Page 1


ON S’UNEIXEN TRADICIÓ, FE I DISSENY: LES QUINQUENNALS D’ALCANAR

Treball de recerca Anna Garriga Subirats Joan Maria Piñol Moreso Departament d’arts plàstiques Institut Ramon Berenguer IV Amposta, Tarragona Curs 2015/2016


AGRAÏMENTS Aquest treball no és cosa d’una persona, sinó que hi ha hagut molts col·laboradors que han volgut contribuir a enriquir-lo posant el seu granet de sorra. Per això, és adient anomenar-los a tots i agrair-los la seva ajuda. Anna Chillida, donant-me la mà i ajudant-me en tot el que per a mi era més complicat; tant a l’hora de realitzar el treball escrit com també en els moments més emotius. Sense ella res seria com és. Anna Maria Comalada, per l’ajuda a l’hora de millorar constantment les dues maquetes proposades. Joan Maria Piñol, qui, d’una manera especial, m’ha ajudat des del principi guiant els meus passos en l’elaboració d’aquest treball. José Miguel Beltran, membre de la Junta del Remei, per haver respost la meva entrevista. Josep Vicent Sancho, dissenyador del poble, per haver respost la meva entrevista. Maria Teresa Subirats, qui m’ha ajudat en l’elaboració de la maqueta i pel seu suport. Mercè Ficher, regidora de festes del poble, per haver respost la meva entrevista. Mossèn Joan Alonso, per haver-me respost la meva entrevista. Provi Reverter, per haver-me deixat els llibres i tots els programes on hi sortien els cartells, gràcies als quals he pogut fer el cartellisme. Ramon Esteller, per haver-me deixat les seves fotografies per a la portada. Xavier Rovira, qui m’ha ajudat amb el disseny document Word. I, per últim, a tots els enquestats que, de manera anònima, també han volgut contribuir en aquest treball.


Tradició. Fe. Disseny. Aquestes tres paraules són les idees clau del meu treball, un treball que parla de les festes més importants del meu poble, Alcanar, que no són altres que les Quinquennals. Per això, si llegiu aquest treball fareu un recorregut començant per l’origen de les festes, passant per l’evolució dels materials, una descripció de l’organització d’aquesta celebració, un estudi del cartellisme de tots aquests anys enrere, fins arribar a un repàs de les últimes Quinquennals. I, per aconseguir transmetre-us com es combinen la tradició, la fe i el disseny trobareu dues maquetes de dos possibles dissenys d’un carrer, un més de caire tradicional i una altra proposta més innovadora. (Anna Garriga Subirats)


ÍNDEX DE CONTINGUTS 1.INTRODUCCIÓ..................................................................................................................................................................

6

2. METODOLOGIA...............................................................................................................................................................

8

3. ORIGEN I EVOLUCIÓ.......................................................................................................................................................

10

3.1 Evolució de l’ornamentació 3.1.1 Evolució de l’ornamentació a través d’imatges 3.2 Imatges històriques 4. DESCRIPCIÓ I ORGANITZACIÓ DE LA FESTA..............................................................................................................

40

5. CARTELLISME..................................................................................................................................................................

44

6. QUINQUENNALS 2014.....................................................................................................................................................

59

6.1 Tria del millor carrer 7. PROPOSTA DE DISSENY D’UN CARRER TRADICIONAL.............................................................................................

71

7.1 Objectius i justificació del projecte 7.2 Descripció del projecte proposat 7.3 Realització de la maqueta 7.3.1 Materials 7.3.2 Eines 7.3.3 Passos 7.4 Reportatge fotogràfic del procés 8. PROPOSTA DE DISSENY D’UN CARRER INOVADOR................................................................................................

81


8.1 Objectius i justificació del projecte 8.1.1 Justificació teòrica del projecte 8.2 Descripció del projecte proposat 8.3 Realització de la maqueta 8.3.1 Materials 8.3.2 Eines 8.3.3 Passos 8.4 Reportatge fotogràfic del procés 9. ENQUESTA D’OPINIÓ I CONEIXEMENTS SOBRE LES QUINQUENNALS..................................................................

94

10. CONCLUSIONS..............................................................................................................................................................

104

11. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.......................................................................................................................................

109

ANNEXOS ANNEX I DOCUMENTACIÓ HISTÒRICA.............................................................................................................................

110

ANNEX II ENTREVISTES.....................................................................................................................................................

117


Venerada, miraculosa, la Mare dels canareus somriu misericordiosa: Alcanar dorm als seus peus. (Trinitari Fabregat)


1. INTRODUCCIÓ Les Quinquennals són les festes tradicionals del meu poble, Alcanar, que es celebren cada cinc anys al mes d’octubre. Són unes festes que es viuen amb molta il·lusió i que no només representen la fe dels canareus i canareves a la Verge del Remei sinó que signifiquen unió, superació i l’orgull de tot el poble. He escollit aquest tema perquè és molt important per a mi, com per a la resta de canareus, ja que consisteix en una tradició on la gent del poble es dedica un determinat temps a decorar els carrers, mitjançant dissenys de catifes i altres materials que els enriqueixen. Normalment acostumen a fer-ho amb molta originalitat i sobretot amb colors lluents, per tal que els altres ciutadans i el gran nombre de visitants que rep el poble en aquestes dates tinguin una visió agradable a l’hora d’observar-los. El resultat de cada esforç realitzat per la gent del poble és observat durant nou dies dividint els carrers en sectors diferents i, a més a més, a cadascun li correspon un altar diferent. Cada carrer es dona per finalitzat quan la processó, juntament amb la mare de Déu del Remei, hi passen caminant per sobre i aquesta resulta totalment desfeta. Hi ha cops que els turistes i visitants es pregunten per què tantes hores de feina i treball acaben en dos minuts i, tot i així, cada edició les catifes són més espectaculars. Crec que això ja diu molt del significat d’aquesta festa per a la gent del poble; és una qüestió sentimental, una creença i una tradició que va més enllà del material. Es tracta de fer bonic el poble, d’engalanar-lo i que, durant nou dies, llueixi com mai. Així, és destacable com aquestes festes es viuen amb molta harmonia, i sobretot confiança, ja que sense la participació comuna de tots els veïns dels carrers el resultat no seria el mateix. 6


A més a més, també vaig elegir aquest tema perquè la gent de fora no acostuma a saber sobre aquestes festes i probablement molts d’ells tinguin curiositat per conèixer més la història i el que hi ha darrere de les Quinquennals que els canareus i canareves gaudim; per tant, l’objectiu que m’he proposat és que la gent que llegeixi el meu treball de recerca, al final, pugui arribar a comprendre els nostres sentiments, la nostra història i una de les costums més boniques que tenim. Però he de dir que el gran objectiu final del meu treball de recerca és elaborar dues maquetes: una que representa un carrer amb ornamentació més tradicional i una altra amb una proposta pròpia més innovadora, ja que per a la decoració lateral incorpora elements que no són flors. D’aquesta manera espero aconseguir deixar un resultat físic i material de tot allò que he indagat, descobert i, finalment, intentar transmetre el sentiment que porta implicat tot això.

7


I si ĂŠs formosa l'ermita i encantadors sos voltants, i son cel, ses boscĂşries com no hi ha d'altres iguals, i alegres els ocellets que a son torn van volant. (Canonge Matamoros)


2. METODOLOGIA Per aconseguir l’objectiu de donar a conèixer les Festes Quinquennals d’Alcanar a la resta de municipis veïns partiré d’una anàlisi de la història d’aquesta tradició, de l’evolució en quant a l’ornamentació dels carrers i de l’organització de la festa en sí. Quins van ser els motius originaris de la festa? I els motius actuals, són religiosos? Quins són els trets singulars de les Quinquennals? Quines perspectives de futur pot tenir una festa d’aquestes característiques? Són quatre preguntes bàsiques que, amb la realització d’aquest treball, podré resoldre. Per a l’apartat de l’origen i l’evolució de la festa, com és una part històrica i bibliogràfica, m’he basat en diferents llibres i revistes i, sobretot, en la web de la parròquia, que té un apartat per a les Quinquennals molt exhaustiu. D’aquesta bibliografia n’he extret els orígens de la festa i també tot un recull d’imatges històriques que ens permeten veure l’evolució d’aquesta tradició al llarg dels anys. L’apartat de descripció i organització de la festa també és un apartat molt bibliogràfic a partir de la web de la parròquia en la qual es poden conèixer les principals característiques de la festa: sectors, altars, organització logística de les processons... Tot això, a més, està complementat per entrevistes fetes als principals agents d’aquesta celebració: un membre de la junta del Remei, el mossèn d’Alcanar, la regidora de festes i el principal dissenyador de l’ornamentació. El cartellisme consisteix en un recull gràfic de tots els cartells que hi ha hagut tots els anys de Quinquennals i un anàlisi del seu disseny.

8


Tot seguit, trobem un apartat sobre les Quinquennals 2014 en el qual cal destacar una selecció acurada dels carrers amb l’ornamentació més destacada de cada sector. Donada la impossibilitat d’escollir un sol carrer com el millor (ja que no hi ha un criteri clar per a triar-lo) m’he basat en diferents aspectes del disseny que queden justificats en cada tria. A continuació, trobem la part del treball que ha implicat més elaboració pròpia: la realització d’una maqueta amb una catifa i una decoració lateral simulant una freqüència d’un carrer de les Quinquennals. Cal dir que, tot i que la intenció inicial era elaborar una sola maqueta com a mostra d’un possible carrer, finalment n’he elaborat dues: una que representa un carrer amb una ornamentació més tradicional, ja que la decoració lateral i la catifa estaven fetes a partir de flors, tal com s’engalanen molts carrers d’Alcanar des dels inicis d’aquesta festa; i una altra amb una proposta pròpia més innovadora, ja que per a la decoració lateral incorpora elements que no són flors. Finalment, un dels punts més interessants del treball era conèixer quina implicació real té la gent del poble en les festes Quinquennals, per la qual cosa vaig fer un seguit d’enquestes a 190 participants de diferents edats. L’enquesta s’ha realitzat a través de la plataforma que disposa Google per a fer enquestes i formularis i s’ha difós a través del Facebook. A més, també se n’han passat per escrit en persona per acabar de complementar aquelles franges d’edat que havien quedat amb menys participants.

