Dossier contes 2017 18 fantasia

TALLER DE CONTES EDUCACIÓ INFANTIL P3 GEGANTS I CAPGROSSOS P4 XIULETS I COETS P5 TIMBALERS I CASTELLERS

CURS 2017-2018

ESCOLA ANTAVIANA

INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2017-2018, COM EN ELS DARRERS ANYS, HEM REALITZAT EL TALLER DE CONTES. L’EQUIP DE MESTRES VALOREM MOLT POSITIVAMENT AQUEST PROJECTE PELS BONS RESULTATS OBTINGUTS AL LLARG DELS ANYS. AQUEST CURS HEM VOLGUT RECUPERAR CONTES DE FANTASIA D’ARREU DEL MÓN. TENIM MOLTA DIVERSITAT D’ INFANTS PROCEDENTS DE DIFERENTS PAÏSOS DEL MÓN, I AIXÍ PODEM PARLAR DE LES DIFERENTS CULTURES I ES PODEN SENTIR IDENTIFICATS AMB ALGUNA HISTÒRIA. HO HEM FET DOS DIES A LA SETMANA. ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN AGRUPAT EN NOU GRUPS. AQUEST ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM DEL TALLER DE CONTES. TAMBÉ VALOREM MOLT POSITIVAMENT LA UTILITZACIÓ I MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA PER PART DE L’ALUMNAT, QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA. I TAMBÉ ÉS MOLT ENRIQUIDOR PER TOTS EL CONEIXEMENT I RELACIÓ AMB TOT L’ALUMNAT I MESTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL (NO NOMÉS AMB LA SEVA TUTORA).

TAMBÉ CAL REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER, I QUE AVUÍ TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ.

CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE; AQUESTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES,

MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL. EL RESULTAT D’AQUESTES PROPOSTES DE TREBALL US HAN ARRIBAT A CASA, A MIDA QUE HAN TREBALLAT CADA CONTE. A CONTINUACIÓ TENIU LA RELACIÓ DELS CONTES EXPLICATS: EL PEIX IRISAT (Marcus Pfister), PER LA MARTA ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES (Maurice Sendak), PER LA MERITXELL/CRISTINA DE TORNADA A CASA (Oliver Jeffers), PER LA SONIA R. ELS FOLLETS SABATERS (il·lustrat per Sebastià Serra), PER LA SILVIA A. TON I GUIDA (Germans Grimm), PER LA NÚRIA WINNIE, LA BRUIXA (Korky Paul i Valerie Thomas), PER LA CLAUSTRE EL DO DE LA TORTUGA (conte de Zàmbia adaptat per Lari Don), PER LA SONIA G. EL MERAVELLÓS BARRET DE LA MARIA (Satoshi Kitamura), PER LA GLÒRIA LA CLÀUDIA I L’UNICORN (B.G. Hennessy), PER LA SÍLVIA M. PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUÈ ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA EXPERIÈNCIA. L’EQUIP D’EDUCACIÓ INFANTIL

EL PEIX IRISAT

CONTE EXPLICAT I ADAPTAT PER LA MARTA

EL PEIX IRISAT LLUNY, EN ALTA MAR, HI HAVIA UN PEIX, PERÒ NO ERA UN PEIX CORRENT, NO, ERA EL PEIX MÉS BONIC DE TOT L’OCEÀ. EL SEU VESTIT D’ESCATES RESPLENDIA AMB ELS COLORS DE L’ARC DE SANT MARTÍ.

ELS ALTRES PEIXOS ADMIRAVEN LES SEVES ESCATES TORNASSOLADES. LI DEIEN EL PEIX IRISAT. - VINE PEIX IRISAT, VINE A JUGAR AMB NOSALTRES! PERÒ EL PEIX IRISAT PASSAVA SEMPRE DE LLARG. CALLAT I ORGULLÓS FEIA LLUIR LES SEVES ESCATES. UN PEIX BLAU EL VA PERSEGUIR NEDANT. - PEIX IRISAT, PEIX IRISAT, ESPERA’M. DONA’M UNA DE LES TEVES ESCATES LLUENTS, SÓN PRECIOSES I EN TENS TANTES......

- QUE ET REGALI UNA DE LES MEVES ESCATES?, PERÒ QUÈ T’HAS PENSAT?- VA CRIDAR EL PEIX IRISAT- AU, VA, FUIG! ESPANTAT EL PEIX BLAU ES VA ALLUNYAR. EXCITAT VA EXPLICAR ALS SEUS AMICS EL QUE LI HAVIA DIT EL PEIX IRISAT. A PARTIR D’AQUELL DIA NINGÚ VA VOLER TENIR RES A VEURE AMB ELL, LI GIRAVEN L’ESQUENA QUAN PASSAVA. DE QUÈ LI SERVIEN ARA AL PEIX IRISAT LES SEVES MERAVELLOSES ESCATES LLUENTS, SI JA NO L’ADMIRAVA NINGÚ?

ARA ERA EL PEIX MÉS SOL DE TOT L’OCEÀ.

UN DIA SE’N VA QUEIXAR A L’ESTRELLA DE MAR: - PERÒ JO SÓC MOLT BONIC, COM ÉS QUE NO AGRADO A NINGÚ?

- EN UNA COVA DARRERA DEL BANC DE CORALL HI VIU EL POP OCTOPUS, POTSER ELL ET PODRÀ AJUDAR- LI VA ACONSELLAR L’ESTRELLA DE MAR. EL PEIX IRISAT VA TROBAR LA COVA. ERA BEN FOSCA, AMB PROU FEINES S’HI VEIA. PERÒ DE SOBTE VAN APARÈIXER DOS ULLS LLUENTS QUE EL MIRAVEN. - T’ESTAVA ESPERANT- VA DIR EL POP EN VEU FONDA.- LES ONADES M’HAN EXPLICAT LA TEVA HISTÒRIA. ESCOLTA EL MEU CONSELL: REGALA A CADA PEIX UNA DE LES TEVES ESCATES LLUENTS, ALESHORES JA NO SERÀS EL PEIX MÉS BONIC DE L’OCEÀ PERÒ TORNARÀS A ESTAR CONTENT.

EL PEIX IRISAT VOLIA AFEGIR ALGUNA COSA PERÒ EL POP JA HAVIA DESAPAREGUT. - REGALAR LES MEVES ESCATES, LES MEVES ESCATES LLUENTS TAN BONIQUES! – VA PENSAR EL PEIX IRISAT HORRORITZAT- MAI DE LA VIDA! NO! COM PODRIA SER FELIÇ SENSE ELLES? DE SOBTE, VA SENTIR UN COP D’ALETA AL SEU COSTAT. TORNAVA A SER EL PEIX BLAU. - PEIX IRISAT, SI US PLAU, NO SIGUIS DOLENT. DONA’M UNA DE LES TEVES ESCATES LLUENTS, UNA DE PETITA. EL PEIX IRISAT ES VA QUEDAR DUBTANT. “UNA ESCATA PETITONA”- VA PENSAR- “GAIREBÉ NO LA TROBARÉ A FALTAR”.

AMB MOLTA CURA EL PEIX IRISAT VA ARRANCAR-SE DEL VESTIT L’ESCATA LLUENT MÉS PETITA. - TÉ, TE LA REGALO, PERÒ ARA DEIXA’M EN PAU! - MOLTES GRÀCIES- VA CONTESTAR EL PEIX BLAU BOIG D’ALEGRIA- ETS MOLT BO, PEIX IRISAT! EL PEIX IRISAT ES SENTIA MOLT ESTRANY. VA SEGUIR AMB LA MIRADA EL PEIXET BLAU DURANT MOLTA ESTONA, VEIENT COM S’ALLUNYAVA CONTENT TOT FENT ZIGA-ZAGA DINS DE L’AIGUA. EL PEIX BLAU LLISCAVA COM UN LLAMP DINS DE L’AIGUA AMB LA SEVA ESCATA LLUENT. D’AQUESTA MANERA EL PEIX IRISAT AVIAT ES VA TROBAR ENVOLTAT D’ALTRES PEIXOS. TOTS VOLIEN UNA ESCATA LLUENT. I VES PER ON, EL PEIX IRISAT VA REPARTIR LES SEVES ESCATES AQUÍ I ALLÀ I, CADA VEGADA, LI FEIA MÉS IL·LUSIÓ. COM MÉS BRILLAVA L’AIGUA AL SEU VOLTANT MILLOR SE SENTIA ENTRE ELS ALTRES PEIXOS. FINALMENT, NOMÉS LI VA QUEDAR UNA ESCATA LLUENT. HAVIA REGALAT TOTES LES ALTRES I ERA FELIÇ, FELIÇ COM MAI HO HAVIA ESTAT. - VINE PEIX IRISAT, VINE A JUGAR AMB NOSALTRES- VAN CRIDAR TOTS ELS PEIXOS. - JA VINC!- VA DIR EL PEIX IRISAT- I SE’N VA ANAR CONTENT AMB ELS SEUS NOUS AMICS.

ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES

CONTE EXPLICAT I ADAPTAT PER LA MERITXELL / CRISTINA

ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES LA NIT QUE EN MAX ES VA DISFRESSAR DE LLOP I VA FER MOLTES TRAPELLERIES, DE TOTA MENA, LA SEVA MARE EL VA ENVIAR A PENSAR A LA SEVA HABITACIÓ, PERQUÈ NO LI FEIA GENS DE CAS. AQUELLA MATEIXA NIT, A L’HABITACIÓ D’EN MAX, HI VA APARÈIXER UN GRAN BOSC QUE VA CRÉIXER I CRÉIXER FINS QUE DEL SOSTRE EN PENJAVEN HEURES, I LES PARETS ES VAN CONVERTIR EN TOT UN MÓN QUE L’ENVOLTAVA. TAMBÉ VA APARÈIXER UN VAIXELL PER A ELL TOT SOL, ENMIG D’UN IMMENS OCEÀ, I EN MAX HI VA NAVEGAR DURANT DIES I DIES, SETMANES I SETMANES, GAIREBÉ DURANT UN ANY SENCER FINS ARRIBAR ALLÀ ON VIUEN ELS MONSTRES. I QUAN EN MAX VA ARRIBAR PER FI AL LLOC ON VIUEN ELS MONSTRES, AQUESTS VAN BRAMAR AMB LES SEVES VEUASSES TERRIBLES, I VAN FER CRUIXIR LES SEVES DENTS TERRIBLES, I VAN FER GIRAR ELS SEUS ULLS TERRIBLES, I VAN MOSTRAR LES SEVES URPES TERRIBLES. FINS QUE EN MAX VA DIR: -JA N’HI HA PROU! –I ELS VA AMANSIR AMB UN TRUC DE MÀGIA, MIRANT-LOS AL FONS DELS SEUS ULLS GROCS SENSE NI TAN SOLS PARPELLEJAR. ELS MONSTRES ES VAN ESPANTAR MOLT I LI VAN DIR QUE ELL ERA EL MÉS MONSTRUÓS DE TOTS. LLAVORS EL VAN ACLAMAR COM A REI DE TOTS ELS MONSTRES. - I ARA –VA CRIDAR EN MAX –QUE COMENCI LA FESTA SALVATGE! - ARA PAREU! –VA DIR EN MAX. -I VA ENVIAR ELS MONSTRES AL LLIT SENSE SOPAR. PERÒ EN MAX, EL REI DELS MONSTRES, ES VA SENTIR SOL I VA DESITJAR ESTAR AMB ALGÚ QUE SE L’ESTIMÉS MÉS QUE A CAP ALTRA PERSONA. ALESHORES, DE L’ALTRE COSTAT DEL MÓN, LI VA ARRIBAR UNA OLORETA MOLT APETITOSA DE MENJAR. I JA NO VA VOLER SER MÉS EL REI DEL LLOC ON VIUEN ELS MONSTRES.

PERÒ ELS MONSTRES LI SUPLICAVEN: - SI US PLAU, NO TE’N VAGIS! QUE ET MENJAREM, QUE T’ESTIMEM MOLT! I EL MAX VA DIR: - NO! LLAVORS ELS MONSTRES VAN BRAMAR AMB LES SEVES VEUASSES TERRIBLES, I VAN FER CRUIXIR LES SEVES DENTS TERRIBLES, I VAN FER GIRAR ELS SEUS ULLS TERRIBLES, I VAN MOSTRAR LES SEVES URPES TERRIBLES. PERÒ EN MAX VA PUJAR EN EL SEU VAIXELL I ELS VA DIR ADÉU. I DE NOU VA NAVEGAR GAIREBÉ UN ANY SENCER, SETMANES I SETMANES, DURANT DIES I DIES FINS A TORNAR A LA NIT DE LA SEVA HABITACIÓ, ON VA TROBAR EL SOPAR ESPERANT-LO, QUE ENCARA ESTAVA CALENT.

DE TORNADA A CASA

CONTE EXPLICAT I ADAPTAT PER LA SONIA R.

DE TORNADA A CASA HI HAVIA UNA VEGADA UN NEN QUE UN DIA, MENTRE ENDREÇAVA LES SEVES COSES A L’ARMARI VA TROBAR UN AVIÓ.

NO RECORDAVA HAVER-LO DEIXAT ALLÍ, PERÒ SE LI VA OCÓRRER QUE POTSER SORTIRIA A VOLAR AMB ELL IMMEDIATAMENT. L’AVIÓ ES VA ENLAIRAR DEL TERRA I S’ELEVÀ CAP AL CEL AMUNT, MOLT AMUNT, MOLT MÉS AMUNT. DE COP I VOLTA L’AVIÓ VA COMENÇAR A FER SOROLLS... S’HAVIA QUEDAT SENSE GASOLINA. ARA EL NEN ESTAVA ATRAPAT A LA LLUNA. QUÈ PODIA FER? ESTAVA COMPLETAMENT SOL I ESPANTAT; AL CAP DE POC LA SEVA LLANTERNA ES VA QUEDAR DESCARREGADA, SENSE BATERIA. A DALT, A L’ESPAI EXTERIOR, ALGÚ MÉS ES TROBAVA AMB PROBLEMES. EL MOTOR D’UN MARCIÀ S’HAVIA DESMUNTAT... I, PORTANT LA NAU CAP A UNA LLUM QUE TENTINEJAVA, TAMBÉ VA ATERRAR DE COP A LA LLUNA. TANT EL NEN COM EL MARCIÀ SENTIEN SOROLLS ENMIG DE LA FOSCA I ELS DOS TEMIEN EL PITJOR. PERÒ QUAN ELS SEUS ULLS ES VAN ACOSTUMAR A L’OBSCURITAT, CADA UN ES VA ADONAR QUE HAVIA TROBAT ALGÚ QUE TAMBÉ TENIA PROBLEMES. AIXÍ QUE JA NO ESTAVEN SOLS. EL NEN VA MOSTRAR AL MARCIÀ EL SEU DIPÒSIT BUIT, I EL MARCIÀ LI VA ENSENYAR EL SEU MOTOR DESMUNTAT. ELS DOS ES VAN POSAR A PENSAR DE QUINA MANERA PODRIEN REPARAR LES SEVES MÀQUINES I COM PODRIEN TORNAR A CASA AMB ELLES. EL NEN VA SALTAR CAP A LA TERRA PER RECOLLIR LES COSES QUE NECESSITARIEN... VA FER UN SALT CAP A BAIX, DIRECTE AL MAR... I VA NEDAR DIRECTE A CASA SEVA. PERÒ QUAN VA ARRIBAR ESTAVA MOLT CANSAT I ES VA ASSEURE A LA SEVA BUTACA PREFERIDA, SOLS PER DESCANSAR UNA MICA. EL SEU PROGRAMA FAVORIT ESTAVA A PUNT DE COMENÇAR A LA TELEVISIÓ I ES VA POSAR A VEURE’L. DE COP I VOLTA VA RECORDAR EL QUÈ HAVIA DE FER I VA CÓRRER CAP A L’ARMARI PER AGAFAR EL QUE NECESSITAVA.

