Cranc blau a les Terres de l'Ebre (Propostes i solucions per l'espècie invasora)

M’agradaria donar les gràcies, primerament, a la Confraria de les Cases per brindar-me l’oportunitat d’endinsar-me en el món pesquer i poder conèixer una mica més de la nostra estimada pesca de les Terres de l’Ebre.

A la meva mare per ajudar-me en tot el que ha pogut i més.

Al meu millor amic, per guiar-me, recolzar-me i donar-me suport fins a l’últim instant d’aquest treball sense defallir.

I per últim, al meu tutor, per ensenyar-me i corregir-me.

ABSTRACT CATALÀ El Cranc blau o Callinectes Sapidus és una espècie invasora que ha arribat a les costes de les Terres de l’Ebre per causes desconegudes. En aquest estudi intentarem esbrinar tot el possible sobre aquest, des de com ha pogut arribar aquí fins a les possibles utilitats que li podem donar. Veurem quina afectació ha tingut en els hàbitats de la costa deltaica, però més concretament als mariners i sector pesquer en general. Utilitzarem l’estadística per mesurar els danys que ha fet el cranc i ho analitzarem per traure respostes.

CASTELLANO El Cangrejo azul o Callinectes Sapidus es una especie invasora que ha llegado a las costas de las Tierras del Ebro por causas desconocidas. En este estudio intentaremos averiguar todo el posible sobre este, desde cómo ha podido llegar aquí hasta las posibles utilidades que le podemos dar. Veremos qué afectación ha tenido en los hábitats de la costa deltaica, pero más concretamente a los marineros y el sector pesquero en general. Utilizaremos la estadística para medir los daños que ha causado el cangrejo y lo analizaremos para sacar respuestas.

ENGLISH The Blue Crab or Callinectes Sapidus is an invasive species that has arrived on the shores of the Terres de l’Ebre for unkown reasons. In this study we will try to find out as much as possible about it, from how it got here to the possible uses we can benefit from. We will see what impact it has had on the habitats of the deltaic coast, but especially to sailors and the fishing sector in general. We willll use statistics to measure the damage the crab has caused and analyze it for answers.

Índex 0. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 1 1. ESPÈCIES INVASORES ................................................................................................ 2 1.1 ESPÈCIE D’INTERÈS: CALLINECTES SAPIDUS ................................................... 4 1.2 CARACTERÍSTIQUES BIOLÒGIQUES .................................................................... 5 1.2.1 DESCRIPCIÓ .....................................................................................................5 1.2.2 DESCRIPCIÓ FÍSICA DETALLADA.................................................................... 7 1.2.3 ORIGEN ............................................................................................................. 8 1.2.4 DISTRIBUCIÓ ..................................................................................................... 9 1.2.5 CAMP BIOGEOGRÀFIC .....................................................................................9 1.2.6 HABITAT........................................................................................................... 10 1.2.7 DIETA ............................................................................................................... 10 1.2.8 REPRODUCCIÓ ............................................................................................... 11 1.2.9 DESENVOLUPAMENT DELS OUS I ECLOSIÓ................................................ 12 1.2.10 MORTALITAT ................................................................................................. 14 2. DISTRIBUCIÓ I PRESÈNCIA DEL CRANC BLAU ....................................................... 15 2.1 DISTRIBUCIÓ A L’ESTAT ESPANYOL................................................................... 15 2.2 DISTRIBUCIÓ AL DELTA DE L’EBRE .................................................................... 16 2.2.1 DISTRIBUCIÓ DEL 2012 AL 2018 .................................................................... 16 2.2.2 PRESÈNCIA DEL C.SAPIDUS A LES LLOTGES DE LES TERRES DE L’EBRE .................................................................................................................................. 18 2.2.3 INTRODUCCIÓ DEL CRANC BLAU AL DELTA DE L’EBRE ............................ 19 2.2.4 COM AFECTA EL CANVI CLIMÀTIC A LA INVASIÓ DEL CRANC BLAU ........ 20 2.2.5 SITUACIÓ ACTUAL DEL CRANC BLAU A LES TERRES DE L’EBRE (2019) .. 21 3.IMPACTE DEL CRANC BLAU A LES TERRES DE L’EBRE ......................................... 23 3.1 IMPACTE DEL CRANC BLAU ALS MARINERS ..................................................... 23

3.1.1 AUTORITZACIONS PER A LA PESCA ............................................................ 23 3.1.2 AFECTACIONS AL SECTOR PROFESSIONAL ............................................... 26 3.2 IMPACTE DEL CRANC BLAU A LES CONFRARIES DEL DELTA DE L’EBRE ...... 29 3.2.1 ORIGEN DELS COMPRADORS ....................................................................... 36 3.2.2 CONFRARIA SANT PERE (LES CASES D’ALCANAR) .................................... 38 3.3 IMPACTE DEL CRANC BLAU EN LA SOCIETAT ................................................... 39 3.3.1 COMERCIALITZACIÓ....................................................................................... 39 3.3.2 RESTAURACIÓ ................................................................................................ 40 3.4 PERCEPCIÓ SOCIAL ............................................................................................. 42 ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ ........................................................................... 42 4. PLANS DE VIABILITATS ACTUALS/SOLUCIONS PROPOSADES ............................. 44 4.1 PROPOSTES .......................................................................................................... 45 4.1.1 NO ACTUAR ..................................................................................................... 45 4.1.2 NORMA DE CONTROL DE L’ESPÈCIE ........................................................... 46 4.1.3 RECURS VALORAT A LA PESCA.................................................................... 47 4.2 PROPOSTA FINAL ................................................................................................. 49 4.2.1 RISC DE REINTRODUCCIONS ....................................................................... 50 4.2.2 PERJUDICIS DE LA FAUNA AUTÒCTONA ..................................................... 51 4.2.3 ASPECTES A CONSIDERAR ........................................................................... 52 4.2.4 VALORACIÓ DE LES TÈCNIQUES DE PESCA ............................................... 53 4.2.5 PERÍODE DE PESCA I ZONES DE PESCA ..................................................... 55 4.2.6 ESFORÇ DE PESCA, METODOLOGIA DE CONTROL I TRAÇABILITAT. ....... 55 5. CONCLUSIONS ........................................................................................................... 56 6. BIBLIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIAWEB ......................................................................... 59 7. ANNEX ......................................................................................................................... 63

0. INTRODUCCIÓ El meu interès per aquest tema va començar l’estiu del 2017 quan vaig començar a escoltar comentaris sobre una espècie de cranc que no s’havia vist mai per les platges de les Cases d’Alcanar. Em contaven que feia coses increïbles que no feien els altres crancs, des de nedar per la superfície de l’aigua fins a pessigar amb els pinces amb molta més força o atacar als banyistes de la platja. Semblava que fos com una mena de mite per a mi, com els monstre del llac Ness.

En aquest treball pretenc recollir informació del Cranc blau, no tan sols per a realitzar-hi un estudi sobre l'espècie, sinó per a anar més enllà i trobar maneres en les que ens pugui beneficiar als hàbitats de les Terres de l’Ebre, i recuperar tots els recursos que vam perdre quan ens va envair.

1

1. ESPÈCIES INVASORES Les invasions biològiques són la segona amenaça per a la biodiversitat, seguida de la pèrdua i la fragmentació dels hàbitats.

A través de mecanismes com la depredació, la hibridació o la competència, les espècies invasores són una causa important de pèrdua de biodiversitat, alteració dels ecosistemes i homogeneïtzació biòtica.

Aquestes espècies es troben fora del seu rang de distribució històricament conegut i de la seva àrea potencial de dispersió natural. A més poden exercir un gran impacte en les societats humanes.

Les espècies invasores presenten una gran amenaça per a la comunitat autòctona en general.

Especies en perill d'extinció al mar mediterrani

2

El mar Mediterrani està patint un gran canvi en el seu ecosistema degut a l’aparició de moltes espècies invasores en els darrers anys: pel que fa als crustacis, en les últimes dècades s’ha experimentat un augment dramàtic en la freqüència d'introduccions i en la taxa d'expansió.

Els crustacis exòtics superen les 160 espècies i es coneixen almenys 70 espècies de decàpodes que han colonitzat el Mediterrani.

Tot i que la via d’introducció més freqüent és el tràfic marítim també podem tenir en compte la connectivitat de les aigües del Mediterrani i les seves corrents.

Principals corrents (blanc) i fronts oceànics (vermell) descrits al mar Mediterrani (Pascual et al. 2007).

3

1.1 ESPÈCIE D’INTERÈS: CALLINECTES SAPIDUS El Cranc blau americà (Callinectes sapidus Rathbun, 1896) és una espècie originària de la costa atlàntica americana i introduïda a aigües del Mediterrani durant aquest últim segle a causa de les aigües de llast de les grans embarcacions.

Aquesta espècie (nova per als nostres hàbitats) conté un caràcter d'espècie potencialment invasora. Aquest crustaci creix en un ampli rang d'hàbitats: des de zones salines, a marenys o zones d'aigua dolça; amb alt rang de profunditats i temperatures. Això l’atorga la categoria de potencialment invasor, podent així danyar l'ecologia d'espècies autòctones i suposar un greu problema per a la dinàmica dels nostres ecosistemes.

Situació de la Chesapeake Bay

És una espècie icònica del litoral atlàntic occidental nord-americà força reconeguda a Chesapeake Bay (als estats de Virginia i Maryland), on hi ha una gran activitat pesquera d’aquest i desenvolupa una reconeguda tasca controladora de les poblacions locals de mol·luscs i altres espècies.

Tant és així que quan ha sigut sobrepescat, els efectes ecològics es consideren negatius ja que regula la sobreproliferació de les poblacions.

4

Aquesta espècie es comercialitza a costes de l’Atlàntic, fins a nova Escòcia i Argentina, i actualment s’està contemplant la possibilitat de fer-ho a les costes del Mediterrani per a poder controlar-lo.

