Page 1

Alcanar, territori de caรงa

1


Alcanar, territori de caça

“La combinación de movimientos generó la destreza y tal vez la astúcia. La astúcia lo hizo cazador. Ahí nació el artista. Cada animal que el hombre cazaba era una puesta en escena distinta. Cazar era relacionar distancias, olores, vientos, audacias, prudencias, velocidades y quietudes. Cazar era una obra de arte que jamás se repetía.” Dalmiro Sáenz.

2


Alcanar, territori de caça JUSTIFICACIÓ En aquest treball he volgut parlar de tots i cadascun dels mètodes de caça practicats al meu poble aprofundint tant com he pogut, així com també de totes aquelles eines i animals utilitzats per a cada tipus i el corresponent objecte de caça. A banda, també he volgut parlar sobre la importància de la Societat de caçadors Diana d’Alcanar, ja que és molt útil per als caçadors en tots els àmbits i també dels diferents esdeveniments i actes que tenen lloc al llarg de l’any. Finalment també he volgut elaborar un mapa on poder trobar-hi els límits del coto d’Alcanar així com quina zona és més favorable per a cada tipus de caça.

JUSTIFICACIÓ En este Trabajo he querido hablar de todos y cada uno de los métodos de caza practicados en mi pueblo, así como también de todas las herramientas i animales emprados en cada tipo y el correspondiente objeto de caza. A parte, también he querido hablar sobre la importancia de la Sociedad de cazadores Diana de Alcanar, ya que son gracias a esta las facilidades que tenemos los cazadores en todos los ámbitos y también los diferentes actos que tienen lugar a lo largo del año. Finalmente también he querido elaborar un mapa donde poder encontrar los límites del coto de Alcanar así como también la zona más favorable para cada tipo de caza.

JUSTIFICATION In this work I wanted to talk about every hunting methods practiced in my town, as well as all the tools and animals used for each type and the corresponding object of the hunt. In addition, I also wanted to talk about the importance of the Society of Hunters Diana Alcanar because is for his amability that we have more facilities in all areas and the different events and activities taking place throughout the year. Finally, I also wanted to draw a map where to find the limits of cotton Alcanar area as well as what zone is good for every type of hunting.

3


Alcanar, territori de caça JUSTIFICATION Dans ce travail, je voulais parler de toutes les méthodes de chasse pratiquées dans Alcanar, ainsi que tous les outils et les animaux utilisés pour chaque type et l’objet de la chasse. En outre, je voulais aussi parler de l'importance de la Société des chasseurs Diana Alcanar parce qu'ils sont grâce aux facilités que nous avons des chasseurs dans tous les domaines et les différents événements et activités qui se déroulent dans toute l’anné. Enfin, je voulais aussi dessiner une carte où trouver les limites de la zone cotonnière Alcanar, ainsi que ce qui est bon pour chaque type de chasse.

4


Alcanar, territori de caça INDEX 1. Introducció...............................................................................................5 2. Què és lacaça............................................................................................8 2.1. Tradició o delicte?..............................................................................9 3. Períodes en que es divideix la caça........................................................10 4. La caça a Catalunya................................................................................11 5. Societat de caçadors diana d’Alcanar.....................................................14 6. Tipus d’armes.........................................................................................16 7. Federació catalana de caça.....................................................................17 8. Com afecta econòmicament la caça?.....................................................19 9. Modalitats de caça practicades a Alcanar..............................................22 9.1. La piqueta.........................................................................................22 9.2. La barraca.........................................................................................23 9.3. Caça del conill amb gossos..............................................................24 9.4. Batudes de senglars..........................................................................25 10.Mapa del coto d’Alcanar........................................................................27 11.Webgrafia/Bibliografia...........................................................................28 12.Conclusions............................................................................................29 13.Agraïments.............................................................................................30

5


Alcanar, territori de caça 1. INTRODUCCIÓ Des d’un primer moment vaig tenir molt clar que volia fer el treball de recerca sobre la caça, encara que no tant en quin aspecte el centraria. Al principi vaig pensar en explicar tots i cadascun dels mètodes de caça que hi ha actualment, però al final m’he decantat per centrar-me només amb els practicats a la meva localitat. La idea de fer-lo sobre la caça va sorgir de la gran passió que jo tinc per aquesta. Des de fa dos anys vaig a caçar amb el meu pare i amb un amic, ells em van iniciar cadascun en una modalitat, totes dues de caça menor. Durant l’hivern vaig amb el meu pare a caçar a la “tòrtola”, al tord, al “torcaç”, etc., mentre que durant l’estiu hi vaig amb el meu amic Josep a caçar al conill. Aquestes dues modalitats en les que hi participo són ben diferents ja que en la primera, l’activitat es centra bàsicament amb el tir d’escopeta, mentre que en la segona els principals protagonistes són els gossos. Podria dir que un altre motiu per haver elegit aquesta temàtica és la manca d’informació que hi ha Alcanar sobre la caça. Alcanar és un poble on hi ha molta tradició per la caça, però quan algú vol començar a practicar-la crec que falta un lloc on poder informar-se de les diferents modalitats practicades al poble, és per això que he pensat en fer aquest treball i un cop acabat entregar-lo al poble per a que pugui ser útil cap a aquelles persones s que volen iniciar-se en la caça o simplement volen conèixer els tipus de caça que es practiquen aquí. Una altra de les coses que m’ha motivat per fer el meu treball de recerca sobre la caça, ha estat la possibilitat de fer entrevistes a aquelles persones que practiquen una altra modalitat de la qual jo no en coneixia gairebé res i que tenia curiositats. El que pretenc amb el treball és conèixer tots i cada un dels tipus de caça que hi ha a Alcanar i quina és la seva situació actual. A més a més, vull conèixer quins límits té el coto d’Alcanar i quines zones són més favorables per a cada tipus de caça, així com també els animals i armaments que s’utilitzen per a cadascun. També m’agradaria, per mitjà d’una enquesta anònima, conèixer l’opinió del poble envers la caça, tant la dels caçadors com la dels que no ho són. També m’agradaria que tingués una utilitat per a tots aquells que es volen iniciar en la caça o simplement volen resoldre algun dubte sobre aquesta. El primer pas a l’hora de començar aquest treball és la recerca d’informació a Internet. Aquesta informació és la que més endavant em servirà per ajudar-me a redactar la part teòrica del treball a nivell global, així com també per a introduir-me més endavant en l’àmbit local i per descobrir noves coses que desconec sobre alguns tipus de caça.

6


Alcanar, territori de caça Aquesta navegació per Internet em permetrà, abans de res, fer una petita introducció a grans trets sobre què és la caça i en quins períodes es divideix, així com també classificar i definir els tipus d’armes utilitzats en la caça. Un cop acabada la introducció a grans trets sobre què és la caça, he pensat en donar la meva opinió al respecte d’un tema que actualment està sent motiu de molts debats: la caça és una tradició o és un delicte? Aquesta pregunta dona molt de sí, però no és fàcil de respondre ja que hi ha diverses coses a tenir en compte. Seguidament començaré la investigació sobre tots aquells tipus de caça que es practiquen o practicaven a Alcanar, siguin legals o no. Un cop acabada la recerca sobre tots els mètodes que es practiquen o practicaven a Alcanar, els desenvoluparé tots explicant en què consisteix cadascun d’ells (finalitat, mètode, etc.). Per concloure aquesta recerca, he decidit entrevistar a una persona que practiqués cadascun dels mètodes, encara que actualment estiguin en desús, ja que hi ha moltes coses, fent referència als vells temps, que si no ens ho expliquessin els caçadors que tenen una certa edat, es perdrien. Finalitzades les entrevistes he decidit realitzar fotografies de cada tipus de caça per a així poder introduir-les en el treball, aleshores em posaré en contacte amb aquelles persones entrevistades anteriorment per a així poder fotografiar la caça que practiquen: amb escopeta, els gossos, la barraca, etc. Un cop acabada aquesta part vaig creure oportú realitzar un mapa on l’interessat pogués trobar quina zona és més favorable per a cada tipus de caça, així com també quines són les limitacions del coto de caça d’Alcanar. Aprofitant la realització del mapa, vaig decidir enumerar en aquest les zones preferibles per a cada modalitat de caça, ja sigui per la proximitat al mar o per qualsevol altra característica, els animals no es troben amb la mateixa quantitat en totes les zones del coto. Finalment, gràcies a les fotos realitzades en cadascun dels tipus de caça estudiats, la informació aconseguida a través de diverses fonts, els consells i idees rebudes per part de la família així com també del meu tutor, he pogut realitzar aquest treball.

7


Alcanar, territori de caça 2. QUÈ ÉS LA CAÇA? La caça és una activitat tant antiga com l’home. Era una activitat de supervivència per tal d'aconseguir menjar i la seva evolució ha anat paral·lela a la de l'home. La concepció de la caça ha anat patint variacions al llarg dels anys a conseqüència de canvis polítics, culturals, canvis en l’estructura de la societat, en les formes de vida, en el medi ambient... En els seus orígens, la caça era una activitat de supervivència, que tenia com a finalitat aconseguir aliment. Aquesta finalitat ha anat evolucionant al llarg de la història, sobretot en els països desenvolupats, fins a convertir-se en una activitat d’oci. La caça es divideix en dos grans grups en funció de la mida dels animals que es cacen: caça menor (es solen aconseguir animals de petita mida com les llebres, conills, perdius, coloms...) i la caça major (s'aconsegueixen animals de mida més gran com senglars, llops, cérvols...). A Catalunya, la caça és una activitat que té un gran nombre d'aficionats, la qual cosa fa que la seva regulació i reglamentació sigui de gran importància perquè es desenvolupi de forma adequada, per evitar danys a la riquesa cinegètica i a la fauna en general. Com a aspectes generals, la normativa legal vigent regula qui pot caçar, quan es pot caçar, on es pot caçar i com es pot caçar; es regulen els mètodes i les armes permeses, els períodes hàbils de caça, les vedes, les espècies cinegètiques i les protegides... A nivell local, la caça va començar sent una forma entretinguda d’aconseguir menjar. La barraca era el mètode més utilitzat al principi a Alcanar, encara que avui en dia no. Actualment a Alcanar es practica tot tipus de caça menor, tot i que en ocasions es fan batudes de senglars, considerades com a caça major. Per a concloure aquest apartat he realitzat una entrevista a Sílvia, una agent rural. En aquesta entrevista hem parlat sobre la selectivitat a l’hora de caçar, així com també de la regulació d’aquesta. Seguidament hem debatut el sofriment de l’animal a partir del moment en que és caçat, on majoritàriament hem coincidit. Per finalitzar l’entrevista, hem comentat el paper que juga el caçador en la natura, com l’afecta i com ho fan també als animals. (ANNEX 2.2)

8


Alcanar, territori de caça 2.1 TRADICIÓ O DELICTE? Per concloure aquesta petita introducció sobre què és la caça, m’agradaria comentar el meu punt de vista envers el gran debat que hi ha actualment sobre la caça, és un delicte o una tradició? Jo personalment crec que no es pot generalitzar, és a dir, la caça és un esport amb molts aspectes i normes a considerar, per tant, quan parlem d’aquesta els hem de tenir tots en compte, cosa que genera diverses opinions. També opino que la caça és una tradició encara que, en alguns casos, els caçadors no saben on està el límit i maten més del compte. No m’incloc en aquest grup ja que sóc dels que cacen per afició i quan els ve de gust. Pel que fa a tots aquells que el seu punt de vista és l’oposat, és totalment comprensible ja que avui dia es fan massacres en certes modalitats, cosa que genera aquestes opinions. Deixant de banda aquestes massacres, crec que la imatge que hem de tenir de la caça no és aquesta, així com tampoc la del caçador. Actualment el caçador és vist com una persona que es diverteix matant animals, cosa que no comparteixo per diverses raons. Primerament hem de dir que l’autèntic caçador és aquell que aprecia la natura i els animals, i la caça és l’únic esport que les engloba juntament. El caçador caça perquè és la seva afició i perquè per a ell és un gust, no pel simple fet de matar animals. Finalment he de dir que sota el meu punt de vista les massacres que es realitzen en alguns casos i modalitats, són un delicte. D’altra banda considero que no es just tractar de delicte una acció legalitzada que ajuda en el desenvolupament de la natura així com també a les espècies, ja que si no hi haurien superpoblacions, cosa que afectaria greument la natura.

9


Alcanar, territori de caça

3. PERÍODES EN QUE ES DIVIDEIX LA CAÇA En general es distingeixen tres períodes històrics respecte a la regulació legal de la caça: - Primer període: És el que transcorre fins al segle VI, on la caça és pràcticament lliure i els terrenys es consideren lliures. - Segon període: En aquest període es reserva el dret de caça als nobles i es prioritza el dret de propietat. Aquesta etapa estava recolzada per les ordenances generals de 1804 i de 1834. El 1879 sorgeix una Llei de Caça que redueix els drets dels propietaris dels terrenys en benefici dels caçadors. - Tercer període: Té el seu inici amb la Llei de Caça de 1902, substituïda per la Llei de Caça del 4 d’abril de 1970. En aquesta Llei, els drets de propietat de la terra i de la caça cedeixen davant l’interès general de conservar les espècies cinegètiques. Des d’aquest moment els terrenys poden començar a definir-se en funció de la caça que s’hi pot fer i del seu exercici. Per a què un propietari pugui reservar-se el dret de caça de la seva finca, cal que sigui autoritzat mitjançant un acotament. Actualment, l’activitat cinegètica no es troba immersa en el medi rural sinó que ha augmentat el nombre de caçadors que provenen de zones urbanes i que cacen com a activitat d’oci. Darrerament, la caça ha adquirit una nova dimensió com a activitat econòmica en el medi rural. En moltes zones, la caça representa un gran recurs econòmic. I en zones menys desenvolupades, també pot contribuir al desenvolupament econòmic. Però per davant de tot, s’ha de prioritzar la conservació del medi natural. Per tal de garantir els recursos cinegètics, la caça s’hauria de realitzar com un element de gestió prudent i respectuós amb els cicles biològics de les espècies silvestres. Això implica un estudi constant de l’evolució i de la dinàmica de les poblacions faunístiques. Cal tenir present que en temps passats, la caça era una activitat acceptada sense objeccions per la majoria de la població mentre que actualment, els caçadors es veuen obligats a justificar la seva activitat davant l’opinió pública. Per tant, han de revisar els valors tradicionals per tal d’inculcar en la societat una imatge més positiva de la caça. El caçador ha d’oblidar el concepte de riquesa natural com a font inesgotable de recursos i ha d’esforçar-se per col·laborar en la conservació de la fauna silvestre i dels seus hàbitats. Cal que també faci veure a la 10


Alcanar, territori de caça societat que la caça, realitzada de manera sostenible, pot ser un mètode important de gestió per a la conservació de la fauna silvestre i dels seus hàbitats.

