Empresa de disseny per al desenvolupament turístic

Page 1

EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

ÍNDEX 0.

PRÒLEG...................................................................................................................... 2

1.

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 4

2.

OBJECTIUS ................................................................................................................. 6

3.

METODOLOGIA ........................................................................................................... 7

3.1.

Estudi de la siuació actual ......................................................................................... 7  Platges ..................................................................................................................... 7  Lleure/natura ............................................................................................................ 8  Esport..................................................................................................................... 11  Patrimoni ................................................................................................................ 12  Cultura ................................................................................................................... 17  Gastronomia........................................................................................................... 20  Comerç: ................................................................................................................. 24  Oferta d’allotjament: ............................................................................................... 25  Comunicació: ......................................................................................................... 27

3.2.

Diagnosi .................................................................................................................. 28  Situació del sector d’Alcanar .................................................................................. 28  Tipologia del turisme .............................................................................................. 31  Punts forts i febles.................................................................................................. 37  Desembolupament dels punts ................................................................................ 39

4.

PLA D’ACCIÓ ............................................................................................................. 55

4.1.

Objectiu principal..................................................................................................... 55

4.2.

Què farem? ............................................................................................................. 55

4.3.

Costos del servei/producte ...................................................................................... 60

5.

CONCLUSIONS...........................................................................................................64

6.

AGRAÏMENTS.............................................................................................................66

7.

ANNEXOS...................................................................................................................67 1


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

0. PRÒLEG A ningú se li escapa la profunda transformació que ha experimentat la nostra societat en el darrer quart de segle, per bé que aquests canvis s'han accelerat en els últims anys. Els hàbits de consum han canviat de manera radical i molts models empresarials i comercials, que havien resultat exitosos durant molt de temps, s'han vist obligats a adaptar-se per subsistir o, simplement, han anat desapareixent.

L'eclosió de les noves tecnologies, i la seva constant evolució, ha permès l'aparició d'eines enfocades a l'anàlisi i a la satisfacció de les necessitats dels potencials usuaris i clients; mentre que la presència, cada cop més intensa, de les xarxes socials ha redefinit per complet la manera de comunicar-se i projectar- se, tant de les persones com de les organitzacions, empreses, administracions, etc. La suma de tots aquests factors, i de molts d'altres, han provocat l'aparició d'oportunitats de mercat que fins fa poc eren inimaginables, així com models de negoci totalment nous.

El turisme, en el sentit més ampli de terme, no és aliè a aquesta realitat, ans el contrari. Igual que el món que l'envolta, ha canviat radicalment en els darrers anys, tant per l'evolució de la demanda – cada vegada més exigent i amb necessitats més específiques i complexes – com per la manera en què les destinacions (països, territoris, ciutats...) tracten de fer-se visibles i posicionar- se per captar el seu públic objectiu.

Aquest nou escenari suposa un repte immens per a les administracions que, generalment, són les responsables de promoure models de desenvolupament sostenibles i respectuosos amb l'entorn, malgrat que, massa sovint, topen amb interessos aliens. I és que, més enllà de plantejar estratègies de promoció i desenvolupament turístic, les administracions han de ser capaces de concertar amb la ciutadania i els sectors econòmics quin ha de ser el model que un determinat poble, ciutat, territori, etc. vol adoptar i està disposat a assumir. Òbviament, l'èxit d'aquest passa perquè tots els agents s'alineen i actuen en conseqüència.

2


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Soc conscient de la complexitat i dels múltiples vessants des de les quals es pot plantejar l'anàlisi del sector turístic i de la dificultat que suposa fer-ho. I, tenint en compte, a més, les singularitats i els handicaps del sector al nostre municipi i al nostre territori, no puc sinó alegrar-me que dos joves alumnes amb empenta, com la Carla i el Pep, s'interessen per aquest tema. Malgrat la seva joventut i la manca de formació específica en aquest àmbit, han realitzat un treball molt interessant, amb una anàlisi força lúcid i algunes propostes molt encertades que, degudament implementades, de segur serien exitoses. Per tot això, els encoratjo a seguir treballant i formant-se per, en uns anys, poder posar el seu talent i el seu treball al servei del Territori. Enhorabona!

Jordi Monfort Callarisa Alcanar, gener de 2018

3


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

1. INTRODUCCIÓ Els nostre treball va sorgir, principalment, gràcies als nostres coneixements de la gestió d’una empresa juntament amb d’interès i l’atracció que sentim cap al màrqueting i el disseny. Un altre motiu que ens ha portat a escollir aquest tema és l’estima pel nostre poble i la voluntat de col·laborar en la millora de la presentació dels atractius que ofereix el poble al turisme potencial. Per tant, des d’un començament ja sabíem quins temes volíem tractar i quins aspectes volíem desenvolupar. El nostre propòsit ha estat fer un treball basat en l’elaboració d’estratègies per millorar l’oferta turística d’Alcanar perquè som un petit poble de la costa mediterrània amb un gran potencial. Tenim creada l’empresa anomenada “Tot Turisme”. Aquesta és una empresa que treballa en la promoció turística, a partir de l’anàlisi de les fortaleses i mancances d’algun lloc en concret el qual necessita explotar les atraccions turístiques per mostrar al públic i captar una massa mes gran de visitants. L’empresa té com a objectiu oferir un servei. L’empresa està constituïda amb la forma jurídica de SRL i compta amb dos socis emprenedors., aprofitant la seva formació acadèmica i coneixements teòrics i la seva experiència en aquest camp laboral. Disposem d’un establiment físic, obert als clients. Aquest establiment està situat a Tarragona al Carrer Reial, dintre de l’Eixample. Com que tenim clients d’arreu d’Espanya, ens desplacem amb tot tipus de transport. El que ens diferencia de la resta d’empreses és la nostra innovació i sobre tot que quan duem a terme una projecte ens hi dediquem exclusivament amb tots els nostres recursos disponibles. Així l’elaboració dels projectes té una durada més curta i el resultat acostuma a ser millor. Tenim quatre anys d’experiència, i fins al moment, no hem tingut cap tipus de queixa, tot el contrari, la nostra feina sempre la intentem realitzar i oferir de la millor manera possible per a que el client estigue ben satisfet. El que busca sempre la nostra empresa és aconseguir uns productes característics i diferents, innovadors, per atreure més públic, de forma més explicita, de manera clara i directa, per així poder arribar millor a tothom.

4


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

En aquest moment estem treballant en un encàrrec fet per l’Ajuntament del municipi d’Alcanar consistent en aconseguir una major afluència turística a les Cases d’Alcanar. L’encàrrec que nosaltres hem de dur a terme, durant tres mesos, és la recerca de propostes per a la millora de les mancances d’oferta turística del municipi d’Alcanar. Anys enrere Alcanar era un poble conegut pel seu turisme i per la seva gastronomia, però, cada cop està perdent rellevància en el sector del turisme. Per aquest motiu nosaltres ens hem fixat l’objectiu de crear estratègies i productes per afavorir el desenvolupament turístic a partir de la millora d’alguns dels punts febles que hem detectat en l’estudi i diagnosi de la situació actual. Al mateix temps aquesta acció també permetrà el desenvolupament econòmic del municipi

ja que amb un increment del sector turístic hi haurà més consum

i més

ingressos.

Alcanar gaudeix de diferents recursos que es poden explotar però sempre des del respecte pel medi

natural i procurant un desenvolupament sostenible i respectuós

aprofitant els productes de proximitat abans esmentats i amb una comercialització que garanteixi l’esperit ecologista de la nostra empresa.

5


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

2. OBJECTIUS

El nostre objectiu principal és promocionar el turisme del municipi d’Alcanar, ja que aquest està molt poc aprofitat i presenta mancances. Canviar i millorar la oferta turística proposant noves actuacions o millorant les existents, és el propòsit de la nostra empresa, per tal de que el turisme augmenti en nombre de visitants i alhora sigui un turisme de qualitat. Aprofitant els punts forts que en presenta el municipi i que fins ara , creiem que no han estat prou ben promocionats. Produïm peix, marisc i cítrics i olis, com a matèries primeres d’una qualitat suficient com per a ser protagonistes de la nostra actuació. D’altra banda Alcanar disposa d’un patrimoni cultural, històric i natural diversificat i atractiu que ens suggereix idees innovadores d’aprofitament i millora per al turisme. Amb el pla d’acció que presentem gaudirem d’una millora de resultats en el sector turístic i en l’economia del municipi. Presentarem Alcanar amb una imatge renovada, innovadora i d’acord amb el perfil i les necessitats del turista actual.

6


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

3. METODOLOGIA

3.1

Estudi de la situació actual

 PLATGES Al llarg de la costa canareva podem trobar un seguit de platges, tenim uns 12 km aproximadament de costa composta per platges amb Bandera Blava*, verges, amb còdols i de sorra. Aquestes s’ubiquen des del nucli mariner de les Cases fins al final del passeig marítim, on el riu Sènia s’unifica amb el mar, aquí és on trobem la platja de Sòl de Riu, aquesta està composta per aigües dolces i amb còdols blancs i grans. Pel que fa a les platges amb Bandera Blava 1 trobem el Marjal, que és un de les destinacions ideals per al turisme familiar. Aquesta destaca per la bellesa blanca dels còdols que la configuren, la sorra fina i daurada i per l’onatge moderadament crespat. També podem gaudir de la Platjola, la qual és una platja verge, i és l’única que va destinada a turistes amb gossos. Està composta per còdols i arena. Juntament amb les Timbes (són un conjunt de petites cales tranquil·les i amb unes aigües molt transparents que s’allarguen des de la platja de l’Estanyet fins a la platja de Sòl de Riu) formen el grup de platges verges, és a dir, que no hi ha cap tipus de pressió urbana i es troben allunyades dels nuclis de població. I per últim trobem la platja de l’Estanyet, és una de les més verges de tota la costa, és un bon lloc per a relaxar-se i també per poder gaudir del submarinisme i de la pesca amb canya, i sobre tot de les seves vistes. En aquesta platja encara es conserven nius de la guerra espanyola.

1

Bandera Blava és un distintiu que atorga anualment la Fundació Europea d’Educació Ambiental a les 7


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 LLEURE/NATURA LA SERRA DEL MONTSIÀ La serra del Montsià és un espai litoral representant de la diversitat de la zona. La serra la constitueix una unitat de relleu calcari, amb formes singulars d'un valor paisatgístic notable, perfectament definida arran de mar. Per la seva situació geogràfica i el seu relleu, constitueix un mirador excel·lent sobre el litoral i les terres veïnes. Cada pedra dels marges que han domesticat les diferents raconades, cada barraca, cada olivera, garrofer, cada font, cocó… en tot a la serra hi ha presència humana. La serra del Montsià és una serra humanitzada, en que la presència de l’home ha estat constant des de fa molt de temps. La serra de Montsià és avui, i pensem que així ho va ser en el passat, un nexe d’unió i signe d’identitat dels pobles que l’envolten i integrats en una comarca de la qual pren el seu nom. Una serra vora el mar en la que el senderisme ens permet un contacte més directe amb ella i amb el medi natural del qual està composta.

LA MOLETA DEL REMEI La Moleta del Remei és un poblat fortificat ubicat estratègicament en un lloc elevat i proper al mar amb unes vistes privilegiades del delta de l’Ebre i fins a Peníscola. Habitat des del segle VII a.C. fins al segle I a.C., presenta restes estructurals pertanyents al món Iber. La Moleta del Remei és un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya. Va ser declarat monument històric-artístic l’any 1979. Es va construir, juntament amb cinc jaciments més de la zona, molt abans de l’arribada dels ibers, possiblement per gent que arribava del Baix Aragó i que pretenia establir relacions comercials amb els fenicis que freqüentaven les nostres costes.

8


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Ubicat damunt d’un turó suau, orientat a les riques terres agrícoles del seu voltant, acollia un nombrós grup de famílies, possiblement totes elles emparentades entre sí. Gent que vivia especialment del treball del camp, conreant sobretot blat, ordi, llenties, guixes i pèsols, recursos que completaven amb la ramaderia i, en menor mesura, la recol·lecció i la caça. El nom d’aquest jaciment ve motivat per la proximitat a l’Ermita del Remei, dedicada a la patrona del municipi, la Mare de Déu del Remei. Un edifici religiós de visita obligada i que es caracteritza, especialment, pels colors mediterranis de les teules de la cúpula.

OLIVERES MIL·LENÀRIES A les nostres terres trobem la concentració mes gran coneguda d’Oliveres Mil·lenàries de tot el món. Aquestes es distribueixen per diversos municipis de l’entorn, sent Ulldecona qui en presenta un major número d’exemplars. A Alcanar, podem admirar 7 oliveres mil·lenàries a la vora l’ermita del Remei. De fet, l’olivera, juntament amb els cereals i la vinya, és un dels símbols més representatius de l’agricultura mediterrània. Fa més de dos mil·lennis, durant l’Edat de Ferro, ja va ser introduïda a la península Ibèrica.

DESEMBOCADURA DEL RIU SÈNIA El riu Sénia, neix amb molta força en ple massís dels Ports. Ràpidament s’embassa al pantà d’ Ulldecona i a partir d’aquest punt, el seu cabal disminueix quasi completament. Després de sortir dels Ports, el riu entra en un terreny molt pla i l’aigua superficial desapareix, en excepció de quan hi ha pluges fortes. No és fins la desembocadura que l’aigua torna a fer acte de presència, aquesta vegada de manera permanent durant tot l’any i a través d’una llacuna.

9


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

La desembocadura del riu Sénia és un espai d’interès natural i paisatgístic reconegut com a tal per presentar una gran diversitat d’espècies vegetals i animals i per situar-se entre el delta de l’Ebre i l’albufera de València, fet que el converteix un lloc de parada per les aus migratòries. Les aigües de la llacuna, alimentades pels aqüífers reben intrusions marines principalment als mesos més secs, quan les capes freàtiques baixen de nivell. És per això que ens trobem amb molta vegetació pròpia de llacunes i de riu, com ara el canyís, la boga, es joncs, els freixes i salzes blancs. A les vores de la llacuna, on el sòl és més rocós i no gaire profund ens trobem la màquia formada per llentiscle, el garric i el margalló (única palmera autòctona d’Europa). En canvi, als talussos i marges del riu trobem vegetació d’ambients costaners com el fonoll marí. A més a més, aquest racó acull una gran varietat de fauna pròpia dels espais humits mediterranis com els gripaus, polles d’aigua, ànecs collverds, gavines, corbs marins i fins i tot tortugues mediterrànies, que amb una mica de sort les podem veure escalfar-se sobre els codolars. La seva presència indica l’excel·lent qualitat ambiental d’aquest paratge.

 AGRONATURA ACTIVITATS ECOTURÍSTIQUES SOBRE LA CLEMENTINA La Calafa* organitza activitats al voltant de la clementina pretenen aproximar a tothom, tant petits com grans, a la producció ecològica d’un producte ben típic i conegut al nostre territori com és la clementina. Ho fan, però, mostrant arbres gairebé centenaris i diferents maneres de degustar aquesta fruita. *La Calafa: El projecte de La Calafa vol assolir la producció i distribució de productes d’agricultura ecològica de proximitat i de respecte amb l’entorn. Aquesta organització pretén complementar aquesta activitat de producció ecològica amb activitats d’educació ambiental per a totes les edats, amb jornades de turisme local i a la vegada ecològic, mostrant els recursos naturals del territori i les pràctiques pròpies de l’agricultura ecològica.

10


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 ESPORT NÀUTICS A les Cases d’Alcanar es poden realitzar diversos esports nàutics i altres activitats didàctiques amb l’empresa Paddle Van Delta Sup School. Durant els mesos d’estiu es troben ubicats a la Platja Bandera Blava de Les Cases-Marjal. Disposen d'unes instal·lacions en procés de creixement que faciliten l’ aprenentatge i t'animen a practicar esports nàutics. Tenen zona d'activitats i aula didàctica, i un accés al mar per tenir tota la tranquil·litat en els inicis de la pràctica de qualsevol dels esports que s’ofereixen a practicar: Paddle Surf , Surf , Caiac , Windsurf i Vela Lleugera . Esta situat a una zona d'aigües tranquil·les a primeres hores del matí i en arribar el migdia, normalment es produeix un canvi meteorològic el qual produeix un vent procedent del SE a causa d'un constant tèrmica de la zona que ens planteja la possibilitat de gaudir del vent i els seus esports, com el Windsurf i la vela.

