Octubre630definitiu

1 1

EURO

EURO

1

EURO

DESIGUALTATS AVUI: CONSEQÜÈNCIA D’UNA CRISI QUE NO ACABA 630 OCTUBRE.indd 1

02/10/2017 21:44:04

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h - Tel. 93 345 96 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h - Dijous de 18 a 19:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Informàtica per a principiants o gent gran Aprèn a utilitzar l’ordinador i a navegar per internet Dimarts de 10 a 12:00 h Dimecres 17 a 19:00 h - Divendres 10 a 12:00 h

630 OCTUBRE.indd 2

Txikung Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Tai txi Aprèn a harmonitzar el cos, la ment i l’esperit obtenint una millora de la salut Dimecres de 18 a 19:30 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:15 a 21:45 h - Dimarts de 19:15 a 20:45 h Dijous de 18 a 19:30 h - Dijous 19:30 a 21:00 h

02/10/2017 21:44:06

EDITORIAL

1-O, hem votat JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

D

esprés de viure el dia 1 d’octubre les votacions fortament reprimides per l’Estat, sentim una doble emoció. Per un costat una gran indignació i tristesa pels 844 ferits en les brutals càrregues policials, i per sentir-nos tots agredits i maltractats amb ells.

No entenem que en un Estat teòricament democràtic es pretengui obligar els catalans a formar-ne part amb l’ús de la força, intentant impedir fins i tot una votació.

L’únic argument que inicia la repressió és el text d’una Constitució postfranquista, interpretada per un Tribunal polititzat. Amb aquest argument ens prohibeixen votar, de veritat pretenen que això sigui la democràcia?

Ara bé, per altra banda, tot allò viscut durant la jornada del referèndum i els dies previs també ens fa sentir emoció, il•lusió i orgull, com a andreuencs i com a catalans. Veure centenars de persones de totes les edats a tots els punts de votació de Sant Andreu des de les 5 del matí i durant tota la jornada, per protegir la votació de la Policia, és una imatge que tampoc oblidarem.

Els veïns i veïnes van fer hores de cua veient imatges de com estaven pegant la gent d’altres llocs, per deixar un vot que no sabien si al final seria requisat per la Policia. Això demostra com el desig que tenim de poder decidir el nostre futur és més fort que la por o l’esgotament.

Passi el que passi en l’àmbit polític, l’1-O ha fet que molts de nosaltres individualment ens sentim més independents que mai d’aquest Estat repressor, però també més orgullosos que mai de formar part d’aquest poble i d’aquest País.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL

www. avvsantandreu.cat

8

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: ÀLEX ÁVILA, NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MARIONA PUJOL, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL, ALBA CABRERA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR I CRISTINA PLA PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

630 OCTUBRE.indd 3

02/10/2017 21:44:06

630 OCTUBRE.indd 4

02/10/2017 21:44:09

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

W W W. F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I -

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PIN-

TATSBCN.NET

TURA DE 10 A 13.30H PLAÇA COMERÇ >GRUP TEATRAL ANTIFAZ. LOCAL DE

QUART DISSABTE DE MES

8........... 11-S

Actes de l’AVV i Òmnium

SANT PACIÀ. 932744501 (JESÚS). DE >AMICS DE LA FABRA I COATS

22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.GTANTI-

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12

FAZ.ORGT. ANTIFAZ@HOTMAIL.COM

TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI>ESBART MARE NOSTRUM. LOCAL DE

JOUS, DE 17 A 19 H

10 ....... ENTREVISTA

Agustí Alcoberro

SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A 19.15H. SI >ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I VOLS APREN-

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE

DRE A BALLAR DANSA CATALANA, VINE!

DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU. >ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-

ORG

NEA.

CUBA,

2.

CAN

933111038. A TOTES LES DONES QUE

ODÓ,

VULGUIN ACONSEGUIR UNA SOCIETAT

933112343.

ORFEÓ: ASSA-

JOS DLL I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL

MÉS JUSTA. DIJOUS A LES 19H.

PLANÇONS (INFANTIL): ASSAJOS DJ DE >CORDADA, ASSOCIACIÓ

17.30 A 19H. GRUP CULTURAL.

Represa del projecte

GUARDIOLA.

>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT 71.

12 ...... OBRES DE L’AVE

EXCURSIO-

NISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE SANT >CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

ANDREU, CARRER DE SANT ADRIÀ, 20.

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17

DE DILLUNS A DIVENDRES DE 10 A 14H I

A 20H.

DE 18 A 20H. ESCOLA DE MUNTANYA

>ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

>AGRUPACIÓ

DE CULTURA POPULAR DE SANT AN-

TANYA. MONTSEC, 9. 933469604. DM I DJ

DREU C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65.

DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE MUNTANYA,

DIMECRES, DE 17 A 19 H

SORTIDES INFANTILS, SENDERISME, BT,

EXCURSIONISTA

monogràfic

14 ....

21 ....... EL PERFIL

Ceramistes

MUN-

ESQUÍ, ALTA MUNTANYA, FOTOGRAFIA, >CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

ESPELEOLOGIA.WWW.AEMUNTANYA.

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45

CAT

RENDA FAMILIAR Desigualtats a Sant Andreu

24 ....... ESPORTS

Futbol i Waterpolo

A 23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA

19.15 A 20.30H (MITJANS I GRANS).

GENT GRAN (ADDEG). CASAL DE BARRI L’HARMONIA. SANT ADRIÀ, 20. ACTIVI-

>COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

DEL

TATS, TALLERS, REFORÇ DE MEMÒRIA.

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H

>CASAL CATÒLIC SANT ANDREU. PONS I

O 20-21H.

GALLARZA, 58. 93 345 30 01. DE DIMARTS

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

A DIVENDRES DE 17 A 22HRS. ESCACS, >CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒ-

PINTURA, ACTIVITATS CULTURALS, TEN-

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

QUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

NIS TAULA,

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE. SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. >LA LIRICA DE SANT ANDREU 639010087 I 605383212.

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

>CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA,

LALIRICADESANTANDREU@GMAIL.COM

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I

WWW.LALIRICADESANTANDREU.CAT

CURSETS PER GENT GRAN.

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER >ATENEU HARMONIA

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

>ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

GESTIONAT PER LA FEDERACIÓ D’ENTI-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

TATS DE SANT ANDREU. SANT ADRIÀ, 20

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

(F&C) WWW. ATENEUHARMONIA.CAT

4 CORDES.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

>ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DEL

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

>CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

CASAL DE SANT ANDREU

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

MAR. 93 345 35 29 (SUSANNA). BUSQUEM

933111450

PERSONES DISPOSA­ DES A REALITZAR

GRAN DE SANT ANDREU, 20. DE DILLUNS

DIFERENTS TAS­QUES DE VOLUNTARIAT.

A DIUMENGE DE 10 A 13.30 I DE 15 A 20H. ACTIVITATS CULTURALS DE LLEURE.

>FOMENT

5

SARDANISTA

ANDREUENC.

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

CAN GUARDIOLA, DILL DE 19 A 20.30 H. CAN GALTA CREMAT, DC DE 19 A 20.30H CURSETS

630 OCTUBRE.indd 5

GRATUÏTS

DE

SARDANES.

02/10/2017 21:44:09

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA

Chica se ofrece para servicios Se ofrece Sr., de limpieza y cuidados domésticos en pisos, casas, gente mayor. Nuria tef. 648081251 oficinas, escaleras, y cuidado de personas mayores, por horas o a tiempo completo, disponibilidad Se ofrece Paleta autónomo para inmediata, responsable i trabajos de albañilería i fontanería respetuosa, referencias 665105992 AHMED personales, tel: 640542585.

Abnery Carranza.

Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944 Lloguer de plaça de parquing, C/

IMMOBILIARI

Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia.

Estudis i Titulació. Disposa de referencies. Telef: 93 274 03 09

Gran de Sant Andreu/Corroleu. Tef: 93/3460337 Josep

Es lloga plaça de Parking al Carrer Malats, (Cotxe gran mes moto o dos cotxes petits) Preu 120 Euros Se ofrece sra. per feines de la llar Mª Telef: 637224107 Carmen Tlef: 93.311.39.55 Podòleg visites a domicili telf.: 674 594 263 Clases de guitarra i banjo a domicili, totes les edats i estils.

David, Tlf: 699653902 Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.)

