Page 1

TALLER DE CONTES EDUCACIÓ INFANTIL P3 GEGANTS I CAPGROSSOS P4 DRACS-DRAGONES I ÀGUILES P5 BASTONERS I CASTELLERS

CURS 2018-2019

INSTITUT ESCOLA ANTAVIANA


INTRODUCCIÓ COM EN ELS DARRERS ANYS, AQUEST CURS 2018-2019, HEM TORNAT A REALITZAR EL TALLER DE CONTES PELS ALUMNES D’ED. INFANTIL. L’EQUIP DE MESTRES EL VALOREM MOLT POSITIVAMENT JA QUE ÉS UN PROJECTE QUE DÓNA MOLTS BONS RESULTATS DE CARA A L’EDUCACIÓ DELS INFANTS. AQUEST CURS HEM DECIDIT EXPLICAR UNS CONTES QUE PARLIN DE L’ESCOLA O HI ESTIGUIN RELACIONATS, JA QUE, COM SABEU, ANTAVIANA FA 25 ANYS QUE VA NÉIXER A PARTIR DE LA FUSIÓ DE DUES ANTIGUES ESCOLES DEL BARRI (PLA DE FORNELLS - TON I GUIDA). AIXÍ SUMEM EL NOSTRE TALLER ALS DIFERENTS ACTES DE CELEBRACIÓ DE L’EFEMÈRIDE. L’HEM DESENVOLUPAT DURANT DOS DIES A LA SETMANA. ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN BARREJAT EN NOU GRUPS DIFERENTS. AQUESTA REORDENACIÓ DELS ALUMNES ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM DE L’ACTIVITAT JA QUE AIXÍ HAN COMPARTIT L’EXPERIÈNCIA AMB ALTRES NENS I NENES DE DIFERENTS EDATS I GRUPS. TAMBÉ VALOREM MOLT POSITIVAMENT LA UTILITZACIÓ I EL MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA PER PART DE L’ALUMNAT, QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA. AL MATEIX TEMPS ÉS MOLT ENRIQUIDOR PER A TOTS EL CONEIXEMENT I LA RELACIÓ ENTRE TOT L’ALUMNAT I LA RESTA DE MESTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL (NO NOMÉS AMB LA SEVA TUTORA). A MÉS A MÉS VOLEM REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER, I QUE AVUÍ TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ. CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS DELS CONTES... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA UN. AQUESTES PROPOSTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES, MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL. ELS RESULTATS D’AQUESTS TREBALLS US HAN ARRIBAT A CASA, A MIDA QUE S’HAN ANAT PORTANT A TERME.


ELS CONTES DEL TALLER QUE CONFORMEN EL DOSSIER QUE TENIU A LES MANS SÓN:

-

QUÈ VOL SER LA CLÀUDIA? (Chus Díaz – Bea Ortiz), EXPLICAT PER LA MARINA VICENTE.

-

ELI-SAURE EN EL SEU PRIMER DIA D’ESCOLA (Richard Torrey), EXPLICAT PER LA GLORIA SORIANO.

-

L’ABELLÓS (Nadia Shireen), EXPLICAT PER LA MERITXELL CAMPS.

-

EL MILLOR LLOC DEL MÓN (Pilar Serrano – Susana Rico), EXPLICAT PER LA MARTA SPA.

-

L’ARBRE DE L’ESCOLA (Antonio Sandoval – Emilio Urberuaga), EXPLICAT PER LA SÍLVIA ALIAS.

-

LA NENA QUE ODIAVA ELS CONTES (Manjusha Pawagy – Leanne Franson), EXPLICAT PER LA CLAUSTRE RULL.

-

TIBILÍ, EL NOI QUE NO VOLIA ANAR A ESCOLA (Marie Leonard – Andrée Prigent), EXPLICAT PER EN JOSE SAEZ.

-

VISCA LES UNGLES DE COLORS (Alicia Acosta, Luís Amavisca - Gusti), EXPLICAT PER LA SONIA RASCON.

-

LA MAMA VA A L’ESCOLA (Eric Veillé – Pauline Martin), EXPLICAT PER LA NEUS SOGAS.

PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A LLEGIR-LOS AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES, AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA EXPERIÈNCIA. L’EQUIP D’EDUCACIÓ INFANTIL


QUÈ VOL SER LA CLÀUDIA?

CONTE EXPLICAT PER LA MARINA VICENTE


QUÈ VOL SER LA CLÀUDIA? AHIR VA SER UN DIA ESPECIAL A LA CLASSE DE LA CLÀUDIA. TOTS ES NENS ESTAVEN CALLATS, QUIETS I MOLT CONCENTRATS. HI HAVIA TANT SILENCI QUE, SI UNA PUÇA HAGUÉS ESTERNUDAT, TOTHOM L’HAURIA POGUT SENTIR. AQUELLA CALMA A CLASSE NO ERA NORMAL, VA SER UN DIA ESPECIAL PERQUÈ LA SENYORETA SETCIÈNCIES VA PLANTEJAR ALS ALUMNES UN EXERCICI DIFERENT, INTERESSANT, SORPRENENT: -

DIGUEU-ME, QUÈ VOLEU SER DE GRANS? FEU UN DIBUIX I DESPRÉS PINTEU-LO AMB COLORS.

-

JO VULL SER BOMBER! –VA DIR UN NEN. I VA DIBUIXAR UN GRAN CAMIÓ DE XAPA VERMELLA. QUINA MERAVELLA!

-

JO VULL SER METGE! –VA DIR UNA NENA. I VA PINTAR DE VERD LA CARA D’UN MALALT QUE NO ES TROBAVA BÉ.

-

JO VULL SER CUINERA! –VA DIR UNA ALTRA NENA. I VA OMPLIR UNA OLLA DE VAPOR D’UNA BONÍSSIMA ESCUDELLA MULTICOLOR.

-

JO VULL SER ACTOR! –VA DIR UN ALTRE NEN. I HO VA PINTAR TOT DE NEGRE. AMB ELS LLUMS APAGATS, AL CINEMA NO ES VEU RES.

LA SENYORETA SETCIÈNCIES PASSEJAVA PER LA CLASSE MIRANT ELS DIBUIXOS. ELS ANAVA OBSERVANT UN PER UN: NO SE’N VA SALTAR CAP! QUAN VA ARRIBAR AL COSTAT DE LA CLÀUDIA VA VEURE QUE ELS SEU FULL ENCARA ERA BUIT. -

PER QUÈ NO HAS DIBUIXAT RES? –LI VA PREGUNTAR, ESTRANYADA. I LA CLÀUDIA, PREOCUPADA, VA CONTESTAR:

-

VULL SER TANTES COSES QUE NO EM CABEN EN UN FULL!

-

DONCS TRIA EL QUE MÉS T’AGRADARIA SER I DIBUIXA NOMÉS AIXÒ. PERÒ ALGUNA COSA HAS DE FER!


LA CLÀUDIA S’HO VA PENSAR MOLT... I FINALMENT VA DECIDIR: -

EL QUE MÉS M’AGRADARIA SER ÉS REINA. PERÒ NO UNA REINA QUALSEVOL. VULL SER REINA MAGA. VIATJARÉ EN UN CAMELL MÀGIC, VOLARÉ PER DAMUNT DE LES TEULADES DE TOT L’UNIVERS I PORTARÉ UN SAC ENORME PLE DE REGALS QUE ANIRÉ REPARTINT.

-

PERÒ AIXÒ ÉS IMPOSSIBLE! –VA DIR LA SENYORETA SETCIÈNCIES. – TOTHOM SAP QUE ELS REIS MAGS SÓN TRES: MELCIOR, GASPAR I BALTASAR. AMB TU SERIEN QUATRE. O ÉS QUE NO SAPS COMPTAR?

QUAN VA SENTIR ALLÒ, LA CLÀUDIA ES VA QUEDAR DE PEDRA. PERÒ NO PATIU, QUE DE SEGUIDA LI VA PASSAR L’ENSURT. VA RUMIAR DURANT UNA BONA ESTONA I DESPRÉS VA ANUNCIAR: -

SI NO PUC SER REINA MAGA, SERÉ PASTISSERA. PERÒ NO UNA PASTISSERA QUALSEVOL. PASTISSERA DE CIUTATS. CONSTRUIRÉ CASES DE GALETA, CARRERS DE CARAMEL, GRATACELS DE XOCOLATA... LA GENT SE’LS MENJARÀ I SE’N LLEPARÀ ELS DITS!

