Page 1

50è aniversari del

MAIG DEL 68 637 MAIG.indd 1

27/04/2018 14:03:55


637 MAIG.indd 2

27/04/2018 14:03:56


EDITORIAL

Casernes, 12 anys de retards

JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

E

l dia 1 de juny farà dotze anys de l’aprovació definitiva del planejament a les Casernes. Sí, ho heu llegit bé: 12 anys!! Darrerament hem vist com s’iniciaven les obres del parc, llargament reivindicades per l’AVV. També els habitatges de reallotjament pels veïns del carrer Palomar. Així i tot no hem d’oblidar que queden més de mil pisos protegits per construir, en un moment d’escalada del preu de l’habitatge. Les últimes informacions que tenim és que d’un d’aquests blocs podrien licitar la construcció a l’estiu. Però a hores d’ara, amb tants anys de reivindicació a l’esquena, ja no acceptem més esperes ni ens serveixen les excuses de dificultats en la tramitació. Necessitem urgentment totes les promocions d’habitatge protegit. També considerem una vergonya que no s’hagin ni començat a construir la majoria dels equipaments. Volem recordar que els equipaments previstos i pendents són: l’escola bressol, la residència per gent gran, el poliesportiu, el centre cívic i l’alberg de joves. També hi ha molt terreny destinat a equipament i pendent de definir, com el que actualment utilitzen els Legionarios per fer desfilades. Per aquest espai, com heu pogut llegir en números anteriors, l’AVV va fer una proposta per construir-hi una nova seu per l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, proposta que faria estalviar al consistori molts diners en lloguers. Per altra banda, el dia 2 de maig han de començar les obres de pacificació del carrer Gran. Des de l’AVV volem manifestar la nostra satisfacció, perquè creiem que suposarà una gran millora per tothom. Ara bé, volem destacar el nostre compromís de continuar lluitant per una ciutat més neta, agradable i saludable; que prioritzi transport públic, el vianant i la bicicleta. Per tant, seguirem amb reivindicacions com la pacificació de la Meridiana o el carril bici de Torras i Bages. En depèn la nostra salut. També aquests darrers dies hem llegit com preveuen tornar a licitar a l’estiu la nova estació de Sant Andreu Comtal i es fan noves promeses de terminis de finalització. Respecte a això només podem dir que ja fa temps que no ens creiem les promeses i que si no volen més encadenades, el que cal és que es reprenguin les obres per acabar l’estació.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL

www. avvsantandreu.cat

8

- revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80

c/ balari i jovany,

*

14 - 08030 barcelona 18 a 20 h

de dilluns a divendres de

ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840 LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

)

93 345 96 98

PORTADA: LAURA NIUBÓ COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ:  ÀLEX ÁVILA, NÚRIA BOTÉ, SERGI CORRAL BUELA, MARC RIUS, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, M. DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS, LORENA PARDO I CAROLINA BORRÀS FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

637 MAIG.indd 3

27/04/2018 14:03:57


637 MAIG.indd 4

27/04/2018 14:03:58


VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

SUMARI 9......... PALESTINA A L’HARMONIA Roger Walters

10 ....... L’ENTREVISTA

Josep Escruela

12 ...... ESCOLES

IES Príncep de Viana

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT I

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

CONSTANT EN LES PRIORITATS DE LA

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

monogràfic

14 .... 50 ANYS DEL

MAIG DEL 1968

20 .......CULTURA Teatre

NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS, LA MOBI-

CARRER GRAN

LITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI ENERGÈ-

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

TIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, ETC.

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/ GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

VOCALIA D’HABITATGE

MANDAT.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPA ACTIVAMENT

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

PROJECTE.

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍSTICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

FABRA I COATS

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A

LUPAMENT DEL PROJECTE.

TALS.

24 .......ESPORTS

Futbol,Waterpolo, Natació

SERVEIS DE L’AVV Per una petita quota: > ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA.

CASERNES VOCALIA D’URBANISME

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS PRO-

> T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

JECTES QUE S’ESTAN DESENVOLUPANT

ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMA-

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN

NA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV.

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

O DE PETIT FORMAT. EN EL PRIMER CAS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PARTICIPEM DE COMISSIONS CREADES

> ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAM-

TATGE PROTEGIT.

BÉ AMB VISITA CONCERTADA.

PEL SEGUIMENT DELS PROJECTES. MERIDIANA VOCALIA DE PATRIMONI

> TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE PO-

L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALI-

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

BLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS CA-

TATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS.

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

RRERS. TAMBÉ TREBALLEM PER RECU-

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

PERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL

> ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA.

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC TROBAT AL

ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE

INNECESSARI.

BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CEN-

LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS

PARTICIPEM A #SOMMERIDIANA REIVIN-

TRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR.

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA AVINGUDA.

5

> PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

637 MAIG.indd 5

27/04/2018 14:03:59


QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista (933.45.96.98)

FEINA M’ofereixo per a cuidar persones grans, amb experiència i bones referències. Diplomada en auxiliar de geriatria. Acostumada a la delicadesa dels anys i la fragilitat de les circumstàncies. Amb un currículum perfecte.. Horari flexible,. Preu assequible. ,Preguntar per Magali Planas Casademont, telèfon de contacte 934083345 o mòbil 645969894. Se ofrece Auxiliar de Enfermeria i Geriatria a domicilio Sanae Dayani tel:6554015 Se ofrece señora para trabajos del hogar y cuidado de gente mayor. Cristina 603491944 Senyora gran es ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia. Estudis i Titulació. Disposa de referencies, Telef: 93/274 03 09

Senyora responsable veina del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola,acompanyament metge, etc.. Adela 627.85.36.36.

Se ofrece Sra. Para cuidar de personas mayores o limpieza hogar ,671368265 Charo Vermejo. Se ofrece Sra, de limpieza y cuidados gente mayor . Nuria tef. 648081251 Podoleg visites a domicili telf.: 674 594 263. Chica se ofrece para servicios domésticos en pisos, casas, oficinas,escaleras, y cuidado de personas mayores,por horas o a tiempo completo, disponibilidat inmediata,responsable i respetuosa, referencias personales, tel: 640542585.Abnery Carranza. Particular busca persona gran, millor jubilat per donar clases d’informatica. Joan Tel: 609294141. Estudiante Universitario da clases particulares de todas las materias, tanto de primaria como de secundaria Premiado por su trabajo de recerca per la Generalitat de Catalunya. Telef. 648794344 Sergio.

IMMOBILIARI Lloguer de plaça de parquing, C/ Gran de Sant Andreu/Corroleu. Tef:93/3460337 Josep Parquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta. Telf. 617187995 Vendo Renault Scenic Dynamique 2.0 DCI,150CV Año 2007, 148000km, Diesel. Enganche para remolque desmontable, en perfecto estado con todas las revisiones echas.iTV valida hasta octubre 2018. 5500 euros Contacto Manel: 617086284. Venc seien giratori per banyera per gent gran i tabla seient banyera 1er 30euros. 2ºseien 10euros. Teléfono: 659728115,

C.N.SANTANDREU Venc titol CN Sant Andreu Tel: 639948621 contartar amb Puri Venc titol CN Sant Andreu tel: 616761918 contactar amb Catalina. Preu 700 Venc titol CN Sant Andreu, tel: 686561254 sr Joan 600 euros.

