LA VERNA Preu: 4 euros N. 50 II època – Sant Sebastià 2017
Revista d’Espolla
Núm.
50
50
Foto portada: Artemi Bellés
Núm.
Des de l’escola..........................................................................pàgs. 4-5 Des de l’ampa.................................................................................pàg. 6
Mail i web: assoculturalafraternal@gmail.com www.espolla.org/asso.cultural
El Nadal a Espolla....................................................................pàgs. 14-16
Equip de redacció: Berta Prats, Mònica Bazán, Joan Vergés, Albert Geli
LA VERNA 01/2017
Programa: 21a Fira de l’Oli i l’Olivera i festa major de Sant Sebastià ...............pàg. 3
Edita: Associació Cultural La Fraternal
Portada i maquetació: Mònica Bazán
2
sumari
Han col·laborat en aquest número: Anna Ros, Artemi Bellés, escola Antoni Balmanya, Josep Maria Tegido-Mallart, Cristina Viñas, Ajuntament d’Espolla, Carles Lagresa, Albert Asenjo, Roger Geli, Francis Mallart, Maria Salvatella, Lídia Pagés, Isabel Becerra, Francisco Garcia, Tomàs Gisbert, Barbara Magugliani, Esther Plaza, Anna Aragay, Martha Ros, en Miquel Fotos: Artemi Bellés, escola Antoni Balmanya, Petra Vlasman, Albert Asenjo, Gaspar Morer
Activitats culturals...................................................................pàgs. 7-13 Noticiari...................................................................................pàgs. 17-20 Ens ha deixat.........................................................................pàgs. 20-21 Entrevista: Pere Lloveras, president del Celler Cooperatiu d’Espolla Albert Geli................................................................................pàgs. 22-23 La reorganització de l’exèrcit espanyol i la serra de l’Albera, Tomàs Gisbert...........................................................................pàgs. 24-27 Història del fulbol a Espolla, Carles Lagresa i Felip,...............pàgs. 28-29 Grallers d’Espolla...........................................................................pàg. 30 Associació de Propietaris i Veïns d’Espolla (APVE).......................pàg. 31 Fem memòria: Mossen Josep Xutglà, Francis Mallart i Maria Salvatella.............pàg. 32 El cementiri dels gossos, Josep Maria Tegido-Mallart...........pàgs. 33-36
Impressió digital: Copisteria Esteve
Ens han escrit: Homenaje a mi padre, mi madre y Quique, Olga Garcia Falcelto...............................................................pàgs. 37-39 Ja hi som amb el futbol!, Josep Maria Tegido-Mallart..................pàg. 39
Tirada: 150 exemplars
Meteorologia: Apunts del temps 2016, Roger Geli.........................................pàgs. 40-42
Per subscriure’s per dos números (un any) a La Verna podeu fer un ingrés de 8€ al compte 2100-8212-40-0200022285 de La Caixa i notificar-ho a l’adreça de l’Associació Cultural La Fraternal: Àngel Costal, 5. 17753 Espolla. O fer-nos arribar l’import en efectiu.
Botànica: La casa pairal, Cristina Viñas.........................................................pàg. 43 Contraportada: Els Aspres de l’Albera, en Miquel....................................................pàg. 44
La publicació de la revista La Verna només és possible amb la col·laboració de totes les persones que ho desitgen. Qualsevol aportació (records, dibuixos, fotografies, poemes, receptes, comentaris...) serà sempre benvinguda. Amb l’ajut de:
Només heu d’enviar el vostre escrit al mail: assoculturalafraternal@gmail.com, o bé per correu a l’adreça de l’Associació Cultural –Àngel Costal, 5 d’Espolla–. L’equip de La Verna no comparteix necessàriament les opinions dels articles signats.
21a Fira de l’Oli i l’Olivera i Festa major de Sant Sebastià Divendres, 20 de gener
a les 8 del vespre _ cantada conjunta de les corals Quermançó de Castelló d’Empúries i la Coral d’Espolla, a l’Església
Dissabte 21 de gener
de 10 del matí a 2 del migdia _ exposició fotogràfica: “Fotografies del XVII Concurs de Fotografia de l’Albera”, a les oficines del Paratge Natural de l’Albera a les 10 del matí (français) i a 2/4 de 12 (català) _ visites guiades teatralitzades, al Celler Cooperatiu d’Espolla a les 10 del matí _ caminada+taller: “Fem un herbari!”, a càrrec de Cristina Viñas d’El Cau de les Marietes Sortida a les 10 de l’església o a les 11.30h a la Sala la Coromina a les 10 de la nit _ teatre: “Planeta-i-Neptú” amb Peyu, a la sala de la Fraternal
Diumenge 22 de gener
3 LA VERNA 01/2017
durant tot el dia _ fira comercial pels carrers d’Espolla, amb els trullaires de la comarca _ exposició i venda de planter, productes, eines i maquinària _ fira d’artesans i elaboradors de productes de la zona de l’Albera _ exposició de fotografies dels portals i balcons guarnits durant la passada edició de la Fira, a la sala La Fraternal _ escenari musical, música en viu amb el grups Trobasons (10h), Petit Terral (12.30h) i La Ludwig Band (15h), a la plaça del Dolmen _ recorregut marcat pel poble per veure els balcons i portals guarnits _ 2 zones d’inflables per als més joves _ passejades amb els burros d’en Joan de Rabós, a l’antic camp de futbol _ tast d’olis de l’Empordà, a la plaça del Marquès de Camps _ 4t concurs de fotografia Instagram _ Lluííííííííí´s!!! vine, disfresa’t i fes-te una foto. Una instal·lació interactiva per a totes les edats, a la plaça del Dolmen de 10 del matí a 2 del migdia _ exposició fotogràfica: “Fotografies del XVII Concurs de Fotografia de l’Albera”, a les oficines del Paratge Natural de l’Albera a les 10 del matí (français) i a 2/4 de 12 (català) _ visites guiades teatralitzades, al Celler Cooperatiu d’Espolla a les 11 del matí _ inauguració de la Fira: Processó de Sant Sebastià amb l’acompanyament dels Grallers d’Espolla, sortida de La Fraternal a 2/4 de 12 _ actuació dels Castellers de Figueres, a la plaça del Marquès de Camps a 2/4 d’1 _ missa solemne cantada, a càrrec de la Coral d’Espolla a 2/4 de 4 _ Futbol: Espolla-Navata, camp municipal d’esports a les 4 de la tarda _ 18a edició del concurs de llançament de pinyol, davant de l’església a les 7 de la tarda _ ball de festa major amb el grup Sharazan, a la sala de La Fraternal
des de l’escola
Educació Infantil (3-6 anys)
LA VERNA 01/2017
4
En aquest número, hem pensat que podríem mostrar-vos algunes de les coses que fem a classe. L’etapa d’infantil és un període essencial en el desenvolupament integral i la maduració de cada nen. Una etapa on, cadascun d’ells, recorrerà un apassionant camí, a través del coneixement propi i la descoberta d’un món de possibilitats al voltant seu. Els hàbits, el llenguatge, la socialització, la motricitat o l’autonomia personal són alguns dels reptes que cadascú assumirà i anirà superant segons el seu ritme maduratiu. La nostra prioritat és crear les millors condicions perquè aquesta experiència sigui profitosa i de qualitat.
Què aprenem?
L’objectiu principal de cada alumne, durant l’etapa infantil, és fomentar una sèrie de capacitats que afavoriran el seu desenvolupament integral i que són els eixos de totes les nostres pràctiques educatives. L’assoliment d’aquestes capacitats permetrà a cada alumne accedir a l’etapa primària, amb els instruments necessaris per desenvolupar les competències bàsiques i, així, superar amb èxit tots els reptes educatius. Us deixem unes imatges de coses que fem amb nens d’aquestes edats.
des de l’escola
5 LA VERNA 01/2017
Aquest mes de gener s’han matriculat a l’escola: els germans Tom-Vicent i George-Arlo Wilshaw a 1r i 4t, i les cosines Yuleiry Meritxell Reyes i Aroa Maiala Varela a P5 i 2n.
des de l’ampa Curs nou, escola nova!
Com ja sabeu, durant l’estiu, s’han fet reformes a l’interior de l’escola; s’han aprofitat millor els espais i ara és molt més àmplia i lluminosa. L’AMPA estem contents amb el nou espai i volem agrair l’esforç que ha fet l’Ajuntament, l’equip de mestres i les famílies per dur endavant el projecte. La feina continua i ara s’està adequant l’espai exterior de l’escola. Amb l’esforç de tots anem construint una escola millor!
Activitats de l’AMPA
A dalt la parada de l’AMPA a la Fira de Nadal; a baix diferents imatges del nou aspecte de l’escola després de les obres de renovació.
Com cada any, al llarg del primer trimestre, hem realitzat diverses activitats, amb l’objectiu de participar en la vida del poble i a l’hora aconseguir ingressos econòmics per col·laborar amb l’escola. Tant la quina com la fira de Nadal van ser un èxit; volem agrair la participació del poble i la dels col·laboradors.
Si voleu descobrir totes les activitats organitzades per l’AMPA, les trobareu perdudes en aquesta sopa de lletres!
LA VERNA 01/2017
6
Quina / Fira / Manualitats / Loteria / Panera / Calendaris
activitats culturals Festa major de Sant Jaume
Dimarts tarda, tot inaugurant la 4a mostra d’art i artistes, a les oficines del paratge Natural de l’Albera, amb obres d’espollencs i espollenques començaven els actes de la Festa Major d’estiu 2016.
Dimecres tarda, amb el lema: La samarreta com a objecte artístic, tots els participants al concurs memorial Joan Cos van mostrar les seves dots artístiques quan al llarg de gairebé dues hores les seves samarretes van quedar transformades segons la fantasia i creativitat de cadascú.
Els guanyadors per categories van ser: Ot Forch, Pere Geli i Mar Carbonell (Infantil A), Irene Insa, Joana Forner i Andrea Casanova (Infantil B), Miquel Castillero (Juvenil) i Lluc Valverde i accèssit per a Berta Prats i Marta Rubio (Adults). Volem felicitar a tots els participants i en especial els adults. Un cop més la proposta era un repte, haver de treballar sobre una tela i a l’aire lliure. Llàstima que a la franja juvenil no hi hagués gaire participació.
Dijous nit, una gran colla de gent va gaudir de la caminada nocturna pels voltants del poble tot acabant amb un bon sopar d’entrepà al bar de la piscina. Divendres matí, a la piscina, jocs d’aigua per a la mainada a partir dels 3 anys i pels joves fins als 15 anys.
LA VERNA 01/2017
7
El divendres del cap setmana de la Festa Major d’estiu l’Ajuntament va organitzar un torneig de voleibol. Sota l’arbitratge d’en Gerard Esteve, van participar-hi cinc equips de tres jugadors cadascun. El triomf va ser per l’equip format pels germans Quim i Gabriel Carandell i en Pau Galofré. Se’ls va obsequiar amb unes samarretes i llapis d’Espolla i amb un val per poder anar a jugar a pàdel al Club Garbí de Llançà amb barbacoa inclosa. Tots els participants van divertir-se d’allò més al llarg de la jornada.
I a la nit... fa vent. Ai perdoneu. Tramuntana. Un petit detall de res. L’ocasió es mereix obviar per oblidar el fenomen meteorològic. A l’escenari, Los guardians del pont (LPG) reuneixen a primera fila fans d’ahir i d’avui que no s’ho han volgut perdre. Tot i el vent. Ai perdoneu, la tramuntana. Impressiona. Els músics dalt de l’escenari acullen la
activitats culturals
convidada que no ha trucat abans d’entrar, no ho té per costum. Voleien els cabells, xiulen els bafles, es mouen els focus, la barra tremola, cal recolzar-se a la veïna per no sortir volant. Però el concert és tot un èxit i impera l’aplom entre els assistents que sens dubte vibren, no precisament a causa del vent. Ai perdoneu. De la tramuntana. (Gemma Blanco) Després Rumba Catalana a la pista municipal.
Dissabte matí, matinal d’escacs amb una exhibició de partides simultànies amb el mestre Julio Alonso. A la tarda, X Trobada Gegantera amb Plantada de gegants i cercavila pels carrers del poble organitzada pels grallers d’Espolla. Amb la participació de: Grallers d’Espolla, Capgrossos i Grallers de Llers, Colla
LA VERNA 01/2017
8
Dos fotos de grup: tots els participants de la X Trobada Gegantera i la dels guanyadors del premi Memorial Joan Cos
Gegantera de Roses, Batuscala de L’Escala, Batucada Percussions de Figueres i Caixa de trons de Figueres.
activitats culturals
A la nit, ball amb La banda del Drac.