RUTES GUIADES AMB SENSECORRER SenseCórrer és una empresa que ofereix visites, rutes i excursions guiades al terme municipal d’Alcanar i els seus nuclis de població. Posa a disposició diversos serveis dissenyats per a aquells que busquen complementar les seves vacances amb activitats a la natura, aprofundir en el coneixement cultural i històric dels nostres espais visitables o monuments, interactuar amb les tradicions marines i agràries o degustar la rica gastronomia d’Alcanar d’una forma original i divertida. Es pot escollir entre diverses activitats que ofereix SenseCórrer i fins i tot personalitzarles.

11


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 PATRIMONI LA CASA O’CONNOR La Casa O’Connor és un edifici senyorial d’estil modernista, el qual acull el Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers. S’hi mostra el desenvolupament de les comunitats de la zona a l’Edat del Ferro a partir dels materials arqueològics originals pertanyents als jaciments de Sant Jaume – Mas d’en Serrà i la Moleta del Remei. Hi trobareu una exposició permanent de 160 peces originals provinents dels jaciments, entre les quals en destaca una vaixella de cerimònies indígena, única a Catalunya.

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL L’actual temple del municipi és un edifici que inicialment combinava aspectes religiosos amb defensius. El temple va ser ampliat segons el projecte de l’any 1862 de l’arquitecte Ignasi Jordà i Arnalich, aquest va ser l’encarregat d’aplicar el projecte juntament amb arquitecte Jaume Ortega. L'església parroquial de Sant Miquel està ubicada al nucli antic, a la part alta de la plaça de Sant Miquel, al cap damunt d'una àmplia i llarga escalinata. Aquesta és un parroquial catòlica. Té unes dimensions considerables; 44 metres de llargada, 19 d'amplada i 16 d'alçada. Es suposa que l'actual església va substituir una altra de més petita, construïda arran de la fundació del poble els segles XIII-XIV. L'actual es podria datar com de la segona meitat del segle XVI i va ser ampliada cap a finals del segle XIX.

ESGLÉSIA DE SANT PERE L’Església Parroquial de les Cases d’Alcanar va ser construïda l’any 1862 en honor al patró dels pescadors, Sant Pere, perquè tots o la major part dels ciutadans són pescadors d’ofici. De fet, el 1757, el Bisbe va demanar a l'Ajuntament d'Alcanar reparar l’Ermita de Sant Pere del Mar. Es desconeix si la situació d’aquesta ermita era la mateixa, ja que hi ha alguns indicis que apunten cap a una antiga torre fortificada, en honor a Felip V, situada on ara hi ha l'església. 12


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

L’edifici és de planta rectangular amb només una nau i sense capelles. Els murs, fets de maçoneria embolicada, divideixen l'interior en quatre parts mitjançant pilastres, amb capitells de tipus corinti, que es corresponen amb els quatre trams de la volta.

ERMITA DEL REMEI L’ermita de la Mare de Déu del Remei, de gran devoció pels canareus, esta dedicada a la patrona del municipi. S’ubica en un entorn natural i paisatgístic immillorable, als peus de la Moleta i envoltada d’unes belles vistes panoràmiques que controlen la plana d’Alcanar i la badia dels Alfacs. Les Festes del Remei d’Alcanar es celebren pels volts del 7 d’octubre, diada del Remei. El culte a la Mare de Déu del Remei està vinculat a l’Ordre dels Trinitaris, un orde religiós aprovat el 1198 que tenia per missió la redempció dels cristians captius en terres musulmanes. Els Trinitaris es van instal·lar a Tortosa el 1579 i això possiblement va determinar la construcció de l’ermita. L’ermita del Remei es divideix en dues parts diferenciades: l’ermita i la casa de l’ermità. Ha viscut dues èpoques de construcció: la gòtica que es correspon amb la part més antiga de la nau; i la barroca, que va implicar una ampliació del creuer i una cúpula, alhora que se li va afegir una petita espadanya al cim de la façana, amb una campana datada el 1726. La cúpula és de teules de diferents colors, renovada el 1984. A l’interior, hi penja un àngel d’estil, també, barroc i se’n conserven les restes del Retaule de la Sagrada Família, renaixentista del segle XVI-XVII.

MOLINS D’OLI Els molins d’Alcanar són un punt molt fort del patrimoni industrial local i el que intenten és que no s’oblidi. Alcanar, un poble de tot al vida agrícola no pot deixar de part els molins d’oli perquè van ser unes infraestructures mes important per al desenvolupament d’aquest. Ja que teníem el riu Sénia al costat, la població va voler aprofitar l’aigua del riu per donarli peu a la construcció de molins. 13


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

A Alcanar hi trobem bàsicament dos tipus de molins: ● Molí fariner. Funciona mitjançant l’energia hidràulica de l’aigua provinent de la canal marei desviada a les peixeres (basses o parades per desviar el cabal de l’aigua del riu cap a als canals), es feien rodar unes moles de pedra horitzontals que molien el gra per poder treure la farina. L’aigua, en acabar el procés, es tornava a canalitzar a la sortida. ● Molí d’oli. Funciona mitjançant l’energia, primer mecànica a partir dels matxos i després hidràulica i elèctrica, es molien les olives amb unes moles verticals que giraven i, posteriorment, es premsaven per poder obtenir el líquid.

Alguns dels molins que hi havien al poble eren: Molí del Marquès, Molí de César, Molí del Ros, Molí de Trabal, Molí dels Faixeros, Molí de la Barquera, Moli de Nàcio, Molí de Carcellé, Molí del Coio, Molí de la «Jueza», Molí del Magre, Molí de Vailet, Molí de Pauleta, Molí d'O'Connor, Molí de Joan de Ferrana, Molí dels Bardins, Molí de la Sunyera, Molí de Parra, Molí del Cacauer, Molí d’Agustí de Pino… Els molins que es trobaven situats al riu van deixar de funcionar a principis del segle XX. Els de dins del poble encara van fer-se servir fins passada la Guerra Civil. De tots aquests molins, avui en dia se’n conserven molts pocs, el que ha estat restaurat i permet veure com funcionaven anteriorment és el Molí de Tadeo.

NIUS DE METRALLADORES Des de les Cases d’Alcanar caminant pel codolar de la platja del Marjal hi ha un bon nombre de nius de metralladores de la Guerra Civil Espanyola del 1936, un dels conjunts més complets que trobem a Catalunya i que es complementa amb fortificacions situades al peu de la serra de Montsià.

Els nius de metralladores són unes estructures de defensa que estaven vinculades a un complex format per trinxeres refugi i polvorí, excavats al subsòl. Estan fets de maons, morter, formigó i ferro per a resistir els impactes dels projectils. 14


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Aquestes construccions, juntament a les bateries de costa, formaven part de la fortificació de la costa d’Alcanar. Van ser construïdes durant la Guerra Civil per a defensar-se d’un possible desembarcament de vaixells de tropes feixistes. Les Cases d’Alcanar era un punt estratègic per la seua vista privilegiada sobre la badia dels Alfacs.

EL ROCALL El nucli antic, també conegut com el rocall és el barri molt característic del nucli principal, carrers estrets i costeruts ens mostren com es va originar el nucli l’any 1239, després que l’ocupació àrab deixés una forta empremta en molts aspectes. Això és el producte del primer eixamplament del poble i format per cases entre mitgeres. Deu el seu nom al fet d'estar construït damunt la roca mare del turó on està situat. En aquest nucli antic hi trobareu vestigis de l’antic emmurallament com la Torre del carrer Nou, l’església de Sant Miquel, l’antiga abadia, carrer del Forn, Cisterna del Vall, Casa O’Connor.

LA TORRE DEL CARRER NOU La població d'Alcanar va estar durant molt de temps envoltada d'un recinte emmurallat amb diverses torres situades en punts estratègics, destinada bàsicament a protegir-se contra les incursions dels pirates en època dels Àustria, va estar construïda al segle XVI i XVII, com la majoria de les torres de la regió. Aquesta torre és de planta quadrada, feta de carreus ben tallats i encoixinats als angles només desbastats, enganxats amb fang i morter de calç, a la resta. Cal suposar que estava coronada amb merlets. Se conserven espitlleres i encara es poden veure els punts on es recolzaven tots els sostres. Es pot accedir a la part superior des de la casa veïna , per la part de la terrassa. Aquesta es va restaurar entre els anys 1983 i 1984.

15


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

CISTERNA DEL VALL La Cisterna del Vall d'Alcanar, també molt coneguda popularment com la cisterna, és una cisterna rectangular de grans dimensions (35x6x7). El seu nom té l'origen en l'aprofitament del velló fossat que formava part de l'antiga muralla, de fet, és l'únic edifici del municipi, juntament amb la Torre del carrer Nou, que queda d'aquesta antiga estructura. Està situada davant de l'actual ajuntament del municipi, al carrer de la Generalitat i forma part de la plaça de l'ajuntament. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La Cisterna és un lloc on es fan exposicions de fotografies i pintures, presentacions, concerts, audicions, el pessebre, etc.

LA SELLETA La Selleta és una urbanització alemanya enclavada al vessant est de la Serra del Montsià, dintre del terme municipal d'Alcanar. Des d’allí, podem gaudir d'unes vistes esplèndides de la Mar Mediterrània i de la Vall de Sant Jaume. La característica més destacable són les cases blanques d'arquitectura mediterrània ben visibles des de tot Alcanar. L’any 1973 Theodoro Eichheim i un grup d’amics van fundar la comunitat de la Selleta, eren joves que buscaven una vida tranquil·la i creativa al marge de la normalitat burgesa alemanya. Per aquest motiu, van concebre aquest poblat com un espai de comunicació humana i creativitat on hi hagués harmonia entre els espais i les persones. Les persones que hi vivien tenien una mentalitat molt lliberal i no hi tenien distinció entre religió i raça, parlaven també de l’ús ecològic de l’entorn i convivència responsable. La major part de les cases, estan inspirades en edificacions de les illes gregues, pertanyen a artistes, professors i professionals lliberals. Amb els anys, l’ambient original de la Selleta s’ha anat diluint i actualment només hi viuen permanentment una vintena de persones.

16


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 CULTURA QUINQUENNALS El 1936, durant la guerra civil, l’antiga imatge de la Verge del Remei va ser destruïda. Acabada la confrontació es va encarregar una nova imatge a uns tallers escultòrics d’Onda (Castelló), subvencionada per subscripció popular. El dia 7 d’octubre de 1939, la nova imatge de la Verge del Remei es va rebre amb tota la serenitat. Els actes litúrgics, abans de traslladar i entronitzar la imatge a la seva ermita, es van realitzar a la plaça Major oficiats per Mossèn Federic Domingo. Aquest, en presència de la població que s’hi reunia, va proposar que cada cinc anys se celebressin unes festes de caràcter extraordinari en honor a la Verge. La proposta va ser acceptada per aprovació popular, formulant-s’hi la solemne promesa de celebrar cada cinc anys les Festes Quinquennals. Aquestes, es celebren durant la primera quinzena d'octubre tots els anys acabats en 4 o en 9. Dividit en 9 sectors, cada dia es guarneixen tots els carrers del municipi amb ornaments artesanals de flors, altars monumentals i catifes bellíssimes, meravelles d'imaginació i del treball popular en equip. Hi ha més de 24 quilòmetres d'artesania en honor a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Remei. Deu dies abans del segon diumenge d'octubre, la imatge de la Verge la baixen al poble, la qual la porten la quinta dels últims cinc anys i va acompanyada de nombrosos devots. Satisfactòriament, el poble es congria a l'entrada de la ciutat per fer-li a la Mare de Déu una càlida i bonica rebuda. L'arribada és un esclat d'entusiasme i emoció, d'alegria que l’expressen amb aplaudiments i visques a la venerada Patrona. Durant aquests nou dies es divideix la població en nou sectors, incloses Les Cases d'Alcanar. Cada dia del novenari, pel matí es fa el rosari de l'aurora i, per la nit, la processó del sector corresponent, que els veïns han guarnit artísticament, tot palesant creativitat i bon gust, expressió de joia per ser amfitrions de la Mare de Déu del Remei. Els portants de la imatge són els mateixos veïns i veïnes dels carrers, que l’acostumen a portar al passar per davant de les seves cases. Nou dies després que la imatge hagi estat passejada en processons pel poble i per les Cases d’Alcanar, la retornen a l’ermita, on les ofrenes de flors, la celebració solemne de la missa i diverses activitats a l’aire lliure donen per acabades les festes quinquennals. 17


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

SANT ANTONI La festivitat de Sant Antoni d'Alcanar es celebra el cap de setmana posterior a la festa del 17 de gener. Un dels esdeveniments més representatius és el ball tradicional de mantons, on es reuneixen més de 300 parelles de balladors de totes les edats; els homes porten el vestit de mudar dels antics pagesos canareus, faixa i mocador al cap, i les dones destaquen per les faldetes i pels vistosos mantons de Manila. La dansa que es balla és l'anomenada "jota vella", amb acompanyament de les dues bandes de música: la Banda Municipal de Música d'Alcanar i l'Agrupació Musical Canareva. Un altre dels actes destacats és la tradicional Despertada, que comença a les 4 del matí i s'allarga fins a les 8 h, on els membres de la Rondalla Verge del Remei i del Cor Iúbilo interpreten peces musicals molt antigues dedicades a Sant Antoni. Altres actes simbòlics són la missa i la processó en honor de Sant Antoni, la benedicció dels animals o la cursa de cintes i trencada d'olles. La festivitat de Sant Antoni té més de 100 anys d'història i compta amb la participació popular.

FESTES MAJORS

 ALCANAR Les festes de maig d'Alcanar, són dedicades a Sant Isidre, un dels sants que s’adoren per tot Catalunya com a patró dels pagesos que és. El dia de Sant Isidre dóna el tret de sortida a uns dies de molta festa al municipi. El programa d'actes presenta un ampli ventall d’activitats per a tots els gustos i edats, preparades amb afecte i dedicació pel teixit associatiu del municipi. Hi trobareu concerts, revetlles, actes litúrgics, gegants i cultura catalana, atraccions, fires, cercaviles, curses, teatre, música, correbous, dansa, etc. Tot pensat per gaudir tots plegats d’una variada i autentica oferta cultural, musical, festiva i esportiva.

18


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 LES CASES D’ALCANAR Les Festes Majors d’Agost en honor a la Mare de Déu d'Agost, i són per a poder celebrar la finalització d’un seguit de celebracions que portem gaudint durant tot l’estiu per a gaudir de tots els atractius de Les Cases. Durant aquestes festes podem amenitzar els dies amb els variats actes que s’organitzen com ara activitats tradicionals, correbous a l'esplanada del recinte portuari, parcs per als infants, concert, revetlles musicals, balls amb orquestres, exposicions, degustacions populars, castell de focs aeris i aquàtics i molt més.

FESTES DEL REMEI Les Festes Majors del Remei es celebren en honor a la Verge del Remei, patrona d’Alcanar. Des de sempre, els canareus i canareves tenen una afició inqüestionable a la Verge del Remei, per això es celebren les festes del Remei. S’oficien sempre el primer diumenge d'octubre; és quan a l'ermita se celebra la gran festa. La gent acudeix en romeria per assistir a la missa en honor a la Verge i a les diverses activitats que es realitzen al voltant de l'ermita. Les festes del Remei tenen un accent cultural molt marcat, on s'hi concentren actes especialment preparats per aquests dies, organitzats per l'Ajuntament i per les entitats culturals del municipi, aquestes activitats són exposicions, presentacions de llibres, homenatges, concerts, teatre, etc. Aquestes fetes es celebren durant els anys que no es fan quinquennals, és a dir, els anys que no es celebren quinquennals es celebren les festes del Remei igualment, per respecte a la Verge del Remei.