Ambunapetitaquotaanual,ensajudaràsareivindicarelsdrets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Fes-tesociosòciadel’AVVirebràslapublicaciólocalmésantiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

637 MAIG.indd 6

27/04/2018 14:03:59


ELS VEÏNS ESCRIUEN

Elssocisilessòciespodenenviarlessevesopinionsalnostrecorreuelectrònic (revistacapapeus@gmail.com) Anem pel bon camí

E

n un dels meus escrits al “Sant Andreu de Cap a Peus” vaig dir que estimava Sant Andreu com la meva petita pàtria (ara petit barri de la ciutat de Barcelona). Això no vol dir pas que no estimi la ciutat sencera, tota Catalunya i tot el món. Sols volia posar en relleu que el lloc on has nascut té per mi una especial importància, més encara si hi has passat la teva infantesa. Dit això, voldria remarcar que el lloc on a la persona li ha tocat viure també s’ha d’estimar. A més és important que s’hi senti acollida pel conjunt de ciutadans que hi viuen. Si no és així, és que alguna cosa ens falla i l’hem de revisar. Els veritables motors dels barris són les seves entitats. És veritat que a Sant Andreu tenim un teixit associatiu admirable i que cada associació fa molt bé la seva feina. Caldria tenir en compte de no tenir-les massa aïllades l’una de l’altra en benefici del col·lectiu. Els que vénen a viure a Sant Andreu i volen entrar en aquest teixit han de fer-ho posant-se en alguna entitat. És per això que les nostres associacions han d’estar molt obertes perquè pugui entrar gent nova, per enfortir-les i perquè siguin un bon canal d’integració. Valoro molt positivament el reportatge que ha sortit publicat al núm. 635 del mes de març amb el títol “Les noves veus andreuenques”, amb la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística. L’article parla sobre la integració d’unes dones d’origen estranger que viuen actualment a Sant Andreu, valorant la llengua catalana i els nostres costums i tradicions com a forma d’integració. Crec que els andreuencs podem sentir-nos contents que la Jimena de Colòmbia, la Diurialis de Cuba, la Dulce de Mèxic, la Irina de Rússia i l’Ana Maria de Xile es vegin acollides al nostre poble. Això vol dir que tenim els canals d’integració preparats. Enhorabona.

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix a @capapeus

637 MAIG.indd 7

cap a peus | maig

Franesc Porret i Gay

7

27/04/2018 14:03:59


RECULL FOTOGRÀFIC

Sant Jordi 2018 (JAVV i Andreu Carrascal)

637 MAIG.indd 8

27/04/2018 14:04:08


HARMONIA: TOTS AMB PALESTINA

Palestina i Roger Waters ben a prop de casa

6

.30 de la tarda, arriba Roger Waters a la Fabra i Coats, surt del seu cotxe negre llampant i es rebut com una gran estrella. Els flaixos es disparen, la gent crida i ell saluda com tants altres cops ha fet. Avui, però, no tocarà cap cançó, avui toca parlar de Palestina. Avui toca parlar de les més de 30 persones tirotejades per l’exèrcit israelià, durant les protestes pacífiques de la Marxa pel Retorn. “Totes amb Palestina” és el nom del col·loqui que van organitzar els col·lectius BDS, Prou Complicitat amb Israel, Rumbo a Gaza – Freedom Flotilla Coalition, l’Ateneu l’Harmonia i Tigre de paper edicions, per tal de donar visibilitat a una realitat a milers de quilòmetres. L’acte “Totes amb Palestina” va denunciar l’ocupació israeliana dels territoris palestins. També van participar Roger Waters, fundador de Pink Floyd, i Sandra Barrialaro, integrant del col·lectiu Flotilla de la Llibertat. Moderat per Rania Muhareb, jurista de l’organització palestina de drets humans Al-Haq. “Avui un dels palestins assassinats hauria celebrat el seu quarantè aniversari”. Waters sap com enganxar al públic, amb una mirada i una veu penetrant té tota l’audiència pendent de les seves paraules. Explica com l’exèrcit israelià “va utilitzar franctiradors contra població civil”, com va fer servir tot tipus de material bèl·lic contra persones desarmades. Més de 2000 ferits per impacte de bala i inhalació de gasos són les últimes dades de l’operació contra les protestes palestines. Protestes emmarcades dintre de la Marxa del Retorn, convocada per Hamàs, que reclama el dret dels milions de refugiats palestins a tornar a casa seva. “Quan vaig acceptar fer un concert a Tel Aviv el BDS va contactar amb mi i em va mostrar la realitat que s’estava vivint a Palestina”. Waters no sempre ha estat un defensor de la causa palestina. Activistes de la campanya Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra l’ocupació de territoris palestins per part d’Israel van explicar-li el que estava passant. Va ser llavors quan va començar a mostrar el seu suport als “territoris ocupats”. El BDS és un moviment internacional que mitjançant diverses campanyes de sensibilització promou la desinversió, les sancions i el boicot a l’Estat d’Israel. “Hi ha més de 300 empreses estrangeres que treballen a les colònies segons l’ONU, fins i tot una empresa pública espanyola, INECO”. La integrant del col·lectiu Flotilla de la Llibertat, Sandra Barrialaro, explica així la normalització d’una situació que la ONU ha condemnat en nombrosos cops. Des de l’any 2017 l’empresa pública que depèn del Ministerio de Fomento s’està encarregant de la construcció del tramvia de Jerusalem, “Aquestes col·laboracions internacionals legitimen una ocupació il·legal que ha destrossat milions de vides”. cap a peus | maig

Amaia i Alfred del programa televisiu Operación Triunfo van cantar a Israel el mes de març, rebent nombroses crítiques. Moviments pro palestins, i fins i tot els veïns d’Amaia van intentar evitar el concert, no ho van aconseguir. Tots dos van cantar, i van fer turisme per Jerusalem. Van fer-se fotografies en territoris que l’ONU considera palestins, però que Israel controla actualment. Aquest és un dels exemples més recents en el qual artistes legitimen les accions israelianes. Personalitats com Carlos Santana, Elvis Costello, Emma Thomson o Stephen Hawking van evitar fer actes a Israel per aquest motiu. Des de l’escenari de l’Espai Bota, a la Fabra i Coats, es van fer nombroses crides a posar fi a aquestes mostres indirectes de suport. Acabant l’acte amb crides a la llibertat de Palestina. Jaume Gil

9

Tots amb Palestina / KATE IZOR

637 MAIG.indd 9

27/04/2018 14:04:10


L’entrevista | Josep Escruela | ALPINISTA ANDREUENC

“El 25 de maig, comença l’aventura i al Cap a Peus us informarem sobre com avança l’expedició”

