Page 1

Els mitjans de casa nostra Mitjans de comunicació a les Terres de l’Ebre

Alumne: Sancho Granell, Albert Tutor: Guillem Muñoz, Javier Centre: Institut “Sòl-de-Riu” Lliurament: 18 de gener de 2016


Dedicat a totes aquelles persones que han fet de bressol d’un sentiment de pertinença, d’un signe d’identitat propi: les Terres de l’Ebre.


Taula de continguts 1. Presentació

1

2. Resum

2

3. Metodologia

3

4. Introducció

4

5. L’audiovisual ebrenc: mitjans de referència

7

5.1. Mitjans televisius

8

Canal 56

8

Canal Terres de l’Ebre

13

Canal 21 Ebre

18

5.2. Mitjans Radiofònics

22

Ràdio Ulldecona

22

Imagina Ràdio

27

Ràdio Tortosa

31

5.3. Mitjans digitals

35

Aguaita.cat

35

Surtdecasa.cat

39

Objectiu Alcanar

43

6. Enquesta social

46

7. Conclusions

59

8. Bibliografia i webgrafia

68

9. Agraïments

69

10. Annexos

70


Els mitjans de casa nostra

1. Presentació

Avui dia els mitjans de comunicació mouen el món. El planeta gira entorn d’aquests. Són el sol de la vida moderna. Ens acompanyen a totes hores, són la nostra ombra i la clau que ens obri la porta del coneixement universal. Els diaris a l’esmorzar, els telenotícies a l’hora de dinar o de sopar, la ràdio del cotxe anant al treball, les xarxes socials, etc., vulguem o no, sempre són presents. Els mitjans de comunicació són una gran eina. Són l’eina que permet a gairebé qualsevol ciutadà expressar el que pensa i opina, són l’eina que ens informa, que ens permet estar al corrent de tot el que passa tant al nostre voltant com a l’altra punta de món. Però també són l’eina que utilitzen governants i multinacionals per fer-nos veure les coses d’una manera o d’una altra. Són l’eina que ens informa i desinforma. Informar i desinformar a la vegada? Doncs sí, en l’actualitat és així. El que està clar és que els mitjans de comunicació són l’eina dels nostres temps, la que ens pot conduir cap al futur més pròsper i al mateix temps la que pot ser l’arma més perillosa de totes. Però tots els mitjans de comunicació són així? Què passa amb aquells mitjans més propers a nosaltres? Aquells que estan allunyats dels grans interessos econòmics i polítics a escala nacional i internacional? Com són els mitjans de casa nostra? Aquesta és la pregunta que m’ha portat a realitzar aquest treball. L’afany per conèixer la veritat, la necessitat de saber què passa al meu voltant o poder expressar les meues opinions, és a dir, el periodisme, sempre ha estat una de les meues passions i haver pogut conèixer-lo de tan a prop i en un ambient tan, com dirien els meus avis, “del terreno”, ha estat una experiència que de ben segur recordaré durant molts d’anys.

1


Els mitjans de casa nostra

2. Resum Català En el treball podem distingir tres parts. La primera consisteix en una recopilació d’informació i dades sobre diferents mitjans de comunicació ebrencs. Cal dir que en el treball no apareixen tots els mitjans informatius del territori, ja que sinó la recerca seria excessivament extensa. Els mitjans escollits són aquells amb més difusió. Aquests són els de tipus audiovisual que tenen més cobertura a la zona. Fet que no vol dir que els seleccionats siguin ni més, ni menys importants que la resta, però si que em permeten fer una tria si menys no, prou objectiva. La descripció de cadascun dels mitjans la podem agrupar en diversos blocs: història, funcionament i estructura de treball, pressupost, programació i seguiment. La segona part està basada en les respostes obtingudes en una enquesta realitzada a gent de tot el territori ebrenc. Si la primera part del treball tenia com a objectiu la recopilació d’informació, aquesta segona té una finalitat purament analítica. Mitjançant el tractament de les dades veurem si aquests mitjans tenen un pes important en la nostra societat, perquè o perquè no el tenen i que ha, o no, de canviar. En la darrera part extraurem conclusions. Per fer-ho, contrastarem el punt de vista dels mitjans amb el de la població i analitzarem la situació d’aquests en diversos aspectes.

Anglès In the paper we can distinguish three parts. The first part is a compilation of information and data on different media from Ebre's territory, but not all of them media are included, otherwise it would be an overly extensive research. The chosen media are the ones that people can access more easily. These are the audiovisual ones, because they have more coverage in the area. That does not mean that those selected are more or less important than the others, but they allow us to make a more objective choice. The description of each media can be grouped into several sections: history, functioning and work structure, budget, planning and monitoring. The second part is based on the answers of a survey to people throughout all Ebre area. The first part of the work was aimed at gathering information, therefore naturally the second part would be focused on analyzing it. By processing data we will see if the media have an important role in our society, the reason, and if they may change or not. In the last part we will extract conclusions. In order to do this, we would compare the point of view from the media and the one from population, and we will analyze the situation of those in various aspects. 2


Els mitjans de casa nostra

3. Metodologia El procediment seguit per a l’elaboració del treball ha estat el següent: 1. Tria del tema. Tot i ser el primer pas, no va ser gens senzill. Triar el tema d’un treball de recerca significa preguntar-te: què t’agrada? Amb què estàs disposat a passar més temps que amb els teus amics? Què voldries conèixer més a fons? Totes elles preguntes gens fàcils de contestar. En el meu cas sempre vaig dubtar entre el món esportiu i periodístic, decantant-me finalment per aquest últim. 2. Concreció del tema. Un cop conegut l’àmbit del meu treball, havia de pensar en què volia focalitzar la meva recerca. En aquest punt van intervenir el meu tutor, Javier Guillem, el professor Tomàs Camacho, i la doctora en periodisme Carme Ferré. Ells van ser qui em van fer passar de voler analitzar la influència dels mitjans de comunicació en l’àmbit estatal a analitzar la situació dels mitjans del meu voltant. Una decisió que ha resultat molt encertada. 3. Cerca d’informació. Es diu que a internet pots trobar el que vulguis, però això no acaba de ser del tot cert. En el meu cas, la informació que podia trobar a la xarxa era escassa. Per aquest motiu, pràcticament tota la informació que conté aquest treball ha estat recollida de forma personal, ja sigui per mitjà d’entrevistes o visites als mitjans en qüestió. 4. Selecció de la informació. Com passaria en un recerca purament bibliogràfica o a la xarxa, no tota la informació rebuda és útil per a l’elaboració del treball. 5. Mètode estadístic. Utilitzat per a analitzar les respostes obtingudes en l’enquesta realitzada a la segona part del treball. 6. Redacció del text (esborrany). Un cop amb la informació general i estadística sota el braç, és el torn de començar a donar forma al treball i ordenar definitivament les idees. 7. Comparació de dades i extracció de conclusions. Ja amb les idees clares, podem encetar la tercera part del treball. Mitjançant el contrast de la visió i dades obtingudes dels mitjans i de la ciutadania podrem arribar a conèixer la situació dels mitjans de les nostres terres i extraure-hi les nostres pròpies conclusions. 8. Redacció del text definitiu. Quan ja s’ha obtingut el vist i plau del tutor en tots els anteriors punts, és l’hora d’elaborar el text final i revisar-lo. 3


Els mitjans de casa nostra

4. Introducció Actualment, a les quatre comarques de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta), comptem amb 132 mitjans de comunicació social. En aquests, hi treballen més de 200 persones, entre professionals titulats i no titulats, amb relacions laborals amb els mitjans que van des de la contractació fixa a la col·laboració com a autònoms i, fins i tot, a la col·laboració gratuïta. Avui dia podem xifrar el nombre de professionals titulats a les nostres terres, ja sigui en periodisme o comunicació audiovisual, en un centenar.

Nombre de mitjans per comarca segons la seva tipologia.

Segons la seva titularitat.

A continuació, la Dra. Carme Ferré Pavia ens apropa una mica més a la situació actual dels nostres mitjans. La Dra. Carme Ferré Pavia (Alcanar, 1969) és periodista i professora titular del Departament de Mitjans, Cultura i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva gran inquietud social i cultural, així com el seu gran talent, l’han portat a tenir una carrera professional marcada per l’èxit, havent obtingut diversos premis i reconeixements de molt renom. Cal destacar el Premi a la Investigació en Comunicació de Masses del Consell de l’Audiovisual el 1999, obtingut gràcies al seu estudi Intel·lectualitat i cultura resistents en el segon franquisme (1959-1977), estudi que conformava la seva tesi doctoral. En l’actualitat, Ferré Pavia és autora d’articles acadèmics en revistes estatals i internacionals, és membre del consell editorial de diverses revistes, així com de grups d’investigació de les universitats Ramon Llull i del País Basc i dirigeix el grup de recerca Comress-Incom UAB. 4


Els mitjans de casa nostra Ja fa anys que estem veient com molts projectes de comunicació local/comarcal/territorial han acabat fracassant i, fins i tot, desapareixent, a què creu que és degut aquest fet? Un mitjà de comunicació no deixa de ser una empresa i si no es tracta d’un mitjà social, és difícil de sostenir, ja sia en paper pels costos o en digital per l’actualització i dedicació que demana. Molts mitjans no tenen darrere un pla d’empresa suficient i s’han trobat en un context en el qual ha canviat el consum i tenim molta informació, que consumim de manera promíscua, canviant de mitjà, i gratuïta. El periodisme no s’ha acabat, però la manera de fer-ne negoci està en entredit.

Actualment, pareix que s’ha agafat una tendència més positiva, creu què és així? En cas afirmatiu, què creu que ha canviat? El salt al digital ha fet viables algunes empreses i també la professionalització ha augmentat. Hi ha molta gent formada que torna als àmbits comarcals. No diria que tot té una tendència positiva, en poc temps veurem desaparèixer grans mitjans, hem viscut processos de concentració i la crisi s’ha endut una part important del teixit comunicatiu local. Alguns àmbits econòmics es recuperen, però no tots. També algunes forces polítiques que han agafat volada estan contra els mitjans públics a Catalunya.

Creu què la programació/continguts actuals que ofereixen els mitjans del territori responen a les necessitats de la ciutadania? Algunes sí, podem consumir tradició i temes molt locals a les revistes properes, temes culturals als digitals nous, informació de més abast a les cadenes generalistes. El problema és que costa molt que alguns temes locals entren a l’agenda dels grans mitjans. Amb la delegació de les Terres de l’Ebre de la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) s’ha solucionat en part, però encara costa que l’Ebre i el Sénia surtin sense grans polèmiques pel mig.

Molts cops, no sabem valorar allò que tenim i anhelem allò aliè. Creu que això també passa en els mitjans locals? És a dir, creu què molts cops s’agafen, erròniament o no, com a exemple els grans mitjans i s’infravaloren els de casa? No, crec que en cada àmbit, els mitjans tenen la responsabilitat de fer-ho amb la màxima exigència i el reconeixement arribarà. No podem demanar el mateix a Lo 5


Els mitjans de casa nostra Rafal, a l’Ara o a la CNN. Les xarxes socials locals funcionen bé com a canals d’expressió, les ràdios públiques estan massa subvencionades (pràcticament al 100% a tots els pobles) i les revistes demanen estàndards professionals. No penso que hi hagi una infravaloració.

Noves tecnologies i informació territorial, una oportunitat? Ja ho comentàvem, encara hi ha un públic que no ha entrat al digital, però aviat serà tothom. Un digital és més barat de mantenir però demana un equip darrere igualment, i coneixements. Penso que és un canvi que ja és una realitat.

L’intrusisme està sent una de les principals tendències dels grans mitjans... Cada cop més, persones sense cap tipus de titulació o amb titulacions totalment allunyades del món periodístic estan deixant sense lloc a llicenciats en el camp. Creu que això també passa aquí? Això sempre ha estat una discussió, i realment, no és tanta gent. Cada cop hi ha més professionals en tots els àmbits i alguna gent es planteja la comunicació complementàriament a una altra formació. El paper del divulgador expert és una cosa, i el del que fa de periodista sense saber-ne és una altra. Avui dia, cap empresa o organisme fa bé de tenir periodistes que no hagen estat formats, ja que hi ha molta gent amb qui comptar.

És conegut que en els grans mitjans abunden els interessos econòmics, i molts cops, la informació que es dóna està condicionada per partits polítics o grans empreses. Creu que això també passa als nostres mitjans? La independència depèn, com en tot, de la independència econòmica i políticament, les pressions no fan mal si no en depèn el teu sou. En l’àmbit local segurament els mitjans governamentals són els més proclius a un cert control. Els mitjans independents i socials són molt útils des d’aquest punt de vista. Poden ser una eina de transparència quan els mitjans grans controlats per grups empresarials, sovint aliens a la comunicació, tapen alguns temes. Què seria del tema de Seat-Volkswagen (motors trucats) si l’empresa tingués interessos a televisions o diaris? Avui dia tenim la xarxa i és difícil amagar les informacions però també és difícil informar en contra de la gran banca o les grans multinacionals. 6


Els mitjans de casa nostra

5. L’audiovisual ebrenc Mitjans de referència A partir d’aquest moment ens introduirem en el dia a dia d’alguns mitjans de comunicació de les Terres de l’Ebre. La finalitat d’aquest punt és conèixer una mica més com funcionen aquests mitjans, la seva història, quins recursos tenen, etc., per tal d’apropar a tothom la realitat del món de la comunicació al nostre terreny. Si analitzem el títol de l’apartat podem veure que no parlarem de tots i cadascun dels mitjans del territori, sinó que només d’aquells que entren dins del tipus audiovisual (televisió, ràdio i xarxa) i que són de referència. En primer lloc, em veig en l’obligació de justificar perquè he decidit analitzar solament aquests mitjans. Tal i com s’ha dit en la introducció, actualment a les Terres de l’Ebre comptem amb 132 mitjans de comunicació social. Si fes una anàlisi de tots i cadascun d’ells, tenint en compte que cada anàlisi té una extensió mitjana de quatre pàgines, suposaria un total de 528 pàgines. A més d’una quantitat molt gran de quilòmetres a recórrer i temps a invertir. Fet que no em podia permetre, ni per extensió de treball, ni per recursos humans. La decisió d’excloure del treball (en aquesta part, en les altres es tenen en compte totes les plataformes) la premsa escrita i de com fer la tria dintre dels mitjans audiovisuals va estar influenciada per la Dra. Carme Ferré. Ella em va fer veure que agafar una mostra de mitjans de totes les plataformes era excessiu i que per fer la tria havia de basar-me en algun fet objectiu. El punt de partida per fer la tria va ser la facilitat d’accés als mitjans per a la població. Actualment accedim als mitjans audiovisuals gairebé sense voler, ja sigui prenent l’interruptor dels nostres televisors i ràdios o a través de les xarxes socials. I dintre dels mitjans audiovisuals, havia d’agafar aquells de referència, és a dir, aquells mitjans que arriben a tots i cadascun dels punts del territori ebrenc, o si menys no, a la majoria. En el cas dels mitjans a la xarxa, d’abast mundial, he seleccions tres projectes de comunicació que representen diferents formes d’informar. Els mitjans analitzats són: Televisius: Canal 56, Canal Terres de l’Ebre i Canal 21. Radiofònics: Ràdio Ulldecona, Imagina Ràdio i Ràdio Tortosa. Digitals: Aguaita.cat, Surtedecasa.cat i Objectiu Alcanar. 7


Els mitjans de casa nostra

5.1. Mitjans televisius Canal 56 Fitxa tècnica Situació de les instal·lacions: Carrer Traval, 14-16, Vinaròs Fundador: Andreu Carapuig Director: Andreu Carapuig En emissió des de: 1985

Història Canal 56 neix el 1985 sota el nom de “La televisión de aquí” i de la mà de l’actual director, Andreu Carapuig, a Alcanar. Fins l’any 2000, quan adoptà el nom actual, l’emissora encara passaria per anomenar-se “Canal 21” i “Tele 3”. L’emissora vinarossenca va ser la primera televisió comarcal de la Comunitat Valenciana en iniciar les seves emissions TDT en la modalitat d’autoprestació, és a dir, per mitjà d’infraestructures pròpies. Des de la seva fundació fins a l’actualitat el canal ha estat en emissió ininterrompuda, essent així un dels mitjans audiovisuals més longeus del territori.