9


Quan la Verge arriba al poble, de la carretera del Remei deixant les darreres corbes, un crit d'emoció i entusiasme sortit dels cors de la gent, puja directe al cel estelat amb l'esclat dels coets mesclat: Visca la Mare de Déu del Remei!! I un rètol amb focs d'artifici al cel queda parpellejant: Benvinguda, Mare, al teu Alcanar. (José Barrera Queralt)


3. ORIGEN I EVOLUCIÓ La devoció per la Verge del Remei, patrona d’Alcanar, es remunta als segles XVI i XVII, a partir de la tasca de difusió que en va fer l’Ordre dels Trinitaris. Aquest era una Ordre religiosa que va començar l’any 1198 i que tenia per missió l’alliberament dels cristians captius en terres musulmanes i estendre la devoció per la seva patrona, la Mare de Déu del Remei. Tot i que no hi ha documents escrits sobre la data de construcció de l’Ermita d’Alcanar, es creu que va ser a finals del segle XVI o a principis del XVII. Ja l’any 1922 trobem documentació on s’esmenta que la festa de la Verge se celebra tots els anys el segon diumenge d’octubre; i en un acord del ple de l’ajuntament d’Alcanar del 1872 es confirma com a “consetud muy antigua que asista a los divinos oficios del santuari de la Virgen del Remedio el Ayuntamiento en corporación”. Durant la Guerra Civil va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu del Remei i, per això, el dissabte 7 d’octubre de 1939 en va arribar una de nova al poble d’Alcanar. Aquell dia es va celebrar un acte litúrgic a la plaça Major, durant el qual el mossèn Federico Domingo, en presència de les autoritats i gairebé tot el poble, proposà de celebrar cada cinc anys unes Festes Extraordinàries en Honor de la Patrona d'Alcanar, la Mare de Déu del Remei, amb l’especial celebració d'un novenari durant el qual la imatge de la Verge recorreria la ciutat i les Cases d'Alcanar, per sectors, per tal que tot el poble la pogués veure. La proposta fou acceptada. El rector de la parròquia era, aleshores, D. Rómulo Monfort, canareu, que havia substituït recentment a D. Francisco Sanjuán.

10


Les primeres Festes Quinquennals es van celebrar l'any 1944, cinc anys després de la promesa. Amb l’aportació de tot el poble d’Alcanar es va construir l’actual altar de l’ermita. Com van ser les primeres Quinquennals, es van engalanar pocs carrers. L’any 1949 fou el primer cop que van aparèixer les flors com a treball d’ornamentació dels carrers. L’aprenentatge de confeccionar les flors de paper va sorgir arran de les classes que impartia un senyor de València a Alcanar per aquest motiu. Ja cap a l’any 1959 es va començar a notar un augment de les flors de paper per sobre de les flors naturals, de manera que la qualitat de l’ornamentació, augmentà. Al mateix temps es va incrementar la participació ciutadana en les festes. L'any 1964, 25 anys després, al comprovar-se que no hi havia cap document escrit d'aquell esdeveniment històric, l'Ajuntament d'Alcanar, va convocar un ple extraordinari el dia 18 d’agost per a ratificar les festes i aixecar acta de tal com van passar els fets1. Poc a poc, l’ornamentació dels carrers va anar prenent un aire més esplendorós i en cada carrer tots els veïns van treballant junts per fer unes flors originals i boniques. Al mateix temps, les catifes van adquirint més protagonisme. L'any 1989 es van celebrar les Desenes Festes Quinquennals i el 50è Aniversari de la promesa. Entre altres actes commemoratius, coincidint el dia i la data (dissabte 7 d'octubre) es va portar la imatge de la Verge a la plaça Major, i el Rector Mn. Joan Ferrer va adreçar als presents unes paraules per commemorar el compliment de la promesa. 1

Consultar Annex per veure el text del ple

11


Un altre any destacat fou el 1994 ja que les festes Quinquennals d’Alcanar van coincidir amb les festes Sexennals de Morella i les festes Quinquennals d’Ulldecona (una coincidència que només es dóna cada trenta anys). Per això,es va elaborar un cartell anunciador únic2 i va haver intercanvis de danses típiques, concerts i festivals de música i mostres d’artesania popular entre les tres poblacions; cosa que va fer augmentar la promoció turística i la incidència de les festes. L’any 2010, mitjançant l'Acord GOV/225/2010, de 23 de novembre, per la Generalitat de Catalunya es declaren les Festes Quinquennals d’Alcanar com a festa tradicional d’interès nacional i s'inscriuen al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya 3. Aquest darrer any 2014 es va celebrar el 75è aniversari de les festes.

2 3

Consultar Annex I per veure el cartell Consultar Annex I per veure document

12


3.1

EVOLUCIÓ DE L’ORNAMENTACIÓ

En aquests setanta-cinc anys han estat molts i molt diversos els materials utilitzats en la decoració, tant de carrers com d’altars. Des de les primeres Quinquennals fins a les darreres del 2014, hi ha hagut una evolució més que remarcable tant en els materials utilitzats com en la forma d’utilitzar-los. Durant les primeres celebracions de la festa es van utilitzar majoritàriament materials naturals,principalment vegetals, com ara: rames d’ametller, branques de baladre, xiprer, fulla d’hedra, esparreguera, fulles de margalló i fulles de palmera. És al voltant dels anys seixanta quan es comencen a utilitzar els papers decoratius existents en aquell temps, com el paper de barba, el paper d’estrassa i una mica de paper de seda. A finals de la dècada dels anys setanta, ja era més usual la utilització de paper de crespó i ja van començar a aparèixer els primers materials plàstics, com la cel·lofana, i les teles metàl·liques. A la dècada dels noranta hi havia molta més oferta al mercat de materials, tant de papers com de plàstics, teles, pistils, etc. A tot això, hem d’afegir-hi una evolució artística que porta a reutilitzar tot tipus de materials i a augmentar la creativitat i la imaginació en els dissenys. Amb el canvi de segle comença una notable i molt sorprenent evolució amb un gran salt en la utilització de materials, ja sigui reciclats (llaunes, plàstic d’ampolles, vidres, CDs, llaços...), d’altres de més innovadors (goma Eva, papers metal·litzats, paper amb textures, pasta alimentària...) o qualsevol altre material que es pugui emprar en la confecció de motius florals.

13


Actualment, i després d’aquestes últimes Quinquennals 2014, s’ha pogut comprovar que el ventall de materials emprats en la decoració dels carrers, catifes i altars és molt divers, combinant materials actuals innovadors amb d’altres de més antics; tot amb moltíssima imaginació, amb l’objectiu d’elaborar les decoracions més impressionants en el millor moment creatiu d’un poble que es reinventa dia a dia.

14


3.1.1 EVOLUCIÓ DE L’ORNAMENTACIÓ A TRAVÉS D’IMATGES

MATERIALS DELS PRIMERS ANYS DE QUINQUENNALS

Xiprer mediterrani. Font: Google.

Branques d’ametller. Font: Google.

Fulles de margalló. Font: Google.

15


MATERIALS DELS ANYS SEIXANTA

Paper d’estrassa. Font: Google.

Paper de seda. Font: Google.

16


MATERIALS DELS ANYS SETANTA

Paper crespó. Font: Google.

Paper cel·lofana. Font: Google.

17


MATERIALS ACTUALS

Goma eva. Font: Google.

CD. Font: Google.

18


3.2

IMATGES HISTÒRIQUES

A continuació es mostren una sèrie de fotografies on es pot observar l’evolució de la festa tant en les catifes i en l’ornamentació dels carrers com en la participació de la gent del poble.

19


Quinquennals 1944. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

20


Quinquennals 1949. Carrer Raval de Sant Isidre. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

21


Quinquennals 1954. Carrer Sant Josep. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

22


Quinquennals 1954. Carrer del Remei. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

23


Quinquennals 1959. Processó a Les Cases amb la Banda Municipal de Música. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

24


Quinquennals 1959. Processó al C/ del Camp. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

25


Quinquennals 1964. Preparant l'altar de Sant Miquel. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

26


Quinquennals 1964. Romeria. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

27


Quinquennals 1964. Arribada a l’església després de la processó. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

28


Quinquennals 1979.Les veïnes de l’Alcalde Sanmartí preparant flors. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

29


Quinquennals 1979. Altar del sector Sant Miquel. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

30


Quinquennals 1989. Altar del sector Sant Josep. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

31


Quinquennals 1989. Av.Catalunya. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

32


Quinquennals 1994. Altar del sector Dr. Fleming. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

33


Quinquennals 1994.C/ Cervantes. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

34


Quinquennals 1999.C/ Colom, vist des del C/ Càlig. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

35


Quinquennals 2004. Altar Doctor Fleming. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

36


Quinquennals 2004. Carrer Sant Ramon. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

37


Quinquennals 2009. Altar Plaça Major. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

38


Quinquennals 2014. Altar Dr. Fleming. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

39


LlĂ grimes i forts batecs, la mĂşsica i les campanes, pubilles, autoritats i poble, vivint l'alegria intensa de sentir-nos visitats per la nostra estimada Mare. (JosĂŠ Barrera Queralt)


4. DESCRIPCIÓ I ORGANITZACIÓ DE LA FESTA Les festes Quinquennals comencen uns deu dies abans de la diada del Remei (que sempre és el segon diumenge d’octubre), quan la imatge de la Verge és baixada de l’Ermita al poble, Alcanar. Aquell dia és acompanyada en el seu recorregut per molta gent, amb vehicles o a peu, mentre que la resta de població va congregant-se a l’entrada del poble per a rebre-la. Quan la imatge de la Verge arriba, tothom aplaudeix i se li dóna la benvinguda amb un castell de focs i amb un cartell lluminós de pirotècnia on posa “Benvinguda, Verge del Remei”. Els nou dies posteriors a la baixada es celebra la novena, en la qual la imatge recorre en processó els carrers de la ciutat, que es divideix en nou sectors. Cada dia del novenari pel matí té lloc el rosari de l’aurora i al vespre, la processó pel sector corresponent, que estarà ornamentat amb les creacions dels veïns. En acabar la processó, la Verge es retorna a l’església on cada vespre, predicarà un capellà diferent amb alguna vinculació al poble que ha estat invitat per a l’ocasió. Els nou sectors en els que es divideix el poble són els següents: Sant Josep Camí Ample Plaça Major Doctor Fleming Avinguda Catalunya Sant Miquel Felip Pedrell General Prim Les Cases 40


En cada sector s’aixeca un altar on estarà la Verge aquell dia. L’ordre dels sectors varia cada Quinquennals, excepte el nucli de les Cases que sempre es celebra en dissabte. El divendres a la nit, que és el dia anterior a la processó pel sector de les Cases, un grup de joves d’aquest nucli, vestits de mariners, arriben al nucli d’Alcanar acompanyats de molts veïns i devots per baixar la Verge fins a la seva església parroquial, i continuar l’endemà el recorregut per tots i cadascun dels carrers del barri. La imatge de la Verge té diferent vestimenta que es canvia cada dos dies per un grup de dones anomenades les Mantenidores de la Verge del Remei. Passats els nou dies, les Quinquennals finalitzaran amb la tornada de la imatge de la Verge a l’ermita en romeria, acompanyada de tota la gent del poble, a peu o amb carrosses de les diferents entitats del poble. A part d’aquest actes litúrgics s’organitzen una sèrie d’actes culturals, musicals, esportius, etc. que complementen la festa i que fan que aquests dies siguin molt actius al poble. Tots aquests actes estan coordinats i organitzats per l’Ajuntament. Tota aquesta organització es realitza gràcies a la junta del Remei, que consisteix en un grup de gent proposada bàsicament pel mossèn que s’encarreguen de gestionar tot el que fa referència a l’ermita del Remei i la Verge. Respecte les Quinquennals, organitzen la romeria de la baixada i pujada de la Verge i també organitzen els nou dies de processó, la venta de ciris, la bateria de la peanya i el seu manteniment. Alhora revisen els itineraris de les processons i preparen la missa de campanya que es fa al Remei el dia de la pujada. Tot i això el membre de la Junta del Remei entrevistat en motiu d’aquest treball de recerca destaca que les processons per els diferents sectors són el que porta més feina per organitzar. 41


Per a organitzar tot això durant l’any fan reunions, sobretot l’any de Quinquennals, que es fan més sovint i, a mesura que s’aproximen les festes, són més freqüents. Quan s’acaben les Quinquennals, es revisen tots els actes per corregir els errors i millorar tot allò que sigui possible. I durant la resta de l’any, els membres de la junta del Remei també tenen cura de l’Ermita i el seu entorn; ara (2016), per exemple, estan immersos en la restauració de l’Ermita, corregint els seus defectes estructurals. Sobre el mossèn recau l’organització del tema més espiritual: la novena, els temaris de la predicació, buscar els mossens per als sermons posteriors a cada processó, tenir cura del rosari de l’aurora, estar pendent de la marxa de la processó...

