Nova correcció febrer 601 sant andreu de cap a peus

febrer 2015 I 601

Andreuencs a l’estranger

Marxar a la recerca de millors oportunitats

EDITORIAL Polítiques envers a les oportunitats JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

E

stem en un any d’eleccions: eleccions municipals, eleccions autonòmiques avançades i eleccions generals espanyoles.

Serà un any de falsa participació ciutadana; tal i com hem manifestat nombroses vegades, no volem participar de la política només el dia de les eleccions, cada 4 anys. A les properes municipals sembla que hi ha una renovació important dels partits que es presenten, amb noves maneres de fer política. Ho celebrem. En quant a les eleccions plebiscitàries del 27 de Setembre caldrà veure si aquest avançament electoral, aconseguit per la pressió de la ciutadania organitzada, ens porta cap a un nou estadi de sobirania o continuem amb la dependència autonòmica. Per acabar l’any, segurament al desembre, eleccions a Las Cortes; per si no en teníem prou de campanya, 3 tasses.

Estarem tot l’any en pre-campanya, llarga i costeruda. l nostre país té molts problemes i la gent que hi viu, sobretot els joves, no troben les oportunitats que necessiten i han d’emigrar a l’estranger per poder-se realitzar professionalment. El monogràfic d’aquest número del Cap a Peus tracta aquest tema. Cal

que el país que els ha format i que ha invertit diners, esforços i energia en ells pugui veure com el fruit del seu treball retorna i ajuda al desenvolupament de la nostra societat. No podem permetre’ns el luxe de perdre tota una generació de joves formats i amb talent. És una llàstima i cal fer-hi alguna cosa. Esperem que en les eleccions que han de venir els partits polítics plantegin opcions per re-orientar la nostra economia i per donar cabuda als joves, abans que sigui massa tard.

A nivell de Sant Andreu volem felicitar a tots els cinèfils perquè sembla que finalment els cinemes de la Rambla Fabra i Puig tornaran a obrir, després de que l’Associació de Veïns i Veïnes hagi fet moltes gestions i hagi pressionat al districte per tal de desencallar la situació. Hem lluitat perquè no es convertís en una gran superfície comercial, ja que això hauria perjudicat al comerç local, ja prou malmès. Així doncs, ha costat, però sembla que podrem tornar a veure cinema a Sant Andreu de Palomar.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: JOSE NAVARRETE - LOS COLECCIONISTAS DE MOMENTOS COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: ALAIN GARRIDO I DAVID GARCIA DISSENY I MAQUETACIÓ: DAVID GARCIA EQUIP DE REDACCIÓ: SERGI CORRAL, DANI GÓMEZ, ADRIANA VALERO, NÚRIA BOTÉ, JJ AYMERICH, PAU VINYES, ESTER BUENO, BENJAMÍ AGUILAR, XAVIER ARGALL, ANDREU GIRALT, IRENE CAIXÀS, TANIT DE POUPLANA, JORDI RABASSA, IRENE GONZÀLEZ, JORDI URTASUN, DAVID ROYO, JAUME GIL, DAVID BERNAL, NIL VIA, DAVID GARCÍA, ALAIN GARRIDO, JUDIT CAMARGO, CRISTINA MARTÍN, MARTA IBARRA, ANNA PORTELLA, LAIA LUJÁN, MARIONA PUJOL, JÚLIA PERERA FOTOGRAFIA: MANUEL A. RAIGADA, ANDREU CARRASCAL, MARTA IBARRA, CRISTINA PLA, JOSÉ NAVARRETE CORRECCIÓ: RICARD RIPOLL, ALAIN GARRIDO, MERITXELL RIBAS PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576 - 605 366 472) IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

ENTITATS

SUMARI

>GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU

>FOMENT SARDANISTA ANDREU-

ONZE DE SETEMBRE. MOSTRA DE PINTU-

ENC. CAN GUARDIOLA, DILL DE 19

RA DE 10 A 13.30H. CADA PRIMER DISSAB-

A 20.30 H. CAN GALTA CREMAT, DC

TE DE MES NO FESTIU.

DE 19 A 20.30 H CURSETS GRATUÏTS DE SARDANES. T’ENSENYEM A BA-

>AMICS DE LA FABRA I COATS

LLAR, COMPTAR I REPARTIR!WWW.

C/ SANT ADRIÀ, 20. LOCAL 12

F O M E N T S A R D A N I S TA . E N T I -

TEL. 609 88 57 53. HORARI D’ATENCIÓ: DI-

TATSBCN.NET

8-9......

Les obres del TAV

10 .......

Canvi en la cúpula de la VH

12 .......

Noves sales de cinema

Ni passera, ni estació

Els usuaris volen mantenir el diàleg

JOUS, DE 17 A 19 H >GRUP TEATRAL ANTIFAZ. LOCAL >ATENEU OBRER DE SANT ANDREU.

DE SANT PACIÀ. 932744501 (JESÚS).

ABAT ODÓ, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE

DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC. WWW.

DLL A DJ. WWW.ATENEUSANTANDREU.

GTANTIFAZ.ORGT.

ORG

MAIL.COM

>ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA. ABAT

>ESBART

ODÓ, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAJOS DLL

CAL DE SANT PACIÀ. DV. DE 17.30 A

MARE

ANTIFAZ@HOT-

NOSTRUM.

LO-

I DJ DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS

19.15H. SI TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I

(INFANTIL): ASSAJOS DJ DE 17.30 A 19H.

VOLS APRENDRE A BALLAR DANSA

GRUP CULTURAL.

CATALANA, VINE!

>CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS.

>ASSOCIACIÓ

IGNASI IGLESIAS, 33. 933463990. DM, 17 A

PAL·LAS-ATENEA. CUBA, 2. CAN

20H.

GUARDIOLA. 933111038. A TOTES

DE

DONES

Els Lauren poden tornar a obrir

monogràfic

14 ....... Andreuencs a l’estranger Marxar en busca d’oportunitats

26 ....... Nous models educatius La cooperativa les Nòmades

LES DONES QUE VULGUIN ACON>ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES. CENTRE

SEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA.

DE CULTURA POPULAR DE SANT AN-

DIJOUS A LES 19H.

27 ....... Perilla la categoria

DREU C/ ARQUÍMEDES, 30 609 41 68 65. DIME-

>CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCUR-

CRES, DE 17 A 19 H

SIONISTA I ECOLOGISTA. CASAL DE

La UE Sant Andreu, prop del descens

SANT ANDREU, CARRER DE SANT >CORAL SANT ANDREU. LOCAL DE SANT

ADRIÀ, 20. DE DILLUNS A DIVEN-

PACIÀ. 933525313. ADULTS: DJ DE 21.45 A

DRES DE 10 A 14H I DE 18 A 20H. ES-

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

COLA DE MUNTANYA

DJ DE 18.15 A 19.15H (PETITS) I DE 19.15 A >AGRUPACIÓ

20.30H (MITJANS I GRANS).

EXCURSIONISTA

MUNTANYA. MONTSEC, 9. 933469604. >COUNTRY

SANT

PACIÀ-AMICS

SERVEIS DE L’AVV

DEL

DM I DJ DE 20 A 22H. ACTIVITATS DE

COUNTRY-LINE DANCE. 696 58 36 74. DM

MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,

DE 20 A 21H O 21-22H I DMC DE 19-20H O

SENDERISME, BT, ESQUÍ, ALTA MUN-

20-21H.

TANYA, FOTOGRAFIA, ESPELEOLO-

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOUR-

GIA. WWW.AEMUNTANYA.CAT

DES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ.

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

>CORAL CAPELLA GRAMALLA. PARRÒQUIA DE SANT ANDREU. ASSAJOS DM

>ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE

21.30H. SOM UNA CORAL DE GENT JOVE.

LA GENT GRAN (ADDEG). CENTRE

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ

SI T’AGRADA CANTAR, T’ESPEREM.

CÍVIC DE SANT ANDREU. CARRER

TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA.

GRAN, 111. ACTIVITATS, TALLERS, >CASAL D’AVIS BASCÒNIA. BASCÒNIA,

REFORÇ DE MEMÒRIA.

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

>CASAL SANT ANDREU. GESTIO-

LITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUA-

42. 933459495. ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS PER GENT GRAN.

NAT PER: L’HARMONIA, FEDERA>ORFEÓ LA LIRA. COROLEU, 15. DMC, 21

CIÓ D’ENTITATS DE SANT ANDREU.

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

A 23H ORFEOLALIRA@LYCOS.ES. BUS-

SANT ADRIÀ, 20WWW.CASALSAN-

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

QUEM CANTAIRES PER REFORÇAR LES

TANDREU.CAT

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

4 CORDES. >CASAL CATÒLIC SANT ANDREU.

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL.

>CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-

PONS I GALLARZA, 58. 93 345 30 01.

MAR. 93 345 35 29 (SUSANNA). BUSQUEM

DE DIMARTS A DIVENDRES DE 17 A

PERSONES DISPOSA­D ES A REALITZAR

22HRS. ESCACS, PINTURA, ACTIVI-

> A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL

DIFERENTS TAS­Q UES DE VOLUNTARIAT.

TATS CULTURALS, TENNIS TAULA,

JURÍDICA.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per a ser publicats en el proper número

FEINA ( Sra. Responsable de 60 anys, s’ofereix per fer companyia, anar a comprar, de passeig, per a persones grans. També de cangur a les nits.

Preu econòmic: 8 euros l’hora. Lina.

Tel. 603668133 ( S’ofereix pintor per a cases, botigues, escales, aparcaments. Preu econòmic. Galdric. Tel. 686 17 97 01. ( M’ofereixo per a tasques de la llar, per tenir cura de persones grans i per treballar en hotels o en l’àmbit de l’hosteleria. Tel. 93 311 58 43.

Cristina. ( Senyora de Sant Andreu s’ofereix per feines de la llar. Nuria 93 346 73 28. ( S’ofereix senyora per cuidar persones grans i neteja de la llar.