Diumenge matí, després de l’ofici solemne amb la participació de la Coral d’Espolla, hi va haver sardanes a la plaça del Dòlmen. A la tarda, més sardanes per ballar a la pista esportiva interprtades per la cobla La Principal de l’Escala. També es va fer l’entrega de premis del concurs memorial Joan Cos que aquest any va ser, lògicament, una samarreta commemorativa amb l’anagrama del concurs. A la nit, sopar de Sant Jaume i ball amb el trio Sharazan. Dilluns 25, dia de Sant Jaume, ball de vermut a la sala de ball La Fraternal.
Bar de la piscina
La nova direcció del bar de la piscina, la Berta i en Ramon, ens ha ofert un estiu ben entretingut, ple d’activitats per a tots els gustos: els diumenges els vermuts de jazz amb músics de gran qualitat; el cinema a la fresca els dijous; concerts d’estils diversos algunes nits; concurs de cervesa …A part dels magnífics entrepans que servien a qualsevol hora també preparaven, prèvia reserva, dinars o sopars. Una de les nits van organitzar un sopar que va tenir molt bona acollida: amanida amb fruits secs, fideuà i pastís. Tot fet i cuinat per en Ramon Reñé, excel·lent cuiner. Volem agraïr les seves iniciatives i l’atenció i el bon tracte que han tingut amb tothom.
LA VERNA 01/2017
9
Cantada d’havaneres
Per tercer estiu consecutiu l’Associació Amics de La Fraternal d’Espolla 1874 ha organitzat la cantada d’havaneres. El concert del grup La Mar d’Amunt, de Port de la Selva, va tenir lloc a la plaça del Marquès de Camps a les 10 de la nit del 5 d’agost. L’associació va oferir un
Mentre el grup d’havaneres Mar d’Amunt fa la seva feina, altres fan la seva...
activitats culturals
sopar gratuït als seus socis, sopar mar i muntanya: dos pinxos, un de calamars i un altre de vedella, beguda, coca i garnatxa. La plaça plena de gent va gaudir del concert i de la companyia. Com és costum a les cantades d’havaneres, en acabar hi va haver rom cremat per a tothom.
Matinal esportiva
L’Esportiueig va permetre a una colla de joves d’entre 12 i 17 anys participar en activitats esportives i de lleure. D’aquestes últimes cal destacar les acampades a Cantallops i Cadaqués i la gimcana nocturna a Capmany. Mesos després de l’Esportiueig, el 28 de desembre, arriba la matinal esportiva, amb la idea de que n’hi hagi d’altres. Aquest és un projecte de futur que sorgeix de la necessitat d’organitzar activitats de lleure pels joves. En aquesta matinal hi van participar uns 15 nens i nenes d’entre 6 i 15 anys. L’escola va cedir material esportiu i l’ajuntament va facilitar l’equip de so. Les activitats van estar dirigides per en Martí Tegido que va comptar amb l’ajuda de la Berta Moragrega i la María Fernanda Arguijo.
Sopar de comiat de l’estiu 2016
La nit del 27 d’agost va tenir lloc el tradicional sopar de comiat d’estiu a la pista poliesportiva. Cal desacar aquesta vegada la mostra de playbacks organitzada pels Grallers d’Espolla. Aquesta va ser tot un èxit de participació i de qualitat d’interpretació. Felicitem especialment a la Gisela Coderch pel seu brillant paper de presentadora i en Miquel Castillero per la seva interpretació en directe, acompanyat al piano per en Joan Fuentes, de Si em dius àdeu d’en Lluís Llach. En acabar, música per ballar i servei de bar a la piscina.
20a Festa d’homenatge a la gent Gran
LA VERNA 01/2017
10
El 25 de setembre es va fer la 20a Festa d’Homenatge a la Gent Gran. Els actes van començar a les 12 del migdia amb una missa solemne amb la participació de la Coral d’Espolla. En sortir de l’església es va fer la tradicional foto de grup a la plaça del Marquès de Camps amenitzada pels Grallers d’Espolla, per anar, tot seguit, al dinar ofert per l’Ajuntament a la sala de ball “La Fraternal”. El pastís de postres va ser tallat, com és costum, per l’home i la dona més grans del poble, en Jaques Comas i la Teresa Ventós. Un cop acabat el dinar, els assistents va poder gaudir d’un concert variat que va incloure una cantada amb la Coral d’Espolla amb algún solo d’en Josep Ma. Coderch acompanyat al piano per en Joan Fuentes, després la Montse Boesch va cantar un aria de Hendel amb acompanyament de piano, Joan Fuentes, i violoncel, Anna Ros, i tres cançons populars catalanes amb violoncel. Per acabar el concert, la Coral d’Espolla va cantar acompanyada pel piano i el violoncel.
Els homenatjats van rebre una tassa de llet amb el logotip de l’Ajuntament i una ampolla de garnatxa com a obsequi.
Les castanyades!
Enguany es van fer dues celebracions de Tots Sants o castanyades: la primera, organitzada per l’Ajuntament i l’Associació Cultural, va ser el 31 d’octubre i era pensada especialment per a la mainada, amb animació infantil a càrrec del duet Xavi Longuis i Patty Difusa (Xavier Baixeras i Mònica Bazán), hi van faltar, però, les castanyes... La segona va tenir lloc la setmana següent, la tarda del 6 de novembre, i va ser organitzada per l’Associació Amics de la Fraternal 1874, i aquí si que hi van haver moltes castanyes, a més de moniatos, panellets i garnat-
xa a dojo. Les castanyes i moniatos es van coure a les graelles instal·lades per a la ocasió a la plaça del Carme.
activitats culturals
Halloween
L’Associació Juvenil d’Espolla va organitzar una sortida a PortAventura, i el 13 de novembre tots els membres de l’associació més tota la gent que va voler acompanyar-nos, varem posar rumb cap al parc temàtic més famós de Catalunya. A les 6 del matí ens posàvem en marxa per a poder aprofitar el dia des de l’obertura del parc. Vam tenir molt bon dia, pràcticament totes les atraccions estaven obertes (excepte les aquàtiques) i el parc estava ambientat de forma terrorífica a l’estil americà de Halloween; els més atrevits van passar molta estona fent cua a les atraccions més ràpides i més conegudes del parc i la resta passejaven pel parc i gaudien de les activitats que ofereixen el parc, així com les atraccions més suaus. Cap a les 7 de la tarda vam tornar a posar rumb cap a Espolla, i a les 11 de la nit arribavem a casa. En resum, va ser un dia molt divertit per a tots els que van acompanyar-nos i esperem poder repetir l’any que ve!..
Associació Coral i Teatral Els Roqueters
L’associació dels Roqueters hem començat una nova temporada: estem assajant quatre cançons noves d’importants intèrprets per afegir al nostre ja bastant nombrós repertori.
El passat 7 d’agost, i amb motiu de la Festa Major de Mollet, varem ser convidats a cantar la Missa Solemne i un concert d’unes quantes cançons.
Així mateix, hem organitzat una sortida pel proper 8 de gener per anar a Barcelona, al teatre Coliseum, per veure la divertida obra de Santiago Rusiñol “Gente bien“. Aquesta és l’última obra que ha interpretat el nostre grup de teatre.
Marató de TV3 i Catalunya ràdio. 25a edició La caminada d’enguany ens va portar per alguns indrets del centre històric i a fer un passeig pels voltants del poble de Capmany. Acompanyats per en Max, un guia coneixedor de l’entorn social i cultural de l’Empordà, vam conèixer les muralles, l’església de Santa Àgata i la pedra del Sacrificis i la seva història. Per aquesta 25a edició de la marató de TV3 s’han recaptat 1.195€ que aniran destinats a treballs d’investigació sobre l’Ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques.
11 LA VERNA 01/2017
El 25 de setembre a Espolla varem tornar a cantar la Missa i també un concert amb cançons del nostre repertori, aquesta vegada formant part del programa de la Festa d’Homenatge a la Gent Gran.
activitats culturals
Biblioteca mòbil
Després de quasi un any en funcionament de la BIBLIOTECA MÒBIL, ja en podem parlar amb una mica de perspectiva.
La BIBLIOTECA MÒBIL ha registrat un augment de les persones que gaudeixen del servei mensual de préstec de llibres de la biblioteca de Figueres, amb una mitjana d’assistència de quasi 15 persones per dia i del préstec de quasi 20 documents per sessió. En aquests darrers mesos ja han començat a venir persones del pobles veïns d’Espolla per gaudir de la lectura.
Recordeu que el funcionament és ben senzill: el tercer divendres de cada mes, a la Sala La Coromina, trobareu llibres i revistes (tant juvenils com per a adults) i us els podreu emportar en préstec fins el següent dia de la Biblioteca mòbil. En cas que vulgueu algun document en concret el podeu sol·licitar i el mes següent us el portarem. No necessiteu tenir cap carnet per gaudir de la lectura.
Us esperem tots els tercers divendres de cada mes (i excepcionalment, aquest proper 27 de gener de 2017) per compartir el plaer de llegir!
Club de lectura
Hem començat la segona temporada del Club de Lectura i també hem augmentat el número de persones que hi participen. Hem tingut una primera trobada immillorable, al mes de setembre, amb la xerrada de la Martha Ros sobre els ex-libris, la seva creació i l’evolució al llarg del temps d’aquesta pràctica artística. Moltes gràcies, Martha!
LA VERNA 01/2017
12
Sota aquestes línies les assistents al taller de la memòria 2016. Més abaix usuàries del Parc de Salut amb el monitor Dani.
Al començament de curs ens han acompanyat les lectures de Josep Piera, Seduccions a Marràqueix; de Yasmina Khadra, El atentado; d’Art Spiegelman, Maus, relat d’un supervivent i el que comentarem aquest mes de gener, d’Òscar Wilde, Retrato de Dorian Gray i hem tornat a gaudir de la diversitat d’opinions i de diferents mirades, que ens han fet observar que un llibre no té només una lectura i que moltes vegades, el fet de parlar-ne ens permet descobrir aspectes ocults dels quals no ens havíem adonat. Esperem aquest mes de juny tornar a tenir amb nosaltres la presència de la Maria Vilanova i Vila-Abadal i poder tornar a assaborir el plaer de parlar de viva veu amb l’escriptora, sobre la seva obra, el procés creatiu i sobretot, de poder gaudir de l’experiència de parlar de literatura en tots els sentits.
Taller de la memòria 2016
Aquest any el Taller de la Memòria s‘ha fet durant el 4t. trimestre de l’any. Les participants hem sigut: Maria Mallart, Maria Salvatella, Maria Cardoner, Pepita Calverol, Francis Mallart i Martha Ros, i la nostra professora Carme. Amb diferents exercicis escrits i de memòria hem ajudat a mantenir-la. Esperem ser més la propers sessió!
Dinamització del parc de salut
Tot l‘estiu i aquest darrer trimestre hem aprofitat les sessions de gimnàstica al Parc de Salut, en diferents horaris segons l’estació de l‘any. Animeu-vos a venir per conservar la vostra salut i bon humor! Les dinamitzacions dirigides per monitors especialitzats, s’acostumen a aturar durant els mesos
d’estiu, per les altes temperatures, però tothom pot aprofitar en qualsevol moment aquestes instal·lacions per a realitzar exercici físic.
activitats culturals
Aquestes trobades tenen l’objectiu de promoure l’activitat física habitual i moderada així com d’enfortir les capacitats individuals de les persones per incrementar el control sobre la seva salut.
La sortida dels 350 participants a II marxa de la sussissa, a les 10 del matí del 8 de gener de 2017
II Marxa de la saussissa
El passat diumenge 8 de gener es va celebrar la segona Marxa de la Sussissa, organitzada per l’Ajuntament d’Espolla. Enguany la participació va ser de 350 corredors i caminadors de totes les edats. El recorregut de la marxa, de 7,6 km i 240 m de desnivell, passava pel Puig del Pal, pels Masos, pel mirador del Ras i per camins i corriols fins arribar al poble. A la sortida, es va oferir xocolata desfeta i a l’arribada torrades i sussissa que una colla de voluntaris del poble havien preparat per a tothom.
Els primers classificats van fer el recorregut en menys de quaranta minuts: David Alsina (36:22), Nil Domènech (37:03) i Xavi Llamas (38:31), que van pujar al podi masculí. En categoria femenina la primera classificada va ser Alba Segura (43:52), seguida de Cristina Vilarnau (44:12) i Sandra Casellas (48:25), cal destacar el paper dels primers locals classificats: David Pagès (42:48), Sandra Casellas (48:25) i Àngels Gratacós (58:01). Sandra Casellas va quedar la tercera classificada en la categoria absoluta femenina. Els 300 primers inscrits van rebre una bossa amb una samarreta commemorativa de la marxa. Un any més, tot un èxit!
L’entrada del primer classificat
LA VERNA 01/2017
13
Els primers classificats de diferents categories: masculina, femenina, i els dos primers classificats locals David Pagès i Sandra Casellas. I per què la marxa de la sussissa faci honor al seu nom cal que es faci la sussissa!!. Gràcies a tots els voluntaris i col·laboradors que fan que aquesta 1a marxa de l’any pugui ser un èxit.
