSES DE PLÀSTIC. ELS ANIMALS CREUEN QUE ETS UNA MEDUSA I PER AIXÒ SE T’EMPASSEN! AMB UNA CORDA I UNA BRANCA EL NEN ES VA POSAR A FER UN ESTEL. FELIÇ I LLEUGERA, LA LINA VA VOLAR MOLT I MOLT AMUNT. JA NO ERA UN PERILL PER ALS ANIMALS DEL MAR.
LA MUNTANYA DE LLIBRES MÉS ALTA DEL MÓN (Rocío Bonilla)
CONTE EXPLICAT PER EIRA
LA MUNTANYA DE LLIBRES MÉS ALTA DEL MÓN L’ENRIC ESTAVA CONVENÇUT QUE HAVIA NASCUT PER VOLAR. ES PODIA PASSAR LES HORES CONTEMPLANT ELS OCELLS O SEGUINT ABSORT LES ESTELES DELS AVIONS QUE TRAVESSAVEN EL CEL ALLÀ LLUNY. VA INTENTAR FABRICAR UN MILIÓ D’ALES: GROSSES, PETITES, AMB PLOMES, AMB PAPER O CARTRÓ, QUALSEVOL INVENT QUE L’AJUDÉS EN EL SEU OBJECTIU... VOLAR! SENSE CAP MENA D’ÈXIT, ÉS CLAR. PERÒ L’ENRIC NO ES RENDIA PAS. CADA NADAL, ESCRIVIA UNA CARTA AL PARE NOEL, I LI DEMANAVA, SI US PLAU, SI US PLAU, UNES ALES QUE VOLESSIN DE VERITAT. INEXPLICABLEMENT, EL PARE NOEL S’EQUIVOCAVA ANY RERE ANY I N’HI REGALAVA UNES DE JOGUINA QUE NO SERVIEN PER A RES. EN ARRIBAR EL SEU ANIVERSARI, DESPRÉS D’HAVER BUFAT LES ESPELMES DEL PASTÍS I FORMULAT EL MATEIX DESIG DE TOTS I CADASCUN DELS ANIVERSARIS ANTERIORS, LA MARE LI VA DIR: -HI HA ALTRES MANERES DE VOLAR, ENRIC. –I LI VA POSAR UN LLIBRE A LES MANS. AL PRINCIPI, L’ENRIC NO LA VA ENTENDRE, PERÒ ES VA ASSEURE AL JARDÍ I VA COMENÇAR A LLEGIR, SENSE MÉS. I LI VA AGRADAR TANT EL CONTE QUE LA MARE LI HAVIA REGALAT QUE EL VA ACABAR D’UNA TIRADA. I RESULTA QUE, GAIREBÉ SENSE ADONAR-SE’N, VA AGAFAR UN ALTRE LLIBRE... I DESPRÉS UN ALTRE... I UN ALTRE MÉS... EL MERAVELLAVA TOT ALLÒ QUE DESCOBRIA, APRENIA O IMAGINAVA A TRAVÉS D’ELLS. VA COMENÇAR A DEVORAR LLIBRES SENSE PARAR I, COM MÉS LLEGIA, MÉS DE PRESSA HO FEIA. NO PODIA PARAR... BEN AVIAT ES VA ACABAR TOTS ELS CONTES DE LA PRESTATGERIA DEL SALÓ I TAMBÉ ELS DE L’HABITACIÓ DE LA SEVA GERMANA.