Telèfon de contacte: 696 53 33 06 (Ana). ( M’ofereixo per fer feines de la llar, fer de cangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. Tel. 93 274 11 39 (trucar a partir de les 16 hores). Maria del Mar.

6

( Senyora catalana sense càrregues familiars s’ofereix per cuidar persones grans, portar la casa i cuidar nens. Tel. 93 312 06 84; 666 09 63 42. Neus. ( S’ofereix dona de la neteja i per cuidar persones grans. 93 359 91 70.

IMMOBILIARI ( Es lloga plaça de pàrquing al carrer Segarra, per a cotxe mitjà.

Tel. 93 345 86 61. ( Es lloga plaça de pàrquing per a cotxe al carrer Grau. Preu econòmic. Tel. 649 16 67 25. ( Es ven plaça de pàrquing a la Plaça de les Palmeres, 1a planta.

Preu: 12.000 euros. Es pot pagar la meitat a plaços. Tel. 93 1138247 ( Venta o lloguer de plaça de parking, GRAN, al carrer Lanzarote amb Guardiola i Feliu. Xavier: 629 20 46 55 ( Es lloga plaça de pàrquing per moto 35 €. Plaça a nivell de carrer.

617 187 995

( Pàrquing en lloguer al C/Malats, cotxe petit (3,65 metres de llarg). Fàcil d’aparcar. Tel. 93 345 03 21

C.N. SANT ANDREU ( Venc 2 títols del CN Sant Andreu.

El preu d’un és 750€ i d’ambdós és 1400€. Tel. 650 80 38 08. ( Venc títol CN Sant Andreu per 600€. 93 311 35 23 ( Es venen 2 títols del CN Sant Andreu a 650 euros cadascún. Els dos per 1200 euros. Begoña 646546001.

Millor tardes o nits. ( Se vende acción CN Sant Andreu.

628 00 27 91

DIVERSOS ( Se vende chaquetón de zorro canadiense, talla 42 y abrigo de astracán color negro, talla 42. Preguntar por María. Teléfono 667834393

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic (revistacapapeus@gmail.com)

Carta a Boí Ruiz, conseller de Salut de la Generalitat

Coordinadora d’entitats SAP Muntanya

Molta sort Cristina i Elma Des de la Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes volem agrair la feina duta a terme durant tots aquests anys a l’Elma Vila i la Cristina Garde en la maquetació de la revista. Esperem i desitgem que el seu futur professional i personal traspassi totes les fronteres.

La Junta de l’AVV

100 Primaveres

cap a peus I febrer

Les entitats que composem la Coordinadora de la SAP Muntanya, en la reunió ordinària del dia 21 de gener, hem tractat entre altres coses, el tema de la destitució del gerent de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron (HUVH), el nostre hospital com a usuaris de Nou Barris, Horta i Sant Andreu. Cessament que al coincidir amb el de la gerent d’Atenció Primària de Barcelona, ens fa pensar en què és possible que pretenguin nomenar per aquests càrrecs a persones que apliquin amb mà més dura, reduccions de serveis i de personal.

Portem quatre anys de retallades de recursos i serveis a la sanitat per part d’aquest govern i els seus suports parlamentaris, el que ha significat la pèrdua de qualitat dels sistema públic de salut, amb tancaments de serveis, augment de llistes d’espera de tot tipus, precarietat laboral dels treballadors de la sanitat i derivacions de pacients (més de 1.100 només a l’HUVH aquest any) pagant a entitats privades que fan negoci amb la salut.

Les persones de les entitats de la SAP Muntanya hem estat lluitant aquests anys contra aquesta situació i defensant la qualitat de l’hospital i de la sanitat pública.

Lluitant amb protestes i demandes, i amb moltes reunions amb l’equip directiu de l’HVH que sempre ens ha acollit amb caràcter dialogant i amb esperit de defensa i millora del sistema públic. Hem estat d’acord en coses i en altres no, valorem la gestió de la gerència de forma positiva en molts aspectes (malgrat les retallades pressupostàries que ha sofert l’hospital per part del CatSalut) i no tant en altres, com per exemple en el tema dels col·lapses a urgències.

Però el que és innegable és que tots hem après en la relació de diàleg que es va establir, els usuaris hem tingut informació directa, hem pogut opinar i ens hem sentit que participàvem en la millora dels serveis de l’hospital.

La direcció han conegut de primera mà les necessitats, problemes i reivindicacions .

Volem gestors que estiguin convençuts que el sistema públic de salut és el millor per assegurar l’equitat universalitat i qualitat de l’assistència sanitària i que dialoguin amb els usuaris. Si no és així, no els volem en la gestió dels centres públics, com tampoc volem als polítics que s’omplen la boca dient que defensen la sanitat pública, mentre privatitzen i fan negoci amb la nostra salut Que ningú dubti que nosaltres seguirem amb la nostra

lluita, reivindicant sanitat 100% pública, universal i de qualitat, defensant el nostre hospital i els nostres centres d’Atenció Primària. Exigirem diàleg continu per part de la direcció perquè tenim dret a participar de les decisions que ens poden afectar.

Sigui qui sigui el nou equip de direcció no permetrem cap pas enrere i seguirem treballant en el mateix sentit que fins ara, en la millora del sistema sanitari públic.

Atentament,

7

Des de la redacció del Sant Andreu de Cap a Peus volem felicitar a la Maria Glabern, que fa unes setmanes enrere va celebrar 100 anys, i esperem que en faci molts més!

Fe d’errades: En l’anterior número (pàgina 19) apuntàvem que el nostre exredactor i secretari era “Òscar Malo”, quan en realitat és “Òscar Sáenz”.

D’altra banda, el subtítol de l’article “El bar Versalles, cent anys de vida andreuenca” (pàgina 24-25) era incorrecte i no corresponia a la peça.

Des de la redacció demanem disculpes als afectats, i especialment, a tots els lectors.

“Benvolgut Sr. Trias...”

Per què encara no està feta la passarel·la que ha de creuar la trinxera de vies?

Quin és el motiu del retard en la construcció de la infraestructura provisional?

Benvolgut Sr Trias,

8

La primera setmana del mes de febrer de 2014 ens vàrem reunir amb vostè i els seus assessors, diferents representants d’AAVV dels districtes de Sant Andreu i Sant Martí, juntament amb companys de la FAVB. En aquesta reunió vàrem manifestar la nostra preocupació sobre l’endarreriment de les obres del projecte del tren d’alta velocitat al tram Sant Andreu – La Sagrera. Vostè ens va explicar la perspectiva de l’Ajuntament sobre el mateix projecte i les dificultats que hi ha per poder-lo tirar endavant.

Durant la reunió li vàrem comentar els problemes de mobilitat que estan patint els veïns de Sant Andreu i el Bon Pastor degut a la dilatació en el temps de les obres. Vostè personalment es va comprometre a tirar endavant un projecte per col·locar una passarel·la entre els dos barris; i així resoldre temporalment aquest greu problema.

En les converses mantingudes posteriorment durant l’any 2014 amb els seus col·laboradors, se’ns va assegurar que les obres per la instal·lació d’aquesta passarel·la s’iniciarien el dia 7 de gener.

Creiem que, quan hi ha voluntat, 10 mesos és temps suficient

per a poder redactar els projectes, negociar intervencions en les obres d’ADIF, elaborar pressupostos, signar tota la documentació necessària, contractar empreses i concedir els permisos o el que faci falta.

Avui li volem informar que en el lloc on s’ha d’instal·lar aquesta passarel·la, no hem observat cap canvi. No hi ha cap senyal que les obres hagin començat o vagin a començar ben aviat. Tampoc no hem rebut cap informació per part del nostre districte, o de l’àrea d’urbanisme informant-nos d’un retard o entrebanc en aquest projecte. És per això que li volem demanar que faci el possible per iniciar la construcció d’aquesta passarel·la i que es comprometi a mantenir-nos informats del desenvolupament d’aquest projecte que ha de millorar la vida dels veïns de la ciutat que vostè comanda.

Esperant rebre notícies seves, el saludem atentament.

Barcelona, a 30 de gener de 2015 Vocalia d’Urbanisme de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

“...les obres de Sant Andreu Comtal segueixen aturades”

Després de 5 anys, el pont que ha de connectar els dos nuclis urbans, continua sense aixecar-se. Les obres s’havien previst per aquest mes de febrer

Vista des del Pont del Palomar de l’actual Skyline de les obres del Tren d’Alta Velocitat i del parc lineal al seu pas per Sant Andreu / google street view

Sí, fa molts anys que les persones amb mobilitat reduïda no poden accedir a aquest servei. I això sense comptar amb els viatgers que porten bicicletes, gent amb maletes, o amb cotxets de nadons. Com se suposa que hem de reaccionar els ciutadans davant d’aquest despropòsit?

I evidentment seguim preguntant pel gran parc que ha de cobrir l’espai de vies entre Sant Andreu i el Bon Pastor. On ha quedat aquest parc? Projectes escrits que queden en taules de polítics durant anys i més anys.

Potser es pensen que ens acostumarem a viure esperant? Des d’aquí els volem dir que van errats, i que no ens desanimem. A l’AVV de Sant Andreu seguirem la pista al gran projecte de l’AVE durant els anys que faci falta!!

Pau Maduell Voca l d’Urbanisme de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

La parada de tren no compta amb cap mena d’accés per a persones amb mobilitat reduïda L’estació de Sant Andreu Comtal no disposa de cap mena d’accés per aquelles persones que tenen problemes amb la seva mobilitat.

Mentrestant, la construcció de la nova estació en substitució de l’actual està congelada. De fet, aquesta instal·lació ja està edificada en un 80%, La idea original comptava amb un pressupost de 20 milions d’euros, la primera reducció del seu cost va recalcular l’obra en 13 milions d’euros. Però l’administració encara va estrènyer més el cinturó a la infraestructura fins a deixar els comptes entre els 4 - 7 milions d’euros. Una rebaixa aproximada del 75% de l’obra original. Tot i així, l’estació actual continua inaccessible per determinats col·lectius. /Redacció

cap a peus I febrer

A

questa carta no s’ha enviat. Estava a punt per ser enviada, però no es va fer. Vam assabentar-nos a través dels mitjans, que les obres de la passarel·la començaran durant el més de febrer de 2015. Mentre escrivim aquestes línies, encara no hem vist que es mogui res a la zona on ha d’anar aquesta estructura. Esperem que quan la revista arribi a les vostres mans, això hagi canviat.

