655 Gener

655_gener.indd 1

17/01/2020 23:37:37

655_gener.indd 2

17/01/2020 23:37:38

EDITORIAL Propostes al Pla d'actuació de Districte JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES

C

omença l'any amb una nova carta als Reis. Com sempre després d'unes eleccions municipals, quan comença l'any següent l'Ajuntament elabora un Programa d'Acció Municipal, que es concreta després per actuacions concretes als Districtes. Hi hagi més o menys desplegament participatiu, l'AVV sempre hem elaborat una llista de propostes fruit de tot allò que hem conegut, debatut i acordat, tant en reunions de junta com en l'assemblea de socis.

En aquest mandat, caldrà acabar algunes reformes ja iniciades com la pacificació del carrer Gran, la remodelació del mercat, la urbanització de la zona verda de Casernes o la reforma de la Rambla. Cal atacar amb força el problema del preu de l'habitatge, i per això des de l'AVV fem una sèrie de propostes que van des de l'habitatge protegit a la lluita contra els habitatges buits i contra l'ús turístic.

Respecte a l'habitatge protegit, a les Casernes encara tenim pendents un miler d'habitatges protegits que demanem que siguin de lloguer assequible. També incloem a la llista de propostes els equipaments de Casernes, com l'escola bressol i la Residència per a gent gran, pendents des de fa 13 anys i mig. Seguim demanant la nova estació de Sant Andreu Comtal i el parc linial.

Hem d'aconseguir que la zona de baixes emissions no provoqui només una renovació del parc de vehicles, sinó també una reducció, i això passa també per limitacions als vehicles privats, que al mateix temps facin guanyar eficiència al transport públic i a la bicicleta.

Per això incloem a les nostres propostes una pacificació real de la Meridiana i un carril bici segregat i en calçada a Torres i Bages.

També queden encara pendents expropiacions i actuacions del Pla de protecció del Nucli Antic, que permetrien noves zones verdes i entrades a la Fabra i Coats.

A la llista també hi ha propostes de millora en Serveis Socials, Educació i Sanitat, com una oficina única de matriculació escolar, l'IES al Triangle ferroviari, pediatria al CAP de Meridiana, entre altres. Podeu consultar la llista sencera a la pàgina web de l'AVV.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT ANDREU DE PALOMAR PRESIDENT: SANTI SERRA I CULLELL VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

8

www. avvsantandreu.cat - revistacapapeus@gmail.com info@avvsantandreu.cat c/ balari i jovany, 14 - 08030 barcelona de dilluns a divendres de 18 a 20 h

*

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80 ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832 ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840

)

93 345 96 98

LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.

PORTADA: ARNAU AGUADO (L’ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY I ART LLOTJA) COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA DISSENY I MAQUETACIÓ: AVV DE SANT ANDREU DEL PALOMAR EQUIP DE REDACCIÓ: GERARD ÁLVAREZ, DAVID ALBIZU, NÚRIA BOTÉ, JÚLIA PERERA, SERGI CORRAL BUELA, MIRIAM PÉREZ, JJ AYMERICH, JOAN TRIAS, XAVIER ARAGALL I ALBA CABRERA, AMB LA COL·LABORACIÓ HABITUAL D’EN PAU VINYES CORRECCIÓ: DAVID RAMOS, MERITXELL RIBAS I LORENA PARDO FOTOGRAFIA: ANDREU CARRASCAL, JAUME GIL, LAURA NIUBÓ, VILLE LAHDENVUO, TONI ESPINAR, CRISTINA PLA I JAUME MONTSERRAT (VINYETISTA) PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÁLEZ IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11 EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES, ALS COMERÇOS ANUNCIATS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

655_gener.indd 3

17/01/2020 23:37:39

Posa “m’agrada” a facebook.com/capapeus, segueix-nos al Twitter @capapeus

655_gener.indd 4

17/01/2020 23:37:40

VOCALIES I COMISSIONS DE L’AVV VOCALIA D’EDUCACIÓ

VOCALIA DE CULTURA I ACTIVITATS

HEM REIVINDICAT ESCOLES, INSTI-

CELEBREM LA DIADA NACIONAL I LA

TUTS, LLARS D’INFANTS AL LLARG

FESTA MAJOR. PROP DE NADAL, ORGA-

DE TOTA LA NOSTA HISTÒRIA. PARTI-

NITZEM LA FESTA DEL CAGA TIÓ, ETC.

SUMARI 8......... ENTREVISTA A LA NOVA REGIDORA 10...... 5ª ENCADENADA

CIPEM EN EL CONSELL ESCOLAR DEL DISTRICTE I LA COMUNITAT EDUCATI-

VOCALIA D’AFERS SOCIALS

VA.

REIVINDIQUEM A L’AJUNTAMENT I LA GENERALITAT ELS EQUIPAMENTS I SER-

VOCALIA DE SANITAT

VEIS NECESSARIS. COL·LABOREM AMB

LA VOCALIA DE SANITAT VETLLA PER

EL PROJECTE RADARS. ORGANITZEM,

UN SERVEI SANITARI DE QUALITAT, I

AMB LA COL·LABORACIÓ DELS SER-

PER INFORMAR SOBRE TEMES DIVER-

VEIS SOCIALS, LA CAMPANYA DE REIS

SOS RELACIONATS AMB LA SALUT.

“CAP NEN SENSE JOGUINES”.

12 .... ENTREVISTA

ALERTA SOLIDÀRIA

ELS EQUIPAMENTS SANITARIS NECESSARIS, LES LLISTES D’ESPERA, LES

SANT ANDREU X VIURE (TGV)

RÀTIOS PER ÀREA BÀSICA DE SALUT,

AMB L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IM-

LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ, SÓN AL-

MOBILIÀRIA EL PROJECTE HA QUEDAT

GUNS DELS TEMES QUE ELS MEM-

ENCALLAT. L’ATURADA DE LES OBRES

BRES DE LA VOCALIA DISCUTEIXEN I

HA DEIXAT CARRERS COM ANDANA DE

REIVINDIQUEN

L’ESTACIÓ AMB UN MUR DAVANT DE CASA, I UNA ESTACIÓ DE SANT ANDREU

VOCALIA DE MEDI AMBIENT

COMTAL INACCEPTABLE PEL QUE FA A

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT

LA SEVA ACCESSIBILITAT.

monogràfic

14 ... 150 ANYS DE LA LIRA 20 ..... TEATRE

I LA SOSTENIBILITAT HA ESTAT I ÉS UNA CONSTANT EN LES PRIORITATS

CARRER GRAN

DE LA NOSTRA ENTITAT, AMB TEMES

A PETICIÓ DE L’AVV, L’AJUNTAMENT

COM EL TRACTAMENT DELS RESIDUS,

VA INCLOURE LA PACIFICACIÓ DEL C/

LA MOBILITAT SOSTENIBLE, L’ESTALVI

GRAN, COM UN PROJECTE PER AQUEST

ENERGÈTIC, LA CONTAMINACIÓ ACÚS-

MANDAT.

TICA, ETC.

L’ASSOCIACIÓ PARTICIPAACTIVAMENT

22 ..... Esports

UESA i CNSA

EN EL PROCÉS I EL SEGUIMENT DEL VOCALIA D’HABITATGE

PROJECTE.

