La Verna N.56 - Gener 2020 by Associació Cultural la Fraternal Espollenca

LA VERNA Preu: 4 euros N. 56 II època – Sant Sebastià 2020

Revista d’Espolla

Foto portada: “Flor d’heura” de Carme Daviu Edita:

LA VERNA 01/2020

Programa 24a Fira de l’Oli i l’Olivera d’Espolla i Festa Major de Sant Sebastià .......................................................... pàg. 3 Des de l’escola ............................................................................... pàg. 4 Activitats culturals ..................................................................... pàg. 5-10

Mail i web: assoculturalafraternal@gmail.com www.espolla.org/asso.cultural

El Nadal a Espolla ................................................................... pàg. 11-12

Portada i maquetació: Mònica Bazán

Ens han deixat .............................................................................. pàg. 16

Equip de redacció: Mònica Bazán, Albert Geli i Berta Prats

Sumari

Han col·laborat en aquest número: Ajuntament d’Espolla, Carles Alonso, Manel Aragay, Albert Asenjo, Isabel Becerra, Artemi Bellés, Escola Antoni Balmanya, Pep Canaleta, Mariona Coderch, Porfiri Coderch, Roser García, Roger Geli, Rosenda Geli, Lluís Insa, Francis Mallart, Karin i Thomas Nell, Luís Pagès, Esther Plaza, Anna Ros, Josep Maria TegidoMallart, Dolors Sabater, Barbara Schmitt, Joan Vergés, Cristina Viñas i Puri Viñas. Fotos: Artemi Bellés, Escola Antoni Balmanya, Mònica Bazán, Josep Maria Dacosta “Daco”, Carme Daviu, Roger Geli, Grallers d’Espolla, Noemi Joyal, Torner, Xevi Vilaregut i veïns/nes d’Espolla. Impressió digital: Copisteria Esteve Tirada: 130 exemplars Per subscriure’s per dos números (un any) a La Verna podeu fer un ingrés de 8€ al compte 2100-8212-40-0200022285 de La Caixa i notificar-ho a l’adreça de l’Associació Cultural La Fraternal: Àngel Costal, 5. 17753 Espolla, o fer-nos arribar l’import en efectiu.

Noticiari.................................................................................... pàg. 13-16

Grallers d’Espolla. Els bolos del 2019 .......................................... pàg. 17 Trobada de Cantadors, Maria Dolors Sabater......................... pàg. 18-19 El dia que la Caranyena Blanca va baixar a Barcelona................ pàg. 20 Garnatxa SoliSerena, millor dolç de Catalunya............................. pàg. 21 Conversa amb...:

Karin i Thomas Nell, Puri Viñas.............................................. pàg. 22-23

“Bateig” del Camp Municipal d’Esports, Lluís Insa................. pàg. 24-25 Inauguració del Camp Municipal “Eric Cantona” d’Argelès-sur-Mer, Lluís Insa....................................................... pàg. 26 Racó literari:

Històries d’en Carriel, Josep Maria Tegido-Mallart ................... pàg. 27 Pepita Callís Gironella, Joan Vergés i Pineda ........................ pàg. 28-30

Ens han escrit: Joan Margarit, Premi Cervantes 2019, Rosenda Geli................... pàg. 31 El camí de Requesens, Francis Mallart................................... pàg. 31-32 Els delinqüents han perdut la por, Carles Alonso.................... pàg. 32-33

Geografia General de Catalunya.............................................. pàg. 34-42 Meteorologia:

Apunts del temps 2019, Roger Geli Terradas........................... pàg. 43-45 Un tomb per l’Albera:

A la Pedra Tova i Dolmen del Corredor de Fontanilles Manel Aragay, Anna Ros i Carles Valverde.................................. pàg. 46

Botànica:

L’avi Pepet, Cristina Viñas............................................................ pàg. 47 Amb l’ajut de:

Contraportada:

Espolla, A.G.P................................................................................ pàg. 48

24a Fira de l’Oli i Festa Major de Sant Sebastià dissabte 18 de gener 2/4 d’11 del matí, a la Sala de la Fraternal INICIACIÓ AL TAST D’OLIS D’OLIVA VERGE amb Laura Masramon

Preu: 20€ (Places limitades) Cal reserva prèvia a: sommelier@lauramasramon.com

5 de la tarda, al Celler Cooperatiu d’Espolla VISITA GUIADA TEATRALITZADA

Preu: 7€. Cal reserva prèvia al telèfon 667 766 855 (també wsp)

10 de la nit, a la Sala de la Fraternal “LUTIMUSICALS” amb LUTIANA Cor de veus blanques

Preu: 10€ (anticipada) o 12€ (mateix dia). Venda d’entrades a l’Ajuntament d’Espolla (laborables de 9 a 15h), o al Cafè de la Societat durant tot el dia

diumenge 19 de gener Durant tot el dia a la plaça del Marquès de Camps MÚSICA EN VIU Trobasons-Terral (10h) Glosada (12.30h) La Ludwig Band (15h) TAST D’OLIS DE L’EMPORDÀ Durant tot el dia a l’antic camp de futbol i a l’era d’en Niceto INFLABLES i JOCS INFANTILS

Durant tot el dia pels carrers d’Espolla FIRA COMERCIAL amb els trullaires de la comarca EXPOSICIÓ I VENDA DE PLANTER, productes, eines i maquinària referents a l’oli i l’olivera FIRA D’ARTESANS I ELABORADORS de productes de la zona de l’Albera

LA VERNA 01/2020

TAST DE VINS DEL CELLER COOPERATIU (4 tastos, 8€)

D’11 a 14h, a la Sala la Coromina ‘OLI EN UN LLUM!’ Photocall, per a totes les edats A les 11.30h, a la plaça del Marquès de Camps CASTELLERS DE FIGUERES Sortida a les 12 de matí de la Fraternal INAUGURACIÓ DE LA FIRA Processó de Sant Sebastià amb els Grallers d’Espolla A les 12.30h, a l’església MISSA SOLEMNE CANTADA amb la Coral d’Espolla A les 4 de la tarda, davant de l’església CONCURS DE LLANÇAMENT DE PINYOL D’OLIVA 21a edició A les 5 de la tarda, davant de l’església BALL DE L’OLI comiat de germanor de la Fira 7 de la tarda, a la Sala de la Fraternal BALL DE FESTA MAJOR amb el grup Sharazan

Durant el 20

Els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior durant el taller: “L’estat de la natura del nostre poble”. La foto gran és la imatge del calendari de l’AMPA i són tots els alumnes de l’escola del curs 2019-2020.

LA VERNA 01/2020

Durant el 20, 21 i 22 de novembre els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior de l’escola vam realitzar el taller: “L’estat de la natura del nostre poble”. Vam haver de valorar el grau de contaminació de l’aire i de l’aigua, esbrinar si hi ha força fauna i vegetació, veure els usos que fan ciutadans del mobiliari urbà, si reciclen… també vam haver de valorar el grau de contaminació acústica… Després vam posar-ho en comú i vam arribar a la conclusió que el poble d’Espolla té una bona salut ambiental!!!

Activitats culturals Festa major de Sant Jaume

Fent referència a l’escrit de l’alcalde a la presentació del programa de la Festa Major d’Estiu 2019 podem dir que s’ha fet una programació per a tots els públics, des de l’espollenc més petit a l’espollenca més gran.

Hi ha hagut programades activitats per a cada dia de la setmana del 22 al 28 de juliol: exposicions, espectacles infantils, jocs, caminada nocturna, balls amb vermut, gegants i grallers, sardanes i grups musicals per a tots els gustos. Llàstima que les pluges del dissabte van obligar a suspendre la XIII edició de la Trobada Gegantera i la II edició de l’Albera Rumbera. Al llarg de la setmana podíem visitar dues exposicions. A la sala de La Coromina, l’exposició “Expotries”, que amb l’objectiu de sensibilitzar i fomentar la recollida selectiva, ens ha mostrat com en Pitus busca les maneres per poder reciclar a diferents espais de casa seva. I a casa nostra, com ho fem?

La Sala de la Fraternal amb l’exposició de fotografies dels campanars de la comarca de l’Alt Empordà.

També es podia visitar l’exposició de fotografies “Campanars, una mirada cap al cel” d’en Baldiri Riera Barris, veí de Mollet de Peralada, a la sala de La Fraternal. La passió per la fotografia va portat Baldiri Riera a retratar els campanars de la comarca de l’Alt Empordà. El resultat són un centenar d’imatges a color. Baldiri Riera aprofita els seus viatges per prendre imatges i després exposar. Els últims anys ha fotografiat i exhibit imatges de l’Índia, Egipte, Estats Units, Xina i Nepal.

LA VERNA 01/2020

“L’olivera com a paisatge integrador del nostre poble” ha estat el tema d’aquest any del concurs de dibuix Memorial Joan Cos. El dimecres 24 de juliol els participants es van reunir a la plaça de l’Albera amb el seus estris de dibuix per realitzar les seves obres. Hi va haver poca participació però la qualitat de les obres va estar a l’alçada de sempre. No hi va haver cap representant de la categoria de joves. Els guanyadors per categories van ser els següents:

Infantil A (de 3 a 6 anys): Martina Bellmunt i Lia Molero, per l’estètica representació del campanar i per la utilització de tècniques diverses.

Dos participants del concurs “Memorial Joan Cos” preparen les seves creacions. A l’esquerra: la foto de grup dels guanyadors del concurs amb els seus premis.

Activitats culturals

Infantil B (de 6 a 11 anys): Laia Bragulat (1r premi), per anar més enllà de la simple representació de l’arbre i descriure una activitat al voltant de les olives, per la combinació de colors i la simplificació a l’hora de descriure l’olivera, però sobretot per la manera de representar-ne les fulles ja que amb un simple gest en capta la seva essència. Mar Carbonell (2n premi), per la manera original de representar l’olivera com a tema central, per la composició general, la simplificació i l’exacta situació dels elements importants. Jan Asenjo (3r premi), per la tècnica emprada en la representació de la copa de l’arbre. Adult: Carles Carbonell, per la simplificació en el dibuix i la composició horitzontal de les branques d’olivera que reforça la verticalitat central del campanar.

Els més esportistes han participat en els tornejos de tennis de taula, de futbolí i de boxes. I els caminadors a la caminada nocturna que va finalitzar al bar de la piscina amb l’actuació musical de Xavi Baixeras amb els Trobasons. El dijous 25, Sant Jaume, pel més grans ball de vermut i espectacle de playback a càrrec del Casal de la Gent Gran de Figueres.

I el divendres, pels més joves, l’espectacle infantil “El Concert més Petit” del grup Alquímia Musical va reunir petits i grans per gaudir d’una vivència musical compartida. L’activitat convidava a tots els espectadors a participar-hi activament i així com a experimentar i descobrir instruments, ritmes i sons.

LA VERNA 01/2020

Les sardanes, amb la Cobla Principal de l’Escala, es van poder escoltar i ballar al migdia davant de la Fraternal i a la tarda a la pista de l’escola.

El variat repertori del concert va fer sonar cançons populars, temes clàssics de Johann Strauss, Txaikovski i Chopin, així com músiques i cançons pròpies del grup. Tant variat va ser el repertori com els d’instruments utilitzats: piano, saxo, acordió, melòdica, flauta travessera, didgeridoo, timbal oceànic, timbal xamànic, xilòfon, carilló, koshis, campanetes, cortineta, etc. Els temes musicals i les cançons estaven adaptats i pensats pel públic més menut i s’acompanyen de diferents propostes visuals i d’elements diversos com ara titelles, ninots, teles o mocadors… Hi havia un nombre suficient dels instruments més curiosos i d’elements diversos per tal que tot el públic els pogués fer sonar i així participar activament en el desenvolupament del concert. Aquest fet va facilitar l’atenció i l’escolta de tothom, des d’els més grans fins als més petits.

Per acabar la jornada de divendres 26, l’Associació Juvenil d’Espolla va organitzar una animada nit jove amb el grup Bananna Beach i el cantant Pol G, tot un èxit d’organització. Diumenge es va tancar la festa amb la Coral d’Espolla cantant durant l’ofici solemne, el ja tradicional vermut de Sant Jaume, les sardanes amb la Cobla Principal de l’Escala i el més que tradicional ball de tarda amb el grup Sharazan.

Gimnàstica aquàtica per a gent gran

Aquest estiu hem tornat a oferir aquesta activitat dirigida a la gent gran, gràcies a la subvenció de la Fundació Bancària “la Caixa” i la FATEC (Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya).

El grup de gimnàstica aquàtica jugant amb pilotes en una de les sessions.