19


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 GASTRONOMIA El municipi d’Alcanar té un ampli assortiment de productes frescos de la terra i la mar propis de la cuina mediterrània. En destaquen els llagostins i les taronges, com a primer productor de cítrics de Catalunya. Una menció especial es mereixen les clementines amb identificació geogràfica protegida, fruita de temporada amb alt contingut en vitamina C, també anomenada fruita anticonstipats. Les Cases d’Alcanar, amb un port pesquer i esportiu, és famós per la qualitat de la seva oferta gastronòmica, que de caràcter familiar, ofereix una cuina especialitzada amb els productes de la mar els quals cada dia arriben frescos de la llotja de pescadors. A mesura que la qualitat dels productes cítrics com la mandarina o la taronja ha estat reconeguda s'ha fusionat la cuina marinera i de muntanya d’Alcanar amb els sabors i aromes d’aquestes fruites; és per això que anualment se celebren les Jornades Gastronòmiques dels Cítrics, on diversos restaurants del municipi introdueixen a la seva carta receptes que tenen com a ingredient comú la mandarina o la taronja, amb tots productes de km 0 o de proximitat, de compra directa al pagès de casa nostra. Així tot i mantenir la tradició incorporen alhora innovacions i en resulta una cuina variada i de qualitat. La galera es l’altre producte que s’ha introduït en les jornades gastronòmiques amb el toc del mar i de la barca al plat. Anualment l’últim dissabte de juliol, la depuradora de marisc Cademar amb vivers propis a la badia dels alfacs organitza la diada del musclo del delta de l’Ebre, a les cases d’Alcanar, acte multitudinari de degustació del musclo autòcton al recinte portuari amb col·laboració de sellers amb denominació d’origen de la terra alta. Un altre aplec per assaborir la cuina local és la fideuada popular, el primer dissabte d’agost amb motiu de la diada del turisme on es reparteixen mes de 1500 racions de fideus.

20


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 PRODUCTES DE LA ZONA CUINA MARINERA La cuina de les Cases és la suma del mar, el riu i la terra. L’Ebre aporta l’aigua dolça i els aliments necessaris perquè la qualitat, gust i varietat del peix, llagostins i marisc sigui molt significativa. Per l’altre cantó tenim l’esforç, la saviesa i l’ofici dels mariners que lluiten cada dia a “fora” per portar el millor producte a port, triant la varietat apropiada de temporada. De la terra tenim l’oli verge, or líquid extret de l’olivera mil·lenària o de les diferents varietats existents al nostre terme o comarca que n’enriqueix la cocció i el gust. Plats bàsics de la nostra gastronomia a Les Cases: caldo, el “campanero”, el suquet, l’all i pebre, i el peix torrat, arròs a banda, arròs a la mesqueta … Sense oblidar els productes de la mar: llagostins, grumolls, monets, polp, boquerons, moixarra, rom, ortigues, palaia, xipirons sèpia, musclos, “purets”, cananes, espardenyes, dàtils, caixetes, escamarlans, cargols punxents, etc. La gastronomia de Les Cases es basa en la bondat a l’hora de cuinar, per molt humil que sigui el peix per poder donar-li tot el màxim rendiment i gaudir del gust, fragància i emoció.

LA CLEMENTINA D’ALCANAR Tothom s’acosta per primera vegada a Alcanar, queda sorprès per la bellesa dels clementiners que omplen el municipi i que semblen no tenir final. A la primavera frenen el cotxe i baixen les finestres per omplir-se amb la dolça flaire dels clementiners en flor; a l’estiu les verdes clementines comencen a créixer amb la promesa de la dolçor pròxima; a la tardor els fruits plens i brillants que esperen ser recollits sota el sol omplen els camps de color i, a l’ hivern, per fi, la tan esperada i plaent recompensa. Això és Alcanar, un indret on paisatge, tradició i gastronomia s’uneixen demostrant un cop més la màxima que diu que les persones modifiquem el paisatge amb els nostres cultius, però a la llarga aquest mateix paisatge és el que acaba configurant el caràcter de les persones. Així doncs, per entendre el caràcter d’aquest poble i la seva gent, només cal olorar, assaborir i sentir la textura d’una de les seves joies més preuades: les clementines d’Alcanar. 21


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 OFERTA DE RESTAURACIÓ JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL LLAGOSTÍ DE LES CASES D’ALCANAR D’entre els tresors amb que ens obsequia la nostra mar Mediterrània, el llagostí s’erigeix com a protagonista principal durant aquesta època de l’any. El llagostí que es pesca a les nostres aigües té una fisiologia característica. Amb una cuirassa exterior brillant i amb taques blanques viu en aigües molt poc profundes, com la badia dels Alfacs, on l’aportació de nutrients del riu Ebre n’explica l’elevada concentració i la seva qualitat. Valorat i reconegut arreu, arriba a les taules dels nostres restaurants amb una cuina de tota la vida i alhora innovadora que va des del ranxo de barca o els arrossos més tradicionals fins a les propostes més creatives, enginy dels membres del Col·lectiu Gastronòmic. Entre els menús que preparen els restauradors es pot trobar: saltejat de llagostins, canelons de llagostins, arrossos amb llagostins, broquetes de llagostins, crema de llagostins, arrebossats amb mel i coco…

RESTAURANTS El peix i marisc dels pescadors de les Cases d’Alcanar arriba a la taula dels restaurants a través d’una gastronomia marinera heretada de generació en generació. Les Cases d’Alcanar, forma una petita capital gastronòmica a la Costa de l’Ebre amb una abundant oferta de restauració, caracteritzada per la qualitat del peix i marisc que els professionals de la cuina s’esforcen per presentar-lo a taula a través de les seves millors receptes. Actualment trobem sis restaurants a Alcanar, aquests són, el Chaparral, l’Olivera, la Costa, la Piccolina, l’Estona i el Pepet.

22


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

A les Cases d’Alcanar en trobem vint-i-cinc, i són Can Manel, Casa Esquerra, Casa Lupe, Casa Ramon, el Pescador, les Barques, les Palmeres, Nàvia, Pizzeria les Cases, el Racó del Port, Barrera, Bitàcora, Cafè del mar “La lluna’’, Casa Conilol, el Faro, la Mar, la Marinada, lo Marjal, lo Taulell de Ma José, el Mareny, el Mesón del Mar, My way, el Nàutic les Cases, el Tancat de Codorniu i el Trafalgar. I a Alcanar Platja, en trobem tres, el Asador Alcanar-Platja, el Serramar i Tina. Alguns de tots aquests formen El Col·lectiu de Cuina d’Alcanar i les Cases d’Alcanar i els components són Café del Mar La Lluna, Can Manel, Chaparral, El Nàutic Les Cases, La Costa, La Marinada, Les Palmeres, Lo Taulell de M. José, Mareny i Tancat de Codorniu.

23


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 COMERÇ A l’hora de parlar del comerç sabem que influeix directament en el turisme. El comerç esta compost per totes aquelles botigues i establiments que proporcionen qualsevol tipus de producte o bé, Alcanar podem trobar molta varietat de comerç, com ara: Joieries, sabateries, verduleries, disseny, llibreries, fisioteràpia, estancs, automòbils (venda, compra i mecànics), forns de pa i pastisseries, tendes de roba, llenceries i roba de casa, carnisseries i xarcuteries, assegurances, estètica, òptiques, tenda de llaminadures, retolació, benzineres, perruqueries, perruqueries canines, restaurants, supermercats, bars i cafeteries, etc. Tota aquesta varietat de comerços no tenen durant tot l’any el mateix horari. Molts d’aquests establiments durant l’ hivern tenen un horari menys ampli, perquè durant aquesta època no reben tants clients com a l’estiu, en part per la diferent afluència de turistes.

24


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 OFERTA D’ALLOTJAMENT Al llarg de la costa canareva podem trobar diferents llocs on poder allotjar-se durant alguns dies, hi han d’establiments variats com ara de càmpings, hotels i pisos. CAMPINGS 1. Càmping aflaques a 3,5 km d’Alcanar, sobre uns 110€ aprox. la nit. 2. Càmping Cases, a 4,5 Km d’Alcanar, a 40€ per nit les caravanes i entre 60/70€ per nit els bungalows. LLOGUER DE PISOS 1. Organització Ona de Mar, amb 65m2, 2 habitacions, 1 lavabo, amb jardí, piscina i pàrquing exterior inclòs, 400€ al mes. 2. Organització Ona de Mar, dúplex baix, amb 90m2, 3 habitacions, 2 lavabos, amb jardí i piscina inclòs, 500€ al mes. 3. Organització les Palmeres, un baix amb 90m2, 3 habitacions i 2 lavabos, 310€ al mes.

HOTELS

CÀMPINGS

Organització Ona de Mar,

Hotel Can Naudi a 3,9 km d’Alcanar a 168€ aprox. la nit més esmorzar.

LLOGUER DE PISOS

Càmping aflaques a 3,5 km amb 65m2, 2 habitacions, 1 d’Alcanar, sobre uns 110€ lavabo, amb jardí, piscina i aprox. la nit.

pàrquing

exterior

inclòs,

400€ al mes.

Villa

Carmen

a

4,3

km

d’Alcanar a 80€ aprox. la nit.

Càmping Cases, a 4,5 Km d’Alcanar, a 40€ per nit les caravanes i entre 60/70€ per nit els bungalows.

Organització Ona de Mar, dúplex baix, amb 90m2, 3 habitacions, 2 lavabos, amb jardí i piscina inclòs, 500€ al mes.

Tancat de Codorniu a 4,3

Organització les Palmeres,

km d’Alcanar a 144€ aprox.

un

la nit.

habitacions

baix

amb i

90m2, 2

3

lavabos,

310€ al mes.

25


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Com podem observar els preus d’estada varien tots entre els 100 i 500 euros, tot i que els preus que trobem depenen del nombre de persones que s’hi vulguin allotjar, si volen alguna menjada inclosa i també varien molt en funció de la temporada que sigui.

26


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 COMUNICACIÓ Si els turistes arriben a l’aeroport de BCN i no han llogat un cotxe: Per una part hi ha una línia de busos, el qual el seu recorregut comença a la Terminal 1 on s’ha d’agafar la llançadora, i aquesta et porta directament a un autobús el qual et portarà a Alcanar o a les Cases d’Alcanar. El desavantatge que te anar amb autobús és que el trajecte dura unes 3 hores, perquè l’autobús ha de parar per tots els pobles. El preu si disposem de targeta és de 10€ i si no disposem de targeta el preu és de 25€ aprox. Per una altra part hi ha una línia de busos la qual s’anomena Aerobús, aquest va cap a BCN i allí, a l’estació de Sants es pot agafar un tren fins l’Aldea o fins Vinaròs. Si el turista ve a visitar algun d’aquests poden anar a recollir-los a l’estació de tren, sinó, prop d’aquestes hi ha una estació de busos amb el qual podem arribar perfectament a Alcanar o a les Cases d’Alcanar, el temps estimat més o menys sol ser de 2:30 hores. El preu, si només anem amb tren és de uns 15€ aprox., si anem amb tren i després amb autobús el preus és sobre uns 20€ aprox. Respecte a tots els llocs d’arreu d’Espanya, podem trobar diferents autobusos que arriben a Alcanar o a les Cases d’Alcanar, com ara el de Madrid, el de Zaragoza, el de Andorra, el de València, el de Valladolid, el de Badajoz. També podem arribar amb tren. A l’estació de Vinaròs arriben trens d’arreu de tot l’estat espanyol.

27


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

2.1. Diagnosi  SITUACIÓ POLÍTICA Respecte a la situació política d’Alcanar, des del restabliment de la democràcia, l’Ajuntament d’Alcanar ha estat dirigit per diversos grups polítics. Entre aquests trobem el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que va durar del 2000 fins al 2003; Iniciativa per Catalunya Verds (ICV),va durar des del 2003 fins el 20016; i finalment Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), governat per Alfons Montserrat i el partit polític de la ciutat d’Alcanar dels del 2006.

 SITUACIÓ SOCIAL La situació social d’Alcanar és el conjunt de persones que han nascut, que han mort, el seu coneixement del català, si treballen o estan a l’atur, quantes n’han emigrat o immigrat,... Les últimes dades que trobem de la situació social són del 2016: 

Padró municipal d’habitants, per sexe:

28


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Població, per sexe i edat quinquennal:

Migracions i saldo migratori:

29


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Població de 2 anys i més, segons els coneixements del català (%):

Pels gràfics que veiem anteriorment, podem dir que la situació social d’Alcanar és prou favorable, perquè quasi hi ha tants homes com dones, hi ha poques migracions, els nens tenen una educació bona,..

 SITUACIÓ ECONÒMICA Després de les gelades de meitat dels anys 50 que van malmetre l'agricultura d'olivera, i amb la proliferació de pous de regadiu, es va impulsar el cultiu de cítrics i vivers de cítrics. Això va portar una elevada prosperitat al poble, juntament amb la troballa per part d'Adrià Gil de Ferrana, d'una nova espècie de taronja: la navelate, valorada al mercat per ser dolça i tardana, que va repartir la llavor (branques per fer empelts) als pagesos que li sol·licitaven. Aquesta font econòmica ha estat sòlida fins als anys 2000, quan la crisi dels cítrics, consistent en una caiguda dels preus per davall dels costos de producció, obliga els canareus a diversificar l'economia, principalment cap al sector serveis. Malgrat la greu crisi que afecta el sector a Alcanar i la seva àrea d'influència directa es cultiven unes 7.500 hectàrees que produeixen unes 120.000 tones de cítrics a l'any. La varietat predominant en l'actualitat és del grup de la mandarina clementina, destacant molt 30


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

per sobre de la resta la varietat de clementina de Nules o Clemenules. És precisament aquesta la que s'està popularitzant darrerament com a clementina d'Alcanar.2 Aprofitant la qualitat i varietat de la producció, ,els restaurants de les Cases i d’Alcanar fan possible que els turistes i els clients puguin degustar-ho d’una manera diferent. I per l’altra part, també contribueix a augmentar el nivell econòmic d’Alcanar el fet de ser reconeguts pel peix i marisc fresc, que va directe del mar al plat, així com pels arrossos que oferim.

 TIPOLOGIA DEL TURISME ACTUAL Mitjançant algunes enquestes 3 que hem realitzat podem treure una conclusió sobre la tipologia de turisme que hi tenim a les Cases d’Alcanar, aquests solen ser: 1. Una gran majoria, solen ser famílies amb un mínim de dos fills (un adolescent i un nen petit), les quals, busquen activitats en família i o per als fills i restaurants en els quals puguin menjar tots amb un preu raonable. Aquestes famílies solen procedir de Catalunya. 2. Per una altra part, trobem a parelles d’una edat més adulta, sobre uns 60 anys, aquests el que busquen és tranquil·litat i harmonia, per poder gaudir de les seves vacances. El que busquen en els restaurants és menjar bé amb un preu al voltant dels 30€, normalment aquest tipus de turista sol ser francès o angles.

Molts d’aquests, venen influïts per altres persones que els han comentat alguna cosa bona sobre les Cases d’Alcanar. També una part sobre aquests, gracies al serveis i algunes de les poques activitats que oferim tornen a Les Cases d’Alcanar. L’única cosa que no vam poder saber amb les enquestes va ser si els turistes portaven mascotes o no, però observant cada dia pels carrers, podríem dir que si, molts de turistes viatgen amb les seves mascotes.

2 3

Informació que consta a viquipèdia A l’annex 1 trobem les diferents enquestes 31


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Els mesos d’estiu que hi ha més afluència turística són el Juliol i l’Agost, tot i que des de fa dos anys enrere el juliol està sent una mica fluixet, per una part perquè molts dels turistes esperen a que siguin festes de la Mare de Deu d’Agost per poder venir a les Cases d’Alcanar i per una altra part, perquè des de fa un llarg temps estem amb crisi i això també influeix. Considerem que hi ha molt turisme durant setmana santa, i podem dir que hi ha molta més gent durant aquesta setmana que en el mes de juliol. Com abans he esmentat molts turistes tornen a Les Cases d’Alcanar, no només venen influïts per altres persones, sinó que avui en dia la gent en general es guia molt més pels comentaris, imatges i publicitat que hi ha dels llocs en les xarxes socials que pel que els diuen les altres persones. Per això és molt important tenir les xarxes socials actualitzades i donar una bona impressió a qualsevol persona. Podem trobar-nos turistes amb diferents procedències, com ara, barcelonins, gironins, francesos, anglesos, alemanys, i també molta gent dels voltants del nostre poble. El nivell adquisitiu que tenen és més bé elevat, perquè la majoria de restaurants tenen el preu del menú lleugerament per sobre els 30 €. En conclusió, després d’haver fet tota la recerca, hem decidit que ens volem dirigir cap a un públic més familiar, ja que és dels més nombrosos i normalment no solen estar del tot contents amb l’oferta que troben a Alcanar. Si les famílies, porten fills adolescents, per a aquests, no hi ha molta oferta d’activitats ni de festes. I nosaltres mateixos, també estem en aquesta situació de no tenir cap activitat a fer ni on anar per passar una estona. Per això, volem decantar-nos cap aquest públic.