Per altra banda, les obres de l’estació de Sant Andreu comtal segueixen parades. Cada cop que preguntem a les persones de l’Ajuntament, responsables del projecte, ens diuen que ADIF l’està bloquejant. L’última vegada se’ns va dir que es començaria l’estació al gener de 2015, però altre cop s’endarrereix el projecte. Aquesta estació és una necessitat per als usuaris del transport públic de Sant Andreu. I la seva construcció està aturada des de fa més de 5 anys.

MOBILITAT

9

SANITAT

L’Institut Català de la Salut destitueix els gerents de la Vall d’Hebron i de l’Atenció Primària a Barcelona

Els usuaris creuen que el canvi pot afectar les relacions amb la nova direcció

Un grup d’usuaris ocupa per sorpresa la seu del CatSalut per protestar contra el tancament de plantes a la Vall d’Hebron aquest passat estiu. / sicom

A

principis d’any, van ser destituïts el gerent de la Vall d’Hebron, el Dr. José Jerónimo Navas; i la Dra. Pilar Solans, gerent de l’Atenció Primaria de Barcelona. i es comenta que no seran les úniques. Últimament, l’ICS està realitzant canvis i aquests són decisions preses des

10

Exigirem diàleg continu amb la direcció perquè tenim dret a participar en les decisions dels alts càrrecs. Ens fa pensar en què és possible que pretenguin nomenar per aquests càrrecs a persones que apliquin amb mà més dura, reduccions de serveis i de personal.

De fet, des de la coordinadora d’usuaris deduïm que la incomoditat de l’ICS és deguda a la bona relació entre les entitats veïnals i la direcció de l’hospital, ja que

fins ara mai s’havia produït. En el cas del Dr. Navas, amb les entitats del SAP Muntanya, representants dels usuaris.

Des de SAP Muntanya hem enviat una carta el Dr. Navas, agraint-li la seva col·laboració i les tasques realitzades en els últims temps. Mentre hem estat lluitant aquests anys contra les retallades i defensant la qualitat de l’hospital i de la sanitat pública; fent protestes i demandes, el seu equip directiu sempre ens ha acollit amb caràcter dialogant i amb el mateix esperit de defensa del sistema públic. Hem estat d’acord en coses i en altres no, la seva gestió la valorem positiva en molts aspectes (malgrat les retallades pressupostàries que ha sofert l’hospital per part del CatSalut) i en altres no se n’ha sortit (per múltiples causes) com en el tema dels col·lapses a urgències.

A la vegada també li hem enviat una altra carta al Sr. Boi Ruiz, demanant-li gestors que estiguin convençuts que el sistema públic de salut és el millor per assegurar l’equitat universal i la qualitat de l’assis-

tència sanitària, així com una millora del diàleg amb els usuaris.

Fa quatre anys que tenim retallades de recursos i serveis a la sanitat per part d’aquest govern i els seus suports parlamentaris. Una conjuntura que ha significat la pèrdua de qualitat del sistema públic de salut, amb tancaments de serveis, augment de llistes d’espera de tot tipus, precarietat laboral dels treballadors de la sanitat i derivacions de pacients (més de 1.100 només a l’HUVH aquest any) pagant a entitats privades que fan negoci amb la salut.

Exigirem diàleg continu amb la direcció perquè tenim dret a participar en les decisions que ens poden afectar. Sigui qui sigui el nou equip de direcció, no permetrem cap pas enrere i seguirem treballant en el mateix sentit com fins ara, en la millora del sistema sanitari públic.

Maria Guardia, vocal de Sanitat de l’AVV de Sant Andreu de Palomar

ENSENYAMENT

L’Institut Puigvert engega 4 nous projectes educatius La comprensió lectora, la tecnologia i l’art són els eixos vertebradors es desenvoluparan noves activitats per adaptar-se a les necessitats. Tant alumnes com mestres, a més, entren en contacte amb altres docents i escolars dels centres citats a través de convivències o intercanvis.

Un dels altres projectes educatius posats en marxa al Doctor Puigvert ha estat el Programa STEM (Science, Technology, Engineering and Maths). Aquest es tro-

Els programes propicien el descobriment de nous processos de creació per part dels alumnes ba en fase experimental, per a alumnes de 2n d’ESO, amb l’objectiu d’apropar la ciència als adolescents. L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb l’Acadèmia de Ciències de Nova York, han engegat aquesta iniciativa extraescolar per tal de despertar l’interès pel món científic a través d’algun expert en la matèria mitjançant continguts elaborats pel centre americà. Així doncs, cada sessió –en total

12- tractaria una temàtica diferent: genètica, robòtica, nutrició, sostenibilitat...

Per aprofundir en el camp artístic, l’institut andreuenc ha posat en marxa, d’igual manera que d’altres centres de la ciutat, Creadors EN RESiDÈNCiA. Aquest projecte consisteix en apropar l’art contemporani als alumnes de secundària amb la participació d’un creador que concep un projecte artístic propi i el desenvolupa amb la participació dels nois i noies.

Aquest programa propicia el descobriment de processos de creació per part dels alumnes amb contacte directe amb l’artista i la reflexió sobre l’art a partir de la pròpia experiència. Montserrat Ciruó, directora de l’Institut Doctor Puigvert, recalca que els tres anys que porta en funcionament “han donat com a resultat experiències molt enriquidores que han servit per crear noves maneres de treballar, sobretot de forma transversal, desenvolupant un seguit de processos des de diversos àmbits (artístic, social, lingüístic, tecnològic, plàstic, musical, ecològic...)”.

Enguany preparen el projecte artístic amb l’artista Francesc Ruiz i el servei educatiu del MNAC. /Alain Garrido

cap a peus I febrer

L’educació és l’element fonamental en qualsevol societat madura i democràtica.

D’això no n’hi ha cap dubte, però el que sí és més polèmic és si el programa educatiu del nostre país és el més adient. Per descomptat que no. L’ensenyament està focalitzat en aprendre coneixements bàsics per aprovar exàmens i no en formar persones amb esperit crític, curiosos de l’art o capacitats per mantenir un debat o escriure un text. Prego disculpes per encapçalar una notícia informativa amb una introducció d’opinió. Però serveix molt per presentar la tasca de l’Institut Puigvert.

Aquest recinte escolar ha engegat una sèrie de projectes educatius centrats en la comprensió lectora, l’art i la tecnologia; precisament tres dels aspectes amb menys presència a les assignatures troncals de l’ESO i Batxillerat. El primer d’ells és el The Bookworms of Europe, iniciat aquest curs, amb l’objectiu d’afavorir la millora de la comprensió lectora dels alumnes. Aquesta iniciativa és compartida amb centres d’arreu d’Europa: el Dr. Jaufmann-Mittelschule Bobingen i el St. Georg – Mittelshele Augsburg d’Alemanya, el Gymnázium d’Eslovàquia, el ITCGT E. Fermi d’Itàlia, el Havlimyra Lower Scondary School de Noruega), el Szkola Podstawowa im. Boleslawa Chrobrego de Polònia i el Mersin Uc Ocak Ortaokulu de Turquia.

Aquest projecte té dues vessants. La primera és pels alumnes: fomentant la lectura en totes les àrees i matèries del currículum com a eina d’aprenentatge per millorar els resultats acadèmics i també l’hàbit i el plaer de la lectura perquè els alumnes desenvolupin el seu pensament crític. La segona és pels docents: els professors intercanvien pràctiques, enfocaments i activitats que facilitin l’ensenyament de la comprensió lectora. En aquests dos anys de durada del programa els mestres posaran en comú les dificultats experimentades pels alumnes i

11

Un grup d’alumnes al programa STEM de ciència. / ins doctor puigvert

l’entrevista | Antoni Badimon | PROMOTOR DELS NOUS CINEMES A SANT ANDREU

“Coneixerem el nostre públic i recuperarem el cinema com a punt relacional” Tot apunta a què en breus Sant Andreu tornarà a tenir cinemes: “Queden alguns serrells i acords per signar”, constata Badimon al “De Cap a Peus” Els antics cinemes Lauren Sant Andreu reobriran amb tota probabilitat en els propers mesos gràcies a un grup d’empresaris del sector audiovisual, entre els quals, s’hi troba l’Antoni Badimon, promotor de l’espai cultural Rambla de l’Art de Cambrils, amb àmplia oferta cinematogràfica. Encara no es pot posar una data exacta d’inauguració: “Queden aspectes tècnics per tancar, acabar de verificar les instal·lacions i ultimar les negociacions amb els propietaris de l’edifici, que són un grup d’entitats bancàries”, explica Badimon davant les informacions que donaven per descomptada la reobertura.

Els responsables, inclòs el propi Ajuntament, havien volgut mantenir el projecte amb discreció fins poder-ho confirmar oficialment. “Tot va encaminat, però podria trencar-se si alguna de les parts implicades dificulta solucionar els serrells finals”, conclou Badimon.

12

“S’ha de respondre a la demanda social: ni tot serà versió original, ni tot serà català o castellà” La idea és clara: fer un cinema diferent als dos multisales situats als afores de Sant Andreu (els Cinesa de l’Heron City i La Maquinista). L’exhibidor cinematogràfic assegura que apostaran pel cinema comercial, perquè té molta força i al barri hi ha públic per aquestes pel·lícules, però tindrà forta presència el cinema indie i d’autor. A la programació del cinema també hi tindrà molta importància l’oferta infantil i inclourà “passis matinals especials per les escoles per tal de fomentar

Exterior actual dels Lauren, amb les persianes baixades des de fa anys. / google street view

l’ensenyament audiovisual”. Un altre tret diferencial serà la versió original subtitulada, sense presència als cinemes del voltant del barri, i per les còpies doblades al català. “S’ha de respondre a la demanda social, per tant, ni tot serà en VOS ni tot doblat al castellà, ni tot al català”, argumenta Badimon.

