LA VERNA Preu: 4 euros N. 55 II època – Sant Jaume 2019
Revista d’Espolla
Foto portada: Mònica Bazán Edita: Mail i web: assoculturalafraternal@gmail.com www.espolla.org/asso.cultural Portada i maquetació: Mònica Bazán Equip de redacció: Berta Prats, Mònica Bazán i Albert Geli
LA VERNA 07/2019
2
sumari Programa: 17a Trobada de Cantadors ..........................................................................pàg. 3 Festa Major de Sant Jaume 2019 ................................................................pàg. 3 Des de l’escola: Ajudeu-nos a salvar la terra.........................................................................pàg. 4 4a edició de la Marxa de la Sussissa, Carme Solà ......................................pàg. 5 Activitats culturals.............................................................................. pàg. 6-15 Noticiari.............................................................................................. pàg. 16-17 Ens ha deixat... Han nascut..................................................................pàg. 17 Constitució del nou Ajuntament.......................................................... pàg. 18-20 Fem memòria: El pa, Albert Geli................................................................................. pàg. 21-23 Fem història: Josep Mallart i Cutó, Joan Vergés....................................................... pàg. 24-25
Han col·laborat en aquest número: Ajuntament d’Espolla, Carles Alonso, Manel Aragay, Albert Asenjo, Artemi Bellés, Raquel Calafí, Pep Canaleta, David Casellas, Escola Antoni Balmanya, Lluís Insa, Clara Jané, Francis Mallart, Anna Pineda, Esther Plaza, Anna Ros, Martha Ros, Eloi Salvat, Barbara Schmitt, Carme Solà, Josep Maria Tegido-Mallart, Joan Vergés, Cristina Viñas, Puri Viñas.
Relat: La tina del negre, Carles Alonso......................................................... pàg. 26-27
Fotos: Artemi Bellés, Escola Antoni Balmanya, Mònica Bazán, Roger Lleixà i veïns/nes d’Espolla.
Club de lectura i bibliopiscina, Esther Plaza............................................pàg. 33
Impressió digital: Copisteria Esteve Tirada: 130 exemplars Per subscriure’s per dos números (un any) a La Verna podeu fer un ingrés de 8€ al compte 2100-8212-40-0200022285 de La Caixa i notificar-ho a l’adreça de l’Associació Cultural La Fraternal: Àngel Costal, 5. 17753 Espolla, o fer-nos arribar l’import en efectiu.
Amb l’ajut de:
Recull de premsa: Carles Lagresa, alcalde d’Espolla, Santi Coll/EmpordàInfo............... pàg. 28-30 Precinten cinc pous il·legals a l’Alt Empordà, ElPuntAvui................ pàg. 30-31 Ajust de la Diputació en l’àmibt de l’habitatge, EmpordàInfo.................pàg. 31 Xerrada informativa: Estudi local de l’habitatge a Espolla......................pàg. 31 La llibreria a casa, Eloi Salvat..................................................................pàg. 32 El club de lectura recomana, Raquel Calafí..............................................pàg. 33 Secció de Conreu de Finques de la Cooperativa, Josep M. Tegido..........pàg. 34 Conversa amb...: La Maria de Can Salvi, Puri Viñas...................................................... pàg. 35-36 Ens han escrit: A cada repte, una solució, Josep M. Tegido-Mallart.......................... pàg. 37-38 “Vísteme despacio que tengo prisa”, Francis Mallart..............................pàg. 38 La revolució pendent, Anna Ros/Joan Viñas Carles........................... pàg. 39-41 Programa Fiesta de la Vendimia 1955, Anna Pineda.......................... pàg. 42-43 Futbol: Temporada 2018-19, Lluis Insa.......................................................... pàg. 44-45 Un tomb per l’Albera: L’aplec a Sant Genís d’Esprac, Manel Aragay i Beneria..........................pàg. 46 Botànica: Pell atòpia, èczema i psoriasi, Cristina Viñas.............................................pàg. 47 Contraportada: Flor de nit, David Casellas Sors................................................................pàg. 48
Programa 17a Trobada de Cantadors Divendres 19 de juliol
22.00h Glosa de Vins, Plaça del Dolmen
Dissabte 20 de juliol
12.00h Glosa en Remull, Piscina Municipal 14.00h Dinar de Cantadors, Sala de la Fraternal (cal inscripció prèvia) 18.30h Eliminatòries del Combat, Pista de l’escola 21.00h Sopar de Cantadors, Pati de les Moreres (cal inscripció prèvia) 22.30h Combat de Cantadors, Pista de l’escola Més informació i reserva tiquets àpats:
www.trobadaespolla.cat
Programa Festa Major Sant Jaume 2019 Dilluns 22 de juliol
18-20.30h. Jocs d’aigua, Pista municipal
Dimarts 23 de juliol 10.30h. 11.00h. 18.00h.
Torneig tenis taula i Torneig de futbolí Entrenaments lliures, Sala de la Fraternal Inici torneig, Sala de la Fraternal Torneig de petanca, Pati de les Moreres. Cal portar el material per participar-hi.
Dimecres 24 de juliol
Concurs de Memorial Joan Cos, Plaça de l’Albera amb el tema: L’olivera com a paisatge integrador del nostre poble. Caminada nocturna per a petits i grans, sortida de la plaça del Marqués de Camps A l’arribada a la Piscina municipal, entrepà de sussissa o formatge i beguda (preu 5€, opcional) Actuació musical del grup Trobasons
Dijous 25 de Juliol Sant Jaume 13.00h. 17.00h. 18.00h.
Ball de vermut amb música de Xavi, Sala de la Fraternal Espectacle de Playback del Casal Gent Gran de Figueres, Sala de la Fraternal Ball de tarda amb música de Xavi, Sala de la Fraternal organitza café la Fraternal
Divendres 26 de Juliol
18.30h. 23.00h.
Espectacle infantil per a tota la família, Sala la Fraternal “El concert més petit” de la Companyia Alquímia Musical Nit Jove amb els Piticlins, Bannana Beach i DJ Joves, Pista municipal
Dissabte 27 de Juliol 17.00h. 23.00h.
Cercavila i plantada de gegants, Pista municipal XIII Trobada Gegantera, organitza Grallers d’Espolla II Albera Rumbera amb Merkado Negro, Aires de Rumba i Julay’s, Pista municipal
Diumenge 28 de Juliol 12.00h. 13.00h. 19.00h.
Ofici solemne actuación de la Coral d’Espolla, Església de Sant Jaume Vermut de Sant Jaume i Sardanes amb la Cobla Principal de l’Escala, Plaça del Carme Entrega de premis del concurs Memorial Joan Cos Sardanes amb la Cobla Principal de l’Escala, Pista municipal Ball amb el Duo Sharazan
3 LA VERNA 07/2019
17.30h. 21.00h. 23.00h.
Des de l’escola
LA VERNA 07/2019
4
Marxen de l’escola a l’Institut: Ruth Olivet Espinoza, Leonel Santos Castro, Pau Soriano Navarra, Nathaly Villarpando Villcazana i George Arlo Wilshaw. Entren a P3: Lou Graboleda Joyal i Erick Gael Villarpando Villcazana.
Com que als alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior ens preocupa molt el tema de la contaminació, durant l’últim mes d’escola vam estar buscant informació sobre el tema. Tot el que vam anar trobant ho vam plasmar en aquest cartell i després ho vam repartir pel poble perquè tothom prengui consciència amb el tema. Aquí us deixem el cartell.
4a Edició de la Marxa de la Sussissa Enguany, vam arribar a la 4a Edició de la Marxa de la Sussissa, amb una gran participació i col·laboració dels veïns/es d’Espolla i de l’Ajuntament d’Espolla, en la senyalització del traçat, la preparació de la bossa del corredor, l’entrega de les bosses, fent fotografies, en el control i serveis als avituallaments i, com no, en el dia de la marxa a la barra coent la tradicional sussissa i servint begudes.
En aquesta passada edició, hi va haver moltes novetats: el dissabte 26 de gener de 2019, es va realitzar la recollida de dorsals de les 17h a les 21h. Dins d’aquest interval horari, a les 18h, es va fer la presentació de la “Ruta dels 4 Refugis de Tramuntana”, a càrrec del Centre Excursionista Empordanès. A les 18.30h, es va celebrar la TAULA RODONA “Curses de muntanya en femení”, en la qual van participar la Núria Puig, l’Aïna Cusi, l’Alba Segura i l’Emma Fàbrega. Per finalitzar la tarda, hi va haver un pica-pica per a tothom a la Sala de la Societat d’Espolla, on es van dur a terme tots els actes.
Ressaltar també la gran tasca duta a terme per en Carles Fabra, en el muntatge i gravació dels vídeos de la Marxa.
També hem de destacar el gran nombre de participants d’aquesta edició, superant el 400 inscrits, molts d’ells d’Espolla, així com l’elevat nivell dels participats:
Podi masculí
Enric Roura Sués, amb un temps de 42:22h Miquel Cruz, amb un temps de 42:50h Ramon Caballeria Gómez, amb un temps de 43:05h
Podi femení
Carmen Rodríguez, amb un temps de 52:42h Aina Cusí, amb un temps de 53:35h Marili Banegas, amb un temps de 54:42h
Primers Locals
Pere Bonavia, amb un temps de 52:28h Sandra Casellas, amb un temps de 57:53h
Sub-16 anys
Iu Jaume, amb un temps de 44:17h Martina Serra, amb un temps de 1:11h
Us hi esperem l’any vinent, sense vosaltres no seria possible!
5 LA VERNA 07/2019
El diumenge dia 27 de gener de 2019, es va donar la sortida de la Marxa, a les 10h del matí, des de la plaça del Dòlmen, amb un recorregut fabulós de 10km i amb un desnivell de 360m+, que en Jordi Pijoan va escollir. L’espollenc ha estat l’artífex de la marxa des del seu naixement i aprofitem aquesta edició per agrair la seva completa dedicació i implicació en tots els aspectes que la fan possible, amb el resultat d’una ruta molt atractiva per a les properes edicions. Agrir un cop més la implicació i bona predisposició de tots els col·laboradors/es i a tots patrocinadors, que sense ells no podríem fer possible una de les marxes més joves però molt consolidades de la nostra terra.
Activitats culturals 23a Fira de l’Oli i l’Olivera La 23a edició de la Fira de l’Oli va coincidir amb la festa del patró Sant Sebastià, el 20 de gener. Les activitats, però, van començar el divendres 18 de gener a la tarda, amb la presentació del llibre d’en Jose Luís Bartolome “L’arbre evitern. Elogi etnopoètic de l’olivera empordanesa”. Un tema molt adient per encetar la Fira de l’Oli. El dissabte 19 de gener al matí, es va dur a terme el ja tradicional taller botànic a càrrec de la fitoterapeuta Cristina Viñas d’El Cau de les Marietes, amb l’ajut de la Selena Pijoan, que van fer un taller de cuina amb plantes silvestres.
L’altre activitat del matí de dissabte va ser la xerrada tècnica: “Estratègies de cultiu i maneig agronòmic per a l’obtenció d’olis d’elevada qualitat” a càrrec de Juan Francisco Hermoso, tècnic de l’IRTA. Va fer un repàs a la situació del sector oleícola, el gran potencial de consum de l’oli d’oliva de qualitat, així com els efectes favorables de l’olivar, com a cultiu medioambientalment sostenible. Després de la xerrada i les preguntes dels assistents, es fa fer un tast d’olis de procedències diverses. A la nit, dins els actes de la Festa Major d’Hivern, vam poder gaudir de la comèdia musical “Al sud del Paral·lel” amb l’actor Carlos Gramaje (Dagoll-Dagom) i l’actriu Lu Fabrés, una barreja de teatre i musical on es va fer un repàs als grans èxits de Dagoll-Dagom.
6 LA VERNA 07/2019
La principal novetat d’aquesta edició va ser fer una fira més sostenible, intentant reduïr al màxim els envasos plàstics. Amb aquesta finalitat, a la parada de l’Associació Cultural no es van donar gots d’un sol ús ni es van vendre ampolletes d’aigua. En Marcel (el gutzil) va comentar que s’havia notat molt a l’hora de recollir les deixalles. Seguirem, doncs, en aquesta línia!.
Els Grallers d’Espolla acompanyen la processó amb el pendó de Sant Sebastià fins a l’esglèsia. Després els Amics de la Fraternal 1874 van oferir un vermut.
Les altres novetats de diumenge van ser: el tast de vins de la Cooperativa d’Espolla; la Gimcana per a la mainada, que havia de buscar per tot el recorregut de la Fira paraules relacionades amb l’oli i l’olivera i engantxar-les en un full, on hi havia les definicions; i el Photocall que es va fer a la Sala la Coromina projectant imatges relacionades al l’oli i l’olivera, on tothom que ho va voler es va fotografiar.
Al concurs Instagram es van presentar 16 fotografies que s’ajustaven al tema proposat, “Fir-aires”, però cap d’elles va arribar al nivell, així que es va declarar desert. La resta d’activitats de diumenge van tenir l’èxit a que estem acostumats: molta gent pels carrers del poble per comprar l’oli de l’any, per gaudir de la música en viu a la plaça del Dolmen, per comprar gran varietat de productes a les parades dels carrers, veure l’actuació dels Castellers de Figueres, anar a la missa cantada per la Coral d’Espolla...
LA VERNA 07/2019
7
L’exitós Concurs de llançament de pinyol d’oliva –ja ha arribat a la 20a edició–, va comptar amb unes condicions climatològiques no gaire favorables: fred amb un vent glaçat que bufava pel darrera. En aquesta edició hi van participar 36 adults i 9 a la categoria infantil. Els guanyadors van ser:
LA VERNA 07/2019
8
1r premi adults: Álvaro Martínez Rodríguez (de Colera) amb 14,65m 2n premi adults: Manel amb 14,25m 1r premi infantil: Jan Asenjo amb 7,55m 2n premi infantil: Martí Domènec amb 5,96m
També vam comptar amb la participació de concursants de França i Anglaterra. En concret l’Ian, d’Anglaterra, va dir que era “el campió de llançament de pinyols d’oliva d’Anglaterra”!, encara que no va guanyar ;-). Els Grallers d’Espolla van decidir no posar la parada de venda de vi i oli d’Espolla a la plaça del Dolmen i se’n va fer càrrec la Cooperativa.
Com a cloenda de la Fira, i per segon any consecutiu, el Ball de l’Oli. A la nit el ball de Festa Major amb el grup Shazaran. I amb això va acabar la 23º Fira de l’Oli i l’Olivera d’Espolla. Un any més, èxit total, gràcies!.
El balanç de comptes de l’Associació Cultural la Fraternal Espollenca, coorganitzadora de la Fira, en 23a edició de la Fira és: Ingresos..............................................................7.208,03€ Vendes parada................................................3.876,03€ Publicitat programa........................................3.280,00€ Publicacions i samarretes....................................52,00€
Despeses.............................................................5.985,71€ Compres parada.............................................2.223,13€ Disseny, publicitat i promoció.......................1.701,08€ Activitats fira..................................................1.062,47€ Feines de gestió.................................................820,00€ Concursos............................................................80,70€ Varis....................................................................98,33€
Saldo Fira 2019..................................................1.222,32€
Carnaval infantil
Els més menuts (i els no tan menuts) del poble, molt ben disfressats aquest any, van tornar a gaudir d’una bona rua amenitzada pels Grallers d’Espolla, irreconeixibles sota les seves disfresses. A la Sala de la Fraternal els esperava en Pep Puigdemont, amb el seu espectacle “Ballaruga i pessigolles”, que va encantar a grans i petits i els va fer entrar una bona gana per menjar la xocolata de final de festa!
