Juny 649

649 juny-juliol.indd 1

19/06/2019 23:08:25

649 juny-juliol.indd 2

19/06/2019 23:08:26

EDITORIAL NOU MANDAT, ES BUSCA JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

E

s busquen dues persones per ocupar els càrrecs de l’Alcaldia de Barcelona i la Regidoria del Districte de Sant Andreu. Es demana que pensin, també, en el veïnat de Sant Andreu de Palomar, i que tinguin present en tot moment que som un poble (annexionat a la força a la ciutat de Barcelona fa 122 anys) amb més de 57.551 veïns i veïnes1. Només ens falten 338 veïnes per ser el territori més poblat dels 73 barris en que s’ha dividit Barcelona.

Cal saber que no ens agrada que ens tractin de perifèria o extraradi de la plaça Sant Jaume. Disposem d’espai suficient a Casernes per poder ubicar les oficines municipals i els serveis urbanístics d’Urbanisme i Hisenda de la ciutat. Espai disponible sota negociació, contacteu amb en Pere Navarro, gerent del Consorci de la Zona Franca. Gràcies però no necessitem que ens centrifuguin els allotjaments turístics que ja no aguanta la Barcelona aparador, ni que ens construeixin o ampliïn centres comercials com el nou que es pretén fer a l’Estació de La Sagrera. Nosaltres preferim fer compres de proximitat i normalment anem A PEU. Com tot el veïnat de la ciutat Comtal necessitem respirar per viure. No som el pati del darrera o l’habitació dels mals endreços de Barcelona. Cal acabar amb l’abús d’uns pocs que ens omplen de fum cada dia perquè insisteixen en moure's per la ciutat diàriament amb el seu cotxe particular. La ràtio mitjana d’ocupació2 de vehicle privat és de 1,18 ocupants per cotxe, només que compartissin el vehicle de quatre en quatre reduiríem el nombre de cotxes, les cues d’entrada i sortida, l'ocupació de l’espai públic i baixaríem la contaminació en tres quartes parts. Urgeix la reforma de l’Avinguda Meridiana3, projecte amb gran retorn social pel baix cost d’execució i alt benefici, menys fums, menys soroll, més espai per gaudir i més salut.

Per acabar l’anunci, les dues persones que vulguin aspirar a l’ Alcaldia de Barcelona i la Regidoria del Districte de Sant Andreu han de saber també que, malauradament, les andreuenques també tenim dificultats per accedir a l’habitatge, per poder pagar els alts preus del lloguer o ens trobem directament en processos d’expulsió de casa nostra. Ens calen més habitatges públics de lloguer assequible, i no per a joves rics com els que s’han adjudicat a la Fabra i Coats fa un parell de mesos. Només a Sant Andreu de Palomar disposem de terreny4 per a construir més de 1.600 habitatges repartits entre els solars de Casernes, Renfe-Tallers i Colorantes.

Estem a la disposició dels interessats o interessades en l’oferta per respondre els dubtes o fer els aclariments que calgui.

1. http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tpob/pad/ine/a2018/sexe/barri.htm 2. https://transportpublic.org/divulgacio-ptp-com-calculem-locupacio-al-transport-public/ 3. http://ajuntament.barcelona.cat/meridiana/ 4. https://habitatge.barcelona/sites/default/files/documents/3_districtes_fi.pdf EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS. PORTADA: NÚRIA CARRASCAL COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JOAN TRIAS, Mª DEL MAR GALLARDO, XAVIER ARAGALL, JAUME GIL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

649 juny-juliol.indd 3

19/06/2019 23:08:27

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter @capapeus

649 juny-juliol.indd 4

19/06/2019 23:08:27

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTITUTS,

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

LLARS D’INFANTS AL LLARG DE TOTA

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

LA NOSTA HISTÒRIA. PARTICIPEM EN EL

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

SUMARI 8......... 13È ANY DE CASERNES 10...... ELECCIONS

Generals, municipals i europees

CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATIVA.

VOCALIA D’AFERS SOCIALS REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA

VOCALIA DE SANITAT

GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

INFORMAR SOBRE TEMES DIVERSOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

RELACIONATS AMB LA SALUT. ELS EQUI-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

PAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

12 .... 10 ANYS DEL PROJECTE RADARS

LLISTES D’ESPERA, LES RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT, LA QUALITAT

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

DE L’ATENCIÓ, SÓN ALGUNS DELS TE-

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

MES QUE ELS MEMBRES DE LA VOCALIA

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

DISCUTEIXEN I REIVINDIQUEN

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

monogràfic

14 .. COM SERÀ EL NOU MERCAT? 20 ..... Culura

Teatre i la Fira Literal

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

CARRER GRAN

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

TICA, ETC.

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

22 ..... Esports

Història, Futbol i Waterpolo

MANDAT. VOCALIA D’HABITATGE

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL

LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

PROJECTE.

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

FABRA I COATS

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM LA

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

OFICIAL DE LLOGUER I QUE TOTS ELS

LUPAMENT DEL PROJECTE.

HABITATGES SIGUIN UTILITZATS COM A TALS.

CASERNES FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

VOCALIA D’URBANISME

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE,

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

TATGE PROTEGIT.

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMISSIONS

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

MERIDIANA L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

VOCALIA DE PATRIMONI

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

INNECESSARI.

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUS-

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

TRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS

AVINGUDA.

AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

SERVEIS DE L’AVV

Per una petita quota:

5

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

649 juny-juliol.indd 5

19/06/2019 23:08:27

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

FEINA Es donen clases particulars de Guitarra i Banjo, tots els nivells i estils. David, 699653902.

Senyora gran s’ofereix per cuidar persones grans, amplia experiencia. Estudis i Titulació.

Disposa de referencies, Telef: 93/274 03 09 Senyora responsable veina del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.. Adela, 627.85.36.36.

S’ofereix sra catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompañar avis o nens , Horari a convenir. Telf: 698372131 Anna.

Senyora s'ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc refèrencies i moltes ganes de treballar. El meu telèfon és el 663515850 i em dic Lidia Se ofrece sra para cuidado personas mayores y trabajos domésticos por horas. Cristina Carvajal.Tel: 603491944.

IMMOBILIARI Pàrquing per moto, C/ Joan Torras, 35 Euros única planta.

Telf. 617187995

C.N. SANT ANDREU No hi ha títols a vendre en coneixença de l'Associació.

Es lloga plaça de pàrquing petita a Joan Torras, 26 Preu 88euros.

Telf: 660233600 Anna Es lloga plaça de parking carrer Palomar. Cotxe gran.

Telf.:626223519 Joan.

Es lloga plaça de parking a Camil Fabra, club N Sant Andreu 1ªpl. 110euros, Clara tef646162702 Es busca plaça de pàrquing de lloguer, cotxe gran, al voltant de Rubén Dario. Telf.686887503.

Dolors.

Es lloga plaça de pàrquing al c/ Camil Fabra, Club Natació . preu 110 Euros. Rosa Maria Tef: 679810280/932742394.