11


Alcanar, territori de caça 4. LA CAÇA A CATALUNYA La caça a Catalunya comprèn moltes modalitats i molt variades, en funció del tipus d’animal caçat, el procediment de caça utilitzat o el tipus de competició. La distinció entre caça major i caça menor rau en l’espècie d’animal objecte de cacera. El primer tipus de caça engloba les captures dels grans animals (a Catalunya són el senglar, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, el mufló, el cérvol i la daina), i el segon tipus comprèn els petits mamífers, principalment llebres i conills, i els ocells. Els principals mètodes de caça es diferencien pel tipus d’instruments utilitzats (armes, paranys, reclams i l’ús d’animals (gossos, fures, ocells rapinyaires convenientment ensinistrats, que faciliten la tasca als caçadors. La caça al rastre consisteix a menar un grup de gossos de races seleccionades que poden sentir i seguir el rastre que deixen els animals que es pretén caçar, generalment porcs senglars, amb la finalitat de trobar-los, aixecar-los i fer-los passar pels llocs on estan apostats els diferents caçadors que esperen per disparar-los. Quan la recerca i la localització de la presa les fa únicament el caçador, que abat la peça sense provocar-li gaire sofriment, es denomina caça per acostament. La caça a l’aguait (o a l’espera) pot tenir un procediment similar a l’anterior, fet que implica un cert coneixement de l’hàbitat i dels costums de la presa; el caçador, però, no persegueix l’animal, sinó que s’espera que passi a prop per abatre’l. Aquest mètode d’espera en un amagatall també s’aplica a la caça en batuda, en què els caçadors es divideixen en dos grups: els que resten apostats per disparar i els que dirigeixen convenientment les preses (batedors). La caça a mà consisteix a trescar armat i amb l’ajuda d’un gos per intentar aixecar les peces. Es pot practicar de forma individual (popularment, caça al salt) o en grup (caça en ala). Altres modalitats tradicionals de caça són la caça amb arc; la caça amb parany, basada en la col·locació d’estructures específiques en un lloc freqüentat per l’animal; la caça amb reclam, que utilitza un instrument que imita els sons característics dels animals per atreure’ls i capturar-los; la caça amb fura, que requereix d’un permís especial per a poder introduir una fura en un cau de conills per forçar-los a sortir, i la falconeria, basada en la cria i l’ensinistrament d’un ocell rapinyaire (àguila, falcó, etc) que caça al vol les peces que normalment fa saltar un gos.

Per finalitzar aquest apartat he realitzat una entrevista a Santiago Beltran, un advocat que tracta els temes de caça. En l’entrevista, m’ha donat tot tipus de detalls pel que fa a la normativa de la caça (llei de caça, exàmens a

12


Alcanar, territori de caça passar, etc.), així com també les conseqüències si l’incompleixes. (ANNEX 2.1)

13


Alcanar, territori de caça 5. SOCIETAT DE CAÇADORS DIANA D’ALCANAR La Societat de Caçadors Diana d’Alcanar va ser creada el 12 d’octubre de 1958. Quan es va crear va rebre el nom de Circulo de Cazadores Diana i al cap d’un temps es va canviar el nom per l’actual. Per a esdevenir soci es paga una quota depenent de l’edat que tingui el caçador. La primera vegada que algú es vol unir a la Societat ha de pagar 200€, a partir d’aquí pagarà la quota corresponent. Per a tots aquells menors de 14 anys no es fa pagar res ja que són considerats com a aspirants, mentre que a partir dels 14 anys es fa pagar 50€. Una vegada superada la majoria d’edat la quantitat augmenta a 100€ l’any, ja que el soci passa a ser considerat com a actiu. Per a aquelles persones que estan jubilades la quota es rebaixa a 50€ ja que degut a la duresa del terreny i a les dificultats físiques de l’edat, possiblement vagin menys a caçar. Actualment la Societat de Caçadors Diana d’Alcanar disposa de 307 socis. La majoria d’aquests socis són joves, ja que tots aquells amb una certa edat s’ho deixen bé quan es jubilen o bé quan tenen problemes físics degut a les dificultats que presenta el terreny. Antigament hi havia molts més socis ja que quan naixia un nen, si el pare era caçador, també el feien soci. Actualment això no és possible ja que han de tenir una edat mínima de 14 anys per fer l’assegurança per si passa alguna cosa. La societat rep una petita subvenció per part de l’Ajuntament d’Alcanar la qual és destinada al manteniment d’aquesta. Amb les quotes i la petita ajuda de l’Ajuntament, entre altres coses, es fa possible la repoblació dels animals. Actualment es fa repoblació de perdius ja que és l´únic que escasseja. Es fa, tot depenent dels diners que hi ha, tirada de perdius 4 o 5 vegades durant l’any, normalment entre els mesos d’octubre, novembre i desembre. La societat també organitza anualment diversos concursos i trobades. Durant els anys 2010 fins al 2013 es realitzava una mostra de gossos de caça, que actualment ja no es fa. Una vegada s’acaba la temporada de caça al febrer, té lloc el campionat de caça menor amb gos. Aquest any es celebrarà la XIII edició. Per últim, al mes d’agost es fa a Les Cases d’Alcanar el recorregut de caça oberta. (ANNEX 4) (ANNEX 5) Una de les altres coses organitzades per la societat és la possibilitat de fer sembrats tant per al torcaç com per a la tòrtola. Antigament totes dues eren aus migratòries, mentre que actualment el torcaç comença a adaptar-se a la nostra zona i alguns exemplars s’estableixen aquí. Els bevedors estan compostos per una petita basseta envoltada de menjar per a totes dues aus amb la finalitat de que s’hi acosten i així els caçadors, col·locats en 14


Alcanar, territori de caça diverses posicions estratègiques, tinguin un tir més fàcil. La creació d’un sembrat consta de diversos passos: 1) 2) 3) 4)

Llaurar el terreny on es situaran els bevedors. Sembrar-lo amb blat o amb altres gramínies que siguin adequades. Adaptar un lloc on puguin beure les aus. Preparar les joques unes setmanes abans de l’obertura per a que les aus s’adaptin a la reforma que ha sofert el medi.

Per a concloure aquest apartat del treball, he cregut oportú realitzar una entrevista a una de les persones més rellevants de la Societat de caçadors Diana d’Alcanar, Enri Reverter. En aquesta entrevista hem tractat diversos temes sobre el procés d’introducció d’un nou membre a la societat, així com també l’organització que manté aquesta al llarg de l’any. (ANNEX 2.3 p 32)

15


Alcanar, territori de caça

6. TIPUS D’ARMES Les armes poden ser classificades en tres categories:  1a categoria: Armes de foc curtes, comprèn les pistoles i revòlvers.  2ª categoria  Armes de foc llargues per a vigilància i guarderia: Són les armes llargues que es determinin per Ordre del Ministeri de l'Interior o mitjançant decisió adoptada a proposta o de conformitat amb el mateix, com específiques per exercir funcions de vigilància i guarderia. 

Armes de foc llargues ratllades: Són les armes utilitzades per a la caça major. També comprèn els canons estriats adaptables a escopetes de caça, amb recambra per a cartutxos metàl·lics, sempre que, en ambdós supòsits, no estiguin classificades com a armes de guerra.

 3a categoria  Armes de foc llargues ratllades per tipus esportiu, de calibre 5,6 mil·límetres, de percussió anular, d'un tret, de repetició o semiautomàtiques. 

Escopetes i altres armes de foc llargues d'ànima llisa.

Armes accionades per aire o un altre gas comprimit, siguin llises o ratllades, sempre que l'energia cinètica del projectil en boca excedeixi de 24,2 juliols.

Depenent del tipus de caça practicat varia l’armament. Tots els mètodes de caça pertanyents a la caça major es practiquen amb arma, en canvi no tots els de la caça menor ho fan. La utilitat de l’escopeta rau en la caça menor ja que no és suficientment potent per abatre peces de grans dimensions. El rifle però li trobem la utilitat en la caça major ja que en aquesta, és necessària una potència més elevada de tret ja que sovint els objectes a abatre són lluny i de grans dimensions, cosa que dificulta més el seu llançament.

16


Alcanar, territori de caça Aquí a Alcanar només és fa ús de l’escopeta degut a les característiques que presenta el terreny a l’hora de practicar les altres modalitats. Podem distingir diferents tipus d’escopeta segons la quantitat de trets que es poden pegar amb una càrrega, cosa que genera diversos punts de vista i dubtes a l’hora d’elegir l’arma amb que practicar la caça.

17


Alcanar, territori de caça 7. FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA La Federació Catalana de Caça (FCC) regula deu tipus de competicions relacionades amb les diferents especialitats de caça existents. A banda dels ocellaires, que iniciaren els Campionats de Catalunya el 1970, s’organitzen altres competicions en què els animals que han ensinistrat els caçadors són els protagonistes. En són exemples la falconeria, que presenta dues categories de concurs que es diferencien per l’altura a la qual volen els rapinyaires (vol ras i alt vol), i que des del 2010 forma part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat; els gossos de mostra o caça pràctica, en què es valora l’ensinistrament del gos i les seves aptituds, i els podencs eivissencs, en què aquesta raça de gos captura conills. La caça menor amb gos, la becada i el Sant Hubert són competicions que combinen les habilitats dels gossos i dels caçadors. La darrera és una prova d’alt nivell organitzada des del 2003 en categoria masculina i el 2009 en la femenina, que consisteix a capturar determinades espècies d’ocells (perdius, guatlles, faisans, etc.) en un temps limitat amb l’ajut d’un gos de mostra. Finalment, s’organitzen campionats de caça simulada ideats especialment per a les temporades de veda, en què no es permet practicar la caça. N’hi ha dues modalitats: els recorreguts de caça i el compak sporting, que permeten als caçadors exercitar les seves habilitats en disparar sobre uns blancs, generalment plats de diferents mides, que simulen el moviment dels animals. Totalment adaptades al tipus d’armes i de municions utilitzades pels caçadors, la principal diferència entre les dues modalitats es troba en les dimensions del terreny on té lloc la competició. Els recorreguts de caça es desenvolupen en espais més amplis als quals s’adapten diferents màquines llançadores, tant de mòbils aeris com de terrestres, mentre que en el compak sporting es redueix el camp d’acció per tal de simplificar l’organització de les proves, i s’hi poden utilitzar màquines automàtiques. En el primer cas se celebren Campionats de Catalunya des del 1981, i en el segon, des del 1997. També se celebren competicions de recorreguts de caça amb arc per disparar fletxes sobre figures d’animals planes o en tres dimensions, col·locades a determinades distàncies del lloc de llançament. Totes aquestes competicions es disputen en l’àmbit català, organitzades per la mateixa federació o per societats de caçadors, i també en l’estatal, excepte les d’ocellaires, que només es duen a terme a Catalunya.

18


Alcanar, territori de caça Per finalitzar aquest apartat he realitzat una entrevista a Xavi Ortiz, caçador i participant de diversos concursos de punteria organitzats a nivell estatal i nacional. En l’entrevista hem tractat tots els temes envers la participació en aquests concursos, ambient que generen, premis, dificultat, etc. Finalment he adjuntat el seu currículum on hi trobem les diverses participacions en concursos d’aquestes categories. (ANNEX 2.6)

19


Alcanar, territori de caça

8. COM AFECTA ECONÒMICAMENT LA CAÇA? Pel que fa al sector econòmic, la caça té un gran cost per a tots els mètodes ja que en cada un hi ha diferents despeses, per tant, suposa una gran despesa econòmica ja que hi ha diversos àmbits necessaris per a la seva pràctica que requereixen un nivell econòmic acomodat. Fent referència a la caça a Alcanar, podríem dir que no és una localitat on la caça suposi tenir un alt nivell econòmic ja que la gran majoria practica una modalitat de caça menor. La caça suposa un alt dispendi econòmic ja que hi ha diversos àmbits necessaris per a la pràctica que requereixen un nivell econòmic acomodat. A continuació us deixo de forma especificada els aspectes pels que la caça major suposa una gran despesa econòmica. 

Veterinari: La normativa vigent exigeix la presència de veterinaris en diverses de les activitats cinegètiques: granges de perdius, control de nuclis zoològics, etc. En aquest subsector ens referirem exclusivament al cost del veterinari que analitza els exemplars abatuts a les munteries. La presència d’aquest és obligatòria per a garantir el consum humà d'aquesta carn d'acord amb la legislació vigent. El cost que té la presència del veterinari sol estar en uns 15 € per porc senglar analitzat i al voltant de 10 € per cérvol. Aquest mateix cost de 10 € s'ha d'aplicar per als altres exemplars que es cacen en munteries comuns: daina, mufló i arruí.

Taxidèrmia: La caça major i la captura de trofeus, implica la conservació dels mateixos, cosa que requereix la manipulació d'aquests per a la seva conservació. Aquestes necessitats per conservar i traslladar els trofeus genera l'activitat d'un sector totalment relacionat amb la caça, els taxidermistes. El total d’euros generats amb aquest sector és de 4.867.530€.

La rehala: És un pilar fonamental de la munteria. Aquesta està formada per un grup de gossos que varia en nombre en funció de cada comunitat autònoma. En la llei de caça de 1970 es considerava formada per un màxim de quaranta gossos i un mínim de setze. El nucli zoològic, la gossera, sol albergar-ne una, encara que en algun cas dos. Per calcular les despeses econòmiques d’una rehala cal considerar dues partides importants: a) una que representa les despeses de primer establiment d’aquesta, que s'amortitzaran en quinze anys, i una altra que representa les despeses de manteniment. La primera que valora les despeses de creació de la

20


Alcanar, territori de caça rehala té en compte les partides d'instal·lació, gossos, vehicle de transport i sistema de comunicació. b) Una altra que fa referència a transport dels animals, despeses sanitàries, màquines i manteniment, combustible, assegurances i llicències. El nombre de llicències per rehala es té controlat en vuit comunitats i la seva suma és de 4.084 llicències. Per a la resta de comunitats s'estimen unes 300 llicències. Atès que diversos “rehaleros” treuen llicència en diverses comunitats per poder treballar, serà molt menor el nombre d’aquests. No obstant això s'estima que hi ha unes 3.000 rehales actives a Espanya. Les despeses per primera instal·lació oscil·la en uns 80.000 € valorant les partides esmentades. Les despeses de funcionament d'una rehala suposen uns 20.000 € anuals. A nivell nacional, Espanya genera 75.900.000€ anuals. 

Armes i cartutxos: La fabricació d'armes de caça i munició és un sector industrial molt implantat al nord d'Espanya. Segons les dades del sector armer el negoci d'armes ha baixat en un 40% i no obstant això la fabricació de cartutxos s'ha incrementat un 55%. Es fabriquen cada any 500 milions de cartutxos per al mercat nacional i estranger. La facturació per cartutxos va suposar el 2003 la quantitat de 71.160.000 € i la d'armes va suposar la quantitat de 131.000.000 €. Segons l’Associació de Comerciants d'Armes Complements i Explosius (ACACE), la facturació de cartutxos és actualment de 110.298.000 € i el d'armes 52.400.000 €.

Mitjans de comunicació: L'activitat cinegètica ha tingut una demanda d'informació des de fa milers d'anys i per seva singularitat s'ha vist reflectida en llibres, revistes i actualment també en emissions televisives i en articles d'opinió de la premsa. Diverses revistes del sector han tancat en aquests temps i només es mantenen les de més vendes. Amb aquest sector es generen 19.742.000€ anualment.