VA SORTIR CORRENTS I CRIDANT, PERÒ NO HI VA HAVER RESPOSTA, NO EL PODIEN SENTIR. EL NEN VA ESCALAR FINS UN LLOC MÉS ELEVAT, VA TORNAR A CRIDAR I VA ESPERAR. AQUEST COP DES DEL CEL ALGÚ LI VA ARRIAR UNA CORDA, I EL NEN S’HI VA ENFILAR MENTRE EL MARCIÀ L’AJUDAVA ESTIRANT DES DE DALT. AIXÍ, AMB MOLT POC TEMPS, EL NEN JA VA PODER ARRIBAR A LA LLUNA. EL NEN VA REPARAR EL MOTOR DEL MARCIÀ AMB LA CLAU ANGLESA APROPIADA, I EL MARCIÀ VA OMPLIR EL DIPÒSIT DE GASOLINA DEL NEN. S’ACOMIADAREN I ES VAN DONAR LES GRÀCIES PER L’AJUDA QUE CADA UN HAVIA OFERT A L’ALTRE. ES VAN PREGUNTAR SI TORNARIEN A TROBAR-SE ALGUN ALTRE DIA. DESPRÉS D’UNA LLARGA NIT, FINALMENT ELS DOS VAN PODER DEIXAR LA LLUNA. EL NEN VA PRENDRE UN CAMÍ I EL MARCIÀ UN ALTRE, ELS DOS PER RETORNAR CAP A LA PRÒPIA CASA.

ELS FOLLETS SABATERS

CONTE EXPLICAT I ADAPTAT PER LA SÍLVIA A.

ELS FOLLETS SABATERS UNA VEGADA HI HAVIA UN SABATER QUE JA ERA MOLT GRAN I LA FEINA NO LI SORTIA NI TAN BÉ NI TAN DE PRESSA COM QUAN ERA JOVE. ELS CLIENTS L'ABANDONAVEN I EL SABATER ERA TAN POBRE QUE NO TENIA DINERS NI PER COMPRAR EL CUIR PER FER LES SABATES. UN DIA ES VA QUEDA TREBALLANT FINS MOLT TARD PERQUÈ HAVIA D'ACABAR LES SABATES D'UN SENYOR IMPORTANT QUE TENIA MOLTS DINERS. PERÒ ESTAVA TAN REBENTAT, QUE SE'N VA ANAR A DORMIR I VA DEIXAR LES SABATES A L'OBRADOR PENSANT QUE JA LES ACABARIA L'ENDEMÀ DE BON MATÍ.

QUAN ES VA LLEVAR, SE'N VA ANAR DE DRET A L'OBRADOR DISPOSAT A ACABAR LES SABATES. PERÒ QUAN HI VA ARRIBAR...

- OH! QUINA SORPRESA! -VA EXCLAMAR. LES SABATES ESTAVEN ACABADES I EREN MÉS BONIQUES QUE NO PAS SI LES HAGUÉS FET ELL MATEIX. AL CAP DE POC, VA ARRIBAR AQUELL SENYOR TAN IMPORTANT A RECOLLIR LES SABATES. I QUAN LES VA VEURE TAN BONIQUES I TAN BEN FETES ES VA POSAR D'ALLÒ MÉS CONTENT. - EL FELICITO, SÓN LES MILLORS SABATES QUE HE VIST MAI. US EN DONO TRENTA VEGADES MÉS DEL QUE M'HAVÍEU DEMANAT. D'ARA EN ENDAVANT US ENCARREGARÉ A VOSTÈ EL MEU CALÇAT I, A MÉS, PENSO RECOMANAR-LO ELS MEUS AMICS -LI VA DIR SATISFET EL CLIENT. GRÀCIES A LES MONEDES QUE AQUELL SENYOR TANT DISTINGIT LI HAVIA DONAT, EL SABATER VA PODER COMPRAR MÉS MATERIAL PER A FER NOVES SABATES. I L'ENDEMÀ VA PASSAR EL MATEIX. QUAN ES VA LLEVAR ES VA TROBAR LES SABATES QUE TENIA A MIG FER, BEN ACABADES I POLIDES DAMUNT DEL TAULELL. - US EN DONO QUARANTA VEGADES MÉS DEL QUE M'HAVÍEU DEMANAT -LI VA DIR LA SENYORA QUE LES HAVIA ENCARREGAT.

TOTHOM VOLIA UNES SABATES NOVES, I LES TROBAVEN TAN BEN FETES QUE LI PAGAVEN MÉS DEL QUE HAVIEN ACORDAT. AIXÍ VA SER COM EL SABATER DEIXÀ DE SER POBRE I ES CONVERTÍ EN UN HOME RIC. PERÒ PER MÉS QUE HI RUMIAVA, NO ENTENIA QUI LI FEIA LA FEINA. UN DIA, EL SABATER I LA SEVA DONA, VAN DECIDIR QUE HAURIEN DE FER ALGUNA COSA PER ESBRINAR QUI ERA EL PERSONATGE MISTERIÓS QUE TANT ELS ESTAVA AJUDANT. I AQUELLA NIT ES VAN AMAGAR EN UN LLOC DES D'ON PODIEN VIGILAR L'OBRADOR SENSE POR DE SER VISTOS. QUAN VAN TOCAR LES DOTZE EN PUNT, EL SABATER I LA SEVA DONA VAN PODER VEURE EL MÉS INCREÏBLE DELS ESPECTACLE: UNA COLLA DE FOLLETS, DE MENYS D'UN PAM D'ALÇADA, VA BAIXAR PER LA XEMENEIA, S’ENFILAREN AL BANC DE TREBALL TOT BALLANT, FENT TOMBARELLES I MOLTA GATZARA. QUAN VAN ESTAR BEN CANSATS DE FER XERINOLA, EL MÉS VELL VA PICAR DE MANS TRES COPS I TOTS ES POSAREN A TREBALLAR. UN COSIA, L’ALTRE CLAVAVA ELS CLAUS DELS TALONS, UN ALTRE EMBETUMAVA I DOS RASPALLAVEN I ENLLUSTRAVEN LES SABATES. EN UN TRES I NO RES, VAN FER LES SABATES MÉS BONIQUES I MÉS PERFECTES QUE MAI NO S'HAGIN VIST. EL SABATER I LA SEVA DONA ES VAN QUEDAR PARATS QUAN VAN VEURE QUE ELS FOLLETS SE N'ANAVEN XEMENEIA AMUNT, DEIXANT ALLÀ SOBRE AQUELL PARELL DE SABATES. - QUÈ PODEM FER PER AGRAÏR-LOS LA SEVA GENEROSITAT? –VA PREGUNTAR EL SABATER A LA SEVA DONA. - T’HAS FIXAT EN COM ANAVEN VESTITS, POBRETS? VAN QUASI DESPULLATS. I AMB EL FRED QUE FA! COM QUE ELS HOMENETS NO TENIEN ROBA I ERA PLE HIVERN, ELS VAN FER UNES CAMISOLES I UNS PANTALONS. COM ÉS NATURAL, TAMBÉ UNES SABATETES MOLT BUFONES. ELS HO VAN DEIXAR BEN POSAT ALLÀ A L'OBRADOR PERQUÈ A LA NIT S'HO TROBESSIN, I SE'N VAN ANAR A DORMIR MOLT SATISFETS .

EN TOCAR LES DOTZE, VAN APARÈIXER ALTRA VEGADA ELS FOLLETS, I EN VEURE ELS DIMINUTS VESTITS I SABATETES QUE HAVIEN PREPARAT PER A ELLS, ES VAN POSAR A FER SALTS D'ALEGRIA, VAN COMENÇAR A POSAR-SE LES ROBETES, COM SI FOS UN JOC MOLT DIVERTIT, I QUAN TOTS VAN ESTAR VESTITS I CALÇATS, SE'N VAN ANAR ALEGREMENT PER ON HAVIEN VINGUT.

L'ENDEMÀ QUAN EL SABATER I LA SEVA DONA ES VAN LLEVAR, VAN CÓRRER A L'OBRADOR I S'HI VAN TROBAR UNA NOTA QUE DEIA AIXÍ: "ESTEM MOLT CONTENTS I COM QUE HEU ESTAT TANT AGRAÏTS, MAI NO US FALTARÀ FEINA NI DINERS. PERÒ ENS HEU DESCOBERT I JA NO TORNAREM MAI MÉS. NOSALTRES ENS N' ANEM A CÓRRER MÓN AMB ELS NOSTRES VESTITS NOUS. N'HI HA D'ALTRES QUE NECESSITEN EL NOSTRE AJUT." VET AQUÍ UN GOS, VET AQUÍ UN GAT, QUE AQUEST CONTE S’HA ACABAT. I SI NO ÉS MENTIDA, ÉS QUE ES VERITAT.