Primavera cultural
Els actes de la primavera cultural s’han concentrat del divendres19 al dimarts 23 d’abril. Durant aquest dies hem pogut participar en activitats esportives, literàries, plàstiques i gastronòmiques.
L’endemà a la tarda, els solters van guanyar per golejada als casats en el clàssic partit de futbol solters contra casats. Cal destacar que dels 15 integrants de l’equip dels casats, 14 van acabar lesionats. Però el millor del partit va ser l’àrbitre que va aguantar estoicament tots els comentaris, uns millors que altres, que sortien de les grades.
9 LA VERNA 07/2019
A la Sala de la societat La Fraternal, el divendres19, el torneig de tennis taula i el de futbolí va reunir una bona colla d’aficionats. Després d’uns quants partits, una bona suada i una gran dosi de diversió, l’Albert Riera va guanyar el torneig de tenis taula. Per altra banda, la parella guanyadora del torneig de futbolí va ser la formada per en Joan Coderch i en Pedro Castillero.
El dissabte al matí es va repintar la parada de l’autobús. La pintada que hi havia estava molt malmesa i l’Ajuntament va demanar la col·laboració de l’artista mural FERT que va presentar el projecte que es va dur a terme. L’activitat estava plantejada com un taller de grafitti per a mainada i joves però molts adults també van voler agafar el pinzell i l’spray i participar de l’elaboració del mural col·lectiu. En FERT, Jordi Comas, conegut per alguns dels joves del nostre poble, l’any 2015 es va graduar en arts aplicades a la paret i des d’aleshores es dedica a la producció de murals de gran format. Participa en el projecte Give a Hand to Nature realitzant obres murals en espais públics, i en punts d’interès cultural que conviden a l’espectador a reflexionar sobre el respecte a la natura. El diumenge, i durant tot el dia, l’AMPA va organitzar la parada de llibres, roses i plantes a la plaça del Carme. Mentrestant, a la sala de la Fraternal en Rafel Bruguera feia la presentació del nou llibre d’en Joan Vergés: Empordanesos als camps nazis. Seguidament, i després d’una molt disputada final, en Manel Segura guanyava el concurs de dictat (lectura d’un poema d’en Miquel Martí i Pol) i es tancaven els actes literaris amb el vermut de Sant Jordi.
LA VERNA 07/2019
10
A dalt: la parada de llibres i roses de l’AMPA per Sant Jordi. Al mig: presentació del llibre d’en Joan Vergés. A baix: la mainada que va participar (i menjar) la mona.
A la tarda l’Associació de Joves va organitzar el taller: Fem la mona. Amb una gran participació de nens i nenes, l’activitat consistia en elaborar una mona a partir d’una base de pa de pessic i uns guarniments especials per l’ocasió. Finalment les mones van ser el berenar de la tarda.
El dimarts 23 d’abril, diada de Sant Jordi, l’AMPA va organitzar de nou la parada de llibres, roses i plantes.
Un Sant Jordi Particular
Aquest any, a mida que s’acostava Sant Jordi, les noies i el noi del Club de Lectura vam pensar que estaria bé compartir la celebració amb el poble. Per a nosaltres aquesta Diada ha estat una mica especial; després de força temps hem compartit moltes lectures i, a través d’aquestes, ens hem anat coneixent més i passant-ho-nos millor i hem volgut que al poble es veiés la nostra satisfacció.
Cartells de la Ruta literària, iniciativa del Club de lectura per Sant Jordi.
Els llibres i el temps que els hem dedicat plegades han forjat una complicitat que, segurament, podríem dir és una mica novel·lesca i així, llibre rere llibre i trobada rere trobada ens hem anat descobrint i gaudint d’aquest temps que ens dediquem. Com dir a la resta de veïnes i veïns
com és d’interessant llegir i parlar de llibres? Doncs, repartint trossets d’aquests pels arbres i els fanals del poble. Escollint cadascuna un trosset d’una novel·la, d’un poema, d’una cançó... que ens ha fet viure bons moments i col·locar-la allà on fem bona part de la nostra vida: al poble i amb la seva gent. Per a totes ha estat una experiència joiosa i esperem que la sorpresa que al principi pogués representar, esdevingui per a molts i moltes un incentiu per compartir lectures i experiències. Si us resulta només la meitat de gratificant que a nosaltres segur que trobareu que val molt la pena.
Activitats culturals
Visca Sant Jordi!!
Romiatge a Sant Genís d’Esprac 2019
Un any més, el dissabte després de Corpus, hem anat a Sant Genís a honorar al Sant i a demanar-li, com diuen els Goigs, que sigui el nostre advocat, que ens lliuri de llamps i tempestes i de tota calamitat. Aquest any ha coincidit amb el 22 de juny, amb molt bon temps, i una temperatura agradable. Com és costum els Grallers, ens van despertar amb un barrim barram de timbals i gralles. I cap a la plaça Marqués de Camps que ja ens esperava una xocolata desfeta ben calenta amb melindros per sucar. També ens van donar uns barrets de palla blancs per protegir-nos del sol i una bossa gran de color verd commemorativa de la diada. Com cada any, els més caminaires, vam començar el camí a peu.
Cal i és just felicitar als voluntaris que uns dies abans varen anar a arranjar el camí per poder pujar a peu, molt net i ben senyalitzat tan el de la “mina” com el de la ribera. A l’arribada a Sant Genís, “als que havíem fet el camí a peu” ens esperaven uns entrepans que eren d’agrair.
Els primers (els més joves i els més grans) en arribar a peu a Sant Genís. A baix: la foto de grup de l’Aplec a Sant Genís 2019.
11 LA VERNA 07/2019
A les 12, Missa Solemne cantada per la Coral dels Roqueters d’Espolla i després cant dels Goigs i l’Aplec de Sant Genís. Al sortir de l’ermita ja se sentia la flaire de les cassoles que l’Antoni Pagès i els seus ajudants estaven preparant l’arrós. Un moment per anar a fer el vermut al bar de
l’Ampa i ja podies anar a fer cua per l’arrós. Un any més, se’ls ha de felicitar per l’arrossada, abundant i molt al seu punt.
L’actuació de la Coral d’Espolla a l’ermita de Sant Genís.
A les taules no hi faltava de res ni de menjar ni de beure: embotits, entremesos, arrós, carn a la brasa, coques i pastissos casolans, vins, caves, garnatxa de la bota, cafè i copa qui en vulgui, quin bé de Déu, tothom porta lo bo i millor. La tertúlia de sobretaula, animada, recordant bells temps i saludant a amics i companys que feia temps que no veies.
Després de la fotografia de tota la colla, es va anunciar i guardonar als més petits i als més grans que havien pujat a peu. En Nico el nen més petit de 5 anys i l’Anna Sastre de 14. La Sra. Remei que ja és una mica més gran i l’Eduard Coderch que encara n’és més. De tornada, com cada any, alguns van acabar la jornada berenant al Molí. I....com diu l’Aplec: Tornant a Espolla, sentim gran joia. Ben avinguts tots, i amb gran delit comptem els dies que faltarien per retrobar-nos a Sant Genís.
Visita guiada als espais medievals d’Espolla
El 23 de juny i de la mà d’en Joan Vergés, una trentena de personas va fer un recorregut pel nucli d’Espolla per conèixer els espais medievals que encara resten, molts d’ells desconeguts per a molts vilatans.
El recorregut, que va durar un hora llarga, va començar a les restes del Castell d’Espolla i va seguir per Can Mundó (actual casa Rural de Can Salas), Mas Lloper (Pedrissos, 1), Can Clarà (antic Hotel Canaleta-Heras), Can Mateu (que era l’habitatge del Marquès de Camps), el mas Can Coderch, i el Mas del Puig, on encara es pot veure un mur amb opus spicatum. També estava previst anar a veure la sagristia de l’esglèsia de Sant Jaume, però finalment no es va fer, encara que se’n va parlar.
LA VERNA 07/2019
12
Aquestes visites estàn programades pel Consell Comarcal de l’Alt i el Baix Empordà, amb el suport de l’associació Empordà Turisme, la Comissió de Turística del Baix Empordà i els ajuntaments que volen participar en la proposta. Aquest 2019 s’han programat un total de 54 propostes de visites guiades als espais medievals de les dues comarques i s’ofereixen al llarg dels mesos d’estiu i fins ben entrada la tardor. Aquesta serà la cinquena temporada que es posa en marxa aquesta acció cultural i turística.
Revetlla de sant Joan 2019
Un any més a Espolla varem celebrar la Revetlla de Sant Joan.
La pila de fustes de la foguera de Sant Joan i l’encesa de la foguera feta, com és tradició pel més jove i el més gran del poble.
L’Ajuntament i l’AMPA de l’escola, com ja és costum, foren els encarregats d’organitzar-la. S’havien recollit gran quantitat de cadires i mobles vells que varen cremar amb una gran foguera que fou encesa, amb la flama del Canigó portada des de Banyuls, per l’espollenc més petit i el més gran. Aquest any li ha tocat a la Jana Capristán Geli d’uns tres mesos i en Jaques, un any més, com a persona més gran. Per molts anys als dos!
Taules i cadires parades per seure i menjar els entrepans de sussisa i beguda per a tothom. No podia faltar la coca i el cava que va ajudar a passar la nit als que es varen quedar fins més tard, acompanyats amb la música del D. J. Mentrestant la mainada gaudia amb els petards coets i bengales que no paraven de petar. Tot això em porta records d’infància. Quan era petit, la gent no tenia gaires mobles vells per cremar. Uns dies abans, els nois,
anàvem als Romanins, on hi havien excavades les trinxeres, a fer llenya, collíem grans feixos de bruc per a fer una gran foguera; entre el bruc, quatre rampoines, algun garbó de didortes i algun rabissó feiem una bona pila de llenya.
Activitats culturals
Alguns anys, es feien dues fogueres, una al Relliquer d’en Trilla que la feien la mainada del Relliquer, zona de l’esglèsia... i l’altra al camp de can Carles al començament del camí d’anar al còrrec de l’Oliva qua la feia la resta, la Pedrera, carrers del centre, Puig del Mas... Evidentment hi havia una gran competència per veure qui la feia més gran. S’havia de vigilar que no hi hagués cap robatori o alguna cosa pitjor, algun any, alguna s’havia encès abans d’hora. Albert Geli
13 LA VERNA 07/2019
Banyuls 1793, la llegenda del coll
La llegenda s’uneix a la història, tret que siga la història que s’ha unit a la llegenda.
Mireu cap al mar per veure els vaixells que arriben amb aquests contrabandistes que vénen a portar la seva càrrega. A continuació, barregeu-vos amb la multitud de Banyulencs i entreu a la faràndula d’aquests feliços habitants i participeu al final del dia del banquet republicà que uneix a un poble sencer a la platja. Bon dia per a tots! Així convidaven els Banyulencs a tothom que volgués participar de la seva festa.
A les cinc de la tarda els Grallers d’Espolla donaven la benvinguda als contrabandistes que arribaven a la platja. Discurs i ofrena floral als caiguts. Tot seguit es va fer una sardana de germanor, i una desfilada musical pels carrers de la Vila. A les vuit, un concert coral a l’estrada de la platja i a les nou sopar acompanyat amb cants i música a la platja. D’Espolla, assistiren als actes representants de l’Ajuntament, els Grallers, i tothom qui va voler.
Taller de memòria
En aquest taller impartit, enguany, per la Montse, de l’àrea de Benestar del Consell Comarcal, hi acudeixen una dotzena o més de persones grans. Té com a finalitat promoure un envelliment actiu de la població. A tots i
Els participants del Taller de Memòria en una de les sessions.
Activitats culturals
totes els hi agrada molt anar al taller de memòria, que s’ha fet els dimecres a la Sala la Coromina, perquè els hi posen exercicis, els fan llegir textes i després els hi pregunten les paraules que han sortit, i també és una manera de reunir-se. Alguns dels exercicis se’ls emporten a casa per a seguir practicant fora de la classe. Els tallers s’adrecen a les persones majors de 65 anys i es fan a les poblacions que han sol·licitat aquesta activitat mitjançant el seu ajuntament.
Classes de Chi kung
Des de finals de gener es duu a terme l’activitat de Chi Kung de la mà d’Albert Benitez, la mateixa persona que dinamitza el parc de salut els dimecres de 11 a 12h. S’ha estat realitzant fins a finals de juny els dimarts de 19’45 a 20’45h. Han seguit el curs unes 20 persones. El setembre el professor tornarà a fer una classe oberta a tothom.
Xerrada: bon tracte a les persones grans
A la xerrada “Bon tracte a les persones grans”, estava previst que hi assistís la gent jove, però, malhauradament no va ser així. La persona més jove a la xerrada va ser en Carles Lagresa, que ja en té vora 50. La resta tot gent gran. La xerrada la va fer la Montse del Consell Comarcal, la mateixa persona que ve a Espolla a fer el Taller de memòria. Aquesta xerrada forma part de la campanya homònima impulsada per l’àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, destinada a sensibilitzar i informar la gent gran, famílies, persones cuidadores i ciutadania en general vers la realitat dels maltractaments a les persones grans, un fet que sovint és poc visible.
Curs de gralla i tabal
Ja fa uns mesos que els Grallers d’Espolla van fer una crida anunciant per a tothom que en tingués ganes que començaven un curs de gralla i tabal. La principal idea d’aquesta iniciativa és mantenir la tradició i renovar la colla que, ja fa uns anys que amb la seva música alegren les cercaviles allà on van acompanyant les colles geganteres, ajudant a dansar els seus gegants i capgrossos.
LA VERNA 07/2019
14
El cartell de promoció del curs de gralla i, a baix, en Kiko prepara els instruments per la classe.
Amb aquesta intenció hem sigut uns quants els que hem caigut en la temptació i grans i petits ja fa uns quants caps de setmana que ens trobem a la sala La Coromina per començar a aprendre els secrets d’aquests dos instruments. El primer dia que ens vam trobar vam sentir ràpidament l’escalfor de la colla i les ganes que tenen de transmetre la seva passió als nou vinguts. En Quico (gralla) i en Porfiri (tabal) amb molta paciència i sobretot persistència ens van explicant com hem de seguir el ritme o com hem de col·locar els llavis per a que la gralla soni bé i nosaltres no ens cansem tant ràpid. Així que, mica en mica anem memoritzant l’ampli repertori de la colla grallera. Amb moltes ganes de passar-ho bé mirarem de tirar endavant el grup per poder seguir fent el toc de matinades, la cercavila de la Festa Major, participar en els diferents esdeveniments del poble com la cavalcada de Reis i seguir acompanyant a colles geganteres d’arreu.
“Radicals” a Espolla
El 16 de juny, a la sala de la Fraternal, es va presentar el llibre Escola de Radicals. Quaranta anys defensant el territori a l’Empordà. Editat per Brau edicions (Figueres, 2019), arran de la iniciativa d’un grup de persones d’àmbits molt diversos i coordinat per la escriptora Cristina Masanés, el llibre recull les històries de projectes urbanístics que, en els darrers 60 anys, es volien desenvolupar a l’Empordà i que, en molts dels casos, es van frenar gràcies a la mobilització ciutadana.