LA VERNA 01/2017
14
el Nadal a Espolla Fira de Nadal
A iniciativa de l’AMPA, es va organitzar la Fira de Nadal perquè tothom pogués comprar ornaments per guarnir les cases per Nadal. Com en anys anteriors, aquests ornaments nadalencs havien estat fets pels nens i nenes de l’escola d’Espolla. Durant tot el diumenge 11 de desembre es van poder comprar també plantes i arbres i a més es va oferir la possibilitat de portar les plantes o arbres a domicili.
Les Quines
Tres quines s’han cantat aquestes festes a Espolla. La de l’AMPA –la primera de la temporada–, la dels Grallers –la d’any nou– i s’ha recuperat la quina del futbol, ja que aquest any tornem a tenir equip!!!
Imatges de la quina de l’AMPA i dels nens i nenes fent cagar el tió
LA VERNA 01/2017
15
Tió
El tió va cagar guardioles, llaminadures, monedes de xocolata i mandarines per a tots els nens i nenes que van apropar-se a la plaça Sant Jaume a donar-li cops de bastó tot cantant la seva cançó.
Tarda de cinema i xocolatada
Entre els actes de les Festes nadalenques no hi va faltar la tarda de cinema i xocolatada. Enguany la pel·lícula projectada va ser Brave. Aquesta pel·lícula va rebre l’Oscar a la millor pel·lícula d’animació l’any 2012, entre uns altres set premis més.
Sopar de cap d’any
Per acomiadar l’any en companyia l’Associació Amics de la Fraternal d’Espolla 1874 van organitzar el sopar de cap d’any. Un sopar de luxe a base d’un aperitiu, carpaccio de bacallà, escamarlenets, cua de rap a l’empordanesa, sorbet de llimona, galta de porc ibèric i postres. I per aca-
el Nadal a Espolla
bar-ho de rematar: carquinyolis amb garnatxa, torrons, raïms de la sort i cotilló. A la matinada, també xocolata calenta per a tothom.
Concurs de pessebres i arbres de Nadal
Veredicte del jurat del concurs de pessebres i arbres de Nadal. Premi al pessebre artesanal: Francis Mallart Premi al pessebre conceptual: Carme Daviu Premi al pessebre infantil amb boira: Berta i Arnau Riera Premi a l’arbre de Nadal més original: Pere Geli Premi a l’arbre de Nadal artesanal: Cristina Viñas Premi a l’arbre de Nadal tradicional: Berta i Mar Carbonell
El jurat ha fet també menció especial als altres pessebres participants: al pessebre més fotogènic de l’Ot, al pessebre més espaiós de la Carme Terrades, al pessebre de sempre d’en Pau Soler, al pessebre amb encant de la Lou, la Duna i la Laia Graboleda, al pessebre infantil amb rècula de cavalls de l’Eros, al pessebre amb el tió a la muntanya d’en Pau i la Clàudia Soriano, al pessebre amb la cova més ben feta de la Berta i la Mar Carbonell i al pessebre amb els arbres més originals de la Cristina Soler. Com cada any, l’Associació Cultural La Fraternal Espollenca ha subvencionat els premis pels guanyadors i participants: jocs de taula pels nens i nenes i unes guies megalítiques de la zona pels adults.
Campament i cavalcada reial
La tramuntana i el fred no va permetre que s’instal·lés el Campament Reial a l’aparcament de la piscina. La carpa es va muntar a la sala de la Societat, on a partir de les onze del matí es va fer el taller de fanalets perquè tothom els tingués a punt per anar a rebre els Reis de l’Orient. Dues hores més tard arribaven els patges reals a recollir les cartes dels nens i nenes.
LA VERNA 01/2017
16
Els patges reials recullen les cartes de la mainada que espera pacient...i impacient l’arribada dels Reis d’Orient!
A la tarda vespre, abans de les set, ja hi havia molta mainada amb el seu fanalet al Fons de la Pedrera esperant l’arribada dels Reis de l’Orient. Aquest van arribar puntualment per la carretera que ve de sant Climent a dalt de les seves carrosses i amb tota la seva comitiva. Sota la mirada meravellada dels més petits van desfilar fins a l’església on van repartir personalment els regals a cada nen i nena. Moltes gràcies a tots els que han fet possible que un any més els Reis de l’Orient hagin arribat a Espolla i la cavalcada hagi estat un èxit.
Concert de reis
L’Associació Amics de la Fraternal 1874 va organitzar la tarda del 6 de gener el concert de Reis. A l’església de Sant Jaume tothom va gaudir de la veu de la soprano formada al Liceu de Barcelona, Gemma Horta, acompanyada per la pianista Laura Andrés.
A la primera part van interpretar unes peces d’Eduard Toldrà, considerat una de les figures més important de la música catalana de mitjans del segle XX. A la segona part, van interpretar peces d’autors catalans diversos més conegudes pel públic com ara: Ai Margarida! d’Enric Morera i L’Emigrant d’Amadeu Vives. El concert va ser un èxit tan per la música com per l’afluència de públic, una vuitantena de persones.
noticiari L’espollenc Martí Insa Pujolar 3r classificat en el campionat de Catalunya sub12 d’escacs de l’any 2016
El jove espollenc d’11 anys, Martí Insa Pujolar, es va proclamar el 17 de desembre a Barcelona, com a 3r classificat del Campionat de Catalunya d’Escacs en la categoria sub12 en la modalitat de partides ràpides de l’any 2016. El campionat es va disputar al Centre Cívic de les “Cotxeres de Sants” i en aquesta categoria hi van participar els 72 millors jugadors catalans nascuts els anys 2004 i 2005.
En Martí, nascut al 2005, va tenir un dia molt inspirat i va acabar invicte la jornada ja que després de jugar 8 partides, en va guanyar 5 i va fer taules en 3. Va acabar amb 6,5 punts, empatat amb el segon classificat Sergi Prats Safont (Llinars del Vallès) i a només 0,5 punts del campió de Catalunya Sergi Travesset Sagré (Sant Andreu). En Martí, que juga als escacs des dels 5 anys, actualment pertany al Club d’Escacs Alt Empordà, i sempre ha estat entrenat pel cubà René Alonso Garcia (Mestre Internacional d’Escacs) i practica 3 dies a la setmana.
Amb aquest club l’any 2015 també es va proclamar sotscampió de Catalunya sub10 per equips, formant equip amb en David Acevedo, en Martí Villen i en Guillem Rico.
Remarquem que en Martí també ha rebut premis en diversos tornejos d’àmbit provincial i català i que l’estiu del 2016 va participar en el Campionat d’Espanya sub12 becat per l’Ajuntament de Figueres que es va disputar a Salobreña (Granada).
LA VERNA 01/2017
17
Les mugues 2016
Com cada any s’ha realitzat la comprovació de les mugues frontereres entre el nostre municipi i el de Sorede i La Jonquera amb el número 586 el passat 19 de juliol; entre Espolla i Argelers de la Marenda amb els números 587, 588 i 589, el 26 de juliol; entre Espolla, Banyuls de la Marenda i Rabós d’Empordà, amb el número 590, el 29 de juliol. Una vegada més, hi va haver l’acord amb germanor entre els municipis comprovant que tot estava correcte i que les mugues estaven al seu lloc.
Informe de l’Ajuntament. Capítol d’obres
Us fem en mans un resum informatiu de les obres que s’han produït al poble en aquest segon semestre de 2016. Estava previst fer-vos arribar informació, amb la corresponent exposició per part dels regidors, regidores i Alcalde el mes de desembre de 2016. Donada la importància de les mateixes i, havent-se posposat pel mes de gener, en fem el següent resum:
A la muga de Banyuls
noticiari
Edifici escolar. La part central de l’edifici s’ha rehabilitat totalment doncs la nau central és tota nova així com els despatxos i els lavabos. El mateix ha passat amb les aules d’activitats múltiples i la biblioteca. Mur de separació del pati de l’escola amb la piscina. En aquests moments s’ha reconstruït la part d’obra i queda pendent la col·locació de la part metàl·lica en la part superior de l’estructura. Està previst que es dugui a terme en el primer trimestre de 2017.
Caldera de biomassa. La caldera està en funcionament des de l’inici del present curs escolar. El mes de gener de 2017 està previst que entri en funcionament el servei d’aigua calenta necessari per a les instal·lacions del Trull d’oli. També es beneficiarà del servei d’aigua calenta la instal·lació de la calefacció del menjador escolar, així com la sala de la Coromina. Edifici de les antigues oficines del Celler. En el passat 2016 s’ha donat per acabada la 2a fase i amb el nou pressupost es pretén acabar la següent fase o tercera. Amb les obres pendents esperem donar-li l’ús de Centre Cívic i també per a usos múltiples per a les diverses entitats associatives del poble. L’ús d’aquests espais com a sala de reunions, exposicions, sala d’actes... és la previsió que en tenim del seu ús. Per al 2017 també hi ha previst dur a terme el projecte-biblioteca, amb la reforma de la sala de l’antic ajuntament i posterior local de joves. Carretera de Banyuls. Els tràmits d’expropiació de la part corresponent a la masia dels Pils, s’ha anat demorant fins el punt que a curt termini no hi vèiem una solució satisfactòria. Sembla que ara la situació torna a estar orientada en el bon camí.
Comunicat de premsa – 12 d’octubre 2016
Vilartolí (Sant Climent Sescebes), 12 d’octubre de 2016. La plataforma Alto el Foc a l’Albera vol fer-vos arribar una valoració de l’acte celebrat avui al veïnat de Vilartolí, Sant Climent Sescebes.
A la concentració i caminada popular hi han participat unes 400 persones. S’ha comptat amb la presència de Mireia Vehí (diputada de la CUP), Marc Vidal (diputat de Catalunya si que es pot), Joan Oloriz (diputat al Congrés per ERC), Jordi Martí (senador per ERC).
LA VERNA 01/2017
18
Durant el recorregut s’han descrit els valors del paratge en termes de fauna, flora, art romànic i megalític. Concretament:
- Joan Carles Torres, veí de Vilartolí, ha parlat sobre la mala convivència amb les maniobres de l’exèrcit. La foto de part del grup que va participar a la caminada del 12 d’octubre
- Joan Budó i Enric Capalleras, biòlegs del Centre de Recuperació de Tortugues de Garriguella, sobre l’alta vàlua del patrimoni natural. Una de les zones del Mediterrani occidental més riques en biodiversitat.
- Hem visitat monuments megalítics com a joies patrimonials històriques dels inicis de la presència humana a l’entorn.
noticiari
- Tomàs Gisbert, del Centre Delàs, sobre la reorganització de l’exèrcit espanyol que implica canvis en la base militar de Sant Climent.
La plataforma ha fet una valoració molt positiva de la jornada per la nombrosa assistència i perquè ha representat la visualització de la riquesa d’un paratge de l’Albera protegit per la figura de protecció europea Xarxa Natura 2000 i el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). Una riquesa que es posa en risc cada vegada que l’exèrcit surt de la Base Militar per portar a terme maniobres.
La Verna digital
L’arxiu Comarcal de l’Alt Empordà ha dut a terme una feina de digitalització de la premsa comarcal i, entre aquestes La Verna, Revista d’Espolla. Des del passat mes de juliol ja estan penjades i consultables amb cerques simples i avançades, descarregables a: http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
També han penjat una notícia i un link a facebook.
Com en anteriors ocasions, el paisatge és el tema sobre el qual han d’inspirar-se les fotografies dels participants. Tanmateix, les dates del període de participació s’han retardat uns mesos per donar millor cabuda a les fotografies de paisatges tardorencs i hivernals, que quedaven poc representats en edicions anteriors quan la participació al concurs es tancava a començaments d’octubre, expliquen els organitzadors.
La concentració i caminada popular del 12 d’octubre en contra de les maniobres militars del campament militar de Sant Climent Sescebes
Enguany la data màxima d’entrega de fotografies serà el 19 de maig, tal com indiquen les bases del concurs, per tal que puguin presentar-se paisatges diferents, d’acord amb el pas de les estacions. La resta de condicions del concurs es mantenen intactes i es poden consultar al web oficial: www.aspresemporda.cat
Cal destacar que en edicions anteriors, la participació i la qualitat de les obres presentades ha estat molt ben valorada per l’organització i per l’Associació Cultural Fotogràfica de l’Alt Empordà (ACFAE). El concurs, organitzat pel mateix Consorci dels Aspres d’Empordà, compta amb la col·laboració del Setmanari de l’Alt EMPORDÀ i de l’esmentada ACFAE.
