La Verna N.54 - Gener 2019

LA VERNA Preu: 4 euros N. 54 II època – Sant Sebastià 2019

Revista d’Espolla

Foto portada: Petra Vlasman Edita:

LA VERNA 01/2019

Programa 23a Fira de l’Oli i l’Olivera d’Espolla i Festa Major de Sant Sebastià .......................................................... pàg. 3 Des de l’escola ............................................................................ pàg. 4-5 Activitats culturals ..................................................................... pàg. 6-11

El Nadal a Espolla ................................................................... pàg. 12-13

Noticiari.................................................................................... pàg. 14-16 Ens han deixat .............................................................................. pàg. 17

Mail i web: assoculturalafraternal@gmail.com www.espolla.org/asso.cultural

Grallers d’Espolla. Els bolos del 2018 .......................................... pàg. 18

Portada i maquetació: Mònica Bazán

Any de consolidació dels vins de la Cooperativa........................... pàg. 21

Equip de redacció: Mònica Bazán, Albert Geli i Berta Prats

2

Sumari

Han col·laborat en aquest número: Ajuntament d’Espolla, Carles Alonso, Manel Aragay, Albert Asenjo, Isabel Becerra, Artemi Bellés, Escola Antoni Balmanya, Mariona Coderch, Porfiri Coderch, Gerard Esteve, Roger Geli, Clara Jané, Francis Mallart, Esther Plaza, Anna Ros, Roser Ros, Mariona Tegido, Josep Maria TegidoMallart, Barbara Schmitt, Irene Valverde, Joan Vergés, Cristina Viñas, Puri Viñas.

Fotos: Carles Alonso, Artemi Bellés, Escola Antoni Balmanya, Mònica Bazán, Carme Daviu, Roger Geli, Grallers d’Espolla, Xevi Vilaregut, Petra Vlasman i veïns/nes d’Espolla.

Impressió digital: Copisteria Esteve Tirada: 130 exemplars Per subscriure’s per dos números (un any) a La Verna podeu fer un ingrés de 8€ al compte 2100-8212-40-0200022285 de La Caixa i notificar-ho a l’adreça de l’Associació Cultural La Fraternal: Àngel Costal, 5. 17753 Espolla, o fer-nos arribar l’import en efectiu.

Una conversa cantada, Barbara Schmitt.................................. pàg. 19-20

L’Ajuntament informa................................................................... pàg. 22 La caldera municipal de biomassa, Joan Vergés............................ pàg. 23

Fem història: Joan Vinyes Carles, Albert Geli .............................................. pàg. 24-25

Recull de premsa: Carles Lagresa. Alcalde d’Espolla, Esteve Carrera ................ pàg. 26-27 Conversa amb...:

La família “dels plàstics”, Puri Viñas ..................................... pàg. 28-29

Relat:

Quan vaig comprar la burreta, Carles Alonso .......................... pàg. 30-31

L’entrevista: Família Rodríguez: la vida a Requesens, Mònica Bazán......... pàg. 32-35

Ens han escrit: Un poble per molts anys, Josep Maria Tegido-Mallart................ pàg. 36 50 anys de la mort d’en Pompeu Fabra, Francis Mallart............. pàg. 37 Curs de català, Josep Maria Tegido-Mallart................................ pàg. 38

Microplàstic: paraula de l’any 2018, Mònica Bazán.................... pàg. 39 Actualitzant una situació oblidada. Els camps de refugiats a Grècia, Irene Valverde Ros i Mariona Tegido Mateu ........... pàg. 40-42

Meteorologia: Apunts del temps 2018, Roger Geli Terradas........................... pàg. 43-45 Un tomb per l’Albera:

Vall de Sant Quirze. Sant Quirze de Colera Manel Aragay i Beneria i Carles Valverde Ferreiro..................... pàg. 46

Botànica: La condemna de les plantes remeieres. El cas de Maria Treben, Cristina Viñas................................................................................ pàg. 47 Amb l’ajut de:

Contraportada:

Temps fugit, Roser Ros i Vilanova................................................. pàg. 48

23a Fira de l’Oli i Festa Major de Sant Sebastià divendres 18 de gener 7 de la tarda, a la Sala de la Fraternal Presentació del llibre de José Luís Bartolomé: “L’ARBRE EVITERN” Elogi etnopoètic de l’olivera empordanesa

dissabte 19 de gener 2/4 d’11 del matí, a la Sala de la Fraternal N O U ESTRATÈGIES DE CULTIU I MANEIG AGRONÒMIC PER A L’OBTENCIÓ D’OLIS D’ELEVADA QUALITAT Xerrada tècnica + cata d’olis a càrrec de Juan Francisco Hermoso 11 del matí, a la Sala la Coromina LA CUINA REVOLUCIONÀRIA, MENGEM PLANTES SILVESTRES! Taller amb Cristina Viñas (el Cau de les Marietes) i Selene Pijoan 10 de la nit, a la Sala de la Fraternal “ AL SUD DEL PARAL. LEL” Comèdia Musical amb Carlos Gramaje (Dagoll Dagom) i Lu Fabrés

diumenge 20 de gener Durant tot el dia a la plaça del Marquès de Camps MÚSICA EN VIU Trobasons-Terral (10h) / Tres de ronda (12.30h) / La Ludwig Band (15h) TAST D’OLIS DE L’EMPORDÀ NOU

A les 9 del matí, davant del Celler Cooperatiu d’Espolla CAMINADA PER CONÈIXER DÒLMENS I PREROMÀNIC DE L’ALBERA D’11 a 14h, a la Sala la Coromina N O U ‘OLI EN UN LLUM!’ Photocall, per a totes les edats A les 11.30h, a la plaça del Marquès de Camps CASTELLERS DE FIGUERES Sortida a les 12 de matí de la Fraternal INAUGURACIÓ DE LA FIRA Processó de Sant Sebastià amb els Grallers d’Espolla A les 12.30h, a l’església MISSA SOLEMNE CANTADA amb la Coral d’Espolla A les 4 de la tarda, davant de l’església CONCURS DE LLANÇAMENT DE PINYOL D’OLIVA 20a edició A les 5 de la tarda, davant de l’església BALL DE L’OLI comiat de germanor de la Fira de l’Oli 7 de la tarda, a la Sala de la Fraternal BALL DE FESTA MAJOR amb el grup Sharazan

3 LA VERNA 01/2019

TAST DE VINS DEL CELLER COOPERATIU Copa+4 tastos, 8€ Durant tot el dia a l’antic camp de futbol i a l’era d’en Niceto INFLABLES i JOCS INFANTILS Durant tot el dia pels carrers d’Espolla N O U GIMCANA PER A LA MAINADA Busca paraules relacionades amb l’oli i l’olivera FIRA COMERCIAL amb els trullaires de la comarca EXPOSICIÓ I VENDA DE PLANTER, productes, eines i maquinària referents a l’oli i l’olivera FIRA D’ARTESANS I ELABORADORS de productes de la zona de l’Albera 6é CONCURS DE FOTOGRAFIA INSTRAGRAM amb el tema “Fir- aires, Espolla 2019”

Dissecció: la pota de pollastre Els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior de l’Escola, han estat estudiant durant aquest trimestre el cos humà, les seves característiques i el seu funcionament.

Amb la dissecció d’una pota de pollastre, els alumnes van estar molt motivats i van gaudir molt amb l’activitat.

Els alumnes de Cicle Mitjà i Superior que van participar a la dissecció (de dalt a baix i d’esquerra a dreta): Jan, Leonel, George, Pau, Oriol, Berta, Nathaly, Ruth, Àngel, Dennis, Tom, Amin, Sergi, Emma, Josep i Biel.

LA VERNA 01/2019

4

L’objectiu de l’activitat era que poguessin veure, per ells mateixos, tot allò que havien estudiat referent a l’aparell locomotor del cos humà en una pota de pollastre.

L’objectiu de la mateixa era que poguessin veure, per ells mateixos, tot allò que havien estudiat referent a l’aparell locomotor del cos humà, format pel sistema musculoesquelètic, en una pota de pollastre. També s’esperava que sortissin alguns dubtes durant la dissecció i es despertés la curiositat per conèixer-ne més, i així va ser.

Els alumnes, distribuïts en grups internivells, tenien una funció determinada dintre del grup: dissecció, ajudant de dissecció, recopilació d’informació i captura d’imatges. Al mateix temps, cada grup comptava amb el material específic per dur a terme la dissecció: pota de pollastre, gaveta, guants, bisturí, pinces, tisores, fulls de registre i Ipad. Un cop tots organitzats i amb tot el material preparat, van començar a treballar, a poc a poc, de manera autònoma, controlant els temps perquè tothom pogués prendre tots els rols i respectant els companys que preferien prendre un rol determinat.

Durant la dissecció de la pota de pollastre, van observar la pell i la van comparar amb la del cos humà, intentant veure les capes que formaven la mateixa. Amb molta delicadesa i precisió, van començar a treure la pell i van arribar fins als músculs. Allà van veure que els músculs tenien una textura suau i viscosa, i eren d’un color rosat. Als extrems dels mateixos amb una textura diferent, més blanquinosa i més resistent, hi havia els tendons, que unien el músculs amb els ossos. Aquest va ser un moment fantàstic, van comprovar que si estiraven d’uns determinats tendons, els dits de la pota de pollastre es movien. Aquesta força que ara ells exercien als tendons, és la que habitualment fan els músculs i la qual permet moure els ossos i per tant moure’ns.

Arribats aquí, van treure els músculs per arribar fins als ossos i es van preguntar: pot ser que en el pollastre, el fèmur no sigui l’os més llarg del seu esquelet?. Van comprovar la rigidesa dels ossos intentant trencar-los, cosa que els hi va costar molt, i van poder veure què hi havia a dins dels

mateixos, que era de color vermell i van pensar que podia estar relacionat amb el sistema circulatori. Amb les tisores van tallar els lligaments i van comprovar el paper tan important que tenen aquests per mantenir les articulacions estables.

Des de l’escola

Quan tots els grups van arribar a aquest punt, es van posar en comú els diferents registres i es van anar ampliant amb les informacions d’uns i d’altres. També es van compartir les inquietuds de cada grup per poder anar responent a les mateixes, a poc a poc, convidant a que ho fessin els companys d’altres grups.

Aquesta metodologia de treball permet a l’alumnat assolir els coneixements de forma més significativa, ja que el treball teòric a l’aula, a permès observar de primera mà tal i com es mostra a la natura, en una pota de pollastre.

Tots els alumnes del curs 2018-19, a dalt: Leonel Santos, George Wilshaw, Pau Soriano, Ruth Olivet, Nathaly Vallarpando; al mig: Berta Carbonell, Biel Serrat, Sergi Llonch, Dennis Villarpando, Oriol Sastre, Adelaida Pagès, Jan Asenjo, Amin Bellafki, Àngel Olivet; a baix: Lia Molero, Joel Vicens, Pere Geli, Josep Juanola, Emma Paisano, Tom Wilchaw, Eros Rodríguez, Ot Forch, Quirc Relats i Mar Carbonell.

5 LA VERNA 01/2019

Per finalitzar, es van presentar diferents propostes per a què pensessin una mica més enllà, al voltat d’allò en el que havien estat treballant, com per exemple: Què passaria si no tinguéssim els músculs? Quina importància tenen els lligaments? etc, tot creant un ambient de col·loqui.

Activitats culturals Festa major de Sant Jaume

Els actes de la Festa Major de Sant Jaume es van prolongar al llarg de 9 dies amb nombroses activitats per a tots els gustos i totes les edats.

El dilluns 16 juliol es va fer una activitat lúdica dirigida a la mainada de 5 a 10 anys: El joc de l’energia en un dia, un joc participatiu sobre les bones pràctiques del consum de l’energia. Aquesta activitat estava lligada a l’exposició Biomassa a Catalunya, que estava exposada a la sala de la Coromina.

El tradicional Concurs Memorial Joan Cos, l’activitat programada pel dimarts, va tenir com a tema “Dibuixa la teva família”. Els participants van disposar d’hora i mitja per desenvolupar el seu dibuix, amb tècnica lliure. El jurat, format per la Clara Jané, en Pep Mora i la Mònica Bazán, van atorgar els següents premis:

Adults: 1r- Martha Ros, per l´ús de la tècnica “collage” i per la simplicitat de les línies.

2n- Lluc Valverde, els va agradar el traç despreocupat barrejat amb el toc d’humor en la caracterització dels personatges.

Juvenil: 1r- Clàudia Llonch, per l’originalitat d’incloure la família dins el concepte d’arbre genealògic. 2n- Selena Pijoan, per la seva valentia en com va plasmar la idea dels valors de la seva família.

LA VERNA 01/2019

6

A dalt, la mainada a punt per jugar al joc de l’energia. Sobre aquestes línies, algunes de les participants del concurs Memorial Joan Cos fent el seu dibuix.

Un moment de l’espectacle Sons de l’Univers.

Infantil B: 1r- Jan Asenjo, per l’originalitat dins la seva categoria. Va plasmar la universalitat de l’ésser humà com a família global.

2n- Mar Carbonell, els va agradar com va representar la seva família en l’entorn de l’Albera.

Infantil A: Va ser pels bessons Bragulat 1r- Laia, va representar molt bé l’activitat familiar. 2n- Marc, per l’ús de diferents tècniques (línia, difuminat...) i per la idea de representar la família en un podi.

El dimecres a la tarda, tot aprofitant que era un dels dies de l’activitat estiuenca Pista Oberta, es van fer els Jocs d’aigua. Es va reunir una bona colla ja que hi van participar no només els nens i nenes d’Espolla sinó també la mainada que estava de campaments a prop del nostre poble.

Les 6 hores de cinema de terror que estaven programades durant tota la nit a la piscina, no es van completar ja que la nit atramuntanada no va ser gaire agradable per aguantar fins a la matinada.

Aquest estiu vam rebre la visita de d’en Xevi i l’Enri amb el seu espectacle Sons de l’univers, que ens va explicar la història de l’Aïsa, la nena que va marxar a voltar món per trobar el remei que tornés la felicitat als veïns del seu poble. A lloms de l’òliba blanca de la Muntanya Sagrada, l’ Aïsa emprendrà un viatge que la durà a Austràlia, on descobrirà el didgeridoo. Del Tibet s’endurà uns bols. A Grècia conei-

xerà el monocordi. A Mongòlia li ensenyaran a cantar harmònics. També descobrirà la tambura a l’Índia, el saltiri a Itàlia, el gong a la Xina....

I finalment podrà retornar al seu poble i amb la música dels instruments màgics fer sentir de nou als seus veïns la felicitat i l’alegria que feia temps havien oblidat.

I a Espolla què va passar? Que petits i grans vam gaudir escoltant i tocant instruments d’arreu del món, desconeguts per a nosaltres, però que ens van fer passar una tarda d’allò més animada!

Un any més la caminada nocturna va ser un èxit de participació. El tret de sortida es va donar a la plaça del Marquès de Camps on s’havia concentrat tothom per fer una ruta pels voltants del poble. En arribar al Dolmen de La Cabana Arqueta el Celler Cooperatiu d’Espolla ens va obsequiar amb un tast del seu vi Babalà Vi rosat alegre. Aquest nou vi va fer un bon maridatge amb les cançons de la Cecília, una jove de 16 anys que va cantar acompanyada pel so de la seva guitarra. Fantàstica veu, bon vi i bona caminada.

El Projecte GenT, endegat per l’Artemi Bellés al 2017 amb l’objectiu de retratar les famílies d’Espolla i/o vinculades amb el poble, va culminar amb l’exposició de les fotografies, fetes en blanc i negre, a la sala de la Fraternal, dins les activitats de la Festa Major.

L’autor va fer la presentació del llibre –disseny d’en Pep Canaleta i presentació de la Irene Valverde–, que recull totes les fotografies de les famílies que han volgut retratar-se. Es va obsequiar a cada familia (o nucli familiar) amb la fotografia ampliada. Aquest projecte va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Espolla i de “la Caixa”.

P.A.W.N. és l’acrònim de “Pretty Ass White Niggahs” que, junt amb el Gang, traduït vindria a ser una cosa així com Colla de Negrates Blancs amb el Cul Bonic. I és que una de les característiques del trap és la rebel·lia, la provocació, el ser políticament incorrecte.

Els noms artístics dels components de P.A.W.N. Gang són Yung Mare, Lil Guiu, Good Jan, Teuma Thug, Monrra Straps i Willfree. En Teuma i en Monrra són els germans espollencs Mateu i Ramon Reñé, que durant l’estiu porten el bar de la piscina d’Espolla.