42


Plànol amb els diferents sectors. Font: Parròquia Sant Miquel d’Alcanar.

43


En un pla de mitan serra tenim una gran ermita. Com la Verge del Remei no en hi ha una altra mĂŠs bonica. La pugem en romeria quan mos baixa a visitar i li cauen llagrimetes quan se'n va d'aquĂ­ Alcanar. (Ramon Monfort)


5. CARTELLISME Per cada celebració de les Quinquennals s’elabora un cartell anunciador de la festa. Els cartells han anat evolucionant al llarg dels anys paral·lelament a les tècniques de disseny. A continuació es presenten els diferents cartells.

44


Aquest es el primer cartell que es va fer per a les Quinquennals de l’any 1949, ja que a les Quinquennals de l’any del 1944 no se’n va dissenyar cap. Podem veure que el que s’exposa al cartell té relació directa amb la festivitat ja que són els símbols més importants de la festa: el que tenim a l’esquerra és la imatge de la Mare de Déu del Remei i el que hi ha al fons és l’Ermita del Remei. Podem destacar l’escut d’Alcanar en un primer pla (per donar-li màxima importància) i els títols, que estan en castellà ja que en aquella època tots els documents oficials s’escrivien en aquesta llengua. És un cartell monocromàtic, on tot el fons és del mateix color (blau). Aquest color ens transmet puresa, tranquil·litat, ordre... Les imatges i els títols són de color negre.

45


Aquest és el cartell de l’any 1954. Es pot observar que l’objectiu és ressaltar la imatge de la Mare de Déu del Remei, ja que està per sobre de l’Ermita i amb una cinta on hi diu “Conmemoración Quinquenal Virgen del Remedio Alcanar”. És un cartell monocromàtic, on hi predomina el color rosa; que ens transmet ordre, feminitat, i també naturalesa ja que ens pot fer pensar en les flors naturals. El color negre de tots els altres dibuixos és més intens que en l’anterior cartell. Segueix apareixent l’escut d’Alcanar i els rètols i tots els altres continguts continuen estant en castellà.

46


Aquest és el cartell de les Quinquennals del 1959. Podem destacar que hi ha un canvi important, ja que hi apareixen colors, sobretot colors amb valor baix. També canvia el format ja que el títol està molt més petit cosa que fa que es doni més importància als dibuixos, que també han sofert un canvi ja que als dos cartells anteriors només es veia l’Ermita i la imatge de la Mare de Déu. En canvi,ara hi predominen dibuixos que identifiquen el poble, com són el llagostí i el peix -relacionats amb la pesca de les Cases d’Alcanar-, les taronges –relacionades amb l’agricultura d’Alcanar i, al fons, l’Església d’Alcanar amb unes banderoles que simbolitzen la celebració festiva. A la part esquerra superior hi apareix la firma “Suárez” però com no s’ha trobat més documentació i informació sobre el tema no es pot saber si pertany a l’autor o a la impremta.

47


Aquest és el cartell de les Quinquennals de l’any 1964, quan ja feia 5 edicions que es celebraven les Quinquennals. En aquest cartell ja s’intenta ser més innovador: s’introdueix un color amb valor més alt per al fons, com és el roig, (aquest color ens transmet alegria, fogositat, passió...) i partir d’un disseny del número cinc (per commemorar les cinc Quinquennals celebrades) on dintre hi ha una combinació de dibuixos tradicionals del poble (com ara els peixos, el mar o les fruites) amb dibuixos dels símbols religiosos de la festa, com són la imatge de la Mare de Déu i l’Ermita del Remei. En aquest cartell podem veure més varietat de colors però encara continuen tenint una saturació baixa. També podem observar el canvi en els títols que han canviat de ser de color negre intens a color blanc; tot i que encara són en castellà. També hi ha un canvi en la tipografia, ja que anteriorment tenia terminacions i en aquest cas la tipografia és de pal sec.

48


Aquest és el cartell de les Quinquennals de l’any 1969. Podem veure que hi ha un gran canvi buscant la modernitat. La tipografia canvia a ser més divertida i més visual amb unes lletres més rodones. L’estil dels dibuixos ja no és realista, sinó que és més figuratiu, amb dimensions planes i, dintre de l’Ermita, que seria l’element destacat del cartell, es mostren dos dels símbols d’identitat més importants del poble, com són les fruites i el mar. El colors tenen un valor mig – alt i amb més saturació, per acompanyar aquesta idea de modernitat.

49


Aquest és el cartell de les Quinquennals de l’any 1974. Aquí podem veure que hi ha un canvi radical, ja que quan ho mires per primera vegada no saps el que és, però després pots entreveure que es tracta d’un dibuix abstracte que vol simbolitzar un castell de focs d’artifici. Podem veure que els colors ja tenen una mica més de saturació, ja que hi predomina el color blanc i amb el color groc és vol fer ressaltar les “Fiestas Quinquenales”. El cartell encara continua estant en castellà.

50


Aquest és el cartell de les Quinquennals del 1979. El canvi més important en el cartell és que els títols ja apareixen en català. A més, podem veure que a l’esquerra del títol hi apareix la bandera catalana, que és el que més es vol ressaltar de tot el cartell. Per això, la resta del disseny és molt senzill amb una fotografia en tons sèpia del casc antic d’Alcanar on podem trobar, per exemple, l’Església de Sant Miquel.

51


Aquest és el cartell de les Quinquennals del 1984. Podem veure que és un pas enrere respecte els cartells d’abans ja que torna a aparèixer l’escut d’Alcanar, els títols són de color negre i amb un disseny més clàssic, ja que utilitza terminacions i el dibuix principal és un quadre fet amb olis de l’Ermita del Remei. Els colors que hi predominen ja són amb valor alt i hi podem observar diferents volums.

52


Aquest és el cartell de les Quinquennals del 1989. Podem veure que el dissenyador busca el contrast dels colors; en aquest cas, del negre contrastat amb el color roig, i alguns tocs de groc, però amb molt poca intensitat, gairebé colors en valor baix. El dibuix que s’exposa és l’Ermita del Remei, però només la part més significativa: la capelleta de dalt, allí on estan les campanes. Està fet amb una línia gruixuda i amb guixos. També està present l’escut d’Alcanar amb les tres canyes i la bandera catalana, que apareix a la “Q” per donar-li un aire més divertit i modern. Per últim, veiem que la tipografia és juvenil per atraure fàcilment al públic.

53


Aquest és el cartell de les Quinquennals del 1994. Podem veure que és un disseny més modern i innovador ja que l’Ermita no es remarca tant, just el contrari dels cartells anteriors. Els colors són amb valor alt i la tipografia és amb terminacions, cosa que dóna més sensació de seriositat. “Alcanar” té un disseny original, ja que està fet primer en color taronja amb poca saturació, i a sobre, un taronja amb saturació i, a sobre d’aquest, una línia fina en color blanc. El color taronja representaria la fruita d’Alcanar, que són la mandarina i la taronja, i el color blau representa la pesca i el mar de les Cases d’Alcanar.

54


Aquest és el cartell de les Quinquennals del 1999. A la dreta hi ha un rectangle i també una sèrie de línies per a donar-li un toc més elegant. Al fons podem veure una pintura amb oli de l’Ermita del Remei amb uns colors suaus i als costats d’aquesta també tenim un color groc pastel. La tipografia és més seriosa, amb uns tons blaus per al nom del poble i de la festa i en vermell, perquè destaqui més l’any de la festa, mentre que en negre tenim la datació concreta.

55


Aquest és el cartell de les Quinquennals de l’any 2004. En aquest cartell podem veure un canvi radical, ja que està més digitalitzat que no la resta de cartells anteriors. Al fons podem veure dues fotografies fetes des d’un punt alt de la població on es veuen una sèrie de terrenys agrícoles i també una part dels habitatges que conformen Alcanar. Al damunt d’aquestes dues imatges tenim una circumferència amb una imatge des d’un punt alt de la costa d’Alcanar i una altra imatge també de la costa d’Alcanar però des d’un altre punt (podríem pensar que són fotografies fetes des de la “curva de Borretes”, lloc emblemàtic del poble que es troba baixant de l’Ermita del Remei). Podem veure una representació de l’Ermita, però sense volum, només dibuixat amb una línia gruixuda de color blau clar i, dintre de l’Ermita, un disseny de la tipografia molt original on combina els dos zeros del 2004 amb les “Q” de Quinquennals. A la part inferior dreta està l’escut d’Alcanar, tal com és actualment..

56


Aquest és el cartell de les Quinquennals del 2009. En aquest cartell podem veure un disseny modern, amb diferents imatges sobreposades de les catifes més acolorides de l’any anterior i, al fons, una imatge de la Mare de Déu del Remei. El disseny de la lletra està combinat amb els colors que més destaquen de les catifes: taronja i rosa. A baix de tot del cartell tenim l’escut d’Alcanar i el logotip de les Quinquennals 2009, a bandes esquerra i dreta, respectivament.

57


Aquest és el cartell de les últimes Quinquennals, de l’any 2014. Podem veure una sèrie de gotes i esquerdillades abstractes de pintura de diferents colors, que representen tots els colors que podem trobar durant aquesta festivitat. A sota, tenim l’Ermita del Remei amb unes línies simples i sense cap tipus de volum. Aquest dibuix i la tipografia del cartell estan combinats amb blanc i negre i molt simples (tipografia de pal sec), per destacar l’esclat de colors de la part superior.