ELS PREUS, ESPECIALMENT ELS DE LLOGUER, S’HAN TORNAT A DISPARAR

FABRA I COATS

INFLUÏTS, ENTRE ALTRES COSES, PER

SEGUIM LLUITANT EN LA COMISSIÓ DE

LA BOMBOLLA D’HABITATGES TURÍS-

SEGUIMENT PEL CORRECTE DESENVO-

TICS. DES DE LA VOCALIA DEFENSEM

LUPAMENT DEL PROJECTE.

LA CREACIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER I QUE

CASERNES

TOTS ELS HABITATGES SIGUIN UTILIT-

FA MÉS DE DEU ANYS QUE L’AVV LLUITA

ZATS COM A TALS.

PER LA FINALITZACIÓ DEL PROJECTE, FENT ESPECIAL INCIDÈNCIA EN UNA

VOCALIA D’URBANISME

ESCOLA BRESSOL, UNA RESIDÈNCIA DE

DES DE L’ASSOCIACIÓ SEGUIM ELS

GENT GRAN, LA ZONA VERDA I L’HABI-

PROJECTES QUE S’ESTAN DESENVO-

TATGE PROTEGIT.

LUPANT AL NOSTRE ENTORN, SIGUIN DE GRAN O DE PETIT FORMAT. EN EL

MERIDIANA

PRIMER CAS PARTICIPEM DE COMIS-

L’AVINGUDA MERIDIANA HA DE DEIXAR

SIONS

DE SER UNA AUTOPISTA, FALTA PRIO-

CREADES

PEL

SEGUIMENT

DELS PROJECTES.

RITZAR EL TRANSPORT PÚBLIC I LA BICICLETA, ÉS UN ESPAI DESHUMANIT-

VOCALIA DE PATRIMONI

ZAT I FALTEN SOLUCIONS PER UN MUR

VOLEM MANTENIR L’APARENÇA DE

INNECESSARI.

POBLE QUE TENEN ENCARA ALGUNS

PARTICIPEM A#SOMMERIDIANA REIVIN-

CARRERS. TAMBÉ TREBALLEM

DICANT UNA REFORMA PER AQUESTA

PER

RECUPERAR EL PATRIMONI INDUSTRIAL, EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC TROBAT AL BARRI, ETC., COORDINATS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLESIAS.

AVINGUDA.

SERVEIS DE L’AVV

Per una petita quota:

5

> ET PORTEM EL SANT ANDREU DE CAP A PEUS A CASA. > T’OFERIM L’ASSESSORAMENT DE LES ADVOCADES LOURDES ROMEO, ANNA RAFART I JOSÉ ANTONIO MELERO LÓPEZ. DEMANA LA VISITA CONCERTADA A LA SECRETARIA DE L’AVV. > ET FACILITEM L’AJUDA DE L’ARQUITECTA ANNA JIMÉNEZ TAMBÉ AMB VISITA CONCERTADA. > TINDRÀS DESCOMPTES EN CURSETS ORGANITZATS PER L’AVV: TAI-TXI, IOGA, DANSA DEL VENTRE, LABORS I MANUALITATS, BALL MODERN I JAZZ I DANSA DEL VENTRE NADONS. > ET PROPORCIONEM LA MÚTUA D’ENTERRAMENTS SINERA. ÉS UNA MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE, QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT DELS MEMEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. > PODRÀS CONSULTAR EL NOSTRE ARXIU DOCUMENTAL. > A MÉS, L’AVV ÉS MEMBRE DE L’ASSISTÈNCIA MUTUAL JURÍDICA.

655_gener.indd 5

17/01/2020 23:37:40

QUÈ TENS, QUÈ VOLS? FEINA S’ ofereix persona catalana de 56 anys amb titulació monitora de lleure i sociosanitària a domicili i institucions. Tel: 606 93 0476 Helena S’ofereix noia de 26 anys, veïna del barri per feines de la llar i cuidar de persones grans i nens.

Miriam 632605940 / 631846797 Noia del barri, amb experiència, s’ofereix per cangur i el que faci falta, de nens/es de totes les edats, criaturera i amb ganes de treballar. Júlia. Telèfon 637 78 00 67.

Noia de Sant Andreu, amb passió pels animals, s’ofereix per passejar gossos.

Júlia. Telèfon 637 78 00 67.

Senyora gran es ofereix per cuidar persones grans, amplia experiència. Estudis i Titulació.

Disposa de referencies. Tel: 93 274 03 09 Senyora responsable veïna del barri, ofereix els seus serveis per cuidar de gent gran o nens petits, (portar escola, acompanyament metge, etc.. Tel: 627 85 36 36, Adela

S’ofereix, senyora Dayani, per serveis domiciliaris per hores per cuidar gent gran, acompanyament al metge i passeig. Titulació d’auxiliar de geriatria. Tel: 655 40 15 08.

Senyora s'ofereix per cuidar gent gran o per neteja de la llar a Sant Andreu. Tinc referencies i moltes ganes de treballar. El meu telèfon és el 687104573 i em dic Lidia.

LLOGUERS

C.N. SANT ANDREU Es ven titol de CN sant Andreu telf. 933520842. José Agut

VENTES Es ven bicicleta plegable amb rodes mitjanes, amb factura; regala, cadena, casc i candau!!!

Preu 75euros. Telèfon 93 3468821.

Es ven nínxol al cementiri de Sant Andreu de Palomar. 3ºpis.

Rosa: 670693935

Es lloga plaça de parquing petita a Joan Torras, 26 Preu 88euros.

Telf: 660233600 Anna Es lloga plaça de parking Neopatria/Fabra i Puig, tef.933468372 607211217 / Angelina.

Pàrquing per moto, carrer Joan Torras, única planta 35 euros, tel: 617 18 79 95.

S’ofereix senyora catalana del poble de Sant Andreu, de 57anys, responsable per cuidar o acompanyar avis o nens. Horari a convenir. Tel: 698 37 21 31, Anna.

655_gener.indd 6

17/01/2020 23:37:40

ELS VEÏNS I LES VEÏNES ESCRIUEN Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis i cartes a la secretaria de l’AVV per a ser publicats en el proper número de la revista enviant un mail a info@avvsantandreu.cat o trucant al (933.45.96.98) Amb una petita quota anual, ens ajudaràs a reivindicar els drets dels Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Fes-te soci o sòcia de l’AVV i rebràs la publicació local més antiga de Barcelona a la bústia de casa teva.

655_gener.indd 7

17/01/2020 23:37:41

TIÓ I CANT CORAL

El tió de l’AVV

E

l passat dissabte dia 21 de desembre a les 12h, l'AVV de Sant Andreu va organitzar a la plaça Comerç el tió que any rere any fa delícies dels més petits. Aquest any, però, des de l'AVV volem posar en manifest per futures edicions que des del Districte anunciïn per xarxes que la nostra associació és l'organitzadora tradicional d'aquest acte. Cal esmenar de cara als anys vinents el problema d'enguany amb el dia i l'hora, ja que a causa d'algunes publicacions errònies de l'Ajuntament, es va generar confusió, perquè coincidia en dia amb un tió organitzar al Mercat de Sant Andreu. Tot i aquest contratemps, l'acte va transcórrer amb l'alegria i els molts participants que sempre acompanyen el tió de l'AVV!

11a Trobada de Cant Coral

E

l passat diumenge 1 de desembre de 2019 es va celebrar la 11a. Trobada de Cant Coral que es va dur a terme a la Parròquia de St. Andreu de Palomar. Hi van participar la Coral Capella, Gramalla, la Coral Sense Fronteres i les Corals de l´Escola de Música de Sant Andreu. Una trobada ja tradicional que aplega tres corals ben diverses.