-

MMMMM, QUÈ BO! –A LA SENYORETA SETCIÈNCIES LI VA VENIR SALIVERA-. PERÒ NINGÚ PODRIA VIURE EN CASES DE GALETA. A MÉS, ELS CARRERS ES TRENCARIEN. I ELS GRATACELS, AMB EL SOL, ES FONDRIEN.

QUAN VA SENTIR ALLÒ, LA CLÀUDIA ES VA POSAR TRISTA. TAMPOC PODIA SER PASTISSERA... I DONCS, QUÈ HAVIA DE DIBUIXAR? DE SEGUIDA HO VA TROBAR: -

JA HO SÉ! EM FARÉ PINTORA. PERÒ NO UNA PINTORA QUALSEVOL. SERÉ PINTORA DE CELS. ELS DIES DE PLUJA DIBUIXARÉ SOMRIURES ALS NÚVOLS PERQUÈ DEIXIN DE PLORAR. I DE NIT DECORARÉ ELS ESTELS AMB PIGUES I RATLLES DE MIL COLORS.

-

QUÈ BONIC QUE SERIA! –LA SENYORETA SETCIÈNCIES JA S’IMAGINAVA L’ESCENA-. PERÒ TU ETS MOLT PETITONA. NO ARRIBARIES ALS ESTELS NI ENFILADA DE PUNTETES AL CAPDAMUNT D’UNA ESCALA. OBLIDA ELS CELS!


QUAN VA SENTIR ALLÒ, LA CLÀUDIA DE POC QUE NO CAU DE CUL. PINTORA TAMPOC SERVIA? DONCS S’HAURIA D’ESCALFAR ENCARA MÉS EL CAP... QUÈ DIFÍCIL QUE ERA ESCOLLIR! AQUEST COP VA TRIGAR UNA MIQUETA MÉS A DIR: -

SERÉ CONDUCTORA D’AUTOBÚS! PERÒ NO SERÀ UN AUTOBÚS QUALSEVOL. EL MEU AUTOBÚS VIATJARÀ PEL FONS DEL MAR. CADA DIA PORTARÉ LES SIRENETES A L’ESCOLA SUBMARINA, I ELS DIUMENGES A LA TARDA FAREM EXCURSIONS ALS BOSCOS DE CORALL.

-

PERÒ TU NO ETS UN PEIX! –VA CRIDAR LA SENYORETA SETCIÈNCIES-. SI PASSESSIS TANTA ESTONA SOTA L’AIGUA, SENSE RESPIRAR, T’OFEGARIES. NO DIGUIS MÉS XIMPLERIES... I FES EL DIBUIX D’UNA SANTA VEGADA!

QUAN VA SENTIR ALLÒ, A LA CLÀUDIA LI VA FALTAR POC PER POSAR-SE A PLORAR. NO ENTENIA PER QUÈ NO SERVIA RES DEL QUE SE LI ACUDIA. ES VA POSAR A PENSAR, I PENSAR, I PENSAR... FINS QUE VA TENIR LA SOLUCIÓ. -

QUAN SIGUI GRAN SERÉ PROFESSORA! PERÒ NO UNA PROFESSORA QUALSEVOL. SERÉ PROFESSORA DE SOMRIURES. A LA MEVA CLASSE, ELS NENS VOLARAN, CUINARAN, PINTARAN I ES CAPBUSSARAN. NINGÚ S’AVORRIRÀ PERQUÈ APRENDRE AMB MI SERÀ MOLT DIVERTIT!

PER PRIMER COP, LA SENYORETA SETCIÈNCIES NO VA SABER QUÈ CONTESTAR. AIXÍ DONCS, ES VA ALLUNYAR SENSE DIR NI ASE NI BÈSTIA. I LA CLÀUDIA, AMB MOLTA ALEGRIA, ES VA POSAR A DIBUIXAR EL QUE VOLIA.


ELI-SAURE EN EL SEU PRIMER DIA DE CLASSE

CONTE EXPLICAT PER LA GLÃ’RIA SORIANO


ELI-SAURE EN EL SEU PRIMER DIA DE CLASSE -

ÉS HORA DE LLEVAR-SE, DORMILEGA

-

JO NO EM DIC “DORMILEGA”, EM DIC ELI-SAURE! –VA CONTESTAR UNA VEU A SOTA ELS LLENÇOLS.

-

MOLT BÉ, ELI-SAURE –DIGUÉ LA MARE-. VINGA, NO HAS D’ARRIBAR TARD EL PRIMER DIA DE CLASSE.

-

GRRR! –VA CONTESTAR ELI-SAURE.

ELI-SAURE ES VA TREURE EL PIJAMA DE DINOSAURE PREFERIT I ES VA POSAR ROBA NOVA. -

T’HAS POSAT ELS PANTALONS DEL REVÉS –VA DIR EL SEU PARE.

-

AIXÍ PODRÉ PORTAR LA CUA DE DINOSAURE –EXPLICÀ ELI-SAURE.

-

POSA’T ELS PANTALONS A L’ENDRET –LI VA DEMANAR.

-

GRRR! –VA CONTESTAR ELI-SAURE.

ELI-SAURE VA QUEIXALAR VIOLENTAMENT LA SEVA TORRADA . DE SEGUIDA LA VA TENIR DEVORADA. -

ELS MEUS PELUIXOS NO HI CABEN! –VA DIR ELI-SAURE MENTRE OMPLIA LA MOTXILLA NOVA.

-

QUAN TORNIS A CASA ELS TROBARÀS ESPERANT-TE –VA CONTESTAR-LI EL SEU PARE.

-

CREUS QUE HI HAURÀ ALTRES DINOSAURES A LA CLASSE? –VA PREGUNTAR ELI-SAURE.

-

CREC QUE FARÀS MOLTS NOUS AMICS –RESPONGUÉ LA MARE.

LA PROFESSORA, LA SENYORETA LANA, REBIA ELS NOUS ALUMNES A LA PORTA DE LA CLASSE. -

ETS L’ELI? –VA PREGUNTAR-LI LA SENYORETA.

-

SI, PERÒ POTS DIR-ME ELI-SAURE –VA RESPONDRE LA NENA.

-

PERFECTE –DIGUÉ LA SENYORETA LANA-. I TU EM POTS DIR “SENYORETA LANA”

A MIG MATÍ, ELI-SAURE DEVORÀ AMB GANA UNS RAÏMS, MENTRE LA RESTA MENJAVEN SENSE FER SOROLL -

GRRR! AIXÍ MENGEN ELS DINOSAURES!


LA CLASSE VA TREBALLAR TOT EL MATÍ PER FER UNS CARTELLS AMB ELS SEUS NOMS PER ALS SEUS PENJADORS. -

ESTIC FENT UN DINOSAURE! –VA EXCLAMAR ELI-SAURE-. TU TAMBÉ EN FAS UN?

-

NO –VA RESPONDRE EL ROBERTO-. JO FAIG UNA NAU ESPACIAL.

DESPRÉS ELS NENS VAN APRENDRE COSES SOBRE EL TEMPS. -

AQUEST NÚVOL SEMBLA UN DINOSAURE –DIGUÉ ELI-SAURE.

-

A MI EM SEMBLA MÉS UN CASTELL! –REPLICÀ LA LOLA.

-

EL CASTELL D’UNA PRINCESA! –COMENTÀ LA TINA.

-

DE TRES PRINCESES! –AFEGÍ LA KIM, I LES TRES VAN RIURE.

TAMBÉ VAN APRENDRE ALGUNES LLETRES. -

QUI EM POT DIR UNA PARAULA QUE COMENCI PER “A”? –VA PREGUNTAR LA SENYORETA LANA.

-

DINOSAURE! –RUGÍ ELI-SAURE.

-

DINOSAURE COMENÇA PER “D” –CORREGÍ LA SENYORETA.

-

JA –VA DIR ELI-SAURE-. ÉS QUE A MI M’AGRADEN ELS DINOSAURES.

-

A TOT EL MÓN ELS AGRADEN ELS DINOSAURES –VA EXPLICAR LA SENYORETA LANA.

-

NO PAS TANT COM LES PRINCESES –VA AFIRMAR LA TINA.

QUAN VA ARRIBAR L’HORA DE DINAR... -

AQUESTES CADIRES ESTAN RESERVADES PER A LES PRINCESES –DIGUÉ LA TINA.

