Novembre631actualitzateditorial

LA TRADICIÓ DE LA FESTA MAJOR

631 NOVEMBRE.indd 1

11/11/2017 13:22:39

631 NOVEMBRE.indd 2

11/11/2017 13:22:40

EDITORIAL

Bona Festa Major!

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

Q

uan arriben aquestes dates de novembre, això ens indica que la Festa Major ja és aquí un any més.

La present editorial vol donar-li la benvinguda i desitjar-vos que aquests dies tots i totes us ho passeu molt bé amb totes les activitats que les entitats i comissions de carrers portaran a terme.

En aquesta edició, però, NO HI TROBAREU EL PROGRAMA COMPLERT D´ACTIVITATS DE LA FESTA MAJOR. La junta de la Comissió de Festes enguany no ens ha donat el permís per la seva publicació en aquesta revista.

El motiu que al·leguen és que nosaltres els fem competència a través de la publicitat comercial del CAP A PEUS, que tant ells com nosaltres necessitem per tirar endavant, nosaltres la revista i ells el butlletí de Festa Major. És evident que la dura crisi econòmica dels darrers anys ho ha devastat tot, i el nostre comerç tradicional a peu de carrer evidentment també, amb la baixada de les vendes i amb les conseqüències econòmiques que això comporta.

Aprofitem aquestes línies per AGRAIR a tots els comerços que ens donen cada mes la seva confiança, sense ells al CAP A PEUS li seria molt difícil de tirar endavant, quasi impossible.

L’AVV mai, i mai és MAI, hem volgut fer cap tipus de competència a la Comissió de Festes. De fet l’AVV també forma part, com a entitat, de la Comissió de Festes des que es va iniciar la recuperació de la Festa Major. Cadascú fa la tasca que li pertoca el millor que sap i pot, i tots estem en el món associatiu i sabem les dificultats que això comporta.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL

8

Expressat tot això, que suposem que tothom pot estar-hi d’acord, el que sí que MANIFESTEM és el nostre MÉS ABSOLUT DESENCÍS I MALESTAR per com s’ha pres aquesta decisió per part de la junta Comissió de Festes.

Ningú els discuteix els seus drets de decisió i coordinació dels actes de les diferents activitats que porten a terme. Ara bé, excepte comptades excepcions, el CAP A PEUS publicava el programa de Festa Major des de la seva fundació, el 1980, gràcies a la confiança i respecte que sempre hi havia hagut entre dues entitats històriques i significatives. I des de feia molts anys havíem co-publicat els programes de Festa Major, on un no arribava, ho feia l’altre. Érem complementaris i la difusió arribava a més gent, ja que les tirades d’exemplars per motius econòmics no poden ser molt llargues.

L’any passat vam demanar reunir-nos amb la junta de la Comissió de Festes, per buscar un acord econòmic que contrarestés el perjudici que argumentaven. Però la decisió ja estava presa, i ja ens van avisar llavors que aquest any no ens donarien el Programa.

Tornem a repetir, el CAP A PEUS va complir 37 anys el passat mes d’octubre, sense cap interrupció, amb tots els seus defectes i algunes virtuts. Som la publicació més antiga d’aquestes característiques de la ciutat de Barcelona en pro i lluita per la nostra població. I tothom de la redacció hi treballa des de sempre desinteressadament.

També és la nostra Festa Major.

Honestament, no ens ho mereixíem.

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: ÀLEX ÁVILA, NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MARIONA PUJOL, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL, ALBA CABRERA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR I CRISTINA PLA PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

631 NOVEMBRE.indd 3

11/11/2017 13:22:41

631 NOVEMBRE.indd 4

11/11/2017 13:22:43

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVI-

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-

TATS

TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, OR-

CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL

GANITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ,

DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-

ETC.

VA. VOCALIA D’AFERS SOCIALS VOCALIA DE SANITAT

REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I

SERVEIS

PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-

REM AMB EL PROJECTE RADARS. OR-

SOS RELACIONATS AMB LA SALUT.

GANITZEM, AMB LA COL·LABORACIÓ

ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECES-

DELS SERVEIS SOCIALS, LA CAMPAN-

SARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES

YA DE REIS “CAP NEN SENSE JOGUI-

RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,

NES”.

NECESSARIS.

COL·LABO-

SUMARI 8 .......... PROGRAMA FESTES Tradició i evolució

10 ....... FESTA MAJOR

Algunes activitats

12 ...... ANIVERSARI

37 anys de Cap a Peus

monogràfic

LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

REIVINDIQUEN

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUE-

18 .... 1-0

Fets i conseqüències

DAT ENCALLAT. L’ATURADA DE LES VOCALIA DE MEDI AMBIENT

OBRES HA DEIXAT CARRERS COM

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

ANDANA DE L’ESTACIÓ AMB UN MUR

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

DAVANT DE CASA, I UNA ESTACIÓ DE

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

SANT ANDREU COMTAL INACCEPTA-

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES

BLE PEL QUE FA A LA SEVA ACCESSI-

COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

BILITAT.

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

CARRER GRAN

TICA, ETC.

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

25 ....... EL PERFIL

Enquadernador

29 ....... ESPORTS

Futbol i Waterpolo

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL VOCALIA D’HABITATGE

C/ GRAN, COM UN PROJECTE PER

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

AQUEST MANDAT.

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

L’ASSOCIACIÓ

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

MENT EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

DEL PROJECTE.

PARTICIPA

ACTIVA-

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PRO-

FABRA I COATS

TECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESEN-

ZATS COM A TALS.

VOLUPAMENT DEL PROJECTE.

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

VOCALIA D’URBANISME

CASERNES

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUI-

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

TA PER LA FINALITZACIÓ DEL PRO-

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

JECTE, FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

EN UNA ESCOLA BRESSOL, UNA RESI-

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

DÈNCIA DE GENT GRAN, LA ZONA VER-

SIONS

DA I L’HABITATGE PROTEGIT.

CREADES

PEL

SEGUIMENT

5

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

DELS PROJECTES.

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALIMERIDIANA

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

VOCALIA DE PATRIMONI

L’AVINGUDA

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

DEIXAR DE SER UNA AUTOPISTA,

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

FALTA PRIORITZAR EL TRANSPORT

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

PÚBLIC I LA BICICLETA, ÉS UN ESPAI

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUS-

DESHUMANITZAT

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

TRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

CIONS PER UN MUR INNECESSARI.

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS

PARTICIPEM

AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI

REIVINDICANT UNA REFORMA PER

IGLESIAS.

AQUESTA AVINGUDA.

PER

MERIDIANA

A

I

HA

FALTEN

DE

SOLU-

#SOMMERIDIANA

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

631 NOVEMBRE.indd 5

11/11/2017 13:22:43

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número (933.45.96.98)

FEINA Chica se ofrece para servicios Se ofrece Sr., de limpieza y cuidados domésticos en pisos, casas, gente mayor. Nuria tef. 648081251 oficinas, escaleras, y cuidado de personas mayores, por horas o a tiempo completo, disponibilidad Se ofrece Paleta autónomo para inmediata, responsable i trabajos de albañilería i fontanería respetuosa, referencias 665105992 AHMED personales, tel: 640542585.

Abnery Carranza.

Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor.

Cristina 603491944 Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia.

Estudis i Titulació. Disposa de referencies. Telef: 93 274 03 09

IMMOBILIARI

Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu. Tef: 93/3460337 Josep

Se ofrece sra. per feines de la llar Mª Es lloga plaça de Parking al Carrer Carmen Tlef: 93.311.39.55 Malats, (Cotxe gran mes moto o dos cotxes petits) Preu 120 Euros Podòleg visites a domicili telf.: 674 Telef: 637224107 594 263 Clases de guitarra i banjo a domicili, totes les edats i estils.

David, Tlf: 699653902

Es lloga plaça de Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros, única planta. Telf. 617.187.995.

Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.)

Adela: 627.85.36.36.

C.N.SANTANDREU

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar ,671368265 Charo Vermejo.

Venc títol CN Sant Andreu Tel: 639948621 contactar amb Puri

Se ofrece sra per feines de la llar Mª Carmen Tlef: 93.311.39.55

631 NOVEMBRE.indd 6

Venc títol del Club Natació Sant Andreu per 750 euros. Interessats truqueu al 679140814. Anna

Es ven títol CN Sant Andreu, per 900 Euros Telef 678100848

Vendo Titulo del Club Natación Sant Andreu. Tef: 626312762/93.3112807 Vendo titulo del Club Natación Sant Andreu llamar al: 93/311.2807. 626.312.762

DIVERSOS El Casal Basconia busca persona gran, millor jubilat per donar clases d’Informatica.