Adela: 627.85.36.36.

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar ,671368265 Charo Vermejo.

Se ofrece sra per feines de la llar Mª Carmen Tlef: 93.311.39.55

630 OCTUBRE.indd 6

Es lloga plaça de Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros, única planta. Telf. 617.187.995.

Es ven embarcació amb bon estat amb complements extras. Marca Zodiac marck11 Compac 3,80 x 1,67. Caracteristiques: motor fora bordaYamaha 8cv. Contacte: 609294141 Sr Juan.(Bon Preu).

Es lloga plaça de Parquing per cotxe gran. C/Gran de Sant Andreu, 483 interior. Interessats truqueu al 629734632. Joaquim

C.N. SANT ANDREU

Venc títol del Club Natació Sant Andreu per 750 euros. Interessats truqueu al 679140814. Anna

Venc títol CN Sant Andreu Tel: 639948621 contactar amb Puri Es ven títol CN Sant Andreu, per 900 Euros Telef 678100848 Vendo Titulo del Club Natación Sant Andreu. Tef: 626312762/93.3112807 Vendo titulo del Club Natación Sant Andreu llamar al: 93/311.2807. 626.312.762

DIVERSOS

El Casal Basconia busca persona gran, millor jubilat per donar clases d’Informatica.

Preguntar per Jaume Dages (President del Casal Basconia) Tel: 622510430 / 933459495

Se vende silla de paseo doble marca Cossato (con accesorios).

Buen estado. 125Euros.

Interesados llamar a Joaquim 629734632

Es ven Acordeó marca FRONTALINI 80 BAIXOS- 7 TONS. Josep Llinares: 625730780

Se vende aire acondicionado móvil para tienda, comedor o habitación grande. Muy rápido perfecto funcionamiento con mando a distancia nada màs 100euros.

Telefono 627895342Ramon 933450562

02/10/2017 21:44:09

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Vine i forma part de la Coral de Sant Andreu!

La Coral Sant Andreu va néixer l’any 1999 amb la voluntat d’aproximar la música coral a la gent del barri de totes les edats. Es tracta d’una coral amateur on l’únic requisit que es demana és tenir ganes de cantar i venir als assaigs setmanals. No cal tenir coneixements previs ni de solfeig ni de cant.

Assagem els dilluns de 22.00 a 23.30 als locals de la Parròquia de Sant Pacià (c/ de les monges, 33).

Els interessats/des en formar-ne part podeu enviar un mail al seu director: angelvillagrasa@yahoo.es

cap a peus | octubre

7

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

630 OCTUBRE.indd 7

02/10/2017 21:44:12

INDEPENDENTISME CATALÀ

11 de setembre, un abans i un després La diada d’enguany marcada pel referèndum

D

esprés de 5 anys de mobilitzacions independentistes massives per la diada, l’onze de setembre d’aquest any ha tingut un caràcter extraordinari. L’aprovació de la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya va marcar tots els actes del dia, totes les mirades estaven posades en l’1 d’octubre. A Sant Andreu des del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias, l’Associació de Veïns i el Foment Sardanista Andreuenc es van organitzar diversos actes al centre del barri, on hi van assistir unes 250 persones segons els organitzadors.

El dia va començar amb una xerrada sobre el corpus sang a càrrec de l’historiador i professor de la Universitat de Barcelona, Agustí Alcoberro, organitzada pel Centre d’Estudis Ignasi Iglesias. El Corpus de Sang van ser una sèrie de actes tumultuosos ocorreguts l’any 1640, dia del Corpus Cristi. Un grup de segadors van iniciar una protesta violenta pel centre de la ciutat arran de l’intent de detenir un dels seus dirigents. La diada del Corpus de Sang es va convertir en el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el mal govern del comte-duc Olivares, privat de Felip IV de Castella, i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659).

Un cop acabada la xerrada del CEII realitzada a la plaça de les dones de Motor Ibérica, es va realitzar una ofrena a la capella dels Segadors. Aquesta capella juntament amb la rectoria són les úniques edificacions que encara es preserven de l’antiga parròquia que era d’origen medieval, tal com explica l’historiador Jordi Petit i Gil al seu blog. Tot seguit, el reguitzell d’actes van culminar amb una ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Terrassa a la plaça de Can Fabra.

L’Associació de Veïns va aprofitar la mitja part de la ballada de sardanes per llegir un manifest on explicaven el seu posicionament davant el referèndum de l’1 d’octubre. En aquest es feia una crida als veïns perquè participessin activament en la vota-

ció. “Vota sí, vota no o vota en blanc, però ves a votar”, aquesta és una de les frases claus del discurs que van realitzar. Amb aquesta consigna l’AVV es posiciona clarament a favor del dret d’autodeterminació dels catalans. També fan una crida a informar-se realment dels arguments del sí i del no, ja que “és la nostra responsabilitat votar informats”.

Des de l’aprovació de la llei que aportava un marc legal al referèndum fins la diada el clima de crispació política es va mantenir amb una calma tensa. La majoria de fets que es van produir van ser caràcter polític, amb diverses declaracions per part de les dues bandes, moltes vegades irreconciliables. Uns deien que no es podria votar, els altres que si que es faria. A la vegada els mecanismes legals per aturar el referèndum es van posar en marxa.

Després de la diada l’escalada de tensió va anar en augment, les detencions de persones vinculades estretament amb el govern i especialment al departament d’economia va desencadenar una sèrie de mobilitzacions en defensa de les llibertats bàsiques dels ciutadans de Catalunya. Unes mobilitzacions transversals, des de nens fins a gent gran, i pacífiques. A la vegada el món universitari es va unir en una plataforma anomenada Universitats per la República, que ha aplegat tan universitaris com docents. Aquesta plataforma ha estat una de les més actives a l’hora de realitzar actes polítics i mobilitzacions al carrer. L’auge del moviment ciutadà ha estat la resposta pacífica a les actuacions desproporcionades per part de l’estructura de l’Estat espanyol.

Jaume Gil

“Vota sí, vota no o vota en blanc, però ves a votar”

8

FOTOGRAFÍES D’ANDREU CARRASCAL I MONTSE TARRÉ

630 OCTUBRE.indd 8

02/10/2017 21:44:15

OBRES DEL MERCAT

Tot a punt per començar el nou Mercat de Sant Andreu Està previst que el mercat provisional obri les seves portes a finals d’octubre

Aspecte de la carpa provisional del carrer Sant Adrià / XAVIER ARAGALL

E

630 OCTUBRE.indd 9

d’altres mercats de Barcelona.

Per tal d’afavorir aquesta integració dins del seu entorn, el nou Mercat de Sant Andreu tindrà un volum més reduït i gran part del seu perímetre serà de vidre. També s’ha vetllat per mantenir la memòria històrica de l’edifici, de manera que es conservaran l’estructura i els pilars de l’antic mercat.

El projecte sembla que satisfà a comerciants i veïns de la Plaça del Mercadal. Tanmateix, no tots els paradistes tindran el seu lloc al nou mercat. El motiu és la inversió que han de fer per mantenir la seva parada, tot i que ja havien pagat o heretat el terreny.

El Mercat de Sant Andreu té el seu origen a mitjans del segle XIX, època en què es va regularitzar la venda ambulant a Barcelona a través de la construcció de mercats coberts. Segons expliquen els historiadors Pau Vinyes i Jordi Petit, l’espai on es va situar el mercat estava format per diversos camps propietat de tres famílies andreuenques. Arran de l’annexió de Sant Andreu de Palomar a la ciutat de Barcelona, l’any 1897, la gestió del mercat va passar a mans de l’Ajuntament de la ciutat.

A través de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, l’Ajuntament promou un procés de remodelació i modernització de la xarxa de mercats de la ciutat, amb la intenció d’adequar l’oferta i els serveis als ciutadans de cada zona i promocionar el comerç de proximitat, tot conservant i recuperant el valor arquitectònic dels edificis.

Està previst que el nou Mercat de Sant Andreu estigui en funcionament el primer semestre de 2019, data en què el provisional del carrer Sant Adrià serà desmuntat per deixar l’espai urbà tal com estava inicialment.