1.2 CARACTERÍSTIQUES BIOLÒGIQUES 1.2.1 DESCRIPCIÓ El Cranc blau (Callinectes sapidus) és un decàpode de 5 parells de potes amb un exoesquelet verd fosc, els mascles amb les potes (pleopodis) de color gris-blavós mentre que les femelles tenen els extrems de les pinces de tonalitat vermellosa.

Diferenciem els mascles de les femelles pel seu dimorfisme sexual, és a dir, els mascles tenen l’abdomen llarg i estret mentre que les femelles madures el tenen ample i arrodonit.

Exemples de cranc blau. Femella i mascle, respectivament.

5

Poden viure entre 3 i 8 anys i habitar en aigües poc profundes, badies, llacunes costaneres, estuaris, desembocadures dels rius, platges amb profunditats d’entre 0.40 i 2 metres i fins i tot en aigües a 36 metres de profunditat.

Amb una temperatura òptima d’entre 18 i 23 ºC, poden habitar en aigües amb 15 i 30 ºC. En canvi, per sota del 10 ºC el seu creixement s’atura.

Actius i voraços amb la seva dieta, un dels nostres grans problemes és que aquesta està basada en tot tipus de crustacis, peixos, gran varietat de mol·luscs i algues.

REGNE FÍLUM SUBFÍLUM CLASSE ORDRE SUBORDRE INFRAORDRE SUPERFAMILIA FAMÍLIA SUBFAMÍLIA GÈNERE ESPÈCIE

TAXONOMIA Animalia Arthropoda Crustacea Malacostraca Decapoda Pleocyemata Brachyura Portunoidea Portunidae Portininae Callinectes Callinectes sapidus Rathbun,1896

6

1.2.2 DESCRIPCIÓ FÍSICA DETALLADA

Nomenclatura de les parts de C. Sapidus

Ens basarem en la descripció que va aportar Taissoun en 1970 per a realitzar una descripció de les característiques del Cranc blau: 

La closca d'aquesta espècie pot arribar a mesurar uns 23 cm d’amplada i uns 11 de llargada.



La closca té petits grànuls a la regió cardíaca i regions internes i una forma convexa, amb vuit dents còncaves antero-laterals amb els marges gairebé rectes.



Posseeix una espina lateral d’entre 3 i 4 vegades la longitud de les dents. Les dents frontals són dues, amples i triangulars.



Té un color verd-blavós a la part dorsal, amb tints blancs i grisencs.



Aquest cranc posseeix cinc parells de potes, de les quals un parell són les pinces (quelípedis) i les altres amb funció ambulatòria (pleópodis).

7



Les pinces són fortes, dissimilessis i estriades longitudinalment incloent espítulas a la part del merus.



Els costats dels quelípedis tenen petits grànuls pràcticament invisibles, en canvi a la palma, s'atrofien.



Els pleópodis es diferencien en tres grups: o El primer parell de pleópodis es corben. o Els 2 següents parells són horitzontals o L'últim parell té forma aplanada (per a funcions natatòries).



D'un color blau violaci són la part superior del merus, el carpus i els quelípedis, amb tocs de marró.

1.2.3 ORIGEN El Callinectes sapidus és originari de la costa occidental de l’oceà Atlàntic i ha estat introduït a Hawaii, Europa, Japó i Àfrica.

Situació inicial del Cranc blau

8

1.2.4 DISTRIBUCIÓ Tot i que l’entorn natural del Callinectes sapidus va de l'oceà Atlàntic occidental de Nova Escòcia fins a l’ Argentina, va ser introduït (accidentalment o intencionada), tant a Àsia com a Europa. S’ha trobat fins i tot a Hawaii i Japó.

El Callinectes sapidus és majoritàriament trobat a Cape Cod (Massachussets) o Uruguai, però es troba també cap al nord, fins com a mínim a la Badia de Massachusetts.

1.2.5 CAMP BIOGEOGRÀFIC Una ecozona o reialme biogeogràfic és la divisió biogeogràfica en l'escala més gran de la superfície de la Terra. Està basada en la distribució de patrons de plantes i animals des del punt de vista històric i evolutiu.

Es troba a la zona neàrtica (d’on és nadiu), zona paleàrtica (on hi va ser introduït), zona afrotropical (on hi va ser introduït) i a la zona neotròpica (d’on és nadiu).

Mapa de la divisió de les ecozones

9

1.2.6 HABITAT El Callinectes sapidus viu a un habitat de fons en que es troba amb diverses situacions que van des de l’aigua més salada del golf fins a l’aigua gairebé dolça de les badies posteriors. És especialment freqüent els estuaris, però també es pot trobar en alta mar.

L’hàbitat del Cranc blau va des de la línia de la marea baixa a platges fins a les aigües de 36 metres de profunditat.

Les femelles romanen en porcions de salinitat més elevada d’un sistema d’estuari, especialment per a la posta d’ous.

Durant les èpoques de l'any en que les temperatures són més fredes, C. sapidus acostuma a emigrar cap a les aigües més profundes.

1.2.7 DIETA Callinectes sapidus menja una gran varietat d'aliments.

Normalment aquesta espècie menja cloïsses, ostres i musclos, així com gairebé qualsevol matèria vegetal o animal.

Aquesta espècie carrejarà animals acabats de morir, però no animals morts.

De vegades, els crancs també mengen crancs joves.

10

1.2.8 REPRODUCCIÓ Els Crancs blaus són animals ovípars (reproduint-se a partir de la posta d’ous); la seva reproducció és en aigües més dolces properes a les costes, entre maig i agost.

L’edat de maduresa sexual és entre els 12 i 18 mesos. La fecunditat és elevada, podent arribar a tenir fins a 8 milions d’ous. Les femelles només s'aparellen un cop a la seva vida, durant la muda puberal o després de l'última muda, sent capaços d'emmagatzemar l'esperma del mascle al seu receptacle seminal (espermoteca) fins a un any; gràcies a això poden fer varies postes. Els mascles, en canvi, s’aparellen múltiples cops al llarg de la seva vida.

El mètode que utilitzen per a atreure els mascles és mitjançant la segregació d'una feromona a la seva orina. Fins que la femella no es trobi en els estats de muda anteriorment anomenats, els mascles competiran per les femelles i les protegiran.

És en aquest moment, abans que s'endureixi de nou la nova closca de la femella, en el que es produeix l’aparellament, que pot durar entre cinc i dotze hores. Un cop finalitzada la còpula, els mascles es queden al costat de la femella fins que es torna a endurir la closca.

Després de l’aparellament, les femelles migren a aigües salines per fresar, mentre que els mascles romanen en aigües estuàries; degut a això, és més comuna la captura d'exemplars femelles que mascles en zones d'alta mar.

La raó per la que les femelles migren a zones més salines, és perquè les larves requereixen salinitats altes per a eclosionar.

11

1.2.9 DESENVOLUPAMENT DELS OUS I ECLOSIÓ Les femelles ponen fins a 6 o 8 milions d’ous. Això les fa tenir un poder reproductiu molt alt. La fecundació de la femella és realitzada utilitzant una part de l'esperma que conté al receptacle seminal, mentre que la resta es reserva per a futures ovulacions. La temporada òptima per a aquest fresi és entre octubre i desembre.

L'esponja (massa d'ous en l'abdomen) es forma en unes dues hores i té aproximadament una tercera part de la grandària del cos de la femella del cranc.

Aquests ous de color ataronjat es mantenen incubant al seu abdomen durant 2 setmanes. Posteriorment passen a ser d'un color marró i finalment fan eclosió.

Desenvolupament de l’esponja

L'esponja passa per estats diferents fins a l'eclosió dels ous, i existeix una relació entre el seu color i els dies que l'esponja està present. Com a mostra la imatge, si té un color ataronjat es troba entre els 5 primers dies d'incubació. Quan l’esponja és d'un color més marró, mostra d'incubació ja té més dies i que aviat faran eclosió.

A la foto es pot observar la relació entre el color i els dies gràcies als números que a cada exemplar de C.sapidus té a la cantonada superior esquerra.

12

Les larves del C.sapidus passen per vuit etapes abans que comencin a semblar crancs adults. Dels milions d'ous inicials, menys de deu arribaran a la seva etapa de maduresa, sent així la mortalitat abans de la maduresa un dels problemes als que s’enfronta aquesta espècie.

Com qualsevol cranc, abans d’arribar a la fase juvenil passen per fase larvària amb dues fases planctòniques: 

La fase zoea (8 estadis), a la que van flotant amb les corrents marines i son quasi transparents.



La fase megalopa (9 estadis), amb la que obtenen un control significatiu dels seus moviments.

Les larves necessiten una salinitat superior a 20 ppm per a sobreviure, però òptimament entre 25 i 35 ppm.

Fase zoea

Fase megalopa

Desenvolupament d’un exemplar de Cranc blau

13

1.2.10 MORTALITAT Aquest cranc és predat per diverses espècies com taurons, ratlles, anguiles, polps i algunes espècies a la costa atlàntica americana com el llobarro ratllat o les corbines, a més de caimans i per descomptat, l'ésser humà.

L'ésser humà actualment es troba a la part alta de la cadena tròfica sent devastador en molts aspectes, entre ells l'extinció d'espècies. Encara que el C.sapidus no es trobi per ara en aquesta situació, l'ésser humà cada vegada està capturant més exemplars.

Les condicions extremes també poden afectar negativament a aquesta espècie, especialment als ous o les larves que requereixen d’una certa salinitat per sobreviure; encara que de forma general s'ha comprovat que els Crancs blaus americans poden osmoregular-se i tolerar salinitats extremes (un altre aspecte per valorar-lo com a invasor a zones que no li són autòctones).