Preguntar per Jaume Dages (President del Casal Basconia) Tel: 622510430 / 933459495 Se vende silla de paseo doble marca Cossato (con accesorios).

Buen estado. 125Euros.

Interesados llamar a Joaquim 629734632 Es ven Acordeó marca FRONTALINI 80 BAIXOS- 7 TONS. Josep Llinares: 625730780 Se vende aire acondicionado móvil para tienda, comedor o habitación grande. Muy rápido perfecto funcionamiento con mando a distancia nada màs 100euros.

Telefono 627895342Ramon 933450562 Busco profesora de guitarra per alumna de 10 anys amb tres anys de aprenentage. 677843912

11/11/2017 13:22:43

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves opinions al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com) Parlem del 155?

«El 155 és el pitjor atac a les institucions i el poble catalans des dels decrets del dictador Franco abolint la Generalitat», ha dit el President Puigdemont. «El 155 és un cop d’estat «de facto»», ha dit la Presidenta del Parlament Carme Forcadell.

En línies generals, el que el PP pretén amb l’article 155 de la Constitució espanyola és impedir que Catalunya sigui independent controlant la Generalitat. Amb mesures antidemocràtiques volen impedir que es compleixi la voluntat popular expressada en les eleccions del 27 de setembre del 2015 i en el referèndum del dia 1 d’octubre. És important destacar que, segons els experts, l’aplicació que fa el PP de l’article 155 és inconstitucional perquè amb un article de la constitució no es pot destituir un govern elegit constitucionalment. Tampoc no es pot usurpar la potestat del President de la Generalitat de convocar eleccions, usurpació que viola l’article 10c de la llei 13/2008 del 5 de novembre. Tampoc no es poden limitar les atribucions del Parlament de Catalunya ni es pot anul·lar l’autonomia econòmica de la Generalitat, en contra del que estableix l’Estatut, ni controlar els mitjans de comunicació o l’escola catalana, etc.

Tot i que el govern espanyol ja ha cessat tots els membres del govern de la Generalitat i ha intervingut el Parlament i els Mossos, l’aplicació pràctica de les mesures del 155 serà molt difícil, perquè només l’amenaça d’aquest article ja ha provocat un rebuig general de la societat catalana, que s’agreujarà quan voldran posar en pràctica les mesures. A més, amb la declaració de la independència del passat 27 d’octubre, Catalunya esdevé subjecte del dret internacional i ja no és només un assumpte intern de l’Estat espanyol.

Rafel Castellanos i Llorenç

cap a peus | novembre

Hem de tenir en compte que l’article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles, que aquesta Carta ha estat signada pel Regne d’Espanya i que el dret internacional preval sobre el dret espanyol, tal com reconeix la mateixa constitució espanyola en els articles 10 i 96. Finalment, no hem d’oblidar tampoc que el PP no està legitimat per governar Catalunya, ja que només va aconseguir 11 dels 135 diputats del nostre Parlament. És un escàndol que el govern espanyol sense base legal ni legitimitat democràtica s’hagi atrevit a aplicar aquest article de la manera que ho fa. El 155 del PP fa tuf de franquisme.

7

Ambunapetitaquotaanual,ensajudaràsareivindicarelsdrets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-tesociosòciadel’AVVirebràslapublicaciólocalmésantiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

631 NOVEMBRE.indd 7

11/11/2017 13:22:43

LA TRADICIÓ DE LA FESTA MAJOR (REDACCIÓ)

La tradició de la Festa Major i el De Cap a Peus

U

n any més, arriba la Festa Major andreuenca! Enguany però, aquest número especial de la Festa Major de la revista amb més tradició del poble, ja no vindrà acompanyada de la versió impresa del programa de festes (per conèixer els motius, consulteu l’editorial d’aquesta edició).

Aprofitant les dates, volem fer un repàs històric a les portades dels diferents programes de la nostra Festa Major des de 1942 fins a l’any passat, doncs aquestes il·lustracions que després esdevenien en els cartells de la festa, eren el reflex de cadascuna de les èpoques de la nostra història. Encara així, la Festa Major es va continuar celebrant any rere any i esperem que segueixi essent així per molts més. *Les imatges seleccionades de les portades han estat extretes del web de la Comissió de Festes de Sant Andreu

8

La primera portada de la qual es té constància digitalitzada a l’hemeroteca del web de la Comissió de Festes de Sant Andreu és de 1942. Els colors i la imatge –una parella jove amb la sogra al darrere que marquen l’ambient festiu amb trompetes i la imatge de la parròquia de fons, sense tenir un paper destacat en la imatge més que com a símbol andreuenc, denoten l’obertura cultural i laica que havia calat a Catalunya amb la II República i remarcava potser el que la Guerra Civil “no s’havia pogut endur”. Per contra, per l’any de la festa i el fet que el cartell estigui escrit en castellà, mostren com el règim franquista que tot just començava a fer-se sòlid després del conflicte, feia desaparèixer l’ús del català com a idioma oficial de les publicacions, que després també perseguiria a qui el practiquessin encara que fos extraoficialment. La dictadura tot just acabava de començar.

631 NOVEMBRE.indd 8

Portada de 1956.

A partir de 1944 i fins a 1959, totes les portades a excepció de la de 1947 que no hi queda constància digitalitzada i la de 1948 la qual la portada és un anunci del Banco Hispano Colonial, tenen com a simbologia principal i destacada la parròquia de Sant Andreu de Palomar per la gran importància que el règim franquista li va donar al catolicisme i sobretot, a la figura de l’Església. S’utilitzen colors però més reservats i seriosos i es repeteix la figura de l’arlequinat i l’escut del poble.

Destacar la portada de 1956 perquè té un colom a la portada i un aire festiu amb focs artificials. Aquell any el règim celebrava eufemísticament 25 anys de pau, però que suposaven 25 anys de la dictadura franquista, després de la guerra civil. Era l’època que el regim havia donat suport als Estats Units durant la Guerra Freda, obrint-se a l’entorn internacional.

Portada de 1964.

La dècada dels 60, l’economia tornava a reflotar.

Després que Espanya tornés a tenir contacte amb la resta de països i els efectes físics i econòmics de la Guerra Civil comencessin a dissipar-se.

Les diferents portades d’aquesta dècada són més imaginatives, tot i que segueix la línia de la sobrietat.

Van jugant amb el símbol del colom, motius religiosos o l’escut.

Destacar la portada del 64, una imatge del que llavors era Sant Andreu: un poble que es començava a urbanitzar.

11/11/2017 13:22:44

La dècada dels 80 va seguir amb aquesta normalització del català però amb portades més sòbries i sense la senyera. El 1982 la publicació El Català va ser qui va publicar el programa a un preu de 10 pessetes, coincidint amb l'any del Mundial de Futbol. I el 1986, l'any de l'entrada d'Espanya a la UE, la portada titulava "Sant Andreu, El Poble". Essent la primera dècada de democràcia a Espanya, es mantenia la serietat fins a finals de dècada.Destacar la portada de final de dècada, de 1989, una portada modernista, seguint la tendència d'una Barcelona que es consolidava com a ciutat europea.

Als 90, destaca la presència de l’Ajuntament i anunciants com l’Hipercor i el Corte Inglés, a més de destacar la presència dels focs artificials i els correfocs, que s’han convertit amb el pas del temps en un dels símbols distintius de les nostres festes. També surten a la portada de 1996, signes distintius de música com un saxofon de Jazz.

Destaquem la portada de 1992, que fa una al·legoria als Jocs Olímpics que es van celebrar a Barcelona.

Per acabar, la portada de l'any passat 2016, el darrer any que la nostra publicació estava autoritzada, també va voler mantenir la tònica que les festes andreuenques són la combinació ideal entre tradició –gegants, trabucaires, diables...- amb altres activitats relacionades més amb l'oci nocturn i la diversió dels més petits de la casa.

A partir del 2000, les il·lustracions pretenen donar una simbologia més juvenil a la Festa Major, per evidenciar que la festa major andreuenca és una festa cada cop més apta per tots els públics, doncs es comença a diversificar el caire de les activitats festives. A més, destacar que el 2001 el programa es va publicar conjuntament amb el número 453 d’aquesta revista.

631 NOVEMBRE.indd 9

La portada de 2008 demostra com la festa cada cop està més encarada per un públic jove, sense oblidar la tradició. La Festa Major cada cop s’ha convertit més en un perfecte exemple de com els andreuencs i andreuenques de totes les edats. També la fira, que aquest any canviarà d’ubicació, i els concerts de la Nit Jove s’han convertit en actes que no poden faltar.

cap a peus | novembre

Als 70, el règim franquista entrava en declivi.

