Arrail Art

INSTITUT SÒL-DE-RIU

Alcanar, espai viu intervenció artística al municipi d‟Alcanar (paraula, patrimoni, imatge)

Agnès Camatxo Buj 2n BATXILLERAT Pilar Salvador Bañares

ÍNDEX PRÒLEG

3

P R E S E N T A C I Ó: I N T R O D U CC I Ó i O B J E C T I U S 4 METODOLOGIA CONTEXT DADES

5

ARTÍSTIC

11

D E S C R I P T I V E S DEL P R O J E C T E

D E S E N V O L U P A M E N T DEL P R O J E C T E

13 15

.

. DENOMINACIÓ

15

.

. D I SS E N Y

15

.

. D E L I M I T A C I Ó EN SECTORS i

ESTABLIMENT .

CORPORATIU

PUNTS

DELS

D’I NTERÈS

. A SS I G N A C I Ó DE CAMPS S E M À N T I C S i LÈXIC.

I N T E R V E N C I Ó A R T Í S T I C A i R E D A CC I Ó .

16

. E X P E R I È N C I A DEL V I S I T A N T

.

. PROGRAMA

D’A CTIVITATS

.

. COMUNICACIÓ

17 40 44 48

CONCLUSIONS

54

AGRAÏMENTS

58

BIBLIOGRAFIA i ANNEXOS

WEBGRAFIA

59 69

1

ÍNDEX

DE

FIGURES

Figura 1: Evolució del disseny de l‟isologo del projecte. 8 Figura 2: Mostra arquitectura.

Figura 3: Mostra escultura.

Figura 4: Mostra pintura.

Figura 5: Mostra esdeveniments.

Figura 6: Elements del logotip. 14 Figura 7: Localització d‟Alcanar. 4, 13 i 17 Figura 8: Plànols dels sectors. 16 Figura 9: Ajuntament. 23 Figura 10: Camí Ample. 24 Figura 11: Les Escaletes. 25 Figura 12: Povador. 26 Figura 13: Sant Antoni. 27 Figura 14: CAP. 28 Figura 15: Carrer de Càlig. 29 Figura 16: Mercat. 30 Figura 17: Trinquet. 31 Figura 18: Ermita. 32 Figura 19: La Moleta. 33 Figura 20: Mirador de Borretes. 34 Figura 21: Riu de la Sénia. 35 Figura 22: Biblioteca de les Cases. 36 Figura 23: Llonja. 37 Figura 24: Marjal. 38 Figura 25: Plaça Mercè Rodoreda i Gurguí. 39 Figura 26: Història de la seu. 41 Figura 27: La seu actual. 44 Figura 28: Sala Infantil de la Biblioteca Trinitari Fabregat. 46 Figura 29: Taller Infantil. 48 Figura 30: Dissenys web. 49 Figura 31: Menú web. 50 Figura 32: Espais web. 51 - 52 Figura 33: Botiga web. 53 Figura 34: Radar. 53 2

PRÒLEG

Quan una dona jove s‟adona de la relació entre les paraules, l‟art, el patrimoni i vol donar a conèixer i projectar el llegat artístic i cultural de la seua població, vol dir que té una sensibilitat extraordinària que apel·la a la conservació de tot el que l‟envolta i a la preservació del coneixement per tal que la identitat reste palesa entre companys i conciutadans. Jo mateixa he parlat molts cops de llavor, per exemple, he anomenat llavor ebrenca, referint-me al llegat escultòric de molts artistes ebrencs del segle XIX i XX. Quan parlem de llavor patrimonial, del llegat del passat, del que hem heretat, però també del que heretarem i probablement encara s‟està creant, és a dir de l‟art contemporani, hem d‟incloure amb satisfacció l‟art del passat, del present i del futur. ArraïlA®T té tots els visos, tota la perspectiva de ser un gran projecte. Quan Agnès diu que allò que es coneix es valora, certament, li sobra la raó. Per què no es valora l‟art contemporani tant com un retaule gòtic? Justament perquè sovint no es reconeixen les formes, ni la seua interpretació, ni tampoc hom ha tingut la sort de poder fruir-lo i visualitzar-lo. No hem estat educats per veure art contemporani, potser no hem rebut l‟ensenyament i l‟aprenentatge de la didàctica de la mirada. Hem après a mirar? No vull dir a veure, em refereixo a captar més enllà d‟un primer plànol, d‟un color, d„una pedra o en una obra arquitectònica. Just això és el que ens ofereix l‟art, facilitar la interpretació d‟allò que veiem, de forma individual, en context, malgrat formem part d‟una societat cada instant més deshumanitzada.

Coneixedora tant de la hipòtesi com dels objectius del present treball, em satisfà enormement que aquesta jove dona s‟haja endinsat en aquest captivador i interdisciplinari àmbit. El patrimoni material i immaterial, el paisatge cultural d‟Alcanar carregat de referents a tots el Països Catalans, són mereixedors d‟aquesta iniciativa on l‟entorn natural, els indrets singulars, la paraula i la creativitat puguin transferir-se arreu. És per això que serà imprescindible la posada en pràctica d‟aquesta excel·lent proposta en format de treball de recerca.

Dra. Núria Gil Duran

Prof. Dep. Hª de l'Art, Facultat de Ciències de l'Educació, Universitat Rovira i Virgili 3

INTRODUCCIÓ

I OBJECTIUS

El treball té un fonament artístic per a un tractament d‟altres disciplines.

L‟art és necessari per a suscitar una interpretació i reacció emocional que aproxime a conèixer, valorar i difondre el nostre entorn. L‟espai abraça tot el municipi d‟Alcanar, en els nuclis d‟Alcanar i les Cases, juntament amb algunes partides del terme (la Coma, les Comes, els Castellans, els Barranquets i el Marjal). Altres com la Fonda, la Martinenca, etc., situades a la zona d‟Alcanar-platja, són presentades per a un projecte futur a partir d‟Arraïlart, com veurem. El projecte es tracta d‟una guia per a conèixer la màgia de llocs importants però insòlits del poble en relació amb camps semàntics amb lèxic del Montsià. És totalment enriquidora la combinació artcultura ─ l‟art és cultura, per això ens fixem i destaquem altres aspectes patrimonials com llengua, paisatge i llocs singulars. Amb intervencions artístiques, base on assentarem els aspectes patrimonials a treballar (llengua, edificis i paisatge) difondrem i posarem en valor ─amb la visualització de camps semàntics─ referents culturals que de la proximitat servisquen per a universalitzar-los a través de l‟art.

4

METODOLOGIA ·El tema del Treball de Recerca manté un vincle amb l‟enfocament dels meus futurs estudis, Filologia Catalana, per això he dirigit la tasca cap a l‟àmbit lingüístic partint de la premissa del disseny, en el qual l‟element en què intervenim és el nostre municipi. Tenint a la ment Alcanar i la paraula, en definitiva, l‟art i la llengua, la cultura, una imatge arriba a la meua ment: la tasca de Boa Mistura, “Bona Mescla” en portuguès, un equip multidisciplinari amb raïls al graffiti nascut a finals del 2001 a Madrid. Aquests artistes es mouen principalment en espai públic i entenen el seu treball com una eina per a transformar el carrer i crear vincles entre les persones: “Sentim una responsabilitat amb la ciutat i el temps en el qual vivim.”

· D‟aquesta manera, decidim titular el projecte “ArraïlA®T”, partint de la paraula raïl1, mot ple d‟identitat en la nostra zona i primera forma catalana que evoluciona del llatí RADIX RADICIS, en perill de ser substituït per “arrel” (variant rel amb aglutinació de la “a” de l‟article femení la > la rel > l‟arrel).

La designació, despertant l‟atenció del lector, juga a interpretar el símbol ® com un apòstrof, per a resultar arraïla‟t.

Seguint amb el fil de les paraules, hem determinat quinze camps semàntics: arts de pesca2, casa, cognoms, diminutius, família, fauna, flora, jocs, jota, hidronímia, pagesia, paisatge, peix, pobles veïns, vegetals La distribució d‟aquests camps semàntics, al projecte, en funció dels sectors i punts on són ubicats és la següent: cognoms, casa, diminutius, pagesia, jota, família, pobles veïns, vegetals, jocs, flora, paisatge, fauna, arts de pesca, hidronímia, peix.

El camp semàntic del paisatge apareix en dos punts, el mirador de Borretes i el Marjal, llocs emblemàtics des d‟on podem observar ben de prop el relleu Recollida al Diccionari de la llengua catalana, de l‟Institut d‟Estudis Catalans, en la 2a edició del 2007, DIEC2.

2 Aquest camp semàntic en el punt de la biblioteca de les Cases apareix juntament amb “hidronímia i gentilici”, ja que aquest últim hem cregut que havia de ser-hi i relacionat amb l‟aspecte mariner del nucli de població. També els gentilicis canareu / canareva hi són presents, a Alcanar, en el punt del carrer de Càlig, situat al núm. 32, en què el tema és Els pobles veïns. Hi són gentilicis de les poblacions veïnes, en expressions populars, i els gentilicis d‟Alcanar encapçalen la relació. S‟entén, per tant, que aquests gentlicis d‟Alcanar i les Cases tenen una funció de complementar els camps semàntics on són ubicats.

1

5

del Montsià més pròxim al municipi i alhora la fèrtil riba costanera amb els prats que pampalluguegen tot el Marjal.

A més, hem inclòs dos fragments de dues novel·les significatives amb el municipi: Jardins ignorats, del canareu Trinitari Fabregat Chimeno, i

Jardí

vora el mar, de Mercè Rodoreda i Gurguí, títol ben evocador de l‟eslògan turístic promocional del municipi, Alcanar, jardí vora mar, transformació del primer Alcanar, verger vora mar.

A continuació, ens hem fornit d‟un corpus d‟obres lingüístiques que estudien el català d‟aquesta zona, principalment estudis dialectològics, i hem fet un buidatge i tria del lèxic que volem treballar. L‟hem distribuït en els punts i sectors de l‟itinerari cultural. Posteriorment, per a complementar l‟aportació lingüística, hem cercat totes aquestes paraules en diccionaris de tipologia diversa: generals, descriptius i etimològics. Aquesta informació l‟hem sistematitzada en l‟apartat del glossari, en què apareixen tots els mots recreats en les intervencions artístiques.

Cal dir que en alguns casos hem regularitzat la grafia escrivint-la segons la normativa catalana. Això s‟ha esdevingut en algun cognom que apareixia grafiat en castellà. Aquest és el cas del cognom “Sanxo”, d‟ús gairebé universal al municipi. En documentació antiga apareix amb la grafia x i la seua regularització en la nostra llengua també és d‟aquesta manera, per això l‟hem escrit així, ja que el manteniment de la x no n‟altera la pronúncia. En un altre cas, però, dins del mateix camp semàntic, hem mantingut l‟ortografia fonètica, “Bort”. En aquest cas, l‟última consonant ens mostra un ensordiment del so dental oclusiu en posició final que es correspon a [d]> [t], pròpiament el cognom s‟hauria d‟escriure “Bord”.

En altres camps semàntics, com en els vegetals, hem mantingut la variant col·loquial, amb pèrdua de l‟article al-, i hem grafiat bercoc. També, en els joguets, la variant de lladriola ha evolucionat en la pronúncia jodriola, que hem escrit talment. Els mots que presenten variants col·loquials es reconeixen perquè la tipografia usa la cursiva.

Alhora també volem destacar que el model lingüístic emprat en la redacció del nostre treball de recerca fa servir les formes normatives reconegudes per

6

l‟Institut d‟Estudis Catalans3 (IEC) més pròximes al nostre parlar, recollides en la proposta estàndard de l‟IEC i aptes per a ser usades en un nivell de formalitat alt. Així, fem servir, entre altres, sense cap prejudici i amb absoluta normalitat les formes dels possessius que mantenen la u del masculí: meua, teua, seua i plurals; desinència –e en el present de subjuntiu dels verbs del primer grup i –a en els verbs del segon i tercer grup, dibuixe, diguen, facen, surten...

De les fonts consultades n‟hem extret dos-cents trenta-cinc mots4, que formen el corpus del nostre projecte, d‟ArraïlA®T. Aquests es troben exposats en l‟apartat 5.4. Assignació de camps semàntics i lèxic. Intervenció artística i redacció per a la guia, i a l‟apartat dels Annexos en el Glossari.

En la ideació del projecte, es defineix un itinerari cultural pel terme d‟Alcanar, presentant la població en els següents sectors: Nucli antic, Eixample, Partides i les Cases. A cada secció es marquen distints punts d‟interès que caracteritzen la nostra població i són coneguts pels habitants però potser passen desapercebuts per a la resta de vianants. La tria de cada espai, l‟assignació dels camps semàntics i la posterior intervenció artística tenen el fi d‟aproximar la població a la més pura essència dels indrets més discrets per a l‟atenció del visitant.

· Paral·lelament, observem i prenem nota de disciplines semblants presents al nostre entorn: Boa Mistura al municipi de Campos, Mallorca; la Biblioteca a la platja de Vinaròs (Baix Maestrat); els rentadors de Benifallet (Baix Ebre); Museu dels Drets Humans a l‟aire lliure, a l‟antic poble de Corbera d‟Ebre (Terra Alta); el Museu Inacabat d‟Art Urbà (MIAU), a Fanzara (Alt

Corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. És l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats.

S'ocupa de totes les disciplines del coneixement i el seu àmbit d'actuació és totes les terres de parla catalana. L'IEC va ser fundat el 1907 per Enric Prat de la Riba, i ha estat un instrument de normalització lingüística, científica i cultural del país, amb una vocació internacional, ja que des del 1922 forma part de la Unió Acadèmica Internacional. La Secció Filològica de l'IEC fa la funció d'acadèmia de la llengua catalana. Aquesta funció comporta l'estudi científic de la llengua, l'establiment de la normativa lingüística i el seguiment del procés d'aplicació d'aquesta normativa en l'àmbit que li és propi: les terres de llengua i cultura catalanes.

4 És evident que hem hagut de fer una tria lèxica, per limitació d‟espai, i per tant no s‟hi ha de veure un criteri d‟exhaustivitat, sinó un tast de representativitat. L‟art és dinàmic i canviant, evoluciona, també la llengua. El nostre projecte vol tindre un vessant obert, per la qual cosa, en futures intervencions, poden incorporar-s‟hi altres paraules.

3

7

Millars); GarGar Festival de Murals i Art Rural, a Penelles (la Noguera)… Hem viatjat a tots aquests llocs per a combinar tant l‟aprenentatge amb el treball de camp com el gaudi, és ben sabut que si treballes en allò que t‟agrada no percebràs la tasca laboral a desgrat. La visualització d‟aquests projectes in situ ha sigut de plena utilitat per a obrir la ment i ser capaç de captar cada detall marcat per l‟artista alhora que ens ha fet plantejar la possible adaptació en els espais que nosaltres disposem, en el municipi d‟Alcanar.

· El pas següent és fotografiar els espais seleccionats del poble per tal de poder avançar l‟apartat de disseny i escollir el millor format per a establir el projecte. En aquesta tasca hem procurat respectar lleis bàsiques de la fotografia com la llei dels horitzons5 o la regla dels terços6 per tal de garantir, en la mesura del possible, el millor resultat. Un altre aspecte al qual hem estat subjectes ha estat la llum i, fins i tot, el factor atzar en coincidir el lloc a fotografiar amb algun cotxe aparcat (en cas de carrer) o disposar plena llibertat per al retrat. A més de la fotografia, una intervenció ha estat amb un muntatge escultòric que hem desenvolupat com un tipus d‟arquitectura efímera.

· Mentre, avança la tasca de redacció de l‟itinerari cultural. En l‟àmbit escrit, procurem deixar palès mitjançant paraules tot allò que pot ser desapercebut en imatges. De la mateixa manera, adjuntem informació com l‟ús que ha tingut l‟espai en qüestió al llarg del temps i aspectes característics o tècnics com l‟estil arquitectònic, el material o la dimensió, en funció de la seua rellevància per a la posterior intervenció artística. Considerant el seu fi adreçat a la descoberta del nostre patrimoni, veiem oportú posar en pràctica el coneixement en llengües estrangeres; així, per tal de fer arribar el projecte a un major nombre de públic, els tríptics turístics de difusió els redactem en els idiomes següents: català, castellà, anglès i francès.

5

Consisteix a col·locar l'horitzó a la línia inferior, a 1/3 per donar prioritat al cel o a la línia horitzontal superior, a 2/3 per donar-li prioritat a la terra. Aquesta llei també s'aplica a fotografies tipus landscape o retrats. Alinear les fotografies d'acord amb aquesta llei genera més tensió, energia i interès a la fotografia, que simplement centrar l'objectiu.

6 La regla dels terços divideix una imatge en nou parts iguals. Aquestes es divideixen per dues línies imaginàries iguals, dues de forma horitzontal i dues més de forma vertical. Els quatre punts formats per les interseccions d'aquestes línies poden ser utilitzats per efectes d'alineació en fotografia.

8

· Una altra aposta innovadora ha estat la creació d‟àlbums fotogràfics en punts de molt de contingut visual a fi de proporcionar una mostra més original i aprofitant el màxim d‟espai possible.

· Per a l‟isologo, imatge de la marca on el text i la icona s‟agrupen, hem partit d‟un cercle groc en representació de llum, alegria, calor i energia.

Figura 1: Evolució del disseny de l‟isologo del projecte.

ICONA: En primer lloc, el cercle, regular; en segon lloc, imitant un traç irregular amb pinzell; tot seguit i amb la premissa de la identitat del poble, hem trobat la relació del groc amb el món del cítric, així, hem substituït la forma per una taronja i, per a acabar, hem afegit una sanefa de color blau simulant la mar de les Cases. A més, hem canviat el taronja de la pell per color groc a fi de donar més unitat al símbol i facilitar-ne la lectura.

TEXT: Per a la tipografia, hem volgut donar el focus d‟atenció a la paraula RAÏL, per a això hem apostat per la font league spartan amb majúscules, de pal sec i amb un gruix considerable a fi d‟afavorir la lectura. En la paraula, és singular la discreta R, annexa a la primera lletra del mot i la dièresi de la i. A continuació, art, on a i t són encarnades amb la font selina amb minúscula, de tipus cal·ligràfic, amb un acabat en cursiva i també gruixuda. La lletra r amb la font Anonymous pro amb majúscula, de pal sec i amb un traç molt fi, l‟envolta una circumferència del mateix estil per a representar el símbol del copyright, que en el nostre disseny simula també el signe d‟apòstrof. De forma exempta, una A majúscula seguint el diàmetre diagonal del dibuix pretén seduir el públic mitjançant el joc de la lingüística en aquest suc de formes, colors i lletres, a fi de formar el nostre títol “arraïla ® t”. La impremta és Allegreya Small Caps, de la família humanista, és a dir, sans serif amb acabats.

9

· En l‟apartat d‟intervenció artística hem fet servir el programa Adobe Photoshop que és un editor de gràfics rasteritzats. S‟utilitza principalment per al retoc de fotografies i gràfics. La seua traducció al català és “taller de fotos”. El procediment consisteix a obrir la foto i fer les modificacions pertinents per tal de millorar-la en el que es refereix a llum, contrast, claredat, exposició, etc.

Una vegada obtingut el resultat desitjat en la fotografia arriba el moment de dur a terme la intervenció artística. Aquesta aplicació permet combinar diferents imatges i/o dibuixos en un mateix pla. Cada element se posiciona en una capa diferent. Es poden superposar lliurement i variar la seua opacitat inicial. En referència al text, el programari compta amb un ampli ventall de fonts que permeten la modificació del seu cos així com la seua posició mitjançant els procediments de transformació següents: escala, rotació, deformació i esbiaixament.

10

CONTEXT

ARTÍSTIC

Alcanar és una localitat molt vinculada al món de l‟art 7. En aquest punt volem mostrar els antecedents arquitectònics, pictòrics i escultòrics, les arts presents en el projecte. La nostra labor millora els espais intervinguts, valora la riquesa patrimonial i inspira aquells qui els visiten. L‟art és el vehicle sensibilitzador. La realització de murals és un acte de millora estètica i fa més atractiva la percepció de l‟indret de l‟espai vital en qüestió. La presència de la gent la converteix en coautora de tota obra, així, es transforma l‟hàbitat ordinari en un entorn inspirador, augmenta l‟autoestima de la gent i creix el sentiment de comunitat.

NOTA: Per tal de gaudir d‟una millor qualitat en la visualització de les imatges, aquestes són impreses en paper fotogràfic en els àlbums annexos al treball.

Per a anomenar les referències més modernes, a mitjant segle XX comencen els engalanaments de carrers i places, cada cinc anys, amb la celebració de les Quinquennals.

Més avançat el segle, hi ha tres esdeveniments que marquen un pòsit futur per a la vida artística a la localitat, sobretot per a la pintura. El 1973 es funda la Selleta, en la qual s‟hi han hostatjat sobretot artistes alemanys, alguns amb una destacada obra com l‟escultor i fundador de l‟assentament a la Selleta, Theodor Eichheim. Deu anys després, el 1983, es crea l‟Escola Municipal d‟Arts Plàstiques, sota la direcció del pintor Narcís Galià Adell.

Aquest, el 1995, farà donació de la seua obra al municipi, ubicada a l‟Espai Narcís Galià, a la casa O‟Connor, a més el municipi l‟ha homenatjat amb un reconegut bust davant de l‟ajuntament. El 1988 s‟inaugura l‟exposició de pintura 26 dalt del Mercat, acte inclòs en el 750 aniversari de la Carta Pobla, en què hi té un paper destacat el pintor i organitzador Daniel Argimon Granell, amb casa al terme al Mas Ganda i enamorat d‟Alcanar, la seua llum i el seu paisatge, el qual donarà posteriorment el quadre que hi ha a les escales de l„edifici de l‟ajuntament i considerarà Alcanar el lloc adequat per a llegar la seua obra. Tornant a l‟exposició de 1988, cal referir els noms dels pintors presentats per la importància i reconeixement d‟aquests en el món pictòric internacional: Daniel Argimon Granell, Francesc Artigau Seguí, Eugenia Ciuro, Theodor Eichheim, Thomas Erdt, Pascual Fort Pascual, Maria Girona Benet, Udo Gross, Josep Niebla (José Álvarez Niebla), Brian Nissen, Keith Patterson, Albert Ràfols Casamada, Adela Rodríguez, Vicente Rojo Almazán, Baruch Salinas, Jaume Rocamora Cardona, Assumpta Solsona, Rits van Rooters, Gerard Sala Rosselló, Baruch Salinas, Rits van Rooters. Més recentment, s‟ha fundat la galeria d‟art Nuriart, 1995, la propietària de la qual és la reconeguda pintora canareva Núria Prades Sancho, comissària de les exposicions Art i flors als balcons.

7

11

ARQUITECTURA

Figura 2: Àlbum arquitectura.

INTURA

Figura 3: Àlbum pintura.

SCULTURA

Figura 3: Àlbum escultura.

ART

MURAL

Figura 4: Àlbum pintura mural.

SDEVENIMENTS

Figura 5: Àlbum esdeveniments.

12

DADES

DESCRIPTIVES

DEL

1. DENOMINACIÓ: ArraïlA®T Alcanar, espai viu:

PROJECTE

intervenció artística al

municipi d‟Alcanar (paraula, patrimoni, imatge) 2. DESCRIPCIÓ GENERAL: ArraïlA®T és un projecte que sorgeix a partir de la paraula raïl simbolitzant origen i identitat. Aprofita el verb per a combinar-se amb l‟altra vessant de la labor: artística. Substituïm l‟apòstrof pel símbol de la “R” del copyright i així queda marcat també el terme “A®T”.