El grup coral Capella Gramalla va començar les seves activitats l’any 1986 dins l’àmbit de la parròquia de Sant Andreu de Palomar. El seu repertori cobreix totes les èpoques, des de l’Edat Mitjana fins el segle XX, tant de gènere religiós com profà, a més de cançons populars catalanes, de diversos indrets d’Espanya i d’altres països.

La Coral Sense Fronteres, que és una iniciativa d’un petit grup de persones i la seva passió per la música i la solidaritat. Va néixer després d’un viatge solidari al Brasil, i de viure en primera persona com vivien moltes persones necessitades, pobres i/o en risc d’exclusió social. La Coral interpreta diferents estils de música que van des de: cant modern, gospel, cant clàssic, havaneres, nadales, sarsuela.

Finalment les corals de l´Escola de Música de Sant Andreu integrades una pels alumnes joves d'aquesta important escola per a la cultura musical de Sant Andreu, i l’altre per pares i mares dels alumnes.

655_gener.indd 8

17/01/2020 23:37:42

PREMI DE SANT ANDREU

L'Esplai Sant Pacià reb el Premi de Sant Andreu

5

0 anys d'educació en el lleure a Sant Andreu de Palomar han deixat una bona petjada, i molt merescuda, ja que l'Esplai Sant Pacià, vinculat a la parròquia anònima, ha estat guardonat amb el Premi Sant Andreu 2019 en la categoria col·lectiva.

El premi va ésser lliurat el proppassat divendres dia 29 de novembre a l'actual Coordinador General de l'entitat educativa, Bernat Basté, en el marc de la plaça d'Orfila. Més de quatre-centes persones assistiren a l'acte, el qual comptà amb la col·laboració d'antics i actuals monitors i monitores que traçaren un petit esbós del que ha significat l'Esplai Sant Pacià per a l'educació en el lleure infantil i juvenil així com pel seu arrelament al territori que l'ha vist créixer. El premi fou comparit amb Ricardo Mendoza Gallego -en la categoria de persona individual- per haver estat al capdavant del Gimnàs Kanku durant molts anys, com exemple d’esportivitat i per haver fomentat el respecte pels altres.

Galdric de Rocabruna

cap a peus | gener

L’ex-monitora Maite Granados fent un petit esbós dels 50 anys de l’Esplai Sant Pacià / JORDI ESPLUGAS

9

Els premiats amb les regidores del Districte de Sant Andreu / JORDI ESPLUGAS

655_gener.indd 9

17/01/2020 23:37:43

OBITUARI

En record de Pep Soler, rector de la Parròquia de Sant Andreu Pep Soler i Llopart, beneint els animals en la darrera edició dels Tres Tombs / JORDI ESPLUGAS

R

ecordo que tot just quan es van iniciar les obres de rehabilitació de la cúpula del temple parroquial de Sant Andreu de Palomar en Pep Soler, rector de la parròquia, em va dir: “Ta mare estaria molt contenta en veure com inicien les obres de la cúpula”. Ben cert, ja que ma mare, Isabel Roig, va ésser una de les impulsores de la Comissió Salvem la Cúpula, des d’on va organitzar un munt d’activitats per tal de recollir fons per a la seva restauració. I malauradament les seves paraules van esdevenir profecia, donat que en Pep Soler i Llopart moria d’un atac de cor el dissabte dia 4 de gener. Cinc dies després n’hauria fet 70. Una mort que ens va colpir a tots els qui li teníem apreci.

Nascut a La Geltrú, el gener de 1950. La vocació religiosa li ve de jove i entra al Seminari Menor de la Conreria, on treu unes notes excel·lents. Pocs anys després cursa estudis de teologia al Seminari de Barcelona. Durant els anys de seminarista viu en un pis propietat del Seminari, al carrer de Martí Molins, del barri de la Sagrera. Un cop ordenat sacerdot és nomenat vicari de la parròquia sagrerenca de Crist Rei. Anys després farà de rector a les parròquies del Bon Pastor, de Santa Gemma i Sant Antoni de l'Hospitalet de Llobregat. Va ser l’impulsor de la construcció de l’església de Sant Enric d’Ossó a Can Vilaret, situada al terme municipal d’Esplugues de Llobregat. L’any 2008 és nomenat rector de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, on va exercir arxipreste de l'Arxiprestat de Sant Andreu, substituint a mossèn Visa, el qual s’acabava de jubilar.

Durant la seva etapa de rector de la parròquia andreuenca va capitanejar les difícils i allargassades negociacions per tal d’iniciar les obres de restauració de la cúpula, finançades pel bisbat de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Un mes abans de la seva mort havia participat en la reunió de la Comissió de la Capella del Sant Crist dels Segadors, amb la participació del delegat de Patrimoni del Bisbat de Barcelona, Robert Baró, l’arquitecte de la parròquia Esteve Cabré i els membres del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias Josep Castells, Jaume Seda, Jordi Petit, Manel Martín i Pau Vinyes i Roig. Des d’aquesta comissió es pretén dur a terme la salvaguarda i rehabilitació de l’antiga Capella dels Segadors, malmesa arran dels

655_gener.indd 10

fets de la Setmana Tràgica del juliol de 1909.

Una de les seves dèries professionals era la de fuster, tot fent tacs de billar. Era un capellà obrer, coherent. Només es volia visitar a la Medecina Pública. Aprofitant embranzida que va significar el Concili Vaticà II va impulsar juntament amb altres seminaristes el que acabaria sent La JOBAC (Joves Obrers de Barris Cristians), seguint les petjades de Joseph Cardijn, fundador de la JOC (Joventut Obrera Catòlica). També fou consiliari de l’ACO (Acció Catòlica Obrera). Les portes del temple parroquial eren sempre obertes. Va recolzar causes justes de suport a immigrants i als presos i exiliats polítics d’un Estat demofòbic que creu que la unitat d’Espanya ho permet tot, fins i tot segrestar persones en nom d’una llei deshumanitzada.

El 7 de gener s’oficiava una cerimònia de comiat amb l’església plena de gom a gom. Moltes persones no van poder seure i hagueren de seguir l’acte religiós dempeus. El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Joan-Josep Omella i el bisbe i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives -company de seminari i ordenats tots dos sacerdots a Sant Andreu- foren els encarregats d’oficiar la commemoració litúrgica. Un bon nombre de capellans de les parròquies de l’arxiprestat i de arquebisbat van acompanyar al difunt en l’acte de comiat.

Una dona, ex-venedora en una antiga sabateria de la plaça del Mercadal, li va confessar a qui escriu aquestes ratlles en trobar-se’l pel carrer: “Va fer molt per la parròquia. La va aixecar de nou i la va omplir de feligresos”. Sense dubte, la parròquia de Sant Andreu de Palomar deu molt a l’embranzida de mossèn Pep Soler.

El millor homenatge pòstum que li podem retre és finalitzar les obres de la cúpula i salvaguardar i dignificar la capella del Sant Crist dels Segadors així com restaurar les pintures morals del pintor andreuenc Josep Verdaguer, ferides de mort si no s’actua de forma urgent, ja que les humitats les estan deteriorant. Des de l’Associació de Veïns de Sant Palomar expressem el nostre més profund condol a familiars i amics. Descansi en la pau del Senyor.

Pau Vinyes i Roig (Agrair la col·laboració en aquest article de la Maria Àngels Hernández i Puig )

17/01/2020 23:37:44

OBITUARI

Francesc Hernàndez i Per, la seva passió va ser la sardana

E

l passat dia de Nadal va morir en Francesc Hernàndez, andreuenc, apassionat per la sardana, dansa que va ballar i ensenyar a ballar allà on anava, i una persona compromesa amb la cultura, la llengua i el país.