Míriam Pérez

cap a peus | octubre

l passat mes de juny van començar les obres del mercat provisional de Sant Andreu, que estarà situat al carrer Sant Adrià, entre els carrers Segre i d’Otger. Està previst que la carpa quedi definitivament instal•lada durant el mes d’octubre i que els paradistes s’hi puguin traslladar per poder iniciar les obres del nou mercat a la plaça del Mercadal.

La instal•lació del mercat provisional ha afectat el trànsit de la zona durant les obres, i possiblement també farà modificar la ubicació d’algunes de les activitats de la Festa Major de Sant Andreu, que històricament se celebraven en aquests carrers.

La carpa, que es preveu que aculli les parades durant els divuit mesos que duraran les obres del mercat definitiu, comptarà amb tots els serveis i prestacions que la seva activitat comercial requereix.

L’edifici central del nou Mercat de Sant Andreu comptarà amb dues plantes: una planta baixa, on estaran ubicades les parades de producte fresc i els establiments de restauració, i un soterrani destinat a l’activitat logística del mercat, magatzem i cambres frigorífiques. La remodelació també afectarà a l’anomenat Local de Vendes, situat a un dels edificis que envolten la Plaça del Mercadal, i que acull les parades de producte no alimentari, on està previst instal•lar també un espai per oficines i una sala d’actes.

El projecte de remodelació ha estat impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i, segons comunicaven des de la Regidoria de Comerç i Mercats el passat mes de juny, pretén «integrar el mercat dins del seu entorn i que sigui un motor per revitalitzar el comerç de la zona i donar un servei comercial al veïnat». La reforma té la intenció de potenciar la venda de producte fresc i donar espai per a la degustació, seguint el camí marcat per la modernització

9

02/10/2017 21:44:16

l’entrevista | Agustí Alcoberro| HISTORIADOR (UB) I ESCRIPTOR QUE VA VIURE LA SEVA INFÀNCIA AL POBLE

“Una associació de veïns i veïnes és una magnífica escola de participació i de ciutadania”

Font: Twitter

A 10

gustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 8 de novembre de 1958) és un escriptor català, així com catedràtic d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Entre el maig de 2008 i el setembre de 2014 fou director del Museu d’Història de Catalunya. Ha escrit, editat o publicat valuosos estudis sobre la història de Catalunya, en concret, sobre els temps de l’edat Moderna i la Guerra dels Segadors i la de Successió. Durant més de vint anys, va realitzar la tasca de mestre de secundària a l’IES Mercè Rodoreda de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, i com a escriptor, ha escrit literatura especialment per el públic jove. Emperò, va rebre el Premi Sant Jordi per Retrat de Carme, una novel•la per adults. Pertanyent a ERC, havia estat militant de Joventuts Revolucionàries Catalanes i del Partit Socialista d’Alliberament Nacional Provisional i d’Independentistes dels Països Catalans. Va ser membre de l’Assemblea de Catalunya, del Comitè Català Contra la Constitució Espanyola i del Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. Actualment, és patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i el 2015 es va presentar a les eleccions al secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana.

Com vas venir de Pals a Sant Andreu?

“Vaig néixer a Pals el 1958. La meva mare, Pepita Pericay, provenia d’una família documentada al poble com a mínim des

630 OCTUBRE.indd 10

del segle XV. El meu pare, Ramon Alcoberro, era de Godall, un poble del Montsià, i s’havia desplaçat a Pals el 1955. Molta gent del Montsià hi van anar aleshores, perquè a Pals s’hi havia tornat a conrear massivament l’arròs i necessitaven gent que conegués l’ofici. Allà vam néixer els dos germans grans, en Ramon i jo. És a dir, que tenim les arrels als dos extrems del país.

Però el 1962 la família ens vam traslladar a Barcelona perquè el meu pare volia que els seus fills poguéssim estudiar. Jo tenia aleshores tres anys. El meu record de Pals és sobretot el dels estius amb els avis materns.”

I per què Sant Andreu?

“De primer vam anar a viure al Turó de la Peira, en un pis de 60 m2 que compartíem els oncles, els avis, nosaltres quatre i una altra tia. Després vam poder accedir a un habitatge al Polígon Porta, entre el passeig de Fabra i Puig i el cementiri. En els terrenys de la RENFE, a Can Dragó, hi havia els últims horts de Barcelona. Malgrat la Meridiana, que vam veure construir, nosaltres miràvem cap a Sant Andreu.”

Com va començar la teva vinculació amb el moviment associatiu andreuenc?

“Parlem dels anys 1974-1975, jo tenia 15-16 anys. Jo vaig estudiar primària i batxillerat a l’Escola del Clot, i el COU a l’institut

02/10/2017 21:44:16

Sant Josep de Calassanç, situat al Camp de l’Arpa, i doncs al districte de Sant Martí. El 1975, el que aleshores anomenaven districte 9è, és a dir, els actuals districtes de Sant Andreu i Nou Barris no tenien cap institut, tot i que hi vivien més de 500.000 persones. L’Associació de Veïns era un dels pocs espais on el jovent es podia reunir i muntar actes.

Un altre era el Casal Catòlic. L’Associació hi afegia, a més, un to clarament vindicatiu i polític o parapolític”.

De quina manera va influir en la teva carrera professional haver participat del teixit associatiu andreuenc?

“En una associació de veïns et trobes amb gent de tota mena, és una magnífica escola de participació i de ciutadania.”

Per què vas decidir fer-te càrrec de la vocalia de joves?

“La vocalia de joves era la més ‘marxosa’. Organitzàvem actes festius, en una època en què encara predominava la repressió a tots nivells. I, evidentment, participàvem en totes les campanyes de l’associació. Com que jo tenia una certa traça escrivint, aviat em van fitxar també a la vocalia de butlletí, o sigui que durant un temps vaig escriure articles al Sant Andreu de Cap a Peus”.

Què ens pots explicar de la teva participació en l’acte del passat 10 de setembre a la Capella dels Segadors per recordar la lluita per les llibertats del país des del segle XVII? “Em va fer molta il•lusió que el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias i Òmnium Cultural de Sant Andreu em convidessin a aquest acte.

630 OCTUBRE.indd 11

Notícia de la seva detenció en 1975 / LA VANGUARDIA

Com a historiador, com a professor i com a director del Museu d’Història de Catalunya he dedicat moltes hores a estudiar la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió. La tasca que s’està fent de recuperar aquest espai patrimonial és certament encomiable. Estic convençut que ben aviat serà un espai de referència en la història de Barcelona i de Catalunya”.

Descriu la teva relació actual amb les institucions culturals andreuenques.

“Com a professor d’institut, i després com a professor de la Universitat de Barcelona, sempre he intentat obrir ponts entre el món acadèmic i els centres d’estudis locals i comarcals. En aquest sentit, l’Ignasi Iglesias és un centre modèlic, perquè fomenta l’estudi de la història local des d’una perspectiva global, i no estrictament anecdòtica o localista”.

cap a peus | octubre

En quin context vas entrar a l’AVV de Sant Andreu de Palomar?

“En aquella època vam viure lluites intenses, i que han deixat petjada. Recordo especialment la lluita al voltant dels terrenys de l’antiga fàbrica Pegaso. L’especulació va forçar la construcció dels edificis-pantalla de la Meridiana, però la lluita veïnal va aconseguir que s’hi obrís el parc i l’escola. D’altra banda, el moviment veïnal formava part del moviment democràtic, que lluitava contra la dictadura i per la ruptura democràtica. Uns quants joves de Sant Andreu ens vam afiliar aleshores a les Joventuts Revolucionàries Catalanes, un grup independentista i revolucionari vinculat al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans – Provisional. Alguns vam ser detinguts a la fi de setembre de 1975. Vam passar cinc dies a Jefatura Superior de Policia, a Via Laietana, i vam ser torturats. Després ens van tancar a la Model, on jo vaig complir els 17 anys. Quan em pregunten on era jo el 20-N he de dir que era a la sisena galeria de la presó Model. He de dir que vam rebre el suport de l’Associació, i també de l’institut i de molts veïns. En un cert sentit, era un moment molt similar al d’ara: tots esperàvem la fi d’un règim corrupte i indigne, que trepitjava els drets de Catalunya, i havíem posat grans esperances en un futur de llibertat i de democràcia.”

11

Com a historiador, coneixent la història del poble, creu que el teixit associatiu es mantindrà en el temps?