Les portades de principis de la dècada seguien destacant la figura parroquial (a excepció de la 1971 que no hi ha constància digitalitzada) fins a 1975 on hi ha un punt d’inflexió i no hi ha tampoc constància digital d’aquell any per constatar com es va celebrar aquella Festa Major, ja que el dictador va morir aquell any el 20 de novembre. I amb la mort del dictador, a partir del programa de 1976, es va recuperar el català com a idioma oficial i la cultura catalana va poder ressorgir de les ombres amb tot la seva esplendor. La portada de 1977, amb la senyera catalana i la inscripció en català en una nota, simbolitza el retorn també del català a la vida quotidiana.

9

Esperem que a Sant Andreu continuem vivint la nostra festa com unes dates per reunir-nos i gaudir agermanats, de tenir la sort d'haver nascut o celebrar que podem viure i conviure al nostre estimat poble, cada vegada més divers i però que mai perd la seva essència.

VISCA SANT ANDREU!

11/11/2017 13:22:45

FESTA MAJOR DE SANT ANDREU DE PALOMAR (REDACCIÓ)

Què pots fer per la Festa Major?

Us fem cinc cèntims d’alguns dels actes previstos per a la Festa Major

A

quest any tenim un gran canvi, ja que, amb motiu de les obres de reforma del mercat, la carpa provisional que el substitueix està situada a l’emplaçament tradicional de la fira. Ben aviat sabrem el nou lloc on poder trobar-la; mentre redactem aquest article encara s’està consensuant un nou indret.

Com sempre tindrem els actes més concorreguts i que donen caràcter al poble: el pregó a càrrec d’un andreuenc especial i que va seguit per la baixada del campanar en ràpel per part de membres de l’AE Jaume I; la cercavila, una de les expressions populars que més gent aplega i on més gent participa activament, ja que a les entitats de cultura popular s’hi ajunten també agrupaments escoltes, esplais i totes les escoles que amb la implicació de les AMPA fan partícips a grans i petits; el correfoc que com sempre tindrà també una versió especial per a infants, així com els concerts de Festa Major i el piromusical, que ens indicarà que arribem a la fi de les festes.

Abans del correfoc del dissabte dia 9, els Diables de Sant Andreu faran el seu espectacle de Festa Major “Pandora”, inspirat en la mitologia grega i que recull la història de Pandora i la caixa que en obrir-la va dur tots els mals a la humanitat.

A més d’aquests actes, durant la Festa Major trobarem també una multitud de propostes de totes les associacions, entitats, clubs esportius, etc i que són un perfecte exemple del dinamisme associatiu de Sant Andreu. I no us perdeu la programació de teatre (en teniu més informació a l’article de la pàgina 27).

10

D’entre totes les propostes, destaquem les jornades de tallers oberts que proposa l’Associació d’Artesans de Sant Andreu.. Aquesta associació aplega artesans de la ceràmica, la fotografia, el tèxtil, l’enquadernació de llibres (veieu-ne el perfil d’aquest Cap a Peus), vidre emplomat, joieria i pintura. També pot ser molt interessant la passejada pels escenaris de les lluites veïnals de Sant Andreu que proposa el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias el dissabte dia 2. El mateix dia presentaran també el número 17 de la revista Finestrelles, dedicada al patrimoni andreuenc i que edita anualment el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias.

El mateix dissabte, entitats com La Lira aprofiten la Festa Major per tal que els veïns coneguin de prop les activitats que s’hi fan.

“Redescobrir La Lira” serà una mostra de les activitats que duen a terme les diferents seccions d’questa entitat. Ben a prop d’allà, l’esplai de Sant Pacià organitzarà una festa al carrer oberta a tothom i amb xocolatada inclosa. Uns carrers avall al centre cultural els Catalanistes, tenen també una agenda ben plena, al carrer davant del centre faran demostració de Swing, Salsa,

631 NOVEMBRE.indd 10

Portada festa major del número de l’any passat 2016 / LAURA NUBÓ

Country, Taichi-Chi-Kung i música de la Banda Symphocat Beat Band la Simfònica dels Catalanistes. També tenen previst una cantada d’havaneres i ball de Festa Major.

L’Harmonia, per la seva banda, consolida la seva oferta musical amb jam sessions, vermut musical o un cabaret de circ.

L’Harmonia es configura, doncs, com un espai a visitar en algun moment de les festes (consulteu el programa d’activitats previst per la primera setmana de desembre). Els més troneres tampoc poden obviar la Festassa que organitzen el dia 5 els Diables de Sant Andreu a la seva seu i que enguany tindrà un toc draq queen amb intervencions sorpresa i concurs draq queen.

Afegir que l’Agrupació Excursionista Muntanya també celebra una sèrie d’actes en motiu de la Festa Major. Del dia 30 de novembre a l’11 de gener organitzen l’exposició fotogràfica El Ferro i la F al local social del carrer Montsec, 9. El dia 28 de novembre a les 20h, organitzen una xerrada a l’auditori SCE La Lira de Sant Andreu a càrrec del Dr. Xavi Muñoz Gall, pneumòleg de la Vall d’Hebron, El Pulmó al Límit, El Mal d’Alçada, la Hipoxèmia. El dia 2 a les 17h, una visita cultural pels carrers de Sant Andreu a càrrec de l’historiador Pau Vinyes i Roig i el dia 3 a les 13.30 el dinar de la Festa Major pels socis de l’entitat a la SCE La Lira Sant Andreu. Finalment, no oblideu que la Unió Esportiva Sant Andreu programa el partit de Festa Major (contra el CF Reus Deportiu) el diumenge dia 3 amb entrada a grada general al preu popular d’1 €.

11/11/2017 13:22:47

IGNASI IGLÉSIAS

Ofrena floral a la tomba del poeta del poble

C

om és tradicional, el primer diumenge d’octubre es commemora i es ret homenatge a la figura de l’escriptor, dramaturg i poeta Ignasi Iglésias i Pujadas, mort el 9 d’octubre de 1928 de forma sobtada a l’edat de 57 anys.

Aquest any, però, la data coincidia amb el passat referèndum de l’1 d’octubre i es va decidir posposar l’ofrena al segon diumenge del mes.

En un emotiu acte al cementiri de Sant Andreu -marcat pels episodis repressius que es van viure el diumenge anterior- quasi dues-centes persones, integrants de la quarantena d’entitats culturals, socials i polítiques de Sant Andreu que formen part de la comissió cívica promotora que encapçala el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, es van aplegar davant la tomba del poeta per fer-ne l’ofrena, que any rere any és més lluïda pel nombre i l’originalitat dels rams.

La conducció va anar a càrrec de Francesc Porret, president honorífic de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, que va fer una defensa de l’obra d’Iglésias, recordant que aquesta no ha estat gairebé mai representada en grans teatres malgrat la seva importància en la literatura catalana de finals del XIX I principis del XX.

L’actor Jesús Manzano va presentar el contingut literari, consistent en una lectura de poemes de Formosa i Iglésias, per part de Carme Martí, Teresa Prats, Glòria Prunés i Josep Lluís Buils, del

Els parlaments institucionals van anar a càrrec de Montse Benedí, presidenta del Consell Municipal i de Carmen Andrés, Regidora del Districte de Sant Andreu, que van agrair l’assistència i constància de les entitats en assistir, des de fa anys, a aquest acte commemoratiu en record de l’il·lustre i estimat andreuenc, conegut com “el poeta del poble”.

L’acte va concloure amb el Cant dels Segadors entonat per la coral de l’Orfeó Eco de Catalunya i seguit per tots els assistents.

L’homenatge, però, va continuar davant la casa natal d’Ignasi Iglésias -just al costat de la seu del Centre d’Estudis que porta el seu nom- amb unes paraules del seu president, Jaume Seda i l’ofrena d’una corona de llorer penjada a la façana de l’edifici. Tot seguit el CEII va obrir la seva seu per oferir els assistents una estona de portes obertes amb l’exposició de les moltes publicacions que ha editat des de la seva fundació. Al pati del Centre, l’Orfeó l’Eco de Catalunya va tornar a oferir un parell de cançons del seu repertori. Tot seguit es va poder gaudir d’una ballada de sardanes organitzada pel Foment Sardanista Andreuenc, a l’esplanada de Can Fabra.

Lourdes Pinyol

Quasi duescentes persones , es van aplegar davant la tomba del poeta per ferne l’ofrena, que any rere any és més lluïda

cap a peus | novembre

Aquest any, també es va comptar amb la participació del poeta i traductor Feliu Formosa, andreuenc d’adopció, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2006 i Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres. Formosa, va fer un repàs a la trajectòria i a les obres d’Ignasi Iglésias, fortament influïdes pel moviment modernista i en va reivindicar l’obra tot demanant-ne la seva revisió i valorització.