M

entre llegiu aquesta entrevista, en Marc Urquizu i en Josep Escruela de l’Associació Excursionista i Ecologista Cordada, ja deuen haver arribat a Islamabad al Pakistan i probablement seran de camí cap al camp base, punt de partida per l’ascens al cim del Nanga Parbat (8.125). Podeu trobar més informació de l’expedició al Cap a Peus nº633 del passat mes de gener. Cordada va néixer fa 24 anys, té prop de 400 associats d’arreu del país, té una escola de muntanya i organitza activitats guiades i esportives al voltant del senderisme, l’esquí de muntanya, l’escalada i l’alpinisme. Parlem amb Josep Escruela, a la seu de Cordada a l’Ateneu l’Harmonia, des de la finestra es veu la Biblioteca i el jardí de Can Fabra, al fons el campanar de l’església. Però en qüestió de dies, aquestes vistes seran substituïdes pels primers contraforts del Nanga Parbat. Quan inicies els primers passos per la vall, què hi dus a la motxilla? “Sobretot una gran expectativa, però serena. Tenim al davant un repte de primera divisió i cal afrontar-lo amb prudència. Són entre dos i tres dies caminant fins al camp base que està a 4.200 metres, temps per a adaptar-se físicament i emocionalment”. I quan ets al cim? “En aquestes ascensions, fer cim és una part, no es pot celebrar fins que no has fet el descens i ets fora de perill. Per tant, al cim tens uns minuts per gaudir, però amb la contenció de saber que cal tornar. El descens és perillós, a més la il·lusió que t’impulsa en l’ascens ara és preocupació, una certa angoixa i pressa per arribar a lloc segur”.

10

Nanga Parbat, la muntanya despullada (en llengua urdú) és un cim tant bell com complex? “El principal problema són els bruscos canvis de temps i el fa perillós. Fins als 7.800 tenim la ruta ben estudiada i sabem el que ens trobarem, però d’aquest punt fins al cim és ple d’incògnites, al tram final hi ha un canvi de vessant (i això implica canvis de vents) i sabem que ens trobarem una aresta que pot ser difícil”. Heu triat una ruta llarga i exposada al mal temps i teniu previst una part del trajecte amb esquís. “Sí. Tanmateix, tenim un objectiu de mínims, arribar als 7.020 metres (just per sobre del darrer punt més alt que hem pujat, al Khan Tengri), a partir d’aquí si les condicions són bones anirem amunt amb els esquis calçats fins als 7.800 metres. Allà els deixem i fem l’atac al cim a peu. Baixar amb esquís fa que el descens sigui unes poques hores. Abans però caldrà arribar a la tenda que intentarem deixar a 7.600 metres i descansar. Llavors l’endemà, si la muntanya ens deixa, baixarem esquiant”.

637 MAIG.indd 10

FOTOGRAFIA PERSONAL

La muntanya mana? “Sí, en el fons, tot depèn de la meteorologia, i que la muntanya t’ho permeti fer. Cal que siguis allà a punt, per no deixar passar l’ocasió en el moment que t’arribi”. Al desembre vau organitzar un acte i vam veure dos alpinistes que havien fet el cim als anys vuitanta. Ha canviat l’alpinisme d’aleshores ençà? “Sí, molt. Sobretot pel que fa a materials, informació i de tecnologies per la comunicació que et permeten afrontar les expedicions amb més garanties i seguretat. Les comunicacions et faciliten tenir un contacte constant amb el camp base i et poden informar amb precisió de la previsió meteorològica o bé es pot demanar ajut per a un possible rescat. Pel que fa als materials són més lleugers, resistents i d’alta qualitat, res a veure amb els materials de fa 30 anys”. I la informació... “Sí, ara hi ha disponible molta, moltíssima informació. Les expedicions actuals ja no són exploracions sobre el terreny, ara es pot planificar amb molta precisió tot abans de sortir. El 25 de maig, comença l’aventura i al Cap a Peus us informarem sobre com avança l’expedició i de ben segur us donarem l’esperada notícia del cim i arribada al camp base del Marc i del Josep”. Xavier Aragall

27/04/2018 14:04:13


SANT ANDREU DE PALOMAR FOTOGRAFIAT

Un llibre amb històries

L

’editorial andreuenca Llop Roig, ha publicat per Sant Jordi un llibre de fotografies antigues de Sant Andreu que ens permet conèixer com ara fa cent anys alhora que es fa un homenatge a la figura del fotògraf, Josep Boixadera i Ponsa, que va fer aquestes fotos.

Tal i com explicaven en Pau Vinyes (impulsor de l’editorial) i en Xavier de la Cruz, historiador andreuenc a la presentació del llibre que es va fer al Versalles el passat 19 d’abril, cada imatge conté història perquè ens permet conèixer com era el poble, com era la quotidianitat, com s’anava vestit, quins transports hi havia, com estaven els carrers, etc. Però també ens explica una mica de la persona que hi havia darrere la càmera, en aquest cas Josep Boixadera, un dels fotògrafs de postals més destacats de l’època. Cal tenir present que ara fa 120 anys les postals van ser una revolució i molts fotògrafs van sortir a fotografiar pobles, viles i ciutats. Aquesta moda del moment ha permès que ens hagin arribat fins avui testimonis de com era el món, en general, i Sant Andreu en concret. La presentació del llibre ha volgut ser també un homenatge a aquests fotògrafs que, carregats amb un equip pesant i voluminós, anaven amunt i avall retratant el món d’ahir. És el cas de Josep Boixaderas, qui vingut de ben jovenet del Pallars on feia de pastor, va començar com molts en aquells temps fent d’ajudant de fotògraf. Un cop instal·lat pel seu compte va viatjar molt tot fent targetes postals. Sabem que visitar Sant Andreu en dues ocasions, el 1915 primer i el 1928 després. Les fotos del llibre són les de l’any 1928 i empren la tècnica de la coloració. En aquell moment una tècnica força estesa, ja que la tecnologia encara no permetia la fotografia en color a un preu assequible. Es tracta d’imatges de llocs emblemàtics del nostre poble que ens permeten reconstruir molt el passat de Sant Andreu. A les fotos, de gran qualitat, sempre hi surten persones. Com ens recorda en Xavier de la Cruz a la presentació, els fotògrafs integraven persones per tenir les proporcions d’edificis, places i paisatges.

Un llibre docs, que ens acosta a la història alhora que ens fa pensar en la història que hi ha darrere d’aquestes persones que, com en Josep Boixadera, ens han pogut fer arribar aquests testimonis del passat. Xavier Aragall

cap a peus | maig

Va ser un moment especial de la presentació poder comptar amb la presència de Ramon Roca i Virgínia Costafreda, que van ser les persones que va descobrir que les postals amb les inicials J.B. corresponien a Josep Boixadera, que era tiet avi d’en Ramon, “l’oncle retratista” que tota la vida havia sentit dir a casa seva, va resultar ser un dels principals autors de postals del país. Amb accent pallarès, com el que devia tenir en Josep Boixadera, ens van explicar com van fer recerca fins a descobrir i recuperar part d’un llegat que malauradament s’ha perdut en gran part.

11

Foto de Josep Boixadera (AUTOR DESCONEGUT) i fons d’una fotogria de Josep Boixadera que il·lustra la portada del llibre / EDITORIAL LLOP ROIG

637 MAIG.indd 11

27/04/2018 14:04:14


COL·LABORACIÓ INSTITUTS: IES PRÍNCEP DE VIANA- LA SATÀNICA DE SANT ANDREU

Sant andreu té molta ‘chispa’!

S

om uns alumnes de l’Institut Príncep de Viana que aquest trimestre, a la matèria de Revista, ens han proposat fer un article per al De cap a peus que esteu llegint. El tema que tractarem serà la Satànica, us sona? Doncs estigueu atents a l’article si voleu saber-ne més.