58


En el seu altar modest, Dolça com la tendra ametlla, L’esperit en pau i prest, La Verge del Remei vetlla. (Trinitari Fabregat)


6. QUINQUENNALS 2014 Les festes Quinquennals d’Alcanar del 2014 es van celebrar de l’1 al 13 d’octubre. Amb aquesta edició fa 15 vegades que el poble d’Alcanar ha celebrat aquestes festes i 75 anys que es va fer la promesa de celebrar-les, l’any 1939.L’organització dels sectors d’aquest any va ser la següent: Dijous, 2 d’octubre: Sant Josep Divendres, 3 d’octubre: Plaça Major Dissabte, 4 d’octubre: Les Cases Diumenge, 5 d’octubre: Catalunya Dilluns, 6 d’octubre: Doctor Fleming Dimarts, 7 d’octubre: Sant Miquel Dimecres, 8 d’octubre: Camí Ample Dijous, 9 d’octubre: Felip Pedrell Divendres, 10 d’octubre: General Prim Cadascun d’aquests dies es va celebrar un rosari de l’aurora a les 7:30 del matí pel carrers del sector corresponent, el trasllat de la Mare de Déu a l’altar del sector a les 17:30, finalment, la processó a les 20:15 amb l’acompanyament de la banda de música i d’un mossèn invitat, diferent cada dia, que, una vegada acabada la processó, feia el sermó final a l’església.

59


Durant les Quinquennals no hi ha només aquests actes litúrgics sinó que diferents entitats del poble organitzen diverses activitats, com ara concerts, tornejos de bàsquet o futbol, festivals de patinatge... A partir de les diferents entrevistes es poden valorar aquestes Quinquennals des del punt de vista dels diferents organitzadors. Pel que fa al membre de la junta del Remei, cal destacar que opina que han estat les millors que ell ha viscut ja que creu que la gent cada cop es supera més, tant en treball com en devoció. Pel que fa la valoració del mossèn cal destacar que eren les seves primeres Quinquennals i que, per això, ha quedat molt impressionat ja que creu que és extraordinari que tota la gent del poble s’uneixi amb la intenció de guarnir els carrers per a la Verge del Remei: “Ha suposat un redescobriment del poble, des de passar per carrers que encara no coneixia fins a conviure amb canareus amb els que no havia tingut el goig de trobar-me. Crec que ningú no pot conèixer l’ànima d’este poble si no viu unes Quinquennals.” Per últim la regidora de festes de l’Ajuntament d’Alcanar valora l’elevada participació i l’augment de l’oferta d’actes culturals.

60


6.1

TRIA DEL MILLOR CARRER

A continuació es presenta una selecció de fotografies amb el carrer que s’ha considerat més impactant de cada sector de les Quinquennals 2014.

61


SECTOR 1: SANT JOSEP

Carrer Méndez Nuñez. Es tracta d’una catifa molt gruixuda, cosa que fa que sigui molt impactant i, a més a més, les flors inclouen uns degradats de colors que són molt complicats de fer amb la serradura de colors que s’utilitza. Font: Parròquia Sant Miquel Alcanar.

62


SECTOR 2: PLAÇA MAJOR

Carrer Ángel Guimerà. Aquesta catifa representa les rajoles de l’Ermita del Remei, per tant, té un significant simbòlic molt rellevant. A més a més, el tint dels colors de la serradura és molt encertat i això va fer que el resultat fos més impressionant. Font: Parròquia Sant Miquel Alcanar.

63


SECTOR 3: LES CASES D’ALCANAR

Carrer Balears. La catifa d’aquest carrer és senzilla amb uns colors pastel però l’ornamentació del costat és molt laboriosa i implica moltes hores de feina. El resultat de la combinació d’ambdues coses és molt elegant. Font: Parròquia Sant Miquel Alcanar.

64


SECTOR 4: CATALUNYA

Carrer Pau Casals. El que més destacava d’aquest carrer era la decoració dels costats ja que era un quadre molt treballat i, per això, la combinació de tot el carrer cridava l’atenció. Font: Parròquia Sant Miquel Alcanar.

65


SECTOR 5: DOCTOR FLEMING

Carrer Ramón i Cajal. És tracta d’uns dels carrers més originals perquè no està ornamentat amb flors sinó que es basa en el quadre de Velázquez “Las meninas”. Font: Parròquia Sant Miquel Alcanar.

66


SECTOR 6: SANT MIQUEL

Carrer Verge Montserrat. Es tracta d’una decoració molt elegant al combinar el paper transparent amb el daurat i sobretot cridava molt l’atenció a la nit, perquè es veia molt il·luminat. Font: Parròquia Sant Miquel Alcanar.

67


SECTOR 7: CAMÍ AMPLE

Carrer Santa Anna. És la catifa més gran i ampla de totes les Quinquennals i és molt difícil de treballar-la, ja que es necessita molta gent i molt d’esforç. Els colors també li donen un toc més elegant ja que el blanc i negre sempre contrasten. Font: Sant Miquel Alcanar.

68


SECTOR 8: FELIP PEDRELL

Carrer Les Parres. La catifa és la partitura del Gojos a la Mare de Déu i com la partitura anava canviant, hi havia molts motlles i era molt difícil de fer. Font: Parròquia d’Alcanar.

69


SECTOR 9: GENERAL PRIM

Carrer Sant Antoni. D’aquest carrer es destaca la decoració del costat perquè està feta amb pasta alimentària pintada de diferents colors vius i quedava molt elegant. Font: Parròquia Sant Miquel Alcanar.

70


Elegida sou per Déu, salut del gènere humà, sempre en Vós busca remei, nostre poble d'Alcanar. (Goigs a la Verge del Remei)


7. PROPOSTA DE DISSENY D’UN CARRER TRADICIONAL 7.1 OBJECTIU I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE L’objectiu principal del projecte és elaborar una maqueta amb una proposta d’un possible disseny de catifa i ornamentació lateral per a un carrer. Durant l’elaboració del treball de recerca, a partir del descobriment de les diferents tècniques de disseny d’ornamentació de les Quinquennals que hi ha hagut al llarg de la història i veient com aquest és un dels aspectes més rellevants d’aquestes festes, vaig considerar que seria una aportació original i interessant per al meu treball poder realitzar un disseny propi i comprovar així en primera persona en què consistia aquesta feina.

7.2 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE PROPOSAT El disseny de la catifa consisteix en unes formes geomètriques però al mateix temps artístiques. El centre del dibuix és un rombe de color groc amb quatre fulles que l’envolten de color verd viu. A la part superior i inferior del rombe i les fulles hi ha dos cors, de color rosa fúcsia; que, a ambdós costats, tenen dos arcs de circumferència de color blau cel. A cada costat d’aquest dibuix central hi ha dues tires llargues de color negre, que podríem dir que s’assemblen a un llaç i que s’acaben eixamplant per deixar lloc a una flor. Aquesta flor està composta per quatre fulles de forma arrodonida i amb una circumferència al mig que representa el centre de la flor. Aquest disseny és amb un toc clàssic però al mateix temps amb unes formes geomètriques atrevides i modernes. És de color taronja, un color pur i vistós, amb molta elegància i finor. Cal dir que aquesta és una de les flors més típiques de les catifes de les Quinquennals. Finalment, dalt d’on acaben les tires negres, a la seva part més prima, hi ha un punter de color marró. El fons de la catifa és el color de la serradura, sense tintar. 71


Per al que fa a la decoració lateral, es tracta d’un disseny de flors, en el qual el suport és un cavallet d’artista i, a sobre d’aquest, s’hi exposen els rams de flors, que en aquest cas són unes roses fetes amb paper pinotxo. Hi van variant els colors, ja que al primer cavallet les flors són de color blanc, al segon, són de color groc i al tercer, de color violeta. També hi formen part les fulles, que estan fetes amb un full de color verd i estan enganxades amb cinta adhesiva de color verdós. A sota de tot, on s’acaba el ram, hi ha un llaç de color blau cel per a donar-li un toc de finor i al mateix temps de dolçor. Per complementar la maqueta, a una banda de la catifa i les flors, s’ha volgut simular un carrer real i per això s’han construït les façanes de les cases del carrer.

72


7.3 REALITZACIÓ DE LA MAQUETA 7.3.1 MATERIALS Poliestirè expandit Pasta d’estuc llisa Escuradents Vareta de fusta de faig Cinta d’alumini modelable Pintures de diferents colors Pintura per a matisar Tela de ferro galvanitzada 4 macetes de fang Molsa esofàgica Flors de roba 2 picaportes de metall Cartró ploma

7.3.2 EINES Soldador d’estany Cúter Espàtula Pinzells de diferent gruix Paper de vidre Estenalles Pistola aplicadora tèrmica 73


7.3.3 PASSOS Primerament vaig dibuixar amb un bolígraf les dos façanes a sobre del poliestirè expandit (més conegut com a Porexpant, per la marca del fabricant). Quan ho vaig tenir tot dibuixat, amb l’ajuda d’un cúter, vaig tallar tot el que no era útil per a les façanes, buidant les finestres, les portes, perquè el treball no fos tant laboriós després. Seguidament, amb el soldador d’estany vaig fer una textura a les portes i finestres de les dues façanes simbolitzant la fusta. Quan ho vaig tenir tot fet amb aquesta textura vaig cobrir-ho amb pasta d’estuc. La funció d’aquesta pasta és que després de pintat doni sensació que és fusta de bona veritat i no sensació de porexpant. Un cop seca aquesta pasta vaig llimar amb l’ajut del paper de vidre tots els cantons perquè encaixessin bé en el seu marc de la façana. Una vegada ho vaig tindre tot llest, vaig començar a pintar les dues portes de les diferents façanes i les finestres; per a la qual cosa vaig necessitar dos tons de marró, un més fosc per a la part inferior i un de més clar per a la part superior, però aquest últim el vaig aplicar amb un pinzell més gruixut per a donar un toc d’antiguitat. Quan vaig tenir les portes i les finestres totalment acabades em vaig posar amb les façanes, i en vaig pintar una de color taronja i l’altra de color marró, però també hi vaig ficar gel de matisar per a poder realitzar diferents matisos i no ser tot tant monòton. Un cop sec, vaig agafar el pal de fusta que representa la canal de la casa marró i el vaig pintar de color gris. Un cop tot sec vaig apegar-ho a la façana. Quan ja tenia tota la façana acabada vaig pensar que podria quedar bé una mena de reixa a les finestres, i vaig tallar dos trossos de tela de ferro galvanitzada i vaig fer dues reixes amb un disseny totalment propi. 74