Els dimecres de juliol i agost, de 10 a 11 del matí, la Piscina Municipal va obrir exclusivament per al desenvolupament del AquaGym per a majors de 55 anys. S’hi van inscriure 18 persones, de les quals eren 14 dones i 4 homes. El grup més nombrós era la franja de 70 a 74 anys, amb 7 persones inscrites. Com a comiat de l’activitat, un pica-pica a base de pintxos de fruita que ens van preparar en Ramon i la Berta de la piscina.

Activitats a la piscina

Tal i com ens tenen (mal)acostumats, el duo Berta-Ramon han organitzat moltes activitats per a tots els gustos tant els migdies com a les nits, encara que no sempre s’han pogut dur a terme a causa de la tramuntana. Les activitats sempre han estat acompanyades de bons àpats cuinats per en Ramon i en Mateu Reñé.

Activitats culturals

Aquesta temporada ha acabat la concesió de la gestió de les instal·lacions de la piscina. Donem les gràcies en Ramon Reñé i la Berta Anglada per les activitats organitzades aquestes últimes temporades.

Nit d’havaneres

El concert va estar organitzat per l’Associació Amics de la Fraternal d’Espolla 1874, i es va fer la nit del 9 d’agost a la plaça Marquès de Camps. Hi va actuar el grup d’havaneres Cel Rogent i, com és costum, l’Associació va oferir als seus associats un bon entrepà i beguda, i a la mitja part, el tradicional cremat.

Estiu Esportiu: la Pista oberta

Aquest passat estiu s’ha tornat a oferir l’activitat “Pista Oberta” a tots el nens, nenes i joves que han volgut participar a les diverses activitats esportives que es feien a la pista de l’escola tres tardes a la setmana durant tot l’estiu. En Martí Tegido Mateu va ser el monitor encarregat de dur a terme les activitats esportives segons les preferències dels participants, que podien venir o marxar quan volien.

Els assistents treuen els seus mocadors durant la cançó “La vella Lola”. Després el tradicional rom cremat.

LA VERNA 01/2020

Caminada nocturna

El divendres 16 d’agost es va realitzar la caminada nocturna pels voltants de la Font del Conill que va començar amb l’alliberament de dos xots i va finalitzar amb un fantàstic sopar i un concert de la formació Songs Are Us. L’ambientació de l’espai tant de la zona del sopar com la de la zona del concert va ser excel·lent. El color de les llums i la seva estratègica instal· lació transmetien molt bones vibracions i generaven un aire molt acollidor a l’espai on es va realitzar el concert. Míriam Aguado, cantant, guitarrista i compositora i Joan Cardoner amb la seva guitarra ens van oferir un repertori de bones cançons des dels anys 60 fins a l’actualitat del poprock internacional. Els temes tenien unes característiques comunes: eren en anglès i interpretats o compostos per dones.

Sopar Rumba Estiu

El dissabte 31 d’agost es va celebrar el sopar de final d’estiu al pati de les Moreres, enguany amb aires de rumba. El sopar va consistir en uns entrants freds, un bon plat de pollastre amb gambes, gelat, galetes i bons vins i garnatxa del Celler Cooperatiu.

L’alliberament dels dos xots va ser l’inici de la caminada nocturna. Després, un bon àpat per recuperar les forces.

Per fer baixar el sopar es va poder ballar amb les propostes musicals de dos dels grups que no varen poder actuar per la Festa Major de Sant Jaume: Aires de rumba i Julay’s. Aquests últims van posar punt i final a l’estiu amb molta marxa i amb el públic completament entregat.

23a Festa d’Homenatge a la Gent Gran

El 22 de setembre, 37 dones i 33 homes van ser homenatjats en la 23a Festa d’Homenatge a la Gent Gran organitzada per l’Ajuntament d’Espolla. Els actes van començar amb una Missa Solemne cantada per la Coral d’Espolla. En acabar la missa es va fer la tradicional foto de grup. A la Sala de la Fraternal les taules ja estaven preparades pel dinar, amanida de tomàquet i formatge, arròs negre i gelat. Una vegada més, el pastís de les postres el va tallar la Teresa Ventós Nebot (97 anys) i en Jaume Comes (93) les dues persones de més edat del poble. Les dues persones més grans del poble, Jaume Comes i Teresa Ventós, tallen el pastís. A baix, la foto de grup dels homenejats a l’Església, després de la missa.

A la tarda, després de la sobretaula, i va haver l’actuació de Nasko, fent versions de temes coneguts. Per finalitzar la diada, el Cafè Bar Societat La Fraternal va organitzar el ball amb la música d’en Francisco. Els homenatjats van rebre una manta i una ampolla de garnatxa del Celler Cooperatiu d’Espolla.

LA VERNA 01/2020

Arrossada

L’arrossada que organitza cada any l’Associació Amics de la Fraternal d’Espolla 1874, enguany es va fer el 6 d’octubre.

Castanyada popular

El 2 de novembre coincidint amb Halloween i la tradicional castanyada, l’Associació Juvenil d’Espolla, vam voler engrescar el poble realitzant tallers amb la temàtica de Halloween i fer ‘truco/trato’ per tot el poble. Després d’aconseguir molts caramels vam arribar a la societat la Fraternal, on l’Associació Amics de la Fraternal d’Espolla 1874 van organitzar la castanyada, amb botifarrada i castanyes per tothom, va ser una gran

diada i mostra d’unió d’associacions. La participació de 100 socis i 28 no socis en la festa va ser un èxit. Per fer encara més ambient, alguns veïns/ es van engalanar el seu portal amb motius de Halloween.

Presentació del llibre Espais Blaus

El divendres 15 de novembre es va presentar el llibre Espais Blaus de la Mediterrània: com viure més i millor, llibre de divulgació i recerca. Van conduir l’acte la regidora de cultura Berta Prats i l’autor del llibre Antoni Salamanca, consultor ambiental i expert en envelliment actiu.

En el llibre esmenta nou espais blaus de la mediterrània: tres de grecs (Illes de Simi, Creta i Icària), cinc italians (Illes de Sardenya i Sicília, i Laci, Campània i Calàbria) i un espanyol (Menorca) i també parla del cap de Creus com a espai blau que havia estat abans de la intromissió del turisme. Al final de la presentació es va fer un petit col·loqui sobre què es podria fer per tornar-la a convertir en espai blau. El llibre ens dona algunes pautes, tenint en compte que el denominador comú de la gent centenària que trobem als Espais Blaus es basa en practicar hàbits saludables tan senzills com fer alguna activitat física, tenir vida social, seguir una bona dieta, consumint productes de temporada i del territori, etc.

Camina per a La Marató

El diumenge 15 de desembre al matí es va dur a terme el passeig solidari per a La Marató. Tots els participants es van reunir davant del Celler Cooperatiu d’Espolla per fer una caminada per les vinyes velles fins a la Font del Conill passant pel Dolmen del Barranc.

A la Font del Conill els agutzils d’Espolla, Sant Climent Sescebes, Capmany i Cantallops havien preparat el ja tradicional esmorzar de

9 Les portes d’alguns habitatges es van decorar amb motius de Halloween. El taller que va oferir l’Associació Juvenil i les castanyes coent-se

Presentació del llibre Espais Blaus a la Sala de la Fraternal.

LA VERNA 01/2020

L’autor ens explicà que els Espais Blaus són zones concretes del planeta que reuneixen una alta concentració de gent centenària, es tracta d’espais pròxims al mar i amb baixa densitat de població on la gent hi viu amb una bona qualitat de vida. L’Antoni Salamanca va decidir investigar sobre el tema quan es va adonar que un investigador del National Geographic havia reconegut cinc Blue Zones a tot el món però no feia referència a la Mediterrània. Després de visitar una zona de Menorca on hi havia una concentració important de gent centenària, va començar a investigar sobre el tema. Primer va fer-ne divulgació a través d’una sèrie de conferències i finalment l’any passat va escriure el llibre.

botifarra, xuia i mongetes, vi, galetes i garnatxa. La recaptació de 1.240€ es va dedicar íntegrament a la Marató de TV3 enguany dedicada a la recerca científica de malalties minoritàries.

Sessions de Txi kung

El QiGong o Txi Kung com el coneixem a les nostres contrades és també anomenat ioga xinès.

La foto del grup que va fer el Passeig solidari a benefici de la Marató de TV3.

Consisteix en uns exercicis que coordinen moviment, respiració i meditació amb el propòsit de preservar la salut i en cas de malaltia, millorar la qualitat de vida.

És una eina dintre del repertori terapèutic de la medicina tradicional xinesa i és apte per a totes les persones de qualsevol edat i condició. A Espolla en realitzem una sessió setmanal cada dimarts a les 19:30, a la sala de la Fraternal.

Dinamització del Parc de salut

El Dipsalut –Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona–, a través de l’empresa Urban Salut, realitza activitat física monitoritzada apta per a tothom a Espolla.

Cada dimecres d’11 a 12h al Parc Salut –a tocar de l’Església– fem una sessió de gimnàstica adaptada a les circumstàncies de cadascú o fem una caminada de Marxa Nòrdica.

10 LA VERNA 01/2020

És una activitat que es realitza durant tot l’any i no cal inscripció, només cal que us hi presenteu el dia que es realitza.

Taller de memòria

A la tardor va començar el taller de memòria dirigit a la gent gran, al qual s’hi podia inscriure gratuïtament. Durant 12 sessions d’1 hora a la Sala la Coromina, un cop per setmana una monitora els ajudava a fer els exercicis pertinents. Hi van assistir unes 15 persones. La gent gran del poble participa activament a les activitats que s’organitzen al Parc de Salut i al Taller de memòria.

Associació Juvenil d’Espolla

Som l’Associació Juvenil d’Espolla, que realitzem diverses activitats per tal d’animar el jovent d’Espolla, amb l’objectiu principal d’unir i fer poble tots junts.

Durant l’any 2019, hem realitzat diverses activitats: “Fem la mona”, per Setmana Santa; la “Nit Jove”, a la Festa Major de Sant Jaume; la nit de Halloween i la Castanyada. Els últims mesos de l’any, els més màgics, va ser quan l’Associació Juvenil d’Espolla vam organitzar més activitats: la decoració de l’arbre de Nadal, l’Escape Room “Juego de Tronos i la gimcana per trobar els patges reials. L’objectiu dels pròxims anys de l’Associació Juvenil és aconseguir animar i engrescar més el jovent del poble per tal de poder realitzar més activitats per a tots.

El Nadal a Espolla Enguany s’han celebrat diversos actes i activitats per amenitzar els dies festius de Nadal al nostre poble.

Dissabte 7 de desembre es va dur a terme la primera de les tres quines que realitzen diferents associacions. A les 18:00h va començar la quina de l’AMPA de l’escola Antoni Balmanya i Ros, la qual va tenir molts participants. La sala de la Societat la Fraternal estava plena i tots els assistents van gaudir del bon ambient i grans premis. A més, la quina infantil va ser cantada per alguns dels nens i nenes de l’escola que ho van fer genial!.

L’endemà, diumenge 8 de desembre l’AMPA va muntar la tradicional Fira de Nadal a la Plaça del Carme. S’hi podien comprar llibres i contes de tota mena, la típica Nadala que no pot faltar a cap llar, a més d’altres tipus de flors i plantes, objectes de decoració nadalenca i el calendari d’any nou amb la fotografia dels nens de l’Escola. El diumenge següent, dia 15 es va dur a terme la “Caminada per la Marató” que va aplegar veïns dels quatre pobles dels Aspres. I la plaça de Marquès de Camps, el diumenge 22, l’Associació Juvenil d’Espolla va organitzar el taller “Decorem l’arbre de Nadal” utilitzant material reciclat.

El dia de Nadal, a les 18:00h va dur-se a terme la segona quina de la temporada. Aquesta vegada l’organitzador era el Club Esportiu Espolla. Van tenir una gran assistència i el públic, una vegada més, va marxar content per la bona estona passada i els premis repartits. I el divendres 27 un altre iniciativa engrescadora, organitzada per l’Associació Juvenil d’Espolla: el gran Escape Room de “Juego de tronos”,

11 A dalt, l’arbre de la plaça Marquès de Camps decorat de Nadal i a sota els ornaments que es van fer amb material reciclat. Sota aquestes línies: el públic observa els cops de bastó al tió, instal·lat a la plaça del Marquès de Camps. La novetat d’aquest any: l’Escape Room de “Juego de Tronos”, un èxit!