A la presentació, Pep Canaleta, Lluís Serrano i Bàrbara Schmitt van explicar els diferents capítols del llibre i també la seva experiència personal en algunes de les campanyes en defensa del territori. Davant d’un reguitzell de projectes com urbanitzacions al Cap Norfeu i Cap de Creus, un circuit de Formula 1 al Montgrí, aeròdroms i camps de golf aquí i allà, una autovia de Blanes a Portbou arran de costa, un parc d’atraccions a Vilajuïga o els parcs eòlics a l’Albera, entre molts d’altres, Pep Canaleta va plantejar la pregunta si el radicalisme, amb el que el títol del llibre etiqueta els activistes, no s’hauria d’aplicar més aviat als promotors i polítics que haurien canviat radicalment el paisatge i la fisonomia de l’Empordà, si aquests projectes haguessin prosperat.
Lluís Serrano va fer un repàs dels articles, escrits per més de vint autors, i dels tres reculls d’imatges que inclou el llibre: una sèrie de fotografies de l’època de la campanya en defensa dels Aiguamolls dels anys 70 del segle passat, provinents de l’arxiu d’en Jordi Coll i d’en Francesc Guillamet, reproduccions de retalls de diaris que entre el 1962 i el 2015 tractaven la problemàtica urbanística a la comarca i finalment fotografies d’accions i campanyes de la plataforma Salvem l’Empordà.
Activitats culturals
Portada del llibre “Escola de radicals” i la presentació del llibre a Espolla, a càrrec de Lluis Serrano, Pep Canaleta i Barbara Schmitt.
Bàrbara Schmitt va convidar al públic d’imaginar-se la comarca amb tots aquests projectes realitzats i contrastar aquesta imatge amb l’Empordà que les agències turístiques avui promocionen: l’Empordà dels parcs naturals, del patrimoni històric i arquitectònic o de l’enoturisme.
Activitats d’estiu
Com en els últims anys, aquest estiu en va ple d’activitats per a tots els gustos i totes les edats!.
La temporada de piscina va començar el dilluns 17 de juny a la tarda. I l’activitat que va donar el tret de sortida de totes les que es faran al llarg de l’estiu va ser un concert de Banana Beach, el 27 de juny. Hores d’ara també han projectat la primera pel·licula de la temporada i el Bingo Musical. Es torna a fer el curs de “Gimnàstica Aquàtica” per a la gent gran, així com cursos de natació per a tots els nivells, AquaGym, i també la “Pista Oberta”, activitats esportives per el jovent, tres dies a la setmana a la tarda.
Els dilluns a les 8 del vespre, a les porxades de l’escola, també es farà Ioga, amb el monitor Mateu Reñé. No cal inscripció, només pagar 3€ després de cada sessió. Amb la Bibliopiscina, el dijous de juliol i agost, de 18 a 19.30h, també podeu aconseguir fàcilment els llibres per llegir aquest estiu. A les pàgines 32 i 33 d’aquesta revista trobareu algunes recomanacions.
Amics de la Fraternal 1874
En els propers mesos s’han previst les següents activitats:
-Cantada d’havaneres amb el grup Cel Rogent, el 9 d’agost. -L’arrossada popular aquest any es farà el 6 d’octubre -Festa de Halloween, amb un berenar-sopar i castanyada, el 2 de novembre.
15 LA VERNA 07/2019
En el debat final, ponents i públic van coincidir que tot i que la retòrica oficial ha canviat, l’especulació urbanística segueix pressionant i els representants polítics de tots nivells sovint no poden o no volen oposar-s’hi. I que la mobilització en defensa del territori segueix sent necessària, com indica la creació de la plataforma SOS Costa Brava, just l’estiu passat, en la que més de 30 entitats ciutadanes denuncien la continuïtat del desenvolupament agressiu en el territori (www.soscostabrava.cat).
Noticiari Obres al poble
Gràcies a una subvenció de la Diputació de Girona s’ha dut a terme la reparació de la canalització de la xarxa de sanejament, en el tram del carrer del Pont a la Font de la Pedrera, per un import total de 14.414,13€, dels quals 12.972,00€ corresponen a la subvenció de la Diputació (90%). La Diputació de Girona també ha subvencionat el 100% de l’adquisició i instal·lació d’un punt de recàrrega públic per a vehicles elèctrics al nucli d’Espolla, per un import total de 14.548,70€ dins el Pla a l’Acció i el Fons de Subvencions de la Diputació de Girona.
L’arranjament de la vorera a plaça de l’Albera, per l’adequació a l’estacionament vehicles elèctrics ha tingut un cost total de 4.772,85€ (IVA inclòs), a càrrec de l’Ajuntament.
Resultats eleccions generals 28 d’abril
Cens................................. Vots comptabilitzats:.. 263......80,67 % Abstencions:................. 63......19,33 % Vots nuls:........................ 2........0,76 % Vots en blanc:................. 2........0,77 % PARTIT
LA VERNA 07/2019
16
VOTS %
ERC-SOBIRANISTES...............94... 36,02 % JxCAT-JUNTS............................62... 23,75 % PSC.............................................41... 15,71 % Cs................................................17..... 6,51 % FRONT REPUBLICÀ................16..... 6,13 % ECP-GUANYEM EL CANVI....14..... 5,36 % PP..................................................6....... 2,3 % VOX..............................................3..... 1,15 % PCPC.............................................2..... 0,77 % RECORTES CERO-GV................2..... 0,77 % IZQP..............................................1..... 0,38 % PACMA.........................................1..... 0,38 %
Resultats eleccions europees 26 de maig Cens........................... 333 Vots comptabilitzats:.. 250....75,08 % Vots nuls:........................ 1......0,40 % Vots en blanc:................. 4......1,61 % PARTIT
VOTS %
JxCAT-JUNTS......................... 109....43,78 % ERC-SOBIRANISTES.............. 72....28,92 % PSC............................................ 37....14,86 % Cs............................................... 10......4,02 % PP................................................. 8......3,21 % CeC-PODEMOS.......................... 7......2,81 % CV-EC.......................................... 1......0,40 % PCPE-PCPC-PCPA...................... 1......0,40 %
El resultat de les eleccions municipals del 26 de maig surten a la pàgina 20 “Constitució del nou ajuntament”.
Associació de Propietaris i Veïns d’Espolla
L’Associació de Propietaris i Veïns d’Espolla (APVE) estrenarà nova plana web durant aquest mes d’agost (espolla.org). Alhora que ofereix a qui vulgui la possibilitat de tenir un compte de correu electrònic amb el seu domini (exemple: NOM@espolla.org). Si algú està interessat que ens ho faci saber i ho configurem. Aquest any també estrenem un nou sistema de control al vedat, amb noves targetes, nou programa informàtic i nou guarda. El sistema és el mateix aparell que dona accés de la Piscina municipal d’Espolla (caixa d’activació de targetes, situada sobre el torn). Durant la temporada de caça s’instal•larà al costat del magatzem municipal, on s’establirà el punt de control del vedat. Al compartir maquinaria també hem compartit despeses pagant 2.692,25€.
Tiroteig a Vilarolí
Una veïna de Vilartolí de Baix va denunciar que, el passat 16 de maig, van haver de refugiar-se mentre treballaven al camp que tenen junt a la riera, a uns 100m de casa seva, quan els militars de la Base de Sant Climent, que feien pràctiques de tir des d’una muntanya propera, van impactar una desena de trets sobre la seva propietat. Per sort no hi va haver ferits, però quan de temps més haurem de suportar aquests “accidents”?.
Ens ha deixat... La Paquita, Francisca Brugat Cardoner, va néixer el 12 d’abril del 1926 a Requesens. Ajudava a la família treballant la terra i fent les feines de la casa. El 14 de gener del 1950 es va casar a Requesens amb en Serafí Serra Geli, i van venir a viure a Espolla a fer de flaquers al forn de can Xec. Van tenir una filla, la Mª Pilar. Al 1954 van tornar a viure a Requesens. Allà tenien al seu càrrec la cantina fins el 1975 que va morir el seu marit i se’n va anar a viure a Figueres amb la seva filla.
Va morir el 14 de gener del 2019, les seves despulles descansen a Cantallops amb el seu marit.
17
Han nascut...
LA VERNA 07/2019
Van venir a viure a Espolla el 2007. Li agradava conversar amb la gent, llegir i fer llargues caminades.
Jana Capristan Geli
És la 1a filla d’en Joan i la Joana i va néixer el dia 27 de març de 2019
Jan Graboleda Joyal
El 2n fill d’en Pau i la Noemí va nèixer el 4 d’abril de 2019
Constitució del nou Ajuntament
Els components del nou Ajuntament, d’esquerra a dreta: Albert Asenjo, Marc Boix, Lluís Insa, Roser Garcia, Berta Prats, Àngel Olivet i Carles Lagresa (alcalde).
Bé tot això no hauria estat possible sense l’ajut de totes les regidores i tots els regidors als quals vull agrair infinitament la seva tasca i el seu compromís i en especial a l’Anna i en Joan que avui tanquen una etapa al capdavant del consistori, també els hi vull dir que seguirem compta’n amb ells i amb la seva experiència acumulada durant tots aquests anys.
18 LA VERNA 07/2019
Molt bon dia a tothom, aquests dies hem tancat la legislatura 2015/2019 sumant la legislatura anterior 2011/2015, són vuit anys que Compromesos amb Espolla està al davant d’aquest consistori, quan vàrem iniciar aquest projecte compartit, el nostre compromís era, fer un poble per tots i amb tots, amb més serveis i de més qualitat, respectant el medi ambient, més participatiu i si cal més just, en definitiva treballar per què les Espollenques i els Espollencs visquin cada millor al seu poble. Crec que ho hem aconseguit, tot i les dificultats econòmiques dels últims anys hem sigut capaços de complir bona part del nostre programa, dels nostres compromisos adquirits.
L’equip de Compromesos amb Espolla que es va presentar per aquesta legislatura.
Agrair a tots els treballadors municipals, l’Anna, la Carme, la Montse, en Marcel, la Carmina, en Manel, en Carles Valverde, en Josep, no vull deixar-me’n cap, a tots gràcies per fer-nos la feina més fàcil.
Els tècnics que ens han assessorat, col·laboradors que treballen dia a dia amb nosaltres, també als jutges de pau d’Espolla, en Joan i en Pep. A tot el teixit associatiu que sempre estan al costat del poble i a tota la gent voluntària per ser-hi quan és necessari, molta gratitud a tots plegats.
Avui comencem una nova etapa i primer de tot vull donar la benvinguda a la Roser i en Marc, per acceptar aquest compromís, som un equip, segur que treballar junts serà fàcil.
Això ho dic molt sovint i pot ser em faig repetitiu,
però crec que qui estima el seu poble, tant si hi ha nascut, o ha decidit venir-hi a viure i sentir-se Espollenca o Espollenc com el que més, hauria de passar per aquesta etapa. Ser servidor públic i treballar pels teus convilatans és un orgull i una experiència molt enriquidora i que tothom qui pogués hauria passar-hi. Comencem nova legislatura i volem agrair el suport rebut el passat dia 26 de Maig.
Aquests pròxims 4 anys entre tots tenim reptes importants, sempre prioritzant el benestar de totes i tots, en especial a la gent gran i als més joves, tenim una població molt envellida, hem de ser capaços de garantir habitatge pels més joves per què puguin quedar-se a Espolla i poder-s’hi guanyar la vida, formar una família i així evitar la despoblació que ja estan patint molt pobles petits com el nostre, encara hi som a temps.
Foto de grup del darrer ple, amb la secretària (a l’esquerra), les dues administratives, els regidors i l’alcalde. El quadre que sosté en Joan Vergés és de Josep Cruañas, artista de Capmany.
Sense deixar a part les nostres tradicions, la nostra cultura i el paisatge tan significatiu i potenciador en de bona part de la nostra economia.
Estem a la vostre disposició i al servei de totes i tots els vilatans i no dubteu explicar-nos les inquietuds i inconvenients, és important la vostre la col·laboració.
Només junts farem un poble millor i només junts construirem un nou país, els nostres encerts, seran també els encerts de tots. Salut per a tothom i visca Espolla.
Carles Lagresa i Felip, Alcalde
Agraïment als dos regidors sortints Benvolgut i amic Joan,
Primerament, remarcar que per mi ha estat un orgull haver coincidit i haver treballat pel poble d’Espolla durant 16 anys (4 legislatures) amb en Joan Vergés Pineda.
Com a bon mestre m’ha sabut transmetre molts aprenentatges, molts d’ells intangibles que m’han servit i espero que em serveixin en un futur.
Recordo les primeres reunions a casa seva en la campanya de les Municipals del ja llunyà 2003. Jo era un jove de 28 anys, inquiet i obstinat però també inexpert i en Joan va confiar en mi, i tot i que, no recordo haver-li dit mai, sempre li agrairé. El camí no ha estat sempre fácil, els 8 anys a l’oposició van ser molt durs, d’una feina feixuga, desagraida i sovint mal vista. Però,no vam defallir, i l’experiència ens va enfortir com a “polítics” i com a persones. A partir del 2011, ja a l’Equip de Govern encapçalat per en Carles, la tasca de regidor ha estat molt més agraida i reconeguda, i hem vist complerts bona part dels projectes que imaginàvem per Espolla.
19 LA VERNA 07/2019
Podem fer-ho millor o pitjor però us podem assegurar que a partir d’avui ens posem a treballar, amb rigor i honradesa.
Però, per mi, més enllà de la seva tasca com a regidor, sobretot en el vessant cultural i educatiu, en Joan Vergés Pineda ha deixat una profunda petjada com a càrrec electe.
El seu comportament sempre ha estat responsable, educat, conciliador, honest, elegant i de fortes conviccions democràtiques. I, ja per acabar, m’atreveixo a dir que sense el seu tarannà i la seva aportació, el poble d’Espolla del 2019 no seria el que és avui. Moltes gràcies Joan i fins aviat.
Lluís Insa Guirado Els dos regidors que han plegat, l’Anna Ros i en Joan Vergés, van rebre com a obsequi una litografia de Josep Cruañas amb una vista d’Espolla.
Benvolguts Joan i Anna,
Subscric bona part del que acaba de dir en Lluís.
Joan tot i que vam coincidir com a regidors la legislatura del 2007, no va ser fins al 2011 que vam iniciar un projecte conjunt arran de la fusió dels dos grups municipals que vàrem encapçalar respectivament.
Tot aquest temps que hem treballat junts, ha estat un plaer, ja que quan un té la predisposició i el compromís de fer un servei públic com tu, tot és més fàcil. Des de la teva regidoria d’ensenyament, aquests últims vuit anys han sigut molt profitosos perquè d’entre altres coses, hem fet l’escola pràcticament nova i tot el seu entorn, hem guanyat en confort i seguretat pels nostres nens i nenes. Ens has aportat experiència, diria que també prudència en algunes coses i seny en altres, has estat de gran ajut a l’hora de prendre decisions importants, això ens ha servit d’aprenentatge per poder dur a terme una millor acció de govern. Anna, ara fa un moment en Lluís comentava les reunions a casa d’en Joan, ho recordaràs prou bé, nosaltres també vam començar la nostra aventura així, reunions i més reunions al carrer Feixes 33.
20 LA VERNA 07/2019
La veritat és que ja han passat dotze anys dels inicis de Compromesos amb Espolla, anys de projectes compartits, molt d’ells els hem pogut dur a terme, i alguns ens han quedat pel camí, però no hi renunciarem.
En aquests anys has treballat molt, entre altres coses també has encapçalat dues regidories, primer la de cultura i festes i aquesta última legislatura benestar i atenció a les persones, sempre amb un compromís i implicació des del primer a l’últim dia. En aquests anys t’has guanyat sobradament el respecte i admiració de tothom, tant companys de govern, treballadors municipals com dels vilatans i vilatanes del nostre poble.