TON I GUIDA

CONTE EXPLICAT I ADAPTAT PER LA NÚRIA

TON I GUIDA HI HAVIA UNA VEGADA DOS NENS QUE ES DEIEN TON I GUIDA, QUE VIVIEN AMB EL SEU PARE, QUE ERA LLENYATAIRE I UNA MADRASTRA QUE NO ELS ESTIMAVA, EN UNA CASETA A `PROP DEL BOSC. EREN TAN POBRES QUE NO TENIEN RES PER MENJAR, I UNA NIT, LA MADRASTRA LI VA DIR AL PARE QUE ABANDONESSIN ELS NENS AL MIG DEL BOSC. ELS NENS, QUE DORMIEN A L’HABITACIÓ DEL COSTAT, VAN SENTIR EL QUE DEIA LA MADRASTRA, I ES VAN QUEDAR TRISTOS I PREOCUPATS. - QUÈ FAREM ARA? - ELS LLOPS SE’NS MENJARAN!!! DEIA LA GUIDA - NOOO!!! JA SÉ QUÈ FAREM PER TORNAR A CASA!!! –VA DIR EL TON-. TIRARÉ MOLLETES DE PA PEL CAMÍ I LES SEGUIREM DE TORNADA!!

DE BON MATÍ, EL TON, LA GUIDA I ELS SEUS PARES VAN SORTIR AL BOSC COM CADA DIA A RECOLLIR LLENYA. CAMINA QUE CAMINARÀS... QUAN VAN SER BEN A DINS DEL BOSC ELS PARES ELS VAN DEIXAR SOLS, SENSE DIR RES...

EL PARE ESTAVA MOLT TRIST I LA MADRASTRA LI DEIA: - DEIXA’LS, JA S’ESPAVILARAN, JA S’ESPAVILARAN! AL CAP D’UNA ESTONA ELS NENS VAN BUSCAR LA SENYAL DE LES MOLLES DE PA PER TORNAR A CASA, PERÒ ELS OCELLS SE LES HAVIEN MENJAT TOTES. - QUÈ FAREM ARA? ESTEM SOLS I NO PODEM TORNAR A CASA!.

EN AQUELL MOMENT VA APARÈIXER UN OCELL MERAVELLÓS QUE ELS VA MOSTRAR EL CAMÍ QUE ANAVA A UNA CASETA FETA TOTA DE XOCOLATA I LLAMINADURES... TENIEN TANTA GANA QUE EL TON I LA GUIDA VAN COMENÇAR A TASTAR UN TROS DE LA TEULADA QUE ERA DE XOCOLATA I TORRÓ.

- MMMM... QUÈ BONA ÉS!

DE SOBTE ES VA SENTIR EL SOROLL D’UNA PORTA I DARRERA VA APARÈIXER UNA BRUIXA AMB UN NAS MOLT LLARG I LLEIG, QUE ELS DIGUÉ: - PASSEU, PASSEU DINTRE, NENS, I US DONARÉ MÉS XOCOLATA... HE, HE, HE! LLAVORS, LA BRUIXA VA TANCAR LA PORTA DE COP, I ELS VA DIR: - JO A VOSALTRES US MENJARÉ A TOTS DOS, PERÒ TU, NEN, PRIMER T’HAS D’ENGREIXAR UNA MICA...

I TOT SEGUIT VA TANCAR EL TON DINS D’UNA GÀBIA, ON CADA DIA LI DONAVA BON MENJAR. CADA DIA LA BRUIXA FEIA TREURE EL DIT XIC AL TON PER VEURE SI ESTAVA MÉS GRAS, PERÒ AQUEST, QUE ERA MOLT LLEST, LI TREIA SEMPRE UN OS PETIT DE POLLASTRE. AL FINAL LA BRUIXA SE’N VA ATIPAR I VA DIR: - TANT EM FA QUE ESTIGUIS MÉS PRIM O MÉS GRAS. AVUI ET MENJARÉ! HE, HE, HE! LA BRUIXA VA POSAR AIGUA A BULLIR DINS L’OLLA MÉS GRAN QUE TENIA, PERÒ LA GUIDA HO VA VEURE I VA DESCOBRIR QUE HO FEIA PER MENJAR-SE EL SEU GERMÀ.

QUAN LA BRUIXA VA DESTAPAR L’OLLA, LA GUIDA, QUE L’ESPIAVA, LI VA DONAR UNA EMPENTA MOLT FORTA, I LA VA FER CAURE DINS DE L’OLLA QUE BULLIA AL FOC. LA BRUIXA S’HI VA OFEGAR DE SEGUIDA. LA GUIDA VA ALLIBERAR EN TON DE DINS LA GÀBIA I VAN FUGIR AMB EL TRESOR QUE LA BRUIXA GUARDAVA. TOT SEGUIT VA APARÈIXER ALTRE COP L’OCELL MERAVELLÓS QUE ELS VA PORTAR DE NOU CAP A CASA. QUAN VAN ARRIBAR EL PARE ELS VA ABRAÇAR DIENT: - TON, GUIDA! QUINA ALEGRIA! PERDONEU, JO NO US VOLIA ABANDONAR! - JA HO SABEM, PARE. TENIM UNA SORPRESA PER A TU...: LLAVORS LI VAN ENSENYAR EL TRESOR DE LA BRUIXA. I NO VAN TORNAR A PASSAR MAI MÉS GANA. VAN SER FELIÇOS I VAN MENJAR ANISSOS.

WINNIE, LA BRUIXA

CONTE EXPLICAT I ADAPTAT PER LA CLAUSTRE

WINNIE, LA BRUIXA WINNIE, LA BRUIXA, VIVIA EN UNA CASA NEGRA ENMIG DEL BOSC. LA CASA ERA NEGRA PER FORA I NEGRA PER DINS. LES CATIFES EREN NEGRES. LES CADIRES EREN NEGRES. EL LLIT ERA NEGRE I TENIA LLENÇOLS NEGRES I FLASSADES NEGRES. FINS I TOT LA CAMBRA DE BANY ERA NEGRA. WINNIE VIVIA EN AQUELLA CASA GRAN AMB EL SEU GAT, WILBUR, QUE TAMBÉ ERA NEGRE. I AQUÍ ÉS ON COMENCEN ELS PROBLEMES. QUAN WILBUR SEIA EN UNA CADIRA AMB ELS ULLS OBERTS, WINNIE EL PODIA DISTINGIR. O, SI MÉS NO, PODIA DISTINGIR ELS SEUS ULLS. PERÒ, QUAN WILBUR TANCAVA ELS ULLS I ES QUEDAVA ADORMIT, WINNIE NO EL PODIA DISTINGIR DE CAP MANERA. I LLAVORS S’HI ASSEIA AL DAMUNT. QUAN WILBUR JEIA DAMUNT LA CATIFA AMB ELS ULLS OBERTS, WINNIE EL PODIA DISTINGIR PELS SEUS ULLS. PERÒ, QUAN WILBUR TANCAVA ELS ULLS I ES QUEDAVA ADORMIT, WINNIE NO EL PODIA DISTINGIR DE CAP MANERA. I LLAVORS HI ENSOPEGAVA. UN DIA, DESPRÉS D’UNA PERILLOSA CAIGUDA, WINNIE VA DECIDIR QUE HAVIA DE FER ALGUNA COSA PER RESOLDRE EL PROBLEMA. ALÇÀ LA SEVA VARETA MÀGICA, LA BRANDÀ UN COP I ...... ABRACADABRA! WILBUR JA NO ERA UN GAT NEGRE. ERA D’UN COLOR VERD INTENS! ARA, QUAN WILBUR DORMIA DAMUNT D’UNA CADIRA, WINNIE EL PODIA DISTINGIR. QUAN WILBUR DORMIA A TERRA, WINNIE EL PODIA DISTINGIR. I EL PODIA DISTINGIR QUAN DORMIA DAMUNT DEL LLIT. PERÒ WILBUR NO TENIA PERMÍS PER DORMIR DAMUNT DEL LLIT. ....... I PER AIXÒ WINNIE EL VA TREURE A FORA, A SOBRE L’HERBA. QUAN WILBUR JEIA FORA, LA WINNIE NO EL PODIA DISTINGIR, NI TAN SOLS QUAN TENIA ELS ULLS OBERTS. UN DIA WINNIE SORTÍ FORA MOLT DE PRESSA, ENSOPEGÀ AMB WILBUR, VA FER TRES TOMBARELLES I VA ANAR A CAURE DINS D’UN ROSER.

