Dossier contes 2012 13

TALLER DE CONTES EDUCACIÓ INFANTIL PARVULARI 3 ANYS PARVULARI 4 ANYS PARVULARI 5 ANYS

- CURS 2012-2013

ESCOLA ANTAVIANA

INTRODUCCIÓ AQUEST CURS 2012-2013 COM EN ELS DARRERS ANYS, HEM POSSAT EN MARXA EL TALLER DE CONTES. L’EQUIP DE MESTRES VALOREM MOLT POSITIVAMENT AQUESTA PROPOSTA PELS BONS RESULTATS OBTINGUTS EN ELS ANYS ANTERIORS. AQUEST ANY, DONAT QUE TREBALLEM COM A EIX TRANSVERSAL DE L’ESCOLA VALORS COM LA COOPERACIÓ I SOLIDARITAT, TOTS ELS CONTES ESTAN RELACIONATS AMB AQUEST TEMA. HO HEM FET DOS DIES A LA SETMANA, ELS NENS I NENES DE LES DIFERENTS CLASSES DE P3, P4 I P5 S’HAN AGRUPAT EN NOU GRUPS. AQUEST ÉS UN DELS ASPECTES QUE DESTAQUEM DEL TALLER DE CONTES. TAMBÉ VALOREM MOLT POSITIVAMENT LA UTILITZACIÓ I MOVIMENT PELS DIFERENTS ESPAIS DE L’ESCOLA, PER PART DELS NENS; QUE SUPOSA UN ELEVAT GRAU DE RESPONSABILITAT I AUTONOMIA. I TAMBÉ ÉS MOLT ENRIQUIDOR PELS NENS I MESTRES EL CONEIXEMENT I RELACIÓ AMB TOT L’ALUMNAT I MESTRES DEL PARVULARI (NO NOMÉS AMB LA SEVA TUTORA) TAMBÉ CAL REMARCAR UN DELS OBJECTIUS BÀSICS A L’HORA DE PLANTEJAR-NOS EL TALLER I QUE AVUI TÉ UNA ESPECIAL IMPORTÀNCIA, DEGUT A LA INCORPORACIÓ D’INFANTS DE DIFERENTS INDRETS DEL MÓN: LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ.

CONSTATEM L’INTERÈS I ENTUSIASME QUE ELS INFANTS HAN MOSTRAT AL LLARG DEL TALLER VERS LA DESCOBERTA DELS DIFERENTS ARGUMENTS, HISTÒRIES, PERSONATGES, SITUACIONS... AIXÍ COM EN LA REALITZACIÓ DE DIFERENTS PROPOSTES DE TREBALL PLANTEJADES PER CADA CONTE; AQUESTES HAN ESTAT MAJORITÀRIAMENT PLÀSTIQUES, MUSICALS I D’EXPRESSIÓ CORPORAL. EL RESULTAT D’AQUESTES PROPOSTES DE TREBALL US HAN ARRIBAT A CASA, A MIDA QUE HAN TREBALLAT CADA CONTE.

AQUÍ TENIU LA RELACIÓ DELS CONTES EXPLICATS: 

       

DOS RATOLINS, UNA RATA I UN FORMATGE. CONTE EXPLICAT PER LA SILVIA P3 LA VARETA MÀGICA DE LA BRUNILDA. PER LA NURIA P3 AMB AQUEST CEL NO ES VA ENLLOC. PAQUI P4 L’OGRE I L’ÀVIA LOLA. CRISTINA P4 NADARIN. ASCEN P4 LES PARAULES DOLCES. ELIA P5 EL LLEÓ I EL RATOLÍ. CLAUSTRE P5 ELS BONS AMICS. ELISENDA LA SOPA DE PEDRES. GLORIA/MARIA

PER ACABAR US VOLEM ENGRESCAR A QUE ELS LLEGIU AMB ELS VOSTRES FILLS I FILLES I AIXÍ PODREU GAUDIR AMB ELLS D’AQUESTA BONICA EXPERIÈNCIA.

L’EQUIP DE PARVULARI

DOS RATOLINS, UNA RATA I UN FORMATGE

CONTE EXPLICAT PER LA SÍLVIA

DOS RATOLINS, UNA RATA I UN FORMATGE L'EUGENIO, UN PETIT RATOLÍ DE CIUTAT, TENIA GANA, MOLTA GANA. FEIA JA MÉS DE TRES DIES QUE SE'LS HAVIA PASSAT ENSUMANT PER TOTS ELS RACONS I NO TROBAVA RES PER MENJAR: NOMÉS PAPERS, CLAUS I LLAUNES BUIDES. DE SOBTE...SÍÍÍÍ!!!! VA VEURE UN ENORME TROS DE FORMATGE... GROC, PUDENT I ...TOT, TOT NOMÉS PER ELL. AIXÒ SÍ QUE ERA TENIR SORT!!!

O POTSER NO! DARRERA D'AQUELL FORMATGE HI HAVIA UN ALTRE RATOLÍ, TANT FAMOLENC COM ELL. - AQUEST FORMATGE ÉS MEU - VA DIR L'EUGENIO - L'HE TROBAT JO PRIMER - LI CONTESTÀ L'ALTRE. - DE CAP DE LES MANERES, ÉS MEU - VA REBATRE L'EUGENIO - NO. ÉS MEU - INSISTÍ L'ALTRE. I AIXÍ VAN ESTAR-SE UNA BONA ESTONA. DISCUTINT I DISCUTINT, I SENSE POSAR-SE D'ACORD AMB EL QUE HAVIEN DE FER. DE SOBTE VA APAREIXER UNA RATA VELLA I SÀVIA: - ¿PER QUÈ US BARALLEU, ESTIMATS AMICS? - ELS VA INTERROMPRE. TOT ES POT RESOLDRE AMB ENGINY I SENSE VIOLÈNCIA. TANT SOLS HEM DE CONSTRUIR UNA BALANÇA I PARTIM EL FORMATGE EN DUES MEITATS IGUALS. I CADASCÚ ES QUEDARÀ AMB UNA. I TOTS EN PAU. "QUINA RATA TANT INTEL·LIGENT!!" VAN PENSAR ELS RATOLINS.

