Page 1


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

PRÒLEG Taronja o mandarina? Lanelate, Marisol o Ortanique? Aquestes són paraules que de forma freqüent envaeixen el cap d’un agricultor canareu. Un poble arrelat a la terra i que des de ja fa més de 40 anys viu immers en el pràcticament monocultiu citrícola. Cultius o varietats que estan sempre presents en les decisions dels pagesos i que constitueixen la raó de ser de la seua explotació, ja que encertar o no la varietat i el cultiu faran que el seu esforç tingui una bona recompensa o, pel contrari, el mateix esforç, treball i despesa econòmica derivin en uns guanys més reduïts o inclús en problemes de venta amb el conseqüent perjudici econòmic. És per tot això pel que la gent del nostre poble tenim com a principal mal de cap saber que plantar en les finques que tenim. Lògicament també en funció del sòl, el clima de la finca, la disponibilitat d’aigua, però sobretot, saber què plantar. Això representa el pitjor mal de cap d’un agricultor abans de tirar endavant amb la transformació, renovació o reconversió de la seua explotació i, per tant, una decisió importantíssima dintre del seu modus vivendi que el condicionarà durant molts anys. Hem de tenir en compte que ens trobem davant d’un cultiu arbori que es pot estendre fins als 30-40 anys o més. Per aquest motiu, estem davant d’una decisió transcendental en la que la varietat que planti un pare pot inclús ser l’herència dels fills. D’aquí la importància de la presa de decisions, les quals són molt diferents d’aquells pobles o zones on hi dominen els cultius anuals (hortalisses, cereals, etc...). I d’aquí doncs, la importància d’un treball com el que se’ns presenta. Un treball que va més enllà on conflueixen les noves tendències, la societat de la informació i la globalització, que han fet donar un pas més a aquesta decisió de per si ja prou complicada. Ara no només es tracta de valorar si canviem la varietat o l’espècie, sinó inclús de valorar la possibilitat de canviar el cultiu. Això comportaria el fet de ja no valdre tot el que sabem fins ara. Començar de zero, nou cultiu, noves varietats, nous requeriments, noves plagues,.... Una tasca que es presentaria complicada però que deixaria de ser tan feixuga com més inviable es presentés el cultiu citrícola. Estem precisament en un moment de desencís general amb una de les pitjors campanyes citrícoles de la història a nivell macro: problemes de mercats, baixada del consum, importacions de tercers països amb competència deslleial,... Un seguit de causes que fan que ens haguem de plantejar molt seriosament el nostre futur, el nostre pensar i sobretot què volem ser i de què volem viure. Ara és el moment, els cítrics sempre han sigut un cultiu de referència de consum mundial i totalment estesos com a commodity que són,

1


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR però potser ara hi ha països que poden fer aquests volums de forma més econòmica i menys específica i ens toca canviar, o no??? Precisament aquí és on volia arribar. En aquest treball podrem veure si el canvi és possible, recomanable o interessant, si val la pena canviar o inclús si canviar és l’únic mitjà per sobreviure. Obrirem nous horitzons, noves formes de veure l’agricultura que passen per moltíssims condicionants (climàtics, sòl, disponibilitat aigua, mercats,...). Un seguit de característiques que ens faran valorar on estem i fins on podem arribar. El canvi està en marxa, la zona més citrícola de València (Carlet, Alginet, Alzira,....) ja pràcticament no té cítrics sinó que han reconvertit a caqui i els ha anat molt bé. Cada zona té unes característiques intrínseques que ens faran optar per una solució o una altra. O, per què no millorar i reconvertir el que estem fent si veiem que és el millor. Aquí és on està l’essència del treball, un treball crític que fomenta l’esperit científic i tècnic per valorar un conjunt de característiques i poder arribar així a unes conclusions més o menys encertades, però sempre fonamentades i meditades que tan de bo ajudin al pagès canareu a poder discernir i sobretot decidir davant d’aquesta decisió de futur. Un resultat on hi tindrà molt a veure la qualitat i la perícia del pagès, però que desgraciadament dependrà en un percentatge molt alt de les cruels lleis del mercat. Endavant amb l’agricultura, és la nostra raó de ser i representa el nostre passat, present i segur que futur. Alcanar és un poble pagès i cal continuar sent-ho, però sempre amb la màxima informació i modernització, amb la voluntat contínua de créixer, evolucionar i estar oberts a les noves tendències de consum i de mercats. Només així continuarem sent un poble pioner, punter i de referència dintre del panorama mundial com així hem sigut, som i espero que continuem sent.

Rubén Colell Morralla, Enginyer agrònom

2


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

ÍNDEX INTRODUCCIÓ – PÀG. 4 METODOLOGIA – PÀG. 6 L’AGRICULTURA – PÀG. 8 L’AGRICULTURA A ALCANAR – PÀG. 10 4.1. CONDICIONS EDÀFIQUES I CLIMÀTIQUES D’ALCANAR – PÀG. 10 4.1.1. CARACTERÍSTIQUES DEL CLIMA – PÀG. 11 4.1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL SÒL – PÀG. 13 4.2. HISTÒRIA DE L’AGRICULTURA A ALCANAR – PÀG. 14 4.3. L’AGRICULTURA A ALCANAR EN L’ACTUALITAT – PÀG. 15 5. ELS CÍTRICS – PÀG. 16 5.1. ANÀLISI DELS CÍTRICS A ESPANYA – PÀG. 16 5.2. EL CLIMA – PÀG. 17 5.3. EL SÒL – PÀG. 19 5.4. EL TARONGER – PÀG. 20 5.5. EL MANDARINER – PÀG. 22 6. CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS – PÀG. 24 6.1. L’ALVOCATER – PÀG. 25 6.2. L’AMETLLER – PÀG. 28 6.3. EL KIWI – PÀG. 31 6.4. EL MANGRANER – PÀG. 33 6.5. EL MANGO – PÀG. 35 6.6. EL PRESSEGUER – PÀG. 37 6.7. EL CIRERER – PÀG. 40 6.8. LA FIGUERA – PÀG. 43 6.9. LA GERDERA – PÀG. 46 6.10. LA NABINERA – PÀG. 48 6.11. EL CAQUI – PÀG. 50 6.12. LA VINYA – PÀG. 52 6.12.1. RAÏM DE TAULA – PÀG. 53 6.12.2. RAÏM DE VINIFICACIÓ – PÀG. 55 7. DISCUSSIONS – PÀG. 58 8. CONCLUSIONS – PÀG. 63 9. BIBLIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA WEB – PÀG. 65 10. ANNEXOS – PÀG. 72 10.1. ANNEX I: ANALÍTIQUES DE SÒL – PÀG. 72 10.2. ANNEX II: ENTREVISTES – PÀG. 77

1. 2. 3. 4.

3


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

1. INTRODUCCIÓ En aquest treball de recerca faré un estudi sobre les diferents alternatives que tindrien els pagesos del nostre poble, Alcanar, si decidissin deixar de cultivar els cítrics i apostar per un altre cultiu, tal i com es va fer durant el segle XX per donar pas a aquests. Aquella decisió ha esdevingut molt exitosa per al poble ja que la rendibilitat de la nostra fruita per excel·lència des de llavors fins ara és indubtable. No obstant, malauradament, els cítrics han passat a ser menys rendibles per a alguns pagesos del poble, especialment per als que cultiven a petita escala. Per a l’estudi he escollit 12 cultius, dels quals valoro la seva situació actual al conjunt d’Espanya, les característiques de clima i sòl necessàries i una estimació de la situació econòmica actual. Aquesta estimació no és exacta, ja que l’agricultura és una ciència no exacta i que depèn de molts de factors. Els resultats econòmics varien molt entre zones, finques i inclús arbres. També varien entre campanyes. A més, no tindré en compte els costos inicials per a posar en marxa el cultiu, sinó que faré una aproximació dels beneficis per hectàrea anuals en un any el qual els arbres ja estiguin a ple rendiment i on només hi hagi costos de producció. Aquests costos de producció es divideixen en fixos i variables. Per a valorar quins d’aquests cultius valdrien la pena, compararé les característiques de clima i sòl que requereixen amb les d’Alcanar, també tractades en el treball, i els rendiments econòmics que es puguin extreure. Els cítrics també seran tractats en el treball per a ser el punt de comparació de les alternatives. Vaig acabar escollint aquest treball perquè vaig ajuntar les diferents idees que tenia del que volia fer. Per una banda, tenia clar que volia fer un treball relacionat amb el poble. Per altra banda, preferia un treball més numèric i analític que no experimental. Finalment vaig arribar a la conclusió que volia un treball relacionat amb els cítrics, que són l’activitat econòmica principal del poble i concretament de la meva família, que tingués una part científica i una part econòmica. Vaig comentar les idees amb el meu professor de biologia i tutor del treball de recerca, Fernando Juan, qui em va donar la idea de buscar innovacions en cultius alternatius als cítrics. La idea, tot i que llavors encara no sabia la forma que li donaria al treball, em va agradar des d’un principi. A mesura que he anat treballant he anat desenvolupant el tema del treball i millorant-ne l’estructura. He volgut fer un treball de recerca dels cítrics per l’enorme importància que crec que tenen per al poble. El cultiu d’aquestes fruites, els tarongers i els mandariners, ens han donat una època d’estabilitat econòmica al poble en general i han permès als canareus quedar-se al seu poble i tenir treball. 4


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR Els meus avis han sigut pagesos i han cultivat cítrics i el meu pare, al igual que els meus oncles, també ho és. Per tant, des de sempre he tingut contacte amb l’agricultura, i concretament, amb els cítrics.

Jo, de petit

A més, l’agricultura és un tema que em permetia fer un treball relacionat amb la modalitat de batxillerat que estic cursant: el batxillerat científic. També m’agraden molt les matemàtiques i les seves aplicacions empresarials en el camp de l’economia. És per això que aquest treball està fet des d’una visió empresarial, doncs és un estudi per a determinar amb quin cultiu optimitzaríem els beneficis en el nostre poble.

5


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

2. METODOLOGIA Un cop feta la tria del tema del treball vaig elaborar un esborrany de l’estructura dels diferents apartats a tractar. Vaig discutir els punts amb el tutor i amb Rubén Colell, oncle i enginyer agrònom. Els punts que tenia en un principi s’han vist modificats a mesura que he anat treballant i desenvolupant el contingut. Llavors vaig dedicar-me a buscar informació a fons sobre cadascun dels punts a tractar. Vaig invertir-hi temps, especialment buscant les característiques de clima i de sòl i el rendiment econòmic de cada cultiu. L’ordre que vaig seguir en l’elaboració del treball és més o menys el mateix que el de la disposició de l’índex. El primers punts que vaig redactar són els més generals, que posen en context per a la resta del projecte. Començant per l’agricultura en general per a centrar-se primer en l’agricultura com a activitat econòmica i després en aquesta al nostre poble, Alcanar. Vaig explicar les característiques de clima i sòl d’Alcanar per a després poder-les comparar amb les dels cultius i saber si són viables a les nostres terres. Fent aquest apartat, em vaig donar compte que del clima tenia bastanta informació a la mà, però del sòl no en tenia tanta. Així, vaig agafar una mostra de terra dels quatre termes municipals on la meva família té finques de cítrics i vaig enviar-les per a fer analítiques de sòl. Aquestes analítiques també estan adjuntades al treball. També vaig fer un repàs a la història de la nostra agricultura, ajudat per gent del poble per a aquests darrers anys i per llibres per a èpoques anteriors. Va ser molt interessant descobrir que hi havia abans als nostres camps per a així saber d’on ve l’activitat econòmica majoritària al poble, com també ho va ser conèixer més sobre mossèn Froilán Beltran, el sacerdot qui va introduir els cítrics a Alcanar. Seguint l’eix cronològic vaig arribar a l’actualitat, on els cultius dels cítrics monopolitzen la nostra agricultura. Així vaig introduir el següent gran apartat. Els cítrics són dels que tenia més informació, ja que la meva família es dedica al seu cultiu i des de sempre he tingut contacte amb ells. Al seu torn, els cítrics els vaig estructurar en diferents apartats. Primer vaig fer un anàlisi dels cítrics en general a Espanya (amb xifres oficials obtingudes del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, al qual més avant em refereixo com a MAPA). Després, continuant sense centrar-me en cap cítric en concret, vaig investigar el clima i el sòl òptims per al seu cultiu. Un cop fet això em vaig centrar en primer en els tarongers, dels quals vaig tornar a fer un anàlisi a nivell estatal només centrat en aquest cultiu i dels quals vaig fer una estimació econòmica. Les dades dels càlculs de rendibilitat els he tret de fonts 6


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR contrastades, majoritàriament de pagesos, que han fet una aproximació del rendiment i els costos de producció. Dins dels tarongers també vaig exposar algunes varietats, moltes de les quals ja coneixia. Per al mandariner vaig repetir els mateixos passos que per al taronger. Tot seguit vaig passar a l’apartat més extens del treball: les alternatives al cultiu dels cítrics. Per a fer-ne l’estudi, en primer lloc vaig fer l’anàlisi de cadascun d’ells a nivell estatal. És molt útil, ja que el fet que un cultiu es cultivi més o menys en una zona determinada diu molt sobre la seva viabilitat. A continuació, vaig investigar el clima i el sòl que requereixen, punt clau en l’estudi. Per a això vaig contactar amb agricultors que els cultiven i vaig fer servir molta de la informació que havia trobat en la cerca feta abans de començar a redactar. De cada cultiu, al igual que havia fet amb els cítrics, també vaig fer una estimació econòmica de benefici anual per hectàrea en plena producció i sense costos inicials. Mentre tractava els cultius alternatius he entrevistat a alguns especialistes del sector per a resoldre els meus dubtes del que estava fent i conèixer més d’aquestes activitats agrícoles poc comunes aquí. Les seves entrevistes també les he adjuntat en el treball. Estan fetes a gent arreu del país, per la qual cosa originalment eren en castellà i han estat traduïdes al català. També m’he desplaçat a finques incloses dins de la zona citrícola on actualment es cultiven alguns dels cultius tractats al treball com són l’alvocater, l’ametller, el mangraner i el caqui. Un cop fet tot això em vaig disposar a fer els apartats de discussions i conclusions. És en el de discussions en el que tenint en compte tot el que havia escrit en el cos del treball vaig valorar les diferents opcions plantejades. En l’últim apartat vaig exposar les conclusions a les quals havia arribat, és a dir, els resultats de l’estudi. Crec que ha sigut molt positiu el fet que durant tot el treball he après sobre un tema molt proper al meu entorn. Tal i com volia, he pogut tractar un tema científic, com ho és cultivar arbres per a fer fruita, des d’una visió empresarial per a optimitzar els beneficis.

7


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

3. L’AGRICULTURA L’agricultura és l’art conrear la terra. Aquesta activitat té una gran importància dins del camp de l’alimentació ja que els seus productes són la base de la nutrició humana. A més d’aquests productes també s’obtenen matèries primeres aptes per a la manufacturació i molt útils tant per a altres camps com per a la mateixa agricultura.1 Actualment, segons la seva finalitat hi ha dos grups principals de productors agraris. Per una banda trobem l’activitat agrícola per al consum propi del productor. En aquest cas la producció sol fer-se a petita escala. Per l’altra banda també existeix l’agricultura com a activitat econòmica. L’objectiu d’aquest segon grup és obtenir el màxim de rendiment econòmic. El meu treball només tractarà la part d’activitat econòmica, inclosa en el sector primari. Actualment també existeix el cultiu ecològic com a alternativa al convencional. En aquest treball em basaré només en els cultius convencionals. Els ecològics donarien pas a un altre treball més extens. El sector primari inclou també les activitats ramaderes, pesqueres, de caça i dels boscs. L’any 2017, a Espanya hi havia un 4,4% d’ocupats que es dedicaven al sector primari, concretament 819.500 persones tal i com es mostra en el gràfic següent de l’INE. El sector primari és el sector amb més variació interanual, ja que d’un any a l’altre, entre treballadors nous del sector i treballadors que el deixen hi ha un 5,8% de variància.2

Gràfic de l’INE on es mostren els ocupats per sectors econòmics al 2017 a Espanya

Tot i ser el sector minoritari del país, la seva funció continua sent de total importància ja que com he dit anteriorment, l’ésser humà necessita dels productes que s’obtenen per l’activitat del sector primari per a la seva alimentació. A més, aquesta importància augmenta per la crisi alimentària cap a la que estem anant al món. Aquesta crisi, que és un problema greu actualment reconegut per la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i

8


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR l’Alimentació, s’està desenvolupant particularment a Àfrica, l’Orient Mitjà i a parts de l’Amèrica Llatina.3 Cada cop hi ha menys productivitat agrícola en relació al nombre de persones que habitem a la Terra i per tant, tenim un sistema menys sostenible. Per una banda, el creixement demogràfic constant, especialment a les zones menys desenvolupades (precisament on hi ha més zones que van cap a aquesta crisi). Per un altre costat tenim la superfície terrestre que va en sentit contrari a la demografia, ja que mentre la demografia i la demanda dels productes agrícoles augmenten considerablement, la superfície terrestre està cada vegada més urbanitzada i per tant, hi ha menys terreny per a l’activitat agrícola. A més, l’agricultura també camina cap a un treball cada cop més industrialitzat i amb més tecnologia, fet que també contrasta amb l’augment demogràfic dels països en desenvolupament. Un altre agreujant és l’abús de substàncies químiques, que són necessàries per als pagesos però que en un excés podrien ser perjudicials per a la pròpia producció agrícola. Això ens porta a un punt important en l’actualitat: el dany que produeix al medi ambient l’explotació agrícola. Com que a mesura que van passant els anys necessitem produir més aliments, els efectes sobre el medi ambient també van en augment. Els mètodes industrials emprats en l’agricultura són en l’actualitat la principal font de contaminació del aigua, ja sigui per nitrats, fosfats o plaguicides. A més, més de la meitat del aigua que utilitza l’home és per a l’agricultura.4 Totes aquestes qüestions són problemes a resoldre per al món de l’agricultura actual. Avançar cap a una agricultura sostenible que pugui abastir les necessitats alimentàries de tots els habitants del món i que faci el menys de mal possible al nostre planeta és l’objectiu. Per a que això sigui possible, farà falta també un bon desenvolupament econòmic que permeti a tots els pagesos aspirar a una qualitat de vida digna per a evitar el despoblament del camp i que incentivi a la gent a involucrar-se dins de l’agricultura com a activitat econòmica. Per tant, tot i que la gent cregui que l’activitat agrícola va a la baixa i que és una cosa d’altres temps, és tant necessària com mai i hi ha molta feina a fer.

9


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

4. L’AGRICULTURA A ALCANAR El nostre municipi és un referent a nivell de producció agrària. L’any 2009 a Alcanar hi havia 1.571 hectàrees llaurades d’un total de 4.707 hectàrees que componen el terme. D’aquestes, 1.011 eren de fruiters, 276 eren d’oliveres, 78 d’herbacis i 206 d’altres cultius. Això era dut a terme per 331 explotacions agràries amb terra.5 Per tant, parlem d’un municipi agrícola que principalment produeix fruita. El cultiu predominant per excel·lència són els cítrics, concretament els tarongers i els mandariners. A més a més, els pagesos canareus poc a poc han anat ampliant la terra cultivada també per termes veïns com el de Vinaròs, el de Sant Jordi o el d’Ulldecona.

Gràfic de l’Idescat on es mostra la superfície agrícola utilitzada, les terres llaurades per tipus de conreu i les explotacions agràries a Alcanar, al Montsià i a Catalunya respectivament l’any 2009

Actualment, a la zona dels cítrics d’Alcanar es conreen 10.000 hectàrees de cítrics, que produeixen 120.000 tones de clementines i 80.000 tones de taronges. Alcanar, és així el primer productor de cítrics de tota Catalunya. Un 75% dels canareus viu directament del sector primari i la immensa majoria d’aquest 75% ho fa del conreu dels cítrics. Per tant, tan gran és la importància d’aquest cultiu en relació al nostre poble, que podríem dir que pràcticament 3 de cada 4 habitants del municipi viuen dels cítrics.6

4.1. CONDICIONS EDÀFIQUES I CLIMÀTIQUES D’ALCANAR Per a analitzar la viabilitat de cultivar un cultiu a una zona determinada, el primer pas seria analitzar les característiques de l’indret. Això és així perquè cada cultiu té una sèrie de necessitats per a desenvolupar-se que s’han de complir si volem que l’adaptació sigui bona i que per tant poguéssim obtenir un bon rendiment.

10


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR Aquestes condicions són les característiques edàfiques i climàtiques. Tenen dues variables: el clima de la zona i el sòl del terreny on s’haurà de desenvolupar el cultiu. Aquestes variables hauran de coincidir amb les necessitats del cultiu determinat per tal de tenir el rendiment potencial més gran possible.

4.1.1. CARACTERÍSTIQUES DEL CLIMA El clima d’Alcanar, és mediterrani, de tendència subàrida amb temperatures altes.7 L’any 2017, la temperatura mitjana a Alcanar va ser de 17,2ºC, amb una precipitació acumulada de 212,8 mm. La temperatura més baixa registrada durant aquest any va ser d’1ºC el dia 4 de desembre, mentre que la temperatura màxima va ser de 34,3ºC el dia 8 d’agost. La velocitat mitjana del vent va ser d’1,3m/s i la direcció predominant, NW. És a dir, el tipus de vent predominant és el mestral. La humitat relativa mitjana va ser del 69%.8

Gràfics de l’estació automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya a Alcanar durant el 2017

El clima mediterrani és un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals. En ell s’alternen dues estacions: una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern, tot i que a la nostra zona no és excessivament freda. La sequera estiuenca és gran i es deu al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals. L’hivern suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja. 9 No obstant, a l’hivern també plou relativament poc.