“En temps de globalització i d’internet, és important que les xarxes veïnals funcionin, perquè són l’única garantia de convivència, de cohesió, de respecte, d’identitat i d’interculturalitat.

Necessitem espais públics i comuns, on ens coneguem i ens respectem, i des dels quals generem consensos. Al capdavall, una vila, una ciutat o un país són la seva gent”.

Alba Cabrera

02/10/2017 21:44:18

L’AVE I LA MERIDIANA

A l’espera del reinici de les obres de l’AVE

E

Tram de les obres del pon de La Maquinista / ALBA CABRERA

12

l passat mes de juny, complint els terminis que es van establir, es van reprendre les obres de l’estació de la Sagrera. El ministre Íñigo de la Serna es va comprometre a acabar l’estació de la Sagrera, així com el col•lector de la rambla Prim, l’estació de l’AVE i l’estació de Sant Andreu Comtal, com a màxim a finals del 2020. La construcció inclou un nou col•lector que reculli les aigües residuals i que reemplaçarà l’actual.

La represa de la construcció dels accessos i de l’estructura de la plataforma ferroviària de l’AVE i la reforma del sector de Sant Andreu havia de començar al tercer trimestre d’aquest any 2017.

El ministre de Foment va declarar que ell projecte resta pendent de la judicialització de les obres, que caldria fer una modificació del projecte dels accessos i que l’auditoria hauria d’establir que s’ha executat realment. Un cop finalitzada l’auditoria i fetes les modificacions, es reiniciarien les obres. Pel que fa a la fase de Sant Andreu, s’iniciarà més tard perquè resta pendent d’una auditoria “més complexa”, així que es podria allargar fins a inicis del 2018, tot i que podria finalitzar el 2019. L’Ajuntament reclama que “es desbloquegi el mes aviat possible” l’execució de la resta de la Sagrera. Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, durant unes visites a les obres, ha recordat que cal reactivar les obres de la llosa de l’estructura de la Sagrera i de la reforma de Sant Andreu aquest mateix 2017.

“No volem més sorpreses. No vull confiar que estigui tot acabat el 2020. Cal anar demostrant la voluntat de reactivació

630 OCTUBRE.indd 12

de les obres i que es fa tot correctament”, va declarar.

L’AVV de Sant Andreu ja ha mostrat el seu malestar amb la lentitud de les obres i recorda la importància que s’iniciïn el més aviat possible, ja que el mal estat de les instal•lacions i la problemàtica d’accessibilitat fa que l’estació cada cop es vegi més abandonada, sobretot pels polítics responsables d’aquesta infraestructura.

Núria Boté

FE D’ERRADES DEL Nº DEL SETEMBRE

El passat mes de setembre en el número 629 d’aquesta publicació, es va donar una dada errònia en l’article en memòria de Francesc Martínez Foix. Des de la redacció de Sant Andreu De Cap a Peus, volem aclarir que en Francesc sí que va ser soci de l’AVV de Sant Andreu de Palomar però que no va formar part de la Vocalia de Normalització Lingüística.

Disculpeu el malentès.

02/10/2017 21:44:26

Si un pe go

aj #C

Si tens el gos censat, posem a la teva disposició una ampolla d’aigua plegable perquè la utilitzis per netejar les superfícies on hagi orinat el teu gos. Consulta a la web els punts de recollida.

ajuntament.barcelona.cat/santandreu #CompartimBCN

630 OCTUBRE.indd 13

Ampliem el termini de recollida fins el 15/11/2017

02/10/2017 21:44:27

630 OCTUBRE.indd 14

02/10/2017 21:44:34

La renda familiar és una qüestió que afecta el benestar de les famílies al complet, dels més petits als més grans / VILLE LAHDENVUO

Xavier Aragall La desigualtat social: conseqüències d’una crisi que no acaba

L

a crisi econòmica que va començar ara fa deu anys va accelerar el que el model neoliberal feia temps que maquinava: la concentració de la riquesa en mans d’una elit econòmica. Avui un 10 per cent de la població mundial concentra gairebé el 90 per cent de la riquesa del món.

Això ha reforçat encara més el poder dels actors econòmics (grans grups empresarials i els mercats financers) i ha afeblit el poder polític dels estats, disminuint-ne la capacitat de fer polítiques que redistribueixin eficientment la riquesa. A més, coincideix amb el fet que al món avui manca un relat ideològic fort i potent que sigui capaç tant de fer front a aquest poder econòmic com de retornar als estats democràtics la capacitat de decidir i fer polítiques que siguin socialment justes.

cap a peus | octubre

L’actual concentració de riquesa genera desigualtats i toca de ple l’actual democràcia, ja que genera uns desequilibris tant globals com locals, i fa palès que les relacions de poder actuals, si segueixen igual, no permetran revertir aquesta tendència.

15

Així, doncs, veiem com amb la crisi es consolida a Catalunya i a molts països europeus un sistema de distribució de béns i recursos on la força dels actors econòmics posa en greu risc la capacitat dels estats per poder desenvolupar plenament sistemes democràtics en què la cohesió de la societat prevalgui sobre les injustícies socials.

630 OCTUBRE.indd 15

02/10/2017 21:44:37

Un exemple d’això és la situació del mercat laboral. Les males condicions dels nous llocs de feina que es creen, duen a una precarització que afecta la nostra capacitat econòmica i ens empeny cap a un empobriment degut a la disminució de renda disponible i la capacitat de poder estalviar per al dia de demà. A més cal afegir-hi la reducció de les polítiques relacionades amb l’estat del benestar que fan que aquest empobriment es vegi més afectat, especialment en polítiques tan importants com ara l’accés en igualtat d’oportunitats a l’educació, la salut, la cultura, etc., i on determinats col•lectius en surten especialment perjudicats, com ara les dones (desigualtats de gènere) o minories (discriminació) o per grups d’edat (pobresa infantil, gent gran desatesa).

La desigualtat ha arribat, doncs, també a l’hora de tenir oportunitats, i això afecta sobretot grups vulnerables, perpetua la pobresa d’aquells grups socials més desafavorits i fa lliscar les classes baixes i mitjanes baixes (ara més grans que abans de la crisi) cap a l’empobriment.

Els efectes sobre la igualtat d’oportunitats Però, a més, en afectar la igualtat d’oportunitats, l’actual desigualtat va més enllà de la concentració desigual de riquesa.

Elements clau de la persona, com ara el capital espacial o el capital cultural, es veuen afectats i reprodueixen i perpetuen aquesta manca d’oportunitats a un nombre de població cada cop més gran de la societat.

630 OCTUBRE.indd 16

El capital espacial fa referència a l’entorn immediat de la persona (el poble, el barri), les seves característiques (urbanisme, ubicació perifèrica o cèntrica) i les relacions que s’estableixen entre la gent que hi viu i els recursos que pugui tenir (equipaments socials, equipaments educatius, activitat econòmica, etc.).

Així, tal com diuen els experts, la pobresa no només està relacionada amb els pocs ingressos, sinó també amb la possibilitat que l’entorn més immediat permeti accedir a béns i serveis essencials per al desenvolupament personal com ara l’accés a l’ensenyament, l’habitatge i l’assistència social i sanitària. De fet, no poder accedir plenament a serveis d’aquestes característiques exclou les persones dels drets de ciutadania més elementals. Caldria preguntar-se si en determinades àrees de Sant Andreu i del seu entorn hi ha una afectació important sobre aquest capital espacial.

Pel que fa al capital cultural, fa referència als coneixements, educació i habilitats que té una persona i que li permeten tenir un estatus social determinat. Com més i millor educació i coneixements, més elevat podrà ser l’estatus. Molt relacionat amb la igualtat d’oportunitats d’accedir a l’educació, així com el nivell cultural de la família, el capital cultural pot arribar a ser tan determinant com l’econòmic a l’hora de mantenir i eixamplar la desigualtat entre classes. Un cop més la crisi actual i l’impacte sobre les polítiques redistributives ha afectat de manera important l’accés a augmentar el capital cultural i fa pensar que també aquest diferencial està incidint, i molt, a casa nostra.