Estructura de treball i instal·lacions Actualment la plantilla de Canal 56 es troba al voltant de les 10 persones. Podríem dir que el personal de canal 56 és com el dels grans mitjans audiovisuals però a escala reduïda, ja que s’hi realitzen més o menys les mateixes tasques (control de so, d’imatge, etc.) però en moltes d’elles sols hi trobem una sola persona al càrrec. Fet que és possible gràcies a un sistema automatitzat de càmeres, mitjançant el qual Pau Marmaña, periodista, a la sala de control. es poden controlar totes des d’una sola posició, i a la bona formació dels integrants de l’equip. Això no passa sols en la part més tècnica, ja que els periodistes encarregats de presentar els diferents programes també són els encarregats d’editar-los, revisar-los i posar-los a punt per a la seva emissió. 8


Els mitjans de casa nostra L’emissora vinarossenca també gaudeix d’unes molt bones instal·lacions. A part de les sales de control, edició, etc., més o menys mencionades, hi destaca la zona de gravació, la qual es divideix en tres platós. Cadascun d’aquests té un disseny diferent i adequat per a un tipus determinat de programes. El de la primera imatge és l’encarregat d’acollir tertúlies, debats o programes especials com el de les eleccions municipals, en el de la segona hi tenen lloc la major part de programes de producció pròpia, com ara el programa “Més Curiositats”, i finalment en el tercer hi trobem un croma on bàsicament s´hi Tamara Gómez editant el graven els telenotícies. El fet que tots els platós es trobin a la seu programa "Més mateixa zona permet que s’hi puguin compartir les càmeres, un Curiositats". aspecte molt interessant en l’optimització dels recursos, tant des del punt de vista tècnic com econòmic.

Canal 56, a més, s’ocupa de donar cobertura a altres canals de la zona per mitjà de la seva empresa Transmissions Digitals del Mediterrani S.L o Tradime, la qual gaudeix d’unes infraestructures de telecomunicacions molt modernitzades.

Mapa de cobertura Canal 56.

9


Els mitjans de casa nostra

Programació Gran part de la programació de Canal 56 se centra en la retransmissió d’actes festius, socials o culturals de les diferents localitats de la zona. Tot i això, també emet programes de producció pròpia així com programes proporcionats per altres productores. Un dels aspectes que més remarca el propi director en aquest apartat és l’horari de les emissions, ja que el canal disposa d’una taula de programació (de fàcil accés per mitjà de la seva pàgina web) que segueixen molt estrictament. Entre els programes propis de l’emissora destaquen: “L’entrevista”, on tal i com el nom indica s’entrevisten a diverses personalitats relacionades amb l’actualitat de la zona de la mà de Ramon Blanch. “Més Curiositats”, on Tamara Gómez ens apropa d’una forma més personal a l’actualitat social i cultural del territori.

Alfons Montserrat, alcalde d’Alcanar, a l’entrevista.

Tamara Gómez presentant el seu programa.

Pressupost Actualment Canal 56 no rep cap subvenció pública, amb el qual la seva principal font d’ingressos és la publicitat. El pagament per part dels ajuntaments de la zona per a la retransmissió dels seus actes així com per part de productores per a l’emissió dels seus programes acaben de conformar el que seria el pressupost del canal. En els darrers anys aquest ha estat al voltant dels 200 000 € anuals.

10 


Els mitjans de casa nostra

Audiències En els últims anys Canal 56 s’ha arribat a situar entre els mitjans de comunicació nacionals pel que fa en seguiment a la seva zona, obtenint uns resultats en els diferents estudis vertaderament sorprenents. En un estudi realitzat per la pròpia emissora el 2008 es van obtenir els següents resultats: -

Un 82% de la comarca del Maestrat i del seu entorn coneix Canal 56. Un 72% de la població del seu mapa de cobertura té sintonitzat el canal. 30 000 persones segueixen el canal diàriament dedicant-li 20 minuts de mitjana.

En aquest mateix estudi es van publicar una sèrie de resultats, obtinguts a partir d’una enquesta realitzada a una mostra de 500 persones de més de 15 anys escollides a l’atzar, entre els quals destaquen els següents:

-

Amb quina freqüència segueixes Canal 56?

-

Quan va ser l’últim cop que vas veure Canal 56?

11 


Els mitjans de casa nostra En un estudi més recent, concretament del 2011, i realitzat per una empresa externa al canal es van obtenir uns resultats dels quals el propi director del canal se sent molt orgullós. En aquest estudi, realitzat a una mostra de 400 persones, es van obtenir els següents resultats com a resposta a la pregunta: Quin és el mitjà de comunicació per el qual s’informa del que passa al seu municipi?

Darrerament Canal 56 no sols ha aconseguit grans resultats mitjançant la televisió, sinó que el seu llançament a la xarxa li ha permès arribar a gairebé tots els racons del món.

En el mapa podem veure tots els països on aquest any (2015) s’ha visualitzat algun vídeo del canal per mitjà del seu portal. La intensitat del blau ens marca el nivell de seguiment en cada país. En la taula adjunta, podem observar més detalladament les dades dels 10 països amb més espectadors de Canal 56 a la xarxa, on trobem un gran seguiment des de Canadà o Mèxic fins a Alemanya o Itàlia. 12 


Els mitjans de casa nostra

Canal Terres de l’Ebre Fitxa tècnica Situació de les instal·lacions: Carrer Bisbe Serra, 6, Tortosa Fundador: Josep Maria Arasa i Joan Antó Director: Josep Maria Arasa En emissió des de: 2013

Història El Canal Terres de l’Ebre, tal i com el coneixem avui dia, neix el juliol de 2013 com a resultat de la fusió entre dos emissores de la zona. Una d’elles, amb nom homònim a l’actual, estava situada al polígon Les Tosses d’Amposta i pertanyia al grup televisiu l’Ebre, l’altra, sota el nom d’Ebre TV se situava a Tortosa i pertanyia al grup Limicola. Aquesta unió es deu, en part, al desig d’uniformitzar els mitjans d’informació comarcals per part de la “La Xarxa de Comunicació Local”, una societat mercantil creada per la Diputació de Barcelona per gestionar el suport a l’audiovisual local català.

Xarxa de Comunicació local.

Tot i el poc temps que el canal porta en emissió, ja ha rebut premis de prestigi així com diversos reconeixements per part d’ajuntaments, consells comarcals, la diputació de Tarragona, el consell de l’Audiovisual de Catalunya i la pròpia Generalitat. Entre tots els premis cal destacar el Premi Nacional de Comunicació i el Premi Zàping, tots dos rebuts el 2014. Actualment el Canal TE està associat al Setmanari de l’Ebre i a Imagina Ràdio, junt amb qui conforma el grup de comunicació l’Ebre.

13 


Els mitjans de casa nostra

Estructura de treball i instal·lacions Des de la seva formació fins a l’actualitat el Canal Terres de l’Ebre ha estat en creixement constant. En aquests escassos dos anys l’emissora ha vist com es triplicava el seu personal, passant d’un equip inicial de 7 persones fins a l’actual format per 22 integrants (14 professionals i 8 col·laboradors). Aquest fet es deu en bona part a la fragmentació de la plantilla en diversos departaments especialitzats, el nombre i el volum dels quals ha anat augmentant per tal de satisfer les necessitats generades. En l’actualitat hi podem distingir el departament administratiu, dirigit per Alba Trilla, el comercial, per Rafael Martí, el tècnic, per Jordi Pazos, el de continguts, per Clara Tena, el de redacció, per Carles Ferrando, i el de programes, per Jaume Borja. Cadascun d’ells amb el seu equip de treball i amb tots els recursos necessaris.

Departament tècnic TE.

Si parlar de l’equip de treball del Canal Terres de l’Ebre és parlar d’organització, professionalitat i qualitat, les seves instal·lacions no es queden enrere. A part dels departaments ja anomenats, el canal també disposa d’un plató de primer nivell (100 metres quadrats) amb un sistema de càmeres automatitzat, graderia per uns 100 espectadors i bona il·luminació. Cal apuntar que un dels projectes més imminents de l’emissora és la fragmentació del plató en dos espais, un orientat cap a la gravació dels programes de producció pròpia i l’altre per a l’emissió dels telenotícies.

Plató TE, vista lateral.

14 

Plató TE, vista frontal.


Els mitjans de casa nostra En quant a cobertura, actualment, i gràcies al suport de la Generalitat, el mitjà ebrenc disposa d’una xarxa de 22 reemissors que li permeten cobrir totes les Terres de l’Ebre així com franges frontereres del nord de Castelló i el Baix Aragó, arribant així a un total de 52 municipis diferents.

Mapa de cobertura i reemissors Canal TE.

En la següent graella, podem veure de forma més específica l’abast del canal.

15 


Els mitjans de casa nostra

Programació La programació del Canal TE la podem dividir en tres blocs ben diferenciats. Un primer en el qual trobem els programes de producció pròpia, un segon que es basa en la emissió d’actes socials del territori i un tercer format per programes que s’emeten de forma simultània a tots els canals integrats dins de “La Xarxa de Comunicació Local”. Càmera TE en acció.

El volum que ocupa cadascun dels dos primers blocs en la programació del canal varia depenent l’època de l’any, ja que en la temporada d’estiu és quan hi ha més actes culturals, festius, etc., que cobrir. Cal indicar que dins d’aquest bloc social o d’entreteniment també trobem programes que no sols es basen en la pura retransmissió dels actes del territori, sinó que trobem programes com ara “L’Asmolet” que adapten èxits televisius dels grans mitjans a la nostra zona, en aquest cas “El Foraster” de TV3. En el bloc purament periodístic hi destaca la gran varietat de continguts que el canal posa a l’abast dels seus espectadors. Trobem des de programes de reportatges, com ara “La Setmana”, fins a programes de caire polític, “El debat TE”, o esportiu, “Minut 91” i “Tot l’Esport”. Alguns dels quals arriben a tot el territori català per mitjà de “La Xarxa de Comunicació Local”. Cal anomenar també la presència de l’emissora en la retransmissió d’actes d’interès nacional com ara els Premis Gaudí o els Premis Enderrock.

Minut 91, de la mà de Michel Viñas.

16 


Els mitjans de casa nostra

Pressupost El Canal Terres de l’Ebre disposa d’un dels pressupostos més importants del sector a la zona, tenint al seu abast així uns 600 000 € anuals. El finançament de l’emissora ebrenca el podem desglossar de la següent forma: 40% Entitats públiques (ajuntaments)

25% Xarxa de comunicació local

600 000€ 25% Publicitat

10% Subvencions de l'Estat

Audiències En l’últim estudi, realitzat aquest mateix any, el canal ha obtingut uns resultats molt esperançadors i que encoratgen a seguir treballant en la mateixa línia. Segons aquest estudi, Canal Terres de l’Ebre és la segona TV en català més vista al territori després de TV3 i la sèptima TV més vista de la TDT a la regió de l’Ebre. En aquest mateix informe s’indica que un de cada quatre ebrencs segueix l’Ebre notícies diàriament i que el 50% dels tortosins s’informa del que passa a la seva localitat per mitjà d’aquest. El canal registra el minut d’or de la seva història el 24 de maig de 2015, amb un seguiment del 13% de la població de les Terres de l’Ebre. El que suposa, al estar xifrada en 400 000 ciutadans la població ebrenca, que siguin 26 000 espectadors els que van tindre a les pantalles dels seus televisors els continguts de l’emissora.

17 


Els mitjans de casa nostra

Canal 21 Fitxa tècnica Situació de les instal·lacions: Avinguda Remolins, 24, Tortosa Fundador: Albert Roda Anglès Director: Cinta Bonet En emissió des de: 2010

Història Les arrels de Canal 21 les trobem al novembre de 2007 amb el portal web www.teveon.tv, la primera televisió per Internet de les Terres de l’Ebre.

El març de 2010 l’emissora fa el pas a la TDT adquirint el nom actual, Canal 21 Ebre. Mantenint, però, la seva versió web activa. El pas a la plataforma televisiva suposa per a l’emissora un gran creixement en quant a nombre de continguts, plantilla i qualitat. Tot i això, la seva essència sempre ha continuat sent la mateixa, oferir una programació variada de proximitat a les quatre comarques de l’Ebre.

Estructura de treball i instal·lacions Canal 21 Ebre forma part del grup de comunicació Doble Columna, on s’inclouen serveis d’impremta i el periòdic mensual Cop d’ull. A més, manté una estreta relació professional amb el diari digital de les Terres de l’Ebre www.marfanta.com.

18 


Els mitjans de casa nostra Canal 21 Ebre està format per un equip de 14 treballadors, entre els que hi distingim: 4 periodistes, un realitzador, dos dissenyadors gràfics, tres càmeres, tres comercials i la responsable d’administració. El juny d’aquest mateix any, 2015, Canal 21 estrenà un nou portal web que permet veure la televisió a la carta en qualsevol dispositiu digital: telèfons, ordinadors, tauletes i televisions intel·ligents. Així com compartir els seus continguts d’una manera molt senzilla en qualsevol xarxa social.

Programació La programació de Canal 21 és basa en la producció pròpia. Oferint així continguts propis i de proximitat des de l’àmbit informatiu, esportiu, d’entreteniment, social i cultural. En l’àmbit informatiu trobem el telenotícies diari, presentat per la periodista i directora Cinta Bonet i on s’ofereix la informació més destacada del contorn. Dins d’aquest grup també trobem el programa “Primera Columna”, en el qual el periodista Gustau Moreno ens ofereix una visió més àmplia del panorama tant territorial com nacional. Per últim, també trobem la retransmissió de les rodes de premsa més destacades del territori, així com un butlletí resum els caps de setmana. El periodista Albert Pascual és qui ens ofereix tota la informació esportiva del canal. Ell és qui dirigeix i presenta els programes “ El Poliesportiu” i “Temps afegit”. En el primer ofereix una visió global de l’esport territorial i en el segon se centra en els aspectes purament futbolístics. Canal 21 també ofereix la retransmissió en directe del millor partit de la jornada del futbol comarcal.

Albert Pascual presentant "El Poliesportiu".

19 


Els mitjans de casa nostra Pel que fa als programes d’entreteniment, Canal 21 compta amb una graella molt diversa. “Districte 21” és un magazín dirigit per Sílvia Alcorcón en el qual s’inclouen entrevistes relacionades amb les diferents activitats festives i culturals del territori. Cal destacar l’extensió que té el programa durant la temporada d’estiu: “Què fem?”, on Sílvia ens presenta l’agenda social i cultural més interessant del moment. A “Petits Artistes” el canal atorga el protagonisme als més petits del territori. En el programa els més joves són qui ens parlen de diversos temes des de la seva sinceritat i innocència. Finalment, i també dedicat als més petits, trobem “Calaix de Sastre”, on l’artista Joan Iniesta ens ensenya a fer diverses manualitats. Sílvia Alarcón és també l’encarregada dels programes de caire social. En podem distingir dos: “Gent de barri” on se’ns mostra la vida social dels diferents municipis de l’Ebre, i “Dones amb nom propi”, un programa d’entrevistes dedicat a les dones ebrenques de més rellevància. Tots dos programes tenen el mateix pes en quant a temps d’emissió. Finalment en l’àmbit cultural trobem els programes “Tens un racó dalt del món” i “Fet aquí”. En el primer l’escriptor Jesús Maria Tibau ens mostra l’actualitat literària ebrenca i en el segon Albert Pascual destaca els trets culturals propis de cada contrada de les Terres de l’Ebre. Tots dos programes tenen el mateix pes en quant a temps d’emissió.

Per últim, l’emissora ofereix els actes socials i culturals del territori a través dels programes “Anem de festa” i “Fem una Ullada”. També ofereix setmanalment una tertúlia política moderada per Manel Ramon.

20 


Els mitjans de casa nostra

Pressupost Canal 21 Ebre forma part de l’empresa privada Doble Columna S.L., i com a tal, gran part del seu pressupost ve donat per la publicitat.

Audiències Segons les dades del darrer Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, Canal 21 compta amb 13 000 espectadors diaris i amb una quota de pantalla del 16,4%.

Impacte a la web Canal 21 compta amb una pàgina oficial a les dos xarxes socials més actives en l’actualitat. A data de 17 de juliol de 2015 l’emissora comptava amb 1 113 seguidors a Facebook i amb 2 627 a Twitter. A més, el canal posa a disposició dels seus espectadors gran part del seu contingut a través de la plataforma Youtube, on a data de 17 de juliol de 2015 tenien enregistrades 362 768 visualitzacions i 452 subscriptors. En la següent gràfica podem observar més detalladament l’impacte en aquest canal web.

21 


Els mitjans de casa nostra

5.2. Mitjans radiofònics Ràdio Ulldecona Fitxa tècnica Situació de les instal·lacions: Carrer Major, 94, Ulldecona Fundador: Joan Nadal Canalda Director: Joan Nadal Girona En emissió des de: 1949

Història Ràdio Ulldecona neix l’any 1949, any en el qual el seu fundador, el senyor Joan Nadal Canalda, va tornar del seu servei militar. Allí dirigia una petita emissora destinada als seus companys, el qual li va permetre adquirir una gran quantitat de coneixements i experiència en el camp. Tot i que els seus primers passos en el món de la comunicació ja els havia donat molt abans treballant com a reparador de transistors al seu poble, Ulldecona.

Joan Nadal (dret a la dreta de la imatge) i els primers integrants de Ràdio Ulldecona.

En els seus inicis Ràdio Ulldecona només emetia durant les Festes Majors de St. Lluc, però prompte passaria a donar senyal també en diumenges i festius, per finalment acabar fent-ho de forma diària. Poc després de regularitzar les seves emissions diàries, l’emissora canvià el seu nom a “Radio Ulldecona, Emisora del Frente de Juventudes, EAJ-36”, formant part així d’un programa impulsat per l’estat amb la finalitat d’incorporar la joventut al moviment radiofònic professional.