Després vaig afegir una sèrie de macetes de fang simulant una florera natural, però utilitzant unes flors de roba a dintre de les macetes. Després vaig tallar un tros de cartró ploma per a representar el carrer, el terra. Vaig pintar-lo de color gris fosc. Tot seguit vaig tallar un altre tros de cartró ploma però més petit, ja que era per a fer la vorera; un cop tallat vaig agafar el cúter i vaig fer línies paral·leles i una horitzontal per a simular les rajoles del terra de les voreres d’Alcanar, ja que són així. Un cop tenia tots els talls paral·lels fets vaig agafar la pasta d’estuc llisa i la vaig aplicar a sobre, per a donar-li més realisme. Un cop seca, la vaig pintar de color roig fosc i quan es va assecar la vaig apegar amb la pistola aplicadora tèrmica a la base (és a dir, al carrer en sí). Quan ja tenia tota la part més arquitectònica feta vaig pensar com podria fer el disseny de l’ornamentació del carrer, fent diferents proves. La catifa en formes geomètriques la vaig fer amb arenes que vaig apegar amb un pegament especial. Al cap de tres dies quan ja tenia les arenes totalment seques a la catifa, vaig començar a realitzar la part de l’ornamentació lateral, que es tracta d’un suport fet amb varetes de fusta pintades amb negre, que són les que simulen un cavallet d’artista. Quan les vaig tenir totes tres pintades i construïdes vaig començar a fer les diferents decoracions que hi ha a sobre d’aquests tres cavallets. Primer que tot vaig fer el que té més complicació, que són les petites rosetes fetes amb paper pinotxo de color groc i suportades amb cinta d’alumini i aquest cobert amb taipex. També amb una petita maquina de fer forats en forma de fulla vaig fer les fulletes amb paper verd per a ficar a la tija de cada roseta; quan les vaig tenir totes fetes les vaig agrupar i les vaig anar apegant al cavallet. Un cop totes enganxades vaig lligar un llaç a la part inferior per a donar-li un toc més dinàmic. Tot seguit 75


vaig fer les petites flors d’ametller jugant amb la dualitat de dos colors, el rosa i el blanc. El que se’m va fer més complicat va ser el moment d’apegar-ho ja que les floretes són molt petites i em cremava. Després, vaig fer el disseny de l’últim cavallet, que és el més innovador, ja que es tracta d’una combinació de diferents trangles de colors passats per una vareta metàl·lica. Un cop ja els tenia tots tres muntats vaig apegar-los al carrer i també vaig enganxar la part de les façanes i vaig afegir dos panys metàl·lics a les dues portes. Amb tres taps vaig simular les galledes que els canareus utilitzen per a crear les catifes.

76


7.4 REPORTATGE FOTOGRÀFIC DEL PROCÉS

77


78


79


80


A vostres peus, oh, Verge del Remei, què hi fa de bon estar! Què són ditxosos fent-hi niu l'ocell, la flor que hi ve a esclatar! (Pregària a la Verge del Remei)


8. PROPOSTA DE DISSENY D’UN CARRER INOVADOR 8.1 OBJECTIU I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE L’objectiu principal del projecte és elaborar una maqueta amb una proposta d’un possible disseny de catifa i ornamentació lateral per a un carrer. Durant l’elaboració del treball de recerca, a partir del descobriment de les diferents tècniques de disseny d’ornamentació de les Quinquennals que hi ha hagut al llarg de la història i veient com aquest és un dels aspectes més rellevants d’aquestes festes, vaig considerar que seria una aportació original i interessant per al meu treball poder realitzar un disseny propi i comprovar així en primera persona en què consistia aquesta feina.

8.1.1 JUSTIFICACIÓ TEÒRICA DEL PROJECTE QUÉ VA SER EL MOVIMENT HIPPY? El moviment hippy va ser un corrent de contracultura que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. Van crear les seves pròpies comunitats amb les seves pròpies regles, anomenades comunes, van promoure el rock psicodèlic (un estil de música que volia evocar els estats mentals provocats per les drogues), van ser partidaris de la revolució sexual, i prenien drogues, com el cànnabis i el LSD per explorar estats alternatius de la consciència.

81


La moda i els valors hippies han tingut una efecte essencial en la cultura, ja que han influenciat la música popular, la televisió, el cinema, la literatura, i les arts. Tant és així que moltes característiques de la cultura hippy han estat assimilades per la cultura comercial. Va ser una època coneguda com l’època de les flors. L’ESTÈTICA HIPPY Per al moviment hippy l’aparença era molt important ja que era el seu recurs personal per a identificar-se i mostrar la seva rebel·lia contra tota cultura tradicional i hegemònica. Si parlem de la indumentària, una de les característiques més destacables són els colors. En la roba predominaven els colors alegres, com més millor, i amb tons cridaners, com el blau, el groc o el taronja. Un altra tècnica que també era present a la roba era el destenyit. D’altra banda moltes samarretes tenien estampat floral, ja que com s’ha esmentat anteriorment, l’època hippy era coneguda com l’època de les flors. També eren freqüents els estampats psicodèlics ja que els hi recordava a l’estat en què entraven quan es prenien drogues. En les dones eren típiques les faldes d’una llargària bastant considerable; característica compartida per les camises. Els pantalons eren acabats en forma de campana (o com se solia dir “en forma de pota d’elefant”), que utilitzaven tant homes com dones. Pel que fa als complements, podem trobar diademes al voltant del cap amb flors i, sobretot, penjolls amb els dos símbols més característics d’aquest moviment: les flors i el símbol de la pau.

82


MOVIMENTS ARTÍSTICS DELS ANYS SEIXANTA Als anys seixanta s’inicia l’època de l’art contemporani. I, dintre d’aquest, cal destacar una sèrie de moviments per la importància que van tenir durant la dècada d’apogeu del moviment hippy, els 60. El moviment més important era el pop art. Aquest es caracteritza per l’ús d’imatges i temes de la societat de consum, la comunicació de masses i la publicitat per aplicar-los a l’art. Així, utilitza imatges conegudes però els hi dóna un sentit diferent per tal de prendre una postura estètica o crítica cap a la societat de consum de l’època.

83


El pop art implica una gran innovació perquè donava importància a tot allò que, fins aleshores, havia estat considerat indigne i inútil per a l’art: la publicitat, les il·lustracions de revistes, els mobles, els vestits, el menjar preparat, com les llaunes...

Andy Warhol, representant més important dels moviments artístics dels anys seixanta. Font: Google.

Andy Warhol, representant més important dels moviments artístics dels anys seixanta. Font: Google.

84


Aquest moviment es pot relacionar amb el neodadaisme, que es va desenvolupar als Estats Units i a Europa en els anys cinquanta i seixanta. Aquest moviment utilitzava objectes d’àmbit quotidià en les seves obres, combinant la pintura amb objectes reals integrats en la composició de l’obra com ara flors de plàstic o ampolles, i altres elements de diferent procedència, com les fotografies, paper pintat, mobles...

Hope, Jim Dine. Font: Google.

85


Un altre moviment artístic important en l’època és l’expressionisme abstracte; moviment que es caracteritza per la continuïtat dels plantejaments de Kandinsky, amb la inclusió d’elements procedents del surrealisme com la importància de l’atzar, l’irracionalisme i el subjectivisme. A nivell estètic, utilitzaven grans dimensions i promovien gran llibertat en el color (al principi preferien el blanc i el negre, però van acabar decantant-se per colors brillants i vius per poder traduir estats d’ànim intensos).

Obra abstracta, Wassily Kandinsky. Font: Google.

86


Relacionat amb aquest moviment hi ha també el Color field, que és un estil de pintura abstracta iniciat a Nova York. Es caracteritza principalment per amplis camps de color llis i sòlid que, sobre el llenç, creen àrees de superfície uniforme i un pla llis d’imatge. S’utilitzen molts formats amb franges, patrons geomètrics simples i referències al paisatge i a la naturalesa.

El somriure de les ales flamejants, Joan Miró. Font: Google.

Fractals or Folly, J.Pollock. Font:Google.

87


8.2 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE PROPOSAT El disseny de la catifa consisteix en una repetició de flors i també del signe més popular de l’època Hippy: el signe de la pau. Aquest signe es va repetint contínuament en agrupacions de dos o d’un i sempre en color negre ja que aquest color és el que li dóna un toc de serietat i elegància a la catifa. Pel que fa a les flors, a primera vista podem pensar que són “infantils” i simples però quan les visualitzem en conjunt a la catifa ens ve al cap aquell desordre i aquella fantasia que tenia l’època hippy, ja que només els importava la pau, felicitat i l’amor i tenien un ideal de vida molt caòtic. Aquestes flors són dels colors que normalment combinaven les furgonetes Volskwagen, ja que aquestes gairebé sempre eren de dos colors i per això ho he volgut relacionar. El fons de la catifa és de color blanc perquè ressaltin els colors que tenen les flors. Pel que fa a la decoració lateral es tracta d’un disseny de furgonetes, en les quals el suport és un trosset de fusta al darrere i, a sobre d’aquest, s’hi exposen unes flors de colors fetes amb goma eva que ens fan recordar (igual que la catifa) aquesta època on les flors tenien molta importància.

88


8.3 REALITZACIÓ DE LA MAQUETA 8.3.1 MATERIALS Poliestirè expandit Pasta d’estuc llisa Vareta de fusta de faig Pintures de diferents colors Cartró ploma Goma Eva Furgonetes de fusta

8.3.2 EINES Cúter Espàtula Pinzells de diferent gruix Pistola aplicadora tèrmica

89


8.3.3 PASSOS Primer que tot vaig tallar el cartró ploma i vaig pintar de color gris el terra, i la cera amb els mateixos passos que l’altra maqueta. Seguidament vaig tallar dos trossos de cartró ploma iguals per a construir la vorera, primer hi vaig fer uns talls rectes, més o menys de la mateixa mida, i un horitzontal per la meitat, ja que les voreres d’Alcanar són així. Quan ho vaig tindre fet, vaig aplicar amb un pinzell pasta d’estuc per a donar-li més realisme, i, un cop sec, vaig pintar les dues voreres de color roig. Tot seguit vaig dibuixar el disseny de la catifa al cartró ploma, i vaig començar a treballar amb el pegament i les arenes. Un cop finalitzada aquesta tasca vaig pintar les furgonetes de diferents colors i els hi vaig enganxar les flors de goma eva i també el suport del darrere perquè s’aguantin. Un cop ja ho tenia tot fet vaig construir dues faroles, amb trossets de fusta i les vaig pintar de color negre per a donar més elegància.

90


8.4 REPORTATGE FOTOGRÀFIC DEL PROCÉS

91


92


93


Salve, estrella de los mares, de los mares iris de eterna ventura. Salve, oh fĂŠnix de hermosura, Madre del divino Amor. (Salve Marinera)


9. ENQUESTA D’OPINIÓ I CONEIXEMENTS SOBRE LES QUINQUENNALS Les preguntes realitzades foren: 1. Valores positivament les festes Quinquennals? Per què? 2. Participes activament en la preparació i celebració de les Quinquennals? En quin tipus d’activitats i actes? 3. Quins motius et porten a participar en la festa? 4. Quin és l’acte que més destacaries de les festes Quinquennals? 5. Creus que aquesta tradició perdurarà molts anys més? Per què? 6. Què és el que canviaries per a millorar les Quinquennals? La mostra de la població compren dels 14 als 73 anys. S’ha intentat que els grups siguin el màxim homogenis possible tot i que els grups de joves han sigut els de més fàcil accés ja que una part important de l’enquesta es va passar a través de les xarxes socials. Hi ha un total de cent noranta participants. A continuació es mostren uns gràfics de la mostra segons el sexe i l’edat.