ArraïlA®T consisteix en una ruta pel terme d‟Alcanar, dividit en els següents sectors: Nucli Antic, Eixample, Partides i les Cases. En el recorregut s‟assignen diferents punts d‟interès turístic amb un camp semàntic concret que tinga relació amb l‟espai; per exemple: a les Escaletes, diminutius; a la Moleta, Jardins ignorats i al Carrer de Sant Antoni, paraules de la Jota.

3. JUSTIFICACIÓ:

Les raons que ens porten a desenvolupar aquesta tasca

es vinculen a la voluntat de crear un treball que relacione el poble d‟Alcanar mitjançant la llengua i l‟art.

4. MARC DE REFERÈNCIA: Terme d‟Alcanar.

Figura 7: Localització d‟Alcanar.

13

5. DESTINATARIS: Tot el públic en general, també a famílies, tant d‟àmbit local com turista.

6. UBICACIÓ i COBERTURA: Físicament a Alcanar i OnLine obert a tothom.

7. OBJECTIUS:

(Generals / específics - operatius)

- Conèixer, valorar i difondre aspectes del patrimoni cultural.

- Donar una visió innovadora d‟Alcanar als habitants i als turistes.

- Promocionar el municipi aprofitant alguns dels seus espais antics i altres de nova creació d‟ús públic.

- Impulsar l‟art al carrer i crear oportunitats a nous artistes.

- Aplicar l‟art com a instrument d‟educació i desenvolupament de la persona.

8. CALENDARI: opció

de

crear

(temporalització: cronograma - horari) Tot l‟any, amb rutes

organitzades

i

/

o

esdeveniments

específics

eventualment o en dates assenyalades com festes majors o vacances.

9. ORGANITZACIÓ, FUNCIONAMENT i METODOLOGIA: Delimitar els espais del municipi que es treballaran (Alcanar en Nucli Antic i Eixample, les Cases i Partides) en relació amb els camps semàntics corresponents (casa, cognoms, família, fruites, hortalisses, jocs, peix,…).

Una vegada estiguen els espais definits i les informacions que se‟n deriven i destaquen, es plantejarà el tipus d‟intervenció adequada a cada lloc amb els termes triats del camp semàntic que es treballe. Amb tots aquests espais i continguts tractats artísticament es dissenyarà un itinerari artístic pel municipi.

10. PUBLICITAT: Vídeo promocional, document informatiu, xarxes socials...

Visible a la web: https://arrailart.wixsite.com/alcanar

14

D .

ESENVOLUPAMENT

DEL

PROJECTE

.DENOMINACIÓ

El títol origina de la paraula raïl, primera forma catalana que evoluciona del llatí RADIX RADICIS. Variant que ha perviscut en parlars del català occidental, com el nord-occidental i el valencià. Mot usat des dels orígens de la llengua: el trobem ja en Ramon Llull, Llibre de Contemplació en Déu (S. XIII) “ací no metes brancha ne rahil”. En altres parlars evolucionà a la variant rel i amb aglutinació de la a- de l‟article femení passà a arrel.

Hem pensat que aquesta raïl de coneixement, valor i difusió dels elements patrimonials esmentats s‟ha de conjuminar des d‟una perspectiva creativa, per això la llavor que farà créixer aquesta raïl serà art. I d‟aquí hem proposat ArraïlA®T amb una ullada a visualitzar aquest art des de dins, del coneixement d‟allò més a mà per a traslladar-ho més enllà, per això invitem a la intersecció entre arraïlart i un joc que s‟enlaira en interpretar ® com un apòstrof, el qual ens dirà arraïla‟t. Amb tots aquests elements volem emprendre la singladura i la realització del nostre treball de recerca i contribuir a plantar la llavoreta que faça d‟Alcanar un espai viu d‟art i puga resultar també un atractiu turístic, com ha esdevingut en altres poblacions.

.

.DISSENY

CORPORATIU

Figura 6: elements del logotip.

15

En la fase de disseny corporatiu ens hem basat en diferents aspectes com:

·P S I C O L O G I A

DEL

C O L O R La policromia juga un paper

important en l‟impacte que causa tota corporació.

GROC Llum, alegria, calor, energia i la viscositat de la llum.

NEGRE Poder, elegància, misteri, prestigi, prosperitat, modernitat i estil.

BLAU

Fresc, transparent, coneixement, tranquil·litat i maduresa.

· T I P O G R A F I A Combina diferents estils, humanista, de pal sec i cal·ligràfica per a anar en concordança amb el nostre projecte, jove, fresc i innovador al nostre municipi. A més, també combina l‟estil habitual, la cursiva i, fins i tot, un símbol.

·P R I N C I P I S

DE

D I S S E N Y

Quant a l‟èmfasi o punt

d‟enfocament, procurem trencar la jerarquia visual, així com fer ús d‟elements de diferents tamanys. La composició no és simètrica però si que està en equilibri visual. Hi ha una figura circular (taronja), en representació de la disposició radial dels elements així com el text i l‟ona de mar, de form lineal, aportant sensació de continuïtat i harmonia per la seua proximitat, així com contrast en la tria de la tonalitat. En les formes hi ha simplicitat, els elements estan disposats ordenadament.

16

.

.DELIMITACIÓ DELS SECTORS i ESTABLIMENT DELS PUNTS

D’INTERÈS

Figura 7: Mapa del terme d‟Alcanar.

NUCLI ANTIC

EIXAMPLE

PARTIDES

LES CASES

Figura 7: Localització d‟Alcanar.

17

.

.

ASSIGNACIÓ

DE

CAMPS

SEMÀNTICS

i

LÈXIC

i INTERVENCIÓ ARTÍSTICA Alcanar compta amb cent deu vies urbanes (carrers, carrerons, places i avingudes)8, i el terme es divideix en una diversitat de partides. El nomenclàtor urbà ha anat variant, en part, al llarg de la història del poble.

Sovint la gent transforma els noms a nivell col·loquial, normalment fent referència a un edifici situat al mateix lloc, a algun personatge distingit que ha viscut en l‟indret assenyalat ─casa la Sunyera, per carrer de Sebastià Anglès─ o altres particularitats. En el nostre cas, algun altre exemple podria ser el carrer Canonge Matamoros, conegut com carrer del Mercat o el carrer de Càlig conegut per carrer de les Escoles o del Convent ─a la postguerra popularment conegut com carrer dels Civils, ja que hi era el quarter de la Guàrdia Civil─, també el carrer de Sant Josep es coneix com carrer del Convent. Tanmateix, no s‟han anomenat igual totes les vies des del moment del seu origen. Les variacions més comunes deriven de decisions polítiques, en funció de qui posseeix el poder, bé siga a nivell local o estatal. La mostra més clara d‟aquest fet es va donar durant el franquisme, molts noms van ser castellanitzats o canviats per altres que el règim considerava més adients.

Una dada sociològica important és que hi ha molt poca presència de protagonistes del sexe femení i encara de vegades queden masculinitzades.

Un exemple seria el carrer del Loreto, que en realitat és un antropònim femení, Na Loreto, nom de la propietària (Loreto Sunyer) que cedí els terrenys per a obrir-hi el carrer. Tampoc s‟han homenatjat gaires canareus il·lustres, potser per evitar disputes ideològiques o polítiques, alguns d‟aquests que han rebut un cert reconeixement són: Hug de Folcalquer, castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de l'Hospital en la corona d'Aragó durant la primera meitat del segle XIII, al qual se li atorgà la Carta Pobla, hi ha una placa explicativa al carrer del Camp a la replaceta de la Carta Pobla, perpendicular al carrer de Bon Matí; el canonge Matamoros, amb placa explicativa biogràfica; el canonge Serra, sense placa però amb reconeixement en el nom de l‟escola pública del nucli d‟Alcanar; Juli Castell, 8

https://www.instamaps.cat/geocatweb/visor.html?businessid=474da3adfb743537b9bf414a1e9

d327e#13/40.5536/0.5049

18

músic amb placa biogràfica a la casa natal, al carrer del Poador, i a les Cases trobem el carrer Josep Esteller, etc. Als carrers de nova creació s'han posat noms més generals, la zona més recent urbanitzada, cap a l‟oest, du noms d‟escriptors o músics d‟àmbit estatal i/o català, els quals no tenen una relació directa amb la nostra població, ni les nostres comarques, però podem dir que tenen una representació cultural, per la qual cosa dins d‟aquest àmbit el literari és el més estès (carrer Jaume I, carrer Joanot Martorell, carrer Joan Oliver, carrer Rafael Alberti, carrer García Lorca, carrer Martí i Pol, carrer Enric Granados...). Es pot comprovar l‟avenç del poble: els carrers que formaven la primera població, costeruts i estrets, duen elements naturals (carrer del Mar, carrer dels Aires, carrer del Camp, carrer dels Terrers, carrer de les Eres, carrer de l‟Alba...). Els carrers amples i de nova creació són anomenats amb fets històrics o referents a l'època actual (carrer Onze de Setembre, plaça dels Països Catalans...). Cada espai té unes característiques concretes i la intervenció artística s‟ha d‟adequar al mateix entorn

respectant-lo

i

adaptant-se

a

les

necessitats,

avantatges

i

inconvenients que cadascun d‟ells planteja.

L‟itinerari es divideix en quatre sectors: NUCLI ANTIC,

EIXAMPLE,

PARTIDES,

LES CASES

En aquests sectors s‟ubiquen els punts amb intervencions artístiques a partir de camps semàntics i dos fragments de novel·les: Jardins ignorats, (1965), de Trinitari Fabregat Chimeno9, i Jardí vora el mar, (1967), de Mercè Rodoreda i Gurguí10.

9

Alcanar, 1912 - París, 1994. Escriptor català. Durant la Segona República espanyola marxà a Barcelona on participà en diverses mobilitzacions ciutadanes. Després de la Guerra civil, es va exiliar a França, passà pels camps de concentració de la Catalunya Nord: Sant Ciprià i Argelers. S‟establí a París, a partir de la dècada dels seixanta retorna al Montsià als estius. A la capital francesa escrigué Jardins ignorats, publicada l'any 1965 per l'editor Rafael Dalmau. La novel·la és un relat nostàlgic del seu Alcanar natal i desenvolupa la seua història als paratges de les Terres de l'Ebre, com ara la serra de Montsià. L'obra es reedità posteriorment a l'any 1998 i es traduí al castellà (2003). L'any 1979 presentà un nou títol, el poemari Recull de poemes. La biblioteca pública d'Alcanar du el seu nom.

10 Barcelona, 1908 - Girona, 1983. Fou una escriptora catalana que rebé, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, ho testifiquen les referències d'altres autors a la seua obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües. La seua

19

NUCLI ANTIC 1.Punt: Ajuntament Camp semàntic: Cognoms 2.Punt: Camí Ample Camp semàntic: Casa 3.Punt: Les Escaletes Camp semàntic: Diminutius 4.Punt: Povador Camp semàntic: Pagesia

PARTIDES 1.Punt: l‟ermita del Remei Camp semàntic: Flora 2.Punt: la Moleta Fragment: Jardins ignorats 3.Punt: Mirador de Borretes Camp semàntic: Paisatge 4.Punt: riu de la Sénia Camp semàntic: Fauna

EIXAMPLE 1.Punt: carrer de Sant Antoni Camp semàntic: Jota 2.Punt: CAP (Centre d‟Atenció Primària) Camp semàntic: Família 3.Punt: carrer de Càlig Camp semàntic: Pobles veïns i gentilici 4.Punt: Mercat Camp semàntic: Vegetals 5.Punt: Trinquet

LES CASES 1.Punt: Biblioteca Camp semàntic: Arts de pesca, hidronímia i gentilici 2.Punt: Llonja Camp semàntic: Peix 3.Punt: plaça Mercè Rodoreda Fragment: Jardí vora el mar 4.Punt: Marjal Camp semàntic: Paisatge

Camp semàntic: Jocs Els quatre sectors apleguen un total de dèsset punts i a més es complementen amb la seu d‟Arraïlart ubicada al 1r sector, en ple nucli antic, a la plaça de Sant Miquel, a tocar de l‟església homònima, al punt de les Escaletes. Aquests dèsset punts es distribueixen gairebé equitativament, amb quatre punts en tres sectors ─Nucli antic, Partides i les Cases─ i cinc punts al sector de l‟Eixample. Els camps semàntics il·lustren terminologia de la vida quotidiana i reflecteixen lèxic comú del català de la població, compartit gairebé a la totalitat amb altres parlars catalans, sobretot de l‟àrea del català occidental i, a voltes, del balear. producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, i destacà especialment en la novel·la. Algunes de les seues novel·les més transcendents han estat: La plaça del Diamant, Aloma, Mirall trencat, Jardí vora el mar.

20

Aquesta tria incideix també metalingüísticament11 en un tret morfològic del català d‟aquestes terres, que continua el recorregut meridionalment, és l‟ús de diminutius lexicalitzats12. La isoglossa13 es representa al Nucli antic, a les Escaletes. El gruix d‟aquest vocabulari bàsic escollit recull conjunts de mots pròxims a la vida diària com són: la família, la casa, els jocs, les verdures, els animals. Per això és un lèxic d‟una dimensió molt humana, en el sentit que pertany al repertori lingüístic comú i, per tant, defineix una comunitat.

Aquest cabal lèxic ha servit durant generacions per a anomenar i pensar tota una sèrie de significats els quals han estat en boca, significants, de tota una comunitat, en aquest cas una comunitat lingüística. Actualment, bona part d‟aquest lèxic és desconegut per generacions més jóvens i, per tant, en desús. És per això també que volem revaloritzar-lo, a través de l‟art, amb la seua revitalització en les intervencions artístiques.

El repertori lèxic escollit també incideix en l‟etnografia amb referència a un element de celebració festiu com és la festa de sant Antoni en el seu ball típic de la jota. Aquest element etnogràfic pren el fil també en l‟origen i representació dels primers canareus amb alguns cognoms que podem reconèixer des dels orígens del poblament. Alhora, el conjunt de població i idiosincràsia del municipi és representat pel camp semàntic de l‟art de pesca i el peix, en el nucli de les Cases, paral·lelament amb la pagesia, amb una

La funció metalingüística fa servir la llengua per a parlar del llenguatge. El lingüista Roman Jakobson (Moscou, 1896 – Boston, 1982) estudià i aprofundí en les funcions del llenguatge, determinant-ne sis les quals han esdevingut indispensables per a l‟estudi de tot acte de parla: emotiva, conativa, fática, estètica, referencial i metalingüística.

12 La lexicalització és un procés lexical derivatiu dels substantius i adjectius en què s‟aplica l‟ús d‟un sufix, en aquest cas diminutiu, -et, -eta. En el significat del mot nou no s‟hi aplica el valor semàntic del diminutiu sinó que hi apareix una connotació afectiva i valorativa. El significat, doncs, és el mateix que el del mot sense derivar. Per exemple, és el mateix nu que nuet. Nuet ha restat lexicalitzat, com si fos el lexema a partir del qual es parteix per a començar la sèrie derivativa, i per això se li pot aplicar el sufix –et i en surt nuetet, podríem dir que amb una doble sufixació –et + –et, però aquesta no implica que es vaja més despullat. El mateix ocorre amb cossiet<cossi, cossietet; pastisset <pastís, justetet <just > justet, etc.

11

13

Una isoglossa (del prefix grec iso- "igualtat" i de γλῶσσα "llengua") és una línia imaginària que separa dues àrees geogràfiques que es distingeixen per un tret dialectal concret, potser de tipus fonològic, lèxic, morfològic, sintàctic, prosòdic, etc. Les isoglosses no es basen en divisions orogràfiques ni administratives. Quan les isoglosses tenen un recorregut pròxim diem que hi ha un "feix d'isoglosses".

21

atenció a l‟entorn i base econòmica de la dedicació als sectors productius que han estat la base de l‟economia local. Aquesta mirada a l‟entorn ens porta a establir bones relacions amb els pobles veïns de les dues ribes del riu de la Sénia i el paisatge que ens envolta configura els darrers contraforts del Montsià que s‟aboquen a la mar en el nostre terme, i des d‟aquest Montsià literaturitzat per Trinitari Fabregat donem pas a la universalització del nostre espai amb la ploma d‟aquest Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda.

El corpus lèxic estudiat inclou dues-centes trenta-tres entrades, de les quals una desena pertanyen a la fraseologia. A més, s‟inclouen dos fragments narratius de novel·les de la literatura de postguerra com són Jardins ignorats i Jardí vora el mar, gairebé contemporànies quant a la seua edició.

Totes les entrades treballades són formes catalanes. Totes elles tenen una línia evolutiva des del llatí ─en la majoria dels casos─ l‟àrab, el persa, o altres, plenament

justificada i explicada en

l‟obra

imprescindible

de

referència per a l‟estudi etimològic de la llengua catalana que és el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines14. La gran majoria es troben recollides en la lexicografia normativa, això és, en el Diccionari de la llengua catalana, de l‟Institut d‟Estudis Catalans. En algunes ocasions, en altres obres lexicogràfiques i, en algun cas, i ho hem marcat tipogràficament amb la cursiva, hem fet servir la forma col·loquial de la llengua en el parlar d‟Alcanar. Aquesta presenta unes variants formals, principalment, fonètiques que ens eren imprescindibles de visualitzar per a reconèixer el mot en el nivell de formalitat col·loquial en què és recollit i per la comunitat lingüística que l‟usa. Així, no s‟ha inclòs cap forma forana, ni s‟ha inclòs cap interferència lingüística exògena. El recull i presentació d‟aquest repertori vol valorar paraules del nostre parlar, tot i que no exclusives, per a conèixer i reconèixer el patrimoni lingüístic que hem heretat i que en algun moment hem arribat a pensar, com deia Maria Joana Minguet Itarte, “Són nostres, però se‟n van al record”1.

Les

entrades

són

classificades

en

un

glossari

en

què

combinem

taxonòmicament l‟índex analític amb l‟ordenació alfabètica, el significat, el diccionari on es troba, el camp semàntic, el punt d‟Arraïlart en què s‟ubica i 14

Coromines 1980-1991, 9 volums.

22

la geolocalització. Amb totes aquestes dades l‟estudi del corpus s‟eixampla i es combina en l‟estudi del mot i la seua representació artística. Ambdós, objectius fonamentals de la nostra recerca.

CORPUS A a on va la corda va el poval; a sant Antoni, un pas de dimoni; abadejo; afonar; B

C

D E F G H I J L M N O P

Q R S T U V X

aix; aixada; almenara; ametla; ametler; anar a córrer la vora; anou; antera; argilaga; aufàbiga Badoc; bajoquí; Balada; balladors; banda de música; banquet; barandat; barcaconya; «(La) barraca de Sant Antoni»; bassa; Beltran; benedicció; (a) Benicarló, cadufers; bercoc; birles; boriol; borraina; Bort; bres; brunades; bugada cabiró, (les) Calafes, calces, cadup, caixetes, calamar, canareu/canareva, cànter, cantrelleta, canut, carabassa, carlota, carrera de cintes, carrera de matxos, carretell, carro, casenc/casenca, catxel, cavalla, cavalló, cofa, (la) Cogulla, com te diuen?, comare, (les) Comes, conillets a amagar, cossi, cossiet, cullerot depòsit, despertada, dèsset de gener egua, empeltar, enagües, engolfa, entomar, escaló, escarabitxa, escatar, escrita, escurar, espardenyes de l‟hòstia, espill, esllemenar, espollogar, estalzí, Esteller, estirandes Fabregat, fadrí/fadrina, faixa, faldetes, fardatxo, fer passar algú pel sedàs, Fibla, fona, (la) Foradada, Forcadell, forrellat, fumeral, furga garrofer, Garriga, gavell, Geira, gelor, Gil, granera, gruneta, Guimerà hedra, hòmens iaio/iaia ja va el carro pel pedregal; (a) la Jana, janencs; jodriola; joguet; Jota Vella; jóvens; junc; junyir; jupetí llangostí, llangosto, llaonet, llobada, llonja majoral, mano/mana, mançana, mantó de Manila, margalló, marraixa, mas d‟en Serrà, matalap, Matamoros, matxo, meló de moro, menut/menuda, milotxa, mocador, moixarra, moixó, (la) Moleta, Montsià nàixer, novençà/novençana, nuetet obreta, olivera palometa; panet; panís; parlo jo o passa un carro?; pastisset; pastoreta; pataca; patacons; pedrís; per Xert, passa-hi despert!; penyora; perxe; pesteta; petxina; pimentó; pitxera; planta el mosso i para el carro; plàtera; ploure aigua a cànters; pollegana; polp; potet; poval; provessó; (la) Punta de la Banya Queralt rabera, rabosa, rasa, ratapenada, redable, redoble de tambor, redolar, rella, remendar, Reverter, rogle, romer, rondalla, rossegall, rotllet saborija, samaruc, Sanxo, sàrcia, sépia, séquia, (la) Serreta, servici, Subirats tallanassos, (al) tardet, tocar mare, timonet, tomaca, treballar per altri, trencada d‟olles, trompitxa (a) Ulldecona, falduts vaso; veta; (a) Vinaròs, xocolaters; volador; voler; volta‟l, que és de Càlig! xapo, xaruga, xic/xica, xicotet/xicoteta, xiqüelo/xiqüela, xiquet/xiqueta, xocolate bullit, xopet 23

NUCLI

A N T I C:

Ajuntament: Cognoms Badoc, Balada, Beltran, Bort, Esteller, Fabregat, Fibla, Forcadell, Garriga, Geira, Gil, Guimerà, Matamoros, Queralt, Reverter, Sanxo, Subirats

Figura 9: Ajuntament.

Hem escollit diferents tipografies amb el mateix color, rosat en concordança amb l‟edifici annex i procurant una bona visualització. L‟espai escollit és la part posterior del primer tram del passatge Espanyol; paral·lel a la plaça de l‟Ajuntament. Les paraules estan disposades cadascuna de manera diferent; la composició vol simular les formes resultants d‟un joc de mots encreuats.

En aquest cas el camp semàntic són alguns dels cognoms més habituals; així, es pren la semblança amb aquest joc lingüístic com a símbol de la unió del poble a través dels cognoms com a raïl representativa en la cronologia d‟identitat, origen, família i la seua persistència actual en el marc general de la població. Aquesta és la raó per la qual els hem disposat a la Casa de la Vila; edifici comú de la totalitat de la ciutadania canareva i casenca.

24

Camí Ample: Casa barandat, bugada, cabiró, cossi, engolfa, escaló, escurar, espill, estalzí, forrellat, fumeral, granera, matalap, pedrís, perxe, plàtera, poval, jodriola.

Figura 10: Camí Ample.

Tenint en compte el camp semàntic del punt en qüestió: la casa, no podem fer més que definir el suport com alguna de les cases que envolten la plaça, procurant escollir sempre els espais que ens transporten més a l‟origen del lloc,

cuidant

especialment

l‟aspecte

tradicional.

Així

doncs,

l‟edifici

seleccionat és el més emblemàtic i visitat de la Plaça; el Molí de Tadeo. Un dels nombrosos molins d‟oli amb els quals va comptar Alcanar al segle XIX, testimoni de la cultura rural i agrícola.