32


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Per a poder visualitzar millor el moviment turístic i el seu origen també disposem d’un recull de dades de l’afluència turística durant els dies mes significatius del calendari turístic: 

Visitants durant el període de setmana santa (del 8 al 17 d’abril de 2017)

OFICINA DE LES CASES

ALCANAR-PLATJA

TOTAL TURISTES: 1.357

1.212

145

TURISME NACIONAL

1.141 (94%)

125 (83%)

Catalans

673

68

Resta d’Espanya

468

52

TURISME INTERNACIONAL

71 (6%)

25(17%)

Francesos

46

21

Alemanys

3

4

Belgues

6

-

Holandesos

3

-

Altres

13 (Andorra/Dinamarca/Argentina/Rep.Txeca)

DIA DE MES AFLUÈNCIA: Diumenge, 16 d’ Abril

203 Turistes

DIA DE MENYS AFLUÈNCIA: Diumenge, 9 d’ Abril

66 Turistes

TOTAL DE VISITANTS AL POBLAT IBÈRIC

87 visitants

TOTAL DE VISITAANTS AL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DELS IBERS

19 visitants

33


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Visitants durant el període del pont del 1 de maig ( del 28 d’abril a l’1 maig de 2017)

Catalunya

187

Espanya

40

TOTAL TURISME NACIONAL

227

França

-

Regne unit

8

Itàlia

-

Alemanya

4

Altres països

-

TOTAL TURISME INTERNACIONAL

12

DIA DE MÀXIMA AFLUENCIA: Dissabte, 29 d’abril

81 turistes

DIA DE MENYS AFLUENCIA: Dilluns, 1 de maig

39 turistes

TOTAL

239

34


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Visitants durant el període: “ Pont de pasqua granada” ( del 3 al 5 de Juny de 2017)

TURISME NACIONAL

308 (90%)

Catalans

225

Resta d’Espanya

83

TURISME INTERNACIONAL

35 (10%)

Francesos

13

Alemanys

14

Holandesos

4

Anglesos

2

Belgues

2

DIA DE MÈS AFLUÈNCIA: Dissabte, 3 de juny

149 turistes

DIA DE MENYS AFLUÈNCIA: Dilluns, 5 de juny

46 turistes

TOTAL TURISTES

343

35


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Visitants durant el període: 23 a 30 de juny de 2017 (Revetlla de St.Joan)

TURISME NACIONAL

225 (90%)

Catalans

147

Resta d’Espanya

78

TURISME INTERNACIONAL

26 (10%)

Francesos

16

Italians

2

Holandesos

8

DIA DE MÈS AFLUÈNCIA: Divendres, 30 de juny

58 turistes

DIA DE MENYS AFLUÈNCIA: Dijous, 27 de juny

7 turistes

TOTAL TURISTES

251

36


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 Punts forts i febles PUNTS FEBLES o

Poca promoció cinema.

o

Poca oferta d’activitats, i les que hi ha no tenen bona publicitat.

o

Pàgina poc pràctica per al turista.

o

Presències a les xarxes socials poc dinàmica.

o

Poca presència a les xarxes socials.

o

Relació d’Alcanar amb el Castor.

o

Relació d’Alcanar amb l’atemptat de Barcelona relacionat amb Alcanar Platja.

o

Formem part de Catalunya (tema independència).

o

Impacte visual i paisatgístic del Cemex.

o

Poca captació de gent mitjançant la web.

o

Poca promoció dels punts forts d’Alcanar (marisc fresc, peix fresc, taronges, mandarines,...).

o

No hi ha senyalització de les diferents platges.

o

No està senyalat on es troben els búnquers.

o

Falta d’allotjaments propers.

o

Poca promoció de totes les activitats que es poden realitzar.

o

Falta d’especificació en la web.

o

Actualització de la web.

o

Falta d’activitats nàutiques (snorkel, submarisme,...).

o

Estem lluny de la ciutat.

o

Casa de turisme d’Alcanar Platja està tancada.

o

Poca o cap activitat en les xarxes socials.

o

Si hi ha molta gent ja no és tant tranquil.

o

Falta d’activitats per als més petits de la casa.

o

Platges molt rocoses.

o

Turistes de pas, de curta estància.

o

Falta de rampes en molts d’establiments.

o

Males notícies sobre l’antic mossèn.

o

Pobles propers amb molta més oferta turística que nosaltres.

o

Els mesos d’ocupació cada cop són menys. 37


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

PUNTS FORTS: o

Peix i marisc fresc.

o

Taronges i mandarines del terreny.

o

Arròs del Delta de l’Ebre.

o

Bona gastronomia.

o

13 km de platja, amb molt bones condicions.

o

Bona meteorologia durant tot l’any.

o

Tranquil·litat i harmonia.

o

Oficina de turisme de les Cases d’Alcanar, ofereix bon servei i té molta activiat.

o

Alguns restaurants estan recomanat a Trip Advisor.

o

Alguns restaurants estan presents a les xarxes socials.

o

Molts llocs per visitar.

o

El Montsià.

o

Empresa que et proporciona material per poder fer activitats nàutiques.

o

Platges per a gossos.

o

Propers al Delta de l’Ebre.

o

La Selleta.

o

El poblat iber de la Moleta.

o

Bona qualitat culinària.

o

Platges amb bandera Blava.

o

Poble petit i ben situat.

o

Comerç molt variat.

o

Un llarg passeig per als més esportistes.

38


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 DESENVOLUPAMENT DELS PUNTS Després d’haver analitzat els punts forts i febles que tenim a Alcanar, hem decidit triar-ne dos d’entre tots aquests, perquè són uns dels més assequibles per al nostre treball. Aquests són: 

Poca promoció dels punts forts d’Alcanar (marisc i peix fresc, cítrics de molt bona qualitat ( taronges, mandarines, llimona...), oli d’oliva.

Poca presència a les xarxes socials i poc dinamisme.

A continuació els explicarem explícitament per separat:

 Poca promoció dels productes principals Alcanar disposa de quatre productes importants: 1. La mandarina i la taronja 2. Les llimones 3. El peix i el marisc fresc 4. L’oli d’oliva

Aquests quatre productes destaquen molt pel seu procés de creixement, i la seva conreu en el cas dels cítrics i les olives i per la manera de pescar i el tipus de peixos i marisc.

 LA MANDARINA I LA TARONJA Pel que fa a les mandarines en trobem de diferents classes. L’oferta inclou varietats tardanes, primerenques, o del temps.

Per una part trobem les clementines, les quals estan compostes per: Clementines primerenques : -

Arrufatina és aixafada, té una mida gran i és fàcil de pelar.

-

Marisol és d’un color molt taronja i amb molta polpa i sucosa. 39


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

-

Capola és d’un color taronja intens i d’un diàmetre d’uns 50-55mm.

-

Clemenrubí és d’una mida prou gran, amb una polpa molt sucosa i serveix per a fer sucs.

-

Oronules són d’una mida mitjana i una mica aixafada.

Clementines del temps que toca: -

Clementina fina és de mida mitjana, de color taronja intens i amb una pell fina.

-

Clemen nules són d’un sabor molt agradable, suau i amb una pell fina.

Clementines tardanes: -

Hernandines són d’un color molt intens i amb d’una mida mitjana.

-

Sando és un tipus nou que ha sortir al mercat, amb un color molt intens.

Per una altra part trobem les satsumes, dividides en: -

Clausellina és primerenca, conté un suc de poca qualitat i te una mida mitjana.

-

Okitsu és del temps que toca, conte un suc de molta bona qualitat i s’unfla la pell quan la pell canvia de color.

-

Owan també és del temps que li toca i te un color taronja poc intens.

I finalment trobem les “Mandarin Íbrids”, totes són tardanes: -

Clemen nova

-

Ortanique

-

Nadorcott

-

Safor

-

Tango

40


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

També Alcanar gaudeix d’una gran varietat de taronges: -

Navelina és ovalada i té la pell fina.

-

Navels newhall és primerenca, dolça i aromàtica.

-

Navelate és la que té el millor sabor i té la polpa molt saborosa. És originaria d’Alcanar.

-

Navel Lane Late és de color taronja clar i té molt de suc i dura molt.

-

Salustiana té un sabor dolç i forma part de les navelines blanques.

-

Valencia late té suc, bona aroma i un sabor lleugerament amarg.

-

Powell tenen molt de suc i és producte de temporada.

-

Chisett té la pell fina i un sabor poc àcid.

-

Barnfield late és d’una mida gran i amb un sabor amarg.

Aquest recull de diferents tipus de mandarines i taronges només són una petita mostra de les nombroses varietats que hi ha a Alcanar.

 LES LLIMES Alcanar no abunden les llimes tot i que se’n produeixen. En trobem només de quatre tipus: - Verna: És una varietat tardana, arbre gran i vigorós. Les llimes són grosses i allargades, pocs pinyols i pell dobla. Se cullen de febrer a juny. - Fino o mesero: És una varietat molt primerenca, arbre gran i molt vigorós. Les llimes són mitjanes i de forma ovalada, tenen pinyols i pell fina. Se cullen d’octubre a febrer. - Eureka: És una varietat primerenca, arbre mitjà i no es desenvolupa molt. Les llimes són de mitjanes a grans i de forma el·líptica, tenen pocs pinyols i pell poc dobla. Pot fer dos collites, és molt productiva. - Bétera: És una mutació de la varietat Fino que es va fer a Bétera. És molt semblant a aquesta varietat: l’arbre i els fruits, però produeix molt poc.

41


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 EL PEIX I EL MARISC FRESC Els pescadors de les Cases d’Alcanar, utilitzen tres maneres diferents de pesca: l’arrossegament, el cadup i el tresmall. L’arrossegament és l’art de rossec, com bé indica el seu nom, el qual consisteix en arrossegar una xarxa per el fons marí com si fos un embut, per poder recollit tot allò que s’interposa pel seu camí. Els tipus de peixos i marisc que s’aconsegueixen amb aquesta manera de pescar són, els peixos que viuen al més fons del oceà, tocant al terra, com ara són el bacallà, el lluç, les cigales, llagostins, galeres,.. I també capturen als peixos que hi ha entre mig de les dos aigües i el que hi ha a la superfície, com ara les sardines. El cadup és

un art de pesca que està compost per conjunt d’instruments de fang,

quadrats o redons, que tenen un forat en la seva base. Aquets els llencen al mar i tenen estabilitat. Aquest tipus de pesca és molt selectiu perquè va principalment destinat al pop roquer i te molt poc impacte en el medi ambient. Es considera una tècnica trampa, perquè els cadups, un cop a dintre del mar, fan la funció d’amagatall per als pop, i per això nomes està destinat als pops. El tresmall és un art de pesca artesanal que està format per tres tipus de xarxes diferents superposades. La xarxa que hi ha al centre té una malla més cega, i les xarxes del dos costats tenen una malla més ampla, de manera que quan llencen la xarxa al mar, el peix es queda enganxat. En aquest tipus de pesca s’aconsegueixen pagells, orades, llagosta, lluç, sèpia,... Després de pescar-ho, el porten a la llotja, i tothom que vol, pot anar a comprar el peix. Els restaurants el compren allí, per això tenen la fama se tenir el producte fresc i bo.

42


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 L’OLI D’OLIVA VARIETATS TRADICIONALS D’OLIVERES DEL TERRENY - Farga: És una varietat d’arbre vigorós i de copa gran, és el més antic de la zona. El 96% de les oliveres mil·lenàries de la zona són de la varietat Farga. Produeix més qualitat que quantitat. L’oliva és allargada i petita, de maduració primerenca. - Morruda: És una varietat d’arbre mitjà, se li diu així perquè té un morro a la punta de l’oliva. L’oliva és redona i de mida entre mitjà i gran, de maduració tardana. Produeix molt i és bona varietat per fer oli. És la varietat més plantada al sud de Tarragona. - Sevillenca: És una varietat d’arbre vigorós però no produeix molt. L’oliva és de forma allargada, de maduració primerenca. - Nana: És una varietat d’arbre poc vigorós, més bé d’una mida menut. Comença a produir quan l’arbre és molt jove. L’oliva és de forma allargada i de bona mida . Són bones per fer oli i per al consum en cru.

PROCÉS DE RECOLECCIÓ 

ANTIGAMENT

Es plegaven les olives del terra amb màquines d’arreplegar olives amb uns rodetsamb puntes metàl·liques i unes ungles metàl·liques que es ficaven als dits com una prolongació de les ungles del treballador i això ajudava al procés d’arreplegar. Les olives que es volien collir tenien unes pintes de fusta i ferro que ajudaven a pentinar les rames i així fer caure les olives al cabàs o al terra. Quan s’omplien els cabassos de pauma es passaven a sacs. 

ACTUALMENT

Al terra es segueixen utilitzant les màquines d’arreplegar i per collir les de l’olivera s’utilitzen pintes més modernes de plàstic i màquines preparades per moure les rames i fer caure les olives al terra on es fiquen les borrasses per arreplegar de forma més ràpida i fàcil. Es passen a caixes o sacs. Actualment per obtenir oli de més qualitat les olives es cullen de dalt l’olivera, l’oli surt més bo i amb poc grau t’acidés.

43


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ 

ANTIGAMENT

Una vegada triades les pedres i les fulles i rames en un porgador ja es podien portar al molí. Una pedra molt gran en forma de roda, la mola, esmicolava les olives senceres. La Mola es feia girar primer en força animal i després ja va ser en força mecànica. La pasta que en sortia s’escalfava i s’escampava dins d’unes estores de pauma, els cofins. Es feia una pila dins una premsa que premsava els cofins i la pasta i d’ allí sortiria l’aigua i l’oli. Per decantació es separava l’aigua de l’oli. 

ACTUALMENT

Als molins actuals les olives es fiquen a la tremuja on un ventilador tria les pedres i les fulles. Es renten en aigua i passen a una tremuja d’on passa a un molí mecànic que picola les olives senceres i desprès passa a un depòsit on s’escalfa a una temperatura de entre 28 a 30 graus i així s’afavoreix que surti l’oli de la pasta. Aquesta barreja passa a una centrifugadora que separa els dos líquids: aigua i oli. Acabat el procés ja tenim l’oli. Depèn de la qualitat de les olives es poden obtenir varies qualitats d’oli acabat. Fins a un grau t’acidés de 0,8º tenim oli verge extra i un màxim de 2º per al verge. A causa de la seva conreu i el seu creixement la qualitat dels productes cada cop és més elevada.

 LES JORNADES GASTRONÒMIQUES Alcanar també conta amb les Jornades Gastronòmiques, aquestes són unes jornades que durant un temps determinat (en aquest cas quasi totes tenen una durada aproximada d’un mes) en el que l’objectiu és donar a provar un producte mitjançant la gastronomia. Això és gràcies a un conjunt de restaurants que són els que ho duen a terme, en aquests podem trobar menús de tot tipus, però tots elaborats amb el producte que volen promocionar. Pel que fa als preus dels menús en podem trobar de 25€ fins a 40€.

44


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

De Jornades Gastronòmiques a Alcanar en trobem de tres tipus: 

Les Jornades Gastronòmiques de la Galera, aquestes tenen una durada des del 10 de febrer fins el 5 de març, en el que quatre municipis mariners de les Terres de l’Ebre (Alcanar, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita) s’uneixen per poder oferir uns menús gastronòmics tenint com a producte estrella la galera, la qual és un producte local, amb molta qualitat i es troba amb abundància a la mar de l’Ebre. En aquetes Jornades els menús van acompanyats de vins del territori, com els de la Garnatxa blanca (Terra Alta). o El vi de Terra Alta, és el més famós per totes les Terres de l’Ebre perquè aquesta ha guanyat el millor DO (concurs de garnatxes del món), amb nou medalla d’or i cinc medalles de plata. Es considera que Terra Alta és el paradís de la ‘garnatxa’ i per això és conegut.

Les Jornades Gastronòmiques del Llagostí són del 26 de mai fins el 18 de juny. Els vuit restaurants que hi participen són tots d’Alcanar, de les Cases d’Alcanar i d’Alcanar-Platja, els quals ofereixen una combinació de mar i muntanya amb els llagostins com a producte estrella dels plats. El llagostí el trobem en aigües molt profundes com ara la badia dels Alfacs, on l’aportació dels nutrients del riu Ebre ens ajuda a entendre l’elevada concentració d’aquests i la seva gran qualitat. Tots els menús que hi ofereixen són amb receptes basades en la tradició local amb un toc d’innovació. Els seus menús varien entre els 25€ i 40€. Els restaurants que hi col·laboren són: Cafè del Mar la Lluna, Can Manel, Casa Ramon, el Nàutic les Cases, la Costa, la Marinada, les Palmeres i el Mareny.