QUAN SE’N VA VOLER ADONAR, TENIA EL JARDÍ PLE A VESSAR DE LLIBRES. EN VA FORMAR UNA PILA, S’HI VA INSTAL·LAR I EN VA DEMANAR MÉS. TOTS LI PORTAVEN LLIBRES: ELS SEUS AMICS, ELS VEÏNS, ELS AMICS DELS VEÏNS, LA MESTRA DE MÚSICA, EL SEU AVI... I FINS I TOT EL FORNER DE LA PLAÇA. D’AQUESTA MANERA, LA SEVA MUNTANYA DE LLIBRES ANAVA CREIXENT I CREIXENT I, DE SOBTE, L’ENRIC VA DEIXAR DE BAIXAR, NI TAN SOLS PER MENJAR O DORMIR. LA SEVA MARE, LA SEVA GERMANA, I FINS I TOT ELS BOMBERS, TOTS ELS VAN INTENTAR CONVÈNCER, PERÒ L’ENRIC NOMÉS PODIA PENSAR A CONTINUAR LLEGINT. QUAN ES VA ACABAR ELS LLIBRES DEL VEÏNAT, VA COMENÇAR A REBRE FURGONETES CARREGADES DES DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL. LA MUNTANYA DE LLIBRES CREIXIA I CREIXIA I EL SEU CAS ES VA FER TAN FAMÓS QUE VA ARRIBAR A SORTIR ALS TELENOTÍCIES. QUAN ES VA CONÈIXER LA SEVA HISTÒRIA, DE TOT ARREU S’HI ACOSTAVA GENT PER VEURE LA MUNTANYA DE LLIBRES MÉS ALTA DEL MÓN. MENTRESTANT, L’ENRIC, QUE ANAVA A LA SEVA, SEGUIA LLEGINT I LLEGINT SENSE PARAR. CADA RELAT EL FEIA VIATJAR A ALTRES PAÏSOS, DESCOBRIR COSES SORPRENENTS SOBRE LA HISTÒRIA, CONÈIXER NOUS PERSONATGES O IMAGINAR MONS QUE NO EXISTIEN EN REALITAT. I UN DIA, DE SOBTE... VA ENTENDRE QUÈ LI HAVIA VOLGUT DIR LA MARE! QUE ENCARA QUE ELL NO POGUÉS VOLAR, LA SEVA IMAGINACIÓ SI QUE PODIA FER-HO. DE FET ES VA ADONAR QUE NO HAVIA DEIXAT DE VOLAR D’ENÇÀ QUE VA COMENÇAR A LLEGIR EL PRIMER LLIBRE. I EN AQUELL MOMENT, VA DESITJAR BAIXAR DE LA SEVA MUNTANYA DE LLIBRES PER EXPLICAR-HO A LA MARE. PERÒ... COM? I LLAVORS LA SEVA IMAGINACIÓ EL VA FER VOLAR... UN COP MÉS.
EL CLUB DE LECTURA DEL CONILLET (Annie Silvestro – Tatjana Mai-Wyss)
CONTE EXPLICAT PER ISABEL C.
EL CLUB DE LECTURA DEL CONILLET AL CONILLET L’ENCANTAVEN ELS LLIBRES. LI AGRADAVEN DES DEL DIA QUE VA SENTIR LLEGIR EN VEU ALTA LA DONA DE LES ULLERES VERMELLES A L’EXTERIOR DE LA BIBLIOTECA. MENTRE L’ESCOLTAVA, EL CONILLET IMAGINAVA QUE ESCALAVA MUNTANYES, CAPITANEJAVA UN VAIXELL, GOVERNAVA UN REIALME... PERÒ UN COP ACABAT L’ESTIU, L’HORA DEL CONTE VA TORNAR A L’INTERIOR DE LA BIBLIOTECA. ELL NO SABIA SI PERMETIEN L’ENTRADA ALS ANIMALS. PERÒ TENIA CLAR QUE NO PODIA VIURE SENSE LLIBRES. NIT RERE NIT, AMB PROU FEINES PODIA DORMIR. NO PARAVA