11


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR La precipitació acumulada del 2017 de 212,8 mm està lluny de la precipitació anual habitual d’Alcanar, que sol anar de 550 a 600mm.

Gràfic de l’Atlas Climàtic Digital de Catalunya sobre la distribució de la precipitació mitjana anual

Gràfic de l’Atlas Climàtic Digital de Catalunya sobre la distribució de la temperatura mitjana anual

12


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

4.1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL SÒL Per a analitzar millor el sòl de la nostra zona, he fet un anàlisi a quatre finques, cadascuna en un dels quatre termes municipals on la meva família en té (Vinaròs, Sant Jordi, Ulldecona i Alcanar). La situació geogràfica de les finques i les corresponents analítiques de sòl estan adjuntades a l’Annex I. En base als resultats obtinguts podem afirmar que el nostre sòl és franc, és a dir, està compost de sorra, llim i argila en una composició relativament equilibrada. Aquest textura és l’òptima per a l’agricultura. Per altra banda, podem observar que el pH oscil·la entre 8,01 i 8,42. Aquesta basicitat del terreny, però, es pot reduir en cas de ser necessari per a algun cultiu. La reducció de pH és una pràctica que es fa actualment amb els cítrics, el pH òptim dels quals està entre 6 i 7. També podem veure que el nostre sòl no és compacte ja que té un risc de compactació molt baix. La serra del Montsià i la proximitat del mar també són característiques geològiques que fan possible la gran fertilitat de la zona i el respectiu desenvolupament agrícola d’Alcanar. Alcanar ha desenvolupat un sistema de pous de reg avançat que li ha permès compensar la relativament poca pluja que hi cau. Aquesta aigua, però, no li dóna el riu Sènia, que ja arriba sec al poble ni els diferents barrancs que hi ha arreu del municipi i que porten a la mar des de la serra del Montsià. L’abundància relativa d’aigua que hi ha a Alcanar es deu principalment a la permeabilitat del sòl calcari que presenta i de l’especial disposició tectònica de la serra del Montsià. Aquests dos factors supleixen la manca d’aigua superficial amb aigües a poca fondària.10

Mapa geològic de la zona d’Alcanar extret del mapa geològic del Montsià de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

13


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

4.2. HISTÒRIA DE L’AGRICULTURA A ALCANAR Alcanar sempre ha estat un poble pagès. No obstant, la pagesia canareva ha evolucionat en un progrés constant com qualsevol altra activitat econòmica, adaptant-se als temps canviants gràcies a la innovació de la mà de la tecnologia i la ciència. La vocació dels canareus per l’agricultura es remunta a l’època de dominació musulmana. Els musulmans, entre d’altres coses, ens van deixar la seva afició pel treball agrícola. Els agricultors canareus, al llarg del temps, han continuat desenvolupant aquest art, aprofitant les planes dels prats, les terres altes de secà i les faldes de les serres. Tot aquest terreny productiu ha estat cultivat, passant de ser terra verge a ser terra plantada fèrtil. En aquells temps, principalment van cultivar arbres frondosos. D’aquests cultius de secà en destaquen els garrofers, cultiu del qual hi va arribar a haver dos terceres parts del terme en explotació. De fet, tenim constància per un document escrit pel rei Felip II de la Corona d’Aragó on parla dels garrofers d’Alcanar i dona permís als canareus per a exportar garrofes. També és sabut que altres cultius de secà que es cultivaven a Alcanar són les oliveres, la vinya, l’ametller i la figuera. D’aquests cultius se’n cultivaven en totes les seves varietats. Als voltants del poble hi havia terrenys de reg eventual, tot i que pocs. En aquests, s’hi cultivava blat, civada, faves, pèsols i altres tipus de llegums. Mentrestant, al litoral (des de Sòl-de-Riu fins a la punta de la Banya), els pagesos cultivaven mangraners, pruners, nesplers, albercoquers, pereres, cirerers, pomeres, els primers tarongers, llimoners i tot tipus d’altres fruiters. 11 Va ser als voltants de la Guerra Civil quan els pagesos d’Alcanar, amb l’extensió de regadiu, van fer una forta aposta per un altre cultiu. Amb el canvi de planter, després de la guerra, Alcanar va experimentar un fort creixement econòmic, ja que es van abocar a un monocultiu que llavors era d’allò més rendible, els cítrics.12 El municipi va ser pioner i això va fer que altres pobles de la zona imitessin aquesta estratègia. Tot i això, en cap altre lloc es van desenvolupar de forma tant uniforme, sent els pagesos d’Alcanar els únics que ho van apostar tot pels cítrics. Entre els canareus més grans, sempre hi ha el record de l’onada de fred de l’any 1956. La gelada del 56, com es coneix a Alcanar, va marcar un antes i un després en la citricultura canareva ja que tal va ser la seva intensitat que va arribar a gelar tarongers, morint-se’n molts. Però, qui va introduir i va recomanar el cultiu dels cítrics als canareus? Doncs tot i que oficialment es desconeix qui va ser, una vegada em van explicar va ser 14


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR un sacerdot. Froilán Beltrán, com es deia el mossèn, va ser el rector d’Alcanar abans de la guerra civil. Mossèn Froilán, que havia estat de sacerdot a Nules ja havia tingut contacte amb els cultius de regadius i concretament amb els cítrics. A Alcanar, també va ser el mossèn que va recuperar la casa abadia. Va ser ell qui va animar als pagesos canareus a optar pel cultiu dels cítrics ja que era un gran propagandista de la política agrària del regadiu. Així, va ser mossèn Froilán qui va fer que els pagesos canareus canviessin els cultius de secà pels cultius de regadiu i és per tant responsable del posterior creixement econòmic d’Alcanar. Aquesta aposta ha resultat ser molt positiva, ja que a part del fort creixement econòmic experimentat en aquella època, Alcanar ha aconseguit estabilitzar la seva economia al llarg de molt anys, sent, per exemple, dels municipis de la comarca menys afectats per les diferents crisis que han hagut des de llavors.

4.3. L’AGRICULTURA A ALCANAR EN L’ACTUALITAT Actualment, els cítrics continuen monopolitzant els cultius d’Alcanar. Segueixen sent el motor principal de l’economia municipal, tot i que potser ara ho són un poc menys que fa uns anys degut a l’augment global del sector dels serveis. Camps de cítrics al costat del Montsià al terme municipal d’Alcanar

Els cítrics s’han convertit avui en dia en un dels símbols d’Alcanar i estan associats al nostre poble arreu del territori. Tot i això, avui en dia, l’economia canareva es veu obligada a apostar per la diversificació com a resposta a l’evolució actual de l’economia. 12

15


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

5. ELS CÍTRICS Quan parlem dels cítrics a Alcanar, després de repassar la història de la nostra agricultura, parlem d’un cultiu que pràcticament representa tota l’agricultura que es fa al poble avui en dia. Els cítrics són petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies i del gènere Citrus. Els més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, dels quals són conegudes nombroses varietats i híbrids. La majoria d’espècies provenen de l’Àsia oriental i meridional. Algunes d’aquestes es conrees des de 2000 anys aC. El seu conreu es desenvolupa principalment en països subtropicals, zones properes a la mar o de terra baixa, sobre sòls ben drenats. Els cítrics amb finalitat comercial tal i com els coneixem avui en dia van començar a la fi del segle XVIII a Europa, especialment a la zona de la Comunitat Valenciana i a la final del segle XIX a Amèrica del Nord, a Califòrnia, Florida, i més tard, Arizona. Als llocs d’Àsia on s’originà el conreu, actualment no tenen molta importància comercial, sinó que més bé es fan com a conreu tradicional. Ja cap als anys 60 van entrar amb força les plantacions de SudÀfrica i Israel.13 Alcanar, tot i ser un poble català, està al costat de la Comunitat Valenciana i ha rebut els cítrics per la seva influència. A més, molts canareus tenen les seves finques a la comunitat autònoma veïna. És per això que els cítrics fets per pagesos d’Alcanar estan inclosos entre Catalunya i la Comunitat Valenciana. Així, quan farem un anàlisi per comunitats autònomes, tindrem en compte a totes dues.

Finca de tarongers al terme municipal d’Alcanar (la Fanecada)

5.1. ANÀLISI DELS CÍTRICS A ESPANYA Amb una producció total de 6.330.628 tones anuals, Espanya és un dels països productors més importants dels cítrics a nivell mundial. Cal ressaltar la importància de la Comunitat Valenciana, amb la meitat d’aquesta producció. La província de Tarragona representa un 1,82% de la producció total i la de Castelló un 9,6%.14

16


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR CITRICOS TOTAL CITRICOS: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas A Coruña Lugo Ourense Pontevedra GALICIA

Superficie en plantación regular (hectareas) Total

En producción

Arboles diseminados (número)

Rendimiento De la superficie De los árboles en producción diseminados (kg/ha) (kg/árbol) – – – – – – – – – –

163 5 2 103 273

163 5 2 103 273

84.548 1.947 6.244 26.761 119.500

P. DE ASTURIAS

23.500

CANTABRIA

8

8

Vizcaya PAÍS VASCO

1 1

1 1

720 720

Barcelona Tarragona CATALUÑA

5 8.917 8.922

5 8.482 8.487

BALEARES

2.130

Producción (toneladas) En palntación regular

Árboles diseminados

Producción Total

1.000 30 13 631 1.674

5.186 121 388 1.673 7.368

6.186 151 401 2.304 9.042

111

111

68

68

– –

– –

3 3

13 13

16 16

– – –

– – –

– – –

154 115.456 115.610

– – –

154 115.456 115.610

1.748

300

13.430

3

13.433

– 3 3

– 3 3

646 600 1.246

– – –

– – –

– 75 75

– – –

– 75 75

Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA

30.598 35.551 92.991 159.140

26.514 31.474 83.163 141.151

– – – –

– – – –

– – – –

583.540 608.078 1.976.764 3.168.382

– – – –

583.540 608.078 1.976.764 3.168.382

R. DE MURCIA

38.582

35.345

846.642

846.642

58 4 62

43 1 44

– – –

– – –

– – –

866 20 886

– – –

866 20 886

8.702 2.907 11.813 835 19.758 2 10.876 28.790 83.683

8.370 2.881 11.434 823 17.603 2 10.683 28.166 79.962

– – – 870 – – – – 870

– – – – – – – – –

– – – – – – – – –

200.800 59.859 275.450 16.167 532.759 18 198.921 874.160 2.158.134

– – – 19 – – – – 19

200.800 59.859 275.450 16.186 532.759 18 198.921 874.160 2.158.153

877 577 1.454

874 567 1.441

77.810 127.640 205.450

– – –

– – –

12.479 4.169 16.648

734 826 1.560

13.213 4.995 18.208

294.258

268.463

351.586

6.321.560

9.066

6.330.626

Avila Salamanca CASTILLA Y LEÓN

Badajoz Cáceres EXTREMADURA Almería Cádiz Córdoba Granada Huelva Jaén Málaga Sevilla ANDALUCÍA Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS ESPAÑA

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció del total de cítrics a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

5.2. EL CLIMA Un dels factors decisius per a veure si és possible cultivar cítrics és el clima. Una de les coses més importants en el clima de la zona on es cultiven és la temperatura. La temperatura òptima per al millor desenvolupament possible dels cítrics va de 23ºC fins a 34ºC. La temperatura màxima ideal seria de 39ºC i la mínima de 13ºC. No obstant, poden arribar fins a 2ºC sota zero sense cap dany apreciable per culpa de la temperatura. Temperatures de menys de 2º sota zero durant més de dues hores podrien causar danys, que anirien en augment com més temps s’estigui en aquest interval tèrmic.

17


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR La tolerància a temperatures baixes dependrà de diversos factors, entre els quals estan: -L’espècie o el gènere. Els llimoners són més resistents que els tarongers i aquests, a la vegada, ho són més que els mandariners. -La varietat. En varietats com la ortanique, per exemple, es poden desprendre els fruits a temperatures pròximes als 0ºC. -L’ estat vegetatiu del arbre. Quan l’arbre està en activitat vegetativa, és molt vulnerable a les baixes temperatures pel desenvolupament cel·lular que està duent a terme. -L’edat de la planta. Un plantó és més sensible que un arbre adult. -L’estat sanitari. Com més dèbil està l’arbre, més sensible és al fred. -Deficiències de micro i macroelements. La falta de magnesi i nitrogen disminueix la resistència al fred. -El patró. Intervé proporcionant més o menys sensibilitat. -Les condicions de cultiu. Les característiques de la zona on es cultiva també influeixen en la seva tolerància a temperatures baixes. Un altre factor climàtic és la pluja, que en els cítrics té un paper secundari. Això és degut a que si és insuficient o està mal distribuïda, el reg supleix la poca humitat. Les pluges de la tardor produeixen un efecte positiu per l’augment de la quantia de la collita i del volum dels fruits. La humitat relativa és positiva ja que els cítrics tendeixen a tenir una pell més prima i suau, més contingut en suc i tenen millor qualitat. El vent pot causar diferents classes de danys: deshidratació i mort de les fulles, detenció del desenvolupament del fruit, la seva caiguda i disminució de la qualitat de la collita. Hi ha diferents graus, segons tres factors: la força o velocitat del vent, la seva temperatura i la seva humitat. El mandariner és el cítric més sensible al vent. Podem dividir els danys en tres grups: -De caràcter físic o mecànic. Lesions en fruits, despreniment, etc. -De caràcter climàtic. Climes molt càlids i secs danyen la quantia i la qualitat de la collita i inclús arriben a matar els arbres. -De caràcter químic. Vents marins carregats de sal produeixen cremades al dipositar la sal a les fulles. El risc principal de les produccions de cítrics, especialment aquí a Espanya, són les gelades. La freqüència i la intensitat depenen del lloc. També es veritat que les zones com la nostra on hi ha un cert risc de gelades solen ser els llocs 18


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR on la taronja i la mandarina arriben a la seva màxima qualitat. Tots els canareus que llavors vivien recorden la famosa gelada del 56, per exemple. Un altre perill famós entre els pagesos canareus és la calamarsa. Aquesta, pel seu impacte amb el fruit, produeix lesions a la pell dels fruits. Depenent del seu grau de superficialitat, poden cicatritzar bé, quedant les condicions internes normals o no fer-ho. En cas de que cicatritzi, el fruit igualment es degrada comercialment pel seu aspecte extern.

5.3. EL SÒL Els cítrics són poc exigents en el que es refereix al sòl. S’adapten pràcticament a tots els tipus excepte als molt argilosos, als molt calcaris i als molts salins. A diferència del clima, podem dir que el sòl no és un limitant a l’hora de plantar cítrics. En el que sí que té influència és en l’estat vegetatiu de l’arbre, la producció i la qualitat del fruit. A més, en el sòl es poden realitzar modificacions tècnicament i econòmicament, bé sigui en les seves propietats físiques mitjançant esmenes orgàniques i calcàries o bé en la seva composició química, com sovint es fa amb adobs. Els sòls arenosos influeixen en la mida del arbre, al fer-los més grans, tant a l’arbre en si com a les arrels. En els sòls argilosos passa tot el contrari. La mida dels arbres és menor, així com el fruit sol ser de menor diàmetre, pell més gruixuda i menys suau, menor percentatge de suc, amb més contingut de de sòlids dissolts i àcids totals i més contingut en vitamina C. Quan el pH del sòl és inferior a 4 o superior a 9, es produeixen lesions en els cítrics a causa de l’acció tòxica dels ions hidrogen i oxhidril. El pH ideal per al cultiu dels cítrics oscil·la entre 6 i 7. El sòl ideal per al cultiu dels cítrics seria aquell que reuniria les següents condicions: -Textura de mitjana a solta -Permeabilitat mitjana -Profunditat superior a 60cm -No salinós -pH al voltant de 6,5 -Contingut de calcària expressat en carbonat de calci, comprès entre el 10 i el 20%15 19


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

Fins ara ens hem referit a tot el conjunt dels cítrics. A continuació ho farem exclusivament als cítrics que es cultiven al poble i a seves rodalies: el taronger i el mandariner.

5.4.

EL TARONGER

El taronger és un arbre de la família de les rutàcies de 3 a 7m d’alçària, de forma arrodonida, de flors blanques i que produeix el fruit de les taronges. Les taronges són fruites cítriques que tenen una forma globosa, polpa dolça i sucosa, pell gruixuda i granelluda i color ataronjat. El cultiu del taronger prové de la Indoxina i actualment, s’ha estès a totes les regions del món amb clima mediterrani. Les seves necessitats principals, ja descrites anteriorment al parlar dels cítrics en general, són un clima sec i càlid, regs i sòl fèrtil.16

Finca de tarongers al terme municipal de Vinaròs

ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA De la producció total de cítrics al país, 3.344.428 tones són de taronges. La Comunitat Valenciana i Andalusia en són les grans productores. La província de Tarragona representa un 0,86% de la producció, mentre que la de Castelló representa un 3,33%. El rendiment mitjà estatal de tarongers és de 25.282kg/ha, lògicament lluny de la situació real en plena producció. A Tarragona el rendiment mitjà és de 14.171kg/ha i a Castelló de 22.146kg/ha. 14

20


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR CITRICOS NARANJO: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas A Coruña Lugo Ourense Pontevedra GALICIA

Superficie en plantación regular (hectareas) Total

En producción

Arboles diseminados (número)

Rendimiento De la superficie De los árboles en producción diseminados (kg/ha) (kg/árbol) 7.125 51 7.130 48 7.130 48 7.130 48 7.127 50

57 1 1 31 90

57 1 1 31 90

12.682 292 937 4.014 17.925

– –

– –

210 210

– –

Barcelona Tarragona CATALUÑA

3 2.183 2.186

3 2.043 2.046

– – –

BALEARES

1.677

1.410

– 3 3

– 3 3

Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA

11.763 5.843 51.024 68.630

11.117 5.035 47.023 63.175

R. DE MURCIA

7.564 51 4 55

Vizcaya PAÍS VASCO

Avila Salamanca CASTILLA Y LEÓN

Badajoz Cáceres EXTREMADURA Almería Cádiz Córdoba Granada Huelva Jaén Málaga Sevilla ANDALUCÍA Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS ESPAÑA

Producción (toneladas) En palntación regular

Árboles diseminados

Producción Total

406 7 7 221 641

651 14 45 193 903

1.057 21 52 414 1.544

14 14

– –

3 3

3 3

35.600 14.140 14.171

– – –

106 28.888 28.994

– – –

106 28.888 28.994

7.392

10.422

10.422

509 600 1.109

– 25.000 25.000

– – –

– 75 75

– – –

– 75 75

– – – –

19.398 22.146 25.827 24.402

– – – –

215.653 111.504 1.214.454 1.541.611

– – – –

215.653 111.504 1.214.454 1.541.611

7.405

18.548

137.345

137.345

38 1 39

– – –

20.330 20.000 20.322

– – –

773 20 793

– – –

773 20 793

4.616 2.188 11.256 706 10.882 2 4.342 24.583 58.575

4.563 2.182 10.885 706 10.147 2 – 24.414 52.899

– – – 400 – – – – 400

23.139 20.561 24.443 20.387 29.377 9.000 23.766 31.887 28.498

– – – 25 – – – – 25

105.581 44.864 266.067 14.393 298.090 18 102.336 778.493 1.609.842

– – – 10 – – – – 10

105.581 44.864 266.067 14.403 298.090 18 102.336 778.493 1.609.852

641 457 1.098

639 453 1.092

48.340 89.505 137.845

14.927 6.940 11.614

10 7 8

9.540 3.151 12.691

482 616 1.098

10.022 3.767 13.789

139.878

128.159

157.489

25.282

13

3.342.418

2.010

3.344.428

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció de tarongers a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

ECONOMIA DEL CULTIU El preu mitjà pagat als agricultors de tarongers a Espanya el 2017 va ser 25,19 euros per cada 100kg segons el MAPA. Per a fer una estimació econòmica faré servir 0,25 euros per quilogram com a preu, és a dir, 25 cèntims per quilogram.17 Com a rendiment utilitzaré uns 40.000 kg/ha, xifra bastant superior a les mitjanes descrites anteriorment. Això es deu a que en les dades de l’anàlisi del cultiu s’inclouen tots els tarongers, incloent els que no estan en plena producció. Ajudant-me de l’experiència de la meva família en el sector, faré servir aquesta xifra per a aquesta estimació. El benefici en brut serà, per tant, d’uns 10.000 euros per hectàrea. Quant a costos, estimaré uns 6.000 euros per hectàrea. Per tant, el benefici net estimat és d’uns 4.000 euros per hectàrea. 21


