Page 1

LA COOPERATIVA, DE L’OLIVERA AL CÍTRIC Míkel Queralt Fibla Tutor: Antonio Alfaro Ranera Institut Sòl-de-Riu Alcanar, 16 de gener 2017


AGRAÏMENTS ▪

A Antonio Alfaro, tutor d’aquest treball, pel temps dedicat en la revisió del treball, fins i tot en els moments més difícils i per totes les idees donades. Per tot i més, gràcies.

A Federico Tarazona, gerent de la cooperativa, per ajudar-me en tot el que li he demanat tant en l’elaboració del treball com en qualsevol altra qüestió.

A Remei Cano, per dedicar el seu temps lliure en buscar arxius i imatges antigues per completar el meu treball.

A Eloi Caudet i Maria Llagostera, perquè desinteressadament, em van dedicar per parts diferents mitja tarda a contestar detalladament l’entrevista.

A l’entitat Vivers Alcanar, per l’atenció que han mostrat en contestar l’entrevista d’una manera acurada i precisa.

I com a últim però no menys important, a la meva família, per totes les hores dedicades, i tot l’esforç invertit. En especial els meus pares, per ajudar-me amb la temàtica del treball de recerca, amb un gran encert, i per la correcció del treball sobre diversos aspectes formals del treball.

3


ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ

4

2. OBJECTIUS

5

3. METODOLOGIA

6

4. SITUACIÓ ANTERIOR A LA COOPERATIVA

8

4.1 L’economia d’Alcanar 4.2 Panorama local 4.3 El perquè de la cooperativa

5. CANVI INESPERAT DE FRUIT 5.1 5.2 5.3 5.4 5.5 5.6

De les olives a les taronges Els seus inicis Els cítrics a Catalunya Els cítrics i la seua importància La bonança climàtica Pitjors temporades

6. EVOLUCIÓ DE LA COOPERATIVA FINS AVUI 6.1 6.2 6.3 6.4

Producció Treballadors Instal·lacions Facturació

7. LA COOPERATIVA EN L’ACTUALITAT 7.1 7.2 7.3 7.4 7.5 7.6 7.7 7.8 7.9 7.10

Funcionament intern Les colles Exportacions Campanyes publicitàries Departament Pressupost Polítiques de cooperació amb altres cooperatives Certificats Ajuts externs Relació amb la població d’Alcanar

8 12 16 18 18 22 23 32 34 35 38 38 44 45 46 49 49 51 54 56 58 63 63 64 67 68

8. CONCLUSIÓ

69

9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

71

10. ANNEXOS

73

4


1. INTRODUCCIÓ Fer un treball de recerca suposa un gran esforç i dedicació, per això el tema de treball havia de ser del meu gust però també fer-lo agradable i interessant per als lectors d’aquest. Triar el tema no em va suposar gaire temps, ja que tenia clar que volia fer honor al cítric per excel·lència de les nostres terres, les taronges, a causa de que la meva família és dedica al conreu de tarongers, i a més, hi volia incorporar història en el meu treball de recerca. La Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar ha estat la feina del meu pare durant 32 anys, i recentment, aquesta ha obtingut el reconeixement dels 50 anys d’història després de la seva formació a partir d’una sèrie de socis fundadors, un d’ells el meu avi, formant així una nissaga cooperativista. Definitivament, em vaig decantar per fer un treball sobre aquesta empresa i d’alguna manera agrair la seva tasca per al poble i a la meva família és realitzant un treball de recerca sobre l’evolució que ha tingut aquesta en el seu transcurs, vist de diversos àmbits com l’històric, el social, l’econòmic o cultural. La bellesa de la nostra terra la caracteritzen els grans i petits detalls que la formen; el nostre mar, la nostra serra, els nostres racons, la nostra gent i sobretot els magnífics paisatges carregats d’extensions de tarongers. Alcanar, terra de cítrics, considerada un dels indrets més rics en varietat i amb una extraordinària producció. Un clima propi que és essencial i únic, que fa possible un conreu de cítrics reconegut nacionalment i cada vegada més, fora de la frontera. La història de les nostres taronges i clementines no té cap sentit sense la creació de la Cooperativa Exportadora d’Agrís d’Alcanar, una de les empreses pioneres del poble, ja que llevat de la fàbrica de ciment Cemex, és l’empresa puntera en nombre de treballadors, socis i potència econòmica, també degut a l‘impacte social que produeix aquesta per al nostre poble. Però com altres grans empreses, ha tingut bons moments però també altres de no tan bons, ja que la cooperativa està molt determinada per la variabilitat de l’estacionalitat del fruit i del seu nombre de socis. I per a un poble amb una immillorable producció de cítrics, una gran empresa encarregada de donar finalitat al producte, la Cooperativa Exportadora d’Agris. Aquesta té l’objectiu principal de distribuir el nostre producte arreu del món, desprès de passar per un procés que fa arribar al consumidor la taronja amb les millors condicions possibles, amb la garantia d’un pagament segur i eficaç a canvi d’aquest preuat fruit.

5


2. OBJECTIUS Per a la realització del present treball, s’han tingut en compte els següents objectius: 1. Seguir la evolució d’aquests més de 50 anys d’història de la cooperativa. Una evolució vista a partir de molts àmbits. 2. Conèixer l’abans i el després que va suposar i ha permès l’existència de

l’empresa. 3. Conèixer els cítrics més a fons i saber el perquè la nostra terra és tan favorable a l’obtenció d’aquests amb la seva completa essència. 4. També m’agradaria conèixer els processos que es realitzen al cítric des de la seva entrada fins la sortida del magatzem. 5. Un altre objectiu molt important consisteix en conèixer la relació que té la cooperativa amb la població d’Alcanar. 6. I l’objectiu primordial amb el qual conclouré el treball, serà la relació sobre el funcionament de l’empresa actualment, amb els seus objectius a curtllarg pla, producció actual, múscul financer, organització...

6


3. METODOLOGIA Abans de res, el primer pas per començar el treball va ser la recerca d’informació a Internet. Aquesta informació era la que em serviria per a redactar la part teòrica del treball a nivell global i també per a tenir una bona base per a l’elaboració del treball. Abans de la realització de l’extensió del treball, vaig realitzar una tesi de la manera en que volia que gires el meu treball, amb els objectius i com a més important, els passos a seguir, d’aquí vaig extraure l’índex que m’ha permès seguir una pauta en el treball. Una vegada obtingut un índex el qual seguir durant el transcurs del treball, vaig fer una recerca d’arxius i una guia de on podia treure cada punt, i així amb l’ajut de Remei Cano, que és la secretaria principal de la cooperativa, vaig obtindré arxius de molt d’interès per al meu treball com imatges antigues i actuals, les actes fundacionals, llistat dels presidents, entre altres. Les primeres tasques van ser la elaboració d’una acurada introducció i uns objectius precisos dels quals seguir en el transcurs del treball. A continuació, la realització dels models de les entrevistes que havia d’efectuar. Les fonts orals, considerades entrevistes, han estat la base del meu marc teòric. Un total de 6 entrevistes han estat fonamentals per al desenvolupament d’aquest treball. Els entrevistats, els quals desinteressadament han completat satisfactòriament les qüestions en concret que eren demanades, són els següents: ENTREVISTA A REMEI CANO (SECRETARIA DE LA COOPERATIVA) Entrevista efectuada el 16 de juliol. Entrevista de molta utilitat de la manera en que el treball havia d’anar dirigit. Informació important trobada a la base de dates de la cooperativa va ser proporcionada a través d’aquesta entrevista. Altra informació, però no menys important, com la definició de las tasques portades a terme a la cúpula de la cooperativa, les oficines, xifres dels treballadors, llistat dels presidents que han passat en la història de la cooperativa... ENTREVISTA A FEDERICO TARAZONA (GERENT DE LA COOPERATIVA) Entrevista realitzada el 3 d’agost. Aquesta entrevista, al ser d’un cert prestigi per la categoria de l’entrevistat dins la cúpula de la cooperativa, ha estat important per a l’elaboració del treball, a causa de que en la entrevista, molts punts de l’actualitat van ser contestats amb molta rotunditat per mitjà de Federico Tarazona. També afegir que al llarg del transcurs del treball de recerca, alhora que més i més dubtes se m’han plantejat, el Sr. Tarazona ha estat a l’altura d’aquests amb molta ajuda per a solucionar-los.

7


ENTREVISTA A MIGUEL QUERALT (EL MEU AVI) Entrevista realitzada el 18 d’octubre, amb una finalitat de conèixer una mica més del nostre poble en l’antiguitat, aprofundint amb com eren viscuts aquells temps de plena incertesa per mitjà d’una visió de pagès. També al ser premiat amb un obsequi de soci fundador per part de la cooperativa en la recent gala dels 50 anys d’història, he recollit informació sobre els inicis de la cooperativa, així com el pas de l’oliva al cítric. ENTREVISTA ALS VIVERS ALCANAR Entrevista realitzada el 7 de novembre. La continua aparició de la importància dels vivers tant per a la població com per al canvi de sector, em van portar a fer una consulta per la pàgina web dels Vivers Alcanar i la posterior entrevista lliurada a la meva tieta, Immaculada Richart, comptable de l’empresa. ENTREVISTA A MARIA LLAGOSTERA (PERSONA AMB UNS ALTS CONEIXEMENTS CULTURALS) Entrevista portada a terme el 12 de desembre, amb l’objectiu d’ampliar coneixements sobre l’economia que hi havia al terme canareu durant la transició de l’oliva a la clementina. ENTREVISTA A ELOI CAUDET (COORDINADOR DE CAMP) Entrevista executada el 9 de gener. La meua finalitat era recollir una gran diversitat de punts que agrupats formaven l’apartat de les colles, un fet característic de la cooperativa i que tants de llocs de treball genera per a la societat. També la evolució que ha patit la cooperativa amb comparacions respecte l’antiguitat, ja que el seu pare, ocupava el mateix càrrec d’Eloi abans de la seva entrada.

Les entrevistes podríem dir que han estat la pedra mare del meu treball, ja que sense aquestes, el marc teòric hauria quedat amb una certa pobresa, però també el suport de la xarxa amb la lectura d’algun que altre llibre han ajudat a complir satisfactòriament el treball en la data límit. Els gràfics, són tots de realització pròpia, per mitjà de l’Excel i les taules, en el cas del punt 5.3., han estat extretes per mitjà de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya. En canvi, la resta de gràfics han estat extrets per mitjà de taules proporcionades per la cooperativa. Els meus darrers retocs, han estat la tasca de fer fotografies per complementar el treball amb un disseny més elegant i atractiu.

8


4. SITUACIÓ ANTERIOR A LA COOPERATIVA 4.1. L’ECONOMIA D’ALCANAR El caràcter pagès del municipi d’Alcanar ja és evidenciat per la distribució del seu valor afegit brut per sectors. En percentatges corresponents al 1991, l’agricultura en representa un 24,1% que quasi duplica la mitjana d’una comarca ja per ser senyorejada per l’activitat primària (13,6%) i no té punt de comparació amb el pes del sector al conjunt del Principat (un exigu 1,6%). En la distribució de la corresponent a l’any 1991, les rendes empresarials i professionals (on són comptabilitzats els ingressos que proporciona el camp) hi representen el 54,2%, enfront del 45% i el 31,4% de les mitjanes comarcal i catalana, respectivament, per tant, no ha d’estranyar que Alcanar hi faci l’enganyós efecte d’un poble d’empresaris perquè, efectivament, a ningú no li hi falta una sort de terra en què ocupar el seu lleure. Les famílies, però, adrecen els seus guanys al consum o a l’estalvi, no pas a la inversió en alternatives a l’agricultura: la tenen com una font inexhaurible de recursos, que amb una mínima dedicació assegura ingressos addicionals, sense que hi calgui adoptar pautes de conducta empresarials.

Panoràmica vista des de les corbes del Remei, on s’hi observa de primera mà el paisatge canareu

El reialme dels cítrics i del planter A mitjan segle XIX el camp canareu (s’hi dedicava el 78,5% de la població activa, enfront del 5,8% del sector de la indústria tradicional) no havia experimentat gairebé cap canvi. Tot i ser-hi recent l’explotació intensiva del taronger, el seu conreu a Alcanar (com el dels mandariners i els llimoners) es remunta a segles enrere. D’una banda consta, per un testimoni dels jurats de la vila del 1717, que d’un cop van embarcar-se 30.000 llimones comprades a l’horta canareva. I durant el mateix segle XVIII apareix documentada la partida rústica dita del Reguer dels Tarongers: segons el Libro de Lindes del 1861 aquesta contrada d’horts, regats amb l’aigua del riu Sénia que hi duia la sèquia mare, es trobava entre el nucli urbà d’Alcanar i el riu.

9


Al tradicional sistema de petits trossos regats amb l’aigua de les sínies (que a Alcanar s’anomenen motes) se n’afegí un altre de pous comunitaris. A poc a poc ajudà a transformar més i més zones de secà (llavors quasi abandonades) en terres de regadiu. Superant precedents com la primera bomba instal·lada el 1882 al Tancat de Codorniu i els povets amb motor a vapor (al Pla i al molí del Pou de la Verge del Remei (1924) Marquès), ja durant la dècada dels anys vint del segle actual en foren perforats dos a cel obert. L’un, el pou de la Verge del Remei (1924), on s’instal·là un motor Otto de gasoil amb una roda d’inèrcia que pesava una tona. L’altre, el pou de Sant Pere (1927), amb un motor elèctric subministrat per la Canadenca. Així nasqueren un seguit de comunitats de regants. Feia ja uns quants anys que a Alcanar es cultivava extensament i en gran escala el taronger. S’hi estaven dedicant jornals i jornals de terra sense fre ni aturador. Un bon nombre de parcel·les s’habilitaven per als planters: cada anyada se’n treien centenars de milers de plançons per exportar-los al País Valencià. Gràcies als ingressos que això proporcionava, alguns pagesos canareus començaren llavors a especialitzar-se en aquesta branca de la producció. La qual, vinculada als comerciants del País Valencià, cresqué a la dècada dels seixanta (en obrir-se’n mercats arreu d’Europa) i significà un fort impuls econòmic per a Alcanar. Pou de Sant Pere (1927)

Avui s’hi desenvolupa una intensa explotació hortofructícola. D’acord amb el Cens Agrari del 1989 (font: Institut d’Estadística de Catalunya), mentre no hi havia gens de superfície dedicada a pastures permanents i de terreny forestal a penes n’hi existia, la magnitud de terres llaurades a Alcanar (83,1%) superava clarament la mitjana comarcal (65,7%) i d’un tros lluny la catalana (33,9%). Això és així perquè s’hi sap aprofitar la bona climatologia i l’abundància relativa d’aigua. Sobre els sòls prims de la banda nord del terme municipal amb prou feines trobem oliveres, garrofers i algun ametller, arrenglerats en estretes faixes que van de la carretera general a les primeres costes. Més amunt la serra només té brolles. Cap a ponent, als últims contraforts de la serralada del Montsià (la moleta del Remei, les serres de l’Avenc i del Molló) la terra produeix coscoll i bardissa, plantes idònies per al pasturatge dels ramats d’ovelles, i hi abunden les oliveres i els garrofers.

10


És arreu de la plana meridional, regada amb l’aigua del subsòl, on són conreats els tarongers i les hortalisses. Pel seu contingut en carbonat càlcic i magnèsic, els sòls hi donen un pH alt (7,7-8,1). El planter on cobeja de no gaire fondos, de textura pedregosa, ben airejats, òptims per nodrir plançons de saníssimes arrels. <<El

terreny recull les arrels entrellaçant-les en una superfície fibrosa i diríem que de forma esfèrica, s’escrigué a Alcanar a mitjan dècada dels seixanta, <<cosa que en facilita el transplantament sense ferir-les. Sembla que a la resta de comarques l’arrel creix enfonsant recte en la profunditat i se’n trenquen fàcilment en arrencar-les>>.