Totes aquestes iniciatives, junt amb d’altres implantades amb èxit al cinema de Cambrils, tals com cinefòrums, exposicions al vestíbul, videoclub o una llibreria, marcaran un punt d’inflexió respecte als cinemes de les grans superfícies. Ara bé, l’objectiu primordial va més enllà i tot això són eines: “Intentarem conèixer el nostre públic i recuperarem el cinema com a punt relacional i de confluència”, emfatitza l’Antoni. Així doncs, totes aquestes accions i actes especials buscaran fidelitzar un públic que faci renéixer la tradició cinèfila andreuenca. “No podia ser que Sant Andreu tingués una instal·lació de cinemes tancada, estar rodejada de multisales als afores i no tenir-ne un al centre del barri”, explica el promotor tot recor-

dant l’inici del projecte.

Amb tot, la voluntat no és xuclar el públic de l’Heron City i La Maquinista, sinó recuperar el perdut en aquests anys de crisi.

“Projectarem pel·lícules inèdites en aquestes multisales, però també exhibirem moltes que ells també tenen. No replicarem la programació dels Cinesa, no faríem un bon servei a la comunitat”, assegura en Badimon. Per exemple, el nou cinema de Sant Andreu apostarà fort pel documental, un tipus de cinema poc corrent als multisales citats i que està tenint molt d’èxit a Cambrils.

Els cinemes de la Rambla Fabra i Puig molt probablement reobrin les portes amb inversió 100% privada i amb les sales digitalitzades, tal i com demanden els nous temps. D’aquesta manera, Sant Andreu recuperarà el cinema com a activitat lúdica i cultural i no només com un espai per veure pel·lícules en pantalla gran i crispetes. El setè art mereix tornar a tenir presència al barri així que esperem que aquesta iniciativa sigui aviat una realitat.

Alain Garrido

Torna la Lira

El nou espai restaurat a partir d’ara serà cogestionat amb l’administració del Districte

Interior de la Lira després de la reforma. / jose navarrete - los coleccionsitas de momentos

F

aquella cafeteria, bar, centre multi cultural, paraigües d’entitats, etc.

Efectivament, es tracta de la Societat Cultural i Esportiva La Lira, entitat fundada l’any 1870 a Sant Andreu de Palomar.

Des del març de 2013, moment en què van començar les reformes, si miraves a través del vidre, ja no hi havia aquell

Edgar Cristóbal

GENT GRAN

Comencem l’any...

Comencem un nou any 2015 plens de ganes i il·lusions, i esperant que els fruits del nostre treball conjunt se´n vagi consolidant . Durant aquest nou curs, el centre de serveis socials de Sant Andreu, endega el dia 12 de febrer un seguit de sessions informatives dels recursos de la gent gran a nivell global del barri de Sant Andreu de Palomar.

Aquestes sessions tenen com a objectiu facilitar tota la informació de la qual disposem tan a nivell social, de salut, lúdica, jurídica, esportiva... referent a la gent gran, dintre del projecte Radars. Hem considerat que aquestes sessions quinzenals distribuïdes dintre de l´horari de matí i tarda, són una gran oportunitat d´oferir una visió amplia de tots els recursos dels quals disposen al nostre barri, i això és possible gràcies als intercanvis d’informacions, dels serveis i recursos que es faciliten a través de la taula de Radars ( reunions en les quals participen de ma-

nera voluntària serveis, entitats, equipaments, veïns, voluntaris i professionals de la salut i de serveis socials i tècnics del districte) A banda d´oferir aquesta informació de recursos, també volem fer difusió d´una manera directa i propera del què és el projecte comunitari Radars, volem que ens coneguin ,i ens agradaria captar voluntaris per tal de continuar engrandir el projecte.

Com podeu participar d´aquestes sessions?... molt fàcil, només cal que us passeu pel centre de serveis socials de Sant Andreu, C/ D ´en Paixalet, 2 i demaneu a les persones que estan a recepció que us apuntin a les sessions, també podeu trucar per telèfon al 93 619 73 11 i sol·licitar-ho. Al finalitzar aquestes sessions, deixarem un espai per resoldre dubtes i respondre preguntes.

Equip de Serveis Socials de Sant Andreu

cap a peus I febrer

a uns anys, tot baixant pel carrer Coroleu, entre els carrers de les Monges i Neopatria, a mà dreta et trobaves amb una porta de les d’abans, feta de fusta amb vitrall i tot de cartells d’actes i activitats penjats a la porta. Si miraves a través del vidre, podies veure i admirar el bullici que s’hi esdevenia en

bullici romàntic. La façana continuava en peus però l’interior ja no hi era.

Però la llarga espera va arribar a la fi, i, tot just per Festa Major, es va inaugurar la nova Lira amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, qui va visitar Sant Andreu de Palomar per inaugurar l’edifico.

Tot eren elogis!! Després de 19 mesos d’obres per fi podíem veure la nova Lira.

Més moderna i més amplia, però conservant aquella essència de centre cultural i punt de trobada, mantenint i recuperant la façana de maó massís original.

Tot i que molts veïns no ho sabien, sota la Lira encara s’hi conserva un refugi antiaeri que s’ha restaurat aprofitant la reforma. El refugi es podrà visitar i, des de l’entrada de l’edificació, es pot veure l’accés a través d’un vidre de metacrilat, amb unes escales que baixen cap al soterrani El nou espai, a partir d’ara co-gestionat amb el Districte de Sant Andreu, ja acull diferents seccions formades pels socis de l’entitat, com: l’Orfeó, les Sardanes, el Teatre o els Escacs, entre d’altres. A més, també es preveu que ben aviat es puguin dur a terme activitats obertes a persones no sòcies de l’entitat, ja que aquestes estaran organitzades pel Districte.

Benvinguda de nou Societat Cultural i Esportiva La Lira i que sigui per molts anys!!

13

El perfil de...

Jèssica Valls Nedadora i medallista internacional

L

14

a Jèssica Vall és un cas inusual de nedadora que va arribar a l’elit esportiva amb 24 anys, edat amb la que debutaria internacionalment als Jocs del Mediterrani 2013, aconseguint una medalla d’or. Aquell mateix any, la barcelonina es va classificar al Campionat del Món de Natació i va entrar a la selecció espanyola Remuntant-nos als seus inicis com a nedadora, la Jèssica explica que als sis anys “era una nena molt moguda” i els seus pares van decidir apuntar-la a un curset de natació a l’estiu perquè “cremés energies”. Més tard, la van becar al Club Natació Catalunya, on va passar 10 anys fins que, amb la dissolució del club, va estar un any a l’Hospitalet i finalment va arribar al Club de Natació Sant Andreu, on ja porta cinc temporades.

A segon de batxillerat és quan comença a preguntar-se si la natació la portarà a algun lloc o si està “sacrificant massa”. Un cop inicia la carrera de Biologia, té clar que aquesta ha de ser la seva prioritat i que ha de seguir el ritme dels seus companys, però sense abandonar la natació. En acabar els estudis, després de cinc anys de sacrifici i esforços per combinar-ho, considera que es mereix un “any sabàtic per entrenar al màxim” i

“Transportar tot el que treballo dia a dia a les competicions és més gratificant que guanyar medalles”

és llavors quan la seva carrera com a nedadora professional s’enlairarà i entrarà a la selecció espanyola Al principi, explica, li va resultar estrany ser nova a la selecció perquè “era de les més grans, però la gent que m’havia d’acollir i aconsellar era més petita”. Tot i així, ara la nedadora sent que ha trobat el seu rol dins l’equip. La Jèssica creu que el grup d’entrenament de la selecció és perfectament comparable al del CN Sant Andreu. “Al club em sento una més, em sento Sant Andreu”, explica, “i m’és igual si al costat estic entrenant amb una persona que s’està preparant per fer una mínima en el campionat d’Espanya, perquè s’està esforçant igual que jo”.

“A la selecció estic envoltada de gent amb l’objectiu de guanyar una medalla olímpica”, continua, “però tot i ser metes diferents, la gent treballa per donar el màxim de si mateix i ajudar-te”.

En concret, agreix al seu entrenador del CN Sant Andreu, en Jordi Jou, el fet d’haver-li aportat la seguretat que necessitava per fer el salt a l’elit. I és que des de petita, explica la Jèssica, “havia estat entrenant dur, però no veia els resultats que creia que mereixia”. “El meu avui em deia que havia plorat per omplir piscines”, diu entre rialles. Ara, però, es confessa “capaç de transportar tot el que treballo dia a dia a les competicions, i això és el més gratificant, més que guanyar medalles”. Elogiant el seu grup, la Jèssica conclou que “la natació és un esport individual, nedes tu sol, però si no tingués l’equip que tinc no donaria els mateixos resultats”.