HISTÒRIA És la colla de diables de Sant Andreu, es va fundar al 1987. El primer correfoc es va fer el 6 de desembre de 1987. Posteriorment, al 1992, es va formar la secció de diablons, els nens. Després, al 2006, va sorgir el Bretolàs i tot això forma part de la secció de tabalers de la Satànica. BRETOLÀS És la ‘mascota’ de la colla. És un Ca Cerber, és a dir, un gos amb tres caps i unes serps a la cua. La història que porta al darrere el Bretolàs és que és el protector de la porta de l’infern. La idea del Bretolàs va sorgir abans del 2006, el projecte es va anar posant en marxa i al 2006 es va fer realitat. VESTIMENTA La vestimenta es 100% cotó perquè no es cremi,quan el foc s’apropa, la roba no agafa flama, sinó que només es fa un petit forat. La vestimenta és negra, amb unes flames grogues i taques vermelles i taronges. Els colors vermell i groc venen pel foc, però el taronja és més en record dels orígens de la colla: l’Agrupament Escolta Pare Beltrán tenia el color taronja en la seva pròpia colla de diables. GRUPS D’EDAT N’hi ha dos: els infantils que, per la normativa nova que han fet, és a partir de 8 anys, i els grans, a partir de 18 anys. També tenen la secció de tabalers que anteriorment eren també dos seccions, els petits i els grans, però tot això ha anat evolucionat i ara els grans i els petits van tots junts. SORTIDES El nombre de sortides que fan depenen de l’any, amb el Bretolàs en poden fer entre 8 i 15, de diables 4 o 5, però els que més sortides fan són el tabalers, ja que en quasi totes les sortides de Bretolàs o diables han de sortir, i encara hi ha ocasions en què els tabalers també surten sols. FESTES I TRADICIONS Els actes més tradicionals són: la recollida de la flama del Canigó, que es porta des de la plaça de Sant Jaume fins a Can Fabra portant la flama; seguidament es fa un parlament, s’encén la foguera i es fa la revetlla de Sant Joan. També tenen una tradició que es fa des dels seus inicis, es tracta dels Tres Tombs infernals, és una obra de teatre amb foc, teatre, pirotècnia etc.i tracta sobre les tres temptacions de Satanàs cap a Sant Antoni. XARXES SOCIALS Són coneguts principalment per la gent del barri i per altres colles de diables del districte. També se’ls dona a conèixer mitjançant les xarxes socials Instagram, Twitter i Facebook.

12

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Si us ha interessat l’article us podeu adreçar al local de la Satànica situat al Carrer d’Arquímedes, 25. Per obtenir més informació sobre el tema o per si voleu apuntar-vos-hi. Agraïm la col·laboració a Jordi Purcalla, vicepresident de la Satànica. Oriol Purcalla, Pau Opoku i Tània Maqueda, membres de l’equip de redacció de la revista Via Viana, de l’Institut Príncep de Viana de Sant Andreu

Bretolàs i Tabalers / LA SATÀNICA DE SANT ANDREU I IES PRÍNCEP DE VIANA

637 MAIG.indd 12

27/04/2018 14:04:21


pieza revista casal 2018.pdf

1

23/03/18

11:48 a.m.

93 311 74 51

c/Vèlia 28, 08016 Bcn

del

2ju5ny

C

M

Y

CM

1a

al

27

se tm a n a d e

setembre

juliol

MY

CY

CMY

K

10-16 ANYS

CAMPUS

TECNÒLOGIC PLACES LIMITADES!

100% en anglès

Casal per setmanes

Ús de les noves tecnologies

Amb possibilitat de menjador

Metodologia "learning by doing"

WWW.CASAL-ESTIU.COM 637 MAIG.indd 13

27/04/2018 14:04:24


637 MAIG.indd 14

27/04/2018 14:04:24


TALLER POPULAR DE BELLES ARTS A PARIS / COMPOMPOSICIÓ: XAVIER ARAGALL

50anys del maig del 1968 Pau Vinyes i Xavier Aragall Què va passar al maig del 68? Es coneix com a maig del 68 la revolta d’estudiants que hi va haver a París, on una generació de joves demanava posar fi a un sistema de jerarquies i disciplines, en definitiva superar una organització tradicional de la societat. En certa manera va ser un xoc generacional, que es proposava canviar les estructures del poder, però que no se’n va sortir. Sí que va originar un canvi de costums i l’assentament d’una contracultura que ens arriba fins avui.

L’impacte de les imatges dels carrers de París, les barricades, els enfrontaments amb els antiavalots, l’ocupació de la universitat de la Sorbona, els cartells i eslògans d’aquells dies, les vagues a les principals fàbriques industrials, etc. tenen encara avui molta força, però passats cinquanta anys, no es pot concloure que capgiressin el món, ni que assolissin els canvis que es proposaven. Encara avui resta obert el debat sobre si va ser una revolta política, cultural o senzillament una revolta de joves.

637 MAIG.indd 15

cap a peus | maig

Certament, durant unes setmanes als carrers de París i també a la resta del país, estudiants universitaris i el moviment obrer van unir esforços i van dur l’Estat francès al límit de la revolta, però finalment l’Estat, van imposar la seva força, va escapçar la unitat entre treballadors i estudiants i va emprar la repressió per tornar a la situació prèvia al maig. Però, més enllà d’aquesta cronologia dels fets, què va suposar aquesta revolta?

15

27/04/2018 14:04:24


E

n l’àmbit polític, si bé no va poder capgirar l’estructura del poder, sí que va fer replantejar moltes coses tant a la dreta com a l’esquerra, a partits i a sindicats. Va introduir la mobilització i el compromís pel canvi més enllà de les disciplines de partit i va introduir noves reivindicacions com ara la preservació del medi ambient (propulsant el moviment ecologista) la reivindicació del paper de la dona ( impulsant una nova onada dins el feminisme) el pacifisme, l’antimilitarisme i moviments socials organitzats fora de les estructures partidistes. Pel que fa la cultura, sí que es pot parlar d’un abans i d’un després ja que hi hagué un alliberament en molts àmbits, en les relacions socials, en la sexualitat, en hàbits, costums i fins i tot en el vestuari. Una estètica nova, que potser li va faltar tenir una base forta d’idees, però que en tot cas va suposar un canvi cultural intens. Finalment, la lectura del maig del 68 com una revolta juvenil ens remet a la idea d’un xoc generacional, els joves que es revoltaven eren estudiants i tenien les necessitats essencials cobertes, era doncs una revolta contra l’avorriment i la perspectiva d’una vida tediosa i grisa dins d’una societat industrial i consumista. Era doncs una esmena a la totalitat al sistema, poètica i utòpica (demanaven l’impossible). Tot plegat ha de ser llegit també en relació al marc internacional, a finals dels seixanta hi haurà revoltes a Alemanya, Japó, Itàlia, Mèxic, els Estats Units, on la lluita pels drets civils estava en plena efervescència. En aquell moment el fil conductor de totes elles era la guerra dels EUA al Vietnam i l’acusació a aquest