02/10/2017 21:44:41

La desigualtat social és una finestra oberta per pocs i una altra tancada per a molts / VILLE LAHDENVUO

apunt tècnic | L’impacte local: Sant Andreu en el marc de Barcelona| Un exemple clar que ens permet veure com es desenvolupa la desigualtat, el tenim amb l’evolució de la renda familiar disponible (RFD), és a dir, la renda de la qual disposa cada família per consumir i estalviar un cop ha pagat els impostos. El gràfic mostra com la crisi ha afectat de manera diferent les rendes altes de les mitjanes i baixes. S’observa una polarització dels més rics (si abans la renda de Pedralbes doblava la de Sant Andreu, ara la triplica), mentre que les rendes altes (Sarrià i Sant Gervasi) esquiven la crisi i augmenten una mica. Les rendes mitjanes i baixes veuen disminuir de manera sostinguda la seva capacitat de consum i estalvi.

cap a peus | octubre

Passats gairebé deu anys, la distància entre la renda disponible de la població ha augmentat. Aquest fet incideix en la polarització social i afecta la capacitat de consum i estalvi. Paral•lelament la retallada en les polítiques públiques que repercuteixen en la capacitat d’accedir a l’educació, a prestacions sociosanitàries, etc. (capital cultural i espacial), han estat retallades i, en conseqüència, provoca que l’efecte sobre la desigualtat sigui encara més pronunciat.

17

ELABORACIÓ: SANT ANDREU DE CAP A PEUS; FONT DE LES DADES: AJUNTAMENT DE BARCELONA

630 OCTUBRE.indd 17

02/10/2017 21:44:45

PER SABER-NE MÉS... Entrevista amb l’Albert Recio, catedràtic d’Economia a la UB participant de la FAVB i del Consell de Ciutat

Alba Cabrera

En aquest sentit, Sant Andreu ha mantingut el nivell de vida en els darrers anys”.

FAVB - Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona

18

Com ha evolucionat la polarització (rics més rics, pobres més pobres) de la renda familiar per barris en l’àmbit Barceloní en la darrera època?

“Les grans ciutats sempre són molt desiguals, fins i tot quan parlem dels seus diferents espais.

El preu de l’habitatge marca molt el nivell socioeconòmic de cada districte i la població més pobre tendeix a polaritzar-se i es concentra en llocs concrets.

En els últims anys, les dades macroeconòmiques han confirmat que la desigualtat de la renda familiar per barris ha augmentat.

En el cas d’Espanya és dels països que s’ha incrementat més per tres elements centrals: l’atur, les dues últimes reformes laborals que han abaixat els salaris i han augmentat els contractes a temps parcial i la reducció en inversió en polítiques de benestar.

En definitiva, la retallada de l’Estat del benestar és el que agreuja aquesta polarització”.

I més concretament en l’àmbit andreuenc?

“El sector del districte amb renda més baixa és el Baró de Viver i la zona del Bon Pastor i Trinitat Vella. Sant Andreu es troba també més aviat per sota de la mitjana barcelonina.

Els indicadors de la renta de l’Ajuntament de Barcelona, que ara són més precisos perquè aquest any han aconseguit extreure les dades del Ministeri d’Hisenda, indiquen que les desigualtats entre districtes i dins dels mateixos districtes es mantenen.

Els dos o tres barris de Barcelona més rics encara han augmentat la seva renta però els que són més pobres ja no viuen en una situació tan dramàtica com anys enrere.

630 OCTUBRE.indd 18

Com s’ha pogut mantenir el nivell quan les condicions han empitjorat? “És curiós que sobretot els “barris històrics” que continuen funcionant com un poble –Gràcia, Sants i Sant Andreu-, la desigualtat del nivell de renda familiar ha baixat, tot i que els ingressos familiars són menors. I això és deu a què, tot i que els lloguers en aquestes zones s’han encarit, hi ha molta gent que viu allà que no es veu gaire afectada per aquests canvis. Generalment, aquests petits pobles dins la gran ciutat estan poblats per famílies que tradicionalment han viscut sempre allà i tenen el seu habitatge en propietat.

El que sí que és cert és que les noves famílies que venen a Sant Andreu, no s’instal•len al nucli antic on el lloguer és molt més car, sinó que ho fan en altres zones més perifèriques del districte. Però altres noves famílies amb més renda, també escullen pagar els lloguers més cars del centre històric andreuenc per viure envoltats d’una dinàmica de convivència de poble”.

I per què es valora aquesta convivència de poble?

“Catalunya sempre ha tingut carència en els serveis socials, sobretot a la gent gran. I aquesta carència no l’atribueixo tant a un problema fiscal com a un problema ideològic.

L’assistència a la gent gran no es percep de manera generalitzada com un dret, igual que ho són l’educació o la sanitat. Convergència sempre va pensar que els serveis socials per la gent gran no calien, sinó que les famílies havien de cuidar als seus grans a casa. I per això encara molta gent no entén que la gent gran necessita una atenció professionalitzada, encara que sigui una atenció domiciliar menor, i hi ha molts casos de persones grans que són cuidades per persones sense experiència i que a sobre cobren en negre. Llavors aquesta carència i aquest subdesenvolupament de la pota dels serveis socials fa que la gent busqui ambients familiars i tranquils”.

Llavors, la gent gran és el segment social més perjudicat per la baixada de la renda familiar?

“Sí. Ara aquest sector de la població sofreix una pressió brutal perquè la població s’ha envellit molt i venim amb un problema estructural amb aquest sector que està repuntant. La sanitat i l’educació també han empitjorat i s’ha fet més rassò perquè abans rebien més subvencions. El sector de serveis socials per a la gent gran no havia rebut cap tipus d’inversió ni atenció fins que s’ha acusat el problema”.

02/10/2017 21:44:46

Les persones grans són les més afectades pels efectes de les desigualtats causades per la crisi econòmica i la falta de planificació social / VILLE LAHDENVUO

El passat mes d’abril el Consell de Ciutat va publicar el Dictamen sobre desigualtats i vulnerabilitats a Barcelona (http://www.conselldeciutat.cat/site/ files/191/2017-Dictamen-Grup-Treball-Desigualtats. pdf). Quins han estat els principals temes del diagnòstic?

“El Consell de Ciutat és un organisme mixt d’associacions, sindicats, partits i ciutadania. Bàsicament, el que hem fet ha estat revisar tots els treballs que hi ha sobre desigualtat de la ciutat i establir què s’hauria de fer per disminuir-la. El principal tema de diagnòstic ha estat entendre que la desigualtat a les ciutats és una malaltia crònica, i s’ha comparat la desigualtat de renta

630 OCTUBRE.indd 19

amb les desigualtats de salut, de gènere, d’educació, socials... vam establir un panell desglossant totes les desigualtats individualment per trobar una solució a la desigualtat en general.

I el dictamen és el recull de les pautes polítiques que creiem que s’han de seguir per disminuir-la. Fa anys que estudio la realitat de les desigualtats i des de fora m’arriba que aquest es considera un dels dictàmens més compromesos que s’han fet sobre el tema”.

Quina lectura es fa de l’evolució que ha fet fins ara la renda familiar disponible?

“Des de la crisi, les desigualtats s’han fet més grans a causa de les polítiques que s’han aplicat. PP, C’s i Convergència negaven que aquest problema existís perquè reconèixer aquesta realitat suposava posar en dubte les seves polítiques i es justificaven que aquestes dades eres esbiaixades. La pobresa en la renda familiar és la variable que afecta la resta de pobreses –infantil, de la gent gran-. A Barcelona, el sector de la societat que era més pobres eren els avis perquè eren qui tenia una renta familiar menor però no tenien privacions. Però ara, alguns avis es veuen obligats a pagar un pis per ajudar als fills o per a ells mateixos, i amb la seva renda s’ha de privar de la qualitat de l’assistència higiènic-sanitària i de nutrició. I aquesta evolució està lligada al canvi que s’ha fet en el mercat laboral i la reducció de les prestacions per atur. Les pensions fins ara, s’havien mantingut. El declivi ha vingut per l’altre costat”.

cap a peus | octubre

I quines perspectives hi ha a curt i a llarg termini per solucionar el conflicte?