En trobar-se la propietat rústica força repartida, la gran majoria de les exportacions canareves són petites: amb una mitjana de 3 hectàrees, vuit de cada deu tenen una superfície inferior a les 5 hectàrees. En general, són treballades pels seus mateixos propietaris, que no sempre es dediquen exclusivament a les feines del camp. Això suposa uns interessos bruts anuals de poc més de 1.500.000 pessetes (uns 9.000 euros). L’escadussera intervenció de tècnics qualificats, els baixos nivells de formació i la minúscula dimensió mitjana de l’explotació representen seriosos obstacles a la capacitat de modernització de l’agricultura canareva. I també problemes d’infermetats com els efectes negatius de la malaltia denominada tristesa: només el replantament dels arbres afectats va costar fa una dècada uns 1.600 milions de pessetes (uns 10 milions euros); i va exigir un reforç econòmic que arribà als 3.000 milions (uns 18 milions d’euros aproximadament). Molta por e inseguretat portà al sector amb l’arribada d’un insecte que posa en perill la producció del fruit i que cada vegada es troba més prop l’arribada, ja que en la península, cas de Galícia, han trobat casos d’aquest insecte denominat com la psila africana.

Fulles afectades per la psila africana

La pagesia canareva no adopta un paper gens actiu en el procés de comercialització dels cítrics: com la demanda es concentra en uns pocs intermediaris valencians (importància de la cooperativa) i l’oferta està d’allò més atomitzada i injusta, el pagès queda fora de joc en la fixació de preus. El percentatge de la producció transformada a la localitat peca per nul: no existint-hi cap conglomerat d’indústries transformadores vinculades al sector, les iniciatives en aquest sentit són nul·les. Els productors reben tot just una part molt minsa del volum de negoci generat, ja que si que hi ha cooperatives o magatzems, però aquests tenen la finalitat d’exportar el producte amb unes condicions òptimes i no de obtenir altres recursos com el suc. Un estudi del 1999, titulat L’economia d’Alcanar: paper i funcionalitat del sector citrícola, elaborat pel Servei de Promoció i Estudis Econòmics de la Diputació de Tarragona, apunta un seguit de conclusions tan interessants com inquietants.

11


D’antuvi, la constatació que l’economia canareva es sosté gràcies a uns pilars més aviats febles, de cotó fluix, la presència dels quals no està garantida per al futur. Hi pesa massa el sector primari i la condició d’agricultura a temps parcial dificulta l’assoliment de guanys de productivitat. Hi ha una subocupació inefectiva de mà d’obra que comporta el seu manteniment a partir de rendes inferiors. Per això caldria estimular el transvasament d’uns excedents d’ocupació del sector primari cap a la indústria, la construcció i els serveis. Com a sortides estratègiques per al sector del cítric, l’estudi proposa: que s’aposti amb decisió per afegir valor al producte, transformant-lo i envasant-lo al municipi; que la gent del camp d’Alcanar s’aplegui per a la venda de la producció de cítrics i hi adopti polítiques comercials a una veu; que s’hi desenvolupin activitats de recerca i formació dels professionals que hi treballen; que les administracions recolzin a peu ferm el sector; i que els esforços de promoció del cítric canareu siguin concertats.

12


4.2. PANORAMA LOCAL Entre els anys 60 i 70, va haver un desenvolupament econòmic que va millorar de forma notable, però amb una certa desigualtat, el nivell de vida de la majoria de població era molt limitat i pobre en comparació a l’actualitat, en aquell moment començà a desenvolupar-se una classe mitjana incipient. Entremig dels anys 1961 i 1973, es va produir un creixement econòmic a causa de diferents motius que van provocar un notable auge en el sector la indústria i també un canvi de model agrari, que va suposar l’augment de les dimensions de les explotacions agràries, més mecanització, una millor comercialització i tot això va provocar una autèntica revolució en el camp espanyol, amb registres d’augments considerables respecte a anys anteriors amb els àmbits de productivitat i rendiment, portant a terme a una agricultura més moderna. El desenvolupament i l’emigració massiva va acabar amb l’atur. Aquesta emigració i l’augment del rendiment en les explotacions agrícoles van suposar un empobriment pel despoblament de les zones rurals sense presència industrial o turística. Catalunya, és i era una terra d’immigrants, en aquells temps era molt comuna l’entrada a terres catalanes d’habitants provinents d’Andalusia, i per tant, l’economia estava en un continu creixement.

Imatge extreta d’una pàgina web, hi ha representada una estació de tren en gent en busca de treball

-

-

Èxode rural a les ciutats i a l’Europa Occidental, moltes persones es van desplaçar cap a França, Alemanya, Suïssa, Bèlgica i altres països europeus amb la finalitat de traure uns diners per a viure a base de treballs infravalorats per la demanda local. L’emigració va ser positiva, però portava amb ella un desarrelament humà i un augment de la diferència econòmica en diferents zones. Augment de la població, amb una reducció de la taxa de mortalitat i creixement de la taxa de natalitat.

13


En aquells temps, fa uns 50 anys, la població d’Alcanar no era rica, no gaudia de les comoditats d’avui en dia però es podia viure amb una certa normalitat. En l’època pertanyent, la gent del poble passava l’hivern amb el carro portat per un mul1, o matxos com es diuen en la zona del sud, i dins d’aquest transport, que portava els familiars del propietari del terreny o persones contractades amb la finalitat de recollir olives amb una producció mitjana d’unes 15 o 16 barcelles2. El nostre poble, es dedicava en el sector de les garrofes, un producte amb preu de saldo, i per tant, s’utilitzaven per a donar de menjar al vehicle propi d’aquells temps, els muls, i el que quedava, era venut a un preu el qual no es podria viure ni en aquells temps ni molt menys Imatge de les garrofes actualment. Aprofundint més amb el tema de les garrofes, on la relació de preus en diferents anys ha tingut alts i baixos, ha estat un recurs que a moltes llars ha permès sobreviure a anys de plena crisi, com en la Gelada del 56, una temporada que va vèncer qualsevol tipus de producte, ja que hi va haver una gran davallada dels recursos, i les garrofes, al considerar-se un producte que resisteix uns parells d’anys si són ben reposades en golfes on flueix l’aire i que no hi ha humitat, zones molt comunes en les cases antigues, es va donar el cas que en aquesta cruel temporada, les garrofes, com tots els aliments, afectats per unes desastroses condicions ambientals i la escassetat corresponent, van tenir en conseqüència uns altíssims preus que la venta d’aquests va significar no sucumbir en la misèria. Però no només la garrofa era l’únic cultiu transmès per la població canareva, l’oli és un dels aliments més importants arreu del món, amb una multitud de beneficis tant qualitatives com saludables, privilegis dels que tothom no pot gaudir i en aquesta terra, una sèrie de factors afavoreixen el creixement d’aquest producte de seca.

Imatge d’un terreny d’oliveres del terme d’Alcanar

14


El preu de l’oli sempre ha estat excessivament car en comparació a la resta de recursos, una expressió que clarifica aquest fet és la de ‘’has venut l’oli’’ en referència a la persona a qui va dirigit que porta una roba mudada. L’oli ha estat sempre molt buscat i en molta demanda, amb molts de beneficis si la temporada era benèvola, el preu rondava els 25 cèntims el litre durant la post temporada de la Gelada del 56, les mesures* que eren aplicades per a l’oli era de diversos tipus. El jornal pel treball en l’oliva era d’unes 20 pessetes el dia, benefici molt escàs encara que en aquells temps, els preus eren equivalents per a tot tipus de producte o servei. Les mesures* eren: 1 CANTÈ=16L 1 ARROBA=10 KG

Imatge d’una arroba

1 BARCELLA=12 MESURES 1 PARADA=500 KG (40 barcelles eren abans una parada, parades d’olives) Un fet curiós és la petjada americana en aquest sector, ja que va menysprear l’oli d’oliva classificant-lo com a un producte miserable i roí, per així, exportar-lo al seu país a un preu per sota del preu de mercat. Els més savis, que desconfiaven dels americans, defensaven la seua teoria de que l’oli no tenia punts negatius deien ‘’del pa i oli, dels temps dels romans que s’han guanyat guerres’’. També molt popular es va convertir un acudit, on apareixen baix d’una olivera, un panís i un cacau, els quals es preguntaven quin oli dels dos és millor quan de sobte, cau una oliva, i per la curiositat del panís i el cacau per saber quin oli era el millor dels 3, inclòs el d’oliva, que aquesta hi respon en a mi deixeu-me tranquil·la, que jo me’n vaig a l’Amèrica. Fins que no es va descobrir la farsa americana, l’oli utilitzat va ser el de cacau, un oli no caracteritzat pel seu ús culinari, sinó com a un aspecte aromàtic. El sector primari era el predominant, format pel cultiu d’oliveres i garrofers, el primer d’aquests, ocupava completament el paisatge. El terreny era distribuït en parcel·les repartides en diferents fruits com vinya, ametlles i les dos esmentades anteriorment, per així, evitar riscos d’una mala temporada que afectes a tota la producció i com a conseqüència passar un any de molta misèria, expressió relacionada amb la de ‘’no ficar tots els ous a la cistella’’.

15


Avui en dia, en aquest món de preus en l’agricultura tan infravalorats, cap persona seria capaç de viure amb el cultiu d’aquests aliments, ja que el preu d’aquests és relativament escàs i per poder viure d’això, l’extensió de terrenys pròpia d’un pagès hauria de ser molt gran.

Mul1: també anomenat matxo, tal com es diu en aquesta zona, és un híbrid de l’ase i l’euga o del cavall i la somera. A causa de les seues condicions, el fa capaç de transportar càrregues pesants. Tothom, en menció especial a les terres del nostre voltant, els utilitzava en petites explotacions agrícoles d’àrees pobres.

Barcelles2: Segons el diccionari català, la barcella és una mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d’una quartera. Així a la part del sud de Catalunya, es divideix en 4 almuds (4 litres). La definició ideal és la de una mesura de capacitat per a àrids, variable segons les regions. Curiositat de les barcelles: En temps passats les dones i també els homes, quan feia mal temps, ‘’feien barcella’’, és a dir, teixien barcelles (cabassos d’aquesta mesura o també del doble), normalment fetes d’espart, vímet o margalló, a Alcanar, era costum fer barcelles amb margalló, vegetació que en hores d’ara és il·legal recollir-la, i mentrestant teixien, raonaven sobre les coses que es comentaven pel poble. I aquesta expressió, encara ara és utilitzada no pel fet de teixir barcelles, ja que a dia d’avui ja no s’ha perdut el costum de fer aquestes eines, sinó que s’utilitza per passar l’estona xerrant, expressió que encara avui s’utilitza i que podria equivaldre al ‘’fer safareig’’ que diuen més en terres catalanes.

16


4.3. EL PERQUÈ DE LA COOPERATIVA Els inicis de l’entitat es remunten als anys 60, exactament el 1961, quan un grup de 116 socis es van reunir per a posar en marxa un molí d’oli, un dels 7 que havia en terres canareves en l´època. Aquell molí, conegut amb el nom de l’Almàssera, instal·lat en el mateix espai on ha donat nom posteriorment a la cooperativa dels cítrics així com al bloc de pisos que actualment són ubicats en aquell lloc originari. L’Almàssera, va tenir uns inicis amb una escassetat econòmica pròpia de l´època, i en conseqüència d’aquesta insuficiència de capital va haver d´afrontar en garanties els primers anys. Esmentat anteriorment, la cooperativa va tenir els seus inicis com a molí d’oli on també hi havia la venda d’oliva, i en el pas del temps, un gran molí italià modern en l´època va ser instal·lat. En nòmina hi havia una dotzena de treballadors amb la finalitat de recollir i emmagatzemar la producció dels pagesos i posteriorment, Imatge de l’almàssera fabricar l’oli. Dos anys després, l’Almàssera va deixar de funcionar, per la marxa de molts dels socis per dos motius. Per una part, el molí italià que es va instal·lar era per moldre olives tendres però l’inconvenient era que la oliva aquí la deixaven assecar, i per tant, el seu rendiment no era el que previsiblement s’esperava. L’altra causa va ser que en aquells anys, moltes oliveres van ser extretes amb la finalitat de l’agricultor de fer planter, principalment de les varietats clemenules* i navelate*.

Imatge d’un tronc dels primers planters de clemenules d’Alcanar

Un fet que voldria destacar, és que una de les primeres plantacions de mandariners en la població d’Alcanar es troba en un terreny del qual el meu avi és propietari i encara a hores d’ara, hi ha arbres que han sobreviscut a tot obstacle, un fenomen que es complicat de veure a dia d’avui per totes les bactèries, temporades esgarrifoses per les condicions meteorològiques, entre altres.

17


Tornant als inicis de la cooperativa, després del fracàs amb l’oliva, es va fundar una agrupació presidida pel president en aquell moment (Emilio Raga) a la mateixa ubicació anterior, a l’almàssera. Les primeres tasques de la cooperativa, a través de tres integrants, els quals eren Benjamin Dalmau, Manel de Sunyer i Joaquin Garriga Gil, van ser viatjar a Tarragona amb l’intent de legalitzar l’entitat. Al cap de dos viatges més, els papers van ser acceptats, on es contenia l’Estatut de la Cooperativa amb la manera de com s’havia de gestionar l’àmbit dels socis. A partir d’aquí, va ser creada la junta rectora, presidida per Andrés Queralt, on es va proposar la idea de la venta de verdura, a causa de la favorable condició de la producció de verdura en la població d’Alcanar, aquesta proposta va ser acceptada en unanimitat. Els primers passos en la verdura, van ser complexos com en tot el seu transcurs, es va iniciar aquest comerç amb la venta a Barcelona del producte en mercats, a través del president Andrés Queralt, que era camioner, i el tresorer Joaquin Garriga. Malgrat tot, aquest sector no va tenir el resultat esperat i es va iniciar la etapa citrícola. Aquest procés va provocar una reducció dràstica de la producció d’oliva. I va ser en aquest moment quan el salt de l’economia de secà al regadiu, amb un entremig de la verdura, va comportar un canvi de cultiu, substituint l’olivera pels cítrics, i tot això significant el que ara és l’Exportadora d’Agris d’Alcanar.

NAVELATE*

CLEMENULES*

Tipus

Navel (taronja)

Clementina

Arbre

Gran dimensió

Forma arrodonida

Branques

Es poden trobar espines

Fulles

Color verdes poc intenses

Branques inclinades sense espines Fulles grans, de color verd clar

Fruit

Forma allargada

Forma aplatada

Pes

160-200 grams

80-100 grams

Color

Taronja pàl·lid

Taronja intens

Calibre

La mida és mitjana

La mida és gran

Llavors

No

No

Sabor

Excel·lent qualitat

Excel·lent qualitat

Temporada

Entre febrer i maig

Entre novembre i gener

Altres punts

Melic poc visible

Fàcil de pelar

18


5. CANVI INESPERAT DE FRUIT 5.1. DE LES OLIVES A LES TARONGES El salt propiciat pel canvi de l’agricultura de secà al regadiu va comportar un canvi el qual va afectar a tota una població i per a les comarques limítrofes. Aquesta transició va originar una nova era, un abans i un després en la política econòmica canareva i especialment per a l’Exportadora d’Agris d’Alcanar. Van ser uns 140 socis que l’any 1963 van fundar la cooperativa i van inaugurar les primeres instal·lacions de la que va esdevenir la principal indústria de cítrics d’aquest municipi del Montsià, pràcticament a cavall entre Catalunya i el País Valencià. L’acta fundacional és del dia 29 d’agost de 1963, encara ara conservada (annex II), i la primera junta la van formar les persones següents: -

President: Andrés Queralt Fibla Secretari: Trinitario Forner Gil Tresorer: Joaquín Garriga Gil Vocals: Juan Gil Fibla, José Queralt Ulldemolins, Agustín Redón Subirats, Ramón Reverter Balada, Joaquín Roig Selma i Mariano de Suñer.

Els resultats de la collita van ser esperançadors, encara que el rendiment no va ser sobtat. En els primers anys, els agricultors dubtaven de l’adaptació del cítric en aquesta terra i els preus no eren satisfactoris, preus indignes del seu valor nutricional. Malgrat tot, les olives eren un maldecap, no eren adobades perquè els preus dels adobs eren molt elevats Foto meua de petit a la cooperativa antiga a comparació d’ara i la gent de classe mitja i baixa no s’ho podien permetre i per tant, les olives es corcaven. En conseqüència, un oli fort i agre, desagradable per a consumir i finalment aquestes circumstàncies portaven a una mala temporada, els pagesos havien de sobreviure per mitjà del blat, els pèsols i el blat de moro. Aquest fet, també a causa del poc benefici endut a favor del pagès pel cultiu de l’aliment van portar a una confiança cega (amb molt de risc) al cultiu exclusivament de cítrics. Aquesta remodelació de terrenys va portar el seu temps, els pagesos es trobaven en un procés llarg d’extirpar els garrofers o oliveres que hi havia en el terreny propi amb la finalitat de fer un planter (va portar a l’èxit de les empreses de vivers), amb vista d’un rendiment a llarg termini, format per les varietats més destacades del temps que eren les clementines i la taronja. I va ser a partir d’aquest moment, quan el cítric per excel·lència del nostre poble va fer el boom definitiu, ja que en poc temps el paisatge es va convertir en un jardí que encara perdura en l’actualitat i que tant crida l’atenció dels turistes.