DE PENSAR. HAVIA DE FER ALGUNA COSA. AIXÍ QUE, VA SUBJECTAR UNA LLANTERNA AMB LES POTES I AMB EL COR PLE D’ESPERANÇA, VA SALTAR DEL LLIT I VA CAMINAR DE PUNTETES ENMIG DE LA FOSCOR. VA ARRIBAR A LA PORTA DE LA BIBLIOTECA, PERÒ ESTAVA TANCADA. LES FINESTRES TAMBÉ. VA PROVAR D’ENTRAR CAVANT, ESCALANT I FENT ESTREBADES. TOT VA SER EN VA. FINS QUE FINALMENT VA VEURE LA BÚSTIA DE RETORN DELS PRÉSTECS! LA SEVA NANSA BRILLANT ERA MOLT AMUNT, PERÒ RES NO PODIA COMPETIR AMB UN CONILLET BON SALTADOR I AFAMAT DE LLIBRES. EL CONILLET VA SALTAR. ES VA AGAFAR A LA BARRA, VA EMPÈNYER I TOT REMENANT LA CUA, VA LLISCAR A TRAVÉS DE L’OBERTURA. VA ATERRAR A DINS AMB UN PAF! ELS ULLS DEL CONILLET BRILLAVEN DAVANT ELS PRESTATGES PLENS A VESSAR DE LLIBRES. ENCARA ERA MÉS BO QUE UN CAMP PLE DE PASTANAGUES FRESQUES I CRUIXENTS. EL CONILLET NO SABIA PER ON COMENÇAR. VA INSPIRAR PROFUNDAMENT. FLAIRAVA COM SI L’EMBOLCALLESSIN LES PÀGINES DEL SEU LLIBRE PREFERIT. VA SEGUIR L’OLOR FINS A LA SECCIÓ
D’AVENTURES. ALLÀ HI HAVIA HISTÒRIES SOBRE AVENTURERS, TAURONS I SUPERHEROIS! ELS VA ARREPLEGAR TOTS AMB AVIDESA. AMB ELS BIGOTIS TREMOLANT D’EMOCIÓ, VA DIPOSITAR ELS SEUS TRESORS, UN RERE L’ALTRE, A LA BÚSTIA DE DEVOLUCIÓ. DESPRÉS, VA TRONTOLLAR FINS A CASA FENT EQUILIBRIS. TENIA PRESSA PER ENTAFORAR-SE AL SEU CAU. CADA NIT EL CONILLET TORNAVA A LA BIBLIOTECA. EXPLORAVA I SORTIA D’AMAGAT PER PODER LLEGIR. UN VESPRE EL VA SOBTAR UN FORT TRUC A LA PORTA. VA TANCAR EL LLIBRE I VA ANAR A OBRIR. -ON T’HAVIES FICAT? –VA PREGUNTAR EL PORC ESPÍ. -LLEGIA –VA DIR EL CONILLET. -PER QUÈ? –VA VOLER SABER EL PORC ESPÍ. EL CONILLET VA OBRIR UNS ULLS COM UNES TARONGES. -PER QUÈ? –VA BALBUCEJAR EL CONILLET- HAS ANAT MAI A LA BIBLIOTECA? HAVIA ARRIBAT L’HORA DE CONFIAR EL SEU SECRET AL PORC ESPÍ. -ESTÀS SEGUR QUE ÉS UNA BONA IDEA? –VA PREGUNTAR EL PORC ESPÍ. -RELAXA LES PUES –VA DIR EL CONILLET. -TINC MASSA ESPINES... NO PODRÉ PASSAR MAI. EL CONILLET VA EMPÈNYER I EMPÈNYER FINS QUE EL PORC ESPÍ VA ENTRAR AMB UN PLOF! EL CONILLET VA LLISCAR A DINS I VA ENCENDRE LA LLANTERNA. -OSTRES! –VA EXCLAMAR EL PORC ESPÍ. -SI –VA DIR EL CONILLET. -CREUS QUE HI HA ALGUN CONTE SOBRE ELS GLOBUS? SEMPRE HE SENTIT CURIOSITAT PELS GLOBUS. -N’ESTIC SEGUR –VA CONTESTAR EL CONILLET.