Per a aquest espai hem fet servir la mateixa tipografia, en aquest cas una de ben clàssica (Sans Serif) i Verdana, el color de la qual segons les característiques del mot determinat a fi de garantir una unitat entre els diferents elements que formen la vida casolana i assegurar el màxim contrast possible en el fons per a una presentació òptima.

25

Les Escaletes: Diminutius al tardet, banquet, cossiet, nuetet, pastisset, la Serreta, xopet.

Figura 10: Les Escaletes.

Pensant a captar el major públic possible, és essencial utilitzar la cara visible des del Carrer Felip Pedrell, antic Carrer del Cementeri, és l‟únic des dels qual es divisa l‟espai que admet trànsit de vehicles.

En aquest cas hem disposat sobre la pedra que funciona de base de la zona ajardinada els mots. Hem escollit una tipografia gruixuda i de pal sec combinant el mateix color rosa dels hibiscs, verd d‟acord amb les fulles i taronja per la seua adequació entre els dos anteriors. A més, hi hem afegit el dibuix d‟un cossiet; diminutiu de cossi = cossiet; és a dir, test per a les plantes. Aquesta és la nostra manera de resoldre la intervenció en un dels espais més llegendaris i de nomenclatura més paradoxal; alberga els escalons de major dimensió però es bateja amb un diminutiu “les Escaletes”.

26

15

Povador: Pagesia a on va la corda va el poval, aix, aixada, anar a córrer la vora, antera, carro, carretell, cavalló, cofa, empeltar, esllemenar, espollogar, estirandes, fer passar algú pel sedàs, ja va el carro pel pedregal gavell, junyir, llaonet, llobada, matxo, parlo jo o passa un carro?, planta el mosso i para el carro, pollegana, redable, rella, treballar per altri, xaruga, xapo

Figura 12: Povador.

Meditant sobre l‟espai disponible, la visibilitat i l‟harmonia del lloc arribem a la conclusió que el millor és aprofitar uns marcs situats al carrer adjacent: l‟Alcalde Santmartí. Allí es pot fer una representació gràfica en format “cartell” dels mots explicats junt amb la seua corresponent denominació.

Aquí en diferents tipografies, colors, minúscules i majúscules hem disposat les paraules i expressions anteriors. Les imatges escollides són, d‟esquerra a dreta, la foto d‟una pagesa, un aix, una cofa amb olives, un carretell, una caseta de pedra en sec, una aixada i un cabàs amb taronges en un tarongeral.

A la placa del carrer apareix com carrer Poador. Aquest substantiu és un derivat de pou, i en el nostre parlar, i altres, la u quan apareix en paraules derivades de la mateixa família consonantitza, és a dir, esdevé una consonant. Igual que es diu en el diminutiu povet, també en el derivat povador, hi ha aquest fenomen, per això hem ortografiat el mot amb aquest tret lingüístic.

15

27

E I X A M P L E: Carrer de Sant Antoni: Jota a Sant Antoni, un pas de dimoni; balladors, banda de música, benedicció, calces, dèsset de gener, despertada, enagües, espardenyes de l‟hòstia, faixa, faldetes, gelor, Jota Vella, jupetí, «La Barraca de Sant Antoni», majoral, mantó de Manila, mocador, panet, pataca, provessó, redoble de tambor, rondalla, rotllet, trencada d‟olles, xocolate bullit.

Figura 13: Sant Antoni.

Per al carrer que du el nom d‟aquesta gran festa per al poble hem realitzat dues intervencions. En primer lloc, hem disposat la partitura de la Jota Vella i una flor roja de mantó de Manila en una façana, també hem inclòs en la mateixa tonalitat del brodat les paraules “Banda de Música” i la frase feta “A Sant Antoni, un pas de dimoni”. La tipografia escollida ha estat la Cooper Black. En la segona intervenció hem disposat la resta de paraules. Hem fet servir colors diferents així com tipografies. La imatge ha estat la instantània d‟una parella de balladors acudint el diumenge de matí a la missa en honor al sant.

28

CAP (Centre d‟Atenció Primària): Família bres, comare, com te diuen?, fadrí/fadrina, hòmens, iaio/iaia, jóvens, mano/mana, menut/menuda, nàixer, novençà/novençana, voler, xic/xica, xicotet/xicoteta, xiqüelo/xiqüela i xiquet/xiqueta.

Figura 14: CAP.

En aquest espai hem utilitzat tipografies de diferents tamanys així com estils i

colors,

tant

amb

minúscules

com

amb

majúscules.

Aquelles

més

desenfadades i juganeres fan referència a les primeres etapes de la vida; les més serioses són adreçades al vocabulari referent a moments més avançats.

La imatge ha estat la d‟una família amb membres pertanyents a totes les fases vitals, des de la infantesa fins a la vellesa. Les hem disposades a peu pla per a establir un millor contacte amb el públic a banda d‟afegir dues bafarades de diàleg entre iaio i neta. Respecte als femenins, donat l‟espai disponible per a escriure les paraules, hem hagut d‟optar per afegir la marca morfemàtica de femení –a (menut/da, xic/a...). En cas que disposéssem de més superfície escriuríem tot el femení. Això no obstant, en el repertori de mots i en altres mitjans complementaris com la web, el mapa interactiu, hem escrit totes les paraules senceres (fadrina, mana, menuda, xica, xicoteta, xiqüela, xiqueta).

29

Carrer de Càlig: Pobles veïns i gentilici A Benicarló, cadufers.

canareu/canareva

A la Jana, janencs.

Per Xert, passa-hi despert

A Ulldecona, falduts.

Volta‟l, que és de Càlig!

A Vinaròs, xocolaters.

Figura 15: Carrer de Càlig.

Com el carrer fa referència a una localitat veïna dediquem el vocabulari a dites del territori i gentilicis. Amb el material primari i intrínsec de tota construcció volem emmarcar un mapa de la zona del Baix Maestrat i les Terres de l‟Ebre, una imatge d‟un xiquet caminant al costat d‟un mural que representa el terme d‟Alcanar i una imatge del Montsià des de Sòl-de-Riu. La tipografia ha inclòs diferents colors, blanc per una banda i una gradació de blaus. Les fonts són totes de tipus Serif excepte les referents als gentilicis locals que són cal·ligràfiques; el motiu d‟aquesta tria rau a procurar una major proximitat entre l‟obra i el públic local.

30

Mercat: Vegetals ametla, anou, bajoca, bercoc, carabassa, carlota, mançana, meló de moro, panís, pataca, pesteta, pimentó, tomaca

Figura 16: Mercat.

L‟espai té una essència ben interessant: trobem elements recurrents periòdicament a casa. De l‟hort a la taula o de la mar a la barca, mil gustos i sabors: dolçor en combinació amb acidesa dels cítrics, la identitat de les olives, la sal de la mar..., fan d‟aquest punt de trobada i lloc de comerç un espectacle per als sentits. La reforma anterior va ser 1980. Tenia nou parades de les quals set eren pescateries. En un futur tindrà catorze establiments. L‟obertura habitual es reservava exclusivament als dijous, ara es preveu ampliar l‟horari. Avui dia, l‟edifici no és dedicat únicament al comerç, la planta superior acull també l‟Escola Municipal d‟Arts Plàstiques, d‟Alcanar.

Les paraules han estat representades amb majúscules i en diferents colors d‟acord amb el vegetal il·lustrat que acompanyen.

31

Trinquet: Jocs afonar, aufàbiga, birles, conillets a amagar, entomar, fona, joguet, milotxa, rogle, obreta, patacons, penyora, potet, redolar, servici, trompitxa, tocar mare, veta, volador

Figura 17: Trinquet.

Aquest carrer du implícita la seua temàtica: la memòria d‟aquest guarda passos lleugers i silenciosos així com corredisses cridaneres de moltes generacions. El carreró ha acollit temps xiquets acudint a aquest espai per a xalar en el seu temps d‟esbarjo. Un trinquet és el recinte on es juga a pilota valenciana. És una pista tancada de forma rectangular i mida variable, entre 8,5 i 11m d‟ample i de 45 a 60m de llarg. Totes les parets solen estar pintades de blanc o de verd per a contrastar amb el negre de la pilota de vaqueta. Al trinquet del nostre poble s‟accedia a través d‟una porta menuda.

Era públic i pertanyia a l‟Ajuntament. Tenint en compte el record d‟aquest espai, hem pensat que la intervenció més convenient i adreçada en sintonia amb l‟espai es tracta de la següent: la disposició d‟un parell de xiquets il·lustrats a la paret, una xarranca al terra, una milotxa a la paret i la resta de vocabulari al voltant.

32

P A R T I D E S: Ermita del Remei: Flora ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis), argilaga (Genista scorpius), borraina (Borraga officinalis), garrofer (Ceratonia siliqua), hedra (Hedera helix), junc (Scirpus holoschoenus), margalló (Chamaerops humilis), olivera (Olea

europaea),

romer

(Rosmarinus

officinalis),

saborija

(Satureja

hortensis) i timonet (Teucrium polium)

Figura 18: Ermita.

Per a l‟ermita, ens hem decantat per una localització característica no tan coneguda pels forasters: l‟exterior del restaurant de l‟ermita. Hem destinat el vocabulari de plantes autòctones que reben una designació especial en el lèxic del Montsià en honor a l‟entorn. La tipografia és Tahoma en minúscules d‟impremta i pal sec. En un primer moment ens havíem plantejat fer servir un color diferent per a cada paraula segons la pigmentació de la planta designada. Amb tot, el resultat no acabava de ser convincent. Així hem decidit fer servir la mateixa policromia característica de l‟indret, els tons roig, blau, verd i taronja de la cúpula de l‟ermita. D‟aquesta manera garantim la concordança entre tots els elements que conformen l‟espai i procurem la seua unitat.

33

La Moleta: Fragment de Jardins ignorats, Trinitari Fabregat i Chimeno A l‟ombra i a la fresca de la muntanya [...]. El Montsià encara hi estava [...] en el rierol d‟aigua fresca […] no podia evitar passatges abruptes [...].

Figura 19: La Moleta.

Hem disposat els fragments de l‟obra mestra del canareu Trinitari Fabregat que ens recorden les característiques pròpies de l‟espai a la paret annexa a l‟oficina turística de la Moleta. En aquest cas hem fet servir una tipografia gruixuda tipus serif de diferents colors (verd, fent referència a la vegetació; blau, al cel i a l‟aigua i marró, per a la terra) segons el paisatge procurant fer servir la mateixa policromia present a l‟entorn. Al mateix punt hem afegit el títol del llibre i a l‟escaló el nom de l‟autor. Així, el text en combinació amb els colors vol contrastar la història d‟aquestes contrades des del món iber fins a l‟època moderna i esdevenir un espill de la visió de l‟entorn per la societat autòctona.

34

Mirador de Borretes: Paisatge el mas d‟en Serrà, la Cogulla, la Foradada, la Moleta, el Montsià, la Punta de la Banya, les Calafes, les Comes

Figura 20: Mirador de Borretes.

Aprofitant el novedós formigó enmig d‟un tradicional marge de pedra en sec en la revolta de Borretes hem disposat el nom dels indrets que es divisen des d‟aquest punt que proporciona la panoràmica més gran de la zona; es veu des del Montsià i la Punta de la Banya fins a Peníscola, tot en un mateix marc. Hem fet servir la mateixa font i el mateix color blau. Sempre amb minúscules a excepció del nom de la comarca que l‟hem escrit amb majúscules. Com a imatge hem escollit una fotografia de la Foradada des de la qual s‟obté la mateixa perspectiva de la Punta de la Banya, però més propera, així, es crea un espill o miratge d‟aquest indret tan especial i símbol d‟identitat del terreny.

35

Riu de la Sénia: Fauna Barcaconya (Forficula auricularia), boriol (Coccinellidae), cullerot (Pelophylax ridibundus), egua (Equus caballus), escarabitxa (Coleoptera), fardatxo (Timon lepidus), furga (Lumbricina), gruneta (Hirundo rustica), llangosto (Caelifera), moixó (Aves), palometa (Rhopalocera), pastoreta (Oniscidea), rabera,

rabosa

(Vulpes

vulpes),

ratapenada

(Chiroptera),

tallanassos

(Libellula), vaso Figura 21: Riu de la Sénia.

En aquest punt de pas hem disposat les lletres que formen el nom del riu en majúscules i de pal sec a l‟estil de Hollywood; per a fer-ho més trencador, la lletra A l‟hem disposada de gairó fent equilibris. El color escollit és blanc trencat.

Per a l‟apartat de fauna terrestre autòctona hem fet servir una tipografia gruixuda tipus Cooper black, de color blanc i amb minúscules; per al nom científic adjacent hem optat per una font més fina i discreta. Totes dues fonts són d‟acabat Serif.

36

LES

C A S E S:

Biblioteca: Gentilici: casenca/casenca Arts de pesca: eixàrcia, remendar, rossegall, sàrcia Hidronímia: almenara, bassa, cadup, cànter, canterelleta, depòsit, marraixa, ploure aigua a cànters, pitxera, rasa, séquia

Figura 22: Biblioteca de les Cases.

A la voreta de la mar hem donat un nou aspecte a la moderna biblioteca del Marjal encapçalada pels gentilicis del barri marítim amb la voluntat d‟apropar més aquesta construcció a la identitat local. Hem combinat vocabulari de les arts de pesca amb paraules referents al món de la hidronímia. Hem treballat amb diferents fonts amb el mateix blau clar i sempre en minúscules. Trobem des de tipografies ben fines com la Century gothic fins a altres d‟allò més gruixudes com la Clarendon Blk.

37

Llonja:

Peix

abadejo (Pollachius pollachius), brunades, caixetes (Arca noae), calamar (Loligo vulgaris), canut (Ensis ensis), catxel (Cardiidae), cavalla (Scomber scombrus),

escatar,

escrita

(Raja

undulata),

llangostí

(Melicertus

kerathurus), moixarra (Sparus aurata), petxina (Tridacna gigas), polp (Octopoda), samaruc (Valencia hispanica), sépia (Sepiida) Figura 23: Llonja.

Per tal de millorar aquesta façana hem decidit incloure el vocabulari en color blanc a fi d‟aportar un aspecte nàutic. Hem utilitzat fonts gruixudes per al nom en el lèxic del Montsià de les diferents espècies marines i una font més fina per al nom científic en llatí. Aprofitant l‟avinentesa que la porta té sis finestres i la

paraula “LLONJA” té sis lletres n‟hem aprofitat cadascuna

d‟elles per a disposar cadascuna de les lletres que formen la paraula. En aquesta ocasió en un blau cel. A la paret de maons que envolta l‟entrada hi hem dibuixat un peix a l‟estil “pop art”.

38

Marjal: arena, búnquer,

còdol,

codolar,

coll,

emblanquinar,

Estanyet,

florera, mota, oratge, parral, prat, rafal, tancat, timpa

Figura 24: Marjal.

Aquest punt és sinònim dels records més dolços de l‟estiu així com de les millors passejades de reflexió de tot poblador i és que és difícil no quedar abduït pel ritme d‟aquestes platges. Així, per a anar en consonància amb els cromatismes presents a l‟espai, no hem pogut triar d‟altre color que no fos el blau. Les paraules d‟aquest indret són impreses en una caligrafia senzilla, de pal sec i en minúscules. Aquesta font és la Verdana.

39

Plaça Mercè Rodoreda: Jardí vora el mar La ubicació actual té un especial carisma, du el nom de Mercè Rodoreda i Gurguí, magnífica escriptora catalana que, desapercebudament, guarda un estret lligam amb el nostre poble. Aquesta relació es troba amagada en el títol d‟una de les seues obres més conegudes: Jardí vora el mar. Rúbrica ben semblant al lema de la nostra població “jardí vora mar”, anteriorment “verger”. Trobem un vincle en els paisatges descrits en aquesta joia de la literatura catalana.

“Els llessamins valencians no havien parat de florir des del maig; feien les flors boniques i blanques però el verd de la fulla el tenien una mica recremat. Van plantar buguenvíliees, jovenetes i grasses, totes florides d‟una mena de foc del cel. [...] El senyoret Francesc, a la vigília de la festa, em va fer collir tots els gladiols de

casa i em va dir que els portés a casa del senyor Bellom, perquè anaven escassos de flor. [...] Es va abocar a mirar el mar, que amb els llums a penes es veia, i com que estava tranquil li vaig dir que la llum l‟adormia.”

Rodoreda i Gurguí, Mercè

(1967). Jardí vora el mar, 131-132. Barcelona: Club editor.

En aquesta intervenció donem un pas

més

enllà:

degut

a

les

característiques de l‟espai hem vist oportú combinar en aquest cas lletres en dues dimensions amb escultura per a arribar a les tres. Així, hem aprofitat una zona ajardinada disposar

de

un

la

plaça

cavallet

per

de

a

fusta

pintor amb un marc blanc i al centre

d‟aquest

el

text

de

Rodoreda. D‟aquesta manera, de ben segur que cridem l‟atenció al públic més curiós.

Figura 25: Plaça Mercè Rodoreda i Gurguí.

40

.

.EXPERIÈNCIA

DEL

VISITANT

L‟experiència del visitant depèn de la manera de viure i llegir el poble. La manera de fer-ho és passejar. L‟oferta principal serà, doncs, el seu recorregut.

Per a posar-nos en situació, plantegem els principals dubtes que podrien sorgir al visitant i les respostes pertinents: Què és això? En arribar al poble el visitant busca, en primer terme, informació. Què vol fer? El visitant té un objectiu pel qual decideix visitar la població. Què pot fer? Espera trobar els mitjans per acomplir l‟objectiu buscat amb la seua visita. On pot comprar un record? Els lavabos, si us plau? Pot fer més coses? Aquest visitant, sol o acompanyat, voldrà descansar, prendre alguna cosa o endur-se un record de la seua visita.

A fi de fer el més acollidora possible la visita al nostre recorregut ampliem l‟oferta del projecte afegint una seu d‟aquest. La seu se situa a la plaça de Sant Miquel, núm. 4, al costat de l‟església. Així, aprofitem el punt per a oferir l‟ajuda que tot turista pot necessitar distribuint informació d‟interès, els nostres tríptics i mapes. També s‟ofereix la venda d‟algun producte local.

41

SEU

D’ A R R A Ï L A ® T

És bo que tot projecte vinculat al turisme tinga una seu. Aprofitem un immoble familiar recentment renovat enmig del Nucli antic per a donar-li una nova injecció vital; no només en àmbit particular sinó que també en context local. Així, fem créixer raïls. La casa es troba a la plaça de Sant Miquel número 4, al costat de la mateixa església i les Escaletes. Hi ha aparcament proper al Mirador i es pot accedir també per rampa pel carrer del Campanar.

L‟espai adreçat al punt d‟informació d‟Arraïlart és una acollidora sala situada a la planta baixa d‟una llar típica de poble.

La funció de l‟espai és adreçada a la informació del visitant així com un possible punt de partida dels itineraris culturals. A més, es pot plantejar com un símil d‟oficina de turisme (a Alcanar poble hi ha un local específic per a aquest ús) i tenda de records.

Aquest habitacle ha sigut partícip d‟esdeveniments artístics i culturals previs com la Festa de Sant Antoni i la Ruta d‟Art i Flors als balcons.

Figura 26: Història de la seu.

42

La façana, blanca, presenta a peu de carrer una doble porta amb finestres de vidre i una menuda finestra de fusta marró. Al primer pis, una. Al següent nivell, un balcó. A la tercera secció, una altra finestra. Finalment, el terrat amb una perspectiva única del campanar de l‟església.

L‟entrada té les parets principalment de color blanc trencat. Considerem que aquest és el color més òptim per a obtindre una major sensació de profunditat a l‟estança. A més de fer un ambient molt versàtil a l‟hora de combinar-lo tant amb colors càlids com freds. Amb tot, aquesta no és l‟única tonalitat que vesteix la sala. La paret de la dreta conserva la pedra vista original de la construcció de l‟immoble amb més de tres-cents anys d‟història.

Enfocant la vista cap amunt observem les bigues de fusta originals de l‟edifici. Per a millorar la il·luminació aquestes són pintades de blanc. El sostre deixa al descobert les típiques rajoles ataronjades. El mobiliari és format per un sofà de quatre places, una tauleta, dues cadires. El lloc disposa d‟una xemeneia per a garantir una bona temperatura en temporada d‟hivern. A l‟exterior disposem una tauleta de vidre transparent translúcid amb el peu de ferro pintat de color blanc i dues cadires també de ferro però de color verd per a animar més l‟ambient. La presència d‟aquest mobiliari al carrer funciona com indicador que l‟oficina és en funcionament i oberta al públic.

En aquest espai situem distints elements. Per suposat, la informació específica del nostre itinerari (mapes i tríptic). També disposem un mapa en un format de major tamany per a utilitzar-lo com a referència perenne en aquest punt d‟ajuda al visitant. A més, incloem informació de l‟ajuntament i del territori.

Aprofitant el fet que al poble no hi ha cap botiga de souvenirs, donem una oferta variada també de productes de merchandising propis com bosses de tela amb el nostre lema i isologo; el calendari amb una foto d‟una intervenció diferent per a cada mes, en format de punt de llibre; així com delicatessens km0 com són la taronja i la clementina d‟Alcanar, sempre ecològiques i altres productes com mel o melmelada.

43

Figura 27: La seu actual.

44

.

. PROGRAMA

· A CTI VI TA TS

D’ACTIVITATS A R T Í S T I Q U E S

Programa d‟artistes en

residència i propostes al voltant de la seua activitat creativa.

·A C T I V I T A T S

C U L T U R A L S

Programa d‟activitats de

caràcter cultural: tertúlies, conferències, presentacions, concerts, etc.

· A C T I V I T A T S DE D I N A M I T Z A C I Ó Programa d‟activitats de dinamització de la visita: visites teatralitzades, visites guiades per protagonistes, geocaching, etc.

·A R X I U

H I S T Ò R I C

Programes de recerca i conservació del

patrimoni gràfic d‟Alcanar.

·EXPOSICIONS

TEMPORALS

Programa d‟exposicions sobre

Alcanar. Aquestes seran de producció aliena, promogudes per altres institucions i de producció pròpia, promogudes per l‟equip d‟ArraïlA®T i el propi Ajuntament a partir de la participació de la població local.

· T A L L E R S Programa formatiu a partir del Currículum escolar al voltant de la descoberta de l‟entorn local.

L‟oferta a disposició del visitant és, principalment, la visita a la població. El primer pas és la interpretació de l‟escenari a través del disseny de recorreguts per a tots els públics i una oferta complementària per a l‟aprofundiment dels visitants especialment interessats i l‟enriquiment de la visita per al públic que repeteix l‟itinerari.

Dins d‟aquest apartat l‟activitat que durem a terme és un taller infantil.

TALLER

INFANTIL

Per a aquesta tasca hem volgut aplegar un nombre de participants d‟acord amb les activitats a plantejar i el temps disponible (al voltant de setanta-cinc minuts). En aquest cas, un total de vuit xiquets canareus d‟entre tretze i cinc anys. Els protagonistes de la proposta són: Eduard, de 13 anys; Blai i Oda, de 12; Àngela, de 10; Mariona i Martí, de 9; Marta, de 8 i Vinyet, de 5. Així doncs, el primer pas a realitzar ha estat redactar una circular informativa adreçada a les famílies dels participants per tal de confirmar la seua assistència i autorització. La podeu llegir a continuació: 45

TALLER INFANTIL

ART i LLENGUA A ALCANAR

Sóc Agnès Camatxo Buj i actualment estic cursant 2n de Batxillerat d‟Humanitats a l‟Institut Sòl-de-Riu d‟Alcanar. Per a finalitzar aquesta etapa l‟alumnat realitzem un projecte anomenat “Treball de Recerca” per tal de preparar-nos per al futur “Treball de final de Grau” del Grau de Filologia Catalana.