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

5.5. EL MANDARINER El mandariner és un arbre baix de la família de les rutàcies amb fulles estretament el·líptiques, flors blanques i fruits de color taronja. Els fruits que produeix són les mandarines. És originari de la Xina i de la Cotxinxina i actualment és conreat en diverses regions temperades càlides.18 La mandarina és semblant a la taronja però és un fruit més petit, deprimit, de pell més prima i de bon pelar. Té un gust més suau i com passa en les taronges, té diverses varietats, entre les quals destaca la clementina.19 ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA 1.967.018 de les altres tones de cítrics són mandarines. La Comunitat Valenciana és indiscutiblement el principal productor d’aquest cultiu, amb un 69,03% de la producció estatal. La província de Castelló en concret també és molt important amb un 25,2%. La de Tarragona té el 4,4%. El rendiment mitjà, lluny dels rendiments dels mandariners en plena producció, és de 20.648kg/ha al conjunt d’Espanya, 13.440 kg/ha a Tarragona i 18.766kg/ha a Castelló.14 CITRICOS 13.14. MANDARINO: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas

Superficie en plantación regular (hectareas) Total

En producción

Arboles diseminados (número)

Rendimiento De la superficie De los árboles en producción diseminados (kg/ha) (kg/árbol) – 20 – 20 – 20 – 20 – 20

– – – – –

– – – – –

8.455 195 624 2.676 11.950

Barcelona Tarragona CATALUÑA

1 6.727 6.728

1 6.433 6.434

– – –

17.500 13.440 13.441

BALEARES

261

218

Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA

7.138 29.298 41.159 77.595

5.969 26.412 35.737 68.118

R. DE MURCIA

5.651

A Coruña Lugo Ourense Pontevedra GALICIA

Badajoz EXTREMADURA Almería Cádiz Córdoba Granada Huelva Málaga Sevilla ANDALUCÍA Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS ESPAÑA

Producción (toneladas) En palntación regular

Árboles diseminados

Producción Total

– – – – –

169 4 12 54 239

169 4 12 54 239

– – –

18 86.460 86.478

– – –

18 86.460 86.478

5.041

1.099

1.099

– – – –

19.243 18.766 20.911 19.933

– – – –

114.862 495.650 747.296 1.357.808

– – – –

114.862 495.650 747.296 1.357.808

5.000

24.760

123.800

123.800

7 7

5 5

– –

18.600 18.600

– –

93 93

– –

93 93

2.602 586 488 20 8.676 1.827 2.980 17.179

2.378 566 488 18 7.348 1.799 2.783 15.380

– – – 58 – – – 58

22.119 17.590 13.784 19.556 31.233 15.285 25.094 25.778

– – – 20 – – – 20

52.598 9.956 6.727 352 229.497 27.497 69.836 396.463

– – – 1 – – – 1

52.598 9.956 6.727 353 229.497 27.497 69.836 396.464

58 36 94

58 35 93

6.085 9.835 15.920

10.791 9.112 10.159

4 7 6

625 319 944

25 68 93

650 387 1.037

107.515

95.248

27.928

20.648

12

1.966.685

333

1.967.018

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció de mandariners a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

22


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR ECONOMIA DEL CULTIU El preu mitjà pagat als agricultors de mandariners a Espanya el 2017 va ser 27,92 euros per cada 100 quilograms segons el MAPA. Per a l’estimació econòmica faré servir com a preu de les mandarines 0,28 euros per quilogram, és a dir, 28 cèntims per quilogram.17 Com a rendiment estimaré uns 35.000kg/ha. Aquesta xifra, al igual que en el cas dels tarongers, l’he obtingut per experiència pròpia, tenint en compte que és una mitjana en ple rendiment, i no un màxim ni un mínim. Per tant, obtindrem uns 9.800 euros bruts per hectàrea. Per als costos estimaré, al igual que en els tarongers, 6.000 euros per hectàrea. Cal tenir en compte que intento fer mitjanes aproximades, ni màxims ni mínims. En aquest cas, com en els tarongers, es podrien tenir uns costos de producció més petits, però també hi ha molta gent que els té més grans.

Finca de mandariners al terme municipal de Vinaròs

23


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6. CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS Els cítrics formen part de la identitat d’Alcanar i ja porten molts d’anys amb nosaltres com a cultiu predominant del nostre poble. A més, els canareus, especialment els que vivim del seu cultiu, l’apreciem i el veiem com el nostre cultiu i les taronges i les mandarines com les nostres fruites. Tot i això, la pagesia, com tota activitat empresarial evoluciona i analitza totes les opcions possibles per a cultivar i dur a terme el millor cultiu per als seus interessos. No hi ha dubte de que això va passar en els inicis dels cítrics, on els canareus van veure una oportunitat agrària molt bona i que ha acabat representant tant per a l’economia del poble. L’objectiu d’aquest treball no és proposar de substituir els cítrics ni deixar de cultivar-los, sinó fer un informe sobre les seves característiques i la seva rendibilitat comparades amb les d’altres cultius interessants que molts d’ells estan marcant tendència en altres llocs, ja sigui en altres punts d’Espanya o en altres països arreu del món. Per a fer-ho, he escollit uns quants cultius que segons les opinions de gent del sector són els més rellevants en el moment actual, ja sigui per l’establiment que estan tenint els darrers anys com per l’evolució dels mercats d’aquest tipus de fruita. Aquests seran doncs els que analitzaré per a després treure les meves pròpies conclusions.

Nom en català Alvocater Ametller Kiwi Mangraner Mango Presseguer Cirerer Figuera Gerdera Nabinera Caqui Vinya

Nom científic Persea americana Prunus dulcis Amygdalus comunis Actinidia Punica granatum Mangifera Prunus persica Prunus avium Ficus carica Rubus idaeus Vaccinium Dyospiros kaki Vitis vinifera

24

Nom comú a Alcanar “Aguacate” o “Ameler” Kiwi Mangraner Mango Presseguer Cirerer Figuera “Frambueso” “Arándano” Caqui Vinya


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.1. L’ALVOCATER L’alvocater és un arbre de la família de les lauràcies que es va originar a Mèxic i a l’Amèrica Central. Té fulles coriàcies i flors en panícula. Actualment, està molt cultivat als països càlids. És un arbre de creixement ràpid i vol terrenys fèrtils amb molta irrigació a l’estiu.20 El seu fruit, l’alvocat, té aspecte piriforme o arrodonit. Sol tenir una pell verdosa o marronosa, llista o rugosa. La seva polpa és blanquinosa i mantegosa. Té un gust aromàtic i envolta una única i gran llavor. Es compon bàsicament per aigua, però també té greixos, hidrats de carboni, proteïnes i minerals en menor proporció. També conté altres coses com vitamina A i B. Té un valor calòric de 207 calories per cada 100 grams. Està considerada com una de les millors fruites tropicals.21 ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA Espanya no és un dels països principals productors de l’alvocat, però sí que té zones que tenen un clima paregut al tropical i on, en més o menys quantitat, el cultiu de l’alvocat està present. La producció d’alvocats a Espanya és de 92.936 tones, distribuïdes únicament entre 8 comunitats autònomes: les illes Canàries, les illes Balears i les quatre comunitats peninsulars del mediterrani. Només 42 tones són de Tarragona i només 60 són de Castelló. El rendiment mitjà espanyol en regadiu és de 8.499kg/ha. Aquest és de 6.000kg/ha a Tarragona (possiblement siguin alvocaters que encara no estan en plena producció) i de 15.000kg/ha a Castelló (on només hi ha 4 hectàrees en producció).22 FRUTALES NO CITRICOS AGUACATE: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas Secano Tarragona CATALUÑA

– –

BALEARES

Superficie en plantación regular Arboles (hectáreas) diseminados En producción (número) Total Secano Regadío 7 – 7 – 7 – 7 –

Total Regadío 7 7

Rendimiento Superficie en producción Arboles (kg/ha) diseminados Secano Regadío (kg/árbol) – 6.000 – – 6.000 –

Producción (toneladas) En Árboles Producción plantación diseminados Total regular 42 – 42 42 – 42

8

8

8

11.733

94

94

Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA

– – – –

189 18 206 413

189 18 206 413

– – – –

149 4 82 235

400 – – 400

– – – –

9.000 15.000 7.500 8.579

22 – – 22

1.341 60 615 2.016

9 – – 9

1.350 60 615 2.025

R. DE MURCIA

14

14

2

7.000

14

14

Almería Cádiz Granada Huelva Málaga ANDALUCÍA

– – – – 3 3

4 346 2.584 25 6.801 9.760

4 346 2.584 25 6.804 9.763

– – – – 2 2

4 309 2.583 25 6.230 9.151

– – 60 – – 60

– – – – 3.500 3.500

12.000 14.000 11.647 17.520 7.200 8.715

– – 30 – – 30

48 4.326 30.083 438 44.863 79.758

– – 2 – – 2

48 4.326 30.085 438 44.863 79.760

Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS

– – –

178 1.429 1.607

178 1.429 1.607

– – –

176 1.275 1.451

24.945 18.659 43.604

– – –

7.007 7.138 7.122

20 9 15

1.233 9.101 10.334

499 168 667

1.732 9.269 11.001

ESPAÑA

3

11.809

11.812

2

10.854

44.064

3.500

8.499

15

92.258

678

92.936

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció d’alvocaters a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

25


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

CLIMA I SÒL DEL CULTIU L’alvocater té tres varietats principals. La varietat antillana requereix un clima tropical o similar. La varietat guatemalenca és un poc més resistent al fred, i la mexicana és la més resistent. Les temperatures òptimes per a la mexicana oscil·len entre 4 i 17ºC, les de la guatemalenca entre 5 i 19 ºC i les de l’antillana entre 18 i 26ºC. En tots els cultius d’alvocaters el recurs de l’aigua és indispensable, especialment quan les temperatures són altes. La varietat mexicana necessita més de 1.500mm d’aigua al any, la guatemalenca entre 1.500 i 1.000mm per any. L’antillana menys de 1.000mm per any. En general, els alvocaters tenen una fàcil adaptació a la humitat baixa, disminuint aquesta facilitat en la varietat guatemalenca i encara més en la mexicana. El cultiu de l’alvocat es pot fer des del nivell del mar fins als metres d’altitud. No obstant, és preferible realitzar-lo a partir dels 800 metres. El vent és un factor important ja que d’ell depenen la pol·linització i, per tant, el nombre de fruits. És important que no hi hagi vents secs ni ventades ja que els vents forts poden causar la caiguda de rames i de fruits. Els alvocaters s’adapten a una amplia varietat de sòls, des d’arenosos fins a argilosos. És necessari que hi hagi entre 0,8 i 1 metre de sòl de bona estructura sobre un subsòl porós. El sòl òptim és neutre, lleugerament àcid, amb un pH entre 5,5 i 7. 23

26


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR Finca d’alvocaters al terme municipal d’Alcanar

ECONOMIA DEL CULTIU El preu mitjà pagat als agricultors d’alvocaters el 2017 va ser 214,62 euros per cada 100 quilograms segons el MAPA. Així, per a l’estimació econòmica, utilitzaré com a preu dels alvocats 2,15 euros per quilogram.17 Com a rendiment, valoraré uns 15.000 kg/ha per a fer els càlculs. El benefici brut serà així de 32.250 euros per hectàrea. Els costos de producció són uns 11.000 euros per hectàrea.24 El benefici net serà, per tant, uns 21.250 euros per hectàrea d’alvocaters.

27


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.2. L’AMETLLER L’ametller és un petit arbre de la família de les rosàcies que té fulles lanceolades i dentades i flors blanques o feblement rosades que apareixen en ple hivern, abans de les fulles. És un arbre d’origen oriental i actualment, es cultiva molt a la regió mediterrània. Hi ha dos tipus d’ametllers: l’ametller d’ametlles dolces, que fa ametlles comestibles i l’ametller amarg o agre, que fa ametlles no comestibles que s’utilitzen en farmàcia. És propi de terres de secà, té un creixement llarg i un cicle llarg, ja que viu de 75 a 80 anys. Es reprodueix per llavor.25 L’ametlla no és el fruit del ametller com es tendeix a pensar, sinó que és la llavor, que és comestible, d’aquest. Les ametlles, crues o cuites tenen diversos usos culinaris, són emprades en la pastisseria en la preparació de moltes especialitats i intervenen com a element primordial en l’elaboració de diverses begudes refrescants o substitutives. A més, per la seva riquesa en olis i greixos vegetals, resulten un producte alimentari de primer ordre i la indústria farmacèutica les empra en la fabricació de cremes i colcrems. La closca de l’ametlla també es aprofitada com a combustible. L’ametlla és, segurament, entre les anomenades fruites seques, la que té una més alta cotització al mercat internacional pel seu elevat poder alimentari.26

ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA L’ametller sí que és un cultiu popular a Espanya, especialment a la zona mediterrània. La producció és de 255.503 tones d’ametlles amb closca, 7.642 de les quals són de la província de Tarragona i 8.569 de les quals a la de Castelló. El rendiment mitjà en regadiu és de 1.727kg/ha a nivell nacional. A Tarragona és de 940kg/ha i a Castelló és de 954kg/ha.22

28


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR FRUTOS SECOS ALMENDRO: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas

Superficie en plantación regular Arboles (hectáreas) diseminados En producción (número) Total Secano Regadío – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

– – – – –

Total Regadío – – – – –

CANTABRIA

Alava Guipúzcoa Vizcaya PAÍS VASCO

75 – – 75

– – – –

NAVARRA

1.998

1.663

LA RIOJA

8.890

761

Huesca Teruel Zaragoza ARAGÓN

9.219 20.825 30.251 60.295

Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUÑA BALEARES

Secano A Coruña Lugo Ourense Pontevedra GALICIA P. DE ASTURIAS

Avila Burgos León Palencia Salamanca Segovia Soria Valladolid Zamora CASTILLA Y LEÓN

75 – – 75

75 – – 75

– – – –

3.661

1.946

1.288

9.651

5.462

593

2.791 862 8.514 12.167

12.010 21.687 38.765 72.462

8.551 19.900 28.223 56.674

702 15 13.695 16.648 31.060

8 5 4.786 3.132 7.931

710 20 18.481 19.780 38.991

23.822

210

33 118 42 15 652 30 380 237 139 1.646

2 4 13 – 15 – 11 94 160 299

Rendimiento Superficie en producción Arboles (kg/ha) diseminados Secano Regadío (kg/árbol) – – – – – – – – – – – – – – –

Producción (con cáscara) (toneladas) En Árboles Producción plantación diseminados Total regular – – – – – – – – – – – – – – –

12.875 – 40 12.915

850 – – 850

– – – –

4 – 3 4

63 – – 63

52 – – 52

115 – – 115

4.112

204

2.014

4

2.991

16

3.007

352

1.193

2.631

2.631

1.857 710 7.087 9.654

– – – –

850 505 440 525

2.450 2.257 2.200 2.252

– – – –

11.818 11.652 28.009 51.479

– – – –

11.818 11.652 28.009 51.479

686 15 12.788 15.716 29.205

8 5 4.449 2.897 7.359

– – – – –

653 560 405 313 361

2.005 800 975 940 962

– – – – –

464 12 9.517 7.642 17.635

– – – – –

464 12 9.517 7.642 17.635

24.032

19.417

210

280

810

5.607

5.607

35 122 55 15 667 30 391 331 299 1.945

12 70 17 6 652 30 380 59 109 1.335

2 3 1 – – – 11 2 6 25

593 16.340 735 6.287 5.330 1.400 – – – 30.685

330 – 150 500 460 1.000 326 10 656 401

1.050 – 900 – – – 1.000 1.200 2.750 1.316

6 – – – – – – – – –

6 – 3 3 300 30 135 3 88 568

4 – – – – – – – – 4

10 – 3 3 300 30 135 3 88 572

840

840

540

24.550

830

2

453

49

502

Albacete Ciudad Real Cuenca Guadalajara Toledo CASTILLA-LA MANCHA

48.980 10.871 20.476 162 16.182 96.671

13.800 1.803 347 24 1.864 17.838

62.780 12.674 20.823 186 18.046 114.509

30.700 5.621 20.476 162 8.492 65.451

7.800 478 347 24 680 9.329

– 13.300 188.790 13.567 – 215.657

115 500 166 500 375 199

570 2.500 1.200 700 740 705

– 3 3 6 – 3

7.977 4.005 3.816 98 3.688 19.584

– 40 566 81 – 687

7.977 4.045 4.382 179 3.688 20.271

Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA

16.218 34.741 28.000 78.959

5.617 2.215 4.500 12.332

21.835 36.956 32.500 91.291

15.681 33.624 26.406 75.711

5.245 1.934 3.010 10.189

21.100 – – 21.100

315 200 597 362

1.832 954 1.288 1.505

5 – – 5

14.549 8.569 19.629 42.747

106 – – 106

14.655 8.569 19.629 42.853

R. DE MURCIA

69.463

6.900

76.363

64.333

6.355

317

1.510

29.990

29.990

Badajoz Cáceres EXTREMADURA

3.667 633 4.300

2.570 1.068 3.638

6.237 1.701 7.938

2.159 262 2.421

463 120 583

– – –

600 580 598

2.800 2.750 2.790

– – –

2.592 482 3.074

– – –

2.592 482 3.074

53.605 405 1.317 90.104 684 3.579 16.818 2.393 168.905

1.523 323 2.697 6.692 344 1.090 129 9.939 22.737

55.128 728 4.014 96.796 1.028 4.669 16.947 12.332 191.642

50.843 405 648 70.903 210 3.005 16.818 2.220 145.052

1.168 271 295 3.945 248 396 91 5.946 12.360

– – – 52.971 – – – – 52.971

331 1.000 500 232 305 450 210 1.750 295

1.307 1.206 3.000 464 1.988 3.000 1.310 4.750 2.800

– – – 1 – – – – 1

18.372 732 1.209 18.282 557 2.540 3.651 32.129 77.472

– – – 53 – – – – 53

18.372 732 1.209 18.335 557 2.540 3.651 32.129 77.525

28 121 149

6 7 13

34 128 162

28 121 149

6 3 9

163.650 39.478 203.128

203 200 201

1.000 1.000 1.000

1 1 1

12 27 39

163 40 203

175 67 242

547.073

86.489

633.562

467.771

57.954

565.118

330

1.727

2

254.333

1.170

255.503

MADRID

Almería Cádiz Córdoba Granada Huelva Jaén Málaga Sevilla ANDALUCÍA Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS ESPAÑA

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció d’ametllers a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

CLIMA I SÒL DEL CULTIU La temperatura òptima per a cultivar ametllers és entre 25 i 30ºC, disminuint considerablement el rendiment amb temperatures inferiors a 15ºC i superiors a 35ºC. Durant l’època vegetativa, l’ametller pot resistir temperatures de fins a 15ºC.