22 


Els mitjans de casa nostra El 23 de desembre de 1960 passaria a formar part de la cadena d’emissores sindicals, on adquirí el nom de “La Voz de la Costa Dorada”. Aquesta va ser una de les èpoques de major creixement de la ràdio, tot i les restriccions de l’Estat franquista. L’any 1965, però, la ràdio entraria en una profunda crisi que desembocaria el 20 de juliol d’aquell mateix any amb el tancament de l’emissora per als següents dos anys. Aquest fet va ser degut a l’ordenació per part de l’Estat de tancar gairebé totes aquelles emissores que emetien per ona mitja (OM). Ràdio Ulldecona, llavors encara “Radio Costa Dorada”, reprendria les seves emissions el 7 de juliol de 1967 gràcies al pas de l’emissora cap a les emissions a través de la freqüència modulada (FM). Això sí, ara l’emissora hauria de recuperar el terreny guanyat anteriorment, del qual gairebé no en quedava res. Durant la dècada dels setanta, es va produir una reestructuració de les emissores de ràdio espanyoles encapçalada per la creació de “Radio Cadena Española” (RCE) per part de la “Falange Española Tradicionalista y de las JONS”, xarxa d’emissores de la qual entraria a formar-ne part la nostra protagonista el 1978 sota el nom de “Radio Cadena a Ulldecona”. Cal destacar que sota aquest nou format, Ràdio Ulldecona seria visitada per un seguit de personatges emblemàtics del país com ara Jordi Pujol, Josep Tarradellas o Joan Maragall.

Jordi Pujol a Ràdio Ulldecona.

Josep Tarradellas a Ràdio Ulldecona.

Joan Maragall a Ràdio Ulldecona.

23 


Els mitjans de casa nostra Amb l’arribada del PSOE al govern, el 1989 es produí un pacte d’unió entre l’antiga “Radio Nacional” i “Radio Cadena Española”, amb el qual la nostra emissora passaria a anomenar-se “Radio Nacional d’España a Ulldecona, Radio 5”. Va ser el 1992 quan finalment Ràdio Ulldecona es donaria a conèixer tal i com ho fa avui dia gràcies a un pacte amb “Radio Nacional Espanyola”. Com a conseqüència d’aquest, la programació de la nova Ràdio Ulldecona passava a ser de producció pròpia durant les hores del dia i connectava amb RNE cada hora per oferir els espais informatius d’aquesta. I així és com més o menys ha continuat funcionant l’emissora fins a dia d’avui.

Estructura de treball i instal·lacions Actualment Ràdio Ulldecona compta amb 5 treballadors fixos, a més d’altres col·laboradors com Joaquim Buj o Emili Fonollosa. Tot i no ser una plantilla àmplia, els és suficient per a poder emetre tant a través de la ràdio com per la televisió. I és que Ràdio Ulldecona, o millor dit, Ràdio Televisió d’Ulldecona, compta amb una estructura de treball força peculiar, tant a les nostres terres com en l’àmbit nacional. Ja que l’emissora es present tant a la freqüència modulada (FM) com a la TDT, on no sols emet so, sinó que també incorpora imatge. El funcionament dels dos mitjans es basa en la reutilització recíproca dels continguts radiofònics i televisius. Aquest fet requereix d’una gran flexibilitat en la plantilla, on tots els integrants són pràcticament igual de responsables en temes de continguts, direcció i tècnica. Això implica que la plantilla de Ràdio Ulldecona no presenti una estructura gaire jerarquitzada, en la qual ens hem d’oblidar de la típica forma piramidal per pensar en una plantilla d’estructura rectangular.

Plató de televisió TVU.

Cabina de Ràdio Ulldecona.

Tot i això, i dintre de la igualtat de responsabilitats ja esmentada, sí que trobem petites especialitzacions entre els components de la ràdio: Lídia Labernia és l’encarregada dels informatius, Josep Maria Forné se centra més en l’àmbit esportiu, Julian Zaragozá és l’home més inquiet de la plantilla, ocupant-se així de les rodes de premsa i actes 24 


Els mitjans de casa nostra de les diferents localitats comarcals, i finalment trobem a Juan Carlos Fibla i Carolina Nadal, amb molt més pes en l’àmbit radiofònic que televisiu. Ràdio Ulldecona és l’emissora que uneix Catalunya, la Comunitat Valenciana i Aragó. Presenta una àmplia cobertura que arriba tant al sud de les comarques de Tarragona (Montsià, Baix Ebre, Priorat, Terra Alta i Ribera d’Ebre) com al nord de la província de Castelló (Alt i Baix Maestrat, Ports i Planes Altes) i la comunitat Aragonesa (Matarranya). Ràdio Ulldecona disposa d’una antena d’emissió pròpia, situada a la Cogula (serra del Montsià). Tot i que aquesta sols serveix com a repetidor de la senyal radiofònica, ja que TVU es difon a través de l’empresa Transmissions Digitals del Mediterrani S.L, gestionada per Canal 56. L’emissora falduda també té presència a la web a través de www.radioulldecona.net on ofereix als seus oients i espectadors part de la programació televisiva així com senyal radiofònica en directe.

Programació La programació de Ràdio Ulldecona es basa en la difusió dels actes festius i culturals del territori. Això ho fa a través dels seus programes: “Bon dia”, “El matí per endavant”, l’informatiu de Ràdio Ulldecona i el “Sense Vergonya”. La música i els esports també tenen un gran pes dintre de l’emissora amb programes com: “Clàssics de Sempre” o “Música Non Stop” (musicals) i “Temps de joc” (esport comarcal). Entre la programació de l’emissora hem de fer una menció especial a “La Gramola”. Aquest programa va ser iniciat per Joan Manel Muñoz el 1980 i a dia d’avui, 35 anys després, encara continua sent el programa insígnia de la ràdio, ara de la mà de Joan Carles Fibla. A través de “La Gramola” podem repassar tots els èxits des de la dècada dels 50 fins a la dels 80. També hem de destacar la proximitat que ofereix la ràdio als seus oients, ja que en gran part dels seus programes es pot participar ja sigui per mitjà de trucades telefòniques o de les xarxes socials. Cal dir que la programació de l’emissora es interrompuda cada hora per les connexions amb “Radio Nacional Espanyola” com a conseqüència de l’acord històric signat el 1992. 25 


Els mitjans de casa nostra

Pressupost Malgrat que Ràdio Ulldecona emet a través d’una llicència pública, és una ràdio privada. En l’actualitat el seu finançament es basa en els ingressos per publicitat així com en els pagaments dels ajuntaments per tal de cobrir els seus actes festius i culturals. Tot i que històricament el fundador de la ràdio, Joan Nadal, ha tingut un paper fonamental en el sosteniment econòmic de l’emissora. El pressupost anual del mitjà faldut (ràdio i TV) està al voltant dels 50 000 €.

Audiències Malgrat que Ràdio Ulldecona no té estudis d’audiència actuals, podem afirmar que té un seguiment notable entre la població. En primer lloc perquè així podem veure-ho en el seu dia a dia, amb una gran quantitat de trucades telefòniques a l’emissora així com missatges a les xarxes socials, i en segon lloc com a conseqüència de la seva rellevància històrica. Sols cal que agafem com a exemple “La Gramola”, aquest és un programa del qual gairebé tota la població ebrenca n’ha sentit a parlar alguna vegada. Com acabem de dir, Ràdio Ulldecona també es present a les xarxes socials Facebook i Twitter, on és molt actiu i on a dia 1 de novembre d’aquest any tenia prop de 5 000 amistats a la primera i 262 seguidors a la segona.

26 


Els mitjans de casa nostra

Imagina Ràdio Fitxa tècnica Situació de les instal·lacions: C/Rosa Maria Molas, 2, Tortosa Fundador: Josep Lluís Villa Director: Josep Lluís Villa En emissió des de: 2006

Història Imagina Ràdio neix el febrer de 2006 amb l’actual director, Josep Lluís Villa, al capdavant i amb la cançó Imagine, de John Lennon, com a tret de sortida. Després de molts anys treballant en diversos mitjans de comunicació de nivell nacional (com ara RNE, la SER o El País) i d’haver estat involucrat en multitud de projectes per donar empenta a la comunicació local, Villa donava lloc a la primera emissora de ràdio que des de la iniciativa privada i autòctona cobria les quatre comarques de l'Ebre. Imagina Ràdio S.L és titular de la freqüència de ràdio atorgada per concurs públic del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) al conjunt de mitjans del Grup de comunicació l'Ebre. La ràdio neix, al igual que tots els mitjans integrants del Grup de comunicació l’Ebre (recordem que dins d’aquest també es troba el Canal Terres de l’Ebre), amb la finalitat de reivindicar el territori ebrenc. Aquesta regió geogràfica i cultural situada al sud de Catalunya ha passat de ni tan sols existir ara fa poques dècades a convertir-se en la primera Vegueria reconeguda oficialment a Catalunya, tal i com ho va oficialitzar l'Estatut de Miravet (2006). Això es deu en gran part a la tasca dels mitjans de comunicació, els quals van insistir de forma permanent, entre d’altres, en denominar aquest territori amb el nom que li va atorgar l’escriptor rapitenc Sebastià Joan Arbó en el seu llibre Terres de l’Ebre.

27 


Els mitjans de casa nostra

Estructura de treball i instal·lacions Actualment la plantilla d’Imagina Ràdio està composta per sis persones fixes que s’ocupen de les tasques comercials, de gerència i de continguts, més unes altres sis que col·laboren en l’última tasca esmentada en moments puntuals. Tot i que les instal·lacions de l’emissora encara estan en procés de remodelació (estan situades en un antic plató de televisió) disposen de tots els elements necessaris per oferir una senyal de qualitat, així com programes en directe.

Estudi Imagina Ràdio.

A més, els equips de control de la ràdio estan connectats a altres equips d’alguns dels integrants de la plantilla, el qual els permet treballar des de casa. A hores d’ara, Imagina Ràdio es pot sentir en qualsevol comarca de les Terres de l’Ebre, tot i que no a totes de la mateixa manera, ja que per mitjà de la ràdio sols es pot sintonitzar a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. És per mitjà de la senyal TDT com l’emissora arriba a tot el territori ebrenc. El mitjà també disposa d’una plataforma web i una app per a smpartphone, d’abast mundial, on podem trobar informació sobre els seus programes, concursos, notícies o escoltar la senyal en directe.

Vista web de l’emissora.

28 


Els mitjans de casa nostra

Programació Imagina Ràdio presenta una programació molt variada. En els seus inicis aquesta estava basada principalment en l’emissió de música, ja que tenia un cost molt baix, però amb el pas dels anys l’emissora ha avançat cap a una programació que combina la vessant temàtica dels seus inicis amb una programació de caire més generalista i informatiu.

Entre els programes que actualment s’emeten podem destacar: “De bon matí”: Constitueix la proposta d’Imagina Ràdio per tal d’encetar el dia amb energia. Presentat per Noemí Alquézar, és el viu exemple de la programació mixta de l’emissora. “Cocodril Club”: Presentat per Albert Malla, repassa tots els èxits des de la dècada dels 60 fins la dels 90, acompanyats d’anècdotes, biografies i curiositats dels seus autors. “Tots els gols”: Dirigit per Jordi Segarra, ens porta tota la informació del futbol comarcal, així com la retransmissió de partits en directe amb enviats especials als diferents camps del territori.

Pressupost El pressupost d’Imagina Ràdio està entre els 250 000 € i els 300 000 € anuals. Com a emissora privada, les seves principals fonts d’ingressos són dues: la publicitat i les festes Imagina Ràdio. Tot i que la major part d’aquests ingressos pertanyen a la publicitat, les festes Imagina Ràdio han tingut un paper fonamental per al creixement de la ràdio, sent utilitzades així com a element de màrqueting. En aquestes festes la ràdio intenta retransmetre en viu a les diferents poblacions del territori l’essència de l’emissora amb espectacles en directe, regals i un repàs a la música des dels anys 60 fins l’actualitat. Per a la celebració d’aquests esdeveniments la plantilla augmenta fins a unes quaranta persones.

Festa Imagina a Alcanar.

29 


Els mitjans de casa nostra

Audiències Segons una enquesta realitzada per Infortècnica al febrer de 2015, Imagina Ràdio compta amb uns 30 000 oients diaris. Des dels seus inicis, ara fa 9 anys, Imagina Ràdio ha triplicat els seus oients al conjunt de les Terres de l’Ebre, sense comptar l’audiència acumulada d’alguns dels seus programes més emblemàtics, com “Tots els Gols” i “De bon matí”, que s’emeten per 6 emissores municipals, concretament per les ràdios de Mora la Nova, Deltebre, Gandesa, Tivissa, Batea, La Sénia, ni tampoc els oients de la web, la TDT o l’APP, que no han estat objecte d’aquest estudi. La major part dels oients es concentren al Baix Ebre i el Montsià, comarques que enregistren prop dels 23 000 oients diaris. En aquest estudi també es diu que l’emissora s’escolta més a les tardes, amb un 43% de l’audiència total, seguida de molt prop pels matins, amb un 41%, mentre que a la nit baixa a un 16%. Finalment, l’enquesta també determina que la programació preferida dels oients és la musical, seguida pels programes “De Bon Matí”, “Tots els Gols” i “Cocodril Club”. En una puntuació de 1 al 10, valoren la música amb un 7.9, seguida per molt poc pels programes esmentats, tots amb un 7.6.

30 


Els mitjans de casa nostra

Ràdio Tortosa Fitxa tècnica Situació de les instal·lacions: Carrer Montcada, 27, Tortosa Fundador: Ajuntament de Tortosa Directora: Núria Mora En emissió des de: 1999

Història Ràdio Tortosa, tal i com la coneixem avui dia, va iniciar la seua activitat com a emissora municipal l'any 1999 i es trobava situada al primer pis de l'edifici Montcada 27 al nucli antic de Tortosa. Des del 1992 fins al 1999, però, havia estat una emissora associada a “Radio Nacional Española”. Des dels seus orígens, el seu objectiu ha estat consolidar una programació estable, molt centrada en la informació de proximitat i en la potenciació de la identitat cultural i social de Tortosa i de les Terres de l'Ebre com a territori. La rehabilitació integral de l'edifici del carrer Montcada, fruit de la llei de barris, va esdevenir l'oportunitat, després de deu anys, de renovar els estudis radiofònics, situats ara a la planta baixa de l’edifici, amb equips tècnics d’alt nivell. El 3 de setembre de 2010 es van inaugurar els nous estudis. La seua construcció va servir també per renovar les sintonies, fer el salt a internet i un pas endavant en la professionalització de la ràdio.

Ràdio Tortosa des de l’exterior.

31 


Els mitjans de casa nostra

Estructura de treball i instal·lacions La plantilla de Ràdio Tortosa compta amb tres professionals fixos i vora 15 col·laboradors. Com a cap de redacció trobem la periodista Núria Mora, al control de les taules de so al tècnic Xavi Falcó i a Tere Gilabert al capdavant del departament comercial. Tots els col·laboradors tenen presència en l’àmbit de continguts, molts d’ells fins i tot amb programes propis. Aquests són (tot i que varien depenent l’època de l’any o altres circumstàncies): Vicky Maigí, Joan Forcadell, Bendi Suárez, Quimo Panisello, Enric Carbó, Marina Pallàs, Irene Prades, Cori Asens, Ernest Valls, Neus Barberà, Jordi Duran, Màrgaret Nofre, Jordi Marçal, Àngels Pallarès i Toni Vañó. Ràdio Tortosa, al igual que el canal Terres de l’Ebre en l’apartat televisiu, forma part de la Xarxa de Comunicació Local de Ràdios. La ràdio compta amb una cobertura per freqüència modulada que cobreix gran part de les Terres de l’Ebre, principalment les localitats del Montsià i el Baix Ebre. Tot i això, podem dir que té un abast mundial gràcies a la seva pàgina web i gran presència a Catalunya gràcies a la difusió dels seus programes a través de la Xarxa.

Tal i com ja s’ha esmentat, la ràdio disposa d’unes instal·lacions de primer nivell. El disseny i la tria de l’equip tècnic va portar-se a terme pel propi equip directiu de la ràdio, amb el qual ens trobem amb unes facilitats totalment ambientades i personalitzades. A l’entrada ens trobem una espaiosa redacció, on duen a terme les seves tasques Núria Mora i Tere Gilabert.

Redacció Ràdio Tortosa.

32 

Entrada Ràdio Tortosa.


Els mitjans de casa nostra L’emissora també disposa d’una sala de gravació, així com de dos estudis i una sala de control tècnic.

Estudis 2.

Estudis 1.

Sala de control.