19


Les taronges i clementines, en els seus inicis, degut a l’escassetat de facilitats com caixes per emmagatzemar i distribuir, es comptaven en milers, és a dir, de 5 en 5 fins arribar a les 1.000 amb la senyalització d’una única taronja en el següent cabàs per indicar de l’arribada de la xifra. I els preus, ja d’un principi van ser optimistes i prometien ser una base forta per a la majoria de famílies canareves, el kg girava sobre el preu d’unes 15 pessetes el 1960, coincidint amb un parell d’anys de diferència, amb la creació de la Cooperativa Exportadora d’Agris. Malgrat tot, la comercialització es trobava a mans dels valencians. La exportació, ha estat el punt fonamental per al creixement de l’economia espanyola, i València és considerada una de les capitals de l’exportació, més a sobre considerant que el cítric es considerat un producte valencià. El fruit era distribuït per mitjà de camions o fins i tot trens, on es duien les caixes dins els vagons, en destí a magatzems particulars (la majoria eren de la comunitat valenciana), i darrere els magatzems hi havia una xarxa de negocis distribuïdes en diferents països per així millorar la venta en altres països, tenint a França i Alemanya com a principals potencies.

Foto d’una collidora

En les temporades de collida, fins la nit era bona per obtenir uns diners necessaris per a viure amb unes certes condicions durant el llarg de l’an y, no eren temps per gaudir de certs privilegis i comoditats, i aquest fet ho demostra, però no sols aquest exemple evidencia aquesta necessitat econòmica vital, les nul·les mesures de seguretat en forma de càmeres, provocava alguna que altra martingala*, com la de dipositar d’una forma conjunta els fruits que es recollien del sòl del camp, que contenien una sèrie de desperfectes, amb el fruit ideal per a la venta. Amb això, s’intentava engrossir el pes i incrementar amb una mínima proporció els beneficis, en aquells temps hi havia el risc de guanyar-se el pa de cada dia i qualsevol diner extra era important en aquells temps d’extrema pobresa, on no hi havia cap tipus de privilegis. El jornal del treball diari en temps de collita era d’unes 40 pessetes al dia.

Tot i això, els preus han disminuït al pas dels anys, amb un mínim benefici per a l’agricultor. En l’any 70, el preu de les taronges era sobre les 5 pessetes, 10 menys que la dècada anterior, i aquest descens considerable del preu es deu a l’alta competència nacional i internacional, i també sobretot a l’influencia del polítics. Aquest fet, actualment es pot comparar amb l’entrada al país de cítrics de Sud-Àfrica que fa rebentar els preus en contra del pagès.

20


Hi ha una expressió que diu que per al valor de la taronja, el món ha d’estar en pau, ja que és una fruita d’una certa categoria. També els alts preus que es mouen per l’àrea metropolitana de Barcelona, al voltant dels 3 euros, són una barbaritat en comparació a la visió que hi ha a la zona de les Terres de l’Ebre del malbaratament del fruit a causa de la seva abundància i també de l’escàs benefici del pagès.

Imatge d’un mercat de Barcelona del preu de la taronja

VIVERS ALCANAR Els Vivers Alcanar, en l’actualitat són un dels vivers amb major capacitat de producció de tot Espanya, però darrere seu, hi ha un gran esforç, dedicació i sacrifici que ha portat a un reconegut prestigi. La ciutat d’Alcanar, ha estat i és un dels principals centres de producció i subministrament de gran part de les plantacions de cítrics plantats en diverses zones citrícoles del país. Les condicions del sòl i clima, conjuntament amb la experiència acumulada i transmesa durant generacions, ha permès que els plançons de la nostra terra, cultivats al camp amb un mètode totalment tradicional, reuneixin unes característiques peculiars i òptimes. La condició principal destacada seria el gran desenvolupament del sistema radicular, que permet la realització del transplantament amb una total garantia d’èxit. La seva creació va ser constatada a partir del gran desastre citrícola que va representar la virosis denominada tristesa. Els tècnics del Ministeri d’Agricultura van aconsellar l’ús de patrons tolerants a la tristesa i no el patró ‘’Taronja Amarga’’, que era el que s’utilitzava en aquell temps i era sensible a aquesta virosis. Amb el canvi, que va suposar l’adaptació a un nou sistema, l’Administració va aconsellar l’agrupació d’antics vivers per formar de nous, especialment autoritzats, essent exclusivament per a l’associació on anirien destinats aquests patrons tolerants (provinents dels Estats Units), així com empelts lliures de virosis procedents del programa de millora i sanejament iniciat al Centre d’Investigacions Agràries CRIDA 07 de Llevant. En front a aquesta nova situació, gran part dels vivers canareus es van agrupar i en conseqüència, un viver de tots, nomenat l’any 1969 amb el nom de Vivers Alcanar.

21


I una altra causa molt determinant és evidentment el fort creixement del cultiu de cítric, malgrat que una vegada creat els Vivers Alcanar, la transformació intensa de finques de secà a regadiu ja havia estat tramesa, havien molts terrenys neguitosos d’impulsar el canvi i els Vivers Alcanar van aprofitar aquests moments d’incertesa per oferir un producte de qualitat i econòmic. Els seus inicis van ser aclaparadors, ja que va exhibir un notable domini comercial per la manera en que va saber oferir el seu propi producte i va assolir molta demanda ja de primeres. La funció d’un viver és simple i metòdica, té com a objectiu fer plantes, en aquest cas de cítrics, autoritzats pel Ministeri d’Agricultura, per mitjà de l’ús de patrons tolerants i empelts lliures de virus. Moltes campanyes són realitzades per la marca amb l’objectiu de potenciar l’empresa, representats propis arreu del país en províncies on s’exporta el planter, així com també llocs d’Itàlia i Portugal. També anuncis en revistes citrícoles i una pàgina web per a donar a conèixer els vivers i la seua excel·lència amb la dedicació de fer un producte únic identificable.

Plantació de cítrics

La relació amb la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar és existent, ja que per part dels Vivers, hi ha un subministrament d’una part de la producció pròpia de taronges i mandarines. I les varietats més destacades dels vivers són: MANDARINES Orogros Clemenrubí Clemenules

TARONGES Powel Summer Navel Navel Chislett Valencia MidKnight

LLIMES Fino 95 o 49 Verna 51

Partim d’una base en la que d’aquestes arrels es formen la Cooperativa Exportadora d’Agris i els Vivers d’Alcanar, ambdues amb una relació dependent, ja que els vivers simbolitzen el naixement o creació de l’arbre que origina el fruit amb la posterior recollida i distribució per part de la cooperativa. Respecte als Vivers, format per un centenar de socis i amb la xifra dels gairebé 200 treballadors on la majoria són d’Alcanar o poblacions veïnes, dóna a la conclusió que té una base estructural social forta.

22


5.2. ELS SEUS INICIS La transició d’un fruit a un altre totalment diferent, no va donar resultats de sobte, i a més, la cooperativa no va començar a funcionar en la seua totalitat, fins 2 anys després de la seua constitució, l’any 1965. Hi ha una acta de febrer del 1964 on es va fer el pressupost per a construir l’edifici de la nova cooperativa, trobada a l’Almassora i les factures de la corresponent maquinària. El domicili social de la cooperativa, que estava inactiva amb els preparatius per a la inauguració del que donaria lloc a les instal·lacions de la cooperativa, es trobava al carrer Sant Francesc, amb la curiositat que aquest carrer es troba a Vinaròs, ciutat veïna d’Alcanar, per així poder gestionar les subvencions de Castelló. El cítric passava desapercebut pels canareus i el que no sabien és que aquest fruit tan preuat i valuós, seria la salvació d’algunes famílies i l’augment del patrimoni econòmic d’altres, i també a la resta de Catalunya, on aquesta fruita no entrava en la lluita comercial amb la resta de productes ja que era un producte excessivament car per a moltes cases. I la Cooperativa, de primeres va tenir moltes dificultats per aconseguir un mercat consolidat, ja que hi havia una certa confusió pel desconeixement del producte i l’absència de mercats exteriors. Malgrat tot, els preus eren bons, segurs i eficaços per als pagesos, evitant així la pròpia recerca de compradors i distribuïdors del producte. Aleshores, va haver la visita de dos senyors de València amb la funció de resumir el total funcionament del cítric. Aquesta simple visita va marcar un inici que encara ara perdura, amb un gran futur per davant.

Imatge de dones encaixant

23


5.3. ELS CÍTRICS A CATALUNYA (ESTADÍSTICA) SUPERFICIE AGRÍCOLA EN HECTAREES 1999

BARCELONA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA

CATALUNYA

18

0

0

7.312

7.330

MANDARINA

4

0

0

4.004

4.008

TARONJA

6

0

0

3.247

3.253

ALTRES

8

0

0

61

69

BARCELONA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA

CATALUNYA

13

0

0

10.086

10.099

MANDARINA

3

0

0

7.730

7.733

TARONJA

5

0

0

2.321

2.326

ALTRES

5

0

0

35

40

BARCELONA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA

CATALUNYA

CÍTRICS

6

0

0

8.936

8.942

MANDARINA

2

0

0

7.093

7.095

TARONJA

1

0

0

1.833

1.834

ALTRES

3

0

0

10

13

CÍTRICS

2004 CÍTRICS

2009

2014

BARCELONA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA

CATALUNYA

CÍTRICS

3

0

0

9.029

9.032

MANDARINA

1

0

0

7.023

7.024

TARONJA

1

0

0

2.003

2.004

ALTRES

1

0

0

3

4

24


El cert és que la producció catalana de cítrics es concentra a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, i particularment a Alcanar, on més de 1.500 productors conreen actualment (en el seu terme i en els afrontants d’Ulldecona i del Maestrat) unes 6.200 hectàrees de cítric (gairebé el 70% de la superfície citrícola catalana). Quan la dinàmica pagesia canareva ha volgut augmentar la seva producció de cítrics i s’ha adonat de la manca de sòl disponible al terme municipal, ha recorregut tradicionalment a l’expansió territorial riu Sènia enllà. Això, però, resulta ara cada cop més i difícil.

2014 8000 7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000

0 BARCELONA

GIRONA MANDARINA

LLEIDA TARONJA

TARRAGONA

CATALUNYA

ALTRES

GRÀFICA 1.1. Hectàrees citrícoles de Catalunya

En aquest gràfic extret en les dades més recents, les quals són del 2014, es pot observar la clara evidencia de que l’extensió de terreny utilitzat per al conreu de cítrics és majoritàriament per a la província de Tarragona, on es troba el municipi d’Alcanar. Barcelona compta amb únicament 3 hectàrees del conreu de cítrics, la continua expansió de l’àrea 20 metropolitana de Barcelona provoca la disminució de superfície 15 agrícola en aquestes varietats de 10 fruit (gràfic 1.2). En els següents 5 gràfics i apunts, hi haurà l’entrada en profunditat de l’àmbit de la 0 superfície emprada a Tarragona. 1995 2000 2005 2010 2015 GRÀFIC 1.2. Evolució superfície de Barcelona

25


Tal com s’hi observa en el gràfic 1.3. el creixement econòmic a causa de l’entrada a la UE, permet l’augment d’adquisició de finques i la introducció en aquest sector nou de fruit, com és el dels cítrics. A partir del 2004, hi ha una lleu baixada, també per causes econòmiques, la gran crisi econòmica explica aquest fet. I en els anys posteriors, es mantenen els terrenys perquè per moltes famílies que han patit la crisis i l’atur, l’agricultura ha permès la salvació d’aquestes. També el fet de no invertir en abundància en terrenys per a la construcció permet igualar la xifra d’anys anteriors. En comparació del 1999, actualment hi ha més hectàrees emprades en el sector del cítric, amb la comparació de xifres, indica que en aquests 15 anys de diferència, 2.000 hectàrees han estat afegides per al sector citrícola tarragoní.

hectàrees TGN 12000 10000 8000 6000 4000 2000 0 1999

2004

2009

2014

GRÀFIC 1.3. Evolució superfície de Tarragona

7.023

7.093

4.004

7.730

Dins l’àmbit del cítric, ens trobem en altres tipus, com la mandarina, la HECTÀREES taronja i altres menys importants MANDARINA com les llimones. Les mandarines concentren una majoria, ja que ocupen una mitjana gairebé d’un 80% dels terrenys citrícoles. Aquest fet s’explica perquè per a la venta, les mandarines tenen un millor comerç per la seva facilitat d’emmagatzemar, l’alta producció 1999 2004 2009 2014 que es recull per cada arbre i la seva facilitat en l’alimentació. GRÀFIC 1.4. Evolució hectàrees mandarines Pateix un notable increment d’hectàrees coincidint amb també augment d’hectàrees de cítrics en general per causes com el creixement econòmic. En la resta de casos, la superfície es manté igualada, amb una xifra al voltant de les 7.000 hectàrees.

26


I com a cítric per excel·lència, la taronja, identificada pel seu color el qual es relaciona totalment amb el seu nom. Aquesta, a causa de la seva dificultat per pelar i la seva amargura, com també els seus costosos arbres, fan rebaixar les hectàrees emprades respecte a les mandarines. Ha tingut un considerable descens, passant del 40% de la totalitat dels terrenys citrícoles a un pobre 22% que hi ha actualment, descens motivat pels més d’un punt a favor de les clementines respecte les taronges (gràfic 1.7.).

HECTÀREES TARONGES 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 1999

2004

2009

2014

GRÀFIC 1.5. Evolució hectàrees taronges

Els cítrics, és evident que es reparteixen en dos grans varietats, que dins d’aquestes acumulen centenars de subvarietats però en aquest món també s’ha d’afegir un altra classe de cítric, que seria la llimona, producte caracteritzat per ser de països sud-americans, per les altes temperatures que es concentren en aquests països però també a Tarragona hi ha presència de planter d’aquesta espècie. Tal com indica el gràfic 1.6. hi ha un continu decreixement motivat HECTÀREES LLIMONA pel clima i per la poca comercialització 1999 2004 2009 2014 del producte en el mercat espanyol, ja que és un fruit comú pels països 3% 9% hispanoamericans. Les xifres són desoladores en comparació als altres dos cítrics. Aquesta espècie acumula 32% 56% actualment 3 hectàrees i durant l’any 1999, hi consta que hi havien 61 hectàrees dedicades al cultiu de la llimona. GRÀFIC 1.6. Evolució hectàrees llimona

27


En el transcurs del treball, hi ha una continua relació entre dos tipus de cítrics amb moltes similituds però amb certes diferències que determinen si té més demanda un respecte l’altre, i aquest fet el demostren les mandarines i les taronges, dos fruits que vist d’un punt general són iguals però aprofundint més s’hi poden observar la multitud de diferències que hi contenen entre elles (pàgina 11). Com es pot observar en el següent gràfic, hi ha una gran diferència d’hectàrees utilitzades en la mandarina respecte a la taronja, i això és deu a les múltiples facilitats que comporta la mandarina, facilitats en la recol·lecció, comercialització, distribució i alimentació que fan d’un producte estrella. L’any 1999, hi ha una certa igualtat, però 5 anys després la diferència es dispara, arribant al 76% de la superfície emprada en mandarina, i aquest percentatge es manté en el pas dels anys.