Restauració i hostaleria: La caça requereix del caçador una sèrie de despeses especials per a les necessitats d'hostaleria que es fan durant la jornada de caça. Podem dir que les persones que cacen fora del seu municipi tenen unes despeses addicionals a les normals per menjars i begudes. Partint d'aquestes dades els dies que es menja dins el vedat, un 80% de les jornades, les despeses provocades es poden adjudicar als caçadors que es desplacen per caçar, que són també

21


Alcanar, territori de caça aproximadament el 80% d'ells. L'estimació de despeses addicionals d'hostaleria als dies de caça s'estima en uns 6 € per dia de caça. Hi ha un 20% aproximadament dels dies de caça (sis jornades) que els caçadors que es desplacen fins al vedat tenen despeses especials en el sector d'hostaleria, independents dels considerats en el punt primer. Pel que fa a l’hostaleria, (segons dades obtingudes a partir d'enquestes realitzades per Paradors Nacionals i l'Associació d'Hostaleria) els ingressos provinents de caçadors es van estimar l’any 2003 en 37.864.000 €. En restauració, els caçadors gasten en total 130.024.000 € cada temporada. 

Transport: La caça n’és responsable d’una gran part dels desplaçaments interregionals durant l'hivern. Les vendes de tot terrenys tenen bastants destins en els caçadors i aquest mercat ha tingut molt increment gràcies a la caça. S'ha calculat que el 5% de les vendes de tot terrenys ho són com a conseqüència de la caça. En la temporada anterior aquest percentatge va suposar la compra de 5.400 vehicles nous per a la caça.

Pel que fa a la caça menor les despeses són molt menors ja que la majoria de controls, revisions... que s’han de passar en la caça major no són necessàries en aquesta. Podríem dir que les despeses que suposa la caça menor rauen en l’escopeta i tot el que aquesta implica (cartutxos, permís d’arma, etc.), la cuida dels gossos i el transport d’aquests.

22


Alcanar, territori de caça 9. MODALITATS DE CAÇA PRACTICADES A ALCANAR Actualment a Alcanar es practica tot tipus de caça menor, tot i que en ocasions es fan batudes de senglars, considerades com a caça major. La barraca era el mètode més utilitzat al principi a Alcanar, encara que avui en dia no, ja que està prohibit. A continuació veurem detalladament en què consisteixen i quin és l’objecte de caça de totes les modalitats que es practiquen a Alcanar: la piqueta, la barraca, la caça del conill amb gossos i les batudes de senglars.

La piqueta A Alcanar i els seus voltants, la piqueta (també anomenada filat) és una pràctica de caça que s’utilitza per a la captura d’algunes espècies de moixonets. Aquest mètode consisteix en l’ús d’una xarxa de petites dimensions que envolta una piqueta d’aigua (normalment moles de pedra treballada artesanalment),amb combinació d’un amagatall (tradicionalment fet de pedra en sec o vegetació) des d’on el caçador mira i acciona mitjançant una corda llarga per a la captura dels tords. (ANNEX 3.2) Els caçadors marxaven ben de matí per ser on tenien la piqueta a trenc d'alba, que és quan els moixonets comencen a moure. Es preparava amb cura el filat al voltant de la piqueta, ben neta d'herbes i amb terra remenada i plana per fer-la atractiva per als ocells. Una vegada tot ben preparat, el caçador s'amagava dins de la barraca de pedra i es posava a mirar per l'espitllera fins l'arribada dels moixons. Normalment el primer d'arribar a beure era el barba-roig, més atrevit. El tord, en veure que no hi havia perill, s'hi posava després. Quan ja n'hi havia uns quants el caçador estirava la corda i els moixons quedaven atrapats a la xarxa. Llavors sortia per agafarlos ràpidament, els matava i tornava a parar el filat una altra vegada. Històricament, aquests sistemes, que es podrien remuntar al segle XIII, anaven lligats a l’activitat agrària i ajudaven, d’una banda, a preservar la producció de les oliveres dels danys que els túrdids provocaven, i de l’altra, proporcionaven a la població rural un complement alimentari en les èpoques d’escassetat. Malgrat això, en èpoques recents aquestes pràctiques han acabat esdevenint una activitat de lleure molt arrelada en alguns termes municipals de les Terres de l’Ebre, que solen començar la temporada cap al 15 d'octubre. Per finalitzar aquest apartat he realitzat una entrevista a un caçador de piqueta on hem parlat moltíssimes coses sobre aquesta modalitat. (ANNEX 2.6)

23


Alcanar, territori de caça La barraca Si es busquen els antecedents històrics de la caça en barraca cal mirar cap a Grècia, on es capturaven ocells d’una forma semblant. De l’antiguitat clàssica també es té, a través d’una pintura mural d’una casa de Pompeya, que els tords formaven part de la dieta dels romans. (ANNEX 3.1) Les proves documentals conservades són més tardanes, però ens serveixen per confirmar que era una pràctica estesa en el territori. Actualment la caça en barraca és un mètode exclusiu de la conca mediterrània, practicat a països com Itàlia, Grècia, França, i Espanya. A Catalunya se sap que, entre d’altres comarques, històricament s’ha practicat a les comarques del Baix Camp, el Baix Ebre, el Montsià, el Priorat, la Ribera d’Ebre o la Terra Alta Dins de la Comunitat Valenciana, la província de Castelló és la que concentra el nombre més elevat de caçadors dedicats a aquesta activitat cinegètica i on els arbres són treballats amb un alt nivell d’elaboració. Aquí a Catalunya alguns pobles, com Alcanar, han manllevat aquesta manera de fer dels seus veïns de Castelló. D’entre les comarques de les Terres de l’Ebre, la del Montsià és on hi ha més densitat de barraques i gent dedicada a aquesta activitat. A grans trets, la caça consisteix a atreure els tords amb reclams cap a uns determinats arbres (les barraques) on queden atrapats mitjançant els espartons untats de vesc. El vesc es feia posant un recipient al foc en soles de sabata de creper, cera verge i resina. Al cap d’una estona regirant-ho en sortia un líquid espès, el vesc. Es practica durant un mes, des del segon diumenge d’octubre fins el segon diumenge de novembre, i coincideix amb el període de migració dels tords des d’Europa Central cap al Sud i fins les planes litorals vora el Mediterrani. Per finalitzar aquest apartat he realitzat una entrevista a Paco, un antic caçador de barraca (ja que actualment no està permès). En aquesta, hem parlat sobre tots els aspectes a tenir en compte en una jornada de caça en barraca: horari, ús dels animals abatuts, cassets, etc. Per continuar li he demanat la seva opinió envers la prohibició de la caça en barraques, així com també si creu que aquest mètode de caça és selectiu o no. Per finalitzar l’entrevista, m’ha explicat els passos a seguir en la preparació d’un arbre per a esdevenir barraca. (ANNEX 2.5)

24


Alcanar, territori de caça Caça del conill amb gossos El gos coniller és un tipus de gos de caça d'orígens antics. Hi ha diverses races actualment al llarg de tota la Mediterrànea, es creu que l'origen d'aquestes és a l'antic Egipte i que els gossos van ser difosos per les costes mediterrànies pels fenicis. El seu aspecte recorda lleugerament un xacal o la imatge del déu egipci Anubis. A Alcanar aquesta modalitat és de les més practicades juntament amb la caça de les aus amb escopeta. Consisteix en acompanyar els gossos fins el lloc de caça i una vegada allí deixar que segueixin el rastre dels conills mitjançant l’olfacte, una vegada localitzat el conill es fan ajuntar tots els gossos per a intentar treure el conill d’allí on està amagat. Sí s’aconsegueix que surti el conill els gossos protagonitzen una carrera fins atrapar-lo, encara que és molt difícil aconseguir-ho. (ANNEX 3.3) En aquesta pràctica hi ha diferents tipus de gossos ja que es necessiten diferents característiques per a cada situació. Aquí us deixo els més utilitzats al nostre territori: 

Podenc eivissenc: El gos d'Eivissa és una raça elegant i àgil, amb un esquema atlètic i atractiu, i amb un trot elàstic. Encara que en aparença elegant, té la circumferència de l'os bé i és una raça resistent. Les seves grans orelles en posició vertical són un segell distintiu de la raça.

Podenc canari: És un gos lleugerament allargat i amb molta musculatura, amb un color marró (xocolata) o també marró clar, sol tenir poc pelatge. Comença a caçar des de molt aviat, donant-se casos d'animals de menys de tres mesos que mostren fort instint caçador. Quan descobreixen i/o persegueixen una presa, emeten un característic lladruc curt i repetitiu, a la cursa és ràpid i molt àgil. Es troba perfectament adaptat, tant a terrenys plans com pedregosos i muntanyencs, no s'espanta davant cap obstacle. És valent i decidit, generós i molt fidel al seu amo.

Podenc portuguès: El gos coniller portuguès va ser creat a base d'un munt de creus a Portugal on es va ramificar aquest llinatge. Es reconeixen tres tipus de Podenc portuguès d'acord a la seva grandària, el gran, el mitjà i el petit, tots ells bons caçadors. Són útils en el moment d’entrar i fer sortir els conills del lloc on s’amaguen.

Podenc andalús: Els Podencs andalusos igual que els altres podencs posseeixen un sentit molt desenvolupat de la vista, oïda i olfacte el que fa que siguin bons caçadors sobretot pel que fa a la caça del

25


Alcanar, territori de caça conill. A les batudes de caça major practicades al centre i sud d'Espanya els podencs constitueixen el nucli de les rehales ( grup de gossos de caça major el nombre del qual oscil·la entre 20 i 24 ) , que solen estar compostes per podencs grans per a l’assetjament i per alguns exemplars de mida mitjana com gossos de punta o recerca. Per a la realització d’aquest apartat he realitzat una entrevista a Josep Sol, un caçador d’aquesta modalitat esmentada. En l’entrevista hem parlat sobre el seu horari preferible a l’hora de caçar, així com també de l’ús que se li donen a les peces abatudes. Seguidament hem comentat el paper que juga la caça sobre el medi ambient, on hem coincidit amb l’opinió. Finalment i de forma més personal, hem parlat sobre el motiu pel que caça i qui va ser el que li va transmetre aquesta afició. (ANNEX 2.4) Batudes de senglars Les batudes de senglars són possiblement la modalitat de caça menys practicada al poble d’Alcanar degut a la falta d’exemplars així com també a les dificultats que presenta el territori. (ANNEX 3.4) Per practicar aquesta modalitat es necessita molt de temps pel que fa referència als animals ja que les batudes es realitzen amb una rehala, grup de 20 a 24 gossos que han de ser trets, entrenats i alimentats diàriament, cosa que la fa una de les modalitats més costoses tant econòmicament com pel que fa al temps. Per a realitzar una batuda s’ha de sol·licitar un permís amb anterioritat ja que aquestes només es realitzen quan hi ha superpoblació d’exemplars. Aquesta modalitat pot ser practicada de dos formes. a) Una és l’espera de l’animal en un lloc estratègic. El caçador/caçadors preparen un lloc, preferiblement una mica elevat, situat estratègicament per on els gossos fan passar els senglars com a conseqüència de les persecucions i quan l’animal està en una bona posició per executar el llançament el caçador dispara. b) L’altra forma de practicar-la és molt pareguda, l’única diferència que hi trobem és en l’execució del senglar. Els gossos fan una funció molt similar que consisteix en assetjar l’animal fins parar-lo i aleshores el rehaler l’executa mitjançant un ganivet o una mena de llança.

26


Alcanar, territori de caça En la pràctica d’aquesta modalitat, s’utilitzen diversos tipus de gossos ja que cada un fa una funció diferent. Normalment una rehala disposa de gossos per a la cerca del senglar, gossos de rastre i gossos d’agarrar. 

Gossos per a la cerca: Per a la cerca dels senglars s’utilitzen una gran varietat de gossos. Majoritàriament acostumen a ser podencs eivissencs, dels quals n’he parlat anteriorment, ja que tenen un gran olfacte així com també una bona orella, però també hi podem trobar diferents “cruses”.

Gossos de rastre: La funció d’aquests gossos és seguir, mitjançant l’olfacte, el rastre que deixen els senglars per a finalment localitzarlos i que els gossos d’agarrar puguin realitzar la seva feina. El gos de rastre que més s’utilitza en la meva zona és el Grifó.

Gossos d’agarrar: El gos que s’utilitza per excel·lència a Espanya per a agarrar als senglars és l’Alano Español, encara que hi ha diferents espècies. Aquest gos es caracteritza per l’agressivitat que mostra en l’enfrontament contra el senglar.

27


Alcanar, territori de caça 10. MAPA DEL COTO DE CAÇA D’ALCANAR Per a concloure el treball he decidit realitzar un mapa amb els límits del coto d’Alcanar i amb les zones més favorables per a cada objecte de caça dintre d’aquest. (ANNEX 6) Com podeu observar en el mapa, el coto es limita a grans trets des del riu Sènia fins la Ràpita i des de la costa fins a Ulldecona. Alcanar és una localitat on la caça no abunda. Aquesta pot ser trobada en gran part del coto ja que aquest, presenta unes característiques semblants en la majoria de les zones. Els objectes de caça que més abunden a Alcanar són els següents: - Conill: Aquest animal el podem trobar en gran part del coto, però el lloc on més abunda és en el fondo de Valldepins. - Tòrtola: Aquesta espècie no és autòctona, és a dir, que prové d’un altre lloc. El moment en el que és possible la caça d’aquest animal és la mitja veda, i el podem trobar a la vora del riu Sènia. - Porc senglar: El senglar és l’únic animal de caça major que trobem a Alcanar. El podem trobar en totes les entrades i fondos del Montsià, així com també a la zona de la fàbrica. - Tord: Aquest animal el podem trobar en gran part del coto, però les zones on més abunda és en totes les entrades i fondos del Montsià, com el senglar. - Perdiu: Des de fa molts anys, aquesta espècie escasseja a Alcanar, és per això que la caça d’aquest animal només és possible quan el coto decideix tirar-ne, és per això que ubicar una zona on poder trobar-la és difícil, però podríem dir que sol ser en les mateixes zones que el senglar i el tord.

28


Alcanar, territori de caça 11.WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA file:///C:/Users/admin/Desktop/TDR/Estudi_MCM.pdf http://gepec.cat/barraca-i-filat/Estudi_MCM.pdf http://www.sensecorrer.cat/piqueta.html https://ca.wikipedia.org/wiki/Ca_eivissenc http://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-1258.xml http://www.guardiacivil.es/es/servicios/armasyexplosivo/controldearmas/cl asifica_armas/ LOS PERROS, GRAN ENCICLOPEDIA CANINA, VOLUMEN 3, Planeta d’Agostini. Julio 1986, Barcelona. LOS PERROS, GRAN ENCICLOPEDIA CANINA, VOLUMEN 4, Planeta d’Agostini. Octubre 1986, Barcelona. LOS PERROS, GRAN ENCICLOPEDIA CANINA, VOLUMEN 7, Planeta d’Agostini. Septiembre 1987, Barcelona.