Programació Actualment Ràdio Tortosa ofereix als seus oients un ampli ventall de possibilitats, amb un gran nombre de programació pròpia que va des de la informació social i cultural del territori fins a programes literaris o de cuina. I tot això complementat amb els programes “imposats” per la Xarxa de Comunicació. En l’àmbit informatiu la ràdio ofereix dos cops al dia butlletins amb tota l’actualitat de la zona. A més, trobem la “Punta del Diamant”.

33 


Els mitjans de casa nostra La “Punta del Diamant” és un magazine dirigit per Núria Mora on es combina l’actualitat de Tortosa i les Terres de l’Ebre amb l’entreteniment, l'opinió i la participació dels oients. Inclou entrevistes d'actualitat en l’àmbit de la política, l’economia, la cultura, la societat i l’esport. L’actualitat esportiva de la zona ens la porta Vicky Magí amb “En Clau Esportiva”. En l’apartat social, cultural i d’entreteniment l’emissora disposa de programes per a tots els gustos. Destaquem: “La veu de l’experiència”: Presentat per Bendi Suárez i dirigit a la gent gran amb tot de consells sobre salut, oci o esport. “Biblioones”: Programa cultural produït i realitzat per la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, i presentat per la seva directora, Irene Prades. Es tracta d'un espai de divulgació de totes les activitats que s'organitzen a la bilbioteca, però també amb l'objectiu de fomentar i encomanar el gust per la lectura. Inclou entrevistes, recomanació de llibres, lectura de fragment d'obres, etc. “La pedra filosofal”: Presentat per Enric Carbó i Xavi Falcó és un espai dedicat a parlar de la quotidianeïtat des d'una perspectiva filosòfica amb música de fons. “Lo rustifaci i les pitances”: Joan Forcadell, el xef del restaurant Rosa Pinyol de Tortosa, ens fa un recorregut pel món de la gastronomia i l'enologia de les Terres de l'Ebre. Productes de temporada, cuina de mercat, receptes, consells, etc. Finalment, també trobem una gran varietat de contingut musical que va des del rock més dur amb “La vella escola”, fins a la música més pròpia amb “Música Catalana” i “Música Ebrenca” o la de tots els temps amb “Hits de tota la vida”.

Pressupost Ràdio Tortosa pertany a la empresa Tortosamedia S.L., propietat de l’ajuntament de Tortosa. Com a ràdio pública, el seu finançament prové tant de la publicitat així com de les subvencions de l’ajuntament. El pressupost de l’any 2015 ha estat de 118 500 €.

Audiències La ràdio no disposa de dades actualitzades d’audiència. Tot i això, podem afirmar que disposa d’un bon seguiment gràcies als gairebé 5 000 seguidors a Facebook i els gairebé 2 000 a Twitter que tenia a data d’1 de novembre d’aquest any.

34 


Els mitjans de casa nostra

5.3. Mitjans digitals Aguaita.cat Fitxa tècnica Situació de les instal·lacions: Plaça Berenguer IV, 1 3er B, Espai Kowo Amposta Fundadores: Sofia Cabanes i Sílvia Berbís Directores: Sofia Cabanes i Sílvia Berbís Actiu des de: 9 de novembre de 2012

Història Aguaita.cat neix el 9 de novembre de 2012, coincidint amb la data d’inici de la campanya electoral d’uns comicis al Parlament que marcaven el començament d’una etapa política clau per a Catalunya. La data de llançament no va ser escollida a l’atzar, les impulsores del projecte van considerar que aquell era un moment clau per a la història catalana, després d’una manifestació històrica. Aquella data impregnava l’aguaita.cat d’un marcat perfil polític, el naixement d’un nou actor amb una nova mirada sobre els esdeveniments que envolten les nostres terres. Nàixer en aquell moment va permetre l’aguaita.cat posicionar-se ràpidament com un mitjà de referència des de la vessant política. Aaguaita.cat naixia en un dels moments més crus de la crisi periodística dels últims anys. Les dos fundadores havien testificat en pròpia pell en què s’estava convertint la tasca periodística influenciada per un context de crisi que, o bé feia desaparèixer mitjans en un gota a gota desenfrenat que va fer tancar delegacions de mitjans a l’Ebre (com és el cas d’El Punt) i l’acomiadament de molts treballadors, o bé feia que els mitjans que quedaven estiguessin vivint una situació tan complicada econòmicament que anava en detriment de la qualitat del producte informatiu que oferien. El portal web neix com un mitjà digital d’àmbit territorial (Terres de l’Ebre) tant pels baixos costos de producció que això suposava com pel petits signes d’expansió que s’estaven deixant entreveure en aquests tipus de mitjans. Aguaita neix amb la voluntat de dotar d’un mitjà de referència al sector de població més jove o involucrat en moviments socials, d’una ideologia sobretot d’esquerres.

35 


Els mitjans de casa nostra Des del seu inici, el mitjà s’autodetermina com el primer mitjà digital ‘social’ de les Terres de l’Ebre. En primer lloc, per la seva gran implicació en els moviments en contra de les retallades en l’ensenyament i la sanitat o els desnonaments. En segon lloc, perquè des del primer moment va tindre com una de les seves prioritats la divulgació dels seus continguts a través de les xarxes socials. I per últim, perquè sempre ha estat un mitjà obert a la col·laboració de molta gent, principalment a “bloggers”. El 25 d’octubre de 2013 aguaita.cat arriba a un acord de col·laboració mútua amb el Grup Nació Digital, editor del diari Naciodigital.cat. Aquest acord va permetre donar un salt qualitatiu al mitjà així com l’oportunitat de donar projecció nacional als temes més importants que afecten al territori ebrenc.

Estructura de treball i instal·lacions Aguaita.cat es basa en una estructura horitzontal de presa de decisions. El gruix de les notícies que surten publicades diàriament al mitjà sorgeix de la feina de les dos periodistes que encapçalen el projecte. Algunes d’aquestes, però, també provenen del treball en xarxa amb les diferents edicions de Nació Digital. En una altra vessant, també cal destacar la feina dels col·laboradors, molts d’ells blogaires, que periòdicament aporten continguts al mitjà. A més a més, l’aiguaita.cat també és possible gràcies a la col·laboració dels seus lectors. Les xarxes socials han contribuït a crear una relació molt pròxima amb aquests i això fa que tot sovint avisen de notícies importants, aporten informació sobre fets o també escriguin articles d’opinió. Els recursos tècnics consten d’una plataforma web i servidors compartits amb el grup Nació Digital. A més dels pertinents ordinadors, i des de fa poc, seu pròpia a Amposta en un espai de coworking. Fins al moment, el mitjà sols havia treballat des de casa o ‘des del carrer’. És a dir, molts cops es redacten les notícies des del mateix lloc on tenen lloc i es pengen directament a la web.

Vista del portal web.

36 


Els mitjans de casa nostra

Continguts Els continguts d’aguaita.cat es basen en dos eixos. D’una banda, podem dir que el mitjà funciona com una radio fórmula informativa, a l’estil d’una ‘Catalunya Informació’ o 3/24 però en web. És a dir, intenta publicar amb la màxima immediatesa possible les notícies més importants que passen al territori. Una segona vessant de l’aguaita.cat és oferir altres continguts informatius que han requerit un treball més desenvolupat, com entrevistes o temes propis que no han tractat altres mitjans. A banda d’això, els continguts del diari s’estructuren a partir de seccions tradicionals, com Societat, Política o Economia, a les quals s’hi van afegir per la transcendència que tenen al territori seccions pròpies com ara la de Medi Ambient o Patrimoni.

Taula de continguts Aguaita.cat.

A més, la web també ofereix continguts complementaris basats en blocs, seccions d’opinió, sortejos, una secció de ‘Corporatiu’ on es dona informació sobre el propi mitjà, i una secció de ‘Confidencial’ sobre temes o documents que han arribat a la redacció ‘off the record’ (informacions anònimes que no es poden publicar “tal qual”).

Pressupost Aguaita.cat es finança principalment a través de la publicitat de petites i grans empreses i també d’institucions públiques. El pressupost és molt variable, però ha experimentat un increment considerable des del naixement del mitjà, el qual ha anat de la mà del creixement en el seu seguiment.

37 


Els mitjans de casa nostra

Seguiment Actualment, aguaita.cat presenta les següents dades de seguiment mitjà mensual (dades de Google Analytics).

Tot i això, el mitjà millora aquestes registres dia a dia i en l’últim més de novembre va arribar a les 70 000 visites. A les principals xarxes socials, Facebook i Twitter, a dia 11 de desembre acumulava un total de 15 603 i 4 964 seguidors respectivament. El tipus de continguts que solen tenir més lectures són aquells de calat més informatiu. En especial fets com ara accidents de trànsit, successos violents o notícies curioses, que s’expandeixen ràpidament a través de les xarxes socials.

38 


Els mitjans de casa nostra

Surtdecasa.cat Fitxa tècnica Situació de les instal·lacions: Av. Port de Caro, 19 1r 2A, Roquetes Fundadors: Anna Zaera, Neus Barberà i Robert Roig Directora: Neus Barberà Actiu des de: 23 d'octubre de 2010

Història Surtdecasa.cat neix de la necessitat dels seus fundadors per tornar a la seva terra, les Terres de l’Ebre, i de les ganes per donar un aire fresc al periodisme actual. La idea sorgeix a principis de 2010, quan encara tots tres vivien i treballaven a Barcelona, i es basava en un mitjà digital nou, especialitzat en cultura, oci i amb una visió més moderna i optimista del territori. Després de diversos mesos donant forma al projecte, el 23 d'octubre d’aquell mateix any surtdecasa.cat es posa en funcionament, sent així el primer mitjà de naturalesa totalment digital a les Terres de l’Ebre. A partir de llavors el portal web començaria a cobrir un buit informatiu com era la difusió cultural del territori i a donar visibilitat a unes terres molt vives, però que semblaven oblidades. Tot i començar essent un mitjà propi de les Terres de l'Ebre, actualment, podem trobar a la xarxa 8 edicions de surtdecasa repartides arreu de Catalunya (Ebre, Penedès, Camp de Tarragona, Empordà, Ponent, Vallès Occidental, Girona i Centre). Cada edició la porta un equip de periodistes d'aquella zona, seguint la línia editorial de surtdecasa.cat i compartint una manera de fer i de treballar per la cultura. Surtdecasa s’ha convertit en una franquícia, ja que aquesta és la manera que puguin sortir noves edicions (autònomes quant a continguts i explotació de la marca), sense perdre la filosofia base del projecte. Actualment surtdecasa.cat és considerat per molts com el mitjà de referència cultural de proximitat a Catalunya.

39 


Els mitjans de casa nostra

Estructura de treball i instal·lacions Tal i com ja s’ha dit, actualment surtdecasa.cat compta amb 8 edicions repartides per tota Catalunya. Cada edició funciona de manera autònoma, seguint la línia editorial i els consells i directrius que es donen des de l'estructura general (marcada per l’edició de les Terres de l’Ebre).

Pàgina inicial de la web (capçalera).

En totes les edicions, es cobreixen les tasques mínimes per assegurar-ne un bon funcionament: actualització de continguts (articles i agenda), actualització de xarxes socials, visites comercials, tasques administratives i funcions de representació i visibilitat. Dins de cada edició, no existeix jerarquia ja que són equips heterogenis que, amb una bona divisió de tasques, comparteixen filosofia, projecte i objectius. L'única relació jeràrquica que existeix la trobem entre les edicions i l'estructura general (que treballa per a la consolidació i expansió del projecte), i que garanteix un funcionament tècnic, administratiu, de difusió i de representació arreu de Catalunya. Quant a instal·lacions o mitjans tècnics, cap de les edicions compta amb redaccions físiques específiques, sinó que cada equip de surtdecasa treballa des de casa seva.

5 anys de surtdecasa.cat.

40 


Els mitjans de casa nostra

Continguts Surtdecasa.cat és un mitjà de comunicació especialitzat en continguts culturals. Amb tot tipus d’articles, reportatges, entrevistes, etc., així com amb una exhaustiva agenda d'activitats. El portal també compta amb una secció de blogs (de diferents temàtiques) i amb concursos. Tots els continguts de surtdecasa són treballats “artesanalment”, amb cura pels detalls i amb sensibilitat pels temes més socials i humans. És a dir, es defuig de les notes de premsa i es creen temes propis que pretenen oferir visions diferents i invitar a la reflexió i al coneixement. Les seccions que vertebren el web són: Menjar i Beure, Arts, Espectacles, Llibres, Música, Família, Entorn, Fires i festes, i Activa't. Cada secció compta amb articles i agenda propis però seguint una estructura unificada que permet facilitar les recerques.

Continguts suertdecasa.cat.

Els usuaris també poden registrar-se i crear-se un perfil personalitzat amb els seus gustos i preferències per trobar més fàcilment aquella informació que més els interessa.

Pressupost Surtdecasa.cat es finança a través de dues vies: -

Via administrativa (oferint servei de difusió cultural a ajuntaments, consells comarcals, diputació, etc.). Via privada (oferint serveis de publicitat a empreses privades vinculades amb l'oci i la cultura del territori).

A dia d'avui, un 70% arriba de la via administrativa i un 30% de la privada, tot i que l’objectiu a curt termini de l’equip és potenciar més aquesta segona via. Actualment, es facturen al voltant de 70 000 € l'any, entre totes les edicions.

41 


Els mitjans de casa nostra

Seguiment Les dades mitjanes mensuals de visites de surtdecasa.cat són les següents:  Usuaris únics: 60 016  Pàgines vistes: 175 373 Els continguts que tenen més visites són els reportatges de propostes o top10 (millors platges, vermuts, patates braves, sortides primaverals...) així com les activitats d'agenda (l'aspecte més de servei que ofereix surtdecasa). A més, surtdecasa.cat compta amb més de 40 000 seguidors a les xarxes socials (el major gruix el trobem a Facebook i Twitter).

42 


Els mitjans de casa nostra

Objectiu Alcanar Fitxa tècnica Situació de les instal·lacions: Avinguda Catalunya, 24, Alcanar Fundadors: Lluís Ortega i Quique Queralt Director: Quique Queralt Actiu des de: 21 d’abril de 2009

Història El antecedents d’Objectiu Alcanar els trobem al canal Castelló Nord Televisió (mitjà que actualment ja no existeix). Castelló Nord Televisió.

En aquesta televisió, Lluís Ortega i Quique Queralt varen conduir durant l’any 2005/2006 un programa setmanal dedicat exclusivament a l’actualitat d’Alcanar: “Alcanar 30 minuts”. Tant Queralt com Ortega, sempre havien tingut la voluntat d’establir una televisió local al seu poble, Alcanar, que s’havia quedat orfe d’aquest tipus de mitjans després que Canal 56 s’establís finalment a Vinaròs (recordem que va néixer a Alcanar). Això, però, mai els va ser possible, principalment per motius econòmics. L’any 2009, finalment, el fulgurant ascens de la popularitat de les xarxes socials entre la població, així com l’aparició d’innovacions tecnològiques que oferien un nou món de possibilitats, obriren una porta als dos canareus que no deixarien escapar. D’aquesta manera, el 26 d’abril d’aquell mateix any, donarien lloc a una televisió totalment digital, que es transmetria a través de les xarxes socials, però que mantindria la mateixa essència d’Alcanar 30 minuts, informar als canareus i canareves de tot allò que passava al seu municipi d’una manera gràfica i visual.

43 


Els mitjans de casa nostra

Estructura de Estructura de treball i instal·lacions Objectiu Alcanar és una televisió totalment digital, com a tal, els seus continguts es retransmeten a través de la xarxa, en concret, per mitjà de les xarxes socials. L’equip d’Objectiu Alcanar està format per quatre persones, més possibles col·laboradors. Al capdavant de les tasques comercials trobem a l’Amanda Esteller, en l’àmbit periodístic a Joaquim Buj i Josep Bort i en l’àmbit tècnic i d’edició a Quique Queralt. Gran part dels continguts del canal són enregistrats a peu de carrer, on tenen lloc els successos, tot i això, Objectiu Alcanar també disposa d’un estudi molt ben equipat on es graven tots aquells programes de debat o tertúlia.

Entrevista als estudis.

Entrevista a peu de carrer.

Cal indicar que el mitjà utilitza YouTube com una plataforma d’emmagatzematge de vídeos, ja que la xarxa on pretenen tindre més pes és a Facebook. Actualment, Objectiu Alcanar també disposa d’un programa setmanal a televisió Ulldecona, on es mostra un resum de l’actualitat canareva.

Continguts Tal i com ja s’ha dit, els continguts d’Objectiu Alcanar se centren en informar de tot allò que passa al municipi canareu. Tot i això, també disposa d’una sèrie de programes propis que es publiquen amb certa periodicitat. Aquests programes són: El “cara a cara”, un programa de debat on per mitjà de dos persones amb punts de vista prou oposats es parla sobre successos d’actualitat a la ciutat.

44 


Els mitjans de casa nostra “Lo raconet”, programa de tertúlia amb personatges il·lustres o d’actualitat de la ciutat. “La transmi de l’Alcanar”, programa esportiu on és retransmeten tots els partits del C.D. Alcanar així com els partits més importants del futbol base.