PERÒ LES DUES MEITATS MAI EREN IGUALS, AIXÍ QUE LA RATA ANAVA TALLANT LA PART QUE SOBRAVA I SE LA CRUSPIA. I CADA COP LES DUES MEITATS EREN MÉS I MÉS PETITES, PERÒ NO EREN MAI IGUALS. AIXÍ QUE LA RATA CONTINUAVA TALLANT I MENJANT FINS QUE VA DEIXAR, TANT SOLS, UN TROS MOLT PRIM A CADA COSTAT. EN AQUELL MOMENT ELS DOS RATOLINS ES VAN ALARMAR: - DISCULPI VOSTÈ, SENYORA RATA! SAP, MILLOR QUE ENS ARREGLEM NOSALTRES SOLS AMB EL POC QUE QUEDA...

- PERÒ QUÈ US HEU PENSAT? - VA DIR LA RATA. EL POC QUE QUEDA ÉS EL MEU PAGAMENT PER AJUDAR-VOS A RESOLDRE EL CONFLICTE. I VA MARXAR BEN CONTENTA, AMB LA PANXA BEN PLENA, MENTRE QUE ELS DOS RATOLINS ES QUEDAREN AMB UN PAM DE NAS. - DEU N'HI DO! SÍ QUE N'ERA D'INTEL·LIGENT AQUESTA RATA! - SÍ, I TANT! ENS HA BEN ENREDAT I DE PAS ENS HA DONAT UNA BONA LLIÇÓ! - VA DIR L'EUGENIO, MENTRE PARTIA, COMPARTIA I SABOREJAVA LA MEITAT D'UNA GALETA QUE ACABAVA DE TROBAR EN AQUELL MATEIX MOMENT.

I VET AQUÍ UN GOS I VET AQUÍ UN GAT, QUE AQUEST CONTE DELS DOS RATOLINS, LA RATA I EL FORMATGE JA S'HA ACABAT.

FI

LA VARETA MÀGICA DE LA BRUNILDA

CONTE EXPLICAT PER LA NÚRIA

LA VARETA MÀGICA DE LA BRUNILDA Valerie Thomas i Korky Paul ADAPTACIÓ DEL CONTE

LA BRUIXA BRUNILDA ES VA AIXECAR DEL LLIT D’UN SALT. AQUELL ERA UN DIA ESPECIAL: SE CELEBRAVA EL GRAN ESPECTACLE DE MÀGIA PER A BRUIXES I ELLA HI ANAVA. COM ÉS NATURAL, LA BRUNILDA ESTAVA NERVIOSA. -

I QUÈ EM POSO?- ES VA PREGUNTAR LA BRUNILDA. VA TREURE EL MILLOR VESTIT DE L’ARMARI. -OH NO TÉ UNA TACA VERMELLA!-

LA BRUNILDA ES VA AFANYAR A FICAR EL VESTIT A LA RENTADORA. VA ENGEGAR LA RENTADORA. QUAN ES VA ATURAR LA BRUNILDA EN VA TREURE EL VESTIT I EL VA ESTENDRE. -

AI! QUIN DESCUIT! SI TAMBÉ HE RENTAT LA VARETA MÀGICA! ESPERO QUE FUNCIONI.- VA DIR LA BRUNILDA. - FARÉ UNA PROVA. CONVERTIRÉ UNA POMA EN UNA TARONJA.

VA TANCAR ELS ULLS I MOVENT LA VARETA MÀGICA VA DIR: -

ABRACADABRA POTA DE CABRA QUE ES CONVERTEIXI EN UNA TARONJA!

DE SOBTE, VA APARÈIXER UNA POMERA A LA CUINA. -

OH! LA VARETA NO VA BÉ! HO TORNARÉ A PROVAR. CONVERTIRÉ LA POMERA EN UNA POMA.

VA TANCAR ELS ULLS, VA AGAFAR LA VARETA MÀGICA I VA DIR LES PARAULES MÀGIQUES: -

ABRACADABRA POTA DE CABRA QUE ES CONVERTEIXI... OH NO, NO! NO VULL UN PASTÍS GEGANT DE POMA!!!

S’ACOSTAVA L’HORA DE L’ESPECTACLE DE MÀGIA I LA VARETA MÀGICA NO FUNCIONAVA!! QUÈ PODIA FER? (EN EL CONTE/LLIBRE ÉS EL SEU GAT BRU QUI L’AJUDA PERÒ AVUI – L’AJUDEM NOSALTRES? QUI TÉ UNA IDEA? COM PODEM FER UNA VARETA MÀGICA? TENIM DE TOT? NOSALTRES NO, PERÒ EN EL BAÜL MÀGIC QUE EM VA REGALAR LA BRUNILDA? PER SORT, SÍ. FEM UNA VARETA MÀGICA PER LA BRUNILDA.) LA BRUIXA BRUNILDA, MOLT CONTENTA AMB LA NOVA VARETA MÀGICA VA ENFILAR-SE D’UN SALT A SOBRE DE L’ESCOMBRA PER ANAR A L’ESPECTACLE I VA ARRIBAR JUST A TEMPS A L’ESCENARI. EL PÚBLIC ESTAVA D’ALLÒ MÉS ENGRESCAT PERQUÈ LA BRUNILDA SEMPRE FEIA ALGUNA ACTUACIÓ ESPECIAL. I AQUELL DIA NO VA SER DIFERENT GRÀCIES A LA NOSTRA AJUDA. (FEM UNA VARETA MÀGICA PER CADASCÚ)