Es lloga plaça de pàrquing CN Sant Andreu 2 pis. Maria 676218414- 655116316.

S’ofereix sra. per cuidar gent gran i també per fer de cangur. Anna Colomer telf.: 698372131.

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis i cartes a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista enviant un mail a info@avvsantandreu.cat o trucant al (933.45.96.98) 649 juny-juliol.indd 6

19/06/2019 23:08:27

ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUREN BARCELONA YOGA DAY: FANALS S’HA ENCARREGAT DE REALITZAT, PER PRIMERA VEGADA, UNA ACTIVITAT PER FAMILIES

E

l passat diumenge, 16 de juny, es va realitzar l’esdeveniment Barcelona Yoga Day al Parc del Nord de BARCELONA, on es van aplegar més de 5000 persones per practicar yoga amb les diferents propostes, com tallers, masterclass etc, que es van organitzar des de del 11 del mati fins les 21h. Com cada any que es celebra l’esdeveniment, es un exit tant de participació com d’organització, ja que a part de practicar yoga, també compta amb una zona on poder menjar, i una altra zona de paradetes on diferents organitzacions i empreses mostren els seus productes.

Una novetat d’aquest any ha estat el Taller de YOGA EN FAMILIA, ja que ha estat la primera vegada que s’ha ofert en aquest esdeveniment una activitat enfocada per a famílies amb nens. I ha estat Fanals, un centre de teràpies naturals de Sant Andreu, el que ha realitzat l’activitat de la mà de Marina Palop, instructora en Yoga en família.

Des de Fanals ens expliquen que “estaven molt contentes per oferir una activitat dirigida a les famílies amb nens, ja que mai s´havia fet, i es important perquè son activitats que apropen el yoga als mes petits d’una manera divertida, i a més, quan es gaudeix amb la família, les relacions paterno-filiars s’enriqueixen”.

Espai Fanals Teràpies

GRUP DE CONSUM FANALS I CULTIU SERENY

C

onsumir en grup podria semblar una despersonalització a l’hora de consumir, però mirat bé, és més aviat el contrari. Significa organitzar-se per escollir a qui, què i com consumir per la nostra salut, la sobirania alimentària i el nostre entorn.

Com a consumidors poca vegades podem decidir sobre els aspectes ambientals i socials associats a allò que mengem.

La majoria d’aliments que tenim a l’abast procedeixen de grans multinacionals i el fet és que els petits productors locals no poden competir amb les grans empreses.

Les conseqüències de la pèrdua de la nostra pagesia són terribles, però potser la que més por ens hauria de fer és la deixar en mans de multinacionals la producció dels nostres aliments.

Hi ha varies alternatives per canviar aquest model de consum.

Una seria la que hem estem fent en el nostre grup i és connectar el productor local amb el consumidor, escurçant la cadena, les distàncies i reduint els impactes associats.

La cooperativa de Conreu Sereny, formada per 8 pagesos, ha recuperat els horts situats al costat del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, dins el Parc de la Serralada de Marina, entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, molt a prop del nostre barri.

Fan cultius de temporada, diversificats i amb varietats locals.

Com que no poden produir tot el que els consumidors demanen, alguns dels seus productes procedeixen d’altres pagesos que com ells, formen part de la xarxa Ecomaresme.cat, i que cultiven principalment al Maresme i Vallès Oriental. I es que tot apunta a que organitzar-se en xarxa és la única manera de poder fer front a les grans empreses productores d’aliments.

El sistema per comprar és molt simple; la comunicació és per e-mail i la cistella ve tancada amb les verdures i fruites disponibles cada setmana.

El centre de teràpies Fanals cedeix el seu local com a punt de recollida per aquelles famílies que no poden anar a la hora al punt d’entrega.

D’aquesta manera escollim com volem consumir i la veritat és que la qualitat dels productes es incomparable.

Per més informació: conreusereny@gmail.com, terapiafanals@ gmail.com, mireyagracia@hotmail.com.

Espai Fanals Teràpies

649 juny-juliol.indd 7

19/06/2019 23:08:28

13 ANYS DE CASERNES

Acte reivindicatiu: 13 anys de retard del pla Casernes

E

nguany fa 13 anys que es va aprovar el pla definitiu per urbanitzar els terrenys que ocupaven les casernes militars al voltant del darrer tram del carrer Torras i Bages. Un pla que acumula molt retard en molts dels equipaments i habitatges que hi havia previstos (avui hi ha fets 4 dels 12 plabificats).

L’acte va aplegar veïns convocats per l’AVV de Sant Andreu de Palomar i l’AVV Sant Andreu Nord-Tramuntana que ajunten forces per fer sentir aquesta reivindicació i reprovar aquest inexplicable retard.

Enguany hi ha feta la zona verda, el parc Antoni Santiburcio, el qual va haver de ser tancat poc després d’inaugurar-se el setembre passat degut a uns problemes amb els brolladors d’aigua. El febrer va iniciar-se la segona fase del parc.

Tanmateix, el més destacable per l’AVV sobre aquest projecte que quan es va fer havia de resoldre’s en quatre anys, és el fet que havia de garantir la construcció d’habitatges protegits, tant de lloguer com de compra, en moment on precisament el problema de l’habitatge necessita solucions eficaces.

Fent una mirada enrere el pla de Casernes, el moviment veïnal ha centrat la reivindicació en aconseguir aquests terrenys per a Sant Andreu. “No ens robareu les casernes”, així de contundent fou el crit reivindicatiu de l’AVV, juntament amb altres entitats i col·lectius, davant del risc de perdre l’oportunitat. Calia fer front als tripijocs de les administracions municipals, i evitar que la maquinària de l’especulació immobiliària fes de les seves i deixés només les engrunes.

Després de molt d’estira i arronsa es va aprovar un pla urbanístic que contemplava equipaments, habitatges i zones verdes. De nou la mobilització veïnal va aconseguir guanyar espais, no tots els que es volien, ja que l’habitatge protegit previst hauria de ser més, però la reivindicació no havia estat en va. L’any 2006 quan es va aprovar el pla i quan tot just s’iniciaven els primers equipaments, comença una crisi econòmica que encara arrosseguem.

Resultat? Tot es va aturar, i molt a poc a poc es van construint els equipaments previstos. Amb aquest acte es reivindica per part de l’AVV de Sant Andreu de Palomar i l’AVV Sant Andreu Nord-Tramuntana la necessitat d’acabar els equipaments previstos.