Resultat eleccions municipals 28 de maig
Cens........................... 335 Vots comptabilitzats:.. 252... 75,22% Vots nuls:........................ 8..... 3,17% Vots en blanc:............... 14..... 5,74% Compromesos amb Espolla-AM ................................... 230... 94,26%
Ara ens coneixem molt més que al principi d’aquesta aventura, el respecte i admiració que et tinc ja seran per sempre més i no dubtis que et vindrem a tocar la porta si necessitem quelcom, estic segur que podrem comptar amb tu i la teva experiència de tots aquests anys.
Anna i Joan us vull agrair la dedicació, el bon fer l’honestedat com a servidors públics. En nom meu, en nom de tots els regidors, treballadors municipals i també m’atreveixo a dir del tot el poble d’Espolla la dedicació i fins aviat. Carles Lagresa Felip
El pa “L’univers comença amb el pa”, deia Pitàgoras
Quan l’home primitiu va passar a ser sedentari va començar a criar els animals i a sembrar els camps, a partir de llavors, va ser capaç de cultivar els cereals i el blat era el cereal per excel·lència a la riba mediterrània. Després calia moldre el gra amb pedres per obtenir-ne farina i d’aquesta, juntament amb aigua, fer-ne una massa que després es couria al foc i de la qual en sortiria el pa.
A l’antic Egipte van descobrir la fermentació, fet que els ajudaria a llevar la massa i coure els pans tal com com es fa encara ara.
Fem memòria
A l’antic Egipte van descobrir la fermentació, fet que els ajudaria a llevar la massa i coure els pans tal com com es fa encara ara.
El pa a Roma va arribar-hi de mans dels grecs al segle II aC.
Durant l’Edat Mitjana, i coincidint amb èpoques de guerres, pestes i fam, el cultiu de cereals va disminuir i, conseqüentment, el pa va passar a ser un aliment preuat, només a l’abast de les classes més riques.
En desenvolupar-se els primers molins fariners hidràulics es van poder substituir les velles pràctiques manuals i guanyar productivitat.
Factura de compra d’una amasadora per valor de 2.000 Pts per a Can Xec.
Ja ben entrat el segle XVIII va augmentar la producció de cereals, els preus del pa van baixar i el pa blanc va deixar de ser símbol de les classes socials benestants i va passar a ser un aliment a l’abast de tota la població.
Segles més tard, després de la Guerra Civil (1936-1939), el pa, igual que d’altres aliments, estava racionat i s’havia d’anar a buscar amb unes cartilles de racionament.
Són moltes les referències bíbliques sobre temes relacionats amb el pa.
Recordem els dos miracles de la multiplicació dels pans i dels peixos, amb cinc pans i amb set en el segon miracle i uns quants peixos, Jesús va donar El pa es converteix de menjar a milers de persones i encara en el cos de Crist en va sobrar molt.
al sagrament de l’Eucaristia que va instituir Jesús al sant sopar amb els dotze apòstols, abans de la seva passió.
Recordem un fragment del Parenostre: “El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui”.
El pa es converteix en el cos de Crist al sagrament de l’Eucaristia que va instituir Jesús al sant sopar amb els dotze apòstols, abans de la seva passió.
21 LA VERNA 07/2019
El molí fariner feia servir l’aigua dels rius i de les rieres com a font d’energia natural, per això en els cursos fluvials trobem nombrosos vestigis d’antics molins fariners.
El rebut de l’impost del 1r trimestre de 1962, a nom de Jaime Cristina Mallart, per poder exercir l’activitat com a Forn de Pa a Can Xec.
Fem memòria
A l’Alt Empordà, alguns pobles, per Sant Antoni i per Sant Sebastià es reparteixen pans beneïts, a vegades, decorats amb un branquilló de bruc o romaní florits. Hi ha un gran nombre de refranys i frases fetes que fan referència al pa. Triant-ne un tastet n’exposaré les següents:
– “Beu bon vi i menja bon pa, i viuràs sempre sa”. – “Dir al pa, pa i al vi, vi”. – “Pa i vi ajuden a fer camí”. – “Tururut, pa amb oli”. – “Si menges pa calent no beguis aigua, que és molt dolent”. – “Posar-hi més pa que formatge”. – “Amb vassall lleial, parteix pa per igual”. – “Casa sense pa fa de mal habitar”. – “De quin pa fas rosegons”. – “Duc pa sec al sac, m’assec on soc i el suco amb suc”. – “El pa qui no el sap tallar no se’l sap guanyar”. – “Ésser més vell que el pa”. – “Galtes de pa de ral”. – “Gent jove, pa tou”. – “Malaguanyat pa que menja!”.
Fotografies de la balança i els pesos i de les pales per posar i treure el pa de l’antic Forn de Can Xec.
LA VERNA 07/2019
22
Quan era jovenet, d’això ja fa uns quant anys, tant la mainada com els adults ens alimentàvem amb productes senzills. Recordo especialment els berenars de pa amb tomata oli i sal dels estius, si hi podies afegir un tall de botifarra negra, de perol, llonganissa o cuixot, ja era festa major, i a vegades amb xocolata. També pa amb oli i sal, pa amb oli i sucre, pa amb
El pa es pesava i quan no feia el pes corresponent, s’afegia la torna amb coca de pa que el botiguer tallava amb una ganiveta en forma de guillotina.
mantega i sucre, pa amb vi o garnatxa i sucre. Quan hi havia figues ben madures fregades al pa, pa amb el tel de la llet i una mica de mel. Ja més cap a l’hivern pa amb confitura, pa amb codony... Quan anava a comprar el pa no el pagava amb diners, agafava la llibreta del pa –així l’anomenàvem– i el botiguer ens l’apuntava, això era perquè ja anteriorment havíem portat o comprat les saques de farina. El pa es pesava ja fos barra o pa rodó de mig, de quilo, i de dos quilos, no hi havia gaire més varietat. El pa es pesava i quan no feia el pes corresponent,
s’afegia la torna amb coca de pa que el botiguer tallava amb una ganiveta en forma de guillotina.
Fem memòria
Actualment no és fàcil escollir el pa de segons quines fleques davant de tantes varietats: panets rodons, allargats, esfèrics, rectangulars. Barres llargues, aflautades. Pans amb olives, amb ceba, amb pipes, amb panses i nous. Baguets franceses, pa de Viena, xapata, llonguets, de motllo, pa integral...
El pa a Espolla
Recordo tres forns a Espolla que vengessin pa, a ca l’Andreu, a can Tola i a can Xec. I durant un temps relativament curt també a can Barroso.
Recordo tres forns a Espolla que vengessin pa, a ca l’Andreu, a can Tola i a can Xec. I durant un temps relativament curt també a can Barroso.
A ca l’Andreu en Casimir Calverol va plegar de fer pa al 1990. El seu fill en Jaume va continuar, i encara ara, amb la botiga de queviures.
A can Tola l’ultim forner, en Jaume Coderch, es va jubilar al 1996 quan va fer els seixanta i cinc anys, i el seu fill, en Josep Mª, també ha continuant amb la botiga i l’ha ampliat amb carnisseria i xarcuteria.
L’antic Forn de Can Xec, que també era estanc.
A can Xec, en Jaume Cristina va plegar al 1950, però en Serafí Serra Geli va continuar la feina de forner fins que, quatre o cinc anys després, va anar a viure a Requesens amb la família. El noi de la casa, en Joan Cristina, al 1962, va endegar, altra vegada, el forn de casa i va fer de forner i estanquer fins el 1969 que va tancar la botiga definitivament.
Els pans de dos quilos els compraven, sobretot, les famílies que vivien als masos de muntanya que els podien durar, en bones condicions, fins a quinze dies.
Tots tres forns feien les mateixes peces de pa. Els pans de dos quilos els compraven, sobretot, les famílies que vivien als masos de muntanya que els podien durar, en bones condicions, fins a quinze dies. Els tres forns també subministraven el pa a la cantina del campament militar de Sant Climent. I per les festes nadalenques feien tortells de matafaluga que combinaven molt bé amb el torró!. Albert Geli
Dos dels antics forns de pa que hi ha a Espolla, a la dreta el de Can Tola i a l’esquerra el de Can Xec.
LA VERNA 07/2019
23
Josep Mallart i Cutó Fem història
Nascut a Espolla a les darreries del segle XIX, concretament el 10 de juny de 1897. El seu pare, Joan Mallart i Martí era natural de Capmany. La seva mare, Maria Cutó i Sala era natural d’Espolla. En Josep va ser el segon dels quatre fills del matrimoni. L’hereu, en Jaume, havia nascut el 1894. Després d’en Josep vindrien l’Alfons, nascut el 1900 i en Lleó el 1904.
En Josep va passar per
Una de les últimes fotografies de Mallart que serví per il·lustrar la seva necrològica en el moment del seu traspàs el 1989.
LA VERNA 07/2019
24 En Josep Mallart el dia del seu casament amb la Genoveva Palacios, el dia 12 de juny de 1929.
En Josep va passar per les aules de les aules de mestres mestres tan emblemàtics com Antoni Balmanya i Àngel Costal, figures tan emblemàtics com importantíssimes del moviment de Antoni Balmanya i renovació pedagògica. La influència Àngel Costal, figures d’aquests dos mestres singulars va importantíssimes del dirigir les inquietuds intel·lectuals i professionals del jove Josep Mallart moviment de renovació envers l’ensenyament. Als catorze pedagògica. La anys, en Josep marxa a Girona per influència d’aquests estudiar la carrera de mestre de primària. El director de la futura escola dos mestres singulars de mestres seria el germà de l’Àngel va dirigir les inquietuds Costal, Cassià Costal i Marinel·lo intel·lectuals i que l’animà a marxar a Ginebra per matricular-se a l’Institut de Ciènciprofessionals del jove es de l’Educació. La seva vocació Josep Mallart envers fou manifesta a partir d’aquest fet. l’ensenyament. Per pagar-se les classes escrivia cròniques com a corresponsal del diari “Las Notícias” de Barcelona. L’any 1916 es matriculà a l’Institut J.J. Rosseau on l’amor i educació en el medi natural va afegir un nou objectiu dintre el seu ventall educatiu.
Tot i haver desenvolupat la seva tasca docent i estudi principalment a la capital d’Espanya, Mallart mai va deixar de sentir-se empordanès d’origen i de cor i retornà a aquesta seva terra sempre que li era possible. A Madrid, va fer coneixença amb Manuel B. Cossío que l’animà a publicar algun dels seus treballs i fer de mestre a les renovades escoles Mercantiles y Agrícoles de Villablino (1918 a 1922) a la comarca de León. L’objectiu d’aquestes escoles era que l’alumnat s’especialitzés en pràctiques agrícoles i ramaderes. Amb només 21 anys, Mallart fou nomenat director del centre. Tot i la seva joventut es revelà com un mestre extremadament culte, inquiet i molt treballador.
El febrer de l’any 1923, Mallart decidí marxar a Berlín (Alemanya) per aprofundir en els estudis i coneixement de la Psicologia Aplicada. També va aprendre les tècniques de l’Escala Mètrica d’Intel·ligència, apartat que el fascinava. Aquest mateix any tornà a Barcelona.
Mallart ingressà oficialment a l’Institut de Reeducació Professional de Madrid el 29 de setembre de l’any 1924. Organisme on, a partir d’ara, hi treballarà tota la vida. Va escriure l’obra La educación activa (1925) que fou el treball més difós i important del munt d’obres i articles publicats per en
Mallart. El contingut parteix de la psicologia de l’infant i de l’estudi de les seves necessitats i interessos. Per a Mallart, l’escola s’haurà d’adaptar a l’infant i no a la inversa. A l’escola s’impartirà una preparació per a la vida. L’obra fou un èxit i s’esgotà i en calgueren quatre edicions.
Fem història
Altres publicacions van ser La Escuela del Trabajo (1928), La escuela productiva (1928) i La formación profesional en España (1933). Fou condecorat per la seva obra pedagògica el 1975.
El 12 de juny de 1929, Mallart es va casar amb Genoveva Palacios Rodríguez, nascuda el 1902. Genoveva havia estudiat a Madrid i realitzat estudis a la London School of Economics a Londres. Parlava correctament el francès, l’alemany i l’anglès i trebrallava com a funcionària en el Ministeri de Treball a Madrid. Van tenir tres fills: l’Alberto que va néixer l’any 1930 i va estudiar medicina a la Universitat Complutense de Madrid i exercí a París; la Rosalía, nascuda l’any 1931, va cursar la carrera de Comerç a Anglaterra i va viure prop de Roma; i la Julia (1933) va estudiar Art als Estats Units i fins poc temps enrere vivia a Madrid, l’última dels tres germans. Durant la Guerra Civil Mallart i Genoveva van decidir que ella es traslladaria amb els fills a Espolla, lluny dels bombardejos a que fou sotmesa la capital per l’aviació feixista.
En l’homenatge que el poble d’Espolla va dedicar a Josep Mallart i Cutó, el juliol de 2018, l’Ajuntament va intentar posar-se en contacte amb la Júlia i l’Alexandra, néta de la Júlia però no fou possible. En dit acte es va descobrir una placa recordant el lloc on va néixer l’espollenc Josep Mallart i Cutó, que va morir el 27 de desembre de 1989 a Madrid.
Els tres fills de Mallart i Genoveva: Alberto, Rosalía i Julia, cap a l’any 1937.
Un gran amic i col·laborador seu, Mariano Yela, com a homenatge i acomiadament, va dir: “Mallart era un home bo, treballador liberal i independent, que no va ser reconegut com es mereixia, però que va ser feliç, perquè va ser autèntic i coincidí amb si mateix”. Joan Vergés i Pineda
LA VERNA 07/2019
25
Les fotografies que apareixen en aquest article són extretes del llibre escrit per la Rosa Maria Moret sobre en Josep Mallart i Cutó, editat en el sí de les biografies de l’Institut d’Estudis Empordanesos amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Espolla.
La tina del negre Relat
LA VERNA 07/2019
26
La tina del negre m’havia de servir per encabir l’augment de collita que tindria quan les noves vinyes de raïm negre comencessin a llevar. Per aquest motiu, la vaig dissenyar grossa, curant-me en salut, perquè no em quedés petita per si continuava amb la fal·lera d’anar plantant més i més vinya. Me l’havia de fer jo, d’obra, per vàries raons. La primera era que no tenia diners per comprar-ne una de volum similar d’acer inoxidable. Una altra, i de pes, malgrat que més aviat hauria de dir, de volum, doncs res ja construït hagués passat per la petita porta del celler. Un cop ho vaig tenir clar, em vaig posar “mans a l’obra”. Un cop fetes les parets, tocava emplenar el sobre amb pasta i els ferros que havia posat damunt el sostre d’encadellats, cosa que vaig decidir fer aquell dia. Era un dissabte de principis d’agost. La nit abans me n’havia anat a dormir molt tard, ben sopat i ben begut...Vol dir que quan em vaig posar a fer pasta, hi havia moments que semblava que el cap em rodava quasi tan com la formigonera... La prova del que dic és que, tot i els anys que portava fent obres, aquell dia tot preparant una pasta molt rica en ciment i calç, en un descuit, em vaig deixar esquitxar un ull per la pastera de tal manera que, tot i esbandir-me’l immediatament amb molta aigua, me’l va cremar tant que el vaig haver de dur tapat una setmana. Les vàries hores de treball em van anar desintoxicant, però la millora del meu estat em va durar poc, doncs aleshores em va venir el cansament per no haver dormit prou. Cap a la una del migdia, vaig fer la primera pasterada de morter grosser per omplir el sostre. Vaig pujar per la rampa que havia engiponat amb taulons. Quan era just damunt la paret, a punt d’abocar-hi el carretó sobre l’encofrat, de sobte vaig recordar que no l’havia apuntalat. Cansat, borni i poc lúcid com estava, vaig decidir que ja l’apuntalaria abans d’abocar el següent carretó. No hi hauria segon carretó...