El tema del Treball de Recerca manté un vincle amb l‟enfocament dels meus estudis posteriors, Filologia Catalana. He dirigit la tasca cap a l‟àmbit lingüístic partint de la premissa del disseny i n‟és imprescindible el poble.

D‟aquesta manera, titulem el projecte “arraïlA®T”, partint de “raïl”, mot ple d‟identitat en la nostra zona i primera forma catalana que evoluciona del llatí, en perill de ser substituït per “arrel” (variant rel amb aglutinació de la “a”de l‟article femení). La designació, despertant l‟atenció del lector, juga a interpretar el símbol ® com un apòstrof, resultant així arraïla‟t.

El treball té un fonament artístic per a un tractament d‟altres disciplines.

L‟art és necessari per a suscitar una interpretació i reacció emocional que aproxime a conèixer, valorar i difondre el nostre entorn. L‟espai és el municipi d‟Alcanar, en els nuclis d‟Alcanar i les Cases, fonamentalment. El projecte és una guia per a conèixer la màgia de llocs importants però insòlits en relació amb camps semàntics amb lèxic del Montsià. És totalment enriquidora la combinació art i llengua, elements imprescindibles de la cultura, fixant-nos en altres aspectes patrimonials com llengua, paisatge i llocs singulars. Amb intervencions artístiques, base on assentem els aspectes patrimonials a treballar (llengua, edificis i paisatge) difondrem i valorarem ─amb la visualització de camps semàntics─ referents culturals que de la proximitat servisquen per a universalitzar-los a través de l‟art.

46

El proper dissabte 30 de desembre fem un taller infantil a la Sala Infantil de la Biblioteca. L‟activitat és de 9 a 10 del matí. Ens cediran l‟espai per a l‟esdeveniment.

Figura 28: Sala Infantil de la Biblioteca Trinitari Fabregat.

L‟objectiu és donar a conèixer als xiquets del poble,

públic infantil, la

voluntat i el contingut del projecte. Això ho farem a través de jocs adequats a la seua edat estimulant memòria, percepció visual, associació de camps semàntics…

No cal que esmorzeu, allà us n‟oferirem.

Qualsevol dubte o consulta que tingueu podeu contactar amb nosaltres.

Moltíssimes gràcies!

47

Una vegada confirmada la durada de l‟activitat i el nombre de participants hem passat a la part més difícil de la posada en escena… pensar en els jocs a plantejar als infants. Això, ho hem fet redactant un guió on s‟estableix un diàleg amb dos rols presents ben diferenciats. D‟un costat, el paper del monitor (jo mateixa) i de l‟altre, el dels xiquets. La temàtica principal seguida en aquestes pautes ha estat constituïda pels següents punts: en primer lloc, una breu introducció als objectius de la jornada i l‟etimologia del títol del projecte; a continuació, la coneixença (o no) respecte la distribució del poble d‟Alcanar i la consegüent adaptació en el projecte. Ja estem llestos per a la primera activitat: trobem tres papers on hi ha escrit Alcanar (més Nucli antic i Eixample), les Cases i Partides. Així, a sota d‟aquests títols trobem dues divisions més, una adreçada als punts i l‟altra als camps semàntics. La faena dels xiquets serà enginyar quin punt correspon a cada camp semàntic i exposar la raó de la seua decisió. Per a fer la tasca més justa i equitativa organitzem els vuit xiquets en alguna parella també, per raons d‟edat. Així doncs, finalment comptem amb 6 grupets de participants: Edu (13), individualment; Blai (12), individual; Oda (12) i Mariona (9), parella; Àngela (10) i Marta (8), parella; i finalment, Martí (9) i Vinyet (5), parella també. Durant aquesta tasca de relació, els xiquets compten amb l‟ajuda d‟Amadeu i Sebastian, dos amics voluntaris i la meua. Una vegada s‟han resolt tots els enigmes, els xiquets explicaran els seus resultats a la resta i, així, acabarem de conformar el mapa que forma el projecte a Alcanar. Quan s‟haja esbrinat la correspondència, es plantejarà quines creuen que poden ser les paraules que formen cadascun dels camps semàntics i, finalment, el secret dels mots el serà revelat. Finalment, els mostrarem unes postals de cadascun dels seus punts per a conèixer la seua impressió respecte aquesta reforma al seu entorn. Per a l‟activitat hem dividit l‟espai en dues ubicacions diferents. En un primer moment hem situat vuit cadiretes infantils davant la pissarra a mode d‟auditori per a l‟hora d‟obtindre les explicacions necessàries per a passar a l‟acció. Una vegada realitzat aquest pas, hem desplaçat l‟escena fora d‟aquest context i hem aprofitat el sòl i els mateixos coixins de la sala.

48

Figura 29: Taller Infantil.

L‟aftermovie ha estat realitzat amb l‟editor de vídeos Windows Movie Maker a través del qual hem pogut accelerar, retallar, combinar i llevar el so de l‟enregistrament del taller. A més, hem afegit una música de fons ben especial. Aquesta l‟hem extreta del CD Cantem i contem, cançons i contes per a les nostres escoles coordinat i adaptat lingüísticament per Àngela Buj Alfara (vicepresidenta del CEL, Centre d‟Estudis Lingüístics i filòloga catalana). També compta amb la participació de la Coral “Rossinyols del Montsià”, d‟Ulldecona; l‟Escola de Música “Joventuts Unides”, de la Sénia i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. El disc va ser presentat a Tortosa l‟any 2003 amb el suport del Departament d‟Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. En aquesta mostra hem inclòs un total de sis cançons (L‟aranya; Plou i fa sol; Zim, zam; Caragol trau banya; 3, 6, 9 i L‟elefant), podeu

trobar

l‟àlbum

complet

al

següent

enllaç:

http://www.xtec.cat/~abuj/cantemicontem/default.htm .

El resultat és a la mateixa web, a l‟apartat d‟activitats.

49

.

. CO M U N I C A C I Ó

Un dels principals canals per a la comunicació del nostre projecte és la creació de la web al voltant d‟aquest. La plataforma escollida per a la gestió de la versió telemàtica de la producció d‟ArraïlA®T és wix. Wix.com és una plataforma online que permet crear pàgines webs amb tecnologia HTML 5 de manera

gratuïta

o

de

pagament,

utilitzant

plantilles

predissenyades

modificables relacionades amb un ventall molt ampli de sectors.

La primera pregunta plantejada pel Software és “Quin tipus de pàgina web vols crear?”. Aquest suport divideix les seues plantilles en un gran conjunt de blocs ben diferenciats: empresa, botiga online, fotografia, música, disseny,

restauració,

allotjament,

esdeveniments,

bellesa

i

benestar,

portfolio i CVs, entre d‟altres… Com no podia ser d‟altra manera, nosaltres ens hem decantat per l‟apartat de disseny.

Aquests han estat els models que més ens han cridat l‟atenció:

Portfolio creatiu

Portfolio d‟il·lustrador

Marca menuda

Figura 30: Dissenys web.

Escola d‟art

Prenent en consideració els aspectes positius i negatius que cadascuna de les opcions presenta en relació amb el nostre projecte i voluntat ens hem 50

decantat per l‟opció “Marca menuda”. El motiu principal de la tria ha estat el fet que incloure un vídeo a mode de benvinguda a un espai web aporta molta vida i dinamisme a aquest. Així, es mostra d‟una manera molt més natural la vessant buscada de proximitat al públic d‟ArraïlA®T. Així, el primer pas ha estat adaptar a les nostres necessitats la barra de finestres proposada en el disseny predeterminat. Hem obtingut un total de cinc pàgines diferents. Això ho hem expressat amb majúscules de pal sec i de color negre. A sobre d‟aquesta successió hem afegit l‟isotip del projecte.

Així, la pàgina principal queda com veieu a continuació:

Figura 31: Menú web.

El vídeo és vinculat des del mateix canal de YouTube d‟ArraïlA®T i es pot visualitzar des de la pàgina web.

En el cas d‟espais trobem un menú desplegable des del qual podem accedir a l‟enllaç

desitjat

des

de

qualsevol

pàgina

aliena

a

l‟apartat

d‟espais

pròpiament dit. Si no, podem accedir-hi des de l‟àmbit d‟espais en general.

51

Figura 32: Espais web.

Cada espai és precedit pel nom del sector en gran, una breu explicació i el plànol del poble.

Lliscant la barra lateral cap avall, arribem a la descoberta de les intervencions artístiques realitzades. Apareix una foto de l‟indret i la informació i denominació a un costat; el color de la denominació va en concordança amb el color assignat al mapa en funció del sector al qual el punt pertany. Es va alternant cada foto en l‟ordre d‟aparició.

52

L‟apartat d‟origen ve a ser semblant a “qui som”. Combina els motius de la tria d‟aquest projecte, així com una breu introducció a aquest. És encapçalat per una imatge de l‟autora del treball, jo mateixa, a la seu engalanada amb una de les teles de la IIa Mostra d‟Art i Flors als Balcons. L‟obra és de la pintora canareva Núria Prades Sancho.

Més avall podeu ampliar la informació obtinguda així com trobar un formulari de contacte. El següent apartat és de context artístic, equival al mateix del propi Treball.

53

Tot seguit, descobrim la botiga on podeu trobar productes com ara tasses, motxilles o pitets, amb diferents paraules del nostre lèxic. Tots els productes són dissenyats per l‟Estudi Taller À, Accent aubert.

Figura 33: Botiga web.

A continuació, el proper apartat fa referència als artistes. En aquest moment, hi ha una entrevista a l‟artista local Lara Bel Selma. Aquí hi ha un fragment.

Quines han estat i són les teues inquietuds vitals i professionals respecte l’art? Per a mi ara és important convertir-me en una professora capaç d‟apassionar els alumnes amb l‟art i obrir-los camí en aquest món, al que pel que he vist, estan prou perduts.

Què és per a tu l’art? El fet que l‟art avui en dia s‟haja alliberat de certs cànons i aprenentatges permet que siga una eina amb la que actuar desde l‟espontaneïtat i l‟esfera més particular i personal. Per a mi l‟art és una forma d‟entendre i viure la vida. Una forma de comunicació que va més enllà de l‟estètica i la bellesa, és tot i és res. Avui en dia l‟art se‟ns representa de múltiples formes, però això no significa que tot l‟art tinga el mateix valor.

Què en penses de la relació entre l’art i la societat? L‟art durant la seua història el podem veure com una forma de relació entre la societat i el seu entorn, i el conservem com un testimoni de l‟ésser humà i les seues relacions més essencials. És creador de cultura i esdevé un mitjà d‟expressió cultural i una forma d‟accés al coneixement. Per això crec que és una relació que s‟ha de cuidar i potenciar, en quant a que és creadora i alliberadora.

Figura 33: Radar.

Per a acabar, incloem l‟espai d‟activitats on és el vídeo del taller infantil.

54

.

C

ONCLUSIONS

Parlar d‟on som i d‟on venim pot ser sinònim d‟arraïlar-se, de conèixer i valorar les nostres raïls, els nostres orígens. El meu món, fins ara, ha estat bàsicament Alcanar. En ell he viscut la major part de la meua vida, en un poble. He tastat i gaudit la vida de poble. He procurat sempre destacar-hi aquelles parts positives, el que m‟ofereix dia a dia poder sortir al carrer sense gaires sorolls, triar per a viure un lloc emblemàtic de la població, conèixer el veïnat, tindre la vista cap a l‟espai obert de la mar… Aprofitar les sensacions i les oportunitats directes d‟allò que els llocs, el paisatge i les persones,

amb

bonhomia,

ens

mostren.

Alcanar

ens

pot

arribar

sensitivament per diferents sentits. En el de l‟olfacte, és un lloc comú associar l‟olor de la flor de taronger quan ve el bon temps, el tacte dels còdols vora la mar al Marjal, l‟oïda amb el so inconfusible de les campanes del campanar, el gust de les borraines amb mel per Nadal i la vista… Fixarnos en l‟entorn i veure, mirar, observar, guaitar i aguaitar, esguardar, albirar, copsar indrets singulars del poble que fa temps que ens parlen, però que no sempre hem sentit o han estat escoltats, és el que m‟ha fet decidir a fer aquesta aportació visual i cromàtica per a fer d‟Alcanar un espai viu. La vessant visual i cromàtica, és a dir, artística m‟ha fet veure amb uns nous ulls espais del poble els quals, amb una càrrega ja immaterial en el seu patrimoni intrínsec, pensava que ens havien de parlar més directament.

Alhora que hi imaginava la intervenció artística, trobava que hi era també imprescindible donar-li, mostrar-ne, actualitzar-ne l‟essència de la finalitat per a la qual certs edificis, carrers, indrets havien estat creats.

El color de fons de les intervencions ha estat determinat per la llengua. S‟ha volgut que les paraules a través de l‟art ens parlen en una sinècdoque constant. Les paraules ens regalen a l‟oïda el pensament aquí visualitzat a partir dels diferents camps semàntics. S‟ha procurat que tots aquests partisquen d‟una visió humanista amb especial atenció a la persona. Per això, hem triat la família i els cognoms, els quals des de l‟individu ens aporten també la visió social, de pertànyer a una col·lectivitat, amb gentilicis, una societat que forma el poble. Alhora, la persona en la societat 55

compleix una funció de relació: en el joc, en la festa, en el mercat, en el treball a la terra i a la mar. El pagès i el mariner, el pescador amb colorins vius a les mans, d‟espècies de peix de mil colors, com diu l‟himne d‟Alcanar: «A cop d‟aixada, afonant el rem», han sigut els protagonistes d‟aquest avançar del poble a través del temps. Tot això passa en un entorn amb una fauna i una flora, un paisatge montsianenc, de riu i de mar. També, la persona imagina i crea i recrea uns Jardins ignorats i viu en un Jardí vora el mar. En aquests jardins ha estat clau l‟existència de l‟aigua, per a aprofitarla han calgut uns ginys hidràulics que han donat un ric repertori hidronímic, s‟ha elevat l‟aigua i s‟ha elevat el pas dels canareus cap al Remei, amb parada al mirador de Borretes, i a l‟esquerra ens esperava la Moleta, i l‟ermita amatent era l‟explanada acollidora a la qual no hi ha faltat la visita dels habitants dels pobles veïns.

Per a dur a terme aquesta injecció vitamínica a través de l‟art calia establir unes parts en el suport que anàvem a transformar. Aquest llenç sobre el qual s‟han fet les intervencions ha estat el municipi, donant-hi una representativitat dels llocs amb un assentament humà constant i alhora incorporant-hi l‟entorn paisatgístic amb les partides. Així, s‟han atribuït quatre sectors amb intervencions: Nucli antic, Eixample, Partides, les Cases.

El cinc correspondria a la zona de la Martinenca, plantejat com un punt per a intervenció creativa, en un futur, d‟algun artista que pogués hostatjar-se a la seu d‟Arraïlart, per a desenvolupar el seu projecte.

Els edificis emblemàtics escollits han estat: l‟ajuntament, el mercat (a Alcanar); la biblioteca, la llonja (a les Cases).

Espais urbans (indrets i vies). Carrers: Càlig, Povador, Sant Antoni, Trinquet.

Places i espais: el Camí Ample, Mercè Rodoreda; les Escaletes, el Centre d‟Atenció Primària.

Partides. Espais rurals: lo Marjal, la Moleta, el Mirador de Borretes, restaurant-hostatgeria de l‟Ermita del Remei, riu de la Sénia.

Totes les paraules que formen part d‟aquests camps semàntics hem volgut promocionar-les a partir d‟una visualització més creativa per a dignificar-ne el seu ús i convidar els parlants: els canareus i les canareves, els casencs i 56

les casenques, a seguir el curs de la història lingüística amb noves incorporacions lèxiques, sens dubte, però també en un sentit novedós que ens faça conèixer el llegat anterior a nosaltres, en un bagatge aquí estudiat de dues-centes trenta tres paraules. Aquestes les hem tractades des de la transversalitat que representa l‟art com a suport creatiu, que desperta en l‟individu emocions, curiositat, qüestiona, educa i, per tot això, ens convida a ser més curosos amb l‟espai de cada dia: els carrers i les places, l‟entorn natural. Tindre‟n cura de tot això és un creixement per a nosaltres i per al conjunt. Revitalitzar, fer reviure els espais, és a dir, donar-los vida és el que ens ha motivat i seduït en el recorregut d‟Arraïlart pels indrets treballats. La nostra mirada sobre el mercat, l‟ajuntament, el carrer del Trinquet, de Sant Antoni, el Marjal o l‟emblemàtic Camí Ample, ja no serà la mateixa després d‟haver-hi imprès aquestes empremtes d‟etnolingüística, de vida lingüística.

L‟art vol provocar una resposta en l‟individu, no el vol deixar indiferent i advoca, també, a transformar la societat per a fer-la millor. Tenim la mostra cíclica i efímera, cada cinc anys, de com es volca el poble cap a l‟art seguint una motivació, un objectiu. El nostre plantejament és una aposta salutífera de conservació d‟espais, de projecció artística de la paraula i de la paraula artísticament.

Els complements per a aquests objectius també han pensat en l‟itinerari apte per a fer-lo des dels centres escolars i, amb la web i merchandising, s‟ofereix un recurs complementari que universalitza el poble, integrant-se en altres projectes similars que hem exposat (MIAU, Gar Gar…). I alhora aposta per la creació lliure d‟artistes que se senten atrets pel projecte i vulguen instal·larse temporalment a la seu d‟Arraïlart per a materialitzar-lo. Qualsevol entorn pot ser ell mateix un espai de visita, d‟exposició, un espai on s‟interaccione, on el museu no estiga clos en una sala, sinó que tot l‟espai, tot un poble servisca com element visitable. Si „els encants‟ urbanístics i arquitectònics, arqueològics, marítims del poble ja serveixen per a valorar l‟espai que tenim i poden sobtar el visitant amb un atractiu més, el nostre projecte vol combinar un reclam més en la simbiosi que representa en l‟àmbit cultural l‟art i la paraula.

57

Alhora, també, la metodologia per a arribar al significat, etimologia i descripció dels mots de la investigació, en les fonts lexicogràfiques de recerca ha servit per a eixamplar els coneixements lingüístics i per a volerne saber més. Espero poder ampliar i aprofundir en l‟estudi de la nostra llengua. Concretament, altres paraules s‟han quedat pel camí, perquè calia fer una selecció i afanar, bellota, lligallo, pigota, redó… esperen a altres estudis que complementen els ja existents i que m‟han servit de base per al que aquí he presentat.

L‟aportació interdisciplinària i transversal que aporta la llengua, present en tota comunicació humana, amb la interpretació i interpel·lació que ens planteja l‟art ha estat un dels aprenentatges i valors que hem volgut difondre en la conjuminació dels dos aspectes. Així mateix, la perspectiva artística combinada amb la dimensió humana dels testimonis personals i visuals artístics que m‟han acompanyat en aquest itinerari en què he remat, per una banda, amb el rem de la llengua, en l‟altra, amb el rem de l‟art m‟han aportat un enriquiment per a salpar amb la barca de la vida en aquesta singladura que tot just comença. Haver emprès un treball d‟aprofundiment i recerca ha suposat bastir les bases del que hom vol aconseguir amb esforç, voluntat i dedicació. Omplir-nos amb allò que fem, conèixer-ho i difondre-ho és el primer pas per a valorar allò que tenim i ser conscients de les possibilitats que encara ens queden, obrir-nos a voler superar-nos i aprendre cada dia.

58

.

AGRAÏMENTS

S'ha de destacar l'orientació determinant de la meua tutora, Pilar Salvador Bañares.

Gràcies al seu assessorament, i valoració de la meua futura orientació professional, la filologia, combinada amb el meu interès per l'art, ha fet que pogués treballar interdisciplinàriament aquests dos aspectes de les humanitats: llengua i art. Li agraeixo, per això, haver confiat en mi per a poder realitzar aquesta aportació complementària, per haver-me aconsellat, esperonat i empès a tirar-ho avant amb confiança i seguretat.

Des del primer moment he rebut la complicitat i suport de la meua família, gràcies a la qual he pogut viatjar a diferents poblacions amb espais públics en què es combinava l'art i la paraula. Aquest interès per la realització i culminació del treball, ha fet que pogués visitar in situ "Paratges de Pau", dels artistes Boa Mistura, a la platja d'Es Trenc, a Campos, a Mallorca; el Museu Inacabat d'Art Urbà (MIAU), a Fanzara, a l'Alt Millars; l'Abecedari de la Llibertat al Poble Vell de Corbera d'Ebre, a la Terra Alta; el Mosaic dels safarejos públics de Benifallet, a la Ribera d'Ebre; GarGar, Festival Art Rural i Murals, a Penelles, a la Noguera; el Museu Dalí, a Figueres, a l'Alt Empordà, entre altres. També he comptat com a suport logístic i companys

de

viatge

amb els

membres

de

la

família

Marcos Matamoros,

especialment Amadeu, amb qui he compartit passejades fotogràfiques pel nostre poble cercant els racons urbans més adients per a les intervencions artístiques.

Alguns aspectes d'assessorament tècnic els he rebuts de la mà desinteressada i sempre a punt dels amics: Arantxa Matamoros Reverter, Víctor Seguí Pruñonosa, Ricard Reverter Forcadell, Joan Bta. Beltran Reverter, Joëlle Rodríguez Roig, Natàlia Gras Subirats, Núria Gil Duran, Jesús Bernat Agut.

Cal fer una menció especial a Àngels Segarra Fornés, propietària del taller À, accent aubert. Dissenyadora del poble amb absoluta conscienciació per la importància de la correcta conservació de la llengua.

No puc deixar d‟agrair la col·laboració de Pietat Subirats Ortiz, que a tota hora ha estat a punt per a resoldre‟m qualsevol dubte i sumar coratge. Així com a la resta de personal de la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat d‟Alcanar, a més d‟Àngela, Blai, Edu, Mariona, Marta, Martí, Oda, Sebastian, Vinyet i les seues famílies, gràcies als quals aquest projecte ha estat més il·luminat.

A tots ells els dono les meues gràcies més sinceres i els invito amb mi a iniciar aquest recorregut cultural i artístic pel nostre poble, amb aquesta visió d'Alcanar, espai viu, que és Arraïlart.

59

.B I B L I O G R A F I A ALCOVER, Antoni Ma.; MOLL, Francesc B. (1926 – 1968). DiccionariCatalàValencià-Balear (DCVB), 10 volums, Palma de Mallorca: Moll. Versió informatitzada: http://dcvb.iecat.net BALANZÀ BEL, Francesca; BELTRAN REVERTER, Joan Bta. et alii (1999) Serra de Montsià. Mapa excursionista, la Ràpita: Consell Comarcal del Montsià.

BEL, Agustí; SANZ, J. Vicent; VILAR, M. Isabel (2003). Atles del Montsià, Amposta: Consell Comarcal del Montsià.

BEL BELTRAN, Agustí (2000). Alcanar, Benicarló: Onada edicions.