19
Fotografia guanyadora del II Concurs de fotografia dels Aspres i l’Albera: Plantant cara al temps, d’Àlvaro Villoria
Actes de suport en Lluc Valverde
“Violències policials”. Sota aquest títol, durant el mes d’octubre i amb el suport de diverses entitats, s’han fet –a La Garriga, Barcelona, Sant Celoni, Girona i Figueres– un seguit d’actes de suport a la causa d’en Lluc Valverde i Ros, veí d’Espolla, víctima de violència policial i condemnat per la justícia francesa a un any de presó condicional i 11.100€ d’indemnització amb l’acusació de violència contra l’autoritat pública, violència agreujada i rebel·lió. El cas d’en Lluc ha aparegut durant aquests últims mesos a diversos mitjans com ara La Vanguardia o el Diari de Girona i també s’ha creat la pàgina de Facebook Comité de soutien à Lluc.
L’última hora del cas Lluc és que el proper 9 de febrer es celebrarà la revisió del judici, que va ser recusat després de la sentència del 8 de juliol de 2016. Esperem que la justícia faci ara justícia. Que totes les incongruències i falsetats del primer judici puguin ser demostrades i arribi l’absolució.
El Lluc després de la seva detenció. Fotografia de Teresa Suárez, La Directa.
LA VERNA 01/2017
Convocada la 3a edició del Concurs de fotografia dels Aspres i l’Albera
noticiari
Vi Revelació: L’Escumador 2014
Els vins negres empordanesos, els més majoritaris a la denominació, acaparen la majoria d’excel·lents a la Guia Peñín del 2017, amb 47 dels 87. A continuació, hi figuren els vins blancs, amb 27 excel·lents, i els dolços, amb 11 excel·lents. El celler que aconsegueix més excel·lents és Peralada amb 17 vins, seguit del Celler Cooperatiu d’Espolla, amb 8 vins amb aquesta nota. La Guia Peñín valora els vins de 31 cellers DO Empordà, 25 dels quals aconsegueixen situar un o més vins a la categoria d’excel·lent. Els autors de la Guia Peñín també han escollit el rosat L’Escumador 2014, del Celler Cooperatiu d’Espolla, amb 93 punts, com un dels quatre finalistes del premi Vi Revelació d’aquesta edició. La Guia Peñin diu d’aquest vi: “una compleja y singular elaboración de cariñena rosada etiquetada bajo el sello de la DO Empordà. Se trata de la primera añada que se produce de este vino del Celler Cooperatiu d’Espolla, y ya en su primer año se ha convertido en el mejor rosado seco de la Guía Peñín 2017, casi nada”. Aquest vi, com totes les referències de ‘Vins de Postal’, procedeix d’una única parcel·la de la qual rep el nom, en aquest cas L’Escumador, una finca que porten en Narcís i en Roger Geli.
Amb aquest el Celler Cooperatiu d’Espolla es posiciona com la cooperativa espanyola amb més vins excel·lents (90 punts o més) a la guia Peñin 2017.
Premi a l’Enric Bassegoda
El passat dissabte 5 de novembre, en el marc de l’Eurocon de Barcelona, es van lliurar els premis Ictineu que la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia atorga a les millors obres de gènere fantàstic publicades en català.
LA VERNA 01/2017
20
L’espollenc Enric Bassegoda, va rebre el premi al millor relat escrit en català per «Llers, 1939», inclòs en el recull Catalunya mítica. Relats fantàstics inspirats en la mitologia catalana, publicats l’any passat i presentat el mes de maig a Espolla.
Bandera blanca al cim
Un grup de veïns i veïnes d’Espolla i Sant Climent Sescebes va decidir pujar al cim del Castellar per plantar una bandera blanca, un símbol de pau contra les activitats del campament militar. La bandera només va durar un dia al cim de la muntanya. Una acció emotiva que van dur a terme l’1 de novembre.
ens han deixat... Vicenç Navarra i Bonavia
En Vicenç Navarra i Bonavia va néixer a Espolla el 15 de febrer del 1933.
De jove feia de pagès, cuidava les vinyes i olivars de la propietat. Li va tocar fer la mili a Mallorca, a aviació, durant dos anys. Quan va tornar, es va casar amb la Leonor Vinagre amb qui varen tenir un fill, en Jaume.
Van continuar treballant la terra i en Vicenç aprofitava els estius per fer d’altres feines. A l’hivern, a la temporada de les olives, treballava al trull. També va combinar-s’ho per treballar durant molts anys a la construcció.
Era un gran caçador, i molt apreciat a la colla del senglar. Gran aficionat al futbol, no es perdia cap partit del seu net en Guillem que juga amb els
Esplais de Castelló d’Empúries. Li agradava fer la partida de “la botifarra” amb els companys a la Societat.
ens han deixat...
Era un home tranquil, bon ballador. Gaudia ballant amb la Leo a les festes majors dels pobles del voltant. Tot sovint feien viatges amb una colla de Vilabertran, em diu la Leo que van visitar tota Espanya. Feien reunions familiars i anaven al Molí a fer l’arrossada, sempre eren molta colla. En Vicenç va morir el 10 de juliol del 2016 quan tenia 83 anys.
Lluïsa Llonch Gresa
Va néixer a Espolla el 14 de desembre de 1922. Quan tenia set anys va quedar orfe de pare. El seu germà Joan, aleshores, en tenia tretze. La major part de la seva vida es dedicà a treballar el camp. També treballaria com a ajudant de modista, era destra en fer anar l’agulla i especialment li agradava fer ganxet. També s’entretenia molt escoltant música i fent mots encreuats.
A l’edat de vint-i-quatre anys es va casar amb l’Isidre Sors Bolasell. D’aquest matrimoni va néixer una filla, Dolors Sors i Llonch. Es va quedar vídua l’any 2001.
Quan s’acostava a la vuitantena, després de quedar vídua, amb la família va prendre la decisió d’anar-se’n a viure a Sils, al domicili de la filla i el gendre. Va morir a Sils el 15 de juliol de 2016, a l’edat de 93 anys.
Margarita Bassegoda
Dona senzilla i treballadora, va dedicar gran part de la seva vida a despatxar a la botiga de can Tola, professió que va descobrir en casar-se amb en Jaume, el flequer d’Espolla, i junts van tirar endavant el negoci familiar. A la Margarita li encantava el tracte amb la gent i sempre estava disposada a ajudar amb tot allò que tenia a l’abast. Era una dona presumida, d’arreglar-se i anar ben vestida. Li agradava molt cosir i fer-se els seus propis vestits. Ella era feliç al seu poble, amb la seva família i amb la seva gent. Amb en Jaume van tenir dos fills, en Josep Mª i la Lourdes i quatre néts, en Sergi, l’Alba, la Clàudia i la Laia. Mare, àvia i sogra dedicada als seus amb entrega i afecte, ens ha regalat moments de felicitat, aprenentatge i estima que mai oblidarem. Ara ens toca seguir el nostre viatge i us volem donar les gràcies, a tu àvia Margarita i a l’avi Jaume, per totes aquelles coses que ens heu ensenyat i hem compartit. Sempre us tindrem amb nosaltres.
José Huercio Silvestre
Ens va deixar el 23 de desembre, als 82 anys. Era vidu de Dolores Marco Dacosta i vivia al carrer Pedrissos número 4. Tenia dos fills, Enrique i Tony. El dia 24, a les 11 de matí, es va fer una misa de cos present a l’església parroquial de Sant Jaume d’Espolla.
21 LA VERNA 01/2017
El 17 de febrer del 1931 la Margarita Bassegoda va néixer a Espolla, pujant així al tren de la vida. En aquest llarg viatge anem vivint infinitat d’experiències i mica en mica anem coneixent persones que estimem i apreciem, i desitgem tenir-les sempre al nostre costat. Però la Margarita va fer la seva última parada el passat 18 de setembre a l’edat de 85 anys.
Pere Lloveras, president del Celler Cooperatiu d’Espolla entrevista
He anat al Celler Cooperatiu del poble per entrevistar al seu President en Pere Lloveras. Segons em diu fa 13 anys que n’és President. M’explica que abans hi havia la Cooperativa de l’oli i la Cooperativa del vi i, fa uns 16 anys es varen fusionar en una de sola.
LA VERNA 01/2017
22
Quants socis té actualment la Cooperativa?
Actualment la Cooperativa té 90 socis procedents d’Espolla i d’altres municipis de la comarca. Com és això?
A l’any 2004 és va fer un primer conveni amb la Cooperativa de Ricardell. Al 2006 és va fer la fusió amb la Cooperativa de Masarach, i actualment s’està tramitant una possible entesa amb la Cooperativa de Sant Climent. Tot això fa que al celler d’Espolla entrin raïms de 14 termes municipals de la Comarca. Actualment la Cooperativa d’Espolla elabora els raïms de 200 Ha. de vinya i unes 400 Ha. d’oliveres dels diferents termes municipals. Què va fer decidir comprar la màquina de collir raïms?
Ja fa uns quants anys que els socis llogaven màquines de fora per collir els seus raïms de les vinyes emparrades, cada vegada més nombroses, i per no dependre de tercers, la Cooperativa va decidir comprar-ne una.
Aquesta màquina pot fer tres funcions: collir raïms, collir olives de les oliveres plantades en línia, i fer la pre-poda dels ceps.
entrevista
Amb uns braços de cautxú pica els raïms dels ceps emparrats que es recullen en uns gots que els transporten fins a unes tolbes i, allà, és succionen les fulles i d’altres possibles brutícies que s’expulsen per darrera de la màquina, quan les tolbes de 1.000 kgs. son plenes s’aboca en un remolc de 10.000 kgs. de cabuda. Actualment, en aquest temps s’utilitza per la pre-poda a les vinyes dels socis que ho demanen. Aquesta màquina també es lloga a Empordàlia i a algun altre viticultor de la comarca.
Segons sembla la Cooperativa ha iniciat una campanya per arrendar vinyes i olivars als mateixos socis... La Cooperativa consta de tres Seccions: la del vi, la de l’oli i, últimament, la d’agricultura.
A tot això hi podem afegir l’important que és no perdre superfície conreada, patrimoni paisatgístic i el que representen les vinyes conreades, com a veritables tallafocs tan necessaris a les nostres contrades. Tenint en compte tots aquests aspectes, es va decidir crear la secció d’agricultura i gestionar des de la Cooperativa aquestes vinyes i olivars amb el mateix problema, a canvi d’un arrendament.
Podries anomenar algun dels molts premis i guardons que assoleix la Cooperativa d’Espolla?
Per citar els últims més importants, a la Guia “Peñín” un dels nostres vins va estar a la final del vi revelació 2017 d’entre 10.000 referències de tot Espanya; la medalla de Plata en dolços a nivell espanyol; la medalla d’Or del concurs “Grenaches du Monde”, i d’altres guardons. Últimament és habitual veure vins i oli d’Espolla als grans supermercats.
És cert, en poc temps, s’ha ampliat molt el mercat de vendes arreu del país, als supermercats, a les botigues especialitzades i a la restauració. Tot això fa preveure un futur esperançador.
Albert Geli
23 LA VERNA 01/2017
Varem consultar d’altres cooperatives com les de Capçanes al Montsant o les de Gratallops al Priorat, que ja disposaven de la secció d’agricultura i amb el mateix problema que tenim aquí: abandó o arrencament de vinyes velles, que són més difícils de treballar, amb inversió de més ma d’obra i amb poca producció però, d’altra banda, les més preuades qualitativament. La Cooperativa necessita una certa quantitat de producció. Aquestes vinyes, amb uns raïms de gran qualitat, serveixen per elaborar vins anomenats de gamma alta.
La reorganització de l’exèrcit espanyol i la serra de l’Albera La darrera reorganització de l’exèrcit espanyol ha comportat a un augment important de l’activitat a la base militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), tot incrementant la pressió sobre el seu entorn natural i social de la Base. Els veïns i veïnes de Sant Climent i d’Espolla s’han alçat amb la campanya “Alto el foc a l’Albera”, per reclamar el tancament del camp de tir. Quan l’últim soldat de lleva va deixar les casernes el desembre de 2001, l’exèrcit espanyol va caure en una profunda crisi. La professionalització de la tropa no va ser fruit de l’aplicació de plans previs sinó una sortida forçada per la creixent crisi de legitimitat provocada per la lluita antimilitarista encapçalada pel moviment de la insubmissió, la negativa a prestar el servei militar o la prestació social substitutòria amb que es volia penalitzar els objectors de consciència. La desobediència a la llei i l’augment imparable dels objectors de consciència per la incapacitat de l’estat per aplicar la prestació social substitutòria d’una manera plenament punitiva va comportar finalment que el 1996 es prengués la decisió política de suspendre el servei militar obligatori.