AVV

Acte del tretzè aniversari i cartell / AVV

649 juny-juliol.indd 8

19/06/2019 23:08:28

URBANISME

Al·legacions de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar al pla d’habitatge

D

arrerament estem veient com a Sant Andreu creixen les reivindicacions que es fan ressò de la problemàtica al voltant de l’habitatge i que enllacen amb unes mobilitzacions que venen d’anys enrere. La llarga crisi econòmica ha fet que una part important de la població veiés disminuït el seu nivell adquisitiu mentre que en paral·lel, un seguit de factors ha dut a encarir el preu de l’habitatge, especialment el del mercat de lloguer. Factors com ara el canvi en la Llei d’arrendaments urbans en un mercat amb escassedat habitacional ha provocat un creixement sostingut dels preus, molt per sobre del que ha pujat el cost de la vida, a més, la incidència d’un mercat especulatiu amb els pisos turístics o simplement el fet de jugar amb l’expectativa que especula amb obtenir millors rendiments, ha fet augmentar els preus fora de la lògica de l’oferta i la demanda.

Davant l’actual situació d’encariment dels preus de lloguer, entre 2017 i 2018 al districte de Sant Andreu va augmentar un 8% la mitjana de lloguer (vegeu el Cap a Peus de gener de 2019) i també davant la constatació que les propostes sobre lloguer assequibles impulsades per l’Ajuntament resulten insuficients, l’AVV va moure fitxa i el passat mes de maig, veient els acords presos per l’Ajuntament sobre la planificació d’habitatge protegit, va presentar un seguit d’al·legacions per tal d’impulsar de manera efectiva habitatges de lloguer assequible.

cap a peus | juny-juliol

Les al·legacions fan referència a tres elements en concret. En primer lloc evitar més retards en la construcció d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer assequible, ja que no fa més que incidir en la urgent necessitat dels els veïns. Aquest retard ha estat causat per no haver trobat cap soci privat interessat a construir-los. Per tant es demana que les promocions les porti a terme el propi Ajuntament de Barcelona a través dels seus operadors. El segon punt de les al·legacions es centra en el fet que va aprovar destinar a venda en dret de superfície i/o coohabitatge a un seguit de solars enlloc de a lloguer assequible es demana doncs destinar almenys els solars ubicats a Sant Andreu de Palomar a promocions de lloguer assequible (alguns dels quals situats dins del pla Casernes).

El tercer està relacionat amb l’adjudicació d’aquests habitatges, i es demana que els pisos de lloguer assequible s’adjudiquin a persones provinents del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de la ciutat de Barcelona pel sistema d’adjudicació gestionat directament per l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona.

AVV

9

Edifici del reciente Fabra i Coats on hi havia projectats habitatges / CRISTINA PLA

649 juny-juliol.indd 9

19/06/2019 23:08:30

ELECCIONS GENERALS, MUNICIPALS I EUROPEES 2019

Cicle electoral: tres eleccions en menys d’un mes

E

n poc més d’un mes hi ha hagut tres cites electorals i dels seus resultats n’ha sortit un nou Congreso de los Diputados que ha d’escollir un nou president del govern de l’Estat. Un nou Ajuntament i per tant un nou alcalde. Finament les eleccions al Parlament Europeu hauran de servir per incidir en l’elecció del nou president de la Comissió Europea (malgrat els Estats es reserven encara la última paraula). Mentre que la presidència del govern està clar que serà per a Pedro Sánchez del PSOE, no se sap encara quins pactes li acabaran donant el suport parlamentari que necessita. Pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va guanyar per un estret marge de vots. Un resultat molt ajustat que ha obert un període de negociacions que per ara deixa oberta la porta sobre qui en serà el nou alcalde. De les eleccions europees n’ha resultat un Parlament europeu molt més plural, amb un important augment de liberals i verds, i on els partits d’extrema dreta no han experimentat l’important augment que s’augurava (tot i que de manera preocupant en països com França i Itàlia han estat els vencedors de les eleccions).

municipals, guanya de manera destacada les europees.

-Les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) veuen com els resultats a les municipals retrocedeixen de manera generalitzada i resten sense representació a Barcelona.

-Els comuns ( Barcelona en Comú i En Comú Podem-Guanyem) veuen minvar resultats en les tres eleccions.

-Dins del bloc de partits que van recolzar l’aplicació del l’article 155 de la Constitució ( és a dir, la suspensió de l’autonomia a Catalunya de novembre de 2017 a juny de 2018) en surt reforçat el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), mentre que els partits que han mantingut un discurs en la línia de tornar a aplicar la suspensió de l’autonomia, han vist disminuït el seu suport (Partit Popular -PP-) o han tingut un creixement molt modest (Ciutadans -C’s-). L’extrema dreta espanyola tot i aconseguir un escó per Barcelona, obté uns més que discrets resultats.

Una visió general dels resultats indica: -El vot independentista es reforça i creix, guanya es tres comicis però es situa al voltant 40% dels vots, tret del cas de es europees on per primer cop s’arriba al 50% dels vots.

-Dins del bloc independentista els vots fan primera força ERC tant a generals com a municipals, mentre Junts per Catalunya (JxCat) que retrocedeix de manera significativa en generals i

En primer lloc, els resultats reflecteixen l’augment de vots d’ERC, en el cas de les generals esdevé primera força per primera vegada i en les municipals en segon lloc a 32 vots de Barcelona en Comú, que guanya a Sant Andreu. D’altra banda el vot als partits d’esquerres és superior a Sant Andreu, partits com ERC, Comuns i la CUP treuen entre 2 i 3% per sobre de la mitjana.

Les eleccions europees tenen una lectura especial pel fet que la

Una lectura andreuenca dels resultats Els resultats de Sant Andreu segueixen la pauta de la mitjana de resultats, però amb algunes especificitats.

FONT: Ajuntament de Barcelona, Departament d'Estadística / ELABORACIÓ PRÒPIA

649 juny-juliol.indd 10

19/06/2019 23:08:30

Les eleccions generals van ser guanyades per primera vegada per ERC tant a Sant Andreu com a la ciutat de Barcelona (al districte guanyava el PSC per 4 dècimes). A Sant Andreu, només ERC i PSC augmenten el % de vot obtingut, mentre que la resta de partits baixa. Cal destacar el descens dels comuns (ECP-Guanyem) amb un 11% i del PP amb un 5% dels vots.

JxCat i C’s ho feien lleugerament (veure gràfic 1). La interpretació dels resultats no fa a pensar en un traspàs automàtic del vot independentista, ja que JxCat perd un 3%, però ERC en guanya un 9% i el Front Republicà ( candidatura que es presenten una part dels partits integrants de les CUP) obté un 3% dels vots. Al seu torn l’augment del PSC (un 8%) estaria absorbint gran part del vot que va anar a ECP-Guanyem que perd un 11%, i doncs part d’aquest vot de 2016 hauria anat ara a ERC.

A les eleccions municipals, el partit guanyador va treure un grapat de vots més que el segon. En aquestcas BeC que superava a ERC per un estret 0.1% (veure gràfic 2). BeC que es presentava per la reelecció va perdre un 5,5% dels vots. El partit que baixava de forma més pronunciada va ser JxCat que perdia un 8,4% dels vots. Al seu torn, els resultats de la CUP van baixar un 4,4%. Ambdós partits, obtenien doncs la meitat del suport que havien obtingut el 2015. També baixava vots el PP, un 2,7% menys de vots i Ciutadans amb la candidatura de Valls treia els mateixos resultats. Els partits que van créixer van ser ERC que amb un 23,6% dels vots gairebé va doblar resultats. El mateix cas va ser per al PSC, que amb un 19,5% dels vots també doblava gairebé els resultats de 2015. La candidatura independentista Barcelona és Capital obté prop d’un 3% dels vots.