BELTRAN REVERTER, Joan Bta. (1995). Alcanar. Imatges i recorda. Barcelona: Viena-Columna. _(1999). Alcanar, segle XX. Cent anys d‟imatges, Tortosa: Cinctorres Club.

BORRÀS, J. Ramon; MOLLÀ, Toni (1985). Vocabulari Bàsic, València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

BRUGUERA, Jordi (1985). Història del lèxic català, Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

BUJ ALFARA, Àngela (1996). «La dignitat de la mançana i el catxel», Tortosa: Tresmall. Revista trimestral de lletres i pintures, 11 (novembre), 10-11. ─(1997). «La transhumància: de cognoms i raberes», Alcanar: Lo Rafal, núm. 44, 8. ─(1998). «Nota preliminar» a la novel·la Jardins Ignorats, de T. Fabregat, Tortosa: Ajuntament d'Alcanar, 9-34. ─(1999). «Els carrers d'Alcanar. Anàlisi onomàstica», Ulldecona: Butlletí Interior de la Societat d‟Onomàstica, LXXIX, Actes del XXIII Col·loqui de la Societat d‟Onomàstica (Ulldecona, 25 i 26 d‟octubre de 1997), I, 142-162. ─(2001). Lèxic del Montsià. Estudi geolingüístic I. Amposta: Consell Comarcal del Montsià. ─(2002). «El tortosí a través d‟un assaig de sistematització toponímica a la Serra de Montsià», Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes, València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 721-744. ─(2003). «Alguns trets lingüístics comuns entre la parla d‟Alcanar i el valencià», Alcanar: Ajuntament d‟Alcanar-II Congrés d‟Història, 111-122. ─(2003a). «Lèxic del català occidental en diccionaris generals i diccionaris escolars: entre la normalitat i el prejudici», I Congrés de la Diòcesi de Tortosa „Cultura i Territori‟, Tortosa, 29-62. ─(2011).«El parlar d‟Alcanar en el context del tortosí i el balear», dins III Congrés d'Història d'Alcanar, Alcanar: Ajuntament d'Alcanar, 449-464.

CARERI, Francesco (2002). Walkscapes (El andar como pràctica estètica), Barcelona: Gustavo Gili.

CASANOVA, Emili (1981). «Noves aportacions valencianes i aclariments al lèxic català», BSCC, LVII, 211-238.

CONCA, Maria i GUIA, Josep (2016). «Hug de Forcalquer, mestre dels Hospitalers a Catalunya i Aragó», Revista de Festes del Camp de Mirra, p. 116-129.

COROMINES VIGNEAUX, Joan(1980-1991). Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana (DECLC), Barcelona: Curial, 9 volums.

CORRIENTE, Federico (1999). Diccionario de arabismos y voces afines en iberorromance, Madrid: Gredos.

COSTES, Antoni (1997). «Emborrapà». Jocs de carrer jugats a Amposta, Amposta: Ajuntament d‟Amposta.

60

DDAA (1989). Actes del I Congrés d'Històriad'Alcanar, Alcanar: Ajuntament d'Alcanar.

DDAA (1991). Primer recull del cançoner canareu, Tortosa: Gràfica Dertosense – Curs de català per a Adults 1990-91.

DDAA (2003). Actes del II Congrés d'Història d'Alcanar, Alcanar: Ajuntament d'Alcanar.

DDAA (2005). Jornada d‟Estudi “Trinitari Fabregat i el seu temps (1912-1994), Alcanar: Ajuntament d'Alcanar.

DDAA (2011). Actes del III Congrés d'Història d'Alcanar, Alcanar: Ajuntament d'Alcanar.

DDAA (2014). Actes de les III Jornades d'Estudi sobre la Festa de Sant Antoni Abat, Canals: la Pebrella.

FABREGAT CHIMENO, Trinitari (1998). Jardins ignorats, Alcanar: Ajuntament d‟Alcanar.

GANDIA, Rafael E. et al. (1987). Fato. Vocabulari infantil i d‟adults. Recull de les Terres de l‟Ebre. Barcelona: CIRIT. GARGALLO GIL, J. Enrique (1997). El joc ancestral de la paraula. Llengua, cultura popular i refranyer a Rossell (Baix Maestrat), Benicarló: Edicions Alambor.

GIMENO BETÍ, Lluís (1984). «Les àrees lèxiques en els parlars de transició».

Miscel·lània de textos en homenatge a les Normes de Castelló, 15-22.

GIRALT, José (2004). «Noms de la libèl·lula a l‟Aragó catalanòfon». Estudis de llengua i literatura catalanes/XLVIII Miscel·lània Joan Veny, 4, 121-145. Barcelona: Publicacions de l‟Abadia de Montserrat.

Gran Enciclopèdia Catalana, (1969 – 1989). Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 17 volums. http://www.enciclopedia.cat/ Gran geografia comarcal de Catalunya. Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Matarranya, Ribera d'Ebre, (1993), volum 7, Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

GUZMAN GRAU, Josep Lluís (1994). Refranys de Benicarló, Benicarló: Penya Setrill.

INSTITUT D‟ESTUDIS CATALANS. (2007). Diccionari de la Llengua Catalana.

Barcelona, Palma de Mallorca, València: Edicions 3i 4, Enciclopèdia Catalana, Edicions 62, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Editorial Moll. [DIEC2] ─(1999). Aplicació al català dels principis de transcripció de l‟Associació Fonètica Internacional. Barcelona: Institut d‟Estudis Catalans.

INSTITUT RAMON MUNTANER (2007) Recerca i patrimoni etnològic. Els jocs tradicionals, Barcelona: IRMU. JOSÉ SOLER, Noemí (1998). Les motes: un sistema d‟aprofitament de l‟aigua, Barcelona: Generalitat de Catalunya. CIRIT. LACREU CUESTA, Josep (1998). Diccionari pràctic d‟ús del valencià. Alzira: Bromera.

LLULL, Ramon (2000). Llibre de Contemplació en Déu. Palma: Miquel Font editor.

LÓPEZ DEL CASTILLO, Lluís (dir.) (2000) Gran Diccionari 62 de la llengua catalana, Barcelona: Edicions 62. [GDLC].

MASSIP, M. Àngels (1986). «Consideracions sobre el lèxic tortosí», Actes del Setè Col·loqui de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona: PAM, 633-645. ─(1989). Aproximació descriptiva al parlar tortosí, Tarragona: Diputació de Tarragona.

MATAMOROS SANCHO, José (1922). Historia de mi pueblo. Tortosa: Ajuntament d‟Alcanar (1a reedició, 1991).

MINGUET I ITARTE, M. Joana (1996) Allà baix a l'era, Ulldecona: Centre Cultural i Recreatiu. ─(1999). «Són nostres, però se‟n van al record», Butlletí Interior dela Societat d‟Onomàstica, LXXIX, Actes del XXIII Col·loqui de la Societat d‟Onomàstica 61

(Ulldecona, 25 i 26 d‟octubre de 1997), 1, 163-181.

OLLÉ, Sisco (1991). «Les eines agrícoles al Baix Ebre i al Montsià». Comunicació presentada a l‟Assemblea Intercomarcal d‟Estudiosos. Museu del Montsià, Amposta, (inèdit).

PAYRATÓ, Lluís (1988). Català col·loquial. Aspectes de l‟ús corrent de la llengua catalana. València: Universitat de València.

PONS, Lídia (1992). «La dialectologia, els dialectes i els parlants», Escola Catalana, 293, 6-7.

PUENTE REVERTÉ, Albert (2009). Com natros ho diem: un recull lèxic de les terres de l'Ebre. 2a ed. Bubok Publishing.

RAMAL SANCHO, Rut (2012). Nomenclàtor d'Alcanar. Estudi del nom dels carrers i places. Barcelona: Generalitat de Catalunya-CIRIT. REÑÉ, Josep(2004). Estudis de dialectologia catalana, núm. 3, dedicat a la comarca del Montsià. Fondarella: Edicions Palestra.

RODOREDA i GURGUÍ, Mercè (1967). Jardí vora el mar. Club editor, Barcelona: Club editor.

SANCHO I ESTELLER, Joan-Josep (1992) «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat», dins Dites, cobles i rondalles. Tortosa: Servei Municipal de Català.

SANCHO FIBLA, Adrià (2004). Els prats, un paradís perdut al Montsià. Barcelona: Generalitat de Catalunya-CIRIT. ROIG VIDAL, Joan (1993). La nostra manera de parlar català, Raïls, Butlletí del Centre d'Estudis d'Ulldecona, 1 (primavera), Ulldecona: Centre d'Estudis, 41-49.

ROMERO, Sílvia (1996). «L‟article etimològic en àmbits d‟ús oral informal», dins AGUSTÍ, Alfred (ed.) (1996), 165-173.

SARAGOSSÀ, Abelard (2001). «La pronúncia dels numerals 17, 18, i 19 al llarg de la història», dins Estudis de llengua i literatura catalanes / XLIII. Miscel·lània Giuseppe Tavani, Barcelona: Publicacions de l‟Abadia de Montserrat, 287-305.

SOLÉ, Felip - GRÉGORY TUBAN, Grégory (2011): Camp d'Argelers 1939-1942. 2a. edició. Valls: Cossetània Edicions.

VENY CLAR, Joan(1982). Els parlars catalans. Palma de Mallorca: Editorial Moll. [edicions de 1986, 6a ed.; 1991, 10 ed.i 1998,12 ed.]. ─(1989). «Catxel (Cardium edule), un nou mossarabisme del català», Miscel·lània d'homenatge per a G. Colón, 463-475. ─(2003). «Qüestions geolingüístiques a l‟entorn de la varietat tortosina», dins PRADILLA, Miquel Àngel (ed.) (2003b), 351-380.

VIZCARRO, T. (1987). FATO. Vocabulari infantil i d'adults de les Terres de l'Ebre, Barcelona: Generalitat de Catalunya-CIRIT. WEBGRAFIA Documents en línia i d’accés públic A Collection of Colorful Stairs http://www.streetartutopia.com/?p=10072 [Consulta: 12/08/2017] Ababol Festival. Festival de arte público, memoria y despoblación http://ababolfestival.com/ [Consulta: 3/09/2017] Ajuntament d‟Alcanar: Turisme. La Moleta del Remei. [en línia] http://www.alcanarturisme.com/destinations/la-moleta-del-remei/[Consulta: 28/08/2017] Ajuntament d‟Alcanar: Turisme. El nucli antic [en línia]. Accés públic. http://www.alcanarturisme.com/destinations/el-nucli-antic/ [Consulta: 28/08/2017] Ajuntament d‟Alcanar: regidoria de Cultura. Biblioteques públiques [en línia]. http://www.alcanar.org/biblioteques-públiques [Consulta: 21/11/2017] 62

Ajuntament de Guimerà (Lleida). Turisme de Guimerà [en línia]. http://www.guimera.info/memoriagrafica/costums/Costums/pesos.htm [Consulta: 21/07/2017] Alcanar, un poble, una gent (Projecte bilingüe català-anglès dels alumnes de 2n d‟ESO el curs 2012-2013, Institut Sòl-de-Riu) [en línia]. Accés públic. https://www.slideshare.net/PilarJuan/alcanar-un-poble-una-gent [Consulta: 2/09/2017] Arabogues (La Sénia): Desenvolupament d‟una sortida al Riu Sénia. Centre d‟Informació del Parc Natural dels Ports a la comarca del Montsià [en línia]. http://xtec.cat/cda-delta/pdf/rv_desenvsort_senia.pdf [Consulta: 12/08/2017] Art a l‟aire lliure a Barcelona [en línia]. Accés públic. https://www.timeout.cat/barcelona/ca/art/art-a-laire-lliure-a-barcelona [Consulta: 3/09/2017] Art à la Cité Internationale de Lyon [en línia]. Accés públic. https://lyon6e.com/2017/07/01/art-a-la-cite-internationale-de-lyon/ [Consulta: 6/08/2017] Art urbà [en línia]. Accés públic. http://www.jrwebs.es/8-general/7-art-urb%C3%A0 [Consulta: 20/08/2017] Art in the city. Houston [en línia]. Accés públic. https://www.bing.com/images/search?view=detailV2&ccid=HhxYUWzp&id=8BBD13 3EBA4D6F3B2CA5A4CD7E3A6289DC08C513&thid=OIP.HhxYUWzpzMTaw1hoXGy0J AEsDh&q=art+in+the+city+houston&simid=608026216719452351&mode=overlay &first=1 [Consulta: 22/08/2017] Art travel [en línia]. Accés públic. http://www.theartstory.org/blog/category/art-travel/ [Consulta: 6/08/2017] Arts de carrer [en línia]. Accés públic. http://artsdecarrer.cat/ [Consulta: 1/07/2017] Arte a un Click [en línia]. Accés públic.

[Consulta: 20/08/2017] http://arteaunclick.es/2015/10/23/boa-mistura-intervencion-urbana-bogota/ Arte contemporáneo en un silo [en línia]. Accés públic. http://www.abc.es/espana/castilla-la-mancha/toledo/pueblos/abci-artecontemporaneo-paredes-blancas-silo-201609061327_noticia.html [Consulta: 29/06/2017] Arte y naturaleza con niños en Carrícola, Valencia [en línia]. Accés públic. http://www.menudosviajeros.com/blog/arte-y-naturaleza-con-ninos-en-carricolavalencia [Consulta: 19/08/2017] Arte urbano – Arte rural [en línia]. Accés públic. http://laboratorio.bambarazinema.com/areas-interes/arte-urbano-arte-rural/ g fg [Consulta: 21/08/2017] Arte urbano Alicante [en línia]. Accés públic. http://arteurbanoalicante.blogspot.com.es/ [Consulta: 22/08/2017] barcelonaurbanmuseum.blogspot.com.es [en línia]. Accés públic. http://barcelonaurbanmuseum.blogspot.com.es/2013/05/bases-de-participaciocat.html [Consulta: 24/08/2017] Bel Beltran, Agustí [en línia]. Accés públic. http://recordsdelacostapunica.blogspot.com.es/ [Consulta: 25/08/2017] Biblioteca Trinitari Fabregat (Alcanar, març de 2015)[en línia]. Accés públic.

63

https://plus.google.com/+BibliotecaTrinitariFabregat/posts/CoAzBFRns79 g [Consulta: 22/07/2017] Blanco Alcalde, Daniel (2014). Land art: la naturaleza como lienzo del paisaje http://revistamito.com/land-art-la-naturaleza-como-lienzo-del-paisaje/ [Consulta: 12/09/2017] Blog de mestres. Un museu per acostar l‟art a les escoles http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/blog-de-/blog-de-mestres-un-museu-mobilper-acostar-lart-a-les-escoles/audio/847788/ [Consulta: 29/09/2017] Boa Mistura (Madrid, Espanya: Patricia Delgado Morcillo, 2015). Javier i Juan [en línia]: Portfolio [Madrid] Accés obert al públic en general. http://www.boamistura.com/pdf/boamistura-portfolio.pdf [Consulta: 19/07/2017] www.boamistura.com Boa Mistura (Platges de Sa Ràpita i Es Trenc, Mallorca: Patricia Delgado Morcillo, 2014). Javier i Juan [en línia]: Portfolio [Madrid] Accés obert al públic en general.

[Consulta:25/07/2017] http://www.boamistura.com/paratges-de-pau-mallorca.html Bombas Gens renace en València como centro de arte con acción social http://www.levante-emv.com/cultura/2017/07/07/abre-valencia-bombas-genscentro/1590551.html [Consulta:10/07/2017] Buj Alfara, Àngela. Cantem i contem. Cançons i contes per a les nostres escoles http://www.xtec.cat/~abuj/cantemicontem/default.htm [Consulta: 2/01/2018] Camps, Eudald (2017). Noms i llocs de l‟art a Girona https://eudaldcamps.com/category/reflexio/noms-i-llocs-de-lart-a-girona/ g [Consulta: 27/08/2017] Cens de simbologia franquista de Catalunya http://bancmemorial.gencat.cat/simbologia/documents/cens_simbol_franq_Catalun ya.pdf [Consulta: 5/08/2017] Centre d‟Art i Natura de Farrera) [en línia]. Accés públic. www.farreracan.cat [Consulta: 24/07/2017] Centre d‟Art TeclaSala. Programació educativa temporada 2017-2018 http://www.l-h.cat/gdocs/d2011104.pdf [Consulta: 28/07/2017] Colomé, Sílvia. Arte entre ovejas. La historia del pequeño pueblo que tiene más grafitis que calles http://www.lavanguardia.com/cultura/20170509/422390785888/penelles-streetartpueblo-grafitis.html [Consulta: 2/09/2017] Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, COMEBE (Corbera d‟Ebre, 2017). Artimetria: [en línia]. Accés públic.

[Consulta: 15/08/2017] http://www.batallaebre.org/app/upload/Projecte%20Poble%20Vell%202017%20%20Annex%20I%20-%20Programa%20Municipal%20Actuacions.pdf Delgado, Núria. Llengües i escriptures preromanes http://www.ibers.cat/llenguesiescriptures.html [Consulta: 20/07/2017] Diari El Punt Avui, Sàpiens (Barcelona, 2017). Roger i Costa-Pau: [en línia]. http://www.sapiens.cat/ca/notices/2012/12/per-que-es-fan-els-tres-tombs-el-diade-sant-antoni-3134.php [Consulta: 14/08/2017] Diario Libre de Aragón. Una cartografía de la vida cotidiana http://arainfo.org/una-cartografia-de-la-vida-cotidiana-para-guadalaviar/ g [Consulta: 18/08/2017] 64

Diccionari Normatiu Valencià http://www.avl.gva.es/lexicval/ [Consulta: 27-30/12/2017] Diputación de Valencia impulsa un proyecto de arte urbano para dinamizar los municipios más pequeños http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20170728/43152534778/diputacionde-valencia-impulsa-un-proyecto-de-arte-urbano-para-dinamizar-los-municipiosmas-pequenos.html [Consulta: 29/07/2017] Earth Art http://www.theartstory.org/movement-earth-art.htm [Consulta: 7/08/2017] Ebre, Art&Patrimoni. Exposició col·lectiva d‟escultura sonora http://www.museuterresebre.cat/activitat.asp?id=147&i=ca [Consulta: 5/07/2017] Ebre Digital (Terres de l‟Ebre) [en línia].

Accés públic. http://www.ebredigital.cat/societat/1288-alcanar-ultima-la-reforma-del-mercatmunicipal [Consulta: 25/08/2017] El arte urbano está transformando las ciudades http://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/zaragoza/2015/04/14/a rte_urbano_esta_transformando_las_ciudades_351095_301.html [Consulta: 27/08/2017] El teler de llum. Programació i memòria 2016 http://eltelerdellum.tarragona.cat/projects/programacio-anual/ [Consulta: 4/08/2017] El cubo verde. Convocatorias https://elcuboverde.org/category/convocatorias/ [Consulta: 6/08/2017] Esbaluard. Museu d‟art modern i contemporani de Palma. Activitats http://www.esbaluard.org/ca/activitats/#activities [Consulta: 27/08/2017] Esbaluard. Museu d‟art modern i contemporani de Palma. GranGent/GentGran http://www.esbaluard.org/programas/programa-2/ [Consulta: 27/08/2017] FAHR.1 Festival d‟Art Urbà http://www.visual-lab.info/bloc/fahr1-festival-dart-urba [Consulta: 24/09/2017] Fibla Reverter, Maria Helena; Forcadell Vericat, Toni i Arasa Centelles, Jordi, III Congrés d‟Història d‟Alcanar, novembre de 2010, Isuu [en línia]. Accés públic. https://issuu.com/oronules/docs/els_molins_d_alcanar_fotos [Consulta: 1/09/2017] Fondation Carasso http://www.fondationcarasso.org/es [Consulta: 31/07/2017] Fundación MASDEARTE. Monteenmedio. Arte contemporáneo. Arte y naturaleza http://masdearte.com/centros/fundacion-nmac-montenmedio-arte-contemporaneo/ g [Consulta: 1/07/2017] García Casado, Isabel. Ruta “Casas con Vida” en Fresnedillas de la Oliva (Madrid) https://planesconhijos.com/paseos-y-rutas/ruta-casas-vida-fresnedillas-la-olivamadrid/ [Consulta: 11/07/2017] GarGar Festival Artistes http://www.gargarfestival.com/artistes/ [Consulta: 13/09/2017] GarGar Festival de murals i art rural http://www.gargarfestival.com/ [Consulta: 13/09/2017] GarGar Festival Premsa http://www.gargarfestival.com/premsa/ [Consulta: 13/09/2017]

65

Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat i Universitat de Barcelona (Barcelona): Banc de dades de biodiversitat de Catalunya [en línia].