LA VERNA 01/2020

Dimarts 24 de desembre a les 18:00h s’omplia la Plaça Marquès de Camps de mainada i famílies per cagar plegats el tió. Abans però, es va realitzar l’encesa de llums de Nadal, cancel·lada dies abans per causes meteorològiques. A ritme de “tió, tió, caga torró,...”, els nens van anar passant un per un a clavar cops de bastó i recollir el seu regal. Tots estaven molt contents amb les màscares de superherois, les xocolates, la mandarina i les llaminadures que els havia cagat.

una activitat completament nova que va ser un èxit, tot el jovent s’ho va passar d’allò més bé.

Dissabte 28 de desembre va estar dedicat als esports, durant el matí es van dur a terme unes partides simultànies d’escacs a la sala de la Societat la Fraternal amb el mestre René Alonso, el qual ja fa uns quants anys que visita el nostre poble i fa gaudir els assistents amb el seu joc. A la tarda es va organitzar un torneig de tennis de taula. Van participar-hi 15 persones i es van poder veure partits molt renyits entre ells.

Pocs dies després hi hagué l’entrega de cartes als reis d’Orient, on l’Associació Juvenil va crear una gimcana per tal de trobar els patges reials que s’havien perdut pel poble. Dimecres 1 de gener, es va encetar l’any amb la tercera de les quines. Aquest cop va ser organitzada pels Grallers d’Espolla. La sala estava plena de gom a gom. En acabar, van repartir entrepà de botifarra a tots els assistents els quals, a més de contents pels premis, van marxar amb la panxa plena.

LA VERNA 01/2020

La mainada que van participar a la gimcana per trobar els patges reials van quedar molt contents en trobar-los! Imatge de l’església plena de gom a gom per rebre els regals dels Reis, després de rebre’ls a l’entrada del poble. La darrera quina de les festes: la dels Grallers d’Espolla.

Per acabar aquestes festes, diumenge 5 de gener a les 18:00h arribaven a Espolla Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient, amb tres magnífiques carrosses i els seus acompanyants, els patges reials. Els nois i noies del poble els van guiar amb torxes des de l’entrada del municipi fins a l’Església de Sant Sebastià, on després d’un divertit discurs del Rei Gaspar, van repartir un munt de joguines entre els nens i nenes que els esperaven embadalits. La il·lusió compartida i el somriure a la cara dels infants va ser la millor cloenda per als actes nadalencs.

Noticiari La Verna a la revista Alberes

Amb el títol “La feina d’escriure”, el número 21 de la revista Alberes fa un repàs a les publicacions en paper d’abans i d’ara a l’Alt Empordà i ha dedicat poc més d’una pàgina a la nostra revista La Verna. Ja portem gairebé 25 anys publicant la revista (el primer número és del 1995) i això en un poble petit com el nostre és tot un èxit.

Al llarg d’aquests anys hi ha hagut molts col·laboradors/es veïns i veïnes d’Espolla però també gent de fora que ha volgut contribuir a la nostra revista amb articles, poemes i temes diversos. Gràcies a tothom que ha fet i fa possible aquest projecte de recull de grans i petites històries d’Espolla.

Part de l’equip que col·labora i ha col·laborat a La Verna al llarg d’aquests anys. La fotografia va ilustrar l’article a la revista Alberes. ©Josep Maria Dacosta.

LA VERNA 01/2020

TV3 entrevista a....

A mitjans del mes de juliol un equip de TV3 va venir a Espolla per entrevistar gent gran del poble. Volien saber quines paraules particularment espollenques es fan o es feien servir i que no són conegudes, com ara cardalús (beneit) o escotolit (espavilat). A l’entrevista hi van anar la Francis Mallart, la Pepita Calverol i l’Isabel Viñas. L’Isabel els hi va dir paraules relacionades amb l’hort, com embasprar.

La filmació es va fer a l’exterior de Cal Cuallarg i també pel camí de Vilartolí, on la Francis i la Pepita anaven explicant coses sobre l’entorn d’Espolla. Tot això sortirà al programa “El llenguado” que s’estrena el 15 de gener, un programa per parlar de la llengua en un to distès, pràctic i en què no faltarà el sentit de l’humor.

Reunió informativa cisternes i pous descoberts

L’1 d’agost l’Ajuntament d’Espolla i l’Associació de Propietaris i Veïns d’Espolla (APVE) van convocar als propietaris de finques rurals a la Sala “La Fraternal” per confeccionar el cens de pous del municipi.

En Guillem Albà entrevista a la Pepita, la Francis i l’Isabel per el nou programa de TV3, “El llenguado”.

Noticiari

Petit incendi als Vilars

El 7 d’agost cap a les dues del migdia es va produïr un petit incendi a la zona dels Vilars i ràpidament hi van acudir dotacions dels bombers, equipats amb quatre helicòpters i dues avionetes que en poc més d’una hora van aconseguir controlar i apagar l’incendi.

Setmana Europea de la Mobilitat

Els equips de bombers de la Generalitat amb les dotacions per apagar l’incendi dels Vilars d’aquest estiu.

El diumenge 22 de setembre, Espolla va sumar-se a les iniciatives del “Dia sense cotxes”i va reservar un espai només a vianants i ciclistes. Es va tancar el tram del Relliquer que va de Can Salvi a la Plaça Sant Jaume. El tancament d’un dels carrers principals del municipi preveu un estalvi de 0,0857 Tn de CO2, 0,33 MWh d’energía, i uns 40€ de costos.

Jornada commemoració 1-O

El passat 30 de setembre de 2019 un bon grup de persones va respondre a la crida del CDR d’Espolla, “1 oct 2017. Ni oblit ni perdó”. Davant de la casa de la vila, van participar en la xerrada-col·loqui “Com podem respondre a les sentències del Tribunal Suprem?”, a càrrec d’un membre del col·lectiu En peu de Pau, tot demostrant el rebuig que es fa palès recordant els fets de l’octubre de 2017, que ens han portat als moments convulsos que estem vivint actualment. I després d’un bon vermut, a gaudir del dinar popular!

LA VERNA 01/2020

Xerrada davant de l’Ajuntament i posterior dinar de commemoració de l’1-O.

Tancament de Can Salvi d’Espolla

A mitjans d’octubre, la carnisseria Can Salvi, al carrer del Relliquer número 15, va tancar la seva botiga d’Espolla després de 141 anys d’història, la història de 5 generacions.

Narcís Salvatella i Cardoner, nascut a Espolla, es va casar amb Llúcia Cardoner i Mallart i l’any 1878 van muntar una carnisseria. Estaven inscrits com a “tratantes en carnes”, i posteriorment van passar a ser, oficialment “tablajeros, cortantes y tratantes en carnes”; dedicats a les “carnes frescas y venta de tocino”. Mentre Llúcia Cardoner era a la botiga, Narcís Salvatella feia de negociant de cavalls i mules, animals que passava moltes vegades clandestinament de França a Espanya, a través de camins de muntanya que coneixia molt bé. El nom de Can Salvi que va rebre la carnisseria prové d’un avantpassat de la família que es deia Salvi Salvatella, nascut l’any 1608. Narcís Salvatella i Llúcia Cardoner van tenir un fill, Lluís Salvatella Cardoner, que es va casar amb Caterina Amiel Bru. Durant la Guerra Civil van continuar amb la carnisseria, però van haver de posar el negoci a nom de la dona, perquè Lluís Salvatella va haver de marxar del poble, perseguit pels republicans que, a més, els van comissar el negoci. El matrimoni va tenir dues filles, Lluïsa i Maria Salvatella Amiel, que es va casar amb Pere Pagès Ferrer.

Va ser l’any 1959 quan es van començar a fer algunes millores i van instal·lar la primera nevera elèctrica per conservar la carn fresca. El 1961, la carnisseria va passar a nom de Pere Pagès i Maria Salvatella, que van continuar amb el negoci sense canviar gairebé res, però en Pere mor l’any 1987 i els seus fills, Santiago i Lluís Pagès Salvatella, se’n fan càrrec. Fins l’any 2002, quan van obrir un altre botiga a Vilajuïga i en Lluís i en Santi van anar a treballar allà, fent-se càrrec de la botiga d’Espolla la dona d’en Lluís, l’Isabel Becerra.

Noticiari

Ara, per falta de relleu generacional i per viabilitat econòmica, en Lluís i l’Isabel han decidit fer la seva activitat exclusivament a la botiga de Vilajuïga, que té força més clientela i on són 4 persones treballant diàriament.

Resultats eleccions generals 10-N a Espolla Cens.............................324 Vots compabilitzats......249 (76,85%) Abstencions...................70 Nuls................................ 2 Blancs............................. 2 PARTIT VOTS

ERC...............................82 JUNTS X CAT...............66 PSC................................37 CUP...............................26 EN COMÚ-PODEM......14 VOX............................... 7 PP................................... 7 Cs................................... 6

Actuacions de l’Ajuntament

L’Ajuntament ha realitzat tasques de millora a la Plaça Arquitecte Coderch de Sentmenat consistents en la instal·lació d’una tanca vegetal al voltant de tota la plaça amb una porta d’entrada, arranjament del terra amb grava de diferents mides, manteniment de les estructures de joc de fusta antigues, col·locació d’un gronxador nou i la instal·lació d’una font i de dos bancs de fusta a l’interior de la plaça.

Des d’aquest inici de curs, els nens i nenes que fan ús del menjador escolar han pogut gaudir de les millores realitzades: s’ha arranjat la zona de les aixetes i el rentaplats, s’ha instal·lat parquet nou i s’han pintat les parets. Els aficionats al futbol també han tingut millores al camp amb la instal·lació de dues banquetes subvencionades per la Diputació de Girona.

Pel dispensari mèdic s’ha comprat: una llitera elèctrica, una unitat de diagnòstic fixa de paret, un capçal oftalmoscopi, un capçal ortoscòpic i un tensiòmetre.

Per fer servir els carregadors elèctrics del cotxes que hi ha a la plaça de l’Albera, s’ha de demanar una targeta personalitzada a l’Ajuntament.

Xerrada fotogràfica de l’Artemi Bellés

El 8 de novembre Diafragma Figueres va convidar l’Artemi Bellés a una de les seves xerrades sobre fotografia. El títol de la xerrada, que es va fer a La Cate, va ser “La fotografia com a ofici”. El tema central de la xerrada va ser la gestació del llibre Projecte Gent amb imatges de families i persones que actualment formen part d’Espolla. El projecte es va fer al llarg

Instal·lació del parallams al campanar de l’Església.

L’Artemi Bellés entre Martí Dacosta (dreta) i Josep Serra (esquerra), de Diafragma Figueres.

LA VERNA 01/2020

El matí del dia 8 de novembre es va instal·lar de nou, amb permís del bisbat, un parallamps dalt del campanar.

de l’any 2017 i la aparició al llibre va ser voluntària. L’Artemi també va explicar la seva trajectòria professional que va iniciar l’any 1974.

Assembla General APVE

La campanya realitzada pels veïns i veïnes del poble per tapar els pous i les cisternes s’ha desenvolupat amb èxit, però no hem aconseguit el nostre objectiu de protegir tots els coneguts. Per això, volem iniciar una segona campanya per arribar a aquest l’objectiu. Un cop acabada la temporada de caça, cap a primers de març, començarem a entregar les reixes que van quedar pendents i les noves. Si hi esteu interessats cal que us poseu en contacte amb el president de l’Associació, el Sr. Albert Asenjo amb les mides del forat i de la reixa. També us volem informar que s’ha desbrossat conjuntament amb l’Ajuntament els principals camins del poble i els que ens heu demanat, però sabem que no són suficients i esperem abans de l’estiu poder-hi incidir i aconseguir tenir en condicions més camins per passejar i arribar adequadament a les finques treballades. Finalment comunicar-vos que el sistema digital de control del vedat ha tingut molt bona acceptació i ens ajuda a ser més eficients.

Ens han deixat... Jaume Comas Mallart

LA VERNA 01/2020

En Jaume Comas “Jacques” va néixer a Perpinyà el 4 de març del 1926. Als tres anys va venir a viure a Espolla a casa dels avis. Al 1933 els seus pares, amb la seva germana la Cecília, ja van venir per viure tots plegats a Espolla. En Jacques sempre va treballar la terra. 35 anys per a la família Mascort, sobretot a l’horta que tenia la família, després va treballar a la mateixa horta per can Canaleta, fins que, als 80 anys, es va retirar. A partir d’aquest moment es va dedicar al seu propi hort.