“A curt termini, és molt complicat revertir la situació. Tot el que està passant prové de polítiques fetes per una ideologia que vol que aquest funcionament es mantingui. Les reformes laborals que s’ha implantat aquí estan secundades per la Unió Europea i l’OCDE, encara que es coneix que l’impacte d’aquestes polítiques augmenta les desigualtats. Però igualment, a França fa un més que s’ha implantat aquesta política i a Grècia ja fa 1 any, tot i que la comissió del país va dir que no tenia lògica. En el nostre cas, el govern municipal dels Comuns té les limitacions imposades per la Generalitat i pel govern espanyol. Caldria una mobilització social molt gran per revertir la situació i fer canviar les idees. Les estructures acadèmiques i els camps d’investigació veuen una desigualtat brutal i creuen que el canvi és molt necessari, però és un imaginari col•lectiu absolutament minoritari i no té pes fins que cada cop, el desastre social es vagi fent més i més gran. Com a referent pel canvi, tenim a Anglaterra, on no existeix aquesta tradició familiar de què els joves han de cuidar dels grans a casa, sinó que es cuiden a residències especialitzades que acaben convertint-se també en centres socials.

Aquí hi ha molt prejudici perquè encara no s’ha convertit en una pràctica majoritària, tot i que aquesta és la tendència”.

19

Quina de les recomanacions és la més transcendental?

“El més transcendental és avaluar l’impacte de les polítiques que es fan. L’element més potent d’aquesta proposta és aconseguir que les propostes de benestar siguin a llarg termini, que hi hagi un compromís que vagi més enllà de les legislatures. Un compromís estructural. Un compromís ideològic, siguis del partit que siguis. Tothom està d’acord que cal un canvi, però costa.

Si aquest compromís s’adquirís, es podria avançar en el canvi”.

02/10/2017 21:44:47

El perfil de...

S 20

egurament que el nom de Payarol, haurà despertat als lectors menys joves el record de Can Payarol al Carrer Gran, on molts andreuencs van comprar-hi la primera televisió, ràdio o nevera. Doncs la Conxita de Can Payarol, juntament amb l’Eva, són ceramistes andreuenques que recentment han inaugurat un mural de ceràmica al metro d’Estocolm a Suècia. Des dels seus respectius tallers de ceràmica al carrer Renart (Terra Terra) i al carrer Servet (Elòmi ceràmica) la Conxita i l’Eva han desenvolupat durant anys una professió que requereix molt d’esforç, temps, estudi i assaig. Ambdues amb experiència de professores a l’escola Massana, fan dos tipus de ceràmica diferent, la Conxita treballa amb temperatures més baixes, amb fangs vermells, negres o blancs amb els quals obté colors vius i virolats i en fa peces artístiques que es poden trobar arreu dels museus d’Europa com ara el Louvre o el Picasso de París. Peces relacionades amb les obres que s’exposen al museu o bé en exposicions temporals. L’Eva treballa a temperatures més elevades i per tant amb colors més suaus i amb materials com ara gres o porcellana. L’Eva treballa sobretot amb el torn i fa peces més utilitàries com ara vaixelles, tasses, jocs de cafè o te. Ambdues formen part de l’Associació d’artesans de Sant Andreu que aplega artesans (enquadernadors, il·lustradors, cal·lígrafs, patronistes...) amb taller a Sant Andreu, tallers que es poden visitar durant les jornades de tallers oberts que es fa durant la festa major http://tallersobertssantandreu.blogspot. com.es/ .

La Conxita ja mig jubilada segueix fent cursos al seu taller (Terra Terra), però ja són classes més aviat disteses, tal com ens con-

“El moment d’obrir el forn on s’han cuit les peces és un moment màgic”

630 OCTUBRE.indd 20

Conxita Payarol i Eva López, ceramistes fessa. No és el cas de l’Eva que segueix a tota màquina al seu taller(Elomi) on fa seminaris i classes de torn. També destaquen que han pogut dedicar tota la seva vida professional a la ceràmica. Un ofici que com abans esmentàvem demana molt d’estudi i molta prova i assaig, i que té en la cocció al forn un element clau. El forn és una capsa tancada i dins hi ha la teva feina, després de coure a 1000 o a 1200 graus, quan obres el forn, és un moment màgic. Però, com s’arriba a fer el mural del metro d’Estocolm? Doncs a partir d’un encàrrec per restaurar un mural que s’havia malmès arran d’unes obres. És la quarta vegada que hi treballen, després de restauracions fetes a finals dels 90 i principis de la dècada passada. Al metro de la capital sueca hi ha una política de promoure l’art urbà, i moltes estacions tenen obres d’art contemporani amb l’objectiu d’apropar l’art a les persones.

L’obra originaria, estava feta a un taller de Castelló a partir d’un projecte mural del pintor suec Jörgen Fogelquist. Ara a Castelló ja no hi ha tallers que treballin artesanalment tal com requereix aquest tipus de mural. Es tracta d’un procés molt manual, cal investigar els colors i mirar que surtin exactament iguals que en l’original. Cal tenir present que en ceràmica els esmalts canvien de color segons l’escalfor del forn. Es tracta d’un procés que sembla màgia, però hi ha molta química i molt d’estudi. L’Eva i la Conxita van treballar durant 5 mesos fins a completar les 35.000 rajoles que componen el mural. Un treball que requereix fer proves de color, trobar la lluentor del vernís, una feina molt artesanal i intuïtiva que s’inicia amb el calc del dibuix del pintor, coure’n les peces i després envernissar-les. Un procés que es va fer en part a Sant Andreu i en part a la Bisbal d’Empordà on van haver de llogar unes instal·lacions per poder dur a terme una de les fases d’elaboració d’aquest mural.

Xavier Aragall

02/10/2017 21:44:53

EL TEMPS

Estiu de 2017

Un estiu llarg, càlid i lleugerament més sec

L

Gràfica d’anomalia de la temperatura diària a BCN-Sant Andreu, Juny-Agost 2017/ SERGI CORRAL

Juliol en canvi va passar sense estridències, un mes d’allò més tòpic i típic, amb calor però sense les exageracions de juny i una temperatura mitjana que va clavar la climàtica històrica amb 25,1°C. A diferència del juny, només vam tenir dos dies per sobre de 30°C, això sí: les nits feien de mal dormir.

cap a peus | octubre

’estiu del 2017 ha estat llarg de passar. Tot començava en un juny d’aquells que fan època: el dia 10 de juny es va iniciar una onada de calor que pràcticament va aguantar fins al dia 28, és a dir, fins a finals de mes. Deu dies amb màximes per sobre dels 30°C i vint nits tropicals o per sobre dels 20°C són registres del tot excepcionals, només a l’alçada de l’inigualable estiu del 2003. La mitjana de temperatura de juny fou de 24,7°C, fet que suposa 2,3°C més respecte a la mitjana de la nostra sèrie (20052016), i més de 3°C si mirem més enrere, entre el 1951 i 2003. Quan l’estiu comença així ja ens podem calçar, perquè hi ha calor per estona.

Agost va tornar a la càrrega ben aviat. Només començar el mes ens vam plantar amb una calorada de llibre, una massa africana directe cap a casa nostra i temperatures màximes d’entre 32 i 34°C al llarg de quatre dies seguits. Per tant una onada de calor que va complir tots els esquemes. Després el mes va anar fent alts i baixos, amb una entrada força fresca a mitjans de mes i una revifada de la calor a finals, altre cop amb dies càlids i xafogosos. La mitjana mensual, de 25,7°C, va tornar a quedar quasi 1°C per sobre de la mitjana.

Així, si fem un còmput global dels tres mesos d’estiu, podem dir que ha estat el més càlid des del 2005, amb una mitjana de 25°C, 1,1°C per sobre del que és habitual i se situa com el segon més càlid des del 2003.

Més enllà de les temperatures, el moviment meteorològic ha estat escàs i reduït curts períodes. La situació de tempestes i entrada freda d’inicis i finals de juny, el rebombori entre el 23 i el 26 de juliol, un altre cop dos episodis inestables i frescos a l’agost, entre el 8 i 10, i després, just a finals de mes, amb la tempesta més notòria. El balanç de pluges és de 28mm al juny, 12,6mm al juliol i 28,2mm a l’agost, en un total de 68,8mm, uns 10mm per sota de la mitjana, ja prou reduïda els darrers anys.

Sergi Corral i Buela

630 OCTUBRE.indd 21

02/10/2017 21:44:54

PATRIMONI FABRA I COATS (OPINIÓ ALIENA A L’AVV SANT ANDREU DE PALOMAR)

Fabra i Coats perd part del seu patrimoni industrial

E

n ser venuda a l’Ajuntament de Barcelona a principis del segle XXI l’essència fabril de la Fabra i Coats va començar a desdibuixar-se. Aquella idea de mantenir el flaire del que havia estat la fàbrica més important de Sant Andreu de Palomar no es va mantenir ben viva. Parlo a nivell històric. De salvaguardar aquells elements que la caracteritzaven.