Una actuació contundent on el públic es va entregar al 100%.

La foto superior és d’un moment d’aturada en la caminada nocturna.

Sota aquestes línies, el dia de la inauguració de l’exposició del Projecte GenT

El grup de trap P.A.W.N. Gang durant la seva actuació a la pista de l’escola.

7 LA VERNA 01/2019

La nit del divendres 20 de juliol va tenir lloc la Nit Jove, organitzada per l’Associació de Joves d’Espolla. L’espectacle va començar amb el DJ Hacha Dastral, va continuar amb l’egarenc Damià Rodríguez, conegut amb el nom artístic de Lil Dami, i va acabar amb el cap de cartell: el grup de trap P.A.W.N. Gang, un dels més representatius d’aquest gènere a Catalunya i que actuaven per primera vegada a l’Alt Empordà. Deu ser per això que la pista municipal es va omplir de joves arribats de diverses poblacions que venien a veure en directe aquest grup que tant està agradant a YouTube. Un dels seus temes, Cac Blac, porta més d’un milió i mig de reproduccions, o Nai trucam al mobil / Nem a fe nagosis supera el milió. Unes xifres que, tractant-se de cançons en català, només estan a l’abast d’uns poquíssims privilegiats.

La XII Trobada gegantera va comptar amb les colles geganteres de Roses, Port de la Selva, Vilajuïga i Gualba, La Mulassa de Mollet, la Caixa de Trons de Girona, la Tramuntakada de Figueres i els Grallers d’Espolla. La cercavila va fer un recorregut més llarg que en anys anteriors, sortint del nucli urbà d’Espolla fins al final del Relliquer i tornant per la carretera dels Vilars. Quin goig veure tots els gegants amb el fons del Castellar!.

LA VERNA 01/2019

8

Imatges de la XII Trobada gegantera.

A baix, preparant la fideuà del sopar de Sant Jaume.

La nit de dissabte es va fer, a la pista de l’escola, la 1a Albera rumbera, amb la participació de dos grups altempordanesos: Bananna Beach i Merkado Negro. Un cartell de luxe per amenitzar la nit!.

Bananna Beach té el seu estudi a Sant Climent Sescebes i fan rumba però també cançons de fusió amb moltes influències. Merkado Negro barreja el seu estil flamenc, salsa i rumba amb d’altres estils, donant un aire més pop/rock a les seves cançons i versionant temes de Ketama, Kiko Veneno, Joaquín Sabina, Ojos de Brujo, Raimundo Amador. Tot plegat una nit amb molt ritme per ballar.

El diumenge, després de la missa, tothom va fer cap a la plaça del Carme on l’Ajuntament va oferir el vermut de Sant Jaume i sardanes amb la Cobla Principal de l’Escala. A la mitja part, la Coral d’Espolla va fer una cantada i també es van entregar els premis del concurs Memorial Joan Cos. Al vespre les sardanes, amb la Cobla Principal de l’Escala, es van fer a la pista municipal i tot seguit, el ball amb el duo Sharazan.

El dimarts 24 es va fer el tradicional Sopar de Sant Jaume. Aquest cop al pati de les Moreres, darrera l’escola. En Joan Gelabert, peixeter de Roses, es va encarregar de fer una fideuada amb força escamarlans que,

s’ha de dir, va quedar boníssima. Després del sopar i la sobretaula, tots a ballar al porxo del menjador de l’escola amb la música del discjòquei Pinxo tot degustant uns gintònics, un bon final de jornada.

I per acabar amb els actes de la Festa Major, el Cafè la Fraternal va organitzat els dos balls del dia de Sant Jaume, el primer a la 1 del migdia, l’anomenat Ball de Vermut i al vespre el Ball de Tarda, tots dos amenitzats per en Xavi.

Gràcies a una subvenció de la Fundació bancària “la Caixa” i la FATEC (Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya) tots els dimarts de juliol i agost, de 10 a 11 del matí, es va fer un curs de gimnàstica aquàtica per a majors de 55 anys a la piscina Municipal d’Espolla. S’hi van inscriure 21 persones, de les quals eren 18 dones i 3 homes.

Les sardanes amb la Cobla Principal de l’Escala, al migdia a la plaça del Carme, on també va cantar la Coral d’Espolla i a la tarda, a la pista.

Els/les participants van valorar molt positivament que la piscina estigués oberta exclusivament per a la realització de l’activitat.

L’últim dia del curs, el dimarts 28 d’agost, es va convidar a la gent del poble a veure la coreografia que havíem preparat i, com a comiat de l’activitat, un pica-pica a base de pintxos de fruita que ens van preparar en Ramon i la Berta de la piscina.

Mònica Bazán, monitora de l’activitat

Activitats a la piscina

En Ramón Reñé i la Berta Anglada, encarregats de la piscina i el bar, van programar un altre estiu ple d’activitats per a tots els gustos, algunes amb sopar inclòs, però no totes es van poder realitzar a causa de a la tramuntana.

Aquesta temporada la piscina va estar oberta entre el 15 de juny i el 4 de setembre d’11 del matí a 9 de la nit, excepte els dies abans de Sant Joan que només estava oberta de 15 a 20h.

Una de les sessions de gimnàstica aquàtica

9 LA VERNA 01/2019

Gimnàstica aquàtica per a gent gran

Nit d’havaneres

La nit del 3 d’agost el grup d’havaneres Cel Rogent va fer un concert a la Plaça del Marquès de Camps. Una nit fantàstica per gaudir de l’actuació d’aquest grup amb seu a Pont de Molins i fundat el 1998 per Miquel Renart i Vidal. Actualment està format per Antonio Moreno (veu), Esteve Angelats (veu i guitarra) i Dani Mancebo (veu i acordió). La direcció musical d’aquest grup i els arranjaments musicals són de Dani Mancebo.

Mentre esperavem l’actuació es va servir un entrepà de rostit de carn amb una salsa força bona. A la mitja part també vam poder menjar coca i veure garnatxa i, naturalment, el tradicional rom cremat. El concert va estar organitzat per l’Associació Amics de la Fraternal d’Espolla 1874.

Estiu Esportiu: la Pista oberta

A la pista de l’Escola els dilluns, dimecres i divendres de 2/4 de 7 a 2/4 de 9 s’oferien activitats esportives, i el material necessari per desenvolupar-les, als nens, nenes i joves que volguessin participar-hi. En Gerard Esteve va ser el monitor encarregat de dur a terme les activitats esportives segons les preferències dels participants, que podíen venir o marxar quan volíen. D’aquí el nom de l’activitat.

Homenatge a Josep Mallart i Cutó

LA VERNA 01/2019

10

Fent el tradicional rom cremat la nit d’havaneres a la plaça del Marquès de Camps.

La placa d’homenatge a Josep Mallart i Cutó a la façana de la casa on va nèixer.

El 25 d’agost, abans del sopar de comiat de l’estiu, es va fer un acte d’homenatge al psicopedagog espollenc Josep Mallart i Cutó (Espolla, 1897-Madrid 1989), que va iniciar els seus estudis amb el mestre Antoni Balmanya i posteriorment amb l’Àngel Costal.

La seva obra escrita en el camp de la psicologia aplicada, aspectes socials, pedagogia i relacionada amb l’organització científica del treball és molt àmplia. Hi ha més de 40 llibres publicats complementats amb més de 400 treballs, articles, reportatges i altres escrits relacionats. Mallart està considerat com un dels precursors de la psicopedagogia i dels difusors en els estudis sobre l’organització científica del treball.

En dit acte es va descobrir una placa recordant l’efemèride del naixement i lloc on va néixer, carrer del Castell, 8. Mallart va morir a Madrid, el 27 de desembre de 1989. Un gran amic i col·laborador seu, Mariano Yela, com a homenatge i acomiadament, va dir: “Mallart era un home bo, treballador liberal i independent, que no va ser reconegut com es mereixia, però que va ser feliç, perquè va ser autèntic i coincidí amb si mateix”.

Sopar de comiat de l’estiu

Organitzat per l’Ajuntament, el sopar de comiat de l’estiu, com l’any passat, es va fer al Pati de les Moreres. El menú, excel·lent, va ser d’entremesos i mandonguilles amb sèpia a càrrec de l’Antoni Pagès i els seus “pinxes”. Llàstima que la tramuntana va fer acabar la festa massa aviat.

22a Festa d’homenatge a la Gent Gran

El 23 de setembre, 44 dones i 37 homes van ser homenatjats en la 22a Festa d’homenatge a la Gent Gran organitzada per l’Ajuntament d’ Espolla. Tots ells, juntament amb els seus familiars acompanyants, es van concentrar a la plaça del Marquès de Camps per anar a l’església a celebrar una Missa Solemne cantada per la Coral d’Espolla. En aca-

bar la missa, la Coral va cantar algunes peces del seu repertori i després a l’interior de l’església es va fer la tradicional foto de grup. Els Grallers d’Espolla van acompanyar la comitiva fins a la Sala de la Fraternal. Allà les taules ja estaven preparades pel dinar, entremesos i arròs. Una vegada més, el pastís de les postres el va tallar la Teresa Ventós Nebot, nascuda el 10 d’agost de l’any 1922, que amb 96 anys és la dona de més edat del poble.

Tots els homenatjats van rebre un obsequi de l’Ajuntament: un pot de mel amb cullera de fusta, una bossa refredadora amb nanses i una ampolla de moscat del Celler Cooperatiu.

Preparant l’arrossada a la plaça del Carme

Castanyada i arrossada

L’arrossada i la castanyada que organitza cada any l’Associació Amics de la Fraternal 1874, enguany prevista pel 4 de novembre, es va suspendre i aplaçar al 25 de novembre per la mort sobtada d’en Jaume Llonch.

Passeig solidari per La Marató

Tot caminant pel pla de Cantallops, el diumenge 16 de desembre, es va fer el passeig solidari per La Marató. Enguany, la 6a caminada solidaria que reunia els veïns dels municipis dels Aspres.

La caminada, que es va iniciar a la plaça del Fort de Cantallops, es va haver d’escurçar per culpa de la pluja. A l’acabar la passejada, els agutzils dels Aspres ja tenien preparat el tradicional esmorzar de botifarres i xuies amb mongetes a la sala de La Societat La Concòrdia, de Cantallops.

En aquesta jornada solidària es van recollir 1.305€, que s’han entregat a la Fundació de La Marató de TV3 que aquest any està dedicada a la investigació per la lluita contra el càncer.

Preparant i coent les castanyes a la plaça del Carme

LA VERNA 01/2019

A la tarda, després de la sobretaula, tothom es va emocionar amb el gran concert de la Coral Juvenil Les Veus del Fluvià de Sant Pere Pescador, formada per joves veus femenines dirigides per la Cristina Bota. Per finalitzar la diada, el Cafè Bar Societat La Fraternal va organitzar el ball amb la música d’en Joan Sol.

11

El Nadal a Espolla Il·lustració de Martha Ros per a la postal nadalenca de l’Ajuntament.

El tret de sortida de les activitats nadalenques va ser el dissabte 8 de desembre amb la Quina organitzada per l’AMPA. Durant les fetes es van fer dues quines més: el 26 de desembre, la Quina del Fútbol, i el primer dia de l’any, la Quina dels Grallers.

El següent cap de setmana hi va haver la Fira de Nadal que organitza l’AMPA. Com que plovia, la fira es va muntar dins la sala de la Fraternal.

Durant tot el dia hi vau poder trobar decoracions de Nadal, ponsèties i ciclàmens i per primer cop, parada de llibres on poder conèixer les darreres novetats literàries per escriure la carta als Reis. També s’hi van poder recollir els calendaris del 2019 amb la fotografia de tots els nens i nenes de l’Escola i números de la Grossa de cap d’any.

El dissabte 22 al matí, va venir el Mestre Internacional d’escacs René Alonso per jugar partides simultànies amb els 14 inscrits.

El 23 de desembre tots els nens i nenes del poble i alguns de no tan petits, vam fer manualitats per poder decorar l’arbre de Nadal de la plaça del Marquès de Camps. El vam omplir amb boles de diferents mides i mil colors, també hi vam posar llums i una estrella a dalt de tot. El vam tenir enllestit per a la tarda fer l’encesa de llums i l’endemà fer cagar el Tió.

El mestre René Alonso jugant les partídes simultànies. A la dreta, fent cagar el Tió.

LA VERNA 01/2019

12

Un moment del torneig de tennis taula. A baix, els tres patges que van recollir les cartes.

Seguint la tradició, la nit de Nadal el gros tió estava preparat i va aguantar els cops que els nens i nenes van propinar-li amb força. Cada infant que va picar tot cantant la cançó del Tió, va rebre el regal que aquest anava cagant, sense deixar-se’n ni un, n’hi havia de més petits i n’hi havia de més grans, però tots amb la il·lusió als ulls.

I cal dir que l’avet de la plaça del Marquès de Camps, engalanat i il·luminat gràcies a l’Associació de Joves que havia organitzat un taller per a decorar-lo, va ser un bon decorat per a una nova ubicació de la festa del Tió que creiem molt encertada.

Dins les activitats lúdico-esportives del Nadal, al matí del dissabte 29 de desembre es va celebrar un torneig de tennis taula en el que hi van participar 16 persones de totes les edats. El guanyador del torneig va ser l’Arnau Genover, de 16 anys.

El 30 de desembre tots esperàvem amb molta il·lusió l’arribada dels patges reials per poder entregar les cartes. Però malauradament els tres pat-

ges es van perdre, sort que tots els nens i nenes van participar a la gimcana per poder trobar-los. Després de passar per diversos punts de poble i trobar totes les pistes vam aconseguir descobrir on es trobaven els patges reials!! Finalment, un any més, vam poder entregar les cartes pels Reis Mags amb tota normalitat!.

Els patges, en nom dels Reis de l’Orient, els hi van donar una joguina i uns caramels. Seguidament es va fer l’entrega dels premis del Concurs de pessebres i arbres de Nadal. El veredicte del jurat va ser: Premi al pessebre tradicional: Carme Terradas (Can Salas) Premi al pessebre de l’Albera: Berta i l’ Arnau Riera.

Premi a l’arbre infantil artesanal: Lou Graboleda.

El jurat va atorgar accèssits als altres pessebres participants: al pessebre al peu del Taga de la Conxi i en Manel, al pessebre tradicional i artesanal de la Rosa Bosch (Can Niceto), al pessebre més poblat de l’Eros Rodríguez, al pessebre amb carros d’en Manel Sallent, al pessebre amb tractor d’en Pere Geli, al pessebre amb cases artesanals de la Laia, la Duna i la Lou Graboleda i al pessebre tradicional més petit de la Maria Viñas.

El Nadal a Espolla

Alguns dels guanyadors del concurs de pessebres i arbres de Nadal, i un arbre decorat. A baix de tot, l’entrada a Espolla de les carrosses dels Reis de l’Orient

També a tots els arbres participants: a l’arbre més dolç de la Cristina Soler, a l’arbre Noel de l’Eros Rodríguez, a l’arbre més artístic de la Berta i l’Arnau Riera, a l’arbre més verd d’en Pere Geli, a l’arbre més vermell de l’Anna i l’Oriol Sastre i a l’arbre a la fresca de la Laia, la Duna i la Lou Graboleda.

Els premis són cortesia de l’Associació Cultural la Fraternal Espollenca.

Un petard i visca! Les carrosses dels Reis ja es veuen per la Serra de Sant Climent. Els nervis estaven a flor de pell però petits i grans acompanyaren la cavalcada fins l’església on tot era a punt per repartir els regals. I ara, tothom a portar-se bé, que l’any que ve els Reis han dit que tornaran!

Des de La Verna volem agrair l’esforç de totes les persones voluntàries que han fet possible el desenvolupament de les activitats d’aquestes festes a Espolla.

13 LA VERNA 01/2019

I després de molts nervis i molta espera, va arribar el dissabte 5 a la tarda/ nit i tots plegats vam anar a esperar l’arribada dels tres Reis de l’Orient.

Enguany feia una mica de tramuntana, però la música de la Mònica i en Xavi van fer molt més amena l’espera. Els caramels que repartien els capgrossos també hi van ajudar!

Noticiari Associació Els Roqueters

Passat l’estiu el fins ara director de la nostra Coral ens comunicà que les seves tasques, malauradament, l’impedien continuar dirigint-nos com havia fet fins ara. Confiem que, més endavant, algun dia no molt llunyà, podrem recomençar les nostres activitats.

Volem agrair al Sr. Joan Fuentes els dotze anys que l’hem pogut gaudir com a Director de la nostra Coral.