LA VERNA 01/2017
24
Però el pas a un exèrcit de soldats professionals no va ser fàcil. El dictamen per a la professionalització de les forces armades preveia un model d’exèrcit absolutament sobredimensionat, amb més de 180.000 efectius entre militars de carrera i de tropa, però mai es va aconseguir reclutar aquest nombre d’efectius. Com a resultat d’això les unitats militars no tenien coberts els seus efectius, moltes només comptaven amb un escàs 25% dels efectius teòrics, eren unitats que només existien sobre el paper. Quan s’havien d’enviar unitats a missions a l’estranger els calia fer mans i mànigues amb personal de diferents unitats per poder completar els efectius. L’exèrcit intentava desesperadament augmentar el nombre de reclutes: es va autoritzar el reclutament d’estrangers per cobrir així el dèficit de nacionals, primer un 2% del total d’efectius, més tard un 7%, fins arribar a un possible 9%; es va voler atraure a les dones; es van rebaixar els requisits físic-psíquics mínims per al possibles aspirants, entre d’altres el coeficient intel·lectual necessari; l’exèrcit va intensificar l’anada sistemàtica a les escoles i a totes les activitats adreçades a joves i infants per vendre les suposades bondats de l’exèrcit i la vocació militar.
El dèficit de tropa i marineria amb el que omplir les diferents unitats El dèficit de tropa i serà un element clau en les marineria amb el que militars diferents reorganitzacions militars omplir les diferents que s’han fet. Però cal tenir clar que els canvis en l’organització de les unitats militars serà forces armades que emprendran els un element clau diferents governs no s’apartaran del en les diferents que ha estat el consens sobre políreorganitzacions tica de defensa entre els partits del militars que s’han fet règim. Un consens que s’ha basat en una política de rearmament i modernització de les forces armades; el foment de la industria militar i la consegüent exportació d’armes; fer de l’exèrcit un instrument de l’ac-
ció exterior; la subordinació a les aliances militars occidentals i el que anomenen com el foment de la cultura de defensa per tal de millorar la imatge de les forces armades, en el que la propaganda a l’entorn de les anomenades missions de pau a l’exterior de les forces armades espanyoles ha estat un element important. Però cal fer un punt i a part sobre aquestes intervencions militars i tenir present que també s’han fet Una part important servir per intentar augmentar el pes de la responsabilitat internacional d’Espanya, majoritàriaen el desgavell que ment en operacions de Nacions Unides emparades en el principi de la seavui viu l’Orient guretat col·lectiva ara el gruix recau Mitjà i en fenòmens en missions de l’OTAN i de la Unió com els d’Estat Europea. Espanya ha participat en totes les operacions i guerres impulIslàmic és producte sades per les grans potències, i una directe d’aquestes part important de la responsabilitat intervencions en el desgavell que avui viu l’Orient militars en les que Mitjà i en fenòmens com els d’Estat Islàmic és producte directe d’aquesEspanya participa o tes intervencions militars en les que ha participat Espanya participa o ha participat.
Quan va arribar al govern el Partit Popular va encetar una nova reorganització de les forces armades. La Directiva de Defensa Nacional de 2012, el document pel qual el govern marca les polítiques en matèria militar, posava com a prioritat la transformació de les forces armades. El 2016 aquesta reorganització s’ha començat a posar en pràctica, és aquí on cal emmarcar els canvis de la Base Militar de Sant Climent Sescebes.
El Partit Popular va encetar una nova reorganització de les forces armades (...). El 2016 aquesta reorganització s’ha començat a posar en pràctica, és aquí on cal emmarcar els canvis de la Base Militar de Sant Climent Sescebes
La reorganització actual de les forces armades ha vingut donada per tres factors: la reducció d’efectius o, millor dit, del nombre real d’efectius als que poden aspirar; les missions internacionals, les quals s’han convertit en la principal activitat pràctica dels militars; i la necessitat d’organitzar la força per tal de tenir sempre un mínim a punt per a intervenir.
25 LA VERNA 01/2017
El govern de José Luis Rodríguez Zapatero va escometre la primera reorganització de les forces armades. Va introduir canvis a la llei de tropa i marineria per afavorir el reclutament, va reduir el nombre d’efectius teòrics de les forces armades a 140.000 així com també va reduir el nombre d’unitats militars per tractar d’ajustar-les a la realitat. Però tampoc van aconseguir assolir aquests objectius menys ambiciosos. El nombre màxim d’efectius es va donar l’any 2009 amb 132.499 militars en actiu. Però llavors va arribar la crisi econòmica i l’atur, i si d’una banda hi havia més aspirants, impel·lits per les circumstàncies, a buscar-se la vida com a soldat professional, amb els ajustos pressupostaris no hi havia diners per a noves incorporacions. Però això no va significar l’impuls a una nova reducció del volum de les forces armades com van fer els països aliats. Mentre que del 2007 al 2013 els exèrcits de la Unió Europea van rebaixar els seus efectius en un 13%, i els dels països pertanyen a l’OTAN un 5%, l’exèrcit espanyol incrementava el seus efectius en un 3% i el 2016 segueix tenint pràcticament el mateix nombre de militars en actiu que el 2006, 121.500.
En l’horitzó del 2025, any en que la reforma haurà d’estar culminada, es marca un model d’exèrcit de 120.000 efectius en actiu en el que predomini l’actuació conjunta dels exèrcits de terra, de l’aire i de l’armada. D’acord amb aquesta idea el conjunt de les forces armades es divideix en dos grans blocs, d’una banda la Força Operativa Conjunta amb 67.000 efectius, i de l’altra el que s’anomena Suport a la Força, que inclou les casernes generals, la gestió financera i d’infraestructura, l’ensinistrament, la doctrina,... integrat pels 53.000 militars restants.
L’exèrcit de terra (...), d’estar estructurat en brigades especialitzades, es passa a una estructura fonamentada en les Brigades Orgàniques Polivalents (BOP), unitats que han de disposar de tot el necessari per actuar sense que hagin de deprendre d’altres unitats
LA VERNA 01/2017
26
Pel que fa a l’exèrcit de terra, hi ha hagut un canvi conceptual important. Estructurat en brigades especialitzades (cuirassada, mecanitzada, paracaigudista, muntanya, lleugera, cavalleria,..) que calia anar combinant de diverses maneres per a cada operació, es passa a una estructura fonamentada en les Brigades Orgàniques Polivalents (BOP), que són unitats que han de disposar de tot el necessari per actuar sense que hagin de deprendre d’altres unitats.
Amb la reorganització, les 10 brigades especialitzades de que disposava l’exèrcit de terra s’han reconvertit en 8 Brigades Orgàniques Polivalents. Aquestes han de poder ser intercanviables en les missions i permetre, així, establir un cicle de rotació entre elles. La rotació implica que a cada moment, hi hagi una BOP com a nucli de reacció en l’àmbit nacional, dues intervenint o preparades per ferho en l’àmbit internacional, dues més ensinistrant-se específicament per a la missió encomanada; dues més en l’ensinistrament general i l’última recuperant-se de la darrera missió. L’objectiu del projecte es tenir 8 brigades al complet plenament intercanviables, però la impossibilitat econòmica actual d’armar-les plenament ha fet que les 8 BOP es divideixen en dues grans categories: la brigada polivalent de cadenes (BOP-C), que podrà actuar en tota mena de conflictes; i la brigada polivalent de rodes (BOP-R) que no disposarà d’unitats cuirassades, per la qual cosa es veurà reduïda a operacions de baixa i mitja intensitat. Això fa que l’actual model sigui considerat com un model de transició i l’objectiu de disposar de vuit brigades al complet, és a dir que totes siguin Brigades Polivalents Cuirassades, ja anuncia un nou increment de la despesa militar.
La pràctica totalitat de militars a la província de Girona són a la base militar de Sant Climent. A 1 de gener de 2016 a la província de Girona hi ha 586 militars, front els 433 de 2014.
Pel que fa a Catalunya, la reorganització ha implicat la integració del Regimiento de Cazadores de Montaña Arapiles 62, en la BOP sobre cadenes, Aragon I, amb caserna general a Saragossa. Tanmateix ha deixat de ser una unitat de muntanya i passa a ser un regiment d’infanteria format per dos batallons, l’ubicat a Sant Climent Sescebes que es transforma en el Batallón de Infanteria Mecanizada Badajoz 62, i el de Barcelona, a la caserna del Bruc, que passa a ser Batallón de Infantería Motorizada Barcelona 62. Aquests
dos batallons són el gruix dels 2.167 militars que hi ha a Catalunya, dels que cal descomptar el 535 de Lleida ubicats fonamentalment a la Acadèmia de Sotsoficials de Talarn. La De ser la base d’una pràctica totalitat de militars a la província de Girona són a la base militar unitat de caçadors de Sant Climent. A 1 de gener d’ende muntanya passa guany a la província de Girona hi ha a ser la base i el 586 militars, davant dels 433 de 2014.
camp de maniobres
Els blindats ja han començat a arribar a Sant Climent Sescebes. Però hi seguiran arribant de manera progressiva determinat només per la disponibilitat dels vehicles, ja que molts encara s’estan fabricant a Alcalà de Guadaira. Tot això determina una transformació fonamental de la base militar de Sant Els blindats ja han Climent. De ser la base d’una unitat començat a arribar de caçadors de muntanya passa a ser a Sant Climent la base i el camp de maniobres i de Sescebes. Però hi tir d’un batalló mecanitzat, format per 100 vehicles de combat sobre seguiran arribant de erugues. La base compta amb matemanera progressiva rial molt més pesant del que hi havia determinat només hagut, material que no estarà senzillament aparcat a la base en espera de per la disponibilitat la propera missió, sinó que les tropes dels vehicles, ja que hauran d’exercitar-se contínuament, molts encara s’estan el carros blindats hauran de maniofabricant a Alcalà de brar, fer pràctiques, de mobilitat i de tir, i per això l’impacte i la pressió de Guadaira. la Base Militar Alvarez de Castro sobre l’Albera serà molt més gran del que ja s’ha patit fins ara.
Tomàs Gisbert Investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau
27 LA VERNA 01/2017
Un batalló mecanitzat, com el de i de tir d’un batalló Sant Climent Sescebes, vol dir que és un batalló d’infanteria en que les mecanitzat, tropes es desplacen sobre vehicles conformat amb 100 cuirassats sobre cadenes, armats vehicles de combat amb canons que els puguin donar foc de suport. Està previst que sobre erugues aquest batalló disposi de 100 vehicles de combat d’infanteria (VCI), entre el VCI Pizarro i Transports Erugues Cuirassats (TOA per les inicials en castellà).
Història del futbol a Espolla
El llibre ja està acabat, queda per retornar el munt de material a la vintena llarga de persones que ho ha fet possible. El material emprat està en mans de l’editorial que l’ha d’editar i posar al dia els múltiples apartats que el componen. En quan s’hagi revisat el contingut, per part de la Junta d’expresidents, confiem fer una trobada oberta a tothom per poder-vos explicar el contingut. De moment us fem en mans la carta del nostre Alcalde:
Algunes de les fotografies històriques que apareixen al llibre sobre el futbol a Espolla
LA VERNA 01/2017
28
Llegint el present treball, he vist desfilar tres generacions d’espollencs i espollenques amb el denominador comú d’estimar l’esport del futbol. Tot el poble ha participat en la recerca de material, anècdotes, vivències i, així i tot, hi ha èpoques perllongades de les quals lamentem no poder-vos oferir un treball més complet.
Nosaltres només celebrem 94 anys de futbol a Espolla, suficients per comprovar la incidència social que el futbol ha generat en el nostre jovent. L’edició d’aquest treball que teniu a les mans, on s’hi han recollit 94 anys de futbol a Espolla, ens ha d’omplir de satisfacció a tots i totes. Un cop d’ull a la història i veurem que ens parla de la sovintejada convivència entre cultura i esport, des de l’antiga Grècia, com a època més significativa. Sembla obligat celebrar efemèrides quan coincideixen amb números rodons: cinquantenaris, centenaris... Nosaltres només celebrem 94 anys de futbol a Espolla, suficients per comprovar la incidència social que el futbol ha generat en el nostre jovent. La mateixa po-
pularitat de què ha gaudit aquest esport, amb el fort arrelament que ha anat aconseguint amb el pas del temps, ha afavorit que hagi anat evolucionant satisfactòriament i avui en dia, es trobi en lloc de relleu esportiu i social preferent. Aquest treball ens aproparà a un reguitzell d’anècdotes, incidències, records o bé vivències en primera fila. En la dècada dels quaranta, el jovent visqué intensament el món del futbol així com la cohesió social que l’acompanyava. En aquella època, l’anomenada «Colla del Duro» trobaria la manera de gaudir d’uns quants dies a Puigcerdà o Barcelona; les trobades exclusivament futVolem rendir bolístiques els impulsava a gaudir especial homenatge de convivències més amples. Més a tots aquells recentment i amb més recursos econòmics, jugadors, tècnics i famílies amics, coneguts, pretenen estrènyer aquests espollencs o de fora també llaços mitjançant sopars, repartiel poble, que ens ments de trofeus a jugadors i tèchan anat deixant pel nics... en poques paraules: aconsecamí i que dedicaren guir una convivència positiva. Volem rendir especial homenatge a tots aquells amics, coneguts, espollencs o de fora, que ens han anat deixant pel camí i que dedicaren part de la seva vida a fomentar aquest esport entre nosaltres.