-

TU NO ETS UNS PRINCESA DE VERITAT –RUGÍ ELI-SAURE.

-

NI TU UN DINOSAURE DE VERITAT! –CONTESTÀ LA TINA.

-

LLAVORES, PER QUÈ ESTIC MENJANT UN SANDVITX DE DINOSAURE? –VA PREGUNTAR ELI-SAURE.

-

QUINA BOGERIA! –RESPONGUÉ LA TINA, I LES ALTRES PRINCESES VAN RIURE.

ELI-SAURE VA TROBAR UNA TAULA BUIDA I ES VA ASSEURE TOTA SOLA. SE’N VA RECORDAR DELS DINOSAURES DE PELUIX QUE TENIA A CASA I PENSÀ QUE LI AGRADARIA DINAR AMB ELLS.


-

AQUESTA CADIRA ESTÀ LLIURE? – PREGUNTÀ LA CINTIA.

-

NO –DIGUÉ ELI-SAURE TOT MOVENT EL CAP D’UN COSTAT A L’ALTRE.

-

PUC ASSEURE’M AQUÍ? PREGUNTÀ EL JOSÉ.

-

SI! –CONTESTÀ ELI-SAURE SORPRESA.

-

HI HA LLOC PER A MI? –DEMANÀ EL WALTER.

-

I ÉS CLAR QUE SÍ! –RESPONGUÉ ELI-SAURE.

-

M’AGRADA LA TEVA SAMARRETA DE DINOSAURE. M’ENCANTEN ELS DRAGONS –DIGUÉ LA CINTIA.

-

A MI M’AGRADEN ELS DOS –AFIRMÀ EL JOSÉ-. PERÒ ELS LLEONS SÓN MILLORS!

-

A MI M’ENCANTA LA MEVA CARMANYOLA NOVA! –VA EXCLAMÀ EL WALTER.

I TOTS VAN RIURE MOLT, JA DE MÉS BON HUMOR, ELI-SAURE VA COMENÇAR A DEVORAR EL SEU SANDVITX. -

GRRR! AIXÍ MENGEN ELS DINOSAURES! GRRRRRRR!

TOTS MENJAVEN RUGINT. DESPRÉS VAN SORTIR AL PATI ON ELI-SAURE VA CÓRRER COM UN LLEÓ... VA VOLAR COM UN DRAGÓ... VA PUJAR EN UNA NAU ESPACIAL... I VA ESPANTAR UNA BANDA DE PIRATES. PER TAL D’AGRAIR-LI-HO, LES PRINCESES CONVIDAREN L’ELI-SAURE A PRENDRE UN TE. TOT SEGUIT VAN CAMINAR PER LA JUNGLA I RUGIREN COM HO FEIA ELLA. QUAN VA SONAR EL TIMBRE, LA SENYORETA LANA PORTÀ ELS NENS A LA BIBLIOTECA DE L’ESCOLA PER PRIMER COP. CADA NEN VA TRIAR UN LLIBRE PER LLEGIR A CASA A LA NIT. -

BUSCARÉ UNA HISTÒRIA DE LLEONS! –RUGÍ EL JOSÉ.

-

I JO UNA DE PRINCESES! –VA DIR LA TINA-. O, POTSER, DE PIRATES.

-

DONCS JO UNA DE CARMANYOLES! –EXCLAMÀ EL WALTER.

-

HI HA ALGUN CONTE DE DINOSAURES? –PREGUNTÀ ELI-SAURE.

-

SÍ, I TAMBÉ DE PIRATES, DE VAQUERS, PAPALLONES, CONILLS... –RESPONGUÉ LA BIBLIOTECÀRIA.

A L’ENDEMÀ MATÍ, L’ELI-SAURE ES VA LLEVAR D’UN SALT. TENIA MOLTES GANES DE TORNAR A L’ESCOLA.


L'ABELLÓS

CONTE EXPLICAT PER LA MERITXELL CAMPS


L'ABELLÓS HI HAVIA UNA VEGADA UN ÓS QUE ES DEIA ARI A QUI LI ENCANTAVA LA MEL. LI AGRADAVA TANT, TANT, TANT... QUE ES POSAVA MOLT TRIST QUAN SE LI ACABAVA. PERÒ ACONSEGUIR MEL SOLIA SER FORÇA COMPLICAT. “SI FOS UNA ABELLA, TINDRIA TOTA LA MEL DEL MÓN!”, SOSPIRAVA. LLAVORS L’ARI VA TENIR UNA IDEA BRILLANT, UNA IDEA GENIAL... ERA UN DIA QUALSEVOL A L’ESCOLA DE LES ABELLES. -

BON DIA, ESTIMADES ABELLES! –VA DIR LA REINA, QUE TAMBÉ N’ERA LA DIRECTORA- AVUI TENIM UNA ALUMNA NOVA.

-

OOOOOOH! -VAN EXCLAMAR LES PETITES ABELLES. SALUDEU TOTES L’ARI! HOLAAAA! –VA DIR L’ARI.

-

APA! –VAN EXCLAMAR LES ABELLES. NO ETS UNA MICA...GRAN? –LI VA PREGUNTAR L’AMÈLIA, QUE ERA UNA ABELLA MOLT LLESTA. BÉ, ÉS QUE SÓC ESPECIAL. –VA RESPONDRE L’ARI-. VINC D’UN LLOC MOLT, MOLT LLUNYÀ, QUE ES DIU EL

-

PAÍS DE LES ABELLES GEGANTS. ALÇA! –VA EXCLAMAR L’AMÈLIA. I LLAVORS VAN COMENÇAR LES CLASSES.

A LES NOU DEL MATÍ, PRIMER DE TOT VAN PINTAR... TOT SEGUIT, A LES DEU, L’ARI ES VA APUNTAR A LA CLASSE DE BRUNZITS. DESPRÉS, A LES ONZE, TOTES LES ABELLES VAN DESCANSAR UNA ESTONETA. AL PATI, L’ARI VA JUGAR AMB LES SEVES COMPANYES. VA APRENDRE DE SEGUIDA EL BALL DE L’ABELLA! I VA ARRIBAR L’HORA DE TORNAR A CASA. “L’ESCOLA DE LES ABELLES ÉS IMPRESSIONANT”, VA PENSAR L’ARI, QUE ESTAVA DESITJANT TORNAR-HI L’ENDEMÀ. I L’ENDEMÀ VA SER ENCARA MILLOR!


L’ARI DE SEGUIDA VA TROBAR UNES FLORS FANTÀSTIQUES. TOTHOM L’ESTIMAVA MOLT. ERA TAN SIMPÀTIC I DIVERTIT, I S’ESFORÇAVA TANT... FINS I TOT A LES CLASSES DE VOL! DESPRÉS DEL PATI, LES ABELLES VAN APRENDRE A ESPANTAR TOT AQUELL QUE VOLGUÉS ROBAR-LOS LA MEL, COM ARA LES ARANYES, ELS RATOLINS, ELS GRIPAUS... O ELS ÓSSOS. L’AMÈLIA SEGUIA PENSANT QUE HI HAVIA ALGUNA COSA ESTRANYA EN L’ARI, I VOLIA DESCOBRIR QUÈ ERA... AIXÍ QUE A LA BIBLIOTECA VA MIRAR UN LLIBRE D’ANIMALS QUE EXPLICAVA QUE ELS ÓSSOS ROBEN MEL, FAN MALA OLOR I RUGEIXEN MOLT. L’AMÈLIA VA EXPLICAR A LES ALTRES ABELLES EL QUE HAVIA DESCOBERT, PERÒ CAP NO LA VA CREURE. -

I TANT QUE L’ARI ÉS UNA ABELLA! –VAN PROTESTAR TOTES. –QUÈ VOLS QUE SIGUI, SI NO? L’ARI NO ÉS CAP ABELLA I US HO DEMOSTRARÉ! –VA REPLICAR L’AMÈLIA MENTRE PORTAVA L’ARI AL MAGATZEM SECRET DE MEL.

QUAN L’ARI VA VEURE TOTA AQUELLA MEL, NO VA PODER EVITAR DE CRIDAR: –MEL, MEL, MEL!!!! I ÉS QUE LA MEL LI AGRADAVA TANT, TANT, TANT... -

HO VEIEU? L’ARI NO ÉS CAP ABELLA, ÉS UN ÓS! –VA EXCLAMAR L’AMÈLIA.