Tal com vaig abocar la pasta, vàrem baixar sostre i jo tot darrera, caient de cap contra el cul de la tina. Malgrat els només dos metres i escaig de caiguda, vaig tenir l’instint i temps suficient per poder posar els braços i poder així apaivagar bastant el cop de cap amb el terra. A l’acte i dins aquella absoluta foscor, vaig notar que quelcom més moll que l’aigua, brollava del meu cap. Espaordit m’hi vaig posar la mà esquerra i, en només sentir crani, em vaig adonar que la pell i el cuir cabellut de pràcticament mig cap, em penjaven des de sobre l’ull fins al clatell, tapant-me l’orella esquerra...
Dins aquella absoluta foscor, vaig notar que quelcom més moll que l’aigua, brollava del meu cap.
Al dolor a sobre del cap, la quasi impossibilitat de respirar pel terrible mal a l’esquena i el pit, se m’hi va afegir el pànic de creure’m mortalment ferit. No obstant, la fal·lera per sobreviure va poder al desànim i sense pensar-m’ho dos cops, vaig començar a grapar morter de terra per tapar-me el tros nu del crani. Un cop estroncada l’hemorràgia, vaig tornar a posar la pell pel damunt. Per sort, en previsió ja havia deixat un forat a la part baixa de la paret per a encaixar-hi en el futur, la portella d’acer inoxidable per treure la brisa un cop acabada la fermentació. No hi podia passar un home, però sí algú fugint de la mort. Si no arribo a deixar el forat abans, pensant que ja el faria quan acabés la tina, m’haguessin trobat momificat....
Mentre anàvem cap l’hospital, sobre aquell còmode llit de l’ambulància i malgrat l’esgarrifosa velocitat a la que em varen dur, em vaig sentir tan bé i en faltar-me tantes hores de descans, vaig tancar els ulls per dormir, cosa que devia ser mal interpretada doncs immediatament em varen sacsejar perquè no ho tornés a fer. Un cop a la taula d’operacions, una grossera infermera, de molts mals modes em va recriminar que com és que gosava presentar-me tan brut a l’hospital, a la qual jo li vaig respondre que és que no havia previst morir-me aquell dia...Va quedar cardada una estona, però es va refer i, tot fregant-me el dins de la pell que penjava sobre l’orella, com el que grata amb un raspall dur les genolleres dels pantalons d’un paleta, em va tornar a recriminar que perquè m’havia posat morter a la closca si és brut i crema la pell i jo li vaig respondre que, el que volgués, però tapa forats. Em va tocar un metge, que ja devia ser parent amb aquella infermera, doncs els hi vaig sentir dir que no farien microcirurgia doncs amb el cardat que jo estava, no duraria gaire. 8 punts de sutura en 29 centímetres de llargada del tall, i de gruix, fins al crani. Un forense me n’hagués posat més després de l’autòpsia... M’imagino que és el peatge per permetre que la sanitat estigui en mans privades... Així m’ha quedat la cicatriu. Encara no havien arribat les proves i creien que el cap m’havia petat de dins enfora. Es coneix que quan vaig caure de caps, al terra de la tina m’esperava un rajol trencat que tallava com una ganiveta i el crani va fer fort i no el va travessar, però tan com queia tou, va tallar. Al pla del sobre del cap, contusions i fissures a la junta que em varen donar punxades fortes durant uns tres anys. Dues costelles esquerdades que em produïen un dolor terrible en respirar, i no em deixaven jeure. Exactament trenta dies dormint assegut. La meva malmesa esquena, una bona sotragada, de la que encara me’n sento ara. Però, viu. Carles Alonso
Relat
27 LA VERNA 07/2019
Arrossegant-me per terra, amb la mà esquerra aguantant-me la pell del cap, vaig sortir de la tina i del celler. Un cop fora de l’edifici, en tocar-me el potent sol del migdia d’agost, es coneix que el meu cos, fred i pàl·lid degut a l’escolament, va començar a refer-se com un lluert a la primavera i vaig tenir prou forces com per aixecar-me i a poc a poc, arribar fins a cal veí. Aquí al meu veïnat no hi havia ningú, apart de mi, clar, però per un increïble casual, l’Elène, la dona del meu veí i amic, l’Enrique, havia tornat a la casa a recollir quelcom que s’havia oblidat. Quan em va veure entrar per la porta de la cuina en aquell estat, vaig témer que em tocaria a mi socórrer-la... Quan es va refer li vaig dir que si veia que em desmaiava, sobretot m’aguantés la pell enganxada al crani que almenys no moriria dessagnat. Quan va tornar a refer-se de la nova impressió, va agafar el cotxe i sense quasi dibuixar els revolts, em va baixar fins a l’Ajuntament del poble. Des de l’oficina es va trucar a l’Hospital de Figueres. Després de la descripció del meu estat, li varen prohibir dur-m’hi ella i que ja vindria una ambulància medicalitzada a recollir-me. Només varen trigar vint minuts, però què llargs se’m varen fer... Jo estava convençut que en qualsevol moment, tindria un atac i m’hi quedaria. La dona del paleta que viu al costat, i som amics, en veure’m així em va demanar si necessitava quelcom, a la qual cosa Jo estava convençut li vaig respondre que sí. Que m’havia que en qualsevol de fer dos favors. El primer, dir-li al seu marit que si us plau pugés a casa moment, tindria un atac meva, a no trigar, a treure tota la pasi m’hi quedaria. ta que havia caigut per les parets i el terra de la tina, abans no s’assequés, i que ho deixés tot ben esbandit. El segon favor, que si us plau em portés un llapis i un paper que necessitava escriure quelcom a les meves filles i que els hi fes arribar. A la nota, escrita amb un sol ull i poc regat, intentava dir-los que no es preocupessin, que estava bé... No entenc ben bé per què, però després de deixar encarregades aquestes dues coses, em van marxar totes les angúnies.
Carles Lagresa, alcalde Recull de premsa
Carles Lagresa, a la plaça de Sant Jaume, davant del nou centre cívic. SANTI COLL
Carles Lagresa i Felip (Espolla, 1971) està vinculat a la política municipal des del 2007, quan va entrar a l’Ajuntament per primer cop per formar part de l’oposició de l’històric alcalde Jaume Coderch, qui va ocupar el càrrec entre 1979 i 2011 representant a CiU. Lagresa, republicà convençut, és pagès d’ofici en una terra d’oliveres i vinya. Es mou amb cadira de rodes, però demostra una vitalitat fora de tot dubte. Governa, en el poble on va néixer, des del 2011, quan la seva candidatura de Compromesos amb Espolla-Acord Municipal va superar la de CiU assolint quatre dels sets regidors. El 2015 va repetir victòria amb una majoria absoluta de set regidors. La seva arribada a l’alcaldia d’Espolla va suposar un canvi. Sembla que era ahir, i ja han passat vuit anys. Com recorda aquell moment?
És ben cert que va ser un canvi. Segurament tocava i així ho va entendre la majoria de gent del poble. Vam trobar un ajuntament sanejat, però amb deute bancari, perquè s’havien fet coses i calia retornar els crèdits demanats. El primer gran objectiu va ser eixugar-lo. I això ho vam aconseguir al cinquè any, en els inicis d’aquest mandat. Durant anys, vam arrossegar un problema que ens va condicionar molts les inversions, com van ser les greus filtracions d’aigua que tenia la nostra piscina. Tan greu era?
LA VERNA 07/2019
28
Cal dir que la piscina és un dels equipaments emblemàtics del nostre poble. És de les més antigues de la zona i sempre ha tingut molts usuaris. El vas estava esquerdat i calia omplir-la tres o quatre vegades a l’estiu. Perdia per tots costats. Aquesta reparació va condicionar els projectes dels primers quatre anys. En total, hi hem invertit uns 120.000 euros, comptant amb l’ajut de la Diputació de Girona. Però aquesta no va ser la nostra principal prioritat inversora. La primera va ser l’escola. Vam redactar un projecte per millorar-la i renovar-la, ja que enteníem que sense escola el poble seria mort. Vam tardar cinc anys a poder executar tota l’obra. L’hem acabada entre 2016 i 2018. Ensenyament s’ha fet càrrec dels interiors i, nosaltres, dels exteriors. Un poble sense escola perd vitalitat, alcalde.
L’oferta d’habitatge és bàsic. Estem contents perquè a Espolla no s’han fet grans urbanitzacions que hagin destrossat el paisatge. Tenim dos plans de millora urbana projectats, un dels quals es pot executar. També ens agradaria que, a part d’habitatge nou, es rehabilitessin cases velles.
Ho sabem bé prou. I ara tenim el repte de fer pujar el nombre d’alumnes. N’havíem tingut uns trenta-tres o trenta-quatre i ara són uns vint-icinc. Estem lluitant per retenir la gent jove d’Espolla, volem que es quedin a viure al poble. Hem d’oferir serveis i qualitat de vida, i crec que ja ho estem fent. Quines són les claus?
L’oferta d’habitatge és bàsic. Estem contents perquè a Espolla no s’han fet grans urbanitzacions que hagin destrossat el paisatge. Tenim dos plans de millora urbana projectats, un dels quals es pot executar. També ens agradaria que, a part d’habitatge nou, es rehabilitessin cases velles. Estem
contents que hi hagi segons residències, però és important tenir-ne de primeres per a evitar que la gent marxi a altres municipis. De fet, Espolla és un poble que ha envellit, demogràficament parlant. Tenim molta gent gran. Esperem que visquin molts anys, però voldríem molta més gent jove.
Recull de premsa
Les inversions del mandat també inclouen el centre cívic de la plaça de Sant Jaume.
Sí, i tant. L’estem condicionant a A l’antiga presó, hi l’edifici de l’antic ajuntament i la voldríem fer un petit seu vella de la Cooperativa, que vam museu dedicat al món adquirir. Hi hem estat treballant amb de l’oli, que és el il·lusió. La idea és que funcioni com a centre cívic, lloc de trobada per a nostre símbol local. la gent gran, amb sala d’actes, biblioteca, espai per a les entitats... i, a l’antiga presó, hi voldríem fer un petit museu dedicat al món de l’oli, que és el nostre símbol local. Ara els avis fan servir el local de la Coromina, però aquest és més cèntric. Espolla i Ventalló, gràcies a les seves fires i a la proactivitat dels organitzadors, són els referents de l’Oli de l’Empordà. Quina visió en té?
La Fira de l’Oli és el dia gran del poble. Ens posa al mapa i atrau molta gent, sobretot de la Catalunya Nord. És ben cert que Espolla i Ventalló som les capitals de l’Oli de l’Empordà en aquest sentit. També perquè aquí en som bons productors. Quan fem la fira, hi ha un èxit d’expositors. Per a molta gent, venir a comprar l’oli aquí és com un deure. Som uns fidels representants de la dieta mediterrània. A diferència del vi, però, la DOP Oli de l’Empordà no acaba de ser un referent consolidat. Ni la presentació de l’oli de casa s’ha fet a la comarca aquest any.
En una entrevista en aquest Setmanari, anys enrere, parlava de la necessitat de reforçar la cohesió social al poble.
Sí, era una preocupació que teníem. Des d’un primer moment hem governat per a tothom, ha estat una línia important en la nostra manera de fer. Veníem d’un moment de canvi polític i, com passa en aquests casos, i més en pobles petits, hi sol haver una divisió d’opinions entre la gent. Ara, també he de dir que la relació amb l’exalcalde Jaume Coderch, malgrat les nostres diferències polítiques, és excel•lent. Sempre l’he tingut al costat quan ha fet falta. Crec que va ser un bon alcalde i que ara és un bon exalcalde. I la integració dels nouvinguts, segueix pel bon camí?
Sí, els nous espollencs i espollenques estan ben integrats. En aquest aspecte, l’escola és un gran nucli de cohesió. També ho són les entitats. En tenim nou i amb gent molt activa. Hi ha persones que pertanyen a diverses associacions al mateix temps. I en el cas de la Fira de l’Oli, per exemple, s’hi aboca tothom per ajudar. Abans parlàvem del vi. Espolla manté ben activa una de les poques cooperatives que encara queden en el territori.
I que per molts anys sigui així. La clau ha estat la bona gestió que ha tingut tots aquests anys. Amb el temps s’ha acabat fusionant amb altres, com Ricardell, Masarac i Sant Climent. Des de l’Ajuntament, sempre hem fet tot el possible per mantenir-la, però el mèrit és dels seus socis. També cal
29 LA VERNA 07/2019
La Denominació d’Origen del vi està fent molt bona feina i porta molt de camí recorregut. La DOP de l’oli és més jove, però estic d’acord que hauria de fer més accions en el seu propi territori. Per formar-ne part, hi ha requisits molt estrictes, cosa que està bé. Espolla, per exemple, encara no ha pogut embotellar oli propi amb el segell DOP Empordà.
Recull de premsa
destacar que hi ha gent jove que treballa la vinya. Història i qualitat la defineixen bé.
Parlar d’Espolla i no fer-ho del coll de Banyuls seria un pecat. Per les coses bones i pels problemes de manteniment.
La carretera ens porta molta gent de l’altre costat, i això és molt positiu. Poder resoldre el manteniment era una prioritat d’aquest mandat. L’any 2009, l’alcalde Coderch ja va proposar cedir-la a la Diputació i el tema no va avançar. Nosaltres ja teníem un acord a tres bandes amb Rabós i la Diputació, però l’al·legació d’un veí de Rabós ho ha aturat. Pobles petits com els nostres no poden fer-se càrrec d’un vial tan utilitzat i que té un manteniment costós. Com són les relacions amb el Paratge Natural de l’Albera?
Bones. Des de fa anys compartim l’espai de l’antiga rectoria, on tenim l’Ajuntament i la seu del Paratge. Crec que fan molta feina i que potser no es visualitza prou des de fora. Els pobles de la falda de l’Albera semblen estar en sintonia.
De totes, totes. Des de Garriguella fins a la Jonquera, passant per Rabós, Sant Climent, Vilamaniscle, Masarac, Capmany, Cantallops... ens entenem bé. El Consorci dels Aspres, però, ha desaparegut.
Era un ens que actuava dins d’altres ens. Potser seria millor una associació, més pràctica. I amb la base militar Álvarez de Castro, s’entenen bé?
Hi ha hagut un abans i un després de la caiguda dels obusos en terrenys particulars de la zona dels Vilars. Defensa va portar a terme algunes feines de neteja importants, metre quadrat per metre quadrat, i ha tancat el perímetre.
LA VERNA 07/2019
30
Què suposa per a vostè ser l’alcalde del seu poble? Repetirà candidatura a les municipals?
És l’orgull màxim. Poder servir el poble on vas néixer no té preu. Sempre procures donar a la gent els millors serveis possibles, perquè són la teva gent. Agraeixo molt la feina de tots els regidors i els treballadors municipals. I sí, tenim pensat tornar-nos a presentar amb la mateixa marca. La llista ja està tancada. SANTI COLL 11.03.2019 | emporda.info
Precinten cinc pous il·legals a l’Alt Empordà La Guàrdia Civil ha informat que ha trobat i ha precintat cinc pous il•legals i que no tenien cap tipus de mesura de seguretat a tres poblacions de l’Alt Empordà. Segons informa l’ACN, els agents van trobar-ne a Rabós, Sant Climent Sescebes i l’Espolla. Els agents del Departament de Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil van trobar els pous amb l’ajuda d’un helicòpter. Un cop els van trobar, els policies van comprovar que no tenien cap tipus de mesura de protecció i van precintar-ne el perímetre, per evitar que s’hi acosti ningú. Després de la intervenció van comunicar als ajuntaments afectats la troballa per tal que se’n facin càrrec.