29


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR Quant a aigua, el cultiu de l’ametller es pot dur a terme en secà, però és veritat que s’incrementa molt la seva producció al fer-ho en regadiu. Els problemes amb l’aigua vindrien quan aquesta es reparteix molt uniformement, havent èpoques molt llargues de secà o precipitacions molt abundants en poc temps. Els vents forts augmenten considerablement la taxa de transpiració, provocant un estrès hídric a la planta. La formació dels arbres es veu molt dificultada pels vents constants. L’activitat de les abelles en la pol·linització també es veu disminuïda pels forts vents. L’ametller pot cultivar-se en sòls poc profunds, tot i que a major profunditat efectiva del sòl, més desenvolupament radicular i per tant, més disponibilitat d’aigua i nutrients, millorant-se considerablement els estats vegetatiu i productiu de l’arbre. El pH òptim oscil·la entre 5,5 i 8,4.27

Finca d’ametllers al terme municipal de Vinaròs

ECONOMIA DEL CULTIU El preu mitjà pagat als agricultors d’ametllers el 2017 va ser 146,23 euros per cada 100kg (comptant la closca) segons el MAPA. Així, faré ús d’1,46 euros per quilogram com a preu de les ametlles per a l’estimació.17 Com a rendiment en regadiu a ple rendiment utilitzaré 3.000kg/ha. Aquest rendiment, però, es començarà a obtenir a partir del setè any des de la seva plantació, tenint pèrdues en alguns dels primers anys.28 Per tant, el benefici en brut serà d’uns 4.380 euros per hectàrea d’ametllers. Xifraré els costos en uns 1.900 euros per hectàrea, en base a una estimació feta pel Departamento de Agricultura y Alimentación de la Diputació General d’Aragó.29 El benefici net serà d’uns 2.480 euros per hectàrea. Aquest baix benefici és degut, entre d’altres coses, a la baixada dels preus que s’està patint en el cultiu i a que sol ser un cultiu secà, que òbviament té menys costos. 30


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.3. EL KIWI El kiwi és el fruit comestible de l’actinídia. És una baia de color verd, té forma oblonga i està recobert per una fina pell de color marró, rasposa i amb borrissol. El kiwi té un gust fresc lleugerament àcid i és ric en vitamina C. 30 L’actinídia, per la seva part, és una planta enfiladissa de la família actinidiàcies que és originària de la Xina sud-oriental. Les fulles, que són d’un color verd fosc, són caduques i les flors, blanques i de flaire suau.31 ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA El cultiu del kiwi ja està bastant incorporat a Espanya, amb una producció de 21.463 tones. Majoritàriament es cultiva a Galícia, que té un 61,14% de la producció. El kiwi no es cultiva en totes les províncies per les seves característiques ambientals. La província de Castelló és una de les províncies on no es produeixen kiwis. A Tarragona, tot i que pel cultiu de 5 hectàrees s’extreuen 75 tones, tampoc és un cultiu important. El rendiment mitjà és de 16.512kg/ha, mentre que el de Tarragona és de 15.000kg/ha.22 FRUTALES NO CITRICOS KIWI: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas A Coruña Lugo Ourense Pontevedra GALICIA

Secano 209 20 14 428 671

Superficie en plantación regular Arboles (hectáreas) diseminados Total En producción (número) Regadío Total Secano Regadío 52 261 209 52 70.987 5 25 20 5 2.231 4 18 14 4 2.661 107 535 428 107 10.942 168 839 671 168 86.821

Rendimiento Superficie en producción Arboles (kg/ha) diseminados Secano Regadío (kg/árbol) 12.850 15.080 21 4.600 19.260 17 9.500 19.260 24 13.320 16.590 17 12.834 16.266 20

Producción (toneladas) En Árboles Producción plantación diseminados Total regular 3.470 1.491 4.961 188 38 226 210 64 274 7.476 186 7.662 11.344 1.779 13.123

P. DE ASTURIAS

236

236

221

15.000

12.000

5

2.652

75

2.727

CANTABRIA

9

9

9

25.000

225

225

Alava Guipúzcoa Vizcaya PAÍS VASCO

– – – –

4 48 59 111

4 48 59 111

– – – –

4 48 59 111

– 1.500 815 2.315

– – – –

10.200 15.900 15.000 15.216

– 16 17 16

41 763 885 1.689

– 24 14 38

41 787 899 1.727

NAVARRA

6

19

25

3

19

8.000

8.000

176

176

LA RIOJA

5

5

5

11.000

55

55

Huesca ARAGÓN

– –

55 55

55 55

– –

26 26

– –

5.250 –

14.769 14.769

– –

384 384

– –

384 384

Barcelona Lleida Tarragona CATALUÑA

– – – –

6 15 5 26

6 15 5 26

– – – –

6 15 5 26

– – – –

– – – –

20.000 21.320 15.000 19.800

– – – –

120 320 75 515

– – – –

120 320 75 515

BALEARES

12

12

12

3.083

37

37

Valencia C. VALENCIANA

– –

146 146

146 146

– –

54 54

– –

– –

44.000 44.000

– –

2.376 2.376

– –

2.376 2.376

Badajoz Cáceres EXTREMADURA

– – –

1 7 8

1 7 8

– – –

– 4 4

– – –

– – –

– 16.700 16.700

– – –

– 67 67

– – –

– 67 67

Huelva ANDALUCÍA

– –

5 5

5 5

– –

– –

– –

– –

– –

– –

– –

– –

– –

Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS

– – –

1 7 8

1 7 8

– – –

– 6 6

4.650 900 5.550

– 1.000 –

– 5.000 5.000

3 5 3

– 31 32

15 5 19

15 36 51

677

808

1.485

674

661

109.686

12.812

16.512

17

19.552

1.911

21.463

ESPAÑA

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció de kiwis a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

31


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR CLIMA I SÒL DEL CULTIU El kiwi és una planta exigent quant a temperatura, humitat relativa i vent. Necessita un període de 240 a 260 dies sense gelades si és possible. Un kiwi adult, pot suportar -12ºC a l’hivern sense problemes. A la tardor, en canvi, només pot arribar a un interval entre -3,5 i -5ºC. Les gelades tardanes de primavera també són perjudicials, tot i que en aquest cas només afecten a una part de la producció de la temporada. El kiwi requereix de fred hivernal, sent diferent el fred necessari entre les varietats mascles i les femelles. Com més hores de fred, més fruits, especialment si venen seguides de temperatures altes a la primavera següent. És un fruit que és desenvolupa bé a temperatures altes, entre 30 i 45ºC, sempre que compti amb el reg adequat. Les temperatures altes de 40 a 45ºC durant un període continuat poden parar el seu creixement a l’estiu. Com més humitat relativa, més creixement vegetatiu, ja que així s’evita perdre aigua. En humitats relatives superior a un 60 o 70%, hi ha més creixement vegetatiu, mentre que en inferiors a 40% aquest tendeix a aturar-se. El vent és un altre factor climàtic limitant. Aquest redueix la producció, podent arribar a disminuir-la en un 50%. El kiwi respon significativament a les condicions de sòl. El sòl òptim és aquell que és fèrtil, profund (sobre 1,2m), ben drenat, sense compactacions, amb un pH d’entre 5,8 i 7,2 i amb un baix contingut en sals.32

ECONOMIA DEL CULTIU Com a preu del kiwi he obtingut aproximadament uns 0,6€/kg, és a dir, 60 cèntims per quilogram, que és el preu que s’està pagant actualment.33 Per a fer l’estimació he considerat com a rendiment uns 25.000kg/ha, rendiment similar al que s’obté de mitjana en altres 34 països . Per tant, el benefici brut serà de 15.000€/ha. Per a valorar els costos tindré en compte revistes de fructicultura que diuen que els costos del kiwi estan entre 7.000 i 8.000€/ha35, agafant així 7.500€/ha per a l’estimació. Per tant, el benefici net serà d’uns 7.500€/ha.

32


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.4. EL MANGRANER El mangraner és un petit arbre de la família de les punicàcies que arriba fins a 5 metres d’alçària. Té capçada irregular i unes fulles simples que són oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques. Les flors són vermelles, grosses i vistoses i els fruits són les mangranes. És un conreu molt antic amb un origen possiblement mesopotàmic. També pot ser un cultiu subespontani. En aquest cas, s’anomena mangraner agre.36 ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA La producció estatal de mangranes és de 65.165 tones. El cultiu del mangraner a Espanya es sol ser a la província d’Alacant, on es fa el 71,16% de la producció nacional. Tarragona i Castelló tenen la mateixa producció, 340 tones cada província. El rendiment mitjà espanyol en regadiu és de 18.203 kg/ha. A Tarragona es redueix a 10.000kg/ha i a Castelló és de 12.600kg/ha.22 FRUTALES NO CITRICOS GRANADO: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas

Superficie en plantación regular Arboles (hectáreas) diseminados En producción (número) Total Secano Regadío 33 – 15 – 12 – 2 – 45 – 17 –

Huesca Zaragoza ARAGÓN

1 – 1

Total Regadío 32 12 44

Lleida Tarragona CATALUÑA

2 – 2

64 35 99

66 35 101

2 – 2

61 34 95

BALEARES

6

6

– – –

– – –

– – –

– – –

Secano

Avila Palencia CASTILLA Y LEÓN

Rendimiento Superficie en producción Arboles (kg/ha) diseminados Secano Regadío (kg/árbol) 4.525 7.800 – 4.525 7.343 – – 7.746 –

Producción (toneladas) En Árboles Producción plantación diseminados Total regular 117 – 117 16 – 16 133 – 133

– – –

9.170 – 9.170

16.878 10.000 14.416

– – –

1.048 340 1.388

– – –

1.048 340 1.388

6

7.698

46

46

– – –

48 5 53

– – –

– – –

– – –

– – –

– – –

– – –

1

1

145

13

2

2

Toledo CASTILLA-LA MANCHA

2 2

5 5

7 7

– –

– –

– –

– –

– –

– –

– –

– –

– –

Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA

– – – –

3.188 55 666 3.909

3.188 55 666 3.909

– – – –

2.574 27 172 2.773

1.900 – – 1.900

– – – –

18.000 12.600 22.000 18.196

20 – – 20

46.332 340 3.784 50.456

38 – – 38

46.370 340 3.784 50.494

R. DE MURCIA

387

387

326

8

28.900

10

9.421

9.421

Badajoz Cáceres EXTREMADURA

– – –

230 46 276

230 46 276

– – –

28 – 28

– – –

– – –

13.500 – 13.500

– – –

378 – 378

– – –

378 – 378

– 3 37 16 4 4 41 10 115

45 43 31 19 248 5 62 99 552

45 46 68 35 252 9 103 109 667

– 3 27 11 4 4 19 6 74

26 43 21 16 25 5 58 94 288

– – – 2.170 – – – – 2.170

– 666 1.500 4.000 2.000 1.000 1.800 2.050 1.959

13.462 1.000 5.500 10.938 16.500 3.300 6.900 9.935 8.495

– – – 21 – – – – 21

350 46 156 219 421 21 434 935 2.582

– – – 46 – – – – 46

350 46 156 265 421 21 434 935 2.628

– 1 1

– 34 34

– 35 35

– 1 1

– 34 34

1.820 745 2.565

– – –

– 19.995 19.995

2 2 2

– 670 670

4 1 5

4 671 675

121

5.313

5.434

77

3.567

6.841

2.121

18.203

13

65.074

91

65.165

MADRID

Almería Cádiz Córdoba Granada Huelva Jaén Málaga Sevilla ANDALUCÍA Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS ESPAÑA

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció de mangraners a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

33


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR CLIMA I SÒL DEL CULTIU El clima més convenient per als mangraners és el subtropical, o fins i tot el tropical. Els millor fruits s’obtenen en les regions on el període de temperatures elevades coincideix amb el de maduració de les mangranes. Fora d’aquestes regions, el mangraner s’adapta bé a les regions on la temperatura no arriba als -15ºC. A més, és molt sensible a les gelades tardanes a partir de l’entrada en vegetació. El seu clima és el temprat, preferint la calor al fred. En ple hivern resisteix temperatures inferiors als -7ºC. Exigeix molta aigua i solament en aquestes condicions dona molts de fruits de bona qualitat. Al mateix temps, aguanta molt bé la sequera. El presseguer no és molt exigent en sòl. No obstant, dona millors resultats en sòls profunds. Els excessos d’humitat també afavoreixen el seu desenvolupament. El sòl ideal és lleuger, permeable, profund i fresc. El grau d’acidesa li és indiferent.37

Mangraner desfullat al terme municipal de Sant Jordi

ECONOMIA DEL CULTIU El preu pagat pels mangraners sol estar al voltant de 0,5€/kg. Per als càlculs utilitzaré aquesta aproximació. El rendiment per hectàrea pot arribar als 30.000kg a partir del quart any. 38 Els beneficis bruts seran uns 15.000€/ha. Els costos són aproximadament uns 8.000€/ha.39 Per tant, els beneficis nets seran uns 7.000€/ha.

34


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.5. EL MANGO El mango és un arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies. Mesura de 20 a 30 metres d’alçària. Té fulles lanceolades coriàcies i flors rosades petites. Els fruits, grocs o vermellosos són els mangos, que són grossos, dolços i comestibles. Prové de l’Àsia tropical i actualment és conreat a totes les regions càlides. 40 ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA El mango, que és un cultiu tropical, només es cultiva a 5 províncies espanyoles: la Regió de Murcia, Granada, Màlaga, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife, sent Màlaga el productor principal. La producció total és de 28.217 tones de mangos. El rendiment mitjà és de 7.566kg/ha.22 FRUTALES NO CITRICOS MANGO: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas Secano R. DE MURCIA

Superficie en plantación regular Arboles (hectáreas) diseminados Total En producción (número) Regadío Total Secano Regadío 22 22 – 13 –

Rendimiento Superficie en producción Arboles (kg/ha) diseminados Secano Regadío (kg/árbol) – 18.000 –

Producción (toneladas) En Árboles Producción plantación diseminados Total regular 234 – 234

Granada Málaga ANDALUCÍA

– – –

365 3.605 3.970

365 3.605 3.970

– – –

111 3.116 3.227

– – –

– – –

10.311 6.250 6.390

– – –

1.145 19.475 20.620

– – –

1.145 19.475 20.620

Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS

– – –

192 256 448

192 256 448

– – –

192 253 445

20.685 21.380 42.065

– – –

19.969 12.622 15.792

9 7 8

3.833 3.194 7.027

186 150 336

4.019 3.344 7.363

ESPAÑA

4.440

4.440

3.685

42.065

7.566

8

27.881

336

28.217

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció de mangos a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

CLIMA I SÒL DEL CULTIU L’arbre prospera molt bé en un clima on la temperatura mitjana anual es mantingui entre 20 i 25ºC. Un arbre de bon desenvolupament pot resistir temperatures de -2ºC, sempre que aquestes no es prolonguin molt de temps. Quan més aigua necessita és al principi, necessitant aproximadament de 16 a 20 litres setmanals per arbre. Això és durant els dos primers anys, sempre que l’arbre estigui al terreny. Després, aguanta molt bé la sequera i passa amb la quarta part de l’aigua que necessita un plataner. Per a obtenir el màxim rendiment de l’arbre, el reg ha de ser periòdic. Mentre la fruita creixi, s’ha de regar cada 15 dies. Quan es fa madura, pot anar deixant-se de regar. Pot viure molt bé en diferents classes de terrenys, sempre que siguin profunds i amb un bon drenatge. No s’ha de plantar en terrenys amb menys de 80 a 100 centímetres de profunditat.41

35


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

ECONOMIA DEL CULTIU Per a fer l’estimació econòmica utilitzaré com a referència el preu mitjà que segons l’Observatorio de Precios y Mercados de la Junta de Andalucía es va pagar durant el 2017 en aquesta comunitat on estan l’Axarquía de Màlaga i la Costa Tropical de Granada, principals productores de mangos a Espanya. 42 Aquest preu és d’1,26€/kg. Com a rendiment consideraré 20.000 kg/ha. El benefici brut serà d’uns 25.200€/ha. Un cop implantat el cultiu, els costos anuals aproximats del mango són uns 8.000€.43 El benefici net serà, per tant, d’uns 17.200€/ha.

36


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.6. EL PRESSEGUER El presseguer és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies que té fins a 6 metres d’alçària. Té fulles lanceolades i flors rosades i solitàries. Els seus fruits, els préssecs són globosos, generalment vellutats, de colors groguencs o vermellosos i de pinyol molt anfractuós. Prové de la Xina però des d’un temps molt antic que es conrea a Europa. Actualment, es cultiva a tots els països temprats. Té més de 200 cultivars i el seu sòl ideal és de verger arenós o llimós i ben drenat. Es multiplica per empelt.44

ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA Entre totes les varietats de préssecs (incloent la nectarina), a Espanya tenim una producció de 1.799.677 tones de presseguers. Per tant, el del presseguer sí que és un cultiu popular. A Tarragona es produeixen 34.597 tones i a Castelló 2.190 tones. El rendiment mitjà en regadiu és 24.501kg/ha a nivell estatal, 16.133kg/ha a Tarragona i 12.756kg/ha a Castelló.22

37


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR FRUTALES NO CITRICOS MELOCOTONERO (1): Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas

Superficie en plantación regular Arboles (hectáreas) diseminados En producción (número) Total Secano Regadío 514 411 103 288.784 181 145 36 34.467 177 142 35 88.592 198 158 40 101.945 1.070 856 214 513.788

Rendimiento Producción (toneladas) Superficie en producción Arboles Árboles (kg/ha) diseminados En plantación regular Producción Total diseminados Secano Regadío (kg/árbol) 3.240 4.500 14 1.796 4.188 5.984 3.600 4.950 9 700 310 1.010 3.600 4.950 14 684 1.234 1.918 3.600 4.950 9 767 917 1.684 3.427 4.733 13 3.947 6.649 10.596

Secano 411 145 142 158 856

Total Regadío 103 36 35 40 214

P. DE ASTURIAS

35.000

4

140

CANTABRIA

Alava Guipúzcoa Vizcaya PAÍS VASCO

1 – 12 13

– – – –

1 – 12 13

1 – 12 13

– – – –

2.124 6.000 4.954 13.078

3.400 – 2.400 2.477

– – – –

10 9 8 9

3 – 29 32

22 54 39 115

– 0 25 – 68 147

NAVARRA

11

522

533

11

471

4.755

6.591

28.251

10

13.379

47

13.426

LA RIOJA

524

524

450

29.265

13.170

Huesca Teruel Zaragoza ARAGÓN

– 58 671 729

11.845 1.726 6.874 20.445

11.845 1.784 7.545 21.174

– 53 613 666

10.676 1.639 6.237 18.552

– – – –

– 10.000 9.550 9.586

29.085 17.023 23.356 26.093

– – – –

310.509 28.430 151.521 490.460

– – – –

– – – –

Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUÑA

125 – 72 17 214

462 97 19.773 2.308 22.640

587 97 19.845 2.325 22.854

120 – 67 16 203

445 92 18.197 2.134 20.868

– – – – –

7.516 – 15.065 10.650 10.254

12.874 21.051 28.458 16.133 26.833

– – – – –

6.631 1.937 518.862 34.597 562.027

– – – – –

– – – – –

BALEARES

10

138

148

87

3.678

320

– 1 3 – 5 – – – 12 21

25 – 1 – – – – – 16 42

25 1 4 – 5 – – – 28 63

– – 1 – 5 – – – 12 18

25 – 1 – – – – – 16 42

5.950 – 1.050 14 6.470 – – – – 13.484

– – 4.500 – 6.000 – – – 900 2.517

2.190 – 7.500 – – – – – 2.200 2.320

11 – – – – – – – – 5

55 – 12 – 30 – – – 46 143

65 – – – – – – – – 65

120 – – – – – – – – 208

A Coruña Lugo Ourense Pontevedra GALICIA

Avila Burgos León Palencia Salamanca Segovia Soria Valladolid Zamora CASTILLA Y LEÓN

1

1

1

590

12.500

13

12

8

20

10 – 2 – 405 417

1.650 28 – – 20 1.698

1.660 28 2 – 425 2.115

10 – 2 – 401 413

1.455 28 – – 16 1.499

– 2.188 3.342 – – 5.530

2.000 – 10.926 – 900 975

27.784 12.000 – – 6.700 27.264

– 5 7 – – 6

40.445 336 22 – 468 41.271

– 11 23 – – 34

– 347 45 – – 41.305

166 287 594 1.047

413 91 3.586 4.090

579 378 4.180 5.137

156 264 531 951

295 86 3.030 3.411

6.600 – – 6.600

4.695 4.140 959 2.455

18.493 12.756 11.704 12.318

14 – – 14

6.187 2.190 35.974 44.351

85 – – 85

6.272 – – 44.436

R. DE MURCIA

14.421

14.421

13.782

34

26.721

17

368.270

1

368.271

Badajoz Cáceres EXTREMADURA

– – –

7.818 1.427 9.245

7.818 1.427 9.245

– – –

5.881 974 6.855

– – –

– – –

21.329 21.267 21.321

– – –

125.439 20.714 146.153

– – –

– – –

– 7 – – – 151 2 100 260

241 76 458 719 1.331 112 119 3.482 6.538

241 83 458 719 1.331 263 121 3.582 6.798

– 7 – – – 132 2 90 231

171 70 402 633 1.245 108 105 3.482 6.216

– – – 5.980 – – – – 5.980

– 1.000 – – – 3.508 – 1.646 2.676

20.140 2.171 15.000 15.219 21.317 8.574 6.700 16.956 17.129

– – – 16 – – – – 16

3.444 159 6.030 9.634 26.549 1.390 704 59.192 107.102

– – – 95 – – – – 95

– – – 9.729 – – – – 107.197

6 26 32

43 48 91

49 74 123

6 26 32

43 47 90

20.495 40.030 60.525

3.000 2.000 2.188

20.047 15.000 17.411

2 3 3

880 760 1.640

41 120 161

921 880 1.801

3.610

80.609

84.219

3.394

72.538

659.364

4.412

24.501

11

1.792.415

7.262

1.799.677

MADRID Albacete Ciudad Real Cuenca Guadalajara Toledo CASTILLA-LA MANCHA Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA

Almería Cádiz Córdoba Granada Huelva Jaén Málaga Sevilla ANDALUCÍA Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS ESPAÑA (1) Incluye el nectarino.

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció de presseguers a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

38


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR CLIMA I SÒL DEL CULTIU Les temperatures òptimes per al creixement dels presseguers són temprades, entre 21 i 27ºC. Durant l’hivern necessiten de 400 a 800 hores de fred. Òptimament, aquestes es sostindrien durant 2 mesos en valors propers als 7ºC. La necessitat de l’aigua varia al llarg del cicle, presentant-se fases crítiques en les èpoques en què coincideixen la fructificació i el creixement vegetatiu. Des de l’inici s’ha de regar de manera continua, però en la fase de la collita s’ha de distanciar el reg perquè el fruit concentri menys quantitat d’aigua i tingui més duració. El sòl és decisiu en la producció, la productivitat i el temps de vida de la planta. Els terrenys ideals per als presseguers són els arenosos, amb bon drenatge i una profunditat d’1 a 1,5 metres. No tolera sòl argilosos, pesats i compactes. El pH òptim es manté entre 6 i 7,5. La tolerància a la salinitat és mitjana. 45 ECONOMIA DEL CULTIU El preu mitjà pagat als agricultors de presseguers el 2017 va ser 50,29 euros per cada 100 quilograms segons el MAPA. Així, per a l’estimació econòmica, utilitzaré com a preu dels préssecs 0,50 euros per quilogram.17 Com a rendiment, consideraré uns 40.000kg/ha. Aquest varia molt depenent de la varietat. El benefici brut d’aquesta estimació serà de 20.000€/ha. Els costos també varien segons la varietat, però solen estar al voltant dels 300€/t.46 Com que estic fent els càlculs per a 40t/ha, aquests seran de 12.000kg/ha i el benefici net serà de 8.000kg/ha. Aquest benefici econòmic es veuria afectat en cas de tenir un rendiment més baix, ja que els agricultors guanyen uns 20 cèntims per cada quilogram de préssecs. També es veuria afectat en cas de que el preu baixés, i és que tot i que l’any 2017 es van pagar a 0,5€/kg, hi ha hagut campanyes on s’han arribat a pagar a 0,3€/kg, deixant de ser rendibles.