-

TENS RAÓ! –VAN DIR LES ABELLES BOCABADADES, MENTRE L’ARI SE’N LLEPAVA ELS DITS: -NYAM-NYAMMM!.

I EL VAN EXPULSAR IMMEDIATAMENT DE L’ESCOLA DE LES ABELLES. L’ARI ES VA QUEDAR MOLT TRIST, PERÒ SENSE ELL L’ESCOLA DE LES ABELLES JA NO ERA TAN DIVERTIDA. “L’ARI ERA TAN SIMPÀTIC...”, SOSPIRAVEN LES ABELLES. “L’ARI ERA TAN BON COMPANY...”, SOSPIRAVA L’AMÈLIA. -

L’ARI ÉS UN ÓS ENTREMALIAT! –REPLICÀ LA REINA- I A L’ESCOLA DE LES ABELLES NO HI ÉS BENVINGUT!

AQUELLA MATEIXA NIT LES ABELLES VAN SENTIR UN SOROLL... CRAC! GROARR! -

OH, NO! –VAN XISCLAR- ÉS UN ÓS ENORME!

AQUELL SI QUE ERA UN ÓS GROS I PERILLÓS. VA TREPITJAR TOTA L’ESCOLA DE LES ABELLES, VA AGAFAR EL RUSC I VA SACSEJAR-LO FORT.


LES ABELLES, MORTES DE POR, VAN INTENTAR ESPANTAR-LO, PERÒ ERA MASSA GROS I MASSA FEROTGE. PERÒ LLAVORS... UNA TEMIBLE BÈSTIA VA SORTIR BRUNZINT D’ENTRE ELS ARBRES: -BZZZZZ! -

AHH! UNA ABELLA GEGANT! –ES VA ESPANTAR EL GRAN ÓS, I VA FUGIR CORRENT CAMES AJUDEU-ME.

L’ARI HAVIA SALVAT LES ABELLES. ERA EL SEU HEROI! LI VAN REGALAR UN GRAN POT PLE DE MEL, I LA REINA LI VA CONCEDIR UN PREMI MOLT ESPECIAL: -

ÉS EVIDENT QUE NO ETS CAP ABELLA, PERÒ TAMPOC UN ÓS COM ELS ALTRES... A PARTIR D’ARA, SERÀS UN ABELLÓS!

I L’ABELLÓS ARI VA PODER TORNAR MOLT FELIÇ A L’ESCOLA DE LES ABELLES!


EL MILLOR LLOC DEL MÓN

CONTE EXPLICAT PER LA MARTA SPA


EL MILLOR LLOC DEL MÓN AVUI, A L’ESCOLA, ENS HAN DEMANAT QUE DIBUIXEM EL MILLOR LLOC DEL MÓN. ELS MEUS COMPANYS DE SEGUIDA HAN COMENÇAT A DIBUIXAR I A PINTAR EN ELS SEUS FULLS, PERÒ JO NO SABIA QUÈ DIBUIXAR, NO SABIA PER ON COMENÇAR. L’ESCOLA S’HA ACABAT... ...I EL MEU DIBUIX ENCARA NO HE LLIURAT. EN ARRIBAR A CASA HE COMENÇAT A RUMIAR: “EL MILLOR LLOC DEL MÓN, QUIN SERÀ?” HA DE SER UN LLOC ON PUGUI MENJAR SI TINC GANA. UN LLOC ON EM PUGUI ESCALFAR SI TINC FRED. UN LLOC ON EM PUGUI RENTAR I ESTAR BEN NETA. UN LLOC ON PUGUI DESCANSAR SI ESTIC RENDIDA. UN LLOC ON NO M’ESPANTI LA FOSCOR NI EL SOROLL. UN LLOC ON EM PUGUI CONSOLAR SI ESTIC TRISTA O COMPUNGIDA. UN LLOC ON PUGUI RIURE SI ESTIC ENFADADA O AVORRIDA. UN LLOC ON PUGUI ESTAR TRANQUIL·LA SI ESTIC PERDUDA. UN LLOC ON PUGUI BUSCAR RESPOSTES ALS MEUS DUBTES. PENSO, PENSO I CONTINUO PENSANT. HI DONO TRES VOLTES I CONTINUO CAMINANT. PUJO I BAIXO, VAIG I VINC, JA HO TINC! EL LLOC ON HO TINC TOT I SÓC FELIÇ. EL MILLOR LLOC DEL MÓN ÉS... ALS BRAÇOS DE LA MEVA MARE!!


L'ARBRE DE L'ESCOLA

CONTE EXPLICAT PER LA SÍLVIA ALIAS


L'ARBRE DE L'ESCOLA AL PATI D'AQUELLA ESCOLA HI HAVIA UN ARBRE. NOMÉS UN. A EN PERE LI AGRADAVA CÓRRER PROP DE L'ARBRE A L'HORA DEL PATI. PERÒ QUAN LI PASSAVA PEL COSTAT NOMÉS SE'L MIRAVA DE REÜLL. PER NO TOPAR-HI. UN DIA ES VA ATURAR I S'HI VA FIXAR. ERA UN ARBRE ESQUIFIT, AMB UNES BRANQUES COM DE FILFERRO I QUATRE FULLES SEQUES. EN PERE S'HI VA ACOSTAR I LI VA ACARICIAR EL TRONC. DE COP I VOLTA UNA FULLA NOVA VA BROTAR DE L'ARBRE. LA MESTRA LI VA DIR QUE NO L'HAVIA DE TOCAR. LI VA EXPLICAR QUE ES PODRIA FER MALBÉ. PERÒ D'ENÇÀ D'AQUELL DIA EN PERE NO PODIA DEIXAR DE PENSAR EN L'ARBRE. DOS DIES DESPRÉS, EL VA REGAR AMB UN GOT D'AIGUA I A L'ARBRE LI VAN SORTIR UNES QUANTES FULLES MÉS. TRES DIES DESPRÉS, EN PERE VA DECIDIR ABRAÇAR-LO I A L'ARBRE LI VA BROTAR UNA BRANCA NOVA. LA MESTRA EL VA RENYAR. LI VA EXPLICAR QUE L'ARBRE FEIA QUI SAP QUANTS ANYS QUE ERA ALLÍ, VIVINT TRANQUIL·LAMENT SENSE QUE NINGÚ EL MOLESTÉS. I QUE EL MILLOR SERIA QUE CONTINUÉS AIXÍ. L'ENDEMÀ ALGÚ LI HAVIA POSAT UNA TANCA RODONA I METÀL·LICA AL VOLTANT, AMB LA INTENCIÓ DE PROTEGIR-LO. UNA SETMANA DESPRÉS, EN PERE ES VA ENFILAR A LES BRANQUES DE L'ARBRE PER PODER JUGAR PLEGATS. COM QUE L'ARBRE HAVIA CRESCUT MOLT I EN PERE NO EN VOLIA BAIXAR, LA MESTRA, PER ANAR A BUSCAR-LO, ES VA HAVER D'ENFILAR A UNA ESCALA. EN PERE VA EXPLICAR ALS SEUS COMPANYS I COMPANYES QUE AQUELL ARBRE NECESSITAVA MOLT D'AFECTE PER CRÉIXER. LA MARIA VA PLANTAR UNA FLOR RAN DE L'ARBRE, PERQUÈ NO SE SENTÍS TAN SOL. EN LLUÍS VA PENJAR-HI UNA CASETA D'OCELLS, PERQUÈ ELS PIT-ROIGS L'ALEGRESSIN AMB ELS SEUS REFILETS.