A Espolla, però, l’alcalde, Carles Lagresa, especifica que van rebre una notificació que no correspon a un pou sinó a una antiga cisterna de captació d’aigües plujanes, que posteriorment ha estat tapada. “La visió d’helicòpter no és suficient, és molt diferent parlar d’un pou o d’antigues cisternes a les vinyes i ens comporta una tramitació que no es justifica”, diu l’alcalde. Segons la Guàrdia Civil, amb aquests cinc ja s’haurien trobat una cinquantena de pous il·legals a la demarcació.
Recull de premsa
ELPUNTAVUI.CAT 28/6/2019
Ajuts de la Diputació en l’àmbit de l’habitatge La Diputació de Girona subvencionarà aquest any amb un total de 190.000€ 26 ajuntaments perquè impulsin estudis, plans, programes i projectes locals en l’àmbit de les polítiques d’habitatge. La majoria d’aquests ajuts tenen com a objectiu la planificació i l’impuls de polítiques socials per pal·liar els problemes en aquest àmbit que més afecten la ciutadania: els habitatges buits, les ocupacions irregulars i la pèrdua de l’habitatge principal. En comparació amb el 2018, aquest any es destina un 34,57% més de recursos a aquestes subvencions, fruit del compromís creixent de la Diputació per la millora de la situació de l’habitatge als municipis gironins. L’import de cada subvenció és de com a màxim 10.000€ (3.000€ més que l’edició passada).
Més de 73.000 euros a consistoris i consells comarcals
La Diputació també subvencionarà amb 73.070€ quatre ajuntaments (Banyoles, Olot, Puigcerdà i Ripoll) i tres consells comarcals (el del Gironès, el del Baix Empordà i el de la Selva) a fi de facilitar que la ciutadania tingui accés a les polítiques d’habitatge per mitjà dels serveis comarcals competents. En aquest cas, l’import màxim dels ajuts és de 18.000€. En aquest llistat, segons ha fet públic la Diputació, no s’hi inclou el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Per motius administratius, la subvenció a aquest ens es tramitarà aquest any per una altra via. EMPORDA.INFO 25.06.2019
Reunió informativa: Estudi local d’habitatge a Espolla
El divendres 5 de juliol es va fer la reunió per explicar en qué consisteix aquest estudi sobre l’habitatge a Espolla subvencionat per la Diputació de Girona. L’estudi, de 6 a 8 mesos de durada, ha de servir per fer una diagnosi de la situació de l’habitatge en el nostre municipi: estat de conservació, manteniment, eficiència energètica, etc. L’arquitecte Josep M. Najes, encarregat de l’estudi, passarà per totes les cases per tal fer fer la diagnosi. Com també passa a d’altres municipis, a Espolla hi ha molt poca oferta de lloguer i, en canvi, molts habitatges buïts, i/o en estat de ruïna, malgrat la demanda. Cal dur a terme els plans d’urbanització previstos? Qué es farà després de saber les conclusions del estudi? Moltes preguntes i poques solucions a curt termini.
31 LA VERNA 07/2019
Els municipis que es beneficiaran d’aquestes subvencions són quatre de l’Alt Empordà (Espolla, Figueres, Roses i Vilafant), cinc del Baix Empordà, quatre de la Cerdanya, quatre de la Garrotxa dos del Gironès, dos del Pla de l’Estany, un del Ripollès i quatre de la Selva. Quant als imports, les tres comarques que reben els percentatges més alts són el Baix Empordà (20,20%), la Selva (17,69%) i l’Alt Empordà (17,18%).
La llibreria a casa! L’Eloi Salvat, de la llibreria Edison de Figueres, ens recomana: Una casa amb rodes, Ivan Jablonka (Anagrama editorial)
A través dels records de les vacances familiars, novel·lats en aquest llibre, Jablonka regala un bitllet d’anada a les infanteses dels seus lectors. El tiquet de tornada no és gratuït, malgrat que l’autor ens ajuda a desfer camí amb una segona meitat més filosòfica i transcendent. És un llibre difícil de classificar, però d’una bellesa intrínseca.
Les nostres riqueses, Kaouther Adimi
(Periscopi editorial)
L’amor als llibres vertebra una història que bascula entre realitat i ficció. En la seva globalitat, és un homenatge a Edmond Charlot, llibreter de Saint-Exupéry i André Gide, i editor d’Albert Camus en uns moments on publicar-lo era un acte de desobediència. Aquest llibre és un punt de trobada per totes aquelles persones que estimem els llibres.
Per combatre aquesta època, Rob Riemen (Arcàdia editorial)
LA VERNA 07/2019
32
Els dos assaigs que conformen aquest llibre son un crit d’alerta davant del ressorgiment del feixisme. Però no només va dirigit a la seva globalitat, i als nous actors que es presenten a escena, sinó que Riemen grata en la consciència individual perquè puguem avaluar el feixista que tota persona, diu, “du a dins”. L’autor reivindica l’humanisme europeu dels Thomas Mann, Albert Camus i Natalia Ginzburg per combatre aquest odi que ens ho pot destruir tot.
14 de juliol, Éric Vuillard (Edicions 62)
Si, a L’ORDRE DEL DIA, Éric Vuillard ens presentava un març del 38 diferent i, segurament, més realista del que coneixíem, a 14 DE JULIOL la presa de la Bastilla i l’inici de la Revolució francesa són l’escenari i el moment històric escollit per aquest nou relat. Vuillard utilitza les mateixes eines que en el llibre anterior, fet que li aporta aquesta singularitat tan seva.
Sigue el viento libre, Leigh Brackett
(Valdemar editorial)
Jim Beckworth va ser un mountain man americà del XIX. Fill d’esclava negra i d’home blanc, el color de la seva pell -i gràcies a les seves aptituds- li van permetre arribar a ser cap de la tribu Crow, tot i que quasi bé tota la vida la va viure entre homes blancs. Leigh Brackett explica les seves tentines per l’oest nord-americà en aquesta novel•la, premiada com el millor western del 1963. Brackett, entre d’altres pel•lícules, va ser guionista de ‘L’imperi contraataca’.
Les lectores del Club de Lectura d’Espolla recomanen: Pedra de tartera, Maria Barbal) (Columna Edicions, 2015)
Hem llegit molts llibres des que vam començar el club de lectura. De tots he après, amb tots he somniat, viatjat, fantasiat, però n’hi ha un que em va tocar el cor. Un llibre de poc més de cent pàgines que ens transporta al mon rural de la Catalunya més profunda. Barbal retrata la duresa de l’existència d’una dona pagesa, na Conxa, d’un poblet del Pallars, una dona que accepta passivament el seu destí i les decisions dels altres sobre la seva vida, que exigeix treballar i treballar, sense fer-se gaires preguntes simplement deixar-se portar, el que compte és el pas del temps, de nena a fadrina, desprès casada i mare, sogra i àvia i entre mig la guerra, l’amor, la derrota i més treballs. I al final de la vida, la ciutat. «Barcelona és l´últim graó abans del cementiri». En definitiva ens descriu en 160 pàgines els vuitanta anys d’una dona que poques vegades pren les regnes de la seva vida, simplement rodola com una pedra de tartera.
Un llibre d’una senzillesa enganyosa perquè és alhora profund, amb un llenguatge ric i poètic. Raquel
Club de lectura i bibliopiscina
Acabem el quart any del Club de Lectura amb bones sensacions i sobretot amb moltes ganes de continuar aquest proper octubre. I per fer boca, i no perdre el gust per la lectura aquest estiu, torna la BIBLIOPISCINA. Tots els dijous, de 18h a 19:30h, podreu trobar a la Piscina Municipal la parada amb lectures a la vostra disposició. Bon estiu i bones lectures!
33 LA VERNA 07/2019
Com cada any, aquest mes de juny hem tancat el Club de Lectura amb la presència d’una autora convidada. La M.Àngels Cabré ens ha fet gaudir i sobretot reflexionar, amb la seva xerrada que clou un cicle de lectures escrites per dones (amb el permís de León Tolstói).
Secció de Conreu de Finques de la Cooperativa L’any 2014 des del Celler Cooperatiu d’Espolla es va fer l’exercici de dissenyar un Pla Estratègic pel que havia de ser el futur de l’empresa. Han passat cinc anys i molts dels Punts Dèbils que es van detectar en el seu moment s’han pogut afrontar amb èxit.
Foto de Roger Lleixà
No crec que calgui insistir sobre la importància de l’activitat de la Cooperativa per la realitat espollenca: l’impacte laboral i econòmic a nivell local és indiscutible i garantir que el projecte tingui viabilitat en el futur és una de les prioritats per la qual no s’hi val a estalviar recursos.
Si us acosteu al Bar de la Societat veureu una foto aèria del nucli d’Espolla tot envoltat de vinyes. El cinturó del poble era un immens mosaic de finques que produïen raïm que acabava elaborant-se majoritàriament dins de la Cooperativa. Aquesta imatge avui s’ha transformat d’una manera substancial. I això no només té repercussions en el paisatge o en la seguretat del nucli urbà davant el risc de focs forestals si no en la viabilitat del Celler Cooperatiu. Les raons d’aquesta transformació no són alienes als canvis que afecten a l’agricultura en molts dels seus àmbits: l’abandonament de l’activitat per part de pagesos que han arribat a la jubilació i la falta de relleu generacional ha comportat que desapareguin les tradicionals explotacions familiars que fonamentaven el funcionament de la Cooperativa. Això comporta l’empobriment en el nombre d’associats, la pèrdua de finques i, per tant, de matèria primera per elaborar els vins i els olis.
LA VERNA 07/2019
34
Aquest era un dels Punts Dèbils detectats en aquell exercici de cinc anys enrere. I la fórmula per afrontar-ho va ser crear una Secció de Conreu de Finques des de la mateixa empresa: un equip amb els recursos necessaris per anar treballant aquelles vinyes o aquells olivars que, per la raó que sigui, els seus titulars no volien continuar treballant. L’evolució del projecte en els pocs anys de vida ha estat més que notable i s’ha arribat aquest 2019 al conreu de 46 hectàrees: 14 de vinya i 32 d’olivera. I, conscients de la importància pel futur de la Cooperativa, s’ha apostat per plantació de noves finques que han d’ajudar a mantenir el volum de verema necessari per assegurar la viabilitat.
L’esforç que això comporta recau sobre els socis del Celler que, com des dels inicis el 1931, segueixen invertint pel futur. El món del vi i de l’oli és cada cop més exigent. I prova d’això són els projectes que han anat plegant al llarg dels darrers anys. Aconseguir que el Celler Cooperatiu d’Espolla es mantingui a primera línia ens ha d’alegrar a tots plegats: sobretot pels seus socis i pels seus treballadors. Però també per l’entorn de paisatge i diversitat de conreus que disposem al poble. L’incendi de la Ribera d’Ebre d’aquest mes de juny passat ens ha tornat a recordar la importància de tenir un territori amb un activitat agrícola i forestal sostenible i viable econòmicament. L’any passat, si no m’equivoco, per primer cop es va haver de pagar tributs per mantenir un perímetre del nucli d’Espolla que servís d’autoprotecció davant dels incendis forestals. Una amenaça prou real en el nostre entorn. I precisament en la viabilitat econòmica de les activitats agrícoles i forestals hi tenim tots molt a veure quan prenem decisions a l’hora d’emplenar la cistella.
En tot cas, l’oferta des del Celler Cooperatiu d’Espolla la volem mantenir assegurada amb la iniciativa de la Secció de Conreu de Finques. Josep Maria Tegido-Mallart
Conversa amb… la Maria de Can Salvi
Feia molt temps que pensava que devia “una conversa amb...” a la Maria. És amiga de la família i sempre disposada a donar un cop de mà. Molts anys enrere ens ajudava per la verema, i últimament havia fet molta companyia al meu pare. Destacaria la seva generositat.
L’hivern passat vaig plantejar-li de fer l’entrevista. S’hi va avenir i ho vam portar a terme. Al cap d’uns dies però, em va telefonar dient que ho deixés córrer, em va donar l’excusa que ja no estava segura del que havia explicat, que el cap ja li trontollava una mica. Em sabia greu deixar les seves vivències al calaix així que li ho vaig tornar a demanar. Finalment em va donar el vistiplau per a la seva publicació. Gràcies Maria! Maria, explica’m, quan vas néixer, on i qui eren els teus pares.
Vaig néixer a Espolla el 4 d’octubre de 1925. El meu pare era en Lluís Salvatella Cardoner i es va casar amb la Catalina Amiel Bru que venia de Figueres. Em van tenir a mi i la Lluïsa que va néixer el 1926 i va morir el 2001. Has viscut sempre en aquesta casa?
Si, el meu avi Narcís Salvatella Cardoner, del Vilars, el 1880 va comprar el solar i el 1881 la casa ja era feta. Es va casar amb la Llúcia Cardoner Mallart, que era del mas de Freixa. Sí, encara conservem el plànol fet per Juan Papell i Llenas, director de camins i mestre d’obres. El mateix que va dissenyar l’asil Vilallonga de Figueres. Qui va pintar el mural que teniu a la paret del menjador? No ho sé, abans totes les quatre parets del menjador en tenien però ara només es conserva aquest. Ja veus, un mas, un caçador i un paisatge al fons. En una altra paret hi havia un mar...
A baix de la casa hi ha unes voltes que l’arquitecte Coderch quan les va veure va quedar meravellat per la seva amplitud. A què es dedicava el teu avi?
L’avi feia negoci amb bestiar. Anava a França a comprar cavalls i mules i les venia aquí. Tenia cabres, ovelles També tenia cabrits que els passejava vius pels carrers i la gent els comprava. Va començar de carnisser el 1878. Llavors es venia molta carn pel caldo. Els teus pares van continuar aquest negoci? Sí.
Què recordes de la teva infantesa?
Moltes coses però tinc molt bon record de l’escola. Les escoles eren a Can Clavada. Anàvem
L´avia Llúcia, el seu fill Lluís i la Maria Carme, una parenta de Maçanet davant de la casa. A baix: Una redacció extreta d’una llibreta d’escola de la Maria. La va utilitzar l’any 1936 i part del 1937.
35 LA VERNA 07/2019
És una casa pairal...
Conversa amb...
nens i nenes barrejats i un dia a la setmana fèiem català amb el Sr. Costal. Recordo que sempre passava per davant de casa i em deia: -” Va, Maria! Cap a col·legi!” Quants anys tenies?
Uns 10 anys... Això era abans de la guerra. La guerra ho va capgirar tot... Sí, recordo que de vegades a casa, amb els meus pares, explicàveu les vostres experiències...
El meu pare va haver de marxar. Tinc present el dia que es va anar a amagar en un rec d’un olivar i la mare li portava menjar. Al cap de pocs dies va passar a França i es va estar en un poble prop de Banyuls. Nosaltres el vam anar a veure i vam decidir que aniria a Sant Sebastià. D’allà va anar a Loiola on es va trobar amb gent d’Espolla. Més tard hi vam anar nosaltres, la mare, la meva germana i jo i ens vam instal·lar a Sangüesa, fins que la guerra es va acabar. A l’escola, pel carrer, a les botigues, érem conegudes com”las catalanas.” I de què viviu?
El meu pare tenia un conegut que li va deixar diners i es va treure la llicència de caçador. Es dedicava a matar perdius, ànecs d’aigua i altres animalons comestibles i se’ls venia. I acabada la guerra vau tornar?