La Coral Els Roqueters, el passat 30 de desembre vam oferir un concert i una missa cantada a l’església de Sant Feliu de Vilajuïga en un acte organitzat per la fundació oncològica. Cal remarcar que la nostra actuació fou molt aplaudida i rebérem moltes felicitacions.

Un any després de l’1 d’octubre de 2017

Paraules dites pel nostre alcalde, en Carles Lagresa, el dia 30 de setembre de 2018, en l’acte de commemoració de l’1-O, just abans de que fos descoberta una placa situada a la Casa de la Vila, que vol recordar el lloc, el dia i l’any on va passar tot:

LA VERNA 01/2019

14

“Demà, 1 d’octubre, aquest país commemora una fita històrica, el referèndum d’autodeterminació de l’any 2017, on els ciutadans volíem decidir lliurement el nostre futur.

Més de 2 milions de persones varen decidir participar-hi activament malgrat els intents previs d’atemorir a la població per part del govern espanyol.

Dos milions de persones varen defensar els col·legis electorals, dormint-hi el dia anterior i també defensant les urnes i les paperetes davant dels actes salvatges de la policia espanyola, amb el resultat de més de mil ferits.

El poble d’Espolla també va defensar el seu col·legi electoral. Aquí mateix on estem ara, gent de totes les edats es varen mobilitzar. El que més em va sobtar va ser veure gent molt jove, que ni tant sols tenien l’edat de votar. Això em va fer pensar que en un futur no gaire llunyà, aquest país aconseguirà ser lliure.

L’1 d’octubre vàrem tenir sensacions molt diverses: emoció, entusiasme, nervis...sí, nervis pel cens universal, que a estones no funcionava, però que gràcies a ell vàrem poder rebre gent d’altres llocs que no havia pogut votar, per culpa de la repressió i tancament de col·legis electorals. També perplexitat per les noticies que arribaven d’arreu del país. I por, perquè no dir-ho. També incertesa, dubtes i finalment emoció i entusiasme d’haver dut a terme una jornada històrica.

Noticiari

No vull passar per alt el dia 3 d’octubre, quan el poble català, d’una manera molt transversal, va sortir al carrer, en un acte de rebuig a la violència policial i per demanar de nou la llibertat per a decidir el nostre futur com a poble.

Però malgrat aquesta transversalitat majoritària en el sí de la nostra societat a favor del dret a decidir i les reiterades cites de diàleg, l’estat espanyol va seguir exercint la repressió, empresonant als líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sanchez i Jordi Cuixart, aplicant l’article 155, que tant de mal ha fet al nostre país.

També vull tenir un record per a tots els altres presos, Carme Forcadell, Jordi Turull, Jordi Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Oriol Junqueras i els exiliats: Carles Puigdemont, Lluis Puig, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira”.

Assamblea general Amics de la Fraternal 1874

Els pagesos de l’Albera, farts de patir els danys de les vaques incontrolades

Una trentena de ramaders, vinyaters i productors de la zona de Sant Climent Sescebes i Espolla s’han dirigit –a través d’una carta conjunta– als serveis territorials d’Agricultura de Girona per denunciar els danys que provoquen als seus cultius els escamots de vaques incontrolades: a l’estiu, es cruspeixen els brots verds de les vinyes; a continuació, les rames de les oliveres, i d’aquí a poc l’objectiu seran els sembrats dels camps. Lluís Pagès, que es dedica a la ramaderia ecològica d’ovelles al sector dels Vilars (Espolla), alerta d’un altre perill: la contaminació que segons ell poden propagar uns animals que es multipliquen sense cap control sanitari.

La problemàtica no és nova, ja que es va originar fa 20 o 25 anys. A l’Albera hi ha dues grans explotacions de ramaderia extensiva –l’una, a Requesens; l’altra, a Baussitges–, a les quals els pagesos afectats atribueixen la responsabilitat de tot plegat.

A partir d’exemplars fugats d’aquestes explotacions, s’haurien anat constituint escamots d’animals que s’han anat reproduint i han format grups de vaques que campen al seu aire, a banda i banda de la frontera. Les conseqüències en els cultius són les més evidents, però també generen problemes de seguretat per a les persones i per al trànsit a les carreteres.

Segons els pagesos afectats, hi hauria unes 50 vaques sense control sanitari ni identificació, alimentant-se dels farratges d’altres explotacions, vinyes i oliveres. “No estem en contra que es recuperin races autòctones i, si serveixen per mantenir el sotabosc, benvingudes siguin. Ara bé, el

15 LA VERNA 01/2019

El passat diumenge 18 de novembre a les 12 del migdia a la Sala de la Fraternal, va tenir lloc l’Assemblea General de l’Associació Amics de la Fraternal 1874. A més de cobrar la quota anual dels socis/es, a la reunió es va acordar que es continuaran fent les activitats habituals, excepte el sopar de cap d’any. De cares al 2019 la castanyada estarà acompanyada d’un berenar o sopar, a part de l’arrossada. També es va acordar col·laborar amb 600€ en la instal·lació de l’aparell acondicionador de la Sala de la Fraternal.

Noticiari

bestiar ha d’estar ben gestionat, i no pot campar lliurement sense cap control”, conclouen.

Aquest és un problema que s’arrossega des de fa molts anys i que no s’acaba de resoldre malgrat que els serveis territorials d’Agricultura a Girona són coneixedors de la problemàtica i asseguren que no s’ha deixat mai de treballar per intentar resoldre-ho. En l’últim any, Agricultura recalca que s’han celebrat diverses reunions, amb afectats i ramaders, i amb els alcaldes d’Espolla, Sant Climent Sescebes i Cantallops. De l’última trobada, n’hauria sortit la proposta de fer un tancat per atraure les vaques posant-hi menjar i així poder-les capturar.

Els hereus de Coderch donen el seu arxiu al Reina Sofia

L’estat de conservació de l’arxiu de l’arquitecte Josep Antoni Coderch feia anys que preocupava la Generalitat i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Fins i tot el despatx RCR havia ofert un espai als hereus perquè estigués en bones condicions. Tot i així, els hereus han decidit donar-lo al Museu Reina Sofia, mentre que a Catalunya demanaven inicialment un milió d’euros pels fons i no van respondre a una oferta d’entre 300.000 i 400.000 euros que la Generalitat els va fer a la primavera.

La família de l’arquitecte Josep Antoni Coderch (Barcelona, 1913Espolla, 1984) assegura que van oferir l’arxiu a la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Reina Sofia, les institucions que hi havien mostrat «més interès», a canvi que la institució que el rebés es fes càrrec del cost d’un tractament contra els fongs que el posava en perill de destrucció.

Els hereus asseguren que el museu madrileny va respondre «ràpidament» acceptant la donació i el cost de neteja de manera immediata. Per contra, la Generalitat va contestar al cap de «mesos» acceptant la donació i el cost de la neteja, però «proposant realitzar-la durant tres anys». Així mateix, insisteixen que mai han rebut cap compensació econòmica pel llegat.

LA VERNA 01/2019

16

La família reconeix que el 2010 va decidir valorar l’arxiu Coderch i posar-lo a la venda, ja que asseguren que hi havia diverses entitats interessades a Barcelona. Entre el 2011 a 2014, els hereus afirmen que van mantenir «en exclusiva» l’opció de compra conjunta de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, que «no va prosperar».

L’arxiu està format per plànols i croquis dels seus projectes arquitectònics i de disseny; fotografies i clixés familiars i de les seves obres i correspondència professional.

Malgrat això, des del mes de maig del 2017 a la plataforma digital de la biblioteca de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ubicada a Sant Cugat del Vallès, es pot consultar el Fons Digital J. A. Coderch que substitueix l’antic Arxiu Coderch en paper, catalogat per la mateixa Escola.

La digitalització de l’Arxiu Coderch va ser possible gràcies al conveni de col·laboració subscrit entre la família Coderch i l’ETSAV de la UPC.

La iniciativa de digitalització té un doble objectiu: d’una banda, fomentar l’estudi, l’anàlisi i la recerca de l’obra arquitectònica de Coderch, i de l’altra, conservar i preservar-ne el llegat. Tractat i digitalitzat per part de l’ETSAV, el fons supera els 9.800 documents, classificats en més de 875 carpetes, entre plànols, croquis, documentació tècnica i d’obra, factures, rebuts i fotografies, així com correspondència personal i la referida a cada projecte, corresponents al període 1941- 1978.

El nombre d’obres i projectes disponibles per a la consulta digital és de 126, indexats segons el criteri original de numeració de projectes del despatx de J. A. Coderch. Altres expedients de menor entitat no han estat digitalitzats, si bé se’n té constància en la relació d’obres i projectes.

Ens han deixat...

Maria Fabra Sala

Vídua d’en Paulí Casellas Estela, morí el passat 26 de setembre als 93 anys d’edat.

Jaume Llonch Abulí

En Jaume Llonch Abulí va néixer a Espolla el 15 de febrer de 1948.

Després de fer els aprenentatges escolars al mateix poble, als 14 anys comença a treballar al Garatge Llonch, a la plaça del Gra de Figueres (on actualment hi ha la botiga Abacus), empresa d’un cosí germà de l’avi patern. El parent, tot escoltant les preferències manifestades per en Jaume, el posa a treballar en la reparació de camions, feina que no canviarà mentre hi treballi. El propietari va canviar l’emplaçament del negoci traslladant-se a Vila-sacra. Aleshores en Jaume s’especialitzà en la reparació de barques, feina que va fer els següents tres anys.

L’any 1977 va posar negoci propi a Empuriabrava, comprant un local que destinà a la reparació i hivernatge de naus.

Es va casar amb Maria Teresa Mach, ambdós fills dels ferrers del poble i anaren a viure al domicili de la família d’ella, al carrer de Rabós. Van tenir dos fills, en Carles i en Jaume.

Amb el constructor Martí Rutllan (que va posar l’aigua potable i clavegueram al poble), va aficionar-se a la cacera major, que a la fi, l’1 de novembre, la pràctica d’aquesta li ha llevat la vida de resultes d’un desgraciat accident.

Paquita Brugat Cardoner

Al tancament de la revista ens hem assabentat de la mort de la Paquita.

En el proper número li dedicarem un espai de record.

17 LA VERNA 01/2019

Gaudia plenament amb dues aficions, el futbol i la cacera. Al ball també solia dedicar-hi bones estones. El futbol, segons la Maria Teresa, el feia patir, podia tancar el televisor quan el joc o resultat no era l’esperat i anar-se’n a passeig. Va jugar al Club Esportiu Espolla amb molt d’encert però als 26 anys ja deixà la pràctica d’aquest esport. Quan la Maria Teresa i en Jaume es van casar els companys d’equip vàrem demanar-los que als quinze dies haguessin tornat del “passeig de nuvis” ja que ens enfrontàvem al Maçanet de Cabrenys i la rivalitat -1er i 2n classificats- era a flor de pell.

LA VERNA 01/2019

18

Grallers d’Espolla Els bolos del 2018

01/01 --------Espolla - Quina 07/01 --------Espolla - Marxa de la Sussissa 21/01 --------Espolla - Fira de l’Oli 13/02 --------Capmany - Carnestoltes 17/02 --------Espolla - Carnestoltes 11/03 --------Mollet de Peralada - Fira del Bacallà 08/04 --------Port de la Selva - Fira de l’Espàrrec 15/04 --------Cabanes - Oncolliga 20/05 --------Port de la Selva - Sant Baldiri 02/06 --------Espolla - Romeria de Sant Genís 03/06 --------Breda - Vila Gegantera 23/06 --------Banyuls - Flama del Canigó 24/06 --------Banyuls - Sant Joan 30/06 --------Girona - Caixa de Trons 13/07 --------Espolla - Glosa de vins 21/07 --------Espolla - Trobada Gegantera 28/07 --------Portbou - Portbou sona be 29/07 --------Vilajuïga - Festa Major 15/08 --------Roses - Festa Major 18/08 --------Gualba - Festa Major 23/09 --------Espolla - Festa de la Gent Gran 06/10 --------Salt - Fira Internacional del Cistell 04/11 --------Girona - Festes de Sant Narcís 09/11 --------Maçanet de Cabrenys - Correbars 11/11 --------Capmany - Ranxo 16/12 --------Mollet de Peralada Els Grallers d’Espolla són: a les gralles, Eva, Gisela, Míriam, Marc, Mariona, Anna, Kiku, Isaac; a la percussió,. Porfiri, Manel, Aniol, Joan, Rafael, Enric, Albert

Una conversa cantada Entrevista a un alumne/glosador de la Trobada de Cantadors d’Espolla 2018 En Nil Roig té 20 anys, és de Figueres i estudiant de química a la Universitat de Girona. Aquest any va participar, per segona vegada, a l’Escola d’Estiu de Glosa i també al Combat del Rei/Reina de les Nyacres que es va organitzar del 10 al 14 de juliol a Espolla. Els veïns i les veïnes d’Espolla, i molta més gent de la comarca, ja coneixem bé la Trobada de Cantadors que té lloc al nostre poble des de fa 16 anys, en el cas del Combat, i des de fa 7 anys pel que fa l’Escola. Per això, enlloc de fer un resum dels molts actes que es fan durant tota una setmana, hem volgut entrevistar un dels participants per conèixer l’experiència des de dins.

En Nil durant el Combat del Rei/Reina de les Nyacres 2018, ho va fer molt bé!

En Nil va entrar en contacte amb el món de la glosa aquí a Espolla el 2014, quan va venir amb altres voluntaris joves de la IAEDEN-Salvem l’Empordà (entitat naturalista i ecologista de la comarca) per ajudar a servir a la barra la nit del Combat. Segons ell, “sense saber on ens posàvem. Un cop a Espolla però, el Combat em va atraure molt des del primer moment, i m’escaquejava de la barra quan no hi havia gaire feina per anar a escoltar als glosadors i glosadores.”

NR: Des que vaig descobrir això de la glosa, ja em va agradar, però no m’havia plantejat apuntar-m’hi, perquè sóc molt vergonyós. Però fa dos anys, pel meu aniversari, em van regalar la inscripció a l’escola, i se’m van acabar les excuses... Per sort! L’escola és una experiència genial on aprens i gaudeixes moltíssim.

Verna: Sembla que tan l’any passat com aquest any, vas ser l’alumne més jove de l’escola, quina és la teva experiència?

NR: És cert que la mitjana d’edat em queda força per sobre, però a l’Escola de Glosa tothom té l’esperit tant o més jove que el meu! Des del primer moment tothom t’acull i et fa sentir a casa, i també compartiu les raons de ser allà: aprendre, cantar, i passar-s’ho bé. L’edat no pot ser una excusa per a no glosar, això ha quedat més que demostrat.

Verna: Què valores més d’aquesta experiència?

NR: El que més m’agrada de la gloGlosant s’aconsegueix sa –i que m’ha calgut entrar-hi per crear una conversa descobrir-ho– és la complicitat en les glosades. Els combats o les moscantada que pot durar tres són escenari per al lluïment i les hores i hores, una ganes de fer-ho bé que tots tenim, bombolla compartida però en les sobretaules, o les cantainesgotable on tothom des a peu de pista, on tothom pot entrar, sortir i dir el que vulgui, és on s’hi pot sentir a gust. passa la veritable màgia de la glosa.

S’aconsegueix crear una conversa cantada que pot durar hores i hores, una bombolla compartida inesgotable on tothom s’hi pot sentir a gust.

19 LA VERNA 01/2019

Verna: Aquest any 2018 ja vas participar per segona vegada a l’Escola de Glosa, què et va fer decidir d’anar-hi?

Escola d’estiu de Glosa i Trobada de Cantadors

Verna: Com valores l’organització? Què et sembla que es fa en un poble petit i rural com Espolla?

NR: L’organització de l’escola és modèlica, i hi ha una feinada enorme al darrera feta per persones excepcionals que s’estimen molt tot aquest món. Pel que fa a la ubicació, Espolla, em sembla l’extrapolació perfecta de la idea de la bombolla que deia abans. Durant la setmana de l’escola, et submergeixes en un altre món i quedes aïllat de tot. És perfecte.

Verna: Què et motiva a concursar al Combat? Et poses nerviós a l’escenari, tens pànic escènic? Què t’agrada més del Combat?

Un moment del Combat en el que van coincidir a l’escenari en Gustinet, ponicano (presentador) dels primers 14 anys de la Trobada, i en Quim Carandell i en Lluc Valverde, els joves d’Espolla que aquest any li van agafar el relleu.