LA SOFIA LI VA LLEGIR UN POEMA MOLT BONIC QUE HAVIA ESCRIT ESPECIALMENT PER A ELL. TOTHOM VA APLAUDIR QUAN VA ACABAR DE LLEGIR-LO... I LA MESTRA TAMBÉ! ALESHORES, LA MESTRA VA TREURE LA TANCA I VA PENJAR UN GRONXADOR DE LA BRANCA MÉS FORTA, PERQUÈ L'ARBRE POGUÉS JUGAR ENCARA MÉS I MILLOR AMB ELS NENS I NENES DE L'ESCOLA. UNS DIES DESPRÉS, UNS CIENTÍFICS QUE ES FEIEN DIR "BOTÀNICS" VAN VENIR A VEURE L'ARBRE. QUE HAGUÉS CRESCUT TANT ELS VA DEIXAR ESTORATS. I VAN DIR QUE AQUELLS ARBRE ERA UN EXEMPLAR ÚNIC AL MÓN I QUE CALIA TENIR-NE MOLTÍSSIMA CURA. EN PERE I ELS SEUS AMICS VAN CONSTRUIR UNA GRAN CABANA ENTRE LES SEVES BRANQUES. LLAVORS, A LA MESTRA SE LI VA OCÓRRER QUE AQUELLA CABANA ERA UN LLOC MAGNÍFIC PER LLEGIR. I PER AIXÒ HI VAN TRASLLADAR LA BIBLIOTECA. UN DIA EN PERE VA DESCOBRIR QUE D'UNA BRANCA EN SORGIA UNA MENA DE PILOTA XICA. QUÈ ERA ALLÒ? QUAN AQUELLA MENA DE PILOTA ES VA DESPRENDRE DE LA BRANCA, ELS BOTÀNICS VAN VENIR A VEURE-LA. VAN EXPLICAR QUE ERA UNA LLAVOR I QUE SI LA PLANTAVEN, EN SORTIRIA UN NOU ARBRE. A L'ESCOLA VAN FER ASSEMBLEA PER DECIDIR QUÈ EN FARIEN DE LA LLAVOR. ENTRE TOTS VAN ACORDAR QUE EL MILLOR SERIA ENVIAR-LA A UNA ALTRA ESCOLA ON ENCARA NO HI HAGUÉS CAP ARBRE. LA VAN LLIURAR AL CARTER DINS UNA CAPSETA FARCIDA DE COTÓ FLUIX. QUAN LA LLAVOR VA ARRIBAR A L'ALTRA ESCOLA, EL DIRECTOR VA PLANTAR-LA I VA POSAR UN SENYAL A PROP PERQUÈ NINGÚ LA TREPITGÉS. LA LLAVOR VA GERMINAR I EL NOU ARBRISSÓ VA CRÉIXER UNA MICA. PERÒ ERA TANT PETIT QUE DURANT MOLT DE TEMPS NINGÚ EN VA FER CAS. FINS QUE UN DIA UNA NENA S'HI VA FIXAR. ERA UN ARBRE ESQUIFIT, AMB UNES BRANQUES COM DE FILFERRO I QUATRE FULLES SEGUES. S'HI VA ACOSTAR... ... I VA DECIDIR ACARICIAR-LO.


LA NENA QUE ODIAVA ELS LLIBRES

CONTE EXPLICAT PER LA CLAUSTRE


LA NENA QUE ODIAVA ELS LLIBRES HI HAVIA UNA VEGADA UNA NENA QUE ES DEIA MEENA. SI BUSQUEU EL QUE SIGNIFICA AQUEST NOM, TROBAREU QUE VOL DIR “PEIX” EN L’ANTIC SÀNSCRIT. PERÒ LA MEENA NO HO SABIA, PERQUÈ MAI BUSCAVA RES EN CAP LLIBRE. ODIAVA LLEGIR, ODIAVA ELS LLIBRES. “SEMPRE ESTAN MOLESTANT” – DEIA. I ERA VERITAT, PERQUÈ A CASA SEVA HI HAVIA LLIBRES PER TOT. NO NOMÉS A LES PRESTATGERIES O A LA TAULETA DE NIT, ON PODEN ESTAR ELS LLIBRES, SINÓ TAMBÉ EN TOTS ELS LLOCS ON NO ÉS HABITUAL QUE HI HAGI LLIBRES. HI HAVIA LLIBRES ALS ARMARIS DE LA CUINA, AL LAVABO, A SOBRE EL SOFÀ, A LES ESCALES, DINS LA XEMENEIA I SOBRE LES CADIRES. EL PITJOR DE TOT ERA QUE ELS PARES NO PARAVEN DE COMPRAR LLIBRES PER CASA, DE TREURE’LS DE LA BIBLIOTECA. ELS LLEGIEN MENTRE ESMORZAVEN, DINAVEN O SOPAVEN. PERÒ QUAN PREGUNTAVEN A LA MEENA SI VOLIA LLEGIR, ELLA CRIDAVA “ODIO ELS LLIBRES!”. SEGURAMENT NOMÉS EXISTIA UNA ALTRA CRIATURA QUE ODIÉS TAN ELS LLIBRES COM LA MEENA. ERA EL SEU GAT MAX. FA TEMPS, QUAN ERA PETIT, LI VA CAURE UN ATLES SOBRE LA CUA QUE VA QUEDAR DOBLEGADA. DES D’ALESHORES EL GAT SEMPRE ESTÀ SOBRE DELS LLIBRES. UN MATÍ, MEENA, DESPRÉS DE TREURE ELS LLIBRES DE DINS EL LAVABO PER PODER RENTAR-SE LES DENTS, VA ANAR A LA CUINA PER PREPARAR-SE EL SEU ESMORZAR I EL DEL MAX. VA PUJAR DAMUNT D’UNA PILA D’ENCICLOPÈDIES PER AGAFAR EL PAQUET DE CEREALS. VA OBRIR LA NEVERA I VA TREURE UNES REVISTES PER ARRIBAR A LA LLET. EN VA POSAR PEL GAT I CRIDÀ: “MAX, VINE A ESMORZAR”. PERÒ EL MAX NO VENIA. EL TORNÀ A CRIDAR: “MAX, A ESMORZAR!” PERÒ EL GAT NO APAREIXIA. “ON SERÀ?” -ES VA PREGUNTAR. EL VA BUSCAR A LA DUTXA, DINS LA RENTADORA, SOTA LES ESCALES... PERÒ NO EL VA TROBAR. DE COP VA SENTIR UN “MEEEEUUUUU”. MEENA VA CÓRRER CAP AL MENJADOR I EL VA TROBAR DALT DE TOT D’UNA PILA DE LLIBRES. EREN ELS LLIBRES QUE ELS SEUS PARES LI HAVIEN COMPRAT I ELLA ES NEGAVA A LLEGIR-LOS. A BAIX HI HAVIA ELS ÀLBUMS DE COLORS BRILLANTS. MÉS AMUNT HI HAVIA ELS CONTES DE FADES I LES NOVEL·LES. TOTS BEN COBERTS DE POLS. “NO ET PREOCUPIS, MAX -DIGUÉ LA MEENA, -ET RESCATARÉ!” COMENÇÀ A ENFILAR-SE PER LA PILA DE LLIBRES. AL PRINCIPI ERA FÀCIL, PERQUÈ ELS ÀLBUMS TENIEN UN TAPA DURA I ERA COM SI PUGÉS ESCALES. PERÒ QUAN