FI

AMB AQUEST CEL NO ES VA ENLLOC

CONTE EXPLICAT PER LA PAQUI

AMB AQUEST CEL NO ES VA ENLLOC

HI HAVIA UNA VEGADA UN POBLE TRIST. FINS I TOT ELS OCELLS QUE VIVIEN ALS ARBRES ESTAVEN TRISTOS. I ÉS QUE SE’LS S’HAVIA DESCOLORIT EL CEL. DE FET, FEIA MOLTS ANYS QUE NO S’HAVIA PINTAT. TANTS, QUE JA NINGÚ NO HO RECORDAVA. I, ÉS CLAR, AMB LES PLUGES I LA PEDREGADA, I ELS VENTS I ELS LLAMPECS, QUE DE MICA EN MICA, HO HAVIEN ANANT SOCARRIMANT TOT, L’ASPECTE QUE TENIA AQUELL POBLE ERA MOLT PANSIT. AMB AQUELL CEL NO ÉS PODIA ANAR ENLLOC. AL POBLE NO ES PARLAVA D’ALTRA COSA. AL MERCAT, AL CARRER, A CASA, A TOT ARREU. ARA TOTHOM FEIA MALA CARA; NOMÉS PARLAVEN DE COM S’HAVIA TORNAT LLEIG EL CEL. NOMÉS HI HAVIA UNA SOLUCIÓ. CALIA PINTAR-LO, I RÀPIDAMENT. TOTHOM VA ESTAR-HI D’ACORD. DIT I FET. AIXÍ QUE VAN OBRIR LA DROGUERIA, JA TOTS S’HI HAVIA PLANTAT. NO FOS CAS QUE, MÉS TARD, S’HAGUÉS ACABAT LA PINTURA. DE FET, EN NECESSITARIEN MOLTA. NO ELS CALGUÉ DIR RES. EL SENYOR JOAN JA HAVIA PREPARAT TOTA UNA PILA DE POTS. PERÒ L’ANTONI, EL DEPENDENT, NOMÉS ELS VEIÉ ENTRAR QUE JA ELS VA TREURE UN POT QUE ELL HAVIA PREPARAT I GUARDAVA DARRERE DEL TAULELL. ERA VERMELL! -QUE T’HAS TORNAT BOIG? -AQUEST CADA DIA HI TOCA MENYS! ES VA ARMAR UN GRAN REBOMBORI.

-QUINA ANIMALADA, PINTAR EL CEL DE VERMELL! L’ANTONI HAVIA ORGANITZAT UNA BONA POLÈMICA. DE SEGUIDA HI HAGUÉ ELS PARTIDARIS DEL VERMELL I ELS QUE S’HI NEGAVEN. TOTHOM DEIA LA SEVA. LA DISCUSSIÓ S’ENGRESCAVA, I L’ALCALDE VA DECIDIR DE CONVOCAR TOTHOM A L’AJUNTAMENT. ENTRE TOTS HO DECIDIRIEN. I VAN DECIDIR... EL PINTARIEN DE VERMELL. I UNA GRAN ACTIVITAT VA ANIMAR EL POBLE. S’ALÇAREN BASTIDES. BUSCAVEN ESCALES, COM MÉS LLARGUES MILLOR. CALIEN MOLTS PINZELLS, BROTXES I CORRONS. S’ANAVEN CREANT EQUIPS. TOTHOM HI COL·LABORAVA. ELS UNS REPARTIEN ELS POTS DE PINTURA. ELS ALTRES, ELS PINZELLS. MÉS ENLLÀ ES REPARTIEN ELS TROSSOS QUE CORRESPONIA PINTAR A CADASCÚ.

I ELS VA QUEDAR MOLT BONIC! S’HO MIRAVEN I REMIRAVEN, I N’ESTAVEN MOLT CONTENTS. PERÒ L’ALEGRIA VA DURAR POC. AQUELL CEL VERMELL TAN BONIC SEMBLAVA UNA GRAN TEULADA I EN UN MOMENT ES VA OMPLIR TOT DE GATS. JA SE SAP QUE DE NIT ES POSEN A LES TEULADES, PERÒ MAI NO SE N’HAVIEN VIST TANTS DE JUNTS. ALLÒ ERA INSUPORTABLE. ELS GATS NO PARAVEN DE MIOLAR. AQUELLA NIT NO VAN PODER DORMIR. CALDRIA PINTAR EL CEL NOVAMENT. SI EL VERMELL NO ANAVA BÉ, HI HAVIA ALTRES COLORS, OI? L’ENDEMÀ MATEIX S’HI POSARIEN. I EL VAN PINTAR DE VERD. D’UN VERD MOLT BONIC. BEN MIRAT, SEMBLAVA UN GRAN PRAT SOBRE ELS SEUS CAPS. LES VAQUES POC A POC S’HI VAN ANAR ENFILANT. I FEIA BONIC. SEMBLAVA QUE S’HI TROBAVEN BÉ. I TAN BÉ!

QUAN VA SER L’HORA DE TANCAR-LES ALS ESTABLES, NO VOLIEN BAIXAR. ALGUNES S’HAVIEN ANAT ENFILANT AMUNT, AMUNT, AMUNT. QUALSEVOL PUJAVA A BUSCAR-LES ARA! PERÒ ESTAVEN DECIDITS. SI EL VERD TAMPOC NO FUNCIONAVA, QUAN HAGUESSIN FET BAIXAR LES VAQUES EL PINTARIEN D’UN ALTRE COLOR. -EL COLOR MARRÓ NO ÉS GAIRE BONIC PER A UN CEL, PERÒ ÉS MOLT SOFERT. JA PODRAN PASSAR ELS ANYS, QUE MAI NO S’HI VEURAN LES TAQUES! VA DIR ALGÚ.

AVIAT, PERÒ, ELS VA SEMBLAR QUE COMENÇAVEN A TORNAR-SE BOJOS. EL CEL MARRÓ ES CONFONIA AMB LA TERRA, I, QUAN S’APROPAVEN AL RIU, EL REFLEX DE LES CASES DINS DE L’AIGUA ELS DESORIENTAVEN. DESPRÉS DEL MARRÓ PROVAREN EL GROC. ALLÒ JA ERA UNA ALTRA COSA. TOTHOM SABIA EL TERRA QUE TREPITJAVA. PERÒ...ALLÒ ERA UNA GRAN DESERT! AL MIGDIA NO ES PODIA SORTIR AL CARRER, DE CALOR QUE HI FEIA. I TANTS COLORS VAN PROVAR, I TANTES POTINGUES HI VAN POSAR, QUE AL FINAL VA PASSAR L’INEVITABLE. HI HAVIA POSAT MASSA CAPES DE PINTURA. MASSA GRUIX. TOT D’UNA, EL CEL ES VA COMENÇAR A QUEIXAR. CRAC. CRAAAC, CATACRAC. BUUUUUM! TOT S’ESQUERDA. ELS QUEIA AL DAMUNT. TOTHOM CORRIA A AIXOPLUGAR-SE ALLÀ ON PODIA. QUAN VAN HAVER CAIGUT TOTES LES CROSTES I ELS TROSSOS DE CEL PINTAT, UN DIA CLAR, NET, TRANSPARENT, ELS SOMREIA. FEIA GOIG UN AIRE TAN PUR. O POTSER ÉS QUE NO N’HAVIA QUEDAT RES? TANT SE VAL. D’ALGUNA MANERA, HAVIEN RESOLT EL PROBLEMA.