Grup de Poetes Constància del Centre Cívic de Sant Andreu, sota la coordinació del grup Cata.

11

631 NOVEMBRE.indd 11

11/11/2017 13:22:50

37è aniversari de Sant Andreu de Cap a Peus

A

propant-nos a la quarantena, des de Sant Andreu de Cap a Peus volíem aprofitar per recordar-vos una mica de la nostra història. Aquesta publicació, que va néixer com el butlletí de l’Associació de Veïns o Veïnes de Sant Andreu de Palomar fins a convertir-se en una revista, ho va fer un 11 d’octubre de 1980 per convertir-se en la publicació veïnal i local més antiga de Barcelona publicada ininterrompudament. A més de seguir donant veu a les reivindicacions de l’AVV, Sant Andreu de Cap a Peus pretén continuar essent un mitjà per oferir un servei informatiu i d’anàlisi crític pels veïns i veïnes andreuencs.

Des dels seus inicis, els diferents equips de coordinació i redacció de la revista han treballat de manera voluntària per confeccionar-la. I ara també fa un any que un nou equip de coordinació i redacció hem engegat motors per seguir traient mes rere mes el De Cap a Peus als carrers del poble. Entenent el món del periodisme i més concretament del periodisme local, hem decidit plantejar la publicació des d’una visió en profunditat i reposada d’allò que succeeix a Sant Andreu de Palomar. I pretenem fer-ho explicant-ho d’una manera didàctica i rigorosa perquè els veïns i veïnes puguin informar-se críticament, formar una opinió analítica o participar de les activitats, projectes o reivindicacions. Igualment, volem mantenir el vessant social d’interconnectar les necessitats veïnals amb els andreuencs i les andreuenques. Els coordinadors actuals apostem per proposar articles no tan polítics sinó de caràcter sociocultural, considerant que altres mitjans ja ofereixen aquest tipus de publicacions i que el districte de Sant Andreu té el seu propi butlletí d’informació política, a més d’haver escoltat les inquietuds d’alguns lectors i protagonistes d’aquesta publicació.

El periodisme local ofereix poder formar part d’un compromís social. És per això que un any més i esperem que per molts més, des de Sant Andreu de Cap a Peus volem seguir treballant en una revista nostra, per nosaltres i per vosaltres, andreuencs i andreuenques.

Llarga vida al De Cap a Peus!

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més info: info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h - Tel. 93 345 96 Pilates

12

Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h - Dijous de 18 a 19:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

Informàtica per a principiants o gent gran Aprèn a utilitzar l’ordinador i a navegar per internet Dimarts de 10 a 12:00 h Dimecres 17 a 19:00 h - Divendres 10 a 12:00 h

631 NOVEMBRE.indd 12

Txikung Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Tai txi Aprèn a harmonitzar el cos, la ment i l’esperit obtenint una millora de la salut Dimecres de 18 a 19:30 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:15 a 21:45 h - Dimarts de 19:15 a 20:45 h Dijous de 18 a 19:30 h - Dijous 19:30 a 21:00 h

11/11/2017 13:22:51

Informa’t No et perdis res del que passa a Sant Andreu Estigues al dia dels òrgans de participació i de govern Gaudeix de les activitats que hi ha al Districte amb l’agenda

Subscriu-te al butlletí del Districte de Sant Andreu des de la nostra web:

lameva.barcelona.cat/santandreu @bcn_StAndreu

631 NOVEMBRE.indd 13

@bcn_StAndreu

Districte de Sant Andreu

11/11/2017 13:22:52

631 NOVEMBRE.indd 14

11/11/2017 13:22:53

631 NOVEMBRE.indd 15

11/11/2017 13:22:53

UNITAT D’ATENCIO INFANTOJUVENIL

Servei Integral de Rehabilitació Neurològica El SIRN és un centre especialitzat en l’atenció a persones que han patit una lesió o alteració en el seu sistema nerviós. (ICTUS, TCE, Patologia tumoral, Lesió medul·lar, Malalties neurodegeneratives, etc.). Treballem de forma multidisciplinar per oferir una rehabilitació personalitzada i individualitzada.

Neuropsicologia Logopèdia Psicologia infantil Suport Escolar

Neurofisioteràpia – Neuropsicologia – Logopèdia – Pedagogia També us oferim els nostres serveis de: Fisioteràpia traumatològica – Osteopatia Fraga 3-15, 08030 Barcelona 93.274.37.96

631 NOVEMBRE.indd 16

Primera visita gratuïta

Pare Secchi 42, 08030 Barcelona 93.274.37.96

11/11/2017 13:22:56

631 NOVEMBRE.indd 17

11/11/2017 13:22:58

L’ALTRA PORTADA D’AQUEST NÚMERO ESPECIAL

EL REFERÈNDUM DE L’1 D’OCTUBRE: UNA MOBILITZACIÓ QUE POT CANVIAR EL PAÍS

631 NOVEMBRE.indd 18

11/11/2017 13:22:58

Xavier Aragall El passat dia 1 d’Octubre es va celebrar el referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de Catalunya. La suspensió, per part del Tribunal Constitucional (TC), de la llei catalana que permetia convocar-lo el va convertir en un xoc de legitimitats entre l’Estat, que defensava el compliment de la suspensió legislativa del referèndum i el govern català que empenyia per modificar el marc legal actual i poder exercir el dret a l’autodeterminació.

631 NOVEMBRE.indd 19

Els escorcolls policials del dia 20 de setembre van suposar un punt d’inflexió.

Es van realitzar, per part de la Guàrdia Civil, multitud d’actuacions buscant les paperetes i urnes, es van escorcollar centres de la Generalitat i posteriorment es van detenir 14 càrrecs de l’administració (que van passar la nit detinguts).

Simultàniament, durant vuit hores desenes d’unitats d’antiavalots de la policia nacional va encerclar la seu nacional de la CUP, on pretenien entrar sense ordre judicial. Tots aquests fets van desencadenar una resposta massiva de rebuig.

cap a peus | novembre

E

Abans de l’1 d’octubre ls dies previs a la convocatòria, el govern espanyol va fer un ampli desplegament de força coercitiva per tal de acomplir al mandat del TC i va iniciar una persecució de persones, funcionaris i institucions implicades en l’organització del referèndum.

En primer lloc es van citar a declarar davant la fiscalia als més de 700, alcaldes que tenien previst facilitar la celebració del referèndum al seu municipi, posteriorment es va començar a confiscar material relacionat amb la convocatòria.

19

11/11/2017 13:22:59

La manifestació principal a Barcelona, al voltant de la seu de la Conselleria d’Economia, va acabar, sense incidents així com la pressió policial feta davant la seu de la CUP. La confiscació de material electoral es va perllongar durant tot el període de campanya pel referèndum, incloent-hi la intercepció de publicacions amb propaganda a favor del referèndum o del sí i el tancament de pàgines web, provocant també la mobilització de persones a produir de manera casolana cartells i posteriorment l’organització d’encartellades populars enbarris, pobles i ciutats arreu del país. Tot plegat s’esdevenia mentre un nombrós contingent de Policia Nacional i Guàrdia Civil arribava a Catalunya vinguts d’arreu de l’Estat, essent-ne el símbol els creuers que atracaren als ports de Barcelona i Tarragona. Un d’ells decorat amb els dibuixos animats de la Warner, i que va provocar en una irònica campanya que va popularitzar el dibuix del Piulet (més conegut com el Piolín), tot fent una identificació entre aquest dibuix i la presència policial. El fet que es produïssin imatges de la sortida d’aquestes unitats policials des dels seus llocs d’origen, essent esperonats per una part de la població i algunes autoritats locals, amb càntics patriòtics, no feien presagiar res de bo.

El dia del referèndum El dia 1 d’octubre, com és ben sabut, la policia tenia ordre judicial de no permetre obrir els col·legis electorals. Els Mossos d’Es-

quadra en van tancar al voltant de 130, tots ells sense emprar la força ni cap càrrega policial, pactant amb els organitzadors i assistents. Allà on hi havia una concentració destacada de persones es limitaven a aixecar acta i informar que de no tancar s’estaria incomplint una ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). No fou així el cas de l’actuació de bastantes unitats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, les quals, per tancar 92 col·legis segons fonts del Ministeri del Interior (entre 60 i 70 segons el Departament d’Interior) van fer servir un ús totalment desproporcionat de la violència, duent a terme càrregues policials d’antiavalots en nombrosos col·legis arreu Catalunya.