9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1999

2004 MANDARINA

2009

2014

TARONJA

GRÀFIC 1.7. Comparació mandarina i taronja

28


PRODUCCIÓ AGRÍCOLA EN TONES 1999

BARCELONA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA

CATALUNYA

CÍTRICS

804

0

0

148.545

149.349

MANDARINA

208

0

0

86.869

87.077

TARONJA

276

0

0

60.834

61.110

ALTRES

320

0

0

842

1.162

BARCELONA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA

CATALUNYA

CÍTRICS

778

0

0

179.933

180.711

MANDARINA

163

0

0

116.821

116.984

TARONJA

255

0

0

62.077

62.332

ALTRES

360

0

0

1.035

1.395

BARCELONA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA

CATALUNYA

277

0

0

170.675

170.952

MANDARINA

75

0

0

119.274

119.349

TARONJA

50

0

0

51.031

51.081

152

0

0

370

522

BARCELONA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA

CATALUNYA

CÍTRICS

83

0

0

191.519

191.602

MANDARINA

17

0

0

154.000

154.017

TARONJA

36

0

0

37.444

37.480

ALTRES

30

0

0

75

105

2004

2009 CÍTRICS

ALTRES

2014

29


PRODUCCIÓ DE CÍTRICS BARCELONA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA

0%

100%

GRÀFIC 2.1. Producció cítrics a Catalunya

Les dades del gràfic 2.1. confirmen les dades analitzades en anterioritat de la superfície agrícola emprada en aquest determinat tipus de fruit, com s’hi pot observar, la majoria total que hi havia en les taules de la superfície, lògicament també es traslladarà en la producció, com bé es pot veure, el pràcticament 100% de la obtenció catalana de cítrics prové de la província tarragonina, i una mica endins, ens trobem en que on majoritàriament provenen es de les Terres de l’Ebre (gràfic 2.4.). La gran discrepància entre territoris es deu a una sèrie de factors encapçalats pel clima. Aquest gràfic consta de dates recents (2014), i un fet curiós es que durant el continu creixement de la producció citrícola de les terres tarragonines (gràfic 2.2.) hi ha el contrast de que en la província de Barcelona hi ha la permanent decreixença de la producció (gràfic 2.3.), i no hi ha dubte que el progrés de l’industria i la terciarització són els principals motius per aquesta davallada en diferència a Tarragona.

PRODUCCIÓ BCN

PRODUCCIÓ TGN 900

250.000

800 200.000

700 600

150.000

500

400

100.000

300 200

50.000

100 0

0 1999

2004

2009

2014

GRÀFIC 2.2. Evolució producció Tarragona

1999

2004

2009

2014

GRÀFIC 2.3. Evolució producció Barcelona

30


Més a sobre en la producció citrícola a la zona de Tarragona (gràfic 2.4.), hi ha una forta desigualtat en la manera que es repartida la producció en la pertanyent zona, ja que de les 191.519 tones que són recollides en total a Tarragona (any 2014), 154.014 d’aquestes, és a dir, el 80%, són únicament extretes de les Terres de l’Ebre. Això demostra de que la producció de cítrics depèn d’aquestes terres que tan rebutjades són pel seu indret demogràfic i cultural.

PRODUCCIÓ CITRÍCOLA TGN TERRES DE L’EBRE

RESTA DE TARRAGONA

20%

80%

GRÀFIC 2.4. Producció citrícola Tarragona

I ja per finalitzar aquesta comparació de la producció citrícola en diferents àmbits territorials, ens trobem en la producció que aporta la Cooperativa Exportadora d’Agrís d’Alcanar, la xifra de la qual és d’unes 27.000 tones de cítrics, que això, com bé diu el gràfic 2.5. representa un meritori 18% entre tota la producció de les Terres de l’Ebre, ja que s’ha de tenir en compte que en terres canareves i el voltant, també hi ha magatzems que comercialitzen la producció d’una manera pròpia. Un fet curiós, és que gairebé hi ha la mateixa producció en la resta de Tarragona que la quantitat que es mou dins la cooperativa, ja que nomes 10 mil tones separen aquest fet.

18%

COOPERATIVA EXPORTADORA D'AGRIS D'ALCANAR RESTA TERRES DE L'EBRE

82%

GRÀFIC 2.5. Comparació producció citrícola Terres de l’Ebre

31


I com a conseqüència també de la superfície emprada en cada categoria de cítric, la producció equival aquestes. La mandarina, com s’esmenta en la pàgina 11, té més punts a favor que la taronja, i això fa que el pagès es decanti per la opció del cultiu de la mandarina per sobre de la taronja. Molt lluny d’aquestes dos grans varietats, hi ha la llimona amb una pobra, gairebé nul·la producció per ser originaria de països hispanoamericans. En observació a les dades (gràfic 2.6.), el creixement de producció s’explica pel també creixement del cultiu d’aquests arbres a conseqüència del creixement econòmic del país. Però també hi ha un fet rellevant, que es la reducció de producció de taronja, en beneplàcit de la mandarina. 180.000 160.000 140.000 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 0 1999

2004 MANDARINA

2009 TARONJA

2014

LLIMONA

GRÀFIC 2.6. Evolució producció cítrics a Catalunya

32


5.4. ELS CÍTRICS I LA SEUA IMPORTÀNCIA La taronja, la mandarina, la taronja de sang, l’aranja, la llimona, la llima o el cumquat són els fruits d’algunes de les espècies de cítrics que més coneixem. Els cítrics formen part del gènere botànic Citrus, que al mateix temps, pertany a la família de les Rutàcies. Els cítrics són originaris del sud-est asiàtic, des d’on es van escampar a la resta del món gràcies a la ruta de la seda i als grans moviments migratoris. Els primers cítrics en arribar al nostre país van ser el taronger amarg i el llimoner, de la mà dels àrabs al segle X. La seva principal funció, especialment la del taronger amarg, era ornamental, degut a l’apreciat aroma de les seves flors, així com per les seves fulles perennes. Les seves taronges presenten un sabor amarg, i per això no se’l cultivava per obtenir-ne els fruits. No va ser fins al segle XV que, amb l’arribada del taronger dolç, es va iniciar el cultiu dels cítrics per alguna cosa més que un plaer Imatge extreta de Google Imatges de taronges decoratiu. Les condicions climatològiques, les facilitats de regadiu i la qualitat del sòl van fer que el conreu de tarongers dolços i de llimoner s’aferressin molt bé al camp valencià cap al segle XIX, i va ser a finals d’aquest quan va començar l’expansió econòmica i exportadora d’aquest sector de l’agricultura, convertint-se la taronja, en poc temps, en un dels principals productes d’exportació espanyola. Si parlem dels altres cítrics que coneixem, la mandarina per exemple té un origen clarament xinès, ja que deu el seu nom al color dels vestits que duien els alts governants de l’antiga Xina, els Mandarins. Es va fer famosa als mercats de l’Índia pel seu sabor, i no va arribar a Europa, i en concret al nostre país, fins l’any 1958. Uns anys més tard va arribar el cultiu de la taronja de sang, aquesta procedent de Malta. I finalment, el cultiu més tardà en instaurar-se, el de l’aranja, que va ser importada dels Estats Units. Tots aquests fruits, a més de ser companys de temporada (depenent del fruit i de les diferents varietats, trobem cítrics en el seu millor moment des d’octubre fins al maig, o inclús juny), tenen molt en comú nutricionalment, i és que destaquen per la seva riquesa en vitamina C, així com pel seu contingut en àcid fòlic, potassi, magnesi i flavonoides.

33


Per tot plegat, a continuació tinc el propòsit de destacar les propietats saludables en referència als nutrients que contenen els cítrics: •

Espanya és el país productor més antic de cítrics de tot occident.

Aporten una gran quantitat de vitamina C, cosa que els converteix en un dels millors aliments per a prevenir diverses afeccions com l’anèmia, els refredats i les congestions, així com per a ajudar a la cicatrització de ferides internes i externes.

La taronja i el seu suc constitueixen, a més, una bona font d’elements minerals en forma fàcilment assimilable, com calci, magnesi, potassi, ferro, fòsfor i sofre. Milloren la salut de la pell i el cabell.

• •

Tenen una baixa quantitat de calories, per això, és recomanable el seu consum en dietes hipocalòriques.

Tenen una gran quantitat de sucre, especialment fructosa, fàcilment assimilable per l’organisme, per la qual cosa pot ser ingerida per diabètics.

A més, tenen propietats antioxidants, per la qual cosa contribueixen a retardar l’envelliment cel·lular, regenerar els teixits i cèl·lules, augmentar els glòbuls rojos i mantenir els nivells de defenses.

Una taronja al dia, a més del consum diari de cinc racions de fruites i verdures, és capaç també de reduir el risc d’ictus cerebral en un 19%.

A més, són beneficioses per a controlar els nivells de colesterol en la sang, gràcies als teguments que es troben entre els gallons i que contenen pectina.

El consum de les seves flors en infusió té efectes tranquil·litzants.

34


5.5. LA BONANÇA CLIMÀTICA Les excel·lents condicions climàtiques del terme d’Alcanar (ponderades fins al punt d’haver-s’hi arribat a parlar d’una mena de privilegiat microclima) es veuen afavorides per dos factors cabdals. En primer lloc, pel recer que li fa la serralada del Montsià: el protegeix dels persistents, aspres i malagradosos vents que bufen del nord i del nord-est, la tramuntana i el mestral, tan dolents per a l’agricultura. En segon lloc hi ajuda la proximitat de la mar: en foragita les temperatures mínimes extremes (al gener, el mes més fred, la mitjana de les mínimes no baixa de 5,6o) i li proporciona una mitjana termomètrica anual temperada de 17,1 o. Alcanar gaudeix d’un ampli període totalment lliure de gelades, ja que els hiverns són suaus i el termòmetre molt rarament hi davalla de 0 o. A l’altra banda hi ha els mesos més càlids: durant 50 dies la temperatura mínima supera els 20 o, al llarg de 135 dies la màxima està per damunt dels 25 o i apareixen temperatures de més de 30o ja a les darreries de Juny. Les angoixants calors estivals (amb una temperatura mitjana a l’agost de 25,3 o) només són moderades per la marinada que bufa al matí i reprèn amb més força havent dinat. Tant els dies com les nits resulten xafogosos a causa de l’elevada humitat ambiental que estenen els vents de la mar. Al terme d’Alcanar resulten molt excepcionals les nevades. I les eventuals tempestes es concentren a finals l’estiu, amb tronades de caràcter local generades per la inestabilitat tèrmica les quals, de vegades, deriven en violentes pedregades. La mitjana de les precipitacions anuals és de 558,4 mm, una mica per damunt de la comarcal (530 mm). Es reparteixen al llarg d’una mitjana de 33,2 dies a l’any. El mes més sec, el juliol; els més plujosos, els de la tardor, en forma de xàfecs irregulars de la banda de mar induïts per depressions localitzades a la Mediterrània. La primavera, quan sovint el cel es troba ennuvolat i bufa el llevant humit i tebi, és l’època amb més dies de pluja amb unes quantitats moderades (dels 35,9 mm als 50,2 mm) que els conreus agrairan, com diu la expressió, ‘’Pluja de maig, collita segura perquè març ventós, abril plujós i maig humit, fan el pagès ric’’. A causa de les ínfimes plogudes de l’estiu, la sequera mana als mesos de juny, juliol i agost, empitjorada per la forta insolació que eixuga les plantes i la terra. La comparació de les xifres de precipitació i d’evapotranspiració denuncia el greu desequilibri hídric, propi d’un clima semiàrid: el superàvit hídric a l’hivern resulta insignificant, mentre que una evaporació i una transpiració elevades durant l’estiu hi provoquen sensibles dèficits d’aigua del mes de juny al de setembre.

35


Tot això, explica que l’èxit dels cítrics a Alcanar no és cap casualitat, els terrenys de cultiu de taronges i clementines es caracteritzen per climes en poques variacions, un clima que es pot considerar el mediterrani amb una sèrie de factors fonamentals per a la producció de cítrics com una altura que no supera en cap cas els 400m sobre el nivell del mar, temperatures sobre 23/24 o , un sòl profund amb una textura pedregosa...També els aspectes de l’aigua subterrània i una terra calcària son necessaris per a l’obtenció del fruit.

5.6. PITJORS TEMPORADES Un dels esdeveniments més importants de la història canareva per totes les conseqüències que hi va portar darrere seua va ser la Gelada del 56, esdevingut fa uns 60 anys, ja que es tracta del 1956. Aquest fet meteorològic si fou ben singular en les localitats costaneres, com les nostres, en alguns casos va ser determinant per a l’evolució i transformació econòmica d’alguns sectors, com el canvi del primari al secundari, cosa que no va afectar a la població d’Alcanar que va conservar les seues arrels en moltes dificultats, ja que va causar la mort de tots els cultius i que va marcar l’inici de l’èxode rural. El curiós d’aquest fenomen va ser el canvi dràstic de temperatura, degut a que dies anteriors la gent duia fins i tot màniga curta, i va ser el contrast tèrmic el que va afectar tots els cultius, es podria considerar una climatologia inusual. Les causes van ser l’anticicló de les illes britàniques i les baixes pressions sobre les Illes Balears van desencadenar una onada de fred històrica, que va afectar pràcticament al conjunt europeu. A més, el fred va anar acompanyat d’absència de pluges, d’un ambient sec i assolellat, mitjançant dades des de l’Observatori de l’Ebre en funció de dades de què Gràfica de la temperatura el mes de febrer l’any de la gelada disposen actualment.

36


Per Alcanar, va suposar anys d’extrema pobresa, ja que tot el cultiu s’havia d’arrancar perquè la gelada va acabar amb tot, com es recordat per les persones que ho van sofrir, les taronges que es collien, caient a terra i no podien ser recollides de tant que pesaven del gel que hi contenien a l’interior. El transplantament d’arbres va suposar una considerable despesa per a les famílies, i això va marcar un punt d’inflexió per a l’economia canareva. Tot i que hi ha estudis climàtics, sobre l’època hi ha poques dades pel que fa a la demografia i societat. La manca d’estudis en aquests dos àmbits fa difícil calibrar els efectes reals de la gelada en l’estrat socioeconòmic de l’època. Però el que si que va marcar la Gelada va ser un punt d’inflexió per a l’inici dels moviments migratoris, molts joves van emigrar a la ciutat per la mort de tots els cultius. La gelada va causar anys de molta pobresa, però a més a més, altres factors han alterat temporades convertint-les en anys de dificultats. La etapa post-gelada va ser complicada, a pesar de tot, van haver famílies que van resistir. En termes agraris, les temporades següents a l’any 56 era pràcticament impossible sobreviure del camp i per això, en moltes cases, les reserves de productes conservades en anteriors anys van ser la salvació i fins i tot riquesa, pels elevats preus del mercat. Vet aquí, la vertadera salvació del poble no van ser les reserves d’altres anys, sinó que el planter va suposar la riquesa del poble, un poble aturat que va créixer amb el planter. I un succés força curiós que per molt patètic que pugui semblar ha perdurat durant gairebé una dotzena d’anys, va ser per mitjà de la intervenció de la política. Durant la legislatura del expresident José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011), va haver el conflicte marcat pels americans per la negativa de Zapatero en alçar-se a la desfilada militar, l’any 2003, al moment del pas de la bandera dels Estats Units. Malgrat que Zapatero tenia un motiu reivindicatiu en contra de la guerra d’Irak i de la submissió dels interessos espanyols al dictat dels EEUU, hi van haver discrepàncies internes amb les crítiques per part de l’oposició (Partit Popular i premsa Imatge de la desfilada militar, Zapatero a la dreta de la conservadora). imatge i Rajoy a l’esquerra.

37


Aquest conflicte va afectar a l’exportació de cítrics, ja que els americans són considerats els principals compradors dels cítrics espanyols però el patriotisme i el ser la principal potència mundial (en aquells temps, el continent asiàtic encara no havia esclatat) convertia als Estats Units a disposició de capitanejar el món i per això, havia de tenir de totes maneres la raó i baix cap concepte podia ser rebutjada. I el simple fet del no alçament del aleshores president del govern, que va resultar un malentès, va trastornar de ple la producció agrícola, amb el cítric com a primordial fruit espanyol que és exportat destí als Estats Units. Les conseqüències de l’orgull i sentiment de la bandera per part de tot el conjunt d’un país comportà la retenció de la compra de productes espanyols, entre aquests el cítric, i com a conseqüència d’això, es trobava un fruit sense sortida i per tant, preu nul que no satisfeia les voluntats del pagès. Fins fa un parell d’anys, aquesta confiança diplomàtica entre països encara no havia estat pactada.