FI

L’OGRE I L’ÀVIA LOLA

CONTE EXPLICAT PER LA CRISTINA

L’OGRE I L’ÀVIA LOLA

VET AQUI QUE HAVIA UNA VEGADA UN POBLE PETIT. TENIA CARRERS, UN BOSC, I FINS I TOT, UN CASTELL. LA GENT DEL POBLE SEMPRE ES DESPERTAVA AMB EL CANT DEL GALL “QUIQUIRIQUIIIII!”. PERÒ, UN BON DIA, EL GALL JA NO VA CANTAR, I ENLLOC DEL “QUIQUIRIQUI” ES VA SENTIR UN SOROLL MOLT FORT, AIXÍ: “BUM, BUM,

BUM!”. EN SENTIR AIXÒ, LA GENT DEL POBLE MOLT ESPANTADA VA SORTIR CRIDANT AL CARRER: -

QUÈ PASSA?, QUÈ ÉS AQUEST SOROLL ?.

DE COP, VAN VEURE UN OGRE ALT, MOLT GROS I UNA MICA BRUT. AQUEST OGRE S’HAVIA MENJAT EL GALL NYAM!, PERÒ ENCARA TENIA MOOOLTA GANA I S’HO VOLIA MENJAR TOT: VAQUES, PORQUETS, OVELLES... A MÉS, HO DESTROSSAVA TOT. SI ESTAVA UNA MICA ENCOSTIPAT, ARRUFAVA EL NAS I...: -

AAAAAAAAAAXIIIIIIIIÍSSSSS!!!!

TOTHOM SORTIA VOLANT AMB EL SEU ESTORNUT, PERSONES, ANIMALS, LES TEULADES DE LES CASES... LA GENT DEL POBLE NO SABIA QUÈ FER, AIXÍ QUE VAN DECIDIR DEMANAR AJUDA ALS SOLDATS DEL CASTELL. PERÒ QUAN EREN A FORA APROP D’ELL, LA BANDERA QUE PORTAVA UN DELS SOLDATS VA TOCAR EL NAS DE L’OGRE I...: -

AAAAAAAAAAXIIIIIIIÍSSSSS!!!!

TOTS ELS SOLDATS VAN SORTIR VOLANT. LA GENT NO SABIA QUÈ MÉS PODIEN FER, AIXÍ QUE VAN DECIDIR AMAGAR-SE A DINS DEL BOSC. EXCEPTE UNA ÀVIA DOLÇA I TENDRA QUE TEIXIA TRANQUIL·LA ASSEGUDA A LA SEVA CADIRA.

ERA L’ÀVIA LOLA, UNA ÀVIA QUE LI AGRADAVA MOLT AJUDAR A TOTHOM. ELLA S’HO MIRAVA TOT SENSE DIR RES I SENSE DEIXAR DE TEIXIR. QUAN VA ACABAR, ES VA AIXECAR DE LA SEVA CADIRA, ES VA PLANTAR DAVANT DE L’OGRE I LI VA DIR MOLT FORT: -

EH, TU!, OGRE!

PERÒ L’OGRE NO L’ESCOLTAVA. L’ÀVIA LOLA QUE ERA PETITONA PERÒ MOLT LLESTA, VA COMENÇAR A PUJAR A LA TORRE MÉS ALTA DEL CASTELL. I QUAN TENIA LA CARA DE L’OGRE BEN APROP, LI VA ESTAMPAR UN PETÓ BEN FORT EN TOT EL NAS “MUUUUUUUUAA!”. OH!, COM LI HAVIA CANVIAT LA CARA A L’OGRE, JA NO ESTAVA TAN ENFADAT. LLAVORS, L’ÀVIA LOLA LI VA FER UN REGAL. L’OGRE EL VA OBRIR I ES VA TROBAR AMB UNA BUFANDA TAN LLARGA COM ELL, LA BUFANDA QUE HAVIA ESTAT TEIXINT DURANT TOT EL DIA. -

ESTÀS REFREDAT I T’HAS D’ABRIGAR – LI VA DIR L’ÀVIA LOLA.

L’OGRE ESTAVA MOLT EMOCIONAT I MOLT AGRAÏT, PERQUÈ MAI ABANS NINGÚ L’HAVIA AJUDAT. PERÒ ENCARA QUEDAVA MÉS, L’ÀVIA LOLA EL VA CONVIDAR A MEJAR-SE UN BON PLAT DE SOPA CALENTA.

-

MMMM.... QUÈ BONA QUE ESTÀ!... – DEIA L’OGRE MENTRES ES RELLEPAVA.

I COM QUE ANAVA TAN BRUT, EL VA FER BANYAR-SE DINS L’ESTANC, JA QUE NO CABIA DINS D’UNA BANYERA. L’OGRE ESTAVA MOLT CONTENT, PERQUÈ PER FI, ALGÚ L’ESTIMAVA. FINS QUE VA ARRIBAR L’HORA DE DEMANAR PERDÓ I DISCULPAR-SE DAVANT DE LA GENT DEL POBLE PER TOTES LES DESTROSSES QUE HAVIA FET. AIXÍ, L’OGRE VA BAIXAR EL CAP I MOLT AVERGONYIT VA DIR: -

HO SENTO MOLT, M’HE EQUIVOCAT, US DEMANO DISCULPES, JA NO HO FARÉ MAI MÉS.