637 MAIG.indd 16

país d’imperialista. D’altra banda, cal no oblidar que era un món dividit en dos blocs, i a l’est la societat txecoslovaca va fer la seva primavera, una revolta per la llibertat i la democràcia que la vigilància soviètica va encarregar-se d’aixafar i esborrar per tal d’evitar que la revolta s’estengués a la resta de països del socialisme autoritari. Com es va viure aquí? A casa nostra el maig del 68 probablement va passar sense pena ni glòria per la majoria. La dictadura del general Franco ja se’n va guardar prou de controlar la informació i tergiversar el que arribava des de París. No és el cas de la resistència antifranquista, per a qui aquesta revolta va suposar una esperança i potser, sense ser-ne conscients, va posar la llavor perquè en anys posteriors creixés la base de l’antifranquisme i s’hi sumessin nous moviments polítics i socials. A finals dels seixanta, a Catalunya els joves eren una generació que no havia viscut la guerra, on el “desarrollismo” (els plans del govern per al desenvolupament econòmic) havia sabut aprofitar el creixement econòmic del món occidental i per tat hi havia també una generació ( si més no, una part d’aquesta) que un cop cobertes les necessitats bàsiques, volia anar més enllà i estava disposada a l’impossible per arribar al possible. De fet, la Caputxinada del 1966 n’és un exponent, i salvant totes les distancies (doncs aquí la repressió depenia d’un govern dictatorial) va ser un fet que va posar en marxa un incipient moviment que ja no s’aturaria. El convent dels caputxins de Sarrià va acollir l’organització del moviment universitari, on professors, estudiants i intel·lectuals van unir esforços.

27/04/2018 14:04:25


Malgrat la repressió policial i els empresonaments, va tenir un impacte destacat en el moviment polític i social antifranquista, ja que al moviment obrer organitzat a partir dels sindicats clandestins i als partits antifranquistes (també clandestins) se’ls unia el moviment estudiantil i tota una generació jove amb noves inquietuds. Quin impacte va tenir? Per saber si va tenir impacte en els moviments veïnals, parlem amb en Jaume Domènech, que va presidir l’Associació de veïns de Sant Andreu durant la segona meitat dels vuitanta i que anteriorment, el 1973, va ser un dels impulsors de la vocalia de joventut. Ens comenta que sí que hi ha un impacte, que no arriba l’endemà del 68, però sí que obre nous escenaris. Primer i sobretot “ens arriba la idea que si et mobilitzes, pots aconseguir els teus objectius, sobretot en temes relacionats amb millorar les condicions de vida”. Per exemple una de les primeres mobilitzacions veïnals va ser contra els fums que emetia la fàbrica de tints del carrer Joan Torres, sense ser-ne conscients “es feia una demanda relacionada amb l’ecologisme” alhora que es lluitava també contra el règim.

També ens recorda que cal tenir present que la primavera de Praga va ser un cop dur per a l’esquerra política i fa obrir la lluita fora dels partits, la mobilització de masses anirà més enllà de l’estricta lluita de classes. En aquells anys, la lluita política havia de ser clandestina, mentre que la lluita veïnal podia ser pública. Les escletxes legals que permetien organitzar assemblees de veïns, eren la finestra ideal per reunir veïns on, a part de la reivindicació del moment, es parlava també de la lluita antifranquista. Es pot dir que els moviments veïnals van ser de gran ajuda per desgastar el règim, per fer visible que al costat d’una reivindicació ideològica també es lluitava per millorar les condicions de vida, que això va permetre incorporar i mobilitzar molta gent i fent doncs que, junt amb la ruptura política, hi hagués també una ruptura social i cultural, de la qual el maig del 68 n’era deutor.

cap a peus | maig

De la conversa, podem extreure també que la mateixa creació d’una vocalia de joventut és un fruit que enllaça amb el 68, on els joves es van convertir per primera vegada en actors socials i polítics. La vocalia de joves té el seu precedent en les trobades de joves que es feien al Casal Catòlic on podien fer xerrades sobre temes diversos (sexualitat, treball, lluita antifranquista, etc.) protegint-se així d’un context que era molt dur i repressiu. Un cop a l’associació de veïns, serà una més de les vocalies temàtiques, com diu en Jaume “teníem les nostres reivindicacions però tam-

bé donàvem importància a l’oci amb les festes populars que organitzàvem i evidentment estàvem sempre col·laborant amb les reivindicacions globals de l’associació, com l’escola als terrenys de la Pegaso”. Combinant militància política clandestina i activisme social aquells joves esdevenien actors polítics i socials. Donant voltes al tema, en Jaume reflexiona que certament “pocs anys després del 68 arribarà l’eclosió de les associacions de veïns que servirà per fer una ocupació del carrer amb reivindicacions que eren difícils de reprimir per part del règim”. Amb aquestes mobilitzacions i les noves demandes, sobretot el salt qualitatiu que fa el feminisme, s’introdueix un canvi global en la societat. En Jaume és del parer que els moviments associatius beuran d’aquestes demandes i canvis, sempre tenint clar que juntament amb la nova agenda (paper de la dona, ecologisme, condicions de vida) hi ha també la lluita antifranquista.

17

Reivindicació als anys 70 per la construcció de l’escola als terrenys de la Pegaso / ARXIU AVV

637 MAIG.indd 17

27/04/2018 14:04:25


apunt tècnic| El Sant Andreu de finals dels anys 60 | PAU VINYES I ROIG

L

’any 1968 a Sant Andreu de Palomar, com tota la dècada dels seixanta, és una etapa de grans canvis socials i sobretot de sotrac urbanístic. L’arribada de persones d’altres indrets de l’Estat espanyol fugint de la gana i de la misèria de les regions menys afavorides va comportar el creixement accelerat de noves barriades a l’extrem nord-oest de l’antic municipi. Barris com La Guineueta, Roquetes, Trinitat Nova, Turó de la Peira.... anaven omplint-se de nous veïns amb fortes mancances d’enllumenat, clavegueram i equipaments públics com escoles, mercats i ambulatoris. La fisonomia del nucli antic andreuenc de planta baixa més pis patirà un daltabaix amb la construcció de nous edificis de sis o vuit plantes. No es respectarà res, desapareixeran masies d’origen medieval i s’enderrocaran cases pairals. Els cinemes del poble s’ompliran amb sessions dobles i les entitats quasi centenàries perdran el monopoli de l’esbarjo i entraran en decadència. Al Casal Catòlic de Sant Andreu es crearan les comissions de barri, embrió de la futura Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, fundada el 1971. Posteriorment, els anys setanta seran l’esclat solidari veïnal amb els funerals a Puig i Antich, la tancada de les dones de Motor Ibérica, la lluita per l’institut i la recuperació per a usos públics dels terrenys de l’antiga fàbrica ENASA-Pegaso com a reivindicacions més potents. I el fet més destacable així com dolorós fou l’arribada del metro al nucli antic de Sant Andreu de Palomar -el 1954 arribaria a les portes del poble, a Fabra i Puig-. La prolongació de la línia 1 del metro comportà l’esfondrament de cases, el desplaçament de veïns i veïnes i la mort de treballadors en la construcció del metropolità. El 14 de març de 1968 amb la presència de les autoritats franquistes de l’època entrava en funcionament les estacions de Sant Andreu i Torras i Bages. El nucli antic andreuenc es connectava per via subterrània fins a Barcelona. L’any següent, a l’octubre, per ordre de l’alcalde franquista i amb el vistiplau del regidor del districte, José María de Porcioles y Colomer i José Antonio Sauqué i Gallarda respectivament, feien desaparèixer l’emblemàtica Rambla de Sant Andreu pel caprici de convertir-la en una via ràpida “en pro del progrés”. No serà fins 24 anys després que es recuperarà de nou el passeig central, gràcies a la lluita de milers de veïns i veïnes capitanejats per l’Associació de Veïns de sant Andreu de Palomar.