38


6. EVOLUCIÓ DE LA COOPERATIVA FINS AVUI 6.1

PRODUCCIÓ

Gairebé 2.000 hectàrees són ocupades per la cooperativa en el terme d’Alcanar i els seus voltants com els de Vinaròs, Ulldecona, la Galera, Santa Bàrbara, Sant Jordi, Traiguera, entre altres... La bona gestió d’una empresa es basa en la previsió de material i capital per afrontar amb recursos i capacitat l’any. I per a la cooperativa, l’objectiu en la producció és el de sobrepassar la xifra dels 25 milions de kg, un inici marcat a finals de Setembre i finalitzant al mes de Maig. Les últimes tres campanyes representen tres fets completament diferents, la més recent, que és la dels anys 15/16, es troba en una quantitat total de 26 milions de kg, que satisfà l’objectiu de passa de la barrera dels 25. La del 14/15, amb l’assoliment d’una de les màximes produccions de la història de l’entitat (la màxima va ser el 11/12), una quantitat que arribà als 30 milions i que va permetre afrontar un nou any Cambres on es diposita la producció amb un fort múscul econòmic. I per últim, el de la 13/14, amb una producció menor als 20 milions que fa que l’empresa no sigui rentable, ja que darrere la producció, es troben les despeses generals que comporta la cooperativa, i com a més important, un any de menor producció de la esperada no pot comportar la pèrdua de clients, i per això, la cooperativa compra el fruit a terceres empreses per a no trencar acords amb el client. La progressió de l’empresa és anar augmentant dimensió productiva, però amb una certa mesura per a no posar en risc el funcionament de la cooperativa, ja que augmentar la producció, indica augmentar les instal·lacions amb tot el que comporta de despeses, i un mal any pot posar en risc l’entitat.

39


10/11

11/12

12/13

13/14

14/15

15/16

Oronul

241.867

402.350

400.855

338.741

464.586

614.033

Marisol

749.934

544.674

894.595

263.387

504.500

548.226

Primerenques

857.344

791.857

1.236.512

551.166

616.258

513.321

Clementines

13.793.319 17.003.541 13.361.133 11.888.471 17.544.256 15.944.687

Hernandina

279.374

505.610

311.467

267.915

560.000

399.430

Híbrids

1.099.141

2.109.610

934.125

728.287

1.452.155

506.320

Indústria

954.837

3.093.168

718.071

288.817

1.256.421

978.034

VARIETAT

MANDARINES 17.975.816 24.450.810 17.856.758 14.326.784 22.398.176 19.504.051

10/11

11/12

12/13

13/14

14/15

15/16

Navels

162.688

125.099

110.577

52.406

10.255

186.616

Salustiana

6.160

1.018

6.605

10.382

1.250

2.544

Navel Late

2.669.206

4.656.211

3.051.857

3.059.118

4.256.221

3.556.025

Valencia

1.303.813

1.544.043

1.587.795

1.270.098

1.682.225

2.156.222

Indústria

3.034.257

1.469.103

821.867

971.350

1.565.422

622.000

TARONGES

7.176.124

7.795.474

5.578.701

5.363.354

7.625.373

6.523.407

10/11

11/12

12/13

13/14

14/15

15/16

MANDARINES

17.975.816

24.450.810 17.856.758 14.326.784 22.398.176 19.504.051

TARONGES

7.176.124

7.795.474

TOTAL

25.151.940

32.246.284 23.435.459 19.690.138 30.023.549 26.027.458

VARIETAT

5.578.701

5.363.354

7.625.373

6.523.407

40


ANÀLISI TAULES DE LA PRODUCCIÓ En aquestes taules, representades primerament la producció de les mandarines, i en segon lloc amb les taronges, amb una tercera on apareix la suma de les dues per obtenir el total de cítric. En la primera, representada pels diferents tipus de mandarines, la qual destaca la varietat nul·les (clementines) per sobre la resta. Aquest anàlisis, hi haurà una comparació anual de les varietats, amb tres gràfics de la varietat més important (clementines), la indústria i del total de les mandarines amb la evolució de cadascuna. Les primeres tres varietats, considerades les inicials de la campanya, tenen una evolució diversa, la Oronul, augmenta considerablement des del 2010 fins a l’actualitat, situació contrària a les varietats de Marisol i primerenques, on la xifra disminueix. Amb la clementina, també anomenada com Nules, es concentra la majoritària producció de cítrics, i la seva evolució (gràfic 3.1) es pot observar que sofreix alts i baixos en el transcurs de la cooperativa però sempre amb relació al total. 20.000.000 15.000.000 10.000.000 5.000.000 0

GRÀFIC 3.1. Evolució producció nules

Les altres dues varietats (Hernandina i els híbrids) tenen un procés similar al gràfic 3.1., ja que tenen els seus anys bons i altres de no tant bons en variació a la temporada respectiva. En la indústria, com en gairebé totes les varietats, ha tingut anys d’èxit i altres anys més negatius, però abans de tot, la definició de la indústria en aquest sentit, seria la recol·lecció del cítric 4.000.000 amb unes desfavorides 3.000.000 condicions a canvi d’un preu 2.000.000 molt per sota del mercat, 1.000.000 0 aquest producte a causa dels desperfectes, es comercialitza per a la fabricació de suc. Observant el gràfic 3.2., destaca l’alta GRÀFIC 3.2. Evolució producció indústria producció recollida pel magatzem la temporada del 2011/2012, succés a causa de les terrorífiques condicions meteorològiques, com les fortes ratxes de vent que van rascar el cítric i impossibilitava la venta pels desperfectes.

41


És evident, que el punt fort de la producció de la cooperativa són les mandarines, per les facilitats que donen, la evolució d’aquestes és dispersa, ja que depèn de l’any i les condicions que es donin. 30.000.000 25.000.000 20.000.000 15.000.000 10.000.000 5.000.000 0 2010-2011

2011-2012

2012-2013

2013-2014

2014-2015

2015-2016

GRÀFIC 3.3. Evolució producció mandarines

6.523.407

7.625.373

5.363.354

5.578.701

7.795.474

7.176.124

En l’àmbit de les taronges, un sector en creixement, s’observa una evolució constant, sense exagerats canvis al ser de temporada amb uns mesos que compta amb unes millors condicions (gràfic 3.4.).

2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016

GRÀFIC 3.4. Evolució producció taronges

La progressió en l’augment de producció es veu molt relacionat amb altres factors inevitables, per tant, la producció de tots aquests no es veu reflectida amb una evolució que si que fa l’empresa. Per això, en aquest anàlisi, hi ha com a informació més interessant la producció total del grup total de les mandarines i de les taronges i la comparació d’aquestes realitzada a continuació (gràfic 3.5.).

42


Com resultava en l’anàlisi vist en anterioritat (punt 6.3.) o en la comparació de la pàgina 11, les comoditats que ens proporciona la clementina respecte la taronja, fan que l’agricultor es decanti per les primeres, respectivament. Però també cal a dir, que les taronges es troben en un creixement per les irregulars temperatures amb les que ens trobem, i al ser una varietat que resisteix amb més força a les extremes variacions de temperatura fa que sigui una opció a tenir en compte en els pròxims anys. Aquest fet es pot comprovar amb la similitud i la poca variació en la producció de taronges, en canvi, les clementines tenen els seus alts i baixos com bé es pot demostrar.

2015-2016 2014-2015 2013-2014 2012-2013 2011-2012 2010-2011 0

5.000.000 10.000.000 15.000.000 20.000.000 25.000.000 30.000.000 TARONGES

MANDARINES

GRÀFIC 3.5. Comparació evolució taronges i mandarines

Tot i aquest esperançador avanç de la producció de taronja, l’autèntica realitat és l’aclaparadora diferència entre una i l’altra, deixant a la clementina com a protagonista, com bé demostra el gràfic 3.6. amb dades del any més recent (15/16).

MANDARINES

TARONGES

GRÀFIC 3.6. Comparació actual amb percentatges entre taronges i mandarines

43


La evolució vista en anterioritat, representa els últims 5 anys actius de la cooperativa, però la seua existència és de fa més de 50 anys i com és evident, la evolució ha crescut d’una manera absoluta com es pot demostrar amb l’exemple de que abans la collita diària era d’uns 50 mil kg i actualment, aquesta és la producció que s’ha de fer abans de l’esmorzar, ja que es demana a dia d’avui 300 mil kg diaris amb unes certes mesures marcades pel mercat. Es podria dir que era una cooperativa de mitjanes pretensions, amb uns objectius assequibles en l’actualitat i que no provocaven maldecaps en l’època, però ara tot a canviat, i així ho demostra amb dades del 1992, on es passa d’una producció de Imatge antiga de dones realitzant la cítrics d’uns 10 milions de kg fins arribar als tria (1975) 30 milions arribats ara fa dos temporades, la xifra és triplicada amb només 20 anys, això incita a la clara idea del creixement de la Exportadora d’Agrís d’Alcanar. I en el transcurs d’aquesta indubtable progressió, molts factors s’han de tenir en compte com la nul·la presència de varietats primerenques, o la desaparició de moltes varietats pel fenomen de la tristesa que va portar a la regeneració de la citricultura canareva, anys que van ser difícils per la cooperativa per la poca entrada de fruit ja que els arbres necessiten 5 anys per a donar fruit i també el gran factor que desencadena el transcurs de la cooperativa és la demanda del mercat. Vet aquí la frase de que els cítrics han de ser consumits en època de fredor, i les condicions que es donen en Imatge actual de dones realitzant la tria (2014) aquests pròxims mesos per la intensa onada gelada que aguaita a tota Europa porta a una excel·lent demanda del cítric. En temps calorosos, el cítric no té el mateix èxit, ja que és més preferible la opció de productes com melons, préssecs...

44


6.2. TREBALLADORS En aquest moment, la cooperativa disposa d’un nombre aproximat de 150 treballadors, que es poden incrementar dintre del mes de gener i febrer coincidint en el període de més activitat. La franja d’edat on hi ha més gent ocupada, és dels 20 a 30 anys, on la majoria són dones, sobretot en les tasques de collidores i operàries de magatzem. El perfil de treballador més demanat per l’empresa, gira al voltant del 50% en collidors, 40% Imatge dels treballadors en la confecció del fruit d’operaris de magatzem i el 10% restant conductors de carretó elevador, xofer. El sou brut mitja en les diferents categories, és divers per la varietat de treball, ja que passa dels collidors a preu fet de 13 pessetes el quilo, als del magatzem amb un salari xifrat amb 5,50 euros per hora, després les hores extres. La evolució en aquest sentit ha passat per moments d’incertesa com la recent crisi econòmica, encara que el mercat de la cooperativa no està tan lligat als moviments cíclics de l’economia tal com ha passat amb la construcció, ja que la crisi de l’entitat és més estructural, és per això, que es pot dir que no s’ha notat aquesta crisi com a tal. El nombre de treballadors depèn molt de la producció de cítrics dels socis i del seu propi mercat, sobretot a Europa. Un fet que denota la crisi actual del món laboral en el nostre poble és que per a una plaça d’auxiliar administratiu vam rebre 200 sol·licituds, i que entre els aspirants hi havia molts titulars superiors. Descripció Treballadors en alta a l’inici Altes durant el període Baixes durant el període Treballadors en alta al final Plantilla mitja discapacitats Plantilla mitja total

Fixes 14 157 151 20 0,674 101,467

Eventuals 2 283 285 0 0,000 72,874

Total 16 440 436 20 0,674 174,341

La taula superior indica de la variació que hi ha entre els treballadors fixes i els eventuals, però no només la cooperativa es troba en aquesta situació, sinó que gairebé totes les empreses segueixen aquest procés per la inestabilitat laboral amb que la economia es troba sotmesa. Els fixes es troben en càrrecs alts a les oficines i els treballadors del magatzem tenen habitualment un contracte eventual, encara que a la majoria el contracte es renova cada any.

45


6.3. INSTAL·LACIONS Malgrat de les dificultats en les que el sector travessa, la cooperativa presenta una gran salut econòmica i amb unes bones expectatives de futur. Un objectiu de la direcció i de la Junta Rectora, és el de convertir l’entitat en una de les millors indústries d’exportació de cítrics, i per això, és necessari comptar amb les millors condicions possibles per a la confecció i distribució d’un extraordinari producte. El primer edifici, l’almàssera, (esmentat a la pàgina 15), va funcionar durant uns tres anys, quan l’impacte dels cítrics va modificar tot un poble i el seu conjunt, això, conseqüentment va afectar a les empreses, que eren la majoria molins d’oli, ja que Alcanar comptava en 7 d’aquests i el pas de l’oliva al cítric va fer replantejar la situació en moltes cases. L’edifici, va ser ampliat per l’augment de calibre del producte i aquest va romandre fins l’any 2002 per la necessitat de potenciar la qualitat i, sobretot, la necessitat en la millora de les instal·lacions pel cada vegada més creixement i solidificació del cítric en l’economia canareva. Tot això, va dur a terme la inauguració i la posterior posada en funcionament de l’actual central situada a la partida Planetes, encara que les oficines van continuar estant ubicades a l’edifici vell un temps fins que no van ser traslladats tots els documents i màquines per a la oficina. L’evolució positiva de la cooperativa obliga a la realització d’unes certes ampliacions, fins ara, 2 ampliacions amb camí a 3. La primera, dos anys després de la seva construcció, amb un increment de la nau, maquinària i capacitat de fred. La segona, el 2006, justament també un parell d’anys respecte la última ampliació, amb el procés d’un nou increment de la nau i maquinària. Actualment, una nova ampliació es troba en camí, després de la compra d’uns magatzems veïns a les instal·lacions, hi ha en tràmit una sèrie d’autoritzacions per fer d’aquests magatzems com zones de dipositar eines o en cas d’anys de molta producció, abandonar allí la fruita més pobra.

Panoràmica de l’interior del magatzem

46


6.4. FACTURACIÓ La facturació amb les taules de les xifres pertanyents a cada grup, a partir de la temporada del 2010/2011 fins la més recent, la del 2015/2016, es troba en l’Annex I. En aquesta secció, hi haurà l’anàlisi i comparació en diferents anys a través de gràfics. La cooperativa basa el seu pressupost sobre els beneficis o pèrdues respecte anys anteriors. I el seu múscul econòmic el qual l’entitat disposa queda demostrat en les taules (situades en l’Annex 1) i en els gràfics següents: La cooperativa compta amb una BENEFICIS/PÈRDUES TENDA tenda, situada a les mateixes instal·lacions on es venen 600.000,00 diversos productes com els 500.000,00 400.000,00 fitosanitaris. I la tenda no registra 300.000,00 cap pèrdua, essent la campanya 200.000,00 del 2010/2011 amb la més venta 100.000,00 0,00 per l’amenaça d’un tipus de bacteri que més val prevenir que curar, i així els pagesos ho van fer, amb l’adquisició d’un adob que rebutjava qualsevol tipus de GRÀFIC 4.1. Beneficis/pèrdues de la tenda perill. La resta d’anys, beneficis alts, ja que si es compara amb els beneficis totals de tots els anys, es pot demostrar que la tenda fa que la cooperativa tingui a final d’any beneficis. I la evolució és més fixa i regular, cosa que només canviaria amb l’anunci d’algun bacteri nou que es pot combatre, ja que no tots poden ser vençuts.

DESPESES EN SOUS I SALARIS 3.500.000,00 3.000.000,00 2.500.000,00 2.000.000,00 1.500.000,00 1.000.000,00 500.000,00 0,00

Les despeses en personal com és evident, són grans, tota empresa amb potencial té en nòmina una considerable xifra de treballadors, en aquest cas, 150 a les instal·lacions més les 250 per mitjà de les colles. Tot això resulta unes xifres que giren sobre els 3 milions d’euros.

GRÀFIC 4.2. Despeses en sous i salaris

47


En les despeses de subministraments, és a dir, la despesa per consum d’elements no emmagatzemables, com ara l’electricitat, l’aigua i el gas. En aquestes, la xifra no té canvis significatius. El manteniment de les cambres on és dipositat el fruit i l’alta capacitat de llum són les culpables d’aquest import.

DESPESES EN SUBMINISTRAMENTS 250.000,00 200.000,00 150.000,00 100.000,00 50.000,00 0,00

GRÀFIC 4.3. Despeses en subministrament

Dins d’aquest bloc, hi ha la resta de despesa no nombrada en anterioritat, aquestes poden ser diverses com reparacions, arrendaments, transport, impostos. I també la resta d’ingressos, que són menors que les despeses esmentades en anterioritat, dins d’aquesta secció hi han les subvencions, ingressos financers com a més importants.