94


SEXE DELS PARTICIPANTS HOME

DONA

36%

64%

95


PREGUNTA 1: Alguns dels motius que porten als participants a valorar positivament les festes Quinquennals són bàsicament que aquestes festes són una tradició del poble i una manera d’unir tots els canareus. Algunes més destacades són: “Perquè forma part de la identitat del poble i és una festa on participa tothom i per la zona no hi ha res que se li compare.” “Per tradició, pel que implica de necessitat de conxorxa entre la gent i sobretot perquè és una magnífica manera d’honorar a la nostra Verge del Remei.” “Som animalets culturals. Estimen les nostres rels i ens agrada ser espirituals. També som lluitadors i ens agrada si es possible engalanar el carrer i que sigui el més bonic i el més estrany... Són les úniques festes on els veïns es retroben i treballen pera una mateixa idea..... La nostra estima a la Verge del Remei.” “Jo sóc de Barcelona i els meus pares d' Alcanar i des de petita que vinc per tal de participar ja que les sento com a canareva que em considero. A part del caire religiós considero que és una manera que tot el poble, la gent del carrer estigui durant tota l’organització junta i el dia que es confecciona la catifa és increïble que gent en la que quasi no has parlat mai en tot un dia et fas amic seu. A part, el meu pare sempre ha estat qui ha confeccionat “l’alfombra” del carrer Cervantes i s'ha encarregat de tot, així que encara més.” “És un moment màgic on tot el poble s'uneix per un mateix motiu i gairebé ja no queden coses com aquesta.” “Són unes festes bastant tradicionals, ja que porten duent-se a terme durant molts anys. Es pot dir que són encertades tan per a la gent gran, com per als adults, els adolescents i fins i tot els nens petits. Perquè tots poden col·laborar a fer les catifes, i després hi ha festa i activitats per a tots. Em semblen fantàstiques, i fins i tot crec que es podrien fer cada dos anys en comptes de cada quatre.” 96


Hi ha pocs enquestats que no les valoren positivament perquè consideren que son unes festes sorgides de la tradició religiosa.

VALORACIÓ POSITIVA DE LES FESTES SÍ

NO

6%

94%

97


PREGUNTA 2: La majoria dels enquestats participen activament en tot allò que comporten les festes Quinquennals: ja des de mesos abans, preparant les flors que engalanaran els carrers, o els dies de la festa elaborant les catifes, participant en les processons, en la pujada i la baixada en romeria...

PARTICIPACIÓ SÍ

NO

13%

87%

98


PREGUNTA 3: Bàsicament els motius que més es repeteixen responen a la tradició cultural i als costums; a la devoció i les creences; i a la germanor i vincles que es creen amb tots els veïns. Algunes de les respostes més destacades són: “Les ganes de veure la feina de la gent i com cada 5 anys tot es supera, també perquè m'agrada que al nostre poble la gent participe del què es fa.” “M'agrada pertànyer a una societat que gaudeix de les seves tradicions. Alcanar i les Cases s'omplen de colors i imaginació.” “L'ambient que es mou i el sentiment de poble que m’envaeix quan hi participo.” “El simple fet d'haver nascut en aquestes tradicions inculcades en la família ja fan que participe.” “Saber que si jo (que formo part de la joventut) i juntament amb tots els joves, podem seguir aquesta tradició, mai s'acabarà i totes les següents generacions podran gaudir-ne.” “La tradició. No soc creient, però crec que és una festa molt maca. El dia del meu sector em passo tot el dia treballant i al final ni em preocupo en portar la Mare de Déu quan passa per davant de casa meva, no li dono importància.” “Perquè sempre li he tingut molta devoció a la Mare de Déu, encara que en alguns moments molt difícils vaig deixar de tenir-ne.”

99


PREGUNTA 4: Els enquestats destaquen la baixada i la pujada de la Verge del Remei ja que consideren que són uns actes emotius i emocionants; i també el dia que a cadascú li toca ornamentar el seu carrer per l’esforç que tothom li posa, pels vincles que es fan els veïns i per l’orgull de les decoracions fetes.

100


PREGUNTA 5: La majoria dels enquestats consideren que és una tradició que perdurarà amb el temps perquè és una festa molt arrelada pels canareus i es va transmetent de generació en generació. A més, es veu que no es va perdent sinó que cada any el poble reinventa i es supera més. Per contra, hi ha alguns pocs enquestats que dubten de la continuïtat de la festa per les despeses econòmiques i per la implicació de les generacions més joves.

CONTINUÏTAT DE LA TRADICIÓ SÍ

NO

11%

89%

101


Algunes de les respostes més destacades són: “M’agradaria però no et puc dir si crec que durarà, perquè avui en dia hi ha molta gent immigrant vivint al poble i no volen participar de la festa, els joves cada vegada els agrada menys participar en actes religiosos, la gent gran desgraciadament comencen a faltar.... Jo espero que sí duri per molts d'anys!” “Perquè tendeixo a dubtar de què passarà quan arribe el relleu generacional, no hi veig tanta implicació en la gent jove.” “Perquè, tot i ser una festa principalment religiosa, es una tradició que agrada molt als canareus, siguin quines siguin les seves creences, i tothom s'hi volca amb ganes cada cinc anys.” “Perquè uneix a la població, l'activa i li dóna un punt de qualitat extra, la qual cosa fa vindre gent d'altres llocs i al mateix temps li garanteix un impuls econòmic al poble.” “Sí, perquè tot canareu té al seu ADN seguir fent aquesta festa, perquè es fa cada 5 anys.” “Malauradament crec que aquesta tradició te data de caducitat. El motiu és ben simple, els joves que pugem gairebé tots treballem fora del poble i cada vegada som més "egoistes" amb el nostre temps lliure. Més que les festes en sí el que crec que s’acabarà perdent és l’engalanament dels carrers.” “A banda del sentiment eclesiàstic-catòlic, que el pots tenir o no, el simple fet de tenir els carrers tan bonics i ser motiu de visita per part de tots els nostres veïns és motiu per continuar amb la tradició.” “Perquè les tradicions no es perden quan el poble les sent seves, com em dia un entrevistat "No soc catòlic practicant, però a la mare del Remei que no me la toque ningú". I els nens hi participen, ho viuen i això permet pensar que tenen molta possibilitat de perdurar. Ni la crisi va parar a la gent, van reciclar, inventar, abaratir, i desenvolupar coses per fer-les viables.” 102


PREGUNTA 6: Les propostes de canvi per a les Quinquennals són moltes i molt variades. A continuació es reuneixen les més repetides: Fer-ne més publicitat i promoció fora del poble. La rotació del carrer de les Cases d’Alcanar. Les Cases és l’únic dels nou sectors que sempre és en dissabte mentre que la resta de sectors d’Alcanar van variant en cada Quinquennals. La possibilitat que tots els carrers estiguin engalanats tots els dies de festes o que un dia en concret hi hagués una representació de tots els carrers ornamentats a la vegada. Diversificar l’oferta cultural amb més activitats alternatives per a totes les edats. Atorgar premis als diferents carrers. Millorar la il·luminació dels carrers durant la processó.

103


Sabia que aquest any per la Teva festa no podria anar a l'Ermita i sense un plany apaivagada i modesta davant la voluntat de DĂŠu resava encara... (Trinitari Fabregat)


10. CONCLUSIONS Un cop arribada la fi de l’estudi de les Festes Quinquennals d’Alcanar hi ha molts aspectes importants que s’han anat recollint. Poc a poc, he anat descobrint la veritable importància d’aquestes festes, que no és altra que els seus orígens i tota la implicació dels canareus i canareves. Així, llegir aquest treball és anar a l’essència d’unes festes que no nomes són les més importants dels poble d’Alcanar i les Cases sinó que, en els anys, han adquirit renom arreu del territori com a festa tradicional d’interès Nacional. Les Festes Quinquennals comencen deu dies abans de la diada del Remei quan la imatge de la Verge es baixa a peu de l’Ermita al poble. Durant els nou dies següents es celebra la novena i la Verge recorre en processó els carrers de la ciutat, que estan engalanats amb catifes i decoracions laterals. A més a més, cada dia al matí es celebra el rosari de l’Aurora i , després de la processó de la nit, un mossèn vinculat a la ciutat realitza el sermó. El poble es divideix en nou sectors, que engloben els diferents carrers de cada zona i barri, i en cadascun s’elabora un altar per a deixar reposar la Verge aquell dia i que els veïns es puguin fer fotos. Passats aquests nou dies es celebra una romeria a peu o amb carrosses per a tornar la imatge de la Verge a l’Ermita. I a càrrec de qui recau tot aquesta organització? Bàsicament, les responsabilitats són per a la Junta del Remei, un grup de gent propera a l’Església que s’encarreguen de gestionar tot allò relacionat amb l’Ermita del Remei i la Verge. Ells són els encarregats d’organitzar les romeries, els nou dies de processó, la venda de ciris, i el manteniment de la imatge de la Verge. Les tasques més espirituals recauen, com no pot ser d’altra manera, en el mossèn. I, per últim, tot això rep el suport de la 104


regidoria de festes de l’ajuntament, qui, a més, s’encarrega dels altres actes que completen el programa de festes (actes musicals, culturals, esportius...). L’origen d’aquestes festes, que el passat 2014 van celebrar el seu 75è aniversari, es situa l’any 1939. Durant la Guerra Civil Espanyola va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu del Remei i, per això, a l’octubre del 1939 en va arribar una de nova. Aquell dia es va celebrar un acte on el mossèn va proposar celebrar cada cinc anys unes festes extraordinàries en honor a la Mare de Déu del Remei, en les quals la imatge de la Verge recorreria els carrers de la ciutat. Així, les primeres festes Quinquennals es van celebrar l’any 1944, cinc anys després d’aquesta promesa. Durant els primers anys de celebració es van utilitzar majoritàriament materials naturals, sobretot vegetals. L’any 1949 van començar a engalanar-se els carrers amb flors de paper. També hi havia carrers decorats amb flors naturals. Poc a poc, va anar augmentant la decoració amb flors de paper o altres materials per sobre de les flors naturals i les catifes fetes de serradura van adquirint més protagonisme. Els materials que s’utilitzen són, per exemple, el paper de barba, paper d’estrassa, paper de seda, cel·lofana materials plàstics, teles, etc. Cal dir que tots aquests materials han anat evolucionant sobretot per l’augment de la creativitat i la incorporació, en els últims anys, de materials reciclats (com ara llaunes, ampolles de plàstic o CD’s). L’any 2010 va ser un any destacat en la història d’aquestes festes ja que la Generalitat de Catalunya les va declarar festa Tradicional d’interès Nacional.