Adriana Valero @Adrianadengra

Peatonalització o coexistència

L’estudi de l’Ajuntament sobre el carrer Gran aporta una valuosa eina de debat El següent pas, doncs, per poder fer realitat aquestes preferènA finals de l’any passat es presentaven els resultats de l’Estucies, cal consensuar tot un seguit d’elements que entren en joc: di de mobilitat del carrer Gran de Sant Andreu. Un estudi que aparcament, circulació permesa i circulació prohibida, circulal’Ajuntament ha realitzat a partir de la demanda de l’Associació ció només per veïns, transport de mercaderies, disposició dels de Veïns de Sant Andreu, per tal de poder consensuar quin ha containers, mobiliari urbà ( bancs, il·luminació...) i finalment el de ser el futur d’aquesta artèria clau per al barri. transport públic. D’aquí en surt un Mapa de consens que perEn una ciutat, com plantejava Cerdà (autor de l’Eixample barmet copsar la comceloní), hi ha dues plexitat que hi ha al funcions bàsiques Tot passejant pel carrer Gran voltant d’un carrer sobre les que cal com el que ens replanificar: residir i ferim.En el darrer desplaçar-se (mopas hi trobem el bilitat). Per tant, tot que seria el diagallò que incideix en nosi, un interessant el plantejament de exercici per veules funcions dels re els punts forts i carrers, per on ens els febles del cadesplacem, és tan rrer Gran, així com important com les aquells punts que característiques l’amenacen i aquedels habitatges. lles oportunitats I en aquest sentit, que ben aprofitacal introduir que des po-den millorar les funcions dels aques-ta via. carrers van canFinalment, tenint viant amb el pas en compte tot això del temps i allà on Un grup d’amigues passeja pel carrer Gran de Sant Andreu per la diada de Corpus del 1948. / autor cal plantejar-se si abans hi havia una foto reporte piqueras – maynou. / fons fills mañá es vol mantenir el artèria indispensacaràcter de carrer ble per a la comunitradicional,o es vol anar cap a la peatonalització, o bé s’op-ta cació (carros, tramvies, cotxes autobusos...), avui pot esdevenir per la coexistència i es va cap a un espai compartit entre cotxes un eix clau per vertebrar socialment el barri ( via cívica, eix de i persones (opció aquesta que és la que detalla l’estudi esmencomerç de proximitat...).Per aquest motiu és interessant llegir tat). Però cal tenir present que d’aquesta decisió en dependrà el amb atenció els resultats de l’exercici (disponible fàcilment a disseny final del carrer, l’aspecte final que tindrà, la funció social la web de l’AVV) que presenta l’Ajuntament, on s’analitza la que pugui tenir etc. densitat d’usos: intensitat de vehicles, de persones, de serveis Peatonalització o coexistància, son dues opcions sobre les que etc. I aquest treball més tècnic el combina amb la dimensió hucal que el barri decideixi. L’estudi ens dóna una valuosa eina per mana, on a partir d’un procés participatiu amb veïns del barri, debatre amb coneixement de causa, i per tant perquè els veïns s’introdueix la visió ciutadana, amb l’objectiu que el carrer gran puguin prendre una decisió amb fonaments, bo i pensant més esdevingui un eix on els veïns estiguin a gust. enllà del curt termini i projectar cap al futur com voldríem que fos Els tres apartats de l’estudi conformen interessants elements el carrer gran (per exemple tenint en compte l’impacte que tindrà per visualitzar quin hauria de ser el futur de la mobilitat del carrer la finalització de TAV i el parc lineal que cobrirà les vies). Segugran. D’una banda, es cerquen les preferències, és a dir, allò rament que molts urbanistes actuals coincideixen amb Cerdà, que els veïns individualment prefereixen per al carrer gran. Les l’espai de mobilitat (el que fem servir per anar d’un lloc a l’altre) conclusions principals són: augmentar la comoditat per passeés tant important com l’espai on residim (característiques de jar (entorn més agradable i confortable), donar importància al casa nostra), i per tant la solució que es prengui ha de servir per comerç de carrer (beneficiar el comerç tradicional) i finalment millorar la qualitat de vida i convivència i de vertebració social, reconèixer la diversitat de funcions (regular per franges horàries en aquest cas, del nostre barri. (trànsit, serveis, passeig etc). / Xavier Argall

@ReSantAndreu

cap a peus I febrer

15

Marxar a la recerca de millors oportunitats Les diferents històries de la partida

Fotografies de l’estació de ferrocarril de Sant Andreu Comtal jose navarrete - los coleccionsitas de momentos

David García Mateu @davidgmateu

E

cap a peus I febrer

l més que referenciat vers d’Antonio Machado recita a ritme pausat: “caminante no hay camino, se hace camino al andar”. Ara, segons els documents de treball del Banc d’Espanya, prop d’una persona per cada 100 ciutadans ha hagut d’emprendre un nou camí a l’estranger. Emprendre una nova vida a la recerca de les oportunitats que no va trobar en el seu país natal. Una matèria enriquidora, tal com apuntava un dels pares de la comèdia italiana, Carlo Goldoni: “qui mai surt de la seva terra, està ple de prejudicis”. Però, evidentment, els motius de la partida poden ser tant premeditats com desafortunats, segons constatava el filòsof Miguel de Unamuno: “se viaja no para buscar el destino, sino para huir de donde se parte”.

Tal com apunta a l’entrevista l’investigador en polítiques migratòries de la Universitat Pompeu Fabra, Lorenzo Gabrielli, “directa o indirectament, el Govern ha empès a la gent a marxar fora”. La ministra de Treball del Govern espanyol, Fátima Báñez, fa uns mesos enrere reconeixia que “és veritat que molts joves, i no tan joves, han

17

sortit d’Espanya a la recerca d’oportunitats per la crisi”, però recelava amb la definició: “a això se li diu mobilitat exterior”. Una “mobilitat exterior” que en alguns sectors de la població es titlla “d’exili”. Les dades són les que són. Una taxa d’atur del 23,67%, que s’enfila fins al 51,8% en el cas dels joves, segons l’últim estudi de la Enquesta de Població Activa. O el que és el mateix:

18

més d’un de cada dos joves entre els 16 i els 24 anys que volen treballar, no ho poden fer.

Per treure una mica de llum sobre la situació, des del Cap a Peus hem contactat amb tota una sèrie d’andreuencs que han marxat a l’estranger i ens han explicat la seva història. Aquest és el cas per exemple del Sergi Cabeza, antic col·laborador

d’aquesta revista i que ara és freelance a Egipte. Si bé en Sergi apunta que se li van adjuntar les ganes de marxar a l’Orient Mitjà amb un futur laboral molt negre aquí, també reconeix que “a un país com a Egipte un no va a buscar-se la vida i veure què tal... això passa a Londres; aquí la gent ve convençuda”. “Jo tenia un bitllet per anar al Iemen a estudiar àrab, però van saltar les revoltes àrabs i no em van donar el visat. Aleshores, vaig decidir que Egipte seria una bona oportunitat per intentar fer-me un lloc en el periodisme internacional, sempre vinculat al món àrab”. Des del 2011 que va marxar, ha anat a cobrir la guerra de Síria (5 mesos entrant i sortint d’Alep) i va estar dues setmanes del 2013 a Líbia, amb l’objectiu d’explicar al món el drama dels immigrants. “A Síria sí que era jugar-s’hi la vida pel simple fet d’estar allà.

Queien moltes bombes. Va haver-hi un dia que creia que no sortia viu...”.

Ara per ara, el Sergi no té bitllet de tornada. “El futur anirà sobre la marxa. Ara, sóc conscient que això és una carrera de fons i costa fer-se un lloc. Porto 4 anys a la zona i si marxo ara, tindria la sensació d’haver-los llençat per la finestra. Es tracta de seL’Àngela Llobet als Alps suïssos (esquerra), i de petita als gronxadors que hi ha darrere de l’església de Sant Andreu.

El Sergi Cabeza de petit disfressat d’indi a la Plaça Orfila, i a l’esquerra fotografiat a la plaça Tahrir (El Caire, Egipte), un dia després de l’entrevista.

cap a peus I febrer

guir”. Però, tot i això, no descarta res...

Qui tampoc descarta res és l’Àngela Llobet, que fa un parell d’anys va marxar a viure a Suïssa amb una oferta de treball, després de la reorganització que va patir l’empresa de Barcelona per la que treballava. La seva història es ben diferent de la del Sergi, pel que no cal entrar a fer comparacions, Diferents camins, diferents vides. Tal com l’Àngela apunta, “vaig tenir l’oportunitat i no la podia deixar escapar”. “En arribar aquí a Suïssa la mateixa empresa farmacèutica em va pagar la mudança, 3 mesos del pis, i em van aportar fins i tot un assessor perquè em donés un cop de mà amb els papers d’emigració, a adaptar-me, i fins i tot, a anar de botigues”. Però, tot i aquest tracte entre cotons que ha rebut a Suïssa, també recorda que a Espanya en el món laboral “passen coses imperdonables”; “allà en canvi hi ha una consciència molt més de respecte i et valoren molt més la sinceritat que no pas aquí”. Tot i aixó, reconeix que mai li havia passat pel cap marxar fora d’Espanya a treballar. “Jo tenia la idea que si marxava, marxaria abans dels 30 anys”. Ara vol tornar, però el problema és que “del mateix que treballo ara, a Espanya no ho trobaré”.

Qui tampoc descarta tornar és el David Pons, que un 18 d’octubre de 1998 va agafar les maletes per marxar a San Francisco (EUA). Després de treballar durant 5 anys amb la família Marcilla al Tostadero Bon Mercat del carrer Pons i Gallarza, el

19

van acomiadar “perquè el Govern estava donant un incentiu als negocis amb nous treballadors”. “Aleshores van contractar a gent nova amb salaris més baixos”. Després el David va rondar un parell de feines més, però, “com no veia futur per cap costat”, finalment es va enamorar d’una americana, es van casar a l’Ajuntament de Sant Andreu i 3 mesos després ja van marxar.

“Després de 17 anys encara no m’he adaptat. Aquí on estic no és terra de ningú. Només d’emigrants que estan de passada; i si preguntes a qualsevol persona d’on és, pocs et diran que americans”.

En canvi, la Mireia Roca sí que té data de tornada, que fent cas a la premissa “la millor universitat és el viatjar” del literari Paulo Coelho, va marxar per estudiar Belles Arts d’Erasmus a la Univeristy of West England Bristol del Regne Unit. Porta allà des de l’11 de gener i s’hi estarà fins al juliol, per tal de cursar el que li queda de tercer curs de la seva carrera.

Si bé ha de tornar a Sant Andreu, no descarta marxar novament a Anglaterra per cursar un màster o trobar feina del que li agrada. “A Londres les arts estan molt més valorades i probablement també hi tingui més ofertes per

20

A la part superior, la Mireia Roca de petita al parc que hi ha darrere de la Biblioteca de Can Fabra, i a la dreta, passejant pel carrer principal de Bristol (Regne Unit).

A la imatge superior, el David Pons amb la seva família al Golden Gate (San Francisco, EUA), i a la inferior, al Tostadero Bon Mercat de Sant Andreu.

treballar”. Al que afegeix que si es queda allà, es podrà formar “en universitats millors i més reconegudes” en comparació amb la que prové actualment, la Universitat de Barcelona.