14

2. DISTRIBUCIÓ I PRESÈNCIA DEL CRANC BLAU 2.1 DISTRIBUCIÓ A L’ESTAT ESPANYOL Al mediterrani Espanyol es va detectar per primer cop al Delta de l’Ebre, l’any 2012 a la llacuna de la Tancada; i l’any següent, a la platja de l’Eucaliptus.

Des d’aleshores, els registres s'actualitzen de forma contínua (albufera de València, Gandia, desembocadura del Segura, mar Menor, desembocadura del Foix), sent la troballa més recent a Mallorca i Menorca, el 2018. Es veu una expansió activa de distribució d'aquesta espècie per tota la costa mediterrània de la Península.

Així mateix, totes aquestes captures, impliquen que el C. sapidus està establint-se de forma permanent a les nostres costes, tal i com s’ha registrat en altres regions del Mediterrani.

Situació del Cranc Blau a les costes espanyoles

15

2.2 DISTRIBUCIÓ AL DELTA DE L’EBRE 2.2.1 DISTRIBUCIÓ DEL 2012 AL 2018 Durant la invasió biològica d’una espècie s’hi observen 3 fases: introducció, establiment i propagació.

Els resultats ens mostren que després de la seva introducció, aquesta espècie es va reproduir favorablement i es va establir per posteriorment expandir-se amb un creixement exclusiu, gràcies a l’abundància de recursos i d’habitats favorables.

El Callinectes sapidus es va detectar per primer cop, l’any 2012, a la llacuna de la Tancada (1 femella adulta) i davant de la platja de l’Aluet el següent any (1 mascle adult).

L’any 2014 es va detectar un nombre molt reduït d’exemplars a l’Encanyissada (2-4), als Calaixos de Buda (1 mascle adult), a la badia dels Alfacs i a la del Fangar.

16

L’any

següent

(2015),

l’espècie

va

incrementar tant el nombre de localitats com en

la tipologia d’ambients. Va

aparèixer a les llacunes del Garxal, Canal Vell, a alguns desaigües de badia i al riu; si bé les captures encara eren reduïdes, l’espècie ja es trobava establerta, amb exemplars de diferents mides i sexes.

L’any 2016, l’espècie es distribuïa per gairebé tota la zona deltaica i el nombre d’exemplars capturats va començar a incrementar

(durant

el

període

de

setembre comencen els primers registres de venda a les confraries de Sant Carles de la Ràpita i de Deltebre).

L’any 2017 l’espècie va sofrir un increment desmesurat d’efectius poblacionals.

17

Per tant, sembla ser que primer es va produir un fenomen de colonització dels ambients i d’expansió del seu rang de distribució per a posteriorment incrementar en biomassa a cadascun d’aquests ambients.

Aquest increment mostra la primera evidència de que l’espècie té una població reproductora regular i estable, que assegura la viabilitat de l’espècie a tots els ambients salobres i marins d’aigües somes del delta de l’Ebre.

Així que podem dir que el Callinectes sapidus es trobava ja al 2017 completament establert i que s’havia propagat per tot l’àmbit de treball, des de les Cases d’Alcanar fins a l’Ampolla.

2.2.2 PRESÈNCIA DEL C.SAPIDUS A LES LLOTGES DE LES TERRES DE L’EBRE L’evolució de les captures totals acumulades ens mostra que encara ens trobàvem en una fase de creixement i basant-se en els registres de l’any 2018, l’espècie encara no havia arribat a un equilibri; l’espècie continuava incrementant els seus efectius poblacionals a un ritme accelerat.

Evolució de les captures acumulades de cranc blau des de l’agost del 2016 fins al març del 2018 (a partir de les dades de venda a les confraries de Deltebre, l’Ampolla i la Ràpita

18

Aquest patró de creixement exponencial coincideix amb el patró d’expansió i establiment de les espècies invasores (que no s’estabilitza fins a arribar a la seva capacitat de càrrega: ja sigui per la limitació de recursos o altres factors densodependents (com la predació i la competència)).

El fet que al delta s’hi trobin diferents ambients favorables i una immensa varietat de recursos (especialment mol·luscs bivalves, així com elevades cobertures de macròfits), suposa tot plegat que la població de Cranc blau pugui continuar pujant.

2.2.3 INTRODUCCIÓ DEL CRANC BLAU AL DELTA DE L’EBRE Els recents estudis realitzats per la Generalitat de Catalunya donen diverses hipòtesis durant tot el seu informe tècnic de com a pogut entrar el Cranc blau a les costes Mediterrànies i, per tant, al Delta de l’Ebre: 

Introducció per factor humà: o A causa de la seva presència àmpliament distribuïda podem arribar a pensar que la seva introducció es deu al factor humà, especialment per l’aigua dels llasts dels vaixells que provenen de la costa del nordest dels Estats Units.



Introducció en zones de depuració: o Segons els resultats dels estudis podríem deduir que la seva introducció al Delta podria ser, intencionada o no, per un escapament en

zones

de

depuració.

Probablement

des

d’Itàlia:

volent

comercialitzar-se amb els restaurants xinesos de la zona. Tot i que aquesta hipòtesi no es pot confirmar, les autoritats ho estan investigant.

19

Com veiem, els vectors descrits donen el tràfic marítim com a via principal de la seva introducció. Tot i això, aquests fets no semblen explicar per si sols la recent i ràpida colonització del litoral espanyol, tenint en compte la seva llarga estada al Mediterrani.

Altres fets que si que han pogut influir són: 

El canvi climàtic.



La natació activa dels adults.



La deriva de les larves per les corrents.



L’acció de l’home.

2.2.4 COM AFECTA EL CANVI CLIMÀTIC A LA INVASIÓ DEL CRANC BLAU Sembla que el C.sapidus només s’estableix en aigües amb altes temperatures: és per això que no els trobem al nord d’Europa o al Mar Negre i si els veiem al mar Mediterrani.

El Cranc blau es pot beneficiar del escalfament global i això preocupa pel seu impacte ecològic i econòmic.

Al ser un cranc que regula els seus moviments basant-se en la temperatura de l’aigua, el escalfament global fa que la temperatura de l’ambient i de l’aigua augmenti; creant més habitats favorables per al C.sapidus. Essent això un factor favorable per aquest, és també una situació terrible per a les espècies autòctones: hauran de lluitar pel seu hàbitat i suportar les altes temperatures de l’aigua alhora.

20

Existeixen cinc aspectes amb els quals el canvi climàtic afecta en la introducció de les espècies invasores: 

Mecanismes de transport i introducció alterats.



Establiment d'espècies invasores noves.



Alteració de l'impacte de les espècies invasores existents.



Alteració en la distribució d'espècies invasores existents.



Alteració en l'efectivitat de les estratègies de control.

Si un sol factor dels anomenats anteriorment es veu afectat pel escalfament global, aquest pot desencadenar un cúmul de factors i destruir un ecosistema.

Per això l’augment de la temperatura de l’aigua pot dificultar el seu control ja que pot adaptar-se amb millors condicions, té un hàbitat òptim per a reproduir-se i desenvolupar-se.

2.2.5 SITUACIÓ ACTUAL DEL CRANC BLAU A LES TERRES DE L’EBRE (2019) Com s’ha dit abans, es reprodueixen entre els mesos de maig i agost.

Durant aquests mesos, els mascles es desplacen fins a aigües més dolces, juntament amb les femelles, per copular. Un cop ha acabat aquest període, les femelles fecundades tornen a aigües salades i més profundes mentre que els mascles tornen a zones de platja.

Degut a això, durant aquests mesos les captures solen ser menors.

21

En aquesta taula de les confraries de la Verge del Carme (Sant Carles de la Ràpita) i de la confraria de pescadors Sant Pere (les Cases d’Alcanar), dues poblacions veïnes de les Terres de l’Ebre, es pot observar la relació amb els kilograms de cranc que han venut a les seves llotges durant aquests mesos.

Taula en kilograms des del gener del 2019 fins a l’agost del 2019

S’evidencia la progressiva disminució de captures d’acord amb l’allunyament del nucli central de la invasió (delta de l’Ebre). També s’observa la disminució de captures a mesura ens acostem al mes de maig, ja que s’enrareix la presència del Cranc blau durant els mesos de reproducció, que comprenen entre maig i agost.

22

3.IMPACTE DEL CRANC BLAU A LES TERRES DE L’EBRE Segons la normativa, la pesca del Cranc blau està reservada per als pescadors professionals que han d’estar afiliats a una confraria de pescadors i comercialitzar les captures, a través d’una llotja pesquera on es garanteix el control sanitari i la traçabilitat del producte.

3.1 IMPACTE DEL CRANC BLAU ALS MARINERS 3.1.1 AUTORITZACIONS PER A LA PESCA EN AIGÜES CONTINENTALS

Des d’embarcació: Embarcacions professionals de llista 3a del registre marítim i del cens d’arts menors de la flota pesquera operativa amb base al port de Deltebre, que disposin de llicència de pesca professional en aigües continentals. Aquestes embarcacions poden exercir l’activitat pesquera en les aigües marítimes i dins la zona marítimoterrestre compresa entre la desembocadura del riu Ebre i el pont de Tortosa. A la resta de rius no hi ha actualment cap embarcació autoritzada.

A peu: Els pescadors professionals de la Confraria de Pescadors de Sant Pere de Tortosa i Sant Carles de la Ràpita a l’interior de les llacunes de l’Encanyissada, la Tancada, el Canal Vell i les Olles i als canals proveïdors que disposen de pantena.

A la resta de llacunes del litoral català susceptibles de ser poblades pel Cranc blau no hi ha actualment cap pescador autoritzat.

23

AL MAR

Des d’embarcació: Poden pescar Cranc blau al mar els pescadors professionals que exerceixen la seva activitat des d’una embarcació de pesca professional de llista 3a del registre marítim, de qualsevol dels censos de la flota pesquera operativa que amb els arts i ormeigs autoritzats capturin cCanc blau com a una espècie més de les habituals.