29


Alcanar, territori de caça 12. CONCLUSIONS La realització d’aquest treball m’ha permès conèixer moltíssimes més coses d’un món on creia conèixer-ho gairebé tot, la caça. També m’ha servit per a conèixer moltes més coses pel que fa a la caça a nivell local, així com per a descobrir aquelles modalitats de les que gairebé no en coneixia res. Una de les preguntes que em vaig fer a l’inici del treball va ser: Realment conec tant com crec conèixer pel que fa a la caça? Amb el treball m’he n’he adonat que no sabia gairebé res, per tant, agraeixo haver-lo fet per aprendre més coses i endinsar-me més en aquest món. Una de les coses que crec que m’ha servit més ha segut les entrevistes a la gent gran, ja que actualment hi ha modalitats que no es realitzen de la mateixa forma com ara la caça en barraques (actualment prohibida). Crec que seria bo recuperar aquelles formes amb que es vivia la caça ja que l’ambient era molt diferent, inclús m’atreviria a dir que antigament la caça podia ser vista com una forma de vida. Actualment aquesta “forma de vida” s’ha anat perdent i són molt pocs els caçadors que viuen la caça com es feia anteriorment, no obstant, aquells qui tenen la caça com una passió i no com un “hobbie” segueixen vivint-la de la mateixa manera. L’entrevista de la que en vaig treure més profit crec que va ser l’entrevista al senyor Paco, un caçador de barraca. Ell em va explicar moltíssimes coses sobre com es realitzava la caça antigament, així com també avui en dia, cosa que em va ajudar a fer una més bona elaboració del treball pel que fa a les barraques. Després de l’entrevista i d’haver visitat la barraca de Paco, he pogut valorar tot l’esforç que la gent hi posava en la construcció d’aquestes i a entendre el seu posicionament envers la prohibició de la caça en les barraques. Una altra cosa que he pogut aprendre amb la realització del treball ha estat el fet de conèixer tots els tipus de caça practicats al meu poble, ja que només en coneixia algunes coses d’aquelles modalitats que jo practico. L’elaboració del treball m’ha servit per conèixer moltíssimes més coses sobre la piqueta, així com també els petits trucs que s’utilitzen en cada una de les modalitats estudiades, coses que desconeixia. Amb el treball, també he pogut diferenciar els diferents tipus de gossos que s’utilitzen en cada tipus de caça i quina és la seva característica principal, així com també la funció que fan dintre el grup. Encara que no ho conec tot sobre tots els tipus de caça que hi ha al poble, però crec que si el suficient com per a explicar-ho a totes aquelles persones que volen iniciar-se en aquesta.

30


Alcanar, territori de caça 13. AGRAÏMENTS Primerament m’agradaria agrair al meu tutor la confiança dipositada en mi per a la realització d’aquest treball així com també el suggeriment de diverses idees que m’han permès millorar-lo. En segon lloc, agraeixo a totes aquelles persones entrevistades per els coneixements que m’han transmès i l’ajuda que això m’ha suposat a l’hora de realitzar el treball. També donar les gràcies a Andreu Fabregat per l’ajuda en l’elaboració del mapa, així com també a tots aquells que m’han permès realitzar diverses fotografies o utilitzar-ne de les seves, en concret a Josep Sol ja que la foto de la portada del treball és seva. Per últim m’agradaria donar les gràcies a totes les persones de l’entorn familiar i en especial al meu pare, ja que m’han donat molt de suport i idees en tot moment.

31


Alcanar, territori de caรงa

ANNEXES 32


Alcanar, territori de caça ÍNDEX DELS ANNEXOS Annex1: Llei de caça...................................................................................34 Annex2: Entrevistes....................................................................................56 2.1.Entrevista a Santiago Beltran......................................................56 2.2. Entrevista a Sílvia.......................................................................57 2.3.Entrevista a Enri Reverter...........................................................59 2.4.Entrevista a Josep Sol..................................................................61 2.5.Entrevista a Paco.........................................................................61 2.6.Entrevista a Xavi Ortiz................................................................64 2.7.Entrevista a un caçador de piqueta..............................................66 Annex 3:Reportatge fotogràfic....................................................................67 3.1. La barraca...................................................................................67 3.2. La piqueta...................................................................................69 3.3. La caça amb gossos....................................................................71 3.4. El senglar....................................................................................73 Annex 4: Cartell d’un event de la Societat de Caçadors Diana d’Alcanar.....................................................................................................74 Annex 5: Carta per sol·licitar l’obertura del coto en una certa zona.............................................................................................................75 Annex 6: Mapa del coto de caça d’Alcanar..................................................76

33


Alcanar, territori de caça ANNEX 1: LLEI1 1/1970 DEL 4 D’ABRIL DE CAÇA Transcorregut més de mig segle des que es va promulgar el 1902 la vigent Llei de caça, resulta obligat deixar constància de l'encert dels legisladors a enfrontar-se amb els difícils problemes que ja llavors plantejava la harmonització de l'aprofitament i conservació de la caça amb el respecte a causa dels drets inherents a la propietat de la terra, a la seguretat de les persones i a l'adequada protecció dels seus béns i cultius. No obstant això, les circumstàncies actuals, tan diferents de les imperants a principis de segle, aconsellen adoptar determinades mesures correctores, encaminades a modernitzar els preceptes cinegètics vigents, per tal de procurar que l'ordenat aprofitament d'aquesta important riquesa proporcioni els màxims avantatges, compatibles amb la seva adequada conservació i la seva desitjable foment. Reconeguda la necessitat de revisar la nostra legislació cinegètica, és necessari donar a la nova Llei un sentit orgànic i pràctic, d'acord amb els temps actuals, simplificant i unificant la nombrosa i diversa doctrina promulgada al llarg de seixanta-set anys. En analitzar les estructures cinegètiques nacionals, amb vista a satisfer les legítimes aspiracions de tots els que estan implicats en els problemes de la caça, resulta especialment útil tenir en compte, en primer lloc, la experiència transmesa a l'Administració a través de la generosa aportació de milers de suggeriments procedents de diversos organismes, entitats, Societats, propietaris i caçadors que van respondre, sense reserves, a crida feta pel Govern quan va decidir sotmetre al judici crític de l'opinió pública nacional un avantprojecte de Llei de Caça elaborat pels serveis competents del Ministeri d'Agricultura. Són també fonts de inestimable valor, que han facilitat en grau màxim la tasca dels legisladors, els diversos intents de reforma, que, tot i que no van arribar a prosperar, han donat origen a un sediment d'orientacions i doctrines utilitzables, i l'estudi de les lleis de caça dels països els supòsits cinegètics tenen certa semblança amb el nostre. La prudent utilització de aquest inapreciable aplec d'ensenyaments és garantia que la nova Llei de Caça assegurarà a la nació un pròsper futur cinegètic, al contemplar-se en ella, amb harmonia i respecte, tots els interessos afectats. Amb l'estricte compliment de la present Llei queda garantida la protecció de la riquesa cinegètica nacional, s'assegura la conservació i la foment i s'adopten les disposicions necessàries per aconseguir que la presència mateixa de la caça en els terrenys on constitueix renda apreciable i atendible no estigui en pugna amb les riqueses agrícola, forestal i ramadera del país. TÍTOL I Principis generals Article 1. Finalitat de la Llei.

34


Alcanar, territori de caça Aquesta Llei regula la protecció , conservació i foment de la riquesa cinegètica nacional i el seu ordenat aprofitament en harmonia amb els diferents interessos afectats. Article 2. De la acció de caçar. Es considera acció de caçar l'exercida per l'home mitjançant l'ús de arts, armes o mitjans apropiats per buscar , atraure, perseguir o assetjar els animals definits en aquesta Llei com a peces de caça, per tal de donar-los mort, apropiar-se'n o de facilitar la seva captura per tercer.

Article 3. Del caçador. 1. El dret a caçar correspon a tota persona major de catorze anys que estigui en possessió de la llicència de caça i compleixi la resta de requisits establerts en la present Llei . 2. Per obtenir la llicència de caça , el menor d'edat no emancipat necessitarà autorització escrita de la persona que legalment el representi. 3. Per a caçar amb armes de foc o accionades per aire o altres gasos comprimits caldrà ser la majoria d'edat penal o anar acompanyat per un altre o altres caçadors majors d'edat. 4. Per utilitzar armes o mitjans que precisin d'autorització especial serà necessari estar en possessió del corresponent permís.

Article 4. De les peces de caça. 1. Són peces de caça els animals salvatges i els domèstics que perdin aquesta condició, que figurin en la relació que a aquests efectes s'ha d'incloure en el Reglament per a l'aplicació d'aquesta Llei. 2. La condició de peces de caça no és aplicable als animals salvatges domesticats , en tant es mantinguin en tal estat . 3. Les peces de caça es classifiquen en dos grups : caça major i caça menor. Tindran la consideració de peces de caça major la cabra salvatge , el cérvol, el cabirol , la daina , el senglar, el linx , el llop, el mufló , l'ós , l'isard i totes les espècies siguin declarades com a tals pel Ministeri de Agricultura. Tindran la consideració de peces de caça menor les que figurin en la relació a què es refereix el número d'aquest mateix article, excepte les definides anteriorment com caça major.

35


Alcanar, territori de caça

Article 5. De les armes de caça. Pel que fa a la tinença i ús d'armes de caça, sense perjudici del que disposa en les lleis especials , s'estarà al que estableix aquesta Llei . Article 6. Titularitat. Els drets i obligacions que estableix aquesta Llei , pel que relacionen amb els terrenys cinegètics , corresponen al propietari o als titulars d'altres drets reals o personals que portin amb si l'ús i gaudi de l'aprofitament de la caça. Article 7. Representació i competència. 1. Per al compliment d'aquesta Llei, sense perjudici de les competències que per a activitats concretes s'atribueixin expressament a altres Departaments , l'Administració de l'Estat estarà representada pel Ministeri d'Agricultura. 2. És competència del Ministeri d'Agricultura , per si o mitjançant l'Organisme autònom Servei de Pesca Continental , Caça i Parcs Nacionals , afecte a la Direcció general de Montes , Caça i Pesca Fluvial , promoure i realitzar totes les actuacions que siguin necessàries per assolir els fins perseguits per la present Llei , analitzar i investigar els diversos factors que condicionen la existència de la caça i estimular la iniciativa privada en la cria de peces de caça i en la repoblació de terrenys cinegètics . TÍTOL II Dels terrenys, de la caça i del seu exercici Article 8. Classificació. 1. A l'efecte d'aquesta Llei els terrenys podran ser d'aprofitament cinegètic comú o estar sotmesos a règim especial . 2. Són terrenys sotmesos a règim especial els parcs nacionals , els Refugis de Caça, les Reserves Nacionals de Caça, les Zones d' Seguretat , els Vedats de caça , els Tancats i els adscrits al Règim de Caça Controlada . Article 9. Terrenys cinegètics d’aprofitament comú. En els terrenys cinegètics d'aprofitament comú l'exercici de la caça es pot practicar sense més limitacions que les generals fixades en la present Llei i el Reglament. Article 10. Parcs nacionals.

36


Alcanar, territori de caça En els Parcs Nacionals, establerts a l'empara de la legislació de Montes, l'exercici de la caça s'ajustarà al que disposa les disposicions que reglamentin l'ús i gaudi en cada parc. Article 11. Refugis de caça. 1. El Govern pot establir per decret, Refugis Nacionals de Caça quan per raons biològiques, científiques o educatives calgui assegurar la conservació de determinades espècies de la fauna cinegètica. La administració d'aquests refugis quedarà a cura del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. 2. Es poden promoure l'establiment de refugis de caça les Entitats privades els fins siguin culturals o científics i les de Dret públic. La autorització per constituir-los és competència del Ministeri d'Agricultura, prèvia petició conjunta del propietari o propietaris interessats i de l'Entitat patrocinadora. Aquests refugis es poden anomenar Estacions Biològiques o Zoològiques, d'acord amb els fins perseguits, i seran administrats per les entitats que hagin promogut el seu establiment, atenent-se a les disposicions generals de caràcter reglamentari i a les específiques que fixin pel Ministeri d'Agricultura en cada cas concret. quan la creació d'aquests Refugis tingui el seu origen en raons científiques o educatives, la fixació de les últimes es farà pel Ministeri d'Agricultura, escoltat el d'Educació i Ciència. 3. En aquests Refugis, qualsevol que sigui la seva condició, l'exercici de la caça estarà prohibit amb caràcter permanent. No obstant això, quan hi hagi raons d'ordre biològic, tècnic o científic que aconsellin la captura o reducció de determinades unitats, aquelles els pot acordar pel Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. Article 12. Reserves Nacionals de caça. 1. En aquelles comarques les especials característiques d'ordre físic i biològic permetin la constitució de nuclis d'excepcionals possibilitats cinegètiques, es poden establir Reserves Nacionals de Caça, que, en tot cas, hauran de constituir-se per llei. 2. En aquestes Reserves Nacionals la protecció, conservació i foment de les espècies correspon al Ministeri d'Agricultura, havent d'ajustar el exercici de la caça al que estableix la Llei de la seva constitució. Article 13. Zones de seguretat. 1. Són zones de seguretat, als efectes d'aquesta Llei, aquelles en les quals s'han d'adoptar mesures precautòries especials encaminades a garantir l'adequada protecció de les persones i els seus béns. 2. Es consideren Zones de seguretat les vies i camins d'ús públic, les vies pecuàries, les vies fèrries, les aigües públiques, inclosos els seus llits i marges, els canals navegables, els nuclis urbans i rurals i les zones

37


Alcanar, territori de caça habitades i les seves proximitats. Tindran anàloga consideració les viles, jardins, parcs destinats a l'ús públic, els recintes esportius i qualsevol un altre lloc que sigui declarat com a tal en raó al que preveu el número anterior del present article. 3. Per reglament es prohibirà o condicionarà, segons els casos, l'ús d'armes de caça a les Zones de seguretat i en els llocs en què el seu exercici pugui perjudicar el bestiar o al seu normal pasturatge. Article 14. Terrenys sotmesos a règim de caça controlada. 1. Es denominaran terrenys sotmesos a règim de caça controlada aquells que es constitueixin únicament sobre terrenys cinegètics de aprofitament comú, en els quals la protecció, conservació, foment i aprofitament de la seva riquesa cinegètica s'han d'adaptar als plans que amb aquest objecte aprovi el Ministeri d'Agricultura. 2. L'assenyalament de les zones sotmeses a règim de caça controlada correspon al Ministeri d'Agricultura, el qual tindrà cura, per si o mitjançant Societats de Caçadors col·laboradores d'aquell, de controlar i regular el gaudi de la caça existent en aquests terrenys. 3. En els terrenys de caça controlada per una societat col·laboradora es reservarà als caçadors nacionals i als estrangers residents aliens a ella un nombre de permisos que no serà menor de la quarta part del total, sense que l'import de cada permís pugui excedir el doble del que pel mateix concepte abonin els caçadors afiliats a la societat col·laboradora. 4. Els titulars de drets sobre terrenys sotmesos a aquest règim i, si cas, els titulars de terrenys inclosos en el vedat local que correspongui podran formar part de les societats col·laboradores interessades abonant una quota no major del 75 per 100 de la estatuïda per als restants socis. En igualtat de condicions entre diverses societats col·laboradores, les de caràcter local tindran preferència per desenvolupar les activitats que es contemplen en el present article. 5. Els beneficis resultants de controlar cinegèticament aquests terrenys, quan hi fossin, se sumaran a la renda esmentada en el número 8 de l'article 17. Si no, es distribuiran entre els titulars del dret de caça en proporció a la superfície de les seves finques. 6. Per via reglamentària es determinaran les condicions necessàries perquè aquests terrenys puguin quedar desafectats del règim de caça controlada. A aquests efectes s'ha de tenir en compte que el termini d'adscripció de terrenys a aquest règim serà, en tot cas, més de sis o de nou anys, segons es tracti, respectivament, de caça menor o major. Article 15. Vedat de caça 1. Es denomina vedat de caça tota superfície contínua de terrenys susceptible d'aprofitament cinegètic que hagi estat declarada i reconeguda