ALTRES 2015/2016 2014/2015 2013/2014 2012/2013 2011/2012 2010/2011 0,00

1.000.000,00 2.000.000,00 3.000.000,00 4.000.000,00 5.000.000,00 ALTRES INGRESSOS

ALTRES DESPESES

GRÀFIC 4.4. Altres ingressos i despeses

48


BENEFICIS FRUITA 2015/2016 2014/2015 2013/2014 2012/2013 2011/2012 2010/2011 0

1

2

3

4

5

6

7

GRÀFIC 4.4. Benefici en la fruita (xifra en milions, 1=1.000.000)

En el gràfic 4.4., amb la resta dels ingressos per la venta del cítric respecte la compra del fruit al pagès, surten beneficis d’unes elevades xifres, com és evident, al ser l’activitat de l’entitat, els nombres han de ressaltar respecte a les despeses o altres tipus d’ingrés. La xifra canvia en variació de la temporada, ja que una temporada positiva en el cultiu del cítric resultarà un augment dels ingressos, al contrari, un descens dels ingressos.

BENEFICI/PÈRDUES TOTALS 120.000,00 100.000,00 80.000,00 60.000,00 40.000,00 20.000,00 0,00 2010/2011

2011/2012

2012/2013

2013/2014

2014/2015

2015/2016

GRÀFIC 4.5. Beneficis/pèrdues totals

Sobre el gràfic 4.5., un dels gràfics més importants d’aquest punt, el primer fet que s’ha de remarcar són els guanys que s’obtenen tots els anys, amb unes xifres excel·lents per al pròsper progrés de la cooperativa, ja que aquests beneficis més la creixent suma de producció i socis, fan que la cooperativa tingui un extraordinari múscul financer, capaç d’afrontar anys difícils en el camp o permetre’s inversions amb risc que poden suposar una font més d’ingressos addicionals.

49


7. LA COOPERATIVA EN L’ACTUALITAT 7.1. FUNCIONAMENT INTERN El cítric, una vegada dins les instal·lacions, ha de passar per una sèrie de passos i etapes per a la seva posterior exportació cap a altres països. Primer que tot, el fruit el qual es troba a l’arbre és extret manualment a càrrec de colles compostes pels propietaris i familiars dels terrenys o colles dissenyades per la pròpia cooperativa, aquests tenen un sou sobre les hores treballades. Una vegada arribada la varietat al magatzem a través d’un transport (furgoneta o camió), són emmagatzemades dins una cambra amb una temperatura adequada ja que combina calor, humitat i un gas determinat per produir una maduració que una vegada existent, el cítric és enviat a una passarel·la on les taronges no indicades són rebutjades a un contenidor de residus.

Imatge de la confecció del fruit

Les taronges determinades que han passat la primera fase, han de passar per una neteja, abrillantador per a fer-les més atractives i per a cridar l’atenció . Una vegada fet aquest pas i han estat distribuïdes per mida, són endinsades en capses que passaran per mitjà d’uns palets que són pesats i etiquetats. Finalment, són refrigerades fins que són transportades per grans camions amb l’objectiu de fer arribar el producte a mercats d’arreu del món El departament de qualitat de la cooperativa actualment està treballant amb la millora de la productivitat, qualitat i eficiència però és troben en un gran obstacle irreparable, ja que el producte s’origina a l’aire lliure, on la varietat de condicions meteorològiques és molt gran i això fa influir de gran manera en la productivitat i qualitat dels propis camps de conreu, base on s’imparteix el fruit, i a partir d’aquí, dins del magatzem l’objectiu és millorar aquests factors però hi ha una variabilitat meteorològica que afecta i no és pot variar, però no obstant, els especialistes estan en recerca de millores del producte.

50


Aquesta estacionalitat del producte, des d’un punt de vista empresarial s’observa com una inversió que altera en gran part en la maquinària i actius, ja que una part d’aquests es troba fora de servei en estacions de l’any on no hi ha entrada de cítrics (estiu). Un objectiu empresarial és l’assaig de diversificar la producció per a tindre el màxim rendiment d’ocupació de la maquinària, per aquesta raó, la cooperativa incentiva via suport de les polítiques comunitàries la implantació de noves varietats de cítrics amb la excepció de la Nules, amb la que hi ha un cert col·lapse dintre el magatzem, en definitiva, es prioritza en l’entrada de nous socis la no elaboració de la varietat Nules, per així evitar que aquesta incorporació de socis no s’abstreuen amb aquesta varietat i tindre una major gama de recursos. Els requisits per a ser soci com marca l’Estatut, és lliure, l’única condició és la de ser productora de cítrics, una vegada això, el Exemple d’una tanca situada a un terreny consell rector estima que per una gestionat per la cooperativa capacitat productiva esta regulant l’entrada de socis beneficiant que no tinguin clemenules. El nombre de socis que hi ha a la cooperativa és de 234, i cada terreny d’un soci de la cooperativa es troba marcat per una tanca on indica el nombre de soci, codi de finca i tipus de varietat.

Reunió de socis dirigida pel gerent i la junta rectora

51


7.2. LES COLLES Les colles són agrupacions de persones encarregades durant el temps de collita de portar a terme juntament amb els socis, la recol·lecció del cítric sota la direcció dels alts dirigents de la cooperativa. La necessitat en certs punts en el cicle de l’any en augmentar o disminuir la xifra, provoca la incertesa del seu nombre d’individus, però el que si que hi ha establertes són les colles que té la cooperativa a la seva disposició, aquest nombre seria el de 20 colles gestionades per la cooperativa que poden ser compostes per tres tipus de nombres: ▪ ▪ ▪

20-25 persones 10-12 persones (quantitat normal) 7-8 (dissenyades per a la realització de finques en difícil accés)

Però aquestes 20 colles no representen el total de l’any, sinó que de manera que avança la temporada, el nombre de colles incrementa. La collita, iniciada al mes de setembre, tan sols en la presència d’unes 50 persones repartides en ¾ colles es satisfeta amb les pobres exigències que hi ha en un primer moment. En el avanç de la campanya, la Imatge d’integrants d’una colla continua aparició de noves varietats disponibles per a la seva collita, provoca la conveniència de realitzar més contractes, en tots casos, temporals. En cada setmana que hi avança, unes noves 50 persones s’incorporen en cadascuna d’aquestes, finalitzant aquesta entrada massiva de persones dispostes a guanyar-se un salari amb unes difícils condicions, aquesta entrada finalitza a finals d’Octubre i principis de Novembre, aquest nombre pot arribar a ser d’unes 250 persones gestionades per la cooperativa que són considerades les colles. El soci que també es cull les seves pròpies finques amb ajuda familiar, arriba a un nombre de 100 persones, i els Vivers Alcanar, amb col·laboració en la cooperativa, cedeix unes 30 persones. Tot això, porta a un total de 400 persones per a la recol·lecció diària d’uns 300.000 kg, producció que pot ser assolida pel magatzem amb la realització de dos torns.

52


El salari de les colles ha evolucionat en la seva mesura, però no en la xifra, ja que aquesta ha estat congelada durant aquesta dècada. Sobre la evolució de la mesura, anteriorment es treballava a jornal, tot i això, en l’actualitat no es factible perquè el preu ja es prou escàs per al pagès i aquest fet suposaria en molts de casos ser més costosa la recol·lecció que els ingressos propis per la collita. Actualment, en les colles s’utilitza el mètode a destall, és a dir, com més es cull, més benefici haurà. Aquest salari es repartit en condició al rol que desenvolupa cada integrant de la colla. El cap de colla guanya un pessic més que la resta, els portadors dels cabassos els entreguen uns 2/3 euros al dia, el xofer també rep uns diners ja que el transport implica gasolina, desgast de les rodes... Tot i això, el salari que rep un collidor amb circumstàncies normals són uns 50/60 euros que representen 1.000 kg diaris. Però no hi ha cap xifra fixa, ja que tot depèn de la producció que s’assoleix. Unes condicions òptimes del fruit pot permetre al collidor arribar als 100 euros en un dia, a causa del treball mecanitzat, greu diferència respecte l’antiguitat, la innovació que ha suposar reinvertir la situació respecte el treball manual fins arribar comoditats útils també per a l’agricultura, com és el cas del tractor, que dóna certes facilitats i permet l’especialització i concentració únicament en el collir. Malgrat tot, tot treball té les seues pautes i dificultats, i les colles es troben en les evidents i estrictes mesures de la direcció, unes ordres diverses que poden ser; el color del fruit que han de seleccionar, el repàs en finques on per omplir un cabàs s’ha de rodejar en anterioritat per tres o més arbres. Integrant d’una colla diposita el seu cabàs a les caixes

La situació econòmica no podríem dir que és la millor, ja que el preu, esmentat anteriorment, es troba congelat d’ara fa 10 anys, amb la considerable diferència que les despeses no són les iguals que ara fa una dècada, i això es un fet complicat. La tasca de les colles es desenvolupa a partir d’unes 8 hores diàries. Entrada a les 9 del matí, amb una aturada a les 13h per a dinar i fer un descans, tornada immediata a l’activitat fins al termini aproximat de les 6 de la tarda, quan ja és tot fosc. En el cas de que un terreny és acabat, es canvia de parcel·la, pràcticament és un no parar.

53


Però les colles, com la cooperativa, depèn de les condicions meteorològiques que es desenvolupin en el dia en qüestió, en aquest cas ens trobem amb l’actual campanya, amb molts dies de pluja que han portat a molts dies sense collir per l’aturada de l’entrada del fruit a les instal·lacions de la cooperativa, ja que el cítric mullat no pot ser confeccionat. També els matins, on el fruit es xop per la rosada i humitat, i això incita al retard en l’entrada dels collidors al camp, i pot resultar d’unes 5 hores en total, per tant, la mitjà de hores treballades pels collidors és d’unes 6 hores. La campanya de la varietat més important (Nules), realitzada els mesos de Novembre, Desembre i Gener, són considerats 90 dies naturals, però la cooperativa d’aquests 90 disminueix el nombre de dies laborables al camp fins arribar a 50, a causa de la resta dels dies festius, pluja, nul·la presència de caixes... Les nacionalitats de les colles són diverses, i aquestes han tingut una evolució important respecte el passat. Fa 20 anys, bàsicament era gent del poble. I ara, ja des de fa uns 10 anys, la ocupació és majoritàriament d’immigrants, els països amb més repercussió a les colles són els de Romania, Marroc, Algèria. Pràcticament, el que abans la majoria era gent local, ara el percentatge dels individus que són estrangers és absolut, un 80%. Tot i això, es compta amb la presència de dos colles de nacionalitat espanyola. El procés per a inscriure’s en una colla és legal, previ accés en aquestes hi ha l’entrega de documentació a l’oficina de la cooperativa. La variació de les colles respecte les dels anys anteriors, no han tingut canvis dràstics, es conserven colles d’ara fa 10 anys i romanen any rere any, excepte alguna colla expulsada per problemes interns. Les colles han patit una evolució en certs punts positiva i en altres, no tant. Un punt que es remarcable, és el canvi d’idioma dins les colles, ja que passa a ser un idioma propi (català i castellà) i un ambient familiar, per tant, una relació permanent i solidificada. I en l’actualitat, les colles són combinacions fetes per individus d’arreu del món, encara que l’experiència de la majoria dels integrants i la unió feta a través d’un seguit d’anys fa que existeixi una bona i necessària relació, un compromís pel bé comú. Colla en el moment de descans, l’any 1980

54


7.3. EXPORTACIONS La Cooperativa Exportadora d’Agris, tal com ho indica amb el seu nom té com a objectiu primordial l´exportació del seu propi producte. La bona feina portada durant la última dècada ha fet que els resultats finals siguin ingressos, però per arribar a aquest benefici, prèviament s’han portat a terme un extens procediment amb la posterior venda i exportació. Els mercats majoritaris importadors del producte propi de la cooperativa són diversos. Com bé s’hi pot observar al gràfic 3.1., l’Europa comunitària representa el 90% en global de l’exportació (deixant a banda l’exportació nacional), ja que és la UE qui ajuda en polítiques comunitàries (pàgina 48) a la cooperativa. Des del punt de vista dels màxims importadors, Alemanya i França representen gairebé el 50% del total de les compres, seguits per Suïssa i països de l’Europa de l’Est. La diversitat de destins continua en augment al pas dels anys, indicant l’èxit dels esforços comercials per ampliar mercats. El punt negatiu en l’evolució de les ventes, el posen mercats com el Regne Unit i Bèlgica que, en última instància, poden utilitzar els seus canals comercials per a proveir-se d’altres orígens: Marroc i Holanda, respectivament. Els països fora de la Unió Europea simbolitzen un pobre 5%, dins d’aquest sector formarien part països de l’Orient Mitjà, Hong Kong i inclús els Estats Units, que representen un 2% d’aquestes exportacions, un mercat que té les seves dificultats i causes com el canvi de l’euro al dolar havia estat perjudicial per al camí de l’exportació. La depreciació de l’euro, fa que aquest mercat torni a intensificar-se a hores d’ara.

ESPANYA FRANÇA

ALEMANYA SUÏSSA EUROPA DE L'EST ALTRES PAÏSOS UE RESTA DEL MÓN

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

GRÀFIC 5.1. Exportacions

55


Malgrat tot, la venda nacional és la que més dificultat porta, ja que és un mercat amb molts riscos a causa de l’alta competència en cítrics valencians o andalusos, que disposen d’una alta fama. L’entrada també dels cítrics marroquins, dificulta aquesta venta nacional, i encara que hi ha mesures per part de la UE com quotes d’importació per a aquests tipus de productes forasters, com és en el cas del tomàquet, amb l’objectiu de regular el mercat i protegir als productes espanyols respecte a la competència, ja que aquest fet fa rebaixar els preus d’una manera dràstica en contra de l’agricultor. A més a més, les diferents temperatures fan que una vegada arribat el gener, quan el sabor dels cítrics espanyols comença a decaure, el mercat s’interessa més pels productes marroquins que estan en un millor estat. Una de les causes per la poca presència en el mercat català i espanyol, és la barrera psicològica de que el producte és originari de València o Andalusia, i un objectiu de la cooperativa és trencar aquesta barrera a base de temps, presència i demostrar aquesta qualitat pròpia. Tot això, fa que s’intensifiquin les exportacions arreu del món i es deixin més a banda la venta a la resta d’Espanya, encara que a Catalunya, hi ha una notable venda per la nul·la producció de cítrics, essent en supermercats de tota Catalunya o mercats de l’àrea metropolitana de Barcelona on es dóna a conèixer el producte propi d’Alcanar. Un exemple podria ser el mercat de la Boqueria, situat a la capitat catalana, on hi ha una diversitat de serveis que fan del mercat un dels millors d’Europa.

56


7.4. CAMPANYES PUBLICITÀRIES Un producte es ven si hi ha una bona política de màrqueting que el doni a conèixer i el faci desitjable, molts productes són similars i per això l’empresa orienta el consumidor perquè descobreixi noves necessitats i així presentar productes que satisfaran els seus desitjos. La cooperativa té com a política principal mantenir la clientela que és té a càrrec i no posar-la en risc, i a partir d’aquí, l’objectiu de captar nous clients en mercats diferents com Estats Units, Europa o països de l’Est. Aquests nous clients són obtinguts principalment en fires, espai per promocionar el producte, i els esdeveniments marcats en roig són la de Madrid feta a l’Octubre, amb el nombre de 49.367 visitants d’uns aproximadament 100 països el 2015, una xifra que ha crescut considerablement en els últims 5 anys, aquesta fira coincideix ja en plena campanya. I la fira de Berlín, feta el Febrer amb un aforament de més de 70.000 visitants professionals de més de 130 països diferents. I també en mercats no europeus, via Prodeca* la cooperativa participa en fires inverses, és a dir, els clients són els convidats a visitar les instal·lacions i una vegada captat el potencial client es produeix un seguiment, el qual seria d’oferta i demanda, si les garanties són les indicades i els preus són acceptables i correctes es passa a l’últim pas que seria la distribució.