També poden pescar Cranc blau al mar amb ormeigs dissenyats específicament per a la captura de Cranc blau, aquelles embarcacions de pesca professional de llista 3a que disposin d’un permís especial de pesca emès per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims que els permet utilitzar ormeigs tals com el monet, nansa, etc.

Vaixell d’arts menors Germans Alcantara al port de Les Cases d’Alcanar.

24

A peu: Poden pescar Cranc blau els pescadors professionals que disposin de la llicencia mariscador a peu (mariscador de 2a classe) . Aquests mariscadors de 2a classe poden pescar Cranc blau fins a una fondària d’1,2 metres amb les mans o amb ormeigs específics sempre que estiguin autoritzats per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims (monets, nanses, salabres, etc).

Com veiem, es poden pescar crancs blaus amb tots els tipus d’arts de pesca que s’han citat anteriorment.

Aquesta és la llicencia demanada:

25

3.1.2 AFECTACIONS AL SECTOR PROFESSIONAL

Percepció social al pla professional (pla gestió generalitat 2018).

A partir d’aquesta taula podem extreure molta informació. Com ara que el 70 % dels pescadors professionals declara que el principal impacte de l’espècie és el trencament dels arts de pesca, especialment les xarxes de tipus tresmall, on un sol cranc pot arribar a fer una obertura de mig metre. La majoria ha deixat d’utilitzar tresmalls nous i utilitza restes d’altres.

Tots els pescadors d’arts passius declaren que es tracta d’una espècie molt agressiva i que es menja gran part de les captures de peixos, independentment de l’espècie que s’hagi capturat i de l’art que s’empra. A la pantena, la quantitat de captures de Cranc blau es relaciona directament amb l’increment de la mortalitat dels mateixos efectius de l’espècie (especialment els de mida més petita). Per aquest motiu, el temps d’extracció de les captures es redueix el mínim possible.

26

D’acord amb els pescadors, les espècies comercials que es poden veure més afectades són els bivalves en general, la sèpia i el llagostí. Hi ha constància de que en llibertat, també té la capacitat d’atacar i menjar espècies íctiques, tant de la columna d’aigua (especialment mugílids en zones de poca profunditat) com bentòniques (per exemple anguiles).

El 62 % dels entrevistats del sector professional declaren que C. sapidus ha tingut un efecte directe en les poblacions del Cranc verd.

Evolució de les captures de Cranc blau i el cranc autòcton segons els registres de la confraria de Verge del Carme.

Evolució de les captures de Cranc blau i cranc verd segons els registres de la confraria de Deltebre (esquerra) i la confraria de Sant Pere (dreta).

27

En tots els gràfics s’aprecia la disminució del Cranc verd i l’augment del Cranc blau.

Això podria deures a altres factors; però veient aquest gràfic acabem deduÏnt que el C.sapidus ha anat acabant amb el C..aestuaris.

Aquesta competència, ja sigui per l’espai, els recursos, o per predació directa, ha fet que en menys de 2 anys les captures de Cranc verd s’hagin reduït fins a ser gairebé testimonials en alguns ambients com ara les llacunes de la Tancada i el Canal Vell.

Per tant, aquesta esdevé la primera evidència quantitativa de l’efecte que l’espècie invasora pot causar en la composició de les comunitats locals.

El sector productor de bivalves ha manifestat que el Cranc blau ha estat el principal causant de la desaparició de l’únic parc de cultiu de cloïssa japonesa (Ruditapes philippinarum) que hi havia a la badia del Fangar.

Aquest fet fa que, de moment, les badies esdevinguin zones on no es pot realitzar el cultiu de bivalves soterrats i les possibles mesures de contenció elevarien els costos de producció.

Pel que fa a la producció de musclo (Mytilus galloprovincialis) i ostra (Ostrea edulis i Cassostrea gigas) hi ha deteccions de Crancs blaus a les cordes dels vivers i darrerament s’ha constatat la capacitat dels crancs per enfilar-se i menjar-se aquests bivalves. Aquest fet posa en perill la producció d’aquests bivalves cultivats en suspensió.

28

També s’han reportat casos de cloïsses menjades per l’espècie per part d’alguns mariscadors i s’han detectat cranc blaus menjant escopinyes (Cerastoderma edule) o “catxels”, com se’ls anomena localment.

Musclera a Sant Carles de la Ràpida (esquerra) i escompinyes (dreta).

Tanmateix, caldria començar a implementar anàlisis quantitatius rigorosos per tal de demostrar altres impactes que s’estiguin produint, així com determinar la naturalesa i l’extensió dels efectes que el cranc provoca o provocarà a la zona.

3.2 IMPACTE DEL CRANC BLAU A LES CONFRARIES DEL DELTA DE L’EBRE Les confraries de pescadors de Catalunya, constituïdes com corporacions de dret públic amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats, exerceixen la representació del sector pesquer; sens perjudici del que pugui correspondre a altres ens associatius i actuaran en els seus respectius àmbits territorials, com a òrgans de consulta i col·laboració de l'Administració de la Generalitat, amb l'objectiu de promoure i impulsar els interessos pesquers.

29

Funcions d’una confraria: 

Actuar com a òrgans consultius de l'Administració en totes aquelles qüestions que afectin la pesca marítima i que li siguin sotmeses.



Emetre informe previ en relació amb les disposicions de caràcter general que regulin la pesca, quan afectin els respectius àmbits territorials.



Elevar informes i propostes a l'Administració de la Generalitat sobre les matèries objecte de la seva competència.



Informar els seus membres sobre els ajuts, els programes, les obligacions i la normativa que els afecta.



Confeccionar les estadístiques de captura d'acord amb les instruccions del Departament.



Vetllar pel compliment de l'obligació de desembarcament als ports i de venda a la llotja de la totalitat de les captures, i també de la normativa vigent en matèria de pesca i de comercialització fins a la primera venda.



Sotmetre al Departament, per a la seva consideració i aprovació si s’escau, propostes de plans de pesca amb la finalitat d'equilibrar els recursos marins vius, els mitjans de producció i les captures.



Planificar aquelles activitats tendents a incrementar la rendibilitat de l'esforç pesquer per mitjà de l'explotació racional de recursos i millorament de les condicions de treball.



Donar la deguda cobertura a les exigències de comercialització de les captures millorant els sistemes organitzatius en benefici de les mateixes confraries i els consumidors.



Afavorir la formació cultural i professional dels membres de les confraries, facilitant-los el coneixement de la tecnologia adequada en cada cas.



Promoure els serveis necessaris adreçats a aconseguir una major eficàcia en el desenvolupament de les activitats pesqueres afavorint la creació d'empreses, associacions o cooperatives amb professionals del sector.

30

El grup dels crustacis braquiürs o crancs, no tenen una representació elevada en el mercat autonòmic i els beneficis totals obtinguts representen un 1 % de tots els crustacis. A les llotges de delta de l’Ebre, aquest grup representa el 6 % dels beneficis totals. Durant l’any 2017, el valor total al mercat va ser de 3,763 milions d’euros i el Cranc blau representa un 2 %.

Percentatge dels beneficis totals (2017) dels diferents grups de crustacis a Catalunya.

Percentatge dels beneficis totals (2017) dels diferents grups de crustacis al Delta.

31

Pel que fa a les espècies de braquiürs, el Cranc blau és la segona espècie que aporta més beneficis, tant a escala autonòmica com local. Els beneficis l’any 2017 van superar els 62.500 €.

Percentatge dels beneficis totals (2017) de les espècies de braquiürs a Catalunya.

Percentatge dels beneficis totals (2017) de les espècies de braquiürs al delta de l’Ebre.

32

El preu mitjà anual de venda durant l’any 2017 és de 3,94 €/kg, si bé aquest varia segons la llotja de procedència. El Cranc blau té un valor de mercat superior a la resta d’espècies de crustacis braquiürs comercials. Tot i això, aquest grup es situa per sota d’altres grups de crustacis molt preuats com ara la llagosta, l’escamarlà, el llamàntol o el llagostí.

Preu mitjà de venda (€/kg) de l’any 2017 a les confraries de les Terres de l’Ebre. Elaborat a partir de les estadístiques de pesca del departament.

A les llotges es realitza la subhasta amb els diferents compradors, que van des de distribuïdors majoristes fins a minoristes, pescateries, restaurants i depuradores o cetràries.

Llotja peix les Cases d’Alcanar.

33

Aquesta subhasta es realitza a la baixa, en principi el preu depèn de la llei de la oferta i la demanda. Per tant, en termes generals, l’evolució del preu mitjà de venda és dependent de les captures, sent més elevat quan aquestes són més baixes.

L’evolució del preu mitjà mensual presenta un relació que fluctua. Aquesta dinàmica general s’ajusta a la llei de l’oferta i la demanda tot i que presenta fluctuacions segons les circumstàncies.

Evolució de les vendes (kg) i el preu mitjà de venda .(€/kg) de les tres llotges comercials (La Ràpita, Deltebre i l’Ampolla).

Al principi, possiblement per la popularitat de l’espècie, el preu mitjà va incrementar de 5 €/kg (agost del 2016) a un preu d’entre 10 i 12 €/kg (des del setembre fins a l’abril del 2016).

A partir del mes de maig del 2017, tot i que les captures eren similars a les del mes anterior, el preu va disminuir. Aquesta davallada va continuar, segurament reforçada per l’increment de les captures, fins als 3- 4 €/kg (des del juny fins a l’octubre del 2017).

34

A partir de novembre del 2017, el preu va incrementar dels 4,4 €/kg fins als 7,3 €/kg (febrer del 2018).

A més del volum de captures, la campanya de nadal i l’apreciació culinària de l’espècie poden justificar que els preus mitjans hivernals encara siguin més elevats que en altres espècies de crancs, tot i la disminució del preu de venda a gairebé la meitat.

El mes de febrer és el que menys reducció del preu mitjà va tenir i es va passar d’un preu mensual de 10,8 €/kg (2017) a 7,3 €/kg (2018), un 33 % menys interanual.