“La transmi de l'Alcanar”.

"Lo raconet".

Pressupost El pressupost anual d’Objectiu Alcanar es troba al voltant dels 6 000 €. El seu finançament és tant privat com públic. Als guanys de publicitat se li han de sumar les subvencions atorgades principalment per l’Ajuntament d’Alcanar.

Seguiment En la seva xarxa social principal (Facebook), a dia 25 de desembre, Objectiu Alcanar acumulava un total de 1 329 seguidors. En aquesta plataforma, el canal presenta unes 1 000 visualitzacions de mitjana en els seus vídeos. La “Transmi” és el programa favorit dels seus espectadors, acumulant així vora 4 500 visualitzacions cada setmana. El vídeo més vist del mitjà, però, és el de la retransmissió de la via catalana, que al desembre d’aquest mateix any ja superava les 8 000 visites. A Youtube, tot i que no és la plataforma que el mitjà cuida més de cara al seu públic, a 25 de desembre Objectiu Alcanar acumulava un total de 292 subscriptors i 94 984 visualitzacions.

45 


Els mitjans de casa nostra

6. Enquesta social Parlem amb la nostra gent En aquesta part del treball analitzarem les respostes de la població ebrenca en una enquesta encaminada a conèixer la visió de la població cap als mitjans del territori. Les preguntes realitzades i el seu perquè s’exposen a continuació: Coneixes algun mitjà informatiu de les nostres terres? Tot i que la pregunta és molt bàsica, ja ens dóna una primera dada que reflexa bastant la situació dels nostres mitjans. Una persona no consumirà un producte si no el coneix, i molts cops, tot allò que tenim més prop és el que més ens passa per alt. En segueixes algun amb regularitat? Quins? Per què o per què no? La constància, el dia a dia... La regularitat és el que marca l’èxit en pràcticament tots els aspectes de la vida. Si un mitjà és seguit de forma constant, és perquè funciona, perquè agrada. Ser conegut és imprescindible, ser seguit és la clau. En la segona part de la pregunta es pretén conèixer que mou, o no, a la població a informar-se a través d’aquests mitjans. Saber el que funciona ens permetrà potenciarho, saber que no funciona ens facilitarà saber per on han de començar els canvis. Què canviaries o què creus que hauria de canviar en aquests mitjans per què incrementés el seu seguiment? Tot i que podria semblar una pregunta repetida, no ho és. En la pregunta anterior sols els qui no segueixen un mitjà amb regularitat expressen allò que no els agrada. Cosa que tampoc significa exactament el que canviarien, però està estretament relacionat. El cas és que aquells que sí són espectadors, lectors o oients diaris dels mitjans ebrencs, tot i ser-ho, també poden tindre propostes de millora o aspectes que no els acabin d’agradar. En què t'agradaria que estès focalitzat el major gruix de contingut o programació d'aquests mitjans? Aquesta pregunta segueix la línia de les anteriors; com és el prototip perfecte de mitjà ebrenc per als nostres enquestats? En aquest cas, però, ens centrem en els continguts. Possiblement l’aspecte més important dins d’aquest món i molt especialment dins de la comunicació local o comarcal. 46 


Els mitjans de casa nostra Parles habitualment amb el teu entorn sobre algun programa/apartat/notícia que surti en aquests mitjans? Aquesta pregunta ens permet mesurar l’impacte i la influència dels nostres mitjans sobre la població, així com la seva popularitat. Quan veiem, sentim o llegim alguna cosa que ens agrada o ens crida l’atenció és inevitable que la vulguem compartir o comentar amb algú del nostre entorn. Personalment, creus que aquests mitjans tenen una gran influència social en el nostre territori? És a dir, creus que són seguits, comentats…? Tot i que és una pregunta que es contesta amb un simple monosíl·lab, no és fàcil ferho. Ja que no és una pregunta que sols faci referència a la visió personal de cadascú, sinó que també et fa tenir en compte la visió de tots aquells que et rodegen, la que al cap i a la fi tindrà més pes. Però molts cops no es fàcil saber si allò que un pensa serà el que pensi la majoria. Per contestar la pregunta cal allunyar-se de la figura individual per fer una anàlisi de tot allò que s’ha anat comentat durant les anteriors preguntes sota la pròpia experiència, basant-se amb el que un sent, veu o llegeix sobre els mitjans ebrencs a peu de carrer, en la vida quotidiana.

47 


Els mitjans de casa nostra

Anàlisi de la validesa La mostra de població seleccionada pretén ser heterogènia pel que fa a sexe, edat i població, ja que així és l’única forma d’obtenir uns resultats que més o menys reflecteixin la realitat general de la societat. L’enquesta en qüestió ha estat realitzada de forma totalment telemàtica. Creada amb l’aplicació de google “Formularis de Google” i difosa a través de les xarxes socials. Dels 312 formularis rebuts amb la seva contestació 47 han hagut de ser descartats, ja sigui per no haver contestat de forma complerta les preguntes proposades o per incoherència i duplicitat en aquestes.

Respostes obtingudes (%)

15% Respostes vàlides Respostes no vàlides

85%

Sent així... 100 % de respostes ------- 312 85% de respostes vàlides ------------265 15% de respostes no vàlides ---------47

48 


Els mitjans de casa nostra

Sexe

Sexe dels enquestats 180

164

160 140 120 100

101

80 60 40 20 0 Masculí

Femení

Sent així... Un 38,1 % dels enquestats homes i un 61,9% dones

Com podem veure la mostra obtinguda en funció del sexe no és heterogènia del tot. El nombre de dones supera el d’homes, en concret, hi ha un 23,8% més de dones enquestades que d’homes. Tot i que això és un factor que influeix negativament en la validesa dels resultats, d’entre els tres factors que estem analitzant és el que pot tindre menys repercussió. Ja que tot i que les preferències en relació als mitjans entre homes i dones poden ser diferents, en el cas dels mitjans locals o comarcals la diferència d’edat i de territori és més determinant. Si estiguéssim parlant de grans mitjans, els quals se solen especialitzar en un contingut més concret (esports, actualitat, moda, etc.) el sexe sí que tindria una importància molt destacada en la variació dels resultats. Els nostres mitjans, però, tal i com hem vist en la primera part del treball ofereixen uns continguts d’interès general que no es focalitzen en temes que poden cridar molt més l’atenció dels homes que de les dones, i a l’inrevés. A més, atenent a les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2012) podem veure que el consum de televisió és superior entre les dones que entre els homes. Fet que afavoreix la possible veracitat dels nostres resultats. Les dades a les que es fa referència són (unitats en milers d’espectadors diaris): Homes

2 886.4

Dones

2 976.6 49 


Els mitjans de casa nostra

Edat 14

Nombre d'enquestats

12 10 8 6 4 2 0 0

10

20

30

40 Edat

50

60

70

80

Un 31% dels enquestats es troba en la franja d’edat dels 0 als 25 anys. Un 53% en la franja dels 25 als 50 i un 16% entre els 50 i els 75 anys. La mitjana d’edat és de 35, 7 anys.

L’edat és un factor determinant en les preferències o els punts de vista de les persones. A mesura que anem creixent, i com a conseqüència de les experiències viscudes, canvia la nostra forma de pensar i actuar. Per això és molt important que la mostra sigui bastant heterogènia en aquest aspecte, ja que segons l’edat les respostes poden ser molt diferents. A simple vista, podem veure en la nostra mostra que hi ha representació dels tres grans grups socials en funció de l’edat: joves, adults i persones grans. El qual afavoreix la validesa dels resultats obtinguts. Tot i això, cal dir que la majoria dels enquestats es troba en la franja d’adults, fet que segurament és afavorit per la forma en què s’ha realitzat l’enquesta, de difícil accés a les persones molt grans o molt joves. Atenent un altre cop a les dades de l’any 2012 de l’Institut d’Estadística de Catalunya, podem veure que el major consum de televisió és produeix entre la població de 30 a 45 anys, justament on es troba la mitjana d’edat de la nostra mostra. Dades (unitats en milers d’espectadors): De 15 a 29 anys 1 393.5 De 30 a 44 anys 1713.1 De 45 a 64 anys 50 

1 627.0 Més de 65 anys

1 129.4


Els mitjans de casa nostra

Població Població dels enquestats Xerta Vilanova i la geltrú Ullastret Traiguera Reus Mora d'Ebre Mataró Masdenverge Mas de Barberans Lleida Jesús Godall Flix Benicarló Castelló Bítem Barcelona Tarragona Santa Bràrbara Sant Jaume Rossell Roquetes Hospitalet de Llobregat L'Ametlla de Mar La Sènia El Pinell de Brai L'Ampolla Camarles Ulldecona L'Aldea Benifallet Deltebre St. Carles de la Ràpita Amposta Tortosa Alcanar

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 3 3 4 4 4 10 21 22 22 137 0

20

40

60

80

100

120

140

160

Un 72,93% dels enquestats pertany a la comarca del Montsià

Com podem observar, gran part dels enquestats són canareus. Tot i que en la difusió de l’enquesta s’ha intentat arribar a tots els punts del territori a analitzar, el predomini dels pobles de la comarca del Montsià era molt difícil d’evitar. A grans trets, no sabem si això pot tindre una gran influència o no en els resultats. El que és clar, és que ho haurem de tindre molt en compte en preguntes com ara: Quins mitjans ebrencs segueixes en regularitat? Ja que els mitjans més populars a la comarca del Montsià, i especialment entre la població d’Alcanar, tindran avantatge. 51 


Els mitjans de casa nostra

Anàlisi de les respostes Coneixes algun mitjà informatiu de les nostres terres?

300 261 250 200 150 100 50 4 0 Sí

No

La valoració dels resultats obtinguts en aquesta pregunta és molt positiva. Gairebé un 100% dels enquestats sap de l’existència d’algun mitjà informatiu de la zona. Aquest fet ens mostra que els nostres mitjans han sabut donar-se a conèixer i han pogut, com a mínim en una ocasió, arribar a quasi tota la seva població.

En segueixes algun amb regularitat? Quins? Per què o per què no?

180

167

160 140 120

98

100 80 60 40 20 0 Sí

52 

No


Els mitjans de casa nostra Els resultats en aquesta pregunta continuen sent molt esperançadors. Més de la meitat dels enquestats, en concret un 63% d’aquests, assegura tindre el costum d’informar-se diàriament a través dels mitjans territorials. Si apliquem aquest percentatge a la població total de les Terres de l’Ebre (400 000 persones) obtenim que són 252 000 ciutadans els que segueixen diàriament aquests mitjans. Els mitjans preferits dels enquestats són els següents (es permetia una elecció de fins a tres per persona). Fatumer Butlletí d'Alcanar Revista Ràpita Cop d'Ull Tot Parc Revista d'Amposta L'Estel La Veu de l'Ebre Lo Rafal Diari de Tarragona Setmanari de l'Ebre Més Ebre LaRàpita.info Vinarós News Surtdecasa.cat La Marfanta Objectiu Alcanar Aguaita.cat Ràdio Tortosa Ràdio Amposta La Cala Ràdio Imagina ràdio Ràdio Ràpita Ràdio Ulldecona Alcanar Ràdio TVU Canal 56 Canal 21 Canal Terres de l'Ebre 0

10

20

30

40

50

60

70

El Canal Terres de l’Ebre és el mitjà preferit dels enquestats, seguit pel portal digital Aguaita.cat i el diari Més Ebre.

53 


Els mitjans de casa nostra A més, el conjunt de mitjans més seguit és el format pels audiovisuals. Fet que en certa manera encara reforça més el criteri seleccionat per a la tria dels mitjans estudiats en la primera part del treball.

Tipus de mitjans 28%

72%

Mitjans audiovisuals

Premsa escrita

Finalment, dintre de l’audiovisual, els mitjans televisius són la primera opció de la nostra població.

Mitjans audiovisuals

30%

54%

16%

Mitjans televisius

54 

Mitjans radiofònics

Premsa digital


Els mitjans de casa nostra La raó per la qual els nostres enquestats segueixen diàriament els nostres mitjans és clara: la seva proximitat. Un 62% dels consumidors regulars valora la proximitat com el tret més important dels nostres mitjans territorials.

Motius per al seguiment diari 1%

37%

62%

La seva proximitat

El seu contingut

La seva qualitat

Per contra, la raó per la qual 98 dels nostres enquestats (un 37%) no segueixen diàriament algun mitjà ebrenc es reparteix entre la seva qualitat (imatge, so...) i els seus continguts (principalment es reclama més varietat).

Motius per al no seguiment 10%

8%

39%

La seva proximitat

43%

El seu contingut

La seva qualitat

Altres

55 


Els mitjans de casa nostra Què canviaries o què creus que hauria de canviar en aquests mitjans per què incrementés el seu seguiment?

6% 10%

48% 36%

Qualitat (imatge, personal més professionalitzat...)

Contingut

Res

Altres

Tal i com es deixava entreveure en les anteriors preguntes, la qualitat és la primera faceta dels mitjans ebrencs que hauria de millorar, segons els enquestats. La qualitat és l’última raó per la qual els qui segueixen diàriament els mitjans ho fan, i el segon motiu que mou a una part de la població a no fer-ho.

En què t'agradaria que estès focalitzat el major gruix de contingut o programació d'aquests mitjans?

11%

49% 40%

Programes o contingut propis Reproducció o informació d'actes festius o culturals territorials Oci (concursos, música...)

56 


Els mitjans de casa nostra Tal i com veiem en el gràfic, la programació o continguts de producció pròpia són els més valorats per la gent en el nostre tipus de mitjans. Una producció pròpia basada, pel que hem pogut veure fins ara, en la proximitat, la qualitat i la diversitat.

Parles habitualment amb el teu entorn sobre algun programa/apartat/notícia que surti en aquests mitjans?

126; 48%

139; 52%

No

Els resultats en aquesta pregunta estan força repartits. 139 enquestats (52%) asseguren no parlar habitualment amb el seu entorn sobre allò que veu o escolta als mitjans ebrencs, per contra 126 (48%) diuen que certament ho fan. Amb la qual cosa, trobem una població dividida gairebé per la meitat. Tot i que el “no” supera lleument el “sí”, podem valorar molt positivament aquestes dades. Tenint en compte que aquesta pregunta ha estat contestada tant per aquells que segueixen regularment els mitjans com per aquells que no ho fan, podem suposar que gran part de l’audiència diària comenta habitualment allò que consumeix. Això significa que allò consumit agrada, o com a mínim, que desperta l’interès i l’esperit crític de la població. El fet de ser comentat a peu de carrer també suposa un augment en la popularitat. Per tant, un augment en els resultats positius a aquesta pregunta segurament comportaria un increment en el seguiment diari. Ara per ara, amb els resultats obtinguts, estic convençut que realitzant aquesta mateixa enquesta d’aquí un parell de mesos el nombre de seguidors diaris ja hauria augmentat lleument.

57 


Els mitjans de casa nostra Personalment, creus que aquests mitjans tenen una gran influència social en el nostre territori? És a dir, creus que són seguits, comentats, etc.?

180 160

156

140 120

109

100 80 60 40 20 0 Sí

No

Tal i com ja s’ha explicat anteriorment, en aquesta pregunta es busca una visió general, però alhora personal, de tot allò que envolta els mitjans de comunicació a les Terres de l’Ebre. Prop del 60% de la població creu que els nostres mitjans tenen un pes important dintre de la nostra societat. I és que certament això és així, tal i com hem vist en les anteriors preguntes els mitjans territorials estan a l’alça, potser encara no es troben en el seu punt més àlgid, però segons els meus resultats s’hi estan apropant amb pas ferm. Que la situació dels nostres mitjans millori dia a dia i que a més es tingui consciència d’aquest fet em sembla realment gratificant.

58 


Els mitjans de casa nostra

7. Conclusions Les conclusions es dividiran en tres parts. Una primera on es durà a terme una comparació entre les dades recollides dels diversos mitjans i la visió de la població, és a dir, enllaçarem la primera part del treball amb la segona. En la segona part, amb l’ajut de tota la informació recollida, intentarem respondre a preguntes com ara: Què ha de fer un mitjà de la zona per a tirar endavant? Existeixen pressions en els nostres mitjans? L’intrusisme hi és present? Finalment, la darrera part consistirà en una reflexió de caire més personal. Al llarg de les conclusions es farà al·lusió a diverses cites d’alguns dels directors o fundadors dels mitjans estudiats. Les entrevistes completes es poden trobar als annexos adjunts al treball.

Comparació mitjans-ciutadania Seguiment En aquest aspecte podem veure que hi ha una gran correlació entre les dades facilitades pels diferents mitjans i allò que ha respost la població en l’enquesta. Si recordem, tots els mitjans presenten unes dades d’audiència o seguiment molt elevades, fet que és totalment creïble i raonable si atenem al 63% dels enquestats que afirma tenir un seguiment diari. Tot i això, cal assenyalar alguna incoherència en les dades facilitades per mitjans, ja que en el cas de les televisions (Canal TE i Canal 21), totes dues afirmen tindre l’índex d’audiència més elevat entre la seva població. Fet, lògicament, impossible.