38


Alcanar, territori de caça com tal, mitjançant resolució del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. 2. Als efectes que preveu el número anterior, no es considerarà interrompuda la continuïtat dels terrenys susceptibles de constituir-se en acotats per l'existència de rius, rierols, vies o camins d'ús públic, ferrocarrils, canals o qualsevol altra construcció de característiques semblants. 3. Els vedats de caça podran ser privats o locals, i, si escau, tenir la condició que s'especifica en l'article 18 de la present Llei. 4. La declaració de vedat de caça s'efectuarà a petició dels titulars o patrocinadors interessats. 5. Quan la constitució d'un vedat de caça pugui lesionar altres interessos cinegètics, públics o privats, el Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals d'escoltar el Consell Provincial de Caça i a les entitats i persones afectades, elevant l'expedient, amb el seu informe, a la Direcció General de Montes, Caça i Pesca Fluvial, la qual, oïda, si ho estima oportú, el Consell de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, pot denegar l'autorització necessària per constituir el acotat. Contra aquest acord es podrà interposar recurs d'alçada davant el ministre del departament. 6. En els terrenys acotats la caça ha d'estar protegida i fomentada, aprofitant-se de forma ordenada. 7. En aquells vedats de caça en què hi hagi llocs de pas o parada de aus migratòries, l'aprofitament d'aquestes espècies s'ha d'adaptar a els plans que amb aquest objecte aprovi el Ministeri d'Agricultura. en els citats plans es faran figurar les condicions necessàries per evitar que el aprofitament sigui abusiu. 8. Els vedats de caça han de tenir en els seus límits a tots els aires les senyals que es determinin. 9. Quan els vedats de caça no compleixin la seva finalitat de protecció, foment i ordenat aprofitament cinegètic, el Ministeri d'Agricultura, prèvia incoació de l'oportú expedient, en què serà preceptiva l'audiència dels interessats i l'informe dels Consells Local i Provincial de Caça, podrà anul·lar la declaració que autoritzava la creació del vedat. 10. Queden prohibits i seran nuls els contractes de subarrendament del aprofitament cinegètic dels vedats de caça. Així mateix serà nul·la la cessió a títol onerós o gratuït dels contractes d'arrendament celebrats a l'empara d'aquesta Llei, o qualsevol altra figura jurídica que pretengui assolir les finalitats prohibides en aquest número. Article 16. Vedats privats de caça. 1. Els propietaris o titulars a què es refereix l'article 6 d'aquesta Llei, poden constituir vedats privats de caça d'acord amb el que estableix el present article.

39


Alcanar, territori de caça 2. Els terrenys integrants d'aquests vedats podran pertànyer a un o diversos propietaris que s'hagin associat voluntàriament amb aquesta finalitat. Si es tracta de finques la propietat correspongui proindivís a diversos amos, per a constituir o integrar-se en un acotat, cal que es doni la majoria establerta a l'article 398 del Codi Civil. 3. Les superfícies mínimes per a constituir aquests vedats han de ser, quan pertanyin a un sol titular, de 250 hectàrees si l'objecte principal de l' aprofitament cinegètic és la caça menor, i de 500 hectàrees si es tracta de caça major. Quan aquests vedats estiguin constituïts per associació de diversos titulars, les superfícies mínimes seran de 500 hectàrees en el cas de caça menor i de 1.000 hectàrees en el de caça major. No obstant això, en zones on l'única explotació cinegètica viable sigui la caça menor de pèl, el Ministeri d'Agricultura pot autoritzar la constitució de vedats privats d'un sol propietari quan la superfície de la finca sigui superior a 20 hectàrees. En circumstàncies similars, tractant-se d'aus aquàtiques, la superfície mínima serà de 100 hectàrees, llevat de casos excepcionals, en que podrà ser disminuïda pel Ministeri d'Agricultura, a proposta del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, incloent-se sempre en la mateixa la totalitat de la massa d'aigua afectada. Es faculta el Ministeri d'Agricultura per reduir a les províncies insulars les superfícies establertes en el present article quan raons cinegètiques especials ho aconsellin. 4. Els propietaris o titulars de vedats privats de caça podran sol·licitar del Ministeri d'Agricultura l'agregació de finques enclavades, la superfície conjunta no excedeixi el 10 per 100 de la inicialment fitada. A l'efecte expressats, si no hi ha acord entre els titulars interessats, les condicions i preus de l'arrendament d'assenyalar el Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, amb recurs d'alçada davant el Ministre d'Agricultura. La consideració de enclavats podrà també atorgar-se a les parcel·les el perímetre límit en més de les seves tres quartes parts amb el vedat, però no serà aplicable a les finques d'un sol titular i la superfície sigui superior a la mínima exigible per constituir un vedat privat. 5. En els vedats privats d'un sol titular, l'exercici del dret de caça correspondrà a aquest i a les persones que autoritzi. 6. En els vedats privats integrats per associació de titulars de terrenys confrontants, l'exercici del dret de caça, les característiques i règim orgànic de l'associació, i, si escau, la durada i peculiaritats del arrendament o cessió de l'aprofitament, s'han de sotmetre a l’aprovació del Ministeri d'Agricultura. Article 17. Vedat local de caça. 1. Els ajuntaments, entitats locals menors i les Germandats Sindicals de Llauradors i Ramaders podran patrocinar, dins les seves respectius termes, la constitució de vedats locals de caça, representant conjuntament als

40


Alcanar, territori de caça titulars esmentats a l'article sisè d'aquesta Llei, que accedeixin voluntàriament a atorgar aquesta representació quan es relacioni amb l'aplicació dels preceptes continguts en el present article. L'Estat, les entitats de dret públic i privat i els particulars podran aportar els seus terrenys perquè formin part d'aquests vedats. Els forests catalogades com d'utilitat pública també podran formar part de vedats locals, però en aquest cas serà necessària l'expressa conformitat del Ministeri d'Agricultura, sense perjudici de les facultats peculiars que sobre aquesta matèria específica es derivin de les disposicions actualment en vigor. 2. La superfície dels vedats locals haurà de ser major de 500 o 1.000 hectàrees, segons es tracti, respectivament, de caça menor o major, i no excedirà, inclosos els enclavats, el 75 per 100 de la total del terme. No obstant això, quan hi hagi causes degudament justificades, el Ministeri de Agricultura, prèvia petició raonada de l'entitat patrocinadora, podrà modificar aquests límits, escoltant prèviament als Consells Provincials i Locals de Caça que correspongui. 3. Prèvia proposta conjunta de les entitats patrocinadores, escoltats els Consells Locals i Provincials de Caça, es podrà autoritzar la creació de vedats locals integrats per diversos termes confrontants, sempre que la superfície aportada per cada municipi o Germanor no excedeixi el 75 per 100 esmentat al número anterior. 4. No obstant el que preveu el número 1 d'aquest article, quan en un vedat local hi hagi terrenys enclavats no sotmesos a règim cinegètic especial, la superfície total no excedeixi de la quarta part de la del vedat, el Ministeri d'Agricultura, a proposta de l'entitat o entitats patrocinadores, pot acordar que els terrenys enclavats formin part del vedat amb els mateixos drets i obligacions. 5. La contractació i adjudicació de l'aprofitament cinegètic dels terrenys integrants d'un vedat local, bé sigui en la seva totalitat o dividits en diversos lots més grans de 1.000 o 500 hectàrees, segons es tracti, respectivament, de caça major o menor, s'efectuarà per l'Ajuntament, Entitat local o Germandat interessats, d'acord amb el que disposa la Llei de règim local, i, si escau, tractant-se de Germandats, prèvia subhasta pública. Les condicions tècniques aplicables a l'aprofitament les fixa el Ministeri d'Agricultura. Si són diversos els Municipis afectats, la subhasta s'efectuarà en aquell la aportació de terrenys sigui més gran. En tots dos casos el Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals es reservarà el dret de tempteig previst a l'efecte en el nombre 4 de l'article 18. 6. En els vedats locals l'exercici del dret de caça correspon als adjudicataris dels aprofitaments o a les persones que ells autoritzin. 7. La durada dels contractes d'arrendament de l'aprofitament cinegètic dels vedats locals de caça no pot ser menor de sis anys si es tracta de caça menor, ni de nou si és de caça major

41


Alcanar, territori de caça 8. De l'import total de la renda es detraurà un deu per cent per invertir-lo en realitzacions de foment cinegètic pel Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, bé per si mateix o sota el seu control i direcció tècnica, precisament en el propi terme municipal. Excepte acord en contra, subscrit entre l'Entitat patrocinadora i els titulars afectats, es detraurà un altre deu per cent per a l'Ajuntament i així mateix un altre deu per cent per la Germandat Sindical local de Pagesos i Ramaders, i dos sumes es destinaran per atendre exclusivament a fins d'interès agrari local. la resta es distribuirà entre els titulars de l'aprofitament en forma proporcional a la superfície de les seves finques. 9. Gaudiran dels beneficis econòmics que preveu l'apartat anterior qui haguessin ofert els seus terrenys per tal d'integrar-los en un vedat local, encara que aquests no arribin a formar part del fitat per aplicació del que disposa el número dos d'aquest article. 10. Si en un terreny que formi part d'un vedat local ja establert tracta de constituir un vedat privat de caça, s'ha de notificar a l'Entitat patrocinadora amb un any d'antelació a la data de terminació de l'arrendament o cessió de l'aprofitament. En cas contrari, no es pot exercir aquest dret fins que transcorri un nou torn d'explotació. cinegètiques especials ho aconsellin. Article 18. Vedats socials de caça. 1. Es denominen vedats socials de caça aquells l'establiment respon al principi de facilitar l'exercici de la caça, en règim de igualtat d'oportunitats, a tots els espanyols que ho desitgin. 2. L'exercici de la caça en aquests vedats es reglamentarà de tal manera que, prèvia adopció de les mesures necessàries per assegurar la conservació i foment de les espècies, quants caçadors ho sol·licitin i compleixin les normes que en cada cas s'estableixin, puguin tenir l'oportunitat de practicarlo. 3. L'administració d'aquests vedats correspon al Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, que haurà de destinar al seu constitució i conservació una quantitat anual no inferior al 25 per 100 dels ingressos que a favor seu s'estableixen en la present Llei. 4. L'establiment d'aquests vedats podrà dur a terme sobre els següents terrenys: a) Sobre els de l'Estat i els seus organismes autònoms, mitjançant decret. Quan aquests terrenys corresponguin al Ministeri d'Agricultura, la seva adscripció al règim de vedats socials es farà per ordre ministerial. b) Sobre aquells terrenys, constitueixin o no vedat privat de caça, que per aquesta finalitat puguin quedar a disposició del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, bé per oferiment dels titulars o per contractació directa del servei.

42


Alcanar, territori de caça c) Sobre els constituïts en vedats locals de caça, establint a aquests efectes el dret de tanteig a favor del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. 5. La fixació de l'import dels permisos necessaris per a poder practicar la caça en aquests vedats es farà pel Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals de manera que els ingressos percebuts per aquest concepte no excedeixin el 80 per 100 del total de les despeses necessàries per atendre a l'establiment i adequada protecció, conservació i foment de la riquesa cinegètica dels vedats socials de caça. 6. En aquests vedats, la utilització queda reservada exclusivament a ciutadans espanyols, la meitat dels permisos s'atorgaran amb caràcter preferent als caçadors residents a la província o províncies en què estiguin localitzats. L'import d'aquests permisos no podrà excedir el 75 per 100 del que pel mateix concepte abonin els caçadors no residents. Article 19. Terrenys tancats. 1. A l'efecte d'aquesta Llei són terrenys tancats aquells que es troben envoltats materialment per murs, tanques, tanques, tanques o qualsevol altra obra o dispositiu construït amb la finalitat d'impedir o prohibir l'accés de les persones o animals aliens o el d'evitar la sortida dels propis. 2. En els terrenys tancats no acollits a un altre règim cinegètic especial, la caça estarà permanentment prohibida, excepte en el supòsit que conté el número següent. 3. Els terrenys rurals tancats en els quals es pugui penetrar a través de accessos practicables es consideraran, a efectes cinegètics com terrenys oberts, llevat que el propietari faci patent mitjançant cartells o senyals la prohibició d'entrada als mateixos. Aquesta disposició no és aplicable a les viles, parcs, jardins i recintes esportius que s'esmenten a l' número 2 de l'article 13. 4. Tot terreny tancat susceptible d'aprofitament cinegètic, podrà constituirse en vedat de caça, sempre que el seu tancament compleixi les condicions reglamentàries que es fixin i estigui degudament senyalitzat. 5. El Ministeri d'Agricultura, a petició de part interessada o bé d'ofici, pot adoptar mesures encaminades a reduir o eliminar la caça existent en terrenys tancats, no acollits a règim cinegètic especial quan aquella origini danys en els cultius de l'interior del tancament o en els de les finques confrontants. 6. L'autoritat i els agents relacionats en el número 1 de l'article 40 de aquesta Llei poden penetrar en els terrenys rurals tancats per vigilar el compliment de tot el que estableix el present text legal. Article 20. Terrenys de l'Estat, aigües públiques, canals i vies de comunicació, forests catalogades i zones d'influència militar.

43


Alcanar, territori de caça 1. Correspon al Ministeri d'Agricultura l'administració de la caça existent en els terrenys propietat de l'Estat, sotmesos a règim cinegètic especial, així com la fixació del destí i ús cinegètic de aquelles masses d'aigües públiques les característiques aconsellin aplicar en elles un règim especial; a aquests efectes, es demanarà l'informe dels Ministeris de Marina o Obres Públiques, segons es tracti d'aigües sotmeses a una o altra jurisdicció. 2. L'aprofitament de la caça existent en les forests catalogades constituïts en vedats privats, pertanyents a Entitats públiques locals, s'ha de fer d'acord amb el disposat a l'efecte en les Lleis de Montes i de Règim Local. 3. A proposta conjunta dels ministeris interessats i el d'Agricultura, el Govern assenyalarà les zones d'influència militar a les quals queda prohibit o especialment reglamentat l'exercici de la caça. 4. A les carreteres, els camins i les vies pecuàries, així com en les lleres dels rius, rierols i canals que travessen o limiten terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, l'exercici de la caça haurà de ser autoritzat, en cada cas, pel Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. Article 21. Protecció dels cultius. 1. En les hortes, camps de fruiters, oliveres, vinyes, cultius de regadiu i muntanyes repoblats recentment només es podrà caçar en les èpoques i circumstàncies que assenyali el Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals d'acord amb la Germandat Sindical Nacional de Pagesos i Ramaders. En cas de discrepància, resoldrà el ministre d'Agricultura, escoltant prèviament al Consell de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. 2. En els terrenys on hi hagi altres cultius no assenyalats en el nombre anterior del present article, l'exercici de la caça es podrà practicar sense més limitacions que les generals establertes en aquesta Llei. No obstant això, el Ministeri d'Agricultura dictarà les mesures necessàries perquè, quan concorrin determinades circumstàncies d'ordre agrícola o meteorològic, es condicioni o prohibeixi la pràctica d'aquest exercici per tal d'assegurar la deguda protecció als cultius que puguin resultar afectats. 3. En els predis en què es trobin segades les collites, tot i que els feixos o garbes es trobin en el terreny, es permetrà la caça de les diferents espècies d'acord amb les vedes o condicions que per a cadascuna es determini, però quedarà prohibit trepitjar o canviar els feixos o garbes del lloc on estiguin col·locats. TÍTOL III De la propietat de les peces de caça. Article 22. Propietat de les peces de caça.