AQUESTA VEGADA, WINNIE ES POSÀ FURIOSA. ALÇÀ LA VARETA MÀGICA, LA BRANDÀ CINC VEGADES I...... ABRACADABRA! WILBUR TENIA UN CAP VERMELL, UN COS GROC, UNA CUA ROSA, UNS BIGOTIS BLAUS I QUATRE POTES DE COLOR MORAT. ELS SEUS ULLS, PERÒ, ENCARA EREN VERDS. ARA WINNIE PODIA DISTINGIR WILBUR QUAN JEIA SOBRE LA CATIFA, QUAN S’ARROSSEGAVA PER L’HERBA. I FINS I TOT QUAN S’ENFILAVA A LA COPA DE L’ARBRE MÉS ALT. WILBUR S’ENFILÀ A LA COPA DE L’ARBRE MÉS ALT PER AMAGAR-SE. TENIA UN ASPECTE RIDÍCUL I SE N’ADONAVA. FINS I TOT ELS OCELLS SE’N REIEN. WILBUR ERA MOLT DESGRACIAT. S’ESTIGUÉ DALT DE L’ARBRE TOT EL DIA I TOTA LA NIT. L’ENDEMÀ AL MATÍ, WILBUR ENCARA HI ERA. WINNIE ESTAVA PREOCUPADA. ESTIMAVA WILBUR I DE CAP DE LES MANERES NO VOLIA QUE SE SENTÍS DESGRACIAT. LLAVORS WINNIE VA TENIR UNA IDEA. BRANDÀ LA SEVA VARETA MÀGICA I..... ABRACADABRA! WILBUR TORNAVA A SER UN GAT NEGRE. BAIXÀ DE L’ARBRE RONCANT DE SATISFACCIÓ. LLAVORS WINNIE BRANDÀ LA VARETA MÀGICA UNA ALTRA VEGADA I UNA ALTRA I UNA ALTRA.......

ARA, EN COMPTES D’UNA CASA NEGRA, TENIA UNA CASA GROGA AMB UNA TEULADA I PORTA VERMELLES. LES CADIRES EREN BLANQUES AMB COIXINS VERMELLS I BLANCS. LA CATIFA ERA VERDA AMB ROSES ROSES. EL LLIT ERA BLAU, AMB LLENÇOLS DE COLOR ROSA I BLANC I FLASSADES ROSES. LA CAMBRA DE BANY ERA D’UN BLANC RESPLENDENT. I ARA WINNIE JA POT DISTINGIR WILBUR EN QUALSEVOL LLOC QUE ES POSI.

EL DO DE LA TORTUGA

CONTE EXPLICAT I ADAPTAT PER LA SONIA G.

EL DO DE LA TORTUGA UNA VEGADA, A ZÀMBIA, DURANT UN ESTIU SEC I CALORÓS, ES VA ACABAR LA PLUJA. ELS RIUS ES VAN QUEDAR SENSE AIGUA I L’HERBA VA DEIXAR DE CRÉIXER. ELS ANIMALS TENIEN MOLTA SET I MOLTA GANA. EL VELL CONILL HAVIA SENTIT EXPLICAR HISTÒRIES SOBRE UN ARBRE PRODIGIÓS QUE HI HAVIA AL MIG DEL BOSC I QUE QUAN HI HA SEQUERA HI CREIX LA FRUITA PREFERIDA DE CADA ANIMAL PERQUÈ NINGÚ NO PASSI MAI GANA NI SET. ELS ANIMALS VAN EXPLORAR EL BOSC I HI VAN TROBAR UN ARBRE ESTRANY. NO ERA NI PALMERA, NI BAOBAB, NI PLATANER. COM QUE NO SABIEN QUIN ARBRE ERA, VAN ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE DEVIA SER L’ARBRE PRODIGIÓS. PERÒ L’ARBRE SEMBLAVA VELL, DECANDIT I ASSEDEGAT, COM TOTS ELS ALTRES ARBRES DEL BOSC. FEIA LA IMPRESSIÓ QUE NO ES DESPERTARIA NI DONARIA CAP FRUIT FINS QUE TORNÉS A PLOURE. - POTSER LI HEM DE DIR QUINA ÉS LA NOSTRA FRUITA PREFERIDA. - DONA’M PLÀTANS! - JO VULL RAÏM! - DONA’M MANGOS! - JO VULL PINYA! –VA ANAR DIENT CADA UN. PERÒ A L’ARBRE NO HI VA CRÉIXER CAP FRUITA. - POTSER CAL QUE LI DIGUEM UNES PARAULES MÀGIQUES. - JO SÉ QUINES SÓN – VA CRIDAR UN MICO MENUT-. LA MARE DIU QUE LES PARAULES MÀGIQUES SÓN “SI US PLAU”.

- PLÀTANS, SI US PLAU! MANGOS, SI US PLAU! - VAN CRIDAR, PERÒ A L’ARBRE NO HI VA CRÉIXER CAP FRUITA. - POTSER NO SAP QUE PARLEM AMB ELL – VA DIR LA MARE DEL MICO-. CRIDEM-LO PEL SEU NOM. NINGÚ NO SABIA EL NOM DE L’ARBRE, PERQUÈ JA FEIA MASSA TEMPS QUE NO EL NECESSITAVEN. - QUI ÉS PROU GRAN PER RECORDAR EL NOM DE L’ARBRE? LA MUNTANYA? – VAN SUGGERIR ELS MICOS. TOTS VAN MIRAR ENLAIRE I VAN VEURE LA MUNTANYA QUE S’ALÇAVA MÉS ENLLÀ DEL BOSC, APUNTANT CAP AL CEL. - LA MUNTANYA JA HI ERA QUAN VAN CRÉIXER L’HERBA I ELS ARBRES. SEGUR QUE ELLA HO SABRÀ! QUI ANIRÀ A PREGUNTAR-HO A LA MUNTANYA? – VAN DEMANAR. EL LLEÓ VA FER UN PAS ENDAVANT I VA DIR: - JO! COM QUE SÓC EL MÉS VALENT DE TOTS, HI ANIRÉ JO. AIXÒ SÍ, QUAN TORNI AMB EL NOM, VULL SER EL PRIMER D’ESCOLLIR UNA FRUITA PER MENJAR. ELS ALTRES ANIMALS VAN TROBAR QUE EL QUE DEMANAVA ERA JUST. AIXÍ DONCS, EL LLEÓ VA TRAVESSAR ELS PRATS AMB PAS PAUSAT I SIGIL·LÓS FINS QUE VA ARRIBAR AL PEU DE LA GRAN MUNTANYA ROCALLOSA I VA MIRAR ENLAIRE. - EM PODRIES DIR, MUNTANYA, COM ES DIU L’ARBRE PRODIGIÓS QUE HI HA AL MIG DEL BOSC? – VA PREGUNTAR. - AWONGALEMA! – VA RESPONDRE LA MUNTANYA AMB UNA VEU DE TRO. - GRÀCIES – LI VA DIR EL LLEÓ I VA COMENÇAR A DESFER EL CAMÍ CAP ALS PRATS.

EL LLEÓ BEN COFOI ES SENTIA UN HEROI. EN ARRIBAR A LA GRAN ROCA VERMELLA, A MIG CAMÍ DELS PRATS, SE SENTIA TAN SATISFET QUE VA DECIDIR ATURAR-S’HI I FER UN BON...RUGIT! ES VA PLANTAR A L’OMBRA DE LA ROCA I VA RUGIR TAN FORT COM VA PODER. PERÒ DE TANT RUGIR, EL NOM LI VA FUGIR DEL CAP! EL LLEÓ VA TORNAR ON L’ESPERAVEN ELS ALTRES ANIMALS FAMÈLICS QUE FENT UNA ROTLLANA AL VOLTANT DE L’ARBRE LI VAN PREGUNTAR: - “T’HO HA DIT, LA MUNTANYA, COM ES DIU L’ARBRE?”.

I EL LLEÓ, AVERGONYIT, VA DIR AMB UN FIL DE VEU: - “M’HA FUGIT DEL CAP”.