L’OGRE ES VA QUEDAR A VIURE A CASA DE L’ÀVIA LOLA I VA PROMETRE ARREGLAR TOT EL QUE HAVIA DESTROSSAT I DEIXAR EL POBLE BEN TAN MACO COM ESTAVA. NOMÉS HI HAVIA UN PROBLEMA, QUE QUAN L’OGRE ES CONSTIPAVA...: -

AAAAAAAAXIIIIIIÍSSSSS!!!!!

HO TORNAVA A DESTROSSAR TOT. SORT QUE ESTAVA L’ÀVIA LOLA!

I VET AQUI UN GOS, I VET AQUI UN GAT, QUE AQUEST CONTE JA S’HA ACABAT!.

FI

NADARIN

CONTE EXPLICAT PER L’ASCEN

NADARIN EN UN RACÓ PERDUT DEL MAR VIVIA FELIÇ, UN BANC DE PEIXETS. TOTS EREN DE COLOR VERMELL, NOMÉS HI HAVIA UN DE COLOR NEGRE QUE ES DEIA “NADARIN”. NADARIN NEDAVA MOLT MÉS RÀPID QUE ELS SEUS GERMANS. UN DIA VA APARÈIXER ENTRE LES ONADES UN PEIX NEGRE, GRAN…, UNA TONYINA MOLT FEROTGE QUE TENIA MOLTA GANA. D’UNA MOSSEGADA SE’N VA EMPASSARTOTS ELS PEIXETS, NOMÉS EN “NADARIN” VA ACONSEGUIR ESCAPAR. NADARIN VA FUGIR FINS AL FONS DEL MAR. ESTAVA MOLT ESPANTAT, MOLT SOL, I MOLT TRIST. PERÒ EL MAR ESTAVA PLE DE CRIATURES PRECIOSES. I… NEDANT ENTRE TANTES MERAVELLES, NADARIN TORNÀ A SER FELIÇ.

VA VEURE UNA MEDUSA QUE TENIA ELS COLORS DE L’ARC DE SANT MARTÍ.

UNA LLAGOSTA QUE ES PASSEJAVA FENT VOLTES I VOLTES… PEIXOS MOLT ESTRANYS, QUE EREN ESTIRATS PER UN FIL INVISIBLE… UN BOSC D’ALGUES QUE BROTAVEN SOBRE ROQUES DE CARAMEL… UNA ANGUILA TAN LLARGA QUE QUASI S’OBLIDAVA QUE TENIA CUA… I… ANEMONES, QUE SEMBLAVEN PALMERES VERMELLES BALANCEJANT-SE AMB EL VENT. NEDANT, NEDANT, VA VEURE QUE, ENTRE LES OMBRES DE LES ROQUES I LES ALGUES HI HAVIA AMAGAT UN BANC DE PEIXOS DE LA SEVA FAMILIA. - ANEM A NEDAR, A JUGAR I A VEURE COSES!!- VA DIR EN NADARIN PLE D’ALEGRIA. - NO PODEM!!, EL PEIX GRAN ENS MENJARIA!. VA CONTESTAR UN PEIXET VERMELL.

- PERÒ… NO ENS PODEM QUEDAR AQUÍ SEMPRE!.HEM DE PENSAR ALGUNA COSA!!.- VA EXCLAMAR EN NADARIN. - JA HO TINC!,- VA DIR EN NADARIN, NEDAREM TOTS PLEGATS. NEDAREM TOTS MOLT JUNTS, COM SI FOSSIM EL PEIX MÉS GRAN DEL MAR!.

ELS VA ENSENYAR A NEDAR TOTS MOLT JUNTETS, MOLT A PROP UNS DELS ALTRES, CADASCÚ EN EL SEU LLOC. I QUAN JA HAVIEN APRÉS A NEDAR COM SI FOSSIN UN PEIX ENORME, NADARIN ELS HI VA DIR: JO SERÉ L’ULL. I AIXÍ VAN PODER NEDAR EN L’AIGUA FRESCA AL MATÍ, DURANT EL SOL DEL MIGDIA. EL GRAN PEIX EN VEURE’LS VA GIRAR CUA PENSANT QUE ERA UN ENORME PEIX VERMELL.

FI

LES PARAULES DOLCES

CONTE EXPLICAT PER L’ÉLIA

LES PARAULES DOLCES AQUEST MATÍ, LA LOLA S’HA DESPERTAT AMB PARAULES DOLCES A LA BOCA. - << SÓN AQUÍ>>, DIU, << SENTO COM S’INFLEN SOTA LES GALTES >>.

LA LOLA VOLDRIA DIR LES SEVES PARAULES DOLCES AL PARE. - << PARE, PARE, VINE, QUE ET VULL DIR UNA COSA MACA! >> PERÒ ÉS MASSA TARD, EL PARE ARA MARXA A TREBALLAR. EL PARE LI FA UN PETÓ A LA GALTA DE LA LOLA I SE’N VA. LA LOLA VOLDRIA DIR LES SEVES PARAULES DOLCES A LA MARE. - << MARE , MARE!!!!! VULL DIR-TE UNA COSA MACA! >> PERÒ LA MARE TÉ MOLTA PRESSA I DIU A LA LOLA: - << AU LOLA AFANYA’T QUE HEM DE MARXAR A L’ESCOLA , VINGA BUFONA QUE FAREM TARD>> LA MARE EN AQUESTS MOMENTS NO POT ESCOLTAR A LA LOLA. MENTRESTANT, LES GALTES DE LA LOLA COMENÇAVEN A INFLAR-SE, COMENÇAVEN A OMPLIR-SE DE PARAULES DOLCES. A L’AUTOBÚS LA LOLA VOL DIR LES SEVES PARAULES DOLCES, PERÒ HI HA MASSA SOROLL...

- << SENYOR CONDUCTOR, SENYOR CONDUCTOR!!!! VOL QUE LI DIGUI UNA COSA MACA? >> - ARA NO PUC ESCOLTAR, ESTIC CONDUINT I HE DE MIRAR ENDAVANT!, >>, VA RESPONDRE EL CONDUCTOR. MENTRESTANT, LES GALTES DE LA LOLA, CONTINUAVEN INFLANT-SE DE PARAULES DOLCES....