Dels resultats de les eleccions europees cal destacar l’efecte Puigdemont. JxCat les guanya a Sant Andreu ( el 2014 va guanyar-les ERC) i de manera destacada JxCat s’imposa a Barcelona. No és el cas al districte on el PSC esdevé primera força

(veure gràfic 3). El cas dels Comuns, cal tenir present que en les anteriors eleccions ICV i Podemos s’havien presentat per separat, i en aquesta ocasió ho feien junts. Malgrat això han perdut un 7% de vots.

cap a peus | juny-juliol

FONT: Ajuntament de Barcelona, Departament d'Estadística / ELABORACIÓ PRÒPIA

11

FONT: Ajuntament de Barcelona, Departament d'Estadística / ELABORACIÓ PRÒPIA

649 juny-juliol.indd 11

19/06/2019 23:08:30

PROJECTE RADARS

10 anys del Projecte Radars

M

és d’una cinquena part de la població de Barcelona té més de 65 anys, i una de cada tres persones més grans de 75 anys viu sola. Aquesta solitud, que en ocasions és no volguda, situa a les persones grans en una situació de vulnerabilitat i abandonament que posa en perill el seu benestar.

El projecte Radars va néixer ara fa deu anys per evitar aquest risc. Es tracta d’un projecte comunitari impulsat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona i consisteix en una xarxa de prevenció formada per veïns, comerços, entitats sanitàries i serveis socials, que estan atents al seu entorn i, en especial, a aquelles persones grans que viuen soles.

Es va implantar a Sant Andreu al novembre de 2013 i des d’aleshores els professionals del Districte han treballat per crear la xarxa comunitària que existeix actualment. En aquests moments, la Taula Radars Sant Andreu està formada per més de 20 entitats del Districte, tals com l’AAVV, la Biblioteca, els CAPs, l’Eix Comercial, Habitatges amb Serveis, parròquies, Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD), residències i Serveis Socials, entre d’altres.

L’any 2016 es va crear la Plataforma de Seguiment Telefònic (PTS), que ha atès a més de cent persones.

Mitjançant aquesta plataforma, els voluntaris i voluntàries fan una trucada mensual als usuaris per assegurar-se que es troben bé i no tenen cap necessitat.

Per tal de poder fer-ho, van realitzar una formació en gestió

de trucades i emocions, i també van visitar les Plataformes de Seguiment Telefònic d’altres districtes per complementar la seva instrucció. En l’actualitat, la PTS fa seguiment de setanta usuaris.

El projecte Radars es troba ara iniciant els preparatius de la celebració de la VI Setmana de la Gent Gran a Sant Andreu, que tindrà lloc el proper mes d'octubre. També continuen realitzant altres activitats, com la taula informativa de la jornada de Sant Jordi situada a la Plaça Orfila, on s’ofereixen roses, punts de llibre i altres manualitats fetes pels voluntaris i usuaris del projecte.

O les trobades entre voluntaris i usuaris de la PTS, que fomenten les relacions socials entre els propis usuaris, per tal que puguin evitar la solitud no desitjada. També s’està organitzant una excursió lúdica i cultural amb els voluntaris i voluntàries, per agrair l’esforç i el temps que inverteixen en realitzar totes les trucades.

Per col·laborar amb el Projecte Radars, només cal prestar atenció a la dinàmica de les persones grans que viuen a prop, sempre amb una mirada sensible i respectuosa. En cas de detectar algun canvi en el seu comportament o aspecte, o davant la sospita que es troben soles, només cal contactar amb el telèfon del Projecte per posar en marxa tot el protocol d’atenció.

Si vols col·laborar, o si coneixes algú que pugui estar interessat en apuntar-se com a usuari, pots adreçarte al telèfon 936 197 311 o be enviar un email a radarsgentgran@bcn.cat.

Míriam Pérez

12

ANDREU CARRASCAL

649 juny-juliol.indd 12

19/06/2019 23:08:31

Psicomotricitat Juliol i Setembre Dijous

Lectoescriptura Juliol i Setembre Dimarts

Petits: De 17 a 18:30h.

Grans: De 18:30 a 20h.

VERMUTERร A,VINS, BIRRA, PL ATILLOS FREDS I CALENTS. La_simo_sense_focs

649 juny-juliol.indd 13

Carrer de Vintrรณ 5 Sant Andreu 08030 Barcelona Reservas 930 17 11 38

19/06/2019 23:08:31

Perspec

649 juny-juliol.indd 14

19/06/2019 23:08:31

Perspectiva del nou mercat / INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE BARCELONA

El nou mercat de Sant Andreu Xavier Aragall

A finals de maig es va fer públic l’inici del procés de licitació de les obres del Mercat de Sant Andreu per un valor al voltant del vuit milions d’Euros. Amb la previsió que s’acabi a mitjans de juny aquest procés de licitació, donarà pas a l’adjudicació a l’empresa que hagi presentat l’oferta més adient, i per tant obre la porta a l’inici de les obres. Unes obres que està previst que durin un any i mig, amb la intenció que el mercat provisional es pogués traslladar al nou edifici a finals de 2020.

649 juny-juliol.indd 15

cap a peus | juny-juliol

El desenvolupament del projecte

15

19/06/2019 23:08:31

L

’enderroc de l’antic mercat que es va acabar a principis d’any i va deixar una plaça del Mercadal inèdita. Una gran plaça amb una perspectiva de totes les porxades que fins i tot va donar pas a un breu debat sobre seguir o no el model de la Plaça Massadas de la Sagrera, on la plaça del mercat és avui una plaça porxada sense cap edifici.

Cal tenir present però que aquesta reforma va més enllà de fer un edifici nou. Ha de servir per renovar tot un seguit d’elements que faci més atractiva l’oferta comercial i en general posar al dia el mercat per tal que aquest, així com també la seva àrea d’influència, tornin a tenir el dinamisme i la centralitat comercial que tenia i que en general sigui un espai que vertebri social, econòmica i urbanísticament Sant Andreu.

En aquest sentit, la recentment estrenada la renovació del carrer Gran, ha de servir perquè el mercat pugui certament ser un espai que vertebri Sant Andreu.

Quan l’any 2014, el Cap a Peus nº599 es feia ressò dels 100 anys del mercat i el debat que s’obria de cara al futur. Els dubtes dels comerciants i paradistes davant la necessitat de renovar el mercat per tal d’encarar el futur i fer front així la davallada de vendes, replantejar horaris, cedir un espai a un supermercat (seguint el model dels mercat municipals a Barcelona) millorar la il·luminació i distribució de les parades… eren elements sobre taula llavors.