I ÉS CLAR, EL PORC ESPÍ VA TROBAR LLIBRES SOBRE ELS GLOBUS. I SOBRE ELS DESERTS I LES DUNES, I SOBRE LES ERUGUES I ELS CAPOLLS. EL CONILLET N’HI VA ALLARGAR UN SOBRE ELS ERIÇONS I EL VA ABRAÇAR. ELS DOS AMICS VAN FER TORNS PER OMPLIR LA BÚSTIA DE LLIBRES. LES SEVES TORRES TREMOLOSES EREN TAN ALTES QUE AMB PROU FEINES PODIEN ARROSSEGAR-LES. UN COP A CASA DEL CONILLET VAN SEURE CONFORTABLEMENT AMB TASSES DE TE I MAGDALENES DE PASTANAGA. TOTS DOS VAN LLEGIR FINS A LA MATINADA. UNA NIT L’ÓS VA VEURE LLUM A CASA DEL CONILLET. VA OBRIR LA PORTA I VA ENSOPEGAR AMB UNA PILA DE LLIBRES. -QUÈ PASSA? –VA PREGUNTAR. -VINE –VA DIR EL CONILLET I LI VA ALLARGAR UN LLIBRE. L’ÓS ES VA FER ESPAI I VA SEURE A LLEGIR. BEN AVIAT ES VAN ACOSTAR MÉS ANIMALS CURIOSOS. -TENS ALGUN LLIBRE SOBRE L’ESPAI? –VA PREGUNTAR L’OCELL. -I SOBRE ELS VOLCANS? –VA VOLER SABER EL TALP. -A MI M’AGRADEN ELS DE FANTASMES –VA DIR EL RATOLÍ -HA ARRIBAT EL MOMENT DE FER UNA EXCURSIÓ –VA DIR EL CONILLET. L’UN RERE L’ALTRE, ELS ANIMALS ES VAN ENTAFORAR A LA BIBLIOTECA. (L’ÓS ELS VA FER ENDARRERIR UNA MICA). ES VAN DISPERSAR PER TOT ARREU, FLAIRANT ELS MUNTS DE LLIBRES I PASSANT LES PÀGINES AMB LES POTES. L’ESQUIROL VA REUNIR CONTES SOBRE EL CIRC. L’ÓS RENTADOR EN VA AGAFAR UN DE LLADRES I SERENOS. LA GRANOTA VA TROBAR UN CONTE DE FADES. NINGÚ NO VA SENTIR LA CLAU AL PANY. NINGÚ NO VA SENTIR EL TRIS-TRAS, TRIS-TRAS D’UNES PASSES. NINGÚ ES VA ADONAR QUE ENCENIEN EL LLUM...
-QUÈ PASSA AQUÍ? –VA DIR LA BIBLIOTECÀRIA. ELS ANIMALS LA VAN MIRAR ASTORATS. EL CONILLET VA OFEGAR UN CRIT. EL PORC ESPÍ ES VA EMPASSAR LA SALIVA. L’ÓS VA GEMEGAR. -SEGUIU-ME –ELS VA DIR. ELS ANIMALS VAN ANAR AL SEU DARRERE LENTAMENT. -L’HEM FETA BONA! –VA XIUXIUEJAR EL PORC ESPÍ. -TOTES LES BIBLIOTEQUES TENEN NORMES –VA DIR LA BIBLIOTECÀRIA AMB SEVERITAT. ELS BIGOTIS DEL CONILLET TREMOLAVEN. LES PUES DEL PORC ESPÍ ESTAVEN ERIÇADES. L’ÓS FITAVA LA PORTA. EL CONILLET ES VA AVANÇAR PER ASSUMIR LA CULPA. LA BIBLIOTECÀRIA ES VA AJUPIR I ELS VA DIR: -LA PRIMERA NORMA ÉS: CADA ENAMORAT DELS LLIBRES HA DE TENIR AIXÒ– I ELS VA ALLARGAR ELS CARNETS NOUS DE TRINCA AL CONILLET I ALS SEUS AMICS. -ARA JA PODEU ENDUR-VOS LLIBRES EN PRÉSTEC –VA AFEGIR AMB UN SOMRÍS- SEMPRE QUE ELS RETORNEU, ÉS CLAR! EL CONILLET NO S’HO PODIA CREURE. PODIEN ANAR A LA BIBLIOTECA. VA MIRAR RADIANT ELS SEUS COMPANYS LECTORS I VA SALTAR CAP A LES PRESTATGERIES. VA AGAFAR EL LLIBRE PERFECTE. I PLE D’ORGULL VA RECOLLIR LA PRIMERA SELECCIÓ OFICIAL DE LLIBRES DEL CLUB DE LECTURA DEL CONILLET.
UN MENJADOR GALÀCTIC ! (Meritxell Martí – Xavier Salomó)
CONTE EXPLICAT PER SILVIA M.