18

Boca del metro el dia de la seva inauguració, el 14 de maç de 1968. AUTOR DESCONEGUT / ARXIU TMB

637 MAIG.indd 18

27/04/2018 14:04:26


apunt tècnic| Les idees clau del 68 | XAVIER ARAGALL

E

l moviment el comencen els joves estudiants perquè es va iniciar a les universitats, lloc on es debatien moltes idees i teories. En aquells anys, com a teló de fons hi havia la idea que “la societat moderna és incapaç d’assimilar qualsevol forma d’oposició que sorgeixi a l’interior de si mateixa” és a dir, les persones havien quedat imbuïdes dins del sistema i en conseqüència “no existeix cap moviment individual ni col·lectiu capaç d’oposar-se-li o de soscavar les seves arrels socioeconòmiques”. L’autor d’aquestes paraules era el pensador alemany Herbert Marcuse i venia a dir que en les societats de capitalisme avançat, industrialitzades i modernes, de consumisme i benestar, les persones queden atrapades. La seva consciència queda dissolta i és incapaç de posar en dubte un món, que sembla donat per descomptat. Només per la via de l’alliberament material i psicològic els individus podran enfrontar-se a aquesta dominació del sistema. És per això que els primers joves que posen en marxa els canvis del 68, propugnen des de Califòrnia un alliberament sobre el model de societat, de família i de la sexualitat. Un canvi d’hàbits que crida a iniciar una revolta per deixar de ser persones atrapades. Per això, quan aquesta onada de revolta arriba a França, els eslògans del 68 van més enllà de la lluita de classes, que havia estat fins llavors el motor de la reivindicació política, ara es proposa també un alliberament que va més enllà, que busca la platja sota les llambordes, que demana prohibir les prohibicions, proposa la imaginació al poder i propugna la cultura com la universitat de la vida.

cap a peus | maig

19

Anys 80, reivindicació d’una biblioteca a l’edifici de Can Fabra, efecte de les idees del maig del 1968/ARXIU

637 MAIG.indd 19

27/04/2018 14:04:26


Cultura | Teatre

Barcelona, ciutat de les bombes Els de Sant Pacià Teatre fan gran el teatre amateur del barri amb una brillant i commovedora versió de l’obra de Pere Riera sobre els bombardejos del 1938 a la Ciutat Comtal

20

T

Moment de l’obra ‘Barcelona’ / JOSEP PEÑAROYA

res dies i un miler de morts. El 16, 17 i 18 de març de 1938 Barcelona va ser trista protagonista d’un dels episodis més foscos de la Guerra Civil. Milers de persones i famílies van quedar a l’empara de les bombes de l’aviació italiana, aliada de Franco, i dia a dia van lluitar per la supervivència envoltats d’escassetat, fam i por. A la vegada, però, aquells tres dies van treure el millor dels barcelonins, que van resistir als carrers, als hospitals i, sobretot, a les cases, on nombroses famílies van negar-se a deixar morir del tot la música, l’alegria i la diversió. És en aquest context que se situa Barcelona, el drama familiar que Pere Riera va estrenar amb èxit de públic i de crítica el 2013 i que aquest març, quan s’han complert 80 anys després dels bombardejos, ha tornat als escenaris de la mà dels de Sant Pacià Teatre de Sant Andreu. “Quan es va estrenar l’obra ara fa vuit anys ja vaig pensar que podríem representar-la al nostre teatre, ja que n’havíem muntat d’altres d’envergadura semblant amb molt bon resultat”, explica Josep Puga, director de l’obra.

637 MAIG.indd 20

“Vaig contactar amb qui jo creia que serien els intèrprets adequats i vaig tenir una resposta incondicional i entusiasta”. Barcelona narra els fets del 17 de març del 1938 a la capital catalana a través de les contradiccions, pors i lligams emocionals dels integrants d’una família burgesa. L’arribada sobtada d’una vella amiga de la mare, ara actriu d’èxit als escenaris francesos, trencarà amb el dia a dia de la família i revifarà velles emocions, dolors i alegries. La música i la nostàlgia d’un passat revolucionari entraran de nou per la porta, però ho faran en el pitjor dels moments, per a tots els personatges i per a la ciutat sencera. La tensió emocional entre totes dues amigues, reflex de les diferents maneres d’encarar el context dramàtic que els ha tocat viure, és la clau d’una obra vibrant i commovedora que els de Sant Pacià Teatre han sabut interpretar a la perfecció i amb bona cura de tots els detalls. La companyia, doncs, fa un cop més gran el teatre amateur del barri i demostra la qualitat de la feina que fan setmana rere setmana

27/04/2018 14:04:27


amb una exquisida adaptació que res té a envejar a la grandiloqüent posada en escena que Pere Riera va muntar al TNC el 2013. “La meva idea era fer l’obra més propera, no tan espectacular ni tan tràgica, i intentar que l’espectador pugés a l’escenari i participés de les emocions, de les alegries i del dolor de la família durant aquell llarg i dolorós 17 de març de 1938”, argumenta Puga. I ho han aconseguit, perquè partint d’unes sorprenents i, sí, sublims, interpretacions (Marta Tolrà, a vegades mimetitzada amb l’Emma Vilarasau de la representació original, està fascinant), aquest Barcelona fa que tots els elements de dins i fora de l’escenari sumin i resultin en un tot brillant i colpidor, tant per a l’espectador com per als mateixos actors. La darrera obra dels Sant Pacià Teatre és un cant a la vida a través de la cultura i la música, i com a tal, aquesta última juga un paper fonamental dins de la història. No en va, doncs, un dels clímaxs de l’obra és el duel d’emocions i ball entre les dues protagonistes, acompanyades del famós tango de “Por una cabeza” de Gardel. Un moment inoblidable, com el de les veus trencades de tots els personatges cantant “La Santa Espina” per sobre el soroll eixordador de les bombes. En aquest cas, la lletra de la cobla catalana adquireix un nou i amplificat significat pel moment polític i social convuls que viu Catalunya actualment, també present en la dedicatòria als presos polítics que va fer la companyia al principi de l’espectacle i que va arrencar els aplaudiments sentits de tot el pati de butaques. Un pati de butaques, per cert, ple de gom a gom els sis dies de representacions. Un èxit absolut. Sant Pacià Teatre ha posat el llistó molt alt. Aquesta primavera, però, encara ens esperen un seguit de propostes teatrals a Sant Andreu que prometen d’allò més. L’obra estrella és, sens dubte, l’esperat musical de La Lírica de Sant Andreu, una nova adaptació del T’odio, amor meu de Dagoll Dagom, mirada divertida i femenina del món amb cançons de Cole Porter. El proper mes els dedicarem la crònica teatral als amics de la Lírica, però atenció a la resta del cartell andreuenc, perquè el cap de setmana del 12 i 13 de maig, a l’Ateneu Obrer teniu una cita amb la comèdia Pels pèls, mentre que els caps de setmana del 12 i 13/26 i 27 de maig, el Grup Teatral Antifaz representa El mentider, de Jean Cocteau, a la Sala Sant Pacià. Atenció també a la resta del cartell andreuenc, perquè el cap de setmana del 12 i 13 de maig, a l’Ateneu Obrer teniu una cita amb la comèdia Pels pèls, i al Centre Cultural Els Catalanistes, amb Magnòlies d’Acer. Els Catalanistes també tenen preparada una adaptació de Carmen pel dia 27, i els caps de setmana del 12 i 13/26 i 27 de maig, el Grup Teatral Antifaz representa El mentider, de Jean Cocteau, a la Sala Sant Pacià. No us les perdeu i... Que s’aixequi el teló! Mª del Mar Gallardo