Des del Foment estarà sempre ajudant a organitzar ballades de sardanes, 7 a l’any i també un aplec. De les ballades, cal destacar-ne la que es fa en homenatge a Ignasi Iglésias, que s’organitza conjuntament amb l’Ajuntament i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. L’altre ballada a destacar és la de l’11 de setembre organitzada conjuntament amb l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu. Des del Foment s’implica també amb l’Esclat Andreuenc, tret de sortida cada any de la festa major i que és una mostra festiva de la cultura popular de Sant Andreu. Així mateix, durant tres anys, un cop per setmana va participar, juntament amb el també membre del Foment Sardanista Eduard Molins, al programa que Ràdio Trinitat Vella dedicava a la sardana. També des del Foment, ensenyava a ballar, comptar i repartir, un dia a la setmana a Can Guardiola i un dia a la setmana a Can Galta Cremat. Com a bons andreuencs en acabar les ballades o aplecs els amics del Foment Sardanista anaven a dinar al Versalles, de fet, el Foment va participar també en els actes del centenari d’aquest veterà bar andreuenc.

Sempre va ensenyar a ballar sardanes per plaer i sempre de

655_gener.indd 11

forma gratuïta, com per exemple a finals dels setanta, durant més de vuit anys alumnes d’entre 6 i 14 anys de l’Escola Codolà i Gualdo llavors situada dins l’espai de la Casa Bloc.

Implicat també amb moltes entitats de Sant Andreu, soci del Club Natació Sant Andreu des de els seus inicis, on hi va practicar el tennis. Amb l’Associació de Veïns i Veïnes va col·laborar en la informatització del cobrament de les quotes als socis, una acció que va servir per posar al dia l’entitat. També com a pare amb l’esplai de Sant Pacià i com a avi al Club d’Escacs de Sant Andreu del Casal Catòlic. També va ser soci de la penya blaugrana 100x100 de Sant Andreu.

Compromès amb la llengua i el país, era soci d’Òmnium Cultural i de la Plataforma per la Llengua, va assistir a les mobilitzacions per la independència, sobretot els dijous a la plaça Orfila, fins que la salut li ho va permetre.

El passat 8 de desembre, coincidint amb el seu 80è aniversari, la família va organitzar un homenatge. Va ser una sorpresa per a ell, ja que es va fer a l’envelat de la festa major i no s’ho esperava. Durant l’homenatge va poder escoltar ( i fins i tot ballar) un regal ben especial que li va fer la família; la sardana “Estimat Francesc” feta expressament pel compositor Carles Santiago.

També va poder escoltar i emocionar-se amb la dedicatòria que li va fer la família. Recollim aquí part d’aquestes paraules, que mostren la seva manera de ser i permeten tenir un record ben proper d’en Francesc: “Ens has mostrat i ensenyat que cal ajudar els altres sense distincions, estimant-los com a iguals i sense fer soroll, compartint i donant.

Ens has ensenyat a viure, respectar i treballar per al país, la cultura, i especialment les teves estimades sardanes. La música i sobretot el seu ball, buscant la millor manera de donar-li solemnitat i bellesa” Xavier Aragall

cap a peus | gener

Nascut l’any 39 a la plaça Nadal, va començar la seva relació amb les sardanes amb la colla Bella Dansa l’any 1955, llavors l’Orfeó l’Eco de Catalunya els cedia l’espai per poder assajar.

Un grup de membres d’aquesta colla, entre ells en Francesc, van fundar el 1997 el Foment Sardanista Andreuenc, del que en va ser membre de la junta i en aquests darrers anys n’era el President. A part, també era membre de la junta de la Coordinadora Sardanista de Barcelona i col·laborava activament amb la Confederació Sardanista de Catalunya

Foto amb els companys del Foment Sardanista Andreuenc el passat dia 8 de desembre / FAMÍLIA HERNÀNDEZ-RIERA

11

17/01/2020 23:37:45

OBITUARI

Adeu a Antoni Martínez, secretari dels Amics de la Fabra i Coats

D

esprés de quinze dies d’una malaltia que no va deixar cap mena treva moria el proppassat dia 23 de desembre Antoni Martínez i Payet, a l’edat de 72 anys. Nascut a Barcelona el 1947, als 14 anys entrava a treballar de grum a les oficines de la Fabra i Coats del carrer Bruc amb Gran via de les Corts Catalanes.

Anirà escalant professionalment dins de l’empresa tèxtil dels Fabra fins arribar a ocupar el càrrec de responsable de personal. En jubilar-se el 2006, en comptes de retirar-se es dedicà en cos i ànima, junt amb altres ex-companys de feina, a fun-dar l’entitat Amics de la Fabra i Coats, de la qual esdevindrà secretari de la Junta Directiva. Ànima viva de la història de ca l’Alsina, tot investigant el seu passat, i dotat d’una memòria prodigiosa. Responsable de la pàgina web de l’associació.

La seva mort sobtada deixa un buit profund dins del seu entorn familiar i amical així com dels Amics de la Fabra i Coats. Des de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar volem expressar el nostre més sentit condol a familiars i amics.

Pau Vinyes i Roig

12

Antoni Martínez i Payet / IMATGE CEDIDA PELS AMICS DE LA FABRA I COATS

655_gener.indd 12

17/01/2020 23:37:46

ELS 3 TOMBS 2020

JORDI ESPLUGAS I XAVIER ARAGALL 655_gener.indd 13

17/01/2020 23:37:46

655_gener.indd 14

17/01/2020 23:37:46

GENERALITAT DE CATALUNYA / NORTO MÉNDEZ

L'acollida de menors emigrants no acompanyats a la casa Casa Bloc Xavier Aragall i Alba Cabrera

El centre es troba en uns locals de la Casa Bloc i depèn de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya, però estarà gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Eduvic. El centre acull 35 joves d’entre 16 i 17 anys.

cap a peus | gener

El passat mes de novembre obria a Sant Andreu, un centre d’acollida per a Menors Estrangers No Acompanyats.

15

Els menors estan atesos per 21 professionals entre educadors, integradors socials, mediadors, traductors, una psicòloga i una infermera. Tot un equip amb l’objectiu és que aquests joves que estaran a Sant Andreu tinguin l’oportunitat de rebre cursos de de català i castellà i aprendre usos i costums del territori.

També dins d’aquesta acollida es preveu la formació sobre hàbits d’higiene i tenir cura de la llar, així com activitats de lleure i esportives. Per tot això la figura dels educadors és molt important tant a dins com a fora del centre d’acollida.

655_gener.indd 15

17/01/2020 23:37:46

GENERALITAT DE CATALUNYA / NORTO MÉNDEZ

L

’important increment del numero d’infants i joves migrants sense referents familiars arribats en els darrers anys, sobretot el 2018, va generar un debat a nivell social. Una situació excepcional que va posar pressió sobre els sistemes de protecció a la infància alhora de poder donar resposta a la vulnerabilitat d’aquests infants sense família. També el fet que s’associés aquest perfil de jove a robatoris, agressions i problemes a centres de menors va fer augmentar la dificultat per gestionar aquesta situació.

Cal tenir en compte que és un fenomen que es dona a nivell de la Unió Europea, on dels prop de 13.000 joves i infants no acompanyats que van arribar-hi un 90% ho fa en països mediterranis com Itàlia, Espanya i Grècia. En aquest sentit, cal remarcar que només a Catalunya, el 2018 va acollir un 30% de tots els joves que van a arribar a la Unió Europea aquell any.