LA VERNA 01/2019

20

NR: Em poso molt nerviós! Precisament per això hi pujo! És un bon exercici a nivell personal per superar pors i vergonyes, el de cantar sense saber que diràs davant de moltes persones. O potser no, i sóc un masoca. Sigui com sigui, sempre m’ho acabo passant molt bé a dalt de l’escenari, i els cops que decideixo quedar-me a baix (també m’agrada gaudir d’un espectacle de glosa des del públic) sempre em queda una espineta clavada per no haver-hi participat.

Verna: Vas a altres esdeveniments de glosa? Gloses també durant la resta de l’any? Què en diuen en el teu entorn?

NR: Sí, i tant! Tenim la sort de que ara mateix hi ha molts combats i trobades arreu del país. A més, des de fa uns mesos hem començat a trobar-nos setmanalment a Figueres uns quants glosadors i glosadores de la comarca, i és una eina molt bona per mantenir-se fresc entre Trobada i Trobada, i també per millorar aspectes de les cantades i posar opinions en comú.

Verna: Què en diuen en el teu entorn?

NR: Desafortunadament, la glosa és -encara- quelcom molt desconegut, i quan dic que en faig, la gent sol posar cara de desconcert. Tot i això, tothom que descobreix aquest món li sol agradar –prou o no com per llençar-s’hi, però de bones sensacions en deixa sempre–, així que és qüestió de temps que la gent ho vagi descobrint.

Verna: Què diries a algú tan jove com tu que es planteja apuntar-se a l’escola, al combat?

NR: Que vigili, que és molt addictiu.

Verna: Per acabar, ens faries una glosa per convidar algú que no ha vingut mai de públic al combat?

NR: El mallorquí Pau Riera “Rierol” va ser proclamat com a Rei de les Nyacres 2018.

De l’escenografia de la nit del combat s’en va fer càrrec en Lluc Valverde.

Totes les fotos d’aquest article © Xevi Vilaregut, fotògraf. www.xevivilaregut.com

Entre sons de tramuntana Es sent música i cançó Brolla l’humor i l’enginy Que duu la improvisació

Aquests que canten a Espolla Si escolteu amb atenció Us faran riure i plorar Sols amb la imaginació

Any de consolidació dels vins de la Cooperativa Al mes d’octubre es donen els darrers dies de la verema si és que tot ha anat d’una forma habitual. Aquest any el dia 11 va ser el darrer d’una collita que podríem qualificar de normal si no fos que veníem d’uns anys complicats i que tornar a la normalitat gairebé vol dir fer una bona anyada.

Però el mes d’octubre també és de Premis i de la publicació de les Guies de Vins de referència. I en això l’anyada també ha estat bona.

Premis Vinari

Els premis de referència dels vins del nostre país. Ja fa una colla d’anys que assistim a l’acte de lliurament que s’acostuma a fer el primer dissabte d’octubre i que és senyal de que els nostres vins tenen un reconeixement en la gama de medalla d’or, plata i bronze. Aquest cop el més ben situat ha estat el Vi Novell 2017 amb un Vinari de Plata en la gama de Vins Negre Joves.

Guia de Vins de Catalunya

Centrada en els vins elaborats al nostre país. A l’edició 2019, presentada el 5 de novembre, hi consten 7 vins amb una puntuació superior al 9.50: de la col·lecció de Vins de Postal, La Porta Vermella, Les Dòmines, Verema Solidària i La Sureda. A més el Babalà Blanc Simpàtic i el Babalà Rosat Alegre i el Dòlmens Negre.

Guia Peñín

Però no només els premis i una anyada que hem quedat que era normal.

Aquesta part final de l’any ha servit per presentar algunes novetats.

Alguna ja habitual, com el Vi Novell 2018 que pels volts de Sant Martí, a mitjans del mes de novembre, és el primer vi de la verema acabada de collir. Ja veurem si tindrà el mateix reconeixement que el seu antecessor.

Confiem que sí.

S’amplia la col·lecció dels Vins de Postal amb La Sureda, un Lledoner Negre veremat el 19 de setembre de 2014 de la finca del mateix nom situada del costat de tramuntana del poble d’Espolla.

Un altre vi amplia la col·lecció dels Vins de Postal: treiem La Sureda, un Lledoner Negre veremat el 19 de setembre de 2014, de la finca del mateix nom situada al costat de tramuntana del poble d’Espolla.

I la darrera novetat pel que fa referència als vins embotellats ha estat el canvi d’imatge de la tradicional Garnatxa Solera. S’ha fet un canvi que intenta modernitzar la seva presentació i que ens consta que ha tingut una bona acollida. Un canvi que també afecta el nom del vi que ara passa a anomenar-se Solera1931 després de confirmar que les mares que garanteixen la producció de la nostra Garnatxa Dolça són d’aquella data en la que es van inaugurar les instal·lacions de la Cooperativa.

21 LA VERNA 01/2019

La Guia clàssica de vins de tot l’Estat. De nou apareixen vins del nostre Celler amb puntuacions de la gamma de vins excel·lents. Els mateixos que en el cas anterior de la sèrie de Vins de Postal, les tres garnatxes dolces: SoliSerena, Solera 1931 i Garnatxa d’Empordà i el Clos de les Dòmines Reserva 2014.

L’Ajuntament informa Obres, arranjaments i altres

Durant l’any s’han fet les següents intervencions, amb càrrec al pressupost del 2018:

- Arranjament d’un tram del camí vell de Rabós i camí del Paratge del Pal, amb asfalt i formigó, amb un cost d’execució d’obra de 51.321,25 euros, dels quals 48.821,43 euros han estat subvencionats per la Línia de Camins de la Generalitat de Catalunya i la resta 2.499,82 euros han estat finançats amb ingressos propis de l’Ajuntament.

- La 3a fase del centre cívic, amb l’adequació de l’edifici de l’ajuntament vell, a planta pis fer el lavabo nou, fals sostre i posar gres porcellànic a terra, a la planta baixa sorrejar i rejuntar voltes de rajol i parets de pedra, posar obertures exterior d’alumini i arranjar les dues escales exterior i façana, i adequar instal·lació elèctrica interior; amb un cost d’execució d’obra 44.999,90 euros, finançats amb ingressos propis de l’Ajuntament.

I amb càrrec al pressupost del 2019:

- Arranjament d’un tram del carrer Rabós amb paviment d’asfalt i vorera de formigó rentat a l’àcid; amb un cost d’execució d’obra 14.789,23 euros, finançats amb ingressos propis de l’Ajuntament.

- Instal·lació d’una bomba de calor i aire condicionat a la sala de La Fraternal, amb un cost de 10.000 euros, finançant amb 5.000€ per l’Associació de Propietaris i Veïns d’Espolla (COTO), amb 1.000€ per l’Associació Cultural La Fraternal, amb 800€ per l’Associació Amics de la Fraternal 1874 i la resta 3.200€ per l’Ajuntament d’Espolla. Agraïm l’aportació econòmica a les tres entitats que hi han col·laborat.

LA VERNA 01/2019

22

Xerrada: la recollida d’escombraries i el compostatge

El 30 de novembre es va fer una sessió informativa per explicar com s’aplicarà la actual normativa sobre la recollida de matèria orgànica al municipi, ja que estem obligats a separar-la de la resta de residus i a durla a la planta de compostatge comarcal.

Per evitar que això suposi un cost addicional pels usuaris, l’Ajuntament d’Espolla s’ha acollit al “Projecte d’autogestió i instal·lació d’una planta de compostatge a través d’un compostador mecanitzat de bioresidus del municipi d’Espolla”: -”Projectes per a la recollida separada de bioresidus per al seu tractament biològic”, per import de 4.805,25€ (import subvencionat 1.806€).

-”Projectes de construcció d’instal·lacions de compostatge adreçades al tractament de bioresidus recollits de manera separada”, per import de 38.030,30€ (import subvencional 26.020€).

Pots trobar informació detallada d’on cal dipositar cada residu al web www.residuonvas.cat

Al contenidor del compostatge es poden tirar cloves d’ou i fruits secs, marro de cafè, paper de cuina brut, carn i peix (en moderació), fruita i verdura, restes d’infusions i restes de jardí i horta que no hagin estat tractats amb herbicides i plaguicides.

La resta de residus han d’anar als contenidors de matèria selectiva (groc, blau, verd, rebuig). Els mobles i trastos es recullen l’últim dilluns de mes.

Si no saps on s’ha de llençar un residu, pots consultar-ho a l’Ajuntament.

La caldera municipal de biomassa La preocupació pel medi ambient està a la graella de sortida de la iniciativa que pocs anys enrere va promoure la Unió Europea i a la qual han donat suport el Pacte d’Alcaldes i, pel qual, es comprometen a reduir en un 20% les emissions de CO2 abans de l’any 2020. Donant resposta a aquesta iniciativa i mostrant una sensibilitat que és d’aplaudir, la Cooperativa d’Espolla i l’Ajuntament van signar un contracte de col·laboració perquè aquest projecte de la Unió Europea sigui una realitat en el poble d’Espolla. Resta fora de tot dubte el bé que representa per al medi ambient, i de retruc per a la salut de les espècies, el fet de deixar de cremar anualment una mitjana de 8.667 litres de gasoil i, en el seu lloc, passar a cremar la pinyolada com a biomassa. A falta de pinyolada es pot fer servir estella, subministrament de la qual s’encarrega, en cas necessari, una empresa de Celrà.

Personificaren l’acord de col·laboració entre ambdues entitats, l’Alcalde de l’Ajuntament d’Espolla, Carles Lagresa Felip i el President del Consell Rector del Celler Cooperatiu, Pere Lloveras Pimentel. Ambdues parts van manifestar subscriure un conveni de col·laboració per garantir la viabilitat de la caldera de biomassa de titularitat municipal. La Cooperativa es va comprometre a subministrar la pinyolada a l’Ajuntament i, a canvi, podrà connectar-se a la caldera. Talment, es va comprometre a pagar les obres corresponents a la seva connexió, que pugen a 16.893,84€ més IVA i als consums tèrmics i de manteniment. L’Ajuntament es compromet a pagar la pinyolada a la Cooperativa a raó de 100€ la tona.

A grans trets, la inversió total de l’obra puja a 135.013,36€ de les quals, la Diputació atorga una subvenció de 85.975€. L’Ajuntament es fa càrrec d’un cost present i futur de 2.738,46€/ any, durant 16 anys.

Com a part del projecte, es va procedir a construir en el pati de l’escola un espai per encabir la caldera de biomassa i un dipòsit de 3.000 litres, que alimenta un col·lector amb dues sortides: un circuït per alimentar l’edifici de l’escola, que també està preparat per abastir d’aigua calenta la piscina municipal i l’escorxador municipal (local dit dels caçadors).

L’altre circuït alimenta l’edifici del menjador escolar i la sala polivalent de la Coromina.

Fins un parell d’anys enrere, aquesta pinyolada era duta a Lleida, on també s’emprava per produir energia. L’any 2017, la producció de pinyolada de la Cooperativa de l’oli fou d’uns 30.000 quilos, quantitat que supera amb escreix la necessitat de la matèria primera (com hem vist quatre paràgrafs més amunt).

El Ple de l’Ajuntament d’Espolla va aprovar inicialment, el dia 18 de març de 2016, el document on queda recollida la memòria d’aquest projecte, que consta de 57 pàgines i 18 plànols.

Espolla, 6 de desembre de 2018 Joan Vergés i Pineda

23 LA VERNA 01/2019

La taula d’equivalència energètica entre el gasoil i la pinyolada ens informa que cada 1000 litres de gasoil equivalen a 2.300 quilos de pinyolada.

Si a l’any 2015, el consum entre l’escola i el Celler Cooperatiu fou de 5.202 litres de gasoil (2.000 litres l’escola i 3.202 litres el celler cooperatiu) equivalen a 11.964,6 quilos de pinyolada i el cost municipal puja a 1.196,46€. L’estalvi energètic és evident (preu del gasoil calculat entre 70 i 80 cèntims el litre).

Joan Vinyes Carles El desembre de 1981, i en motiu del cinquantenari del Celler, vaig tenir l’ocasió de parlar amb el Sr. Joan Vinyes Carles, Mestre Nacional, Intendent Mercantil i Dr. en Ciències Econòmiques i Empresarials.

Vàrem parlar, entre altres coses, dels problemes relacionats amb les tasques pedagògiques d’aquell temps, se’ns va afegir a la conversa en Joan Vergés.

Ens va fer arribar, per correu, el capítol VI del seu llibre inèdit: “Una escola pública per al futur” amb la introducció i l’índex, per tal de situar-lo dins l’entrellat de l’obra per a què en féssim una crítica.

Aquest projecte escolar anomenat “Desarrollo y análisis del proyecto escolar. Alto Ampurdán”, és un projecte completíssim i ambiciós basat en les teories dels grans pedagogs de l’època que, encara avui dia, fora completament vàlid a les nostres escoles.

Aquestes són les activitats del projecte:

LA VERNA 01/2019

24

El Sr. Joan Vinyes ens explicà que el projecte quedà enllestit el juny del 1936, i a l’octubre del mateix any s’havia d’exposar i discutir a la reunió mensual dels mestres de l’Alt Empordà a Figueres, sota la presidència de l’Inspecció de 1’ensenyament i la presència dels catedràtics de pedagogia, història i geografia de les Normals de la Generalitat i de Girona.

Malauradament l’esclat de la Guerra Civil col·lapsà l’obra. La majoria dels mestres col·laboradors foren desposseïts de les seves escoles. Els

germans Costal i el Sr. Peñuelas de La Jonquera moriren abans d’acabar la Guerra Civil, el Sr. Santaló morí a l’exili, d’altres com el Sr. Font i el Sr. Barceló foren ajusticiats al començament del conflicte.

Fem història

El Sr. Joan Vinyes, després de dos anys de presó per haver sigut oficial d’enginyers de l’exèrcit de la República, va haver de canviar d’ofici i renunciar a una estada d’un any a l’Institut Rousesau de Ginebra que llavors dirigia Piaget.

El setembre del 1934, essent mestre de Vilajuïga, el Sr. Joan Vinyes proposà al Sr. Àngel Costal i Marinel·lo, mestre d’Espolla i del que havia sigut deixeble seu dels quatre als quinze anys, col·laborar en l’elaboració del projecte escolar per a l’estudi geogràfic-històric dels seus respectius municipis.

El Sr. Joan Vinyes va refer la seva vida laboral especialitzant-se en gestió empresarial, sent el seu llibre “El método ADINT” per a la integració de les gestions comptable, pressupostària i financera de les empreses guardonat amb el premi Paul Otlet 1969, per l’Acadèmia Internacional de Comptabilitat.

Retrat d’en Joan Vinyes Carles a l’aula de l’escola de Vilajuïga.

A l’acabar la seva vida laboral, i com a decà de l’Escola d’Alta Direcció i Administració (EADA) de Barcelona, va fer la tesi doctoral a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona.

Però, ens explicà que sempre va sentir l’enyorança de la professió que tant estimava i per això, al jubilar-se va voler escriure aquest llibre com a homenatge personal a tots aquells magnífics catedràtics i col·legues que al llarg del primer terç del segle passat aixecaren l’ensenyament a casa nostra a uns nivells mai més assolits.

El Sr. Joan Vinyes i Carles va néixer a Espolla el 1913. Casat amb la Sra. Adelaida de la Cruz, alumna de la primera directora de l’Escola del Bosc de Barcelona, la mestra, pedagoga i escriptora Rosa Sensat, amb qui mantingué contacte i sempre admirà i recordà amb gran afecte.

El Sr. Joan Vinyes morí als 89 anys i les seves despulles descansen al cementiri d’Espolla.

Albert Geli

A l’esquerra, en Joan Vinyes Carles amb els seus alumnes de l’escola de Vilajuïga.

A baix, amb la seva dona, Adelaida de la Cruz, que va ser mestra a Espolla.

LA VERNA 01/2019

La Sra. Adelaida de la Cruz fou mestra d’Espolla uns anys, fins el 1936.

Varen tenir dos fills en Joan Albert i en Frederic.

25

Carles Lagresa Alcalde d’Espolla Recull de premsa

“El repte dels propers anys és la població jove”

Carles Lagresa és alcalde d’Espolla des del 2011 amb un equip d’independents de Compromesos amb Espolla-AM, marca blanca d’ERC. Tornarà a ser candidat a l’alcaldia en les eleccions municipals del 2019?

En principi sí, repetiré com a cap de llista de Compromesos amb Espolla-AM.

Serà per a un tercer mandat, i aquest ja governen sense oposició?

LA VERNA 01/2019

26

Carles Lagresa és alcalde d’Espolla des del 2011.