44


Alcanar, territori de caça 1. Quan l'acció de caçar s'ajusti a les prescripcions d'aquesta Llei, el caçador adquireix la propietat de les peces de caça mitjançant l'ocupació. S'entenen ocupades les peces de caça des del moment de la seva mort o captura. 2. El caçador que fereixi a una peça en terreny on li sigui permès caçar, té dret a cobrar-la, encara que entre en propietat aliena. Quan el predi aliè estigués tancat, o sotmès a règim cinegètic especial, necessitarà permís del propietari de la finca, del titular de l'aprofitament o de la persona que els representi. El que es negués a concedir el permís d'accés estarà obligat a lliurar la peça, ferida o morta, sempre que sigui trobada i pugui ser confiscada. 3. En els terrenys oberts sotmesos a règim cinegètic especial, i per peces de caça menor, no serà necessari el permís a què es refereix l'apartat anterior quan el caçador entre a cobrar la peça sol, sense armes ni gos, i aquella es trobi en lloc visible des de la partió. 4. Quan en terrenys d'aprofitament cinegètic comú un o diversos caçadors persegueixin una peça de caça, qualsevol altre caçador haurà d'abstenir, mentre duri la persecució, d'abatre o intentar abatre aquesta peça. 5. S'entén que una peça de caça és perseguida quan el caçador que la va aixecar, amb o sense ajuda de gos o altres mitjans, aneu en el seu seguiment i tingui una raonable possibilitat de cobrar-la. 6. Quan hi hagi dubte respecte a la propietat de les peces de caça, es s'aplicaran els usos i costums del lloc. Si no, la propietat correspondrà al caçador que li hagués donat mort quan es tracti de caça menor, i l'autor de la primera sang quan es tracti de caça major. TÍTOL IV De la protecció, conservació i aprofitament de la caça. Article 23. Vedes i altres mitjans protectors. 1. a) El Ministeri d'Agricultura, escoltats els Consells provincials de Caça i el Consell de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, ha de fixar, mitjançant l'Ordre general de vedes, les limitacions i èpoques hàbils de caça aplicables a les diferents espècies en les diverses regions espanyoles. Així mateix ha d'aprovar, si escau, les reglamentacions específiques que sotmetin a la seva consideració els titulars de terrenys sotmesos a règim cinegètic especial. b) La publicació de l'Ordre de Vedes al "Butlletí Oficial de l'Estat" es farà amb una antelació no menor de trenta dies respecte a la iniciació de l' període hàbil i s'ha de reproduir en el "Butlletí Oficial" de cada província. 2. Seran objecte d'especial protecció les espècies d'interès científic o en vies d'extinció, les beneficioses per a l'agricultura, les femelles i cries de totes aquelles que tinguin un assenyalat valor cinegètic i aquelles altres afectades per convenis internacionals subscrits per l'Estat espanyol.

45


Alcanar, territori de caça 3. Es fixaran les zones i èpoques en què determinats animals han de ser considerats perillosos per a les persones o perjudicials per a l'agricultura, la ramaderia o la caça, i s'autoritzaran els mitjans de defensa contra aquests animals, reglamentant les mesures necessàries per procurar la seva reducció. 4. a) D'acord amb els usos i costums locals, es dictaran les disposicions necessàries per reglamentar la caça de coloms amb cimbell, la de ànecs des de llocs fixos o flotants, la de coloms practicada en passos tradicionals, la qual es dugui a terme amb gos de rastre o persecució, la qual es practiqui a cavall, la modalitat denominada falconeria, la de determinades espècies en èpoques de zel i l'especial anomenada d'alta muntanya. b) Es reglamentarà amb caràcter restrictiu la caça de la xixella. 5. a) El Ministeri d'Agricultura, escoltats els Consells Provincials de Caça, es regularà la pràctica de la caça de la perdiu amb reclam, en temps adequat de zel, de manera que per a cada zona el període hàbil no excedeixi de sis setmanes. b) Els llocs per caçar amb reclam de perdiu hauran establir-se a més de cinc-cents metres del límit cinegètic més pròxima, qualsevol que sigui la condició dels terrenys. c) Es prohibeix caçar amb reclam de perdiu femella o amb artifici que el substitueixi. Article 24. De les malalties i epizoòties. El Ministeri d'Agricultura, a través de les direccions generals corresponents, ha d'adoptar les mesures necessàries per evitar que la caça existent en determinades comarques pugui ser causa de difusió de epizoòties i zoonosi. Article 25. De l’ordenació d’aprofitaments. En aquelles comarques on hi hagi diversos vedats de caça major que constitueixin una unitat bioecològica, el Ministeri d'Agricultura podrà exigir els titulars a què es refereix l'article 6 que confeccionin conjuntament un pla comarcal d'aprofitament cinegètic. Una vegada que el pla sigui aprovat, les seves prescripcions seran de compliment obligatori. Si transcorre el termini concedit per a la presentació del pla sense que es hagués donat compliment al requeriment del Ministeri, aquest podrà establir-lo amb caràcter obligatori, prèvia audiència dels interessats. Article 26. De la caça amb fins científics. 1. La caça i captura d'aus i mamífers amb fins científics, en tots els casos, i la investigació i observació de nius, pollastres, caus, colònies i vivers d'espècies protegides, que puguin ocasionar molèsties o perjudicis als reproductors o a la normal evolució de les cries, requeriran autorització especial.

46


Alcanar, territori de caça 2. L'atorgament de l'autorització precisarà informe favorable d'una institució científica directament relacionada amb l'activitat investigadora del peticionari. Article 27. De la caça amb fins industrials i comercials. 1. L'explotació industrial de la caça, i s'entén per tal l'orientada a la producció i venda de peces de caça, vives o mortes, es pot portar a terme en granges cinegètiques o en vedats privats de caça; en tots dos casos serà necessari comptar amb la prèvia autorització del Ministeri d'Agricultura i complir les condicions fixades en la mateixa 2. Quan es tracti d'empreses de caràcter turístic-cinegètic, inscrites en el Registre d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri d'Informació i Turisme, hauran d'acreditar les condicions exigides per aquest Departament per a l'exercici de les activitats d'aquestes empreses. 3. La comercialització de les peces de caça es reglamentarà adequadament amb la finalitat que es garanteixi tant la procedència de les peces que la època de la seva captura. Article 28. Dels gossos i de la caça. 1. La utilització de gossos per caçar i el trànsit de gossos solts per terrenys cinegètics d'aprofitament comú o règim especial, es s'acomodarà als preceptes que reglamentàriament es dictin. No consideraran inclosos en el paràgraf anterior els que utilitzin els pastors i ramaders per a la custòdia i maneig dels seus ramats. 2. El Ministeri d'Agricultura promourà la conservació i foment de les races de gos de caça existents al nostre país, establint a aquests efectes dels Llibres d'Orígens de Gossos de Caça Espanyols i els Genealògics corresponents. Article 29. De les aus anellades. El Ministeri d'Agricultura dirigirà els programes i activitats relacionats amb l'anellament d'aus amb fins cinegètics o científics, així com el referent a la confecció, distribució i recepció d'anelles i marques. A aquests efectes d'establir la deguda coordinació amb les entitats científiques interessades.

Article 30. Munteries. La celebració de munteries en finques que no estiguin acollides a les modalitats de reglamentació específica, que preveu l'últim incís del número 1 a) de l'article 23 a l'article 25, s'hauran d'adaptar a les normes especials que amb aquest objecte es fixin reglamentàriament per tal d'assegurar la conservació i millora de les espècies.

47


Alcanar, territori de caça Article 31. De les limitacions i prohibicions dictades en benefici de la caça. Queda prohibit: 1. Caçar en època de veda. 2. Caçar fora del període comprès entre una hora abans de la sortida del sol i una hora després de la posta. Aquesta prohibició no és aplicable a determinades modalitats de caça nocturna que s'especifiquin en el Reglament. 3. Caçar en els anomenats dies de fortuna; és a dir, en aquells en els quals com a conseqüència d'incendis, epizoòties, inundacions, sequeres o altres causes, els animals es veuen privats de les seves facultats normals de defensa o obligats a concentrar-se en determinats llocs. 4. Caçar en dies de neu, quan aquesta cobreixi de forma contínua el sòl o quan per causa de la mateixa quedin reduïdes les possibilitats de defensa de les peces de caça. Aquesta prohibició no és aplicable a la caça d'alta muntanya ni a determinades espècies d'aus migratòries, a les circumstàncies que assenyali el Reglament. 5. Caçar, servint-se de cavalleries o vehicles com a mitjans d'ocultació. 6. Caçar en línia de segona intenció, tant si es tracta de caça major com de enor, fora dels terrenys de règim cinegètic especial en què tingui lloc un ojeo o batuda. 7. Caçar en els Refugis Nacionals i en les Estacions Biològiques i Zoològiques, amb reserva del que estableix el número 3 de l'article 11. 8. Entrar portant armes, o gossos o arts disposades per caçar, en terrenys sotmesos a reglamentació cinegètica especial, degudament senyalitzats, sense estar en possessió del permís necessari. 9. Practicar la caça en terrenys d'aprofitament cinegètic comú, mitjançant el procediment anomenat de llambrego, o combinant l'acció de dues o més grups de caçadors o fent ús de mitjans que persegueixin el cansament o esgotament de les peces. Queden exceptuades d'aquesta prohibició les batudes, degudament autoritzades i controlades, que es s'encaminen a la reducció d'animals nocius. 10. Portar armes de caça desenfundades o disposades per al seu ús quan es circuli pel camp en època de veda, mancant d'autorització competent. 11. Caçar amb armes de foc o accionades per aire o altres gasos comprimits qui no han arribat als divuit anys d'edat i no siguin acompanyats per un altre caçador de més edat. 12. Als observadors, batedors, secretaris o podenqueros, que assisteixin a qualitat de tals a ojeos, batudes o munteries, caçar amb qualsevol classe de armes. 13. Caçar sense estar proveïts de la documentació preceptiva o no portantla amb si.

48


Alcanar, territori de caça 14. Caçar o transportar espècies protegides o peces de caça l'edat o sexe en el cas que siguin notoris, no concordin amb els legalment permesos o sense complir els requisits reglamentaris. 15. Caçar amb reclam de perdiu, incomplint les disposicions que regulin aquesta modalitat. 16. La destrucció de vivers i nius, així com la recollida de cries o ous i la seva circulació i venda, excepte els destinats a repoblacions, per al que cal disposar d'autorització del Ministeri d'Agricultura. 17. Qualsevol pràctica que tendeixi a chantear, atreure o espantar la caça existent en terrenys aliens. 18. L'ocupació o tinença no autoritzats de quants animals, estris, arts o productes aplicables a la captura o atracció de peces de caça es detallin en el Reglament per a aplicació d'aquesta Llei. 19. Llençar als coloms missatgers i a les esportives o buchones que ostentin les marques reglamentàries. 20. Llençar als coloms en els seus abeuradors habituals o a menys de mil metres d'un colomar, la localització estigui degudament senyalitzada. 21. Mantenir oberts els colomers, en les èpoques que reglamentàriament es determinin. 22. L'incompliment de qualsevol altre precepte o limitació d'aquesta Llei o dels que per al seu desenvolupament es fixin per reglament. Article 32. Conducció i soltada de peces de caça. 1. Per importar, exportar, traslladar o deixar anar caça viva serà precisa la prèvia autorització del Ministeri d'Agricultura i complir les disposicions que es dictin per via reglamentària. 2. En temps de veda no es podrà transportar ni comerciar amb peces de caça mortes, excepte autorització expressa. 3. La possessió en època de veda de peces de caça mortes es considerarà il·legal sempre que els interessats no puguin justificar degudament la seva procedència 4. La circulació i venda d'animals domèstics, vius o morts, tot i quan siguin susceptibles de confondre amb els seus similars silvestres, estarà permesa en tot temps. No obstant això, durant el període de veda serà precís donar compliment a les condicions que s'assenyalin per via reglamentària. TÍTOL V De la responsabilitat per danys. Article 33. Responsabilitat per danys. 1. Els titulars d'aprofitaments cinegètics, definits en l'article 6 de aquesta Llei, seran responsables dels danys originats per les peces de caça

49


Alcanar, territori de caça procedents dels terrenys acotats. Subsidiàriament, seran responsables els propietaris dels terrenys. 2. L'exacció d'aquestes responsabilitats s'ajustarà a les prescripcions de la legislació civil ordinària, així com la repetició de responsabilitat en els casos de solidaritat derivats de vedats constituïts per associació 3. Dels danys produïts per la caça procedent de refugis, Reserves Nacionals i Parcs Nacionals i dels que ocasioni la procedent de terrenys de caça controlada respondran els titulars dels aprofitaments de caça i subsidiàriament el Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. 4. En aquells casos en què la producció agrícola, forestal o ramadera de determinats predis sigui perjudicada per la caça, el Ministeri d'Agricultura, a instància de part, pot autoritzar els propietaris de les finques danyades, i precisament dins d'aquestes, a prendre mesures extraordinàries de caràcter cinegètic per protegir els seus cultius. 5. Tot caçador està obligat a indemnitzar els danys que causi amb motiu de l'exercici de la caça, excepte quan el fet es deu únicament a culpa o negligència del perjudicat o de força major. a la caça amb armes, si no consta l'autor del dany causat a les persones, respondran solidàriament tots els membres de la partida de caça. TÍTOL VI Llicències i exaccions. Article 34. Llicències. 1. La llicència de caça és el document nominal i intransferible la tinença és necessària per a practicar la caça dins el terreny nacional. 2. Per a caçar amb aus de falconeria, fures, reclam de perdiu mascle o posseir guardes amb fins de caça, és necessari estar proveït d'una llicència especial. 3. Els observadors, batedors, secretaris o podenquers que assisteixin en qualitat de tals, sense portar armes de caça desenfundades, a ojeos, batudes o munteries, no necessiten llicència de caça. 4. El Ministeri d'Agricultura autoritzarà l'expedició de les llicències de caça, prèvia tramitació de l'oportú expedient per la Prefectura Provincial de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. La renovació d'aquestes llicències serà anual. No obstant això, per tal de facilitar la seva obtenció hauran habilitar fórmules reglamentàries que permetin renovacions anticipades durant períodes que no excedeixin d'un quinquenni. 5. No obstant el que disposa el número anterior, els capitans generals de Regió Militar i Departament Marítim i Generals Caps de Regió Aèria, continuaran amb la facultat de concedir llicències gratuïtes i intransferibles de caça a tots els Generals, Caps, Oficials, Suboficials i assimilats en actiu servei, retirats i als Cavallers de la Real i Militar Ordre de San Ferran,

50


Alcanar, territori de caça prèvia sol·licitud dels interessats, i a les classes i individus de tropa en situació de servei actiu, prèvia idèntica sol·licitud. la mateixa facultat continuarà atribuïda als directors generals de la Guàrdia Civil i de Seguretat, respecte als membres dels Cossos de la Guàrdia Civil, General de Policia i Policia Armada. A efectes estadístics, les esmentades autoritats han de remetre al Ministeri d'Agricultura relació de les llicències expedides durant cada exercici. 6. El Ministeri d'Agricultura pot establir les proves d'aptitud que consideri necessàries per a la concessió de la llicència de caça. 7. Els peticionaris de llicències de caça que hagin estat sancionats executòriament com a infractors de la present Llei no podran obtenir o renovar aquesta llicència sense acreditar, prèviament, que han complert les penes imposades o abonat l'import de les multes. 8. En cap cas es podran expedir llicències de caça als que no acreditin estar en possessió dels requisits que s'exigeixin per reglament. Article 35. Matricula i precintes. 1. El Ministeri d'Agricultura expedirà la matrícula anual acreditativa de la condició cinegètica dels vedats de caça, de la qual estaran exempts els socials, l'import serà igual al 75 per 100 del gravamen que en concepte d'Impost de Luxe s'apliqui als acotats de caça. 2. En el Reglament d'aquesta Llei es detallaran les xarxes, arts o altres mitjans, la utilització no estarà permesa sense haver estat contrastats prèviament mitjançant precintes pel Ministeri d'Agricultura. 3. La caça comercial d'ocells perjudicials a l'agricultura requerirà a cada cas concret autorització especial. Els interessats hauran de proveir de la matrícula corresponent, l'import no pot excedir el 10 per 100 del valor d'aprofitament concedit. Article 36. [Aquest article ha quedat derogat en virtut de la Disposició derogatòria primera de la Llei 4/1989, de 27 de maig, de Espais Naturals Protegits i Protecció d'Animals i Plantes]. Article 37. Recàrrecs. Per practicar la caça major, exclosos els animals nocius, participar en la caça de perdius a llambrego, tirades d'ànecs i caçar el gall fer o el pioc salvatge, caldrà que en la llicència figuri un segell de recàrrec, l'import serà igual a la meitat del de la llicència. TÍTOL VII De l’administració i policia de la caça.