Aquestes actuacions policials van produir desperfectes a escoles i instal·lacions públiques, es van requisar urnes (algunes buides, algunes amb vots) i nombroses persones van ser colpejades i arrossegades mentre, feien resistència pacífica per defensar els punts de votació. Tot plegat, va deixar enrere una jornada amb 893 ferits de diversa consideració, molta incomprensió i ràbia continguda i multitud d’imatges que de ben segur marcaran un abans i un després respecte a l’opinió sobre els responsables que van ordenar aquestes càrregues.

Les imatges de les càrregues policials van fer la volta al món i van aixecar una onada d’indignació entre la majoria de la població. No va ser així el cas del govern espanyol, que va negar l’existència de l’ús desproporcionat de la força i va acusar la

3a. encadenadada a l’Estació de Sant Andreu Comtal Dissabte 25 de novembre 2017 a les 11h Lloc: Plaça de l’estació

Volem la nova Estació JA!

631 NOVEMBRE.indd 20

11/11/2017 13:22:59

va

ciutadania participant de la votació de provocar-ho. De fet, per part de la policia es van documentar prop d’uns 30 de ferits, que l’endemà va passar a ser de més de 400 segons el Ministeri.

Això també marcaria un abans i un després, ja que significava la posada en marxa d’una estratègia de desinformació per negar els fets de l’1 d’octubre.

sió, admetre errors en l’actuació policial, arbitrar i moderar, va sostenir que l’expressió de les idees s’ha de fer només sota les lleis vigents en el marc de la Constitució, sense apel·lar ni un sol moment al diàleg i recalcant que estaven disposats a emprar la força de l’Estat a Catalunya. La cassolada que es produí mentre parlava en directe també va ser històrica.

Malgrat tot, més de dos milions de persones van anar a votar per exercir el seu dret a vot tot vencent la por a la repressió policial alhora que admirant la capacitat i resistència dels milers i milers de persones que havien fet possible que aquell diumenge la gran majoria de col·legis electorals tinguessin constituïdes les meses de votació, amb les seves paperetes i les seves urnes, que es poguessin superar una vegada i una altra els constants atacs informàtics i la gentada que va protegir les escoles des de la nit abans per tal d’evitar que fossin clausurades. Un cop acabada la jornada electoral, el govern de Catalunya, va declarar que volia recollir la voluntat expressada en les urnes per tal que Catalunya sigui un estat independent en forma de república.

El President Puigdemont, va anunciar una intervenció al Parlament de Catalunya per al dia 10 d’octubre amb la intenció de declarar la independència de Catalunya. No obstant això, s’engegà la maquinària en contra d’aquesta declaració. D’una banda la pressió internacional que demanava dialogar i establir un referèndum pactat, que pogués tenir uns resultats validables internacionalment i per l’Estat espanyol. D’altra banda la pressió del govern espanyol, amb l’enrocament i l’amenaça de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola que contempla, entre d’altres, la intervenció del govern autonòmic. També es proposà l’encausament per rebel·lió del president i vicepresident del govern català. Tot plegat acompanyat d’una evident pressió del govern espanyol sobre els mitjans de comunicació que tenia com a objectiu deslegitimar l’1 d’Octurbre.

Les conseqüències del referèndum La resposta a aquests fets i al posicionament del govern espanyol davant ells, va ser la convocatòria d’una vaga general per part del sindicats CGT, Intersindical-CSC, IAC, Ustec i COS a la que es va afegir una aturada de país feta per sindicats i la Taula per la democràcia que aplega els sindicats majoritaris i també organitzacions empresarials, Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya així com l’ANC i Òmnium Cultural. La jornada va paralitzar gran part del país i va viure les manifestacions més grans de la història a les seves principals ciutats i de Catalunya com ara Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Reus, Berga, Vic, Sabadell, Terrassa, etc. Aquella nit en una al·locució per la televisió, el cap d’Estat Felip VI, en comptes de rebaixar la ten-

631 NOVEMBRE.indd 21

cap a peus | novembre

al

Algunes de les urnes van ser confiscades durant el dia de la votació per la Guàrdia Civil i no es van poder comptar tots els vots / VILLE LAHDENVUO

21

En aquest marc sorgí el 7 d’octubre una mobilització ciutadana que demanava el diàleg entre ambdues parts. Sorgida de manera espontània a través de les xarxes socials, ajuntà milers de persones a places d’arreu on vestits de blanc i sense banderes demanaven diàleg i mediació.

El dia 8, a dos dies de la declaració d’independència, s’organitzà a Barcelona la manifestació en defensa de la unitat d’Espanya més important que mai s’hagi fet. Entre crits de Puigdemont a la presó, es demanava el no reconeixement del referèndum i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, pel qual s’intervenia

11/11/2017 13:23:01

el govern de la Generalitat. També va ser una constant les mostres de suport als cossos policials per la seva intervenció durant el dia 1 d’octubre.

Finalment el dia 10, el President Puigdemont, va optar per fer el que veus com ara el president del Consell d’Europa Donald Tusk insistien i feia una declaració d’independència que tot seguit fou suspesa amb l’objectiu d’obrir una fase de diàleg amb l’Estat.

Començaven uns dies de declaracions i contradeclaracions que s’allargaria fins al 19 d’octubre on s’iniciava formalment el procediment per aplicar la suspensió de l’autonomia política del govern de la Generalitat.

Entre mig, el 16 d’octubre, per ordre de la jutgessa Lamela de l’Audiència Nacional, entraven en presó preventiva els presidents de l’ANC i OC, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, les entitats de la societat civil que han estat el motor del moviment ciutadà a favor de la independència de Catalunya. A parer de molts experts en dret, es tractava d’una operació que, lluny de respectar els procediments jurídics més elementals, posava l’Audiència Nacional al servei de la persecució d’idees polítiques defensades de manera cívica i pacifica. L’endemà s’organitzaren concentracions multitudinàries que, amb espelmes, demanaven la posada en llibertat dels “Jordis” i el dia 21 s’organitzà una gran manifestació al centre de Barcelona que va omplir tot el Passeig de Gràcia.

La manifestació es feia el mateix dia que el govern de l’Estat, amb el suport del PSOE i de Ciudadanos, acordava l’aplicació de l’article 155 pel qual s’intervenia el govern català, es proposava la destitució del President, vicepresident i tots els Consellers i s’impulsava l’anul·lació del Parlament de Catalunya, a més s’intervenien directament àrees de govern com la seguretat (Mossos d’esquadra) les finances, les telecomunicacions i els mitjans de comunicació públics (TV3 i Catalunya Ràdio). Per fer-se efectiva, l’aplicació calia l’aprovació del Senat espanyol, que faria la votació el divendres 27. Al seu torn, el President Puigdemont per fer front a aquestes mesures va convocar el Parlament per al mateix dia 27 amb la previsió d’abordar la situació política arran de la intervenció del govern.

En el moment de tancar la redacció d’aquest número del Cap a Peus, podem constatar que la previsió d’un aixecament de la suspensió de la declaració d’independència ha suposat el xoc definitiu entre la legalitat espanyola i la catalana, obrint-se escenaris d’abast imprevist. Després que es declarés la República Catalana, complint el mandat de l’1-O, el passat 27 d’Octubre i el govern espanyol apliqués de facto l’article 155 per cesar al Govern i al major dels Mossos, els catalans vivim en un moment de dualitat de governs i legislacions on, de moment, sembla que cap dels dos governs pensa recular, tenint present que la resta del món (UE, USA, Rússia o la OTAN) no reconeixen aquesta República i es posicionen, de moment, al costat la legalitat espanyola.

El 3-O els andreuencs van partir des del casc antic fins al centre de Barcelona. Un període de mobilitzacions massives freqüents / XAVIER ARAGALL

631 NOVEMBRE.indd 22

11/11/2017 13:23:04

ELABORACIÓ: SANT ANDREU DE CAP A PEUS; FONT DE LES DADES: AJUNTAMENT DE BARCELONA

apunt tècnic | El Referèndum de l’1-O i l’independentisme andreuenc |

També una setmana abans del referèndum, el Comitè en defensa del referèndum (CDR) de Sant Andreu, va informar dels llocs de votació. Es votaria als llocs habituals tret del Casal de Gent Gran Bascònia, el Centre Cívic Sant Andreu i el Centre Cultural Can Fabra que van haver de ser substituïts pel Centre Municipal Cultura Popular, el CEIP Mestre Enric Gibert Camins i l’Ateneu L’harmonia. Al final del dia la participació va ser del 41% del cens i el sí va guanyar per un 87% dels vots.