Accés obert al públic en general. http://biodiver.bio.ub.edu/biocat/ [Consulta: 22/07/2017] Generalitat de Catalunya, Patrimoni festiu de Catalunya (Barcelona): Festes i elements festius catalogats o declarats [en línia]. Accés públic. http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festes-i-elements-festius-catalogats-odeclarats/Sant-Antoni/Festa-de-Sant-Antoni-d-Alcanar [Consulta: 01/08/2017] Generalitat de Catalunya, cercador intel·ligent sobre el patrimoni cultural català (Barcelona): Inventaris del Patrimoni Arquitectònic (35.000 fitxes) i del Patrimoni Arqueològic (20.000) i del Registre de Museus. Direcció General del Patrimoni Cultural [en línia]. Accés públic. http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAU DI_ELEMENTARQUITECTONIC_6219 [Consulta: 21/08/2017] Generalitat de Catalunya, cercador intel·ligent sobre el patrimoni cultural català (Barcelona): Inventaris del Patrimoni Arquitectònic (35.000 fitxes) i del Patrimoni Arqueològic (20.000) i del Registre de Museus. Direcció General del Patrimoni Cultural [en línia]. Accés públic. http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAU DI_ELEMENTARQUITECTONIC_6225 [Consulta: 30/06/2017] Graffitea Cheste 2016 https://www.youtube.com/watch?v=6MQI6pEZp5I [Consulta: 2/07/2017] Haciendo del arte y la cultura un medio para promover la tolerancia, el respeto y la paz entre los pueblos http://pazsinfronteras.org/haciendo-del-arte-y-la-cultura-un-medio-para-promoverla-tolerancia-el-respeto-y-la-paz-entre-los-pueblos/ [Consulta: 7/08/2017] Historia del arte http://artesegundasvanguardias.blogspot.com.es/p/land-art.html [Consulta: 4/09/2017] Històries d‟Alcanar (Alcanar, Catalunya: Lluc Ulldemolins i Nolla, 2016) [en línia]. Accés públic. [Consulta: 2/08/2017] http://historiesdalcanar.blogspot.com.es/2016/03/ledifici-del-mercat-vell-i.html Iberolingua http://iberolingua.com/index.htm [Consulta: 3/07/2017] L‟art a la ciutat http://eltelerdellum.tarragona.cat/project-category/lart-a-la-ciutat/:[Consulta: 22/06/2017].tarragona.cat/project-category/lart-a-la-ciutat/ La calamanda. Accés públic. http://www.lacalamanda.com/territori_cultural/5999/art-i-flors-als-balcons-laprimera-mostra-a-alcanar-dart-al-carrer [Consulta: 22/06/2017] La historia del pequeño pueblo que tiene más grafitis que calles http://www.lavanguardia.com/cultura/20170509/422390785888/penelles-streetartpueblo-grafitis.html [Consulta: 2/09/2017] La opinión de Zamora. Las “sombras” repueblan los municipios de Castilla y León http://www.laopiniondezamora.es/castilla-leon/2017/08/20/sombras-repueblanmunicipios-castilla-leon/1026762.html [Consulta: 5/09/2017] 66

La Vanguardia. Neix “art pertot” un projecte transfronterer per difondre les creacions d‟artistes joves a l‟espai públic. http://www.lavanguardia.com/vida/20170208/414146957226/neix-art-pertot-unprojecte-transfronterer-per-difondre-les-creacions-dartistes-joves-a-lespaipublic.html [Consulta: 8/09/2017] Land Art (Art de la terra) https://www.pinterest.es/ferdemestres/land-art-art-de-la-terra/ [Consulta: 25/09/2017] Las mejores ciudades del mundo para ver arte callejero http://www.upsocl.com/mundo/mira-20-de-las-mejores-ciudades-del-mundo-paraver-arte-callejero/# [Consulta: 1/09/2017] Lo Pati. Centre d‟Art Terres de l‟Ebre https://www.lopati.cat/ca/ [Consulta: 28/06/2017] Lo Pati Centre d‟Art Terres de l‟Ebre. Activitats https://www.lopati.cat/ca/activitats/16/ [Consulta: 28/06/2017] Lo Pati Centre d‟Art Terres de l‟Ebre. Inauguració de les intervencions a les torres de la Carrova i Campredó https://www.lopati.cat/es/proyectos/xyz/inauguracio-de-les-intervencions-a-lestorres-de-la-carrova-i-campredo/392/ [Consulta: 28/06/2017] Mapa d‟art urbà a Palma http://www.palmajove.es/portal/PALMAJOVE/contenedor1.jsp?seccion=s_fdes_d4_ v1.jsp&codbusqueda=2630&language=ca&codResi=4&codMenuPN=577&codMenu= 2451&layout=contenedor1.jsp#.WliJgK7ibIU [Consulta: 5/08/2017] MARTE. Feria de Arte Contemporáneo de Castelló http://feriamarte.com/que-es-marte/ [Consulta: 5/09/2017] Musée Mobile http://www.musee-mobile.fr/ [Consulta: 17/09/2017] Museu d‟Art a l‟aire lliure de Pedvale https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Art_a_l%27aire_lliure_de_Pedvale [Consulta: 11/07/2017] MUSEUMÒBIL. MUMO http://www.vilareal.es/portal/p_20_contenedor1.jsp?seccion=s_fact_d4_v1.jsp&contenido=35743& tipo=2&nivel=1400&layout=p_20_contenedor1.jsp&codResi=1&language=ca [Consulta: 8/09/2017] Natui.Naturaleza.Ideas http://www.natui.es/category/ideas/page/3/ [Consulta: 15/09/2017] Naturalizarte http://naturalizarte.org/dispositivos/cartografia/ [Consulta: 1/08/2017] Naturalizarte http://naturalizarte.org/el-sabado-28-inauguramos-la-cartografia-de-la-vidacotidiana-de-un-pequeno-pueblo-de-montana/ [Consulta: 1/08/2017] Pallarès, Jordi. Educador visual i comissari. http://www.jordip.com/descargas/jp-cv.pdf [Consulta: 11/08/2017] Pedrós, Laia (2017). Penelles, un museu d‟art urbà a l‟aire lliure

67

http://comarquesdeponent.com/noguera/altres-poblacions-de-lanoguera/item/13898-penelles,-un-museu-d-art-urb%C3%A0-a-l-aire-lliure [Consulta: 31/08/2017] “Periféricos”, arte contemporáneo en los pueblos cordobeses http://www.hoyesarte.com/artes-visuales/perifericos-arte-contemporaneo-en-lospueblos-cordobeses_238540/ [Consulta: 7/07/2017] Plànol Alcanar https://www.instamaps.cat/geocatweb/visor.html?businessid=474da3adfb743537b 9bf414a1e9d327e#13/40.5536/0.5049 [Consulta: 27/09/2017] Poble vell. Corbera d‟Ebre. Espai artístic-cultural http://www.poblevell.cat/ca/cultura/artistic.html [Consulta: 1/07/2017] Poble vell. Corbera d‟Ebre. Espai artístic-cultural http://www.poblevell.cat/ca/fotos/fotos.html [Consulta: 1/07/2017] Prades Sancho, Núria (entrevista) https://vimeo.com/217544772 [Consulta: 16/08/2017] “Pueblos y colonias de artistas alrededor del mundo” http://www.publico.es/viajes/pueblos-y-colonias-de-artistas-alrededor-del-mundo/ [Consulta: 20/07/2017] “Pueblos revolucionados por artistas: en busca de la inspiración fantasma” http://www.traveler.es/viajeros/galerias/pueblos-de-artistas/618/image/29037 [Consulta: 20/07/2017] Rebobinart. Plataforma d‟art http://rebobinart.com/es/ [Consulta: 11/08/2017] Rosselló i Garcia, Joan Pere (2003). L‟aportació Preromana a la Llengua Catalana. http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/prerom.p df [Consulta: 4/07/2017] Ruta “Casas con Vida” http://media.wix.com/ugd/51a505_89e19ab9b29643c29c1140a31c782378.pdf [Consulta: 11/07/2017] Santa Coloma, Eugenia. Red de museos municipales de los pueblos. Museos vivos y comunitarios https://emprendecultura.net/2014/04/red-de-museos-municipales-de-los-pueblosmuseos-vivos-y-comunitarios/ [Consulta: 4/08/2017] Sète... un Musée à Ciel Ouvert (Le MaCO !!!) http://k-live.fr/festival/le-maco/ [Consulta: 7/08/2017] Stunning Murals by “Etam Cru” Turn Boring Buildings Into Works of Art https://www.boredpanda.com/street-art-murals-etam-cru/ [Consulta: 16/08/2017] Surya Namaskara http://suryanamaskara.bambarazinema.com/ [Consulta: 17/08/2017] TeclaSala. Centre d‟Art de l‟Hospitalet http://www.teclasala.net/126592_1.aspx?id=1 [Consulta: 28/07/2017] Tu espacio vende http://tuespaciovende.servisgroup.es/ejemplos-arquitectura-efimera-disenoespectacular/ [Consulta: 7/09/2017] Un espacio agrícola para la creación contemporánea http://culturhaza.blogspot.com.es/2009/05/rapa-dos-pensantes.html [Consulta: 29/07/2017] 68

Valdelarte http://valdelarte.com/galeria-2/artierra/ [Consulta: 1/09/2017] “Vilalba dels Arcs traurà el monument franquista de la plaça major abans de la primavera” http://www.aguaita.cat/noticia/8400/vilalba/dels/arcs/traura/monument/franquista /placa/major/abans/primavera [Consulta: 5/08/2017] Viquipèdia. Accés públic. [Consulta: 30/07/2017] https://ca.wikipedia.org/wiki/Cisterna_del_Vall_d%27Alcanar [Consulta: 30/07/2017] Vivero. Concepts and critique of the production of space. Urbanismo Afectivo https://es.slideshare.net/VICvivero/urbanismo-afectivo-affective-urbanism [Consulta: 4/09/2017] Vivero. Proceso participativo Tenerife laplayaquequeremos.com https://es.slideshare.net/VICvivero/proceso-participativo-playa-teresitas-tenerife49781500?related=1 [Consulta: 31/07/2017] Vivero. Urbanismo afectivo Madrid https://es.slideshare.net/VICvivero/urbanismo-afectivo-madrid-2015 Xarxa d‟espais de producció d‟arts visuals de Catalunya https://www.xarxaprod.cat/ [Consulta: 28/07/2017]

69

. ANNEXOS I. GLOSSARI En el desenvolupament d‟aquest glossari apareixen tots els lemes, això és entrades lèxiques treballades en la investigació, ordenats alfabèticament i numerats. Seguidament són definits. Se‟ls atribueix el camp semàntic, el sector i punt d‟ArraïlA®T on es troben i la geolocalització, amb l‟adreça web abreujada del google maps.

Per a les definicions s‟han fet servir cinc tipus de diccionaris, a més de l‟aportació personal. Fonamentalment, l‟obra bàsica a partir de la qual s‟han incorporat definicions ha estat el Diccionari de la llengua catalana, de l‟Institut d‟Estudis Catalans, en la segona edició. El fem constar amb les sigles DIEC2. També hem basat la cerca, en alguns camps semàntics concrets, sobretot en els cognoms, en el Diccionari català-valencià-balear, també conegut com Alcover-Moll, pels seus autors. El presentem com DCVB. Quan ha calgut algun complement etimològic, la font imprescindible ha estat el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, DECLC. I finalment, hem mostrat també alguna dada del Diccionari normatiu valencià, de l‟Acadèmia Valenciana de la Llengua, DNV. I el Gran Diccionari 62 de la lengua catalana, GDLC. Pel que fa a l‟aportació personal, hem fet la definició en algun cas etnològic i festiu, sobretot en els elements de la festa de Sant Antoni i en algun terme geogràfic, bàsicament.

A 1 LEMA: A on va la corda va el poval SIGNIFICAT: Fer el mateix que algú fa sense qüestionar-s‟ho; seguir d‟esme algú.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 2 LEMA: A sant Antoni, un pas de dimoni SIGNIFICAT: A Sant Antoni, que és el 17 de gener ja allarga una mica més el dia i hi ha una mica més de claror a la vesprada.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de Sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 3 LEMA: abadejo SIGNIFICAT: 1 m. [ZOP] [LC] Peix de la família dels gàdids, molt semblant al bacallà, però més petit (Pollachius pollachius). 2 m. [LC] [ZOP] Bacallà. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 2016 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 16

Cal dir que aquesta ubicació del google maps no és ben bé exacta ja que situa l‟edifici entre el carrer Lepanto, el carrer de Callao i el carrer dels Pescadors, però aquest es troba situat en l‟explanada del port al mateix nivell gairebé de la mar. Al mapa apareix més elevat, com la resta de carrers. Diríem que es troba en el mateix lloc però situat uns metres per sota, al mateix nivell de la zona portuària.

70

4 LEMA: afonar SIGNIFICAT: 1 v. tr. [LC] Enfonsar. Afonar davall l‟aigua. 2 intr. pron. [LC] S‟ha afonat l‟empostissat. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 5 LEMA: aix SIGNIFICAT: Peça de fusta, metall o altra matèria dura, de forma cilíndrica o cònica, que està fixa i serveix de sosteniment i centre de revolució a una o algunes rodes o altres peces que volten; cast. eje. «L‟aix del carro» (Tortosa, Calasseit, Morella, Vinaròs). «L'aix del caragol» (Vinaròs). Al cap d'un pal | no gayre baix | obrat com haix | mesa la roda, Spill 1622. Adobant ferradures, llussiant destrals..., afuant aixos, Moreira Folkl. 215. DCVB CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 6 LEMA: aixada SIGNIFICAT: f. [AGA] [LC] Eina per a cavar la terra, que consisteix en una planxa de ferro, de forma comunament rectangular o trapezial, adaptada transversalment a un mànec de fusta d‟uns cinc pams de llarg formant amb aquest un angle agut. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 7 LEMA: almenara SIGNIFICAT: f. Forat o trinxera per on amollen l'aigua d'una sèquia', de l'àrab mänhar 'canal', 'llit d'un corrent', de la mateixa arrel que nahr 'riu', 'canal'. 1.ª documentació: 1655. DECLC CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/jeab4Qn79FS2 8 LEMA: ametla SIGNIFICAT: f. [AGA] [BOS] Fruit de l‟ametler. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Vegetals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Mercat UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Canonge Matamoros / cantonada amb el carrer de Miquel Figueres GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/neWicdiEnF52 9 LEMA: ametler SIGNIFICAT: 1 m. [LC] [BOS] [AGA] Arbre de la família de les rosàcies, de fulles caduques i lanceolades, flors blanques o roses molt primerenques, el seu fruit és l‟ametla. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Flora SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Partició les Comes-les Comes) / Ermita del Remei UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Edifici de restauració annex a l‟hostatgeria de l‟ermitori de la Mare de Déu del Remei GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/HqBZ16EHPBR2 10 LEMA: Anar a córrer la vora SIGNIFICAT: Anar pel camp per la vora de les finques a arreplegar els fruits que s‟hi troben. És una manera d‟anomenar que algú s‟apropia del que no és d‟ell referent al que altres han sembrat. L‟expressió es crea en un entorn rural, ja que la vora és un dels límits d‟una finca de cultiu.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v

71

11 LEMA: anou SIGNIFICAT: 1 f. BOT./AGR. Fruit de l'anouer, en forma de drupa ovoide i dividida en dos mitats dures, rugoses i simètriques, que conté una llavor comestible coberta d'una fina pellorfa de color terrós i dividida en dos mitats o gallons, lobulats irregularment. DNV CAMP SEMÀNTIC: Vegetals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Mercat UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Canonge Matamoros / cantonada amb el carrer de Miquel Figueres GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/neWicdiEnF52 12 LEMA: antera SIGNIFICAT: 1 1 f. [LC] [AGA] Llenca de terra que, en fer la llaurada d‟una peça, resta sense llaurar. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 13 LEMA: arena SIGNIFICAT: f. Partícules molt menudes de roques i pedres desfetes.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr 14 LEMA: argilaga SIGNIFICAT: 1 f. [LC] [BOS] Arbust de la família de les papilionàcies, molt espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, flors grogues que s‟obrin a la primavera i fruit en llegum (Genista scorpius). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Flora SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Partició entre les Comes i els Castellans) / Ermita del Remei UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Edifici de restauració annex a l‟hostatgeria de l‟ermitori de la Mare de Déu del Remei GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/HqBZ16EHPBR2 15 LEMA: aufàbiga SIGNIFICAT: m. Joc d‟acaçar que consisteix a anar corrent amb la mà agafada de la persona que s‟ha agafat. Així van sumant-se totes les persones que s‟agafen i es fa un fila llarga que va perseguint les altres. Quan s‟agafa algú de nou, se li diu: Aufàbiga!

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o B 17

16 LEMA: Badoc SIGNIFICAT: adj. Que bada, que no està atent.

CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 17 LEMA: bajoquí SIGNIFICAT: m. Tavella de lleguminoses, en aquest cas del Phaseolus vulgaris.

CAMP SEMÀNTIC: Vegetals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Mercat UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Canonge Matamoros / cantonada amb el carrer de Miquel Figueres GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/neWicdiEnF52 18 LEMA: Balada

17

En la regularització d‟aquest cognom, hem actualitzat la grafia prefabriana ch, [k], per c, de l‟ortografia moderna.

72

SIGNIFICAT: m. Llinatge existent a Barcelona, Alcanar, Aldover, Amposta, Barberà, Benicarló, Caldes de Montbui, Granollers, la Sénia, la Llacuna, el Masnou, Mediona, Olesa de Montserrat, Reus, Vinaròs, Sant Rafel del Maestrat, etc. DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 19 LEMA: balladors SIGNIFICAT: m. pl. Persones que ballen, concretament, ens referim en el ball de la jota.

CAMP SEMÀNTIC: Sant Antoni SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de Sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 20 LEMA: banda de música SIGNIFICAT: f. Conjunt instrumental format per instruments de vent i percussió, bàsicament.

CAMP SEMÀNTIC: Sant Antoni SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de Sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 21 LEMA: banquet SIGNIFICAT: m. Seient amb una certa llargada que sol estar a la via pública per a seure els vianants.

CAMP SEMÀNTIC: Diminutius SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / les Escaletes UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça de Sant Miquel GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/W4XRXyBpaZw 22 LEMA: barandat SIGNIFICAT: m. Paret de separació entre dues habitacions.

CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 23 LEMA: barcaconya SIGNIFICAT: f. Insecte de l‟ordre dels dermàpters, amb un segon parell d‟ales ben desenvolupat i l‟abdomen acabat en un parell d‟apèndixs semblants a unes pinces (Forficula auricularia).

CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: camí dels Barranquets III encreuament amb la partida de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 24 LEMA: «La barraca de Sant Antoni» SIGNIFICAT: f. Peça teatral que es representava a mitjans del segle XX sobre la vida i les temptacions del sant. No se‟n coneix cap edició impresa.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de Sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 25 LEMA: bassa SIGNIFICAT: f. Excavació gran o menuda plena d‟aigua. Les seues funcions poden ser d‟abeurador, safareig, etc.

CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 26 LEMA: Beltran SIGNIFICAT: m. Variant dissimilada de l‟antropònim masculí Bertran. Apareix a l Llibre dels Feyts, de Jaume I. Es documenta des del segle XIII: E Bertran de Naya, Jaume I, Cròn. 104. En Bertran deRoca Bruna, Desclot Cròn. 7.

73

Llinatge existent a existent a Albal, Alcanar, l‟Alcora, Alcúdia, Benassal, Binissalem, Barcelona, Monòver, Palma, València, etc. DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 27 LEMA: benedicció SIGNIFICAT: f. Acció de beneir. Es refereix a la benedicció dels animals el dia de Sant Antoni.

CAMP SEMÀNTIC: Sant Antoni SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Jota UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 28 LEMA: A Benicarló, cadufers SIGNIFICAT: m. Fa referència al gentilici popular de la població veïna del Baix Maestrat, a 18km al sud d‟Alcanar.

CAMP SEMÀNTIC: Pobles veïns i gentilicis SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de Càlig UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 32 / cantonada amb carrer de Méndez Núñez GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/JxeatEk9MZ12 29 LEMA: bercoc SIGNIFICAT: m. Fruit de l‟albercoquer.

CAMP SEMÀNTIC: Vegetals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Mercat UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Canonge Matamoros / cantonada amb el carrer de Miquel Figueres GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/neWicdiEnF52 30 LEMA: birles SIGNIFICAT: f. pl. Peces de fusta tornejades, més amples de baix que de dalt perquè s‟aguanten plantades en terra.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 31 LEMA: boriol SIGNIFICAT: 1 m. [LC] [ZOI] Insecte coleòpter, de cos arredonit i globulós, amb els èlitres amb taquetes de colors foscos (Coccinella septempunctata). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides / Riu de la Sénia UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Barranquets III encreuament amb la partida de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 32 LEMA: borraina SIGNIFICAT: 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Herba de la família de les boraginàcies, espontània o més rarament cultivada, molt híspida, de fulles ovades, les inferiors agrupades en roseta, i flors blaves i grosses, en inflorescència laxa, força primerenques, de fulles basals comestibles i sovint utilitzada com a remeiera (Borago officinalis). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Flora SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Partició entre les Comes i els Castellans) / Ermita del Remei UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Edifici de restauració annex a l‟hostatgeria de l‟ermitori de la Mare de Déu del Remei GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/HqBZ16EHPBR2 33 LEMA: Bort SIGNIFICAT: 1 2 adj. i m. / f. [LC] Nascut de pares desconeguts. Bord. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 34 LEMA: bres SIGNIFICAT: 1 1 m. [LC] Llit d‟infant al qual es pot comunicar un moviment de balanceig. DIEC2

74

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 35 LEMA: brunades SIGNIFICAT: f. Ventresca del peix.

CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 36 LEMA: bugada SIGNIFICAT: f. Roba que s‟ha rentat i s‟ha d‟estendre.

CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 37 LEMA: búnquer SIGNIFICAT: m. Refugi normalment de ciment armat, usat com a refugi antiaeri. S‟anomenen així, popularment, els nius de metralladores que hi ha de la Guerra Civil, entre l‟Estanyet i Sòl-de-Riu. CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr C 38 LEMA: cabiró SIGNIFICAT: m. Biga de fusta que suporta el pes del sostre.

CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 39 LEMA: les Calafes SIGNIFICAT: f. Possible feminització del cognom Calaf, la muller d‟aquest passaria a dir-se Calafa. A Alcanar hi ha un altre exemple en el malnom Ferrana, feminització de Ferran.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (la Coma) / Mirador de Borretes UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carretera TP3318 / km 3,8 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/u3JmKxbSdSR2 40 LEMA: calces SIGNIFICAT:1 f. pl. [LC] [ED] [IT] Peça de vestir de cotó, de seda, etc., que s‟adapta al peu i a la cama fins més amunt del genoll. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de Sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 41 LEMA: cadup SIGNIFICAT: 1 1 m. [LC] [AGA] [AQ] Caixó o vas que, junt amb uns altres d‟iguals, en un aparell d‟elevació d‟aigua, és emportat per una roda o cadena sense fi, alternativament amunt i avall i s‟ompli quan s‟immergeix en l‟aigua del pou, del rec, etc., i es buida quan, fora de l‟aigua, inicia el descens. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 42 LEMA: caixetes SIGNIFICAT: m. pl. Mol·lusc bivalve marí comestible. La closca és sòlida formada per valves similars d'aspecte quadrangular. L'articulació de les valves està dentada i recorda una cremallera. La superfície exterior és marronosa.

Es troba des del Mediterrani a l‟Atlàntic oriental.

CAMP SEMÀNTIC: Peix

75

SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 43 LEMA: calamar SIGNIFICAT: m. [LC] [ZOI] Mol·lusc cefalòpode dibranquiat, de cos allargat terminat en punta, que porta a cada costat una aleta triangular, amb conquilla interna còrnia i dos dels deu braços molt prolongats (Loligo vulgaris).

DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 44 LEMA: canareu / canareva SIGNIFICAT: m. / f. Gentilici dels habitants d‟Alcanar. Cal recordar que el lexema és Canar, d‟aquí deriva canareu i 18 canareva. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pobles veïns i gentilicis SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de Càlig UBICACIÓ URBÀ DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 32 / cantonada amb carrer de Méndez Núñez GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/JxeatEk9MZ12 45 LEMA: cànter SIGNIFICAT: m. Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids normalment de terrissa, habitualment amb una ansa a cada costat. Amb ell s‟anava a buscar aigua a la font o a la cisterna quan no hi havia aigua corrent a les cases.

CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 46 LEMA: canterelleta SIGNIFICAT: 1 1 m. [LC] [ED] [AR] Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet. En conjunt és de dimensions molt més menudes que les del cànter.

DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 47 LEMA: canut SIGNIFICAT: 2 f. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui, de conquilla allargada i arredonida, que viu a la sorra fangosa, comestible i molt apreciat (Ensis ensis). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 48 LEMA: carabassa SIGNIFICAT: 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Fruit en pepònide de la carabassera, molt divers segons les races, que s‟usa en l‟alimentació de les persones i en la del bestiar. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Vegetals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Mercat UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Canonge Matamoros / cantonada amb el carrer de Miquel Figueres GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/neWicdiEnF52 49 LEMA: carlota SIGNIFICAT:1 f. Raïl comestible de la pastanaga. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Vegetals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Mercat

18

Actualment encara podem trobar persones grans que diuen Vaig al Canar o lo Canar.

76

UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Canonge Matamoros / cantonada amb el carrer de Miquel Figueres GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/neWicdiEnF52 50 LEMA: carretell SIGNIFICAT: m. Bota menuda d‟uns 30 litres.

CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 51 LEMA: carro SIGNIFICAT: m. Vehicle per a transportar càrrega, consistent en un tauler de fusta amb baranes a dreta i a esquerra, va muntat sobre un aix o eix de ferro amb dues rodes, ibarres paral·leles entre les quals va el matxo.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 52 LEMA: casenc / casenca SIGNIFICAT: m. / f. Gentilici dels habitants de les Cases d‟Alcanar.