Una anàlisi més detallat, considerant les confraries de manera independent, mostra que el preu del C. sapidus al delta de l’Ebre esta condicionat per varis factors, a més dels ja esmentats, com ara el nombre de compradors presents: a més compradors, els preus són més alts i viceversa.

Evolució de les vendes (kg) i el preu mitjà de venda (€/kg) a la llotja de La Ràpita.

35

Així, el preu màxim a l’Ampolla, on hi ha 8-10 compradors, és de 4,4 €/kg, mentre que a Deltebre (54 compradors) i la Ràpita (152 compradors) ha superat els 14 €/kg.

Pel que fa als preus mínims de venda, a La Ràpita va ser de 2 €/kg i rarament va baixar d’aquest preu. En canvi, a la confraria de Deltebre es va vendre per menys de 2 €/kg en 30 ocasions, que corresponen al 5 % dels dies de venta (des de maig fins al gener de 2018). En aquesta confraria el preu mínim de venda va ser de 15 cèntims d’euro/kg.

Evolució de les vendes (kg) i el preu mitjà de venda (€/kg) a la llotja de Deltebre.

3.2.1 ORIGEN DELS COMPRADORS Fins al moment, hi ha registrats 105 compradors de Cranc blau a la llotja de Sant Carles de la Ràpita. Si analitzem el seu perfil, el grup principal és el de distribuïdors de marisc, tant majoristes com minoristes, els quals van comprar el 40 % de les captures totals de l’espècie, seguit de les peixateries (33 %) i els restaurants (17 %).

36

Envers l’origen dels compradors, el 72 % eren compradors de les Terres de l’Ebre i el 21 % de la resta del territori català, principalment de la comarca del barcelonès.

El 6 % de compradors que provenen del territori espanyol es concentren majoritàriament a les comunitats confrontants de València i Aragó.

Distribució de les vendes segons origen dels compradors.

Distribució de les vendes totals de Cranc blau segons la tipologia.

37

3.2.2 CONFRARIA SANT PERE (LES CASES D’ALCANAR) La confraria de les Cases d’Alcanar és una confraria petita, amb aproximadament 57 vaixells, pocs compradors i només 2 administratius.

CAPTURES DE LA CONFRARIA DE SANT PERE

Gràfic de captures de l’any 2018.

Gràfic de captures de l’any 2019.

38

Es pot veure clarament en aquests gràfics que el Cranc blau no tenia presència a principis de l’any 2018 i per tant no tenia molta repercussió en la llotja. Cal destacar el progressiu augment que sofreix durant l’any 2018 que va de 0 kg al gener fins a 504.25 kg al setembre.

També podem veure el mes de març, l’any 2018 quasi no hi ha captures de Cranc blau però veiem que al 2019 hi ha una gran pujada fins als 1666.1 kg.

3.3 IMPACTE DEL CRANC BLAU EN LA SOCIETAT 3.3.1 COMERCIALITZACIÓ Tot i que el seu mercat potencial encara es pot ampliar considerablement, cal tenir precaució i estar atent a l’evolució de la seva venda, ja que es tracta d’una espècie d’aparició recent i encara es desconeix l’impacte que tindrà la seva presència en altres pesqueries del litoral català.

Malgrat tot, el fet de tractar-se d’una espècie preuada culinàriament fa pensar que l’espècie serà acceptada a la resta de mercats i no tenim evidències de que la comercialització de l’espècie acabi per col·lapsar el mercat.

Cal esmentar l’estratègia seguida per la llotja de Deltebre, que ofereix un producte en tres formats diferents: sencer viu, sencer mort i sencer sense pinces, de manera que el primer té un preu de venda més elevat que el darrer.

Tot i això, el format de venda principal a les llotges és el producte viu. En el cas de les cetàries i algunes pescateries, aquestes comercialitzen el producte en dos formats, viu o congelat.

39

Exemplars de cranc blau a la llotja de la Ràpita, en una imatge presa a finals de 2018. | Núria Caro

A més, existeixen altres vies de comercialització en cas de que es donés un excés de captures no assimilables pel mercat: com ara la indústria farmacèutica (extracció de pigments) o la revalorització de les closques donat el seu alt contingut en carbonat càlcic.

L’extracció d’astaxantina podria representar una oportunitat i incrementar l’eficiència en el maneig de les closques. D’aquesta manera no es desviaria la demanda d’altres espècies del mercat i es podrien produir components valorats en altres sectors, amb aplicacions farmacèutiques, biomèdiques, cosmètiques o biotecnològiques, per exemple.

3.3.2 RESTAURACIÓ Segons l’estudi realitzat per la Generalitat de Catalunya, tots els restaurants enquestats oferien el Cranc blau als seus clients tot i que dos no el tenien a la carta i un l’havia tret per la seva poca demanda.

40

Tot i això, la resta creuen que el seu consum està en augment i que cada cop són més els clients que el demanen. Envers l’origen dels clients que consumeixen cranc blau, destaquen els clients locals i del territori català, especialment de l’àrea de Barcelona, així com alguns americans.

Tots els restaurants el van començar a comercialitzar durant l’estiu del 2016.

Principalment s’ofereix com a arròs amb cranc blau, i molts el comparen amb el de llamàntol. De fet, el 66 % el tenien al mateix preu que l’arròs amb llamàntol; amb un preu de venda a la llotja superior, fet que suposa un benefici més elevat per al restaurador.

Cal esmentar que tots els restauradors afirmen que el compren en llocs legals, principalment la llotja.

El grup de la restauració en general creu que s’hauria de potenciar la seva venda i el seu consum, donat que encara són molts clients els que el desconeixen.

Per exemple, es proposa realitzar unes jornades gastronòmiques d’aquesta espècie per tal que la gent conegui el seu valor i la seva repercussió.

A més, una estratègia de promoció de l’espècie com a un nou recurs en el mercat local, per tal de reduir el seus impactes negatius, també podria ampliar el seu nínxol de mercat. Sembla doncs, que la promoció de l’espècie esdevé un factor clau per als restauradors de la zona.

41

3.4 PERCEPCIÓ SOCIAL ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ El Cranc blau ha estat protagonista als diaris per diversos motius, però el que més és destaca és la seva propagació i com això és pot resoldre.

Per exemple, es van publicar articles com aquests durant l’any 2019:

On és feia notable la gran reproducció de l’espècie i es destacava el baix preu que tenia el Cranc blau al llarg d’aquella temporada.

A una entrevista que va realitzar el diari aguaita.cat al gerent del GALP Mar de l’Ebre, Joan Alginet, el diari li va fer una pregunta sobre la gestió del Cranc blau, una qüestió que atemoreix al sector pesquer.

42

Aquesta és la pregunta, i a continuació la seva resposta:

En aquesta entrevista, en Joan Alginet planteja una solució al Cranc blau que s’assembla a la proposada més endavant en aquest treball.

Un titular de l’ecodiari:

A l’article ens posa en context sobre el que està succeint amb el Cranc Blau a les Terres de l’Ebre i quines propostes s’estudien des de la Generalitat de Catalunya.

S’observa una certa preocupació pels diaris amb el futur del Cranc blau, i si això es traslladarà a la societat.

43

4. PLANS DE VIABILITATS ACTUALS/SOLUCIONS PROPOSADES A continuació mirarem les diferents opcions que proposen diferents treballs i plans de gestió de dins i fora de Catalunya. Es basarà amb les propostes següents: 

Propostes de la Generalitat de Catalunya.



Propostes estudi realitzat per la Universitat de València.

Vicente Deltoro, en la seva presentació del curs realitzat el passat 20 de Juliol de 2018 a La Universitat d'Estiu de Gandia sobre Espècies Exòtiques Invasores, parla que existeixen cinc paràmetres que tenir en compte en l'estudi de l'espècie, per ser coneixedors sobre actuar o no sobre aquesta:

1) MÈTODE: Eficàcia del mètode d'eliminació per capturar o provocar la mort dels exemplars madurs o immadurs, però no dels seus propàguls o formes de resistència, que són avaluats pel següent paràmetre.

2) PERSISTÈNCIA: Capacitat de l'EEI per reconstruir la seva població en un sector sobre el que s'ha aplicat una actuació d'erradicació o control, aquesta capacitat ve donada per adaptacions per a la dispersió a llarga distància, l'amplitud o diversitat d'hàbitats que colonitza l'espècie, l'existència d'episodis d'immigració, el caràcter críptic (detectabilitat) de l'espècie (particularment a baixes densitats) i la possibilitat de formar bancs de propàguls longeus.

3) MEDI FÍSIC: Característiques del medi on es desenvolupa l'EEI que dificulten els treballs de manejament. S'inclouen aquí aspectes relacionats amb: accessibilitat dels nuclis de població o dels seus exemplars, perillositat del medi on es desenvolupen, i les formes de propietat presents en l'àrea afectada per l'EEI. Amb caràcter general es considera que l'accessibilitat als medis aquàtics és menor que en els terrestres.

44

4) ÀREA AFECTADA. Superfície coneguda on es presenta l'EEI. 5) CONTEXT SOCIAL. Resistència social a l'erradicació de l'espècie. Pot prendre múltiples formes: oposició directa als treballs de lluita, alliberació intencionada o accidental de les EEI en el medi de cultiu o producció industrial en el cas de plantes o animals, respectivament i, mancada d'acord o col·laboració dels actors implicats o necessaris en la gestió de l'EEI.

4.1 PROPOSTES 4.1.1 NO ACTUAR La primera proposta és no actuar. Deixar que els canvis, o bé produïts per l’home, la pol·lució, la sobreexplotació o l’equilibri natural de les poblacions, degut a els controls de poblacions interespecífics i intraespecífics amb les comunitats bentòniques puguin revertir o limitar la seva expansió.