Tot i així, la vida dels Erasmus tampoc és fàcil. Considera que els 1.500€ que rep com ajuda econòmica “no són suficients, ja que la vida allà és força més cara que a Barcelona”. Per tant, tal com es pot comprovar, marxar a estudiar a l’estranger potser no és una opció viable per a totes les butxaques.

Però, al cap i a la fi, siguin quins siguin els motius de la partida, el que s’està produint és la fuga de la generació més preparada i qualificada de la nostra història. Una marxa a la recerca de noves oportunitats per tal de créixer personal i laboralment. El Banc d’Espanya ja ho detallava en els seus informes: “la fuga de cervells pot exacerbar els efectes de la crisi”. Al que cal sumar “l’efecte xarxa” entre aquells que han emigrat; l’augment del flux migratori cap a l’estranger. Però, què és el que ens ha portat fins aquí? Almenys, Machado ja ho va dir dècades enrere: “al volver la vista atrás, se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar”.

apunt històric | El nostre poble, un encreuament de cultures | PAU VINYES

J

cap a peus I febrer

i nouvingudes d’aquesta època seran provinents del País a des d’època antiga que el territori andreuenc ha estat Valencià, Múrcia, Aragó i Almeria primordialment. S’adaptacruïlla de cultures i llengües. No endebades som un lloc ran i acabaran adoptant la llengua i cultura catalanes com a de pas forçós per entrar al Pla de Barcelona des del nord. pròpies, sobretot els descendents. Tanmateix, no oblidaran Porta d’entrada de la gent que prové del darrere país. L’eclemai les seves arrels. siàstic Pere Riera feia constar l’any 1826 que la parròquia de La Guerra Civil ho dinamita tot i la feina duta a terme pel règim Sant Andreu de Palomar contava amb 3.350 persones. Segons republicà en pro de la immigració queda esberlat del tot. Inici l’historiador andreuenc Jordi Rabassa “la població es quintud’una negra nit de 40 anys de por, gana i esclavatge moral. plicà: dels 4.350 habitants de l’any 1845 es passà, el 1884, Arribaran els als 14.606 i als anys cinquan20. 554 l’any ta, seixanta i 1909”. Es tracsetanta i de tava d’un augnou una forta ment consideonada immirable a causa gratòria vingumajoritàriament da d’arreu de de la nova onal’Estat espanda immigratòria yol. Es consarran de la imtruiran nous plantació del barris al volteixit industrial tant del nucli en el territori antic andreuandreuenc. De enc. Fet que poble purament farà sorgir els agrícola es Nou Barris. On passa a poble abans hi havia industrial. Fàvinyes i camps briques com la de cultiu s’hi Fabra i Coats, Gent a la Plaça del Comerç l’any 1962/ col·lecció macba. centre d’estudis i documentació. fons xavier construiran Can Pellicer, blocs d’habitatges. Barris nous sense els més mínims equiHispano-Suiza, la Maquinista en foren algunes de les que paments. Carrers i places per asfaltar, xarxa de clavegueram aixoplugaren més obrers vinguts d’arreu. Primerament del inexistent, mercats d’alimentació pocs i mal equipats, centres territori català i després d’arreu de l’Estat Espanyol. Aquessanitaris per realitzar i escoles en barracons o en autobusos ta primera onada immigratòria contemporània consolida un en desús.... creixement urbà a redós del nucli antic de la població.

Naixeran les primeres associacions de veïns i la lluita veïnal Ja en ple segle XX ens trobem amb les tres grans obres ures farà omnipresent. La democràcia municipal dels anys vuibanístiques de Barcelona: l’obertura de la Via Laietana, la tanta i noranta hi posarà seny i redreçarà aquesta nova ciutat construcció del metro de Barcelona tot just fa 90 anys i l’Examb dignitat. posició Universal del 1929. Aquest fet comportarà l’arribada I a finals de la dècada dels noranta del segle XX i primera del al nostre poble d’una massa obrera que s’establirà a la peXXI amb la febrada de la construcció a tort i a dret vindrà una rifèria de la ciutat. Molts s’acabaran instal·lant en les cases novíssima onada immigratòria. Aquest cop subsaharians, de barates, impulsades per l’embrió del Patronat de l’Habitatge. l’Europa de l’Est i de l’Amèrica llatina. Engreixaran de cultura Clars exemples a Sant Andreu són Bon Pastor – batejades i de parles diferents tot convivint amb el ric patrimoni català. inicialment com Milans del Bosch i construïdes en territori L’actual barri de Sant Andreu de Palomar té aproximadament de Santa Coloma de Gramenet i expropiat per Barcelona el uns 50 mil habitants i el Districte del qual forma part uns 146 1945-, Baró de Viver i Ramon Albó – aquesta darrera acmil. Un gruix de població format per gent autòctona i de fora, tualment Can Peguera, Nou Barris-. La idea és mantenir però un mosaic ric de cultures i llengües de tarannà diferent aquesta nova onada immigratòria allunyada del centre de la que omplen de vida el nostre entorn més immediat. ciutat per tal d’evitar conflictivitat laboral. Molts nouvinguts

21

l’entrevista | Lorenzo Gabrielli | INVESTIGADOR DE POLÍTIQUES MIGRATÒRIES EN LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

“Directa o indirectament, el Govern ha empès a la gent a marxar fora” Cristina Martín Què tenen en comú els immigrants que vénen a l’Estat espanyol i els emigrants que marxen d’aquí?

Els dos grups, siguin els immigrants que vénen o bé els espanyols que se’n van a l’estranger, experimenten el mateix procés: arribar a un lloc nou, acostumar-se a un lloc nou, aprendre un idioma que potser no controlen, aprendre els codis de funcionament d’una societat nova, afrontar l’actitud de la gent (discriminacions, racisme, estereotips...). A més, els dos grups busquen alguna cosa que no tenen d’allà d’on vénen. Principalment, treball o millors condicions laborals.

Què suposa emigrar?

El canvi a un altre país, creuar les fronteres, sempre comporta una pèrdua d’estatus, tant laboral com socioeconòmic. Tot i que estiguis molt format, no tindràs mai el mateix nivell que tenies al teu país d’origen.

Quin és el paper de la crisi econòmica en el fenomen de l’emigració?

Fonamental. La crisi econòmica ha reduït els fluxos d’immigració cap a l’Estat espanyol. Amb l’inici de la crisi, la quantitat de persones que immigraven cap a l’Estat espanyol es va aturar de cop. Això ha comportat un canvi en l’equilibri migratori espanyol. És a dir, ara marxen més persones de les que entren i, per tant, la població disminueix.

Quin és el perfil de l’emigrant espanyol?

Hi ha diversos. Abans de la crisi, emigrava una població jove, menor de trenta anys, tant masculina com femenina, molt formada, que no trobava aquí unes possibilitats laborals òptimes.

Després de la crisi, a aquest flux constant d’emigració jove i preparada, s’afegeix un altre grup d’emigrants format per una 22 població entre trenta i quaranta i cinc anys, principalment masculina, amb diferents graus de formació.

Quin grup té més pes?

Malgrat l’estereotip pel qual es creu que només marxen els joves més formats, l’anomenada fuga de cervells, aquest fenomen ja existia abans de la crisi, encara que hagi augmentat amb la crisi, l’altre segon grup d’emigrants és també molt important.

Aquest segon grup recorda a l’emigració dels anys seixanta.

Sí, aquest segon grup és més similar a les antigues fases de l’emigració espanyola.

L’economia espanyola es beneficia de l’augment de l’emigració?

No hi ha un gran benefici per l’economia espanyola si marxen

persones amb l’edat necessària per treballar, amb una major o menor formació. A més, en els casos d’aquells que estiguin més formats, hi ha una gran possibilitat que s’instal·lin per sempre en el seu país de destí. Això per l’economia no és bo.

A qui beneficia llavors?

Bé, l’emigració d’espanyols és molt útil pel Govern perquè li permet reduir les xifres de l’atur com també les possibles tensions que es poden reduir entre les persones aturades i les forces polítiques, és a dir, la crítica al Govern.

El govern ha fomentat aquest tipus d’emigració?

Directa o indirectament, el Govern ha empès a la gent a marxar fora, per exemple, reduint les ajudes per les persones aturades.

Però també a través de la publicitat que s’ha fet d’aquells emigrants que han triomfat a l’exterior.

Quin tipus de publicitat?

Va haver-hi un període en què apareixien cíclicament reportatges als diaris o a la televisió sobre espanyols que havien marxat a l’estranger. Les situacions que es trobaven com a emigrants eren sempre bones. Per exemple, no es veien casos de persones que es trobaven en una situació difícil, que no entenien l’idioma, que es quedaven mesos sense trobar feina o bé que patien discriminacions. Eren només casos de gent que es feia ric quan emigraven, semblaven anuncis publicitaris.

cap a tu | Has pensat marxar a l’estranger a buscar feina? | PER NÚRIA BOTÉ

Charlotte Baltard. 24 anys. Auxiliar administrativa Vaig venir d’Erasmus el 2011 per fer el màster de Filologia Hispànica. Finalment hem vaig quedar perquè no vaig trobar la cara amarga de la crisis, si no que vaig començar a donar classes de francès i ara mateix no tinc intenció de tornar. Per ara la meva idea és quedar-me.

Judith Fresno. 25 anys. Estudiant d’Antropologia No tinc esperança de trobar feina del que m’agrada.

Crec que hauria de marxar fora a la recerca d’oportunitats, ja que aquí dubto molt trobar-les. Actualment no penso marxar però sé que en un futur, quan acabi la carrera, hauré de fer un pensament.

Joel Sanz. 24 anys. Monitor de menjador

Raúl Morón. 22 anys. Músic

Laura Mateo. 22 anys. Monitora de pati No he pensat a marxar.

Hauria d’estar molt desesperada. Em costaria molt separar-me de les meves amistats i de la meva família. En aquests moments no ho faria. Potser en unes altres circumstàncies m’ho plantejaria però ara mateix no.