Segons dades de la DGAIA, avui en dia un 38% de tots els joves i menors que està tutelant son estrangers. Durant el 2019, 2205 joves i infants van entrar al sistema d’acollida, un 40% menys que el 2018, una tendència que és clarament a la baixa, però que resta lluny encara de les dades 2015 on l’entrada anual va ser de 370 ( veure gràfic). També segons aquestes dades, si bé ara fa quatre anys el 50% (i fins i tot el 70% segons l’any) d’aquests joves es concentraven a la ciutat de Barcelona, ara és del 20% i per tant la distribució és més homogènia, amb les comarques de Barcelona, l’Àrea Metropolitana i també la resta de Catalunya.

655_gener.indd 16

Com son aquests joves i nois?

El perfil dels joves ha canviat poc, la proximitat geogràfica amb el Marroc té una clara incidència: El 78% dels joves son d’aquest país, un 14% de països subsaharians.

Gairebé tots son nois (només hi ha un 3% de noies) i una gran majoria té entre 16 i 17 anys.

Gairebé tots tenen com a intenció quedar-se, la qual cosa obliga a pensar solucions també un cop acomplerts els 18 anys, edat a partir de la qual l’administració deixa de ser-ne tutor legal.

Cal fer una mirada als països del sud per entendre aquests fluxos migratoris. Hi ha un destacat diferencial de desenvolupament econòmic entre una banda i altra de la Mediterrània, als països del sud és molt difícil que hi hagi un mercat de treball que doni resposta la important generació de joves que intenta començar la seva primera feina.

Però fins i tot en el cas de poder trobar feina, la qualitat i condicions d’aquesta fa que sovint es cataloguin com feines que no respecten la dignitat del treballador. Aquesta manca d’expectatives de futur, ja sigui per atur o per un treball precari, fa que aquests fluxos migratoris de joves tingui un caràcter estructural, és a dir, no és fruit d’una situació determinada d’uns anys en concret, sinó que es una característica de les economies dels països d’origen d’aquests joves i nois.

17/01/2020 23:37:47

ELABORACIÓ PRÒPIA. Dades: Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA Generalitat de Catalunya.

a) L’Esforç de la DGAIA en la creació de places residencials de primera acollida, no sempre suficients i amb les condicions de qualitat adequades. b) La sobreocupació dels centres de primera acollida i d’acolliment que atenen infants migrants.

Manca d’un servei consolidat de protecció d’emergència per a infants migrants que requereixen atenció immediata: dificultats per garantir-la. c) Dilació en l’assignació del recurs adequat per a la protecció, agreujada pel col·lapse: ús de centres de primera acollida i d’acolliment com a recursos “permanents” (i permanència dels infants als centres d’acolliment més enllà dels sis mesos previstos per llei) i allargament de l’estada en centres d’emergència. d) Prevalença de l’acolliment residencial per als infants migrants sense referents familiars i desenvolupament insuficient d’actuacions orientades a promoure l’acolliment familiar. f) La vulnerabilitat afegida relacionada amb el col·lapse i els dèficits d’adequació del sistema de protecció per atendre les necessitats d’aquests infants i adolescents migrants. g) La creació de centres de primera acollida amb estàndards de qualitat i d’atenció inferiors als dels centres d’acolliment. h) Manca d’un pla integral i transversal de contingència de país,

655_gener.indd 17

amb la participació de les diferents administracions. i) Dèficits de coresponsabilitat en la gestió de l’arribada d’infants no acompanyats entre comunitats autònomes. j) Manca de polítiques relacionades amb la possibilitat de treballar el retorn al país d’origen. k) Dèficits d’inversió en el sistema de protecció a la infància per fer front al col·lapse. l) Detecció i atenció immediata dels infants migrants no acompanyats: la primera acollida. m) Identificació dels joves estrangers no acompanyats: el valor de la documentació. n) La determinació de l’edat. o) L’assistència jurídica, la protecció internacional i les garanties del procediment. p) El desemparament i la protecció. q) Les condicions materials dels centres. r) L’accés a recursos formatius. s) L’accés a altres serveis bàsics. t) La regularització de la situació administrativa: la documentació. u) El desinternament i l’acompanyament. w) La prevenció del tràfic, l’explotació sexual i altres situacions de risc dels infants i adolescents migrants.

cap a peus | gener

La gestió de l’acollida de menors no acompanyats L’any 2018 el Síndic de Greuges va elaborar un informe (http:// www.sindic.cat/site/unitFiles/5630/Informe_MENA_2018.pdf ) on recollia els principals dèficits en la gestió de l’acollida de joves i menors que permet veure la complexitat d’aquesta gestió:

17

Per tant, les dificultats de les que fugen es transformen en arribar aquí en unes altres i cal ser-ne conscients abans de jutjar a menors que només busquen un futur millor fora de casa seva perquè a casa seva, els interessos politico-econòmics ho han destrossat tot.

17/01/2020 23:37:47

apunt tècnic | Resoldre el problema | Aquest setembre la junta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) feia una crida per a una planificació coherent i recursos suficients per atendre la problemàtica real amb celeritat (https://www.favb.cat/articlescarrer/els-nostres-menors-sols-i-desemparats) :

-Ten

urge -Planificació coherent i recursos suficients per atendre la problemàtica real amb celeritat.

evita

El Tercer Sector fa temps que els reclama perquè coneix bé la situació dels menors i joves migrants sols que malviuen als carrers de la nostra ciutat,

De la

la insostenible marginalitat en què es troben

es v

i l’amenaça que per a la cohesió social suposa la seva desatenció.

i hav

ara s -Són infants i joves abans que estrangers, protegits per la

de fo

Convenció de Drets dels Infants de Nacions Unides,

amb

que s’està vulnerant, no som els primers en denunciar-ho.

Són per tant els nostres menors i joves sols i desemparats.

-No

Els p

18 -La DGAIA ha d’assumir inexorablement les seves responsabilitats i reorientar les seves polítiques.

de c

El pla de xoc anunciat fa dies sembla dissenyat només per fer front a l’emergència de l’estiu.

que

-Cal una nova planificació coordinada que impliqui diferents departaments del Govern

-S’ha

(Afers Socials, Salut, Ensenyament, Justícia, Interior), l’Ajuntament de Barcelonai

de d

i per descomptat l’Estat, que té les competències en immigració

Perq

i hauria de reformar sense tardança el marc legislatiu estatal.

però

655_gener.indd 18

17/01/2020 23:37:47

crida

urgeix a més a més un projecte d’inversió potent al país veí que ajudi a evitar el fet migratori infantil, fruit de la desesperació i la pobresa.

De la mateixa manera que a la dècada del 2000, quan no encaixaven en el sistema, es va haver d’admetre que els menors migrants eren efectivament desemparats i havien de ser objecte de protecció, ara s’ha de revisar la protecció mantinguda en el temps, de forma que una vegada complerta la majoria d’edat es continuï amb el procés d’integració dels joves.

-No se’ls pot abandonar a la seva sort, abocar-los al carrer i a ser carn de màfies.

Els professionals de la tutela a Barcelona alerten sobre la necessitat urgent

19 cap a peus | gener

s.

-Tenint en compte que el 90,7% dels nois i joves sols procedeixen del Marroc

de creació d’un centre de baixa exigència, amb protocols més flexibles, que doni cobertura a necessitats bàsiques i al mateix temps redueixi danys i reforci el vincle.