Aquest enfocament contrasta amb els esforços realitzats per la Unió Europea mitjançant la legislació i la regulació per part de les directives relatives al control d’espècies invasores com per exemple l'Estratègia sobre Espècies Invasores (CE, 2008b) i la Directiva marc sobre l'estratègia marina (MSFD; CE, 2008a).

A més, donat el seu potencial d’afecció negatiu envers la fauna aquàtica, la situació podria acabar essent devastadora. D’altra banda, la seva envergadura fa que poques espècies de la zona el puguin depredar en edat adulta. A les badies només es té constància de depredació d’adults per part del Pop roquer (Octopus vulgaris).

Tanmateix, la situació podria acabar amb altres espècies i modificar completament la dinàmica de les comunitats bentòniques fins que l’espècie no arribés a la seva autoregulació, segurament limitada pels recursos.

45

ASPECTES POSITIUS: 

Seria una alternativa barata ja que no necessitem cap mena de d’aparell o recurs per a que es produeixi.

ASPECTES NEGATIUS: 

Seria una alternativa molt lenta perquè no sabem quant de temps pot passar per que la situació faci algun canvi notable, a més a més no sabem si aquest canvi seria a millor o a pitjor, ja que encara que féssim prediccions més o menys curoses no sabem al 100% el que pot realment passar.



Només tenim una espècie depredadora de Cranc blau, el Pop roquer, i tampoc sabem del cert el que pot passar amb ell en el futur. Pot ser no pot amb tota la població de Cranc Blau o pot ser el pop roquer s’acaba extingint a causa de la sobreexplotació dels recursos marins pels humans.



Aniria en contra de la normativa de la UE, el qual ens inhabilita del tot a considerar aquesta alternativa.

En conclusió, aquesta alternativa te més aspectes negatius amb prou pes com per descartar-la directament.

4.1.2 NORMA DE CONTROL DE L’ESPÈCIE L’erradicació es mantindria com el principal objectiu. En aquest sentit, tant els esforços econòmics com temporals, donada l’expansió i l’abast de l’espècie, serien molt costoses i elevades per realitzar campanyes d’erradicació exitoses, tal i com ja assenyalen alguns autors con Adam Lampert al seu treball Optimal approaches for balancing invasive species eradication and endangered species management o

46

com diu el Science For Environment Policy Balancing: “conflicting conservation goals takes time”.

ASPECTES POSITIUS: 

Seria més ràpida que l’alternativa anterior



L’erradicació seria el principal objectiu

ASPECTES NEGATIUS 

Seria molt costós econòmicament parlant, s’hauria d’invertir molt en la maquinària necessària, personal tècnic i qualificat per a dur a terme les operacions necessàries i altres despeses.



Costaria molt de temps fins arribar al resultat que desitgem a causa de la preparació prèvia per a dur-ho a terme i el temps que necessitem per a que tot aquell equip funcioni i ens doni resultats satisfactoris. Per tot això no tenim molt marge de temps ja que el Cranc blau ja ha arribat a una superpoblació a les costes espanyoles al mediterrani.

D’acord amb tot els punts exposats, aquesta proposta resulta complicada de dur a terme, a causa majoritàriament dels limitats recursos econòmics i poc temps disponible a conseqüència de la gran taxa de reproducció de l’espècie.

4.1.3 RECURS VALORAT A LA PESCA La tercera opció passa per realitzar el maneig de l’espècie considerant-la com un recurs valorat de les pesqueries, i d’aquesta manera implementar una estratègia de mitigació. L’explotació com a marisc comercial, es presenta com un escenari on els costos de control i mitigació es minimitzen substancialment.

47

Un assaig de l’impacte negatiu és un pas obligat per a la gestió de l’espècie com a recurs pesquer. Gràcies a les enquestes i els registres, s’han pogut constatar els efectes dels Cranc blau a les pesqueries tradicionals, que causa danys tant ecològics com econòmics.

Per tant, aquesta és una oportunitat per implementar i calibrar procediments de control i protocols de valoració de l’impacte que serveixin de model en la gestió de les espècies invasores marines.

ASPECTES POSITIUS: 

Els costos econòmics és redueixen substancialment des de el punt de vista de les institucions ja que els recursos serien tots propis dels mariners, i aquests podrien recuperar totes les seves pèrdues venent els Cranc blau.



Seria ràpid per què veiem que els mariners i sobretot la societat, que al cap i a la fi és qui al final acabarà adquirint el cranc, estan d‘acord amb la seva comercialització.



Fins i tot podríem acabar amb l’espècie.

ASPECTES NEGATIUS 

No tindríem un control al 100% exhaustiu de l’espècie ja que seria controlat per la llei de l’oferta i la demanda d’aquest marisc.

Aquesta proposta és la que té més parts positives respecte les negatives de les tres.

Aquesta és la que té més probabilitats de ser aplicada.

48

4.2 PROPOSTA FINAL Com s’ha vist a l’apartat anterior, la proposta més factible és la d’utilitzar-lo com a recurs valorat en pesca. En aquest apartat es valora la proposta d’establir un període de pesca a gran escala per part del sector professional i actuar davant la greu amenaça que aquesta espècie suposa per a l’ecosistema de la mar de l’Ebre i el seu delta associat. Cal promoure la captura de cranc blau com a espècie comercial per tal de reduir els efectes negatius que aquest pot ocasionar sobre la fauna autòctona.

La no introducció d'aquest cranc com a espècie invasora al catàleg d'espècies invasores, beneficia a que aquest pla es pugui posar en marxa a tot el territori espanyol, i encara més amb la Resolució del 8 de març de 2017, de la Secretaria General de Pesca, en la qual s'ha inclòs C.sapidus.

Les activitats humanes tenen un elevat impacte en les poblacions Atlàntiques, amb una considerable disminució de les captures degut a la sobrepesca. L’explotació del cranc blau podria ajudar a controlar la seva distribució i abundància al delta de l’Ebre. A més, C. sapidus és objectiu de pesca en algunes zones on l’espècie s’ha introduït.

A més, des de les confraries de pescadors es suggereix la necessitat d’habilitar la pesca de cranc blau amb nanses adaptades a tal efecte, per controlar la població i pal·liar els danys que ocasiona en els estris de pesca, principalment en els tresmalls.

49

ASPECTES POSITIUS: 

Regular i controlar l'expansió de cranc blau.



Reduir la població d'una espècie invasora.



Benefici econòmic per al sector primari (pescadors, mariscadors, musclaires)



Benefici econòmic per al sector terciari (restauració).



Introducció de nous productes al mercat, potenciació del turisme culinari.



Reducció dels impactes reals i potencials per la presència de l'espècie.



Disminució del risc de danys físics per a la ciutadania.



Afavorir espècies de cranc autòcton.



Reducció de les pèrdues provocades als pescadors.

ASPECTES NEGATIUS 

Risc de reintroduccions successives.



Perjudici per a altres espècies de la fauna autòctona.

4.2.1 RISC DE REINTRODUCCIONS Aquest risc fa referència a que finalment el cranc acabi per no veure’s com una plaga o espècie invasiva, aconseguint un tipus de legitimació no oficial del risc que presenta. A més, el desenvolupament d’una activitat econòmica important pot provocar que incrementin els esforços il·legals per establir negocis rentables, per finalment promoure la invasió. Aquesta amenaça s’ha produït a Grècia, on els crancs blaus han estat exportats vius i venuts als mercats Italians i Portuguesos.

OBSERVACIONS DELS PROFESSIONALS Cal esmentar que tot i els beneficis del recurs, tots els pescadors el veuen com una plaga i són força conscients dels riscos potencials que aquesta espècie pot causar.

Tots ells preferirien que aquesta espècie no s’hagués introduït i hi estan d’acord en invertir esforços per erradicar-la.

50

PROPOSTES PER LA MINIMITZACIÓ DEL RISC 

Realitzar un control temporal, regulat i individualitzat de la seva pesca, on quedi definit l’objectiu i el motiu de permetre la seva extracció.



Atorgar una llicència única i exclusiva per aquesta espècie i que es pugui compaginar amb altres llicències professionals.



Aconseguir que els objectius arribin a totes les parts interessades, des dels pescadors fins al consumidor final, ja sigui mitjançant l’etiquetatge o campanyes informatives.



Establir un control de qualitat comú i procediments de traçabilitat, amb un etiquetatge específic i l’obligatorietat que totes les captures es registrin a les llotges.

Per tant, caldria recordar explícitament als consumidors que l’objectiu és controlar la dispersió de l’espècie i que aquest fet podria evitar conseqüències negatives.

4.2.2 PERJUDICIS DE LA FAUNA AUTÒCTONA En aquest apartat s’inclouen els possibles perjudicis per la fauna autòctona, principalment per emprar arts poc específics que tinguin la capacitat de capturar espècies acompanyants diferents de l’espècie diana, el Cranc blau. D’altra banda, l’excés de pescadors o estris de pesca podria afectar les zones de fanerògames marines, donada l’abundància de l’espècie en les zones litorals de la badia i les llacunes.

OBSERVACIONS Aquest risc no fa referència als pescadors professionals que ja operen de manera assídua, sinó a l’increment de llicències amb arts o en temporades de pesca diferents a les permeses en l’actualitat.

51

PROPOSTES PER LA MINIMITZACIÓ DEL RISC 

Buscar alternatives específiques, arts de pesca destinats a capturar únicament aquesta espècie.



Maximitzar la llum de malla dels arts emprats en l’actualitat (com ara el gànguil) per afavorir la sortida d’altres espècies, especialment el fartet (Aphanius iberus), en perill d’extinció, els cavallet de mar (Hippocampus sp.) i totes les espècies de la família dels singnàtids.



Establir la obligatorietat d’alliberar al medi les espècies acompanyants (en el cas de realitzar campanyes de pesca exclusiva per a cranc blau).