VA ARRIBAR ALS LLIBRES AMB TAPES MÉS TOVES, LI VA RELLISCAR EL PEU SOBRE UN LLIBRE DE POEMES. VA PERDRE L’EQUILIBRI I COMENÇÀ A RELLISCAR CAP AVALL. PATAPAM! ELS LLIBRES VAN CAURE PER TOT ARREU, LES TAPES ES VAN OBRIR PER PRIMERA VEGADA! I LLAVORS VAN PASSAR COSES ESTRANYES. LES PERSONES I ELS ANIMALS SORTIEN DE LES PÀGINES DONANT TOMBARELLES I ACABAVEN PEL TERRA UNS SOBRE ELS ALTRES. VAN APARÈIXER PRÍNCEPS I PRINCESES, FADES I GRANOTES. DESPRÉS VAN ARRIBAR UN LLOP, ELS TRES PORQUETS, UN FOLLET, LA MAMA OCA I UNA GIRAFA LILA. TAMBÉ HI HAVIA ELEFANTS, PAPALLONES I MOLTS MICOS I MONES. PERÒ SOBRETOT HI HAVIA CONILLS, MOLTS CONILLS. MEENA ESTAVA ASSEGUDA AL MIG, MASSA SORPRESA PER FER ALGUNA COSA. “PENSAVA QUE ELS LLIBRES ESTAVEN PLENS DE PARAULES, NO DE CONILLS” -VA DIR. EL MENJADOR ESTAVA IRRECONEIXIBLE. UN ELEFANT FENT EQUILIBRIS SOBRE UNA TAULETA, LES MONES ARRANCAVEN LES CORTINES I SE LES POSAVEN COM SI FOSSIN CAPES. I ELS CONILLS MOSSEGAVEN LES POTES DE LA TAULA. “PROU! -VA CRIDAR, -TORNEU!” PERÒ EL SOROLL, ELS LLADRUCS I GRUNYITS ERA TAN FORT QUE NINGÚ LA VA SENTIR. VA AGAFAR EL CONILL MÉS PROPER I VA INTENTAR FICAR-LO DINS D’UN LLIBRE DE CUINA, PERÒ L’ANIMAL ES VA ESPANTAR TANT QUE ES VA ESCAPAR DE LES SEVES MANS I VA FUGIR. A L’OBRIR UN ALTRE LLIBRE, VAN SORTIR VOLANT QUATRE ÀNECS I VA TANCAR DE COP EL LLIBRE PER POR NO S’ESCAPESSIN MÉS ANIMALS. “AIXÒ NO POT SER -VA DIR- NO SÉ DE QUIN LLIBRE ÉS CADA PERSONATGE!”. ES VA QUEDAR PENSANT UN MINUT. “JA HO TINC, -VA DIR- PREGUNTARÉ A CADA UN ON VA! VA COMENÇAR PER UNA CRIATURA MOLT ESTRANYA QUE NO SABIA QUÈ ERA: “QUI ETS?” -LI PREGUNTÀ. “SOC UN ÓS FORMIGUER”, -VA DIR FURIÓS L’ANIMAL I SE’N VA ANAR COIXEJANT A BUSCAR L’ENCICLOPÈDIA DEL MÓN ANIMAL. DESPRÉS VA TROBAR UN LLOP PLORANT SOTA LA TAULA DEL MENJADOR I LI PREGUNTÀ D’ON VENIA. “NO HO SE, NO RECORDO SI VINC DE LA CAPUTXETA VERMELLA O DELS TRES PORQUETS? -VA LAMENTAR-SE EL LLOP. I ES VA MOCAR AMB LES ESTOVALLES DE LA TAULA. PERÒ MEENA NO PODIA AJUDAR-LO PERQUÈ MAI HAVIA LLEGIT CAP DELS DOS CONTES. LLAVORS VA TENIR UNA ALTRA IDEA. VA RECOLLIR EL LLIBRE MÉS PROPER I COMENÇÀ A LLEGIR EN VEU ALTA: “HI HAVIA UNA VEGADA EN UN PAÍS MOLT LLUNYÀ..........! A POC A POC, LES CRIATURES VAN DEIXAR DE SALTAR,


UDOLAR, XERRAR... ES VAN APROPAR MÉS I MÉS PER ESCOLTAR EL QUE SEGUIRIA. BEN AVIAT TOTS ESTAVEN ASSEGUTS EN ROTLLANA AL VOLTANT DE LA MEENA, ESCOLTANT-LA. QUAN VA ARRIBAR A LA SEGONA PÀGINA, ELS PORCS ES VAN AIXECAR D’UN SALT. “AQUESTS SOM NOSALTRES!” VAN CRIDAR- ÉS LA NOSTRA PÀGINA, ÉS EL NOSTRE LLIBRE!”. VAN SORTIR DE LA ROTLLANA I D’UN SALT VAN POSAR-SE A LA FALDA DE LA MEENA I VAN DESAPARÈIXER DINS EL LLIBRE. MEENA EL VA TANCAR DE COP ABANS QUE ELS PORQUETS TORNESSIN A SORTIR. VA AGAFAR UN ALTRE CONTE. UN DARRERA L’ALTRE VA LLEGIR TOTS ELS SEUS LLIBRES. I UNA DARRERA L’ALTRA, TOTES LES CRIATURES VAN TROBAR EL SEU LLOC. FINALMENT, NOMÉS VA QUEDAR UN CONILLET QUE PORTAVA UNA JAQUETA BLAVA. MEENA VA AGAFAR MOLT A POC A POC UN LLIBRE DEL TERRA. ERA EL CONTE: PERE EL CONILLET. ”POTSER EM PODRIA QUEDAR AQUEST CONILL”, VA PENSAR. COMENÇAVA A SENTIR-SE SOLA ARA QUE TOTS HAVIEN MARXAT. PERÒ EL CONILLET ESTAVA DE PEU, MIRANT-SE-LA, TENIA GANES DE TORNAR A CASA SEVA. MEENA VA SOSPIRAR I OBRÍ L’ÚLTIM LLIBRE. EL CONILL, SENSE PENSAR-S’HO MÉS, D’UN SALT VA ENTRAR DINS EL LLIBRE I LA SEVA BLANCA CUA VA DESAPARÈIXER. LA CASA ESTAVA EN SILENCI. MAX ASSEGUT DAMUNT UNS LLIBRES, ES LLEPAVA ELS BIGOTIS. MEENA VA TORNAR A SOSPIRAR: “MAI MÉS TORNARÉ A VEURE AQUESTS CONILLETS!” -VA DIR. LLAVORS ES VA ADONAR QUE ELS LLIBRES SEGUIEN ALLÀ TERRA, AL SEU VOLTANT. I VA COMENÇAR A RIURE. QUAN ELS PARES VAN TORNAR A CASA AQUELLA TARDA, NO PODIEN CREURE EL QUE ESTAVEN VEIENT. NO VAN VEURE LES CORTINES ARRANCADES PER TERRA, ELS PLATS TRENCATS I LES POTES DE LA TAULA MOSSEGADES. SINÓ QUÈ ALLÍ, ASSEGUDA AL MIG DEL MENJADOR HI HAVIA LA MEENA. I ESTAVA LLEGINT UN LLIBRE!


TIBILÍ, EL NEN QUE NO VOLIA ANAR A ESCOLA

CONTE EXPLICAT PER EN JOSEP SAEZ


TIBILÍ, EL NEN QUE NO VOLIA ANAR A ESCOLA TIBILÍ ÉS UN NOIET DE SIS ANYS QUE RIU TOT EL DIA, DEL MATÍ AL VESPRE. A LA NIT, TAMBÉ RIURIA, SI NO FOS QUE CAU DE SON, DESPRÉS D'HAVER ESTAT CORRENT I JUGANT TOT EL DIA. NO S'ATURA SINÓ ÉS PER MENJAR O PER FER-LI LES TRENETES A LA SEVA GERMANA KABLÉ. ELL TÉ ELS DITS MOLT HÀBILS, I LA SEVA GERMANA ÉS MOLT PRESUMIDA. PERÒ UN DIA, TIBILÍ DEIXA DE RIURE: LA SEVA MARE LI ACABA DE DIR QUE AVIAT HAURÀ D'ANAR A ESCOLA. TIBILÍ NO VOL ANAR A ESCOLA. NO VOL ESTAR TANCAT EN UNA CLASSE, DAVANT D’UNA PISSARRA TRISTA, TRISTA COM L’AVORRIMENT. TIBILÍ NO NECESSITA SABER LLEGIR NI SABER ESCRIURE. PREFEREIX LLEGIR COM EL SEU AVI, NO PAS SOBRE EL PAPER, SINÓ AL CEL, ON, DE DIA, CANTA EL SOL, I, A LA NIT, DANSA LA LLUNA. PREFEREIX LLEGIR SOBRE LA TERRA VERMELLA DEL CAMÍ, ON MILERS DE BÈSTIES DE TOTS COLORS VAN I VÉNEN, EN TOTS ELS SENTITS, SENSE QUE NINGÚ LES OBLIGUI A ANAR A ESCOLA. PREFEREIX ESTAR A LA PLATJA SOMIANT QUE PESCA UNA BARRACUDA (AIXÍ DE GROSSA!), QUE MUNTA UNA GASELA EN PLENA CURSA, O QUE ES GRONXA AMB ELS MICOS, PENJAT DE LES LIANES DE LA SELVA. TIBILÍ NO VOL CANVIAR LA SEVA ALEGRE I BONICA ROBA VERMELLA PER L’UNIFORME D’UN COLOR TAN APAGAT, QUE SI S’ASSEGUÉS A LA PLATJA, ES PODRIA CONFONDRE AMB LA SORRA, I EL PODRIEN TREPITJAR. PER AIXÒ, TIBILÍ ESTÀ TRIST, TRIST COM ELS BÚFALS MAGRES QUE LA SEVA TRIBU PORTA ALS CAMPS. QUÈ POT FER? PERÒ QUÈ POT FER PER NO HAVER D’ANAR A ESCOLA? LES LLUNES SUCCEEIXEN A LES LLUNES I JA S’ACOSTA EL COMENÇAMENT DE CURS. LI PREGUNTA A PI-U, EL LLARGANDAIX: -

EM PODRIES DIR QUÈ CAL QUE FACI PER NO HAVER D’ANAR A ESCOLA?