649 juny-juliol.indd 16

Ara la reforma ja està en marxa, de les 30 parades actuals en quedaran 21 dedicades a l’alimentació, i arriba en un moment on el comerç de proximitat viu unes transformacions molt importants i on els hàbits de compra (tipus de compra i dia i hora de la compra etc,) ja no tenen res a veure amb els que hi havia quan els mercats eren el principal punt de compra i per tant afronta el doble repte de renovar-se i de fer-ho tenint en compte com es compra avui i com es comprarà en les properes dècades.

També fa poc, al Cap a Peus nº627, es parlava de la situació del comerç de proximitat a Sant Andreu, i es destacava com mica en mica, centres comercials i mitjanes i grans superfícies havien erosionat el dinamisme comercial als barris. També s’analitzava com anaven canviant el hàbits de consum i es constatava que la botiga de barri i de proximitat es mantenia prou en l’alimentació fresca (carn, peix, xarcuteria, fruites i verdures, pa etc.) concretament els mercats municipals s’enduien encara un 40% de les compres (val a dir que amb una tendència constant a la baixa, ja que a mitjans de la dècada dels vuitanta era de prop del 60%), seguides per les botigues de barri i especialitzades (28%) i pels supermercats amb un 26%.

Destacava també que per a aquestes compres la gran majoria de consumidors hi anava a peu (un 88%). No obstant amb l’alimentació en general s’observa clarament la pèrdua del pes dels mercats, que han passat del 35% del total de les vendes al 18%, mentre que els supermercats creixen enduent-se aquests compradors.

19/06/2019 23:08:32

Quin model de mercat volem pel futur?

El nou mercat haurà de tenir en comte com es compra avui i com es comprarà en els propers anys. Els canvis en els hàbits de compra així com també la reconfiguració del model comercial altament competitiu, les amenaces que hi ha sobre el comerç de proximitat com ara la competència dels centres comercials cada cop més atractius per a joves (que son els compradors del futur), les lleis de liberalització d’horaris (que es proposen a nivell estatal) que permetrien desenvolupar uns horaris que serien letals per al model de comerç de proximitat.

Aquests factors fan que els mercats hagin de replantejar-se, més enllà de la renovació i modernització de les instal·lacions, quin ha de ser el model que els permeti projectar-se cap al futur amb èxit.

Un dels potencials que té el mercat és el seu entorn comercial.

A Sant Andreu hi ha un eix comercial que coincideix amb l’entemat urbà del nucli antic, a més cal tenir present la potencialitat del propi carrer Gran ara pacificat. En un extens anàlisi sobre els hàbits de compra i tendències de futur elaborat el 2012 per l’Ajuntament de Barcelona, es constatava un element amb molt de potencial per a Sant Andreu. Concretament es deia: “Cal reconèixer que els eixos comercials que es corresponen

al centre dels antics municipis del Pla de Barcelona (Sant Andreu, Sants, Gràcia…) es perceben pels compradors com espais comercials de referència”.

Potser un dels punts centrals i més difícils de resoldre és el dels horaris, ja que confronta dos models empresarials. El familiar, pel qual una ampliació d’horaris li suposaria uns costos d’estructura que no pot assumir i per altra banda un model no familiar que té la capacitat d’assumir les despeses d’obrir en un horari més ampli. Actualment però la quarantena de mercats municipals que hi ha a Barcelona presenten una gran heterogeneïtat d’horaris (concretament si es mira l’obertura per la tarda) que depèn molt de les característiques del barri on es troba el mercat.

A Sant Andreu, el nou impuls que doni la renovació (començant ja pel trasllat a la carpa provisional) pot ser una oportunitat per començar a pensar en noves maneres de tenir el mercat obert més estona per atraure noves fornades de compradors. En aquest sentit, cal pensar també en recuperar o atraure potencials compradors nous per als qui els canvis d’hàbits han fet que divendres per la tarda i dissabtes pel matí siguin cada cop més temps d’oci del cap de setmana, mentre que el tems de compra es distribueix durant la setmana.

cap a peus | juny-juliol

17

El futur edifici serà més petit i gran part del perímetre serà de vidre/ AJUNTAMENT DE BARCELONA

649 juny-juliol.indd 17

19/06/2019 23:08:32

L’apunt tècnic| El projecte del Mercat | Segons descriu l’Ajuntament, el projecte contempla dos edificis.

El principal tindrà dues plantes de 1.240 m2 cadascuna. A la planta sota coberta hi haurà 21 parades i un bar. A la planta soterrani s’hi ubicaran espais de logística del mercat, magatzems, cambres frigorífiques i un habitacle de brossa connectat amb el de planta baixa. El segon edifici, situat sota el porxos de la plaça del Mercadal i que comunica la amb el carrer Rubén Darío, hi haurà 15 parades no alimentàries a la planta baixa i dues plantes superiors per a oficines del mercat i una sala d’actes. El projecte també preveu la urbanització del voltant del perímetre del mercat. Així mateix al projecte es pot llegir també que el futur edifici principal “comptarà amb una estructura transparent de vidre en els murs perimetrals del mercat per facilitar la connexió entre l’interior i l’exterior i que l’activitat comercial de les parades sigui visible des de fora de l’edifici”.El projecte també

ha tingut present la història del mercat. Abans que la plaça Mercadal fos lloc de mercat, la venda es feia a la plaça Orfila (llavors anomenada de l’Església). Durant la segona meitat del S.XIX la plaça Mercadal esdevenia lloc de mercat i les voltes servien per protegir els venedors. El projecte de coberta metàl·lica acabarà essent realitat a principis del S.XX, a la segona dècada de segle es tancarà amb parets quedant així el mercat dins d’un recinte tancat alhora que s’ordenarava la ubicació de les parades, seguint l’esquema que va ser vigent fins ara. (al blog de l’Opinió Andreuenca, hi podeu trobar l’article “Els orígens del mercat de Sant Andreu de Palomar” de l’historiador Pau Vinyes, una completa revisió de d’història del nostre mercat). El projecte explica que l’edifici serà més petit i “que gran part del perímetre del mercat serà de vidre, el que el dotarà d’una gran transparència visual” rememorant el mercat abans de ser tancat amb parets.

18

Imatge inèdita de la plaça Mercadal sense l’edifici del mercat/AJUNTAMENT DE BARCELONA

649 juny-juliol.indd 18

19/06/2019 23:08:32

cap a peus | juny-juliol

19

Estat actual, projecte de faรงana i previsiรณ de l'interior del Mercat / AJUNTAMENT DE BARCELONA I INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DE BARCELONA

649 juny-juliol.indd 19

19/06/2019 23:08:33

Cultura | Teatre i Llibres

L’entrevista | Sara Cañete | AUTORA DE ‘EL QUE ESPERES DE MI’, ÚLTIMA OBRA DELS SANT PACIÀ TEATRE

“Sóc un animal cultural"

P

eriodista de professió però sempre gran espectadora de teatre, Sara Cañete es considera “un animal cultural”: “Devoro els llibres, m’agrada el cinema i miro moltíssimes sèries, però sobretot m’interessa conèixer més de prop els processos de creació”.