A L’ESCOLA, LA LOLA VOLDRIA DIR LES SEVES PARAULES DOLCES, - << SENYORETA, SENYORETA, VULL DIR-TE UNA COSA MAQUÍSSIMA!>> - << LOLA, ARA HAS DE PENJAR LA JAQUETA, POSAR-TE LA BATA QUE COMENÇEM DE SEGUIDA>>, LES PARAULES DOLCES DE LA LOLA, HAURÀN D’ESPERAR, I MENTRESTANT LES SEVES GALTES ES CONTINUAVEN INFLANT. AL PATI DE L’ESCOLA, LA LOLA S’ACOSTA ALS SEUS AMICS, PERÒ AQUETS ESTAN MOLT ENTRETINGUTS AMB LES PALES I LES GALLEDES I PREFEREIXEN JUGAR. LES GALTES DE LA LOLA ES CONTINUAVEN INFLANT...

AL MIGDIA, AL MENJADOR TOTHOM TÉ MOLTA GANA I MASTEGA. NO HI HA LLOC PER LES PARAULES DOLCES DE LA LOLA. - <<ARA TENIM GANA LOLA, CONTESTEN ELS SEUS COMPANYS!>> ÉS HORA DE L’ESBARJO. TOTS JUGUEN A LA ROTLLANA. LA LOLA NO HA POGUT DEIXAR ANAR NI UNA PARAULA DOLÇA. MENTRESTANT , LES GALTES DE LA LOLA CONTINUAVEN INFLANT-SE! UN COP A CASA, LA LOLA MENTRE VA AMUNT I AVALL DE LA SALA, FA CARA LLARGA I AMB LES GALTES MOLT INFLADES. QUAN ARRIBEN ELS PARES, LA LOLA ENCARA FA CARA LLARGA I AMB LES GALTES ENCARA MÉS INFLADES. LA LOLA JA NO TÉ GANES DE DIR LES SEVES PARAULES DOLCES....

- << QUÈ ET PASSA, LOLA? DIGUES! >> LI DIUEN LA MARE I EL PARE..

LA LOLA ESTÀ BEN DECIDIDA, JA NO VOL DIR LES SEVES PARAULES DOLCES. - << ESTIC TRISTA, NINGÚ M’ESCOLTA, JA NO VAL LA PENA DIR LES MEVES PARAULES DOLCES! >> PERÒ LES GALTES SE LI INFLEN MÉS I MÉS I , DE COP I VOLTA, LA LOLA CRIDA...

- << MARE, PARE, US ESTIMO!, US ADORO! US ADORO! >> LA LOLA HA ACONSEGUIT PER FI DIR LES SEVES PARAULES DOLCES. LES PARAULES DOLCES, EN ANAR-SE’N FAN EFECTE. DE SEGUIDA TOT SON MOIXAINES I PETONETS PER LA LOLA. - << LOLA, NOSALTRES T’’ESTIMEM MOLT, MOLT I MOLT. VINE PETIOTA QUE T’’ABRAÇAREM I ET FAREM PESSIGOLLETES I PETONETS AL NAS, I A LAES GALTES I A LES ORELLES ....>> EN ARRIBAR A LA SEVA HABITACIÓ I EN APAGAR LA LLUM, LA LOLA ES QUEDA CONTENTA , TRANQUIL·LA I PLENA DE PETONS DELS SEUS PARES. QUAN LA LOLA TANCA ELS ULLS, LES PARAULES DOLCES DE DEMÀ JA SÓN A L’HABITACIÓ COM PETITES ESTRELLES PLENES DE LLUM I CALOR. BONA NIT PETITA LOLA!

FI

EL LLEÓ I EL RATOLÍ

CONTE EXPLICAT PER LA CLAUSTRE

EL LLEÓ I EL RATOLÍ

(Faula de LA FONTAINE)

UN RATOLÍ PETIT, PETITÓ, VIVIA EN UN CAU TOT FOSC. CADA NIT SORTIA A DONAR UN VOLT. LI AGRADAVA MOLT DE JUGAR I DE CÓRRER A LA CLAROR DE LA LLUNA, PER DINS DE L’HERBA DE PLATA. UNA NIT, COM SEMPRE FEIA, VA SORTIR DELS SEU CAU. QUIN ESPANT!. UN GROS LLEÓ D’ULLS BRILLANTS I BOCA OBERTA, DESCANSAVA A PROP DEL SEU FORAT. EL LLEÓ AIXECÀ LA POTA I ATRAPÀ EL RATOLÍ AMB LES SEVES URPES! POBRE RATOLÍ! TOT ELL TREMOLAVA DE POR. EL LLEÓ ANAVA A MENJAR-SE’L! AMB UN FIL DE VEU, EL RATOLÍ VA DEMANAR: -

SI US PLAU, SENYOR LLEÓ! DEIXEU-ME ANAR, SOC MASSA PETIT. NO US ARRIBARIA NI A LES DENTS I , A MÉS , COM PODRÉ TORNAR A JUGAR, A VEURE LA LLUNA, A CÓRRER I A SALTAR? SIGUEU BO, VOS QUE SOU EL REI DE LA SELVA!

EL LLEÓ SE’L VA ESCOLTAR, AIXECÀ EL CAP ENLAIRE I L’ESPOLSÀ. A LA FI, VA OBRIR LA POTA I DEIXÀ ANAR EL RATOLÍ: -

APA! LI DIU. VES-TE’N A JUGAR I A CÓRRER. A MI TAMBÉ M’AGRADARIA FER-HO, PERÒ HE D’ANAR A CAÇAR.

-

MOLTES GRÀCIES,SENYOR LLEÓ. SI MAI EM NECESSITEU, CRIDEU-ME!

-

NO EM FACIS RIURE, TAN PETIT! COM VOLS QUE ET NECESSITI? AU, VÉS A JUGAR!

TOT CONTENT, EL RATOLÍ GIRÀ CUA I VA COMENÇAR A CÓRRER BUSCANT LA CLAROR DE LA LLUNA. DE COP, VA SENTIR UNS RUGITS TERRIBLES I S’ATURÀ ESPANTAT.