51


Alcanar, territori de caça Article 38. Mesures econòmiques. 1. El Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals de disposar, per al compliment dels seus fins, de les partides que es consignin a aquests efectes en els pressupostos generals de l'Estat, així com dels ingressos procedents d'indemnitzacions i donacions. 2. Les taxes i exaccions parafiscals configurades en el títol VI de la present Llei seran en tot cas ingressades en el subcompte corresponent del Tresor Públic. L'import total de les quantitats recaptades per aquests conceptes serà destinada a finançar les despeses del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, figurant a aquest efecte entre els ingressos del Pressupost de dit Organisme, aprovat pel Ministeri de Hisenda i de conformitat amb el que estableix la Llei 31/1965, de 4 de maig, i disposicions complementàries. 3. Tots els ingressos compresos en el present article seran administrats per l'indicat servei, d'acord amb el que disposen les lleis d'Administració i Comptabilitat de l'Estat i de les entitats estatals autònomes. Article 39. Consells de caça i associacions de caçadors. 1. Els Consells Provincials i Locals de Caça estaran vinculats al Ministeri d'Agricultura. La seva constitució, competència i funcionament es regularan per via reglamentària. 2. A cada província s'ha de constituir un Consell Provincial de Caça, la presidència i vicepresidència seran assumides pel governador civil i el Cap provincial del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, respectivament. En aquests Consells estaran representats els Ministeris de la Governació, Educació i Ciència, Informació i Turisme i Agricultura; la Federació Provincial de Caça, la Cambra Oficial Sindical Agrària, dues Societats de Caçadors, una de les quals haurà de tenir la consideració de col·laboradora en els casos en què existeixin, i dos titulars de vedats de caça. 3. En els termes municipals o comarques la importància cinegètica ho requereixi, es podran constituir Consells Locals de Caça. En ells estaran representats la Federació Provincial de Caça, els Ajuntaments interessats, les Germandats Locals de Pagesos i Ramaders, les Societats de Caçadors i els titulars de vedats de caça radicats en l’àrea afectada. 4. El Ministeri d'Agricultura, per via reglamentària, ha de determinar els fins i requisits que hauran de reunir les Societats de Caçadors per obtenir el títol de Societats Col·laboradores. Article 40. Del cuidat i policia de la caça. 1. Les autoritats i els seus agents, i en particular la Guàrdia Civil, la Guarderia del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, la Guarderia Forestal de l'Estat, la Guarderia del Patrimoni Forestal de l'Estat,

52


Alcanar, territori de caça els Guardes de les Reserves i Refugis Nacionals de Caça, els Guardes jurats de la Guarderia Rural de les Germandats de Pagesos i Ramaders i els Agents de Policia Marítima faran observar les prevencions d'aquesta Llei, denunciant totes les infraccions arribin al seu coneixement. 2. Les persones adscrites a la vigilància de terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, o de la caça en general, que no formin part d'un Cos Oficial de guarderia, han d'estar en possessió del títol de Guarda jurat, expedit per l'autoritat governativa corresponent, i tindran en l'exercici del seu càrrec la consideració d'agents auxiliars de la Guàrdia Civil i del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. 3. Les Societats de Caçadors podran sol·licitar el nomenament de Guardes jurats de Caça, prèvies les proves d'aptitud que reglamentàriament determini el Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. 4 Els governadors civils, a proposta de les Societats de Caçadors col·laboradores, i previ informe del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, podran nomenar Guardes Honoraris de Caça a persones de distingida executòria cinegètica i provada moralitat civicosocial. 5. Els Guardes de Caça han de tenir visiblement els emblemes i distintius del seu càrrec que es determinin. TÍTOL VIII De les infraccions i les sancions Article 41. Classificació. L'incompliment de les prescripcions d'aquesta Llei pot ser constitutiu de delicte, falta o infracció administrativa quan així estigués qualificat en la mateixa. Article 42. Delictes de caça. 1. Seran castigats, com reus de delicte, amb la pena d'arrest major o multa de 5.000 a 50.000 pessetes i, a més, a la privació de la llicència de caça o de la facultat d'obtenir-la per un termini de dos a cinc anys: a) Els que, sense la deguda autorització, utilitzin esquers enverinats. b) Els que col·locaren, suprimiren o alterin els cartells o senyals indicadors de la condició cinegètica d'un terreny per induir a error sobre ella. c) Els que caçaren de nit, amb armes de foc o accionades per gas o aire comprimit, auxiliant amb els focus d'un vehicle o motor o amb qualsevol altre dispositiu que emeti llum artificial. d) Els que facin ús indegut d'armes ratllades a les zones de seguretat. e) Els que, sense el degut permís, entrin en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, portant arts o mitjans prohibits legalment o reglamentàriament.

53


Alcanar, territori de caça f) Els que, sense el degut permís, caçaren en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, quan do el valor cinegètic del que caçat excedeixi de 2.500 pessetes. g) Els que caçaren tenint retirada la llicència de caça o estiguessin privats d'obtenir-la per sentència judicial o per resolució administrativa fermes. h) El qui cometi alguna de les infraccions compreses en l'article següent, havent estat executòriament condemnat amb anterioritat dos vegades per delictes o tres vegades per faltes de les previstes en la present Llei. 2. En el supòsit de l'apartat c) del número 1 d'aquest article, els Tribunals podran, a més, acordar la privació del permís de conduir vehicles a motor per temps de dos mesos a tres anys els culpables. 3. Els delictes comesos per persones que pel seu càrrec o funció estiguin obligats a fer complir als altres els preceptes que regulen l'exercici de la caça, se sancionaran, en tots els casos, aplicant la màxima pena de l'escala corresponent al delicte comès. Article 43. Faltes de caça. 1. Tindran la consideració de faltes de caça i seran sancionades amb la pena d'arrest menor o multa de 250 a 5.000 pessetes, la realització de algun dels següents fets: a) Caçar des aeronau, automòbil o qualsevol altre mitjà de locomoció, l'ús per a aquesta finalitat no estigui autoritzat expressament al Reglament, o transportar-hi armes desenfundades i llestes per al seu ús, tot i que no estiguessin carregades. En els terrenys sotmesos a reglamentació cinegètica especial, mentre s'estiguin celebrant a ells ojeos o munteries, aquesta prohibició es concretarà al fet de caçar des dels vehicles o al de transportarhi armes carregades. b) Caçar, sense el degut permís, en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, quan el valor cinegètic del que caçat no excedeixi de 2.500 pessetes. c) Caçar quan la pluja, neu, boira, falta de llum o altres causes similars redueixin la visibilitat de manera que pugui produir-se perill per a les persones o per als seus béns. d) Caçar en les proximitats de llocs concorreguts o on s'estiguin celebrant actes públics. e) Caçar amb armes que disparin en ràfegues o proveïdes de silenciador. f) Utilitzar explosius amb fins de caça, quan formin part de municions o artificis no autoritzats. g) Caçar en línia de segones intencions utilitzant arma llarga ratllada. h) Fer ús indegut d'escopetes de caça a les zones de seguretat o en les seves proximitats. i) Caçar amb municions no autoritzades.

54


Alcanar, territori de caça j) Comerciar amb espècies protegides o amb peces de caça l'edat o sexe, en el cas que siguin notoris, no concordin amb els legalment permesos, o sense complir els requisits reglamentaris. k) Obrir portells a tanques o tanques o construir artificis, trampes, barreres o qualsevol altre dispositiu que serveixi o pugui servir per beneficiar-se de la caça aliena. l) Destruir o danyar les instal·lacions destinades a la protecció o foment de la caça, així com els signes i rètols que senyalitzen el règim cinegètic de els terrenys, quan aquests últims fets no es duen a terme amb el propòsit d'induir a error sobre la condició o qualificació cinegètica tals terrenys. 2. La reincidència en falta de caça comporta la privació de la llicència o de la facultat d'obtenir-la per temps d'un o dos anys. Article 44. En tot el no expressament previst en els dos articles anteriors, regirà el Codi Penal comú. Article 45. Competència i procediment. 1. L'enjudiciament dels delictes i faltes de caça correspondrà als òrgans jurisdiccionals de caràcter penal, segons les regles de competència establertes en la legislació vigent, acomodant-se a les normes processals que correspongui, sense altres modificacions que les següents: a) Tota sentència condemnatòria contindrà pronunciament exprés sobre la procedència o improcedència d'indemnització per danys o perjudicis a la riquesa cinegètica i, si escau, ha de determinar el seu import. b) Per determinar la indemnització per danys o perjudicis a la riquesa cinegètica, es demanarà informe a la Direcció Provincial del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals. Si no es pot determinar la persona que ha de percebre la indemnització pels danys o perjudicis causats a la riquesa cinegètica, la sentència disposarà l'ingrés de la mateixa en la Caixa del Servei de Pesca Continental, Caça i Parcs Nacionals, per la seva inversió en obres o activitats que repercuteixin directament en benefici de la caça.

55


Alcanar, territori de caça

ANNEX 2 : ENTREVISTES ENTREVISTA A L’ADVOCAT SANTIAGO BELTRAN - A partir de quina edat es pot practicar la caça? Segons la llei de Caça Catalana, però sol ser el mateix que es regula a altres CCAA, als 14 anys. Et passo l’article que ho he regula: Artículo 6 Requisitos generales 1. El cazador deberá estar en posesión de la correspondiente licencia de caza. 2. Son requisitos para la obtención de la licencia de caza: a) Tener 14 años cumplidos y contar, en el caso de menores no emancipados, con autorización escrita de uno de los padres o tutor para su obtención. b) Tener superadas o convalidadas las correspondientes pruebas de aptitud, que se regularán mediante una orden de la conselleria competente en materia de caza. c) Tener suscrito y vigente un seguro de responsabilidad civil de daños a terceros en el caso de práctica de caza con armas u otras artes o medios cuando puedan producir daños a las personas o sus bienes. 3. Los menores de edad, en el caso de cazar con armas, estarán sujetos a lo dispuesto en el Reglamento de Armas, aprobado por Real Decreto 137/1993, de 29 de enero, sobre tenencia de armas y además, deberán ir acompañados de un cazador mayor de edad que tendrá la obligación de vigilar eficazmente la actividad del menor.

-

Has de passar alguna revisió mèdica per practicar la caça?

Si clar, les mateixes que si fos un major o per a portar un vehicle. - T’has d’examinar per poder agafar un arma? No, has de complir el que diu la llei de cada CCAA on vols caçar. Els requisits a la Comunitat Catalana son els que he transcrit abans. - Hi ha alguna llei que regula la caça?

56


Alcanar, territori de caça Hi ha una llei estatal molt antiga, que només val per a servir d’interpretació si la pròpia normativa autonòmica no ho regularà, però pràcticament no s’utilitza mai. Es la llei de Caça 1/1970, de 4 de abril. Hi havia un Reglament que desenvolupa la Llei de Caça, però que des del març de 2010 no està vigent. Es el Decreto 506/1971, de 25 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento para la execució de la Ley de Caza de 4 de abril de 1970. Això a nivell estatal. A nivell de les CCAA, cadascuna te les seves lleis, a exepció de Catalunya que no té una llei pròpiament cinegètica, sinó de protecció dels animals que en part regula alguna cosa de l’activitat de caça. Es el Decreto Legislativo 2/2008, de 15 de abril, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley de protección de los animales (Vigente hasta el 04 de Agosto de 2017). - Si l’incompleixes quines son les seves conseqüències? Es poden diferenciar de forma generalitzada dos tipus de activitats de caça, les que son legals i autoritzables i les que no. Dins de les primeres bàsicament la caça amb escopeta, tir en arc, i algunes més (cadascuna de les CCAA poden tenir les seus i coincidir amb del resto del territori estatal o ser pròpies d’elles) i altres que no son en principi del tot legals poden ser practicades si s’obté la correspon autorització, com per exemple el filat i abans el vesc. Després estan aquelles com els explosius, verins que no tan sols no estan permeses sinó que a més a més son delictives, com ara es considera la utilització del vesc. A l’hora de sancionar les conductes infractores cadascuna de les lleis autonòmics tenen el seu règim de infraccions i sancions i la seua graduació en lleus, greus i molt greus, i per un altra banda quan la conducta es (o potser) constitutiva d’una infracció penal s’aplica el Codi Penal, que te unes sancions més greus i poden implicar fins i tot presó (els articles del Codi que no regulen son els 334, 335 y 336, fonamentalment)

ENTREVISTA A SÍLVIA, AGENT RURAL 1561 - Una caça regulada, és sana per al desenvolupament de les espècies? Sí, si no es segueix regulant com fins ara pot haver-hi unes espècies que perjudiquen a les altres. És necessària la caça ja que sinó hi ha espècies que es massifiquen i això pot provocar malalties... Quan hi ha una espècie protegida, es prohibeix caçar en aquella zona en la qual habiten així com també fer activitats que danyen o molestin l’animal en el lloc on viu. En el

57


Alcanar, territori de caça moment que una espècie es massifica, el Departament d’Agricultura autoritza al coto per poder caçar aquella zona i aquest ho fa saber als caçadors i els autoritza per a matar un nombre determinat d’exemplars d’aquella espècie. - Realment existeix la caça selectiva? Sí, encara que no de totes les espècies. Els caçadors regulen mes o menys el 50% de les espècies. Aquí a les nostres terres es dona el cas de la cabra salvatge, que sovint s’ha de fer aquest tipus de caça per algunes característiques determinades, per la seva bellesa, la seva vellesa, alguna deficiència o defecte (que camini coix...) - Sofreix l’animal des del moment de la seva captura fins la seva mort? Sí, encara que avui en dia per llei només es deixen utilitzar mitjans de captura que siguin ràpids i efectius (escopeta, rifle...) i no deixin els animals ferits, si no que els provoquin la mort de manera ràpida i instantània. Tenim l’exemple de la caça en barraques , modalitat prohibida degut al sofriment que patia l’animal a l’hora de ser capturat i també per la impossibilitat de seleccionar el tipus d’animal que hi cau a dintre. - Tenen una part de culpa els caçadors respecte a les malalties d’alguns dels animals? Al contrari, moltes vegades els caçadors son útils per a disminuir el nombre d’animals de la espècie afectada. La majoria de malalties són degudes als cicles naturals. L’espècie sofreix la malaltia i els que aconsegueixen sobreposar-s’hi a aquesta seran els que continuaran vivint i fent l’espècie més forta. - En general, perjudiquen els caçadors a la natura? En general no, antigament els caçadors eren molt deixats, és a dir, no tenien cura del medi ambient com es té actualment. Un exemple en son els cartutxos, actualment tots els caçadors recullen els cartutxos un cop disparats mentre que antigament els deixaven al camp. Avui en dia els cotos ja posen mesures per a la neteja de la natura, així com també ho fem els agents rurals.