105


Per a cada edició de les Quinquennals s’elabora un cartell anunciador, que també han anat evolucionant al llarg dels anys segons com ho feien les tècniques de disseny. Uns dels canvis més destacats és el pas que es va fer del castellà al català l’any 1979 arran de l’evolució històrica del país en general. I un altra de les característiques que més ha evolucionat és la combinació de colors: durant els primers anys el fons era d’un color i el dibuix i la tipografia d’un altre, normalment el negre; i, poc a poc, es van anar incorporant més colors. Pel que fa la tipografia, aquests últims anys és de pal sec i, en canvi, anys enrere era amb terminacions. En unes festes d’aquesta repercussió és important deixar constància i analitzar, no només la valoració que en fa la gent del poble i els propis organitzadors, sinó també l’impacte a nivell turístic i econòmic per a poder fer millores sobretot pel que fa la projecció exterior i la publicitat de les festes. En referència al primer punt d’opinió dels ciutadans d’Alcanar, en aquest treball s’ha realitzat una enquesta a cent noranta participants d’entre catorze i setanta tres anys. Gairebé tots valoren positivament les Festes perquè les consideren una manera d’unir tots els canareus i una tradició del poble que es supera any rere any. Igualment, la gran majoria hi participa activament, sobretot en la preparació de l’ornamentació dels carrers i processons. Per tot això, es considera que aquesta tradició perdurarà en el temps, ja que a cada edició l’ornamentació es reinventa i es supera.

106


Una de les preguntes més destacades d’aquesta enquesta és la que fa referència a propostes de canvi i millora. Les més destacades són: Fer més publicitat de les festes fora del poble La rotació dels sector de les Cases d’Alcanar, ja que aquest és l’únic que sempre és en dissabte mentre que la resta van variant a cada edició. Que tots els carrers estiguin engalanats tots els dies de festes o que un dia en concret hi hagués una representació de tots els carres ornamentats. Atorgar premis als diferents carrers. Millorar la il·luminació dels carrers durant la processó. I si parlem de l’impacte turístic i econòmic, cal destacar que no existeixen dades recollides i que, per tant, aquest aspecte és un dels que s’ha de millorar des de l’Ajuntament d’Alcanar per tal de poder promoure més i millor aquestes festes. Aquí acaba l’estudi de les festes Quinquennals d’Alcanar, un estudi que pretén recollir la història i l’evolució d’unes festes que no només signifiquen tradició sinó també projecció i que encara tenen un llarg recorregut pel seu paper representatiu d’un poble que sap unir-se i superar-se any rere any. Crec que he assolit els objectius plantejats. He pogut anar seguint tot allò que m’havia proposat; exceptuant un estudi més exhaustiu de les possibilitats de publicitat i projecció d’aquestes festes però ja és un fet que he destacat en aquesta mateixa conclusió com a aspecte a millorar i a explotar de cara a futures edicions de les Quinquennals. Un dels punts que més volia destacar és que he construït dues maquetes. La primera que vaig fer és una representació d’una franja d’un carrer tradicional; aquesta és la que m’ha costat més temps de fer, ja que cada floreta de dalt del cavallet costa una bona estona d’elaborar. També em va dur molta feina la catifa ja que és molt realista i vaig voler fer tots els detalls, com ara “el motlle” de fusta, que 107


és amb què es treballa en la realitat, o els diferents recipients cilíndrics amb sal, que també són una còpia de la realitat. He invertit gairebé totes les tardes de l’estiu però penso que ha valgut la pena ja que el resultat era el que jo volia, i amb molt d’esforç i voluntat l’he aconseguit. Però quan va arribar el setembre i li vaig ensenyar a Anna Comalada la meva maqueta, em va dir que estava bé per un propòsit tradicional però ja que era una alumna de batxillerat artístic estaria bé que realitzés una altra maqueta més innovadora, i així ho vaig fer. Així, l’altra maqueta elaborada és una representació d’una franja d’un carrer més innovador, i que podria ser un possible disseny per a les properes Quinquennals, ja que en comptes de tenir un pedestal amb una sèrie de flors, té una furgoneta Volkswagen i amb el disseny d’aquesta s’hi combinen unes flors, però surt d’allò tradicional. La catifa ja no té tantes formes geomètriques i tantes flors petites sinó que es tracta d’una repetició del signe hippy i unes flors gegants de diferents colors. Aquesta maqueta m’ha costat menys de fer ja que no hi ha tant de treball com en les floretes en miniatura, però el que m’ha costat més ha sigut la realització de la catifa ja que apegar les arenes costa bastant. Crec que he assolit tot el que m’havia proposat. Penso que la gent que llegeixi el meu treball de recerca, podrà comprendre els nostres sentiments, la nostra història i una de les costums més boniques que tenim. Finalment considero que amb aquest treball he aportat el meu granet de sorra a la història d’una de les tradicions més importants del meu poble, Alcanar.

108


Poble treballador, honrat i fidel, que tens les arrels més genuïnes en la devoció a la Verge del Remei. No dixes de demostrar-ho mai i de manera especial, a les Festes Quinquennals. (José Barrera Queralt)


11. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA BEL, Agustí: Alcanar. Edicions Cossetània. Valls, 2000. BELTRAN REVERTER, Joan Bta: Alcanar, segle XX. Ed. Cinctorres Club. Tortosa, 1999. Web de la Parròquia Sant Miquel d’Acanar: http://www.parroquiaalcanar.com/ https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_popular

109


ANNEXOS


ANNEX I DOCUMENTACIÓ HISTÒRICA


ACORD PLE AJUNTAMENT D'ALCANAR (18 d’agost de 1964) Més valor va tenir encara el compromís col·lectiu d’aquell dissabte d’octubre de 1939, si tenim en compte el fet que no va ser adoptat per escrit, sinó merament de paraula, sense que això signifiqués cap mena d’obstacle perquè se celebressin brillantment les Quinquennals de 1944, 1949, 1954 i 1959. No obstant això, i davant la falta de documents escrits tant en l’Arxiu Municipal com en el Parroquial que constatessin allò ocorregut un 7 d’octubre a la plaça Major d’Alcanar, el plenari de l’Ajuntament de la Ciutat va acordar en data 18 d’agost de 1964 –quan trot just es cumplien vint-i-cinc anys del fet descrit-, aixecar acta de la formulació de la promesa popular, ja que aleshores encara vivien molts dels destimonis que s’hi havien trobat presents. Queda aquí la transcripció de l’acord plenari que constitueix el millor i més fonamentat testimoni de l’origen de les Festes Quinquennals d’Alcanar: “En la ciutat d’Alcanar, divuit d’agost de mil nou-cents seixanta-quatre. Prèvia l’escaient convocatòria es va reunir en les Cases Consistorials l’Ajuntament en sessió pública i extraordinària, sota la presidència del Sr. Alcalde, en Juan Segarra Reverter, amb assistència dels regidors, en Miguel Chimeno Ejarque, Miguel Sancho Sans, Mariano de Suñer i Español, Antonio Colell Fabregat, Trinitari Colell Fabregat, Agustín Caudet Queralt, Miguel González Roig, Agustí Grau Martí i Bautista Sancho Fibla, assistits pel Secretari. Va llegir-se l’acta de la sessió anterior, la qual fou aprovada per unanimitat.

110


A continuació, pel Secretari es va donar lectura al següent: MOCIÓ DE L’ALCALDIA: Pròximes les dates en què s’hauran de celebrar les tradicionals Festes Quinquennals en honor de la Stma. Vrge del Remei d’aquesta Ciutat, en complir-se els XXV anys de la seva instauració, es fa oportú exaltar la ja històrica efemèride d’aquesta institució festiva, tot recordant a la present generació i, sobretot, deixant constància per a les futures, la gènesi d’aquestes solemnes commemoracions quinquennals. Ni l’arxiu municipal ni l’autoritat eclesiàstica han pogut donar-nos testimoni escrit i autèntic que reflexés la història dels fets. Afortunadament, però, comptem amb multitud de testimonis presents i, més que testimonis, protagonistes de l’esdeveniment en virtut del qual durant aquests darrers anys ha vingut honorant-se la imatge de la Verge del Remei d’Alcanar, quinquennalment i amb festes extraordinàries, semblants a les que s’apropen. Protagonistes nombrosos i del major crèdit, amb absoluta unanimitat i serietat en el relat, conten els fets generadors d’aquestes Festes Quinquennals de la següent manera: El 7 d’octubre de l’any 1939, dissabte, va rebre’s processionalment i amb la major solemnitat la nova imatge de la Verge del Remei que procedia de tallers escultòrics d’Onda (Castelló), imatge reproducció de la destruïda durant l’aleshores recentment acabada guerra civil, adquirida per subscripció popular i que havia de reentronitzar-se en la seva cèlebre i venerada Ermita del Remei. Traslladada processonalment la susdita imatge a l’actual plaça del Generalíssim, van celebrar-se allí solemnes actes religiosos en el seu honor, durant els quals l’orador sagrat, popularment conegut com a Mossèn Federico Domingo, en 111


presència i amb la concurrència de totes les autoritats locals, davant la gairebé totalitat del poble d’Alcanar allí congregat, en espontani plebiscit, va proposar que cada cinc anys se celebressin Festes extraordinàries, denominades amb motiu Quinquennals, en honor a la Patrona d’Alcanar, la Verge del Remei, amb especial celebració d’un novenari durant el qual la imatge de la Verge recorreria tota la Ciutat i Cases d’Alcanar per sectors, per tal de rebre la veneració de tots els seus devots. La proposta fou acceptada i confirmada amb una fervorosa aclamació per tots els presents, amb promesa solemne de celebrar cada cinc anys següents les Festes Quinquennals proposades. En compliment d’aquella promesa van començar-se a celebrar l’any 1944, o sigui, als cinc anys següents, les primeres Festes Quinquennals i successivament fins arribar a l’any pressent, en què esperem poder celebrar4 unes noves Festes Quinquennals amb el fervor i esplendor acostumats. No obstant això, la certitud del plebiscit, així com el fet que el poble d’Alcanar hagi vingut fent, com sempre, honor a les seves promeses anant delerosament i puntual a la cita amb la Patrona, cada cinc anys i a partir del 1939, sembla necessari que, a l’objecte de llegar a la posteritat notícia certa, formal i escrita de la gènesi d’aquestes solemnes commemoracions quinquennals, aquesta Alcaldia ha de fer constar en el Llibre d’Actes d’aquest Ajuntament els antecedents continguts en la present Moció. Això no obstant, l’Ajuntament resoldrà.- Alcanar, 14 d’agost de 1964. L’alcalde, Juan Segarra Reverter. Escoltada, examinada i deliberada atentament l’anterior Moció de l’Alcaldia, l’Ajuntament en Ple, per unanimitat absoluta, va acordar:

112


1.- Fer seva en totes les seves parts la Moció susdita, declarant ser certs, per ser del seu coneixement i record, tots els antecedents sobre l’origen de les denominades Festes Quinquennals en honor a la Santíssima Verge del Remei. 2.- Ratificar, en allò que fos escaient, qualssevol dels acords d’ajuntaments o Comissions Gestores anteriors, aprovant, conformant i ratificant la promesa feta amb motiu del plebiscit espontani celebrat en l’actual plaça del Generalíssim d’aquesta ciutat, amb data 7 d’octubre de 1939, instaurant les Festes Quinquennals esmentades i, 3.- Que consti en l’acta d’aquesta sessió el Ple d’aquest Ajuntament íntegrament la Moció de l’Alcaldia que ha motivat els presents acords.” S’adiu fidelment amb l’original al qual em remeto.Vist-i-plau, L’Alcalde, Juan Segarra. - El Secretari, Manuel Francesca.”