4.2.3 ASPECTES A CONSIDERAR Els aspectes mínims que s’haurien de considerar per establir una proposta de pesca massiva de l’espècie són els següents:

52

4.2.4 VALORACIÓ DE LES TÈCNIQUES DE PESCA GÀNGUILS

Gànguil modificat per dur a terme la pesca de cranc blau, amb increment de la llum de malla i l’ús de material més resistent.

En aquest cas cal considerar la proposta per part dels pescadors de les llacunes, que davant de les captures desmesurades de l’espècie la darrera temporada, especialment a la Tancada, han demanat poder instal·lar gànguils modificats abans de la temporada de pesca.

MONETES Les monetes o monots és un ormeig que s'autoritzarà per al marisqueig de Cranc blau en l'àmbit de les badies del delta de l'Ebre. En essència, consisteix en una línia de gànguils de petites dimensions i malla molt clara.

PESCA AMB SALABRE, AMB O SENSE EMBARCACIÓ Tipologia de pesca amb major captures per part del grup de la pesca no regulada.

Salabre.

53

NANSES ESPECÍFIQUES PER A CRANC

Nanses de pesca emprades a Virginia i Maryland. En general es realitzen amb ferro galvanitzat.

Es basa amb les metodologies de pesca de l’àrea nativa de l’espècie . A més, hi ha constància que s’estan realitzant proves des de la confraria de Deltebre per valorar la seva idoneïtat. El prototip específic té unes dimensions de 50 cm de llarg, 40 cm d’amplada i 40 cm d’alçada. Amb aquesta nansa es captura una mitjana de 5 crancs al dia.

Nansa específica adaptada per a la captura de Cranc blau a les badies deltaiques.

54

4.2.5 PERÍODE DE PESCA I ZONES DE PESCA Tanmateix, aquesta proposta només serà efectiva si es realitza quan els crancs es troben més actius, és a dir amb temperatures que superin els 14 ºC (des de marçabril fins a setembre-octubre).

Caldria donar especial atenció a aquelles zones on hi abunden les femelles, sobretot durant el període de posta o aparellament, i aprofitar les possibles migracions amb finalitats reproductives.

Per això, és necessari conèixer la dinàmica poblacional de l’espècie: moviments migratori i possibles congregacions per dur a terme l’aparellament o la muda, entre d’altres, per tal de poder desenvolupar estratègies eficients i eficaces de contenció o reducció dels efectius poblacionals. S’hauria de considerar els desaigües i els llocs amb influència d’aigua dolça on s’ha detectat l’entrada massiva d’exemplars.

Donada la tolerància a aigües de poca salinitat, és necessari considerar el riu Ebre com un ambient on l’espècie es pot expandir i, per tant, caldria prendre mesures de contenció i realitzar seguiments de l’espècie en aquest ambient. Les llacunes i el litoral de la badia dels Alfacs esdevenen zones prioritàries per reduir les poblacions de l’espècie per part de pescadors professionals, donat que són zones on ja operen i on es captura gran part del exemplars. A més, per minimitzar l’impacte que l’espècie ocasiona en els productors de mol·luscs, caldria ubicar arts específics propers als vivers de mol·luscs.

4.2.6 ESFORÇ DE PESCA, METODOLOGIA DE CONTROL I TRAÇABILITAT. Caldria establir un nombre d’arts de pesca per pescadors, degudament etiquetats i saber la seva ubicació. Caldria dur un registre individualitat del nombre o biomassa de cranc extret per cada art. S’haurien d’assegurar les mesures de traçabilitat.

55

5. CONCLUSIONS 

El Cranc blau té una població reproductora regular i estable, que assegura la viabilitat de l’espècie a tots els ambients salobres i marins d’aigües somes del Delta i al riu Ebre.



L’espècie es troba completament establerta en tots els ambients deltaics amb abundàncies considerables, especialment a les badies, les llacunes litorals i a alguns desaigües que desemboquen a la badia. Tanmateix, cada cop es troben més exemplars aigües amunt del riu Ebre.



Caldria considerar el riu Ebre en les campanyes d’extracció d’exemplars donada la seva abundància a la desembocadura i la seva tolerància a aigües de baixa salinitat.



Caldria desenvolupar seguiments acurats envers la dinàmica poblacional de l’espècie per tal de determinar els patrons migratoris entre ambients, especialment per motius reproductius.



Tot i això, sembla que la zona de fresa potencial s’ubica a la mar de l’Ebre.

Possiblement en àrees pròximes a la desembocadura, degut als requeriment de baixa salinitat per part de les post-larves i a la detecció de juvenils per part dels pescadors professionals. No s’ha reportat que les llacunes esdevinguin zones de fresa però esdevenen hàbitats idonis tant per al reclutament com per al creixement de l’espècie. No es descarta que l’espècie pugui reproduirse a la badia, on s’hi aparella, o en zones pròximes a alguns desaigües.



Es constaten els danys econòmics en el sector pesquer, tant sobre els arts de pesca (xarxes i nanses) com en les captures.



Es presenten evidències de l’afectació de l’espècie a les espècies de cranc autòctones, especialment a Carcinus aestuarii, les captures del qual s’han reduït considerablement.



La seva presència ha posat en perill la potencialitat de les badies com a zones idònies per establir parcs de cultiu de bivalves. Sembla que l’espècie va consumir el 80% de les cloïsses sembrades als parc de la badia del Fangar

56

i tot apunta a que altres espècies de bivalves, de gran importància a la zona com ara la cloïssa fina, la tellerina, el musclo o l’ostra es veuran afectats en un futur. A més, espècies comercials d’altres grups biològics com ara la sèpia, el llagostí o fins i tot les fanerògames marines, podrien veure’s afectades. 

Es preveu un efecte important sobre les poblacions de bivalves autòctons donada la seva abundància a la zona i les preferències tròfiques de l’espècie.

S’haurien de vigilar les poblacions de nacres de les badies.



La plasticitat en la dieta fa que els impactes potencials de l’espècie siguin difícils de predir però tot apunta a que l’espècie pot ocasionar danys significatius en l’ecosistema.



L’espècie té un elevat potencial comercial a la zona del delta de l’Ebre, motivat per la seva apreciació culinària. El principal destí de les vendes són els distribuïdors locals, encara que s’ha exportat fora del l’àmbit de treball. Es tracta d’una espècie força consumida i la demanda per part dels restaurants és elevada. Tot i això, encara hi ha un mercat potencial per explotar.



Caldria considerar nous mercats per tal d’exportar el producte.



Considerant la ràpida expansió i la impossibilitat manifesta d’erradicar-lo, es conclou que s’ha de tractar com una espècie comercial i fomentar la seva pesca. La contínua expansió de C. sapidus podria representar un cas pràctic de gestió útil, on la necessitat de controlar una espècie invasora i mitigar el seu impacte ecològic pot ser harmonitzada amb l'oportunitat de valorar-la com un recurs pesquer.



Es recomana que es permeti la pesca professional de l’espècie i que aquesta sigui considerada com a espècie comercial.



Donada la migració tant per part dels adults com de les larves, afavorides per les corrents, es proposa dur a terme un seguiment acurat de la seva expansió per altres zones del litoral Català així com la comunitat Valenciana (on el ritmes d’expansió i abundància sembla que segueixen la mateixa tendència

57

que a l’àmbit de treball), es recomana establir mesures de gestió conjuntes per minimitzar els danys que l’espècie ocasiona. 

Es recomana valorar l’impacte que les trampes específiques per a Cranc blau puguin ocasionar a altres espècies de la fauna autòctona mitjançant prospeccions preliminars. D’altra banda, es recomana investigar i provar arts de pesca específics.



Es recomana l’ús de nanses específiques per fomentar la pesca de l’espècie, com a mesura excepcional per combatre els impactes que l’espècie pot ocasionar. L’ús d’aquesta tècnica s’hauria de regular i seguir els criteris de traçabilitat, amb identificació de les nanses i ubicació de les mateixes. Es proposa seguir el model que es realitza per a la pesca de l’angula. Caldria establir les zones més apropiades per a la seva ubicació, atenent als criteris d’abundància, els patrons migratoris de l’espècie i les afeccions que ocasiona.



Es proposa una gestió conjunta entre l’administració i els pescadors locals que puguin capturar el màxim possible d’exemplars.

Concloent amb aquest estudi, hem d'intentar localitzar les espècies invasores d’hora, perquè l'espècie en si no es dispersi i creixi amb rapidesa, podent afectar el nostre ecosistema, i produint un cost econòmic a la societat. En el cas que això passi, buscar una solució ràpida, prèviament estudiant l'estat de l'espècie invasora i el seu comportament. En el cas de C.sapidus la solució proposada és la comercialització i captura d'exemplars sense límit de talles, per a la reducció del nombre d'exemplars.

Encara que creguem que el problema són les invasores, estem equivocats. La societat ha de començar a controlar les seves accions, amb un punt de vista més respectuós amb el medi ambient.