-

QUÈ DEU SER AIXÒ? SEMBLA LA VEU DEL SENYOR LLEÓ. I CORRENTS, SENSE PENSAR-S’HI NI UNA MICA, VA TORNAR ENRERE.

QUAN HI ARRIBÀ, TROBÀ EL POBRE LLEÓ PRESONER DINS D’UNA XARXA MOLT GRUIXUDA. VOLIA SORTIR-NE PERÒ S’ANAVA ENREDANT MÉS I MÉS. TENIA LES UNGLES ENGANXADES A LES CORDES I NO PODIA FER RES. -

NO TINGUEU POR, SENYOR LLEÓ! CRIDÀ EL RATOLÍ EN VEURE’L. JO US AJUDARÉ!

-

TU? ETS MASSA MENUT. VAL MÉS QUE TE’N VAGIS ABANS QUE ARRIBIN ELS CAÇADORS!

-

DE CAP MANERA! DEIXEU-ME FER. JA VEUREU EL QUE FARÉ

EL RATOLÍ COMENÇA A ROSSEGAR LA CORDA. HI VA PASSAR MOLTA ESTONA, LES DENTS ANAVEN SERRANT, SERRANT. A LA FI ES VA TRENCAR LA CORDA! ROSEGA QUE ROSEGA, LES CORDES ES VAN SEGANT. EL RATOLÍ ESTÀ MOLT CANSAT, PERÒ NO VOL PAS PARAR. HA DE SALVAR EL POBRE LLEÓ. FINS QUE …….A LA XARXA HI HA UN FORAT MOLT GROS. -

CORRE, SENYOR LLEÓ, PROVA ARA DE SORTIR, LI DIU EL RATOLÍ. RÀPID QUE SENTO ELS CAÇADORS! I EL LLEÓ, ESTIRANT-SE, A POC A POC VA SORTINT. A LA FI, FA UN SALT I JA ES FORA!

EL LLEÓ ESTÀ MOLT CONTENT. LI DIU: MOLTES GRÀCIES, RATOLÍ! SI NO ARRIBA A SER PER TU, ELS CAÇADORS M’HAURIEN MORT. -

JO TAMBÉ SERIA MORT, SI TU NO M’HAGUESSIS DEIXAR ANAR! I ARA, CORRE, MARXEM QUE ELS CAÇADORS JA SÓN AQUÍ! I AQUELLA NIT A LA CLAROR DE LA LLUNA VAN SORTIR-HI DOS AMICS, EL LLEÓ I EL RATOLÍ.

FI

ELS BONS AMICS

CONTE EXPLICAT PER L’ELISENDA

ELS BONS AMICS DE TANT QUE NEVA, ELS CAMPS SÓN BLANCS. EL CONILLET NO TE RES PER A MENJAR. OBRE LA PORTA: BRR...QUIN FRED QUE FA!. EL CONILL SE’N VA A BUSCAR ALGUNA COSA PER A MENJAR. I MAI NO DIRIEU QUÈ TROBA! DUES PASTANAGUES VERMELLES, QUE DORMIEN SOTA LA NEU. ROSEGA QUE ROSEGA SE’N MENJA UNA. PERO JA NO TE MÉS GANA I PENSA ”FA TANT FRED I NEVA TANT FORT, QUE EL MEU AMIC EL CAVALLET SEGUR QUE NO TE RES PER MENJAR, LI PORTO AQUESTA PASTANAGA”.

EL CONILLET VA CORRER CAP CASA DEL SEU AMIC EL CAVALLET. VA TRUCAR A LA PORTA.. TRUC, TRUC, OH EL CAVALLET NO HI ÉS!, DEIXA LA PASTANAGA I SE’N VA. EL CAVALLET HAVIA SORTIT DE CASA A BUSCAR ALGUNA COSA PER MENJAR, I MAI DIRIEU QUE VA TROBAR! UN NAP GROS, BLANC I MORAT, ERA SOTA LA NEU, ROSEGA QUE ROSEGA, ES MEJA EL NAP. JA NO TE MES GANA I SE’N TORNA CAP A CASA. ENTRA A CASA SEVA I VEU LA PASTANAGA I DIU: OH QIU ME L’HA PORTADA?, HA ESTAT EL CONILLET, HE VIST LES SEVES PETJADES. I VA DIR,: “ FA TANT FRED I NEVA TANT FORT QUE SEGUR QUE EL MEU AMIC EL BÉ NO TE RES PER MENJAR, LI PORTA AQUESTA PASTANAGA” GALOPA QUE GALOPA VA ARRIBAR A CASA DEL SEU AMIC EL BE, VA PICAR A LA PORTA, TRUC, TRUC, OH NO HI ÉS! VA OBRIR LA PORTA I LI VA DEIXAR LA PASTANAGA. EL BE HAVIA ANAT A BUSCAR ALGUNA COSA PER MENJAR I MAI DIRIEU QUE VA TROBAT, UNA COL TOTA AMAGADA SOTA LA NEU. SE LA VA MENJAR I JA NO TEIA MES GANA I VA MARXAR CAP A CASA. QUAN VA ENTRAR VA VEURE LA PASTANAGA I VA PENSAR, QUI ME L’HA PORTADA? HA ESTAT EL CAVALLET, HE VIST LES SEVES PETJADES.

I VA DIR: “ FA TANT FRED I NEVA TANT FORT QUE SEGUR QUE EL MEU AMIC EL CABIROL NO TÉ RES PER MENJAR, LI PORTO LA PASTANAGA”.

EL BE CORRE QUE CORRE VA ARRIBAR FINS LA CASA DEL CABIROL, VA PICAR A LAPORTA, TRUC, TRUC!, OH NO HI ÉS, DEIXA LA PASTANAGA I SE’N VA. EL CABIROL HAVIA ANAT A BUSCAR ALGUNA COSA PER MEJAR, I MAI DIRIEU QUE VA TROBAR! UNA MATA D’HERBA, EN MENJA TANT QUE JA NO TE MES GANA. I SE’N TORNA CAP A CASA. ENTRA A CASA SEVA I VEU LA PASTANAGA I DIU: QUI ME L’HA PORTADA?, HA SIGUT EL BE, HE VIST LES SEVES PETJADES!.