PRODECA Promotora d’Exportacions Catalanes SA (Prodeca), com el seu nom indica és una empresa pública que assessora les empreses amb la recerca de nous mercats i per tant, l´exportació internacional del producte propi. Prodeca està adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ofereix a la indústria agroalimentària de Catalunya serveis de suport al comerç exterior i al procés d'internacionalització, com: 1. Desplega programes d'iniciació a l'exportació, diversificació de mercats, promoció comercial i consolidació de la presència a l'exterior. 2. Ofereix serveis personalitzats d'expansió internacional a aquelles entitats i empreses que requereixin una cobertura singular de les seves necessitats d'internacionalització. 3. Genera plans de posicionament internacional de la marca Catalunya gastronòmica, amb l'objectiu de difondre els productes catalans i la gastronomia com a cultura d'excel·lència.

57


Però no només Prodeca és l’únic tipus de publicitat, la cooperativa també utilitza altres fonts de publicitat com l’ús de críptics publicitaris. En aquests críptics, caracteritzats pel seu magnífic i decorat disseny, apareixen les varietats més importants conjuntament amb la temporada de l’any on s’hi troben cadascuna d’aquestes. Ambdues, presenten la informació rellevant de la cooperativa com les dades de contacte i l’anomenat críptic antic, senyala el punt on es troba la cooperativa amb un mapa de la península, un altre més proper amb un mapa de Catalunya, i el tercer i últim amb la localització dins del territori d’Alcanar.

CRÍPTIC ANTIC CRÍPTIC ACTUAL 58


7.5. DEPARTAMENTS La figura que es troba per sobre de tothom, òbviament el president, i per sota es troba la figura del gerent, que és la persona que gestiona les polítiques comercials de l’empresa.

President: la funció del president, és dirigir la junta rectora, on una sèrie de persones escollides pels socis debaten els principals punts que afecten a l’actualitat de la cooperativa. També s’ocupa de portar a càrrec les polítiques estratègiques i polítiques a llarg pla del producte, així com inversions i política social de l’empresa conjuntament amb el gerent i la esmentada junta rectora. Durant el trajecte de la cooperativa, una sèrie de presidents han passat per les instal·lacions, essent aquests els següents:

PRESIDENTS

PERÍODE

Andrés Queralt Fibla

1964-1970

Pio Gil Fabregat

1970-1972

Alfonso De Aiguavives i Pich

1972-1979

Joaquín Garriga Gil

1979-1994

Juan Gil Fibla

1994-1997

Juan Ramón Sancho Folgueras

1997

Juan Agustín Vilar Arasa

1997-1998

Trinitari Oms Garriga

1998-1999

Bautista Obiol Garriga

1999-2012

Lucas Ulldemolins Borja

2012-2016

José Antonio Garriga Subirats

2016-actualitat

Gerent: La funció d’un gerent, vist d’una visió pròpia es reparteix en un 50% de tasca de director comercial que organitza la venda de producció (seguiment comandes, buscar clients, aconseguir comandes, plantejar polítiques de preus i estratègies d´on i com vendre). I l’altre 50%, el que faria un gerent o director de qualsevol empresa com control de personal, control de finances, tindre les polítiques i controls de l’empresa... El càrrec de la gerència inicialment no estava ben definit, format per un president i un encarregat comercial de les vendes, i a mesura del creixement de l’empresa, obtenint dimensió econòmica i més facturació. A partir dels finals dels 70, va passar a obtenir la figura professional del que és ser un gerent d’empresa. Moltes persones han anat ocupant aquesta tasca fins l´arribada de l´actual gerent.

59


La junta rectora, esmentada en el punt del president, està composta pels següents integrants:

CÀRREC

NOM I COGNOMS

President

Jose Antonio Garriga

Vice-president

Juan Agustín Sancho Ferré

Secretari

Jose Ma Esteller Monllau

Tresorer

Enrique Gil Rubio

Vocal

Victor Manuel Sancho José

Vocal

Josep Beltran Reverter

Vocal

José Sancho Reverter

Interventor de comptes

Juan Ramon Sancho Balada

Interventor de comptes

Juan Bautista Forcadell Subirats

Interventor de comptes

José Gregorio Panisello Casanova

A la cooperativa hi ha un departament principal, que és el departament d’administració, encarregat de dur a terme tot allò relacionat amb la documentació que es precisa per a la correcta gestió i en conseqüència un bon funcionament de l’empresa, tot això comporta a una distribució de les tasques i per tant, l’existència de 5 departaments inferiors els quals poden ampliar-se durant la campanya per reforçar el gran volum de feina que hi ha en el moment de màxima producció. Aquests departaments els quals porten a terme el bon ús de la cooperativa són els següents: Cap d’Administració / Comptable / Financer: La seva tasca principal és la de revisar que tot el relacionat amb l’administració i gestió dels papers es dugui a terme de la manera adequada. S’ocupa de moltes altres funcions com la participació en bancs i diferents entitats financeres, pagaments i cobraments dels diferents clients i proveïdors, comptabilitzar aquestes transaccions i factures. En la cooperativa, s’encarrega de preparar les factures de liquidacions als socis i inclús gestiona els seus propis comptes corrents, també portar a regla tota la documentació necessària per a la pràctica dels diferents models d’impostos que s’han de preparar així com L’IVA (model 303) i l’IRPF (111), tasques relacionades amb la tresoreria. I aquest departament també té contacte amb el client o treballador, serveis com l’atenció telefònica o la recepció de visites. Finalment, esmentar també la relació d’aquest departament amb els diferents gabinets d’assessorament externs, fiscals, laborals i jurídics.

60


Recursos Humans: El responsable del departament de recursos humans té la finalitat d’organitzar i planificar el personal de l’empresa, i tot això significa tractar amb els treballadors, realitzar o cancel·lar contractes de treball, nòmines, malalties comunes i accidents de treball. D’altra banda, també s’encarrega de la part de prevenció de riscos laborals i de la formació de la qual han de tenir tots els treballadors de l’empresa, ja que l’empresa ha de facilitar formació per a la tasca específica que ha de dur a terme cada integrant de la pròpia. Bàscula: Aquest departament també es podria considerar com auxiliar administrativa, però desenvolupa tasques relacionades amb l’entrada de fruita, seria el cas de portar la producció a la bàscula per determinar la quantitat i així fer aproximacions, també preparar Federico Tarazona, actual gerent de la cooperativa l’albarà i passar les corresponents dades al programa informàtic. Encarregat de facturar vendes, controlar les entrades i sortides, recollir dades de la producció que incorporen a les instal·lacions colles o amos. Finalment, esmentar la funció d’ajuda al tècnic administratiu en la gestió administrativa de l’empresa i suport en els processos administratius propis del departament financer/comptable de la cooperativa. Sortides / Expedicions: La persona encarregada en aquest departament té una relació lligada al departament comercial, ja que porta a terme les comandes, contacte amb clients, els albarans de sortida i per tant, aquesta persona ha d’estar capacitada en els idiomes, els quals els més importants són el català, castellà, anglès, francès, alemany i italià. També dóna suport al departament comercial a les fires, atenció als clients potencials, preparació de viatges. Finalment, quan arriba al final de l’etapa i la feina és més escassa, duu a terme funcions de suport al tècnic administratiu en la gestió administrativa general de l’empresa i recolza els processos administratius propis del departament financer/comptable de l’empresa. Administratiu / Comptable: També duu a terme funcions de suport al tècnic administratiu en la gestió administrativa general de l’empresa i recolza els processos administratius propis del departament financer/comptable de l’empresa. Les seves funcions consisteixen en registrar i arxivar documentació sobre la tresoreria i la comptabilitat, així com factures, notes de despeses, albarans. Tot això via ordenador o manual.

61


Aquestes tasques esmentades són a càrrec de l’oficina de l’empresa, però dins el magatzem, tots els treballadors estan repartits en grups, que són els següents: Encarregat de camp: la seva funció és organitzar la recol·lecció de cítrics al camp, gestionar l’entrada de vehicles, seleccionar la qualitat de la fruita, elegir les varietats en variació de les condicions del magatzem. Aquest càrrec es caracteritza per l’alta responsabilitat que hi duu, aquest es troba de cara al públic (soci) i emet unes decisions que en alguns casos poden ser dràstiques. Operatiu traçabilitat i etiquetatge: Controlen les entrades i sortides del producte i fan les etiquetes. Maquinista: Subministren les màquines amb els elements necessaris per al desenvolupament productiu de l’empresa. Poden alimentar la maquinària d’empaquetament de fruits, de màquines elevadores de caixes, etc... Operatiu de magatzem: Realitzen la selecció, classificació i envàs dels fruits. Poden realitzar la selecció eliminant els que no presenten les condicions per al seu envasament o la selecció i classificació per a situar-los amb els envasos corresponents, del fruit directament a la caixa o bosses dels mateixos. Poden realitzar les tasques en l’aeri penjant les caixes per al seu transport a les diverses zones de la línia i tasques de control de producte en una cinta. Per a la realització d’aquestes operacions poden estar ubicats en diferents zones de treball del tren envasat. Peó de càrrega i descàrrega: Són els treballadors que tenen com a finalitat manipular, transportar, elevar, baixar càrregues amb el carretó elevador en el centre de treball. Poden realitzar les tasques en la zona d’entrada del producte, en el magatzem de tractament, en la zona d’emmagatzemament de l’estoc o en la zona d’expedició. També poden col·laborar en les càrregues i descàrrega dels fruits en les plataformes dels vehicles. Operatiu de manteniment: Ajusten, instal·len, mantenen i reparen la maquinària, equips de treball i instal·lacions de l’empresa.

Operatiu de manteniment

62


Xofer: Transporta el gènere del camp a la nau principal amb un petit camió o furgoneta. També pot realitzar altres transports que poden sorgir com a conseqüència del desenvolupament del treball. De forma puntual poden realitzar treballs de cooperació. Tractorista: Treballs relatius al transport dels fruits per mitjà de l’ús de tractors i carretes. També poden realitzar tractaments fitosanitaris en finques de socis o similars. Disposen també d’un camió per al transport del producte. Personal de neteja: Realitzen tasques de neteja per a mantenir un bon ordre. Entre aquestes tasques s’inclouen: escombrar, netejar, rentar..... Netejar banys i oficines. També poden realitzar neteja de la maquinària al finalitzar la temporada. Secció fitosanitaris: Ven adobs fitosanitaris, productes per al camp i proporcionen informació especialitzada als socis. Personal de qualitat: Realitzen les tasques de control de qualitat i control de la gestió de la mateixa. Utilitzen Pantalles de visualització de dades. Poden realitzar tasques de control ja sigui en magatzem com al camp. Venedor agrobotiga

Operatiu de camp: Els operatius de camp realitzen la recollida manual de cítrics en el camp. També realitzen el transport manual d’aquests per mitjà de caixes. Reparació de palets exterior: Es realitza la reparació dels palets amb la clavadora. També poden usar ferramentes manuals com serres, clavadores, martells... Peó de magatzem: En aquest lloc de treball es realitza el control de que l’acumulació de caixes sigui la correcta. També poden realitzar l’acumulació manual de les caixes en diverses zones de la línia de tractament de cítrics i tasques en la sortida d’encaixat posant una malla sobre les caixes i grapant-la.

63


7.6. PRESSUPOST El bon funcionament d’una cooperativa depèn en gran part de diversos factors. El pressupost de la cooperativa és un dels components més importants, essencials per al seu funcionament i existència. Per a assegurar el bon funcionament d’aquesta, és necessari determinar en exactitud les activitats que s’han de desenvolupar, tenint en compte la seva capacitat, és a dir, els recursos que hi ha. En altres paraules, es necessària la elaboració d’un pressupost, que es calcula mitjançant els recursos econòmics, materials i humans que es necessiten per al transcurs de les activitats planificades, també els ingressos esperats a curt, mitjà i llarg pla. Tot i això, l’Exportadora d’Agris d’Alcanar no treballa amb un pressupost determinat, sinó que es treballa sobre les previsions de producció o necessitats d’obra. I per evitar sorpreses d’últim moment, així com acabar l’any amb dèficit negatiu, existeix una anàlisi i comparació amb les despeses dels anys anteriors.

7.7. POLÍTIQUES DE COOPERACIÓ AMB ALTRES COOPERATIVES Actualment, no hi ha cap tipus de cooperació amb altres cooperatives, però des del 1998 fins el 2014, hi ha hagut una col·laboració amb la cooperativa de Soldebre, amb l’objectiu de comercialitzar en conjunt tots els productes d’indústria. A partir del trencament contractual d’aquest acord, no hi ha col·laboració mútua encara que hi romanen bones relacions. SOLDEBRE SCCL és el resultat de la fusió de 3 cooperatives de la zona de Tortosa, fusió caracteritzada per ser la primera de Catalunya, realitzada en l’any 1995. Posteriorment, es produeix la fusió per absorció d’unes altres 2 cooperatives més, provocant un notable creixement de massa social. La cooperativa en qüestió, compta amb una empresa dedicada a les tasques agrícoles de les finques pròpies i també les dels socis, amb un nombre aproximat de 1.400 que componen la base social de l’entitat.

Logotip Soldebre

SOLDEBRE SCCL té 40 empleats tot l’any, i unes 300 persones en nòmina en l’època de campanya.

64


7.8. CERTIFICATS Un certificat de qualitat posiciona a l’empresa com a respectuosa respecte els estàndards de qualitat mundial, donant així un cert estatus en el propi mercat i permet posicionar els seus productes en altres països. Els mercats mundials globalitzats i interconnectats s’han convertit en mercats altament competitius i dissemblants, amb processos, serveis i productes que difereixen diametralment entre si. Les empreses certificades en qualitat es troben un pas endavant respecte els seus competidors, ja que poden assegurar als seus potencials clients, tant individus com empreses, que els seus processos compleixen els estàndards de qualitat internacional. La gestió de la qualitat no és un element senzill. S’han de tenir en compte una sèrie de factors que van des de l’ingrés de la matèria prima i la selecció dels proveïdors, creuant pel procés en si, realitzar controls de laboratori, fins el servici de postvenda. Obtenir els certificats, porten una certa inversió de diners, temps i esforç en millorar els seus processos de qualitat. Però no tot acaba en la certificació, sinó que després es realitzen manteniments anuals, amb la finalitat de que la empresa continuí amb el seu procés de desenvolupament de la qualitat durant tots els anys. És per això, que l’obtenció de certificats permet obtenir uns privilegis en el mercat i la Cooperativa, compta amb 3 reconeguts certificats, essent aquests els de GLOBALGAP, IFS i BRC. GLOBALG.A.P. GLOBALG.A.P. va ser iniciat el 1997 com EUREPGAP. Aquest sector minorista britànic conjuntament amb els supermercats de l’Europa continental van començar a prendre consciència de les inquietuds creixents respecte el malbaratament dels aliments, l’impacte ambiental i la salut, la seguretat i el benestar dels treballadors i animals. La seva solució va ser la següent: harmonitzar les seves normes i procediments i desenvolupar un sistema de certificació independent per a les Bones Pràctiques Agrícoles (G.A.P.). Les normes EUREPGAP van ajudar als productors a complir amb els criteris acceptats en tota Europa en relació al malbaratament alimentari, els mètodes de producció sostenible, el benestar dels treballadors i dels animals, l’ús responsable d’aigua, els aliments per a animals i els materials de reproducció vegetal. L’harmonització en la certificació també va significar un major estalvi per als productors, ja que no tenien que sotmetre’s tots els anys en diferents auditories amb diferents criteris.

65


Durant els següents deu anys el procés es va expandir per tot el continent i més enllà. Sota l’impuls de la globalització, un nombre creixent de productors i minoristes de totes parts del món es van unir a la iniciativa, i la organització europea va obtindré una considerable importància global. Amb l’objectiu de reflectir el seu abast global i convertir-se en una norma líder de Bones Pràctiques Agrícoles a nivell internacional, el 2007 EurepGAP va canviar el seu nom a GLOBALG.A.P. Actualment, GLOBALG.A.P. és el programa d’assegurament líder en el món, aconseguint que els requisits del consumidors es vegin reflectits en la producció agrícola en una creixent llista de països (actualment més de 100 en tots els continents).

66


IFS La norma IFS (International Food Standard) és un sistema de seguretat alimentària promogut per l’associació de distribuïdors d’Alemanya, França i Itàlia. La IFS va néixer per a poder disposar d’una norma en comú de qualitat i seguretat alimentària davant la creixent aparició de nous requisits legals i la globalització en la distribució de productes alimentaris.