Gràfica cedida per Canal 21.

Gráfica cedida per Canal TE.

59 


Els mitjans de casa nostra

Programació Si observem la primera part del treball, a grans trets, podem dir que els nostres mitjans ofereixen uns continguts basats en la proximitat. A més, gran part d’ells, a partir d’aquesta idea posen a la disposició dels seus seguidors un ampli ventall de propostes que van des de l’adaptació de grans èxits nacionals a nivell territorial fins a la simple retransmissió d’actes festius, culturals o socials. Justament això és el que espera la nostra població dels mitjans ebrencs en aquesta faceta. Un 62% dels seguidors diaris valora la proximitat com el tret més important. No solament la població valora tant la proximitat, sinó que també ho fan els propis directors dels mitjans. “Hem de pensar que al ser una televisió comarcal ens hem de centrar en continguts del nostre territori per donar veu o fer arribar als veïns els esdeveniments que es produeixen prop de casa nostra. Esta programació no l'ofereixen les televisions autonòmiques o estatals.” Andreu Carapuig, fundador i director de Canal 56 “L’emissora està complint el seu objectiu principal: ser una ràdio de proximitat. Això significa donar suport des de la nostra posició a totes aquelles activitats, problemàtiques o iniciatives que sorgeixen al territori.” Josep Lluís Villa, director i fundador d’Imagina Ràdio “Tenim que oferir un servei públic prou divers com perquè arribi a tots els sectors de la societat. Tot i això, el nostre puntal és la informació propera.” Núria Móra, directora de Ràdio Tortosa “La clau, principalment, és la proximitat.” Sofia Cabanes, codirectora d’Aguaita.cat D’altra banda, un 49% de la població desitja que la programació dels seus mitjans es basi en programes o continguts propis. Afegint-hi a aquesta dada el que hem dit fins ara, podem dir que el model idea del programació per als mitjans ebrencs és aquell basat en continguts de producció pròpia que al mateix temps ofereixin proximitat. Tal i com hem dit adés, els mitjans també ofereixen, alguns més que d’altres, una important col·lecció de programes propis. Amb la qual cosa, podem deduir que la feina dels mitjans ebrencs en aquest aspecte ha de continuar el camí actual. 60 


Els mitjans de casa nostra

Visió general Tal i com mostra la nostra enquesta, prop del 60% de la població creu que els nostres mitjans tenen un pes important dintre de la societat. Aquesta visió també és compartida pels directors dels diversos mitjans. “Els nostres mitjans són suficientment seguits.” Josep Maria Arasa, director i cofundador del Canal Terres de L’Ebre “La població crec que cada cop ens valora més i ho veiem dia a dia a les xarxes socials. Espero que continuem en aquesta línia.” Núria Mora, directora de Ràdio Tortosa Tot i que la visió general sobre la situació dels nostres mitjans és positiva tant de des de la població com des d’ells mateixos, fet que podem corroborar que certament és així amb els resultats de l’enquesta, des de la població és reclamen alguns canvis. Un 39% dels no seguidors diaris diu que la raó per a aquest no seguiment és la qualitat tècnica, gràfica, etc., que s’ofereix. A més, un 48% de la mostra total manifesta que el primer aspecte a millorar en aquests mitjans és la qualitat. Tal com hem vist en la primera part del treball, aquest “punt feble” ja és considerat per molts del mitjans, els quals els darrers anys han estat intentant donar un salt qualitatiu per mitjà de reformes, nous projectes o les noves tecnologies. “Pel que fa a la qualitat dels continguts crec que ens podem equiparar amb els grans mitjans, evidentment però, aquell qui té més recursos ho podrà fer d’una forma més vistosa.” Josep Maria Arasa, director i cofundador del Canal Terres de L’Ebre Tal i com apunta Josep Maria Arasa, alhora de valorar la qualitat que s’ofereix, també s’han de tindre en compte els recursos de que es disposen. Per exemple, per al pròxim any (2016) Televisió Espanyola disposarà d’un pressupost de 342,87 milions d’euros, així mateix, l’any 2012 Catalunya Ràdio disposà d’un pressupost de 25, 4 milions. Si comparem aquestes dades amb els pressupostos de televisió i ràdio més elevats del nostre territori (600 000 € Canal TE i 300 000€ Imagina Ràdio) veiem que les diferències són més que notables. Per tot això, cal tenir present que arribar a un nivell de qualitat d’imatge o so d’un mitjà autonòmic o nacional amb el pressupost d’un mitjà territorial és pràcticament impossible. Tot i això, hem d’intentar apropar-nos-hi el màxim possible, ja que això és el que demana la ciutadania. 61 


Els mitjans de casa nostra

Anàlisi final Influències i mitjans ebrencs A l’inici del treball es feia referència al gran poder que tenen els mitjans de comunicació avui dia, i a com aquest pot ser utilitzat. En el nostre país, les influències polítiques o econòmiques sobre els mitjans estan a la vista de tothom, fins i tot en la informació esportiva. És per això, que en un recent estudi realitzat per la Universitat d’Orxford els mitjans espanyols han sortit com els mitjans europeus que menys confiança inspiren entre la seva població.

Resultats generals de l'estudi (2015).

Això també passa, però, als mitjans de les Terres de l’Ebre? “Òbviament, es reben pressions, però depèn de la capacitat de cada persona saber fins a quin punt t’influeixen.” Josep Maria Arasa, director i cofundador del Canal Terres de L’Ebre “Les pressions existeixen, i molt. Però com en tots els col·lectius de la societat, tenint la política com a referent, hi ha gent que es ven, i n’hi ha d’altra que no. Nosaltres no som un mitjà 100% lliure, com la gran majoria, estem limitats per totes aquelles empreses que ens financen.” Josep Lluís Villa, director i fundador d’Imagina Ràdio “Jo, personalment, no he rebut mai cap pressió. Tot i això, tots sabem on treballem i no podem anar en contra dels interessos propis.” Núria Mora, directora de Ràdio Tortosa

62 


Els mitjans de casa nostra “En un territori petit com el nostre, en què els poders polítics i econòmics “coneixen” a tothom, la pressió és més forta.” Sofia Cabanes, codirectora d’Aguaita.cat Tal i com veiem de la pròpia mà dels directors dels mitjans, les pressions i influències polítiques i econòmiques són una realitat als nostres mitjans. Tot i que no són tant visibles per a la població, a la part més crítica d’aquesta, és un punt que els preocupa. En la part de l’enquesta on preguntem sobre els motius per al no seguiment i els aspectes a canviar, gran part de la població que ha marcat l’opció “altres”, ha especificat que el problema és una manca d’objectivitat. Com es pot escapar d’aquestes pressions i influències? El director d’Imagina Ràdio, Josep Lluís Villa, ens proposa un idea des del meu punt de vista molt encertada. “El que ens interessa és aconseguir un nombre molt gran d’anunciants, ja que això ens permetrà tenir més marge de maniobra. Hem d’aconseguir un punt d’equilibri on tinguem suficient viabilitat econòmica com per a perdre algun dels clients si ho creiem oportú.” Tot i això, no és una idea fàcil de portar a terme.

L’intrusisme als nostres mitjans Entenem com a intrusisme l’exercici d’una professió, d’un càrrec, etc., per part d’una persona no qualificada oficialment. Actualment, el periodisme és un dels àmbits més “atacats” per aquesta tendència. Segons el coordinador estatal de la agrupació de periodistes de la UGT un 20% de les persones que treballen com a periodistes a Espanya, no ho són. Aquest fet s’està fent molt visible a la televisió, especialment en programes de tertúlia i debat. Com s’està vivint aquesta situació a les Terres de l’Ebre? “Sense cap mena de dubte l'intrusisme també afecta en els mitjans de comunicació locals. A nivell de les televisions i ràdios existeixen emissores pirates que ara mateix, tot i no disposar de cap llicència, estant emetent. Això és un conflicte greu.” Andreu Carapuig, fundador i director de Canal 56 “El periodisme és una professió on hi ha excessiu intrusisme, però més que l’intrusisme en sí mateix a mi el que em sap greu és la manipulació, i evidentment quan una persona no té formació en principis ètics i deontològics és més fàcil que caigui en manipular i enganyar a la gent.” Josep Maria Arasa, director i cofundador del Canal Terres de L’Ebre 63 


Els mitjans de casa nostra “Aquest fet el trobem tant en els grans mitjans com en els nostres. Però jo crec que això no és cap problema, més bé al contrari. Si algú té els valors necessaris i escriu i s’expressa bé perquè no ha de poder exercir de periodista? En cas que no sigui així, directament ja no podrà fer-ho o l’acabaran fent fora del sector.” Josep Lluís Villa, director i fundador d’Imagina Ràdio “L’intrusisme laboral és una de les grans lacres del periodisme. Tot i això, jo sóc de les que defensen que per ser un bon periodista no cal tindre el títol, però sí que requereix un coneixements molts profunds sobre ètica periodística.” Sofia Cabanes, codirectora d’Aguaita.cat Tal i com veiem l’intrusisme periodístic també és present en la comunicació local i territorial. Tot i això, no s’acaba de veure com un fet totalment negatiu. De fet, l’intrusisme a les Terres de l’Ebre no és tan evident com el d’alguns grans mitjans nacionals, on molts “famosos” exerceixen de periodistes sense cap tipus d’estudi. Des del meu punt de vista, l’intrusisme a les nostres terres es produeix més per amor al territori que per tal d’enriquir-se econòmicament. Tot i això, sempre s’han de defensar els principis ètics i deontològics de la professió, fet que serà més fàcil amb un bona formació al darrera.

Noves tecnologies. La darrera empenta? Tal i com s’ha dit en l’apartat de conclusions anterior, la qualitat tècnica dels mitjans ebrencs és allò que menys agrada a la població. Però... com es pot millorar aquest aspecte amb molts menys recursos que un mitjà autonòmic o nacional? La resposta la podem trobar en les grans possibilitats que ofereixen els avenços tecnològics actuals. “Les noves tecnologies també han permès donar un pas endavant als nostres mitjans, ja que ara, amb molt menys que abans, és pot aconseguir una qualitat professional.” Núria Mora, directora de Ràdio Tortosa Tot i que encara s’està en procés, els mitjans ebrencs estan aprofitant les noves facilitats que s’estan generant. Tal com indica Núria Mora, avui dia, amb poc és pot aconseguir molt. I en això s’estan basant els mitjans territorials, en l’optimització dels recursos que tenen i de tot allò que poden oferir. Un clar exemple són les noves càmeres mòbils automatitzades, mitjançant aquestes i la partició dels diversos platós en seccions obtenim una disminució en la compra de material tècnic (que és pot aprofitar perquè aquell que comprem, sigui de més qualitat) i un augment en els espais de gravació, que des de fora poden donar la sensació de més professionalitat. 64 


Els mitjans de casa nostra Les noves tecnologies, però, no sols ens permeten millorar des del punt de vista més tècnic, sinó que també des de la vessant més divulgativa. Tal i com hem vist tots els mitjans analitzats són presents a les xarxes socials, i per a alguns d’ells, fins i tot són una de les principals vies per arribar al públic. L’exemple més significatiu el podríem trobar en Objectiu Alcanar. Les xarxes socials han permès a Alcanar, després de molts anys, tornar a tindre una televisió local. Són tants els avantatges que ofereixen aquestes plataformes de difusió, que Objectiu Alcanar ha pogut fer això possible amb un pressupost 100 cops més petit que el del Canal Terres de l’Ebre. “Estic convençut què d’aquí pocs anys el creixement d’audiència dels canals vindrà, tant o més, per mitjà d’internet que per la televisió tradicional.” Josep Maria Arasa, director i cofundador del Canal Terres de L’Ebre “Ara mateix, per mitjà d’internet, nosaltres tenim una cobertura mundial, cosa que fa uns anys era impensable. Les xarxes socials, per exemple, ens permeten arribar a un públic molt més jove que moltes vegades se’ns queda lluny.” Núria Mora, directora de Ràdio Tortosa “Internet és, en sí mateix, un nou mitjà d’informació.” Sofia Cabanes, codirectora d’Aguaita.cat Per tot això, podem dir que les noves possibilitats tecnològiques són una de les claus perquè els mitjans de les Terres de l’Ebre puguin seguir en la línia positiva actual, o fins i tot, perquè puguin donar l’últim salt qualitatiu que desitja la població.

Què ha de fer un mitjà de la zona per sobreviure? Tot i que els resultants de l’enquesta d’aquest treball són bastant positius i molt esperançadors, això no sempre ha estat així. La manca de recursos (ja molt comentada) i fins i tot de suport, han fet que molts mitjans territorials hagin acabat desapareixent. Al llarg del treball hem pogut veure l’exemple de Castelló Nord Televisió o la delegació ebrenca de El Punt Avui. La resposta directa a aquesta pregunta, però, és bastant senzilla. Perquè un mitjà sobrevisqui ha d’agradar a la població, respectant sempre el pertinent codi deontològic. I com és pot assolir això? Aquest ja és un punt més complicat. La meva proposta és crear un model “ideal” de mitjà amb l’ajut de tota la informació recollida.

65 


Els mitjans de casa nostra “Els mitjans locals han de tenir el seu propi signe d'identitat, perquè tal i com dèiem abans cal oferir continguts propers a l'audiència a la que arribem.” Andreu Carapuig, fundador i actual director de Canal 56 “Dels grans mitjans hem de copiar els formats. És a dir, si fas un informatiu, ha de ser un bon informatiu, el qual implica que l’estètica sigui similar a la d’aquests mitjans, i avui dia, amb el gran desenvolupament del món del disseny, això és assequible econòmicament. Potser no en la seva totalitat, però aquí entra en joc la nostra imaginació per fer-ho possible.” Josep Maria Arasa, director i cofundador del Canal Terres de L’Ebre “Hem d’oferir un servei públic prou divers com perquè arribi a tots els sectors de la societat.” Núria Mora, directora de Ràdio Tortosa “La gent d’aquí és molt “del seu”, del seu poble i de la seva comarca.” Joan Nadal Canalda, fundador de Ràdio Ulldecona Tal i com diu Andreu Carapuig, els mitjans locals, en aquest cas els ebrencs, han de tindre un signe d’identitat propi, és a dir, no han d’oferir allò que ja ofereixen els autonòmics o estatals. En primer lloc, perquè aquesta tasca ja està coberta, i en segon, perquè això no és el que reclama la gent. El mitja ebrenc ideal és aquell que ofereix a la seva audiència informació veraç, escapant de les influències i les pressions, sobre tot allò que succeeix al seu voltant d’una forma propera. Així mateix, no s’ha de limitar solament a la tasca purament informativa, sinó que també ha d’oferir altres tipus de continguts de producció pròpia amb el tarannà ebrenc corresponent. A més, ha de ser pròxima a tots els sectors de la societat, des dels més petits als més grans. Això, pot estar afavorit per l’oferiment ampli de continguts ja comentat o a través de les xarxes socials. Per tant, el bon mitjà ebrenc també és aquell que està al costat de les innovacions tecnològiques, de les quals n’intenta treure el màxim profit. El producte que s’ofereix és molt important, però el seu embolcall també. Per això, tot i no tindre com a referència el tipus de programació dels grans mitjans, si que ha de tindre com a referència, tal i com diu Josep Maria Arasa, els seus formats. Ja que això pot permetre donar un salt qualitatiu. Finalment, el mitjà ebrenc ha de servir per fer visible a la resta de població (gràcies a l’abast mundial que ofereix internet) el nostre territori, la nostra cultura, les nostres problemàtiques i la nostra forma de ser. 66 