-S’han de tornar a dissenyar polítiques que promoguin espais de trobada, de diàleg i coneixement mutu; als noranta es va fer molta feina, després ens hem relaxat.

Perquè ens hi va la cohesió social, que és cosa de totes, però indubtablement ha d’haver-hi un lideratge institucional.

655_gener.indd 19

17/01/2020 23:37:47

Cultura | Teatre

Una bona obra, sens dubte

“

El Dubte” ha estat la darrera proposta del grup teatral Forat Sense Fons de l’Ateneu de Sant Andreu presentada els passats 23, 24, 30 de Novembre i 1 de Desembre. De la mà de Miquel Àngel Mateu, el repartiment desgrana aquesta trama d’intriga eclesiàstica on la incertesa plana en les relacions d’un capellà amb un dels joves estudiants de l’escola parroquial St. Nicholas, en un entorn on l’immobilisme més reaccionari de l’estament s’enfronta amb l’ombra de la sospita i els postulats progressistes. Més enllà del context religiós, el text proposa una reflexió sobre els valors que haurien de presidir la defensa de les conviccions, la feblesa de l’esser humà, la vulnerabilitat moral i la laxitud en el comportament.

20

En la defensa de la seva convicció, la directora es reuneix amb la Sra. Miller per fonamentar els seus arguments. La mare exposa les seves reticències a fer públics els fets per protegir suposadament al seu fill del seu progenitor, poc tolerant i homòfob. Sense cap més evidència, i lluny de capitular, la Germana Aloysius recorre a la mentida per forçar la renúncia del religiós, assolint l’objectiu i el corresponent càrrec de consciència per la manca de certesa sobre la veracitat de l’acusació.

El sermó inicial del Pare Flynn engendra la sospita de la Germana Aloysius sobre la conducta impròpia del capellà en la seva tasca com a educador. Valent-se de la seva autoritat, creu descobrir indicis d’una mala praxis en els detalls proporcionats per la Germana James sobre un encontre del mossèn amb un dels seus alumnes a la rectoria, fet que ell atribueix, al ser requerit a una reunió amb les dues religioses, a la reprimenda per una malifeta.

El repartiment dóna bona mostra dels seus fonaments tècnics, gràcies a la meticulosa tasca realitzada pel Miquel Àngel com a director, demostrant una excel·lent presència escènica i dicció.

Bon criteri interpretatiu en la recreació dels distints estereotips de cadascun dels personatges, amb una Germana Aloysius (Alba Cuenca), directora del centre, que personifica els valors més ferris, estrictes i tradicionals; un Pare Flynn (Arnau Santos), mestre i sacerdot, de tarannà tolerant i progressista; una Germana James (Gemma Pujol), jove mestra de la congregació, entusiasta, ingènua i inexperta, i una pragmàtica senyora Miller (Cristina Baez), mare de l’escolar, que eludeix tota exposició pública en la hipotètica defensa del seu fill.

La seva reticència inicial a desvetllar el motiu de la trobada, esgrimint que era per evitar l’expulsió del nano del grup d’escolans, i un historial poc clar de trasllats per distintes parròquies, no satisfan a la directora. Les sospites de la jove Germana, apaivagades en la reunió, reneixen al enfrontar-se amb el Pare Flynn al reclamar explicacions sobre un fet no revelat.

L’exigent guió reclama matís i recorregut interpretatiu als tres personatges principals. El trànsit de les actrius i l’actor pels diferents estats d’ànim que provoquen les situacions plantejades i el joc de sospites i girs de la peça, que els subscriuria el millor thriller, són una prova interpretativa per a tots ells. L’Arnau Santos, en el paper de Pare Flynn, inicia el seu periple amb un sermó un

655_gener.indd 20

17/01/2020 23:37:47

pèl precipitat, satisfent la imatge tradicional del sacerdot en detriment del detall i la subtilesa que reclamaria la seva exposició, cabdal pel desenvolupament de l’obra. No obstant, recondueix amb confiança el fil del personatge a mesura que es precipiten els fets i és meritòria la seva recreació sota el llindar de la sospita. Àngel o dimoni?

Alba Cuenca, Germana Aloysius, encarna de forma consistent la intransigència, la severitat i la rectitud moral associats a uns malentesos “valors” tradicionals. S’agraeix la seva contenció en l’expressió corporal, apostant per la força i la sequedat de la seva proclama per nodrir al personatge del caràcter que el defineix.

Llàstima que en determinats impassos, com el seu company, el seu discurs deleix de la veritat commovedora per esdevenir excel·lent, probablement, per un excessiu zel en la defensa de l’estereotip.

Una magnífica Gemma Pujol es mimetitza amb la Germana James i ofereix una rotunda interpretació de qui comprèn el personatge i aprofundeix en les seves vicissituds, dotant-lo de la càrrega emotiva i la sinceritat necessària per donar-li credibilitat.

A favor seu juga l’assignació del personatge més afable i es manega amb destresa en el joc expressiu: recela i confia davant els fets exposats sense perdre mai el perfil assignat.

L’escena protagonitzada per la Sra. Miller és un caramel per a tota intèrpret. Malgrat la seva curta extensió, concentra un reguitzell d’hipòtesis: la insinuació de l’homosexualitat del fill, la dicotomia entre la por a l’exposició pública o la protecció del menor, la intolerància del progenitor, la defensa de la unitat familiar, la mesquinesa humana... Cristina Baez compleix amb correcció la labor encomanada però el joc d’insinuacions es dilueix amb el to excessivament rectilini del discurs.

Finalment, no em deixa de sorprendre la cura i el bon gust en la posada en escena i la imatge dels projectes d’aquest grup teatral. Exprimeixen al màxim les possibilitats de la caixa escènica de petites dimensions i la publicitat ofereix una estètica impecable.

Assistir a qualsevol proposta de Forat Sense Fons és garantia de bon teatre. El seu director, Miquel Ángel Mateu, ens demostra el seu criteri, capacitat i sapiència projecte rere projecte. Gràcies a la seva tasca, el grup d’actrius i actors estan ben encaminats per assolir un excel·lent nivell interpretatiu. Caldrà estar atents al seu nou projecte del mes de Febrer “Terra Baixa” d’Àngel Guimerà.

Joan Trías

cap a peus | gener

21

FORAT SENSE FONS

655_gener.indd 21

17/01/2020 23:37:48

EXPOSICIONS

Exposició Dikardí al Centre Cívic: una mirada diferent de les dones gitanes

D

urant aquest mes, i fins el 18 de març, el Centre Cívic de Sant Andreu acull l’exposició Dikardí, memòria i mirades diverses de la dona gitana, una mostra de deu retrats de dones gitanes que, a partir del valor de la memòria (dikardí en caló), deconstrueixen la imatge de la càmera fotogràfica per a crear, a través de la pintura i de la paraula, mirades diverses de la dona gitana.

Cada retrat va acompanyat d’un suport d’àudio amb la veu i la història de cada rostre, oferint una experiència immersiva que involucra de manera directa a l'espectador.

L’objectiu de l’exposició es trencar amb els estigmes socials i explicar noves històries a través de la paraula d’aquestes deu dones gitanes. Ha comptat amb la col·laboració dels artistes gitanos Daniel Díaz Heredia i Sandra Carmona, acompanyats per l'expert en transformació digital Massimo Longo.