L’únic problema que tenen les Jornades Gastronòmiques del Llagostí és que per una part tenen una gran competència al costat, que és Vinaròs, en aquista població el producte estrella i en diferència són els llagostins. Durant la temporada alta del llagostí fan diversos actes dirigits cap aquest producte (Trobem els cartells i els menús al annex 2):  Festa del Llagostí durant tot l’Agost, és la major distracció per als turistes durant aquest mes. És un acte molt popular en el que es realitza una degustació de llagostins de Vinaròs i es realitza a passeig marítim. Allí reparteixen fins a 300 kg d’aquest crustaci per al paladar de milers de persones.

45


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 Llagostí Tapa Tour, és la nova modalitat de les Jornades del Llagostí, el qual consisteix en una ruta pels diferents restaurants de la ciutat. La seva finalitat és oferir el producte estrella en un format de tapa i que sigui assequible per a tothom, també compten en la participació dels clients, perquè aquests han de triar la tapa que més els ha agradat i la que tingui més punts guanya el Premi Popular.  Jornades de la cuina del Llagostí, en el que cada juliol alguns dels restaurants de Vinaròs combinen algues de les seves receptes més tradicionals i innovadores per a oferir el producte estrella de la millor manera.  Concurs Nacional de Cuina és un esdeveniment en el que restaurants coneguts representats per joves d’arreu d’Espanya són els participants, i els jurat són persones de prestigi com ara Carme Ruscalleda, els germans Roca,.. En aquest concurs tenen com a producte especial al llagostí i els premis són, el llagostí d’or, de plata o de bronze. L’esdeveniment es fa al mercat municipal i està obert a tot el públic. I per l’altra part també tenen competència amb Sant Carles de la Ràpita, aquesta població també és famosa pels llagostins que té i que ofereix hi ho fan mitjançant les Jornades del Llagostí on un recull de restaurants duu a terme unes receptes tradicionals amb un toc de innovació. El producte estrella va acompanyat de vegades amb arròs del Delta de l’Ebre, l’oli del Montsià, la mel de les terres de l’Ebre o els vins de Terra Alta. Es celebren de novembre fins desembre i ofereixen moltes activitats relacionades amb el producte que promocionen. (Trobem els cartells i els menús al annex 2). 

Les Jornades Gastronòmiques de la Clementina són del 24 de novembre fins el 24 de desembre. La Clementina d’Alcanar serà el producte estrella en els deu restaurants i en un bar durant tot aquest mes. El Col·lectiu de Cuina d’Alcanar i les Cases d’Alcanar incorporen les seves receptes que porten el segell de la *Fundació Alícia. La Clementina es consumeix amb molt bones condicions entre el novembre i el febrer, i destaca per la seva qualitat gràcies a les condicions climàtiques i els sòls que hi ha a Alcanar. Com que la clementina sempre ha sigut la millor aliada de la cuina canareva , les possibilitats de cuinar-la són àmplies, des de cuina tradicional fins a plats molt més innovadors i diferents. Els restaurants que hi col·laboren són: el cafè del Mar la Lluna, Can Manel, el Chaparral, el Nàutic les Cases, la Costa, la Marinada, les Palmeres, lo Taulell de 46


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Maria José, el Mareny, el Tancat de Codorniu i un bar, la Volta, que ofereixen un variat de còctels elaborats amb Clementina. Les Jornades són un punt característic d’Alcanar, ja que aquest any passat ja es van celebrar per al llagostí les VI Jornades, per a la clementina van ser les XXIV, i per a la galera van ser les IV. Aquestes es celebren perquè els productes que hi promocionen són molt emblemàtics del nostre poble. També es fan, perquè és una gran oportunitat per oferir els nostres productes de moltes maneres diferents i atractives. I això ens ajuda a captar als clients. Les Jornades continuen amb acció perquè hi ha demanda, la gent del poble i dels nostres voltants espera amb impaciència que arribin les Jornades per poder degustar els diferents plats innovadors o tradicionals amb es que sorprenen cada any. També som l’únic poble que fa les Jornades Gastronòmiques de la Clementina i això ens ajuda a ser una mica diferents, a part, les receptes que ofereixen en aquestes Jornades les inclouen en el receptari de la Fundació Alícia. Els restaurants són majoritàriament de nivell alt pel que fa a la qualitat, tot i que podem trobar de tot. Pel que fa als menús de les Jornades cada restaurant n’ofereix un de diferent però tots amb uns preus semblants, sempre oscilen entre les 30€ o 40€. La relació qualitat preu, podem dir que és relativa, ja que per a cadascú és diferent. Però la major part, és bona. Els clients que fan possible que les Jornades segueixin en continua acció, són principalment la gent del poble ja que sabem quines són les nostres preferències i volem degustar els nostres productes de maneres diferents. També trobem turistes procedents d’arreu de Catalunya, però sobretot de Barcelona. I molt poques vegades també hi van turistes francesos o anglesos, però en casos molt concrets.

Aquestes Jornades Gastronòmiques les promocionen mitjançant les següents accions (trobem alguns dels cartells i menús a l’annex 3): 

Cartells generals que inclouen el títol del tipus de Jornades, la durada que tenen juntament i al lloc on es fan, en quest cas Alcanar, les Cases d’Alcanar i AlcanarPlatja.

47


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Butlletins desplegables, aquest contenen una informació més detallada sobre les Jornades. Hi trobem un mapa a on es troba cada un dels restaurants que hi col·laboren i els menús que hi ofereixen. També hi trobem una petita explicació de que són les Jornades i cap a quin producte van dirigides i les activitats que ofereixen (en el cas de que n’ofereixin alguna).

Roll up per a les oficines de turisme i per a les fires a les que assisteixen. Els quals contenen la mateixa informació que el cartell general, però té unes dimensions molt més grans.

Banners web, és una informació que es transmet via Internet i consta en el títol del que vols promocionar, en aquest cas , el de les Jornades i durant les dates en les que les podem gaudir.

Revistes digitals, en aquetes trobem la informació de que son les Jornades, de quin tipus són, durant el temps que són i els restaurants que les fan possibles. Sobretot a cuina.cat.

Anuncis de radio, ràdios nacionals i sobretot locals. En les que expliquen una mica quan són les Jornades, de quin tipus són, i on són.

Anuncis per les xarxes socials, en aquest cas només a Facebook i Twitter, i només tenen la informació del cartell general.

Tot i fer promoció la major part d’aquesta, moltes vegades no arriba més lluny d’Alcanar moltes vegades, és a dir, la promoció que tenim és molt feble. Els pobles propers no disposen de cap tipus de cartell ni d’informació sobre les Jornades, i això dificulta la participació en aquestes activitats, en el cas dels més llunyats.

Com abans hem dit, les jornades de la Clementina i les del Llagostí nomes estàn a Alcanar, però les Jornades de la Galera són en quatre pobles de les Terres de l’Ebre, llavors això és un problema perquè hi ha molts més llocs on degustar els plats, és a dir hi ha més competència i això també produeix que no hi vaguin tantes persones com si només es fes a Alcanar. Aquestes Jornades de vegades van acompanyades d’algunes activitats com per exemple en el cas de les Jornades Gastronòmiques de la Clementina: 48


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

o Concurs de fotografia organitzat per la Biblioteca Trinitari Fabregat, en el que has de fer una fotografia relacionada amb els cítrics i els llibres i el premi es una cistella amb productes ecològics del terme. o Un taller a la Calafa el qual esta destinat a l’elaboració de melmelada de clementina a un preu de 10€ per persona i els nens de menys de 6 anys poden anar gratis. Aquest taller es fa per aproximar a tothom la producció ecològica.

En conclusió, ens vam decantar cap aquest punt perquè aquí a Alcanar gaudim de diversos aliments específics com són el peix i el marisc fresc, les taronges i les mandarines, l’oli casolà, i les llimones i hem d’aprofitar-nos-en. Els nostres aliments juntament amb la gastronomia són un dels punts més forts dels quals podem gaudir diàriament, però que pensem que estan molt poc promocionats. Creiem, que un punt tan fort s’ha de promocionar més i més àmpliament. Perquè tot i no estar ben promocionada, la gastronomia de les Cases d’Alcanar, es reconeguda arreu de Catalunya, sobre tot per visitants procedents de Barcelona, que han fet la promoció amb el boca-orella.

Poca presència a les xarxes socials i poc dinàmica

Actualment la tecnologia i l’ús de les xarxes socials s’ha fet fonamental en la nostra vida diària i les utilitzem a totes hores i en tots els àmbits, des de l’àmbit laboral, al món dels negocis, a la cultura, la política i l’economia. Tothom hi té accés i la gran majoria de població hi té algun contacte diàriament ja que així pot estar informada i sap l’última hora de les coses que passen arreu del món. La tecnologia de les xarxes socials han fet mes fàcil l’accés y la difusió de la informació, passem quasi tot el dia connectats a Internet, ja que així ens pareix mes ràpida i fàcil l’obtenció d’informació, i la comunicació també és mes rapida i accessible. Per aquests motius creiem que s’han de potenciar i aprofitar les xarxes socials per a fer publicitat i difondre tota la informació que vulguem fer arribar a la població. Si s’administren be les xarxes socials i se’n fa un bon ús podem arribar a aconseguir molts seguidors i per tant mes gents ens coneixerà.

49


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Avui en dia les grans marques aconsegueixen tants clients gràcies a les grans campanyes que llencen per Internet, això és el que volem aconseguir, potenciar la nostra empresa a partir de les xarxes socials.

50


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 LES XARXES SOCIALS Una xarxa social es una plataforma o un portal Web compost per persones o usuaris amb interessos comuns que es registren a cada xarxa social amb l’objectiu de compartir informació personal o professional. Al final es generen comunitats al voltant d’interessos similars.

PERQUÈ CREIEM QUE S’HA D’INVERTIR EN LES XARXES SOCIALS? - Les xarxes socials ens permeten mantenir informats als nostres clients de tota la nostra activitat. Cada vegada que un usuari entra al nostre perfil social s’assabenta del que esta portant a terme la nostra empresa. - Les xarxes socials també ens permetran augmentar el nostre branding. Una bona campanya a traves de les xarxes socials augmenta el coneixement de la marca. També és considera que els perfils socials que tenen molts de fans o seguidors son tant populars perquè l’empresa ofereix productes i serveis de qualitat. - A les xarxes socials sempre hi ha alguna zona pera comentar, on els membres de la comunitat poden inserir els seus comentaris i opinions. Si les opinions son bones, aquesta informació pot servir per a atreure gent.

 ÚS ACTUAL QUE HI HA? FACEBOOK: En el cas del nostre municipi comptem amb dos comptes de Facebook, Ajuntament d’Alcanar i Alcanar Turisme. Aquest dos comptes són els que tenen més seguidors i mes influència, Ajuntament d’Alcanar té 2.065 seguidors (12/01/2018) i Alcanar Turisme té 9.931 seguidors (12/01/2018), si ho comparem amb les altres xarxes socials. El primer compte és centra principalment en el municipi i en publicar informació important i interessant per a la població, generalment son anuncis d’actes que es fan i també de noticies relacionades amb l’ajuntament. El segon compte, en canvi, es centra més en la promoció del municipi. Ho fa publicant generalment fotografies per atreure a la gent i per a donar una bona imatge. S’hi publiquen des de paisatges fins a elements gastronòmics. 51


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

El compte de l’Ajuntament quasi sempre penja algun tipus d’informació diàriament, mentre al compte d’Alcanar Turisme la freqüència de la pujada de les publicacions no ho es tant com a l’altre compte.

INSTAGRAM: L’Ajuntament d’Alcanar nomes té un compte, Alcanar

Turisme,

(12/01/2018).

A

amb pesar

2.310 de

la

seguidors significant

quantitat de seguidors que té, no obté una quantitat elevada de “likes” i això significa que pocs usuaris visualitzen les publicacions.

Aquest compte esta vinculat amb el compte d’Alcanar Turisme del Facebook, ja que les publicacions es publiquen simultàniament als dos comptes. Si analitzem mes al detall les ultimes publicacions, concretament les ultimes 15, en podeu extreure aquestes dades: 

“Likes” molt irregulars

Mitjana aproximada de 325 “likes” per publicació

Cada setmana hi ha unes 3-4 publicacions noves

S’ utilitzen “hastags” per a que ho visualitzin mes usuaris

Els peus de les imatges estan en diferents idiomes

52


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

També es pot observar l’ús freqüent de les mateixes etiquetes

TWITTER: El municipi utilitza dos comptes, Alcanar Turisme i Ajuntament d’Alcanar. El primer té 1.635 seguidors (12/01/2018) i el segon 662 seguidors (12/01/2018). Desprès d’analitzar els dos comptes podem veure que els dos comptes també estan vinculats amb els comptes de Facebook, publiquen el mateix.

53


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

PÀGINES WEB: A part de les xarxes socials, també es fa ús de pàgines web. D’aquesta forma pots ampliar molt mes la informació que vols transmetre i amb molts més detalls.

Actualment el municipi compta amb dues pàgines web, Alcanar.cat i AlcanarTurisme.com. Els comptes de les empreses a les xarxes socials normalment s’utilitzen per a fer publicitat i per a fer-se conèixer i guanyar reputació. En canvi les pàgines web es solen donar una informació més concreta i completa.

Trobem una petita explicació de les xarxes socials que hem tractat i la seva promoció a l’annex 4.

54


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

3. PLA D’ACCIÓ 3.1. Objectiu principal Com abans hem estat explicant, el nostre objectiu principal és la millora turística del municipi d’Alcanar. Ja que la nostra empresa es dedica a ajudar a municipis a millorar la seva imatge per captar visitants.

3.2. Què proposem? a) Creació d’una imatge nova per a la regidoria de turisme. Consisteix en: o Creació d’un logotip. La metodologia la trobem a l’annex 5. o Creació d’etiquetes/adhesius per als diferents productes a partir del logotip. Cada producte tindrà la seva etiqueta i constarà del logotip amb una imatge especificat quin tipus de producte és. o Cartells promocionals, sobre les activitats proposades i d’altres amb imatges que simplement reflecteixin a Alcanar. o Creació de díptics o tríptics de diferents tipus. Un dedicat per als nostres compradors amb l’explicació de cada producte des de quan es comença a conreu o es va a pescar, com es cull o com es pesca, com es cuina, com es serveix, amb que es pot acompanyar, i on es pot trobar. o Creació d’una carpeta amb tota la informació turística i amb el producte complet. Per a la seva promoció en les diferents fires.

b) Promoció de les xarxes socials dels nous serveis: o Creació d’una pàgina web. o Creació de comptes nous de Faceboock i Instagram, amb la possibilitat de gestionar-los la pròpia empresa TOTTURISME. c) Participació en les fires de turisme per tal de promocionar-nos. A les fires que podríem assistir serien l’ITB a Berlín, a l’MITT a Moscou i a la World Travel Market a Londres. Aquestes són unes de les fires més importants que hi ha arreu del món dedicades absolutament al turisme. 55


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Dintre de Catalunya i Espanya podríem assistir a dues de les fires més conegudes, una és Fitur a Madrid i l’altra seria el B-Travel a Barcelona. Desprès per poder conèixer una mica més com és la competència i com són les empreses que no només es dediquen al turisme, podem anar a visitar fires com ara l’EIBTM a Barcelona o British Birdwachin Fair, que està dedicat al turisme ornitològic.

d) Oferir els productes principals (cítrics, peix i marisc fresc i oli) a les escoles hostaleres i a la part de restauració, per tal de que es faci promoció i publicitat. Pel que fa a les escoles d’hostaleria, podríem acudir a les que hi ha a Cambrils i Salou. I pel que fa als restaurants, ja que pels nostres voltants comptem amb restaurants de molt bona qualitat com ara Les Moles, Raúl Resino, Lasarte, El Celler de can Roca, Sant Pau, ABaC, Cinc Sentits, L’Antic Molí, Sala, etc. La proposta és, començar a contactar amb alguns d’aquest restaurants, dels que tenim més a prop, i poc a poc, tal com anem millorant, anar contactant amb restaurants amb més prestigi i més llunyans. e) Ruta de l’oli. Per a l’oli d’oliva, ja que no hi ha Jornades per aquest producte, proposem de fer una activitat oberta al públic durant tot l’any, excepte festius. Aquesta activitat constaria d’una ruta, la qual començaria amb una visita a les oliveres mil·lenàries, acompanyada d’una petita explicació sobre les oliveres. Seguidament, les persones qui assisteixin, podrien gaudir d’una visita a un dels molins que hi ha a Alcanar, i el qual avui en dia encara està amb unes condicions acceptables, i aquesta visita, també s’acompanyarà d’una breu explicació. Finalment, l’activitat s’acabaria amb un tast, d’oli del terreny acompanyat d’un bon pa, d’un forn canareu. Aquesta la promocionarem amb cartells acompanyats de díptics o tríptics. f) Creació d’un vídeo promocional en Anglès, Francès i Alemany per poder abastar a més gent, en el cas de que hi hagi diàleg. Amb la intenció de donar a veure tot el que tenim, com ho fem, com ho cuinem i com ho aconseguim. I això ens ajudarà a atraure més turistes. També projectar-lo a les fires a les quals assistirem.