Sempre va ser un gran aficionat a les sardanes, seguint els aplecs concursos i festes majors al volant del seu flamant Seat 600. El compositor Sr. Morata li va dedicar una sardana amb el seu nom. No fa pas molts anys el Sr. Joan Fuentes en va escriure la lletra. Va crear una colla sardanista al poble, la Pirinenca, i va ser el promotor principal d’un concurs de sardanes que es va celebrar quatre anys seguits a la festa Major de Sant Jaume. També li agradava molt el futbol, va jugar uns anys amb l’equip del poble. Era conegut pel do de fer desaparèixer les berrugues de la pell i molta gent en pot donar fe. Li agradava conversar amb la gent, sempre amb el seu bon humor.

Als últims anys era l’encarregat d’encendre la foguera de Sant Joan i partir el pastís de l’homenatge a la gent gran com a l’home de més edat del poble. Va morir el 13 de novembre als 93 anys.

Agustina Tubert Molas

Morí el dia 17 de novembre de 2019 a l’edat de 84 anys. En el proper número li dedicarem un espai de memòria.

20/01 --------Espolla - Fira de l’Oli 29/06 ------- Girona - Caixa de Trons 27/01 --------Espolla - Marxa de la Sussissa 30/06 ------- Albanyà 05/03 --------Capmany - Carnestoltes 07/07 ------- Banyuls - Festa catalana 09/03 --------Espolla - Carnestoltes 19/07 ------- Espolla - Glosa de vins 10/03 --------Mollet de Peralada - Fira del Bacallà 20/07 ------- Portbou - Tramuntakada 23/03 --------Figueres 27/07 ------- Espolla 07/04 --------L’Escala 15/08 ------- Roses - Festa Major 11/05 --------Sant Joan de les Abadesses 17/08 ------- Gualba - Festa Major 19/05 --------Port de la Selva - Sant Baldiri 15/09 ------- Les Escaules 09/06 --------Llers 21/09 ------- Espolla - Festa de la Gent Gran 16/06 --------Puigcerdà 21-22/09 --- Cassà de la Selva 22/06 --------Espolla - Romeria de Sant Genís 24/11 ------- Fortià - Trobada Comarcal 23/06 --------Banyuls - Flama del Canigó 01/12 ------- Figueres

17 LA VERNA 01/2020

Els bolos del 2019

Grallers d’Espolla

Trobada de Cantadors

La Glosa de Vins va transcorre en la seva totalitat a la Plaça del Dolmen, on per primera vegada també es van oferir tapes. Els cellers convidats van ser: Celler Cooperatiu d’Espolla, La Gutina, Mas Pòlit i *La Vinyeta.

LA VERNA 01/2020

A les eliminatòries de la tarda s’hi van presentar 31 candidats/es a passar al Combat pel Rei o Reina de les Nyacres. Els 8 finalistes escollits van ser: Marc Barceló, Gemma Balaguer “Fardatxa”, Pau Benítez, Nil Roig, Júlia Font, Àlex Pujols, Alexandre Nebot i Núria Casals.

La vaig descobrir fa molts anys, quan es feia a l’hivern i la sala de La Fraternal es convertia en una caixa màgica, plena a més no poder, bullint d’animació i emocions. No puc dir que vingués a totes, però la Trobada de Cantadors d’Espolla va ser amor a primera vista, i des de llavors cita prioritària a la meva agenda. I a totes no, però gairebé. Any rere any, i especialment des del 2012 quan es va traslladar a l’estiu i es va vincular a l’Escola de Glosa, –que amb la gent de Cor de Carxofa i l’Associació Cultural La Fraternal vaig contribuir a fer néixer–, la cita a Espolla per aquestes dates s’ha convertit per mi en un bàlsam imprescindible. Cita prioritària per complexa que sigui l’agenda. Sovint hi faig broma, i dic que la Cançó improvisada, la Glosa, és com l’amor de la lletra del Cielito lindo, un bitxo que quan et pica ja no té remei. M’apassiona aquest univers de l’oralitat poètica improvisada i cantada en tots els seus formats, i d’una manera molt especial la Trobada de Cantadors d’Espolla, amb el Combat M’apassiona aquest del rei de les Nyacres. Pel que és i univers de l’oralitat significa en relació a aquest gènere sorprenent, però sobretot perquè poètica improvisada és un festival amb ànima, arrelat als i cantada en tots els carrers i racons del poble, al paisatseus formats, i d’una ge, vinculat a la vida del veïnat i almanera molt especial la hora obert i cosmopolita. Un festival de referència que fa Països Catalans Trobada de Cantadors des d’una base popular a la mida del d’Espolla, amb el lloc, de la seva gent. Un festival que Combat del rei de les ha contribuït de forma significativa a la recuperació i modernització d’una Nyacres. tradició oral que al Principat es perdia, que ha fet escola, que ha cohesionat territori, que s’ha convertit en un valor immens, però que ha tingut cura de no traspassar els límits d’una sostenibilitat i proximitat condicionada per l’organització associativa i per la mida, els recursos i la vida de la contrada. I sense deixar d’estar obert, ensems, a les innovacions. La Trobada és viva i mai n’hi ha una d’igual que una altra. Manté un format, uns rituals i uns continguts que l’estructuren, però el que hi passa, el que s’hi crea i el que s’hi viu és molt, divers i variable. Tant des de l’aspecte organitzatiu com del de la vivència i producció artística. L’espectacle, la catarsi, la connexió i la màgia de la improvisació és única i irrepetible cada vegada.

A la Trobada d’aquest 2019, la 17a, s’hi han presentat tres novetats en el format que em semblen prou rellevants i que em venen de gust comentar. La primera a la Glosa de Vins, una

segona en relació a l’Escola i la tercera en la posta en escena del Combat, concretament en la figura de la ponicana.

Trobada de Cantadors

El canvi de format en la Glosa de Vins va ser atrevit, i reconec que d’entrada em va semblar una pèrdua. Deixar de fer l’itinerari per les diverses places podia fer-li perdre part del seu encant, però la veritat és que la concentració de tots els cellers a la Plaça del Dolmen va funcionar de meravella. En tots els sentits. I la innovació en mans dels joves, el Food Track un gran encert. El futur de l’organització està en gran mesura en la capacitat d’aconseguir que els joves es facin seva la festa.

I la tercera és que per primera vegada la ponicana va ser una dona. En el Combat per al regnat de les Nyacres cal dir que la paritat, l’equitat, s’ha donat per si mateixa, de forma improvisada. Participants dels diversos sexes i identitats de gènere han donat Reines i Reis diversos des d’un principi. Però ha estat en els darrers temps que la temàtica feminista, LGTBI i antipatriarcal ha pres major protagonisme i la decisió de donar el paper de ponicana i conductora del combat a un personatge dona per primera vegada va ser rellevant i molt aplaudit.

Aquest any no vam gaudir del saborós maridatge entre Escola i Trobada, dues dinàmiques que s’han retroalimentat mútuament des de l’inici de l’etapa d’estiu, el juliol de 2012.

No puc acabar aquestes paraules sense fer esment de l’alt contingut de crítica social i política que tenen moltes de les composicions improvisades dels darrers anys, també aquest. El context hi porta. La pròpia cançó improvisada també. És un gènere lliure, que reclama llibertat. Com a bones organitzadores, les entitats i persones que fan possible la Trobada de Cantadors d’Espolla segur que ja fa dies que preparen la propera. Espero que no se’n cansin mai, elles i qui les rellevi. Jo no em penso cansar mai de venir-hi. Maria Dolors Sabater Puig

La Dolors Sabater felicita a la Núria Casals, nova Reina de les Nyacres.

Els quatre finalistes de la 17a Trobada: Júlia Font, Àlex Pujols, Alexandre Nebot i Núria Casals.

Per primer cop a la Trobada d’Espolla una dona va fer el paper de conductora del combat: la “Sra. Maria”.

El jurat, format per Maria Camats, Ian Sala, Anna Tobias i Xavier Valentí “Pi”, van atorgar el títol de Reina de les Nyacres 2019 a la Núria Casals.

19 LA VERNA 01/2020

La segona caldrà anar-la valorant. Aquest any no vam gaudir del saborós maridatge entre Escola i Trobada, dues dinàmiques que s’han retroalimentat mútuament des de l’inici de l’etapa d’estiu, el juliol de 2012. Amb un encaix organitzatiu complex, però amb uns resultats sinèrgics indiscutibles, semblaven indestriables. I aquesta primera vegada de l’una sense l’altra, i sense saber-ne el futur, la vam passar entre el dol contingut i el voler desdramatitzar-ho. La Trobada va funcionar. Sigui com sigui temps tindrem per adaptar-nos al que calgui.

El dia que la Caranyana Blanca va baixar a Barcelona L’11 de novembre passat, set cellers de l’Empordà van realitzar una acció a Barcelona, amb la complicitat d’en Josep “Pitu” Roca, per reivindicar la Caranyana Blanca: una varietat de raïm endèmica i que Espolla concentra la major part de les vinyes existents. Encara que pugui semblar increïble, fins fa quatre dies era una varietat “inexistent”: ni els llistats “oficials” del Ministerio, ni molt menys el Plec de Condicions de la DO Empordà, contemplaven la possibilitat de que es pogués fer vi amb Caranyana Blanca (o Carinyena Blanca).

Tot i això fa molts anys que es verema i s’elabora. I l’enginy dels cellers eviten els problemes administratius que comporta treballar amb un raïm no reconegut.

LA VERNA 01/2020

Encara que pugui semblar increïble, fins fa quatre dies era una varietat “inexistent”: ni els llistats “oficials” del Ministerio, ni molt menys el Plec de Condicions de la DO Empordà, contemplaven la possibilitat de que es pogués fer vi amb Caranyana Blanca

El cas és que aquest estiu del 2019 va sortir la proposta de fer una petita campanya de reivindicació de la Caranyana Blanca com a varietat empordanesa. I es va concretar en un acte que va tenir lloc l’11 de novembre passat al Palau Robert de Barcelona.

El contingut de la convocatòria, destinada bàsicament a periodistes, prescriptors i sommeliers, era divers: una intervenció al voltant de la presència de la varietat a l’Empordà a càrrec de l’expert Jaume Pallàs; presentació del Manifest que es va redactar per l’ocasió i que han signat 29 cellers de la comarca; l’estrena del vídeo sobre la viticultura de la Caranyana Blanca; una intervenció del Director de l’INCAVI, Salvador Puig, sobre la situació administrativa del raïm i, finalment, un tast comentat de vins monovarietals de Caranyana Blanca conduït per en “Pitu” Roca.

Voldria aquí destacar la projecció del vídeo, totalment filmat a Espolla. Amb imatges de vinyes i la intervenció de quatre vinyeters espollencs, socis de la Cooperativa, és un reconeixement de la importància que té el nostre municipi en l’existència d’una varietat que ha estat en procés d’abandonament i que ara és reivindicada per les seves característiques enològiques i pel que representa com element d’identitat pels vins empordanesos. El vídeo el trobareu penjat en el Canal de YouTube del Celler Cooperatiu d’Espolla.

Garnatxa SoliSerena, el millor dolç de Catalunya El darrer trimestre de l’any tradicionalment apareixen les guies de vins i es lliuren els Premis Vinaris. I un any rere altre, els vins del Celler Cooperatiu d’Espolla aconsegueixen els reconeixements que avalen la feina que es fa. Segurament coincidiríem en afirmar que ni les Guies ni els Premis no són altra cosa que indicadors de les qualitats dels vins degustats. L’ordre que finalment ocupen en el palmarès o en les puntuacions otorgades l’hem de relativitzar: ajuden a visualitzar les virtuts que han detectat tastadors que se suposa que ho fan en condicions d’honestedat i de la forma més objectiva possible.

Premis Vinari de Vins de Catalunya

No ha estat la primera vegada que en Pere Lloveras, President de la Cooperativa, ha hagut de pujar a l’escenari de l’Auditori de Vilafranca del Penedès. L’11 d’octubre passat van lliurar a la Garnatxa SoliSerena del Celler Cooperatiu d’Espolla el Premi Vinari d’Or 2019 al Millor Vi Dolç, Ranci i de Postres. Un reconeixement que ja es va aconseguir l’any 2015. Les Garnatxes del Celler segueixen satisfent totes les expectatives.

Guia Peñín

Especial rellevància, pels Vins de Postal, els 94 punts de “La Porta Vermella”. Però també els 93 de “Les Dòmines”, els 92 de “La Sureda” i els 91 de “La Verema Solidària” i “Les Muntades”.