Finalment, dedicar a l’actual Junta Directiva, la més sincera i cordial felicitació per a la no menys important tasca de tornar a aixecar aquest esport en el nostre poble. Com podrem comprovar en aquest treball, sempre hi ha hagut èpoques més difícils que d’altres. Només cal formar un equip de gent valenta i decidida per aconseguir, gaudint de l’esport, l’objectiu més encomiable: donar més vida al poble i al mateix temps aconseguir posar els mitjans per contribuir en la formació esportiva i social del nostre jovent. Carles Lagresa i Felip, Alcalde d’Espolla
29 LA VERNA 01/2017
part de la seva vida a fomentar aquest esport entre nosaltres
Grallers d’Espolla d’Espolla
Els bolos del 2016
LA VERNA 01/2017
30
13/03: Mollet de Peralada 03/04: Port de la Selva, Fira de l’Espàrrec 24/04: Banyuls, tarda de carnaval 30/04: Banyuls, nit de carnaval 01/05: Platja d’Aro, Trobada Gegantera 07/05: Figueres, Festes de la Santa Creu 10/05: Navata, Matinades i cercavila 22/05: Port de la Selva 28/05: Espolla, Sant Genís 12/06: Llers, Fira de la Cirera 18/06: Girona, Caixa de Trons 23/06: Banyuls, Sant Joan 02/07: Girona, Caixa de Trons 08/07: Espolla, Glosa de Vins 10/07: Banyuls, Festa Catalana 23/07: Espolla, Festa major 30/07: Portbou, Sona bé 15/08: Roses
Associació de Propietaris i Veïns d’Espolla (APVE) Tal com varem explicar en un altre article de La Verna aquesta associació està formada per totes les persones empadronades i amb més de 5 anys de residència al municipi d’Espolla i per tots els propietaris amb finques rústiques que pertanyin al terme municipal del poble. Els guanys d’aquesta associació es destinen íntegrament a benefici del poble.
La temporada passada, una vegada més, es va col·laborar amb un 50% de l’import de l’assegurança de les vinyes i les oliveres, així com les subvencions corresponents a diferents entitats del poble. Enguany també subvencionarem al futbol del poble que aquesta temporada ha reeixit, i a més es pagarà una placa publicitària de l’Associació al camp de futbol.
Els guanys d’aquesta associació es destinen íntegrament a benefici del poble
LA VERNA 01/2017
31
Amb la col·laboració de l’Ajuntament aquest any s’han desbrossat els següents camins: Banyuls, els Vilars, el cementiri, Fonollar, Vilartolí, el Pal, paral·lel al còrrec de Rodesquers, la Conillera, el Pas de Dalt, Costa d’en Trull i Cabanilles.
I s’han arranjat els camins del Beurac, Puig de Vaques, tram del Fonollar, tram del coll Cortals-Verna i de l’Entrebanc.
La temporada passada també anunciàvem que havíem iniciat una campanya de recaptació de socis, amb noves quotes i d’altres millores que sembla que han influït perquè aquesta temporada hàgim tornat a superar el nombre d’abonats. També es va crear la figura del soci-protector per totes aquelles persones del poble que, tot i no ser caçadors, volguessin col·laborar en la millora del municipi amb l’aportació d’una petita quota anual.
Des d’aquí volem animar a tothom perquè, amb la seva aportació, es pugui continuar col·laborant i aquests ajuts es puguin portar a terme.
Mossen Josep Xutglà
Ara que es parla tant de memòria històrica, fem memòria.
fem memòria
Després de la guerra va venir a Espolla un capellà jove que va ser, pels que llavors érem uns nens, com un regal de Reis. Era un home jove, intel·ligent i sensible. Sempre estàvem entretinguts d’una manera profitosa. Fèiem teatre, anàvem d’excursió i els diumenges a la tarda teníem cinema. El que més recordo és l’assaig de Cançó d’amor i de guerra. Com que no la podíem representar en públic en català, ell va haver de traduir-la. El monòleg el va fer la Jaquelin Altadill. Havia de fer-lo un altre nena, però l’hi va agafar tanta vergonya que no va ser capaç ni d’obrir la boca.
Tot això no vol dir que no treballés pel poble. Amb la gent gran va fer alguns viatges. Gràcies a ell a l’església tenim un altar major sobri i bonic.
Mn. Josep Xutglà, que així es deia, és el que va ajudar al grup de belgues que fugien del seu país perquè eren perseguits per qüestions polítiques. Entre ells el pare d’en Michel. El setmanari Empordà en va fer menció el setembre de 2001 de manera destacada com: “L’acció heroica del capellà d’Espolla a la II Guerra Mundial”, i també: “El rector d’Espolla ajuda uns fugitius. L’estiu de 1942, mossèn Josep Xutglà va rebre una visita inesperada a l’església. Sis militars belgues entren a Espanya per tornar al front de la II Guerra Mundial”.
Algunes noies del poble que hem pogut identificar, amb en Mn. Josep Xutglà: 1. Maria Viñas; 2. Assumpció Pagès; 3. Lluïsa Salvatella; 4. Maria Solé; 5. Carme Bonavia; 6. Margarita Vergés; 7. Maria Fabra; 8. Maria Geli; 9. Maria Bosch; 10. Rosita Castelló; 11. Maria de can Xeix; 12. Maria González; 13. Narcisa Casellas 14. Lola Castelló; 15. Maria Salvatella; 16. Lola Llonch.
6
LA VERNA 01/2017
32
1
3 7
5
8
15 16 2 9
10
14
11
13
12 4
Fa temps, quan els pobles eren més tancats, el mestre era una persona molt important per la formació de la gent que hi vivia. A Espolla vam tenir una sort immensa, dos mestres excel·lents, fins que va arribar la guerra. Els primers anys després de la guerra, l’ensenyament va ser un desastre. És d’agrair, doncs, que en aquells moments una persona com Mn. Josep Xutglà fes el que pogués a favor de la gent del poble on l’havien destinat. Recordo quan va venir a casa a acomiadar-se. Jo que no sóc ploranera, vaig plorar.
No va estar aquí molts anys, però el temps que va ser-hi va millorar el poble. Un poble que ha sigut ingrat amb ell. No tenim res que el recordi. Francis Mallart
Mossen Josep Xutglà, rector d’Espolla, ens va deixar una petjada molt forta de valors que t’ajuden a caminar més segur pel camí recte de la vida, gràcies!! Maria
el Cementiri dels Gossos
El 26 d’agost de 1949 Celedonio García “Cele” i Enrique Martínez “Quique”, guerrillers llibertaris del grup d’en Facerias, van morir per trets de la Guàrdia Civil al Pla de Collans, en el terme d’Espolla, quan eren a punt de creuar la frontera en direcció França. Posteriorment serien enterrats anònimament en una fossa al cementiri d’Espolla.
Fragment de la fitxa policial del 1949
Quan feia 50 anys dels fets, l’agost de 1999, es va fer un acte de reparació de la seva memòria. Hi van assistir familiars, companys i gent vinguda de molts llocs que volien retre homenatge a dos joves que van morir quan lluitaven contra la dictadura i per les llibertats.
33
CELEDONIO GARCÍA CASINO (1922-1949) ENRIQUE MARTÍNEZ MARÍN (1927-1949) EN MEMÒRIA Guerrillers de les Joventuts Llibertaries del barri del Carmel de Barcelona, que lluitaren pels seus ideals de justícia i llibertat. Integrats en un grup d’acció des de 1939, a com centenars de joves anarquistes, la seva lluita consistí en expropiacions econòmiques per mantenir la premsa i propaganda clandestina, donant suport a la CNT, ajut econòmic als presos i a les seves famílies i sosteniment de la lluita armada contra la dictadura franquista. Morts al Pla de Collans, al terme d’Espolla en un enfrontament amb la Guàrdia Civil el 26 d’Agost de 1949. REMEDIOS FALCETO ABADÍA (1927-2010) Companya de Celedonio i amiga d’Enrique, les seves cendres, portades de l’exili, resten amb ells en representació de totes les dones lluitadores que no pogueren retornar.
LA VERNA 01/2017
En aquell dia, especialment emotiva va ser la presència i la intervenció en l’acte de Remedios Falceto, companya d’en Cele, i de la filla de tots dos, l’Olga, que tenia mesos quan van matar el seu pare. Venien expressament de Porto Alegre, al Brasil, lloc on s’exiliaren a causa dels fets de 1949. Van estar especialment agraïdes per l’acte organitzat i va servir per establir un vincle que s’ha anat mantenint al llarg dels anys.
A la placa, colocada al “cementiri civil” el passat 23 de juliol de 2016, hi diu (en català, castellà i anglès):
A aquella primera vinguda en van seguir d’altres. Les dues últimes, una el 2010 per dipositar les cendres de Reme al costat del seu company i la darrera aquest juliol passat per descobrir una placa que intenta contextualitzar una tomba estranyament localitzada en una part separada del cementiri del poble. Una situació irregular que s’allarga amb el pas dels anys sense que sembli que ningú no vulgui posar-hi remei. Quan es va inaugurar el cementiri nou d’Espolla, a finals del segle XIX, es va destinar una part del recinte a cementiri civil com era habitual a l’època en tots els pobles. La idea era destinar aquell espai per donar sepultura a aquells difunts que per raons de creences religioses no poguessin –o no volguessin– ser enterrats a la part catòlica del Cementiri. En aquell temps, l’Església era l’encarregada de gestionar els espais mortuoris fins que amb la Segona República i la llei de Secularització de Cementiris del 30 de gener de 1932, aquests van passar a mans dels ajuntaments i es van tirar a terra les parets que separaven la part catòlica de la civil. Però tot plegat va tornar al punt d’inici amb el final de la Guerra Civil: el règim del general Franco va anular la llei de secularització i es van restablir els murs que separaven les dues parts (Llei 10 de desembre de 1938). Posteriorment, un cop acabada la dictadura, tots els ajuntaments estaven obligats a fer desaparèixer les separacions dins els cementiris. De fet era en compliment de la Llei 49/1978 on en les “Disposiciones Transitorias” diu textualment: “Primera.- En el plazo de un año a partir de la vigencia de la presente Ley deberá procederse, en aquellos cementerios municipales donde hubiera lugares separados destinados a los que hasta ahora de denominaban cementerios civiles, a restablecer la comunicación con el resto del cementerio”
LA VERNA 01/2017
34
La llei 49/1978 sobre els enterraments en cementiris municipals
Un cop acabada la dictadura, tots els ajuntaments estaven obligats a fer desaparèixer les separacions dins els cementiris (...). Una situació irregular que s’allarga amb el pas dels anys sense que sembli que ningú no vulgui posar-hi remei.
Els qui coneixeu el cementiri d’Espolla ja sabeu que a la part civil no hi ha ningú enterrat, tret dels dos guerrillers. El que potser no sabeu és que en el seu moment, l’any 1949, van rebre sepultura sense que ningú de la família ni dels més propers hi pogués assistir. Encara més: van ser dipositats en una fossa anònima, sense res que els identifiqués. Hi havia la voluntat expressa que fos així. Un document de l’Ajuntament d’Espolla dirigit al Governador Civil, l’octubre de 1952 –tres anys més tard-, denuncia que algú entra d’incògnit al cementiri i neteja l’entorn on hi ha enterrats els guerrillers deixant dues pedres “una a cada lado de fosa, en las que constan grabadas las iniciales C.C. (sic) en la primera y E.M. en la otra, cuyas letras parecen estar hechas con un clavo o cuchillo, dada su poca profundidad”. Això va ser motiu, després de posar-ho en en coneixement de la Guàrdia Civil, per organitzar una vigilància especial. El 23 de juliol passat, quan es va descobrir la placa que explica qui eren en Quique i en Cele i què va passar l’agost de 1949, una de les persones que va intervenir va usar una expressió inquietant per denominar el lloc on hi ha la sepultura: el “Cementiri dels Gossos”. La reflexió era que els havien enterrat allà no perquè no fossin catòlics. Ho havien fet, i en una fossa anònima, perquè no volien que se sabés qui eren, què pensaven i què feien. En definitiva perquè eren lluitadors contra la dictadura. En aquell moment, la gent d’Espolla que ho va viure i els mitjans de comu-
LA VERNA 01/2017
35
nicació es van fer ressò de la versió oficial: eren dos “bandoleros”. Però la policia els tenia ben identificats com a membres de Joventuts Llibertàries i integrants del grup d’en Josep Lluís Facerias, com ho certifica la documentació que s’ha pogut recuperar.
Enterrar-los sense identificar i en un lloc a part formava part de l’estratègia de la dictadura per intentar silenciar la lluita dels qui s’oposaven al règim.