56


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

g) Oferir una ‘’master class’’ amb la participació d’un cuiner professional per a cada producte que destaca. En aquesta “master class” s’aprendria a cuinar el producte de diferents maneres, per arribar a tota la població que estigui interessada i treure-li més partit al producte. h) Creació d’un concurs de cuina infantil i un altre de juvenil, oferint els nostres productes com a ingredients principals de les receptes. El concurs que proposem contaria de 4 fases, cada fase constarà en cuinar un producte diferent, es comptarà, la innovació, el gust, la originalitat i la presentació. Cada fase pujarà una mica el nivell, i es demanarà amb més exigència. Depèn la fase i el producte que toqui cuinar, l’entorn, serà diferent, tot i que en tot moment els concursants tindran al seu abast tot el que necessitin. Pel que fa al jurat, constarà per quatre persones, una persona especialitzada en el producte, dos cuiner del Col·lectiu de Cuina d’Alcanar i de les Cases d’Alcanar i un invitat especial (cuiners de pobles propers). i) Proposar fer les Jornades Gastronòmiques del Llagostí per a l’agost i setembre ja que és quan hi ha més llagostins, és a dir a la temporada alta d’aquest producte, i així poder-lo oferir amb més bona qualitat i poder atreure a més gent durant tot l’agost, que és quan més turistes visiten els nostres territoris. j) Creació d’un GeoFiltre per a Snapchat, i així poder arribar a la part més juvenil del sector turístic. A l’annex 6 trobem la metodologia d’aquest geofiltre.

Hi ha altres propostes que no hem desenvolupat en aquest treball però que pel seu interès les hem inclòs i poden ser objecte d’altres estudis:

k) Aprofitar les Jornades Gastronòmiques que ja estan consolidades, i donat que la infraestructura ja està muntada i que tenen molt bona imatge per les Terres del Ebre, portar-les fóra de Les Cases, per tota Catalunya i altres països.

57


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

l) Per a totes les Jornades Gastronòmiques proposar algunes activitats relacionades amb el tipus de Jornades:

Jornades de la Clementina: 

Una activitat seria fer una excursió a una finca, d’alguna persona terratinent d’Alcanar, en la qual, les persones presents, podran gaudir d’un moment molt rural i podran collir-se ells mateixos les mandarines que vulguin i tastar-ne totes les que els vinguin de gust. L’activitat aniria dirigida per a persones de totes els edats. Dintre de l’activitat, també aniria induïda una petita explicació de cada tipus de mandarina que hi ha a la finca. I quines són les diferencies entre elles.

Una altra activitat, seria recollir totes les taronges que no es venen, per qualsevol problema estètic, i dur-les a tots els bars que hi ha per Alcanar i les Cases d’Alcanar, per a que aquests puguin fer suc, i poder oferir-ne a tot aquell que en vulgui. Amb l’ajuda de la Cooperativa d’Alcanar, els bars comptarien amb una maquina especial per a fer sucs de taronja/mandarina. Fent pagar uns 2€ per got, qualsevol podria gaudir d’aquest refrescant suc, i aquests ingressos anirien per una part per als pagesos, i per l’altra per a la Cooperativa, per deixar les maquines.

Jornades del Llagostí: 

Ja que a les Cases disposem d’un port amb moltes barques, una activitat, seria, un matí de pesca. Les persones que s’hi apunten, podrien sortir a pescar amb els pescadors de les Cases, i viure una experiència diferent. La pesca només seria de llagostí. Després de pescar-lo, amb l’ajuda de la gent de la llotja, els proporcionaríem una part dels llagostins pescats. El preu d’aquesta activitat, podria variar segons els llagostins que cada persona vulgui, però ha de ser un preu assequible per a tothom.

Jornades de la Galera: 

Les Jornades de la Galera, es celebren no només per Alcanar, sinó que també es celebren per, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita. Per això l’activitat constaria en, per a cada persona que vagui a menjar a qualsevol dels restaurant que formen part de les Jornades, entrarà en un sorteig. El premi d’aquest, serà un dinar per a quatre persones a qualsevol dels restaurants que

58


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

participen en les Jornades, i també una caixa de galeres, i alguns altres productes, que acompanyin a la galera, com ara vi, oli,...

m) Promocionar-ho a les xarxes socials, amb el vídeo promocional i amb imatges i textos més atractius i també amb cartells incloent-hi el logotip. n) Aprofitant els magnífics paisatges i els diferents llocs d’atractiu turístic que hi ha a la nostra població hem de fer bones imatges i saber-les promocionar bé. o) Creació de banners per a la web. p) Creació d’espots publicitaris.

59


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

3.3. Costos del servei/producte

El preu del producte/servei el calcularem en base als costos que haurem de suportar per a desenvolupar tot el procès: anàlisi, detecció, pla d’acció.... Els costos els podem dividir entre costos generals, corresponents als comuns com ara el wifi, els mobles,... i per una altra part estarien els costos específics, els quals anirien vinculats a l’encàrrec que se’ns demana. Principalment, els costos generals constarien de:  El lloguer de l’establiment. El local de de 90m 2 al Carrer Reial al Eixample de Tarragona consta d’una habitació amb un lavabo inclòs. El lloguer és de 600€ al mes.  El mobiliari, que està compost, per dues taules, dues cadires d’escriptori, una pissarra, un suro, un rellotge de pare, un moble arxivador i dues llums d’escriptori.  Material d’oficina. Compost per 8 caixes per emmagatzemar papers, arxivadors per damunt la taula, portallapis, fulls, discs externs. L’amortització seria d’uns vuit anys.  Ferramentes y material que necessitem per poder treballar. Nosaltres disposem de dos iMac, ja que són la millor eina per al servei que oferim nosaltres, els quals tenen una amortització de vuit anys. També disposem de dos dispositius moblis exactament dos iPhone 6s, un per a cadascú, d’ús personal i del treball, aquests tenen una amortització d’uns cinc anys. I per a quan anem a visitar als nostres clients utilitzem unes tabletes de mà, i disposem de dos iPad, aquets tenen una amortització d’uns sis anys. També disposem d’una càmera amb un objectiu de 24105 i una impressora, tot de la marca Cànon. La càmera té una amortització d’uns sis anys, i l’objectiu igual. En canvi la impressora, té una amortització d’uns set anys. Per als ordenadors utilitzem unes aplicacions que són gratuïtes.

60


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 Els dispositius mòbils tenen una tarifa de trucades il·limitades i 4G, i el preu, serà d’uns 18€ al mes per persona. I si afegim wifi, el cost aproximat seria d’uns 60€.  Costos de la llum i l’aigua. Pel que fa a la llum, com que tenim llums LED i llums econòmiques, el cost de cada mes seria de 60€. Pel que fa a l’aigua, com que només tenim un lavabo, el cost seria d’uns 20€ al mes.  Consum del combustible par a la calefacció. El cost, només seria durant els mesos d’hivern, i seria aproximadament d’uns 40€ al mes. Les factures del material tecnològic, mobiliari i matrial d’oficina, així com el lloguer del local estan a l’annex 7. Per l’altra part trobem els costos específics d’aquest encàrrec de l’Ajuntament d’Alcanar, que són:  La quota de la seguretat social dels treballadors autònoms. La base de cotització mínima dels treballadors autònoms es de 9199,80, i se li aplica un tipus de 29.8%. El salari mínim interprofessional és de 735,90€, és a dir, nosaltres hem de cobrar aquests diners com a mínim.  Despeses de desplaçament i dietes. Per als desplaçaments només utilitzarem el cotxe. Per a les despeses de desplaçament calculem 0,19€ per kilòmetre, més les despeses de peatge i aparcament. Pel que fa a les dietes, si hem de passar tot el dia en Alcanar, el que cobrarem per cada dieta és de 26,67€  Cost del personal. No tenim contractat cap treballador.  La impressió de cartells, tríptics, adhesius, fotografies,... a l’impremta.  Publicitat d’Alcanar a les xarxes socials.  Actualització permanent de la pàgina web.

 El producte. 61


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Després d’analitzar tots els components del cost d’aquest encàrrec el valor total és el que detallem en el quadre adjunt. COSTOS

TOTALS

MENSUALS o UNITARIS

------

600€

Mobiliari i material d’oficina

968,79€

10,10€

Ordenadors

4611,18€

48,10€

Càmera + objectiu

5408,99€

75,10€

Impressora

259,99€

3,10€

Tabletes de mà

965,62€

13,40€

Llum

------

60€

Aigua

------

20€

Combustible calefacció

------

40€

Dispositius mòbils

1058,00€

17,60€

Tarifa mòbil + wifi

------

60€

Sou treballadors

------

2000€/treballador

0,19€ per km

120€ 4

26,67€ cadascuna

------

Cartells: 10€/u Butlletins: 1,20€/u Adhesius: 0,60€/u

Cartells: 70€ Butlletins: 2,40€ Adhesius: 5€

1200€

100€

Manteniment web

------

70€

Xarxes socials6

------

400€

Lloguer

Despeses desplaçament Despeses dieta Impressió

5

Creació web

COSTOS MENSUALS/ UNITARIS

5714,80

4

Hem previst 2 viatges mensuals. Només calculem el cost unitari. Les còpies aniran a càrrec del client. 6 Només ho paguem un cop a l’any 5

62


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

En la taula anterior observem totes les despeses que hem tingut a l’hora d’elaborar el producte, podem diferenciar-ne entre despeses generals i despeses específiques. Pel que fa les generals l’ import es una petita part del total, en canvi les especifiques són les que representen un major percentatge del cost total del producte . Per a l’obtenció d’aquest producte hem previst la dedicació exclusiva durant tres mesos. El cost total el calculem multiplicant per tres els costos mensuals i afegint-hi els costos unitaris. (impressió i xarxes socials). El cost total del producte final ascendeix a un total de 16189,60 €.

63


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

5. CONCLUSIONS Actualment el turisme és un dels principals motors i font d’ingressos de l’economia de moltes poblacions, però per a poder atreure els visitats és necessari una planificació acurada de l’oferta d’activitats. La qual cosa implica fer investigacions, recollir dades, crear propostes de millora, elaborar plans d’accions; en resum, tot allò que hem desenvolupat en aquest treball per afavorir el creixement del sector turístic al municipi d’Alcanar d’una manera innovadora. Aquest era el nostre objectiu, i aquest ha estat d’interès principal de la recerca del nostre treball. A partir de l’estudi i anàlisi de tota la informació disponible que hem obtingut, tenint clarament marcats els objectius ens ha premés a partir de la nostra creativitat crear el nostre Pla d’Acció que es materialitza en els diferents dossiers que acompanyen el nostre treball (Creació d’imatge corporativa, disseny i confecció d’imatge gràfica, tríptics i cartells, difusió en les xarxes socials (web, instragram, facebook, twiter, snapchat...) A més de les propostes que hem elaborat, en aquest estudi hem detectat altres línies de treball que complementarien la campanya actual i que es podrien aplicar com a estratègies a seguir any rere any,elaboració de material gràfic, participació en Fires, així com noves idees que poden sorgir a partir de l’aplicació de la present proposta de treball. Un cop finalitzat aquest projecte creiem que hem assolit els objectius previstos. Hem pogut gaudir d’una visió interna del món del turisme a la vegada que hem tingut l’oportunitat de posar-nos dintre del paper d’una parella d’empresaris que amb la seva empresa, en el nostre cas “Tot Turisme”, elaboren encàrrecs per a Ajuntaments i altres entitats o organismes, amb la intenció de promocionar el seu municipi, en aquest cas, Alcanar. Ha estat un repte important per a nosaltres haver fet el treball en grup, ja que a vegades la col·laboració i la coordinació ha estat difícil, però al final, invertint-hi moltes hores i ganes, estem satisfets del producte que presentem.

Presentem aquest treball gaudint d’haver-nos pogut endinsar en aquesta branca tan sorprenent i a la vegada tan desconeguda per a nosaltres. Ha significat molt per a nosaltres poder realitzar aquest treball i poder-lo completar amb èxit, ja que aquest treball 64


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

esta relacionat amb el camp en el que ens agradaria treballar professionalment en un futur, i estem segurs que ens servirà l’experiència adquirida en un futur no molt llunyà. Finalment, volem remarcar que aquest treball de recerca ens ha suposat molt d’esforç i dedicació, i invertir-hi moltes hores, però malgrat tot, a pesar d’alguns contratemps inesperats i algun que altre entrebanc , estem satisfets amb els resultats obtinguts. Personalment ens hem quedat amb ganes de seguir aprofundint en el sector del turisme i tot el seu ventall de possibilitats que ens ofereix. Per tot això que exposem, per la recerca i els resultats, estem molt orgullosos amb tota la feina realitzada en aquets treball.

65


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

6. AGRAÏMENTS Aquest treball que tantes hores i esforç ens ha suposat, el voldríem dedicar a totes aquelles persones que gràcies al seu suport l’han fet possible. A les nostres dues tutores, Carme Caballer i Pilar Salvador, per la seva gran ajuda en el desenvolupament del treball i també, per la inestimable i extraordinària col·laboració. A Jordi Monfort, regidor de turisme d’Alcanar, per les seves magnifiques aportacions i per l’ excel·lent pròleg que ens ha redactat. Als establiments de Les Cases d’Alcanar, per la seva col·laboració responent l’enquesta. A la Maria José Barón, professora de llengua anglesa, per la seva aportació en un apartat on requeríem el seu ajut. Als de casa: als pares i mares, per la seva col·laboració constant. I per a totes aquelles persones que han aportat el seu gra de sorra perquè que poguéssim realitzar el nostre treball.

66


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

7. ANNEXOS ANNEX 1 Enquestes restaurants Restaurant: La Marinada. Horaris: Estiu i hivern el mateix horari, obrin tots els dies. Preus: Uns 25€ per persona durant tot l’any. Tipus de clients: 

Habituals: D’estiu turistes i d’hivern gent del poble.

Turistes: D’estiu turistes francesos, anglesos, alemanys.

Producte estrella/especialitats: Arrossos. Els clients tornen? Si. Venen influïts per altres persones? Si, de vegades. Quins són els mesos amb més demanda? Juliol, agost i durant setmana santa.

Restaurant: Les Palmeres. Horaris: Durant l’estiu tots els dies obert de jornada completa menys dilluns i durant l’hivern està obert tots els dies només de nit menys els dilluns. Preus: de 18€ a 50€ durant tot l’any, mitja de 25€ per persona. Tipus de clients: 

Habituals: Del poble/terreny.

Turistes: Francesos.

Producte estrella/especialitats: Arrossos, peix i marisc. Els clients tornen? Si, si tenen on quedar-se. Venen influïts per altres persones? No. Quins són els mesos amb més demanda? Juliol, agost i setmana santa. 67


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Restaurant: Les Barques. Horaris: Durant l’estiu està obert tot el dia tots els dies, en canvi, durant l’hivern obert només en caps de setmana. Preus: 35/40€. Tipus de clients: 

Habituals: Turistes.

Turistes: Provenen de Girona, Barcelona, alguns francesos, sobretot catalans.

Producte estrella/especialitats: Polp i arrossos. Els clients tornen? Si. Venen influïts per altres persones? Moltes vegades si, tot i que no sempre. Quins són els mesos amb més demanda? Juliol i agost.

Restaurant: Casa Ramon. Horaris: Tots el dies durant l’estiu i l’hivern. Preus: Varien segons els productes de la llotja, normalment una mitja de 35/40€. Tipus de clients: 

Habituals: Hivern normalment solen ser grups de negocis, i a l’estiu hi ha de tot.

Turistes: N’hi ha tots els dies, molt més en caps de setmana i provenen de Barcelona, Girona i alguns de França.

Producte estrella/especialitats: marisc i peix, sobretot el suquet de peix. Els clients tornen? Si. Venen influïts per altres persones? Si, sobretot influeix molt les xarxes socials i les web com ara “trip advisor”. Quins són els mesos amb més demanda? Agost, abril (setmana santa) i maig.