“Les Muntades” de Vins de Postal

El projecte dels Vins de Postal es va ampliant amb els mateixos criteris amb els quals es va posar en funcionament, ja fa quatre anys. Des de llavors ja hem acumulat, si hi afegim la darrera, 11 Postals. 11 vins d’11 finques del Celler Cooperatiu. El darrer: “Les Muntades”. Una vinya vella que tothom que puja passejant a Els Vilars trobarà a l’esquerra en afrontar la primera pujada forta. Encarada a migdia, és característica per la combinació de colors quan arriba la tardor: els pàmpols viren a groc o vermell, segons la varietat. I tot plegat genera un dibuix que es pot contemplar des de molts punts del terme. La vinya la porta en Jaume i en Pere Lloveras. El vi s’ha elaborat amb la Caranyana negra plantada el 1934. Va ser veremat l’octubre del 2013, amb 19 dies de maceració i 22 mesos d’envelliment en botes de 3r ús. I tot plegat se n’han fet 739 ampolles.

Un monovarietal de Caranyana Negra, com “Els Plans” o la “Verema Solidària”. Un bon repte per fer un tast comparant-los.

21 LA VERNA 01/2020

Segurament la Guia de referència de vins de l’Estat. Valora més de 11.800 vins. Amb un màxim de 100 punts, agrupant els excepcionals entre els 95 i 100 punts i considerant excel·lents els que puntuen entre 90 El Celler d’Espolla, a i 94. Doncs bé, el Celler d’Espolla l’edició 2020 de la Guia a l’edició 2020 de la Guia ha situat 9 vins al nivell d’excel·lents: 5 vins Peñin, ha situat 9 vins al de la col·lecció de Vins de Postal, 3 nivell d’excel·lents garnatxes i el Clos de les Dòmines Negre Reserva 2015.

Karin i Thomas Nell Conversa amb...

A finals d’estiu, en el sopar de comiat de la piscina la fèiem petar amb l’Antonio i la Carme, en Marcelino i la Dolores sobre els canvis que havia sofert el poble de Lentegí (Granada) d’on n’acaben d’arribar l’última parella. Recordaven vells temps, coincidint en algunes coses però en desacord en d’altres. Al cantó de la taula seien en Karin i en Thomas que intentaven seguir la conversa amb penes i treballs per la rapidesa i l’emoció que hi posaven els coneixedors d’aquella realitat, de quan eren petits i joves i dels canvis soferts al llarg dels anys pel que fa a riquesa i progrés. En un moment donat en Thomas va preguntar sobre la conversa i d’aquí vam passar a parlar del com i el perquè havien arribat a Espolla. Li vaig proposar escriure-ho per la Verna i ell que és periodista, ara jubilat, va estar-hi totalment d’acord. Em va demanar de traduir el text al català però crec que la traducció li treia originalitat al text. Així ens ho va explicar:

Otra vida

En el año 1985 cambió nuestra vida. Desde entonces nos pertenece una pequeña casa en la calle Relliquer de Espolla. Cuando no podemos estar allí, vivimos en Colonia, una gran ciudad en Alemania. En ocasiones, estuvimos también en las alturas Andinas de Ecuador. Pero siempre con el mar cerca. El nosotros de Karin y Thomas incluye evidentemente nuestros hijos Maxie y Paul, nacidos en el 86 y en el 88.

LA VERNA 01/2020

Karin i Thomas Nell amb els seus fills.

Nos dieron la bienvenida de corazón. Todos se presentaron de manera amable y afectuosa. Filomena nos trajo dos sillas, para que pudiéramos sentarnos de vez en cuando. Juan y Lola siempre nos ofrecieron consejos y ayuda.

¿Por qué Espolla? Algo de casualidad hubo. Un amigo se había comprado, junto con otros estudiantes, una masia en Palau de Santa Eulalia, cerca de Garrigás. Estuvimos invitados en esta casa, dormimos en una hamaca y nos gustó mucho. Así que nos metimos a la búsqueda de una casa asequible – y la hallamos en Espolla. Los inicios no fueron fáciles. No había ni luz, ni agua ni, en consecuencia, baño. Las habitaciones eran pequeñas, tuvimos que derribar alguna pared. Todo estaba lleno de cemento. Pero después de poco tiempo y mucho trabajo pudimos vivir a gusto allí.

La gente de nuestro alrededor nos dieron la bienvenida de corazón. Todos se presentaron de manera amable y afectuosa. Filomena nos trajo dos sillas, para que pudiéramos sentarnos de vez en cuando. Juan y Lola siempre nos ofrecieron consejos y ayuda. Rápidamente nos hicimos amigos. Entonces existía el pequeño puente que lleva a las puertas de las casas. ¡Que bonito! En el cauce del riachuelo crecían flores y hasta gruesos

arboles. Esto fue hace mucho tiempo. Por lo menos quedaron dos de los pequeños puentes históricos. En verano, se sentaban los vecinos sobre los muros y bancos para charlar de la vida; y frecuentemente estaba también Balbina haciendo ganchillo. Estaba siempre dispuesta a charlar con un alemán que hablaba mal español. En nuestra calle nos conocemos, nos paramos cuando nos cruzamos, y todos son amables. Esto no ha cambiado en 34 años. Pero muchos ya no están, nos faltan. Perder a Juan en el 2017 nos afectó mucho. Es un regalo de la vida haberlo conocido, nos falta.

Nuestros hijos conocen Espolla desde siempre. El pueblo es su casa y no pasa un año sin que vengan por lo menos una vez. Siendo ellos pequeños, en nuestro rincón de la calle jugaban siempre por lo menos 30 niños al escondite. Linda bullanga cada noche de 10 a 12. ¡Las risas infantiles! Mas tarde hicieron fiestas juntos. Las fiestas del pueblo duraban hasta la madrugada. O se iban al campo de noche para mirar las estrellas. Siempre estábamos seguros que volverían sanos y salvos a casa.

cuantas bellas actividades ofrece Espolla. Fiestas del pueblo, de la piscina, de canto y muchas más. Parece casi como si el pueblo tuviera una agencia de eventos. Es estupendo, y participamos siempre que estamos.

D’esquerra a dreta: Jaume Lagrifa, Josep Font, Josep Estela i dret Joan Martín.

23 LA VERNA 01/2020

En aquellos tiempos había dos bares en el pueblo: la Fraternal y el Bar Can Ferriol. Los habitantes de Espolla estaban divididos. Unos frecuentaban el Ferriol, los otros la Fraternal. El Ferriol tenia la ventaja de tener terraza con mesas, era muy acogedor sentarse allí en verano. Pero luego hubo la fusion: Josep, que llevaba el Ferriol con su mujer Alicia, se hizo cargo de la Fraternal. No cambió mucho, pero el futbolín cambió de luNos impresiona gar. El juego valía 5 pesetas, un duro.

¡La piscina con Anita y Jaume! Todavía vemos su sonrisa y su amabilidad. Había árboles para sombra, un tobogán, y un trampolín hasta que se estropeó. Tomábamos helado en las tumbonas y todos nos lo pasábamos de maravilla. Pero hoy parece que muchas cosas estan prohibidas. En nuestros tiempos todo parecía ser más distendido. Nos impresiona cuantas bellas actividades ofrece Espolla. Fiestas del pueblo, de la piscina, de canto y muchas más. Parece casi como si el pueblo tuviera una agencia de eventos. Es estupendo, y participamos siempre que estamos.

El aceite de oliva de Espolla es un referente internacional. Nuestros hijos, amigos y familiares todos lo quieren. Casi cada año llegamos con nuestras reservas hasta la nueva cosecha. ¡Si no llegamos, es un problema!

Claro que Espolla se ha transformado desde el 1985. Hay nuevas caras, bellas casas restauradas, y en los fines de semanas y las vacaciones vienen los de Barcelona y alrededores. Esto le da vida al pueblo. ¿Qué pueblo pequeño como Espolla tiene tres tiendas? Estamos muy bien aquí. Estamos cerca del excelente restaurante Can Casoletes, donde un cocinero de primera y Fina cuidan a sus huéspedes. Disfrutamos de la comida allí. Aunque no sea todo perfecto en nuestro pueblo, Espolla nos hace feliz. Estamos muy agradecidos haber encontrado este lugar y sus gentes.

D’esquerra a dreta: Cecilia Comas, Maria Casanovas, Balbina Rigat i Bonaventura Cardoner

“Bateig“ del Camp Municipal d’Esports d’Espolla El diumenge 25 d’agost l’Ajuntament d’Espolla va organitzar un seguit d’actes per tal de denominar el Camp Municipal d’Esports amb el nom ”Joan Geli Argelés”.

L’origen de tot plegat va ser la proposta de l’Assemblea de Socis del Club Esportiu Espolla per tal que es procedís a aquesta denominació. El club va fer trasllat d’aquesta petició a l’Ajuntament i després de seguir tots els tràmits oportuns, el Plè de la Corporació en la seva sessió extraordinària de data 30 d’abril de 2019 va acordar la denominació. En aquest acord es va tenir en compte la dilatada, desinteressada i generosa dedicació i vinculació amb el club durant ben bé 50 anys, considerant oportú, idoni i ben merescut que el Camp Municipal d’Esports del poble , sigui nomenat “Camp Municipal d’Esports Joan Geli Argelés”.

LA VERNA 01/2020

Els actes van començar a les 17h amb un homenatge que inaugurava un nou rètol, una placa i amb parlaments de les autoritats municipals, del president del CE Espolla, del delegat de la Federació Catalana de Futbol a l’Alt Empordà, del president del Base Roses i del mateix homenatjat. Tot seguit es va “presentar en societat” l’himne del Club Esportiu Espolla.

A proposta de l’Assemblea de Socis del Club Esportiu Espolla es va acordar la denominació de “Camp Municipal d’Esports Joan Geli Argelés”, per la seva dilatada, desinterasada i generosa dedicació i vinculació amb el club.

Es va continuar amb un servei d’honor de Joan Geli Argelés, previ al partit amistós que va enfrontar al CE Espolla (4a catalana) i el Base Roses A (3a catalana) que va acabar amb empat a dos gols. I finalment, es va convidar a tots els assistents a un piscolabis.

En definitiva, tot l’acte va resultar molt lluït i emotiu, en Joan va estar acompanyat en tot moment per la seva família, i per companys i amics que han coincidit amb ell en la seva dilatada trajectòria en el Club Esportiu Espolla. Lluís Insa Guirado

HIMNE del Club Esportiu Espolla ©joancardoner

Soms un club de futbol, fa molts anys que existim, des de 1922, no tenim por de res, ens hi deixem la pell, amb honor i respecte al rival. Amb la força del vent, amb l’Albera mirant, amb la pluja que ens acarona, soms l’Espolla lluitant, soms l’Espolla guanyant, soms el Club Esportiu Espolla. Soms l’equip que no afluixem mai. Espolla... Espolla ... soms el millor equip que hi ha.

Caminant, caminant, anem sempre endavant, empentats per l’orgull d’un poble, soms un poble petit, però amb un gran esperit, soms la gent del futbol d’Espolla. .- Música i lletra Joan Cardoner .- Produït, enregistrat, mesclat i masteritzat per Joan Cardoner (TrapStudioCat, Espolla 2018) MÚSICS .- Joan Cardoner: guitarres, veu i cors .- Andreu Galofré: baix .- Llibert Julià: bateria .- Anna Ros: violoncel .- Anna Aragay: flauta travessera

25 LA VERNA 01/2020

Ara mireu-nos bé, no perdem mai l’alè, l’afició que sempre ens motiva, és la millor que hi ha, sempre al nostre costat, la del Club Esportiu Espolla.

Inauguració del Camp Municipal “Éric Cantona” d’Argelès-sur-Mer L’avi matern de l’excepcional i polèmic futbolista francès, va fugir l’any 1939 de la seva ciutat natal, Martorell, i va acabar al camp de concentració a la platja d’Argelès-sur-Mer.

El dissabte 02 de setembre una àmplia delegació espollenca va estar en la inauguració del Camp Municipal de futbol d’Argelés sur Mer amb el nom del famós i mediàtic exjugador francès “Éric Cantona”,

Les instal·lacions són excepcionals per a la pràctica del futbol, amb gespa artificial d’última generació, una àmplia graderia, uns moderns vestidors i una sala polivalent amb un pressupost total de 2,3 milions d’euros.

La raó que convidessin a una delegació espollenca a l’acte va ser pel fet que l’Ajuntament d’Espolla manté una fluida relació amb el poble veí de la Catalunya Nord d’Argelèssur-Mer. Estiu rere estiu hi ha una trobada de reconeixement de mugues entre ambdós ajuntaments i les relacions són molt fraternals. El camp es va denominar “Eric Cantona” perquè l’avi matern de l’excepcional i polèmic futbolista francés, va fugir l’any 1939 de la seva ciutat natal (Martorell), essent un refugiat més de la Retirada Republicana Espanyola que va acabar en un camp de concentració a la platja d’Argelès-sur-Mer.