He pensat en marxar perquè aquí està la cosa complicada. Ho millor està fora actualment. Probablement, a Amèrica podria aconseguir ampliar la meva carrera. Allà hi ha una visió diferent i per la meva dedicació m’aniria molt bé.

cap a peus I febrer

No ho he pensat, ja que des dels 16 anys afortunadament he estat treballant, i mai m’ha fet falta. He acabat trobant sempre alguna feina del que sigui per anar tirant per tant. De moment, però, no veig la necessitat de marxar.

23

Pilar Ruiz. 22 anys. Periodista He estat a Bèlgica fent l’últim any de carrera i no volia tornar. Potser a Bèlgica no tornaria, però a un altre lloc sí. Per un costat és una experiència enriquidora i per l’altra aquí no se’m planteja res per treballar de la meva professió.

cultura | Teatre

Remor de ferrorcarrils Forat sense fons va estrenar “Un tramvia anomenat desig”

T

ennesse Williams va escriure Un tramvia anomenat desig l’any 1957, però l’autèntic èxit d’aquest peça va ser la famosa pel·lícula d’Elia Kazan protagonitzada per Vivian Leigh i Marlon Brando, i així fou com la imatge de Marlon Brando en samarreta cenyida passà a 24 ser una moda.

Núria Olivé va dirigir aquesta peça a l’Ateneu de Sant Andreu, que la Companyia Forat Sense Fons va escenificar del 17 al 25 de gener i que amb la seva voluptuositat, i sensualitat, que flotava a l’ambient l’espectador hi va quedar atrapat esperant quan esclatés. Els protagonistes són un triangle: Stanley (Sebas Ocaña), un polonès immigrant als EUA, la seva dona Stella (Alba Millaruelo), filla d’una família aristocràtica vinguda a menys, i la seva germana Blanche (Montse Calix), que irromp a casa del matrimoni.

A l’obra hi ha dos personatges que són un carmelet per a qui els interpreta: Stanley, violent, viril, un autèntic símbol sexual i

Stanley i Blanche Dubois són un caramelet per als qui els ha d’interpretar Els actors han de sortir a l’escenari amb ganes de menjar-se els espectadors Stella, fràgil, sensual i que va caient en la bogeria. Sebas Ocaña va donar embranzida a Stanlley perquè ressaltés, però penso que un escenari més gran i amb

uns decorats més resistents li haguessin donat encara més força.

D’altra banda, Montse Calix tenia l’altre bombonet per interpretar i no va saber desaprofitar l’ocasió, Blanche Dubois, la germana de passat tèrbol que desencaixa l’aparent harmonia de l’humil matrimoni. La resta de personatges són força secundaris, excepte Mitch (Francesc Garrabella) que és el pretendent de Blanche i aporta tocs de tendresa a la violència que impera l’obra.

Un tramvia anomenat desig és una obra difícil, penso que s’ha de ser valent per representar-la. Stanlley i Stella han de sortir a l’escenari amb ganes de menjar-se els espectadors perquè sinó pot quedar buida.

Forat sense fons va agafar el toro per les banyes i el tramvia era imparable, no en vau sentir la remor?

Irene Caixàs

“Spot” pel Grup Teatral Antifaz i “La Nonna” per la Lira Teatre, les grans estrenes de febrer, juntament amb el Fica’t al SAT

El mes s’ha presentat carregat d’obres còmiques i adreçades a tota la família nia Espejo estrenarà Sat in live divendres 6, un espectacle per a tota la família on els alumnes de l’escola de dansa hi deixaran la pell. La Companyia Teatre

@mics escenificarà Nosotros, elles y el duende, una comèdia que parteix d’una guerra de sexes.

Per acabar, el 20 de febrer, podrem veure Cancún de Jordi Galceran de la mà de la Cia. Teatre Naia, una comèdia sota el lema “que hagués passat si...”

Del 21 de febrer a l’1 de març (dissabte a les 22 h i diumenge a les 18.30 h) el Grup Teatral Antifaz estrenarà Spot de Carles Alberola i Roberto Garcia. Oriol Jové dirigeix aquesta comèdia que ens farà adonar fins a quin punt la publicitat forma part de les nostres vides.

Finalment, del 27 de febrer a l’1 de març el grup de teatre de La Lira muntarà La nonna de Roberto Cossa, on una àvia no para d’engolir tot allò que troba.

Irene Caixàs

cap a peus I febrer

A

quest gener va arrencar la dotzena edició del Fica’t al SAT! En aquesta mostra d’arts escèniques amateurs ja hi hem pogut veure: Reservoir dogs de la Cia. Umbral, Aquí no paga ni Déu de la Cia. Gats i La casa de Bernarda Alba de La Bombeta.

Aquest febrer l’Escola de Dansa Hermí-

Fotografies d’“Un tramvia anomenat desig” per Forat Sense Fons / sergi panizo

25

cultura | Noves tendències

Espai per una nova educació

El projecte està orientat a potenciar la creativitat, la interacció i la llibertat de moviments i de decisió dels infants

26

L’espai les Nòmades és la nova escola-cooperativa de criança compartida que podem trobar al carrer Sòcrates. La cooperativa Etcs ha impulsat aquest projecte amb la col·laboració de mecenes i particulars o empreses, que volen donar un cop de mà als pares que busquen alternatives a l’ensenyament majoritari en el nostre territori. O dit d’una altra manera: responsabilitzar pares, alumnes i educadors de l’ensenyament i l’educació de la nena/nen.

El treball que es fa des de la cooperativa les Nòmades està dirigit a totes les edats. L’escola de matí, l’“Escoleta”, acull a nens de 2 a 6 anys, mentre que a la tarda es realitzen diversos tallers adreçats des dels més menuts, fins als més grans.

Si algú està interessat, aquests es troben explicats amb detall a la pàgina web de la cooperativa. Tota una feina que està orientada a potenciar la creativitat, i la llibertat de decisió de l’infant. Si ens centrem en “l’Escoleta, es plantegen 3 eixos d’actuació, “la mirada de l’infant”, “les famílies”, i “la xarxa”.

Dintre d’uns límits de respecte cap al company, cap a l’educador i cap al col·lectiu, l’infant decideix tot el que vol fer. Des de si es posa la jaqueta fins a on vol jugar. Es permet que l’infant faci el que li vingui de gust perquè experimenti i satisfaci les seves inquietuds i curiositats. Les educadores plantegen unes propostes, i les noies/nois escullen. Són activitats que potencien la llibertat de moviments, l’expressivitat, la creativitat i la interacció amb els companys. Un cas per exemple seria el d’anar al parc i no prohibir que es treguin les sabates o la jaqueta, ja que constipar-se o fer-se mal també és part de l’aprenentatge. Segons

Interior del local de la cooperativa / les nòmades

una psicòloga del projecte, Iraia Mir, “la Es vol establir una relació de cooperació. prohibició és més la por dels adults que Les entitats aporten experiència i teixit associatiu a l’escola, i “l’escola enriqueix no pas el perill real”. la vida comunitària”, segons les educadores. Aquest punt és el que actualment està en procés de construcció.

Un dels projectes que han iniciat per donar-se a conèixer a les entitats i col·laborar amb elles, és el mercat de segona Ser cooperativa serveix per implicar d’una mà. El passat 31 de gener es va portar a forma directa als pares. Es fa una assem- terme al local de les Nòmades, juntament blea mensual per tal de comunicar-se amb sis entitats del barri. Es va optar per amb les famílies i prendre decisions con- fer-ho al local, per tal que la gent ubiqués juntament. Aquest format permet trencar el projecte, i sabes de la seva presència. amb la idea que l’ensenyament i l’educa- “Va anar molt bé”, segons Iraia Mir, “es ció només es tasca dels mestres, ja que van assolir els objectius, encara que si els pares tenen un paper fonamental en ho haguéssim realitzat a l’aire lliure, ens hauríem visibilitzat encara més”. el creixement intel·lectual del nen.

“L’escoleta” entén que no es pot treballar De fet, la idea és tornar a repetir l’expel’educació sense els agents exteriors, riència quan les temperatures comencin per això s’aposta per la col·laboració de a pujar. diverses entitats del barri, i de la ciutat.

Jaume Gil

“La prohibició és més la por dels adults que no pas el perill real”

esports | Futbol, Waterpolo i Tennis

Objectiu: salvar la categoria

L’

equip dirigit per Rubén García no troba la victòria. Actualment la dinàmica de resultats negatius ha fet entrar la UE Sant Andreu a la zona de descens de la classificació del grup tercer de Segona B. Després d’haver viscut l’etapa daurada, ara toca veure la lluita per a recuperar aquell esperit guanyador. A partir de l’ascens fallit, s’han produït una sèrie de canvis al club que han conduit l’equip d’un extrem a l’altre de la taula. Amb la marxa del tècnic Natxo González han anat passant diferents entrenadors per la banqueta quadribarrada, però la manca de bons resultats ha forçat els canvis constants d’entrenador. Actualment, Rubén García Vilagrasa és el màxim encarregat d’una banqueta que necessita retrobar-se amb la victòria, amb el bon joc i els bons resultats. En el mercat d’hivern s’ha aconseguit la incorporació d’un nou

jugador: Rubén Martínez. Interior esquerre, polivalent i molt ràpid és un jugador amb experiència a la Segona Divisió B. Format a les categories inferiors del FC Barcelona, és un extrem molt hàbil que reforça una de les posicions que el club considerava prioritària. “És un jugador molt ràpid, desequilibrant i que té gol. És un molt bon reforç”, explica el tècnic, Rubén García Vilagrasa. El migcampista va ser un home clau en la bona temporada que va fer l’any passat l’Alcoià. Va jugar 29 partits i va aconseguir marcar 3 gols (un d’ells al Narcís Sala). Rubén ha estat dues temporades en el filial del Celta i en l’Alacant. A banda de les categories inferiors del Barça també ha jugat en el Màlaga B i el Premià. L’interior esquerre explica que s’ha decidit per la proposta andreuenca perquè “és un repte molt il∙lusionador i ambiciós.” / Jordi Urtasun

El Mundial de Beach Tennis també es juga a Sant Andreu L’Associació Beach Tennis de Catalunya ja està preparant el Mundial IFBT Barcelona 2015 que tindrà lloc del 25 al 28 de juny a les platges de Barcelona. A banda d’aquest repte, l’objectiu és que tots

Es pot avançar que la pista inflable serà a un lloc emblemàtic aquells que vulguin practicar aquest esport ho puguin fer durant tot l’any. L’entitat catalana ja disposa d’una pista inflable i portàtil de Beach Tennis. Es pot avançar que serà a un lloc emblemàtic de Sant Andreu, però encara falta confirmar el dia. /J.U.