ELS ANIMALS VAM RUMIAR QUIN ALTRE ANIMAL PODRIA ANAR A LA MUNTANYA A BUSCAR EL NOM DE L’ARBRE. L’ELEFANT VA FER UN PAS ENDAVANT I VA DIR: - JO! COM QUE SÓC EL MÉS GROS DE TOTS, HI ANIRÉ JO. ELS ALTRES VAN TROBAR QUE ERA UNA IDEA MOLT BONA. TAMBÉ VAN DECIDIR QUE SI L’ELEFANT ELS PODIA DIR EL NOM DE L’ARBRE, ELL SERIA EL PRIMER D’ESCOLLIR UNA FRUITA. AIXÍ DONCS, L’ELEFANT VA TRAVESSAR ELS PRATS AMB PAS FEIXUC I SOROLLÓS FINS QUE VA ARRIBAR AL PEU DE LA GRAN MUNTANYA ROCALLOSA I VA MIRAR ENLAIRE. - EM PODRIES DIR, MUNTANYA, COM ES DIU L’ARBRE PRODIGIÓS QUE HI HA AL MIG DEL BOSC? – VA PREGUNTAR. - AWONGALEMA! – VA RESPONDRE LA MUNTANYA AMB UNA VEU DE TRO. - GRÀCIES – LI VA DIR L’ELEFANT, I VA COMENÇAR A DESFER EL CAMÍ CAP ALS PRATS. L’ELEFANT BEN COFOI ES SENTIA UN HEROI. EN ARRIBAR A LA GRAN ROCA VERMELLA, A MIG CAMÍ DELS PRATS, VA DECIDIR ATURAR-S’HI I FER-SE UNA BONA...GRATADA! ES VA GRATAR TANT I TANT QUE EL NOM LI VA FUGIR DEL CAP! L’ELEFANT VA ARRIBAR ON L’ESPERAVEN ELS ALTRES ANIMALS FAMÈLICS QUE FENT UNA ROTLLANA AL VOLTANT DE L’ARBRE LI VAN PREGUNTAR: - “T’HO HA DIT, LA MUNTANYA, COM ES DIU L’ARBRE?”.

I L’ELEFANT, AVERGONYIT, VA DIR AMB UN FIL DE VEU: - “M’HA FUGIT DEL CAP”.

ELS ANIMALS VAN RUMIAR QUI MÉS ERA CAPAÇ D’ANAR A BUSCAR EL NOM DE L’ARBRE I NO OBLIDAR-LO. ELS MICOS ES VAN POSAR A SALTAR I VAN DIR: - NOSALTRES! COM QUE SOM ELS MÉS INTEL·LIGENTS DE TOTS, HI ANIREM NOSALTRES. ELS ALTRES VAN PENSAR QUE ELS MICOS EREN MOLT INTEL·LIGENTS I NO OBLIDARIEN EL NOM DE CAP MANERA. AIXÍ DONCS, ELS MICOS VAN TRAVESSAR ELS PRATS SALTANT I XERRANT FINS QUE VAN ARRIBAR A LA GRAN MUNTANYA. - ENS PODRIES DIR, MUNTANYA, COM ES DIU L’ARBRE PRODIGIÓS QUE HI HA AL MIG DEL BOSC? – VAN PREGUNTAR. - AWONGALEMA! – VA RESPONDRE LA MUNTANYA AMB UNA VEU DE TRO. - GRÀCIES – LI VAN DIR ELS MICOS, I VAN COMENÇAR A DESFER EL CAMÍ CAP ALS PRATS.

ELS MICOS BEN COFOIS ES SENTIEN UNS HEROIS! EN ARRIBAR A LA GRAN ROCA VERMELLA, A MIG CAMÍ DELS PRATS, SE SENTIEN TAN SATISFETS QUE VAN DECIDIR ATURAR-S’HI I FER UNA BONA...XERINOLA! ES VAN FER TANTES PESSIGOLLES ELS UNS ALS ALTRES QUE EL NOM DE L’ARBRE ELS VA FUGIR DEL CAP! ELS MICOS VAN TORNAR AL BOSC ON ELS ESPERAVEN ELS ALTRES ANIMALS FAMÈLICS QUE, FENT UNA ROTLLANA AL VOLTANT DE L’ARBRE ELS VAN PREGUNTAR: - “US HO HA DIT, LA MUNTANYA, COM ES DIU L’ARBRE?”.

ELS MICOS, AVERGONYITS, VAN DIR AMB UN FIL DE VEU: - “ENS HA FUGIT DEL CAP”.

ELS ANIMALS VAN RUMIAR SI HI HAVIA ALGÚ MÉS QUE POGUÉS SORTIR A ESBRINAR-NE EL NOM. - HI ANIRÉ JO – VA DIR UNA VEUETA. ELS ANIMALS VAN MIRAR ENLAIRE I AL VOLTANT, PERÒ NO VAN VEURE QUI HAVIA PARLAT. LLAVORS VAN MIRAR CAP AVALL. ERA LA TORTUGA. - TU NO HI POTS ANAR, ETS MASSA PETITA I MASSA LENTA. NO TROBARÀS MAI EL NOM, NO EL PODRIES PORTAR MAI FINS AQUÍ. –LI VAN DIR - HI ANIRÉ JO – VA INSISTIR LA TORTUGA. I TAL DIT TAL FET, VA TRAVESSAR ELS PRATS AMB PAS LENT PERÒ SEGUR, FINS QUE VA ARRIBAR AL PEU DE LA GRAN MUNTANYA ROCALLOSA, VA MIRAR ENLAIRE I LI VA PREGUNTAR: - MUNTANYA, EM PODRIES DIR, SI US PLAU, COM ES DIU L’ARBRE PRODIGIÓS QUE HI HA AL MIG DEL BOSC? - AWONGALEMA! – VA RESPONDRE LA MUNTANYA AMB UNA VEU DE TRO. LA TORTUGA LI VA DONAR LES GRÀCIES I VA COMENÇAR A DESFER EL CAMÍ CAP ALS PRATS. PERÒ NO ES VA ATURAR A LA GRAN ROCA VERMELLA, NI VA RUGIR, NI ES VA GRATAR, NI VA FER PESSIGOLLES A NINGÚ. VA AVANÇAR AMB PAS LENT, ARA UNA POTA ARA L’ALTRA, I MENTRESTANT CANTAVA I REPETIA: -“A-WON-GA-LE-MA, A-WON-GA-LE-MA...”

QUAN PER FI VA ARRIBAR ON ELS ANIMALS FAMÈLICS L’ESPERAVEN FENT ROTLLANA, LA TORTUGA VA ALÇAR ELS ULLS CAP A L’ARBRE I VA DIR: - “SI US PLAU, AWONGALEMA, DESPERTA’T I DÓNA’NS MENJAR”.

L’ARBRE VA TREMOLAR I LI VAN COMENÇAR A CRUIXIR LES BRANQUES. LES FULLES DIMINUTES LI VAN CRÉIXER I SE LI VAN TORNAR MÉS VERDES, HI VAN APARÈIXER TOT DE FLORS GROSSES I LLUENTS. ALESHORES LES FLORS ES VAN CONVERTIR EN TOTES LES FRUITES PREFERIDES DELS ANIMALS: PLÀTANS, RAÏM, MANGOS I PINYES! TOTS ELS ANIMALS DE LA ROTLLANA VAN ESPERAR AMB EDUCACIÓ QUE LA TORTUGA AVANCÉS. LA TORTUGA ES VA ACOSTAR A LA SEVA FRUITA PREFERIDA I LI VA CLAVAR UNA BONA MOSSEGADA. QUINA DELÍCIA, QUÈ REFRESCANT, QUÈ SUCOSA...!!!

NO HAVIA MENJAT MAI UN GRA DE RAÏM TAN BO! LA TORTUGA SE’N VA MENJAR EL GOTIM SENCER, LENTA PERÒ SEGURA, ARA UN GRA ARA L’ALTRE.