-

JO NOMÉS HI VEIG UNA SOLUCIÓ –RESPON EN PI-U–, QUE T’AMAGUIS EN EL FORAT D’UN BAOBAB. ÉS PROU AMPLE PERQUÈ HI ESTIGUIS CÒMODE.

TIBILÍ PENSA QUE HI ESTARIA BÉ UN MOMENT, PERÒ TOTS ELS DIES…! LI PREGUNTA A KUMÍ, EL RATPENAT QUE MEDITA SOTA LA SEVA BRANCA. KUMÍ LI RESPON: -

QUAN ARRIBI EL DIA D’ANAR A L’ESCOLA, T’AJEUS, ET CARACOLES, I DIUS QUE TENS MOLT MAL DE PANXA.

TIBILIÍ PENSA QUE NO POT FER VEURE QUE TÉ MAL DE PANXA CADA DIA. I A MÉS, A TIBILÍ NO LI AGRADA DIR MENTIDES A LA SEVA MARE. ALESHORES, LI PREGUNTA A L’ARANYA CROPE, QUE SEMPRE HO SAP TOT. CROPE LI DIU: -

NOMÉS VEIG UNA SOLUCIÓ: ANAR A BUSCAR L’ARQUETA DE LA SAVIESA. ESTÀ ENTERRADA PROP DEL RIU. ENTRE EL PAPAIER I EL TAMARINDER VEURÀS UNA ROCA VERMELLA, L’ENRETIRES, GRATES EL TERRA FINS QUE TROBIS UN OBJECTE MOLT DUR: ÉS L’ARQUETA DE LA SAVIESA. L’AGAFES AMB MOLT DE COMPTE, L’OBRES, I TROBARÀS ALLÒ QUE BUSQUES.

TIBILÍ VA CORRENTS CAP AL RIU, GRATA EL TERRA ENTRE EL PAPAIER I EL TAMARINDER. NOTA UN OBJECTE MOLT DUR, EL TREU. ÉS UN ARQUETA. PROVA D’OBRIR-LA. NO POT. KU-KUT, LA PINTADA, LI CRIDA DES DE LA SEVA PERXA: -

QUÈ FAS, TIBI? PROVO D’OBRIR L’ARQUETA DE LA SAVIESA.

-

ÉS MOLT FÀCIL. HO EXPLICA A LA PLACA QUE HI HA SOTA L’ARQUETA. NOMÉS L’HAS DE LLEGIR!

TIBILÍ GIRA L’ARQUETA, ACOTA EL CAP TRISTAMENT, I NO DIU RES. -

I ARA, QUÈ ET PASSA? NO SÉ LLEGIR. NO SAPS LLEGIR? HA! HA! HA! NO SAP LLEGIR!, -CRIDA, PERQUÈ LA SENTI TOTHOM QUE LA VULGUI ESCOLTAR.


-

NO SAP LLEGIR!, -REPETEIXEN LES PINTADES. NO SAP LLEGIR!, -RESPON L’ECO.

TIBILÍ TORNA A DEIXAR A L’ARQUETA A L’AMAGATALL, LA COBREIX AMB TERRA, TORNA A POSAR LA ROCA VERMELLA AL SEU LLOC I SE’N VA. QUAN PERD DE VISTA LES PINTADES, ARRENCA A CÓRRER. QUAN ARRIBA A CASA, LI PREGUNTÀ ANSIÓS A LA SEVA MARE: -

FALTA GAIRE PERQUÈ COMENCI L’ESCOLA?


VISCA LES UNGLES DE COLORS!

CONTE EXPLICAT PER LA SONIA RASCON


VISCA LES UNGLES DE COLORS! A EN JOAN LI ENCANTA PINTAR-SE LES UNGLES AMB COLORS ALEGRES, ALEGRES COM ELL. LI AGRADA MOLT VEURE QUE LES SEVES MANS QUEDEN DIVERTIDES I PLENES DE COLORS. PERQUÈ ES PINTA LES UNGLES EN JOAN? ÉS BEN SENZILL, NO TÉ CAP MISTERI: PERQUÈ LI AGRADA. MOLTES TARDES, QUAN ACABA ELS DEURES, EN JOAN DEMANA ELS PINTAUNGLES A LA MARE. ELLA EN TÉ TOTA UNA CAPSA PLENA DE MOLT BONICS. A ELLA LI DIVERTEIX, SEMPRE SOMRIU, LI FA UN PETÓ I ELS HI DÓNA. LA SEVA AMIGA MARGARIDA TÉ UNS COLORS INCREÏBLES. QUAN PODEN, ES PINTEN LES UNGLES JUNTS. -

VERD AMB MARRÓ? MASSA TRIST! GROC I ROSA? NOOO!

-

PISTATXO I TARONJA! AQUESTS SI QUE COMBINEN BÉ!

UN DIA, EN JOAN DUIA LES UNGLES PINTADES D’UN PRECIÓS VERMELL CARMÍ PERÒ, TAN BON PUNT VA ARRIBAR A L’ESCOLA, DOS NENS SE’N VAN BURLAR. –

PINTAR-SE LES UNGLES ÉS DE NENES. ETS UNA NENA!, ETS UNA NENA!

EN JOAN ES VA SENTIR FATAL. NO ENTENIA RES. ESTAVA MÉS TRIST QUE EL DIA QUE VA PERDRE LA SEVA PILOTA I LI VA CAURE UN GELAT DE TRES BOLES A TERRA. DOS DIES MÉS TARD, HO VA EXPLICAR A LA MARE I AL PARE. EL PARE VA MIRAR A EN JOAN I, MOLT SERIÓS, LI VA DIR: -

JOAN, JO TAMBÉ SÓC UN NOI, I SAPS QUÈ? PINTEM-NOS LES UNGLES! JO VULL EL TARONJA!

PERÒ A L’ESCOLA, AL CAP D’UNS DIES, JA EREN TRES NENS ELS QUE SE’N REIEN I SE’N BURLAVEN. -

AIXÒ NOMÉS HO FAN LES NENES. EN JOAN ÉS UNA NENA! EN JOAN ÉS UNA NENA!


ALESHORES, EN JOAN ES VA POSAR MOLT TRIST, TANT COM EL DIA EN QUÈ EL SEU PEIX MANOLO SE’N VA ANAR AL CEL DELS PEIXOS. -

ESCOLTA, TU! DEIXA EN PAU A EN JOAN! –CRIDAVA LA MARGARIDA.

DES D’AQUELL DIA, EN JOAN VA COMENÇAR A PINTAR-SE LES UNGLES NOMÉS ELS CAPS DE SETMANA. EL DIUMENGE A LA TARDA LI DEMANAVA A LA MARE QUE LI TRAGUÉS ELS COLORS DE LES UNGLES, FINS I TOT QUAN DUIA EL SEU COLOR PREFERIT. LES SEVES UNGLES JA NO ES VEIEN ALEGRES, NI TAMPOC ELL. PERÒ NO VOLIA QUE A L’ESCOLA ELS NENS ES BURLESSIN MÉS D’ELL. TANMATEIX, A PARTIR D’AQUELL DIA, EL PARE L’ANAVA A BUSCAR A L’ESCOLA AMB LES UNGLES PINTADES I UN GRAN SOMRIURE AL ROSTRE, TOT I QUE EL SOMRIURE EL DUIA SEMPRE. LA SETMANA SEGÜENT VA SER L’ANIVERSARI D’EN JOAN. AQUELL ANY VA CAURE EN DILLUNS I, COM TOTS ELS DILLUNS, EN JOAN VA ANAR A L’ESCOLA AMB LES UNGLES SENSE PINTAR, TOT I QUE LI HAURIA AGRADAT DURLES DE COLOR BLAU BRILLANT. COM LI AGRADAVA AQUEST COLOR! EN ARRIBAR, LA PORTA DE LA SEVA CLASSE ESTAVA TANCADA. QUAN EN JOAN LA VA OBRIR, ES VA TROBAR AMB UNA GRAN SORPRESA, LA MILLOR SORPRESA DEL MÓN. TOTS ELS NENS I NENES DE LA CLASSE DUIEN LES UNGLES PINTADES DE COLORS. FINS I TOT LA MESTRA! AMB LES MANS EN ALT VAN CRIDAR: -

FELICITATS, JOAN!