Sempre havia volgut compaginar la seva passió creativa amb la feina, però no havia estat possible. Fins que la possibilitat va passar a ser necessitat. Per recomanació d’una amiga, ara fa uns anys va iniciar-se en la dramatúrgia a través d’un curs d’iniciació d’escriptura teatral a l’Obrador de la Sala Beckett. El curs va ser l’inici d’un nou camí guiat per la vocació creativa i pel lema “treure el temps d’on calgui”, perquè “coses que neixen de l’amor, de la passió i de la necessitat, sempre acaben trobant un espai en la teva vida quotidiana”, afirma.

I poc a poc, les idees apuntades a la llibreta han anat agafant forma i, finalment, s’han dut a terme. “Haver conegut a la gent de Sant Pacià Teatre em motiva i m’ajuda a tirar endavant, perquè quan algú escriu teatre, l’objectiu és confrontar l’obra amb el seu públic”. I això és el que la Sara Cañete ha aconseguit amb Britpop i El que esperes de mi, l’última obra dels SPT.

20

Esperem massa, de les nostres famílies?

“No ho sé, però a vegades es produeix una distància entre allò que esperes dels altres, allò que consideres que els altres han de fer per a tu pel fet de ser família o parella, i la realitat. Aquí és on es produeix el trencament. El que tu consideres objectiu, en realitat és subjectiu. Respon als teus valors, a les teves creences, al teu llegat familiar…”

Per què vas decidir explicar la història d’aquestes dues germanes, la Montse i la Marta?

"Tinc una tendència a fixar-me en els petits conflictes de la quotidianitat. Em genera un especial interès la conflictivitat de les relacions humanes en el seu conjunt, problemes que es generen per supòsits i malentesos entre amics, família, parella… D’aquí va venir la idea".

molt interessant el personatge del pare, més per la tradició, el patriarcat i la jerarquia”.

Com passava en la teva anterior obra amb SPT, Britpop, el passat i els seus personatges tenen un efecte clau en les accions de les protagonistes al present. “És una constant en mi. El passat ens determina, no podem escapar a ell. El podem reendreçar, analitzar, entendre, quan ha estat dolorós, però sempre ens acompanya.

I no només es tracta d’allò viscut, sinó també de la gent que ens ha acompanyat, i que també està present en la nostra vida.

Ells també ens han modelat i ens han fet una mica qui som ara.

La meva relació quan recordo personatges del passat, però, sempre té tendència a ser bastant emotiva. Ja va passar amb Britpop, i d’una altra manera també passa ara”.

El públic adolescent ha sigut part important dels espectadors que han vingut a Sant Pacià a veure-la.

“Quan escrivia l’obra no pensava en cap públic en concret, mai ho faig. Era conscient que li havia donat un to més distès, però segurament projectava un espectador més adult. Però una de les coses que m’agrada del teatre és que fins a l’últim minut, fins que cau el teló, encara estàs aprenent coses. El públic ve i et dóna una lliçó. I per a mi, la sorpresa de El que esperes de mi és que ha resultat ser una gran obra de públic familiar”.

Falten joves a les sales de teatre?

“Potser ens falten per un excés de prudència. Crec que el públic adolescent no és només un gran públic potencial, sinoóque demostra tenir una gran capacitat d’anar al teatre, de gaudir i de pensar i repensar allò que està veient des del seu punt de vista.

Ens hauríem d’atrevir més a fer l’exercici d’acompanyar els joves al teatre, perquè han sabut mostrar que són perfectament capaços de gaudir de l’experiència”.

Mº del Mar Gallardo

Exceptuant la presència quasi física del pare de totes dues -i les referències al “capullo d’en Ramírez”-, no hi apareix cap més home, a l’obra, ni se’n parla.

“Tenia molt clar que per parlar d’aquest “el que esperes de mi”, ho havia de fer des d’una estructura familiar. No volia barrejar relacions d’amistat, i no volia entrar en relacions de parella; ho volia acotar a la família. En aquest sentit, sí que em semblava SANT PACIÀ TEATRE

649 juny-juliol.indd 20

19/06/2019 23:08:33

FABRA I COATS: FIRA LITERAL

La Fira repeteix l’èxit: més de 15.000 visitants

L

més destacats de la seva generació al seu país. Durant la seva conversa amb Laura Rosel, va parlar de la seva obra ‘Illska’ (La maldat), que explica la història d’un trio amorós a un poble de Lituània, on tots els habitants jueus van ser assassinats pels seus propis veïns a principis dels anys quaranta. Durant la història hi ha moltes reflexions sobre fets històrics i també sobre fets actuals, de forma que sacseja al lector per conscienciar-lo sobre la mort de milers de persones que fugen del seu país: «vivim en un món on no som conscients de l’horror que es viu en altres llocs i la solució és molt senzilla: assumir la responsabilitat».

Aquest any, l’equip coordinador ha volgut donar un pas més enllà de la Literal pensada pel públic general, i ha obert l’esdeveniment durant els dos dies previs a l’inici de la Fira per convidar els professionals del sector del llibre a reunir-se en un entorn agradable i eficaç, amb l’objectiu d’intercanviar informació sobre projectes, col·laboracions o altres esdeveniments. D’aquesta manera, la Fira Literal també es converteix en punt de referència per a professionals del sector a nivell europeu, on poden fer un intercanvi fructífer pels seus negocis.

A més, com ja és tradicional, els visitants van poder gaudir del Mercat del Llibre, on van poder trobar títols a les més de cent parades d’editorials catalanes i d’altres punts del món. Els més petits també tenen el seu espai a la Fira: la Literal Kanalla, on van poder jugar i llegir mentre aprenien sobre temes tan importants com la perspectiva de gènere o la lluita contra el racisme.

I no podia faltar una oferta gastronòmica de menjar cooperatiu i solidari acompanyada de cervesa i productes artesans.

Míriam Pérez

cap a peus | juny-juliol

a Fira Literal ha arribat aquest any a la seva cinquena edició amb l’assistència de més de 15.000 persones al recinte de la Fabra i Coats, consolidant-se així com a punt de trobada entre editorials, autors i lectors que, durant tot un cap de setmana, debaten sobre diverses inquietuds polítiques i culturals d’arreu del món.

Literal és una fira que es defineix com una defensa de la llibertat d’expressió i de la paraula viva a través dels llibres, una lluita contra la ‘cultura oficial’ i contra la concepció de la literatura només com a negoci.

Enguany, la Literal ha tractat principalment dos temes: la lluita feminista i l’auge del feixisme a Europa. Una de les conferències que més assistència va generar va ser la de la italiana Silvia Federici, reconeguda escriptora, professora i activista feminista, que va conversar amb l’Olga Rodríguez. Federici va comentar que «el capitalisme no només crea riquesa o treball, també crea jerarquies i desigualtats socials. És important subvertir la forma que han intentat o intenten dividir-nos». També va parlar de la seva reivindicació d’un feminisme ‘autònom’: «la famosa dita del poble unit mai serà vençut, en realitat vol dir que els que estan units són els homes i ells decideixen el tipus de poble que serem.