39


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.7. EL CIRERER El cirerer és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies, normalment poc alt, però que pot arribar a 15 metres d’alçària. Té un tronc ben definit, fulles amb una o dos glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, amb dents profundes però obtuses flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6, i fruits, les cireres. La forma espontània, també anomenada cirerer bord, viu a la major part d’Europa. No obstant, és rar a la regió mediterrània. A Europa abunda com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat. La fusta és de color clar, semidura i compacta. És un arbre resistent, que es pot conrear des del nivell del mar fins a 1.000 metres d’altitud. S’adapta bé a tots els tipus de sòl llevat dels calcaris i prefereix els permeables, frescs i profunds. Es multiplica per llavor, estaca i empelt. Les llaurades són poc profundes i s’hi incorpora adobs fosfats i potàssics a la tardor i adobs nitrogenats en iniciar-se la vegetació. Floreix d’abril a maig i la maduració del fruit i, per tant, la collita són escalonades. 47 Les cireres són el fruit del cirerer. Són arrodonides, de color vermell fosc (pot anar de groguenc fins a negrós segons el cultivar), dolces o amargues i comestibles. Són consumides fresques o confitades i també són emprades en la confecció de melmelades i d’alguns licors.48

Cirerers al terme municipal de Sant Jordi

ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA La producció de cireres a Espanya és de 114.433 tones anuals, 5.675 de les quals provenen de Tarragona i 988 de les quals provenen de Castelló. Per tant,

40


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR és un cultiu molt minoritari a Castelló. A Tarragona sol cultivar-se en la zona interior de la província. El rendiment mitjà espanyol en regadiu és de 5.851kg/ha. A Tarragona és de 4.798kg/ha i a Castelló és de 5.200kg/ha.22 FRUTALES NO CITRICOS CEREZO Y GUINDO: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas

Superficie en plantación regular Arboles (hectáreas) diseminados En producción (número) Total Secano Regadío 192 154 38 41.270 204 163 41 10.994 208 167 41 26.504 107 86 21 14.809 711 570 141 93.577

Rendimiento Superficie en producción Arboles (kg/ha) diseminados Secano Regadío (kg/árbol) 1.800 2.880 45 3.150 4.500 11 2.160 3.600 41 3.150 4.500 11 2.495 3.802 34

Producción (toneladas) En Árboles Producción plantación diseminados Total regular 386 1.858 2.244 698 121 819 509 1.084 1.593 362 163 525 1.959 3.222 5.181

Secano 154 163 167 86 570

Total Regadío 38 41 41 21 141

P. DE ASTURIAS

26.000

1

26

CANTABRIA

Alava Guipúzcoa Vizcaya PAÍS VASCO

2 6 7 15

– – – –

2 6 7 15

2 6 7 15

– – – –

11.670 10.000 8.224 29.894

2.900 2.500 2.400 2.507

– – – –

11 10 10 10

6 15 17 38

128 100 82 310

134 115 99 348

NAVARRA

131

231

362

118

220

3.565

3.000

5.000

10

1.454

36

1.490

LA RIOJA

112

362

474

79

315

3.589

6.415

2.304

2.304

61 118 3.032 3.211

742 59 4.474 5.275

803 177 7.506 8.486

55 114 2.803 2.972

615 47 3.972 4.634

– – – –

3.139 1.063 2.000 1.985

9.836 3.783 6.100 6.572

– – – –

6.222 299 29.832 36.353

– – – –

6.222 299 29.832 36.353

90 5 14 71 180

250 125 775 1.468 2.618

340 130 789 1.539 2.798

89 5 13 64 171

234 109 540 1.151 2.034

– – – – –

2.214 1.708 1.388 2.385 2.200

3.429 3.397 3.373 4.798 4.187

– – – – –

999 379 1.839 5.675 8.892

– – – – –

999 379 1.839 5.675 8.892

A Coruña Lugo Ourense Pontevedra GALICIA

Huesca Teruel Zaragoza ARAGÓN Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUÑA BALEARES Avila Burgos León Palencia Salamanca Segovia Soria Valladolid Zamora CASTILLA Y LEÓN MADRID Albacete Ciudad Real Cuenca Guadalajara Toledo CASTILLA-LA MANCHA Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA

26

9

20

29

10

2.310

23

23

83 269 27 – 758 3 1 – 35 1.176

244 26 37 – 28 – 11 8 14 368

327 295 64 – 786 3 12 8 49 1.544

83 249 15 – 757 3 1 – 35 1.143

180 19 36 – 28 – – 1 14 278

7.042 11.170 25.800 3.632 15.600 2.700 – – – 65.944

520 1.253 5.200 – 403 2.000 2.000 – 200 659

1.410 2.000 8.400 – 2.500 – – 1.000 928 2.440

9 – – – – – – – – 1

297 350 380 – 375 6 2 1 20 1.431

63 – – – – – – – – 63

360 350 380 – 375 6 2 1 20 1.494

2

2

1

1.685

3.000

9

3

15

18

– 1 11 10 8 30

225 3 – – 13 241

225 4 11 10 21 271

– 1 11 10 4 26

180 3 – – 13 196

– 392 8.463 1.592 – 10.447

– 1.000 12.300 1.500 800 5.942

3.800 3.800 – – 2.200 3.694

– 3 1 13 – 3

684 13 136 15 32 880

– 1 8 21 – 30

684 14 144 36 32 910

1.387 474 27 1.888

821 151 29 1.001

2.208 625 56 2.889

1.297 460 15 1.772

689 137 24 850

4.000 – – 4.000

1.700 620 750 1.412

6.500 5.200 3.700 6.211

10 – – 10

6.683 998 100 7.781

40 – – 40

6.723 998 100 7.821

338

338

267

10.955

2.925

2.925

Badajoz Cáceres EXTREMADURA

– 6.294 6.294

33 1.196 1.229

33 7.490 7.523

– 6.066 6.066

23 607 630

– – –

– 5.800 5.800

7.000 8.500 8.445

– – –

161 40.342 40.503

– – –

161 40.342 40.503

Almería Cádiz Córdoba Granada Huelva Jaén Málaga Sevilla ANDALUCÍA

– 8 10 201 – 737 66 9 1.031

20 11 62 552 – 417 49 3 1.114

20 18 72 753 – 1.154 115 12 2.144

– 8 1 177 – 726 66 9 987

20 11 42 538 – 414 49 3 1.077

– – – 3.868 – – – – 3.868

– – – 2.364 – 1.100 2.000 1.485 1.380

4.800 545 5.000 6.309 – 2.125 3.200 3.450 4.413

– – – 3 – – – – 3

96 6 210 3.812 – 1.678 289 24 6.115

– – – 12 – – – – 12

96 6 210 3.824 – 1.678 289 24 6.127

– 5 5

– 1 1

– 6 6

– 5 5

– 1 1

1.150 3.781 4.931

– 1.000 1.000

– 3.000 3.000

1 3 3

– 8 8

1 9 10

1 17 18

14.652

12.941

27.592

13.924

10.654

243.911

3.471

5.851

15

110.661

3.772

114.433

R. DE MURCIA

Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS ESPAÑA

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció de cirerers a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

41


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR CLIMA I SÒL DEL CULTIU El fred hivernal és necessari per al correcte creixement del cirerer. Depenent del cultivar, requereixen entre 400 i 1.500 hores per baix de 7,2ºC. A l’hivern, el tronc resisteix temperatures de -10 a -15ºC. A la primavera, en canvi, a -1,1ºC ja pateixen danys a les flors i als fruits. En el cas d’estar a la zona central d’una gelada primaveral la primera quinzena de setembre, les pèrdues poden arribar fins a un 50% de la producció esperada. El rang òptim està entre 19 i 24ºC en creixement vegetatiu i entre 20 i 25ºC en floració. Les humitats relatives baixes durant l’època de floració dificulten la germinació del pol·len. Les pluges durant la floració redueixen la pol·linització i augmenten les infeccions provocades per fongs. El vent permanent a la primavera i a l’estiu pot afectar la formació dels arbres. Durant la floració, els vents de més de 10km/h fan que es sequi més fàcilment l’estigma. El sòl ideal per als cirers és el de textura mitjana, llimós o areno-llimós, d’almenys un metre de profunditat, bon drenatge i a la vegada, bona capacitat de retenció d’aigua i minerals. El pH òptim està entre 6 i 6,5.49 ECONOMIA DEL CULTIU El preu mitjà pagat als agricultors de cirerers el 2017 va ser 134,03 euros per cada 100 quilograms segons el MAPA. Per als càlculs, utilitzaré com a preu de les cireres 1,34 euros per quilogram.17 De rendiment considerarem 15.000 kg/ha. El benefici brut serà de 16.080€/ha. El cost de producció del cultiu del cirerer sol oscil·lar entre 0,7 i 1,10€/kg. El preu mitjà és 0,92€/kg.50 Tenint en compte un rendiment de 15.000kg/ha, aquests seran 13.800€/ha. El benefici net serà, per tant, de 6.300€/ha.

42


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.8. LA FIGUERA La figuera és un arbre de la família de les moràcies que fa fins a 5 metres d’alt, de capçada, amb làtex lletós, i de fulles caduques grosses i aspres. Les flors són dins un receptacle. Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d’infructescència, anomenat siconi. És un arbre típicament mediterrani que prefereix terrenys calcaris i argilosos. Té nombroses varietats.51 La figa és el siconi de la figuera. És de pell verdosa, morada o negra, segons les varietats.52

ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA D’una producció total de 36.680 tones de figues, 462 provenen de Tarragona i només 9 de Castelló. El principal productor de figues a Espanya és Extremadura, que en produeix la meitat. El rendiment mitjà estatal en regadiu és de 7.031kg/ha. A Tarragona és de 12.000kg/ha i a Castelló de 3.500kg/ha.22

43


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR FRUTALES NO CITRICOS HIGUERA: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas

Superficie en plantación regular Arboles (hectáreas) diseminados En producción (número) Total Secano Regadío 338 270 68 10.196 76 61 15 1.128 135 108 27 2.913 70 56 14 5.362 619 495 124 19.599

Secano 270 61 108 56 495

Total Regadío 68 15 27 14 124

P. DE ASTURIAS

CANTABRIA

Alava Guipúzcoa Vizcaya PAÍS VASCO

– – 1 1

– – – –

– – 1 1

– – 1 1

A Coruña Lugo Ourense Pontevedra GALICIA

Rendimiento Superficie en producción Arboles (kg/ha) diseminados Secano Regadío (kg/árbol) 4.280 4.940 19 4.280 4.940 19 4.750 5.040 19 4.750 4.940 11 4.436 4.962 17

15.000

– – – –

2.625 5.000 9.050 16.675

– – – –

Producción (toneladas) En Árboles Producción plantación diseminados Total regular 1.491 194 1.685 336 21 357 649 55 704 334 59 393 2.810 329 3.139

2

– – – –

15 11 11 12

– – – –

39 55 100 194

39 55 100 194 39

30

30

NAVARRA

2.800

14

39

LA RIOJA

1

17

18

1

15

2.500

4.000

63

63

– – – –

48 4 17 69

48 4 17 69

– – – –

29 4 14 47

– – – –

5.005 – 5.005 –

15.483 6.500 4.952 11.582

– – – –

449 26 68 543

– – – –

449 26 68 543

Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUÑA

12 1 2 1 16

13 3 332 40 388

25 4 334 41 404

12 1 2 1 16

13 3 311 38 365

– – – – –

6.300 5.400 6.330 6.000 6.229

11.505 10.400 12.169 12.000 12.113

– – – – –

225 37 3.797 462 4.521

– – – – –

225 37 3.797 462 4.521

BALEARES

2.218

2.218

366

800

293

293

187 – – – – 7 – – 2 196

229 – – – – – – – – 229

416 – – – – 7 – – 2 425

161 – – – – 7 – – 2 170

163 – – – – – – – – 163

14.899 384 1.610 966 1.850 750 – 58 – 20.517

1.765 – – – – 3.000 – – 5.000 1.854

4.340 – – – – – – – – 4.340

14 – 2 – – 11 – – – 11

991 – – – – 21 – – 10 1.022

209 – 3 – – 8 – – – 220

1.200 – 3 – – 29 – – 10 1.242

35

35

13

990

2.500

11

32

11

43

– – – – 588 588

– – – – 20 20

– – – – 608 608

– – – – 507 507

– – – – 18 18

– 2.168 – – 6.314 8.482

– – – – 2.100 2.100

– – – – 5.400 5.400

– 18 – – – 5

– – – – 1.162 1.162

– 39 – – – 39

– 39 – – 1.162 1.201

– 6 13 19

508 2 42 552

508 8 55 571

– 5 10 15

474 2 31 507

1.850 – – 1.850

– 480 3.000 2.160

5.500 3.500 15.000 6.073

24 – – 24

2.607 9 495 3.111

44 – – 44

2.651 9 495 3.155

Huesca Teruel Zaragoza ARAGÓN

Avila Burgos León Palencia Salamanca Segovia Soria Valladolid Zamora CASTILLA Y LEÓN MADRID Albacete Ciudad Real Cuenca Guadalajara Toledo CASTILLA-LA MANCHA Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA

16

75

91

16

73

4

2.100

6.900

15

537

537

Badajoz Cáceres EXTREMADURA

3.198 1.941 5.139

384 301 685

3.582 2.242 5.824

2.519 1.072 3.591

266 205 471

– – –

3.715 5.340 4.200

7.380 8.340 7.798

– – –

11.321 7.434 18.755

– – –

11.321 7.434 18.755

Almería Cádiz Córdoba Granada Huelva Jaén Málaga Sevilla ANDALUCÍA

28 2 68 1.636 230 25 182 14 2.185

11 33 10 61 – 33 74 12 234

39 34 78 1.697 230 58 256 26 2.418

14 – 58 1.421 205 22 157 14 1.891

11 33 9 52 – 33 61 5 204

– – – 10.940 – – – – 10.940

214 – 1.000 890 507 750 700 2.500 841

1.273 1.000 2.500 1.192 – 1.000 2.500 5.500 1.689

– – – 15 – – – – 15

17 34 81 1.327 104 50 262 63 1.938

– – – 164 – – – – 164

17 34 81 1.491 104 50 262 63 2.102

15 230 245

10 8 18

25 238 263

15 230 245

10 8 18

33.800 38.100 71.900

393 500 493

2.790 3.000 2.883

7 3 5

34 139 173

236 114 350

270 253 523

11.154

2.411

13.564

7.327

2.005

168.757

2.847

7.031

8

34.959

1.421

36.380

R. DE MURCIA

Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS ESPAÑA

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció de figueres a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

44


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR CLIMA I SÒL DEL CULTIU Les figueres són exigents quant a clima es refereix. Necessiten un clima càlid, en el qual la temperatura sigui elevada durant l’estiu i baixi poc durant l’hivern. Són un arbre de vegetació continua que en els llocs càlids es manté actiu tot l’any i en els llocs freds conserva certa activitat inclús a l’hivern. Quant a sòl, en canvi, no són molt exigents. Vegeta en quasi tots els tipus de sòls, si bé prefereix els frescos, amb els quals adquireix un desenvolupament considerable. Les millors produccions s’obtenen en sòls rics i profunds, permeables i que conserven un cert frescor a l’estiu.53 ECONOMIA DEL CULTIU Un preu aproximat del que es paga als agricultors és 1,50€/kg. El rendiment, en regadiu, sol estar entre 5.000 i 6.000kg/ha. 54 Per a fer els càlculs faré servir la mitjana d’aquests dos rendiments, és a dir, 5.500 kg/ha. El benefici brut serà de 8.250€/ha. El cost de fer figues en regadiu està al voltant de 0,6€/kg. Aplicat a un rendiment de 5.500 kg/ha, el cost anual de producció serà 3.300€/ha.55 Per tant, el benefici net serà de 4.950€/ha.

45


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.9. LA GERDERA La gerdera és una planta llenyosa de la família de les rosàcies. Té tiges de 100 a 150 cm de llargària amb agullons fins, fulles de tres o cinc folíols, flors blanques i fruits vermells, carnosos i de sabor agradable que s’utilitzen en la preparació de la melmelada i del xarop.56 La infructescència de la gerdera, que és vermella o groga i comestible, és el gerdó. 57

ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA El cultiu de la gerdera és minoritari a Espanya i només es cultiva a 7 comunitats autònomes, entre les quals no estan ni Catalunya ni la Comunitat Valenciana. Per tant, si s’implantés, es tractaria d’un cultiu nou per a la nostra zona. Pràcticament tota la producció del país és d’Andalusia, que fa el 99,16% de la producció nacional, concretament de la província de Huelva, que fa el 97,77%. La producció és de 43.529 tones de gerds. El rendiment mitjà és de 17.606kg/ha.22 FRUTALES NO CITRICOS FRAMBUESO: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas Secano

Superficie en plantación regular Arboles (hectáreas) diseminados Total En producción (número) Regadío Total Secano Regadío 10 10 – 7 3.000

Rendimiento Superficie en producción Arboles (kg/ha) diseminados Secano Regadío (kg/árbol) – 2.400 2

Producción (toneladas) En Árboles Producción plantación diseminados Total regular 17 6 23

P. DE ASTURIAS

BALEARES

1

1

1

4.000

4

4

– – – – –

2 5 6 2 15

2 5 6 2 15

– – – – –

2 4 6 2 14

– – – – –

– – – – –

16.500 1.800 5.000 7.500 6.086

– – – – –

33 7 30 15 85

– – – – –

33 7 30 15 85

Avila León Segovia Zamora CASTILLA Y LEÓN

1

1

1

5.200

5

5

Cáceres EXTREMADURA

– –

32 32

32 32

– –

29 29

– –

– –

7.080 7.080

– –

205 205

– –

205 205

Cádiz Granada Huelva Sevilla ANDALUCÍA

– – – – –

23 15 2.363 17 2.418

23 15 2.363 17 2.418

– – – – –

23 12 2.363 17 2.415

– – – – –

– – – – –

10.000 8.500 18.000 17.500 17.873

– – – – –

230 102 42.534 298 43.164

– – – – –

230 102 42.534 298 43.164

Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS

– – –

2 3 5

2 3 5

– – –

2 3 5

– – –

– – –

20.000 1.000 8.600

– – –

40 3 43

– – –

40 3 43

ESPAÑA

2.482

2.482

2.472

3.000

17.606

2

43.523

6

43.529

MADRID

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció de gerderes a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

46


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR CLIMA I SÒL DEL CULTIU Les gerderes s’adapten a climes molt variats, ja que són bastant resistents als freds hivernals i a les altes temperatures de l’estiu. Les condicions climàtiques òptimes són hiverns curts amb baixes temperatures constants, necessàries per a acumular les de 600 a 1.200 hores anuals a menys de 7ºC que requereixen. Prefereixen estius frescos, amb una humitat relativa alta i amb oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit. En zones amb estius molt calorosos, la planta vegeta perfectament però el fruit es pot ser perjudicat. Tot i que tolera temperatures màximes altes, les òptimes es mouen entre 15 i 22º. Fora d’aquest rang, algunes varietats poden variar el seu comportament productiu. Les pluges en el període de collita afecten negativament a la qualitat del fruit. Quant a altitud, pot cultivar-se des del nivell del mar fins als 1.200m. S’adapta a diferents tipus de sòls. No obstant, els més adequats són els francs sense presència d’aigües estancades. No és aconsellable el seu cultiu en sòls pesats, amb percentatges d’argila superiors a 25 o 30%. El pH òptim està entre 6 i 7.58 ECONOMIA DEL CULTIU Com a preu dels gerds utilitzaré el preu mitjà de l’any 2017 a Andalusia segons l’Observatorio de Precios y Mercados de la Junta de Andalucía, que és de 5,36€/kg.42 Com a rendiment consideraré 12.000kg/ha. Per tant, el benefici brut serà 64.320€/ha. Els costos són aproximadament uns 58.500€/ha.59 El benefici net serà uns 5.820€/ha. És un cultiu amb molts d’ingressos però també amb molts de costs de producció.

47


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.10. LA NABINERA La nabinera és una mata de la família de les ericàcies que fa de 20 a 50 centímetres d’alt. Té un rizoma reptant, branques cantelludes, fulles caduques i verdes brillants, flors d’un verd pàl·lid rosat, i fruits rodons que són de color negre blavós i comestibles.60 El seu fruit és el nabiu.

ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA El cultiu de la nabinera, al igual que el de la gerdera, és minoritari a Espanya. Només es cultiva a 7 comunitats autònomes entre les quals no estan Catalunya ni la Comunitat Valenciana. Si s’implantés, també seria un cultiu nou per a la nostra zona. Al igual que els gerds, pràcticament tots els nabius espanyols es produeixen a la província de Huelva, d’on sorgeix el 96,4% de la producció. La producció total és de 35.355 tones de nabius. El rendiment mitjà en regadiu és de 15.417kg/ha.22 FRUTALES NO CITRICOS ARANDANO: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas

Superficie en plantación regular Arboles (hectáreas) diseminados En producción (número) Total Secano Regadío 169 – 160 2.000

Rendimiento Superficie en producción Arboles (kg/ha) diseminados Secano Regadío (kg/árbol) – 2.520 3

Producción (toneladas) En Árboles Producción plantación diseminados Total regular 403 6 409

P. DE ASTURIAS

Total Regadío 169

CANTABRIA

54

54

54

9.000

486

486

Alava Guipúzcoa Vizcaya PAÍS VASCO

3 2 11 16

– – – –

3 2 11 16

3 2 11 16

– – – –

– – – –

3.000 4.000 3.900 3.744

– – – –

– – – –

9 8 43 60

– – – –

9 8 43 60

– – – –

1 2 1 4

1 2 1 4

– – – –

– – 1 1

– – – –

– – – –

– – 3.000 3.000

– – – –

– – 3 3

– – – –

– – 3 3

Secano

Avila Palencia Segovia CASTILLA Y LEÓN

1

1

1

5.200

5

5

Badajoz Cáceres EXTREMADURA

– – –

4 12 16

4 12 16

– – –

– 6 6

– – –

– – –

– 5.755 5.755

– – –

– 35 35

– – –

– 35 35

Cádiz Huelva Sevilla ANDALUCÍA

– – – –

1 2.983 16 3.000

1 2.983 16 3.000

– – – –

1 2.050 16 2.067

– – – –

– – – –

– 16.623 17.500 16.622

– – – –

– 34.077 280 34.357

– – – –

– 34.077 280 34.357

16

3.244

3.260

16

2.289

2.000

3.744

15.417

3

35.349

6

35.355

MADRID

ESPAÑA

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció de nabineres a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

48


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR CLIMA I SÒL DEL CULTIU Les nabineres creixen millor en climes moderats. Requereixen entre 400 i 1.200 hores de menys de 7ºC, depenent de la varietat. La flor es gela a -2ºC, però per a la superposició d’estats fenològics es considera com a temperatura crítica 0,6ºC. Els vents forts dominants, especialment els primers anys de la plantació, ocasionen el desenvolupament de brots caiguts, afecten la floració i produeixen la caiguda de la fruita. És molt sensible al dèficit o a l’excés d’aigua. Requereix de sòls solts i ben drenats. El pH òptim està entre 4,4 i 5,5.61

ECONOMIA DEL CULTIU El preu que utilitzaré per a l’estimació econòmica dels nabius és de 3,47€/kg, agafant com a referència que aquest és el preu mitjà de l’any 2017 a Andalusia, que és la principal productora de nabius del país, segons l’Observatorio de Precios y Mercados de la Junta de Andalucía.42 Per al rendiment faré una aproximació en 15.500kg/ha. Per tant, el benefici brut serà de 53.787 euros. Els costos els valoraré en 40.000€/ha, tal i com ho fa Serida del Gobierno del Principado de Asturias a partir del desè any, quan la producció i el preu estan els dos al seu màxim nivell.62 Per tant, el benefici net serà de 13.785€/ha.

49


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.11. EL CAQUI El caqui és un arbre caducifoli de la família de les ebenàcies. Té una alçària de 10 a 15 metres, capçada arrodonida, fulles ovalades, el·líptiques i grosses, flors groguenques i fruits, els caquis. És originari de la Xina i del Japó, on és molt conreat. Actualment també s’ha estès pels països mediterranis, Califòrnia i Florida entre algunes zones. Es planta pels fruits i també per la fusta, que és densa, elàstica i resistent. És un arbre de climes meridionals i temperats, però pot resistir freds intensos si és conreat en regions seques.63 El fruit és comestible, esfèric o cordiforme amb pela d’un groc vermellós i polpa de color taronja.64 ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA El caqui és un cultiu innovador al país que ja s’ha estès per 8 comunitats autònomes, entre les quals estan Catalunya i la Comunitat Valenciana. El principal productor és la província de València, amb un 94,45% de la producció total. La producció anual de caquis ja és de 404.131 tones, de les quals 207 són de Tarragona i 2.537 de Castelló. El rendiment mitjà espanyol en regadiu és de 29.792kg/ha. A Tarragona és de 12.000kg/ha i a Castelló de 16.800kg/ha.22 FRUTALES NO CITRICOS CAQUI: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas Secano

Superficie en plantación regular Arboles (hectáreas) diseminados Total En producción (número) Regadío Total Secano Regadío 90 94 3 64 – 2 3 1 2 – 92 97 4 66 –

Huesca Teruel ARAGÓN

4 1 5

Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUÑA

6 – – 3 9

9 2 59 16 86

15 2 59 19 95

6 – – 3 9

9 2 56 16 83

BALEARES

Rendimiento Superficie en producción Arboles (kg/ha) diseminados Secano Regadío (kg/árbol) – 12.500 – 2.500 4.750 – 625 12.265 –

– – – – –

4.883 – – 5.000 4.922

13.110 16.600 20.319 12.000 17.844

– – – – –

Producción (toneladas) En Árboles Producción plantación diseminados Total regular 800 – 800 12 – 12 812 – 812 147 33 1.138 207 1.525

– – – – –

147 33 1.138 207 1.525

12

12

10

1.900

19

19

Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA

– – 90 90

71 230 15.540 15.841

71 230 15.630 15.931

– – 50 50

52 151 11.446 11.649

350 – – 350

– – 13.130 13.130

10.500 16.800 33.291 32.975

20 – – 20

546 2.537 381.705 384.788

7 – – 7

553 2.537 381.705 384.795

R. DE MURCIA

1

134

135

1

120

600

22.500

2.701

2.701

Badajoz Cáceres EXTREMADURA

– – –

225 50 275

225 50 275

– – –

77 22 99

– – –

– – –

35.000 18.000 31.222

– – –

2.695 396 3.091

– – –

2.695 396 3.091

– – – – 12 – 3 15

5 34 46 1.364 22 64 426 1.961

5 34 46 1.364 34 64 429 1.976

– – – – 9 – 3 12

3 12 38 1.138 21 56 240 1.508

– – 980 – – – – 980

– – – – 2.500 – 2.550 2.513

1.400 1.000 15.389 – 10.000 12.000 40.000 7.349

– – 27 – – – – 27

4 12 585 – 233 672 9.608 11.114

– – 26 – – – – 26

4 12 611 – 233 672 9.608 11.140

– – –

4 1 5

4 1 5

– – –

3 1 4

1.620 260 1.880

– – –

10.000 15.000 11.250

3 5 3

30 12 42

5 1 6

35 13 48

120

18.406

18.526

76

13.539

3.210

9.659

29.792

12

404.092

39

404.131

Cádiz Córdoba Granada Huelva Jaén Málaga Sevilla ANDALUCÍA Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS ESPAÑA

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció de caquis a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

50


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR CLIMA I SÒL DEL CULTIU El caqui sol cultivar-se en climes com el del litoral mediterrani. Podria cultivarse en zones més interiors, sempre que aquestes no superin els 500 o 600 metres. Cultivar-lo a llocs més alts podria influir en la forma de brotar i florir d’aquest arbre. La floració és tardana, pel qual no sol ser perjudicada per les gelades de la primavera. Normalment es sol cultivar en regadiu. No obstant, també hi ha la possibilitat del seu cultiu en secans frescos. Els terrenys excessivament humits són els menys apropiats per a aquest tipus de cultiu.65

Finca de caquis al terme municipal de Vinaròs

ECONOMIA DEL CULTIU Si bé és veritat que durant l’any 2017 el caqui es va arribar a pagar a 0,18€/kg, deixant de ser rendibles al tenir un cost de producció superior, en l’actualitat el caqui està recuperant els preus d’abans d’aquesta davallada, situant-se segons els seus agricultors al voltant de 0,3€/kg. Per als meus càlculs utilitzaré 0,35€/kg.66 Com a rendiment aproximaré a 40.000kg/ha. Per tant, el benefici en brut serà de 14.000€/ha Per als costos em basaré en que si aproximadament el seu cost de producció és de 0,22€/kg67, per cada hectàrea de 40.000kg/ha s’invertiran 8.800 euros. El benefici net serà, per tant, de 5.200€/ha.

51


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.12. LA VINYA La vinya és una planta de la família de les vitàcies, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d’un blau violat fosc. Les formes silvestres són lianes de fins a 30 metres de llarg, que es fan vora rius i en boscos humits, a l’Europa meridional. Les formes conreades són arbustives, per la poda en forma de cep, o bé enfiladisses, en forma de parra. La planta conreada prové de la regió càspial conreu de la vinya, actualment, és estès a quasi totes les regions temperades del món. Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos. Els fruits constitueixen el raïm, fruita de la qual és fet el vi i altres begudes alcohòliques. Els fruits assecats són les panses. 68 Els grans de raïm poden ser de diferents colors (blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre), integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors.69 CLIMA I SÒL DEL CULTIU És sensible a les gelades de la primavera, a les granissades primaverals i estivals, a les altes temperatures de l’estiu, a les pluges durant l’època de la verema i al calor humit durant tot el seu cicle vegetatiu. A l’hivern, la temperatura mínima a la qual resisteix la vinya és -20ºC. A més, les gelades de menys de -2ºC després de brotar solen destruir totalment la collita. A l’estiu, les temperatures massa altes, especialment si van acompanyades d’aire sec o vent càlid sec, cremen les fulles i el raïm. Les temperatures òptimes per al cultiu de la vinya en les seves diferents etapes són les següents: durant l’obertura de les gemmes, de 9 a 10ºC, durant la floració, de 18 a 22ºC, de la floració al canvi de color de les fulles, de 22 a 26ºC, del canvi de color a la maduració, de 20 a 24ºC i durant la verema, de 18 a 22ºC.70 La vinya es cultiva en les zones de clima temperat (des de 40º de latitud al sud fins a 50º de latitud al nord, aproximadament). Aquestes latituds són un factor clau per a la llum i la temperatura que requereix. Es pot cultivar des del nivell del mar fins a més de 4.000 metres d’altura. Com més profund és el sòl, més s’afavoreix el vigor de les plantacions. El pH per a cultivar la vinya va des de 5,5 a 8,5.71

52


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.12.1.

RAÏM DE TAULA

ECONOMIA DEL CULTIU El preu mitjà pagat als agricultors de vinya per a raïm de taula el 2017 va ser 82,99 euros per cada 100 quilograms segons el MAPA. Així, per a l’estimació econòmica, utilitzaré com a preu del raïm de taula 0,83€/kg.17 Com a rendiment utilitzaré 9.000kg/ha, tot i que segons zones es limita a un rendiment màxim. El benefici serà de 7.470 €/ha. Per als costos, utilitzaré com a referència els costos que adjudica el Gobierno de la Rioja en un dels seus informes per a un rendiment de 9.000kg/ha en espatllera.72 Aproximant, els costos seran d’uns 3.400€/ha. El benefici net serà, per tant, de 4.070€/ha.

ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA Espanya produeix 266.965 tones de raïm per a taula. El principal productor de raïm de taula és la Regió de Murcia, que produeix el 69,06% de la producció nacional. Tarragona només produeix 7 tones i Castelló en produeix 161. El rendiment mitjà espanyol en regadiu és 21.310kg/ha. A Tarragona només hi ha una hectàrea i està plantada en secà. A Castelló el rendiment mitjà és de 3.250kg/ha.73

53


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR VIÑEDO VIÑEDO DEDICADO A UVA DE MESA: Análisis provincial de superficie, rendimiento y producción, 2017

Provincias y

Superficie en plantación regular (hectáreas)

Comunidades Autónomas

Total Secano

Rendimiento de la superficie

En producción

Regadío

Total

Secano

en producción (kg/ha)

Regadío

Secano

Producción de uva

Regadío

(toneladas) – – – –

– – – – –

– – – – –

– – – – –

– – – – –

– – – – –

– – – – –

– – – – – –

P. DE ASTURIAS

– –

CANTABRIA

– –

Alava Guipúzcoa Vizcaya PAÍS VASCO

– – – –

– – – –

– – – –

– – – –

– – – –

– – – –

– – – – –

NAVARRA

LA RIOJA

1

4

5

1

4

8.000

15.000

68

19 3 33 55

21 – 140 161

40 3 173 216

9 3 27 39

21 – 88 109

4.500 4.000 1.174 2.159

7.000 – 5.000 5.385

187 12 471 670

Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUÑA

– – – 1 1

– – 22 – 22

– – 22 1 23

– – – 1 1

– – 22 – 22

– – – 7.355 7.355

– – 7.495 – 7.495

– – 165 7 172

BALEARES

10

40

50

10

40

3.900

8.100

363

1 – – – 2 – – – – 3

1 – – – – – – 2 – 3

2 – – – 2 – – 2 – 6

– – – – 2 – – – – 2

1 – – – – – – 1 – 2

– – – – 5.000 – – – – 5.000

5.000 – – – – – – 3.000 – 4.000

5 – – – 10 – – 3 – 18

A Coruña Lugo Ourense Pontevedra GALICIA

Huesca Teruel Zaragoza ARAGÓN

Avila Burgos León Palencia Salamanca Segovia Soria Valladolid Zamora CASTILLA Y LEÓN

– – –

– –

– – 2 – 25 27

30 – – – 13 43

30 – 2 – 38 70

– – 2 – 19 21

30 – – – 13 43

– – 3.456 – 1.400 1.596

11.000 – – – 21.600 14.205

330 – 8 – 307 645

80 81 59 220

5.207 17 45 5.269

5.287 98 104 5.489

80 78 57 215

5.190 17 35 5.242

2.500 1.350 1.200 1.738

12.510 3.250 4.800 12.428

65.127 161 236 65524

6.507

6.507

6.013

30.663

184377

Badajoz Cáceres EXTREMADURA

196 2 198

73 – 73

269 2 271

186 2 188

36 – 36

5.710 4.500 5.697

14.600 – 14.600

1.588 9 1597

Almería Cádiz Córdoba Granada Huelva Jaén Málaga Sevilla ANDALUCÍA

– 41 55 24 85 16 500 127 848

129 205 – 49 30 6 5 394 818

129 246 55 73 115 22 505 521 1.666

– 21 14 2 51 16 500 127 731

87 205 – 46 30 6 5 394 773

– 7.200 4.900 2.100 7.490 4.000 1.700 1.500 2.340

24.850 7.698 – 17.493 23.000 9.000 7.000 15.500 14.787

2.162 1.729 69 809 1.072 118 885 6.298 13142

22 5 27

68 18 86

90 23 113

21 5 26

67 18 85

1.555 1.671 1.577

3.713 5.552 4.102

280 109 389

1.390

13.026

14.416

1.234

12.369

2.738

21.310

MADRID Albacete Ciudad Real Cuenca Guadalajara Toledo CASTILLA-LA MANCHA Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA R. DE MURCIA

Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS ESPAÑA

– –

266.965

Anàlisi provincial de superfície, rendiment i producció de vinya dedicada a raïm de taula a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

54


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

6.12.2.

RAÏM DE VINIFICACIÓ

ECONOMIA DEL CULTIU El preu mitjà pagat als agricultors de vinya per a vinificació el 2017 va ser 47,30 euros per cada 100 litres de vi blanc i 55,15 euros per cada 100 litres de vi negre segons el MAPA. Per a l’estimació econòmica, utilitzaré com a preu del vi 0,55€/kg, que representa el tipus de vi més rendible.17 Aproximadament, per cada quilogram de raïm s’extreu 0,75 litres de vi. Fent aquesta equivalència sobre el rendiment anterior de 9.000kg/ha, obtenim 6.750l/ha. El benefici en brut serà de 3.712,5 euros. Per als costos de producció dels viticultors m’he basat en els d’una bodega real que tenia 40.500,85€ de costos havent fet 990.564 botelles de vi. 74 A continuació he calculat quantes botelles es fan per hectàrea. Suposant que les botelles fossin de 0,75 litres i tenint un rendiment de 6.750l/ha, surten unes 110 hectàrees. Dividint els costos totals entre les hectàrees surten uns costos d’uns 368€/ha, que per a aquesta estimació aproximaré a 400€/ha. El benefici net, per tant, serà de 3.312,5€/ha.

ANÀLISI DEL CULTIU A ESPANYA A Espanya, per a vi es produeix més raïm que per a taula. Concretament es produeixen 5.119.117 tones de raïm. D’aquestes, 170.507 provenen de Tarragona i només 834 de Castelló. El principal productor de raïm per a vi és Castella - la Manxa, d’on prové el 57,93% de la producció. Com a cultiu únic, el rendiment mitjà espanyol en regadiu és de 11.418l/ha. A Tarragona és de 5.967l/ha i a Castelló de 3.100l/ha.73

55


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR VIÑEDO VIÑEDO DEDICADO A UVA DE VINIFICACION: Análisis provincial de superficie, 2017

Provincias y Comunidades Autónomas A Coruña Lugo Ourense Pontevedra GALICIA P. DE ASTURIAS

Superficie en plantación regular (hectáreas) En producción Cultivo único Cultivo asociado Total Secano Regadío Secano Regadío 2.390 1.897 – – 1.930 1.800 – – 8.237 5.299 – – 12.098 9.635 – – 24.655 18.631 – –

Total Secano 2.390 1.930 8.237 12.098 24.655 59

Regadío – – – – – –

59

50

– – – – –

117

117

117

12.136 431 403 12.970

1.348 – – 1.348

13.484 431 403 14.318

11.932 392 393 12.717

1.326 – – 1.326

– – – –

– – – –

NAVARRA

7.734

10.399

18.133

7.648

10.069

LA RIOJA

32.768

14.108

46.876

30.810

13.356

Huesca Teruel Zaragoza ARAGÓN

3.387 1.979 20.235 25.601

1.731 38 8.035 9.804

5.118 2.017 28.270 35.405

3.249 1.961 19.175 24.385

1.638 38 7.667 9.343

– – – –

– – – –

Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUÑA

22.013 2.105 2.265 26.007 52.390

99 58 2.223 789 3.169

22.112 2.163 4.488 26.796 55.559

20.942 2.035 2.127 24.763 49.867

91 57 2.116 770 3.034

– – – – –

– – – – –

BALEARES

1.052

1.140

2.192

789

855

4.188 17.203 11.557 493 2.699 1.606 1.290 21.054 12.002 72.092

24 540 46 16 9 242 97 4.023 215 5.212

4.212 17.743 11.603 509 2.708 1.848 1.387 25.077 12.217 77.304

4.178 16.325 11.481 493 1.815 1.526 1.285 19.930 12.002 69.035

12 410 46 16 9 183 97 2.286 215 3.274

– – – – – – – – – –

– – – – – – – – – –

CANTABRIA Alava Guipúzcoa Vizcaya PAÍS VASCO

Avila Burgos León Palencia Salamanca Segovia Soria Valladolid Zamora CASTILLA Y LEÓN MADRID

5.053

3.262

8.315

1.930

279

381

20

54.923 86.418 65.330 1.741 85.094 293.506

31.428 75.516 17.147 70 26.619 150.780

86.351 161.934 82.477 1.811 111.713 444.286

51.500 84.555 58.530 1.520 83.003 279.108

28.800 65.368 15.659 59 25.554 135.440

– – 377 147 – 524

– – – – – –

4.656 721 35.763 41.140

6.114 52 11.033 17.199

10.770 773 46.796 58.339

4.650 690 33.213 38.553

5.885 52 8.640 14.577

– – – –

– – – –

17.524

5.789

23.313

17.049

5.677

Badajoz Cáceres EXTREMADURA

59.393 2.834 62.227

17.522 207 17.729

76.915 3.041 79.956

44.241 1.750 45.991

13.074 179 13.253

7.852 1.010 8.862

84 – 84

Almería Cádiz Córdoba Granada Huelva Jaén Málaga Sevilla ANDALUCÍA

1.016 9.357 5.742 2.741 3.341 309 1.835 546 24.887

104 333 440 507 69 29 115 12 1.609

1.120 9.690 6.182 3.248 3.410 338 1.950 558 26.496

1.011 9.191 5.331 2.473 2.960 273 1.762 540 23.541

102 333 210 451 45 10 115 4 1.270

– – 222 – – – – – 222

– – 1 – – – – – 1

1.809 2.784 4.593

238 1.488 1.726

2.047 4.272 6.319

1.809 2.778 4.587

235 1.486 1.721

– – –

– – –

678.368

243.274

921.642

624.808

213.474

9.989

105

Albacete Ciudad Real Cuenca Guadalajara Toledo CASTILLA-LA MANCHA Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA DE MURCIA

Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS ESPAÑA

Anàlisi provincial de superfície de vinya dedicada a raïm de taula a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

56


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR VIÑEDO VIÑEDO DEDICADO A UVA DE VINIFICACION: Análisis provincial de rendimiento y producción, 2017 Provincias y Comunidades Autónomas A Coruña Lugo Ourense Pontevedra GALICIA

Rendimiento de la superficie en producción (kg/ha) Cultivo único Cultivo asociado Secano Regadío Secano Regadío 3.938 – – 4.850 – – 6.720 – – 9.720 – – 7.808 – –