113


114


Cartell anunciador de les festes Quinquennals d’Alcanar, les Sexennals de Morella i les Quinquennals d’Ulldecona de l’any 1994.

115


DOCUMENT ON ES DECLARA LES FESTES QUINQUENNALS D’INTERÈS NACIONAL

116


ANNEX II ENTREVISTES


ENTREVISTA DISSENYADOR D’ORNAMENTACIÓ: 1. Quan i per què vas decidir dissenyar carrers de les Quinquennals? Tota la vida m’havia agradat fer manualitats i per això cap a l’any 1894 vaig començar a treballar els dissenys de Quinquennals. 2. Com es el procés artístic de dissenyar un carrer o un altar? Primer comences amb una idea i a partir d’aquesta comences a buscar els materials més adequats per a elaborar el treball. És qüestió d’anar fent proves fins a trobar el resultat que t’agradi. 3. Quin paper creus que juguen les catifes en la decoració dels carrers? Creus que seria el mateix sense les catifes? Les catifes són el complement ideal per a la decoració del carrer. Per això, sense les catifes la festa en sí no canviaria però l’ornamentació perdria el sentit i no seria tan impactant. 4. Creus que la crisis ha afectat en la teva feina de dissenyar la ornamentació? No, jo crec que el que ha aconseguit és augmentar la creativitat i que encara llueixin més les treballs. 5. Quins requisits ha de tenir una catifa i una decoració del carrer per a que sigui bonic i vistós? Els requisits bàsics són una bona combinació de colors i diversitat de formes. 6. Podries explicar alguna anècdota que recordis d’aquests anys? Una cosa que sempre em fa molta gràcia és que encara tinc els telèfons dels mateixos encarregats dels carrers des de fa vint-icinc anys. 7. Podries fer una valoració de les passades Quinquennals 2014? Jo crec que les passades Quinquennals 2014 han sigut les Quinquennals que en menys temps i diners s’ha treballat més i de forma més innovadora. Per això, la valoració és molt positiva. 117


ENTREVISTA ENTREVISTA AL MOSSÈN D’ALCANAR: 1. Com ha viscut aquestes primeres Quinquennals com a mossèn de la parròquia d’Alcanar? Ha estat una experiència extraordinària. El ser el mossèn te permet viure en primera persona tota l’organització, i a més, estar sempre al centre de les celebracions. Ha suposat un redescobriment del poble, des de passar per carrers que encara no coneixia fins a conviure amb canareus amb els que no havia tingut el goig de trobar-me. Crec que ningú no pot conèixer l’ànima d’este poble si no viu unes Quinquennals. 2. Com veu l’esforç que realitza la gent durant un llarg període de temps per preparar les festes? És admirable, la veritat. Qui es podia imaginar que en cases, carrers, magatzem...tants veïns es passarien hores i hores fent este treball artístic i comunitari? És veritablement extraordinari que gent tan diversa es puguen unir amb una intenció tan preciosa com guarnir els carrer en honor a la Mare de Déu. Com a creient i veí d’Alcanar penso que ja no es pot demanar més. 3. Quines feines d’organització va tenir aquestes Quinquennals? Cal dir que el pes de l’organització a la parròquia el té la Junta del Remei. Jo certament anava a escoltar a les reunions, però eren ells qui tenien l’experiència dels altres anys. A mi me va tocar l’organització del tema més espiritual: la novena, els temaris de la predicació, buscar els mossens, tenir cura del Rosari de l’Aurora, està pendent de la marxa de la processó... 4. Creu que aquesta tradició continuarà molts d’anys? Jo crec que sí. Està fortament arrelada en el cor dels canareus, de tota condició i edat. Eren molts els xiquets, adolescents i joves que col·laboraven. Ells ja són el present d’estes festes.

118


5. Per què creu que la gent continua celebrant tant la festa de les Quinquennals? La vida del poble no només és treball, no tot és economia. El poble té arrels, tradicions, cultura. fe. El poble és més que un grapat de cases al voltant d’un campanar. Té cor, té sentiments. Tots busquem la nostra identitat, i els canareus l’han trobat especialment amb l’ermita i la Mare de Déu del Remei. Alcanar arriba a la seua plenitud màxima quan es guarneix per rebre la seua imatge. Tenim necessitat de ser poble, de sentir-nos part d’una comunitats. Les Quinquennals són la seua expressió màxima. 6. Quin es l’acte que més el va impressionar? És difícil triar-ne un. Potser l’arribada, que era l’inici de les festes, me va impressionar d’una manera especial. Cada processó, cada carrer guarnit, era el reflex de molt d’esforç; era impactant veure les cares d’emoció de tanta gent al pas de la Mare de Déu. 7. Podria explicar alguna anècdota que recordi d’aquestes Quinquennals? Una anècdota senzilla és que a la processó del meu sector, al passar la santa imatge per l’abadia, me van convidar a portar el baiard de la Mare de Déu. No m’ho esperava, i me vaig emocionar com qualsevol canareu que porta amb orgull el pes de la mare de Déu del Remei.

119


ENTREVISTA MEMBRE DE LA JUNTA DEL REMEI: 1. Com a membre de la Junta del Remei, com vius les Quinquennals? Amb molta emoció i també amb una mica de nervis. Tant la baixada com la pujada de la Verge, com els nou dies de processó pel poble, hem de tenir cura de molts punts i això comporta una certa preocupació perquè tot surti bé. 2. Quants anys fa que ets membre de la Junta del Remei? De l’any 1998 que formo part de la Junta, per tant, he viscut quatre Quinquennals dins la Junta. Són disset anys de membre de la Junta del Remei 3. Inverteixes moltes hores en l’organització de les Quinquennals? Durant l’any fem alguna reunió, l’any de Quinquennals es fan més sovint i quant s’aproximen les festes Quinquennals llavors les reunions són més seguides. Fem reunions pròpies nostres i també externes. 4. Quines feines són pròpies de la junta del Remei a l’hora d’organitzar les Quinquennals? Tot allò relatiu a la Verge. S’organitza la romeria de la baixada i pujada de la Verge i també organitzem els nou dies de processó.La venta d´espelmes, la bateria de la peanya i el seu manteniment. També revisem els itineraris de les processons i preparem la missa de campanya que es fa al Remei el dia de la pujada. També ens coordinem amb la Regidoria de festes i la comissió de festes, representants dels sectors, amb la policia local i altres entitats. 5. Quant de temps es necessita per a planificar les Quinquennals? Normalment comencem a reunir-nos un any abans de les festes, amb una certa periodicitat.

120


6. Quan s’acaben les Quinquennals hi ha més feina a fer per part de la Junta? Quan s’acaben les festes Quinquennals es revisen tots els actes per corregir els errors i millorar tot el que sigui possible. També tenim cura de l’Ermita i el seu entorn. Ara estem immersos en la restauració de l´ Ermita, corregint defectes estructurals de la pròpia Ermita. 7. Quin és l’acte que porta més feina en l’organització? La processó de la Verge del Remei pels diferents sectors d’Alcanar i Les Cases d’Alcanar, són nou dies de molta feina cada nit. També el trasllat de la Verge a les Cases d’Alcanar i viceversa. 8. Podries explicar alguna anècdota que recordis d’aquests anys? D’anècdotes cada Quinquennals n’hi ha moltes, però les més significatives són aquelles que protagonitzen la gent al pas de la Mare de Déu, tothom li demostra devoció, bé portant-la o bé pregant al seu pas. Jo em fixo amb la cara i els ulls d’aquesta gent i expressen un sentiment que no es pot explicar, només es pot viure 9. Podries fer una valoració de les passades Quinquennals 2014? Jo crec que han estat les millors Quinquennals que jo he viscut; cada any la gent se supera, tant en treball com en devoció. 10. Perquè creus que la gent continua celebrant tant la festa de les Quinquennals? Perquè és un sentiment que està per damunt de tot. Supera les hores de treball i el temps invertit. El que el poble d’Alcanar sent per la Mare de Déu del Remei no es pot explicar. 11. I més personalment, penses que els teus fills seguiran la teva tradició de seguir essent membres de la Junta del Remei? No és una tradició, la pròpia Junta i el mossèn te proposen per a formar part de la Junta del Remei. M’agradaria que un dels dos fills pogués formar part de la Junta i dedicar una part del seu temps.

121


ENTREVISTA REGIDORA DE FESTES DE L’AJUNTAMENT D’ALCANAR: 1. Quina és la teva feina com a regidora de festes quan s’acosten les Quinquennals? Organitzar i programar tot allò referent a les festes, ja sigui la realització pròpia de les Festes Quinquennals, com dos anys abans de l’esdeveniment, la promoció i publicitat de les esmentades festes. 2. Com us coordineu amb els de la Junta del Remei? Fent reunions prèvies,ens reunim quatre mesos abans per fer les diferents missions implicades amb la comissió de festes, policia local, regidoria... Es fa un balanç de les Quinquennals anteriors i entre tots aportem idees per tal de millorar. La junta ens dóna els sectors ja tots organitzats. 3. Quins aspectes d’organització recauen a sobre de l’Ajuntament? Tota la feina recau a sobre de l’ajuntament. Amb els actes litúrgics l’ajuntament només col·labora. 4. Com vius personalment les Quinquennals? Molt intensament, són unes festes molt emotives, m’agrada participar fent el carrer i anant a les processons. 5. Podries explicar alguna anècdota que recordis amb especial il·lusió? L’arribada de la Verge del Remei, em va semblar molt emotiu. Recordo amb especial il·lusió l’arribada dels marins a les Cases d’Alcanar, ja que pujo amb ells com una més a buscar a la Mare de Déu. 6. Podries fer una valoració de les passades Quinquennals 2014? Penso que van ser unes festes molt participatives ja que la gent es va lluir moltíssim fent els carrers i els altars. Tot i l’augment de molts actes, culturals, d’oci... la gent igualment assistia moltíssim. També voldria destacar la cohesió social i el civisme de tots els canareus/es, casencs/a a l’hora de celebrar les Quinquennals. 122


7. Per què creus que la gent continua celebrant la festa de les Quinquennals? Les festes Quinquennals són més que unes festes, són una tradició que forma part de les nostres arrels i aquest sentiment va passant de generació en generació.

123

On s'uneixen tradició, fe i disseny. Les Quinquennals d'Alcanar  

Treball de recerca presentat al V Certamen de treballs de recerca d'Alcanar. Autora: Anna Garriga Subirats

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you