Perquè en moltes de les reunions que jo he estat on participaven homes i dones, al final els que parlen i decideixen són ells. Per a nosaltres, les dones, és important descobrir la nostra creativitat i la nostra capacitat per prendre decisions».

Pel que fa a la lluita contra el feixisme, va ser clau la participació de l’escriptor islandès Eiríkur Örn Noròndahl, considerat un dels grans poetes internacionals d’avantguarda i un dels narradors

21 ORIOL CLAVERA - FIRA LITERAL

649 juny-juliol.indd 21

19/06/2019 23:08:34

Història de l’esport andreuenc

Moto Club Sant Andreu

L

’afició per les motos i els cotxes a Sant Andreu de Palomar ve de lluny. I d’on ve, aquesta dèria dels andreuencs i les andreuenques pel motor? Doncs els seus orígens els trobem a les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar, segons l’historiador Joan Clapés i Corbera, en el Moto-Club Sant Andreu: Aquesta interessant entitat fou creada en 1927, amb motiu de celebar-se una excursió entre amics, al poble de l’Atmetlla, els quals més tard, han estat els quinze socis fundadors.

A l’entusiasme i esforç dels mateixos ha progressat d’una manera extraordinària l’associació, constant ara de 260 socis (1931).

La festa de Sant Cristòfol, patró de la societat, la celebrem portant els motoristes sos vehicles a beneir davant l’altar aixecat a l’indret de l’estatge del “Moto Club” Passeig de Fabra i Puig Bar-Lyon. (…)

Entre els seus socis compta a dos campions d’Espanya de curses de velocitat amb motocicleta, que són: J. Faura, dins la categoria 500 c.c.; i Manuel Alegre a la de 350 c.c. ambdós guanyaren el títol als concursos celebrats a l’Atmetlla, enguany.

El Club té montada una secció de biblioteca, a disposició dels socis, la qual es refereix a guies, rutes, carreteres, excursions, ect., essent de gran estímul per a fomentar les sortides.

Tal com esmenta Clapés i Corbera, una de les primeres activitats que va dur a terme l’entitat motorista va ser la commemoració de la diada de Sant Cristòfol (la primera diada que va celebrar el Moto-Club fou la del 10 de juliol de 1928) patró dels conductors i dels viatgers. La festa consistia en la benedicció per part del mossèn de Sant Pacià dels automòbils, bicicletes i motocicletes. La trobada festiva estava dedicada a sant Cristòfol de Lícia, que la tradició recordava pel fet d’haver ajudat vianants i viatgers en els seus recorreguts; i principalment per haver portat a collibè a Jesús infant d’un cantó a l’altre d’un riu.

L’1 de desembre de 1928 s’inaugurava l’obertura del passeig de Torras i Bages després d’un llarg litigi d’obres i expropiacions de cases –entre les quals la de l’antic forn de pa de Sant Andreu.

El nou vial facilitava la unió del nucli antic del poble amb la veïna població de Santa Coloma de Gramenet, connexió que fins aleshores es realitzava per un estret i escorredís camí de carros. La inauguració coincidia amb l’inici de la Festa Major, i el Moto-Club Sant Andreu hi prenia part com una de les activitats més destacades de la jornada inaugural. Una cursa de cintes i diverses proves de lentitud amb “premis ben valuosos per aquestes festes, primeres que es celebren a Catalunya”.

Durant els primers anys de la Segona República el club seguí funcionant a ple ritme tot participant en curses i campionats de

649 juny-juliol.indd 22

Catalunya i Espanya. En arribar els anys de la guerra els vehicles i les motos foren confiscats per odre de la Generalitat de Catalunya mentre la majoria dels seus conductors, o bé eren lluitant al front o bé s’havien amagat d’una mort segura per ser de dretes, o es van passar al bàndol franquista, com els Fabra i Puig.

En finalitzar la Guerra Civil l’entitat desapareix totalment i se’n perd el rastre completament. Tanmateix, rastrejant l’hemeroteca trobem el Moto-Club Catalunya, que va ser autoritzat a reprendre les seves activitats a l’inici dels anys quaranta del segle passat, però amb una activitat bastant baixa i sense l’esplendor dels anys vint i trenta.

Pau Vinyes i Roig

Participants de la cursa organitzada pel Moto Club Sant Andreu, durant la Festa Major de 1928. Studi Valdés / FONS FAMÍLIA MASSANA-GARBACCIO

Carnet del Moto Club Sant Andreu del soci Josep Pujol / FONS SELLABONA-BORRAZ.

19/06/2019 23:08:35

Esports | NATACIÓ I WATERPOLO WATERPOLO

El Sant Andreu Femení, subcampió de Lliga

L

’equip femení del Sant Andreu ha pogut revalidar el subcampionat de la Lliga Nacional de Divisió d’Honor després de la disputa del play-off pel títol, últim compromís oficial de l’equip abans de tancar la competició.

Havent dipositat tot l’esforç físic i mental en la competició europea, en la qual el Sant Andreu va obtenir finalment el vuitè lloc continental, calia afrontar al competició estatal amb energies renovades. La semifinal del play-off va emparellar les noies de Javi Aznar amb el Mataró, un enfrontament clàssic que va caure del costat andreuenc amb dues victòries treballades. La primera, aconseguida a la Pere Serrat, va ser prou clara i amb autoritat es va sumar el primer punt de l’eliminatòria (9-4). El segon matx, jugat a la capital maresmenca, no va ser tan còmode, i malgrat que la iniciativa sempre va ser del Sant Andreu, el resultat final (8-10) es va haver de treballar força. Un cop a la final,

el rival va ser un cop més el Sabadell, un altre clàssic que a més venia de guanyar la Copa d’Europa i volia la lliga per ensucrar una temporada perfecta. El primer partit es va jugar a la capital vallesana i va caure de la banda local per 13-11. Malgrat reduir les distàncies en el tram final, el Sabadell va tenir la victòria a l’abast durant la major part del partit. El guió es va repetir en el segon partit, jugat a la Pere Serrat, on les sabadellenques es van tornar a imposar, aquest cop per 13-16, en un partit marcat per la gran eficàcia golejadora de les dues esquadres.

Ara l’equip tècnic ja treballa per confeccionar una plantilla que l’any que ve tindrà molts canvis -però que ja ha renovat a la Paula Crespí, l’Alejandra Aznar i a la portera Elena Sánchez- i que haurà d’assumir el repte de mantenir-se en el màxim nivell possible i oferir la millor cara de nou a la competició europea.

JJ Aymerich

cap a peus | juny-juliol

23

CNSA

649 juny-juliol.indd 23

19/06/2019 23:08:35

Esports | FUTBOL

L’entrevista | Roger Graells | CAP DE COMUNICACIÓ DE LA UNIÓ ESPORTIVA SANT ANDREU

“Un desig per la temporada que ve? L'ascens "

Q

uè t’ha semblat la temporada de l’equip?