58


Alcanar, territori de caça

ENTREVISTA A ENRI REVERTER (SOCIETAT DE CAÇADORS DIANA D’ALCANAR) - Quines són les normes o requisits per a ser soci del coto d’Alcanar? Ser canareu, fill de canareus vivint fora o estar casat amb una canareva.

- Quin és el seu funcionament? La societat funciona per que els socis paguen una quota que son 100€ i els jubilats la meitat, 50€. Amb aquests diners que es recullen una vegada a l' any es paga secretaria, guarderia, assegurança, tot el material que es necessita al coto com ara llaurar camps per sembrar, menjadors ficats a alguns llocs concrets, fer majanos (que son llocs fet pel home per a que es reprodueixin els conills. Llavors per mediació de la societat es demana la documentació necessària per poder caçar, la mitja veda a l’estiu i l'oberta que es des d' octubre fins a gener o febrer (depèn de la varietat). La societat també demana permisos a conselleria de medi ambient quan hi ha animals que fan mal a les terres del coto, ja que n’hi ha moltes d’aquestes que tenen producció.

- Quins són els objectius al llarg de la temporada? Els objectius sempre son els mateixos, que el caçador canareu pugui anar a caçar. Per a fer això possible llavors si no es manté el coto net, es fan majanos i es sembra pel animals, no hi haurà caça, llavors de repoblació es fan comprant perdius, conills es van a furonar de finques que fan mal i se’ls emporten a finques o zones que no n’hi han.

- Quan s'obri la veda per a cada espècie? Zona d'ensinistrament: s'obri normalment al maig fins que s'ha començat la mitja veda. Mitja veda tòrtola: sempre es des 15 d'agost i els dos diumenges següents d' agost i primer de setembre

59


Alcanar, territori de caça El conilll: cada any pot variar però ja fa dos anys seguit que com fan tant de mal al medi ambient ja dona permís i el coto s’obri des de el primer diumenge de juliol.

60


Alcanar, territori de caça

ENTREVISTA A JOSEP SOL (CAÇADOR CONILLER) - Quantes hores és habitual caçar i en quina franja del dia? Cada caçador té un temps de cacera preferit, jo personalment en 3 hores diàries durant l’estiu i 4 durant l’hivern me’n sobra. A l’estiu començo a caçar més aviat ja que el sol surt més prompte i la calor es més forta, cosa que perjudica als gossos, mentre que durant l’hivern ho faig una mica mes tard, ja que el sol surt més tard i la calor no és un problema per als gossos. - Que se’n fa dels animals caçats? Els animals caçats els acostumem a donar a la gent que pensem que realment els pot aprofitar, encara que sempre en guardo algun per a consum propi. - Els animals caçats han de passar alguna revisió veterinària? Tots els animals pertanyents a la caça menor no, però els de la caça major sí. - Qui et va ensenyar a caçar? Per què caces? L’activitat de la caça me la va ensenyar el meu avi, també caçador. Poc a poc la caça ha anat esdevenint més important per a mi i s’ha convertit amb el meu “hobbie”, és per això que practico la caça i hi dedico moltíssimes hores tant a la caça com a la cuida dels gossos. - Creus que la caça ajuda o perjudica a la fauna i el medi ambient? Crec que la caça és benefactoria tant per al medi ambient com per a les espècies ja que si no fos per aquesta hi hauria sovint superpoblacions d’animals que també afectarien al medi ambient.

ENTREVISTA A PACO (CAÇADOR DE BARRACA) - Quantes hores és habitual caçar i en quina franja del dia? Tot depèn del temporal ja que és per aquest que depèn també la passera. Les nits amb molt de vent o pluja no es caçava ja que aquests

61


Alcanar, territori de caça provocaven la caiguda dels espartons. Les nits de lluna plena eren les millors en quant a passera ja que aquesta donava més claror als tords i podien guiar-se millor. Els dies de cacera eren molt entretinguts. Anàvem una horeta abans de sopar per preparar la barraca, una vegada preparada es posava en marxa el casset i preparàvem el sopar. Durant la nit es solien fer un parell de torns per a així poder descansar. A la volteta de les 11 es parava el casset i s’esmorzava (un bon esmorzar ja que després no es dinava), i un cop esmorzats es feia una becaina. A mitja tarda menjàvem alguna cosa suau i acabat es tornava a repetir el procés del dia anterior. - Què sen fa dels animals caçats? Són per a consum propi o be els donem a coneguts que sabem que els hi agraden. - Qui li va ensenyar a caçar? Me’n va ensenyar mon tio, just al tornar de la mili. - Ajuda o perjudica la practica de la caça als animals? Jo crec que ajuda ja que en aquest cas els tords, que és el que es caça a la barraca, són animals de ràpida reproducció i si no es cacessin hi hauria superpoblació. Quan el tord s’ha establert en un lloc cria dues vegades, el tord gran una, i una vegada la cria s’ha fet gran te temps de tornar a criar en aquest mateix lloc. - Quina és la seva opinió respecte la prohibició de la caça en barraques? Fa 50 anys, quan jo caçava no hi havia cap problema. Caçàvem les nits de lluna plena ja que eren les més òptimes. En aquells temps els guàrdies venien en bicicleta i nosaltres xiulàvem amb la boca, actualment ells venen en un 4x4 i nosaltres no podem xiular amb el casset. Vam fer una agrupació entre els pobles de per aquí per a tots junts pagar les denuncies de cadascú. En un any ens van posar entre tots 140 denúncies. Crec que no és correcte ja que no fa cap mal. La caça del tord no està prohibida, és a dir el tord es pot caçar, i l’altre dels arguments amb el qual es basen es la selectivitat a l’hora de caçar, però el 97% de les captures en barraques són tords i l'altre 3% solen ser moixonets que la majoria de caçadors acaben netejant i alliberant. Una de les coses que crec que ha afectat més a la prohibició de la caça en barraques ha sigut el propi caçador. La caça és molt envejosa, i quan se’n parlava dels tords que havia matat un en una nit l’altre sempre es 62


Alcanar, territori de caça posava per damunt, cosa que feia arribar a la gent disbarats de tords matats en una nit. - Existeixen diversos cassets segons l’objecte de caça? A la barraca l’objecte de caça sempre és el mateix, el tord, però si que es cert que hi ha diversos cassets amb un diferent cant. N’hi havia molts, però el millor era l’V-13 ja que el tord amb el qual van fer el casset tenia un cant molt fi i atractiu. - Creu que la caça en barraca és selectiva? Com ja he dit anteriorment el 97% de les captures són tords i el 3% moixonets. No podem dir que es completament selectiva, però veient aquestes estadístiques crec no fa cap mal. - Quin és el procés de preparació de l’arbre? Els arbres més adequats per preparar una barraca són els garrofers, les oliveres i els xiprers, encara que per a tots tres el procés de preparació és el mateix. La barraca es compon a grans trets de l’arbre i una caseta (normalment connectada amb l’interior de l’arbre). Per preparar un arbre per caçar es segueixen uns passos. Primerament es corona l’arbre per a que broti i agafi la forma de barraca. Quan l’arbre és gran es neteja de dins. Un cop netejat s’envolta, o be amb palets o be amb canyes, per a evitar l’escapada dels animals un cop a dins. Es construeix una escala per accedir dalt de l’arbre on hi ha una mena de passadissos amb fustes per poder col·locar els espartons.

63


Alcanar, territori de caça

ENTREVISTA A XAVI ORTIZ (CAÇADOR I CONCURSANT) Qui li va ensenyar a caçar? Me’n va ensenyar el meu pare de ben petit. A quina edat va començar a caçar? No recordo exactament l’edat perquè era molt petit quan hi anava amb el meu pare , però si recordo que tan aviat com vaig poder tindre el permís d armes me’l vaig traure i el meu pare em va firmar, ja que jo encara era menor d’edat. Quin és el tipus de caça que practica? Caça menor ( tord, pato..) i després caça deportiva en la modalitat de recorreguts de caça i Compack Sporting. Quantes hores creu que és l’oportú practicar-lo? No es tracta d’hores, ho has de fer sempre que vulguis i sempre que no tinguis res a fer com ara feina. Caça al coto d’Alcanar? Si no és així, perquè? Si, soc soci i membre de la junta Creu que hi ha suficient caça al nostre coto per a la modalitat que practica? S’intenta millorar però no, malauradament no Creu que l’ús d’armes per a la caça pot perjudicar el medi ambient? No si tothom fa el que toca, el verdader caçador te cura del medi ambient i sap el que ha de fer.

Ajuda o perjudica la caça en general a la natura? Baix el meu punt de vista ajuda sempre i quan es faci una caça respectuosa i no massacres d´animals i mata per matar, això no es caçar. Com creu que evolucionarà la caça en un futur pròxim? No ho se ben be però es criminalitza molt al sector, no crec que s’arribi a perdre mai però cada cop es més difícil. Què el va motivar a participar en el campionat d’Espanya? Sempre m’ha agradat tirar i es una manera de fer-ho sense matar animals Quants anys has estat campió, en quins anys i en quina modalitat?

64


Alcanar, territori de caça He estat campió de Catalunya diverses vegades en compak i recorreguts de caça , d’España un cop campió i l altra vegada segon , també he guanyat copes bereta.. Quina va ser la seva primera participació en un campionat d’aquesta categoria? T ho adjunto al currículum, el que et puc dir és que el premi era una escopeta i li vaig regalar al meu pare ja que sense ell no hagués arribat on estic ara , tal com ell me la va comprar per a mi jo li vaig poder regalar aquesta per a ell. En què consisteix la modalitat amb la qual ha guanyat aquests campionats? S’imita en recorreguts de caça el vol dels animals anant per espais naturals d´un lloc a l’altre i en compak és a un lloc fix i vas tirant diferents plats. Ha participat en alguna competició mundial? Si es així quina? No, per motius professionals no he pogut. Quina és la seva opinió sobre l’organització d’aquests concursos? Realment l’ambient és fantàstic en general, hi ha molta germanor i és una manera de veure tots els racons d’Espanya i Catalunya. Per aconseguir un gran paper en un campionat d’aquesta mida, quants dies i quantes hores al dia creu que es necessari entrenar? Hi ha gent que s’hi dedica professionalment i entrena moltes hores, però jo els vaig guanyar anant a tirar unes rondes en diumenge i fent tirades classificatòries per Catalunya.

65


Alcanar, territori de caça

ENTREVISTA A UN CAÇADOR DE PIQUETA Qui li va ensenyar a caçar? Quants anys fa? Me’n va ensenyar el meu pare, fa uns 40 anys. Com es fa per caçar al filat? La manera de caçar és posar un “acebador” en aigua, al que nosaltres li diem piqueta, i un barracó on es col·loca el caçador. Pel costat de “l’acebador” es posen unes estaques per aguantar el filat i unes vares que fan aixecar el filat en el moment que el caçador estira la corda. El filat cau damunt d’aquest i agafa els moixons. Quina és la funció del caçador en aquesta modalitat? Observar i estirar la corda quan ell creu que és el moment precís. Quin és el principal objecte de caça? El tord Quantes hores és habitual caçar i en quina franja del dia? El moment més bo per a caçar és quan es fa de dia, sempre que no hi hagi aspror. Es caça les hores que vulguis, depèn de com vagi la cacera. Creu que aquest mètode és selectiu? Si, ja que el caçador és qui estira la corda, per tant té el total control del què està caçant. Què n’opines sobre que no es legalitzi aquesta modalitat? Són tot interessos, ja que aquesta modalitat no dona negoci a l’estat.

66


Alcanar, territori de caรงa ANNEX 3: REPORTATGE FOTOGRร€FIC 3.1 LA BARRACA

67


Alcanar, territori de caรงa

68


Alcanar, territori de caรงa 3.2 LA PIQUETA

69


Alcanar, territori de caรงa

70


Alcanar, territori de caรงa 3.3 CAร‡A AMB GOSSOS

71


Alcanar, territori de caรงa

72


Alcanar, territori de caรงa 3.4 SENGLAR

73


Alcanar, territori de caça ANNEX 4: CARTELL D’UN EVENT DE LA SOCIETAT DE CAÇADORS DIANA D’ALCANAR

74


Alcanar, territori de caça

ANNEX 5: CARTA PER SOL·LICITAR L’OBERTURA DEL COTO EN UNA CERTA ZONA GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT

DELEGACIÓ TERRITORIAL DE LES TERRES DE L´EBRE C/ BURGOS 17 43870 AMPOSTA SOCIETAT DE CAÇADORS “DIANA” D´ALCANAR APARTAT DE CORREOS 146 43530 ALCANAR (MONTSIA) ALCANAR 09 de juny de 2015. REF. CAÇA DE CONILLS A L’ESTIU A L´A.P.C. T-10131. Distingit sr, JUAN JOSE ULLDEMLINS CARAPUIG, amb D.N.I 5260927-V , domicili C/ Mendez Nuñez 68 veí d´Alcanar, com a president de la Societat de Caçadors “Diana” d´Alcanar. Exposa, Que emparant-se a la nova proposta d´Ordre de vedes per a la Temporada 15/16 La Societat té marcades les zones considerades com a ideals, fugint del conreus i sembrats. Que és coneixen els acords que és prenen entre el Delegat de Medi Ambient i els representants de les A.P.C Sol·lícita, Que tinguin per sol·licitada i autoritzen la CAÇA DE CONILL a l’estiu dintre d’aquesta A.P.C. T-10131 i que és practicarà els dijous i diumenges amb 8 gossos per caçadors i un màxim 20 per quadrilla. Atentament els saluda EL PRESIDENT JUAN JOSE ULLDEMOLINS CARAPUIG

75


Alcanar, territori de caça ANNEX 6: MAPA DEL COTO DE CAÇA D’ALCANAR

76

Alcanar, territori de caça  
Advertisement