68


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Restaurant: La Lluna. Horaris: Durant els estius està obert tot els dies tot el dia, i durant l’hivern només pel matí Preus: Varien sobre els 16/28€. Tipus de clients: 

Habituals: Gent de la zona i del poble.

Turistes: Francesos i anglesos.

Producte estrella/especialitats: Arrossos. Els clients tornen? Si. Venen influïts per altres persones? Molta gent si. Quins són els mesos amb més demanda? Juliol, agost i setmana santa.

Restaurant: Bitàcora Horaris: Estiu i hivern tot el dia obert, menys els dimarts que a l’hivern esta tancat. Preus: Varien entre els 25/30€. Tipus de clients: 

Habituals: Forasters.

Turistes: Nacionals, francesos, alemanys, anglesos.

Producte estrella/especialitats: Peix, marisc i arrossos. Els clients tornen? Si. Venen influïts per altres persones? Si, sobretot influeixen les xarxes socials. Quins són els mesos amb més demanda? Agost i setmana santa (molt més que juliol).

69


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Enquestes establiments Establiment: Biblioteca. Tipus de clients: Ve gent de tota mena, sols, amb parella, famílies. Però només durant l’estiu, perquè durant l’hivern, són tot gent del poble. Procedència dels clients: Zaragoza, Barcelona, França i Madrid. S’hi hi venen famílies, van amb nens o adolescents? Quants? Si, normalment amb un parell o més. Porten mascotes? No. És el mateix a l’estiu que a l’hivern? A l’hivern hi ha gent? No, ni molt menys, durant l’hivern tot son nens del poble. Mesos d’ocupació turística? Agost i Juliol. Els turistes tornen? Normalment si. Venen influenciats per altres persones? Hi ha gent que si, però no tots.

Establiment: Estanc Jordi. Horaris: Són més amplis durant l’estiu. Tipus de clients : Majoritàriament són famílies. Procedència dels clients: Solen ser nacionals. S’hi hi venen famílies, van amb nens o adolescents? Quants? Si, amb un o dos fills normalment. Porten mascotes? La gran majoria no. És el mateix a l’estiu que a l’hivern? A l’hivern hi ha gent? No, durant els hiverns només hi ha gent del poble. Mesos d’ocupació turística? Agost i setmana santa. Els turistes tornen? Si. Venen influenciats per altres persones? Si, però molt pocs. 70


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Establiment: Fruites i verdures. Horaris: Durant l’hivern són més reduïts. Tipus de clients: Sol ser gent gran. Procedència dels clients: De tot tipus, del poble, de Zaragoza, del País Basc, de Barcelona, de França, d’Alemanya,... S’hi hi venen famílies, van amb nens o adolescents? Quants? Si, normalment amb dos o tres fills. Porten mascotes? Si, solen ser gossos. És el mateix a l’estiu que a l’hivern? A l’hivern hi ha gent? No, durant l’hivern va fatal. I només compra la gent del poble. Mesos d’ocupació turística? Agost. Els turistes tornen? Si. Venen influenciats per altres persones? Si.

Establiment: Xiringuitos de fusta. Horaris: Durant l’hivern no està obert. Tipus de clients: Famílies. Procedència dels clients: Alemanys, nacionals i internacionals. S’hi hi venen famílies, van amb nens o adolescents? Quants? Amb nens i adolescents, normalment un o dos. Porten mascotes? Si, la majoria gossos. És el mateix a l’estiu que a l’hivern? A l’hivern hi ha gent? No, durant els hiverns està tancat. Mesos d’ocupació turística? Juliol i agost. Els turistes tornen? Si. Venen influenciats per altres persones? Si, moltes per altres cops que han estat aquí. 71


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Establiment: Tot i més. Horaris: Els hiverns estan tancats. Tipus de clients: Moltes famílies i parelles de gent gran. Procedència dels clients: Hi ha anglesos, francesos, alemanys. S’hi hi venen famílies, van amb nens o adolescents? Quants? Si, amb un o dos, i de vegades tres, però poques vegades. Porten mascotes? Si. És el mateix a l’estiu que a l’hivern? A l’hivern hi ha gent? No, a l’hivern només estan els del poble. Mesos d’ocupació turística? Agost i juliol. Els turistes tornen? Si. Venen influenciats per altres persones? Si.

72


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

ANNÈX 2: Dades sobre l’afluència de turistes (2017)

73


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

74


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

75


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

76


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

ANNÈX 3 Cartell general de Jornades de la cuina del Llagostí del 2017 Vinaròs

77


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Llibret de menús dels diferents restaurants i les diferents activitats

78


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

79


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

80


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

ANNÈX 3 Cartell general Jornades Gastronòmiques del Llagostí del 2017.

81


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Menús dels diferents restaurants que hi participen

82


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

83


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Cartell general de les Jornades Gastronòmiques de la Clementina del 2017

84


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Butlletí desplegable

85


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Cartell general de les Jornades Gastronòmiques de la Galera del 2017

Menús dels diferents restaurants

86


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

87


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Cartell general de les Jornades Gastronòmiques del Llagostí del 2017 Sant Carles de la Ràpita

88


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Butlletí desplegable amb els menús i les diferents activitats que hi ofereixen

89


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

ANNEX 4 Informació xarxes socials FACEBOOK Facebook és un portal web l’objectiu el qual és compartir tot tipus d’informació amb altres persones que coneixem. Va ser creat al 2004 per Mark Zuckerberg, llavors amb 19 anys, i dos estudiants mes de la Universitat de Harvard que buscaven crear una xarxa per estar en contacte amb els seus companys. Tretze anys mes tard de la seva creació , Facebook conta amb uns 18.000 treballadors i s’ha convertit en la xarxa socials mes freqüentada. Avui en dia conta amb més de 1.900 milions d’usuaris actius cada mes.

INSTAGRAM Instagram és una xarxa social especialitzada en la fotografia, desenvolupada per Kevin Systrom i Mike Krieger l’any 2010 per compartir imatges i vídeos. L’aplicació permet als usuaris fer fotografies, aplicar filtres i finalment mostrar- les als seus seguidors. Set anys mes tard de la seva creació, Instagram conta amb mes de 500 treballadors i s’ha convertit en una de les aplicacions que mes ha evolucionat i ha crescut des del seu naixement. Avui en dia conta amb més de 800 milions d’usuaris actius cada mes.

TWITTER Twitter és un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d’una llargada màxima de 280 caràcters i també on s’hi poden incloure algunes imatges. Aquests missatges es mostren a la pàgina de

perfil de l’usuari i són també enviades

immediatament a altres usuaris que han triat l’opció de rebre-les. 90


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Aquest servei va ser creat el març del 2006 com a projecte d’investigació i a l’octubre del mateix any es va fer el llançament oficial. Onze anys més tard de la seva creació, Twitter conta amb més de 4000 treballadors i més de 350 milions d’usuaris actius cada mes.

YOUTUBE YouTube és un lloc web en el qual els usuaris poden penjar i compartir vídeos.

Va

ser creat

per tres

extreballadors de PayPal el febrer de 2005. A l’octubre del 2006 va ser adquirit per Google. YouTube és la plataforma de vídeo mes vista en tot el món i cada minut es pengen 300 hores de vídeo i se’n veuen 2 milions cada minut. Dotze anys més tard de la seva creació, YouTube conta amb més de 10.000 treballadors i més de 1.000 milions d’usuaris actius cada mes.

SNAPCHAT Snapchat és una aplicació mòbil que permet enviar vídeos i fotografies, que s’esborren automàticament al cap de 24 hores, als destinataris escollit o la teva història per que ho pugui visualitzar tothom. També es pot xatejar amb les amistats i fer trucades. A les imatges enviades s’hi poden afegir filtres i geofiltres. Cada usuari dedica entre 25 i 30 minuts diaris a aquesta aplicació, i és fan 2.500 publicacions diàries. Aquesta aplicació va ser creada el setembre de 2011. Sis anys més tard compta amb més de 2.500 treballadors i més de 158 milions d’usuaris actius cada dia.

91


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 PROMOCIÓ DE LES XARXES SOCIALS: FACEBOOK: Si promociones les publicacions que has creat, pots aconseguir que més persones indiquin que els agrada el contingut, el comparteixin i el comentin. Aquest tipus de publicacions també permeten arribar a noves persones que poden interessar-se en el teu contingut, però que encara no et segueixen a Facebook. A les publicacions també es pot incloure un botó de crida a l'acció. D'aquesta manera, pots animar les persones a realitzar altres accions que t'interessen, com concertar una cita, registrar- se per rebre un butlletí de notícies, posar-se en contacte amb la teva empresa i molt més. CARACTERÍSTIQUES DE LES PUBLICACIONS PROMOCIONADES: 

Segmentació: les publicacions promocionades es poden mostrar al públic que triïs. Et pots basar amb la ubicació, els interessos i molts altres criteris, o bé crear un públic personalitzat a partir dels contactes que ja tens, o un de similar basat en les persones que ja han mostrat interès a la teva pàgina d'empresa .

Diverses ubicacions: al Facebook, les ubicacions representen els llocs en què apareixerà l'anunci. Les publicacions promocionades es poden mostrar en les seccions de notícies de l'ordinador i el mòbil, així com a Instagram.

Pressupost personalitzable: la quantitat que pagues per promocionar la publicació depèn de tu. Pots seleccionar un pressupost dels que apareixen emplenats prèviament o fixar un altre import. Les publicacions promocionades requereixen un pressupost mínim d'1 € al dia.

Programació: hauràs de definir el període de temps que vols que estigui en circulació l'anunci. Pots establir una durada personalitzada o fixar una data de finalització igualment personalitzada.

Contingut de l'anunci: l'anunci tindrà el mateix aspecte que la publicació de pàgina en la qual es basa. L'única diferència és que l'anunci apareixerà amb l'etiqueta “Publicitat” a la part superior esquerra.

92


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

INSTAGRAM: Els alts nivells d'interacció a Instagram i el sistema de segmentació d'anuncis de Facebook han passat a ser una poderosa eina per a negocis i anunciants. Encara que molts anuncis a Instagram es van iniciar gairebé de forma idèntica que als anuncis de Facebook, Instagram ha fet diverses actualitzacions ultimament. Ara hi ha característiques que no estan disponibles als anuncis de Facebook. Aquestes característiques faciliten l'obtenció de més resultats dels teus anuncis a Instagram: 1. Promoure les teves publicacions des del teu mòbil: Si tens una publicació a Instagram que vols promoure (i ja comptes amb un perfil d'empresa) pots fer-ho directament des de l'aplicació mòbil sense haver d'anar a l'administrador d'anuncis de Facebook i triar un objectiu. El procés està dissenyat per a ser molt simple. Per exemple, pots personalitzar el públic al que vols arribar o també pots deixar que Instagram triï i optimitzi una audiència per a tu basat en el que creuen que et donarà millors resultats. 2. Accions molt dinàmiques: Els anuncis a Instagram tenen les mateixes opcions que els anomenats d'acció a Facebook com "Aprèn més" o "Compra ara". Aquestes accions són molt efectives a Facebook i amb el seu dinamisme a Instagram aquesta efectivitat s'incrementa encara més. 3. Recull els comentaris amb Agorapulse: És difícil monitoritzar i avaluar els comentaris als anuncis. L'administrador d'anuncis mostra la interacció en general en lloc de visualitzar els comentaris. En canvi, Agorapulse et mostra cada un dels comentaris que rebis en els teus anuncis a Instagram perquè puguis veure'ls i contestar-los.

En quant al preu, és una cosa que depèn del promotor i del que vulgui gastar en la promoció d'Instagram. Nomes tindrà que triar un pressupost total, que és la quantitat total que gastarà amb tota la promoció. També nomes farà falta definir una durada per a la promoció, que serà el nombre de dies que vols que la promoció estigui en circulació. 93


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

TWITTER: Els tuïts promocionats són piulades comuns comprades per anunciants que volen arribar a un grup més ampli d'usuaris o per provocar la interacció dels seus seguidors actuals. També estan etiquetats clarament com a tals si un anunciant paga per la seva inclusió a Twitter. En tots els altres aspectes, els tuïts promocionats actuen com piulades normals i es poden retwittejar, respondre, marcar com M'agrada, etc. Els tuïts promocionats són tuïts normals amb l'avantatge addicional que poden arribar a més persones interessades en la teva empresa. Els pots utilitzar per presentar la teva millor contingut davant l'audiència a la que t'interessa arribar. Si el teu objectiu és impulsar una acció determinada a través de Twitter, els tuïts promocionats són un excel·lent mitjà per promocionar contingut atractiu que inclou una crida a l'acció per als usuaris. L'opció de piulades promocionats et permet fer el següent i et dona el següents beneficis: 

Generar trànsit cap al lloc web en sol·licitar als usuaris que facin clic al teu millor contingut.

Oferir cupons i rebaixes en el text de les teves piulades.

Promocionar les vendes i fer regals.

Ampliar l'abast del teu contingut.

Connectar amb persones influents i marques i l'assegurar-te que veuen el teu contingut.

Generar coneixement a través d'esdeveniments i llançaments de productes.

Sol·licitar Retweets perquè els teus missatges arribin a una audiència encara més gran.

94


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

En quan al preu de la promoció,el pressupost entra en joc quan es controla la despesa en la campanya, ja que pot ser molt personalitzable. Twitter Ads és un sistema basat en subhastes, així que el pressupost del promotor i la seva aposta determinen el preu de la campanya. No hi ha un preu mínim per utilitzar Twitter Ads i aquest sistema només cobrarà als anunciants quan adquireixis alguna acció.

95


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

ANNEX 5 Metodologia de la creació del logotip A l’hora de crear el logotip, volem reflectir en aquesta mateix: 

Juvenil: perquè ja que som dos persones les quals som joves, volem crear un logotip el qual es vegi que és juvenil i que capti l’atenció des dels més grans fins als més joves.

Innovació: perquè com més original i innovador sigui, més amplia és la capacitat de cridar l’atenció, i com ens volem dirigir cap a un públic bastat extens això serà el punt clau.

Turisme: perquè el nostre treball en si, va dirigit parcialment al turisme, i s’ha de veure reflectit en el logotip, d’una manera indirecta.

Sol, mar i muntanya: perquè som molt coneguts per tenir, un dels millors climes, i perquè tenim mar i muntanya al costat i això capta molt l’atenció.

Gastronomia: indirectament amb un producte o alguna cosa per l’estil hem d’afegir la gastronomia perquè també som majoritàriament coneguts per la gastronomia i els plats amb peix i marisc que hi oferim.

Una vegada ja sabíem que volíem reflectir al logotip vam començar a indagar de com eren els logotips d’empreses publicitàries del turisme, ja que el que nosaltres som es una empresa que busca la millora en els punts febles d’Alcanar. Primer que res vam anar a investigar als pobles propers a nosaltres, ja que són la nostra màxima competència i vam trobar aquest dos logotips:

Com podem observar a la dreta trobem el logotip de la part de turisme de Sant Carles de la Ràpita, en el que veiem el nom del poble i un eslogan en el que criden molt l’atenció. Tambe veiem el color, és blau marí, el qual es relaciona amb la mar i transmet harmonia i tranquilitat. La lletra R acompantada del accent obert li dona un toc especial i innovador, el 96


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

qual crida l’atenicó perque les consonants no porten accent. Això és el que marca la diferencia d’aquest logotip. I a l’esquerra trobem el logotip de Vinaròs, l’altre poble que ens fa la competència sobretot amb el marisc fres, com veiem al logotip de turisme hi apareix el dibuix d’un llagostí perquè són molt coneguts per això. Al darrere del llagostí veiem un dibuix de la mar i del sol, el conjunt d’aquest dos transmet la informació de platja i sol, que és igual a tranquil·litat. I també hi trobem un eslògan, el qual nomes dona a veure la captació de turistes, amb un color blau marí, i transmet tranquil·litat. Després d’haver investigat als nostres pobles més propers i la nostra competència, vam investigar sobre com eren els logotips de països més grans i coneguts.

1. LAS VEGAS: com podem observar és un logotip molt simple, pero ho decriu las Vegas perfectament. El nom del lloc amb un color ben viu com es el rosa, i amb una lletra que s’identifica perfectament amb las Vegas. L’eslogan que hi trobem és “CITY OF STARS”, ja que las Vegas és coneguda per totes les llums que té quan cau la nit.Transmet algeria, i tot i ser simple, crida molt l’atenció i ho té tot.

2. LANZAROTE: en aquest veiem un sol, que ens informa sobre que ha les illes Canàries hi trobem un dels climes més bons, amb sol i temperatures estables durant

tot

l’any.