CAMP SEMÀNTIC: Gentilici / Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 53 LEMA: catxel SIGNIFICAT: m. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui bivalve, de 3 a 5 centímetres de diàmetre, de perímetre arredonit i d‟un color blanc groguenc, comestible (Cerastoderma edule). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 54 LEMA: cavalla SIGNIFICAT: 1 m. [ZOP] Peix de la família dels escòmbrids, fusiforme, de 30 a 40 centímetres de llargada, amb el dors blau verdós marbrejat amb nombroses línies transversals, negres i sinuoses que no sobrepassen la línia lateral, els flancs i el ventre de color blanc argentat, sense taquetes grises, amb dues aletes dorsals molt separades (Scomber scombrus). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 55 LEMA: cavalló SIGNIFICAT: 1 1 m. [LC] [AGA] Munt de terra entre dos solcs. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 56 LEMA: claveguera SIGNIFICAT: 1 f. [LC] [OP] [AQ] Conducte, generalment subterrani, per on s‟escorren les immundícies, les aigües brutes i les aigües plujanes d‟una ciutat. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 57 LEMA: còdol SIGNIFICAT: m. Pedra arredonida llisa que sol haver a la llera d‟un riu o també a la vora de la mar.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal

77

UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr 58 LEMA: codolar SIGNIFICAT: m. Lloc en el qual abunden els còdols.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr 59 LEMA: cofa SIGNIFICAT: m. Cabàs antigament de vimen i actualment de goma d‟uns 50cm de fons, amb dues anses, que hom fa servir quan cull taronges per a depositar-les a dins.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 60 LEMA: la Cogulla19 SIGNIFICAT: f. Caputxa, especialment la dels frares. Del llatí tardà CŬCULLA. DECLC CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (la Coma) / Mirador de Borretes UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carretera TP3318 / km 3,8 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/u3JmKxbSdSR2 61 LEMA: coll SIGNIFICAT: m. Onada de mar, especialment quan la mar està revolta.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr 62 LEMA: com te diuen?

SIGNIFICAT: Ús del verb dir en la 3a persona del plural del present d‟indicatiu per a demanar el nom d‟algú. La resposta també es fa amb el verb en 3a persona del plural, me diuen. Aquesta utilització verbal també es fa servir en el valencià.

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 63 LEMA: comare SIGNIFICAT: 2 m. / f. [LC] [MD] [PR] Tècnic sanitari preparat per a assistir les dones durant el part. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ :https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 64 LEMA: les Comes SIGNIFICAT: f. pl. Plural de coma, vall de poca profunditat. Del llatí CUMBA, vall. DECLC CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (la Coma) / Mirador de Borretes UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carretera TP3318 / km 3,8 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/u3JmKxbSdSR2 65 LEMA: conillets a amagar SIGNIFICAT: m. Joc que consisteix en un jugador que paga i ha de trobar els altres que estan amagats.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs 19

Aquesta paraula pot presentar dues pronúncies: Cogulla o Cogula. A Alcanar la pronúncia de la tercera consonant és palatal i a Ulldecona alveolar. En el Mapa de la Serra de Montsià i en tota la retolació generada pel Consell Comarcal del Montsià es va acordar per practicitat que, en el cas que aparegués un topònim amb més d‟una pronúncia, de retolar la grafia que correspongués a la pronúncia local del terme municipal on era situat el topònim, per això trobem la majoria de vegades escrit Cogula, variant gràfica que representa la pronúncia d‟Ulldecona, on se situa la Cogulla.

78

SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 66 LEMA: cossi SIGNIFICAT: m. [LC] [ED] Atuell gran, de terrissa, de metall o de plàstic, de forma de tronc de con, destinat principalment a fer-hi la bugada. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 67 LEMA: cossiet SIGNIFICAT: m. 2 1 m. [LC] [AGA] Vas de terrissa o d‟altres materials, generalment de forma de con truncat amb la boca més ampla que el fons i un forat ordinàriament al mig d‟aquest, el qual, ple de terra, serveix per a criar-hi una planta. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Diminutius SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / les Escaletes UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:plaça de sant Miquel GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/W4XRXyBpaZw 68 LEMA: cullerot SIGNIFICAT: m. Cria de la granota.

CAMP SEMÀNTIC: Animals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 D 69 LEMA: depòsit SIGNIFICAT: 3 1 m. [LC] [EI] Lloc o recipient destinat a depositar-hi o guardar-hi alguna cosa, a emmagatzemar-hi o retenir-hi alguna cosa. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 70 LEMA: despertada SIGNIFICAT: f. Itinerari per diferents carrers del poble, que es fa la vespra de sant Antoni a la matinada, per la rondalla Verge del Remei. Se surt de l‟Ajuntament a les 4. Es canten les temptacions de sant Antoni. Hi pot participar tothom del poble que vulga. Els veïns del carrer de sant Antoni ofereixen als participants pastisset i moscatell, entre altres.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 71 LEMA: dèsset de gener SIGNIFICAT: m. Dia de sant Antoni. Antigament aquest dia era festiu. Actualment se celebra el cap de setmana posterior a aquesta data.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw E 72 LEMA: egua SIGNIFICAT: f. [LC] [ZOM] [AGR] Femella del cavall. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2

79

73 LEMA: empeltar SIGNIFICAT: 1 1 v. tr. [LC] [AGA] Inserir (una part d‟un arbre proveïda d‟una o més gemmes) en una branca o tronc d‟un altre arbre de manera que s‟establisca entre ambdós una unió permanent. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 74 LEMA: emblanquinar SIGNIFICAT: v. tr. Acció de pintar de blanc la façana d‟una casa. Es feia tots els estiu als prats.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr 75 LEMA: enagües SIGNIFICAT: f. pl. [LC] [ED] Peça de vestir interior femenina consistent en una faldeta de roba blanca, generalment amb farbalans. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 76 LEMA: engolfa SIGNIFICAT: f. [LC]f. [AQ] [LC] Part més alta de la casa que té per coberta la teulada, sovint destinada a guardar-hi fruita, mals endreços, etc. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 77 LEMA: entomar SIGNIFICAT: 1 v. tr. [LC] Copsar parant la mà o un mocador, el davantal, una borrassa, etc. (alguna cosa que cau, que ens tiren). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 78 LEMA: escaló SIGNIFICAT: m. [LC] [AQ] Pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d‟aquest a aquell o baixar del primer al segon. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 79 LEMA: escarabitxa SIGNIFICAT: f. 2 2 [ZOI] Escarabat de cuina Insecte de l‟ordre dels dictiòpters, adaptat als estatges humans, omnívor nocturn i incapaç de volar (Blatta orientalis). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 80 LEMA: escatar SIGNIFICAT: v. tr. Llevar l‟escata del peix. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2

80

81 LEMA: escrita SIGNIFICAT: 1 f. [LC] [ZOP] Peix selaci del gènere Raja, de la família dels raids, amb les aletes pectorals molt amples i soldades al cap formant un disc romboïdal molt aplanat, seguit d‟una regió caudal prima. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 82 LEMA: escurar SIGNIFICAT: v. tr. Rentar els plats. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 83 LEMA: espardenyes de l’hòstia SIGNIFICAT: 1 1 f. [LC] Calçat de sola de cànem trenat i empenya feta amb vetes o roba generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 84 LEMA: espill SIGNIFICAT: 1 1 m. [LC] [FIF] Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels rajos de llum, dona imatges clares dels objectes. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 85 LEMA: esllemenar SIGNIFICAT: 2 tr. [AGA] Traure el rebrotim (d‟un arbre). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 86 LEMA: espollogar SIGNIFICAT: v. tr.Llevar els brots dels arbres. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 87 LEMA: estalzí SIGNIFICAT: m. Substància negra que queda adherida a la paret del fumeral en fer la combustió el foc.

CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 88 LEMA: Estanyet SIGNIFICAT: m. Estany menut. Partida del Marjal pròxima a Sòl-de-Riu. CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr 89 LEMA: Esteller SIGNIFICAT:1.Tallador de fusta; el qui treballa en fusta menuda. || 2.Lloc del bosc on se serra la fusta i es fan llenques i rodells (Empordà, La Selva).

Esteller: llinatge existent a Mataró, Terrassa, Barcelona, Amposta, Alcanar, Vinaròs, Alcalà de Xivert, Benicarló,

81

Peníscola, Albocàsser, Càlig, Sant Mateu, Atzeneta, Catí, Alcora, Castelló, Cabanes, Costur, Orpesa, Almassora, Vilafamés, Vila-real, etc. Hi ha la variant pl. Estellés, existent a València, Alboraia, Alzira, Carcaixent, Catadau, Massamagrell, Alacant, etc. DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 90 LEMA: estirandes SIGNIFICAT: f. pl. [LC] Tirants d‟una carreta, d‟una arada, etc. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v F 91 LEMA: Fabregat SIGNIFICAT: m. Forjat, treballat pel fabre. Una letra d'or fabregada, Fr. Martí, ms. Escorial (ap. Aguiló Dicc.).

Fabregat: llinatge existent a Llorac, Barcelona, Calaf, Albatàrrec, Cervera, Reus, Arnes, Espluga de Francolí, Cabra, Alcanar, Tortosa, Morella, Benassal, Catí, Vistabella, Alcalà de Xivert, Càlig, Torreblanca, Castelló, Orpesa, Vilafamés, Cabanes, Almassora, Ribesalbes, Benlloc, València, Xàtiva, Benissa, etc . DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 92 LEMA: fadrí / fadrina SIGNIFICAT: adj. Persona que no té parella. També es diu a un xiquet o a una xiqueta quan es fa gran.

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 93 LEMA: faixa SIGNIFICAT: f. Peça de roba més llarga que ampla que serveix per a cenyir el cos per la cintura fent-li unes quantes voltes.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 94 LEMA: faldetes SIGNIFICAT: f. pl. [LC] [ED] [usat generalment en pl.] Part del vestit exterior de la dona que va des de la cintura avall cobrint les cames o una part d‟elles. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 95 LEMA: fardatxo SIGNIFICAT: 1 1 m. [LC] [ZOR] Rèptil saure de diferents espècies de la família dels lacèrtids, de mida mitjana o gran, cos robust, dors cobert de petites escates granulades, coa llarga i cònica, i extremitats ben desenvolupades amb dits llargs i prims, acabats en ungles. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 96 LEMA: fer passar algú pel sedàs SIGNIFICAT: Fer seguir a algú un determinat comportament o actitud.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador

82

UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 97 LEMA: Fibla SIGNIFICAT: 4. Obertura deixada a la galtera d'una síquia per desviar l'aigua i encaminar-la cap a un o més perceptors del regadiu. Fibla: llinatge existent a Manresa, Barcelona, Prat de Llobregat, Castelldefels, Vilafranca del Penedès, la Galera, Ulldecona, la Sénia, Alcanar, Castelló, Benicarló, Vinaròs, Traiguera, València, etc. DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 98 LEMA: florera SIGNIFICAT: f. Genèric per a anomenar una planta ornamental.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr 99 LEMA: fona SIGNIFICAT: f. [DE] [LC] Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d‟una matèria flexible, especialment cuir, on es posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes d‟espart, de cànem, etc. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 100 LEMA: la Foradada SIGNIFICAT: f. Muntanya de la serra de Montsià, en què hi ha una obertura a la roca. Es troba entre el terme d‟Alcanar i el de la Ràpita. Té una alçada de prop de 700m. És un lloc emblemàtic per a gaudir d‟unes vistes espectaculars de tot el delta de l‟Ebre, el Maestrat, els Ports, etc.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (la Coma) / Mirador de Borretes UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carretera TP3318 / km 3,8 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/u3JmKxbSdSR2 101 LEMA: Forcadell SIGNIFICAT: 2. Llinatge existent a Barcelona, Falset, Alcanar, Vinaròs, Castelló, Traiguera, etc. DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 102 LEMA: forrellat SIGNIFICAT: 1 m. [LC] [AQ] [IMF] [AR] Barreta de ferro que va subjecta amb dues argolles a una porta o a una finestra i que fent-la lliscar es fica per un dels extrems en una argolla o en un forat que hi ha en el bastiment o en l‟altra fulla i tanca així la porta o la finestra. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 103 LEMA: fumeral SIGNIFICAT: m. Conducte vertical per a on surt el fum, cap a la teulada, la part superior de l‟edifici o mitjançant una obertura a la paret.

CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 104 LEMA: furga SIGNIFICAT: f. Cuc de terra.

CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia

83

UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 G 105 LEMA: garrofer SIGNIFICAT: m. Arbre de la garrofa. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Flora SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Partició entre les Comes i els Castellans) / Ermita del Remei UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Edifici de restauració annex a l‟hostatgeria de l‟ermitori de la Mare de Déu del Remei GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/HqBZ16EHPBR2 106 LEMA: Garriga SIGNIFICAT: f. Carrasca de fulla menuda. També terreny de secà. Garriga: llinatge existent a Celrà, Masavelles, Berga, Barcelona, Avinyonet, Tarragona, Valls, Agramunt, Alfarràs, Anglesola, Bell-lloc, Vinaròs, Castelló, Mallorca, 20 Menorca, etc. Hi ha també la variant Garrigues (Barcelona, València, Albalat de la Ribera, etc.).[Alcanar] DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 107 LEMA: gavell SIGNIFICAT: m. Feix o munt.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 108 LEMA: Geira SIGNIFICAT: Llinatge existent a Badalona, Amposta, Alcanar, Ulldecona, Vinaròs, etc . DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 109 LEMA: gelor SIGNIFICAT: f. Sensació de fred.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 110 LEMA: Gil SIGNIFICAT: Antropònim masculí. 2. Llinatge existent a Pobla de L., Badalona, Barcelona, Albagés, Artesa de Lleida, Arbeca, Valls, Vinaròs, Villar de Canes, Morella, Forcall, Castelló, Villores, Torreblanca, Vilafamés, Xàbia, Muro, Alcoi, Dénia, Novelda, Alacant, Benitagell, Gata, Elx, Mallorca, Menorca, Eivissa, etc.[Alcanar]. DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 111 LEMA: granera SIGNIFICAT: 1 f. [LC] [ED] Feix de branquillons flexibles, de palmes, de brins de material plàstic, etc., lligat generalment al cap d‟un bastó o d‟una canya, que serveix per a agranar. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 112 LEMA: gruneta 20

El claudàtor indica que el cognom no és recollit a Alcanar en aquesta entrada al DCVB.

84

SIGNIFICAT: 1 1 f. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels hirundínids, d‟uns 15 centímetres de llarg, de plomatge negre blavós al dors, blanc trencat al pit i castany a la cara i la gola, d‟ales punxegudes i coa llarga i bifurcada, que nia a les masies i arriba als nostres climes pel març i n‟emigra al setembre (Hirundo rustica). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 113 LEMA: Guimerà SIGNIFICAT: Antropònim d‟origen germànic. 1.Vila de 1.400 habitants situada en la Baixa Segarra. 2. Llinatge existent a Gandesa, la Sénia, Vinaròs, Benicarló, Castellfort, Ares del Maestre, Cinctorres, Forcall, Morella, Cabanes, Rossell, Canet lo Roig, Sorita, etc. [Alcanar]. DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt H 114 LEMA: hedra SIGNIFICAT: f. Planta enfiladissa que s‟enrama per les parets i els arbres (Hedera helix).

CAMP SEMÀNTIC: Flora SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Partició entre les Comes i els Castellans) / Ermita del Remei UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Edifici de restauració annex a l‟hostatgeria de l‟ermitori de la Mare de Déu del Remei GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/HqBZ16EHPBR2 115 LEMA: hòmens SIGNIFICAT: m. pl. Plural d‟home, amb manteniment de la nasal etimològica del llatí HOMO HOMINIS. CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp I 116 LEMA: iaio / iaia SIGNIFICAT: m. / f. Pares dels pares.

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp J 117 LEMA: Ja va el carro pel pedregal SIGNIFICAT: Expressió que s‟aplica quan algú s‟enfada o diu coses inconvenients, equivalent a pixar fora de test, en la segona accepció.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 118 LEMA: A la Jana, janencs SIGNIFICAT: m. Fa referència al gentilici popular de la població veïna del Baix Maestrat, a 30 km d‟Alcanar. Té renom la fira de la població que se celebra a finals d‟octubre des del s. XIV. Janenc és un malnom de la població.

CAMP SEMÀNTIC: Pobles veïns i gentilicis SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de Càlig UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 32 / cantonada amb carrer de Méndez Núñez GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/JxeatEk9MZ12 119 LEMA: jodriola SIGNIFICAT: f. Variant col·loquial de lladriola, recipient per a guardar diners. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Casa

85

SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 120 LEMA: joguet SIGNIFICAT: 1 1 m. [LC] Objecte fet expressament per a jugar, per a entretenir-se, els infants. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 121 LEMA: Jota Vella SIGNIFICAT: f. Peça musical que s‟interpeta en el ball de sant Antoni.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 122 LEMA: jóvens SIGNIFICAT: m. pl. Plural de jove, amb manteniment de la nasal etimològica del llatí IUVENS IUVENIS. CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 123 LEMA: junc SIGNIFICAT: 1 1 m. [BOS] [LC] Herba de la família de les juncàcies o de les ciperàcies, de tiges cilíndriques i verdes, sense fulles, o bé amb fulles semblants a les tiges, pròpia de llocs humits. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Flora SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Partició entre les Comes i els Castellans) / Ermita del Remei UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Edifici de restauració annex a l‟hostatgeria de l‟ermitori de la Mare de Déu del Remei GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/HqBZ16EHPBR2 124 LEMA: junyir SIGNIFICAT:1 1 v. tr. [AGA] [AGR] Posar el jou (a un bou, a una mula). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 125 LEMA: jupetí SIGNIFICAT: m. Armilla. Aquesta peça de roba la duen els balladors en la indumentària típica.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw L 126 LEMA: llangostí21 SIGNIFICAT: m. [LC] [ZOI] Crustaci marí de l‟ordre dels decàpodes, de 10 a 14 centímetres de llarg, que té deu potes primes i llargues antenes, l‟abdomen llarg i comprimit, les vores de les mandíbules fibroses i la closca poc consistent (Penaeus kerathurus). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 127 LEMA: llangosto22

21

La n de llangostí és del mateix tipus que la n de mançana, mot amb el mateix fenomen que sí que recull el DIEC2. Hi és al DNV. 22 Ibíd. nota 16.

86

SIGNIFICAT: 1 1 f. [LC] [ZOI] Insecte ortòpter de la família dels acrídids, amb el cos massís de colors terrosos, amb el tercer parell de potes robustes i llargues per a saltar. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 128 LEMA: llaonet SIGNIFICAT: m. Aixada menuda.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 129 LEMA: llobada SIGNIFICAT: f. Fer llobada. Girar en un solc la llaurada per haver trobat un obstacle.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 130 LEMA: llonja SIGNIFICAT: m. Lloc públic a on es fa la compra-venda del peix que porten els mariners als pescaters. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 M 131 LEMA: majoral SIGNIFICAT: m. Persona que organitzava la festa de sant Antoni i assumia les despeses d‟aquesta.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 132 LEMA: mano / mana SIGNIFICAT: m. / f. Hipocorístic afectiu de germà i germana.

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 133 LEMA: mançana SIGNIFICAT:1 f. Fruit de la mançanera, del llatí MALA MATTIANA. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Vegetals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Mercat UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Canonge Matamoros / cantonada amb el carrer de Miquel Figueres GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/neWicdiEnF52 134 LEMA: mantó de Manila SIGNIFICAT: m. Mocador gran que es posa a l‟esquena bordat amb flors de colors i un serrell llarg. El porten les balladores a la festa de sant Antoni.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 135 LEMA: margalló SIGNIFICAT: m. Palmera menuda, actualment protegida, de les fules de la qual se‟n fan graneres. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Flora

87

SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Partició entre les Comes i els Castellans) / Ermita del Remei UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Edifici de restauració annex a l‟hostatgeria de l‟ermitori de la Mare de Déu del Remei GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/HqBZ16EHPBR2 136 LEMA: marraixa SIGNIFICAT: 1 1 f. [LC] [ED] [AR] Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet.DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 137 LEMA: Mas d’en Serrà SIGNIFICAT: m. Poblat ibèric de Sant Jaume-Mas d‟en Serrà, datat a la primera edat de ferro.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (la Coma) / Mirador de Borretes UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carretera TP3318 / km 3,8 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/u3JmKxbSdSR2 138 LEMA: matalap23 SIGNIFICAT: m. Sac rectangular de roba cosit pels costats, ple de llana o d‟altres materials, que es posa damunt d‟un sumier al llit i hom es gita damunt.

CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 139 LEMA: Matamoros SIGNIFICAT: Cognom24.

CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 140 LEMA: matxo SIGNIFICAT: m. Híbrid de cavall i somera o d‟ase i egua.DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 141 LEMA: meló de moro SIGNIFICAT: m. Fruit de la melonera, amb la polpa roja i llavoretes negres.

CAMP SEMÀNTIC: Vegetals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Mercat UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Canonge Matamoros / cantonada amb el carrer de Miquel Figueres GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/neWicdiEnF52 142 LEMA: menut / menuda SIGNIFICAT: m. / f. Que no és de mida gran, de reduïdes dimensions.

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 143 LEMA: milotxa

23

El DIEC recull altres paraules amb –p final, provinent de l‟àrab, que acabaven en –f, com caduf >cadup.

24 Algunes teories sobre el seu possible origen fan referència a un significat botànic a partir de la síl·laba mor-, altres hi veuen l‟origen en un qualificatiu.

88

SIGNIFICAT: f. Tros de tela, paper o altres materials, amb un esquelet senzill, que s‟eleva a l‟aire per l‟impuls del vent i és subjectat per un cordell.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 144 LEMA: mocador SIGNIFICAT: m. Peça de roba quadrada que porten els balladors de sant Antoni al cap de manera horitzontal, cobrint el front, i que es lliga al costat del cap amb un nuc.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 145 LEMA: moixarra SIGNIFICAT: f. [LC] [ZOP] Peix de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, que pot atènyer 70 centímetres de llargada, d‟esquena gris blavosa i costats argentats, amb una taca daurada entre els ulls i una taca fosca sobre l‟opercle (Sparus aurata). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 146 LEMA: moixó SIGNIFICAT: m. Au de mida menuda.

CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 147 LEMA: la Moleta SIGNIFICAT: f. Puig acabat al cim en la superfície en forma tabular. A Alcanar en aquest genèric hi ha un poblat ibèric, el qual ha pres el nom de la geomoforlogia. El jaciment data del segle VIIane al IIane.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (la Coma) / Mirador de Borretes UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carretera TP3318 / km 3,8 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/u3JmKxbSdSR2 148 LEMA: Montsià SIGNIFICAT: m. Nom de la serralada que dona nom a la comarca. El seu cim més alt és la Torreta amb 768m.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (la Coma) / Mirador de Borretes UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carretera TP3318 / km 3,8 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/u3JmKxbSdSR2 149 LEMA: mota25 SIGNIFICAT: f. [LC] [AGA] Màquina d‟elevar aigua que consisteix en dues rodes, l‟una horitzontal a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal mogut per un animal o un motor, i l‟altra vertical que engrana amb la primera i mou una sèrie de cadups disposats al llarg d‟una cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida en l‟aigua. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr N 150 LEMA: nàixer SIGNIFICAT: v. intr. Sortir del ventre de la mare.

25

El nom canareu ve per metonímia de l‟elevació del montícul, mota, en què és instal·lat el giny exterior de la maquinària.