Així, podem conèixer la història de la Sara, de trenta anys i mare soltera de dos nens. Amb la seva pròpia veu ens explica que ser dona gitana implica tenir un gran repte: «haver d’esforçar-se en un món d’homes i trencar les barreres que sempre han patit les dones gitanes. De vegades em sento discriminada i no m’agradaria que els meus fills passessin per això».

La Tabita, de disset anys, amant de la moda, ens explica que va tenir la idea de crear una pàgina a Pinterest per vendre roba i complements de segona mà a baix preu: «ser una dona gitana és lluitar per la teva família, honrar-la, sentir-te orgullosa pel fet de ser dona i poder ser el pilar de casa teva. Ara les coses han

655_gener.indd 22

canviat i les dones gitanes tenim més llibertat d’expressió».

Un altra de les dones seleccionades, la Josefa, de quaranta-dos anys, mare de tres fills, ens explica que un d’ells pateix autisme.

El seu marit també té problemes de salut, així que ella és qui s’ocupa de tot a casa. Després de la mort de la seva mare, es va veure obligada a deixar els estudis i posar-se a treballar, sent encara molt jove. La cuina, que ella al principi considerava una obligació, s’ha acabat convertint en la seva motivació per tirar endavant: «sóc dona. Sóc gitana. Vivim en un sistema patriarcal, no només a l’ètnia gitana. Les dones gitanes són creatives, són lluitadores i també busquen fer realitat els seus somnis. Però ens posen sostres de vidre, sempre tenim obstacles. Les dones gitanes, que a més som mares, hem de lluitar sempre el doble».

L’exposició està organitzada pel projecte EDYTA, impulsat per la Fundació Orange en col·laboració amb la Fundación Secretariado Gitano.

Es tracta d’un programa d'àmbit nacional entorn l'educació i la transformació digital, adreçat a dones i a associacions del tercer sector que treballen amb col·lectius femenins en risc d'exclusió social.

EDYTA afavoreix l’empoderament femení i la igualtat, amb una metodologia basada en l’aprenentatge per projecte, per tal que les dones gitanes vegin augmentada la seva autonomia i la seva independència a través del desenvolupament de competències digitals i transversals, i així puguin fer-se elles mateixes agents del canvi al seu entorn més proper.

Míriam Pérez

17/01/2020 23:37:49

REIVINDICACIONS

Meridiana Resisteix

D

es de fa aproximadament 3 mesos, un grup de veïns i veïnes autoorganitzats van decidir tallar la Meridiana a l’alçada de Fabra i Puig dilluns 14-O, quan es va publicar la sentencia del ‘procés’ “com a reivindicació i protesta davant la desproporcionalitat de la repressió que atempta contra els drets de tot un poble”. A partir d’aquell dia, ho han fet cada dia:

Des del mes passat, el tall està notificat per l'ANC, una decisió que es va prendre en una votació i que està sent molt controvertida. Sigui com sigui, Meridiana Resisteix afirma que rebutgen tot el que sigui partidista o vulgui treure rèdit particular, ja que diuen que la seva fermesa no és mèrit de ningú més que del veïnat autoorganitzat.

“El veïnat que ens organitzem i concentrem com a Meridiana Resisteix, ens trobem a Fabra i Puig amb Meridiana perquè és una de les entrades a Barcelona, de manera que el tall té afectació.

A més, és un punt accessible, visible i de pas, tant pel veïnat de la zona, com persones d'altres punts del territori que venen regularment a donar suport i contribuir a la movilització permanent que representa el tall.

Pel que fa a les persones contràries a l’acció de Meridiana Resisteix, ells i elles adverteixen que graven “totes les agressions de vehicles que no respecten el tall i atempten la seguretat de les companyes. Així mateix dialoguem i expliquem la situació a tothom que s'altera en topar-se amb el tall. Hi ha rutes alternatives, just per això és devia el trànsit i és important que tot el veïnat conegui el tall i els seus horaris”, expliquen. Però, si bé és cert, que diversos veïns i veïnes dels carrers colidants que tornen a casa amb el seu cotxe es troben amb moltes dificultats i pèrdues de temps dia rere per poder arribar als seus pàrquings i demanen una solució alternativa al tall o una millor gestió per part de la guàrdia urbana.

Meridiana Resisteix som un grup de veïnat apartidista amb procedències i experiències diverses de reivindicació. Apostem perquè tota l'activitat que fem sigui sota el paraigües de Meridiana Resisteix, que és el que ens uneix. Creiem en l'autoorganització veïnal i per tant, els grups i entitats que ho vulguin, poden donar suport dins el marc de ser conscients i respectar que les decisions es prenen els diumenges en assemblea que s’organitza al tall mateix”.

cap a peus | gener

El col·lectiu explica que simpatitzem amb altres movilitzacions contra la repressió i el feixisme i a favor de l'autodeterminació del poble català, siguin convocades pel Tsunami, CDR's, el Pícnic o grups de suport i defensen que “mantenir-nos fermes dia a dia és una forma de contribuir a la causa que ens uneix amb la resta de movilitzacions. Per això no defallim i fem el tall cada vespre, animem a tothom a que vingui perquè la lluita de Meridiana és la mateixa que ens lliga a l'1-O i a rebutjar totes les opressions”.

“Gran part del veïnat de Meridiana Resisteix apostem per la independència de Catalunya, però la qüestió de fons és la defensa dels drets i de les llibertats. L'important és que hi som i què hi venim sent amb constància. Tot això ja ho tenim guanyat. Hi serem fins que calgui, som un moviment de carrer i ens mantindrem fermes davant els diferents escenaris, no abandonarem el carrer mentre hi hagi persones represaliades per la defensa i movilització en favor de l'autodeterminació del poble català. Defensem un exercici ple de la democràcia i per això l'exercim l'autoorganització i decidim de forma assembleària i participativa”, conclouen a Meridiana Rexisteix.

Alba Cabrera

23

655_gener.indd 23

17/01/2020 23:37:49

Esports | Futbol

Barcelona és quadribarrada

UESA

L

’ inici del 2020 ens portava un plat molt fort per als aficionats de la Unió Esportiva Sant Andreu: el derbi contra l’ Europa. Com ja és sabut per tots, és un partit on es juguen molt més que els tres punts de la lliga. És l’ enfrontament entre dos pobles que lluiten per dominar a Barcelona, de dues aficions que porten el sentiment a flor de pell, que ho viuen com si no hi hagués cap partit més. Almenys pel que fa a l’ afició andreuenca.

24

La prèvia va recordar a la imatge que es veu any rere any: el gruix dels aficionats andreuencs arribaven a l’ estadi als voltants de les 11 del matí, una hora abans del partit, amb Desperdicis al capdavant. Posteriorment, cues llarguíssimes per poder comprar una entrada, també donat per la poca obertura de taquilles pel sector visitant. Poc a poc, la grada es tenyia de quadribarrat i l’ ambient era de dia gran, de partit per no oblidar.

A nivell futbolístic, no va ser un partit vistós ni tampoc gaire ric a nivell futbolístic. Molta pilota aèria, molts duels individuals, jugades al límit del reglament... Bé, tampoc us descobriré el que és un derbi. Primera part decantada cap al costat escapulat, amb un parell d’ ocasions força clares, amb penal inclòs. La segona part, Azparren va ajustar la defensa, va fer els canvis buscant alguna cosa diferent i ho va trobar. Una errada molt greu de Marc Priego va fer pujar el 0-1 al marcador al minut 53, obra de

655_gener.indd 24

Josu. A partir d’ aquest moment, l’ Europa va assetjar l’ àrea de Craviotto, però entre ell, Noguera i Oumar van tancar la porteria.