“Ha estat una temporada amb dues parts molt diferenciades, però amb un denominador comú. D'una banda, una primera volta marcada pels partits de Copa i, no oblidem, tres pròrrogues duríssimes que han condicionat l'equip les jornades immediatament posteriors a la Copa del Rei. De l'altra, una segona volta immaculada que malauradament no ha estat suficient per a assolir el principal objectiu de la temporada, el 'play off'. El denominador comú ha estat de nou la competitivitat del Sant Andreu i la il·lusió per a retornar a l'afició tot el que ens dóna en cada partit. Això em fa ser optimista de cara a l'any vinent”.

S’ha aconseguit un títol…

“Important, sense dubte. Entenc que no jugar el 'play off' ha provocat una gran decepció, tant a l'equip com a l'afició, i és lògic.

Però cal que valorem aquesta Copa Catalunya en la seva justa mesura. És la segona que guanya el Sant Andreu i rarament hi ha possibilitats de guanyar títols, que sempre són importants per la història del club”.

L’equip ha anat de menys a més durant la temporada, creus que l’excés de partits, amb lliga i les dos copes, ha passat factura? “És complicat de valorar. A simple vista és evident que va passar factura a la primera volta, sobretot en els partits posteriors a jugar Copa. Però què diríem si haguéssim arribat al 'play off'?

El peatge hauria estat el mateix a la primera volta, però amb l'objectiu complert s'encareix aquest peatge i es culpa aquell desgast.

24

També faig una reflexió, ningú no volia perdre als penals a Cornellà i ningú va venir al Narcís Sala contra el Gernika ni el Calahorra desitjant l'eliminació de la Copa del Rei. Al contrari. Per tant, hem d'assumir el peatge que vam pagar a la primera volta i crec que cal elogiar com l'equip va capgirar la situació a la segona volta”.

Què ha suposat pel Sant Andreu tornar a jugar uns setzens de final de la copa del rei?

“Ha estat brutal pel club, l'equip i l'afició. És una fita que s'aconsegueix molt de tan en tan i cal valorar-ho.

Esportivament és un èxit, socialment un gran altaveu mediàtic que hem pogut aprofitar amb l'encert d'establir una estreta relació amb Open Arms i econòmicament ha contribuït a alleugerir

649 juny-juliol.indd 24

Mikel Azparren i Roger Graells al Wanda Metropolitano / UESA

la càrrega del deute que manté el club”.

I guanyar la Copa Catalunya?

“Ha estat molt important per la història del Sant Andreu i per acabar la temporada amb una alegria. Reitero la reflexió per qui menysté la Copa Catalunya, algú voldria que haguéssim perdut contra el Barça B, caure eliminats als penals a semifinals o perdre la final? Crec que l'equip va celebrar-la com tocava i va ser una llàstima que la festa fos incomplerta en no jugar el 'play off'”.

L'afició reclamava l'ascens. Tenim un regust agredolç, malgrat guanyar un títol, arribar a setzens de copa i estar a punt dels play-off. Què ha fallat?

“La resposta fàcil seria que es va perdre l'oportunitat amb un 1-3 al Feliu i Codina. O que hem trobat a faltar tres punts perduts a Sant Boi a l'inici de la segona volta. O que es va perdre en dos minuts un partit encarrilat al camp del Terrassa.

Ens han faltat quatre punts, només un si obviem l'últim partit contra el Figueres, perdut i en què no ens jugàvem ja cap opció.

Aquest punt, o quatre si volem, és el que ens ha faltat. L'anàlisi esportiu crec que ja l'ha fet el cos tècnic quan ha tocat”.

19/06/2019 23:08:36

cap a peus | juny-juliol

Com s'ha encaixat no jugar la promoció d’ascens?

“Com una decepció, evidentment, i una frustració després de tot l'esforç que s'ha fet. Però crec que, pensant en fred després d'unes setmanes, amb la consciència tranquil·la d'haver-ho lluitat fins el final i d'haver-hi estat a prop”.

Quins jugadors creus que han tirat de l’equip aquest any?

“La majoria de jugadors sabíem el rendiment que podien donar perquè porten més d'una temporada al Sant Andreu i sempre han tirat del carro. Potser destacaria més l'adaptació dels nouvinguts i la seva aportació durant tot l'any. I evidentment el fitxatge de Sergi Garcia al mercat d'hivern va ser un encert de ple del club que ens ha ajudat a completar una posició atacada per les lesions. Però vaja, tan els veterans com els joves han fet un pas endavant a la segona volta per a intentar assolir l'objectiu”.

Ara és època de renovacions, baixes, altes... veurem un mercat mogut a la UESA? “La voluntat del club és mantenir aquest bloc de futbolistes compromesos que tenim i reforçar algunes posicions. De moment ja s'han anunciat renovacions importantíssimes i n'esperem més i

649 juny-juliol.indd 25

algun fitxatge que completi la plantilla, que ja és molt bona.

L’equip tècnic, amb Azparren al capdavant seguiran una temporada més, era clau la continuïtat del tècnic pel projecte del club?

“Sí, és clau per l'estabilitat del projecte esportiu i del club. Els últims anys el Sant Andreu havia tingut molts entrenadors i anava de fracàs en fracàs.

25

De fet, l'Albert Garcia, un aficionat que controla totes les estadístiques del club, ens va fer saber que cap entrenador havia començat quatre temporades a la banqueta els últims cinquanta anys, tret de Natxo González. Això diu molt. Amb Azparren i el seu cos tècnic s'ha trobat l'estabilitat i la tranquil·litat. És bo també que el club valori la feina que es fa més enllà dels resultats”.

Un desig (pregunta fàcil) per la temporada que ve?

“L'ascens. “Evidentment serà novament l'objectiu prioritari. Assolir el 'play off' i a partir d'aquí intentar pujar, tot i que ja sabem per l'experiència de la temporada passada contra l'Antequera i el Castelló que en el 'play off' a vegades juguen altres factors més enllà dels esportius. Cal superar els rivals i els adversitats que es plantegin”.

Gerard Álvarez

19/06/2019 23:08:36

Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

649 juny-juliol.indd 26

19/06/2019 23:08:37

La Nau Vila Besòs és un projecte adreçat a les prop de 400 entitats, associacions i grups socials de l’àmbit territorial del Districte de Sant Andreu.

Un espai per guardar estris i objectes.

Una nau per compartir experiències i habilitats.

Vine a la Nau !

Nau Vila Besòs Passatge del Torrent de l’Estadella, 11 Metro: Sant Andreu (L1), Onze de Setembre i Bon Pastor (L9 i L10) Autobusos: H4 Renfe: Sant Andreu Comtal

649 juny-juliol.indd 27

19/06/2019 23:08:37

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

www.cnsantandreu.com La revista local més antiga de Barcelona 649 juny-juliol.indd 28

19/06/2019 23:08:38