EL MERAVELLÓS BARRET DE LA MARIA

CONTE EXPLICAT I ADAPTAT PER LA GLÒRIA

EL MERAVELLÓS BARRET DE LA MARIA UN DIA, TORNANT DE L’ESCOLA, LA MARIA VA PASSAR PER DAVANT D’UNA BOTIGA DE BARRETS. AL MOSTRADOR N’HI HAVIA DE TOT TIPUS. EL QUE MÉS LI VA AGRADAR VA SER UN QUE TENIA PLOMES DE MOLTS COLORS. LA MARIA VA ENTRAR A LA BOTIGA. - EM PODRIA MOSTRAR EL BARRET AMB PLOMES DE COLORS, PER FAVOR? –VA PREGUNTAR AL VENEDOR. - PER SUPOSAT, SENYORETA –VA CONTESTAR ELL, I EL VA ANAR A BUSCAR A L’EXPOSITOR. LA MARIA SE’L VA EMPROVÀ. LI QUEDAVA PERFECTE. - ME L’EMPORTO –VA DIR. - EXCEL·LENT ELECCIÓ, SENYORETA –VA DIR EL VENEDOR-. SÓN CINC-CENTS NORANTA-NOU AMB NORANTA-NOU CÈNTIMS. LA MARIA VA OBRIR EL SEU MONEDER I EN VEURE EL SEU INTERIOR VA EXCLAMAR: - VAJA! EN TÉ ALGUN ALTRE UN POC MÉS BARAT? - EN QUIN PREU PENSA, SENYORETA? –VA PREGUNTAR EL VENEDOR AMB AMABILITAT. - MMMM... AIXÍ –VA DIR LA MARIA, I LI VA MOSTRAR EL SEU MONEDER QUE ESTAVA BEN BUIT. - JA VEIG... –VA DIR EL VENEDOR, TOT MIRANT AL SOSTRE. LA MARIA TAMBÉ VA MIRAR AL SOSTRE, ON HI HAVIA UNS DIBUIXOS MOLT BONICS. - AHÀ! –VA EXCLAMAR EL VENEDOR-. CREC QUE TINC EL QUE BUSCA. SI US PLAU, ESPERI UN MOMENT –I VA DESAPARÈIXER PER LA PART DE DARRERA DE LA BOTIGA. UNS MINUTS MÉS TARD VA TORNAR AMB UNA CAPSA. LA VA COL·LOCAR DAMUNT UNA TAULA I VA TREURE LA TAPA. - AQUEST BARRET ÉS ME-RA-VE-LLÓS –VA DIR EL VENEDOR-. POT TENIR LA MIDA, LA FORMA I EL COLOR QUE VOSTÈ DESITGI. LA ÚNICA CONDICIÓ ÉS QUE SE L’HA D’IMAGINAR. EL VENEDOR VA TREURE EL BARRET DE DINS LA CAPSA AMB MOLT DE COMPTE I LI VA POSAR A LA MARIA. ERA TALMENT DE LA SEVA MIDA. - GRÀCIES –VA DIR LA MARIA- M’ENCANTA! –I OBRINT EL SEU MONEDER VA DONAR-LI TOT EL QUE CONTENIA.

-

MOLTES GRÀCIES, SENYORETA –VA DIR EL VENEDOR-. VOL QUE POSI EL SEU BARRET DINS LA CAPSA? LI AGRAEIXO –VA RESPONDRE-LI-, PERÒ ME L’EMPORTARÉ POSAT.

LA MARIA ERA FELIÇ AMB EL SEU BARRET NOU. “ARA HE DE PENSAR COM ES VEURÀ EL MEU BARRET” –VA PENSAR PER A ELLA MATEIXA-. “POTSER QUE TINGUI MOLTES PLOMES, COM EL DE LA BOTIGA...” “...O FINS I TOT QUE ENCARA EN TINGUI MÉS”.

ERA UN BARRET DE PAÓ REIAL! LA MARIA ES VA ATURAR DAVANT UNA PASTISSERIA DE DELICIOSOS PASTISSOS. I DE SEGUIDA JA TENIA EL SEU BARRET DE PASTISSOS! QUAN LA MARIA VA PASSAR DAVANT D’UNA FLORISTERIA, EL SEU BARRET ES VA TRANSFORMAR EN UN BARRET BEN FLORIT...

QUAN PASSAVA PEL PARC, EL SEU BARRET ERA BEN FRESC I AMB FORMA DE FONT. DE COP I VOLTA, LA MARIA SE’N VA ADONAR QUE NO ERA LA ÚNICA AMB UN BARRET ESPECIAL... TOTS PORTAVEN UN BARRET MERAVELLÓS. I TOTS EREN DIFERENTS! VA PASSAR AL COSTAT D’UNA SENYORA GRAN QUE PORTAVA UN BARRET AMB FORMA DE BASSAL, GRIS I FANGÓS. LA MARIA VA SENTIR GANES DE CANTAR. I EL SEU BARRET TAMBÉ.

QUAN, FINALMENT, VA ARRIBAR A CASA, EL BARRET DE LA MARIA ERA TAN ALT QUE NO PODIA PASSAR PER LA PORTA. AIXÍ QUE VA POSAR-SE A IMAGINAR QUE PORTAVA UN BARRET DIFERENT...

- US AGRADA EL MEU BARRET NOU? –VA PREGUNTAR ALS SEUS PARES. - QUIN BARRET NOU? –VA DIR LA MARE- PERÒ SI NO PORTES... –LLAVORS SOMRIGUÉ I CONTINUÀ-: ÉS UN BARRET MERAVELLÓS, MARIA. M’AGRADARIA TENIR-NE UN DE BEN IGUAL! - PERÒ, MAMA, SI JA EL PORTES! –VA EXCLAMAR LA NENA. I AIXÍ ERA. TOTS PORTAVEN UN BARRET MERAVELLÓS.

LA CLÀUDIA I L’UNICORN

CONTE EXPLICAT I ADAPTAT PER LA SÍLVIA M.

LA CLÀUDIA I L’UNICORN I VAN VIURE FELIÇOS PER SEMPRE MÉS. I AQUEST CONTE S’HA ACABAT –VA FER EL PARE DE LA CLÀUDIA, TANCANT EL LLIBRE. - QUÈ ÉS EL QUE ELS VA FER FELIÇOS PER SEMPRE MÉS, PAPA? –VA PREGUNTAR LA CLÀUDIA. EL SEU PARE ES VA POSAR A RIURE. - NO HO SÉ, CLÀUDIA. EL LLIBRE NO HO DIU, AIXÒ. QUÈ ET SEMBLA SI HI RUMIES AQUESTA NIT I DEMÀ AL MATÍ M’HO EXPLIQUES? –LI VA PROPOSAR. LA CLAUDIA ES VA TAPAR BÉ I VA ESTRÈNYER L’UNICORN, EL SEU PELUIX PREFERIT. DESPRÉS VA TANCAR ELS ULLS, I VA COMENÇAR A RUMIAR QUINA COSA PODIA FER FELIÇ UNA PERSONA PER SEMPRE MÉS. JUST QUAN ES TROBAVA APUNT PER DORMIR, LA NENA VA SENTIR UN AIRET TEBI I SUAU A LA CARA I, SOTA SEU, EL TACTE SEDÓS DEL LLOM DEL SEU UNICORNI. - AGAFA’T FORT! –VA CRIDAR L’UNICORN-. CAP AMUNT! –I ES VAN ENLAIRAR. DE COP EREN EN UN BOSC MOLT BONIC. - PREGUNTEM-HO –VA DIR L’UNICORN. - QUÈ HEM DE PREGUNTAR? I A QUI? –VA FER LA CLÀUDIA. - DONCS, QUÈ FA FELIÇ LA GENT. A ALGUN FOLLET, ÉS CLAR! SI ALCES EL CAP, EN VEURÀS UN. ÉS EL FOLLET DE LA BIBLIOTECA –VA DIR L’UNICORN, ASSENYALANT UNA BRANCA AMB EL CORN. - BONA TARDA, SENYOR FOLLET –VA DIR LA CLÀUDIA-. US FARIA RES DE DIR-NOS QUÈ FA FELIÇ UNA PERSONA PER SEMPRE MÉS? - A MI? MOLT SENZILL –VA DIR EL FOLLET-: UN BON LLIBRE I UNA MICA DE PAU I TRANQUIL·LITAT! AIXÒ ÉS EL QUE EM FA FELIÇ.