Ben pocs s’han salvat. Gràcies a la pressió reivindicativa dels Amics de la Fabra i Coats i d’entitats com el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias s’han pogut salvar les calderes. El cor i motor de la fàbrica hagués pogut desaparèixer. I l’esvelta xemeneia, esberlada i escapçada, aguanta també per l’afany reivindicatiu andreuenc.

Les antigues naus s’han anat transformant amb equipaments culturals, de serveis i educatius. Algunes amb una rehabilitació curosa i d’altres sense tenir en compte l’aspecte patrimonial. La filosofia integradora de donar ús aquests edificis en tres eixos bàsics com l’educació, la cultura i la història s’ha vist amenaçada per la reconversió de les naus G i F en habitatge. No és qüestió d’estar en contra de l’habitatge públic -cal i se n’ha fer-, és dotar d’un ús uns edificis que haurien de lligar amb els tres eixos bàsics abans esmentats. Com conviuran les festes culturals nocturnes que s’organitzin a la Fabra i Coats amb els nous inquilins que ocupin les naus G i F?

22

Però allò que esgarrifa més són les darreres rehabilitacions que s’estan duen a terme a les naus citades i la nau B, la qual ha d’allotjar l’Institut Martí Pous. Per una banda, no s’ha tingut cap respecte seriós en realitzar una rehabilitació acurada. A la nau B no s’ha respectat l’antic moll de càrrega, element significatiu de l’activitat fabril de la Fabra i Coats. S’han deixat al descobert les bigues de la darrera planta en un període de força pluja, motiu pel qual corren el seriós perill de malmetré la fusta original. D’altra banda, la rehabilitació de les naus G i F han deixat despullat el seu interior, sense respectar les columnes característiques de l’arquitectura industrial britànica. Es pretén conservar les façanes i en les seves entranyes construir un nou edifici que res té a veure amb el conjunt arquitectònic. Un altre fet que ens amoïna és la conservació de la paret del carrer del Torrent de Parellada.

Mur de pedra que ens recorda la seva funció frontissa entre el torrent de Parellada i la fàbrica.

Tanmateix, l’antic edifici d’Hisenda del carrer Gran -la nau J- ha tingut l’encert de comptar amb un equip d’arquitectes i aparelladors que han estat curosos en la seva conservació. En aquest edifici – la part que dóna al carrer Gran- hi han d’anar les oficines de l’Institut Municipal de Mercats. Si ens atenem a les rehabilitacions realitzades per l’Institut Municipal de Mercats en diversos mercats antics de Barcelona podem donar per segur la

630 OCTUBRE.indd 22

seva aposta per la protecció del patrimoni i el seu encaix dins de les noves utilitats que haurà de tenir l’espai municipal. Desgraciadament, la part de la nau J que dóna a l’interior del recinte fabril de la Fabra i Coats no ha tingut la mateixa sort que l’altra banda. Un accés per a persones de mobilitat reduïda -que era necessari fer-ho per l’alçada de la porta d’entrada- que no lliga ni amb cola d’enganxar amb l’estructura de l’edifici. Ciment i ciment a dojo!

La Fabra i Coats ha perdut moltes bugades patrimonials. Des del furt per part de certes productores i robatoris realitzats per desconeguts de forjat, fanals i d’altres elements que caracteritzaven les façanes de les naus industrials. Encara sort de la preservació d’objectes patrimonials a cura dels Amics de la Fabra i Coats i del Museu d’Història de Barcelona. Aquests objectes han de forjar el futur Museu del Treball de la Fabra i Coats, el qual no té encara ni pressupost ni data d’execució. Sense un relat històric social i patrimonial de la cabdal rellevància d’una de les indústries catalanes i espanyoles de tots els temps no té sentit el recinte de la Fabra i Coats. És important que l’Ajuntament enceti el camí correcte de salvaguarda històricoartístic i dignifiqui amb la seva acurada i respectuosa preservació l’espai de la Fabra i Coats. Esperem que no ens haguem de penedir de la dissort d’una feina mal feta i gens respectuosa amb el llegat industrial andreuenc.

Pau Vinyes i Roig

Destrucció del moll de càrrega de la Nau B / XAVIER DE LA CRUZ

02/10/2017 21:44:56

Cultura | Teatre

Contra el ciberassetjament escolar, teatre social L’Ateneu l’Harmonia estrena l’obra #1000LIKES de la companyia NUS Teatre, un espectacle de teatre fòrum on els mòbils i la participació del públic tenen un paper protagonista

Q

*Instantània de la representació de l’obra / ATENEU HARMONIA

630 OCTUBRE.indd 23

Si us plau, encengueu els telèfons mòbils En el cas de #1000LIKES, la realitat representada és l’assetjament a les escoles i, en concret, les dinàmiques de poder que es creen dins els grups d’alumnes. “Primer vam fer treball de camp amb instituts de Barcelona; a partir de les experiències i jocs fets amb els joves vam crear la història, i després la dramaturga Cristina Corbero va acabar de donar-li la forma”, explica Manzano.

I, és clar, si es tracta d’empatitzar amb els joves, les noves tecnologies i les xarxes socials juguen un paper protagonista tant dins el relat com en la manera de representar-la. D’aquí que quan el públic entra a la sala, en lloc de recordar-los que apaguin els telèfons mòbils, se’ls urgeix que els encenguin i segueixin part de l’obra a través d’una aplicació que reprodueix els missatges de Whatsapp dels personatges, claus en el desenvolupament de la història. “Era la manera de confrontar un conflicte des de les mateixes eines des d’on es dona”, argumenta la membre de NUS, i reconeix l’atractiu que aquest component tecnològic té per als alumnes, un dels seus públics majoritaris.

Ara bé, un dels punts destacats de l’estrena de #1000LIKES del passat 23 de setembre a l’Ateneu L’Harmonia rau en el fet que era un espectacle obert al públic general, perquè, com ressalta Manzano, “al final l’assetjament no és un problema dels joves, sinó també de pares, mares, professors i el conjunt de la ciutadania”, i per això també interessa que tots ells siguin partícips de l’obra i de les reflexions que plateja.

Amb els NUS Teatre posem final al mes de setembre i entrem ja a la tardor teatral a Sant Andreu. Atenció aquest mes d’octubre a l’inici de la temporada de dansa del SAT! Teatre, que el 20 i 21 d’octubre rebrà la companyia d’Iron Skulls Co amb No sin mis huesos, espectacle que aborda la identitat mediterrània a través de la dansa i del llegat que han deixat les cultures cristiana, àrab i jueva. D’altra banda, a l’Ateneu Obrer, el 7 i 8 d’octubre es podrà veure la comèdia Pel davant i pel darrere, interpretada pel grup juvenil Rere el Teló. I, finalment, els Clip Teatres arrenquen temporada el dia 27 amb Closer, una història d’amors i desitjos sexuals barrejada amb el suspens que estarà als escenaris andreuencs fins al 12 de novembre.

M. del Mar Gallardo

cap a peus | octubre

uè se sent quan una foto que preferiries amagar té 1.000 likes? I si la foto fos d’un company o amic d’escola a qui li estan fent una mala passada? Faries un pas endavant i actuaries per acabar amb la injustícia o callaries? Total, per què posar-se en el punt de mira dels instigadors i arriscar-se a acabar-ne esquitxat si la cosa no va amb tu… no?

Són algunes de les reflexions i preguntes plantejades al públic per l’obra #1000LIKES, un exercici de teatre fòrum de la companyia NUS Teatre que té com a objectiu treballar el ciberassetjament a les escoles a través de dinàmiques artístiques i del contacte constant amb l’espectador.

La història comença, com és habitual, dalt de l’escenari: La Lina torna a l’escola ben contenta després de les vacances i amb ganes de retrobar-se amb els seus amics. Aquest curs, però, els companys i les xarxes socials li faran viure un any complicat, fent córrer fotos i vídeos per tota l’escola que la ridiculitzen i l’aïllen cada cop més dins i fora de classe.