cap a peus | maig

21

Tots els protagonistes en un moment de l’obra ‘Barcelona’ / JOSEP PEÑARROYA

637 MAIG.indd 21

27/04/2018 14:04:27


El perfil de...

L

a Fatou és senegalesa. Va arribar a Barcelona l’any 2010 i ara viu a tocar de Sant Andreu. Els seus primers anys aquí no van ser gens fàcils i va patir el racisme, la intolerància i el maltractament de la policia. Però tot això ara queda enrere per ella. Fa uns mesos que ha sigut mare i quan mira al seu fill sap que ell ho tindrà una mica més fàcil. Però els centenars de compatriotes senegalesos que encara estan en situació irregular i s’intenten guanyar la vida com a venedors ambulants no ho tenen tan fàcil. Encara s’emociona i tremola quan recorda quan va arribar a Barcelona: «Jo no esperava res del que em vaig trobar. Ara hi ha més mitjans de comunicació que mostren als africans la realitat d’Europa, però en aquell moment jo m’imaginava que seria relativament fàcil trobar feina i una casa on viure. Tenia el títol de Màrketing i Comunicació i esperava posar-me a treballar de seguida. Però aquí m’esperava un cosí que em va obrir els ulls i em va llençar una gerra d’aigua freda. Sense papers no podia treballar. I per tenir els papers necessitava un contracte de feina. No tenia cap opció més per guanyar-me la vida que vendre pels carrers o fer trenes a la platja».

“Ara hi ha més mitjans de comunicació que mostren als africans la realitat d’Europa, però en aquell moment jo m’imaginava que seria relativament fàcil trobar feina i una casa on viure”

637 MAIG.indd 22

Ndeye Fatou Mbaye, presidenta de DiomCoop Així era la seva vida quan li va arribar la proposta de ser escollida per participar en un projecte de l’Ajuntament de Barcelona que tenia com a objectiu ajudar els venedors ambulants a sortir de la situació d’invisibilitat en què es troben i promoure la cohesió i la regulació social. Estava a punt de néixer la Cooperativa Diomcoop. La Fatou n’és la presidenta i portaveu, escollida després d’una votació entre els quinze membres inicials de la cooperativa. La majoria són senegalesos, menys un dels socis que és ghanès, i el fet que una dona en sigui la presidenta és indicatiu dels valors de l’entitat: «La paraula diom és en wòlof, una de les llengües que es parlen a Senegal, i vol dir moltes coses, tot i que és una paraula curta. Vol dir orgull, fortalesa interior, el que ens empenya a treballar cada dia. Vol dir honestedat, solidaritat, hospitalitat, serenitat... diu molt del nostre caràcter senegalès, per això la vam escollir», ens explica. L’Ajuntament de Barcelona va seleccionar en una fase inicial quinze venedors i venedores ambulants. Després de sis mesos de formació, va arrencar el projecte al març de 2017. «Des d’aleshores, hem tingut punts de venda en més de cent mercats i fires a la ciutat de Barcelona. I la intenció és seguir creixent, que cada any s’incorporin més persones per tal de regularitzar la seva situació laboral i social. Ara hem inaugurat una parada a La Pionera, al Poblenou, així que hem pogut incorporar una persona més. I seguirem treballant perquè cada cop siguem més».

27/04/2018 14:04:28


Segons ens explica la Fatou, no es tracta només que s’incorporin al projecte venedors ambulants: «no volem una cooperativa de persones negres que sigui un gueto, volem que sigui un instrument de regularització social, de cohesió. Per això hem pensat en no limitar-nos als manters o manteres, sinó a totes les persones que estiguin en situació vulnerable». DiomCoop ha crescut molt en només un any gràcies a la tasca i la voluntats dels membres i a l’ajuda de l’equip tècnic que els acompanya en la posada en marxa de la cooperativa. Però el seu horitzó encara queda lluny i ja estan pensant en molts projectes nous: «a les nostres parades venem molta varietat de producte: roba, instruments africans, bosses, teles... comprem productes a artesans de Senegal i els venem aquí, així també col·laborem en el desenvolupament de la comunitat senegalesa. Ara estem treballant en una marca de roba pròpia, amb diversos tallers de costura situats a Barcelona que formen part d’altres projectes d’inserció de persones en situació de vulnerabilitat. La col·lecció estarà formada per peces de roba de disseny europeu, confeccionades amb teles africanes, i adaptades al gust del públic europeu. Fa poc que, a més, hem incorporat oferta de gastronomia senegalesa i està funcionant molt bé. També estem oferint serveis de seguretat i volem començar amb serveis de mudances». En definitiva, ens explica la Fatou, es tracta de canviar la mirada cap al venedor ambulant: «la gent no és del tot conscient de la situació d’un venedor ambulant. No té cap altra opció, no ho fa per gust. Darrera d’una manta hi ha una persona que lluita per guanyar-se la vida i també per ajudar la família que ha deixat a Àfrica. Diomcoop ens ofereix l’oportunitat de canviar aquest present i el futur dels companys que encara estan al carrer i regularitzar la seva situació. Pagar els nostres impostos i ser ciutadans com tothom». Dins dels projectes de futur, Diomcoop té intenció d’estudiar la possibilitat de tenir un punt de venda a Sant Andreu on poder oferir els seus productes i serveis: «tant de bo, ens encantaria tenir un punt de venda a Sant Andreu i volem començar a mirar aquesta opció». Esperem veure’ls molt aviat pel nostre poble i poder conèixer una mica més de la seva cultura i els seus valors». Míriam Pérez

cap a peus | maig

23

Imatge de grup dels membres de la Cooperativa DiomCoop / DIOMCOOP

637 MAIG.indd 23

27/04/2018 14:04:32


Esports | FUTBOL

El retorn a Segona ‘B’, més a prop que mai

El Sant Andreu suma 14 partits consecutius sense conèixer la derrota / UESA i ADRIÀ GIMÉNEZ