El CN Sant Andreu, fora de la Copa

U

na primera volta irregular amb massa obstacles per superar han deixat l’equip fora de les vuit primeres places al final de la primera volta i haurà de mirar la competició copera des de la grada per primer cop en força anys. Malgrat la irregularitat en els resultats i la impossibilitat de combatre la plaga de lesions i malalties durant bona part del campionat, les opcions de classificar-se per al play-off per al títol estan intactes i es converteix ara en la màxima prioritat per als homes de Xavi Julià. Abans d’acabar l’any l’equip va patir una severa derrota contra l’aleshores líder, Atlètic Barceloneta (4-13), i es va veure obligat a jugar-se l’accés a la copa en la seva visita al Mediterrani, que es va saldar amb derrota (10-8). L’impacte de l’eliminació fa tenir conseqüències, amb una derrota exagerada a la piscina del Barcelona en el primer partit de la segona volta (13-6). Pocs dies després, el cuer Concepción de Madrid pagava els plats trencats en la seva visita a la Pere Serrat (16-6) i deixava bones

sensacions, malgrat no poder superar la següent setmana el Catalunya (11-7) i quedar ancorat en la desena posició.

Pel que fa a les noies, la història recorre un altre camí. Amb la classificació assegurada per la Copa de la Reina com a amfitriones, però també per mèrits propis gràcies a la quarta plaça que ocupen fa setmanes, l’equip de Javi Aznar va tancar l’any amb una clara victòria a la piscina de les madrilenyes del Concepción (4-16), i van rematar la feina després de festes amb una visita molt més complicada que es va resoldre amb un excel.lent triomf a la piscina del Saragossa (11-13). En la següent jornada l’equip va jugar el seu tercer partit consecutiu fora de casa i va poder esgarrapar un punt de la sempre difícil piscina del Rubí (12-12). El darrer partit abans de la Copa de la Reina va enfrontar les nostres amb un rival directe, el Madrid Moscardó, a qui es va derrotar per 12-9 en un partit trepidant que no es va resoldre fins el darrer parcial . / JJ Aymerich

cap a peus I febrer

L’actual subcampió de la Copa del Rei i campió de la Supercopa, no podrà lluitar enguany per revalidar aquests èxits

27

EN CONTE Neu

E

l dia va llevar-se blanc. Serè. Tranquil. Les casetes del davant, a l’altra banda del carrer, el sostre dels cotxes fent renglera, els racons enjardinats amb tobogans i les escletxes de l’ànima. Tot blanc, tot quiet. El so d’aquell silenci albí va entrar per la finestra quan va alçar-se la persiana. I tot era verge, impecable, nou. Tot estava per estrenar. Com un regal.

A les notícies que sonaven al vell transistor per defecte els matins, mentre de fons l’aigua regava la dutxa i el filtre comptava per milers les gotes de cafè desconcentrat que alliberava, s’alertava de la necessitat d’extremar la prudència a l’hora de sortir de casa i fins i tot es dissuadia de fer desplaçaments que no fossin estrictament necessaris. La neu tot ho cobria i tot ho amagava, com per dissimular, almenys un dia, la mediocritat que jeia instal·lada a les vides dels veïns d’aquell país mig de joguina. El dia a dia lent, pesat, feixuc de molta gent s’havia vist emblanquinat, dissimulat, redecorat per aquell tou de volves que el cel havia regalat aquella nit als camps, als parcs, als terrats, a les voreres i als camins.

I en un racó de molt endins, segurament en una de les fron-

LA MÉTEO

teres que parteixen en tres l’ànima aquella de Plató, a mig camí entre el cap, el cor i l’entranya, en un no-lloc indefinit, la serenitat s’havia fet forta i estava a punt per combatre la neu que queia a fora, l’aigua que queia a dins sobre la pell, i el cafè brut, suau, que s’escolava filtre avall. Tot a punt. El dia abans, fent un esforç titànic, havia quedat definitivament tancat un capítol escabrós de la petita història personal. Repassats els descosits un per un, i enguixats de nou els envans de la feblesa, no quedava cap esquerda per tapar. Tot nou. Com la neu que aquella nit el cel havia volgut regalar-li. Com l’aire fresc de fora que feia que la vida es notés més a dins.

I així, amb tota la calma de les volves fent-li moixaines, sortia de casa, sense cadenes, sense el lligam forçós amb la última hora, amb les recomanacions, amb les alertes. Perquè no havia d’anar enlloc però volia veure el món, trobar-se’l sencer.

I recórrer pam a pam tots els indrets i fer tots els desplaçaments innecessaris. Perquè sí. Sabent que aquella neu potser es fondria al cap de poc. Però que aquella pau verge, aquella sensació de novetat, de llibertat, venia per quedar-se.

Variable meteorològica Valor observat

L’observatori mteorològic de Sergi Corral Buela Aquest primer mes de l’any ha vingut dominat per l’anticicló, sobretot al llarg de la primera quinzena. El dia 9 de Gener vam assolir el record absolut de pressió atmosfèrica al nostre observatori, amb 1041hPa. A partir del dia 16 hi va haver més moviment meteorològic, ventades, algun dia de pluja i també un descens de temperatura, sobretot a la nit i matinada. Ha estat un mes lleugerament més càlid del normal i força més sec.

28

Per Andreu Giralt

Dia

Temperatura Màxima Absoluta

19,4 C

10

Temperatura Mínima Absoluta

3,1 oC

22

Temperatura Mitjana Mensual

10,45 oC

-

Pressió Màxima

1040,6 hPa

9

Pressió Mínima

992,9 hPa

31

Mitjana de Pressió

1019,98 hPa

-

Precipitació total

10,8 mm

-

Precipitació Màxima (24 h)

8,2 mm

19

o

*Les mitjanes de Temperatura, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

www.meteoclimatic.com www.meteosantandreu.blogspot.com www.lanostrameteo.com

Encara no coneixes el Twitter i el Facebook del “Cap a Peus”?!

Afanyat!!

Posa “M’agrada” a facebook.com/capapeus I segueix-nos a Twitter @capapeus Ah! i no oblidis de fer-te soci/a de l’Associació!

XARXA DE MOTS 1

2

3

4

5

6

7

8

9

Per Andreu Giralt

10

1 2 3 4 5 6 SOLUCIONS GENER

7 8 9 10

HORITZONATLS: 1. Que no va dret perquè té una ala malmesa. 2. Capital de

VERTICALS: 1. La no assistència reiterada a l’escola o a la feina. 2. Poc toca-

la Noguera. La primera de la renglera. 3. Terme emprat per referir-se al conjunt

da per la religió, o que se’n manté al marge. Petit cant bíblic que forma part de la

d’alteracions psíquiques de les víctimes d’accidents. 4. Nom de la tercera lletra de

litúrgia eucarística. 3. Alianza Liberal Nicaragüense. Deixar sense coa (al revés).

l’abecedari (al revés). La primera de les vocals. Figura heràldica que té la forma

4. Fer anar el ganivet a Sant Hipòlit de Voltregà o a Sóller. Sigles de la Raleigh

de losange amb un forat rodó al mig (al revés). 5. Explicar, contar històries. Tech-

Regional Association of Realtors, de Carolina del Nord. 5. Royal Geographical

nical Marketing Engineer, és a dir, feina especialitzada en el món de la indústria

Society. Primera lletra de l’alfabet grec. Tot el plaer en un punt. 6. Musa de la

del programari informàtic. 6. Principi compartit per la toxicologia i la taxidèrmia.

música. Símbol del gas noble més de moda als rètols lluminosos, potser ja d’al-

Brossa vocàlica esdevinguda poesia visual. La Plata Electric Association. Vocal

tres temps. 7. Transport terrestre sobre rails (al revés). Mentida balear. 8. Sang

alta i prima. 7. Malaltia renal degenerativa, no inflamatòria (al revés). Parell que

superficial endurida pel pas del temps. Que neda en l’abundància. 9. Escala de

fan, en basc i en català, la feina que, en castellà, s’encarrega a la ce i a l’hac

pintor vista de costat. Joc de cartes d’origen basc (al revés). Olla petita d’una

quan s’associen. 8. Sagrada, com la música no profana. Màquina motora que

sola nansa. 10. Tub electrònic de tres reixes. La vocal que més ens obre la boca.

neteja el carrer de vehicles mal aparcats. 9. Montana Legal Services Association.

Carta que dóna joc. 10. Motiu per córrer a un hospital o per trucar als bombers.

Afers Domèstics... Sense cotxes, el Carrer Gran seria un gran carrer...

B. Aguilar

Poesia

PER DAVID BERNAL

Hi ha un home al Paradís; una dona el parla: “Vine, amor, vine nu, vine! Mira el món!”

Ell és pur; ella mou son instint curiós.

Hi ha una inquietud, a l’esperit, palpable.

També hi ha un Senyor que els nega l’inefable.

Els aixeca murs, els tapa la visió d’un món perdut, possible, llunyà, difós.

Creix un impuls, un desig. I fuig la calma.

Hi ha un fruit al Paradís. Temptació-basarda.

Hi ha un molt més enllà que ens excita a tots, ens incita a sortir. I la decisió de marxar -descobrir- és nostra abans i ara.

Penso: fa tant temps que hem fugit del Paradís?

No el record. No l’enyor. Fa tant temps que vivim!

cap a peus I febrer

Paradise

29