LA VERNA 01/2020

L’acte va començar amb parlaments de les autoritats i de l’homenatjat. Tot seguit, es va fer l’ imprescindible “servei d’honor” prèvia a un partit amistós entre l’equip d’Alberes-Argelès i un combinat de jugadors de pobles veïns entre els quals hi van participar 3 jugadors del Club Esportiu Espolla. Posteriorment, hi va haver un piscolabis i un sopar de germanor per més de 200 persones on es va servir una aconseguida “paella”. En definitiva, tot plegat, una vetllada memorable pels amants del futbol. Lluís Insa Guirado

A les mans de Éric Cantona, els llibres “futbol” i “Camí d’Argelers”, ambdós d’en Joan Vergés Pineda, amb els que l’Ajuntament d’Espolla va obsequiar el conegut jugador.

Històries d’en Carriel Entendre la vida a pagès, d’un “pagès de muntanya”, explicat en primera persona és ben diferent de fer-ho a través de la narració d’un intermediari que, tot sovint, caurà en el missatge floralesc.

Racó literari

El llibre d’en Carles dels Vilars té aquesta virtut: prop de 200 pàgines de narracions curtes d’una vida que des de jove, als anys 70, va optar per l’opció d’una existència en l’entorn rural i assumint totes les conseqüències. En unes condicions al límit pel que era els finals del segle XX. És un llibre radical, com l’autor. Sense cap concessió al políticament correcte. Com és ell mateix en la vida real. Un fet que sospito que li ha comportat algun problema en el dia a dia. I que, transcrit al paper, també pot generar alguna incomoditat, o com a mínim una incomprensió, en llegir-ho. Quan una bona part de la gent al llarg de la vida sembla que busca una zona de confort on instal·lar-se i sentir-se segur en els aspectes personals i/o professionals, en Carles sembla tenir una especial predilecció a fer incursions més enllà de les línies marcades i la seva existència és una acumulació de fracassos i èxits com a fonts de saber. Un saber que li ha valgut el reconeixement en el que avui és la seva principal activitat: l’elaboració de vi.

En fi, si a més de tot això teniu sensibilitat per un vocabulari ric i cuidat us ho passareu bé llegint-lo.

I com que sospito que és el primer volum d’un seguit de llibres que en Carles traurà, podeu arribar-vos als Vilars i li demaneu que us el dediqui. Si arriba a ser un escriptor d’èxit sempre podreu dir que teniu el primer signat per ell. I de passada, un cop sigueu a casa seva, li compreu una ampolla de vi. O una caixa. I sobretot, escolteu-lo quan parli.

Josep Maria Tegido-Mallart

27 LA VERNA 01/2020

Que ningú s’equivoqui. Pels qui no l’heu tractat mai no us penseu que és un il·luminat en teories estrafolàries sobre la vida rural. Segurament si és radical ho és perquè arrela en la saviesa de la nostra gent gran, d’aquells pagesos i d’aquelles pageses que vivien immerses en un entorn on la subsistència es fonamentava en la capacitat d’adaptar-se i d’aprendre de la pròpia experiència. Hi ha, en el llibre, una admiració per tota aquella gent que va conèixer i que li van ser una font d’aprenentatge. Tots gent del camp, de remenar la terra i tractar amb el bestiar. De qui en va adquirir no només el coneixement pràctic si no també tot allò no escrit, aquells usos i costums que al llarg dels segles han servit pel bon funcionament del món rural. Tot allò que podria semblar anacrònic a ulls de passavolants i dels qui han abraçat aquell bonisme interessat, dels qui afirmen que qualsevol cosa que hi ha a l’exterior “és de tots” i que s’exclamen quan veuen un caçador amb un fusell a l’espatlla però són incapaços d’expressar empatia front els danys ocasionats pel bestiar, salvatge o no.

Pepita Callís Gironella

Planta i secció del refugi antiaeri elemental de l’aeròdrom de Garriguella. (Ajuntament de Garriguella)

A començaments del mes de febrer de 1939, un caça republicà va sobrevolar el poble d’Espolla fent un parell de passades ran de teulades i prenent el campanar de l’església com a centre d’aquesta ampla circumferència descrita per l’avió. No era de preveure cap intencionalitat com a acció de guerra, més aviat semblava afany de notorietat, com si es tractés d’un espectacle ofert per un agosarat aviador (usant les paraules d’en Jaume Lloveras Calverol, espectador, que, en aquells moments, comptava només amb 6 anys d’edat). En Jaume no s’acabava de creure la visió que l’aparell estava oferint en lloc tan poc adient per a les poderoses armes de guerra com n’era el cel espollenc. És clar que la gent més temorosa podia esperar que fos una acció de càstig, una misèria més de les moltes sofertes en aquells dies pel reguitzell de gent que cercava seguretat més enllà dels passos fronterers. Com es va veure, només fou un avançament de les dures i castigades emocions que el destí es reservava per a la gent d’aquest nucli, ja que pocs dies més endavant hi tingueren lloc escenes de pànic com la voladura dels ponts que permetien comunicar per carretera el poble d’Espolla amb Mollet de Peralada, amb Sant Climent Sescebes i amb Rabós. Una altra demostració de poder fou la més sagnant de totes: l’acció de terror que va consistir en el llançament de dues granades contra la multitud de gent que esperava l’entrada de l’exèrcit nacional davant la cooperativa del vi.

Com es va saber posteriorment, aquella exhibició aèria només era una conseqüència del romàntic i emotiu acomiadament d’un enamorat pilot de caça de l’exèrcit de l’aire de la República, que festejava la Pepita Callís Gironella, veïna del poble d’Espolla. La destinatària d’aquell Aquella exhibició espectacular i extraordinari homenataèria només era una ge era coneixedora que molt aviat es conseqüència del produiria el pas del seu promès, el pilot Laureano Vázquez, gallec d’oriromàntic i emotiu gen i que servia en un dels aeròdroms acomiadament d’un propers, circumstància que els perenamorat pilot de caça metia mantenir trobades d’enamorats prou sovintejades. de l’exèrcit de l’aire

LA VERNA 01/2020

Avió de bombardeig en picat de fabricació francesa Gordou Lesseurre GI-633 (foto de David Gesalí)

de la República, que festejava la Pepita Callís Gironella, veïna del poble d’Espolla.

Quan la Pepita va sentir un motor d’avió tan proper, l’omplí un neguit venturós. Va agafar un cartró de notables dimensions al qual havia dedicat estones, des d’un parell de dies enrere, en estampar-hi, amb bona traça, la pintura d’un ornamentat cor vermell, dedicat a l’estimat xicot, i com a inequívoca mostra de ferm propòsit en un proper retrobament. En Laureano no va localitzar la noia en la primera aproximació aèria a l’encimbellat turó del poble situat al Relliquer d’en Trilla. Això l’obligà a fer un segon tomb a fi de donar temps a la xicota per acostar-se al lloc pactat, pensava ell... La Pepita en bon punt va sentir aquell avió tan proper no va perdre

temps i, cames ajudeu-me, va sortir en direcció al lloc més idoni per deixar-se veure.

En aquest camp es necessitava personal especialitzat com eren els pilots, armers, mecànics... que s’allotjaren en algunes cases particulars de Garriguella o bé al Gran Hotel Central de Vilajuïga (en aquest, hi feren estada un bon nombre dels pilots). El Mas de l’Horta (on hi havia el refugi principal que encara es conserva) i el Mas Ferrer, ambdós a l’extrem nordoest del camp, es varen convertir en caserna per als soldats que vigilaven les instal·lacions. S’hi varen construir petits refugis destinats al personal del camp en el perímetre. També hi queda l’hospital de sang, testimoni d’immaculat espai blanc. En Josep Ripoll, de Vilajuïga, (un més dels operaris del camp originari dels pobles de les rodalies) hi va treballar com anivellador fins el maig de l’any 1938, en què fou mobilitzat. Segons ell, el pagaven molt bé el treball d’anar tapant els clots del camp. Andrés García Calle, comandant de les unitats republicanes, el dia 4 de febrer va ordenar destruir tots els aparells dels camps d’aviació que no es poguessin reparar. El dia 5, alguns avions es varen enlairar per aterrar a Carcassona. El dia 6, els pilots “Lacalle”, Bastida i el d’un tercer Xato (Laureano Vázquez?) van sortir d’Espanya vers terres franceses. L’un aterrà a Salvaza i els altres dos a Toulouse.

Els onze aeròdroms republicans ubicats en el 1r sector de la 3a regió millitar.

Plànol general de l’aeròdrom de Garriguella.

29 LA VERNA 01/2020

Dels onze aeròdroms republicans ubicats en el primer sector de la tercera regió militar, quedaven molt propers el núm. 314 (Vilajuïga-Garriguella) i els núm. 312 i 319: Figueres nord (també conegut com el de Vilabertran) i sud. Gaudia d’especial interès el camp de Celrà. El de Vilajuïga es va començar a construir la segona meitat de l’any 1937 i fou operatiu a partir del mes de novembre. Tenia forma rectangular i unes dimensions aproximades de 1.000 x 500 metres. Es cercà un espai on no s’hi embassés l’aigua, com passava a Vilabertran (camp 312) i els espais de Garriguella semblaven més aptes. Expropiar els terrenys plantats d’unes 200 vessanes de vinya i arrencar els més de 100.000 ceps que els poblaven fou el primer pas. Els Els avions destinats avions destinats a aquest camp haa Garriguella havien vien d’assegurar i protegir el trànsit d’assegurar i protegir marítim de la zona així com el de protegir el desembarcament de mael trànsit marítim terial destinat als ports de l’Emporde la zona així com dà. Eren avions de segona fila si els el de protegir el comparem amb els moderns avions desembarcament de alemanys i soviètics de primera categoria. També s’hi varen utilitzar, material destinat als ocasionalment, els moderns I-15 ports de l’Empordà. (Chato) i I-16 (Mosca).

A la dreta: Chato i camió amb sistema d’arrencament. (foto de David Gesalí)

Aquell 5 de febrer, amb la Batalla de Catalunya ja perduda, l’aviació que restava es va concentrar primordialment a Figueres i Vilajuïga. Les unitats de l’aire havien rebut l’ordre de concentrar-se a l’aeròdrom de Vilajuïga-Garriguella per anar conjuntament cap a França. A la nit es varen donar les instruccions per al dia següent en què haurien de sobrevolar les valls de Vilamaniscle i Espolla. Els alemanys varen ser molt matiners. El cap d’esquadrilla republicà de vol nocturn, en Josep Falcó, va decidir enlairar-se sense esperar l’ordre per fer-ho. Segons ell, amb la iniciativa presa va abatre dos avions Me BF-109 (Messerschmitt). Un d’aquests pilotat per Nirminger que s’hauria estavellat damunt el camp de Garriguella i l’altre fou el de Windemuth que va caure al costat de la carretera entre Garriguella i Vilajuïga, on, encara, hi podem observar un monòlit funerari. El camp fou bombardejat en diverses ocasions durant l’any 1939: el 27 de gener a càrrec de nou bombarders i cinc dies després deu bombarders de la Aviazione Legionaria Italiana. Els dies 4, 5 i 7 es van repetir els atacs. El dia 6 fou el torn dels Messerschmitt alemanys. El dia 9, destruïts o foragitats els avions republicans, els objectius de l’aviació feixista foren els camins de Roses, Llançà...

El camp de Celrà (núm.310) fou el més important de la zona i va servir com a lloc de partida de l’aviació republicana per a la vigilància de la costa més propera: la gironina. Més endavant va tenir la responsabilitat de prevenir els atacs de l’aviació italiana amb base a Mallorca i de l’aviació franquista si en fóra el cas. Celrà fou la principal base dels bombarders Katiuska per actuar al front d’Aragó durant la Batalla de l’Ebre i d’altres objectius a Catalunya quan aquests espais ja estaven en poder de l’exèrcit franquista. Aquest camp també va servir com a escola de vols nocturns i centre d’entrenament. A finals de 1937 s’instal·là a Celrà un taller per a muntatge dels avions russos Polikarpov (I-16) coneguts com a Mosca.