Sí. Jo vaig completar els estudis de francès amb el senyor Pernau, un home que estava a dispesa a la fonda de Can Gresa. Vaig treure’m el títol de “corte y confección” a Figueres i també anava a classes extres amb Mossèn Josep. Però aviat el meu ofici va ser el de carnissera per continuar el negoci que el meu avi havia començat. La Maria, en Lluís i la Isabel a l’interior de la carnisseria. Any??
36
Em vaig casar amb en Pere Pagès Ferrer, d’Albons. Ell es dedicava a negociar amb bestiar i li va ser fàcil adaptar-se a l’ofici de carnisser. Vau tenir dos fills...
LA VERNA 07/2019
Sí, en Lluís que juntament amb la seva dona, la Isabel, porten la carnisseria d’aquí a Espolla i des del 2002 una a Vilajuïga i en Santi que els ajuda sempre que pot. Estic contenta que continuïn el negoci!
I seguiu les mateixes receptes i secrets de tota la vida?
Sí. I coem les botifarres en el mateix perol, a la cuina, com abans! Bé, les coses han canviat. Abans matàvem tota la carn a casa, xais, porcs, conills, gallines i a l’estiu com que no teníem nevera guardàvem la carn en cistells arran de l’aigua del pou. La tècnica ha ajudat a fer-nos la feina més fàcil. El 1959 vam tenir la primera nevera i amb el temps hem anat fent millores. I el sobrenom de Can Salvi? D’on ve? Nota: A La Verna núm. 28, de juliol de 2005, podeu llegir sobre la carnisseria de Can Salvi dins de l’article “Activitats comercials i industrials a Espolla al segle XX”. Segona part.
D’un avantpassat de la família que es deia Salvi, nascut l’any 1608 a Fontcuberta. Es va casar l’any 1640 amb una pubilla dels Vilars. Doncs, moltes gràcies per fer memòria. Molta salut i que no falti la feina! Puri Viñas
A cada repte, una solució Fa unes setmanes vaig acompanyar una visita al Celler d’Espolla. Els clients havien demanat que em centrés en el que van ser els orígens del projecte de la Cooperativa des dels seus inicis. Per sort tenim el llibre que en Marciano Cárdaba i la Sílvia Musquera van publicar l’any 2006 on es fa una crònica del Celler. En concret en Marciano Cárdaba detalla el context social del país i del poble des del principi del segle XX quan es constitueix el Sindicat Agrícola d’Espolla fins el final de la Guerra Civil i la Sílvia Musquera es centra en el projecte arquitectònic del Celler i del Trull.
Ens han escrit
Cada cop que rellegeixo el llibre m’admiro dels veïns del poble que fa més de cent anys van començar aquesta aventura. Una aventura que, per cert, encara continua amb èxit i avui el Celler Cooperatiu és l’actiu econòmic i un dels elements d’identitat d’Espolla més valuosos. I a cops em pregunto si avui seríem capaços d’iniciar un projecte com van fer els espollencs quan començava el 1900.
Però no és del Celler que vull parlar. Voldria recuperar el fil d’un text propi que va sortir en el número anterior de La Verna titulat “Un poble per molts anys”. En aquell escrit apuntava temes com l’activitat econòmica, la piràmide d’edat, el futur dels serveis, el patrimoni i l’entorn natural, la vivenda, la participació... i de la necessitat d’intervenir per corregir tot allò que es cregui convenient.
Les cooperatives d’inicis del segle XX van ser una resposta a les condicions de penúria econòmica de les classes populars sotmeses a un capitalisme estricte. Intento imaginar quina deuria ser la cara que posaria fa cent anys un viticultor espollenc que prou tenia amb cuidar les seves finques quan se li va plantejar d’aixecar un celler per elaborar i comercialitzar el vi: tota la vida havia estat pendent d’intermediaris que per la verema li feien el pacte de la fam comprant el raïm al preu que volien i ara, amb la Cooperativa, ell compartiria amb la resta de socis el destí de la seva feina. La realitat social d’avui no té gaire a veure amb la d’aquell moment. Però la fórmula de l’autoorganització per afrontar problemes que es comparteixen segurament continua sent una opció vàlida. No actuar és hipotecar el futur. Amb el nou Ajuntament constituït el mes de maig passat, a Espolla venen quatre anys d’una previsible placidesa. Com de fet han estat els vuit darrers. Però aquesta tranquil·litat ha de servir per afrontar temes estratègics de futur i no per enfonsar-se en la rutina del dia a dia. És l’Ajuntament qui hauria de liderar aquest exercici de pensar i posar les bases del poble que serà en un futur proper. Un exercici que ha de comptar amb la com-
És l’Ajuntament qui hauria de liderar aquest exercici de pensar i posar les bases del poble que serà en un futur proper. Un exercici que ha de comptar amb la complicitat de tothom buscant fórmules de participació.
37 LA VERNA 07/2019
A partir d’aquell article he tingut ocasió de parlar del seu contingut amb veïns. Potser no tants com hagués volgut. Però suficients com per detectar un estat d’ànim fatalista i de resignació sobre el que pot ser el futur d’Espolla a un termini relativament curt: com si no es pogués intervenir en res.
Ens han escrit
plicitat de tothom buscant fórmules de participació. No ens equivoquem: participació no és limitar-se a fer arribar informació des de l’Ajuntament als veïns o a compartir la decisió sobre el destí d’una partida del pressupost. La participació és un exercici més profund. I no s’ha d’inventar res: si es fa una cerca a Internet es poden trobar experiències com la del poble de Vilada, al Berguedà, de 430 habitants i entitats que promouen i dinamitzen processos participatius. I aquesta via democràtica de repensar el futur es pot emmirallar en tantes iniciatives que ja funcionen (moltes són cooperatives precisament) i que afronten temes específics: en l’aspecte energètic, Som Energia; en el tema de la vivenda, Sostre Cívic;... A cada repte una solució.
Josep Maria Tegido-Mallart
“Vísteme despacio que tengo prisa”
Tenia un familiar molt malalt. Estava ingressat a una clínica de Barcelona. No podia veure’l, però cada matí el passava a la clínica per parlar amb el metge i saber com seguia. No esperava sola, altres familiars feien el mateix. Teníem una habitació per a nosaltres. Era molt oberta i amb parets de vidre, cosa que servia per distreure’ns una mica, amb tot el moviment que hi havia en aquell lloc. Un dia ens ve un home i ens diu: - Jo tinc molta feina, molta! Tinc un fill metge en aquesta clínica. ¡És un pesat! No para de dir-me: -Vine un dia a la clínica que vull fer-te una revisió.
- Jo tinc tanta feina que no puc perdre temps per aquestes coses! Avui he pensat: aquest matí hi aniré per fer-me la revisió, així no sentiré més la mateixa cançoneta.
LA VERNA 07/2019
38
Va marxar a fer la revisió. Dos o tres hores després va tornar content i amb moltes presses perquè tenia molta feina a fer.
Varen passar uns dies. De sobte, veig que s’obre la porta d’una habitació i en surt una cosa semblant a un fantasma. Tot blanc, dos punts negres que eren uns ulls. Arrossegant els peus va acostar-se a nosaltres i ens va dir: - Jo soc aquell home que té tanta feina.
- Què li ha passat?- Varem preguntar nosaltres. I ens va dir:
- Vaig sortir de la clínica tant de pressa per anar a treballar, que vaig creuar el carrer sense mirar el trànsit i un cotxe em va atropellar. Es pensaven que era mort, però no. Estic molt malament. No el vaig veure mai més.
D’això ja fa molt temps, No se perquè m’ha vingut a la memòria. Segurament perquè veig com van els cotxes. Hi ha una dita que s’atribueix a Felip II i diu que li deia al seu criat: - Vísteme despacio que tengo prisa. Francis Mallart
La revolució pendent A La Verna num. 54 (l’anterior a aquesta), un article de l’Albert Geli glosava la figura de Joan Viñas Carles, fill d’Espolla, Mestre Nacional, Intendent Mercantil i Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials. Aleshores, vaig recordar un escrit seu que forma part d’un llibre publicat l’any 1996 i que es titula Quan jo anava a estudi. Segons explica David Pujol i Fabrellas en el prefaci d’aquest llibre, es tracta d’un recull de 31 textos escrits per persones a qui se’ls va demanar que amb total llibertatexpliquessin els seus records de quan anaven a estudi. Va ser un projecte que va sorgir del Col·legi Públic “El Serrat” de Ciurana (on David Pujol n’és mestre). La gènesi de tot plegat es troba en els Quaderns d’estudi (1915), una revista editada pel Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona, sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta publicació contenia articles de temàtica pedagògica i es distribuïa gratuïtament a tots els mestres oficials de Catalunya i a tots els professors dels centres d’ensenyança sostinguts per la Diputació. De l’any 1915 al 1918, sota l’epígraf de “Quan jo anava a estudi”, es publicaren varis articles escrits per diferents personalitats catalanes (la majoria de l’època), que narraven els seus records de quan anaven al col·legi.
Els seus records de l’escola d’Espolla poden ser els de molts espollencs que ens han precedit i les seves idees sobre el coneixement i l’educació poden, encara, ser plenament vigents. Anna Ros i Vilanova
La revolució pendent Joan Viñas Carles
Quan jo era nen vaig anar a l’escola des dels quatre anys fins que en vaig tenir catorze o quinze. En aquella època la funció de les escoles, a tots els nivells, era que els alumnes emmagatzemessim la major quantitat possible de coneixements, però gairebe sempre descuidant llurs aplicacions pràctiques o les relacions entre ells. Aquest, però, no era el cas del que fou el meu mestre d’Espolla, Àngel Costal, germà del catedràtic de Pedagogia de l’Escola Normal de Girona. Així, quan s’apropaven les veremes ens posava exercicis pràctics sobre la transformació dels quilos en càrregues (1 càrrega = 125 quilos) i ens feia calcular el seu import a partir del preu d’una càrrega. També mediem finques, tota vegada que l’escola posseïa una cadena, pals i escaire d’agrimensor per tal de triangular la finca, calcular-ne les àrees i transformar-les en vessanes (1 vessana = 21’87 a).
39 LA VERNA 07/2019
81 anys més tard, els 31 textos recollits i publicats per David Pujol i Fabrellas, ordenats alfabeticament a partir del primer cognom dels autors, “son petites fotografies de la interessant pel·lícula que és la nostra història educativa recent”. Entre d’altres, alguns autors son: Maria Àngels Anglada, Antoni Maria Margarit, Marta Mata, Josep Gonzalo-Agapito, Salomó Marquès, Quim Nadal, Jordi Pujol, Raimon, fins arribar a l’últim, de Joan Viñas Carles i titulat La revolució pendent.
La revolució pendent
Recordo que jo era un “memorion” i que m’empassava tot el que m’ensenyaven, desconeixent fins i tot moltes vegades el significat de certs conceptes que havia emmagatzemat i per això guardo a la memòria un fet que esdevingué quan tenia 13 anys.
Com que els meus avis eren molt instruits, l’avi patern m’havia explicat que al general Prim l’havien assassinat “els conservadors”. Així, esdevingué que a la tertúlia de les forces vives del poble s’hi afegí un tinent coronel, que havia vingut al poble a dirigir l’ equip que millorava el servei cartogràfic de les comarques frontereres. El meu mestre li digué que tenia un alumne que se sabia tota la història d’Espanya i el militar em volgué conèixer, de manera que un dia aparagué a l’escola després d’acabar les classes de la tarda i el Sr. Costal em digué de què es tractava. Efectivament, començant des dels temps prehistòrics vaig anar explicant tots els fets rellevants de la història d’Espanya. A l’arribar al segle passat i a l’esmentat assassinat del general Prim, el militar em preguntà si sabia qui l’havia mort i jo, sense pensar-m’ho dues vegades, vaig respondre: els conservadors. El tinent coronel restà impressionat; em va felicitar i, naturalment, va felicitar el Sr. Costal. Però el que no sabia aquell bon senyor és que jo aleshores ignorava el significat del mot “conservadors”.
LA VERNA 07/2019
40
Tota instrucció que suposi emmagatzemar coneixements sense tenir clares llurs relacions, llur organització, és una instrucció incompleta; fins i tot podem afirmar que no és tal instrucció.
Aquest fet diu per ell sol que tota instrucció que suposi emmagatzemar coneixements sense tenir clares llurs relacions, llur organització, és una instrucció incompleta; fins i tot podem afirmar que no és tal instrucció.
La primera vegada que vaig prendre consciència que el món del coneixement és un món de relacions esdevingué quan vaig cursar el primer any de geografia a l’Escola Normal de Girona (1928-29) amb el catedràtic Miquel Santaló, que ens feia veure amb tota claretat com el coneixement d’un país pressuposa conèixer les seves activitats econòmiques (conreus, comerç, indústria, comunicacions,...), que alhora tenen a veure amb el clima, el relleu, la naturalesa dels terrenys, factors determinants no sols pel que fa a les seves produccions sinó a la seva manera de ser, a la seva cultura i a la seva història. Fou per mi un descobriment meravellós, que m’ajudà més endavant a valorar la importància de l’ensenyament globalitzat.
Cal tenir present que fins l’any 31, en què es proclamà la Segona República, l’Escola Normal de Mestres de Girona tingué quatre catedfràtics excepcionals, ja que a més de l’esmentat Miquel Santaló teniem en Cassià Costal (l’avi, com li dèiem afectuosament) a pedagogia, en Manuel Xiberta a matemàtiques i mossén Jordà a llenguatge. A tots ells el meu reconeixement més entranyable.
Cal dir també que els lligams entre la instrucció i l’educació, és a dir l’aprenentatge-educatiu, ens passà per alt perquè els professors que ens ho podien transmetre – el Sr. Costal i el Sr. Santaló – en aquell moment ja no hi eren, ja que s’havien incorporat a l’Escola Normal de la Generalitat. La informació sobre la metodologia de la instrucció educativa la vaig haver de conèixer en els llibres de John Dewey, Georg Kerschensteiner i Ovidi Decroly, entre d’altres. De totes maneres, els assajos per aplicar-la es limitaren a molt poques escoles experimentals. De no haver esclatat la nostra guerra civil i la segona guerra mundial, estic segur que el que no
pogueren aconseguir els règims marxistes ho hauriem assolit per mitjà d’una escola pública on la formació cultural i social haguessin anat aparellades.
La revolució pendent
Tot seguit explicaré les bases d’aquesta revolució pendent. L’objectiu d’una veritable revolució és crear un nou model de societat i per fer-ho té dues opcions.
La primera és transformar l’equilibri polític-econòmic entre les diferents classes socials, i afavorir l’aparició d’un nou equilibri. Per això l’acció revolucionària cal que modifiqui la distribució dels béns econòmics.
La segona opció tracta precisament de dirigir l’acció revoluciònaria vers la formació de noves mentalitats, de noves actituds obertes a l’expressió dels valors ètics, tant individuals –sinceritat, abnegació– com socials –justícia, ordre– de manera que aquesta mena de valors presideixin la formació de les estructures econòmico-polítiques. Aquesta segona opció va ser esporàdicament assajada durant el primer terç de segle (XX) per diferents institucions, l’objectiu de les quals era instruir educant. Un exemple d’aquestes institucions el tenim en l’Institut Escola de Madrid i de Barcelona, l’Escola del Bosc, del Mar, del Guinardó, etc.
Si bé el marxisme qualificà d’ingenus tots aquells que pretenien transformar la societat mitjançant la formació d’hàbits socials a través del desenvolupament de projectes escolars duts a terme per grups, equips o comunitats de treball escolar, la història ha demostrat que aquests projectes afavoreixen la formació d’hàbits socials, el gran objectiu d’una autèntica educació.