AQUELL ANIVERSARI, LA MARGARIDA LI VA REGALAR UN FLASCÓ D’ESMALT DE COLOR BLAU CEL BEN BRILLANT. TOTA LA CLASSE, A L’HORA DEL PATI, VA JUGAR A PINTAR-SE LES UNGLES AMB MIL COLORS ALEGRES, ALEGRES COM EN JOAN. SENSE CAP MENA DE DUBTE, AQUELL VA SER L’ANIVERSARI DEL SEUS SOMNIS. QUÈ MÉS PODIA DEMANAR?


LA MAMA VA A L’ESCOLA

CONTE EXPLICAT PER LA NEUS SOGAS


LA MAMA VA A L’ESCOLA SABEU QUÈ ÉS L’ESCOLA. JO FINS DILLUNS PASSAT NO HO SABIA. EM VAIG VESTIR I, AMB LA MAMA HI VAM ANAR. SEMBLAVA UN DIA QUALSEVOL, LA MAMA M’AGAFAVA DE LA MÀ. VAM AVANÇAR PER UN PASSADÍS AMB TOT DE PORTES GROGUES. UNA DE LES PORTES ERA OBERTA I HI VAM ENTRAR. EL QUE VAIG VEURE VA SER HORRIBLE! HI HAVIA UNA SENYORA QUE SOMREIA I AL SEU COSTAT UNA ALTRA SENYORA QUE ANAVA DIENT A TOTHOM QUE ES DEIA LAURA. I AL VOLTANT UN MUNT DE NENS I NENES QUE PLORAVEN. I NO N’HI HAVIA PER MENYS: ELS SEUS PARES SE N’HAVIEN ANAT! DESAPAREGUTS! VOLATILITZATS! “NO! DE CAP MANERA! JO AQUÍ NO M’HI QUEDO!”, VAIG PENSAR. PER EVITAR QUE LA MAMA S’ESCAPÉS SE’M VAN ACUDIR UNES QUANTES IDEES: PRIMER, LA TÈCNICA DE LA PAPARRA. DESPRÉS LA DEL BEBÈ ORANGUTAN... LA POSTURA DEL GAT SALVATGE... EL RAT-PENAT: IMBATIBLE! AL FINAL, PER OBLIGAR-LA A RENDIR-SE: LA TÈCNICA DEL GOS ATROPELLAT. TOTAL, QUE LA MAMA ES VA DONAR PER VENÇUDA I ES VA QUEDAR A L’ESCOLA. QUÈ CONTENTA EM VAIG POSAR! LA MAMA VA IMITAR ELS ALTRES NENS: VA FER CAS A LA MESTRA, QUE ES VA PRESENTAR. LI VAIG EXPLICAR: - MIRA, MAMA, LA MESTRA ES DIU MAITE. DESPRÉS, LA VAN HAVER DE RENYAR UNA MICA PERQUÈ S’HAVIA POSAT A PARLAR SENSE AIXECAR ABANS LA MÀ. LI VAIG ENSENYAR COM S’HAVIA DE FER; M’HO HAVIA EXPLICAT UN DIA LA MEVA COSINA. -

MAITE, PUC ANAR AL LAVABO AMB LA MAMA?

-

ÉS CLAR QUE SÍ –VA DIR.


QUAN VA COMENÇAR LA CLASSE LA MAITE ENS VA MANAR QUE RETALLÉSSIM ARBRES VERMELLS I BLAUS, I QUE ELS ENGANXÉSSIM PER FER UNA SANEFA MOLT XULA. LA MAMA HO FEIA MALAMENT TOTA L’ESTONA I NO PARAVA DE REMUGAR: - GGGGRRRR! JO LI DEIA QUE NO ES POSÉS NERVIOSA, QUE AIXÍ NO S’APRÈN MAI RES. DESPRÉS VAM CANTAR UNA CANÇÓ TOTS JUNTS. PERÒ LA MAMA CANTAVA MÉS FORT QUE ELS ALTRES I, ÉS CLAR, SE LA SENTIA MASSA. MÉS TARD LA MESTRA ENS VA PORTAR A UNA SALA MÉS GRAN. ALLÀ ELS NENS ENS PODÍEM ENFILAR ALS BANCS I ALS MATALASSOS. LA MAMA VA TORNAR A FER DE LES SEVES I ES VA QUEDAR ATRAPADA DINS D’UN TUB, PERÒ NO GAIRE ESTONA, PER SORT, PERQUÈ ENS BLOQUEJAVA EL PAS A TOTS ELS NENS. LLAVORS VAM ANAR A RENTAR-NOS LES MANS. VAIG HAVER DE VIGILAR QUE LA MAMA NO ES DESPISTÉS. I VA ARRIBAR L’HORA DE DINAR. LA MAMA VA NECESSITAR DUES CADIRES PER POSAR-HI EL CUL. LES SEVES CAMES OCUPAVEN TOT L’ESPAI DE SOTA LA TAULA I ENCARA LI SORTIEN ELS PEUS PER L’ALTRA BANDA. TOT PLEGAT FEIA RIURE ELS ALTRES NENS, PERÒ EMPIPAVA UNA MICA LES MONITORES DEL MENJADOR QUAN HAVIEN DE PASSAR PER ALLÀ AMB EL CARRET DEL MENJAR. A L’HORA DE LA MIGDIADA VA RESULTAR QUE LA MAMA GAIREBÉ NO EM DEIXAVA LLOC AL MATALÀS BLAU QUE COMPARTÍEM. A MÉS, COM QUE RONCAVA MOLT FORT, ELS ALTRES NENS NO ACONSEGUIEN ADORMIR-SE. EN ACABAT VAM SORTIR TOTS CRIDANT I RIENT AL PATI, TRET DE LA MAMA, QUE VA ENSOPEGAR AMB UN TRICICLE DE FERRO. JO EM VAIG ANAR FENT AMIGA DE LES NENES DE LA CLASSE MENTRE JUGÀVEM. -

LA TEVA MARE NO TÉ AMIGUES? –EM VA DIR UNA NENA QUE ES DIU BERTA.

-

NO, ESTÀ MOLT SOLA, LA POBRA –VAIG RESPONDRE.

DE FET JA COMENÇAVA A ESTAR UNA MICA TIPA DE TENIR-LA ALLÀ, PERÒ NO VOLIA DIR-LI PER NO POSAR-LA TRISTA. AL FINAL M’HI VAIG ACOSTAR, EM VAIG POSAR DE PUNTETES I LI VAIG DIR A CAU D’ORELLA: -

POTSER SERIA MILLOR QUE TE N’ANESSIS, MAMA. PERÒ DESPRÉS TORNARÀS AMB EL BERENAR, OI?


A LA MAMA NO LI VA SABER GENS DE GREU, BEN AL CONTRARI: EM VA FER UN PETÓ MOLT GROS I ES VA POSAR MOLT CONTENTA. DESPRÉS DEL PATI VAIG FER CAURE UNA TORRE DE CUBS... VAIG FER UN COLLARET DE PEDRETES SENSE QUE ME’N CAIGUÉS CAP... VAIG CUINAR PER A UNA FAMÍLIA DE GATS... VAIG JUGAR AMB UN CARGOL FINS A FER-LO TORNAR GUENYO... VAIG DESPENTINAR NINES... I VAIG CONSOLAR LA CLOE. LA MAITE ENS ESTAVA EXPLICANT UN CONTE SOBRE UNA CABRA... I DE SOBTE... LA MAMA HAVIA TORNAT! EM VA FER MOLTA IL·LUSIÓ TORNAR-LA A VEURE. L’ENDEMÀ ERA DIMARTS. QUAN VAM ARRIBAR DAVANT LA CLASSE LI VAIG PROPOSAR A LA MAMA QUE ENS FÉSSIM UNA ABRAÇADA I QUE DESPRÉS SE N’ANÉS. -

JA VEURÀS QUE EL DIA PASSARÀ MOLT DE PRESSA –LI VAIG XIUXIUEJAR.

AL CAPDAVALL, L’ESCOLA SENSE LA MAMA ÉS MOLT MÉS DIVERTIDA!

Profile for Blocs d'Antaviana

dossier de contes d'Ed Infantil Antaviana 2018-199  

dossier de contes d'Ed Infantil Antaviana 2018-199  

Advertisement