LA VERNA 01/2020

Josep Falcó a la cabina del seu Polikarpov I-15 Chato. (foto de David Gesalí)

La Pepita va passar a França una vegada en Laureano li va donar informes d’on podien trobar-se. En el país veí van embarcar amb destí a l’Argentina. Allà van rebre la visita d’algun dels onze germans i també nebots de la gran família Callís Gironella. Des de l’Argentina, per dificultats laborals, la parella es traslladà a Veneçuela on, hores d’ara, hi continuen vivint les famílies de les dues filles del matrimoni. La delicada situació política que es viu actualment en aquest país, no convida la família a esplaiar-se en la informació referent a la Pepita i en Laureano, i menys amb la intencionalitat de fer-la pública. El dia 15 de febrer de 1939 es va constituir a Garriguella la Comissió Gestora Local i aviat s’iniciaren els tràmits per retornar als propietaris les finques agrícoles expropiades. Josep Falcó, un dels últims supervivents de l’aviació republicana, va morir a Toulouse el 12 de maig de 2014, als 97 anys d’edat. Joan Vergés Pineda

Joan Margarit, Premi Cervantes 2019 Amb el Premi Cervantes Joan Margarit culmina una llarga serie de premis i reconeixements, tan en l´àmbit de la literatura catalana, com en llengua castellana, i en moltíssimes traduccions.

Ens han escrit

Es fa molt dificil la tria, ja que tots els poemas son magnifics, però aquí en poso una petita mostra: Recorda quan encara no sabies que no et tindria pietat la vida Amor i temps: els temps que és en nosaltres com la sorra del riu que, a poc a poc va canviant la forma de la costa. L’amor, que ha canviat en els teus ulls, la claretat de l’illa del tresor. Sensual, solitària, voltada per la sonora senectut del mar I pels crits militars de les gavines. El somni clandestí d’un home gran Joan Margarit

Ellas no te abandonarán. El tiempo pasará, se borrará el deseo –esta flecha de sombra– y los sensuales rostros, bellos e inteligentes, se ocultarán en ti, al fondo de un espejo. Caerán los años. Te cansarán los libros. Descenderás aún más e, incluso, perderás la poesía. El ruido de la ciudad en los cristales acabará por ser tu única música, y las cartas de amor que habrás guardado serán tu última literatura. Joan Margarit

El camí de Requesens Aquest estiu vaig trobar unes noies que varen preguntar-me com arribar a Requesens. Els hi vaig indicar el camí de Vilartolí i des d’allà el camí que va directe a Requesens. No els hi va interessar perquè volien seguir corriols de muntanya. Jo hauria fet igual. És molt bonica aquella travessa. Quan era jove, d’això ja fa molts anys, no ens deixàvem perdre mai la Festa Major de Requesens, el 8 de setembre. Portàvem el dinar fet de casa, el menjàvem en una font i, després de ballar una sardana, tornàvem a Espolla. Es feia fosc a mig camí. No hi havia any que no ens perdéssim en una cruïlla de camins.

Joan Margarit i Consarnau

31 LA VERNA 01/2020

No tires las cartas de amor

Ens han escrit

Recordo que un any, una de nosaltres es va posar a plorar d’una manera que totes la vàrem acompanyar. En aquell temps hi havia militars al poble i uns nois que hi feien el servei ens acompanyaven. Un d’ells es va entendrir i ens va dir “jo us prometo que dormireu a casa”. Per casualitat va complir la promesa. L’any següent els mateixos nois varen anar-hi amb cavalls. Al tornar a Espolla jo, que mai havia muntat un cavall, vaig tenir el capritx de pujar en un d’ells. Va començar bé però al passar pel Castellar va començar a saltar i a córrer. Em vaig espantar i vaig saltar del cavall. Vaig anar a caure sobre unes pedres. Vaig fer-me mal, però vaig arribar a casa caminant.

No sé si les noies d’aquest estiu varen arribar a Requesens. I si varen arribar-hi segur que no varen divertir-se tan com fa molt de temps ens divertíem nosaltres. Temps passats.

Foto extreta de Wikiloc, autor Abuli.

LA VERNA 01/2020

Francis Mallart

Els delinqüents han perdut la por Els delinqüents han perdut la por, perquè moltes de les lleis les han fet lladres. Establir les solucions que calguin per convertir el subministrament d’energia elèctrica per a què provingui només de fonts renovables, als països sense cap mena d’ètica ni moral paisatgística com el nostre, i amb la tecnologia actual, no tan sols és insostenible sinó que també, antiecològic, per la destrucció de territoris i paisatges que suposarien les mega infraestructures necessàries. Perquè és continuar la fugida cap endavant que es va emprendre fa ja molts anys, per poder seguir enriquint les oligarquies econòmiques globals, basada en produir més i més per a què la gent consumeixi més i més. I l’explicació és intel·ligible, ja, a partir de segon de bàsica. Si hem de posar un molí generador per poder encendre els llumets de Nadal d’un carrer, el sostenible, l’ecològic, no és posar-lo. L’ecològic és no posar Si no reduïm aquesta llumets. O sia, planificar el futur de avarícia energètica en manera que requereixi mantenir o incrementar el ja sobresaturat conprogressió insaciable sum energètic actual, és d’apàtrides dels països més i de genocides. Dit d’una altra ma“civilitzats”, rebaixant nera: si no reduïm aquesta avarícia energètica en progressió insaciable les perspectives dels països més “civilitzats”, rebaidesaforades de la xant les perspectives desaforades nostra producció i per de la nostra producció i per tant, del nostre consum, no hi haurà fu- tant, del nostre consum, tur sostenible possible aquí a la terno hi haurà futur ra. Evidentment, la següent tasca sostenible possible aquí urgent serà intentar convèncer els a la terra. països emergents que aquest nostre

nou model d’economia sostenible és el bo, i, a més a més, que l’acceptin per a ells...

Ens han escrit

Instal·lar gegantescos molins malmetent el paisatge i la natura, o cobrir immenses superfícies de terra fèrtil amb plaques solars és destrossar el planeta en nom de salvar el planeta. Les empreses dedicades a aquestes tasques són propietat de grans multinacionals, que com bé queda definit en el nom, no tenen pàtria. Si realment ho fessin per ecologia i sostenibilitat, s’escarrassarien a projectar-les, només, en territoris neutres on no provoquessin cap impacte ambiental, paisatgístic o per la fauna. I per justícia, prioritàriament allà on la consumiran, no a les serres de Tarragona o l’Empordà....

Anomenar voltor al més digne dels bancs, és insultar greument l’au, doncs aquesta espècie no fa més que complir amb la seva noble tasca natural de fer de carronyaire, o sia, netejar les despulles dels animals morts que resten després d’haver-se’n atipat, abans, tots. Els bancs maten tota vida per convertir-la en carronya i només atipar-se’n ells. Els recursos naturals pertanyen per dret universal, de manera alíquota, a tots els éssers del planeta, per tant, tota explotació per l’enriquiment d’uns pocs, és delicte de lesa humanitat. Carles Alonso

33 LA VERNA 01/2020

Aquest nostre petit país era naturalment ric i autosuficient. Si s’hagués estimat i disposat d’ell de manera modesta i ètica, desconeixeríem el significat de la paraula “pobresa”. Només la cobdícia, la golafreria desbocada i l’egoisme de part de la La més gran seva gent i dels seus invasors, són responsabilitat rau en els responsables de la seva misèria els nostres governants contemporània. No parlo de l’ecoen continuar promovent nòmica, que per a molts també, parlo de la moral i l’ètica. Però, la més i subvencionant aquest gran responsabilitat rau en els nosmesquí i miserable estil tres governants en continuar promovent i subvencionant aquest mesquí de vida, mitjançant i miserable estil de vida, mitjançant exacerbar en la exacerbar en la població la dèria de població la dèria de pensar que la felicitat és el consum pensar que la felicitat és desaforat. Amb els seus vestits i corbates, l’Església inquisidora, els el consum desaforat. militars feixistes, els jutges de part per blanquejar-ho tot, han aconseguit implantar en el cervell de gran part de la població, la creença de que coses com la moda, són normals. La moda és l’invent més maligne i aniquilador de vida, d’entre els descobriments de l’home dels darrers mil·lennis. Fer inservible qualsevol objecte perfectament útil, mitjançant una entelèquia dirigida, és pervers i un gran frau que està portant a la desaparició de la majoria d’espècies de la terra, home inclòs. Construir ginys modificant lleugerament cada cop els components per a què no serveixin pels anteriors ni per altres, és diabòlic. Fabricar-los expressament amb materials que no duren, és de depravats. La incitació al consum, hauria de ser classificada molt més perillosa i denigrant que el porno més hardcore.

Molins de vent del parc eòlic de la Serra del Tallat. / ACN GERARD BAGUÉ

LA VERNA 01/2020

Apunts del temps 2019 Aquest és un resum meteorològic de l’any que hem deixat enrere, a mode d’apunts:

Meteorologia

Pluges

Gran part del 2019 el podem qualificar com d’extraordinàriament sec, amb una pluja miserable els primers 9 mesos de l’any, a excepció de l’abril. Tant és així que el període de gener a setembre va resultar ser el més eixut conegut mai a Espolla, rècord segons les dades que es tenen disponibles, amb només 216 litres/m2 (uns 24 litres per mes de mitjana, baixíssima quantitat). Una secada però que es va tallar de cop el 22 d’octubre amb l’arribada de fortes tempestes que arrencaven del mar i que van espategar sobre nostre en forma d’aiguats. Aquell dia va caure, en poques hores, gairebé la mateixa pluja que portàvem de tot l’any. En tot el dia 22 vam recollir 178’9 litres/m2, 72 litres dels quals van caure en només una hora a la matinada, fent créixer i començar a desbordar còrrecs i rieres. Per sort no va durar més hores a aquest ritme i no va caure a tot arreu per igual, perquè d’haver-ho fet així hagués pogut portar a grans desbordaments com els del 12 novembre de 1999, quan aquesta mateixa intensitat de pluja va durar entre 2 i 3 hores. De la resta de l’any només destaquen dues plogudes bones com la del 2223 d’abril i la del 4 de desembre, amb 52 litres en cadascuna, i de pluja d’anar fent. El mesos més secs van resultar ser el març, amb gairebé ni gota (només dècimes de litre), agost i febrer, que van voltar els 2 litres cadascun només, i el més plujós l’octubre, que amb els seus 211 litres va ser el segon més plujós conegut a Espolla després de l’octubre de 2005 (quan vam recollir 270 litres).

LA VERNA 01/2020

Temperatures

Només vam tenir hivern al gener, que va ser ben fred i amb fortes tramuntanes, provinents d’altes latituds. A partir del febrer la temperatura es va suavitzar molt. Fins i tot vam tenir alguna temperatura insòlita com els 24’3ºC de màxima del 22 de febrer, o els 26’7ºC del 24 de març, ambdós dies amb tramuntana reescalfada, i en el cas del març amb rècord històric de mes de març. En tot el 2019 només vam tenir dos dies amb temperatura sota zero, tots dos al gener: el dia 8 amb -1’1ºC, i el dia 22 fins a -2’2ºC

Dades estació d’ESPOLLA nºAE059 Servei Meteorològic de Catalunya i nº 0421E Agència Estatal de Meteorologia Cota sobre el nivell del mar 100m

Meteorologia

a l’estació del “Camp de l’avi” (100 metres sobre el nivell de mar). A la part fonda del terme municipal, a l’estació del “Camp de l’olivera” (83 metres sobre el mar) el dia 22 es va arribar a -3’3ºC. És habitual que allà hi refredi més.

L’ambient més fresc del normal però va tornar durant 3 mesos, d’abril fins a juny, amb temperatures mitjanes per sota de les habituals. No vam tenir una primavera gaire càlida, ni molt menys. Fins i tot destaquen temperatures nocturnes molt baixes per l’època: el 19 de maig 6’0ºC de mínima, i a les portes de l’estiu el 12 de juny 7’0ºC de mínima, mai assolits en un mes de juny en els 17 anys d’història de l’estació. Aquell dia el Canigó estava ben nevat, com a principis de primavera. Les coses es van girar i molt dues setmanes després amb l’onada de calor més forta de l’any, curta però molt forta. El 28 de juny vam arribar a una màxima de 40’1ºC, la segona punta de calor més alta coneguda a Espolla després de la del 13 d’agost de 2003 amb 40’3 ºC. Fins ara la temperatura més elevada del mes de juny eren els 37’6 ºC de l’any 2003. Els vents d’aquell 28 de juny bufaven de mitjorn, reescalfats i en una bombolla càlida africana, i encara més calents van arribar a la Catalunya Nord en saltar l’Albera, amb uns 42ºC. Algunes rostides de ceps vam patir, unes vinyes encara una mica tendres i que dies abans encara estaven passant fred. L’endemà dia 29 de juny encara vam arribar a 39’3ºC de màxima, però llavors aquella bombolla càlida es va anar enretirant. L’estiu va ser molt càlid però, no per calors extremes (màximes de fins a 35 i 36ºC), però sí per la llarga continuïtat de dies càlids. El juliol va tenir 27 dies amb temperatures màximes per sobre dels 30ºC, i l’agost fins a 26 dies. De fet el juliol va quedar com el tercer juliol amb una temperatura mitjana més elevada dels últims 17 anys, i l’agost el quart. I el setembre va ser una prolongació d’aquesta tendència càlida, amb 9 dies amb màximes a partir dels 30ºC. L’octubre es va mantenir igualment en la línia elevada, i amb ben poc fred nocturn. No va ser així al novembre, quan l’hivern es va avançar, entre els dies 7 i 22 vam tenir fred notable, alguna temperatura mínima de fins a 1ºC i ja dues enfarinades a l’Albera. Després tot això va recular i va tornar la suavitat, fins al punt que al desembre no va fer fred ni tan sols a les nits, ben poques gebrades al terra vam veure. El dia de Nadal es van assolir els 20’8ºC de màxima.