IFS logotip

La IFS va dirigida a qualsevol empresa del sector alimentari que desitja exportar els seus productes a Alemanya, França, Itàlia i Holanda (consultar pàgina 36). Es tracta d’una norma dissenyada particularment per a la indústria alimentària que afecta exclusivament a fabricants de productes alimentaris i envasadores de productes. Per a empreses que només realitzen el transport d’aliments, emmagatzematge o distribució, s’ha desenvolupat la norma IFS logístics. La implantació de la norma aporta una sèrie de beneficis com: -

-

Ofereix garanties sobre aspectes crítics dels seus processos de seguretat alimentària, inclús el compliment amb els principis APPCC (anàlisis de perills i de control crític), pràctiques segures d’higiene, manteniment de la traçabilitat i compromís de l’alta direcció en relació a la seva responsabilitat en la gestió dels esmentats processos. Constitueix una prova evident del compliment de la legislació en matèria de seguretat alimentària. Permet a l’organització prioritzar les àrees de millora. Facilita el control de totes les etapes de producció, reduint al màxim el perill de contaminació.

BRC BRC és una norma de certificació desenvolupada al Regne Unit amb reconeixement internacional, que conté els requisits d’un sistema APPCC, un sistema de gestió de qualitat documentat, i el control de requisits de les condicions ambientals de les instal·lacions, dels productes, dels processos, i del personal. Aquesta norma, s’ha elaborat per a ajudar als minoristes en el compliment de les obligacions legals i per a garantir el màxim BRC logotip nivell de protecció dels seus clients, proporcionant a les organitzacions un mètode clar i coherent per a la mesura de la seguretat dels seus productes, així aportant confiança als consumidors. A partir de l’auditoria, les organitzacions poden identificar els punts crítics dels seus processos de producció i en la cadena de subministrament, i prendre mesures per a reduir-los.

67


7.9. AJUTS EXTERNS El capital és important per afrontar el dia a dia de l’empresa, i a no totes les entitats el benefici és superior de la despesa en tots els anys. Per això, sempre són de molta utilitat ajudes provinents de l’Administració o altres entitats que donen suport al procés empresarial. En la cooperativa, es troben dos principals polítiques d’ajuts: •

Política comunitària: considerada l’ajuda europea. Es tracta de fons operatius per a desenvolupar el mercat únic. Aquestes polítiques constitueixen línies d’actuació que la UE decideix seguir en determinats àmbits, que afecten directament a la vida dels ciutadans i de les empreses amb les que es pretén aconseguir els objectius generals que s’ha fixat la Unió. Un d’ells és l’agricultura, amb el renom de la PAC (Política Agrària Comú), amb els objectius d’assegurar el proveïment del mercat, aconseguir rendes dignes per als agricultors i preus acceptables per als consumidors. El suport de cara a la cooperativa, és d’inversions a nivell central, tant en maquinària, comercialització i qualitat.

ADV (Associació de Defensa Vegetal): aquesta agrupació té com a objectiu col·laborar amb l’Administració en aspectes de la sanitat vegetal i tots aquells temes tècnics que intervenen en la producció agrícola. Aquesta xarxa d’assessorament tècnic a les empreses agrícoles és la més important que existeix a Catalunya. Les actuacions que realitza l’ADV són molt diverses. Es prioritzen aquelles actuacions que comportin beneficis per la qualitat dels aliments, la seva seguretat i el respecte del medi ambient . Tot i la gran quantitat d’actuacions que es realitzen, se’n poden destacar per la seva importància algunes com; l’assessorament als empresaris agraris, la comunicació de sospites de la presència de paràsits perillosos i la participació en el seu seguiment i control, vetllar pel correcte compliment de la legislació vigent, fomentar la difusió i l’aplicació de bones pràctiques agràries... Però, per a la cooperativa, és de molta importància per part de l’ADV el suport que dona per mitjà d’un tècnic particular per als agricultors, on l’ajuda es basa en la subvenció d’una part del sou d’aquests tècnics per així afavorir el pagès.

68


7.10. RELACIÓ AMB LA POBLACIÓ D’ALCANAR No es pot finalitzar aquest treball considerat d’àmbit local sense la menció de la relació que hi ha amb la nostra població, un poble amb un clar sentiment pagès, un poble amb un paisatge carregat de tarongers que dóna nom a tota una gent, els canareus. 400 treballadors, la meitat dels quals són d’Alcanar, 200 socis, on la majoria són canareus amb també excepcions d’afiliats provinents dels pobles propers com d’Ulldecona, Vinaròs... La suma dels individus, tant treballadors com socis, arriben a les 400 persones, i per tant, 400 famílies que tenen una relació directa amb la cooperativa, que això, afegint al total 3 integrants per cada família, resulta ser unes 1.200 persones, un gairebé 15% de la població, beneficiades de l’activitat que realitza la cooperativa. Però no només els beneficiats són aquests, altres sectors són afavorits per l’activitat empresarial de l’entitat, terceres empreses són vinculades a la cooperativa, els casos podrien ser els proveïdors essent els de serveis i els de materials com a més important, la majoria d’aquests són d’origen local. L’ajuntament d’Alcanar, té una relació institucional amb el suport en diversos actes, importants esdeveniments com; l’arribada de l’expresident del Parlament de Catalunya, Jordi Pujol (l’any 2002), la inauguració de les noves instal·lacions, amb la participació de la conselleria catalana d’agricultura o el Al centre de la imatge l’expresident de Catalunya, Jordi recent acte commemoratiu Pujol. A l’esquerra, l’actual gerent de la cooperativa, del 50è aniversari amb Federico Tarazona i a la dreta l’exalcalde Batiste l’assistència del director Beltran i l’expresident de la cooperativa, Bautista Obiol. General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries de la Generalitat de Catalunya, Domènec Vila. Tots aquests actes, han tingut el suport de l’ajuntament, una relació molt fluida i regular, però basada no només en la direcció, sinó a partir de diversos aspectes. L’agricultura, ha estat i és, l’hàbitat de la població, el refugi de moltes famílies o immigrants rodejats de pobresa, i una part d’aquesta importància té el mèrit de la cooperativa, encara que no es pot parlar de tot el total d’entitats relacionades amb el sector, ja que moltes altres empreses estan relacionades en l’activitat citrícola. Un 30% del total d’agricultors canareus són acumulats per la Exportadora d’Agris d’Alcanar, essent d’una gran incidència important per a la població.

69


8.CONCLUSIÓ Una vegada arribat el final del treball, la comprovació de les tesis i el marc teòric del treball demostren el compliment de cadascun dels objectius plantejats en l’inici. El meu model de treball consistia en seguir una evolució amb la cooperativa com a protagonista, tal com ho indica el meu primer objectiu, una progressió vista per diversos àmbits. Aquest treball ha estat redactat durant una sèrie de mesos i jo mateix el caracteritzaria com a un procés de molta paciència, concentració, organització, esforç, treball i aprenentatge. Per a donar el punt i final a aquest, un cop analitzades les diferents opinions dels entrevistats, he redactat i analitzat aquestes conclusions. Abans de tot, ja que dir que la Cooperativa Exportadora d’Agrís d’Alcanar, conté un error lingüístic en el mot ‘’agris’’, aquest concepte és un castellanisme i la forma correcta en català és cítrics. Aquest fet l’he arrastrat durant tot el treball però te un motiu i la causa és que l’error és degut al fet que, quan es va crear la Cooperativa, el 1963, el nom era en castellà, i després, quan es va voler catalanitzar, se’n va fer una traducció defectuosa a partir del mot espanyol agrios. Després d’aquest apunt d’una considerable importància per a la correcció del treball, continuo en la pertanyent conclusió dels objectius. L’entitat, en l’actualitat és la pionera de la població d’Alcanar en massa social, múscul financer i en dimensió. Malgrat tot, no sempre ha gaudit d’aquestes comoditats; a sostingut anys d’extrema pobresa, anys en pèrdues o altres etapes on va haver molta dificultar en la capacitat de fer créixer l’empresa. En el transcorregut del treball, tots aquests punts són tractats, de com comença l’empresa amb certes dificultats fins arribar al que és en l’actualitat, aquest era el meu objectiu principal del treball i que és complit satisfactòriament. Altres objectius de finalitat divulgativa, com tractar a fons les qualitats gastronòmiques i nutricionals del fruit, així com la causa del creixement d’un cítric envejable per la excel·lent qualitat d’aquest. Els últims objectius fets d’una visió actual, demostren el potencial de l’entitat ja no en terres canareves sinó arreu del món, un producte propi amb dificultats en el mercat nacional però amb un cert èxit a l’exterior. Temes importants com la facturació, la producció o les instal·lacions han estat comentats i analitzats per mitjà de gràfics.

70


La cooperativa, és una gran empresa, 250 socis i 150 treballadors avalen això, i també jo mateix he pogut comprovar aquesta relació, ja que en l’any de l’elaboració del treball, durant el 2016 i el 2017, he realitzat la matèria optativa de l’Estada a l’Empresa, i la meua elecció del lloc on havia de fer les pràctiques, ha estat com no, la mateixa cooperativa, on el tracte a pesar de la meua inexperiència ha estat immillorable i a pesar de que els agraïments ja són indicats en l’inici d’aquest treball, els voldria dir les gràcies a tot l’equip de la cooperativa Exportadora d’Agrís d’Alcanar per l’ajut i els ànims en la realització del treball.

71


9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA WEBGRAFIA o ADELL, Ramon i MATAMOROS, Vicent: ‘’La Cooperativa compleix 50 anys’’; Lo Rafal; Alcanar, 1 de novembre, 2014; Online; [Consultat el 28 d’agost] Disponible a internet: http://www.lorafal.cat/2014/11/nova-secciooficis-i-costums.html o BERNAT, Jesús: ‘’La gelada del 56’’; La Veu; València, 26 de Febrer, 2016; Online; [Consultat el 28 de desembre] Disponible a internet: http://opinions.laveupv.com/imatgies/blog/6674/la-gelada-del-56tandemoor o FIBLA, Joan: La Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar; Caputxet; Alcanar, 11 de gener, 2014; Online; [Consultat el 18 d’octubre] Disponible a internet: http://caputxet.blogspot.com.es/2014/01/la-cooperativaexportadora-dagris.html o Google Imatges; Online; [Consultat 13 de Gener] Disponible a internet: https://www.google.es/imghp?hl=ca&gws_rd=ssl o Institut d’Estadística de Catalunya: Anuari estadístic de Catalunya (Agricultura, ramaderia i pesca); Online; [Consultat el 2 de novembre] Disponible a internet: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=6 o Institut d’Estadística de Catalunya: Anuari estadístic de Catalunya (Agricultura, ramaderia i pesca); Online; [Consultat el 2 de novembre] Disponible a internet: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=6 o MORESO, Lurdes: ‘’L’Exportadora d’Agris d’Alcanar potencia el mercat de proximitat’’; El Punt Avui; 11 de Gener, 2014; Pàgina 11; Online; [Consultat el 8 de juliol] Disponible a internet: http://www.elpuntavui.cat/article/4-economia/18-economia/707075lexportadora-dagris-dalcanar-potencia-el-mercat-de-proximitat.html o OBIOL, Francesc: Exportadora d’Agris d’Alcanar, S.COOP.C.L.: Online; [Consultat: 4 de juliol] Disponible a internet: http://www.copalca.com/ o VITO, Victoria: ‘’Los beneficios de las mandarinas: estas frutas hacen milagros’’; El Huffington Post; 10 de Gener, 2017; Online; [Consultat el 12 de Gener] Disponible a internet: http://www.huffingtonpost.es/victoriavito/beneficios-mandarinas_b_13976218.html o Vivers Alcanar; Online; [Consultat el 6 de desembre] Disponible a internet: http://www.viverosalcanar.com/

72


BIBLIOGRAFIA o AMOROS, Manuel: Producción de Agrios; Ed. Mundiprensa; Bilbao, 1999. o Equip del Canal 56: 50 anys de la cooperativa d’Alcanar; Canal 56; Alcanar, 2014. o ROGER, Salvador: Citricos en su comercialización; Ed. Comite de Gestión para la Exportación de Frutos Cítricos, 1988. o BEL, Agustí: Alcanar; Col·lecció La Creu de Terme; Alcanar, 2000.

73


10. ANNEXOS ANNEX I. FACTURACIÃ&#x201C; 2011/2012

2010/2011 DESPESES 2010/2011 TENDA 743.954,07 FRUITA 4.646.682,65 SOUS I SALARIS 2.548.264,16 SUBMINISTRAMENTS 202.540,51 RESTA 3.493.017,9 DESPESES TOTALS 11.634.459,29

DESPESES 2011/2012 TENDA 738.867,34 FRUITA 4.750.715,59 SOUS I SALARIS 3.209.738,81 SUBMINISTRAMENTS 173.858,69 RESTA 3.802.922,84 DESPESES TOTALS 12.676.103,27

INGRESSOS 2010/2011 TENDA 1.278.717,17 FRUITA 9.624.031,93 RESTA 779.831,37 INGRESSOS TOTALS 11.682.580,47

INGRESSOS 2011/2012 TENDA 836.766,44 FRUITA 10.840.631,67 RESTA 1.043.752,81 INGRESSOS TOTALS 12.721.150,92

11.

12.

DESPESES INGRESSOS

TOTAL 2010/2011 11.634.459,29 +48.121,18 11.682.580,47

DESPESES INGRESSOS

TOTAL 2011/2012 12.676.103,27 +45.047,65 12.721.150,92

13.

2012/2013

2013/2014

DESPESES 2012/2013 TENDA 788.100,86 FRUITA 5.306.496,62 SOUS I SALARIS 2.666.482,34 SUBMINISTRAMENTS 171.849,26 RESTA 3.138.054,9 DESPESES TOTALS 12.070.983,98

DESPESES 2013/2014 TENDA 913.500,28 FRUITA 5.469.019,03 SOUS I SALARIS 2.902.893,30 SUBMINISTRAMENTS 192.499,49 RESTA 3.255.773,4 DESPESES TOTALS 12.733.685,50

INGRESSOS 2012/2013 TENDA 883.336,81 FRUITA 10.380.201,74 RESTA 857.382,27 INGRESSOS TOTALS 12.120.920,82

INGRESSOS 2013/2014 TENDA 1.007.106,41 FRUITA 10.816.270,78 RESTA 948.685,49 INGRESSOS TOTALS 12.772.062,68

DESPESES INGRESSOS

TOTAL 2012/2013 12.070.983,98 +49.936,84 12.120.920,82

DESPESES INGRESSOS

TOTAL 2013/2014 12.733.685,50 +38.377,18 12.772.062,68

74


2014/2015

2015/2016

DESPESES 2014/2015 TENDA 862.594,83 FRUITA 7.571.698,93 SOUS I SALARIS 3.296.791,26 SUBMINISTRAMENTS 191.301,33 RESTA 4.177.174,01 DESPESES TOTALS 16.099.560,36

DESPESES 2015/2016 TENDA 921.727,74 FRUITA 7.564.576,25 SOUS I SALARIS 2.839.065,07 SUBMINISTRAMENTS 165.910,43 RESTA 4.316.169,7 DESPESES TOTALS 15.807.449,19

INGRESSOS 2014/2015 TENDA 960.824,63 FRUITA 13.714.082,55 RESTA 1.463.362,68 INGRESSOS TOTALS 16.138.269,86

INGRESSOS 2015/2016 TENDA 1.077.165,99 FRUITA 12.707.788,22 RESTA 2.129.630,37 INGRESSOS TOTALS 15.914.584,58

DESPESES INGRESSOS

TOTAL 2014/2015 16.099.560,36 +38.709,50 16.138.269,86

DESPESES INGRESSOS

TOTAL 2015/2016 15.807.449,19 +107.135,39 15.914.584,58

A continuació, i ja per donar punt i final al treball, hi adjuntaré les dos primeres actes realitzades en la cooperativa que hi simbolitzen en el treball l’ANNEX II. La primera (1963), és l’acta la qual la cooperativa es constitueix com a empresa. La segona (1964), marca l’inici de la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar amb la conclusió de que ha estat aprovada en el Ministeri de Treball de Madrid i inscrita en el Registre Especial de Societats Cooperatives, amb el número de 11.032.

75


76


77


78


79


80

La cooperativa, de l'olivera al cítric  
Advertisement