89

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 151 LEMA: novençà / novençana SIGNIFICAT: adj. Nou en alguna cosa. S‟ha quedat lexicalitzat en l‟accepció d‟una parella acabada de casar.

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 152 LEMA: nuetet SIGNIFICAT: adj.Que no porta roba, que va despullat.

CAMP SEMÀNTIC: Diminutius SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / les Escaletes UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça de sant Miquel GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/W4XRXyBpaZw O 153 LEMA: obreta SIGNIFICAT: f. Conjunt de platerets, cassoletes, etc., per a jugar els infants.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 154 LEMA: olivera SIGNIFICAT: f. Arbre que fa olives.

CAMP SEMÀNTIC: Flora SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Partició entre les Comes i els Castellans) / Ermita del Remei UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Edifici de restauració annex a l‟hostatgeria de l‟ermitori de la Mare de Déu del Remei GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/HqBZ16EHPBR2 155LEMA: oratge SIGNIFICAT: m. Mal temps. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr P 156 LEMA: palometa SIGNIFICAT: f. [LC] [ZOI] [AGA] Individu adult dels insectes lepidòpters, de cos llarg i prim i d‟ales grosses tingudes verticalment sobre el dors quan reposen. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 157 LEMA: panet SIGNIFICAT: m. Pa redó menut que es dona als participants a la festa de sant Antoni després de la benedicció dels animals.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 158 LEMA: panís SIGNIFICAT: m. Planta anual de la família de les gramínies, de gran port, monoica, de tiges massisses, conreada pels seus grans, sovint grocs o vermellosos, agrupats en panotxes que naixen a l‟axil·la d‟una fulla, i també com a planta farratgera (Zea mays). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Vegetals

90

SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Mercat UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Canonge Matamoros / cantonada amb el carrer de Miquel Figueres GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/neWicdiEnF52 159 LEMA: Parlo jo o passa un carro?

SIGNIFICAT: Expressió que es diu quan hom té la sensació que no se l‟escolta. El símil amb el pas del carro és perquè quan els carrers no estaven asfaltats feien molt de soroll per la irregularitat del terra i per les peces del carro que es bellugaven.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 160 LEMA: parral SIGNIFICAT: m. Cobert de parra que fa de porxo a l‟entrada d‟una caseta de camp.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr 161 LEMA: pastisset SIGNIFICAT: m. Pasta en forma de mitja lluna, farcida amb confitura de cabell d‟àngel i ensucrada per fora.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 162 LEMA: pastoreta SIGNIFICAT: m. Crustaci isòpode terrestre que quan el toques es plega en una boleta.

CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 163 LEMA: pataca26 SIGNIFICAT: f. Tubercle comestible de la pataquera. GDLC CAMP SEMÀNTIC: Vegetals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Mercat UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Canonge Matamoros / cantonada amb el carrer de Miquel Figueres GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/neWicdiEnF52 164 LEMA: patacons SIGNIFICAT: m. pl. Cartonets que es fan servir en el joc del mateix nom en què aquests es van tirant en terra i aixecant-los.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 165 LEMA: pedrís SIGNIFICAT: m. Banc fet de pedra o d‟obra pera seure, normalment està situat a la fatxada d‟un edifici.

CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 166 LEMA: Per Xert, passa-hi despert!

26

Registrat al Gran Diccionari 62 de la llengua catalana.

91

SIGNIFICAT: Dita que fa al·lusió a anar amb compte si dus mercaderies per vendre, perquè no hi haja algun furt.

Té l‟origen en el trajecte que es feia des de pobles del Baix Maestrat, com Benicarló i Vinaròs, quan la gent anava a vendre al mercar de Morella i feien nit a la població xertolina.

CAMP SEMÀNTIC: Pobles veïns i gentilicis SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de Càlig UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 32 / cantonada amb carrer de Méndez Núñez GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/JxeatEk9MZ12 167 LEMA: penyora SIGNIFICAT: f. Objecte que es posa en les mans d‟un altre i per a recuperar-lo cal que el propietari passe alguna prova que li encomanen la resta de jugadors.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 168 LEMA: perxe SIGNIFICAT: m. Pòrtic en el frontal d‟un edifici.

CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 169 LEMA: pesteta SIGNIFICAT: f. Tipus de pimentó molt picant, de forma allargada, roig fosc.

CAMP SEMÀNTIC: Vegetals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Mercat UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Canonge Matamoros / cantonada amb el carrer de Miquel Figueres GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/neWicdiEnF52 170 LEMA: petxina SIGNIFICAT: 1 f. [LC] [ZOA] Closca de mol·lusc de dues valves, especialment la superior d‟aquestes valves, semicircular i molt convexa. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 171 LEMA: pitxera SIGNIFICAT: f. Gerro amb ansa per a servir líquid, normalment aigua. Potser de terrissa, de vidre, de metall.

DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 172 LEMA: Planta el mosso i para el carro SIGNIFICAT:Expressió que es diu quan algú s‟està envalentonant i enfadant per tal que prenga una actitud més pacífica i de concòrdia. El mosso era la barra en què s‟apuntalava el carro quan s‟havia de llevar l‟animal.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 173 LEMA: plàtera SIGNIFICAT: f. Atuell de la vaixella amb superfície plana que s‟utilitza per a servir.

CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp

92

174 LEMA: Ploure aigua a cànters27 SIGNIFICAT: Expressió que indica que plou molt.

CAMP SEMÀNTIC: Gentilici / Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 175 LEMA: pollegana SIGNIFICAT: 1 f. [LC] [AGA] Arada amb braços en lloc de camatimó.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 176 LEMA: polp SIGNIFICAT: 1 m. [LC] [ZOI] Mol·lusc cefalòpode, amb vuit braços iguals, amb la conquilla molt reduïda o inexistent, que expulsa núvols de tinta com a defensa. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 177 LEMA: potet SIGNIFICAT: m. Joc que consisteix a amagar-se excepte el jugador que paga. Aquest ha d‟anar buscant els altres jugadors, aquests per a salvar-se han d‟anar a tocar el potet sense ser vistos i dir “Un, dos, tres: potet!”.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 178 LEMA: poval28 SIGNIFICAT: 1 m. [ED] Vas de fusta, de zenc, etc., generalment de figura de con truncat o cilíndrica, amb una ansa semicircular que la subjecta per dos punts diametralment oposats de la seua base superior, el qual serveix per a contenir o transportar líquids.

CAMP SEMÀNTIC: Casa SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Camí Ample UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça del Camí Ample, 18 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/7QsYSx9ZPQp 179 LEMA: prat SIGNIFICAT: m. Finca de regadiu a la part del Marjal i de Sòl de Riu, en què hom passa l‟estiu. La casa consta d‟un rafal o emparrat, precedent a l‟entrada de la vivenda, un safareig o una bassa i una mota.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides / lo Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr 180 LEMA: provessó29 SIGNIFICAT: f. Seguici religiós per la via pública que es fa en honor a un sant, etc.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 181 LEMA: la Punta de la Banya

27

Vd. 45 LEMA: cànter (Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids normalment de terrissa, habitualment amb una ansa a cada costat. Amb ell s‟anava a buscar aigua a la font o a la cisterna quan no hi havia aigua corrent a les cases.)

28

L‟aparició de la v pot ser deguda a un fenomen fonètic per a desfer el hiat entre les vocals o / a o bé una consonantització de la u de poual >poval.

29 La paraula provessó deriva del llatí PROFITIONE, la pronúncia de la [f] quan sonoritza esdevé [v] o [β].

93

SIGNIFICAT: f. Hemidelta sud del riu Ebre, a causa de la seua forma corbada metafòricament recorda una banya. Pertany al terme de la Ràpita.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (la Coma) / Mirador de Borretes UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carretera TP3318, km GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/u3JmKxbSdSR2 Q 182 LEMA: Queralt SIGNIFICAT: 1.topon. a)Muntanya de 1174 metres situada prop de Berga i famosa per la seua ermita de la Mare de Déu, lloc de moltes peregrinacions.2.Llin. existent a Arbúcies, Banyoles, Masies de Roda, Igualada, Aramunt, Arbeca, Valls, Alcanar, Albocàsser, Traiguera, etc. Existeix la variant Queral (Castelló, Almassora, etc.), i en el català oriental abunda la grafia Caralt o Caral (Gurb, Vic, Argençola, Barcelona, Blancafort, Reus, Pla de Cabra, Garidells, Llorac, etc). DCVB. El seu significat és „roca alta, elevada‟, probablement del celta quer i el llatí altus. DECLC CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt R 183 LEMA: rabera SIGNIFICAT: f. Conjunt d‟animals de pastura CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 184 LEMA: rabosa SIGNIFICAT:1 1 f. [ZOM] [LC] Mamífer carnívor de la família dels cànids, d‟uns 60 centímetres de llarg, musell estret, orelles dretes, peus curts, coa llarga i grossa i pelatge rogenc (Vulpes vulpes). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 185 LEMA: rafal SIGNIFICAT: m. Cobert que fa de perxe a l‟entrada d‟una caseta de camp.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr 186 LEMA: rasa SIGNIFICAT: f. Excavació que es fa a la terra perquè s‟escorra l‟aigua de pluja i no s‟entolle.

CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 187 LEMA: ratapenada SIGNIFICAT: 1 1 f. [ZOM] Mamífer quiròpter de les famílies dels vespertiliònids, dels molòssids i dels rinolòfids.

DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Fauna SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 188 LEMA: redable SIGNIFICAT: 2.Tiràs d'era; instrument compost d'una peça plana de fusta amb un mànec perpendicular a aquella, que serveix per a empènyer i arreplegar el gra i la palla damunt l'era (Massalcoreig, Gandesa, Tortosa, Maestrat, Artana) [Alcanar]. DCVB

94

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 189 LEMA: redoble de tambor SIGNIFICAT: m. So que es produeix en percutir la superfície d‟un tambor. Aquest so acompanyava els balladors de sant Antoni quan, entremig dels tres balls, el rogle de balladors voltaven la plaça.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 190 LEMA: redolar SIGNIFICAT: 1 v. intr. [LC] Caure per un pla inclinat, moure‟s al llarg d‟una superfície, donant voltes sobre si mateix.

DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 191 LEMA: rella SIGNIFICAT:1 1 f. [LC] [AGA] Peça de ferro tallant fixada a l‟arada que serveix per a fer el tall horitzontal del solc.DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 192 LEMA: remendar SIGNIFICAT: v. tr. Sargir, cosir els desperfectes especialment a les xarxes de pescar.

CAMP SEMÀNTIC: Arts de pesca SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 193 LEMA: Reverter SIGNIFICAT: Cognom (amb les var. de grafia Raverté, Rabarter, Rebarté i altres, usades principalment en el català oriental). Llinatge existent a Amer, Celrà, la Cellera, Espolla, Vall d'Hòstoles, Banyoles, Sils, Ventalló, Arenys de Mar, Canet de Mar, Badalona, Barcelona, Llerona, Dosrius, Llinars, Montmeló, Hortsavinyà, Pineda, Puig-reig, Vilanova i la Geltrú, Mollerussa, Tarragona, Benifallet, Valls, Reus, Morell, Pobla de Mafumet, Ulldecona, Alcanar, Tivissa, Perelló, la Sènia, Càlig, Vila-real, València, Agullent, etc. DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 194 LEMA: rogle SIGNIFICAT: m. Conjunt de persones posades en cercle.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 195 LEMA: romer SIGNIFICAT:1 m. [LC] [BOS] Mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles linears, coriàcies, amb els marges revoluts, tomentoses i blanques per sota, i flors generalment d‟un blau clar amb taques més fosques, pròpia de les brolles mediterrànies, cultivada de vegades als jardins i emprada com a condiment (Rosmarinus officinalis).

DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Flora SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Partició entre les Comes i els Castellans) / Ermita del Remei

95

UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Edifici de restauració annex a l‟hostatgeria de l‟ermitori de la Mare de Déu del Remei GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/HqBZ16EHPBR2 196 LEMA: rondalla SIGNIFICAT: f. Conjunt musical amb instruments de corda polsada, acompanyat de veu. En el cas de la d‟Alcanar, porta també un bombo que es percutit mentre la rondalla arriba als diferents punts on inicia el cant. La rondalla Verge del Remei és l‟encarregada de fer la despertada pels carrers d‟Alcanar la vespra de sant Antoni.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 197 LEMA: rossegall SIGNIFICAT: 2 m. [AGP] Ormeig de pesca, semblant a l‟artet, que s‟arrossega en aigües somes i es cobra des de la platja. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Arts de pesca SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 198 LEMA: rotllet SIGNIFICAT: m. Pasta cilíndrica menuda. La consistència de la pasta és dura i té una sentideta d‟anís. Es reparteix després de la benedicció dels animals, el dia de sant Antoni, juntament amb el panet.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw S 199 LEMA: saborija SIGNIFICAT: f. Herba d‟olives.

CAMP SEMÀNTIC: Flora SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Partició entre les Comes i els Castellans) / Ermita del Remei UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Edifici de restauració annex a l‟hostatgeria de l‟ermitori de la Mare de Déu del Remei GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/HqBZ16EHPBR2 200 LEMA: samaruc SIGNIFICAT: m. [ZOP] Peix de la família dels ciprinodòntids, de cos comprimit i alt a la regió caudal, d‟uns 5 centímetres els mascles i 6 o 7 centímetres les femelles, de color marró verdós, els mascles amb línies verticals fosques a la meitat posterior del cos, amb escates grosses, sense línia lateral i una sola aleta dorsal, propi d‟aigües poc salabroses i aiguamolls, llacunes i canals de regatge (Valencia hispanica).DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 201 LEMA: Sanxo SIGNIFICAT: 1. Nom propi d'home, forma aragonesa i castellana del nom personal Sanç; cast. Sancho. Leuat don Fferrando e'l comte don Sanxo, Jaume I, Cròn. 11. Aprés del senyor infant En Sanxo, Muntaner Cròn., c. 2. Evitar de dir... Xanxo per Sanxo, Pau Regles 234. Bé està dit al callar Sanxo, Cons. casada 145. 2. Llinatge existent a Bellcaire, Catarroja, València, Mallorca, etc. [Alcanar] DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt 202 LEMA: sàrcia SIGNIFICAT: f. Teixit format per malla, el qual serveix per a pescar.

CAMP SEMÀNTIC: Arts de pesca SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx

96

203 LEMA: sèpia SIGNIFICAT: 1 f. [LC] [ZOI] Mol·lusc cefalòpode, de color gris verdós i dors negre, amb deu tentacles i una conquilla interna calcària i ampla coberta per la pell, que és molt apreciat com a aliment (Sepia officinalis). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Peix SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Llonja UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Lepanto, 20 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f8q1VHw5dMP2 204 LEMA: sénia SIGNIFICAT: f. [LC] [AGA] Màquina d‟elevar aigua que consisteix en dues rodes, l‟una horitzontal a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal mogut per un animal o un motor, i l‟altra vertical que engrana amb la primera i mou una sèrie de cadups disposats al llarg d‟una cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida en l‟aigua.DIEC2.Finca en què es cultiven hortalisses, amb rec artificial.

CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 205 LEMA: séquia SIGNIFICAT: f. Canal de rec.

CAMP SEMÀNTIC: Hidronímia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Les Cases / Biblioteca UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Barcelona, 9-11 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/v3naRYnnzJx 206 LEMA: la Serreta SIGNIFICAT: m.Turonet dels darrers contraforts de Montsià que es troba en el nucli urbà d‟Alcanar i que culmina el pendent característic de la part alta de la població. Actualment, el nom es troba en retrocés a favor d‟anomenar tota aquesta zona com a Mirador, per la plaça del Mirador que hi ha situada, la qual mostra la magnífica miranda que s‟hi observa cap a la mar i cap al Maestrat i els Ports.

CAMP SEMÀNTIC: Diminutius SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / les Escaletes UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça de sant Miquel GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/W4XRXyBpaZw 207 LEMA: servici30 SIGNIFICAT: m. En alguns jocs posar en pràctica la pilota.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 208 LEMA: Subirats SIGNIFICAT: 1. topon. Vila i municipi del Penedès, i llogaret del municipi de Terrades (Garrotxa). || 2. Llinatge existent a Alp, la Jonquera, Masarac, Castelloí, Badalona, Barcelona, Benifallet, Cambrils, l'Ametlla, la Sénia, Gandesa, Bellmunt, Alcanar, Vinaròs, Peníscola, Benicarló, Castelló, Alcúdia de Carlet, Massalavés, etc. A Mallorca hi ha lavariant Soberats. Etim.: del llatí superiātos, „situats més amunt‟. DCVB CAMP SEMÀNTIC: Cognoms SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Ajuntament UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de la Generalitat, 10 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/aGQbtvHXxSt

T 209 LEMA: tancat SIGNIFICAT: m. Clos destinat a tindre-hi arbres o animals.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr 210 LEMA: tallanassos

30

Forma culta del llatí SERVITIUM. Recollit al DIEC2.

97

SIGNIFICAT: 3. Insecte neuròpter del gènere Callopteryx splendens, de larva aquàtica; té el cos i les ales de colors metàl·lics verd o blau, i es troba devora els torrents i aigües embassades (Menorca). DCVB CAMP SEMÀNTIC: Animals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 211 LEMA: al tardet SIGNIFICAT: Locució adverbial de temps que indica l‟inici del vespre entre les 19-20h aproximadament.CAMP SEMÀNTIC: Diminutius SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / les Escaletes UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça de sant Miquel GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/W4XRXyBpaZw 212 LEMA: timpa SIGNIFICAT: f. Timba, precipici que hi ha al relleu costaner a la vora de la mar.

CAMP SEMÀNTIC: Paisatge SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (lo Marjal) / Passeig del Marjal UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Passeig del Marjal GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/83gPF5Z9Qzr 213 LEMA: tocar mare SIGNIFICAT: Locució que indica el lloc a on en anar-hi hom és salvat en un joc, anar a tocar mare..

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 214 LEMA: timonet SIGNIFICAT: 1 m. [LC] [BOS] [HO] Mata de la família de les labiades, molt aromàtica, de fulles oblongues i petites, i flors bilabiades, rosades, violàcies o blanques, en inflorescències terminals, freqüent a les timonedes i als matollars mediterranis, de la qual s‟obté el timol (Thymus vulgaris). DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Flora SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Partició entre les Comes i els Castellans) / Ermita del Remei UBICACIÓ RURAL DEL PUNT D‟ArraïlA®T: Edifici de restauració annex a l‟hostatgeria de l‟ermitori de la Mare de Déu del Remei GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/HqBZ16EHPBR2 215 LEMA: tomaca SIGNIFICAT: f. Fruit comestible de la tomaquera. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Vegetals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Mercat UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Canonge Matamoros / cantonada amb el carrer de Miquel Figueres GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/neWicdiEnF52 216 LEMA: treballar per altri31 SIGNIFICAT: Locució que significa que algú treballa llogat, especialment es fa servir per als treballadors que van al jornal en faenes agrícoles.

CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 217 LEMA: trencada d’olles SIGNIFICAT: f. Joc que es fa el dia de sant Antoni, al mateix carrer. Es pengen unes olles al mig del carrer i s‟han de trencar, de les olles surten regals.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 31

La pronúncia col·loquial emmudeix la [l] del pronom altri.

98

GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 218 LEMA: trompitxa SIGNIFICAT: f. Joguet de fusta de forma cònica, acabada en una punta de ferro, que es fa voltar sobre la punta. El moviment de rotació és exercit per un cordell enrotllat a la part cònica i que en amollar-lo llança la trompitxa en terra.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o U 219 LEMA: A Ulldecona, falduts SIGNIFICAT:Fa referència al gentilici popular de la població veïna, a 7km al nord-oest d‟Alcanar.

CAMP SEMÀNTIC: Pobles veïns i gentilicis SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de Càlig UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 32 / cantonada amb carrer de Méndez Núñez GEOLOCALITZACIÓ: https ://goo.gl/maps/JxeatEk9MZ12 V 220 LEMA: vaso SIGNIFICAT: m. RecIpient a on les abelles fan la mel. Prové del llatí VASUM. CAMP SEMÀNTIC: Animals SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Partides (Barranquets) / Riu de la Sénia UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: encreuament del camí dels Barranquets III amb l‟inici del camí de les Planes GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/f6NRoUxz6MG2 221 LEMA: veta SIGNIFICAT: f. Cinta.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 222 LEMA: A Vinaròs, xocolaters SIGNIFICAT: m. Fa referència al gentilici popular de la població veïna, a 6km al sud d‟Alcanar, al Baix Maestrat.

CAMP SEMÀNTIC: Pobles veïns i gentilicis SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de Càlig UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 32 / cantonada amb carrer de Méndez Núñez GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/JxeatEk9MZ12 223 LEMA: volador SIGNIFICAT: f. Joguet que té unes aspes de paper o d‟un altre material dalt de tot d‟un pal i giren per l‟acció del vent.

CAMP SEMÀNTIC: Jocs SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / Trinquet UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T:carrer del Trinquet, 1 i 2 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/PJbE632xC3o 224 LEMA: voler SIGNIFICAT: v. tr. Sentiment d‟afecte cap a algú.

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ:https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 225 LEMA: Volta’l que és de Càlig!

SIGNIFICAT: Expressió que es diu quan algú insisteix en una idea o argument repetidament i no s‟avé als arguments de l‟altre.

CAMP SEMÀNTIC: Pobles veïns i gentilicis SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de Càlig UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 32 / cantonada amb carrer de Méndez Núñez

99

GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/JxeatEk9MZ12 X 226 LEMA: xapo SIGNIFICAT: m. [LC] [AGA] Aixada ampla, sovint amb el mànec curt i corbat, que serveix per a cavar o per a arreplegar. DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 227 LEMA: xaruga SIGNIFICAT: m. [LC] [AGA] Aixada ampla, sovint amb el mànec curt i corbat, que serveix per a cavar o per a arreplegar.DIEC2 CAMP SEMÀNTIC: Pagesia SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / Povador UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de l‟Alcalde Sanmartí, 4 / cantonada amb carrer del Povador GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/E9E5LjFar6v 228 LEMA: xic / xica SIGNIFICAT: m. / f. Persona jove.

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 229 LEMA: xicotet / xicoteta SIGNIFICAT: m. / f. Menut.

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 230 LEMA: xiqüelo / xiqüela SIGNIFICAT: m. / f. Persona jove.

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 231 LEMA: xiquet / xiqueta SIGNIFICAT: m. / f. Infant.

CAMP SEMÀNTIC: Família SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / CAP UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de Càlig, 77 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/ZzcVCMsxMFp 232 LEMA: xocolate bullit SIGNIFICAT: m. Xocolate en pols que es fa amb llet, portant-la a ebullició. Es reparteix a l‟esmorzar al carrer de sant Antoni, el dia de la festa.

CAMP SEMÀNTIC: Jota SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Eixample / carrer de sant Antoni UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: carrer de sant Antoni, 13 GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/dfxoYDAapXw 233 LEMA: xopet SIGNIFICAT: adj. Banyat, ple de líquid.

CAMP SEMÀNTIC: Diminutius SECTOR I PUNT D‟ArraïlA®T: Nucli antic / les Escaletes UBICACIÓ URBANA DEL PUNT D‟ArraïlA®T: plaça de sant Miquel GEOLOCALITZACIÓ: https://goo.gl/maps/W4XRXyBpaZw

100

101

102