Dossier contes 2012 13

-QUINA ANIMALADA, PINTAR EL CEL DE VERMELL! L’ANTONI HAVIA ORGANITZAT UNA BONA POLÈMICA. DE SEGUIDA HI HAGUÉ ELS PARTIDARIS DEL VERMELL I ELS QUE S’HI NEGAVEN. TOTHOM DEIA LA SEVA. LA DISCUSSIÓ S’ENGRESCAVA, I L’ALCALDE VA DECIDIR DE CONVOCAR TOTHOM A L’AJUNTAMENT. ENTRE TOTS HO DECIDIRIEN. I VAN DECIDIR... EL PINTARIEN DE VERMELL. I UNA GRAN ACTIVITAT VA ANIMAR EL POBLE. S’ALÇAREN BASTIDES. BUSCAVEN ESCALES, COM MÉS LLARGUES MILLOR. CALIEN MOLTS PINZELLS, BROTXES I CORRONS. S’ANAVEN CREANT EQUIPS. TOTHOM HI COL·LABORAVA. ELS UNS REPARTIEN ELS POTS DE PINTURA. ELS ALTRES, ELS PINZELLS. MÉS ENLLÀ ES REPARTIEN ELS TROSSOS QUE CORRESPONIA PINTAR A CADASCÚ.

I ELS VA QUEDAR MOLT BONIC! S’HO MIRAVEN I REMIRAVEN, I N’ESTAVEN MOLT CONTENTS. PERÒ L’ALEGRIA VA DURAR POC. AQUELL CEL VERMELL TAN BONIC SEMBLAVA UNA GRAN TEULADA I EN UN MOMENT ES VA OMPLIR TOT DE GATS. JA SE SAP QUE DE NIT ES POSEN A LES TEULADES, PERÒ MAI NO SE N’HAVIEN VIST TANTS DE JUNTS. ALLÒ ERA INSUPORTABLE. ELS GATS NO PARAVEN DE MIOLAR. AQUELLA NIT NO VAN PODER DORMIR. CALDRIA PINTAR EL CEL NOVAMENT. SI EL VERMELL NO ANAVA BÉ, HI HAVIA ALTRES COLORS, OI? L’ENDEMÀ MATEIX S’HI POSARIEN. I EL VAN PINTAR DE VERD. D’UN VERD MOLT BONIC. BEN MIRAT, SEMBLAVA UN GRAN PRAT SOBRE ELS SEUS CAPS. LES VAQUES POC A POC S’HI VAN ANAR ENFILANT. I FEIA BONIC. SEMBLAVA QUE S’HI TROBAVEN BÉ. I TAN BÉ!

QUAN VA SER L’HORA DE TANCAR-LES ALS ESTABLES, NO VOLIEN BAIXAR. ALGUNES S’HAVIEN ANAT ENFILANT AMUNT, AMUNT, AMUNT. QUALSEVOL PUJAVA A BUSCAR-LES ARA! PERÒ ESTAVEN DECIDITS. SI EL VERD TAMPOC NO FUNCIONAVA, QUAN HAGUESSIN FET BAIXAR LES VAQUES EL PINTARIEN D’UN ALTRE COLOR. -EL COLOR MARRÓ NO ÉS GAIRE BONIC PER A UN CEL, PERÒ ÉS MOLT SOFERT. JA PODRAN PASSAR ELS ANYS, QUE MAI NO S’HI VEURAN LES TAQUES! VA DIR ALGÚ.