Els mitjans de casa nostra

Valoració final Deixant de banda els pressupostos, les audiències, els tipus de continguts, les opinions i un llarg etcètera de dades que hem pogut observar, analitzar i que ens han apropat una mica més a la realitat periodística que ens envolta, des del meu punt de vista els mitjans de comunicació de les Terres de l’Ebre destaquen per un fet. Sense aquest, segurament el meu treball no tindria el mateix títol, i ni tan sols hagués pogut escriure de la mateixa manera la frase anterior. I és que si al llarg del treball he pogut denominar el conjunt de les comarques del Montsià, el Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre com a Terres de l’Ebre sense haver de fer cap aclariment, és gràcies, en gran part, als nostres mitjans de comunicació. “A principis dels anys 90 ningú parlava de terres de l’Ebre, se’ns coneixia per “los tomates del bajo Ebro” o “les comarques de l’Ebre”.” Josep Maria Arasa, director i cofundador del Canal Terres de L’Ebre Periodistes com el mateix Josep Maria Arasa o Josep Lluís Villa, així com tots els que els han seguit, juntament amb cantants i intel·lectuals com ara Artur Gaya (Quico el Célio) o Sebastià Joan Arbó (autor del llibre Terres de l’Ebre), són els que han fet possible que avui dia gairebé tota la població d’arreu de Catalunya, o fins i tot d’Espanya, sàpiga situar les Terres de l’Ebre al mapa. I no solament això, sinó que també han sabut crear un sentiment de pertinença a tota la gent que formem part d’aquestes terres. Ens han ensenyat a estimar, a valorar i a tindre ganes de mostrar al món tota la nostra cultura i tarannà tan peculiars. A més, els mitjans de comunicació ebrencs sempre han estat al costat de la seva població, intentant fer visibles les seves problemàtiques per tal de solucionar-les. Tenim dos exemples molt propers amb el transvasament de l’Ebre o el projecte Castor. Estic segur que si els periodistes arreu del món estimessin allò que fan, i on ho fan, de la mateixa manera que els d’aquí, moltes coses canviarien. Tot això és el que fa especials els mitjans de les Terres de l’Ebre, els nostres mitjans. I aquesta és la seva essència, una essència que reflecteix totalment la forma de ser de la nostra població: humil, valenta i treballadora. Finalment, voldria mostrar la meva satisfacció pels resultats del treball. Tal i com hem vist, en gairebé tots els aspectes, mitjans i població van de la mà, tendència que espero que es mantingui. Els nostres mitjans ens necessiten, i nosaltres els necessitem. A més, si comparem les conclusions extretes amb la primera visió que ens oferia la doctora Carme Ferré veurem que la correlació és molt alta. Fet molt positiu tant per als mitjans, que no sols reben el suport de la seva població sinó que també d’experts, com per a mi i la validesa del meu treball. 67 


Els mitjans de casa nostra

8. Bibliografia i webgrafia Medios Audiovisuales del Maestrat S.L. / Canal 56 - Televisió Comarcal [en línia] / Transmissions Digitals del Mediterraneo S.L. / Disponible a: <http://www.canal56.com/tv/> [Consulta: 20 ago. 2015] Xarxa audiovisual loca S.L. / Canal Terres de l’Ebre [en línia] / Jordi Pazos / Disponible a: <http://canalte.xiptv.cat/> [Consulta: 28 ago. 2015] Tortosamedia S.L. / Ràdio Tortosa [en línia] a: <http://www.radiotortosa.cat/> [Consulta: 8 set. 2015]

/

Disponible

Imagina Ràdio S.L. / Imagina Ràdio, la freqüència de la imaginació [en línia] / Disponible a: <http://www.imaginaradio.com/> [Consulta: 20 set. 2015] SCG Aquitània S.L. / Nació Digital, des de 1996 [en línia] / Miquel Macià / Disponible a: <http://www.naciodigital.cat/> [Consulta: 19 nov. 2015] Surtdecasa C.B. / Surtdecasa.cat [en línia] / Equip Surtdecasa / Disponible a: <http://surtdecasa.cat/> [Consulta: 3 des. 2015] Setmanari de l’Ebre S.L. / Setmanari de l’Ebre.cat [en línia] / Disponible a: <http://www.setmanarilebre.cat/empreses-i-mitjans/> [Consulta: 15 oct. 2015] Generalitat de Catalunya / Web de l’Estadística oficial de Catalunya, IDESCAT [en línia] / Institut de l’Estadística de Catalunya / Disponible a: <http://www.idescat.cat/> [Consulta: 15 des. 2015] Col·legi de periodistes de Catalunya / Col·legi de periodistes de Catalunya, el portal [en línia] / Disponible a: <http://www.periodistes.org/> [Consulta: 2 set. 2015] Ebre Digital S.L. / Ebre digital [en línia] / Disponible a: <http://www.ebredigital.cat/> [Consulta: 2 set. 2015] CORPORACIÓN RADIOTELEVISIÓN ESPAÑOLA S.A. / rtve [en línia] / Disponible a: <http://www.rtve.es/> [Consulta: 29 des. 2015] Europa Press Noticias S.A. / europa press [en a: <http://www.europapress.es/> [Consulta: 29 des. 2015]

línia]

/

Disponible

Eco inteligencia editorial S.L. / media-tics, información y comunicación en la era digital [en línia] / Disponible a: <http://www.media-tics.com/> [Consulta: 31 des. 2015] Sabater Royo, Ruth / La ràdio a Ulldecona (Treball de Recerca; presentat a l'Institut d'Ulldecona). * Totes les fotografies del treball són pròpies o facilitades pels mateixos mitjans. 68 


Els mitjans de casa nostra

9.Agraïments Tot i ser l’autor del treball, simplement em veig com un més dels qui l’han fet possible. Són tants els agraïments que dec, que realment hem donarien per a escriure un altre treball de recerca. En primer lloc, tinc que donar les gràcies a tots i cadascun dels directors, periodistes i integrants dels mitjans analitzats per la seva atenció, paciència, dedicació i professionalitat amb mi. Així mateix, aprofito, un cop més, per agrair-los tot el que han fet, fan i faran per la meva terra. En segon lloc, al meu tutor Javier Guillem. Per la seva implicació i ajuda, així com per la llibertat i confiança que m’ha atorgat al llarg de tot el procés. D’altra banda, també tinc que fer una menció especial a la doctora Carme Ferré, per l’interès en el projecte i la seva voluntat en facilitar-me les coses sempre que ho he necessitat. Les meves més sinceres gràcies també per a tots els integrants d’Objectiu Alcanar, per haver-me donat l’oportunitat de viure el periodisme des de dins i haver-me fet sentir com un més de l’equip. Finalment, i com no podia ser d’altra manera, voldria agrair a tota la meva família el seu suport anímic i afectiu, molts cops poc valorat però indispensable perquè hagi pogut tirar endavant aquest treball. Especialment a Josep Granell i Laura Sancho, que m’han fet de segons tutors, i al meu avi José Granell, per tots els quilòmetres recorreguts, així com per les inesgotables hores d’espera que li he fet passar en moltes de les localitats de la terra on tant ell com jo hem crescut. Terra oblidada per molts durant la seva joventut, però que a dia d’avui anomena orgullós com a Terres de l’Ebre. A tots vosaltres, gràcies de tot cor! Sancho Granell, Albert

69 


Els mitjans de casa nostra

10. Annexos Entrevistes Parlem amb...

Andreu Carapuig, fundador i actual director de Canal 56 30 anys al capdavant del canal, fundador i actual director... Com se li va ocórrer o com va sorgir la idea de donar lloc al mitjà? Amb l'arribada de les noves càmeres domèstiques, ara ja fa uns 30 anys, ens vam adonar que era molt fàcil poder enregistrar les imatges i vam sentir la necessitat de fer públic tot allò que gravàvem a Alcanar. Poc a poc la idea va anar evolucionant fins que al final es va decidir dur a terme la creació d'un canal de televisió per tal de transmetre a la resta dels veïns tots els actes que passaven a la ciutat. 30 anys, són molts d’anys! Quines creus que han sigut les claus perquè això hagi estat possible? La constància i les ganes de seguir treballant perquè cada dia funcioni la tele i fer arribar les imatges a l'audiència. D'una banda es tracta de l'esforç d'enregistrar les imatges i d'altra banda de garantir que la senyal arribi de forma correcta a tots els repetidors. En tot aquest temps, són molts els canvis que han hagut a la nostra societat, sobretot des del punt de vista tecnològic. Com ha incidit aquest factor en la evolució del canal? El principal canvi ha estat l'arribada del TDT, fins llavors les televisions emetien amb els sistemes analògics i amb aquesta nova tecnologia es va fer necessari haver de canviar tots els aparells emissors. Això va suposar una forta inversió per poder seguir endavant, però d'altra banda, es va guanyar amb la qualitat de la senyal. Un canvi que també va afectar a les llicències de les televisions, fent que moltes teles pirates desapareguessin al no tenir concedits els drets d'emissió. Pel que fa més a nivell intern, el salt tecnològic també va suposar un canvi en les càmeres de vídeo i sistemes d'edició, que a hores d'ara continua en constant evolució amb l'arribada de les noves càmeres que ja no van en cinta i graven directament a les targes de memòria. 70 


Els mitjans de casa nostra En els últims estudis d’audiències canal 56 queda en un molt bon lloc. A què creu que és degut aquest fet? Les bones dades són fruit de la programació de proximitat que oferim per a l'audiència del nostre territori. Hem de pensar que al ser una televisió comarcal ens hem de centrar en continguts del nostre territori per donar veu o fer arribar als veïns els esdeveniments que es produeixen prop de casa nostra. Esta programació no l'ofereixen les televisions autonòmiques o estatals, les quals ofereixen uns contigus molt més generalistes i deixen de banda aquelles notícies que consideren que no són d'interès general. Així mateix, també apostem per la programació pròpia sense dependre de productores que en molts casos ofereixen programes que tampoc s'identifiquen amb el territori. Segons vostè, els mitjans de les nostres terres no han de tindre com a espill els grans mitjans nacionals i internacionals, concretament, què creu que han d’aportar els mitjans de la zona a la població? Els mitjans locals han de tenir el seu propi signe d'identitat, perquè tal i com dèiem abans, cal oferir continguts propers a l'audiència a la que arribem. Així doncs, ens hem de basar en oferir els actes que passen dintre de la nostra cobertura, deixant de banda les productores, a excepció d'aquelles que se centren en crear programes de proximitat. Tot i així, cada vegada hi ha menys empreses dedicades a fer aquest tipus de programació, fent indispensable haver de crear els propis continguts. L’intrusisme està sent una de les grans tendències dels grans mitjans... Creu que això també passa als nostres mitjans? I en el de vostè? Sense cap mena de dubte l'intrusisme també afecta en els mitjans de comunicació locals. A nivell intern en molts casos els mateixos treballadors no tenen la preparació acadèmica per estar al mitjà, però tot i així exerceixen les funcions de periodista, perquè no es demana ser col·legiat com en el cas de la medecina o advocacia. A nivell de les televisions i ràdios existeixen emissores pirates que ara mateix, tot i no disposar de cap llicència, estant emetent. Això és un conflicte greu, perquè són il·legals i a més poden arriba a ocupar la freqüència d'un canal, xafant així l'emissió d'aquell mitjà que sí que disposa de tots els permisos en regla. Internet, tot i les noves possibilitats que ens ofereix, també suposa un augment en l’intrusisme, perquè la xarxa és molt difícil de poder controlar i en els últims anys han aparegut nous canals de televisió que ofereixen els continguts a través d'internet, sense haver d'obtenir les llicències o permisos que sí que són indispensables per a les televisions terrestres.

71 


Els mitjans de casa nostra

Josep Maria Arasa, director i cofundador del Canal Terres de L’Ebre El Canal Terres de l’Ebre, tal i com el coneixem avui dia, és un canal molt jove. Tot i això, en l’actualitat ja està entre les emissores amb més pes dintre del nostre territori. A què creu que és degut això? Personalment com ha viscut aquest accelerat creixement? Personalment, l’he viscut de forma molt satisfactòria i sacrificada, ja que suposa moltes hores de treball. Matisaria la pregunta dient que el Canal Terres de l’Ebre no només està, de lluny, per damunt de les televisions del territori, sinó que ja s’ha situat com a una televisió de referència a Catalunya. Ja què és una de les que té més audiència, comparativament a la seva població, de les 50 que hi ha a tot Catalunya. Després d’aquests prematurs èxits, què més es pot esperar del canal en un futur proper? Té algun projecte en ment? El projecte que volem desenvolupar com més aviat millor és l’increment de les connexions en directe dins de la nostra programació, podent-ne fer així diàriament. Ja que en un territori de 52 municipis seria molt bo que un dia poguéssim estar a Bot i l’altre poguéssim estar al Poble nou o a Rasquera. En un any o dos vista, esperem poder millorar encara més la qualitat del nostre canal, amb aquestes connexions així com amb l’adquisició de millor equipament i de personal més qualificat. També ens agradaria estar connectats a la Xarxa de Catalunya per mitjà de fibra òptica, perquè això ens permetria fer, per exemple, un Eurovisió a comarques on l’actuació que faria un grup a Tortosa es veuria a tot Catalunya, i això és un model que ens encanta. El Canal Terres de l’Ebre és un dels canals més punters, des del punt de vista tecnològic, del nostre territori. Quines possibilitats creu que obrin el salt a plataformes web, l’Smart TV o similars als mitjans de comunicació de la nostra terra? Un dels reptes de l’any 2016 serà impulsar d’una manera decidia la plataforma web EbreDigital.cat, perquè estic convençut què d’aquí pocs anys el creixement d’audiència dels canals vindrà, tant o més, per mitjà d’internet que per la televisió tradicional.

72 


Els mitjans de casa nostra És conegut que en els grans mitjans abunden els interessos econòmics, i molts cops, la informació que es dóna està condicionada per partits polítics o grans empreses. Creu que això també passa als nostres mitjans? I vostè, s’ha sentit mai pressionat en aquest sentit? Bé, aquesta és la típica pregunta d’un estudiant de periodisme que s’imagina que quan un directiu està governant un mitjà de comunicació no pot dormir de les pressions permanents que rep. Òbviament, rep pressions, però depèn de la capacitat de cada persona saber fins a quin punt t’influeixen. Jo, personalment, com a gestor de mitjans de comunicació, primer en la premsa escrita amb el Setmanari de l’Ebre i ara en aquest canal, puc dir que sóc un periodista que m’he convertit en empresari, tot i això, no he deixat de complir el codi deontològic i els principis ètics de la professió, per tant, les pressions les intento fer front amb la màxima ètica. Però estic convençut que quan arribem a l’àmbit estatal o internacional, tal i com s’ha vist en la recent campanya de les eleccions del 27S, qui mana de veritat són les empreses de l’íbex 35 que exerceixen una gran manipulació en els mitjans privats de l’estat. En general, què creu que han d’aportar els mitjans de la zona a la població? És a dir, creu que han de tindre com a espill els grans mitjans nacionals i internacionals o creu que han de tindre un signe d’identitat propi? Jo crec que dels grans mitjans hem de copiar els formats. És a dir, si fas un informatiu, ha de ser un bon informatiu, el qual implica que l’estètica sigui similar a la d’aquests mitjans, i avui dia, amb el gran desenvolupament del món del disseny, això és assequible econòmicament. Potser no en la seva totalitat, però aquí entra en joc la nostra imaginació per fer-ho possible. Pel que fa a la qualitat dels continguts crec que ens podem equiparar amb els grans mitjans, evidentment però, aquell qui té més recursos ho podrà fer d’una forma més vistosa. Nosaltres, i tots els mitjans d’aquest estil, també oferim continguts de proximitat amb una qualitat, extensió i presència permanent que els grans no poden, i això ens fa únics i aconsegueix fidelitzar l’audiència d’una forma que ens situa pròxims dels índex estatals. L’intrusisme està sent una de les principals tendències dels grans mitjans. Creu que això també passa als nostres? I en el de vostè? Si per intrusisme et refereixes a professionals que es diuen periodistes i que no tenen el títol, primerament voldria aclarir un aspecte. Ser periodista significa que si un dia vas a judici et pugues acollir al secret professional, aquest dret sols el tenen els periodistes titulats. Personalment sí, crec que és una professió on hi ha excessiu intrusisme, però més que l’intrusisme en sí mateix a mi el que em sap greu és la manipulació, i evidentment quan una persona no té formació en principis ètics i deontològics és més fàcil que caigui en manipular i enganyar a la gent.

73 


Els mitjans de casa nostra Des de la pell d’un ciutadà més... com valora la tasca dels mitjans ebrencs? Creu que són suficientment seguits? En relació a la població que tenim, 180 000 habitants, i tenint present que som un territori molt disgregat, ja que som 52 municipis i n’hi ha alguns de 200 habitants i d’altres de 20 000, proporcionalment crec que els nostres mitjans són suficientment seguits. Cal dir que els mitjans ebrencs, i puc parlar en primera persona, hem hagut de fer un esforç vital, de pràcticament dedicar-hi la vida i la pell, perquè aquesta gran dificultat que suposa no tindre grans ciutats, ni el seu gran públic, es quedi en un segon pla. Però realment aquest esforç ha tingut una gran recompensa, ja que gràcies a aquesta obsessió d’una colla de periodistes de finals del 80 i principis del 90 de lluitar per un periodisme de qualitat a les nostres terres, s’ha aconseguit cohesionar un territori. I és que vull recordar que a principis dels anys 90 ningú parlava de terres de l’Ebre, se’ns coneixia per “los tomates del bajo Ebro” o “les comarques de l’Ebre”. Estic convençut que això és degut a tres o quatres factors, òbviament a un polític i institucional, quan allà l’any 2001 la Generalitat va reconèixer la delegació de govern de les terres de l’Ebre, però sobretot a la tasca dels nostres mitjans i també a la d’alguns artistes o cantants com Quico el Célio que van defensar sempre les terres de l’Ebre. I és gràcies a aquesta tossuderia per la qual avui dia existeix un territori 20 anys enrere gairebé desconegut.