Per evitar la clausura dels centres de votació, les AMPES de les escoles van programar activitats durant el dia previ i tota la nit per tal que no es tanquessin els centres. A les 5 del matí, tots els punts de votació ja estaven plens de veïns decidits a ajudar i defensar-los. Afortunadament cap dels col·legis electorals de Sant Andreu van ser clausurats per la policia. No és el cas d’altres centres en l’àmbit del districte, on es van produir càrregues policials com l’IES Jaume Fuster del Congrés (8 ferits) l’escola Estel (9 ferits) i l’escola de Joves de la Trinitat Vella (1 ferit). La nit del dia 1 d’octubre, una gran cassolada feia palès el malestar per la violència indiscriminada viscuda durant la jornada arreu del país.

El dia 3, la plaça Orfila s’omplia novament i era inici d’una marxa de manifestants que va enfilar Torres i Bages, i que a la tarda arribaria al centre de Barcelona per unir-se a la manifestació contra la violència.

cap a peus | novembre

El referèndum a Sant Andreu A Sant Andreu es van viure de manera destacada tots els fets descrits anteriorment. Les detencions del dia 20 van ser especialment sentides, ja que es va detenir l’andreuenc Josué Sallent, responsable del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CCTI) de la Generalitat. La Plaça Orfila va ser testimoni de la solidaritat veïnal. També des de la plaça Orfila va sortir l’enganxada de cartells popular que es va organitzar una setmana abans del referèndum, i que va acabar d’omplir uns carrers que ja anaven plens de rètols i cartells enganxats en anteriors empaperades populars com la que s’organitzà a la plaça de la Pomera.

23

El vot independentista a Sant Andreu El vot independentista a Sant Andreu ha seguit una evolució semblant a la resta de Catalunya, passant d’un percentatge del 14% dels vots el 2006, es passa al 46% dels vots el 2015. El gran punt d’inflexió es dóna el 2012 quan el vot de CiU es pot comptabilitzar com partidari de la independència i es consolida el 2015 amb els resultats de la candidatura de Junt pel Sí. Cal destacar el cas de la CUP d’un 4% dels vots el 2012 a un 11% el 2015 (3 punts per sobre de la mitjana de la CUP a Catalunya).

631 NOVEMBRE.indd 23

11/11/2017 13:23:05

l’entrevista | Toni Fernández Ortega| ALUMNE ANDORRÀ DEL TALLER DE MÚSICS DE SANT ANDREU

“La música pot ser vehicle de les reivindicacions veïnals”

comprovar que el tracte és molt familiar i hi ha molt bona relació entre els alumnes i també entre els alumnes i els professors, encara que tinguin discrepàncies. Un quòrum molt maco.”

Com vas conèixer al Sergi Blanch (entrevista al Cap a Peus de gener de 2017, número 622)?

“El vaig conèixer al concurs d’autors a la Fada Ignorant, un pub musical d’Andorra. Ja l’havia sentit tocar altres vegades i el seguia per les xarxes socials. Ell va guanyar el certament havent-se presentat amb la Marta, la seva parella, i aleshores vam començar a parlar. Des de llavors hem establert una amistat molt ‘xula’ i sempre que puc ens trobem”.

C

ALBA CABRERA

om sempre, amb un somriure, en Toni ens concedia aquesta entrevista. Cursa al Taller de Músics un Cicle Superior equivalent a un Grau en Música per dedicar-se a la interpretació musical de manera professional. Després d’haver-se après aquest nou curs el camí des del pis on viu a Hospitalet del Llobregat fins a Sant Andreu, confessa que se sent molt emocionant de començar aquests estudis. En Toni no és invident de naixement. Però ja de ben petit, va tenir una malaltia que el va fer ser així. I tot no patir de cap altra discapacitat, considera que les millores que de vegades es duen a terme per a determinats col·lectius i que pot semblar que no vagi amb ningú més, sempre afecten el conjunt de la societat i cal reivindicar-les. Però en Toni no és cec. En Toni veu amb els millors ulls del món; els ulls de l’ànima.

Quan vas començar al Taller de Músics?

“Vaig començar ara fa 3 anys. Quan havia acabat el Batxillerat i la Selectivitat, jo ja tenia clar que volia venir al Taller per fer aquest cicle superior o si més no, el curs preparatiu que s’imparteix al barri de Sant Antoni de Barcelona per després poder venir a Sant Andreu. El vaig cursar l’any passat i ara ja sóc aquí”.

Què et va oferir el Taller de Músics que no et pogués oferir una altra escola qualsevol?

“A tota Catalunya hi ha molt bon tracte de l’alumnat a les escoles de música, especialment a les encarades a la professionalitat com l’ESMUC o El Liceu. Però els professors que vaig tenir a Andorra i els que he tingut a l’ONCE, em van fer cartes de recomanació per anar al Taller. Quan vaig arribar, vaig poder

631 NOVEMBRE.indd 24

I com vas establir la teva relació entre Sant Andreu i la música?

“Crec que la música fa que els països no tinguin fronteres. Ara que estem on estem, la música ens lliga. Quan la música et crida l’atenció, funciona com una manera ‘d’enganxar-te’ a un lloc. Jo em vaig enganxar al Sergi. Però el que també em va lligar a Sant Andreu va ser la seva organització al voltant de la música. Sant Andreu és un gran reflex de l’organització musical a Catalunya. Això permet generar cercles de contactes, a més de la borsa de treball del Taller que també comunica la gent. A més, en aquesta edició del Jazzing Festival, també vaig poder anar a un parell de concerts “.

Pel contrapunt, què creus que caldria millorar entre Sant Andreu i la seva relació amb la música?

“Com a millora, crec que es podria amplificar aquesta organització, obrir-la més a la gent que no només siguin músics, per fer-ho més accessible a tothom, a un públic més divers, encara que ja ho és força. Aprofitar que Sant Andreu és un referent en Jazz amb figures com l’Andrea Motis i el Joan Chamorro o la Sant Andreu Jazz Band, l’Escola de Jazz i el Taller de Músics. És un nucli que potencia molt el Jazz i es podria amplificar la seva potencia en la resta de l’estat”.

Com creus que la música andreuenca participa de l’àmbit veïnal o més reivindicatiu?

“La música pot ser vehicle de les reivindicacions veïnals. Ja s’ha fet per part de molts grups com Obrint Pas o Txarango, grups que reivindiquen idees polítiques a través de la música. De fet, de manera espontània, han muntat una Marching Band a Sant Andreu, una iniciativa conjunta del Taller de Músics amb l’ESMUC i el Liceu amb l’Escola de Jams que va consistir a muntar una banda per reivindicar l’oposició a la brutalitat policial emprada el passat 1-O”.

Alba Cabrera

11/11/2017 13:23:07

El perfil de...

E

“El llibre en paper no desapareixerà mai i, mentre existeixin els llibres, es mantindrà l’ofici”

631 NOVEMBRE.indd 25

bilació. Per tant, vaig decidir fer de la meva afició el meu ofici.

Volia una feina on tingués ganes d’anar cada dilluns al matí. Un ofici que em permetés gaudir de la meva activitat, alhora que em guanyo la vida. Aleshores vaig decidir formar-me i vaig estudiar durant tres anys a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. També he fet alguns cursos addicionals.”

Les feines que es fan al seu taller són molt diverses: des d’enquadernar tesis doctorals o apunts, a restaurar llibres o preservar documentació oficial antiga. També em comenta que hi ha alguns escriptors aficionats que fan una petita edició de les seves obres i li demanen la impressió i l’enquadernació dels exemplars.

Quan li pregunto si recorda alguna feina amb especial estima, ho pensa durant un segon i em contesta que totes: “Quan la feina queda bé, la satisfacció no es paga amb els diners del client, sinó amb la sensació d’haver fet una bona feina. Aquest és un ofici que només es pot fer si estimes el que fas, si hi poses el cor en cada encàrrec. No ho fas per buscar grans guanys, perquè, de fet, no és una feina de primera necessitat. Però un llibre pot arribar a ser un objecte molt apreciat per una persona, i per això cada restauració o cada enquadernació s’ha de prendre amb molta cura per tractar bé aquell llibre.”

També parlem del futur de l’ofici i, amb molta seguretat, afirma que no es perdrà: “Mentre existeixi el llibre en paper, existirà l’ofici d’enquadernador. I estic segur que el llibre físic no desapareixerà mai. Conviurà amb el digital, això està clar, però no deixarem mai de llegir en paper.”

En Pere Sacot té el seu taller al número 51 del carrer Abat Odó, amb la porta sempre oberta perquè tothom hi pugui entrar a veure la seva feina. I també es pot conèixer la seva obra a la seva web, sacot.cat.