La formació d’àlbums, l’edició d’una revista escolar, l’estudi del terme municipal, les activitats de grups artístics o esportius, etc. són un exemple de projectes que afavoreixen l’esperit de col·laboració enfront de l’esperit elitista, agressiu i antisocial dels programes escolars actuals, completament anticientífics. I dic anticientífics perquè les ciències naturals, i especialment la física quàntica, han demostrat que la metodologia de l’actual ensenyament és un absurd total. De la mateixa manera que a l’univers no hi ha substàncies aïllades, sino relacions que els donen la seva autèntica significació, també les matèries d’ensenyament, tal com s’ensenyen avui dia, consagren l’error d’ignorar que cadascuna d’elles perd el veritable sentit que li atorgaria un projecte que la relacionés amb totes les restants. Per tant, en tractar una matèria aïlladament la transformem en un objecte sense vida, ja que li arrabassem la seva veritable funció.
El canvi de paradigma pedagògic no es produirà mentre les escoles de mestres i les facultats de pedagogia segueixin formant, com deia John Dewey, jornalers de l’ensenyament en lloc d’educadors, i les escoles siguin llocs on s’aprenguin lliçons en comptes de formar hàbits socials. I és que la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial no sols destruïren ciutats i països, sino la única possibilitat de crear un món més humà.
41 LA VERNA 07/2019
Si bé el marxisme qualificà d’ingenus tots aquells que pretenien transformar la societat mitjançant la formació d’hàbits socials a través del desenvolupament de projectes escolars duts a terme per grups, equips o comunitats de treball escolar, la història ha demostrat que aquests projectes afavoreixen la formació d’hàbits socials, el gran objectiu d’una autèntica educació.
LA VERNA 07/2019
42
LA VERNA 07/2019
43
Remenant papers l’Anna Pineda va trobar aquest programa de la “Fiesta de la Vendimia” de l’any 1955
C.E. Espolla 2018-19 L’Espolla va de menys a més després d’un inici de temporada convuls
La temporada 2018/19 ha estat la 3era després de la refundació del club l’estiu del 2016. La Junta Directiva presidida per Rafel Garcia ha confiat la direcció tècnica a Lluís Insa (Entrenador), Carles Llonch (2n Entrenador), Pep Mora (Delegat de camp) i Joan Cardoner (Delegat d’equip). L’equip ha estat enquadrat en el grup 30 de la Quarta Catalana, grup format per 17 equips de l’Alt Empordà.
L’inici de la temporada va ser molt complicat perquè a menys d’un mes de l’inici del Campionat el bloc que havia conformat el nucli de les 2 darreres temporades va decidir no continuar. A aquests jugadors els van seguir per diferents motius d’altres jugador i finalment dels 25 jugadors de la temporada 2017/18, només en van continuar 6, havent-hi 19 baixes. Aquesta situació va ser dolorosa i imprevista, i, la Junta, fins i tot, es va plantejar renunciar a participar en la competició. Finalment, es va decidir continuar, i tot i les dificultats, a contrarrellotge es va confeccionar una plantilla per iniciar el Campionat. No obstant això, l’inici va ser molt dur perdent els 4 primers partits. Però ja al final de la 1a volta (després de 16 jornades) l’equip havia millorat i havia fet 16 punts que li permetien ocupar la 12ª posició.
LA VERNA 07/2019
44
Durant els mesos de novembre, desembre i gener l’equip va incorporar 3 jugadors que van millorar el joc ofensiu de l’equip i això va permetre realitzar una 2a volta remarcable. En les darreres jornades l’equip s’ha mogut en la zona mitja de la taula amb victòries i amb empats destacables contra rivals de la zona alta. I, finalment, es va assolir una meritòria 11ª posició, sobretot si es té en compte les circumstàncies de l’inici de temporada. La temporada 2019/20, la 4a d’ençà de la refundació del 2016 serà la darrera d’aquesta Junta Directiva, i al juny del 2020 s’haurà de renovar. A nivell esportiu, l’objectiu de la propera temporada és mantenir la columna vertebral de l’equip i incorporar 8/10 reforços de qualitat que permetin elevar el nivell competitiu de la plantilla, i d’aquesta manera intentar lluitar per millorar la classificació final d’aquesta temporada. Gràcies a tots i visca l’Espolla!!!
CLASSIFICACIÓ 2018/19 (GRUP 30 – 4a CATALANA, 32 JORNADES)
C.E. Espolla 2018-19
1. CADAQUÉS............................................. 79 punts (Campió i ascens a 3a catalana) 2. LLERS...................................................... 70 punts (Sotscampió i ascens a 3a catalana) 3. BASE ROSES (B)..................................... 66 punts 4. L’ARMENTERA....................................... 64 punts 5. ROSES CITY............................................ 61 punts 6. PALAU SAVERDERA............................. 57 punts 7. LLADÓ..................................................... 52 punts 8. SIURANA................................................. 48 punts 9. ST. MIQUEL DE FLUVIÀ....................... 45 punts 10. VILAJUÏGA.............................................. 44 punts 11. ESPOLLA................................................40 punts 12. FORTIÀ.................................................... 39 punts 13. VILASACRA (B)...................................... 32 punts 14. VILAFANT............................................... 25 punts 15. SELVATANS............................................. 24 punts 16. PENYA UNIONISTA FIGUERES............ 22 punts 17. SANT LLORENÇ DE LA MUGA............. 7 punts
JUGADOR PER JUGADOR (25 FITXES)
45 LA VERNA 07/2019
FÉLIX VALVERDE.............. PORTER..................1.940 min. ORIOL MORA ..................... PORTER..................1.350 min. 1 GOL CARLOS GARCIA............... DEFENSA..................540 min. GERSON DELGADILLO.... DEFENSA..................720 min. EDER SÁNCHEZ................. DEFENSA...............2.255 min. HAROL FERNÁNDEZ ....... DEFENSA...............2.085 min. MARTÍ TEGIDO.................. DEFENSA..................105 min. JESÚS MERINO.................. DEFENSA..................130 min. SERGIO VIVEROS.............. DEFENSA...............2.260 min. 3 GOLS MIKY HUARI...................... DEFENSA...............2.120 min. ERIK GRANADOS.............. DEFENSA...............2.110 min. MOHA EL MOUSSAOUI.... MIGCAMPISTA.....2.180 min. 9 GOLS LUIS ARGUIJO.................... MIGCAMPISTA........210 min. 1 GOL DAVID VILLATORO........... MIGCAMPISTA.....2.025 min. 2 GOLS DAVID MONCADA............. MIGCAMPISTA.....1.170 min. EDSON SANTOS................. MIGCAMPISTA........505 min. RONALD VACA ................. MIGCAMPISTA.....1.305 min. 4 GOLS OSCAR GÓMEZ.................. MIGCAMPISTA.....2.550 min. 13 GOLS DENNIS ACOSTA................ MIGCAMPISTA........730 min. 1 GOL JONATHAN ROBLEDO...... MITJAPUNTA........1.850 min. 7 GOLS ÁLEX PEEWE...................... MITJAPUNTA........1.450 min. 10 GOLS OUSAMA AOUARFAT........ MITJAPUNTA........1.530 min. 15 GOLS MARVIN RODAS................ DAVANTER............1.750 min. 8 GOLS EDWIN JOVEL.................... DAVANTER...............855 min. 3 GOLS ALEJANDRO PÉREZ ......... DAVANTER...............545 min. 3 GOLS
Aplec a Sant Genís d’Esprac Un tomb per l’Albera
Durada: 3-4 hores, segons ritme Distància: uns 14 km.
La sortida que descrivim és la de l’aplec que cada any es fa als voltants de Sant Genís. Sortim de la Plaça del Dolmen d’Espolla, direcció a la Plaça de l’Exili per continuar per la carretera de Banyuls. La seguirem fins al Mirador del Ras on continuarem pel Camí antic de Banyuls, Font de Cadacàs i El Moli. Passada la Ribera de Sant Genís, arribem a la carretera de Banyuls. Uns 30 metres abans, girem a l’esquerra per una pista que deixem uns 50 metres després per seguir per un corriol a la dreta. Tot el camí està senyalitzat amb un traç de pintura groga (PR). El corriol es ascendent fins al Pla de Girarols, on a la dreta hi ha un corriol des d’on s’arriba als dos Dolmens de Girarols. Continuem pujant i en uns 5 minuts, després de superar un pas de control de bestiar, a l’esquerra i a uns 300 metres, hi ha un tercer dolmen. Anem voltant el Puig Balaguer, a l’esquerra. Ara el camí s’ha convertit en una pista. Seguim pujant fins arribar a un segon pas de control de bestiar.
El camí es torna a convertir en corriol i mica en mica va planejant més. Fins arribar a Les Creus. Ací, hi ha una bifurcació. Per la dreta, accedim a la pista que va des de Mas Corbera a Sant Genís i les Masies de Sant Martí de Baussitges. Nosaltres seguim per l’esquerra. Superem una sureda i poc després, superem un coll on deixem el Puig de la Coma Grossa, a la dreta, on es veuen unes formacions rocoses, dretes, molt retallades per la tramuntana, és la carena del Roc Alt, a la Serra de Baussitges..
LA VERNA 07/2019
46
Tornem a passar un pas de control de bestiar i iniciem la baixada cap a Sant Genís d’Esprac. Primer, el camí queda una mica encaixonat. Més endavant, es fa més ample tot entrant en un bosc d’alzines qu’ens acompanyarà fins al mateix riu que travessarem per arribar a Sant Genís d’Esprac i la seva massia. La distància es de uns 6,7 Km. I el temps empleat de 1:30 a 2:00 hores caminant.
Després de disfrutar aquest entorn idíl·lic, ens plantegem la tornada per la ribera (seguim els senyals amb pintura groga). Sortim des de l’església direcció sud, tenint el riu a la nostra esquerra. En un principi el camí puja. Uns 200 metres més endavant seguim per una bifurcació a l’esquerra, tot baixant, fins arribar al final d’un prat i seguim atansant-se al riu que travessarem per les roques per passar a la part esquerra segons caminem. Per camí, seguim baixant i passant per trams de bosc d’alzina, sotabosc, rocam i acumulacions de materials provinents dels aiguats. Segons el moment pot baixar més o menys aigua i els temporals poden canviar els passos de l’aigua. Els mesos d’estiu o si fa temps que no hi ha hagut cap temporal, el pas es clar i molt agraït, molt diferent de l’anada.
Els canvis d’un costat a l’altre del riu son constants, uns 6 a 8 cops. Torno a dir, està molt ben senyalitzat. Arribant a la zona on hi ha la presa d’Espolla, el corriol que hem anat seguint a trams, puja una mica i planeja passant per la part esquerra de la presa a una certa alçada, que permet observar tot el contorn. El corriol arriba, tot baixant, a una pista que seguim cap a l’esquerra, a la dreta aniríem a la presa. Travessem el riu i seguim la pista, uns 2 km., deixant una cabana de pedra seca i més endavant la pista que puja a Els Vilars, tot a la nostra dreta. Ja cap al final de la pista ens trobem l’explotació de El Molí. Finalment, arribem al Camí antic de Banyuls que seguirem a la nostra dreta per arribar a Espolla seguint el mateix traçat de l’anada. Espolla, 27 de juny de 2019. Manel Aragay i Beneria
Pell atòpica, èczema i psoriasi Encara que les tres alteracions puguin tenir símptomes similars, el seu origen i tractament les diferència.
Botànica
Pell atòpica
Usualment es presenta en menors, des de nadons de menys d’un any fins a la pubertat. Sol millorar a l’edat adulta i encara que té un component de dermatosi (erupcions a la pell, que es poden infectar) poden aparèixer, associats, quadres de rinitis, asma bronquial, entre d’altres complicacions. S’han fet estudis que conclouen que alguns casos de dermatitis atòpica, poden tenir causa en alteracions genètiques, provocant acumulacions d’histamina, creant una resposta immunitària en l’organisme. Es poden millorar els símptomes amb l’acció de flavonoides, com per exemple la poma, el raïm negre, el bròcoli, el té verd, la col, entre d’altres. Cal no abusar d’aliments que continguin histamina de forma natural, com la carn i el peix, fruits secs, tomata, fermentats com iogurt, llet o formatges molt curats. En aquests casos la pell pot ser molt sensible a sabons i altres productes químics. Es recomana fabricar un sabó casolà amb flors i fulles de sabonera macerades amb aigua i un grapat de grana de llinet, i hidratar molt la pell amb una barreja de babes d’àloe amb un raig d’oli d’oliva verge.
Amb símptomes similars a la pell atòpica, pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida. N’existeixen de molts tipus, des dels provocats pel contacte continuat amb productes químics, que solen aparèixer a les mans, fins als què són fruit de respostes autoimmunes, en qualsevol part del cos. Aquest cas sol ser provocat per la manca de síntesi de l’enzim DAO, encarregat de metabolitzar substàncies de rebuig i toxines, les quals no poden ser excretades únicament pel ronyó i utilitzen la pell, provocant clapes amb irritació, picor i inflamació. Una forma de poder millorar l’estat dels èczemes, és mitjançant dietes depuratives del ronyó i prenent infusions de plantes que a l’hora són diürètiques i mineralitzen l’organisme, com per exemple infusions de té verd, ortiga, escrofulària i cua de cavall, que podrem trobar als herbolaris. Es pot evitar els picors amb una maceració d’oli d’oliva verge i calèndula.
Herba sabonera
47 LA VERNA 07/2019
Èczema
Escrofulària
Psoriasi
Es tracta d’una inflamació crònica autoimmune. La de forma en plaques és la més comuna, tenint diverses formes i abastaments en el cos, usualment com a descamacions de color rosat. Sol ser de predisposició hereditària. Milloren sempre amb l’exposició al sol, amb reforç de vitamina D, vitamina A, reforçant el cos amb àcids omega 3 i vitamina B12. Empitjora en períodes d’estrès, amb el consum d’alcohol, amb els aliments rics amb histamina. Es recomana fer dietes depuratives del fetge i prendre infusions de plantes com el trèvol, les fulles de repalassa (Xanthium strumarium), la bardana, les llavors de cardo marià o el Boldo. També es pot prendre oli d’onagra. Aquestes herbes les podrem trobar a l’herbolari. Les fulles de repalassa, es poden collir a prop de rieres. Per a la descamació es poden fer fregues d’oli d’advocat, o oli de grana de llinet. Cristina Viñas. Fitoterapeuta. Espolla a 6 de juliol de 2019
Bardana
Flor de nit Meravella de Nit, així es diu la flor, que de petit em captivaba. Omplia de perfum, les nits d’estiu espollenques, arramblades sempre, a l’eixida de ca l’avia Lluïsa. S’obria sensual, al primer raig de lluna, com un amant, que obre els braços, a l’amor incondicional, de la parella juganera. Ben a poc a poc, el seu perfum m’omplia els sentits i meravellat per la seva generositat, li deia baix baixet, que l’estimaria sempre, a ella, que cada nit em regalava, encara que fos amb silenci, l’alquímia de la seva essència. David Casellas Sors
La publicació de la revista La Verna només és possible amb la col·laboració de totes les persones que ho desitgen. Qualsevol aportació (records, dibuixos, fotografies, poemes, receptes, comentaris...) serà sempre benvinguda. Només heu d’enviar el vostre escrit al mail: assoculturalafraternal@gmail.com, o bé per correu a l’adreça de l’Associació Cultural –Àngel Costal, 5 d’Espolla–. L’equip de La Verna no comparteix necessàriament les opinions dels articles signats.