Josep Lluís Villa, director i fundador d’Imagina Ràdio A dia d’avui, Imagina Ràdio és una de les emissores radiofòniques de referència al territori, sinó la que més. Què creu que s’està fent bé? En primer lloc, l’emissora està complint el seu objectiu principal: ser una ràdio de proximitat. Això significa donar suport des de la nostra posició a totes aquelles activitats, problemàtiques o iniciatives que sorgeixen al territori. Molts cops es pensa que un projecte de comunicació local és un projecte de voluntariat, i que per tant no pot estar a l’alçada tècnica d’altres propostes amb una gran dotació pressupostària. Nosaltres, però, em procurat crear un projecte de radiodifusió local que pogués competir amb les grans “marques”. Potser no tenim un informatiu d’una hora amb enviats especials a tots els llocs del territori, però si que tenim diversos butlletins informatius de curta durada amb una qualitat estàndard.

74 


Els mitjans de casa nostra Per últim, trobem la festa imagina ràdio, la qual ens ha apropat molt a la gent i ens ha donat a conèixer. Les festes Imagina, una programació variada, divertida i professional, recolzament d’actes socials al territori... Imagina Ràdio és un mitjà molt plural, quins plans o novetats teniu per al futur més immediat? Ara mateix, el nostre objectiu a curt termini és que la app de l’emissora, la qual es pot descarregar des de la nostra pàgina web, agafi popularitat. Una de les idees en la creació d’Imagina Ràdio era que la gent pogués ballar i estar informada del que passava al seu voltant fos on fos i a qualsevol hora, llavors això sols es podia aconseguir amb la ràdio. Avui dia, aquestes necessitats segueixen intactes, però per tal de satisfer-les l’smartphone ha agafat el paper protagonista. Vostè, Josep Lluís, duu a les seves espatlles una llarga carrera periodística. Havent treballat per a mitjans com RNE, la SER o El País, ens podrà parlar millor que ningú sobre el tipus de pressions que els periodistes podeu arribar a sofrir. Això també passa als nostres mitjans? Sí, i molt. Però com en tots els col·lectius de la societat, tenint la política com a referent, hi ha gent que es ven, i n´hi ha d’altra que no. Nosaltres no som un mitjà 100% lliure, com la gran majoria, estem limitats per totes aquelles empreses que ens financen. Des d’aquest punt de vista el que ens interessa és aconseguir un nombre molt gran d’anunciants, ja que això ens permetrà tenir més marge de maniobra. En l’actualitat, hem aconseguit aquest punt d’equilibri, tenim suficient viabilitat econòmica com per a perdre algun dels clients si ho creiem oportú. També he de dir que molts cops la gent té una visió en aquest aspecte molt negativa dels mitjans, pensen que tots som uns corruptes. Però es gràcies als finançadors que aquesta gent pot sentir la ràdio sense haver de rascar-se la butxaca. A aquesta gent que sols es queixa sense aportar solucions, sempre els contesto el mateix: Vols un mitjà totalment lliure? Guanya-te’l. Et puc assegurar que si els nostres 30 000 oients fossen els qui col·laboressin, no tindríem la necessitat d’aconseguir els fons per mitjà de la publicitat. Parlant ara des de la meva experiència, he vist perillar la meva integritat física en diverses ocasions. Voldria destacar un fet que em va succeir quan va ocórrer l’accident de Vandellós I. Llavors jo estava com a redactor de El País, des del govern i la majoria dels mitjans es va difondre que no havia passat res greu, però jo vaig poder publicar, gràcies a una persona que tenia informació interna, que allí havia estat a punt de tindre lloc una vertadera catàstrofe nuclear. Arran d’allò van ser moltes les trucades que vaig rebre amb diferents intencions, des de Madrid fins i tot em van oferir el doble del meu sou per passar-los la informació solament a ells. 75 


Els mitjans de casa nostra Actualment hi ha molta gent exercint de periodista quan realment no ho és. Què n’opina d’aquesta tendència? També la trobem en el nostre territori? Sí, aquest fet el trobem tant en els grans mitjans com en els nostres. Però jo crec que això no és cap problema, més bé al contrari. La professió de periodista no és com la de cirurgià, on es necessiten moltíssims coneixements específics, si algú té els valors necessaris i escriu i s’expressa bé perquè no ha de poder exercir de periodista? En cas que no sigui així, directament ja no podrà fer-ho o l’acabaran fent fora del sector. Jo mateix he preferit en algunes ocasions personal sense titulació a gent amb el pertinent grau. Penso que això simplement és por per part dels titulats que no es veuen suficientment preparats. Finalment, creu que la població està responent suficientment bé a tot l’esforç dels mitjans ebrencs en els últims anys? Crec que sí, i cada cop més. Tot i això, no es un fet que em preocupi ni m’importi massa, jo faig el que faig perquè m’agrada, no per res més. Si les coses es fan bé, els resultats arribaran tot sols.

Núria Mora, directora de Ràdio Tortosa Actualment Ràdio Tortosa presenta unes instal·lacions de primer nivell gràcies a les reformes que van finalitzar al 2010. Per què aquestes reformes? Com us en vau sortir durant aquest període? Quan vam començar estàvem ubicats al primer pis del mateix edifici on estem ara, llavors, però, no ens vam poder dotar d’unes instal·lacions suficientment professionals com per a oferir un producte de qualitat. Això va ser degut al moment en que ens trobàvem, prop de celebrar unes eleccions municipals. La nostra voluntat sempre havia estat millor aquesta situació, i això és va donar amb l’arribada del pla de barris. En aquest, hi havia una sèrie d’edificis de la ciutat que s’havien de remodelar, i el nostre n’era un d’ells. Se’ns va plantejar la possibilitat de moure la ràdio a una altra zona de la ciutat, però nosaltres vam optar per quedar-nos al nucli antic. Durant el període de les reformes ens vam instal·lar en un pis facilitat per l’ajuntament. Allí, òbviament, no teníem els recursos adequats per a una ràdio però no podíem permetre’ns deixar d’emetre durant gairebé dos anys. Durant aquest temps sols vam poder oferir programes musicals i butlletins, amb el qual vam poder focalitzar la nostra feina en la creació del projecte de Ràdio Tortosa tal i com la coneixem avui dia. Cal destacar que les noves instal·lacions, tal i com es pot comprovar, es van situar a la planta baixa de l’edifici. Aquesta iniciativa, tant nostra com de l’ajuntament, es va 76 


Els mitjans de casa nostra portar a terme per tal de donar més visibilitat a la ràdio i de fer-la més propera a la nostra població. Ràdio Tortosa presenta una programació molt diversa que va des de programes culturals, fins a programes musicals o de cuina. Altres mitjans locals, per contra, centren molt més la seva programació en la retransmissió d’actes festius, socials... del territori. Què creu que és el que vol la població? Aquesta és una pregunta difícil. No sé ben bé que és el que busca la població, però nosaltres, com a emissora pública, tenim que oferir un servei públic prou divers com perquè arribi a tots els sectors de la societat. Tot i això, el nostre puntal també és la informació propera, no sols de Tortosa, sinó que de les quatre comarques de l’Ebre. Venim d’uns anys difícils per al món de la comunicació en general. Molts de mitjans han hagut de tancar i Ràdio Tortosa no ha estat un d’ells. Quines són les claus perquè un mitja de la zona pugui tirar endavant? En l’inici d’aquest nou projecte de ràdio que vam culminar el 2010, justament estàvem entrant en la crisi econòmica que encara perdura. Potser, si aquest projecte s’hagués retardat un any, la ràdio s’hagués tancat definitivament i nosaltres no estaríem aquí, però afortunadament això no va ser així. La veritat és que la clau perquè Ràdio Tortosa continuï la trobem en la voluntat política. Nosaltres som una ràdio municipal i depenem del nostre ajuntament. Molts ajuntaments han optat durant aquests anys per tancar els seus mitjans, però en el nostre cas això no ha estat així. Tot i això, durant els últims anys hem tingut una disminució de plantilla i de recursos considerable, que realment és la que ens permet encara ara tirar endavant amb una ràdio de qualitat. Ja que hem tocat el tema polític... M’agradaria que m’expliquessis la teva experiència com a periodista en aquesta relació entre el món periodístic, polític i empresarial. Les pressions també existeixen en els mitjans de la nostra zona? Sí, suposo que també deu passar. Jo, personalment, no he rebut mai cap pressió política dient-me quines notícies he de publicar i com ho he de fer. Tot i això, tots sabem on treballem i no podem anar en contra dels interessos propis. Ràdio Tortosa està present a Facebook, Twitter, té pàgina web... són les noves tecnologies una forma d’impulsar definitivament els mitjans territorials? Les noves possibilitats són brutals. Els mitjans de comunicació han canviat com a conseqüència d’això mateix, i com tot, té els seus punts positius i negatius. Ara mateix, per mitjà d’internet, nosaltres tenim una cobertura mundial, cosa que fa uns anys era impensable. Ens costa que hi ha bastanta gent que viu per Barcelona o Tarragona, natal d’aquí, que ens escolta diàriament per saber que passa a casa seva. 77 


Els mitjans de casa nostra També han incrementat molt les opcions per fer difusió i donar-nos a conèixer. Les xarxes socials, per exemple, ens permeten arribar a un públic molt més jove que moltes vegades se’ns queda lluny. Les noves tecnologies també han permès donar un pas endavant als nostres mitjans, ja que ara, amb molt menys que abans, és pot aconseguir una qualitat professional. Finalment, m’agradaria que donessis la teva visió sobre els mitjans ebrencs i que valoressis si la gent respon a tot l’esforç que feu. Des de meu punt de vista els mitjans de comunicació de les terres de l’Ebre hem contribuït a crear un sentiment de pertinença al territori, que la ciutadania es cregui el territori, es cregui les terres de l’Ebre. Els mitjans d’aquí sempre hem sigut molt actius socialment, tenim dos exemples molt propers amb el transvasament de l’Ebre o el projecte Castor. Hem pogut fer visible les Terres de l’Ebre a la resta de Catalunya. En quant a la població crec que cada cop ens valora més i ho veiem dia a dia a les xarxes socials. Espero que continuem en aquesta línia.

Joan Nadal Canalda, fundador de Ràdio Ulldecona Als meus iaios, als meus pares... a tots he sentit parlar alguna vegada de Ràdio Ulldecona. Creu que la seva ràdio ha marcat gernacions? Del naixement de Ràdio Ulldecona han passat vora 70 anys, just quan jo vaig tornar de la mili. Aquesta ràdio ha passat per totes les situacions que una ràdio pot passar i té moltíssimes anècdotes a les seves espatlles, anècdotes que ha compartit amb el seu poble, Ulldecona, i voltants. Sempre ha estat una ràdio que el poble s’ha sentit seva, recordo quan ens vam dir “Ràdio Costa Dorada”, allò no va agradar gens a la població, la qual volia que la ràdio del seu poble els representés. I els meus fills, creu que continuaran sentint Ràdio Ulldecona? Doncs no ho sé. El que et puc assegurar és que mentre jo estigui en peu se sentirà ràdio Ulldecona. Jo ara ja estic jubilat, però continuo aquí, perquè és el que m’agrada, és el que he fet tota la vida i no sabria fer d’altra cosa. Si alguna cosa defineix Ràdio Ulldecona és la seva naturalitat i proximitat cap als seus oients, creu que això és el que busca la nostra població? Nosaltres, des de l’inici vam demostrar que les emissores locals podien fer molta feina. La gent d’aquí és molt “del seu”, del seu poble i de la seva comarca. Quan vam començar en la freqüència modulada nosaltres érem l’única emissora territorial, juntament amb Ràdio Reus, Ràdio Tarragona i Ràdio Tortosa, i en la nostra zona érem dels que teníem més influència, sinó els que més. 78 


Els mitjans de casa nostra RTVU, almenys ara, no és un mitjà amb un gran pressupost, tot i que ha de mantindré televisió i ràdio. Com vos ho feu? Jo sempre ho he fet perquè m’ha agradat, no per motius econòmics. L’única època que hem estat bé econòmica va ser quan érem filials de “Ràdio Nacional d’Espanya”, perquè des de Madrid ens pagaven bastant bé. Però diners de veritat no se n’han guanyat mai, ni en la ràdio ni en la televisió. Sempre hem anat “menjat i fregint”. Els mitjans de comunicació sempre han tingut un paper difícil a la nostra zona, al menys fins ara. Vostè que ha estat molts d’anys al capdavant de l’emissora ha hagut de fer molts d’esforços per tirar endavant? Jo vaig començar reparant ràdios, a partir d’aquí vaig poder obrir una tenda d’electrodomèstics i aquesta és la que ens ha solucionat la papereta econòmica en moltes ocasions. L’ajuntament també valora molt la nostra tasca, però personalment he hagut de donar molt per la meua part. Al cap dels anys, perquè un mitjà pugui sobreviure només pot fer dos coses: instal·larse en una zona amb un bon comerç que els mantingui o trobar un “tonto” com jo. Sincerament, a vegades m’estanya que haguem pogut aguantar tants i tants d’anys.

Sofia Cabanes, codirectora d’Aguaita.cat Actualment, Aguaita.cat és un dels mitjans ebrencs de referencia per a la nostra població. Per què creu que això és així? Aguaita.cat ha sabut fidelitzar un tipus públic que fins ara no tenia un mitjà de referència. Estem parlant d’un públic molt familiaritzat amb l’ús d’internet i les noves tecnologies que va deixar d’informar-se fa temps a través de mitjans tradicionals com els diaris, que cada cop miren menys la tele i que fan un ús molt extens de les xarxes socials. Però no només això, creiem que hi havia tot un sector de la població, principalment jove, implicat políticament o almenys en una certa base ideològica d’esquerres que no veia en els mitjans de les Terres de l’Ebre una referència propera d’informació. Crec que nosaltres hem sabut arribar a este públic. Les noves tecnologies estan donant l’impuls final que els hi faltava als mitjans de la zona? En general, crec que els mitjans tradicionals del territori (ràdios, televisions, mitjans de paper...) no han sabut aprofitar totes les potencialitats del món d’internet. Internet és en sí mateix un nou mitjà d’informació, que requereix invertir recursos, hores i també tenir una sèrie de coneixements que requereixen un reciclatge profund per a molts 79 


Els mitjans de casa nostra dels gerents i/o periodistes dels mitjans tradicionals. La major part dels mitjans del territori no s’han adaptat encara del tot a la nova realitat. En general, què creu que ha de fer un mitjà local o comarcal per a tirar endavant? Un mitjà local ha de ser, sobretot, proper a la gent que l’envolta. Parlar dels temes que importen a la gent del territori i ser també altaveu d’aquells col·lectius que d’una altra forma no podrien donar a conèixer la seua tasca. La clau, principalment, és la proximitat. Molts cops es diu que els mitjans de comunicació estan perdent veracitat, que s’estan contaminant cada cop més amb interessos econòmics i polítics. Vostè, després d’haver format part de mitjans tant territorials com autonòmics (Catalunya Ràdio), pot tindre una visió bastant àmplia d’aquest tema. Aquestes influències també són presents als mitjans “més petits”, als mitjans de les Terres de l’Ebre? Sí, totalment. Fins i tot diria que en un territori petit com el nostre, en què els poders polítics i econòmics “coneixen” a tothom, la pressió és més forta. D’una banda perquè els mitjans són més petits i tenen menys capacitat econòmica per superar determinades situacions adverses i de l’altra perquè les xarxes de control estan molt esteses. Ens agradi o no, les Terres de l’Ebre continuem sent un territori de cacics en l’àmbit polític i en l’econòmic, la transició democràtica ha estat “relativa” en comparació a altres territoris més desenvolupats i això vol dir que conceptes com la llibertat d’informació i d’expressió, culturalment, no la tenim tant assumida. Avui dia, són moltes les persones que estan treballant en el sector periodístic sense tindre una formació professional específica per a fer-ho. En els mitjans ebrencs aquest fenomen és tan exagerat com en els mitjans estatals? Com valora que això estigui passant? L’intrusisme laboral és una de les grans lacres del periodisme. Tot i això, jo sóc de les que defensen que per ser un bon periodista no cal tindre el títol, però sí que es requereixen un coneixements molts profunds sobre ètica periodística. És a dir, pots tenir o no un títol on digui que ets periodista, però el més important és ser fidel a la veracitat. Contrastar la informació. Tenir criteri per saber què és notícia i què no. Tenir una gran capacitat comunicativa per transmetre una informació i també tenir uns coneixements profunds sobre la realitat política, econòmica i social del món que t’envolta. A les Terres de l’Ebre també ens hi trobem amb intrusisme laboral, sovint sota l’etiqueta de ‘comunicador’, ‘locutor’ o ‘presentador’ s’amaguen pseudoperiodistes que es limiten a llegir o reproduir allò que altres mitjans han treballat. Això en el millor dels casos. En d’altres, duen a terme pràctiques informatives que poc tenen a veure amb el periodisme i que acaben fent mal a la professió. 80 

Els mitjans de casa nostra  

Treball de recerca presentat al V Certamen de treballs de recerca d'Alcanar. Els mitjans de casa nostra. Mitjans de comunicació de les Terr...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you