L 24

a Unió Esportiva Sant Andreu està a només un pas d’aconseguir la classificació pel play off d’ascens a Segona ‘B’. Després de la victòria contra el Gavà (0-2) i l’empat al derbi barceloní davant l’Europa (1-1) i obtenir el mateix resultat contra el Prat (1-1), els andreuencs s’han afermat a la tercera posició de la lliga amb 62 punts. Aquesta situació fa que el següent partit contra L’Hospitalet, segon amb 65 punts, sigui més que rellevant en la lluita per la segona posició de la classificació, així com per assolir l’objectiu dels de Mikel Azparren. Per aquest motiu el club ha reprès la iniciativa de posar les entrades a dos euros al Gol Nord, tal com es va fer contra l’Europa, pel pròxim partit de lliga al Narcís Sala. Una victòria del Sant Andreu davant L’Hospitalet sumada a una punxada dels seus perseguidors directes, Pobla de Mafumet i Terrassa, ambdós amb 57 punts, permetria als andreuencs aconseguir matemàticament el play off. Llavors la lluita als darrers dos partits de lliga seria aconseguir la segona posició. En aquest aspecte cal tenir en compte el ‘gol average’ amb L’Hospitalet i el resultat de la primera volta, 1 a 2 a la Feixa Llarga, convida a l’optimisme. Un optimisme que s’accentua, sobretot, si posem èmfasi al nivell de joc de la UESA i els resultats que ha obtingut, ja que els d’Azparren porten ni més ni menys que 14 partits consecutius sense conèixer la derrota, obtenint un balanç de 6 victòries i 8 empats. A la tercera anirà a la vençuda? En la tercera temporada a la Tercera Divisió, la Unió Esportiva Sant Andreu té per endavant una oportunitat d’or per obtenir una plaça de play off. Després del descens de Segona ‘B’ a Tercera la temporada 2014/15, la UESA ha lluitat en les dues anteriors temporades per tornar a ascendir de categoria. El primer any, amb una difícil adaptació, el club va quedar en setena posició a 11 punts del play off. La temporada passada, la primera de Mikel Azparren al capdavant del cos tècnic, la lluita va estar més ajustada i només quatre punts van separar el Sant Andreu del quart classificat, el Vilafranca. Enguany, els duels contra L’Hospitalet, Reus B i Figueres, decidiran si finalment a la tercera anirà a la vençuda. Àlex Ávila

637 MAIG.indd 24

27/04/2018 14:04:33


Esports | WATERPOLO i NATACIÓ WATERPOLO

NATACIÓ

E

E

Recta final a les lligues nacionals

637 MAIG.indd 25

ls nedadors i nedadores del Club Natació Sant Andreu han estat els grans protagonistes del Campionat d’Espanya open absolut i júnior celebrat a Màlaga el passat mes de març, amb multitud marques personals, 49 presències a les finals i dotze medalles, nou de les quals d’or. El Campionat prenia especial rellevància en ser una de les proves marcades amb vermell al calendari per assolir les mínimes i poder participar en el Campionat d’Europa de Glasgow aquest estiu. Jèssica Vall ho va aconseguir en els 100 i els 200 braça, i també Àfrica Zamorano en els 200 esquena. A elles s’hi va sumar la tercera nedadora andreuenca del moment, la valenciana Lidón Muñoz, amb mínimes i rècords d’Espanya en els 50 i els 100 lliures, a més de rècord en els 50 braça. A més de les tres sirenes del Sant Andreu, també hi haurà representació masculina de la mà d’Albert Escrits i Àlex Ramos. A manca de saber les decisions definitives de l’equip tècnic de la Federació Espanyola, l’equip del Sant Andreu també tindrà representants als Jocs del Mediterrani de Tarragona i als Campionats del Món júniors a Hèlsinki. Per altra banda, el nedador Alberto Hernández ha estat convocat per la Federació per disputar la Copa Comen, el campionat Internacional més important de la categoria aleví. El nedador nascut l’any 2003 ha aconseguit aquesta classificació després de realitzar un campionat d’Espanya extraordinari i rebaixar la mínima de 200 esquena amb 2:10.67. Així doncs, Hernández competirà a Xipre el 16 i 17 de juny amb l’objectiu de seguir progressant i guanyar una experiència internacional inoblidable. JJ Aymerich

cap a peus | maig

l mes de maig viurà el final de les lligues nacionals de waterpolo de Divisió d’Honor. La recta final serà per la disputa dels play-off, pels quals s’han classificat tots dos equips del Club Natació Sant Andreu. Els homes de Dani Ballart han aconseguit l’objectiu que s’havien proposat. La sisena plaça final els posa en una posició privilegiada i, malauradament, a les portes d’un lloc a la competició europea de la temporada vinent, la qual cosa només s’ha aconseguit un cop, ara fa deu anys. La lluita aferrissada pel cinquè lloc ha durat pràcticament fins a l’últim sospir, un cop va quedar clar que el risc de descens era inexistent i que difícilment s’escaparia una plaça entre les vuit primeres que donen accés a la lluita pel títol. A primers de maig es jugaran les eliminatòries decisives. El Sant Andreu jugarà contra el Terrassa a quarts de final, al millor de tres partits. La resta d’enfrontaments posaran cara a cara l’Atlètic Barceloneta amb el Real Canoe madrileny, el Mediterrani amb el Sabadell i el Barcelona amb el Mataró. Els guanyadors accediran a semifinals i només dos d’aquests equips lluitaran pel títol amb els mariners com a màxims favorits. Pel que fa a la resta d’equips, Catalunya i Navarra han quedat en terra de ningú, mentre que l’Echeyde de Tenerife farà la promoció contra el Rubí, segon classificat a primera nacional. El Molins de Rei perd la categoria després de dues temporades i serà substituït pel Concepción de Madrid, campió de la categoria de plata i que retorna així a la màxima divisió estatal. Pel que fa a les noies de Javi Aznar, la brillant temporada que han protagonitzat les ha deixat en segon lloc a la fase regular, darrere del subcampió d’Europa, el Sabadell. Les semifinals del play-off portaran l’equip a disputar un duel igualadíssim amb el Mataró, del qual en sortirà el rival de les vallesanes a la final, sempre que compleixi el pronòstic i siguin capaces de derrotar el Mediterrani en l’altre duel de semis. Pel que fa a la resta de la competició, ja hi ha quatre equips fora de perill i amb la temporada finalitzada: Terrassa, Madrid Moscardó, Saragossa i Rubí. A hores d’ara els dos darrers classificats, Sant Feliu i Dos Hermanas de Sevilla, depenen dels resultats de la darrera jornada per saber qui baixa a primera nacional i qui promociona per mantenir-se. Així mateix, a la categoria de plata el Catalunya i el Concepción de Madrid també es jugaran els dos primers llocs en el darrer partit. Després d’això l’atenció quedarà posada en les fases finals dels Campionats de Catalunya de categories inferiors, el paper dels equips del club amb participació en els Campionats d’Espanya, i lògicament, el Campionat d’Europa que tindrà lloc a les piscines Bernat Picornell durant el mes de juliol. JJ Aymerich

Pluja de medalles al Campionat d’Espanya

25

Àfrica Zamorano, Lidón Muñoz i Jèssica Vall / CNSA

27/04/2018 14:04:33


637 MAIG.indd 26

27/04/2018 14:04:34


637 MAIG.indd 27

27/04/2018 14:04:35


Hamburgueses gourmet Entrepans originals Tapes casolanes Menú de migdia

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

Tel. 644 76 73 22

c/ Coroleu, 15. 08030 Barcelona

www.cnsantandreu.com

637 MAIG.indd 28

27/04/2018 14:04:38

Maig637bo  
Maig637bo  
Advertisement