58

6. BIBLIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIAWEB López, V., Rodon, J., 2018. Diagnosi i situació actual del Cranc Blau (Callinectes sapidus) al delta de l’Ebre. Direcció General de Pesca i Afers Marítims, Generalitat de Catalunya. 86 pp. Informe Tècnic-Servei de Recursos Marins (2018)

OLIVERT (2018) - Situación y problemática de la introducción del cangrejo azul (Callinectes sapidus) en la Comunidad Valenciana TFG UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALENCIA

Francesc Amat - El cranc blau

Gil (2018) - Análisis de la dieta de Callinectes sapidus (Rathbun, 1896) en ambientes recientemente invadidos del Golfo de Valencia TRABAJO FINAL DE MASTER

Uma Sabapathy Allen - Callinectes Sapidus (Blue Crab) - Human Sciences, CAB International, Wallingford, Oxon, OX10 8DE, UK https://www.cabi.org/isc/datasheet/90126#tonaturalEnemies

Samantha bodden (author), University of Wisconsin Stevens Point, Christopher Yahnke (editor), University of Wisconsin Stevens Point, Renee Mulcrone (editor), Special Projects.Callinectes Sapidus-Animal Diversity Web https://animaldiversity.org/accounts/Callinectes_sapidus/#D9583B52-DA61-4480-BBCE29AD4FFCB49F

59

LOPEZ GRECO L.(2003)-Inducción de la maduración ovárica en hembras prepúberes del cangrejo Chasmagnathus granulatus (Decapoda, Brachyura) https://www.researchgate.net/publication/280569743_Induccion_de_la_maduracion_ovaric a_en_hembras_prepuberes_del_cangrejo_Chasmagnathus_granulatus_Decapoda_Brach yura

Blue Crab (anònim) Texas Parks and Wildlife https://tpwd.texas.gov/huntwild/wild/species/bluecrab/

Difference between male and females blue crabs - difference.guru https://difference.guru/difference-between-male-and-female-blue-crabs/

VIQUIPÈDIA - CRANC BLAU https://ca.wikipedia.org/wiki/Cranc_blau

WIKIPEDIA - CALLINECTES SAPIDUS https://en.wikipedia.org/wiki/Callinectes_sapidus

WIKIPEDIA - ICTIOFAUNA https://es.wikipedia.org/wiki/Ictiofauna

VIQUIPÈDIA - COLUMNA D’AIGUA https://ca.wikipedia.org/wiki/Columna_d%27aigua

PROPÀGULS - WIKIPEDIA https://es.wikipedia.org/wiki/Prop%C3%A1gulo

60

FANERÒGRAMES MARINS - agricultura.gencat.cat http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/proteccio-recursos-litoral/habitats-interespesquer/fanerogames-marines-mediterrani/fanerogames-marines/

TRAÇABILITAT - VIQUIPÈDIA https://ca.wikipedia.org/wiki/Tra%C3%A7abilitat

CAPAÇITAT DE CÀRREGA - VIQUIPÈDIA https://ca.wikipedia.org/wiki/Capacitat_de_c%C3%A0rrega

AIGUA DE LLAST - VIQUIPÈDIA https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_de_llast

ASTAXANTINA - superalimentos.es https://www.superalimentos.es/astaxantina/

FUNCIONS CONFRARIES - gencat.cat http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=4662

Instrucció SRM/1/2018, de 30 de setembre de 2018, relativa a les condicions d’autorització de la pesca i el marisqueig del cranc blau en pesca professional i a la seva prohibició en la pesca recreativa en aigües marítimes i continentals de Catalunya http://agricultura.gencat.cat/web/.content/08-pesca/especies-modalitatspesqueres/enllacos-documents/fitxers-binaris/InstruccioPescaDelCrancBlau.pdf

61

PERCEPCIÓ SOCIAL https://definicion.de/percepcion-social/

ARTICLES La Generalitat atorga les primeres autoritzacions per a la pesca del cranc blau a l’Ebre” Setmanari de l’Ebre juliol de 2018

CABANES S. “Joan Alginet, gerent del GALP Mar de l'Ebre: «La pesca ja ha començat a repensar el seu present i el seu futur»”. Aiguacat.cat juliol de 2019

“Els pescadors de la Ràpita capturen més d'una tona diària de cranc blau al gener” Diari més digital gener del 2019

62

7. ANNEX AIGÜES LLAST: l’aigua de llast són emprades en la navegació per a procurar l'estabilitat d'un vaixell. La tècnica consisteix en l'admissió o presa directa d'aigua de l'entorn en què es troba el vaixell en aquell moment, per a la inundació total o parcial d'uns dipòsits o tancs especialment dissenyats a l'interior del buc.

DECÀPODE: ordre de crustacis malacostracis caracteritzats pel fet de presentar a l’abdomen cinc parells de potes locomotores (pleopodis), d’on els ve el nom.

MALACOSTRACIS(Malacostraca): són la major classe de crustacis existent que inclou gairebé tots els crustacis més coneguts: el cranc, la Llagosta, l’escamarlà, etc.

ESTUARIS: un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació.

FUNCIÓ AMBULATÒRIA: s’aplica a òrgans que serveixen per a caminar.

MUDA PUBERAL: la muda puberal representa en els decàpodes la muda en la qual s'adquireix la maduresa sexual.

FRESAR: pondre els ous.

ECLOSIONAR: aparició o sortida d’un animal o d’un capoll de flor.

ESPERMOTECA: on es resguarda l’esperma la femella.

CADENA TRÒFICA: la cadena tròfica (del grec trophos, alimentar, nodrir) descriu el procés de transferència de substàncies nutritives a través de les diferents espècies d'una comunitat biològica, en el qual cadascun s'alimenta del precedent i és aliment del següent.

OSMOREGULACIÓ: l'osmoregulació és la regulació activa de la pressió osmòtica dels fluids d'un organisme per a mantenir l'homeòstasi del contingut d'aigua de l'organisme; això és el que manté els fluids de l'organisme per tal que no passin a ser massa diluïts o massa concentrats. La pressió osmòtica és una mesurament de la tendència de l'aigua a desplaçar-se dins una solució cap a una altra per osmosi.

AMBIENT SALOBRE: que té més sal que l’aigua dolça.

AMBIENT SOMES: poc profund.

63

CAPACITAT DE CÀRREGA: la capacitat de càrrega és el nombre màxim de membres d'una espècie que un determinat hàbitat pot suportar indefinidament.

DENSODEPENDENTS: en general, definim els factors dependents de densitat com aquells que afecten la taxa de creixement per càpita d'una població de manera diferent segons quina tan densa sigui la població.

MACRÒFITS: planta aquàtica o alga que viu totalment o parcialment submergida dins de l’aigua.

MUDES: canvis de closca.

ESPECIES ÍCTIQUES: en ecologia i en ciències pesqueres, es diu ictiofauna al conjunt d'espècies de peixos que existeixen en una determinada regió biogeogràfica.

COLUMNA D’AIGUA: una columna de agua és una columna conceptual d'aigua que va des de la superfície fins als sediments del fons.

MÚGILIDS(Mugilidae): són una família de peixos teleostis de l'ordre dels mugiliformes, coneguts comunament en català com llísseres, llisses o llissals.

Llisa llobarrera

CETÀRI: lloc on els cetacis o vivípars poden situar-se per a parir i criar als fills com si fos un cau o un niu.

ASTAXANTINA: és un potent antioxidant comparable amb la vitamina E que combat l'estrès oxidatiu i és molt beneficiós per a la pell, vista, etc.

PROPÀGUL: en biologia, és qualsevol germen, part o estructura d'un organisme, produït sexual o asexual, capaç de desenvolupar-se de manera separada per a donar lloc a un nou organisme idèntic al qual li va formar. És a dir, és qualsevol estructura de reproducció i propagació biològica.

64

COMUNITATS BENTÒNIQUES: Els bentos, organismes bentònics són aquells organismes

demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bèntica o simplement el bentos. N'hi ha que són fixos, d'altres que efectuen desplaçaments curts i d'altres que recorren distàncies llargues PEIXOS DEMERSALS: són aquells peixos que viuen al llit marí o a prop, o al fons dels llacs.

FANERÒGRAMES: Les fanerògames marines són plantes superiors, amb arrel, tija, fulles, i que produeixen flors i fruits.

TRAÇABILITAT: La traçabilitat és la capacitat de reproduir l'historial d'un producte o d'un lot de productes, i es refereix a l'acumulació d'informació sobre cada pas dels processos de producció, d'emmagatzematge i de distribució per a millorar-ne la qualitat, poder localitzar ràpidament l'origen dels problemes que puguin aparèixer i mirar d'evitar-los en el futur.

65

Entrevista a Antonio Jose Fibla Creus, armador de l’embarcació Nuestra Señora del Carmen:

1-Sabria reconèixer un cranc blau?

Si. 2-Desde quan notes la seva presència en aquestes aigües?

Des del mes de setembre de 2017. En el moment en què vaig canviar de modalitat de pesca. abans em dedicava a pescar en una embarcació d’arrossegament, on pràcticament no havia captures de cranc blau i en 2017 inicio l’activitat de pesca en la modalitat de tresmall.

3-Creus que cada cop hi ha més crancs?

Si. 4-Desde el teu punt de vista, creus que pot afectar a la teva feina?

Si, per la destrossa que ocasionen en els arts de pesca. causen un dany irreparable a la xarxa d’emmallament, per tant un gran perjudici econòmic, que ha dia d’avui no es compensa amb la comercialització de les captures.

5-Qui problema creus que causa al nostre ecosistema?

La destrucció de l’ecosistema de l’entorn. Algunes espècies autòctones han hagut de marxar.

6-Quina solució proposaria per al seu control?

Una comercialització més adequada, faria que la seva captura fora més interessant per als treballadors del sector, per tant augmentarien les esmentades captures, la qual cosa provocaria la disminució del nombre d’exemplars passant a ser una espècie més controlada i integrada al hàbitat.

66

Entrevista a Iolanda Fibla Garriga, administratiu de la Confraria de Sant Pere de les Cases d’Alcanar:

1-Sabria reconèixer un Cranc blau?

Si, és un cranc de color blau, la seva mida és una mica més gran que els crancs que he vist normalment.

2-Desde quan notes la seva presència en aquestes aigües?

En vaig començar a sentir parlar de l’espècie l’estiu del 2018.

3-Creus que cada cop hi ha més crancs?

Si, i les estadístiques ho confirmen.

4-Desde el teu punt de vista, creus que pot afectar a la teva feina?

No hauria si se’n fa una gestió adequada.

5-Qui problema creus que causa al nostre ecosistema?

Ataca a les especies autòctones.

6-Quina solució proposaria per al seu control?

La comercialització i gestió de les captures.

Captures dels anys 2018 i 2019 de Cranc blau a la Cofraria Sant Pere (les Cases d’Alcanar).

67

68