LA VERNA 01/2020

Aquest és un llistat dels mesos del 2019 ordenats segons la diferència de la seva temperatura mitjana assolida l’any passat respecte de la seva mitjana normal, les anomalies:

Albera nevada als 850 m de cota, 4 d’abril. A la dreta: Albera, mas Corbera en primer pla. Neu als 500 m de cota, 23 de gener.

Febrer Desembre Març Juliol Agost Setembre Octubre

+ 1’7ºC per sobre de la seva mitjana normal + 1’6ºC + 1’5ºC + 1’2ºC + 0’8ºC + 0’7ºC + 0’6ºC

Juny Gener Abril Maig Novembre

- 0’5ºC per sota de la seva mitjana normal - 0’6ºC - 0’9ºC - 1’2ºC - 1’3ºC

Meteorologia

La temperatura mitjana de tot el 2019 va ser de 16’69ºC, la sisena més elevada de tot l’historial començat el 2003.

Tramuntana

El gener va ser el mes més afectat per aquest vent, amb 19 dies sencers bufant, la qual cosa representa un rècord en durada en aquest mes dels últims 21 anys. Les entrades d’aire hivernal del gener van donar cops de fins a 111 km/h el dia 25, però a més van ser fins a 7 els dies en què es va passar dels 90 km/h aquell mes. Aquesta tendència va continuar fins a principis de febrer, quan es va assolir la tramuntanada més forta de l’any, amb 121 km/h el 3 de febrer. Com a segon mes més ventat va destacar el maig, amb 14 dies bufant la tramuntana, també rècord de mes en durada, això sí, sense grans cops forts excepte els 95 km/h del dia 12.

En total el 2019 va presentar 101 dies de tramuntana, la durada anual va ser la normal pràcticament, que són 98 dies.

Nevades

El 2019 va ser un any ben fluix en nevades a la serra de l’Albera, amb només 8 dies amb presència de la neu agafant al terra. L’enfarinada més tardana es donà el 3 d’abril als 850 metres d’alçada, i la més primerenca el 7 de novembre just només al Puig Neulós. Com a una mica destacable podem recordar la nevada a muntanya als 500 metres de cota del 23 de gener, que al poble va donar algun floc de neu local, poca cosa.

Tempestes i calamarsa

Fins a 31 dies amb tempesta en tot l’any passat, per sota de la seva mitjana normal, que són 35 dies. L’abril va tenir 8 dies amb gropada, una la del dia 3 amb algun gra de calamarsa. Llavors trobem, amb 6 dies de tempesta cadascun, el juliol i el setembre. La resta de mesos per sota. El segon dia amb calamarsa i últim de tot el 2019 va ser el 7 de juliol, en una tempesta forta que va deixar grans entre calamarsa i pedra, però que va picar més d’Espolla en avall.

Insolació

Molt important va ser, de fins a 3.042 hores de sol en tot l’any passat. Mai no havia sigut tan elevada des que hi ha dades preses el 2006, vam superar per primer cop les 3.000 hores. Això significa que en tot el 2019 durant el dia de mitjana vam tenir un 68% del temps amb sol, i que només va estar cobert el 32% del temps restant.

També destaca la tan baixa afectació de la boira, amb només 3 dies, 1 dia a l’agost i els altres 2 al desembre. Roger Geli Terradas

Vista des del Coll de l’Esparreguera, amb el cel netejat per la tramuntana, 12 de maig.

45 LA VERNA 01/2020

La resta de mesos no van destacar gaire per la tramuntana, excepte el març amb 9 dies bufant (cop màxim el dia 17 amb 100 km/h), i el setembre amb 8 dies, essent notables els 95 km/h del dia 5, en plena secada extrema de finals d’estiu.

A la Pedra Tova i Dolmen del Corredor de Fontanilles Un tomb per l’Albera Durada: de 2h 30min a 3h 30min, segons ritme. Distància: uns 10 Km

Sortim de la Plaça del Marquès de Camps, direcció Els Vilars, pel carrer d’Els Vilars. A uns 400m girem a l’esquerra i després a la dreta fins a l’alçada de la Granja Coderch, on seguirem recte amunt pel camí asfaltat.

Un cop a dalt (ja hem fet uns 1.300m) deixem la sorrera a l’esquerra i un camí a la dreta. Seguim recte i a uns 100m. deixem a l’esquerra el camí que dona la volta al Pal (Puig del Pal). Poc després, deixem a l’esquerra un camí cimentat que va a les vinyes.

Passats uns 200m hi ha un encreuament de camins, el de la dreta va als Masos i el de l’esquerra a uns camps. Seguim recte per trobar de seguida a l’esquerra i després d’una petita pujada, les pedres oscil·lants. Baixada suau i deixem un camí a l’esquerra, cimentat, que va a les vinyes. El camí que seguim gira cap a la dreta. Passem per una pineda, travessem dos còrrecs fins arribar al tallafocs i a la tanca militar. Nosaltres seguim pel camí de l’esquerra que no deixarem fins arribar a dues sureres centenàries, a l’esquerra. Una mica abans, a mà dreta i a l’altre costat de la tanca militar, hi ha una barraca de pedra seca, en molt bon estat de conservació. Seguim uns metres endavant per travessar un còrrec i immediatament girem a la dreta per seguir per un corriol molt sorrenc que travessa la tanca militar. Es el Camí de Muntanya que arriba a Requesens. Fins aquí ja portem caminats uns 2.600m. Uns 200m corriol amunt, a mà dreta, deixem les restes d’una casa gran i uns 400m més amunt, a l’esquerra, veiem una altra barraca de pedra seca, també en molt bon estat de conservació. I quan ja portem caminats uns 3.750m arribem a una cruïlla de corriols a mà esquerra. Seguint per aquí, a uns 350m ens trobem amb la Pedra Tova, rodona, buida de dins com si fos una cova. Baixem el rocam on som i girant a mà dreta anem seguint un camí perdedor utilitzat pels senglaners. Uns 250m més endavant trobem el Dolmen del Corredor de Fontanilles.

LA VERNA 01/2020

Tornem enrere cap a la cruïlla, 1.200m anar i tornar, i seguim pel corriol per on veníem, uns 600m endavant i arribem a la pista que, cap a l’esquerra ens porta a Santa Fe del Soler, recte continua el Camí de Muntanya que arriba a Requesens i cap a la dreta, camí que seguirem, ens torna cap a Espolla.

Després d’una pujada d’uns 700m trobem, a la nostra dreta, entre la bardissa i al costat d’uns blocs de pedra, una altra barraca de pedra seca en perfecte estat de conservació. Poc després, a mà esquerra, una pista que va a Requesens. Seguim recte i caminant uns 70m més, a mà dreta, trobem un grup de roques on en destaca una, per la forma de fal·lus que té. Una nova cruïlla després de 80m, a l’esquerra ens porta a Requesens o a la Font de la Verna. Nosaltres seguim recte.

Uns 200m més endavant, a mà dreta i entre la vegetació, apareix el Menhir del Castellar o de Rocs Blancs a uns metres de la pista per on anem. El Castellar queda a l’esquerra. Una bandera estelada oneja per sota el pic. Passats uns 800m passem la porta de la tanca militar. Uns 100m més i a mà esquerra surt un corriol que du al Masos. Seguim recte per la pista i uns 400m més avall, a mà dreta apareix la Font de la Viuda.

Manel Aragay i Beneria Anna Ros i Vilanova Carles Valverde i Ferreiro

Seguint el camí per la pista, creuem un camí a l’esquerra que du als Masos i a la dreta a la Murtra. Seguim recte fins arribar a una nova cruïlla, que cap a la dreta ens torna a la sorrera. Seguim recte fins a la Granja Coderch i d’aquí a la cruïlla on hem iniciat la sortida d’Espolla.

Espolla, 10 de desembre de 2019

L’avi Pepet Al trobar un llibre de l’any 1894 que fou propietat del meu besavi el Dr. Josep Viñas Heras, l’avi Pepet com li diem familiarment a casa, us volia fer un recull de receptes curioses, i fer una reflexió de l’evolució de la medicina a finals del segle XIX, que comptava ja amb ingredients a les receptes procedents de tot el món.

Botànica

Abans, però, fer cinc cèntims de la seva biografia, ben moguda geogràficament, ja que va nèixer al 1871 a València. El meu rebesavi, Jaume Viñas Cusí, el mestre, va ser destinat a exercir a València durant uns anys.

Receptes de barreges d’herbes que apareixen en el “Formulario práctico de Terapéutica y Farmacología” de Dujardin-Beaumentz, traduit per C. Reboles y Campos. Ed Bahly-Baillère, Madrid 1894.

Propietats estimulants, excitants i antiespasmòdiques

Una recepta de Vi cordial: 10gr. d’escorça de Canyella (Cinnamomum Zeylanicum o Laurus Cinnamomum), 2gr de pebre negre, 30gr de llavors de Cardamom, 20gr de Quina gris i 1.000gr de Vi muscat de Lunel. Es recomanava pendre’n dos vasos de fusta al dia.

Propietats tòniques, depuratives del fetge

Infusió al 20/1.000 de fulles de xicòria, de parts florides de Fumària (Fumaria officinalis), de fulles de crèixems i de fulles d’enciam.

Xarop pectoral anglès

800gr d’aigua, 1.000gr de dàtils, 500gr d’arrel de regalèsia, 200gr d’arrel de malví, 125gr de capil·lària de Canadà, 125gr de caps d’adormidera. Posologia de 30 a 60g al dia. En el prefaci del llibre apareix una frase molt il·lustrativa de la gran revolució farmacèutica i en medicina que hi va haver aquell final del segle XIX ”...se han visto ya las dificultades que había que vencer a causa del enorme progreso que ha experimentado la terapéutica en estos últimos diez años...” Cristina Viñas, Espolla a 4 de gener de 2020

El llibre “Formulario práctico de terapéutica y farmacología” de Dujardin-Beaumetz é Yvon, del 1894.

47 LA VERNA 01/2020

Molt influenciat per el seu oncle paVa ser alcalde d’Espolla tern Frederic Viñas Cusí, metge muen dues etapes: nicipal de Barcelona, es va doctorar del 1912 al 1925 i en Medicina i Cirurgia a la Universitat Central de Madrid l’any 1896. La del 1923 al 1924, mort dels seus pares l’any 1902 va fer podent implantar que tornés a Espolla, juntament amb algunes mesures la petició del mestre Antoni Balsanitàries generals, manya i Ros d’ocupar la plaça per exercir de metge al nostre poble. Va com potabilitzar l’aigua ser alcalde d’Espolla en dues etapes: i canalitzar les aigües del 1912 al 1925 i del 1923 al 1924, fecals, entre d’altres podent implantar algunes mesures sanitàries generals, com potabilitzar coses. l’aigua i canalitzar les aigües fecals, entre d’altres coses. Va morir a Espolla l’any 1932.

Espolla Xiulen les escletxes cançons fredes, cruels, burletes la brasa canta la flama balla una dansa despiadada els vidres palpitant batecs forts però inconstants. Les teules afermades les pedres esquerdades els homes amagats no convida no agrada però neteja i s’enduu els morts a més hi he vist, com enlloc obrir-s’hi el cel i deixar caure rajos espectaculars mullant pedres, troncs i fulles d’una fantasia brutal feréstega, amagada, i breu. Allà n’espero la tornada allà m’hi fa quedar. A.G.P.

La publicació de la revista La Verna només és possible amb la col·laboració de totes les persones que ho desitgen. Qualsevol aportació (records, dibuixos, fotografies, poemes, receptes, comentaris...) serà sempre benvinguda. Només heu d’enviar el vostre escrit al mail: assoculturalafraternal@gmail.com, o bé per correu a l’adreça de l’Associació Cultural – Àngel Costal, 5 d’Espolla–. L’equip de La Verna no comparteix necessàriament les opinions dels articles signats.