Van passar els anys i el dictador es va acabar morint al llit i es va donar pas a un nou sistema de base democràtica pel qual va lluitar i morir tanta gent com en Quique i en Cele.
Document de l’Ajuntament d’Espolla dirigit al Governador Civil de Girona datat el 3 d’octubre de 1952
La família i els companys van començar a reivindicar la seva memòria. L’acte de l’estiu de 1999 el va organitzar l’Associació Cultural d’Espolla enmig del desconcert i de la incredulitat d’alguns veïns que de sobte veien com es reescrivia la història de la qual, potser, havien estat testimonis. Anys més tard, el 2007, el govern de Madrid de José Luís Rodríguez Zapatero aprovava la Llei de la Memòria Històrica que intenta obrir una via de rehabilitació de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. Som a l’inici del 2017. El “Cementiri dels Gossos” encara existeix a l’altra costat del mur de la vergonya. Sort de la iniciativa dels qui s’han entossudit en treure de l’anonimat en Quique i en Cele i que han dignificat l’entorn. Ningú dels qui llegiu això els vau conèixer en vida. I no crec que hi hagi ningú al poble que tingui motius per voler impedir que la situació es normalitzi fent desaparèixer la paret. I menys entre els membres de l’Ajuntament que han de prendre la decisió de que així sigui i que es faci efectiu el que exigeix la Llei 49/1978.
Dos moments de l’homenatge als guerrillers. A baix, en Jaume Arnella, actuant durant l’acte. A l’esquerra, la paret que separa els dos cementiris.
Fa 68 anys dels fets del Pla de Collans i 42 de la fi de la dictadura. Potser ja va sent hora d’endreçar la memòria. Josep Maria Tegido-Mallart
LA VERNA 01/2017
36 Article 1. Objecte de la llei.
Som a l’inici del 2017. El “Cementiri dels Gossos” encara existeix a l’altra costat del mur de la vergonya. Sort de la iniciativa dels qui s’han entossudit en treure de l’anonimat en Quique i en Cele i que han dignificat l’entorn.
Llei de la Memòria Històrica
1. La present llei té com a objecte reconèixer i ampliar drets a favor dels qui van patir persecució o violència, per raons polítiques, ideològiques, o de creença religiosa, durant la Guerra Civil i la dictadura, promoure la seva reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal i familiar, i adoptar mesures complementàries destinades a suprimir elements de divisió entre els ciutadans, tot això a fi de fomentar la cohesió i la solidaritat entre les diverses generacions d’espanyols entorn dels principis, els valors i les llibertats constitucionals. 2. Per mitjà de la present llei, com a política pública, es pretén el foment dels valors i principis democràtics, facilitant el coneixement dels fets i les circumstàncies succeïts durant la Guerra Civil i la dictadura, i assegurant la preservació dels documents relacionats amb aquest període històric i depositats en arxius públics. Article 2. Reconeixement general.
1. Com a expressió del dret de tots els ciutadans a la reparació moral i a la recuperació de la seva memòria personal i familiar, es reconeix i declara el caràcter radicalment injust de totes les condemnes, sancions i qualssevol formes de violència personal produïdes per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa, durant la Guerra Civil, així com les patides per les mateixes causes durant la dictadura.
2. Les raons a què es referix l’apartat anterior inclouen la pertinença, col·laboració o relació amb partits polítics, sindicats, organitzacions religioses o militars, minories ètniques, societats secretes, lògies maçòniques i grups de resistència, així com l’exercici de conductes vinculades amb opcions culturals, lingüístiques o d’orientació sexual. 3. Així mateix, es reconeix i es declara la injustícia que va suposar l’exili de molts espanyols durant la Guerra Civil i la dictadura.
Homenaje a mi padre, mi madre y Quique Y, en su nombre, a los millares de jóvenes que tuvieron destinos semejantes.
He venido muchas veces a Espolla para visitar el túmulo de mi padre. ¿Algo sorprendente para quien fue educada a “enterrar y ya está!”? No exactamente sorprendente, ya que he necesitado esas muchas visitas para simultáneamente poder aproximarme a mi padre y poder enterrarlo.
ens han escrit
Tenia 6 meses de edad cuando fue muerto por la Guardia Civil en los Pirineos, ya con los pies en Francia. En mi casi vejez me confronté con la foto de él, muerto, y la descripción de la policía franquista de que habían sido muertos dos “atracadores”. Esa era la versión oficial en la España franquista. Aún lo es en los documentos actuales de la policía.
La primera vez que vine a este cementerio yo tenía 20 años. Vine con mi madre. Con nosotras estaban los hermanos de Quique, Ángeles y Joselillo que fueron quienes hicieron la tumba, con la ayuda económica de mi madre que ya estaba en Brasil. La memoria que tengo es de la intensa emoción. La indignación con su asesinato y con el trato que les fue dado enterrándolos fuera del Esta es la tercera cementerio. El odio a Franco y todo ceremonia en que lo que significó para España. Nunmi familia y ca antes había sentido odio. Casi ni yo tenemos la siquiera rabia. Mi familia me había educado en un ambiente de bastanoportunidad de te harmonía en que no había lugar participar en el para expresiones emocionales muy cementerio de fuertes. Tuve acceso por primera vez a una intensidad emocional que Espolla. Esta no conocía. ceremonia tiene
para mi un objetivo emocional de reencuentro y entierro.
Pero hablemos de las ceremonias. Esta es la tercera en la que mi familia y yo tenemos la oportunidad de participar. Esta ceremonia tiene para mi un objetivo emocional de reencuentro y entierro.
A la primera ceremonia en 1999 vinimos toda la familia, incluidos mis tíos hermanos de mi madre y sus familias. La compartimos con la familia de Quique. Esta vez no han podido venir. Joselillo esta gravemente enfermo. La familia inmediata de mi padre vive en Sao Paulo en Brasil y tengo poco contacto con ellos. Otros de su familia no los he podido localizar. Aquella ceremonia fue organizada por Josep Maria y compañeros que inauguraron la placa “CAIGUTS PER LA LLIBERTAT” sobre la tumba, como parte del movimiento que ocurría en aquel entonces, 60 años después de la Guerra Civil, de retomar los hechos que ocurrieron. Fue una de las mayores emociones de mi vida y ya tenia 50 años... una ceremonia pública que dio la oportunidad a que mi madre hablase sobre lo que hacían
L’acte d’homenatge del juliol on es va procedir a colocar la placa commemorativa reproduïda en l’article anterior.
37 LA VERNA 01/2017
Esta ceremonia tiene el objetivo de ser uno de los elementos de desmitificación de aquel estereotipo, de ellos y de muchos otros compañeros, para el pueblo catalán-español que pasa por este cementerio, un cementerio fuera del cementerio oficial, ya que Cele y Quique fueron enterrados como herejes en una época en que solo se podía ser católico apostólico romano.
ens han escrit
mi padre y Quique en el grupo de Facerías, un historiador contextualizase lo que era la España de aquel entonces, un poeta cantase la poesía de la guerrilla, yo misma hablase de mi dolor y mi agradecimiento y marcase puentes con el Brasil de aquel entonces, en que estábamos llenos de esperanzas (diferente de ahora en que vivimos un golpe institucional), que Ovidio, mi marido, hablase en el cementerio representando la familia que estaba muy emocionada.... Y después tuvimos la oportunidad de retomar el gran camino sufrido, cuesta arriba por la cordillera como lo hacían ellos... Había más de doscientas personas el primer día. Me sentí heredera de una historia de heroísmo que podía publicar y no esconder, como necesitamos hacer la mayor parte de mi vida, viviendo en un contexto también de dictadura en Brasil.
La familia d’en Celedonio i la Remedios en l’acte d’homenatge del passat mes de juliol al cementiri d’Espolla.
LA VERNA 01/2017
38
Otra memoria que tengo de ese encuentro, que me marcó mucho, fue que a media subida se me aproximó un señor de Espolla que me dijo que conocía el guardia que había matado a mi padre, que tenia su dirección porque había vuelto 3 años antes y alardeaba que él era el responsable de aquellas muertes. Lo miré y, después de reflexionar y procurar sentir profundamente, le dije que no lo deseaba. “Gracias”. Lo que pensé es que “pobre de espíritu ese señor que se vanagloria de matar seres humanos, no es posible que duerma tranquilo, sus pobres hijos deben sufrir las consecuencias, imagino que ya debe estar pagando el crimen de alguna manera...”. ¿Habrá sido esta decisión correcta? Cuando pienso en términos de elaboración nacional de los resultados de los crímenes de la Guerra Civil y período posterior me parece que no, que debería haber un proceso público, nacional, de resolución, no un entierro de los hechos sin discusión. Pero para mi personalmente en aquel momento fue bueno dejarlo así, pude sentir todo el odio, la rabia y resentimiento, y sentirme en paz, casi con un sentimiento de perdón, al imaginar que cada uno (y probablemente sus descendientes) sabe los fantasmas que carga y paga por ello. La segunda ceremonia fue mucho más intimista. También nos acompañaron Josep María, Pako y Isabel, mis primos, mi tía y varios amigos. Cuando murió mi madre trajimos la mitad de sus cenizas, tras depositar la otra mitad en el rio Guaiba que baña Porto Alegre, Brasil, ciudad que aprendió a amar y donde murió en 2010. Las esparcimos alrededor de la tumba de mi padre, de una forma clandestina, porque eso estaba prohibido. Mi sensación profunda fue que había conseguido reunirlos físicamente en el final de la vida, ellos que permanecieron juntos toda la vida de mi madre. Yo hablé, mi hija y yerno cantaron “Gallo rojo, gallo negro” y “Gracias a la vida”, Albert mi primo y ahijado de mi madre me ayudó a colocar una pequeña placa en su memoria. Esta tercera ceremonia es diferente. Me siento menos vulnerable emocionalmente, producto de las oportunidad anteriores y... quizás de la vejez también. A los 67 años, vuelvo para participar de una inauguración de placa para Espolla incluye hacer de este un espacio publico, parte así oficialmente la de la ruta turística de Espolla. Hace ahora 80 años del inicio de la Guerra Civil. dolorosa historia Sesenta y siete de la muerte de Celedoreciente de España nio García Casino, mi padre, y de Enrientre los lugares a que Martínez Marín, que lucharon hasta la última hora por una España libre de la visitar al lado de dictadura franquista y por una sociedad su prehistoria más solidaria. Espolla incluye así oficiy otras historias almente la dolorosa historia reciente de España entre los lugares a visitar, al lado
de su prehistoria y otras historias. Este es un marco ciudadano para España. Colaboramos con este objetivo mi familia, aquí incluida la tercera generación, mis hijos Enrique (cuyo nombre recuerda el de Quique) y Luisa con sus compañeros Tatiana y Eduardo y sus hijos Benjamín, Caetano y Alice. Está también mi hijastro Felipe con su mujer Pauline. Están aquí mis primos hermanos, sus hijos y sus nietos. Están muchos amigos. Hemos, con la colaboración de nuestros amigos de aquí, elaborado una placa para orientar a los viajeros sobre qué representan las tumbas de estos dos jóvenes aquí enterrados.
ens han escrit
Para mi, Cele, Enrique y Remedios, representan lo mejor de la juventud, aquello que Reme mantuvo hasta su ultimo día, el ideal de libertad, responsabilidad social, solidaridad y conciencia planetaria. Sí, estos jóvenes ya tenían conciencia planetaria, tal vez no formulada así, pero eran vegetarianos, esperantistas y creían ser posible un mundo sin fronteras. Creían que si no cambiásemos nuestros valores y actitudes, como seres humanos racionales que podemos ser, estaríamos destinados a autodestruirnos. Los años que se han pasado desde el 1949 sólo lo han confirmado.
Al trabajo todos nosotros que aquí nos encontramos y a quien agradezco la compañía en el fondo del corazón, el camino continua difícil, pero la dirección parece más clara que nunca. Olga Garcia Falceto. Espolla, 23 de julio 2016
Ja hi som amb el futbol!
Sobre aquests darrers tradicionalment es descarreguen les frustracions d’uns i altres. I massa sovint d’una forma cruel i covarda amb insults gratuïts. El darrer partit que vaig anar al camp d’Espolla vaig canviar diverses vegades de lloc perquè no volia aguantar els renecs i les injúries que m’arribaven d’alguns individus que m’envoltaven. Un cop, de dos personatges que encara no havien arribat ni a l’adolescència.
Fa anys que em passejo per camps i pavellons i el problema no és nou. La qual cosa no vol dir que no s’hi pugui actuar: els grans en no donar mal exemple als més petits; els responsables del club en entendre que potenciar que hi hagi bon ambient al camp és la millor fórmula per a què hi vagi gent; i la responsabilitat dels pares sobre els fills potser no caldria anomenar-la.