En el 90, en una contra molt ben portada, Laro Setién posava el 0-2 definitiu provocant el deliri de tota l’ afició desplaçada.

A nivell classificatori, el partit deixa a la Unió Esportiva en zona de play-off d’ ascens per davant del seu rival de Barcelona, ara cinquè. És una victòria que val més que tres punts, també és un cop anímic molt fort per a tota la massa social del club. L’ inici de temporada deixava dubtes, més a nivell de sensacions que de resultats en si, però aquest resultat fa mirar endavant amb optimisme.

El més immediat ha esta un partit d’ alt voltatge al Narcís Sala contra el Terrassa, que arribava 3 punts per davant i segon classificat empatat a punts amb l’ Hospitalet, on s'ha aconseguit un empat.

Posteriorment, per començar amb plat fort la segona volta, ha visitat el Narcís Sala el Granollers, que es tercer amb 1 punt més que la UESA. És el millor moment per afrontar dos duels tan exigents i que poden començar a afiançar a l’ equip a les posicions nobles de la classificació per intentar donar caça als líders. Estarem atents a les pròximes jornades, és el moment de donar el pas endavant. Som-hi UESA! David Albizu

17/01/2020 23:37:50

Esports | Waterpolo i Natació

El Sant Andreu dona la cara a la primera volta

L

655_gener.indd 25

L

a piscina Pere Serrat del Sant Andreu va acollir a finals de desembre la Copa d’Espanya de Clubs de natació, una competició espectacular amb la flor i nata dels nedadors estatals que competien pels seus clubs amb l’objectiu de quedar el més amunt possible en la classificació per punts. El Sant Andreu es va proclamar campió de la Copa en categoria femenina, amb un total de 606 punts, per davant del Gredos San Diego (493) i del Sabadell (421). Les actuacions més destacades de les andreuenques van ser les tres medalles d’or aconseguides per Lidón Muñoz (50 esquena, 50 lliures i 50 papallona), les dues que es va penjar Jessica Vall (100 i 200 braça), i dues més que va guanyar Àfrica Zamorano (100 i 200 esquena). Júlia Pujadas va fer or als 200 lliures, i entre la resta de medallistes andreuenques destaquen Alba Guillamón i Marta González. A més també es van sumar dos ors més en les proves de relleus: en els 4x50 estils, amb el quartet format per Àfrica Zamorano, Jessica Vall, Alba Guillamón i Lidón Muñoz, i en els 4x200 lliures, amb les nedadores Lidón Muñoz, Alba Guillamón, Àfrica Zamorano i Júlia Pujadas.

L’equip masculí, per la seva banda, va classificar-se en el tercer lloc final, amb 422,50 punts, només superat pel campió, el Real Canoe de Madrid i pel Gredos San Diego, també madrileny. El resultat més destacat va ser l’or que va guanyar Albert Escrits en la prova dels 1500 lliures. Entre la resta de medallistes, els guardonats van ser Raúl Santiago, Joan Lluís Pons i l’equip dels 4x100 lliures, medalla de plata, format per Atlas Guerrero, Marc Calzada, Unai Arruabarrena i Yerai Lebon.

JJ Aymerich

cap a peus | gener

a lliga nacional de Divisió d’Honor masculina ha arribat ja a l’equador de la competició. En un any atípic, en el que només onze equips prenen part de la competició, els homes de Juan Carlos Sanchón han donat la cara i ocupen actualment la setena posició de la taula classificatòria, havent-se guanyat el dret a jugar la Copa del Rei, que tindrà lloc a Sabadell el proper mes de febrer. Amb un equip molt renovat i amb tècnic nou, el rendiment de l’esquadra andreuenca era una incògnita.

Malgrat això, els màxims favorits han hagut de suar i deixar-se la pell per derrotar els nostres, mentre que els equips de la zona baixa han caigut davant l’empenta dels andreuencs. El campionat va començar amb una derrota dura a Mataró (9-8) i una altra contra el Terrassa a casa (6-9), resultats que ja deixaven entreveure màxima igualtat en la majoria de partits. En la tercera jornada va arribar la primera victòria, a la piscina Sant Jordi contra el Catalunya (10-12) i en la quarta es va poder sumar el primer triomf a casa contra el Navarra (10-7). Amb aquests sis punts l’equip respirava tranquil i encarava una sèrie de compromisos determinants pel devenir de la classificació. La visita a la nova Escullera es va saldar amb derrota ajustada contra el Barcelona (13-11), però la Pere Serrat tornava a veure l’equip guanyar en la jornada següent, aquest cop contra l’Echeyde de Tenerife (18-9). Una nova derrota d’infart en la visita a la piscina del Mediterrani (10-9) era el preludi dels dos duels contra dos dels equips més forts del campionat: derrota a casa contra el Sabadell (8-14) i també en la visita als banys de Sant Sebastià contra l’Atlètic-Barceloneta (11-7). La primera volta, afortunadament, es va tancar amb una nova victòria a casa contra el Real Canoe de Madrid (13-10). Ara la lliga resta aturada fins a primers de febrer per la disputa del Campionat d’Europa de seleccions que es farà a finals de gener a Budapest. Després la recta final de la temporada permetrà veure el rendiment de l’equip en una segona volta apassionant.

JJ Aymerich

El Sant Andreu guanya la Copa d’Espanya

25

Campions de la Copa d'Espanya!

Felicitats CNSA!

17/01/2020 23:37:50

Cursos de l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar Més iinfo: Mé f info@avvsantandreu.cat c. Balari i Jovany, 14 - De dilluns a divendres de 18 a 20h Tel. 93 345 96 98 Pilates Tonificació muscular, correcció de postures, flexibilitat i treball de respiració Dilluns de 20 a 21:30 h Dimecres de 20 a 21:30 h

Patchwork Retallant i cosint pedaços de colors, podreu dissenyar creacions originals i úniques Dimecres de 17 a 18:30 h

Taller de memòria Eines per millorar i exercitar la memòria i mantenir una ment activa Dimarts de 18 a 19:30 h

655_gener.indd 26

Txikung i Tai txi Exercicis hamoniosos que amb la respiració i la ment atenta guien l’energia Dilluns de 18 a 19:30 h

Ioga Moure tot el cos, estar més relaxats, alleugerir els dolors i concentrar-se millor Dilluns de 19:00 a 20:30 h Dimarts de 19:00 a 20:30 h Dijous de 18:30 a 20:00 h

Labors i manualitats Brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestrina i d’ombra, punt de creu i pintura Dilluns de 17:30 a 19:00 h Dijous de 17:30 a 19:00 h

Dansa del ventre Dansa plena de moviments sensuals, ondulants i rítmics, que q mobilitzen tot el cos, potenciant la coordinació i l’elasticitat.

Dimecres de 20:30 a 22:00 h Dijous de 20:30 a 22:00 h

17/01/2020 23:37:51

FES ESPORT EL COS T’HO DEMANA! Abona’t al Club Natació Sant Andreu!

axats, millor :30 h :30 h :00 h

www.cnsantandreu.com

mics, icitat. :00 h :00 h

655_gener.indd 27

17/01/2020 23:37:53

50% Fins a un

Sant Andreu Gran de Sant Andreu, 254 T. 93 345 47 75 Centre òptic amb servei d’audiologia

REBAIXES

addicional

Del 7 de gener al 29 de febrer de 2020 o fins a exhaurir existències.

La revista local més antiga de Barcelona 655_gener.indd 28

17/01/2020 23:37:54