- I A UN PRÍNCEP O UNA PRINCESA? –VA PREGUNTAR LA CLÀUDIA. - I ARA! QUÈ FAIG CARA DE SER UN PRÍNCEP O UNA PRINCESA, JO? –VA RESPONDRE EL FOLLET-. VEJAM, ON PODRÍEM TROBAR UNA PRINCESA...-VA DIR FULLEJANT UN LLIBRE-. D’AIXÒ...”P” DE PRINCESA... JA HO TINC! ANEU AL CASTELL DE DALT DEL TURÓ. A L’HABITACIÓ DE LA TORRE DE L’ESQUERRA. - GRÀCIES, SENYOR FOLLET –VA DIR LA CLÀUDIA. - OSTRES! –VA EXCLAMAR LA CLÀUDIA-. JO LA CONEC, AQUESTA PRINCESA! L’UNICORN VA FER UNS TRUCS SUAUS AMB LA BANYA I VAN ENTRAR PER LA FINESTRA. -

BONA NIT, SENYORETA PRINCESA –VA DIR LA CLÀUDIA, FENT UNA REVERÈNCIA-. PERDONEU QUE US DESTORBEM, PERÒ EL MEU UNICORN I JO VOLDRÍEM SABER SI ENS PODEU DIR QUÈ FARIA FELIÇ UNA PRINCESA PER SEMPRE MÉS. - US DIRÉ QUÈ EM FARIA FELIÇ A MI! UN LLIT TOU I CONFORTABLE I DORMIR TOTA UNA NIT SENCERA! AIXÒ ÉS EL QUE EM FARIA FELIÇ! NO HE ACLUCAT L’ULL DES QUE VAIG ARRIBAR AQUÍ! –VA RESPONDRE I ES VA TAPAR EL CAP AMB ELS LLENÇOLS. - JA HO ENTENC –VA DIR LA CLÀUDIA-. GRÀCIES, ALTESA. –I DISPENSEU, SENYORETA PRINCESA, NO SABRÍEU PER CASUALITAT ON PODRÍEM TROBAR UN PRÍNCEP PROP D’AQUÍ?.

- FEU UNA ULLADA VORA L’ESTANY DEL JARDÍ –VA DIR LA PRINCESA. EL JARDÍ ERA BONIC, FINS I TOT A LA NIT, PERÒ NO VAN VEURE-HI CAP PRÍNCEP. - POTSER NO ÉS AQUÍ –VA DIR LA CLÀUDIA. - A QUI BUSQUEU? –VA FER UNA VEU GREU QUE VENIA DE L’ESTANY. LA CLÀUDIA NO VA VEURE NINGÚ.

- QUI HO HA DIT, AIXÒ? –VA PREGUNTAR. - AQUÍ BAIX, TERCER NENÚFAR A L’ESQUERRA, PASSAT EL PONT –VA DIR LA VEU. LLAVORS, AMB LA CLAROR DE LA LLUNA, LA CLÀUDIA VA VEURE QUI PARLAVA I SE LI VA ESCAPAR EL RIURE. - JA SÉ QUI ÉS EL PRÍNCEP! –VA DIR, ASSENYALANT EL GRIPAU DEL NENÚFAR. - SENYOR GRIPAU, SABEU QUÈ FA FELIÇ UN PRÍNCEP PER SEMPRE MÉS? –VA PREGUNTAR. - EL QUE MÉS EM FA FELIÇ A MI SÓN UNES GROSSES I BEN SUCOSES... MOSQUES! –VA RAUCAR EL PRÍNCEP GRIPAU. - OH, SÍ, N’ESTIC SEGURA! GRÀCIES, SENYOR PRÍNCEP –VA DIR LA CLÀUDIA, TOTA EDUCADA-. I AQUI MÉS HO PODRÍEM PREGUNTAR, SENYOR PRÍNCEP?.

- VEJAM... QUI POT SABER QUÈ FA FELIÇ LES PERSONES? HO PODRÍEU PREGUNTAR A LA FADA PADRINA. POTSER US PODRÀ AJUDAR. DEU SER AL CAMP DE CARBASSES- VA RAUCAR EL PRÍNCEP I TOT SEGUIT VA SALTAR DEL NENÚFAR I ES VA CAPBUSSAR A L’ESTANY. LA FADA PADRINA PROVAVA UNS ENCANTERIS NOUS AMB UNES CARBASSES. - DISPENSEU, SENYORA –VA DIR LA CLÀUDIA-, ENS PODRÍEU AJUDAR? - OI TANT, BUFONA, QUÈ VOLS? –VA DIR LA FADA PADRINA, - VOLDRÍEM FER-VOS UNA PREGUNTA –VA RESPONDRE LA CLÀUDIA-. ENS PODRÍEU DIR QUÈ FA FELIÇ UNA PERSONA PER SEMPRE MÉS? LA FADA PADRINA VA SOMRIURE. -

RENOI, ÉS UNA PREGUNTA INTERESSANT. HE CONCEDIT MOLTS DESIGS AL LLARG DE LA MEVA VIDA: AMOR SINCER, UN PRÍNCEP ENCANTADOR, UNA PRINCESA BONA, PERÒ ARA QUE HI PENSO, CREC QUE MAI NO M’HAN FORMULAT UN MATEIX DESIG DUES VEGADES. PERÒ SI VOLEU SABER MÉS COSES DELS DESIGS, PREGUNTEU-HO AL POU DELS DESIGS DEL BOSC. - HO FAREM –VA DIR LA CLÀUDIA-. MOLTES GRÀCIES. - HOLA! –VA CRIDAR LA CLÀUDIA, ABOCADA AL POU DELS DESIGS. - HOLA, HOLA, HOLA –VA RESPONDRE L’ECO DEL POU. - TENIM UNA PREGUNTA, SENYOR POU. ENS PODEU DIR QUÈ FA FELIÇ UNA PERSONA PER SEMPRE MÉS? –VA DIR LA CLÀUDIA. - AI BUFONA, HE SENTIT 1.682 DESIGS AL LLARG DE LA MEVA VIDA I MAI NO M’HAVIEN DEMANAT UNA COSA AIXÍ! – VA RESSONAR EL POU-. FES-ME UNA PREGUNTA MÉS SENZILLA. - UN ALTRE DIA –VA DIR LA CLÀUDIA, QUE COMENÇAVA A TENIR MOLTA SON-. GRÀCIES, DE TOTA MANERA. - T’HAS ADONAT QUE NINGÚ NO HA RESPOST LA NOSTRA PREGUNTA? –VA DIR LA CLÀUDIA A L’UNICORN. - DE FET ENS HAN RESPOST MOLTES COSES –VA FER L’UNICORN-: LLIBRES, LLITS, MOSQUES, L’AMOR SINCER, UN PRÍNCEP BEN PLANTAT, UNA PRINCESA BONA, PAU I TRANQUIL·LITAT. POTSER ÉS UNA PREGUNTA D’AQUELLES QUE TENEN MÉS D’UNA RESPOSTA...

L’ENDEMÀ AL MATÍ, MENTRE ESMORZAVEN, EL PARE VA DEMANAR A LA CLÀUDIA SI HAVIA ESBRINAT QUÈ FA FELIÇ UNA PERSONA PER SEMPRE MÉS. - DEPÈN –VA DIR LA CLÀUDIA. - DE QUÈ DEPÈN? –VA PREGUNTAR EL PARE. - DE CADASCÚ –VA RESPONDRE LA CLÀUDIA-. UNA PRINCESA MOLT CANSADA POT SER FELIÇ AMB UN LLIT CONFORTABLE. UNA ALTRA PRINCESA POTSER BUSCA L’AMOR SINCER. UN PRÍNCEP GRIPAU ÉS FELIÇ AMB UNES QUANTES MOSQUES SUCOSES. TOT DEPÈN. EL SEU PARE VA SOMRIURE. - UNA RESPOSTA MOLT ENCERTADA, CLÀUDIA. CADASCÚ ÉS FELIÇ AMB UNA COSA DIFERENT. I QUÈ FARIA FELIÇ LA MEVA PRINCESETA? –VA PREGUNTAR EL PARE. - A MI? –VA DIR LA CLÀUDIA-. FELIÇ PER SEMPRE MÉS? - DE MOMENT, QUÈ ET FARIA FELIÇ AVUI PER ESMORZAR? –VA FER EL PARE. - DONCS, QUÈ ET SEMBLA UN PASTÍS? –VA DIR LA CLÀUDIA! -