Ajudat per una senzilla, molt efectiva i magnífica posada en escena, amb el “fora de camp” com a principal aliat dels tres únics actors encarregats de posar-se en la pell d’alumnes, professors i familiars, el relat comença a entortolligar-se mica en mica i avança cap a un punt sense retorn, on la por, la impotència, la soledat i la frustració s’apoderen tant dels protagonistes com dels espectadors.

Aquí és quan la companyia teatral decideix trencar amb la famosa quarta paret del teatre que separa actors i públic i donar la veu al pati de butaques. Ha arribat el moment que els espectadors, fins ara passius, esdevinguin actius i pugin a l’escenari. “L’obra acaba tan malament i d’una manera tan injusta que els joves senten una sensació d’impotència molt gran i el que volen és canviar la història”, explica Rocío Manzano, una de les protagonistes i cofundadora de NUS. “Se senten reflectits amb els personatges i el fet que hi empatitzin tant ajuda que després vulguin participar”, afegeix.

I és que la participació és precisament la clau de la feina que fan des d’aquesta associació dedicada a la intersecció entre teatre i acció social. “El teatre social és per a nosaltres una eina molt potent, i per això la fem servir des de la nostra primera obra, És de conya?, que treballava temes de violència de gènere en la parella”, argumenta Manzano, i afegeix que és una fórmula gens moralista on la idea no és presentar la solució a tots els problemes sinó treballar-hi de forma conjunta a través del teatre, de tallers o d’altres projectes per trobar alternatives a les problemàtiques que regeixen la societat actual.

23

02/10/2017 21:44:57

Esports | EL FUTBOL I LA NATACIÓ FUTBOL

La UESA agafa oxigen amb dues victòries consecutives a domicili

D

ues victòries consecutives de la Unió Esportiva Sant Andreu permeten agafar oxigen als andreuencs després d’un inici de temporada un pèl trontollós dels homes de Mikel Azparren, sobretot les primeres cinc jornades de lliga.

Sis punts més que permeten redirigir els objectius de la UESA a la Tercera Divisió i situar-se a la 10a posició a només quatre del filial del Reus, quart classificat i que marca, per tant, la frontera del play-off.

La porteria a zero ha estat una de les millores més significatives de la UESA en les victòries contra Castelldefels (0-3) i Granollers (0-1). Els andreuencs visitaven els vallesans després d’encaixar cinc gols en els partits contra l’Espanyol B (3-2) i l’Ascó (1-2). Dues derrotes consecutives que deixaven l’equip enfonsat a la 16a posició amb quatre punts de 15 possibles.

La bona defensa, així doncs, s’ha ajuntat amb l’encert de cara a porteria, sobretot de David Lopez, amb quatre gols en el que va de lliga. De fet la UESA només s’ha quedat sense marcar en les dues primeres jornades del campionat.

Aquesta bona dinàmica s’ha de confirmar sobretot al Narcís Sala, que s’ha de convertir en un fortí si l’equip vol lluitar per les posicions capdavanteres de la lliga.

Futbol – Aficionats = RES Aquest era el lema que lluïa la pancarta amb la qual els jugadors del Sant Andreu van saltar al terreny de joc en el seu últim partit contra el Castelldefels. No es va arribar a un acord entre els dos clubs per rebaixar el preu de les entrades i aquesta va ser la protesta. Els aficionats no van deixar d’animar l’equip, però ho va fer des dels afores del Municipal Els Canyars, mostrant així el seu descontent pels 10€ de les entrades. “Love football, hate business” (Estimar el futbol, odiar els negocis) es podia llegir en una pancarta que els aficionats van penjar en un dels laterals del camp.

La UESA, ‘al costat de la democràcia’ La Unió Esportiva Sant Andreu s’ha posicionat ‘al costat de la democràcia’ davant els successos que han tingut lloc aquests darrers dies relacionat amb el Referèndum de l’1 d’octubre.

‘Com a entitat centenària i defensora de la quadribarrada, segell d’identitat inequívoc del club i del país’, explicava el club en un comunicat, la UESA ‘sempre estarà al costat de la democràcia, la llibertat d’expressió i de la majoria social del poble de Catalunya’. Per aquest motiu s’avança a dissabte el partit contra l’Horta al Narcís Sala que estava previst pel diumenge 1 d’octubre, després que el club fes una petició formal tant a la Federació Catalana de Futbol com al club barceloní.

La UESA finalitzava el comunicat afirmant que ‘el Sant Andreu respecta totes les ideologies i posicionaments dels seus socis i de la ciutadania i continuarà treballant per la convivència, el diàleg, la concòrdia i l’esport’. Àlex Ávila

24

A l’esquerra, David López, autor del gol de la victòria davant el Granollers (0-1); a la dreta, ebuig de l’equip i els aficionats pel preu de les entrades/ UESA

630 OCTUBRE.indd 24

02/10/2017 21:44:58

WATERPOLO

Waterpolo, il•lusió màxima al Sant Andreu

Blai Mallarach del campió Barceloneta, MVP de l’edició d’enguany de la Super Copa, amb el president del club / CNSA

L

El bon paper de l’equip ha esperonat el club a marcar-se cotes més altes, com per exemple accedir a un lloc entre els cinc primers classificats, la qual cosa donaria dret a participar en competició europea, fita només aconseguida fins ara la temporada 2008-2009, en què l’equip dirigit aleshores per Manolo Suárez va jugar la Copa LEN gràcies al cinquè lloc obtingut la temporada anterior. Per mirar d’assolir l’objectiu l’equip ha patit una profunda renovació.

L’essència de l’equip girarà al voltant de la gent de casa que s’ha constituït com el bastió del grup: el capità Èrik Brugué, el porter internacional Ramon Santís, Ricardo Gracia i els joves Pau Barnils i Gabi Carrasco. També segueixen de l’any passat l’holandès Kield Veerhuis, Joan Coloma i el brasiler Rafael Vergara. Les principals incorporacions són l’internacional francès Mathieu Peisson, que torna a la lliga estatal després d’uns anys al Sète del seu país, i el jove madrileny Alberto Barroso, que arriba provinent de l’Acquachiara de la lliga italiana i havent debutat aquest estiu amb la selecció espanyola absoluta al Cam-

630 OCTUBRE.indd 25

pionat del Món de Budapest.

Amb ells, arriben per reforçar l’equip el boia Max Pugibet (Molins de Rei), l’esquerrà Mario Tenorio (Barcelona), i Pedro Vergara, germà de Rafael, que arriba procedent del Club Paineiras de Morumby, de Sao Paulo. En els darrers dies s’ha confirmat l’última incorporació, Nico Sanchón, format a les categories inferiors del Sant Andreu i que torna després del seu pas pel Barcelona.

Tot esperant l’inici de la lliga nacional, el proper dia 7 d’octubre, el Sant Andreu ja ha començat la competició oficial. La lliga catalana ha permès començar a veure els primers brots verds, eliminant a quarts de final el Sant Feliu de primera divisió (7-16), i a semifinals el poderós Terrassa (10-9). La final a quatre jugada a Molins de Rei va tenir diferent color, amb derrota a semifinals contra el Mediterrani (6-11).

A mitjan setembre la piscina Pere Serrat va acollir el primer torneig estatal de l’any, la Supercopa d’Espanya, amb el reeixit format de final a sis que permet tenir opció de participar fins al sisè classificat de l’any anterior.

Tot i jugar a casa, però, la sort no va somriure els de Ballart que van caure a quarts de final contra el Terrassa, aquest cop sí, per 9-13.

JJ Aymerich

L’essència de l’equip girarà al voltant de la gent de casa

cap a peus | octubre

’equip masculí de waterpolo ja ha començat a rodar. El projecte iniciat la passada temporada pel tècnic Dani Ballart inicia el segon capítol amb la màxima il•lusió i amb l’objectiu de fer un pas més cap a la consolidació del grup entre els primers classificats de la màxima categoria del waterpolo estatal. La temporada passada es va saldar amb un sisè lloc final a la lliga nacional, una posició força per sobre de les expectatives generades en un primer moment.

25

02/10/2017 21:44:58

630 OCTUBRE.indd 26

02/10/2017 21:45:01

630 OCTUBRE.indd 27

02/10/2017 21:45:02

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes MenĂş de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

630 OCTUBRE.indd 28

02/10/2017 21:45:13