Míriam Pérez

cap a peus | novembre

n Pere va instal·lar el seu taller a Sant Andreu fa tres anys, tot i que ell és de Sants. Però, segons m’explica, “m’he integrat tant a Sant Andreu, soc tant d’aquí, que he convençut el meu fill perquè hi vingui a viure”.

La primera pregunta que li faig és sobre els orígens de l’enquadernació: “Jo tinc molt mala memòria, però crec que els primers d’enquadernar les escriptures van ser els egipcis. Amb la mateixa finalitat que tenim ara: preservar les lletres escrites. Tot i que l’enquadernació, tal com la coneixem ara, deu tenir una mica més de mil anys.”

Des d’aleshores, m’explica en Pere, no han canviat gaire les coses. “L’enquadernació en si mateixa no ha evolucionat gaire.

Encara fem servir materials naturals, que són els millors perquè l’acabat sigui bo i no fer malbé els llibres. Jo encara faig servir cola d’origen animal, tot i que ara està liofilitzada per evitar que faci mala olor. També faig servir clara d’ou per als títols daurats i oli d’ametlles dolces. La maquinària també té la mateixa funcionalitat. Una premsa o una guillotina té el mateix mecanisme ara que fa segles. Cap de les màquines que tinc al meu taller té menys de cent anys.”

En Pere treballava com a informàtic, però quan tenia 52 anys, i degut a la crisi econòmica, l’empresa va decidir prescindir d’ell.

“Jo sempre havia estat aficionat a l’enquadernació i feia algunes coses a casa meva. Quan em vaig quedar sense feina, vaig pensar que encara tenia molts anys per continuar treballant i que segurament hauria de seguir actiu després de l’edat de ju-

Pere Sacot, enquadernador artesanal

25

11/11/2017 13:23:11

MOBILITAT A L’ESTACIO COMTAL

Ascensors a l’estació de Sant Andreu Comtal

D

es de ja fa més de 3 anys, els veïns que utilitzen l’estació de Sant Andreu Comtal reclamen la instal·lació d’ascensors mentre no s’inicien les obres de millora, i és per això que l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, juntament amb les associacions de veïns de Trinitat Vella, Avinguda Nord Tramuntana i Sant Andreu Sud, fa una crida continua perquè l’estació, ara mateix inaccessible per a persones amb mobilitat reduïda, persones grans i persones que porten cotxets amb nens, puguin accedir de manera normalitzada a les vies.

Des de l’AVV es va demanar una reunió amb ADIF, ja que són ells els qui s’haurien d’encarregar de l’adaptació de l’estació. Sense rebre resposta, es van reunir el passat dia 7 de setembre amb la regidora Carme Andrés per tal d’explicar-li que és molt necessari acabar les obres de l’estació: la regidora va informar que s’havia reunit amb el secretari d’ADIF, responsable de les obres, per explicar que la instal·lació dels ascensors es faria de manera provisional, ja que l’estació encara no està del tot reformada, i que abans s’havien d’arreglar les canalitzacions que hi passen per sota de les vies.

També s’havia d’arreglar la tanca del fons de l’avinguda Onze de Setembre, un total de 750 metres, i finalment s’instal·larien els ascensors. En total, per al projecte s’invertirien un total de 620.000 €, dels quals 320.000 € s’invertirien en la instal·lació de la tanca i 300.000 € s’invertirien per la instal·lació els ascensors.

Les obres de la canalització van acabar abans del previst, així que les obres dels ascensors han estat avançades i ara resten a l’espera de rebre el subministrament dels materials per finalitzar la instal·lació, que, segons es preveu, serà a finals de gener de 2018.

L’Associació de Veïns i Veïnes reitera que la instal·lació dels ascensors ha de ser definitiva i no provisional, com així els han assegurat. El dia 25 de novembre a les 11 del matí, es tornaran a encadenar per tercera vegada de nou a l’estació per demanar que acabin d’una vegada la nova estació.

Núria Boté

Estat actual de les obres / MONTSE TARRÉ

631 NOVEMBRE.indd 26

11/11/2017 13:23:12

Cultura | Teatre

Vida de parella, clàssics i musicals per a tota la família La cartellera teatral de novembre i desembre a Sant Andreu arriba repleta de propostes per a tots els gustos i públics

N

o totes les companyies tenen l’opció de preparar una obra inèdita i tête à tête amb la seva dramaturga. Els de Sant Pacià Teatre han donat la benvinguda al mes de novembre ni més ni menys que amb una estrena mundial. Es tracta de BritPOP, escrita per la catalana Sara Cañete, periodista a Catalunya Ràdio i dramaturga per afició.

Cartell de Terra Baxa / CLIP TEATRE

631 NOVEMBRE.indd 27

I per què BritPOP? “Per la música anglesa dels anys 80”, explica Valls. És la passió del seu personatge, i també un refugi per fugir de la feina, la família i la pressió social que marca el seu dia a dia.

Parlarem més de l’Eva i en Xavi en el proper número de la revista.

Però mentrestant, fem un repàs del que ens espera als escenaris santandreuencs d’aquí a finals d’any. Comencem pels Clip Teatre, es proposen matar el llop amb una adaptació de Terra Baixa, el clàssic d’Àngel Guimerà ambientat en la Catalunya rural del segle XIX, xoc entre la vilesa del poble i la puresa de la muntanya.

10, 17 (22 h), 11, 18 (20 h), i 12, 19 (18 h) de novembre A l’Ateneu Obrer, aquesta vegada, s’han animat amb un clàssic de la dramatúrgia espanyola, ni més ni menys que Don Juan Tenorio, de José Zorrilla.

25, 26 de novembre i 2, 3 de desembre Els companys del Grup Teatral Antifaz se’n van fins a Rússia, escenari de l’obra l’Inspector, de Nikolai Gógol, una sàtira social sobre de la societat tsarista de finals del XIX.

11, 18, 25 (21.30 h) i 12, 19, 26 (18.30 h) de novembre. A la Sala Sant Pacià Si això és novembre, a la Lírica de Sant Andreu van de musical. Aquest any toca el Joseph i l’increïble abric en technicolor, adaptació ben colorida i divertida de la història bíblica de Joseph i les seves interpretacions dels somnis. “Serà un espectacle molt familiar, amb molt de color i diversió”, afirma Marc Calvo, de la comanyia 17, 18 (21 h) i 19 (18 h) de novembre Acabem amb les propostes dedicades als més petits de casa. Al SAT! tenim Maure el dinosaure, un espectacle de titelles de la Companyia Teatre Nu que presenta amb un tendre dinosaure blau de protagonista; i Nit de reis, de la Roda Produccions, l’aclamat musical de Nadal que torna a portar la màgia dels reis mags a tot el barri.

25, 26 novembre, i 2, 3, 6, 16, 17 desembre / 27, 28, 29, 30 desembre i 2, 3, 4 gener I a l’Ateneu L’Harmonia, sempre actius per Festa Major, representaran el 7 de desembre (22 h) un concert teatralitzat de La Rateta que escombrava l’escaleta.

Que s’aixequi el teló!

M. del Mar Gallardo

cap a peus | novembre

“És una història d’amor”, descriuen els dos protagonistes i únics actors de l’obra, Marta Valls i Pau Maduell. El director Ignasi Álvarez, però, afegeix que és la convivència amb el dia a dia d’una parella, l’Eva i el Xavi, que s’estimen i que han de prendre una decisió que els canviarà la vida: tenir o no tenir fills.

Estrenada el 28 d’octubre a L’Harmonia, BritPOP és un text proper i actual, tant per la quotidianitat de les relacions i conflictes que s’hi representen com pel seu plantejament artístic. Valls i Maduell actuen a nivell de terra i envoltats per un públic situat a pocs metres de l’acció, carregada íntegrament pels dos protagonistes.

“Ser només dos és molt més xulo del que sembla però també comporta molta responsabilitat”, expliquen Maduell i Valls abans d’un dels assaigs generals de l’obra.

Per això el més important és que hi hagi confiança entre els dos actors, i d’aques-

ta, com deixen palès durant l’entrevista, no els en falta.

27

Cartell de l’Inspector / GRUP TEATRAL ANTIFAZ

11/11/2017 13:23:13

Esports | EL FUTBOL I EL WATERPOLO l’entrevista | Mikel Azparren | ENTRENADOR DEL PRIMER EQUIP DE L’UESA

“Estem treballant bé per aconseguir el play off, però hem de millorar”

E

l Narcís Sala no és l’escenari ideal aquesta temporada per la UESA, que només ha obtingut una victòria en els cinc partits que ha jugat com a local. Per contra, els homes de Mikel Azparren estan posant el llistó alt a domicili: encadenen quatre partits consecutius guanyant fora de casa, deixant la porteria a cero. Els andreuencs volen tornar a la Segona ‘B’ i, per aconseguir-ho, tenen plena confiança en Mikel Azparren.