També

veiem

les

lletres

de

LANZAROTE amb un color ver, el qual ens transmet que hi ha vegetació i vida. Finalment veiem l’eslògan, que ens informa sobre que Lanzarote és una reserva d ela Biosfera. I això crida molt l’atenció, perquè implica que la vegetació i la vida animal està ben cuidada. 97


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

3. AUSTRALIA: aquí podem veure un cangur, que és l’animal més conegut d’Austràlia amb uns color que criden molt l’atenció, que transmeten molta vida i alegria. Al darrere veiem un sol, el qual també es representatiu d’allí, perquè té quasi sempre un clima càlid, i amb temperatures estables. I pel que fa a l’eslògan, només ens informa de que és dedicat especialment al turisme. I el color transmet tranquil·litat.

Una vegada feta la recerca sobre com era un logotip i sabent que volíem reflectir, vam començar a ficar-nos en marxa. Primer que res vam pensar que volíem ficar amb lletres grans i vistoses el nom d’ALCANAR, i arrel d’aquest, que de lletres com ara la A sortissin altres paraules com ara SEA o NATURE, també amb lletres grans, no tant com les del nom d’Alcanar, i amb uns colors vistosos que acompanyen al nom. I baix d’això afegir-hi un eslògan que crides l’atenció com ara “Live the adventure, come on!”. Per a cada apartat del treball havíem pensat que ficaríem paraules diferents i un eslògan diferent, la base seria ALCANAR. Vam decidir-ho fer-ho amb anglès, per dues raons, primer que res perquè això els ajuda a poder arribar a un públic més extens i perquè és més innovador. En aquesta primera idea, reflectíem quasi tots els requisits que ens havíem marcat. Però no ens va acabar de convèncer i vam seguir creant. Després vam intentar donar-li un altre toc a la primera idea, i de la paraula que sorgia d’Alcanar, afegir-li un dibuix d’un lloc conegut d’Alcanar, però tampoc va tenir futur, buscàvem alguna cosa més senzilla. La tercera idea va ser ficar el nom d’Alcanar al centre i envoltar-lo per dalt, amb dibuixos representat la muntanya del Montsià i per la part de bai dibuixos representant el mar, de les Cases d’Alcanar. Ho vam provar de diferents maneres, però tampoc ens va fer el pes i vam seguir endavant. 98


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Finalment, vam trobar la idea que avui dia és el nostre logotip, el qual consta d’una A majúscula molt gran amb un clor blanc trencar acompanyat del nom sencer d’Alcanar amb una lletra mitjana, a baix de la A, amb un color verd, que representa el color del Montsià i vida. I per a cada apartat hi afegim un complement; per exemple, per a l’apartat de taronja, li afegim un dibuix d’un tros de taronja.

1.

3.

2.

4.

99


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

5.

7.

6.

8.

100


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

EXPLICACIÓ GRÀFICA DEL NOU LOGOTIP Lletra A: Majúscula Mida 150pt Color blanc trencat Transmet vida

Complement segons l’apartat del treball: Mandarina / Llima / Oli / Mar Fan la funció del pal del

Conjuntament tot:

mig de la lletra A. Segons dona

al

complement

una

informació

diferent.

Aconseguim

els

requisits que volíem des

d’un

principi,

innovació,

juvenil,

turisme,

sol,

mar,

muntanya gastronomia,

i i

tot

gràcies a la lletra.

Nom ALCANAR: Majúscula Mida 50pt Color verd clar Transmet vida i reflecteix el color del Montsià.

101


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

ANNEX 6 Metodologia de la creació d’un geofiltre de snapchat a partir del logotip Actualment es una xarxa social poc comú per a fer publicitat i promocionar algun producte, el nostre municipi no te cap compte.

Però a pesar d’això creiem que seria una bona eina de promoció si fos ben utilitzada, per exemple, amb la creació d’un ‘‘geofiltre’’, quan

algun

utilitzés

aquesta

aplicació en la zona del municipi es mostraria l’enviar-ho

la

localització, a

les

i

a

amistats,

descobririen la zona.

Un cop creat el nostre logotip, a partir d’aquest vam decidir dur a terme una de les millores que ens proposàvem dintre de la part de les xarxes socials. Aquesta millora era la de crear un geofiltre per a les Cases d’Alcanar, on hi aparegués el nostre logotip dintre d’un filtre atractiu per a la vista i divertit per al públic. A partir d’aquests objectius per al nostre filtre vam començar a cercar i desenvolupar-lo. Abans de tot vam observar diferents geofiltres que ja estan fets per a poder treure alguna idea i saber per on decantar-nos a l’hora de crear-lo. Observant dos de molts geofiltres que hi ha a Barcelona vam arribar a la conclusió que el nostre disseny tindria que ser impactant i que atragués molt a la gent.

102


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Per exemple al primer geofiltre de Barcelona està el nom de Barcelona escrit amb unes lletres molt abstractes, sense cap forma definida, i amb molts colors que fan que nomes et fixis en allò. En canvi al segon geofiltre, Barcelona està escrit amb una tipografia molt simple i moderna, i amb uns colors que combinen molt. Un cop feta la investigació vam decantar-nos cap a un disseny simple i elegant, amb una bona combinació de colors i amb un gran atractiu per a la vista. Vam començar en posar el logotip creat anteriorment al damunt d’una franja del mateix color que les lletres del logotip. I al damunt d’aquesta franja hi vam col·locar una altra franja de color blanc, com la A del nostre logotip. Dintre d’aquesta ultima franja hi vam col·locar el nom de Les Cases. Amb aquesta combinació de colors i franges vam aconseguir un disseny simple amb pocs components, i elegant, amb colors que combinen be i donen un toc atractiu. Un cop creat el disseny del nostre geofiltre tocava posar-lo a la pagina web d’aquesta xarxa social per a que l’analitzessin i decidissin que fer amb aquest geofiltre, si pujar-lo a la xarxa per a que tots els usuaris el pugessin utilitzar o ignorar-lo per no ser adequat.

103


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Primer ens va tocar pujar el fitxer del disseny anteriorment creat:

A continuació calia marcar la zona la qual volíem que es mostres aquest geofiltre, vam marcar tota la zona que hi ha des de la N-340 fins a la costa, limitant per les cases i Sòl de Riu pels extrems nord i sud. Aquest va ser el resultat:

104


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Desprès vam tenir que omplir amb el nostre nom, el correu i una petita descripció, aquest formulari on ens demanava tot això abans d’enviar-ho a les oficines d’aquesta xarxa social.

En aquesta petita explicació vam redactar breument com era la població i quines necessitats tenia, de cara a poder obtenir el geofiltre propi. Un cop fet tot això nomes ens caldrà esperar per a saber-ne el resultat d’aquest procés, si ho pujaran per al seu ús o no.

105


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

ANNEX 7 https://ca.yaencontre.com/lloguer/t-locals/tarragona FACTURA MATERIAL TECNOLOGIC:

106


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

107


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

FACTURA MOBILIARI + MATERIAL OFICINA:

108


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

ANNEX 8 Factura “Tot Turisme” (exemple)

109


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

Pressupost “Tot Turisme” (exemple)

110


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

WEBGRAFIA:  26/07/2017 https://ca.wikipedia.org/wiki/Platja_del_Marjal http://www.alcanarturisme.com/destinations/platja-de-les-cases-marjal/ http://www.catalunya.com/les-cases-dalcanar-17-17003-4 http://surtdecasa.cat/ebre/entorn/el-top-10-de-les-millors-platges-de-les-terres-de-lebre

 30/07/2017 http://www.alcanar.org/festes-quinquennals https://ca.wikipedia.org/wiki/Festes_Quinquennals_d%27Alcanar http://surtdecasa.cat/ebre/agenda/festa-de-sant-antoni-alcanar/44748 http://www.descobrir.cat/ca/agenda/festa-de-sant-antoni-d-alcanar-2017-164892.php http://alcanar.org/festes-locals http://www.festes.org/articles.php?id=56 http://alcanar.cat/noticies/programaci%C3%B3-festes-de-maig-2017 http://www.viulafesta.cat/activitat/festes-de-maig-dalcanar/ http://www.alcanar.org/sites/default/files/les_cases_2017_definitiu.pdf http://surtdecasa.cat/ebre/agenda/festes-d-agost-de-les-cases-d-alcanar http://www.viulebre.com/esdeveniments/festes-dagost-les-cases-dalcanar-2016 http://www.alcanar.org/festes-locals http://www.alcanarturisme.com/festes-del-remei/ http://surtdecasa.cat/ebre/agenda/festes-del-remei-d-alcanar http://www.catalunya.com/festes-del-remei-1-1-444428

111


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 03/08/2017 https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Miquel_d%27Alcanar http://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-sant-miquel-d-alcanar/71/itinerari/8/l_ca http://esglesia-alcanar.blogspot.com.es/ http://ebreexpres.com/alcanar-mostra-els-molins-doli-en-el-marc-de-les-jornadeseuropees-del-patrimoni/ https://issuu.com/oronules/docs/els_molins_d_alcanar_fotos http://www.sensecorrer.cat/molins.html http://www.alcanar.org/el-municipi http://www.galeon.com/alcanaria/selleta.html https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Selleta_(Alcanar) https://ca.wikipedia.org/wiki/Alcanar http://www.alcanarturisme.com/destinations/el-nucli-antic/ http://www.sensecorrer.cat/prat.html https://ca.wikipedia.org/wiki/Cisterna_del_Vall_d%27Alcanar http://www.sensecorrer.cat/cisterna_vall.html http://www.alcanar.org/cisterna-del-vall https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_les_Cases_d%27Alcanar http://www.alcanar.org/esgl%C3%A9sia-parroquial-sant-pere-les-casesd%E2%80%99alcanar

 07/08/2017 http://5barricas.es/les-cases-dalcanar-una-enorme-gastronomia-marinera/ http://www.aguaita.cat/noticia/9332/alcanar/cases/convoquen/amants/bona/cuina/degustar /ampli/ventall/receptes/llagosti 112


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 12/08/2017 https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_del_carrer_Nou http://www.alcanar.org/torre-del-carrer-nou

 16/08/2017 http://turisme.vinaros.es/gastronomia/-/apartados/44 http://turisme.vinaros.es/gastronomia/-/apartados/48 http://turisme.vinaros.es/gastronomia/-/apartados/46 http://turisme.vinaros.es/gastronomia/-/apartados/47

 22/08/2017 https://issuu.com/turismerapita/docs/llibret_final_2016_llagost__ http://surtdecasa.cat/ebre/menjar-i-beure/jornades-gastronomiques-novembre-terres-delebre-2016 http://surtdecasa.cat/ebre/agenda/14es-jornades-gastronomiques-del-llagosti/67985 https://www.google.es/search?q=jornades+gastronomiques+del+llagost%C3%AD+alcanar +2017&rlz=1C1GGRV_enES751ES751&oq=jornades+gastronomiques+del+llagost%C3% AD+alcanar+2017&aqs=chrome..69i57.14930j0j7&sourceid=chrome&ie=UTF-8 http://www.alcanarturisme.com/jornades-gastronomiques-del-llagosti-2017/ http://www.alcanarturisme.com/jornades-de-la-galera/

 03/09/2017 https://ca.wikipedia.org/wiki/Recursos_humans https://prezi.com/uko51cwb3iix/comunicacion-implicita-y-explicita/ http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/0201_GAD/GAD_0201_M10/web/html/WebConte nt/u1/a2/continguts.html https://www.proz.com/kudoz/english_to_spanish/bus_financial/154849-front_line.html 113


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

https://prezi.com/lqua8cfvdi6w/el-proces-de-servuccio/ http://www.xarxapageses.cat/events/la-servuccio-el-proces-de

 07/09/2017 http://www.emprenderesposible.org/sites/default/files/anexo_8__guia_del_pla_dempresa_ cat.pdf http://inicia.gencat.cat/inicia/images/cat/Les%20claus%20per%20realitzar%20un%20bon %20pla%20d%27empresa_tcm124-44425.pdf

 13/09/2017 http://www.maram.cat/tresmall.php http://www.canyonsdelmaresme.cat/peix-de-custodia-2/arts-de-pesca/ http://www.peixdesitges.cat/pescadors/arts_cadup.html https://prezi.com/vyjndicuoozi/arrossegament/ http://www.alcanarturisme.com/destinations/les-cases-dalcanar/

 15/09/2017 http://www.picamonfruits.com/product/396466/clementina-arrufatina https://naranjasecologicasandreu.com/es/content/24-mandarina-clementina-marisol http://www.interempresas.net/Horticola/Articulos/206217-Interempresas-Media-apuestapor-el-sector-de-la-logistica-con-una-nueva-revista.html http://www.interempresas.net/Horticola/Articulos/72891-Variedad-Mioro-Capola.html https://naranjasecologicasandreu.com/ca/content/23-els-nostres-citrics https://naranjasecologicasandreu.com/es/content/37-calendario-de-variedades http://www.biocitrus.eu/ca/mandarina-clementina-capola/ https://www.comenaranjas.com/es/blog/109-la-clementina-clemenrubi http://www.picamonfruits.com/product/396469/clementina-oronules 114


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURĂ?STIC

https://www.viverosalcanar.com/clementinafina.html https://www.verpueblos.com/comunidad+valenciana/castellon/nules/foto/9900/

 22/09/2017 http://www.naranjasvinaros.com/es/comprar-mandarinas/mandarina-clemen-nules_73 http://www.naranjasdealcanar.com/ca/comprar-online/comprar-mandarines http://www.picamonfruits.com/product/396468/clementina-hernandina http://www.naranjasdealcanar.com/ca/comprar-online/comprar-mandarines/mandarinahernandina_9 http://www.matafruitnaranjas.com/fr/clementines/30-sando.html http://www.matafruitnaranjas.com/fr/14-clementines http://www.freshplaza.com/article/135145/New-SANDO-clementine-hits-the-market https://www.didonfruitsl.es/citricos/mandarina/clausellina/ http://www.picamonfruits.com/product/396453/mandarina-okitsu http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/0304423879900074 http://www.tarongesdelsenia.com/ http://www.revertercitrics.cat/botiga/taronja-navel-lane-late-terres-del-ebre/ https://naranjasecologicasandreu.com/ca/content/27-taronja-navelate http://www.frutas-hortalizas.com/Fruites/Tipus-varietats-Taronja.html http://mamitaronges.com/index.php/taronges/valencia.html https://www.comenaranjas.com/ca/botiga/taronges-de-taula-kg http://www.biocitrus.eu/ca/citrics/ http://www.picamonfruits.com/product/396235/naranja-barnfield-late

115


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

 03/10/2017 https://ca.wikipedia.org/wiki/Llimoner#Descripci%C3%B3_i_caracter%C3%ADstiques https://ca.wikipedia.org/wiki/Llimoner https://www.viverosalcanar.com/fino.html https://www.viverosalcanar.com/verna.html https://www.idescat.cat/emex/?id=430043 http://act.gencat.cat/accions-promocio/fires/ https://business.twitter.com/es/help/overview/what-are-promoted-tweets.html https://business.twitter.com/es/help/overview/ads-pricing.html https://www.agorapulse.com/es/blog/caracteristicas-anuncios-en-instagram https://www.facebook.com/business/help/1619933081666273 https://www.facebook.com/business/help/240208966080581 https://www.facebook.com/business/a/online-sales/promoted-posts https://www.facebook.com/business/help/1067656009937668

116


EMPRESA DE DISSENY PER AL DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

BIBLIOGRAFIA  26/07/2017 Alcanar – Agustí Bel i Beltran Montsià – Carme Ferré Atles del Montsià – Joan- Josep Sancho i Esteller

 11/08/2017 Catalunya en festes – Turisme de Catalunya Un mosset de Quinquennals – Aula de Fotografia d’Alcanar

 22/08/2017 La clementina d’Alcanar a la cuina – Fundació Alícia

 05/12/2017 Màrqueting electrònic per al turisme cultural - Montserrat Peñarroya Marketing con redes sociales – Fernando Maciá Domene Aprender a crear una empresa turística – Luis Berasatain

 09/12/2017 Gestión de oficinas de turismo – Oriol Miralbell Izard La creación y mejora de empresas turísticas – Jordi Oller Nogués Ideas emprenedoras – Leandro Herrero Els negocis en l’era digital – Bill Gates

 23/12/2017 Pla Estratègic d’Alcanar – Ajuntament d’Alcanar Diagnosi d’Alcanar – Ajuntament d’Alcanar

117


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.