I EL CABIROL VA DIR: “ FA TANT FRED I NEVA TANT FORT QUE SEGUR QUE EL MEU AMIC EL CONILLET NO TE RES PER MENJAR, LI PORTO AQUESTA PASTANAGA”.

EL CABIROL SALTA QUE SALTA ARRIBA A CASA DEL CONILLET, OBRE LA PORTA SUAMENT I VEU QUE EL CONILLET ESTÀ DORMINT, LI DEIXA AL COSTAT DEL LLIT I AQUEST ES DESPERTA. EL CABIROL LI DIU: “ FA TANT FRED I NEVA TANT FORT QUE HE PENSAT QUE NO TENIES GANA I ET PORTO AQUESTA PASTANAGA. EL CONILLET VA VEURE LA SEVA PASTANAGA I ES VA POSAR MOLT CONTENT I VA DIR: “QUINS BONS AMICS” I AIXI VA PASAR QUE DEL CAVALL AL BE , DEL BE AL CABIROL, LA PASTANAGA VA TORNAR AL CONILL.

FI

SOPA DE PEDRA

CONTE EXPLICAT PER LA GLORIA I LA MARIA

SOPA DE PEDRA

HI HAVIA UNA VEGADA UN LLOP VELL QUE TENIA MOLTA GANA. ES VA ACOSTAR A LA CASA DE LA SENYORA GALLINA I LI VA DIR SI PODIA ENTRAR. LA GALLINA, AMB UNA MICA DE POR, EL VA DEIXAR ENTRAR, JA QUE EL VEIA MOLT VELLET I SENSE CAP DENT. EL LLOP LI VA DIR A LA GALLINA SI ES PODIA ESCALFAR UNA MICA AL FOC I PREPARAR UNA SOPA DE PEDRA, I LA SENYORA GALLINA LI VA DIR QUE SÍ, QUE ELLA NO HAVIA TASTAT MAI CAP SOPA DE PEDRA. I TAL VA SER AIXÍ QUE EL LLOP VA TREURE UNA PEDRA GROSSA QUE PORTAVA EMBOLICADA EN UN SAC, LA VA FICAR D’INS D´UNA OLLA I LA VA POSAR AL FOC. EL PORC, QUE VA VEURE QUE EL LLOP ENTRAVA A LA CASA DE LA SENYORA GALLINA VA DECIDIR ANAR A VEURE QUÈ PASSAVA. LA SENYORA GALLINA LI VA DIR QUE EL LLOP ESTAVA FENT SOPA DE PEDRA I QUE SI VOLIA LA PODIA TASTAR, AIXÍ QUE EL PORC VA ANAR A CASA SEVA I VA PORTAR UN ALTRE INGREDIENT A LA SOPA, VAN FICAR UN CARBASSÓ, I L’AIGUA CONTINUAVA BULLINT. PER ALLÀ TAMBÉ PASSAVA EL SENYOR ÀNEC I EL SENYOR CABALL, QUE FEIA ESTONA QUE ENSUMAVEN UNA OLORETA MOLT BONA, AIXÍ QUE VAN ENTRAR A CASA DE LA SENYORA GALLINA, I EN VUERE QUE EL LLOP ESTAVA FENT SOPA DE PEDRA ES VAN VOLER QUEDAR A TASTAR-LA, PERÒ ELS DOS ANIMALS QUAN FEIEN LA SEVA SOPA TAMBÉ POSAVEN D’ALTRES INGREDIENTS, AIXÍ QUE VANA ANAR A BUSCAR UNS PORROS QUE DESPRÉS VAN FICAR A L’OLLA. I MENTRES L’AIGUA CONTINUAVA BULLINT. PER LA FINESTRA ELS MIRAVEN LA CABRA I EL GOS, ALS QUE VA CONVIDAR LA SENYORA GALLINA A ENTRAR. ES VAN QUEDAR MOLT PARATS QUAN VAN VEURE QUE EL LLOP ESTAVA PREPARANT UNA SOPA DE PEDRA, ELLS NO L’HAVIEN TASTAT MAI, AIXÍ QUE COM QUE ELLS A LA SEVA SOPA ELS HI FICAVEN PASTANAGUES I COLS, VAN

ANAR A CASA SEVA I VAN PORTAR UNA PASTANAGA I UNA COL PER FICAR A LA SOPA DE PEDRA QUE PREPARAVA EL LLOP. I MENTRES L’AIGUA CONTINUAVA BULLINT. I ALLÀ TOTS ASEGUTS A LA VORA DEL FOC MIRAVEN COM EL LLOP PREPARAVA UNA DELICIOSA SOPA DE PEDRA. PARLAVEN, REIEN, I TOTS JUNTS ESTAVEN MOLT A GUST, XERRANT, CONVERSANT… FINS QUE L’AIGUA VA BULLIR TANT QUE EL LLOP VA VEURE QUE LA SOPA JA ESTAVA LLESTA! EL LLOP VA SERVIR SOPA A TOTS ELS ANIMALS. TOTHOM VA REPETIR FINS A TRES VEGADES, I EL SOPAR ES VA ALLARGAR FINS A MOLT TARD. QUAN ES VA ACABAR LA SOPA EL LLOP VA TREURE UN GANIVET MOLT PUNXAGUT DEL SEU SAC… I PUNXÀ LA PEDRA: “AH! ENCARA NO ÉS DEL TOT CUITA. SI M’HO PERMETEU, ME L’EMPORTO PER SOPAR DEMÀ”, VA DIR. EL LLOP VA AGAFAR LA SEVA PEDRA, SE LA VA GUARDAR AL SAC I VA MARXAR. ELS ANIMALS LI VAN PREGUNTAR SI TORNARIA PERÒ ELL NO VA RESPONDRE… POT SER VA A ALTRES CASES A COMPARTIR UNA BONA SOPA DE PEDRA!

FI

Autora: Anaïs Vaugelade