I voldria creure que els àrbitres se senten prou forts per aturar partits, fins i tot suspendre’ls, quan la contaminació acústica en el camp es fa insuportable per dues o tres boques brutes. Que es pari el joc i els enviïn al lavabo a rentar-se la llengua amb sabó, com em feien a mi de petit. I comprovaran que serem molts els del públic que aplaudirem la iniciativa. Si cal, jo hi poso la pastilla.
Josep Maria Tegido-Mallart
39 LA VERNA 01/2017
Una de les millors notícies del passat 2016 ha estat la recuperació del Club Esportiu Espolla. Per si algú es pensa que això del futbol és cosa de 11 que corren rere pilota, res més lluny de la realitat. És clar que calen els jugadors. Però també els components de la Junta del Club, els socis, els qui condicionen el camp o qui es posa dins del bar a servir... I d’altres que a cops semblen que no comptin: per una part els equips rivals (amb els seus propis jugadors, les seves juntes, els seus socis...) i els àrbitres.
Apunts del temps 2016 meteorologia
Temperatures
La temperatura mitjana de tot el 2016 a Espolla, 16’70ºC, continua en la banda alta, per sobre de la mitjana dels últims 14 anys d’observació (16’32ºC). Després del 2013, que va ser poc càlid amb 15’83ºC de mitjana, els següents anys han sigut els més calents d’aquests últims 14 anys, essent el 2016 el tercer del rànquing. I segurament si tinguéssim dades de moltes dècades passades a Espolla, aquests 3 últims anys serien els més càlids de sempre, com també està passant a nivell mundial.
– L’hivern passat no va fer gens de fred, va ser inexistent per dir-ho així, quasi com en aquest principi d’hivern. En tot l’any només va glaçar un dia: -0’8ºC el 17 de febrer, gairebé superant el rècord del 2014 amb cap dia de glaçada en tot l’any (tot això mesurat i referit a l’altitud sobre el mar en què es troba l’estació, a 100 m, perquè a les parts fondes del terme municipal això canvia, hi ha més glaçades).
I si mirem els dies amb gelada (diferent a la glaçada en què l’aire està per sota dels 0º, en la gelada no necessàriament vol dir que la temperatura estigui sota zero, si no que arran de terra hi pot haver l’herba gebrada, ja que el fred pesa i només es gela just el terra), trobem que el 2016 només ha tingut 6 dies amb gelada, rècord absolut en els 14 anys d’observació per sobre del 2014 que en va tenir 7. La mitjana són 17 dies per any amb aquest fenomen. Per tant vam tenir una gran anomalia.
LA VERNA 01/2017
40
– L’estiu va ser força càlid al juliol, no tant a l’agost. La notícia va ser la calorada del setembre, quan l’estiu s’acabava llavors la calor es va disparar fins a límits mai vistos: 36’1ºC el 5 de setembre, amb tramuntana reescalfada, mai observat en aquell mes des que en tenim dades, o bé la temperatura mínima de l’endemà: 24’9ºC, també rècord en aquell mes. En tot el setembre vam tenir 11 dies sobrepassant màximes de 30ºC.
Amb tot això, el setembre va tenir la seva mitjana de temperatura més alta mai enregistrada a l’estació. Els mesos que van superar la seva mitjana normal, a part del setembre, van ser el febrer, després el gener, desembre i juliol (entre 1’5 i 1ºC per sobre). En canvi van resultar més frescos de l’habitual el juny i encara més el maig, ambdós cap a 1ºC per sota. La resta de mesos van ser normals.
Sèrie 1 (línia contínua): temperatura mitjana mensual de 2016 Sèrie 2 (línia discontínua): temperatura mitjana mensual dels últims 14 anys
meteorologia
G
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
Precipitacions
El 2016 va resultar plujós, amb 679’3 litres/m2 en total, una quantitat una mica superior a la seva mitjana normal, que són 630 litres/m2 a l’any. Les pluges més importants es van concentrar al novembre (174’2 litres) i a l’octubre (114’5 litres), amb llevantades. Destaquen les tempestes de llevant del 26 de novembre, de 139’3 litres, localitzades durant una nit i només al sud del terme d’Espolla. També el final de la primavera va ser ben plujosa, amb xàfecs i tempestes freqüents: al maig 99’9 litres, i 54 litres durant la primera quinzena de juny; no cal dir que no va ser una primavera fàcil per a les vinyes. Tot això va contrastar molt amb un hivern sec, i sobretot el passat estiu, extremadament eixut (al juliol 11’4 litres, i només 8’9 litres a l’agost, el segon agost més sec dels últims 20 anys després del de 2001!).
LA VERNA 01/2017
41
De fet no va ser fins ben avançat l’octubre i sobretot al novembre quan es van començar a recuperar els aqüífers i pous, molt al límit, eixuts després d’un 2015 extremadament sec i un 2016 que fins a la tardor no els havia pogut recuperar gaire, a part d’una mica a la primavera.
– Pel que fa a les precipitacions en forma de CALAMARSA, en tot l’any es van donar 5 dies amb aquest meteor. Els mesos amb més presència van ser el juny i el novembre. Els dies 16 i 17 de juny en va caure una mica, barrejada amb aigua, sobretot a baix del terme d’Espolla, i també durant la tempesta del 26 de novembre, quan gairebé va ser pedra en acostar-se la mida dels grans a 1 centímetre. – Vam tenir 39 dies amb TEMPESTA en tot l’any (4 dies per sobre de la mitjana normal), concentrades sobretot al maig i juny (7 dies a cada mes), després a l’estiu i en menor quantitat però encara força presents de setembre a novembre (4 dies a cada mes).
El riu Orlina crescut el 27 de novembre i l’Albera nevada el 29 de febrer
meteorologia
Espolla amb “vent pluig” i arc de St. Martí, 28 febrer
– No es va donar cap dia amb NEU O AIGUANEU al poble en tot l’any. Només destacar de manera testimonial alguns grans de neu granulada (entre calamarsa i neu) el 12 de gener. I pel que fa a l’Albera, les nevades del 2016 van ser escasses i fluixes: en tot l’any 11 enfarinades/ nevades, poc importants i força amunt, a cotes altes. La que va caure més avall va ser la del 28 de febrer i ja a partir dels 850 metres d’alçada, res de cotes baixes. Aquesta va ser la més notable, però que tampoc no va ser molt important. El març va tenir el màxim d’enfarinades (4 dies), no molt destacables. L’última de la primavera es va donar el 7 d’abril, just a les puntes més altes de l’Albera, i la primera d’aquest present hivern va ser el 19 de desembre, també molt amunt i poc important. De fet, per primer cop en 19 anys d’observació, aquest 2016 ha tingut la mitjana més alta de la cota de neu a l’Albera, amb 1.000 m d’alçada mitjana a on comença a agafar la neu.
Tramuntana
Sumant la durada total de la tramuntana en tot el 2016, 97,9 dies, aquesta s’ajusta molt a la mitjana normal del temps que acostuma a bufar aquest vent (97,1 dies), però la distribució del vent del nord en alguns mesos va ser força atípica. Va bufar moltes setmanes a l’estiu, sobretot al juliol, que curiosament va tenir la major durada mensual d’aquest vent de tot l’any (13 dies), i l’agost no es va quedar curt (12 dies); tot plegat va ressecar encara molt més l’eixut estiu que vam tenir. En canvi mesos habitualment ventats pel nord com el novembre o el desembre en van tenir molt poc (només 3 dies al desembre, el mes del 2016 amb menor presència de la tramuntana).
42 LA VERNA 01/2017
– El cop màxim de tramuntana de l’any es va donar el 16 de febrer amb 126 km/h. També destaca la tramuntana de l’1 de maig, amb 106 km/h, però sense ni molt menys causar a la vinya els danys del maig del 2015 amb 106 km/h també llavors, però molt avançat el mes i també el creixement dels ceps. A part d’aquests cops de vent, no ha sigut un any de grans ventades de nord.
Insolació
En tot l’any passat vam tenir 2.748 hores de sol, lleugerament per sobre de la mitjana dels últims 11 anys (2.722 hores). Aquest nombre d’hores del 2016 representen el 61% del temps total de dia fent sol, i l’altre 39% va estar cobert.
Cal destacar un rècord d’insolació que es va donar al juliol, amb 357 hores totals: mai en els últims 11 anys el sol no havia lluït en un mes qualsevol tantes hores com en aquest juliol. L’agost va tenir un rècord també però només dels últims 11 mesos d’agost, amb 345 hores. L’estiu va ser molt monòton per la falta de nuvolositat, el sol no va parar de lluir. Dades estació d’ESPOLLA nºAE059 Servei Meteorològic de Catalunya i nº 0421E Agència Estatal de Meteorologia Cota sobre el nivell del mar 100m
– Les BOIRES han estat molt escasses, ja prou que ho són de mitjana (9 dies a l’any en els últims 20 anys), el 2016 només en va tenir 5 dies, la majoria a l’octubre (3 dies). Esperem que aquest any 2017 sigui un bon any meteorològicament parlant i en poguem gaudir molt! Roger Geli Terradas
la casa pairal
Tenir un rei mag particular té avantages i és que m’ha portat un llibre magnífic del qual us en voldré apuntar unes ratlles.
botànica
Tracta de la vida a pagès, de com eren distribuïdes les masies, que s’hi feia a cadascuna, les creences, els remeis tradicionals. L’autor és Jordi Torres i Sociats “La casa pairal. Les estances, el foc, l’aigua i els remeis” de l’editorial Farrell, St. Vicens de Castellet. 2014. La referència que us vull fer és a la part dedicada als remeis, ja que és el tema que a mi més em motiva. A la pàgina 50 parla de l’alzina destacant-ne grans virtuts i costums. “Una cullerada de flor d’alzina bullida amb un petricó d’aigua durant deu minuts era un bon remei per irritacions del pulmó… Se’n feien gàrgares per curar les llagues de boca i gorja, i les genives que sagnen”
També indica sobre el roure: “La pell de les branques més tendres, assecada i reduïda a pols, servia per parar la suor dels peus. Abans de calçar les mitges o mitjons calia empolsinar-los de la banda de dins amb aquesta farina.” De l’om en destaca: “L’aigua de la pell d’om és sudorífica, anava bé per fer baixar la febre.” En el llibre explica com fabricar un ungüent per a grans i nafres a la pell fet amb la segona pela del tronc d’om.
Del lledoner: cita com fer la melmelada de lledons, que són els fruits de la mida d’un pèsol, molt dolços al paladar. ”L’aigua de lledó verd era un excel·lent remei per a les hemorràgies.” En parlar del llaurer, arbre protector de la masia, diu que es feien fregues del suc de les olives del llaurer per als mals de ronyó.
Del saüc o l’arbre bo n’explica, entre molts remeis, la fòrmula per fer l’essència de flor de saüc. “ Agafem una cassola de terra…i es posa un drap de tela o cotó lligat amb una beta al seu entorn, procurant que ens quedi Un llibre molt una mica enfonsada, però que quedi complert de la un bon espai entre el drap i el cul de la cassola. Aquesta bossa que queda nostra tradició, cal omplir-la de flors de saüc. A sobre gràcies a aquests s’hi posava una altre cassola igualreculls no perdrem ment de terra, que feia de tapa de la flor, i a sobre una palada de cendra, aquesta saviesa tot seguit dues o tres palades de braancestral. ses de foc… havia de ser l’escalfor justa perquè la flor anés plorant i no es cremés… i cada dues hores treure la flor i posar-ne de nova.” Aquesta és la veritable recepta de l’essència de flor de saüquer per a frebrades, expectorar i mols altres guariments. Escriu sobre el noguer, el server, la figuera, el boix, el magraner agre, el codonyer i les plantes remeieres de vora les masies. Un llibre molt complert de la nostra tradició, gràcies a aquests reculls no perdrem aquesta saviesa ancestral.
Cristina Viñas. Espolla. 2017
43 LA VERNA 01/2017
Escriu sobre el noguer, el server, la figuera, el boix, el magraner agre, el codonyer i les plantes remeieres de vora les masies.
Els Aspres de l’Albera Bell racó d’aquest país, que ofereix plana i muntanya; d’acollida amb compromís; obert, que a ningú estranya. Gaudiu d’aquesta terra, a l’estiu o primavera. Passegeu la clara serra coneguda com l’Albera. Si és hivern o és tardor, és igual d’encantadora; és un doll de serenor, que la tramuntana enyora. I si heu despertat la gana, ja tindreu a discreció, els hostals amb selecció de la cuina catalana. A la plana hi ha bon vi, que té fama ben guanyada; i l’oli, també d’aquí, són orgull de la contrada. Hi trobareu la tortuga; també la vaca fagina; una que ben poc camina; l’altra, que sempre remuga. Indret del Palau del vent, que ELS ASPRES s’anomena; terra de bruc; bona gent; de menhirs i dólmens plena. En Miquel