(Foto de Manel Lladó)

El 2007 ja era el cap de llista, no vam guanyar i vaig fer aquell mandat de regidor. El 2011 es presentava també una llista de CiU però ja vam guanyar l’alcaldia. El 2015 ens presentàvem només nosaltres i una llista fantasma del PSC, sense cap representant del poble i que va recollir només un vot. Vol dir que tenim el poble cohesionat.

Què destacaria del que s’ha aconseguit en aquest mandat?

Tot i les limitacions –som un poble petit, amb un pressupost de 480.000 euros–, hem fet dues obres importants. Una va ser la renovació de l’escola Antoni Balmanya amb el suport del Departament d’Ensenyament.

L’any següent vam renovar la piscina municipal, que té 40 anys; pràcticament la vam fer nova. És important tenir piscina?

La veritat és que no entenem Espolla sense piscina; tenim més de 600 socis, no només d’Espolla, també dels pobles veïns. N’estem molt contents perquè a l’estiu la piscina és realment Costa mantenir joves el centre d’Espolla i de tota aquesta àrea de municipis. que visquin al poble, Quants nens hi ha l’escola?

Ara n’hi ha 28, n’havíem tingut 35; va minvant amb els que marxen.

L’escola és una qüestió molt important per a nosaltres, ens té preocupats. Costa mantenir joves que visquin al poble, tenim una població envellida. Mantenir habitants joves i fins i tot fer que en vinguin

tenim una població envellida. Mantenir habitants joves i fins i tot fer que en vinguin a instal·lar-se és un dels reptes que tenim per als propers anys.

Tenim una població de 430 habitants i segurament som un dels pocs pobles d’aquesta mida amb encara dues carnisseries que elaboren el seu embotit.

a instal·lar-se és un dels reptes que tenim per als propers anys. Per això és bàsic tenir al dia serveis com l’escola. Convenia renovar-la, calia fer-ho, ens va costar molt perquè ja havien iniciat els passos el 2011.

Ara ha quedat pràcticament nova i n’estem orgullosos.

Recull de premsa

Més coses en aquest mandat?

Ens cal acabar el nou centre cívic a la plaça Sant Jaume. L’Ajuntament va adquirir l’antic sindicat i en tot aquest espai volem reagrupar un local d’entitats, la biblioteca i un local d’avis. Estem en la segona fase i abans del final d’aquest mandat confiem tenir feta la tercera.

Queden projectes pendents per al pròxim mandat?

No arribem a tot perquè tenim els pressupostos que tenim i pocs ingressos; les administracions supramunicipals no ens han tret un sol pla d’obres i hi ha coses que portàvem al programa i a les quals no arribem. Una és la distribució d’aigua, que és de gestió municipal des de fa 46 anys; vol dir que les canonades han envellit i s’han de renovar.

Quan puguem fer això ho volem aprofitar per incorporar la xarxa de distribució de gas natural. Ho tenim pendent. A banda d’això, estem intentant amb Territori trobar una fórmula per adequar l’entorn dels carrers, el nucli del poble, renovant paviment i façanes.

Espolla encara és un poble d’activitat agrícola?

És clar que aquesta carretera [coll de Banyuls] és molt important. Ho veiem amb la nostra Fira de l’Oli: gran part de l’èxit és degut als visitants del Rosselló.

Precisament per això un altre dels reptes que tenim pendents és la cessió de la titularitat –ara és municipal– a la Diputació, que ja hi està d’acord.

La carretera del coll de Banyuls és clau per a tota aquesta activitat?

És clar que aquesta carretera és molt important. Ho veiem amb la nostra Fira de l’Oli: gran part de l’èxit és degut als visitants del Rosselló. Precisament per això un altre dels reptes que tenim pendents és la cessió de la titularitat –ara és municipal– a la Diputació, que ja hi està d’acord. Tant per a Rabós com per a Espolla és convenient perquè la carretera té més de 15 anys i el manteniment és costós per a petits municipis com els nostres. Està acordat, se’ns ha allargat un xic la tramitació, però s’ha de fer.

Esteve Carrera, El PuntAvui, 30 d’octubre de 2018

27 LA VERNA 01/2019

Sobretot agrícola, amb vi, oli, ramaderia, granges. Però també hi ha turisme rural, restaurants, comerços. Tenim una població de 430 habitants i segurament som un dels pocs pobles d’aquesta mida amb encara dues carnisseries que elaboren el seu embotit.

La família “dels plàstics” Conversa amb...

Els pares: en Joan i la Mercedes

LA VERNA 01/2019

28

El passat mes de maig passejant pel poble vaig parar-me davant la casa del Miguel Ruiz i vaig comentar-li a la seva dona, la Josefa, què donava a les flors per a què fossin tan boniques. A la casa del davant hi havia una senyora que la coneixia de vista –sabia que era una germana de la Glòria “dels plàstics”– però que del “bon dia” o “bona tarda” no havíem passat.

A dins el pati hi havia un senyor que no havia vist mai. Vaig suposar que era el marit. Em va convidar a veure el seu hortet. Jo, que ara m’he aficionat a l’hort, em va sorprendre que en aquell trosset gairebé només hi havia pebroteres. Li ho vaig comentar. Ell em va dir que li agradava molt el picant i així, amb aquest comentari, va desaparèixer cap dins. Al cap de poc va sortir amb potets de vidre plens de polsim de diferents colors, bossetes de plàstic amb tanca hermètica i palets. Va omplir les bossetes amb el polsim. – “Caram! Quina organització” vaig pensar!

I així ho han fet arribar:

Va ser llavors que em va fer entrar a visitar el seu “laboratori” d’elaboració de pebres provinents de diferents llocs del món. I tot xerrant amb la Mª Carme i el Joan, que així es diuen aquella parella, els vaig convidar a escriure a La Verna per donar a conèixer el com i el per què la família “dels plàstics” va decidir que Espolla seria el seu raconet que els permetria gaudir de tranquil·litat.

Els seus pares es deien Joan i Mercedes. Són cinc germans: la M. Glòria, vídua de Joan Bernal, té la casa al carrer de La Jonquera. La M. Mercedes, casada amb Joan Pallarés, també amb casa al mateix carrer. La M. Carmen, casada amb Joan Pomar, casa seva és al carrer de la Costa. En Joan M., casat amb la Mònica i en Xavier, casat amb la Míriam.

En Joan, l’ home de la M. Glòria, que va morir fa uns anys

Els pares es guanyaven la vida venent tota mena de recipients de plàstic pels mercats del voltant de Barcelona.

No es perdien el mercat de la Garriga o el de Granollers.

Els pares es guanyaven la vida venent tota mena de recipients de plàstic pels mercats del voltant de Barcelona. No es perdien el mercat de la Garriga o el de Granollers.

Van conèixer Espolla l’any 1977. En Xavier feia el servei militar a Sant Climent i el dia de la jura de bandera va venir tota la família. En Xavier, coneixedor de la bona garnatxa, els va proposar d’arribar-se a Espolla per provar-la. La casualitat va fer que es trobessin pel carrer una parella que vivia a la Garriga però que eren fills d’Espolla, en Vicenç Navarra i la Maria Bassegoda.

Van ser els que van engrescar els pares a llogar no només una casa al poble sinó també dos horts. Aviat va ser una família molt popular. Van vendre molts bidons per collir raïms i cada any venien participacions

de loteria de la parròquia Pius X de Barcelona. L’any 1982 van repartir un tercer premi.

A la mort dels pares, la M. Glòria i en Joan van continuar venint i finalment van comprar i rehabilitar la casa “pairal”. Uns anys més tard la M. Mercedes i el marit també van construir una casa davant de la vivenda de la Glòria. Els últims a tenir casa al poble han estat la M. Carmen i en Joan. Totes tres parelles han construït sota les directrius del seu germà arquitecte, en Xavier.

Conversa amb...

I és que per a tots plegats Espolla vol dir fer un “kit-kat”, oblidarse dels problemes quotidians, gaudir de la natura, del bon menjar i del bon beure, de la tramuntana, de l’Albera i de la platja a quatre passes.

Tots plegats, ara ja venen amb els fills i els nets, tenen bons amics a Espolla, alguns d’ells com si fossin família. I és que per a tots plegats Espolla vol dir fer un “kit-kat”, oblidar-se dels problemes quotidians, gaudir de la natura, del bon menjar i del bon beure, de la tramuntana, de les Alberes i de la platja a quatre passes.

“Què més podem demanar?”

Amb aquesta frase tan maca acaben el seu escrit.

Moltes gràcies a tota la família!

Puri Viñas

LA VERNA 01/2019

29

(Gràcies a la Lídia Domingo (viu a can Pelayo) que en una conversa informal em va donar la idea d’escriure a La Verna per donar a conèixer gent vinculada a Espolla i de la qual en sabem molt poc. No es tracta de tafaneria sinó de fer realitat l’eslògan: “Espolla, un plaer!”)

La família “dels plàstics” al complet als voltants d’Espolla

Quan vaig comprar la burreta Relat

LA VERNA 01/2019

30

Quan vaig comprar la burreta estava tan seca que no li restaven forces ni per autoestima. A poc de viure amb mi, pagès mandrós i amb un gran terme ple d’herba fresca, es va refer molt de pressa i ja no tenia les ganes de morir-se com quan estava famèlica... Aquell ésser de cuir encartonat, amb més claps que pèls, que fins i tot la misèria semblava haver-li devorat els malenconiosos ulls, en res va venir una bèstia alegre i tan cofoia de tornar a ser tan burra, que tot de cop arrencava a córrer i botava amb les potes del davant enlaire i des d’aquella alçada i tot fent bufets, et mirava La seva bona vida amb els ulls tan fora de les conques, bàsicament consistia que per un moment et feia dubtar de en campar lliberta pel si realment el cent per cent de la seva espècie foren vegetarians... La seva terme tot el dia, només bona vida bàsicament consistia en havia de dur-me amb el campar lliberta pel terme tot el dia, carro, de tant en tant, només havia de dur-me amb el carro, llenya, un dall d’alfals de tant en tant, llenya, un dall d’alfals verd o naps glaçats per donar a les vaverd o naps glaçats per ques o a les truges. El però a la seva donar a les vaques bona vida era en les èpoques magres, o a les truges. quan se m’assecaven les basses i no podia engegar el motor diesel que tenia a la presa sota la font, “rostos” avall, i per abeurar el bestiar li feia pujar aigua amb el carro, amb tres bidons d’aquells rodons metàl·lics. Eren oberts per la part de dalt, ja que també els feia servir com a abeuradors pel bestiar, això sí, havent picat bé abans, amb la maceta, el perillós doblec que quedava de tallar burdament la tapa, vol dir que els pujava a mig emplenar ja que d’altra manera la meitat de l’aigua es perdia pel camí.

Tot rumiant però, i gràcies a la meva superioritat per la testosterona de mascle alfa, vaig arribar a la conclusió que, amb bidons tapats, pujaria el doble d’aigua i per tant, faria la meitat de viatges. La idea era clara, només tenia un però; no havia demanat la opinió a qui ho havia de fer...

Relat

Arribat el dia, vaig anar per a enganxar l’animal. Trobar-la no era un problema, ja que malgrat viure lliberta, es passava la major part del temps davant la porta del darrera del mas provant, inútilment, de ficar el cap per l’escletxa amb l’esperança d’arribar a l’ordi i els pinsos que guardava per a les truges... No existeix al planeta ésser amb la paciència, fe i insistència del ruc...

Cabeçada, collar, bastet, barriguera, retranga... Sí que t’estaves una estona per guarnir-la però, quin vehicle modern s’autoforneix del combustible...?

Un cop enganxat l’animal vàrem començar a baixar cap a la font.

Havia d’acompanyar-la, ja que a la que aquell animal veia que carregava els bidons, ja se m’emprenyava i no volia anar, atès que al camí, poc abans d’arribar a la font, hi havia una penya pelada força rosta, que era el punt negre d’aquell itinerari. Efectivament, allò era una putada, ja que la resta del camí era de bon fer, fins i tot, molt carregat.

Bidons plens a rebentar, els tres tapets ben roscats i cap a casa...

Mal aconsellat pels nervis de pensar que es feia fosc i no podria donar de beure el bestiar i, sobre tot per l’excés de joventut, vaig començar a escridassar i picar aquella pobre bèstia provant de convèncer-la que havia de pujar tan sí com no. No hi havia manera de fer-la pujar aquells vuit metres de roca pelada amb aquell pes. Aleshores, desesperat, em vaig ajupir per agafar un pal força més gruixut que els que havia fet servir provant de fer-la creure... Pobre animal, quan va veure la mida d’aquell garrot i la cara desencaixada que a ben segur, jo devia fer, va pensar que morta per morta, fugir cap endavant... Com bé sabia la burra que passaria, encara no era a mitja llosa que carro i burra es van aixecar drets apuntant al cel i van bolcar amb un terrabastall impressionant. Al veure la meva burreta estimada, immòbil sota el carro, em vaig llançar, plorant, a abraçar-la tot prometent-li l’oro i el moro si se’n sortia, però l’animal no reaccionava, em mirava fixament, però res. Al cap d’uns minuts la vaig desenganxar del carro com vaig poder, amb la certesa que s’estava morint, i, inesperadament i com si no hagués passat res, es va aixecar i se’m va quedar mirant com demanant-me que qui collons dels dos era el burro allà...? Vaig tornar a aparellar la burra, buidar el bidons i tornar a omplir-los damunt el carro, aquest cop només fins a la meitat, i la burra, com acostumava a fer, tota sola, camí amunt cap a casa mentre jo pujava pel corriol. Un cop a dalt, i així que la vaig desenganxar del carro va marxar però, a tota pastilla fins la porta del graner cridant, reclamant-me complís amb les meves promeses...

Carles Alonso

31 LA VERNA 01/2019

Just començar a pujar la llosa, se m’atura la burra i em diu que nanai.

Jo ja veia que portàvem pes, però en aquell moment no vaig reparar que sense comptar el pes del recipients portàvem més de 8oo kg. Animal!

Família Rodríguez: la vida a Requesens L’entrevista

L’Eros, la Nuri, en Pepe, la Visita i l’Olga, el passat 5 de gener.

A l’entrevista ens acompanyen les filles Olga i Nuri. Tots quatre acaben de tornar de l’olivar que tenen llogat a la Maria Castelló “Xexa”.

32 LA VERNA 01/2019

Ens trobem per fer l’entrevista a la casa d’en Pepe i la Visita, al carrer de Sant Climent. Els dos van néixer a Otivar (Granada), el 1936 i 1940, respectivament. Es coneixen des de petits ja que eren veïns. En Pepe va venir a Espolla l’any 1952 a treballar amb en Jaume Cardoner de “Can Japic”, pare de la Maria “Can Japic”, i s’hi va estar dos anys. La Visita i la Maria, la seva germana, van venir a Catalunya, més concretament a Calonge, amb 14 i 17 anys respectivament, per treballar a la fàbrica Conrado Vilar. Al cap de set anys va tornar al seu poble i va ser llavors quan va començar a festejar amb en Pepe. Van estar dos anys de “novios”, i després de dos anys més, finalment es van casar. A l’any 1962, a Otivar van tenir el seu primer fill, en Josep i quan aquest tenia pocs mesos van venir a viure a Espolla, seguint altres veïns d’Andalusia que ja hi vivien.

Es van instal·lar a Ca l’Edelmira (Carrer del Relliquer, 26B), on s’hi van estar fins l’any 1974. En aquests anys van tenir els altres quatre fills: l’Olga (1964), l’Alfredo (1966), en Jordi (1969) i la Núria (1974).

La Verna: Quan vau anar a viure a Requesens? Per què a Requesens?

La família a la porta de la Cantina, el 1976.

A la foto falta en Pepe.

Visita: Quan la Nuri tenia 8 mesos vam marxar a treballar a Requesens.

Era el 8 d’abril de 1975 (quina memòria!). Quan a la Paquita se li va morir el marit, en Pere Clavada, amb 52 anys, va venir a parlar amb el Pepe –ell aclareix que ja havia parlat amb en Miquel Caireta, un dels propietaris–, i tot va venir perquè en Pepe estava treballant a la Roca, esmatissant bosc propietat de Josep Maria Bultó i de Josep Figueres –el primer va ser alcalde de Barcelona i va morir en un atemptat terrorista al posar-li un cinturó d’explosius, l’any 1977–.

El senyor Caireta va comprar la llenya de la Roca, i li va demanar si l’interessava treballar com vaquer a Requesens. Finalment es van posar d’acord els dos propietaris, Miquel Caireta i Josep Pijoan, i en Pepe.