UN MENJADOR GALÀCTIC ! EL PIS DE L’IVAN I EL TONI ÉS BEN PETIT. PER AIXÒ PASSEN GAIREBÉ TOT EL TEMPS AL MENJADOR ON JUGUEN, LLEGEIXEN, FAN DEURES, MIREN LA TELE I, DE TANT EN TANT, FAN EMPIPAR LA SEVA MARE AMB EL MENJAR. EN TONI S’HO MENJA TOT... EXCEPTE EL PEBROT VERMELL, LA COL, LES SARDINES I EL BISTEC. PERÒ EL PROBLEMA GROS EL TÉ L’IVAN. ABANS NOMÉS VOLIA PATATES I CROQUETES. I ARA FA DOS DIES QUE NO MENJA GAIREBÉ RES, DES QUE AL PATI DE L’ESCOLA, ELS NENS VAN PARLAR D’ESTAR GRAS O PRIM. EN TONI S’ACABA LES CROQUETES DEL SEU GERMÀ MENTRE LA MARE, PENSAROSA, OBSERVA L’IVAN. AL FINAL LI DIU QUE TÉ UN COS PERFECTE AMB QUÈ POT JUGAR, CÓRRER, BALLAR I PUJAR MUNTANYES. I QUE LA FORMA DE MANTENIR-LO FORT ÉS MENJANT DE TOT. A MÉS, DIU, ES PODEN APUNTAR TOTS TRES A FER NATACIÓ, PER ESTAR EN PLENA FORMA! TRET DELS ÀPATS, EL MENJADOR TAMBÉ ÉS L’ESPAI DE LECTURA I DEURES. LA MARE ESTÀ BEN CONTENTA QUAN VEU COM L’IVAN AJUDA EN TONI I LI EXPLICA LES LLIÇONS QUE NO ENTÉN. AQUESTS DIES FAN UN TREBALL SOBRE EL SISTEMA SOLAR. “IVAN –LI DIU EN TONI-, COM ÉS QUE ELS PLANETES NO CAUEN DALTABAIX?” I L’IVAN, QUE ÉS UN AMANT DEL CEL, LI HO EXPLICA AMB CALMA I UNA MICA D’IMAGINACIÓ. SE LI HA ACUDIT UNA BONA IDEA. AMB PAPER MAIXÉ HAN FET ELS ASTRES DEL SISTEMA SOLAR. LA MARE ELS HA AJUDAT A PENJAR-LOS AL SOSTRE AMB FIL DE PESCAR. TOT D’UNA EL MENJADOR S’HA CONVERTIT EN UN UNIVERS EN MINIATURA.
MART, EL CAVALLER DE LA GUERRA, VERMELL COM UN PEBROT DELS QUE EN TONI DEIXA AL PLAT, PENJA AL COSTAT DE VENUS, REINA DEL CAPVESPRE. SATURN, SENYOR DEL TEMPS, LLUEIX ELS SEUS ANELLS A PROP DEL RELLOTGE DE PARET. NEPTÚ, REI DELS MARS I UN DELS PLANETES MÉS LLUNYANS, OBSERVA COM ELS NOIS MIREN, DES DEL SOFÀ LA PEL·LÍCULA “TINTIN A LA LLUNA”. EN ACABAT, DIBUIXEN CRÀTERS I COETS, I ESDEVENEN ASTRONAUTES A LA RECERCA DE VIDA EXTRATERRESTRE. DES QUE HI HA EL PLANETARI AL MENJADOR, ELS DOS GERMANS ESTAN TAN CONTENTS QUE MENGEN CADA DIA EL QUE HI HA A LA TAULA (EXCEPTE LA COL, HA DIT EN TONI) AMB EL SOL I LA LLUNA FENT-LOS L’ULLET, TOT RESULTA MOLT MÉS FÀCIL. LA MARE ELS HA PREPARAT UNA BONA SORPRESA: DISSABTE VAN A L’OBSERVATORI, A MIRAR PEL TELESCOPI. ELS VEÏNS S’HI HA AFEGIT: EN DANIEL, L’ALBA, L’AHMED I LA LYN. QUINA COLLA QUE SERAN, PER DESCOBRIR PLEGATS LES LLUMS DEL CEL NOCTURN !