Com a jugador, l’actual tècnic del club, va passar per les files de la Reial Societat, on va arribar a debutar amb el primer equip a la Copa del Rei. Amb el Sabadell va conquistar la Segona ‘B’, però la següent temporada va recalar al Lleida Esportiu. Finalment va fitxar pel Sant Andreu, on va jugar tres anys abans de penjar les botes. En la seva segona temporada com entrenador del club, Azparren es mostra ‘il·lusionat i motivat’ pel projecte esportiu de la UESA. Feia temps que el club no trobava una continuïtat en el cos tècnic, com ho assumeixes? “És molt positiva l’estabilitat que el club ha aconseguit. En aquest cas sóc jo l’entrenador i estic molt content. Però quan l’exigència és màxima sabem al que ens exposem en qualsevol moment”.

Per tant hi ha paciència en l’objectiu de tornar a la Segona ‘B’?

“L’objectiu i el rendiment s’estan veient a mig-llarg termini. A vegades el curt termini mana al futbol, però l’any passat quan l’equip estava a mitja taula es confiava en el treball que es feia i vam acabar cinquens. Ara estem a prop de la zona alta, però amb aquesta mica que ens falta de casa podríem estar més a munt”.

Quatre victòries consecutives a domicili i només una com a local a les primeres 11 jornades.

“Els números diuen que fora de casa som molt sòlids perquè no encaixem gols i obtenim bons resultats, uns resultats que no aconseguim a casa”.

Què li falta a l’equip per aconseguir-ho?

“A casa els rivals canvien el sistema normalment per ser més defensius. Això ens obliga a jugar més al seu camp, i el plus d’haver de buscar la victòria ens exposa més. Tot i això, no posem excuses, només cal ajustar els petits detalls”.

Però el més important és sumar al Narcís Sala i a l’equip li costa.

“Insisteixo en què hi ha èpoques que costa més a casa i d’al-

631 NOVEMBRE.indd 28

L’Àlex i en Mikel / ALBA CABRERA

tres a fora de casa. Al final només hi entren quatre i sabem que hem de millorar aquesta faceta com a locals. No ens tornarem bojos perquè sabem com estem treballant, però si estem setens és perquè no hem fet el necessari per estar entre els quatre primers”.

Al final estarà la UESA entre un d’aquests quatre? “És pel que estem treballant i crec que hi podem estar. El que tenim clar és que si volem estar-hi tenim que millorar, però també sabem que estem fent moltes coses bé per aconseguir-ho”.

Estarà car perquè enguany la categoria ha pujat molt de nivell.

“Ha augmentat molt el nivell amb els descensos de Segona ‘B’.

Crec que hi haurà uns 8 o 9 equips que lluitaran fort per jugar el play off. Cada partit és molt molt exigent. Hi ha factors que afecten. Un d’ells és que a l’haver-hi pocs equips catalans a Segona ‘B’ et trobes que molts equips es reforcen de jugadors d’aquesta categoria”.

Parles de fitxatges, s’ha reforçat el Sant Andreu al teu gust?

“Sí, aquí es treballa molt bé. Estic molt content que se s’escolti el perfil de jugador que necessitem o al contrari, que ells em recomanin algun jugador que coneguin més”. Àlex Ávila

11/11/2017 13:23:16

WATERPOLO

Cares noves al Sant Andreu Femení

L

’equip de waterpolo femení del Club Natació Sant Andreu ha començat ja la temporada amb objectius rellevants i amb una renovació important en llocs clau. El projecte de Javi Aznar continua assentant-se i manté la base de l’equip format per jugadores joves que han triomfat aquest estiu amb èxits destacats amb les diferens seleccions estatals. Així, les boies Paula Crespí i Mireia Guiral estan cridades a portar gran part del pes atacant. Amb elles, Alejandra Aznar, Ruth Ariño, Helena Dalmases, Sílvia Morell, Paula Nieto i la veterana Carla Castellà configuren el nucli dur sobre el qual s’ha edificat la resta de l’equip.

CORREBARRI 2017

E

l passat dia 15 d’octubre va tenir lloc la sisena edició del Correbarri, una cursa atlètica en la qual els corredors participen representant el seu districte. Sant Andreu va repetir victòria per segon any consecutiu, per davant de l’Eixample i de Sant Martí. A més, Sílvia Segura va aconseguir el triomf en la categoria individual femenina, amb la també andreuenca Enka Viñas en tercer lloc. En la categoria masculina, el primer representant andreuenc en creuar la meta va ser el jove Enric Joan Tejedor. Cal destacar la participació del primer equip de natació del Club Natació Sant Andreu i dels atletes del Club Esportiu Masques de Sant Andreu, que van contribuïr de forma decisiva al triomf andreuenc en la competició. La cursa, de 10 quilòmetres de recorregut, va comptar amb la presència de gairebé 4000 participants, i cada any augmenta el prestigi i popularitat entre corredors professionals i aficionats. L’organització corre a càrrec del Club Natació Atlètic-Barceloneta i de Gaudium Sports en col.laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona.

JJ Aymerich

631 NOVEMBRE.indd 29

cap a peus | novembre

Cal tenir en compte que hi ha hagut un bon nombre de baixes, algunes de renom, que han obert la porta a fitxatges destacats. La mundialista Helena Lloret ha tornat al Mataró, les internacionals australianes Elysha O’Neill i Elle Armit han tornat al seu país, i també han marxat Berta Setó (Mediterrani), Mireia Bargalló (Sant Feliu), Patricia Hoyos (wp98-02 de Pamplona), i Maria Hernández i Estel Grajea han abandonat la competició oficial. Entre les incorporacions triades per substituir-les destaca per damunt de la resta de nordamericana Alys Nicole Williams, que arriba de la Universitat UCLA després de proclamar-se aquest estiu campiona del món a Budapest amb la selecció del seu país. Amb ella completaran la nòmina forana la seva compatriota Daniela Jankovich (Universitat de Stanford) i l’holandesa Brigitte Sleeking, provinent dell Hawabo de la seva lliga. L’altre nom propi de les cares noves és Maria Elena Sánchez, la fins ara segona

portera del Sabadell i internacional absoluta que es va perdre el mundial de Budapest per una lesió i que arriba cedida per l’entitat vallesana amb l’objectiu de fer-se un nom propi a la lliga estatal. A la recàmara, les joves del planter cridades a aprofitar les seves oportunitats: Natàlia López, Paula Sànchez, Raquel Prieto i Maria Palacio. L’equip tècnic es completa amb Javi Belmonte, ajudant d’Aznar i responsble de cadets i infantils, i Carla Castellà, a càrrec de les alevines.

La competició oficial ja ha començat. Durant el mes de setembre es va jugar la Copa Catalunya per anar agafant el to i acoblant peces, si bé amb algunes incorporacions encara per arribar. El Rubí va ser el rival a quarts de final i no va haver-hi problemes per assolir el passi a la final a quatre: 3-17 al Vallès i 15-4 a la Pere Serrat. Les semifinals, a partit únic, van oferir el primer dels duels contra el Mataró, a priori el principal rival del Sant Andreu en la lluita pel segon lloc contra el poderós Sabadell que segueix partint com a màxim favorit. La victòria maresmenca per 5-7 va privar les d’Aznar d’arribar a la final. Pocs dies després es jugava la Supercopa d’Espanya, on Sant Andreu i Mataró quedaven de nou emparellats a semifinals i amb idèntic resultat: victòria mataronina, en tot cas més ajustada (8-7). A l’hora d’escriure aquestes línies la Lliga Nacional de Divisió d’Honor ja ha donat inici amb la disputa de la primera jornada, saldada amb triomf clar a Rubí (3-14). Al marge de la lliga, l’altre gran objectiu de l’equip serà passar ronda en la fase preliminar de la Copa d’Europa, fita no aconseguida en els darrers anys.

JJ Aymerich

29 Dalt, imatge del equip de waterpolo femení / CNSA; Sota, sortida Correbarri 2017 / CORREBARRI.COM

11/11/2017 13:23:17

631 NOVEMBRE.indd 30

11/11/2017 13:23:19

631 NOVEMBRE.indd 31

11/11/2017 13:23:19

Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes MenĂş de migdia

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

631 NOVEMBRE.indd 32

11/11/2017 13:23:25