La Verna: Quina feina fèieu a Requesens?

Pepe: Jo cuidava una part del ramat de vaques, situat a la Cantina, i en Jaume Bosch es feia càrrec del ramat del Corral Nou. Per aquesta feina cobrava un jornal. Si engreixava els vedells que triaven també em donaven un tant per cada vedell. La Visita portava la Cantina

i tot el que es guanyava de preparar els menjars era per a nosaltres. Ella guanyava molt més que jo!. I els nens, en Jordi i l’Alfredo, feien les visites al castell, cobraven 100 pessetes per cotxe.

Olga: La gent venia a la cantina i s’emportaven en Jordi per a què els ensenyés el castell i després el tornaven a la Cantina. Això ara no es podria fer! Perquè en Jordi era petit, tenia 7 o 8 anys.

Pepe: La muntanya era plena de carreteres, algunes de la part fronterera les havien fet els militars i hi transitaven molts vehicles. També s’utilitzaven a l’època de tallar llenya, ja que es feien servir els camins.

Olga: De Sant Pau de Segúries venien 3 o 4 homes a tallar fusta i es quedaven tota la setmana, marxaven el dissabte matí i tornaven dilluns.

Dinaven a la muntanya i a la nit venien a sopar a la cantina.

En Jordi i la Visita a la plaça de la Cantina.

La Verna: I on dormien?

Olga: Tenien una casa per ells, li dèiem la casa del capellà. A dia d’avui encara tenim amistat amb ells!

La Verna: I teníeu hort?

Nuri: Sí! Hi havia feixes a sota la cantina, totes les feixes plenes. I un galliner.

Visita: Plantàvem 2.000 cebes, 100 kg de patates i de tomateres no et puc dir les que plantàvem! No veus que l’aigua anava pel rec i directe a l’hort? Estava tot canalitzat.

Olga: Nosaltres a l’estiu anàvem a regar.

Visita: Fins el 1982, set anys en total. Els nens es feien grans, en Josep ja vivia a Espolla, l’Olga ja tenia disset anys, l’Alfredo quinze, i jo estava cansada de cuinar constantment cada dia.

La Verna: Anàveu molt sovint a Figueres?

Visita: I tant! Jo anava a la botiga d’en Reixach, a comprar els licors que necessitava per a la cantina a caixes: Veterano, Soberano, 103... de conyac, de xampany, etc. I els cigrons igual, en comprava uns 12 kg, recordo que venien de Mèxic.

La Verna: On anàveu a l’escola? I el transport?

Olga: El meu pare ens portava cada dia a Cantallops amb el Land Rover Santana. Ens deixava allà i després ens recollia a les 5 de la tarda. L’Alfredo i jo agafàvem el bus per anar a la Jonquera, i en Jordi i la Nuri es quedaven a Cantallops. Dinaven a Can Tomàs.

Nuri: Sí, als 5 anys ja ens quedàvem a dinar a Can Tomàs i hi feiem barbaritats amb el menjar, com llençar-lo pel vàter! És que fins que no ens acabàvem el menjar no ens deixaven marxar. Després, amb en Jordi corríem pels carrers de Cantallops fins que, a la tarda, ens venien a buscar. Després a sopar i a dormir. Al juny, quan fèiem horari intensiu, pujàvem a peu.

Visita: A més jo tenia telèfon. Si hi havia algun problema podíem trucar.

La Verna: I quan tardàveu en pujar a Requesens?

Olga: No res, uns 20 minuts.

La Verna: Hi havia més mainada a Requesens?

La família amb el propietari Josep Pijoan.

LA VERNA 01/2019

33

La Verna: I fins quin any hi vau viure allà?

L’entrevista

Olga: No, només érem nosaltres.

Visita: No hi vivia ningú més allà dalt. Els dijous venien els amos, dinaven, i ens pagaven. Jo li preguntava: –Sr Pijoan, què vol per esmorzar?

I els hi posava de tot: Botifarra blanca, negre... I si teníem pernil, doncs també. Em donava unes propines molt generoses, 1.000 pessetes, que llavors era molt. I als meus fills se’ls estimava molt. Sempre em deia el Sr. Pijoan: –Vés amb compte amb la Nuri que no es talli amb el ganivet del pernil. Eren pernils molts grossos, potser feien 17 o 18 kg cadascun.

La Verna: També fèieu la matança del porc?

En Jordi i la Cristina Viñas.

Visita: Sí, matàvem els porcs allà, eren ben grossos, feien més de 130 kg. I també criàvem els conills que menjava la gent, els pollastres, les gallines amb els ous..., de tot fèiem, allò era molt gran i nosaltres ho teníem molt ben cuidat, els amos estaven molt contents. Quan el Pepe li va dir que deixàvem Requesens perquè els fills grans ja no hi volien estar, l’amo li va proposar doblar el seu sou però tot i així vam decidir marxar.

Olga: És que allò és per quan tens fills petits, nosaltres teníem ganes de sortir, d’anar al cinema. El nostre germà gran ja no hi va anar a Requesens, només el primer any, per acabar l’EGB i després ja es va posar a treballar. Vivia sol en aquesta casa d’Espolla.

Nuri: Jo no tinc records del meu germà gran a Requesens, de viure junts.

Mama, explica quan van disparar al José perquè es pensaven que era un etarra.

Visita: Sí, el va disparar la Guardia Civil. Un grup d’homes va venir a dinar a la cantina i després van voler visitar el castell i el meu fill els va acompanyar. Els van retratar i resulta que eren etarres, ell no ho sabia, és clar. Resulta que després va sortir la foto als diaris, i la Guardia Civil va reconèixer el José, i un dia que pujava en moto el van disparar perquè pensaven que era un etarra, però no el van ferir.

Nuri: És que en aquella època hi havia molt moviment per allà dalt. Era l’època dels GRAPO i de l’ETA. Eren temps complicats.

LA VERNA 01/2019

34

La Visita servint l’arrós.

Visita: I també venien molts gendarmes de França. A vegades venia la Guardia Civil a la nit i picaven a la porta, a veure si obríem. Jo agafava un pal, per si de cas. Després, com que coneixíem al sergent, li vaig explicar que venien a la nit i ens espantaven. L’amo també va parlar amb la Guardia Civil per a dir-los que no hi anessin.

La Verna: Us agradava viure aïllats?

Visita: Allà dalt estàvem de primera.

Nuri: Venia molta gent i molts estrangers. Jo marxava amb ells, sempre em perdia i tornava al vespre. Ens n’anàvem i no passava res. Avui seria impensable, vés a saber qui eren aquella gent! Jo m’ho passava molt bé allà.

Alfredo, Nuri i Olga, en un dels estius.

Visita: Molt sovint, feia dinar per a 100 persones. Jo sola a la cuina, també quan venien els caçadors. En general venia tot tipus de gent. La de quilos i quilos de costelles que jo havia fet en aquell racó!. Com que teníem telèfon, els hi donava el número i encarregaven per venir a dinar, els hi agradava molt, feia un arròs molt bo. Tant, que encara avui en dia, a vegades veig a gent que em diu –Com el teu arròs, cap!

La Verna: Que era el més dur i el més agradable de viure a Requesens?

Olga: A l’hivern la fred. No teníem calefacció, només el foc... i 7 o 8 mantes al llit. Era molt dur però divertit!

Visita: El pitjor va ser la bronquitis que vaig agafar. És que a vegades estàvem dies amb un pam de neu.

La Verna: És clar, allà deuria estar nevat a l’hivern.

Olga: Però igualment sempre anàvem a l’escola, encara que hi hagués neu. Molt poques vegades havíem deixat d’anar per la nevada.

Visita: Teníem dos Land Rover, un era de l’amo i l’altre nostre, teníem cadenes, estàvem ben preparats.

L’entrevista

Nuri: El millor era la quantitat de gent que passava per allà. Gaudíem molt. Els nostres cosins de Barcelona venien a l’estiu i s’estaven tot un mes. Vam fer molts amics.

Olga: Hi havia una parella d’holandesos que s’instal·laven en una tenda de campanya a la plaça. I encara a dia d’avui, en Henri ens visita un cop cada dos anys, i ja fa gairebé 40 anys! La gent té molt bon record de quan estàvem allà, ens estimaven molt.

Nuri: I en Ramón Echenique. La seva dona francesa ens donava tota la roba de la temporada ja que l’anava a renovar a Paris cada any. Les meves cosines i jo anàvem per allà amb bikini i sabates de taló i amb la roba que ens regalava, que devia valer un dineral.

Visita: Venia gent molt interessant. Però tothom menjava el mateix: arròs casi sempre i costelles.

Nuri: Però aquesta gent important i acomodada, quan venien es comportaven de manera molt normal, allà no havien d’aparentar res.

Olga: D’aquella època, jo em quedaria amb els estius, era el millor, sense haver d’anar a l’escola i jugant tot el dia. A l’estiu érem una colla perquè la família venia a passar tot l’estiu.

Visita: I els gallecs! Venien 5 famílies, amb els oncles de Barcelona a passar l’estiu. Jo li demanava a l’amo, i com que només venia els dijous, s’instal·laven a casa. Hi havia 14 habitacions, i el menjador d’estiu i d’hivern. El Sr. Pijoan menjava al menjador d’estiu.

La Verna: I alguna anècdota que voleu explicar?

Un estiu amb la cosina Laura, de Barcelona.

Visita: Teníem tres gossos per cuidar les vaques. Havíem de baixar pel camí, perquè no vivien a casa, sinó a una caseta a prop del bestiar. Un dia vaig sortir d’allà negra de dalt a baix, tota plena de puces i me’n vaig anar a banyar a la bassa i van marxar totes.

Gràcies a tota la família per haver-nos explicat la seva experiència a Requesens.

Mònica Bazán, desembre de 2018

35 LA VERNA 01/2019

Visita: Un dia vam veure venir 14 o 15 mossens. Jo ràpid vaig tancar la porta i vam anar a dalt en una habitació callades, érem la meva mare, jo i la Nuri que devia tenir 2 o 3 anys. I els mossens vinga a picar i picar a la porta. I al final van marxar cap a Cantallops que és on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, per dir-los que havien estat a Requesens.

Havien sentit què allà donaven de menjar, però que ningú havia obert la porta. I llavors em truca el sergent i em diu: –Visita, què t’ha passat? i ella –A mi res, és que he vist 14 o 15 mossens amb sotana i m’he espantat i no els volia obrir la porta! I el sergent, –Doncs obre’ls, que són mossens de veritat. Nosaltres ara pujarem. A tot això, resulta que el dia anterior una geneta havia entrat al galliner i havia matat els 28 pollastres que teníem. Eren pollastres petits, que estàvem criant, per tenir-los per l’estiu.

Criàvem conills, pollastres, cabrits... Vam anar a mirar el galliner i veiem que la geneta estava al sostre i en Pepe amb un pal li va donar al cap sinó, vés a saber què els hauria fet! Total que vam escaldar i pelar els 28 pollastres i una part els hi vam donar per menjar als mossens. I mentre menjaven l’arròs amb pollastre els mossens anaven dient: –Que bo que és aquest conill! (Riu).

A l’estiu, amb l’arribada dels holandesos.

Un poble per molts anys Ens han escrit

Aquest mes de maig vinent es convoquen eleccions municipals. Un ritual que cal afrontar periòdicament i que, si no hi ha personalismes enfrontats, desperta un relatiu interès. Només es genera la curiositat per confirmar si hi haurà renovació de cares o, en tot cas, confrontació d’opcions.

Aquest relatiu interès en part s’explicaria per la distància que separa el funcionament de l’Ajuntament del que seria la major part de la població.

Una situació que no està forçada per cap circumstància concreta: tothom sap o hauria de saber que la informació i els plens de l’Ajuntament són públics. Però també és cert que aquest interès per fer més visible l’activitat municipal també es pot fomentar d’una forma proactiva pels seus protagonistes. En això, per exemple, són un bon model els Consells de Poble que s’han anat constituint a diversos municipis i que reflecteixen una aposta estratègica per a la participació ciutadana. No n’hi ha prou amb que l’actuació de l’administració local sigui pública; no és suficient que eventualment hi pugui haver algú que conformi oposició entre els representants escollits: aconseguir la implicació ciutadana en les decisions que tenen implicacions estratègiques i estructurals pel poble hauria de ser preocupació de qualsevol que tingui inquietud pel futur d’Espolla.

No només és afrontar que l’enllumenat públic funcioni, que els carrers siguin nets o que la Festa Major sigui lluïda: cal pensar en clau de futur i ser conscients que avui estem definint com serà el poble a mig termini.

Els atractius que té Espolla no poden encobrir les fragilitats que, segons com s’afrontin, poden avocar el poble a la insignificança.

LA VERNA 01/2019

36

Reptes a afrontar com el dèficit de vivenda, la diversificació de l’activitat econòmica, la piràmide d’edat; reflexions sobre els serveis que s’ofereixen i la sostenibilitat en els recursos; oportunitats a posar en valor com la diversitat associativa i la riquesa en el patrimoni i l’entorn natural... I tants aspectes que segons com s’afrontin avui condicionaran un demà que s’acosta indefectiblement.

No és un problema exclusiu del nostre poble. Qualsevol conversa encetada amb algú que visqui en un entorn semblant, si deriva cap a conceptes del futur de la realitat local, acaba coincidint en molts dels diagnòstics.

Fins i tot s’ha arribat a crear l’Associació de Micropobles de Catalunya que aplega els municipis de menys de 500 habitants, de la qual Espolla no en forma part. Entre els seus objectius: “La igualtat entre les persones, perquè el respecte dels drets i deures de tothom i l’acció compensatòria de dèficits i carències, ha de tenir una clara expressió arreu, però especialment en aquelles societats, com són els ‘micropobles’, on per la seva naturalesa geogràfica i social l’assoliment de la igualtat d’oportunitats és especialment necessària.”

I és que, per encarar desafiaments tan ambiciosos com el disseny del futur i la sostenibilitat local, tota contribució ha de ser benvinguda i necessària: a nivell intern, amb la població implicada amb eines com podrien ser els Consells de Poble; i més enllà del municipi, compartint experiències amb les realitats semblants.

Davant de les eleccions municipals és important escollir pensant en la gestió diària: cal garantir que tot allò que tenim no es malmeti. Però l’objectiu ha de ser molt més ambiciós: tant ambiciós com assegurar que per molts anys cada nou dia a Espolla vagi acompanyat d’activitat i dinamisme.

Josep Maria Tegido-Mallart

50 anys de la mort d’en Pompeu Fabra

Ja que l’any que acaba de passar s’han recordat els 50 anys de la mort del lingüista Pompeu Fabra, caldria llegir l’article que ha escrit en Josep-Lluís Carod Rovira, aparegut el 2 de setembre de 2018 al diari El PuntAvui.

Ens han escrit

Francis Mallart

Hi ha que fer algo, vale?

La degradació de la qualitat, idiosincràsia i genuïnitat dels idiomes és general arreu. Aquí, el procés claríssim de substitució del català per l’espanyol, al sud dels Pirineus, no es produeix tan sols en espais d’ús on el català és ja absent del tot o marginal, sinó envaint-ne, en aquells on encara s’utilitza, el lèxic, la morfologia, la sintaxi, els modismes, les frases fetes, els refranys i reemplaçant-los pels corresponents en espanyol. Tant és així que resulta pràcticament impossible una conversa convencional, o una entrevista a algú en els mitjans de comunicació, on no aparegui, com si fos el més normal del món, una paraula, un refrany, una frase feta en espanyol, com si en català no disposéssim de mots adequats, refranys adients o frases fetes apropiades per expressar, exactament, el mateix.

Cada mot nou que entra a la llengua d’Espanya s’incorpora també, quasi mecànicament, al català. I s’ha arribat a un punt en què emprar paraules o expressions en espanyol, tot parlant figura que català, ha esdevingut una mena de moda, des del convenciment estúpid que això fa modern, simpàtic o graciós. Si no dius vale, joder o gilipollas, posem per cas, no estàs al dia. Però al dia de què?

Tot és tant complicat que sovint n’arriba una de calç i una de sorra, allà on sempre n’hi havia una de freda i una de calenta. Certes càrregues, que abans no pesaven gens, ara no pesen res. (...). Els pronoms febles desapareixen a una velocitat de vertigen i la llengua s’empobreix cada cop més. (...). De vegades se senten coses tan estrambòtiques com olora a mal olor, per dir que fa molta pudor. Els calcs són tan bèsties que fan feredat i no pot ser que no ens prenguem, seriosament, l’estat lamentable de la llengua, l’estat d’abandonament on hem permès que es trobi avui la llengua. Fa molta pena, molta, pensar que això pot ser el català de demà.

Josep-Lluís Carod Rovira.

Filòleg i escriptor

37 LA VERNA 01/2019

És així no sols en converses privades, sinó també en intervencions públiques i, en un to més formal, en programes de mitjans informatius públics i privats. (...) Ningú ja no xala, no s’ho passa bé, no gaudeix ni frueix, perquè ja només disfruta. Als doblatges de les pel·lícules i a les sèries, la gent gelosa no té gelosia, sinó gelos i, els més religiosos, cels.

Ara, es veu que toca tenir nòvio, arraconat el xicot o la parella de tota la vida. I les coses ja no són boniques, sinó xules. Més d’un s’ha caigut, en sentir-ho. Els canvis en l’estructura familiar ens han fet quedar sense oncles i ja només tenen la vida assegurada els tiets. Fent hores extres com a registradors de la propietat, els mossos ja no fan escorcolls, sinó registres. La informació ja no es facilita rere cap taulell, sinó directament del mostrador estant. Ara es porten molt les motxilles, però aquí seguim la moda espanyola de les motxiles. El menjar o la beguda ja no són bons, sinó que ho estan i, sobretot, ningú no els tasta abans, quasi tothom els prova. Ja no queden paios perquè tot són tíos, molts dels quals no són beneits, capsigranys, ni talossos, sinó tontos. I, sobretot, tots tenen polla, no pas titola, fava o piu. (...).

Curs de català Ens han escrit

Dies enrere, remenant per casa vaig ensopegar amb un diploma del meu pare d’un “Curs de Català (nivell B-1), impartit l’any acadèmic 199798”. Va ser una de les iniciatives que l’Associació Cultural la Fraternal va endegar aquells primers anys de funcionament.

La casualitat va voler que l’endemà mateix de la troballa coincidís amb els responsables que s’oferissin aquells cursos de català durant uns anys al poble. I va sorgir una reflexió que potser caldria afrontar: la necessitat d’una oferta de cursos de llengua catalana a un nivell bàsic i pensant en els qui no han tingut l’opció d’escolaritzar-se en la nostra llengua. Bàsicament, la immigració que els darrers anys ha arribat i s’ha instal·lat al poble o que ve a treballar des de localitats veïnes.

LA VERNA 01/2019

38

Em puc imaginar les dificultats d’integració si no hi posem les eines que ajudin a superar el mur que separa els nouvinguts de la societat d’acollida.

No entraré ara a reflexionar sobre el paper de cohesió social que té la llengua. Personalment no m’he trobat mai fora de casa, en un altre país i sense tenir coneixement del seu idioma. Però em puc imaginar les dificultats d’integració si no hi posem les eines que ajudin a superar el mur que separa els nouvinguts de la societat d’acollida.

La llengua no ho és tot, però ajuda.

Sempre trobarem qui rebutjarà integrar-se. I també qui negarà acollir l’immigrant com igual en drets i obligacions. Però enmig hi ha un ampli ventall de la societat que sap que el futur del país passa per acceptar i assumir que la immigració ha vingut per quedar-se. Com ho ha fet al llarg de la història recent i més llunyana.

Segur que les administracions tenen eines. I em consta que entitats i associacions fan molta feina en aquest sentit. Però gairebé sempre és una oferta concentrada en les grans poblacions. I avui, en un poble com Espolla m’agradaria saber si hi hauria demanda d’un curs com el que es va fer fa vint anys. I si fos que sí, si seríem capaços de satisfer-ho.

Sortir al pas d’aquesta i altres necessitats és el millor antídot contra la marginalitat i les actituds de discriminació.

Josep Maria Tegido-Mallart

Microplàstic: paraula de l’any 2018 Que “microplàstic” hagi estat elegida paraula de l’any 2018 és la confirmació que ens trobem davant d’un enorme problema medioambiental i demostra la rellevància que ha tingut durant el 2018 el tema de la contaminació per plàstics en tot el planeta. Els plàstics, especialment els d’un sol ús, estan presents a les platges, en organismes d’animals i fins i tot a la sal i l’aigua que estem consumint.

Resulta alarmant constatar que en un anàlisi recent de 259 ampolles d’aigua de les marques més populars, en més d’un 90% d’elles es van trobar microplàstics, en una mitjana de 325 partícules per litre.

La paraula microplàstic designa un petit fragment de plàstic de menys de 5 mil·límetres. Aquests petits fragments poden haver estat fabricats ja d’aquesta mida per a ser emprats, preferentment, en productes de neteja i higiene, com ara exfoliants, gels, pasta de dents, cremes de neteja facial o detergents, que poden contenir entre 130.000 i 2,8 milions de diminutes boletes de plàstic o microesferes. O bé poden ser trossos que s’han fragmentat d’un plàstic de tamany més gran (com bosses i envasos) durant el seu procès de descomposició, que pot trigar centenars d’anys.

Un cas concret són les canyetes de plàstic, que no són biodegradables i representen un 4% de la brossa marina i, encara que sembli una qüantitat molt petita, està en la llista dels 10 elements més contaminants i a més, es tracta d’un element totalment innecesari i prescindible i que té pocs minuts de vida útil. Espanya té el trist record de ser el país europeu on més se n‘utilitzen: 13 milions al dia!. Als Estats Units 500 milions al dia!!.

Suposo que heu sentit parlar de l’illa de plàstics del Pacífic. Aquesta gran massa de residus es troba entre California i Hawaii i ocupa una superficie equivalent a Espanya, França i Alemanya juntes, i segueix creixent.

Aquesta és la més coneguda però no pas l’única. Altres enormes acumulacions de residus plàstics estan formant “illes” al Pacífic sud, al centre de l’Atlàntic nord, a l’Atlàntic sud i a l’oceà Índic. Cadascuna coincideix amb els cinc grans girs de circulació de l’aigua superficial oceànica.

No és hora que ens plantejem com podem contribuir a revertir aquesta situació? Evidentment les administracions i governs a nivell global hi tenen molt a fer, però cadascú de nosaltres també. I no penseu que una acció individual no serveix de res!. Per començar, les tres “R”: reduir, reutilitzar i reciclar. I també (la llista pot ser molt llarga): - No tirar residus al carrer (papers de caramels, llaunes, ampolletes, etc), la pluja i el vent els porta a rieres i rius i d’allí arriben al mar.

- Fer servir els contenidors habilitats per a cada tipus de residu.

- Rebutjar els envasos plàstics excesius i inútils i els d’un sol ús.

- Educar (a petits i grans) amb l’exemple.

Pensa globalment, actua localment. Tu sol pots fer molt!

Mònica Bazán

39 LA VERNA 01/2019

Nosaltres, com a consumidors, tenim un gran poder sobre aquest i altres productes. És molt possible que les grans empreses que es dediquen a la fabricació i venda de productes plàstics canviïn els seus procesos productius cap a solucions més sostenibles si hi ha prou pressió social. Això vol dir que si rebutjem les canyetes o els envasos inútils i excessius (a les grans superficies sobretot), alguna alternativa hauran de trobar per seguir venent. Hauran d’apostar per la innovació. Alternatives n’hi ha.

Actualitzant una situació oblidada. Els refugiats a Grècia Mariona Tegido, espollenca, 21 anys, estudiant de medicina a la UdG. Va participar en el projecte Where is the Life? a Salònica l’estiu del 2018.

Irene Valverde, espollenca-marsellesa, 27 anys, antropòloga socio-cultural. Va participar en un projecte autogestionat de casa okupa amb famílies refugiades a Salònica l’estiu del 2016.

Perquè hem estat molt a prop de persones refugiades en situació d’espera a Grècia, hem sentit la necessitat de parlar (o continuar parlant) sobre aquest tema. Ens agradaria que aquest article serveixi com a introducció d’un seguit de reflexions que ens agradaria compartir amb els lectors i els amics en diferents números de La Verna.

El 18 de març del 2016, i després de molts mesos de veure imatges dramàtiques al telenotícies (pasteres plenes arribant a la costa grega, essent rescatades o simplement naufragant, columnes d’exiliats caminant per les autopistes europees), l’UE i Turquia firmaven un acord a través del qual Turquia contenia els anomenats “refugiats” en el seu territori, a canvi de milions d’euros i la promesa de mirar cap una altra banda del cada vegada més autoritari estat turc i les seves vulneracions sistèmatiques contra la llibertat d’expressió i dels drets humans envers els exiliats i sobretot envers el poble kurd.

LA VERNA 01/2019

40

Aquest acord provocava, entre moltes altres coses, que l’anomenada “Ruta dels Balcans” (per on passaven la majoria d’exiliats) fos tancada amb l’acord del estats membres i quasi 60.000 persones es quedessin bloquejades a Grècia, sense poder accedir al seu dret d’asil al país que desitjaven.

Durant dos mesos, fins a 15.000 persones es van arribar a concentrar a Idomeni –un poble grec de 150 habitants situat a la frontera entre Grècia i Macèdonia on s’hi va formar un camp de refugiats de forma improvisada–, esperant que s’obrissin les fronteres altre cop. Tothom va veure aquelles imatges, cada dia sortien al telenotícies. Ningú, sobretot les persones que allà s’hi trobaven, podia pensar que hi podia haver alguna cosa pitjor Ningú, sobretot les que Idomeni. Tanmateix sí que hi popersones que allà s’hi dia haver alguna cosa pitjor: al maig del 2016, l’UE i l’estat grec van decitrobaven, podia pensar dir que, per evitar la mala imatge que que hi podia haver creava aquell camp improvisat (sobre alguna cosa pitjor que el qual hi havia una gran atenció meIdomeni. diàtica) repartirien a totes les persones allà presents en camps militars.

Aquests eren en general, naus industrials o antigues fàbriques abandonades situades a les afores de les grans ciutats o en zones poc accessibles, repartits per tot el territori grec. S’hi instal·laven tendes grans (a dins de la nau però també als terrenys del voltant, completament exposades al mal temps), una tenda per nucli familiar. En teoria, s’hi preveia una ajuda humanitària i jurídica, organitzada per les grans ONGs, però sovint s’ha denunciat el tractament inhumà i la manca de d’iniciativa de la part d’ACNUR, Save the Children i altres grans ONGs i en canvi, s’expulsaven dels camps aquelles ONGs més petites o persones que voluntàriament hi anaven per intentar humanitzar aquella situació. A més, es denuncià la poca

transparència i l’absència del control de despesa de la vintena d’agències públiques i ONG que reben 1.620 milions d’euros de la Comissió Europea.

Un altre dia tractarem aquest tema de forma molt més àmplia.

L’estiu de 2017 la situació s’havia estancat i el tema havia passat de moda mediàticamente. Però la realitat és que la situació segueix sent real i hi ha milers de persones que segueixen vivint en camps militars arreu del país.

Tanmateix les persones continuen estan bloquejades a Grècia i continuen arribant pasteres a les illes gregues.

Es continuen contabilitzant 60.000 persones i el nombre no varia, ja que les que són deportades al seu país d’origen o a Turquia són “substituïdes” pels nous arribants a les illes en pastera. El 2017 van arribar a Grècia 5.500 persones, moltes menys que els dos anys anteriors. Però al 2018 la xifra s’ha tornat a disparar: entre gener i setembre de 2018 han arribat 12.000 persones. Continuen les arribades diàries de pasteres (entre 80 i 100 persones per dia), encara que no se’n parli, per l’Egeu des de Turquia.

De les 60.000 persones exiliades, 15.400 es troben bloquejades a les illes, cosa que fa la situació insostenible. El 2016 es van crear els hotspots, que són centres de recepció i identificació, on els refugiats han de fer la seva demanda d’asil a l’UE i esperar a ser relocalitzats en algún país membre.

Si la seva demanda es refusada, se’ls deporta a Turquia, passant per un CIE. Algunes persones esperen la resolució del seu cas durant anys.

El hotspot de Moria, a Lesbos, és un dels més coneguts. Lesbos és el principal punt d’arribada des de la costa turca. Hi ha 86.000 habitants i acull al camp de Moria entre 6.500 i 9.000 persones exiliades en un espai de poc més d’un quilòmetre. Tenint en compte que aquest camp estava concebut per un màxim de 3.100 persones, les xifres són més que alarmants. I les condicions, deplorables: l’assistència mèdica és molt mediocre; l’assessorament jurídico-legal inexistent; i les condicions del centre no són segures per a la majoria de persones que hi habiten (abusos sexuals, molta violència, intents de suïcidi, atacs feixistes, desordres mentals severs). Com a conseqüència de la distribució de l’espai per ètnia o país d’origen, s’observa la formació de guetos, on les primeres víctimes són sempre aquelles persones més vulnerables. A més, la superpoblació provoca que hi hagi una dutxa per a 80 persones, un water per a 70, i sovint les famílies han de fer dotze hores de cua per aconseguir menjar, la qual cosa moltes vegades tampoc és saludable. La convivència amb els habitants de l’illa es fa extremament complicada i hi ha molta pressió sobre els refugiats perquè no s’instal·lin al centre de la ciutat, se’ls hi demana que hi vagin només quan sigui imprescindible.

Per tant, s’ha pogut constatar que el sistema de relocalització posat en marxa per l’UE ha sigut un fracàs, juntament amb el reglament Dublin

Imatge del camp de Diavatà, Salònica.

Juliol del 2018.

41 LA VERNA 01/2019

A poc a poc, després d’aquesta recol· locació, les imatges van deixar d’aparèixer al telenotícies, ens van deixar d’explicar què passava amb aquella gent, i cap a allà l’estiu del 2017, ja no se’n sentia a parlar. La situació s’havia estancat i el tema havia passat de moda mediàticament. Però la realitat és que la situació segueix sent real i hi ha milers de persones que segueixen vivint en camps militars arreu del país.

Imatge del camp de Diavatà, Salònica.

Juliol del 2018.

LA VERNA 01/2019

42

Es ven com un flux de persones amb un objectiu comú, l’econòmic, però la realitat és molt diversa i plural on l’objectiu comú és sobreviure.

III, el qual facilita la deportació als països d’origen. Com hem vist, l’acord amb Turquia no ha impedit al flux d’exiliats entrar a Europa i al final només ha servit per alentir la resolució de casos d’asil i com a conseqüència la gent s’acumula a les illes. Si a això hi sumem la presència de FRONTEX (l’Agència europea de policia fronterera i de guarda costes) el panorama és rabiosament trist: a partir del juliol del 2016 la feina d’aquesta agència, que és expulsar i reforçar les fronteres, es va veure premiat. Des de llavors es tracta de l’agent millor finançat de l’UE, amb un pressupost de 302 milions d’euros.

També és important destacar que contràriament a la retòrica racista dominant que sovint parla de “migració econòmica”, més del 60% de les exiliades provenen de països destruïts per la guerra de l’Orient Mitjà i de l’Afganistan. Són persones que marxen d’una guerra com ho van haver de fer molts familiars nostres durant la Guerra Civil espanyola. Un terç són infants i molts d’ells no van acompanyats.

Quan entres amb contacte amb elles te n’adones que la gran majoria de les persones que han aconseguit fugir són persones benestants, ja que no tothom pot pagar els preus estratosfèrics que demanen les màfies per pujar a una pastera o per guiar-los. També et trobes amb persones que han de marxar per motius de religió, preferències sexuals o altres motius ideològics.

Es ven com un flux de persones amb un objectiu comú, l’econòmic, però la realitat és molt diversa i plural en la qual l’objectiu comú és sobreviure.

Marxen en busca d’acollida, pau i tranquil·litat… Però què es troben? Es troben que han de viure en camps al mig del no res, en unes condicions infrahumanes.

Tot i això, enmig de tota aquesta història horrorosa, hi ha un bri d’esperança. Hi ha grups de solidaritat i petites ONGs amb voluntàries disposades a ajudar en tot el que sigui possible, facilitar i fer una mica més acollidor aquest temps d’espera. De fet ens agradaria poder compartir les nostres experiències en grups de treball solidari i tota la feina que es fa des d’aquests, però preferim deixar-ho per un altre número de La Verna i dedicar-hi tota la importància que es mereix.

Però no podem callar el fet de que després de passar un temps envoltades de persones refugiades i conèixer una mica més de prop la situació te n’adones que tornes canviada, que ja no pots fer com si res. Per aquest motiu tenim la necessitat de compartir amb tots vosaltres una mica més de la realitat de moltes persones estancades en un estat europeu com és Grècia. Creiem important seguir parlant del que passa ja que la situació no ha millorat, tot el contrari s’estan normalitzant unes condicions de vida deplorables i uns ritmes burocràtics eterns. Així que, tot i que ja no apareixen als mitjans de comunicació i no siguin notícia cada dia, estaria bé reflexionar i pensar una mica més en aquelles persones que després de deixar casa seva i sobreviure un llarg camí es troben abandonades a les portes d’aquesta gran fortalesa que és Europa. No només ens referim a Grècia, sinó també a Itàlia i Espanya.

Irene Valverde Ros i Mariona Tegido Mateu

Apunts del temps 2018 El que més defineix meteorològicament el 2018, és que ha sigut un any extremadament plujós, sense grans pluges torrencials i perjudicials però, molt càlid en general i amb tramuntanes més aviat discretes.

Meteorologia

Temperatures

- La més alta: 39,3ºC el 4 d’agost. L’estiu va ser molt contundent en calors, sobretot l’agost, el segon agost més calorós en temperatura mitjana que es coneix (després del de 2003). Aquest mes va tenir 5 dies amb temperatura màxima de més de 35ºC, i 24 dies amb màximes de més de 30ºC. El juliol no es va quedar curt, en 27 dies es va passar dels 30ºC, però no es van assolir màximes tan exagerades com les de l’agost. També destaca el setembre, anormalment escalfat: el dia 23 vam arribar als 33ºC de màxima.

- La més baixa: -3,4ºC el 13 de febrer. El febrer va ser rigorosament fred, a diferència del gener tan càlid que vam tenir (que va ser el segon més calorós conegut després del de 2008). Al febrer les glaçades van ser prou presents, i amb valors que no vèiem des del febrer de 2012. Fins i tot el 27 de febrer va glaçar amb tramuntana, un fet que passa poques vegades i que quan es dona provoca un glaç ben dur, a causa de les baixes humitats (per exemple es van fer candeles a la Font del Dolmen).

Si fem un llistat dels mesos del 2018 ordenats segons la diferència de la seva temperatura mitjana respecte de la seva mitjana normal, tenim: Agost........... +1,7ºC per sobre de la seva mitjana normal Desembre..... +1,5ºC Gener........... +1,4ºC Setembre...... +1,3ºC Juliol............ +1,1ºC Abril............. +0,5ºC Maig............. +0,2ºC Octubre....... Normal Novembre... Normal Juny.............. -0,2ºC per sota de la normal

Març.............. -0,4ºC Febrer............ -1,5ºC

En aquests valors veiem com els mesos principals de la primavera i la tardor van ser molt normals en temperatures aquest 2018, també que l’hivern va ser molt càlid als dos extrems de l’any, al contrari del febrer tan fred, i en les xifres també s’hi reflecteix la gran calorada de l’estiu, i també la del setembre (la verema va ser força calorosa).

43

Glaçada del 27 de febrer

Dades estació d’ESPOLLA nºAE059 Servei Meteorològic de Catalunya i nº 0421E Agència Estatal de Meteorologia Cota sobre el nivell del mar 100m

LA VERNA 01/2019

- Temperatura mitjana del 2018: 16,83ºC, altíssima, la segona més elevada coneguda dels últims 16 anys de dades, per sota dels 16,96ºC del 2014.

Meteorologia

Precipitacions

El 2018 va ser extremadament plujós. Queda com el sisè any més plujós conegut a Espolla. Els rècords de precipitació els trobem als anys ‘30, gràcies a les observacions que es van fer al col·legi d’Espolla de la mà dels alumnes i del mestre Àngel Costal. Dels anys ‘30 fins als anys ‘90 però falten moltes dècades de dades que no s’han pogut recuperar, i possiblement anys més plujosos que no coneixem.

Aquests són els anys coneguts que han sobrepassat els 900 litres a Espolla: Any

Tempesta amb tromba d’aigua, 12 de juny.

A la dreta: Orlina, 18 de novembre

El 2018 va ser un any de llevantades, que van anar regant el terme gairebé durant tota la primavera i sobretot a la tardor. Les pluges de la tardor van ser extraordinàries, entre l’octubre i el novembre es van recollir 396 litres/m2, ben repartits i sense fer mal en general. Entre finals de maig i principis de juny però vam tenir tempestes amb xàfecs torrencials que alguns dies voltaven els 25 litres en menys de mitja hora, sobretot el del 30 de maig, que cap al Relliquer va deixar uns 40 litres. Es va arribar a l’estiu amb molta verdor i aigua per tot arreu. Per contra però l’estiu va ser ben sec, normal en la mitjana, i aquesta secada es va allargar tot el setembre, que va resultar ser curiosament el mes més eixut de l’any. La verema es va poder fer sense gairebé cap precipitació.

LA VERNA 01/2019

44

1932: 1.443,6 litres/m2 (503 litres caiguts únicament al desembre) 1930: 1.187,1 litres/m2 1996: 1.027,8 litres/m2 1992: 998,8 litres/m2 1993: 934,2 litres/m2 2018: 914,9 litres/m2 1999: 902,3 litres/m2

- El dia més plujós: el 17 de novembre 121,0 l/m2 en la llevantada més forta de l’any. Amb la pluja de l’endemà (37 litres), en total la llevantada va sumar 158 litres, ben repartits en hores, i que van fer créixer fins al límit els còrrecs i la ribera de l’Orlina, però sense grans desbordaments.

- Nevades a l’Albera: en total 19 dies amb nevada que agafava al terra a la muntanya, una temporada amb molts dies de neu a l’Albera.

G

F

M

A

M

J

J

A

S

O

N

D

En els 21 anys d’observacions, el 2018 ha sigut inèdit ja que ha tingut la nevada més tardana i també la més primerenca:

- Nevada més tardana: 13 de maig

- Nevada més primerenca: 28 d’octubre, als 900 m d’alçada només, i l’endemà hi va tornar, un fet insòlit a l’octubre, dues nevades i tan aviat.

Nevades a l’Albera, a l’esquerra el 25 de març, a la dreta, amb el poble a baix, del 20 de març.

Destaquen les nevades del març. El dia 20 una enfarinada va deixar blanca tota l’Albera fins als seus peus, a tocar dels Vilars, als 250 m d’alçada, una neu molt tardana per l’època a tan baixa alçada. Quatre dies després una forta nevada va deixar la muntanya carregada de centímetres de gruix, i s’hi va quedar força dies. Aquestes dues van ser les nevades més importants de l’any.

- Neu al poble: el 28 de febrer va nevar tot el matí al poble mateix amb flocs grossos, però no va agafar al terra. Sí que a partir del Molí es va emblanquinar una mica, i més a la cota 250 m d’alçada, per exemple al Pils hi havia 1 centímetre de gruix. També la nit del 19 al 20 de març va caure neu a Espolla mateix, sense agafar-hi però.

- Dies amb tempesta: 47 dies, moltes tempestes el 2018, el major nombre mai enregistrat des que s’observa el 1997 (la mitjana són 36 dies). El major pes de tempestes se’l va endur el maig amb 8 dies, i després el juny amb 7 dies.

Tramuntana

- Durada de la tramuntana el 2018: 95 dies, va bufar menys dies que l’any 2017. La seva mitjana anual normal són 98 dies. El mes més ventat de nord va ser el febrer (14 dies), l’agost (11 dies), molts dies per ser aquest mes, i el maig (10 dies). Per contra, el novembre només en va tenir 4, i 3 dies l’abril.

- Cop màxim de tramuntana: 118 km/h el 2 de febrer. No va ser un any de grans tramuntanes, en tot el 2018 només es van superar els 110 km/h aquell dia, i en només 17 dies vam passar dels 90 km/h. Només cal destacar la tramuntana de l’1 d´octubre (108 km/h), al mig de la verema.

Les tramuntanades huracanades del novembre i desembre del 2017, l’any passat no es van donar.

Insolació

- Hores de sol: 2.626,1 hores, quan la mitjana normal són unes 2.714 hores. La insolació del 2018 representa de mitjana que en un 58,2% dels dies va fer sol, i en l’altre 41,8% del temps va estar núvol. Així com l’any 2017 en alguns mesos es van donar rècords de molt de sol, durant el 2018 se’n van donar pel contrari, rècords de poca insolació: al febrer i a l’octubre (amb un 45 i un 46% de temps assolellat respectivament), mai vist en aquells mesos des que se’n prenen dades el 2006.

- Boires: 7 dies només, la mitjana a Espolla en són 9 de dies, gairebé un fenomen desconegut. Les boires es van concentrar bàsicament als primers 4 mesos de l’any.

Roger Geli Terradas

Neu al Mas Pils, el 28 de febrer.

45 LA VERNA 01/2019

- Calamarsa / pedra: amb tanta activitat tempestuosa, curiosament vam tenir ben poca calamarsa l’any passat per sort, només 4 dies, amb alguns grans i prou, una mica més el 23 d’agost però no va ser gran cosa.

Vall de Sant Quirze.

Sant Quirze de Colera Un tomb per l’Albera Durada: 2:40-3:40 hores, segons ritme Distància aproximada: 10 Km. Desnivell aproximat: +800 metres

Avui, la sortida es fora del terme d’Espolla. Anem amb cotxe fins a Sant Quirze de Colera, aparcant al darrera del Monestir, on hi ha el restaurant El Corral de Sant Quirze.

Iniciem la marxa per la dreta segons la direcció que veníem, baixant cap el Torrent de la Perdiu i comencem una pujada per unes escales amples de fusta, maltractades per les inclemències del temps. Acabades aquestes, seguim pujant per un corriol que immediatament es bifurca. Seguim pel de l’esquerra. Cal estar al cas i seguir les marques grogues de Petit Recorregut (PR). Anem fent camí en pujada suau però constant fins arribar al Coll de Pallerols (40’-45’). La vista que se’ns ofereix des d’aquí convida a fer una petita aturada i observar la Vall de Sant Quirze.

Reprenem la marxa pel corriol que segueix per la nostra esquerra, seguint pujant. Els matolls es van fent més espessos a mida que ascendim, fins a quasi tancar el camí. Una indicació ens informa que a la dreta hi ha la Font d’en Jordà. Les romegueres impedeixen el pas que s’ha d’anar a buscar uns metres més amunt.

Continuant la pujada, arribem a l’alçada d’una barraca de pedra seca. Una mica més amunt, trobem una bifurcació on les senyals segueixen per la dreta i per allà seguim. Quan el corriol suavitza la pendent, sota el Puig d’en Jordà, un altre corriol segueix dret amunt. Per ell seguim pujant i de mica en mica el corriol va girant a la dreta fins que arriba al Coll del Teixó (1:10’-1:30’).

LA VERNA 01/2019

46

Desviant-nos del traçat previst, anem cap a la dreta, per un corriol, senyalitzat amb pedres, que transcorre per la banda de Banyuls. Des d’un puig es pot observar la cresta que hi ha abans dels dos Puig que formen Les Barbes del Boc o Les Orelles de la Mula dit des de la part de Llançà, 689 metres. Tornem cap al Coll del Teixó. Deixem el corriol per on hem pujat a l’esquerra i seguim recte pel que pot ser la partió fronterera. Una petita pujada i arribem al Puig de Torre Petita, 747 metres. Seguim la carena i arribem al Puig d’en Jordà, 757 metres.

Ací, el camí força tapat per la vegetació, es desplaça cap a l’esquerra.

Les senyals hi són i hem de seguir-les. Anem baixant un tram que ens porta al Coll del Torn, per pujar cap al Puig del Torn, 663 metres, i continuar cap al Puig de la Calma, 712 metres. Des de ací tenim la possibilitat de seguir cap al Coll de Banyuls, Mas Els Pils, Coll de Platja, on enllaçaríem amb el camí triat en aquesta sortida.

Bé doncs, estàvem al Puig de la Calma i reculem uns 10 metres per agafar un corriol a mà dreta que iniciarà una baixada constant, una mica tècnica, que demana atenció. Superada la baixada, arribem a una pista i ens anem atansant al Puig Bonic que rodejarem per la dreta i arribarem a Coll de Plaja.

La pista que creua es la que ve d’El Pils. Es el GR11. Seguim per ell, cap a l’esquerra. Un tram més avall seguim per un corriol a l’esquerra, tot seguint el GR-11 i tornant a la pista abans d’arribar a Santa Maria de Colera i Sant Quirze de Colera des d’on havíem iniciat la marxa.

Espolla, 29 de desembre de 2018 Manel Aragay i Beneria i Carles Valverde Ferreiro

La condemna de les plantes remeieres.

El cas Maria Treben Un dels molts episodis de la privació de la llibertat d’expressió, d’aquests últims temps, ha estat la condemna a l’ús lliure de les plantes medicinals i l’accés a la informació.

En el cas d’en Josep Pàmies i del moviment Dolça Revolució, es constata que les persones que creiem en un estil de vida més natural, per protegir la nostra pròpia salut, molestem als interessos de grans empreses.

Intentant vestir el cas com de fals guaridor, o fins i tot d’estafador, han provat d’aclaparar el missatge d’aquesta associació mitjançant totes les estratègies, les penals incloses.

Maria Treben

El dret a la informació en una societat lliure és fonamental i ha d’estar a l’abast de tothom qui ho vulgui utilitzar. En les conferències d’aquest moviment s’exposen casos de malalties on s’han usat plantes medicinals i s’expliquen experiències amb el diòxid de clor activat (MMS).

Aquests últims dies he recuperat el llibre “Salud de la botica del Señor”¹ de Maria Treben, una remeiera sueca que explicava procediments amb diferents plantes medicinals, exposant casos de guariments i les virtuts de cada planta, de forma entenedora. Va ser una de les pioneres de la medicina natural. També va patir la persecució de les “autoritats” del seu país.

Al final dels seus llibres (en la versió en espanyol) sempre afegia - “¡Por favor absténgase de llamarme por telefono o escribirme!...¡No me dedico a la comercialización de hierbas ni tampoco me encargo de pedidos de las mismas!”.

A continuació us exposo uns exemples de les plantes que Maria Treben recomanava:

–Aleluya (Oxalis acetosella) Pa de cucut: La recomanava per a úlceres i tumors, també per al Parkinson.

Capsella bursa-pastoris

–Celidonia (Chelidonium majus) Celidònia: L’indicava contra la degeneració macular, per a les berrugues i les afeccions cutànies com líquens o similars.

–Ortigas (Urtica dioica) Ortigues, estrígols: Per purificar la sang, per l’anèmia, contra la retenció d’orina, contra els èczemes de la pell.

–Pan y Quesillo (Capsella bursa-pastoris) Bossa de pastor: Per rebaixar la pressió de la sang, contra les atròfies musculars fer friccions amb tintura de brots de bossa de pastor.

–Nogal (Juglans regia) Noguera: Les fulles en infusió són adequades contra la diabetis, en forma de banys contra la osteoporosi. També explica en el seu llibre com preparar un licor amb les nous verdes, deixant macerar 20 nous verdes partides en quatre talls dins un litre d’aiguardent.

S’hi pot afegir, clau, pela de taronja i altres remeieres, deixar-ho macerar al sol durant 4 setmanes, i llavors filtrar. Un petit vaset cada dia és indicat per netejar el fetge, la sang, i ajuda contra les trombosis. És a dir, recomanava fer ratafia!!!

Aquesta gent sàvia, que era cremada a les fogueres de la inquisició, ara es troben amenaçats per aquest nou ordre mundial, que es va repetint al llarg de la història.

Cristina Viñas. Espolla, desembre de 2018

¹ Treben, Maria, “Salud de la Botica del Señor” Ed. Ennsthaler. 2a Ed. Español.

Austria. 1990.

LA VERNA 01/2019

47

Tempus fugit Sota les branques del nesprer

cerco amb el gest inútil

però insistent del buscador d’or,

Decoració guanyadora de la 19a Fira de l’Oli i l’Olivera, feta per la família Valverde Ros. Foto de Petra Vlasman

brins d’un temps que ja ha passat.

No el vull pas per a mi;

a tu, amic, te’l voldria dar.

Meditant aquestes coses

un fruit d’arbre em cau al cap.

Vet aquí una nova prova

que el temps no passa en va.

Prenc la nespra no per a mi; a tu, amic, te la vull oferir.

Roser Ros i Vilanova “Petites històries vegetals“

La publicació de la revista La Verna només és possible amb la col·laboració de totes les persones que ho desitgen. Qualsevol aportació (records, dibuixos, fotografies, poemes, receptes, comentaris...) serà sempre benvinguda.

Només heu d’enviar el vostre escrit al mail: assoculturalafraternal@gmail.com, o bé per correu a l’adreça de l’Associació Cultural –Àngel Costal, 5 d’Espolla–.

L’equip de La Verna no comparteix necessàriament les opinions dels articles signats.