– – – – –

Producción de uva (toneladas) 7.470 8.730 35.609 93.652 145.461

P. DE ASTURIAS

2.340

117

CANTABRIA

3.200

374

Alava Guipúzcoa Vizcaya PAÍS VASCO

5.050 9.655 6.105 5.225

7.930 – – 7.930

– – – –

– – – –

70.772 3.785 2.399 76.956

NAVARRA

5.678

6.447

108.343

LA RIOJA

4.884

6.330

235.024

Huesca Teruel Zaragoza ARAGÓN

4.130 1.658 3.900 3.750

6.832 4.350 5.800 5.975

– – – –

– – – –

24.609 3.409 119.251 147.269

Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUÑA

7.600 4.354 5.461 6.700 6.929

13.445 6.337 9.424 5.967 8.609

– – – – –

– – – – –

160.383 9.222 31.557 170.507 371.669

BALEARES

2.500

7.410

8.308

300 2.125 1.080 2.880 758 1.718 2.394 4.380 2.621 2.543

4.400 3.200 2.060 4.988 2.200 4.914 5.400 9.557 6.025 7.979

– – – – – – – – – –

– – – – – – – – – –

1.306 36.003 12.494 1.500 1.391 3.520 3.600 109.141 32.753 201.708

3.398

8.325

3.000

5.100

10.128

Albacete Ciudad Real Cuenca Guadalajara Toledo CASTILLA-LA MANCHA

2.900 4.578 4.200 4.000 3.816 3.959

9.545 18.000 9.390 5.000 10.145 13.719

– – 4.200 4.000 – 4.144

– – 9.390 – – –

424.246 1.563.717 394.447 6.963 575.985 2.965.358

Alicante Castellón Valencia C. VALENCIANA

1.750 975 4.100 3.761

3.300 3.100 7.426 5.745

– – – –

– – – –

27.558 834 200.334 228.726

R. DE MURCIA

1.380

6.440

60.088

Badajoz Cáceres EXTREMADURA

4.600 1.470 4.481

12.700 8.000 12.637

2.550 990 2.372

9.000 – 9.000

390.327 5.005 395.332

1.025 7.000 6.428 1.497 10.002 1.634 3.657 1.650 5.978

4.696 7.495 7.955 3.850 10.950 4.000 7.000 3.950 6.091

– – 5.500 – – – – – 5.500

– – 7.500 – – – – – 7.500

1.515 66.833 37.166 5.437 30.100 486 7.249 907 149.693

Las Palmas S.C. de Tenerife CANARIAS

1.540 1.688 1.630

3.676 4.189 4.119

– – –

– – –

3.650 10.913 14.563

ESPAÑA

4.250

11.418

2.559

8.243

5.119.117

Avila Burgos León Palencia Salamanca Segovia Soria Valladolid Zamora CASTILLA Y LEÓN MADRID

Almería Cádiz Córdoba Granada Huelva Jaén Málaga Sevilla ANDALUCÍA

Anàlisi provincial de rendiment i producció de vinya dedicada a raïm de taula a Espanya l’any 2017 del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

57


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

7. DISCUSSIONS Un cop exposats els diferents cultius alternatius ja podem entrar a valorar la seva viabilitat i rendibilitat a Alcanar com a possibles substituents dels cítrics. RENDIMENT TARONGER 40000kg/ha MANDARINER 35000kg/ha ALVOCATER 15000 kg/ha AMETLLER 3000kg/ha KIWI 25000kg/ha MANGRANER 30000kg/ha MANGO 20000kg/ha PRESSEGUER 40000kg/ha CIRERER 15000kg/ha FIGUERA 5500kg/ha GERDERA 12000kg/ha NABINERA 15500kg/ha CAQUI 40000kg/ha RAÏM DE TAULA 9000kg/ha RAÏM VI 6750l/ha

PREU 0,25€/kg 0,28€/kg 2,15€/kg 1,46€/kg 0,60€/kg 0,5€/kg 1,26€/kg 0,50€/kg 1,34€/kg 1,50€/kg 5,36€/kg 3,47€/kg 0,35€/kg 0,83€/kg 0,55€/l

COSTOS 6000€/ha 6000€/ha 11000€/ha 1900€/ha 7500€/ha 8000€/ha 8000€/ha 12800€/ha 13800€/ha 3300€/ha 58500€/ha 40000€/ha 8800€/ha 3400€/ha 400€/ha

BENEFICI 4000€/ha 3800€/ha 21250€/ha 2480€/ha 7500€/ha 7000€/ha 17200€/ha 7200€/ha 6300€/ha 4950€/ha 5820€/ha 13785€/ha 5200€/ha 4070€/ha 3312,5€/ha

A partir dels respectius apartats d’economia del cultiu he elaborat aquesta taula comparativa amb una aproximació del rendiment, el preu de la fruita, els costos de producció i a partir d’aquestes tres coses, el benefici. No obstant, no tot es redueix a la rendibilitat ja que si un cultiu no està en una zona amb un clima i un sòl favorable, la producció disminueix considerablement, per la qual cosa també ho fan els beneficis, i la qualitat de la fruita també disminueix, baixant així el preu i també els beneficis. Per tant, és totalment imprescindible que les característiques edàfiques i climàtiques d’aquests cultius coincideixin amb les d’Alcanar. L’alvocater és un dels cultius amb més rendibilitat en l’actualitat degut a que s’han disparat els preus, que tradicionalment estaven en 1€/kg i actualment estan al voltant de 2€/kg, arribant segons calibres a 3€/kg. Aquesta situació pareix ser que s’ha estabilitzat per la qual cosa podem afirmar que és un cultiu bastant més rendible que el dels cítrics. De fet, el cultiu de l’alvocater està creixent molt en la zona de la Comunitat Valenciana, tradicionalment dominada, com la nostra, pel cultiu dels cítrics. No obstant, val a dir que les condicions nostres no són les millors per al seu cultiu. El clima és molt important ja que les temperatures mínimes que tolera oscil·len entre -1 i -7ºC. És per això que en segons varietats, una temperatura sota zero ja danya. La mínima a Alcanar en el 2017, que és l’any que agafo per a l’estudi 58


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR va ser 1ºC. Per tant, en un any general sense gelades, per temperatura és factible. També necessiten molta aigua, des de menys de 1.000 fins a més de 1.500mm d’aigua depenent de la varietat. Aquesta aigua, a Alcanar, no la podem obtenir per precipitació, però tenim un molt bon sistema de reg amb el qual podríem substituir aquestes mancances. L’alvocater tampoc tolera els vents secs ni les ventades. A la nostra zona fa vent moltes vegades, pel qual podríem tenir problemes en aquesta condició. Quant a sòls, pot cultivar-se una àmplia varietat de sòls, entre els quals crec que podríem incloure el nostre. Hauríem de reduir el pH lleugerament, tal i com actualment ho fem amb els cítrics. En definitiva, pot ser una bona alternativa però està clar que té inconvenients, com són el limitant de l’aigua, ja que es necessita un drenatge molt específic, o el vent. Això demostra per què a pesar de la seva gran rendibilitat, l’any 2017 només hi havia 7 hectàrees en producció a la província de Tarragona i 4 a la de Castelló. Les condicions que necessita l’ametller són molt semblants a les que tenim aquí. L’únic problema el podríem tenir amb el vent, però en aquest cas no crec que sigui un limitant. Les temperatures òptimes, de 15 a 35ºC les tenim, podent arribar a -15ºC en l’època vegetativa. L’ampli pH dels sòls, de 5,5 a 8,4, també ens inclou. La rendibilitat econòmica d’aquest cultiu, però, no és la millor com a cultiu de regadiu, que és el que estic buscant. Amb un benefici per hectàrea de 2.500€, actualment no és un cultiu atractiu per a l’agricultor per la baixada de preu que està experimentant aquests últims anys. En secà, tot i que els costos són menors, el benefici és encara més baix per la mateixa raó.

A la dreta, finca de cítrics i a l’esquerra, finca d’ametllers al terme municipal de Vinaròs

59


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR El cultiu del kiwi té un limitant molt important per a nosaltres, el fred. Necessita de 240 a 260 dies sense gelades, fet que el nostre clima complim. Pot arribar a -12ºC a l’hivern i a -5ºC a la tardor, que són temperatures a les quals tampoc arribem. El problema ve amb les hores de fred. Com més hores de fred, més producció de kiwis, motiu pel qual crec que no és compatible amb el nostre clima. A més, el vent pot arribar a reduir la producció a la meitat. Quant a sòl, amb reduccions de pH sí que seria compatible. En conclusió, el kiwi és un cultiu idoni per a zones amb més fred que la nostra, com les del nord de la Península. Galícia, per exemple, és el principal productor del país. Allí, majoritàriament, el cultiven en secà. Per tant, és lògic que a la província de Tarragona només hi hagi 5 hectàrees en producció i que a Castelló actualment no es cultivi el kiwi. Per al mangraner, el clima òptim és el subtropical o inclús el tropical. Aquest clima no és del tot el que tenim aquí, que és mediterrani. Tot i això, sense predominar, és un cultiu present a les províncies de Tarragona i de Castelló. 34 hectàrees a Tarragona i 27 a Castelló estan en producció. A la Comunitat Valenciana se n’ha plantat com a substituent dels cítrics. És un cultiu que necessita molta aigua per a fer molts de fruits i que aquests siguin de qualitat. No és un cultiu exigent amb el sòl. Podria ser una alternativa per als pagesos d’aquí tot i que com he explicat abans, el tipus de clima no és l’òptim. El mango, al igual que l’alvocater, és un dels cultius més rendibles i de moda en l’actualitat. Com a cultiu tropical, el mango necessita una temperatura mitjana d’entre 20 i 25ºC. El clima idoni per al seu cultiu seria un on els hiverns fossin lleugerament freds, amb temperatures mínimes al voltant dels 10ºC, les primaveres lleugerament càlides amb temperatures mínimes superiors a 15ºC i estius i tardors càlides. És a dir, el mango precisa d’un clima tropical que nosaltres no tenim. Per tant, a pesar de la seva gran rendibilitat, no seria un bon cultiu per a la nostra zona. Actualment, a Espanya, només es cultiva a Andalusia, a les illes Canàries i a la Regió de Murcia. El presseguer és un arbre de zona temprada no molt resistent al fred. Les temperatures òptimes per al seu creixement estan entre 21 i 27ºC i durant l’hivern necessiten de 400 a 800 hores de fred. El pH òptim es manté entre 6 i 7,5. Això es podria corregir amb reductors de pH. En principi, les característiques que requereix el presseguer són similars a les que tenim nosaltres. Tot i que en l’anàlisi de rendibilitat el rendiment del presseguer bastant superior al dels cítrics, això no sempre és així. El preu que estic considerant per als préssecs, de 0,5€/kg, no sempre s’ha mantingut així i hi ha hagut temporades en les quals els pagesos han tingut pèrdues per l’excés 60


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR de producció que tenim de préssecs a Espanya en relació a la demanda que hi ha. En el cas del cirerer, un clima càlid és favorable, però necessita moltes hores de fred per a fer fruits i que l’activitat sigui rendible. Aquest és un limitant important, ja que a Alcanar no tenim moltes hores de temperatures baix zero al llarg de l’any. Crec que és un cultiu que es podria dur a terme en zones no molt llunyanes a la nostra però que en la zona litoral on tenim els cítrics no seria una bona opció per falta de fred. En zones més muntanyoses cap a l’interior, possiblement es podria implantar. El cultiu de la figuera és exigent amb el clima. Necessita un clima càlid amb poc fred a l’hivern per a així mantenir actiu el cicle de vegetació durant tot l’any. No són exigents, però, amb els sòls. A la nostra zona se’n cultiven poques i aquestes són per a consum propi. Per tant, crec que no és un cultiu adequat per a la producció a gran escala en busca de la rendibilitat econòmica. Tot i que les gerderes s’adapten a climes molt variats, els fruits rojos en general són un tipus de cultiu delicat. Les gerderes, necessiten entre 600 i 1.200 hores anuals a menys de 7ºC. S’adapta a diferents tipus de sòls, amb un pH òptim de entre 6 i 7. El seu cultiu és molt específic i a Espanya es fa pràcticament tot a Andalusia. Crec que no és un cultiu bo per degut a la seva inviabilitat per a la nostra zona, on no el podríem desenvolupar a gran escala. Els altres fruits rojos tractats són els nabius. Les nabineres creixen millor en climes moderats i necessiten entre 400 i 1.200 hores de fred a menys de 7ºC. Els vents també les afecten. El pH òptim, lluny del nostre, està entre 4,4 i 5,5. Els nabius són uns fruits exclusius que en l’actualitat estan ben pagats però a l’igual que passava amb els gerds, són sensibles i el seu cultiu és difícil. Tampoc serien aptes per a la nostra zona, trobant-se la majoria de produccions del país a Andalusia. El cultiu del caqui es va posar molt de moda fa uns anys, especialment a la Comunitat Valenciana, on els agricultors el veien com al substitut dels cítrics. Les nostres característiques del clima són les adequades per al seu cultiu, per tant, sí que seria un cultiu viable. No obstant, el preu del caqui ha baixat bastant durant aquests últims anys, reduint-se pràcticament a la meitat. Això ha disminuït considerablement el benefici per hectàrea. Actualment, no és un cultiu molt diferent dels cítrics en termes econòmics. Aquesta davallada es deu, principalment, a l’increment de plantacions. Un altre inconvenient a la nostra zona podria ser el vent. 61


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR La vinya, ja sigui per a raïm de taula o per a vinificació, és un cultiu perfectament compatible amb el nostre clima. El pH entre el qual es produeix també inclou el nostre. De fet, fa anys era un cultiu més important per a la nostra que ha anat deixant-se de cultivar. Malgrat la seva viabilitat, en aquesta terra el seu rendiment econòmic no superaria el dels cítrics. En el cas del vi, no som una zona amb tradició com la Rioja o altres zones d’Espanya, i això dificulta considerablement la seva rendibilitat. El raïm de taula podria ser lleugerament més rendible però no seria una bona opció per a substituir els cítrics econòmicament.

62


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

8. CONCLUSIONS Fent aquest estudi me n’he adonat de que no va ser casualitat l’elecció dels cítrics per part dels pagesos canareus. S’adapten a les nostres condicions ambientals molt millor que altres cultius i possibiliten bones produccions. Hi ha dos tipus de cultius: els que són més viables a la nostra zona i els que ho són menys. Els primers són cultivats per molta gent, i aquest excés de producció fa que els preus baixin. Això fa que la seva rendibilitat disminueixi. Els del segon grup, en canvi, no tenen les característiques idònies per a ser cultivats aquí. Això fa que la demanda superi a l’oferta i que pugin els preus, convertint-los en els cultius més rendibles. D’entrada, per la seva inviabilitat, descartaria directament els cultius de la gerdera i la nabinera. Les característiques que requereixen són incompatibles amb les que nosaltres tenim i a pesar de que en alguns casos tenen una rendibilitat econòmica molt interessant, no són opcions factibles. Tot i ser més viables que els anteriors, tampoc consideraria els cultius del kiwi i del mango a la nostra zona. Les condicions climàtiques que necessita el kiwi per a afavorir la producció el converteix en un cultiu més apte per a altres zones com el nord de la Península. Les del mango, en canvi, el converteixen en un cultiu més apte per a zones més tropicals com el sud de la Península o les illes Canàries. No obstant, amb el canvi climàtic podria passar a ser una opció per a zones com la nostra. El del cirerer és un cultiu interessant i que sí que podria implantar-se en zones properes a la nostra. No obstant, les hores de fred que necessita a l’hivern compliquen cultivar-lo a gran escala, ja que no seria viable en tot el territori que avui en dia ocupen els cítrics. Només es podria plantar en algunes zones muntanyoses o de fred, no en el litoral. El cultiu del ametller, al igual que el de la vinya, són dos cultius tradicionals i viables. El rendiment econòmic, no obstant, podria ser inferior als dels cítrics. Això no vol dir que no siguin rendibles, ja que els beneficis són superiors als costos, però faran falta més hectàrees per a poder viure d’aquests cultius. Per tant, no interessarien en cas de ja tenir cítrics. Les figueres, tot i el seu cultiu per al consum propi, no crec que siguin un cultiu adequat a gran escala. Els presseguers sí són viables però tot i que amb les xifres oficials són bastant més rendibles que els cítrics, el preu és molts cops inferior. De fet, segons temporades es paga de costos de producció. El preu sol ser més baix i això redueix considerablement els beneficis. Per tant, pot ser un cultiu inestable per l’excés de producció en relació a la demanda.

63


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR Així, els tres cultius alternatius als cítrics més importants són l’alvocater, el mangraner i el caqui. El mangraner ha experimentat una forta pujada de preus durant aquest segle que li ha incrementat el seu interès econòmic per l’augment de la demanda. El caqui, que fa uns anys pareixia destinat a ser l’alternativa als cítrics, ha tingut una davallada de preus important per l’excés de plantacions. L’alvocater és el que té millors condicions econòmiques i pitjors condicions ambientals i actualment és el cultiu que més creix a la Comunitat Valenciana. Crec que aquestes conclusions sobre els cultius alternatius a les quals he arribat mitjançant el treball s’ajusten bastant a la realitat. Actualment, els cultius de l’alvocater, l’ametller, el manganer i el caqui ja s’estan cultivant a la nostra zona citrícola com a alternatives als cítrics. D’aquí uns anys veurem els resultats de les seves rendibilitats i si realment val la pena substituir els cítrics. Altres cultius tradicionals com el presseguer o la vinya, en canvi, són cultius que abans es cultivaven a prop de la nostra zona i s’estan deixant de cultivar per falta de rendibilitat. Els cítrics, tot i estar en decadència, són rendibles a Alcanar ja que són molts els canareus que segueixen apostant per la citricultura. Així que una altra opció és optimitzar els cítrics reduint els costos de producció, dedicant-s’hi plenament i aprofitant que hi ha gent que està canviant els cítrics per altres cultius. També s’ha de tenir en compte el nou panorama varietal citrícola amb noves varietats més competitives fruit de la millora genètica. Aquesta optimització també inclouria allargar el cicle de recol·lecció de setembre a maig apostant per varietats de diferents períodes de maduració. Sigui com sigui, per a mantenir l’estabilitat en el preus de l’agricultura és necessària la diversificació.

64


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

9. BIBLIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA WEB IMATGES La imatge de la portada ha estat seleccionada de la Guia Comercial i de Serveis d’Alcanar i editada per mi. Les imatges de l’interior del treball amb peu de fotografia han estat fetes per mi. La resta de les imatges, que han estat extretes del buscador Google, no tenen drets d’autor. LLIBRES 

11

15

MATAMOROS, José. Historia de mi pueblo Alcanar. Ulldecona: Ajuntament d’Alcanar, 1991 SOLER AZNAR, Juan; Guillermo, SOLER FAYOS. Cítricos. Variedades y técnicas de cultivo. Picanya: Grupo Mundi-Prensa, 2006

PÀGINES WEB 

1

2

3

4

5

6

7

Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: agricultura. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0219825.xml> [Consulta: setembre 2018] Instituto Nacional de Estadística [en línia]: España en cifras 2018. <https://www.ine.es/prodyser/espa_cifras/2018/files/assets/common/dow nloads/publication.pdf?uni=4f7e7b429c56ccbc4bf56b3e93ebc47b> [Consulta: setemebre 2018] Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación [en línia]: Crecimiento demográfico y crisis alimentaria. <http://www.fao.org/docrep/U3550t/u3550t04.htm> [Consulta: setembre 2018] Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación [en línia]: Perspectivas para el medio ambiente. <http://www.fao.org/docrep/004/y3557s/y3557s11.htm> [Consulta: setembre 2018] Institut d’Estadística de Catalunya [en línia]: El municipi en xifres, Alcanar. <https://www.idescat.cat/emex/?id=430043#h7f80000000> [Consulta: octubre 2018] Ajuntament d’Alcanar [en línia]: Història sector agrícola. <http://www.alcanar.cat/hist%C3%B2ria-sector-agr%C3%ADcola> [Consulta: octubre 2018] Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: el Montsià. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0044146.xml> [Consulta: octubre 2018] 65


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR 

8

9

10

12

13

14

16

17

18

19

20

Servei Meteorològic de Catalunya [en línia]: Resums meteorològics per estació. <http://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wpcontent/uploads/2018/05/29132458/EMAresums2017.pdf> [Consulta: octubre 2018] Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: clima mediterrani. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0234822.xml> [Consulta: octubre 2018] Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: Alcanar. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0001973.xml> [Consulta: octubre 2018] Ajuntament d’Alcanar [en línia]: Història. <http://alcanar.cat/hist%C3%B2ria> [Consulta: octubre 2018] Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: cítrics. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0225434.xml> [Consulta: octubre 2018] Ministerio de Agricultura, Pesca i Alimentación [en línia]: Frutales Cítricos 2017. <https://www.mapa.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticasagrarias/frutalescitricos2017s_tcm30-482178.xls> [Consulta: octubre 2018] Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: taronger. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0212804.xml> [Consulta: octubre 2018] Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación [en línia]: Índices y Precios Percibidos Agrarios (enero 2016-junio 2018). <https://www.mapa.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticasagrarias/indicesypreciospercibidosagrariosenero2016-junio2018_tcm30441640.xlsx> [Consulta: octubre 2018] Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: mandariner. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0121451.xml> [Consulta: octubre] Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: mandarina. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0121450.xml> [Consulta: octubre] Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: alvocater. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0077328.xml> [Consulta: novembre 2018]

66


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR 

21

22

23

24

  

 

Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: alvocat. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0077327.xml> [Consulta: novembre] Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación [en línia]: Frutales NO citricos y Frutales de Fruto Seco 2017. <https://www.mapa.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticasagrarias/frutalesnocitricos_frutalessecos2017s_tcm30-482177.xls> [Consulta: novembre 2018] Cristian Nicolás Esguerra Yara [en línia]: GUÍA TÉCNICA AMBIENTAL PARA LA PRODUCCIÓN DE AGUACATE EN SUS VARIEDADES LORENA Y CHOQUETTE CON UN ENFOQUE DE SILVOPASTOREO. <http://repository.udistrital.edu.co/bitstream/11349/3335/2/EsguerraYara Cristi%C3%A1nNicol%C3%A1s2016ANEXO%201.pdf> [Consulta: agost 2018] Laura Rodríguez Sosa; José Juan Cáceres Hernández [en línia]: RENTABILIDAD DEL CULTIVO DE AGUACATE EN CANARIAS. <http://www.agrocabildo.org/publica/Publicaciones/subt_578_Libro_AGU ACATE.pdf> [Consulta: desembre 2018] 25 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: ametller. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0077586.xml> [Consulta: novembre 2018] 26 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: ametlla. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0077582.xml> [Consulta: novembre 2018] 27 Consejería de Agricultura, Pesca y Desarrollo Rural, Junta de Andalucía [en línea]: Manual del Almendro. <https://www.juntadeandalucia.es/export/drupaljda/Manual_del_almendr o.pdf> [Consulta: agost 2018] 28 Agroquivir [en línea]: Rentabilidad de plantar almendro con regadío. <https://agroquivirsca.es/?p=3323> [Consulta: desembre 2018] 29 J.L. Espada, Centro de Transferencia Agroalimentaria [en línea]: Rentabilidad económica de plantaciones de almendro en regadío. <http://www.agro-alimentarias.coop/ficheros/doc/02274.pdf> [Consulta: desembre 2018] 30 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: kiwi. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0155602.xml> [Consulta: novembre 2018] 31 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: actinídia. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0074652.xml> [Consulta: novembre 2018] 32 Centro de información de recursos naturales [en línia]: Manual del cultivo del KIWI. <https://frutales.files.wordpress.com/2011/05/manualde-cultivo-del-kiwi.pdf> [Consulta: agost 2018] 67


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR 

33

Valencia Fruits [en línia]: AVA-Asaja denuncia una oleada de robos de kiwis y aguacates. <http://valenciafruits.com/ava-asaja-denuncia-roboskiwis-aguacates/> [Consulta: desembre 2018] 34 Levante-EMV: La Unió advierte que el cultivo del kiwi entra en declive por los costes y el clima. <https://www.levanteemv.com/economia/2013/04/18/unio-advierte-cultivo-kiwi-entra-declivecostes-clima/990666.html> [Consulta: desembre 2018] 35 David Glez. Eirexas, Campo Galego [en línia]: “La demanda de kiwi gallego es bastante superior a la oferta”. <http://www.campogalego.com/es/huerta/la-demanda-de-kiwi-gallego-esbastante-superior-a-la-oferta/> [Consulta: desembre 2018] 36 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: magraner. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0120998.xml> [Consulta: novembre 2018] 37 Portal Agrario Regional La Libertad [en línia]: EL CULTIVO DEL GRANADO (Apartados del 1. al 3.). <http://www.agrolalibertad.gob.pe/sites/default/files/EL%20CULTIVO%2 0DEL%20GRANADO.pdf> [Consulta: agost 2018] 38 Oscar Pinco, Telam [en línia]: El granado, un cultivo alternativo con buena rentabilidad. <http://www.telam.com.ar/notas/201608/160723-elgranado-un-cultivo-alternativo-con-buena-rentabilidad.php> [Consulta: desembre 2018] 39 Mª Ángeles Fernández-Zamudio; Julián Bartual; Mª Dolores de-Miguel [en línia]: Análisis de los costes de producción del granado español. <http://www.eumedia.es/portales/files/documentos/cultivos_granadoVR3 88.pdf> [Consulta: desembre 2018] 40 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: mango. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0121534.xml> [Consulta: novembre 2018] 41 Constantino Toribio Fernández [en línia]: CULTIVO DEL MANGO. <https://www.mapa.gob.es/app/materialvegetal/Docs/hoja_mapa_mango .pdf> [Consulta: agost 2018] 42 Consejería de Agricultura, Pesca y Desarrollo Rural, Junta de Andalucía [en línia]: Observatorio de Precios y Mercados. <https://www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca/observatorio/servlet/ FrontController> [Consulta: desembre 2018] 43 Rafael Yus Ramos; Miguel Ángel Torres Delgado, Un nuevo peligro se cierne sobre la Axarquía: “La burbuja del mango”. <http://www.revistaelobservador.com/images/stories/envios_16/mayo/yu s.pdf> [Consulta: desembre 2018] 44 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: presseguer. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0134396.xml> [Consulta: novembre 2018] 68


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR 

45

SwissContact Perú [en línia]: CULTIVO DE MELOCOTONERO Manual práctico para productores. <https://www.swisscontact.org/fileadmin/user_upload/COUNTRIES/Peru/ Documents/Publications/MANUAL_MELOCOTON.pdf> [Consulta: agost 2018] 46 Francisco J. Mirnau Doménech [en línia]: Costes de reconversión y producción para melocotón y nectarina. <https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/revistas/pdf_Vrural/ Vrural_2006_223_26_30.pdf> [Consulta: desembre 2018] 47 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: cirerer. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0090744.xml> [Consulta: novembre 2018] 48 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: cirera. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0090742.xml> [Consulta: novembre 2018] 49 Gamalier Lemus S., INIA La Platina [en línia]: El Cultivo del Cerezo. <http://agroavances.com/img/publicacion_documentos/Manualproduccion-El-cultivo-del-cerezo.pdf> [Consulta: setembre 2018] 50 I. Iglesias et al. [en línia]: El cultivo del cerezo en España:producción, consumo e intercambios comerciales. <https://www.researchgate.net/publication/305442644_El_cultivo_del_ce rezo_en_Espana_produccion_consumo_e_intercambios_comerciales> [Consulta: desembre 2018] 51 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: figuera. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0230580.xml> [Consulta: novembre 2018] 52 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: figa. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0230102.xml> [Consulta: novembre 2018] 53 Juan A. Ramos Moreno; Daniel Vázquez Mateo [en línia]: LA HIGUERA. <https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/hojas/hd_1975_20. pdf> [Consulta: setembre 2018] 54 Celestino J. Vinagre, HOY [en línia]: La superficie de higuera crece un 14% en un año gracias al regadío. <https://www.hoy.es/agro/superficiehigueras-crece-20180504001712-ntvo.html> [Consulta: desembre 2018] 55 M. López [en línia]: El cultivo de la higuera. <https://www.researchgate.net/profile/Margarita_Lopez_Corrales/project/ Ficus-carical/attachment/58ff0a181042bf2cbdf529df/AS:486949732524032@149310 9271438/download/10.+Higuera.pdf?context=ProjectUpdatesLog> [Consulta: desembre 2018]

69


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR 

56

Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: gerdera. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00069656.xml> [Consulta: novembre 2018] 57 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: gerdó. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00069658.xml> [Consulta: novembre 2018] 58 Juan Carlos García Rubio et al., SERIDA [en línia]: El cultivo del frambueso. <http://www.serida.org/pdfs/6085.pdf> [Consulta: setembre 2018] 59 Antonio Flores Domínguez [en línia]: Frambuesas todo el año desde la costa de Huelva. <https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/revistas/pdf_Hort/H ort_2008_207_26_33.pdf> [Consulta: desembre 2018] 60 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: nabinera. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0125488.xml> [Consulta: novembre 2018] 61 Pablo Undurraga Díaz; Sigrid Vargas Schuldes [en línia]: MANUAL de ARÁNDANO. <http://biblioteca.inia.cl/medios/biblioteca/boletines/NR39094.pdf> [Consulta: setembre 2018] 62 Juan Carlos García Rubio; Marta Ciordia Ara., SERIDA [en línia]: Estudio económico del cultivo del arándano. <http://www.serida.org/publicacionesdetalle.php?id=01520> [Consulta: desembre 2018] 63 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: caqui. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0088360.xml> [Consulta: novembre 2018] 64 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: caqui. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0166964.xml> [Consulta: novembre 2018] 65 Armando Carbo Gomez; Orencio Vidal Marco [en línia]: EL CAQUI. <https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/hojas/hd_1976_07. pdf> [Consulta: setembre 2018] 66 Economía 3 [en línia]: La caída de la producción de caqui lleva al incremento de los precios. <https://economia3.com/2018/08/01/153559la-caida-de-la-produccion-de-caqui-lleva-al-incremento-de-los-precios/> [Consulta: desembre 2018] 67 Carles Senso, Levante-EMV [en línia]: El precio del caqui en el campo se sitúa por primera vez por debajo del coste de producción. < https://www.levante-emv.com/ribera/2017/11/18/precio-caqui-campositua-primera/1643283.html> [Consulta: desembre 2018]

70


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR 

68

Gran Encilopèdia Catalana [en línia]: vinya. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0239261.xml> [Consulta: novembre 2018] 69 Gran Enciclopèdia Catalana [en línia]: raïm. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0205468.xml> [Consulta: novembre 2018] 70 Juan Antonio de Cara García, Servicio de Aplicaciones Agrícolas e Hidrológicas. AEMet [en línia]: CARACTERÍSTICAS AGROCLIMÁTICAS DE LA VID (Vitis vinifera L. subsp. vinifera). <http://www.divulgameteo.es/uploads/Caracter%C3%ADsticas-vid.pdf> [Consulta: setembre 2018] 71 José Angel Amorós Ortiz Villajos et al. [en línia]: El suelo y su influencia en el cultivo de la vid. <https://www.researchgate.net/publication/315383642_El_suelo_y_su_in fluencia_en_el_cultivo_de_la_vid> [Consulta: setembre 2018] 72 José Ignacio Fernández Alcázar [en línia]: Costes de cultivo en viñedo. <https://www.larioja.org/lariojaclient/cm/agricultura/images?idMmedia=599726> [Consulta: desembre 2018] 73 Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación [en línia]: VIÑEDO 2017. <https://www.mapa.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticasagrarias/vinedo_anuario2017s_tcm30-482174.xls> [Consulta: novembre 2018] 74 D. Enrique Fernández Duque [en línia]: El coste del vino leones. Análisis práctico de las Bodegas Gordonzello S.A.. <https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/5546/71459303M_GA DE_julio16.pdf?sequence=1> [Consulta: desembre 2018]

71


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

10. ANNEXOS 10.1. ANNEX I: ANALÍTIQUES DE SÒL

Situació geogràfica de les finques d’on s’han extret les mostres de sòl analitzades

72


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

Analítica del sòl de la finca d’Alcanar

73


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

Analítica del sòl de la finca d’Ulldecona

74


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

Analítica del sòl de la finca de Sant Jordi

75


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

Analítica del sòl de la finca de Vinaròs

76


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR

10.2. ANNEX II: ENTREVISTES VÍCTOR SALOM Tècnic d’un viver productor de plantons i assessor de finques d’alvocaters de la zona del sud de la província de Tarragona, Catalunya i de la província de Castelló, Comunitat Valenciana

-Com veu el cultiu de l’alvocater en l’actualitat? -Actualment és un cultiu atractiu perquè els preus de la fruita al camp són elevats, tot i que té condicionants que fan que es redueixin considerablement les àrees de plantació. -Veu bones perspectives per al futur o creu que és un cultiu en retrocés? -És un cultiu en expansió, al menys pel que respecta a la producció hivernal del hemisferi nord. Les produccions de l’hemisferi sud comencen a ser elevades i els preus a l’estiu s’estan regulant, sobretot pel que respecta a l’agricultor. La demanda ha estat fortament creixement fins al moment però s’espera que segueixi creixent a menor ritme o inclús que s’estabilitzi. -Hi ha alguna varietat en concret que recomanaria per la seva alta rendibilitat? -A Espanya la comercialització es redueix a dos varietats: Hass i Lamb Hass, que són els anomenats alvocats “negres”. En el seu punt de maduració, la pell verda rugosa es torna fosca, agafant colors del violeta al negre. La varietat de referència a Espanya i a molts altres països és Hass. Lamb Hass no és tan gustosa però és més tardana i aconsegueix millors calibres, sobretot a les zones límit quant a condicionants climàtics. -Què passa amb les altres varietats? -Algunes de les altres varietats de pell llisa i verda també són de qualitat, però culturalment no s’utilitzen per la costum establerta. Els pol·linitzadors normalment utilitzats solen ser de pell llisa i verda, per exemple Fuerte, Bacon, Ettinger, Pinkerton… Existeixen noves varietats d’alvocats negres que milloren alguna característica de la varietat de referència, Hass. També és molt important l’elecció del portaempelt, el qual pot ser clonal o de llavor. Els clonals més famosos són Dusa, Duke 7 i Toro Canyon. Quant a llavor n’hi ha molts, varietats mexicanes com Zurtano, Antillanos, Ashdot, Ferchaild o Gutemaletecos.

77


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR -Creu que el de l’alvocater és un cultiu rendible? -Ara mateix, si tens un clima adequat, el cultiu és rendible. S’han arribat a preus que ronden els 3€/kg per als millors calibres, tot i que a mitjana del preu actualment és de 2€/kg i tradicionalment estava en 1€/kg. Les produccions mitjanes ronden les 10-15t/ha. Un bon agricultor, amb un bon disseny, pot rondar les 15-20t/ha a l’any. -Quines condicions de sòl i clima necessita l’alvocater per al seu correcte desenvolupament? -El de l’alvocater és un cultiu de clima més bé tropical que s’adapta a un clima temprat on no es donin gelades. Per sota de 0ºC, depenent de la varietat i el temps de la gelada ja es poden produir danys. També li perjudiquen els vents forts gelats i càlids, ja que la taxa de transpiració és molt elevada i es solen produir pèrdues de fruits importants. És sensible a Phytophthora cinnamomi i en menor mesura a P. citrícola. S’han d’evitar els sòls pesats. Fer cavallons i fer una bona elecció del portaempelts serveixen per a evitar problemes en el cultiu. -I d’aigua? -Es necessita una gran quantitat d’aigua i de bona qualitat, el doble quasi que el taronger. No tolera bé la salinitat ni les contaminacions. És sensible als herbicides i li encanten els mulchings i la matèria orgànica. És com si fos el sotabosc d’un clima tropical. -Creu que seria una bona opció implantar el cultiu de l’alvocater a la zona litoral mediterrània del sud de Tarragona - nord de Castelló, actualment dominada pel cultiu dels cítrics? -Existeixen algunes zones, però molt reduïdes, ja que hi ha que conjugar zones càlides lliures de gelades i aigua abundant i de qualitat. -Creu que és sostenible un cultiu com el de l’alvocater? El cultiu de l’alvocater no seria sostenible en termes d’ús d’aigua però sí que ho seria en el fet que quasi no s’utilitzen pesticides i es creen terres fèrtils.

78


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR DIDAC GONZÁLEZ Agricultor de cirerers i albercoquers de Miravet, Catalunya

-Com veu el cultiu del cirerer en l’actualitat? -El cultiu del cirerer està en ple creixement a la nostra zona i en tota Espanya, amb més varietats més resistents a l’aigua i duradores per viatjar a mercats europeus i de tot el món. -Creu que hi ha una tendència positiva en el cultiu del cirerer? -Totalment positiva per ser una fruita per al consumidor, tot i que la meteorologia és un punt molt important, sobretot l’aigua, motiu del qual molts agricultors no estan del tot segurs de plantar. Tot i això, s’està plantant molts de cirerers a la península. -Es el del cirerer un cultiu rentable avui en dia? -Clar que sí, però com he dit abans els anys molt plujosos són un desastre perquè en els mercats es desplomen els preus per mala qualitat. Pel contrari, si es poden recollir sense problemes el preu és bo per a l’agricultor. Una de les millors coses és que manteniment del cirerer durant tot l’any no és molt car. És veritat que a l’hora de collir es necessita molta mà d’obra però en general és un arbre en pocs costos. -Recomanaria alguna varietat en concret per la seva rendibilitat? -És difícil dir-ne només una ja que hi ha moltes varietats bones, però les varietats Frisco i Primegiant són dos varietats primerenques de mitjan maig que són de gran qualitat i mida. -De quines condicions de clima i sòl requereix el cirerer? -Un clima càlid és molt favorable per al cultiu del cirerer, però a l’hivern es necessiten moltes hores de fred baix zero per a que cada any produeixi fruita i sigui rendible. Quant a sòl, es podria dir que qualsevol sòl és bo. -Creu que seria una bona opció implantar el cultiu del cirerer a la zona litoral mediterrània del sud de Tarragona – nord de Castelló, actualment dominada pel cultiu dels cítrics? -Tot depèn del fred que es tingui a la zona. Com he dit abans, fan falta unes 100 hores de fred baix zero i si a l’hivern l’arbre no descansa suficientment no produeix molta fruita. Castelló crec que és un lloc càlid però en alguna zona de muntanya segur que es podria implantar perquè els hiverns segur que són gelats i els estius calorosos.

79


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR -Com creu que podríem avançar cap a una agricultura sostenible? -És un tema delicat que té difícil solució, ja que cada vegada tot es fa en una proporció més gran amb molts de quilograms de fruita al dia. Moltes multinacionals inverteixen, el govern no posa mesures per a regular els preus…

80


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR ALFONSO MACHÍ Productor de caqui i corredor d’assegurances col·legiat de Carlet, Comunitat Valenciana

-Com veu el cultiu de caqui actualment? -A la Comunitat Valenciana és un cultiu amb un creixement molt considerable des dels anys 90, situant-se en l’actualitat en unes 16.500 hectàrees amb una producció estimada per a l’any 2020 de 600.000 tones, concentrades la major part a la Ribera del Xúquer i en menor quantitat a Segorbe i a altres zones de la Comunitat. -Quina és la rendibilitat del caqui avui en dia? -El rendiment per hectàrea de caqui es situa entre 40.000 i 50.000kg, molt superior a la del sector dels cítrics. El cost de producció ha anat incrementantse per l’evolució de plagues i malalties, situant-se en l’actualitat en aproximadament uns 0,2€/kg. Els preus de venta han anat disminuint des de 0,6€/kg als 0,3€/kg actuals. Actualment, la rendibilitat del caqui és preocupant per l’increment de plantacions. -Quina varietat recomanaria per la seva rendibilitat? -La varietat que recomanaria seria la Roig Brillant, bé sigui sobre peu Lotus o Virginiana. -Quines condicions de clima i sòl són necessàries per a cultivar caquis? -Els sòls per al cultiu han de ser molt compacte i rics. El clima, suau i favorable, amb temperatures mitjanes al voltant de 17ºC i mitjanes al voltant de 9-10ºC al mes de gener i 24-25ºC a l’agost amb nuvolositat escassa i precipitacions entre 400 i 500mm anuals. Aquestes característiques són les de la Comarca, una zona amb condicionants per a la qualitat dels fruits. -Creu que seria una bona opció implantar el cultiu del caqui a la zona litoral mediterrània del sud de Tarragona – nord de Castelló, actualment dominada pel cultiu dels cítrics? -A la zona del sud de Tarragona pot ser preocupant l’efecte mecànic del vent, ja que la fusta del caqui no és tan flexible com la dels cítrics, produint-se trencaments i danys en la qualitat del fruit. -Com creu que podríem avançar cap a una agricultura sostenible? -Amb la globalització actual, és impossible pensar en una agricultura sostenible. 81


CULTIUS ALTERNATIUS ALS CÍTRICS A ALCANAR PEDRO JOSÉ BALDA Viticultor i enòleg de San Vicente de la Sonsierra, La Rioja

-Com a productor de vi, com veu el sector de la vinya actualment? -Un dels cultius més rendibles de la comunitat autònoma de La Rioja. Té estabilitat i bones perspectives en el futur pròxim. -Diria que la seva tendència es de retrocés o contràriament veu potencial de futur del cultiu? -Hi ha futur, es prevé un creixement sostingut de l’1,5% per als pròxims tres anys en superfície de vinya. -Hi ha alguna varietat que recomanaria a algú que volgués començar en el sector? -La varietat de cultiu depèn dels factors ambientals i culturals de cada regió. En funció d’on es vagi a realitzar, hi haurà unes varietats més idònies que altres per la seva resistència a sequeres, cicle de maduració, estil de vi generat,… -De quines condicions de clima i sòl precisa la vinya? -Sòls, en general pobres, i climes amb una precipitació en torn als 500mm a l’any, amb una bona distribució de les pluges. -Creu que seria una bona opció implantar el cultiu de la vinya a la zona litoral mediterrània del sud de Tarragona – nord de Castelló, actualment dominada pel cultiu dels cítrics? -És una opció viable. -Com creu que podríem avançar cap a una agricultura sostenible? -Amb pràctiques de cultiu sostenible, interpretant els diferents estats de les plantes i buscant la millor integració possible amb l’ambient. -Quin consell donaria als nous viticultors? Per a fer una explotació de vinya rendible, és necessari arribar fins al final, és a dir: produir els vins i tancar la seva comercialització. La producció de raïm en la majoria de regions d’Espanya està associada als preus de mercat que determinen uns pocs operadors, les grans bodegues, i que, generalment, no solen donar rendibilitat al viticultor, a no ser que aquest viticultor es trobi en regions de gran tradició com pot ser La Rioja, la Ribera del Duero, el Priorat, la Ribera Sacra,…

82

Profile for Biblioteca Trinitari Fabregat

Cultius alternatius als cítrics a Alcanar  

Cultius alternatius als cítrics a Alcanar  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded