La Verna 52 - Gener 2018

LA VERNA Preu: 4 euros N. 52 II època – Sant Sebastià 2018

Revista d’Espolla

Foto portada: Mònica Bazán Edita: Associació Cultural La Fraternal Espollenca Mail i web: assoculturalafraternal@gmail.com www.espolla.org/asso.cultural

LA VERNA 01/2018

2

Sumari Programa 22a Fira de l’Oli i l’Olivera d’Espolla i Festa Major de Sant Sebastià .......................................................... pàg. 3 Des de l’escola ............................................................................ pàg. 4-5 Activitats culturals ..................................................................... pàg. 6-14

El Nadal a Espolla ................................................................... pàg. 15-16

Noticiari.................................................................................... pàg. 17-21

Quan veig les eugues guaitar, Carles Alonso................................. pàg. 22

Portada i maquetació: Mònica Bazán

Grallers d’Espolla. Els bolos del 2017 .......................................... pàg. 23

Equip de redacció: Berta Prats, Mònica Bazán, Albert Geli i Gemma Blanco

Ens han deixat ......................................................................... pàg. 26-29

Han col·laborat en aquest número: Ajuntament d’Espolla, Carles Alonso, Manel Aragay, Albert Asenjo, Magda Bartomeu, Isabel Becerra, Artemi Bellés, Alba Coderch, Escola Antoni Balmanya, Eva Geli, Roger Geli, Lluís Insa, Sílvia Musquera, Pepita, Jordi Pijoan, Anna Pinilla, Esther Plaza, Anna Ros, Martha Ros, Josep Maria Tegido-Mallart, Natàlia Torrent, Irene Valverde, Joan Vergés, Cristina Viñas, Puri Viñas.

Fotos: Albert Asenjo, Mònica Bazán, Artemi Bellés, Escola Antoni Balmanya, Roger Geli, Immaculada Tubau, Xevi Vilaregut.

Impressió digital: Copisteria Esteve Tirada: 150 exemplars Per subscriure’s per dos números (un any) a La Verna podeu fer un ingrés de 8€ al compte 2100-8212-40-0200022285 de La Caixa i notificar-ho a l’adreça de l’Associació Cultural La Fraternal: Àngel Costal, 5. 17753 Espolla, o fer-nos arribar l’import en efectiu.

Redescobrint Coderch, Sílvia Musquera................................... pàg. 24-25 Trobada de Cantadors i Escola d’Estiu de Glosa..................... pàg. 30-31

Entrevista:

Karl i Gisela Maue, Joan Vergés.............................................. pàg. 32-33 Un referèndum gairebé normal, Josep Maria Tegido-Mallart.................................................... pàg. 34-35

Fem memòria: Relació de la meva vida passada a Espolla.

Memòries de Francesc Gifré i Vila........................................ pàgs. 36-38

Recull de premsa: Denuncien quatre guàrdies civils per arrencar senyeres i estelades a Espolla ..................................................................... pàg. 39 Recull de premsa: Fàtima Bosch, III Premi a l’Excel·lència dels Amics de l’Institut Ramon Muntaner............................................................ pàg. 40 Recull de premsa: Disset municipis altempordanesos al Saló de Senderisme i VTT de Portvendres.................................................................... pàg. 40

Contes viatgers: vuit històries narrades per infants refugiats, Debora de Pina Castiglione i Irene Valverde i Ros ................ pàg. 41-42

Meteorologia: Apunts del temps 2017, Roger Geli.......................................... pàg. 43-45 Un tomb per l’Albera:

El Menhir de la Murtra i el Dolmen de la Gutina Manel Aragay i Beneria i Jordi Pijoan i del Soto......................... pàg. 46

Amb l’ajut de:

Botànica:

Les plantes remeieres, Cristina Viñas............................................ pàg. 47 Contraportada:

Espolla i les quatre estacions, Pepita............................................. pàg. 48

Programa 22a Fira de l’Oli i Festa Major de Sant Sebastià dissabte 20 de gener 2/4 d’11 del matí, al centre d’Informació del Paratge de l’Albera

EL PLAER DE CUINAR AMB PLANTES SILVESTRES Taller amb Cristina Viñas d’El Cau de les Marietes

11 del matí, al Celler Cooperatiu d’Espolla NOU

VISITA GUIADA AL TRULL DE LA COOPERATIVA

5 de la tarda, a la Sala la Coromina NOU

INICIACIÓ AL TAST D’OLIS D’OLIVA VERGE Taller amb Laura Masramon

10 de la nit, a la Sala de la Fraternal

“BONA NIT, BENPARITS!” · Teatre amb Fel Faixedas

diumenge 21 de gener Durant tot el dia a la plaça del Dolmen

LLUÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍS!!! Vine, disfressa’t i fes-te una foto!

MÚSICA EN VIU Trobasons (10h) · Petit Terral (12.30h) · La Ludwig Band (15h)

TAST D’OLIS DE L’EMPORDÀ Durant tot el dia a l’antic camp de futbol

PASSEJADES AMB ELS BURROS d’en Joan de Rabós

Durant tot el dia a l’antic camp de futbol i a l’era d’en Niceto

INFLABLES

FIRA COMERCIAL amb els trullaires de la comarca EXPOSICIÓ I VENDA DE PLANTER, productes, eines i

maquinària referents a l’oli i l’olivera

FIRA D’ARTESANS I ELABORADORS de productes de l’Albera 5è CONCURS DE FOTOGRAFIA Instragram A les 9 del matí, davant el Celler Cooperatiu d’Espolla

CAMINADA PER CONÈIXER DÒLMENS I PREROMÀNIC DE L’ALBERA

10h en francès i castellà i 11.30h en català, al Celler Cooperatiu d’Espolla

VISITA GUIADA TEATRALITZADA

Sortida a les 11 de matí de la Fraternal

INAUGURACIÓ DE LA FIRA Processó de Sant Sebastià amb els Grallers d’Espolla

A les 11.30h, a la plaça del Dolmen

CASTELLERS DE FIGUERES

A les 12.30h, a l’Església

MISSA SOLEMNE CANTADA amb la Coral d’Espolla

A les 4 de la tarda, davant de l’església

CONCURS DE LLANÇAMENT DE PINYOL D’OLIVA 19a edició

A les 5 de la tarda, davant de l’Església NOU

BALL DE L’OLI comiat de germanor de la Fira de l’Oli

7 de la tarda, a la Sala de la Fraternal

BALL DE FESTA MAJOR amb el grup Sharazan

3 LA VERNA 01/2018

Durant tot el dia pels carrers d’Espolla

Des de l’escola

Aquest trimestre, els alumnes de l’Escola Antoni Balmanya i Ros, hem estat treballant la sang.

Hem après moltes coses, hem fet força manualitats, exposicions, recerca i hem elaborat pancartes per promocionar la donació de sang.

Aquesta donació es farà el dia 24 de gener de 2018 a la nostra escola. Us hi esperem a tots i a totes.

Recordeu que és molt important donar sang perquè cada dia hi ha gent que en necessita.

Els alumnes de l’escola

LA VERNA 01/2018

4

Els alumnes de l’escola Antoni Balmanya i Ros en el curs 2017-18 (foto de la dreta), d’esquerra a dreta i de dalt a baix: Àngel Olivet, Jan Asenjo, Berta Carbonell, Nathaly Vallarpando, Selena Pijoan, Genís Velasco, Arnau Bassegoda, Pau Soriano, George Wilshaw, Ruth Olivet, Oriol Sastre, Amin Bellafki, Aroa Mayala, Sergi Llonch, Dennis Vallarpando, Tom Wilshaw, Biel Serrat, Eros Rodríguez, Andrea Casanova, Adelaida Pagès, Emma Paisano, Mar Carbonell, Josep Juanola, Meritxell Reyes, Pere Geli, Ot Forch, Elías Casanova, Benjamín Casanova, Lia Molero, Quirc Relats i Joel Vicens.

5 LA VERNA 01/2018

Alumnes de l’Escola Antoni Balmanya i Ros - Curs 2017-18

Activitats culturals Festa major de Sant Jaume

Participants del concurs Memorial Joan Cos que va obrir la programació de la Festa Major de Sant Jaume 2017.

A baix els guanyadors de les diferents categories del concurs.

6

Els actes i activitats de la Festa Major de Sant Jaume van començar el dimecres 19 de juliol amb el Concurs Memorial Joan Cos. Els participants al concurs es van trobar a la plaça del Carme amb els materials necessaris per desenvolupar la seva obra artística. Enguany, aprofitant l’aniversari dels cents anys de la construcció de l’edifici de La Fraternal, el lema del concurs era: ”100 anys de l’edifici de La Fraternal”. L’obra podia reflectir tant l’exterior com l’interior de La Fraternal. El resultat del concurs per categories va ser el següent:

LA VERNA 01/2018

Adults: Cristina Viñas (1r), Lourdes Bonavia (2n) i Martha Ros (3r).

Infantil A: Mar Carbonell (1r), Laia Bragulat (2n) i Eros Rodríguez (3r).

Infantil B: Clàudia Llonch (1r), Arnau Jané (2n) i Irene Insa (3r).

Juvenil: Maria Fernanda Arguijo (1r), Manel Sallent (2n) i Pau Castillero (3r).

El dijous 20 de juliol a la tarda, es va inaugurar a la sala de La Fraternal l’exposició “Vers una tradició viva, José Antonio Coderch” (article a les pàgines 24-25), que es va poder veure fins a finals d’agost.

Sanjosex i Carles Belda.

A la pàgina 7, diferents imatges de l’acte de commemoració del centenari del local de La Fraternal i del Vermut del Centenari.

La plaça del Dolmen durant les partides d’escacs simultànies amb el mestre Julio Alonso.

A la nit, gairebé noranta persones entre petits i grans, participaven en la Caminada nocturna (pàgina 46) pels voltants del poble que aquest any ens va sorprendre amb la interpretació de dues peces musicals al Dolmen de La Gutina. Una bona part dels caminants van acabar el dia sopant a la piscina.

L’endemà, animats i divertits Jocs d’aigua a la piscina municipal per a infants i joves fins a setze anys.

A la nit vam poder gaudir d’un cartell de luxe. Dos músics de renom a l’escenari català, Sanjosex i Carles Belda, ens van presentar el seu espectacle Càntut, que després de girar per moltes poblacions d’arreu del país, va aterrar a la pista del nostre poble. La proposta musical és el producte d’un projecte major. Càntut és la síntesi d’un recull de cançons tradicionals catalanes, és un intent i un èxit de recuperació de cantarelles i d’històries musicades que s’han transmès a través de l’oralitat des de temps ja remots. Per tal que aquesta tradició no quedés en l’oblit, el projecte Càntut

ha aconseguit enregistrar un gran nombre de cançons ben conegudes o d’abast estrictament local. En aquest sentit, Espolla ha col·laborat a engrandir aquest recull musical. En la pàgina web es poden trobar 3 cançons provinents de la tradició espollenca. El mateix divendres a mitjanit, també vam poder gaudir del grup Merkado Negro. Com podíem esperar i coneguda la seva trajectòria, van animar la resta de la vetllada amb el seu característic repertori que és garantia de ball i de festa.

Dissabte al matí, a la plaça Marquès de Camps, exhibició de partides d’escacs simultànies amb el mestre Julio Alonso i a la tarda plantada de gegants i cercavila. La XI Trobada gegantera va començar amb amenaça de pluja, per uns moments vam haver de veure els gegants plantats i embolicats amb grans plàstics, per sort va durar poc i de seguida es va poder iniciar la cercavila amb les colles geganteres de Roses i Port de La Selva, La Mulassa de Mollet, la Caixa de Trons de Girona, la Tramuntakada de Figueres, els graLlers de Llers i els grallers d’Espolla. A la nit, ball amb la Banda del Drac.

LA VERNA 01/2018

7

Diumenge, en acabar l’Ofici solemne amb la Coral d’Espolla, vam fer cap a la Fraternal, plena de gom a gom, on es feia l’acte de commemoració del centenari del local. Allà es van fer uns breus parlaments, primer l’alcalde d’Espolla, Carles Lagresa, després el president de l’Associació Amics de la Fraternal d’Espolla 1874, Lluís Coderch i després… sorpresa!, va aparèixer, abillat d’època, en Joan Pineda representant en Josep Maria Calverol president de la Societat de Socors Mutuos la Fraternal cent anys abans, qui va llegir, amb la solemnitat que requeria aquest moment històric, el mateix discurs que van sentir els espollencs el 22 de juliol de 1917, data de la inauguració del local. En acabar ens va convidar a escoltar l’himne “Honor a la Fraternal”, amb lletra i música de J.Mª Calverol, que va interpretar la Coral d’Espolla amb acompanyament al piano de Joan Fuentes i al violoncel de l’Anna Ros i amb la direcció de la Montse Boësch.

Tot seguit, a la Plaça del Carme, decorada per a la ocasió amb tot de banderetes, ens esperava la Cobla Principal de l’Escala que va estar tocant sardanes per a qui s’animés a ballar-les sota el sol implacable del migdia.

Al voltant tot de taules parades amb el Vermut del Centenari convidaven a fer un mos i beure del barril de vermut ofert per a l’ocasió pel Celler Cooperatiu d’Espolla. Tot plegat un bon acte de commemoració.

8 LA VERNA 01/2018

I a la tarda, ball amb el trio Sharazan a la pista municipal.

A dalt en Jacques fa l’honor de descobrir la placa que commemora el centenari de l’edifici de La Fraternal. Fotografia de grup davant la placa (d’esquerra a dreta): Pere Lloveras, Josep Maria Casellas, Serafí Geli, Salvador Boix, Josep Maria Bonavia, Jaume Comas, Josep Maria Coderch, Josep Corominas, Jaume Calverol, agenollat en Lluís Coderch.

La cobla Principal de l’Escala toca sardanes durant el Ball de Vermut del Centenari.

El dilluns 24 es fa el Sopar de Sant Jaume. Som a la Font del Conill a 2/4 de deu de la nit i les més de 80 persones que s’han apuntat ja estan preparades per gaudir del sopar de la Festa Major. Llàstima que faci tramuntana perquè el lloc és ideal per l’àpat d’una nit d’estiu. Ja fa unes hores que els cuiners i els seus ajudants han arribat per començar a preparar una fideuà que té com a ingredients escamarlans i sípia pescats a Roses.

Els que arribem més d’hora per ajudar en els preparatius fem un berenar a base d’escamarlans, mmm, abans no arriben taules, cadires, neveres…

Sense presses ho anem muntant tot i en acabar preparem les amanides.

Tot llest! La música comença a sonar i els plats ja són a taula: per començar uns musclos al vapor, l’amanida i la sorpresa de la sípia amb ceba confitada que està per llepar-se els dits. Tot seguit ens serveixen el plat fort: la fantàstica fideuà que ens ha preparat en Joan Gelabert de Roses.

Per acabar meló i síndria i galetes amb garnatxa. Llàstima del vent que no ens deixa disfrutar tot el que voldríem. Tothom intenta posar-se a recer de la tramuntana i ningú s’anima a ballar. Es veu venir que la festa no durarà gaire… i, en efecte, cap a 2/4 de dotze ja no queda gairebé ningú, i els que ens quedem, abans d’endreçar-ho tot, agafem forces a base de combinats… ara sí!, final de festa, algú s’anima a tornar a peu fins a Espolla? És clar que sí!, una nit sense lluna ens permet veure el munt d’estrelles sobre els nostres caps.

El dia de Sant Jaume la Sala de ball de la societat es va omplir pel Ball de vermut organitzat pel Cafè La Fraternal i amenitzat per Jesús Frigolé.

Dins el programa de la Festa Major també hi va haver l’exposició “Empremtes mil·lenàries” d’Helena Vendrell, una selecció fotogràfica del romànic de l’Alt Empordà que va romandre exposada del 10 al 31 de juliol a les oficines del Paratge de l’Albera.

Activitats culturals

Activitats a la piscina

Ha estat un estiu molt actiu a la piscina amb nombroses activitats per a tots els públics i tots els gustos: Playback’s, Karaoke, Fútbol, vermuts musicals, cinema, concerts de petit format, festes, sopars, barbacoes, concursos i una cursa d’inflables per acomiadar la temporada de bany.

Aquest estiu hem estrenat la piscina –malmesa per les arrels dels pins que hi havia plantats–, el seu entorn amb noves gandules i la plantada d’alzines, i també la zona de bar. Val a dir que hem tingut sort que en Ramon Reñé tingui bona mà per a la cuina, ja que hem pogut assaborir les seves croquetes, l’emblemàtic i fantàstic entrepà de fricandó, les fideuàs, les tapes i tot el reguitzell de menjars que ens han ofert des del bar de la piscina.

També és d’agraïr que la música ambiental estigués sempre al volum correcte per no molestar ni usuaris ni veïns.

Associació Amics de la Fraternal d’Espolla 1874

L’Associació Amics de la Fraternal d’Espolla 1874 continuant amb les seves activitats, el cinc d’agost passat a la plaça del Marquès de Camps, va organitzar una cantada d’havaneres amb el grup Nits de Tavallera, abans, vam poder gaudir d’una abundosa sardinada.

La cantada es va acabar amb el tradicional cremat. El temps ens va acompanyar i vam poder gaudir d’una nit molt agradable.

LA VERNA 01/2018

9

El dotze de novembre l’Associació va oferir als seus socis i a tothom qui va voler una arrossada. A la tarda la gresca va continuar amb una castanyada.

El dinou de novembre hi va haver assemblea de socis i un dels punts de l’ordre del dia era fer la renovació de Junta. L’actual President, el Sr. Lluís Coderch, ocuparà el lloc de vocal i el nou President serà el Sr. Joan Font. El vice-president serà el Sr. Joan Coderch.

2n Torneig de Voleibol

María Fernanda Arguijo, Hugo Rubio i Pau Castillero van ser els guanyadors del segon Torneig de Voleibol organitzat per l’Ajuntament d’Espolla.

El torneig va tenir lloc a finals d’estiu i va comptar amb la participació de quinze jugadors d’entre catorze i vint-i-dos anys organitzats en cinc

La cantada d’havaneres enguany es va fer a la plaça del Dolmen.

A baix, l’equip guanyador del 2n Torneig de Voleivol

Activitats culturals

equips de tres components casdascun. Els guanyadors van rebre com a premi un vermut al bar de la piscina i unes samarretes del Club Garbí de Llançà. A la resta de participants se’ls va obsequiar també amb unes samarretes d’Espolla.

Casal d’Estiu

Aquest any al casal dels Aspres el centre d’interès ha estat la natura. Un dels objectius principals d’aquest projecte era que els infants, d’edats compreses entre 3 i 12 anys que assistien al casal, gaudissin i respectessin l’entorn natural que envolta el nostre poble.

Les activitats que es van anar realitzant tenien molt contacte amb la natura. Realitzàvem excursions al voltant del poble, observàvem animals que trobàvem al bosc amb les lupes que portàvem. Amb objectes naturals varem construir, animals dibuixats sobre un cartró, marcs de fotos, menjadores pels ocells i moltes altres coses més relacionades amb la natura.

10 LA VERNA 01/2018

Ens ho varem passar d’allò més bé realitzant totes les activitats, anant a la piscina, a l’acampada que varem fer amb el Casal dels Aspres. Aquest estiu ens ha servit per conèixer altres nens i nenes, per gaudir de les activitats, per relacionar-nos amb la gent del poble i sobretot respectar el nostre entorn.

Sopar de comiat de l’estiu

L’últim dissabte del mes d’agost l’Ajuntament va organitzar el tradicional Sopar de comiat de l’estiu, que aquesta vegada es va fer al Pati de les Moreres, darrera l’escola, un lloc molt agradable i acollidor per sopar una nit d’estiu.

Quatre fotografies de la mainada que aquest estiu van assistir al Casal d’Estiu: a la piscina d’Espolla; amb les seves lupes per observar petits animals; foto de grup a la pista de l’escola amb el Casal dels Aspres; una de les manualitats que van fer amb elements de la natura.

El menú, com és costum, va estar a l’alçada: per començar amanida i un bon assortiment d’embotits i formatges de les dues carnisseries del poble, tot seguit, pollastre amb escamarlans i de postres, gelat i galetes. Evidentment amb el bon acompanyament del vi i la garnatxa del Celler Cooperatiu, i també cava, cafè i licors.

I després del sopar tocava una mica de festa així que, al bar de la piscina s’havia preparat un Karaoke. Amb una gran pantalla, un ordinador i algunes llums per fer ambient ja n’hi va haver prou perquè la gent s’animés a fer la seva particular interpretació de cada cançó.

N’hi va haver cançons per a tots els gustos. També interpretacions individuals, per parelles i en grup. Quan més avançava la nit, més s’animava la gent. Tot va acabar amb música per ballar a l’entorn de la piscina.

21a Festa d’homenatge a la Gent Gran

El passat 24 de setembre, l’Ajuntament d’Espolla, va celebrar la Festa d’homenatge a la Gent Gran.

Activitats culturals

Com cada any es va començar amb una concentració a la plaça del Marquès de Camps per anar a l’església per celebrar una Missa Solemne cantada per la Coral d’Espolla que, a l’acabar ens va oferir un petit concert d’algunes de les peces del seu repertori. Després de la tradicional fotografia a la plaça del Marquès de Camps de tot el grup d’homenatjats, la passejada fins a la Fraternal amb l’acompanyament dels Grallers d’Espolla.

Al local de La Fraternal ja hi havia les taules parades per gaudir d’un bon dinar. Un any més, el pastís de postres, va ser tallat per l’home i la dona de més edat, que, com l’any passat, va correspondre a en Jaume Comas i la Teresa Ventós, i que sigui per molts anys!

Després d’una llarga sobretaula la Companyia de Teatre, Tequatre ens va representar la divertida obra anomenada “Un marit ideal”.

Pels qui encara van continuar amb ganes de gresca hi va haver ball amb en Pinxo organitzat pel Cafè Bar Societat La Fraternal.

Els homenatjats, com sempre, van rebre un obsequi cedit per l’Ajuntament d’Espolla.

Club de lectura

Aquest setembre hem començat, per tercer any consecutiu, el Club de Lectura d’Espolla, amb un èxit immillorable de participació. La mecànica del Club és ben senzilla: a partir de la lectura d’un mateix llibre, el mes següent posem en comú les nostres opinions sobre el que hem llegit i sobre tots els temes que hi poden estar vinculats, ja siguin literaris, vitals o emocionals. L’única premisa és el respecte per les opinions de cadascú, que són molt diverses i embelleixen enormement la lectura que compartim.

Igualment, i si així el llibre ens ho permet, intentem enriquir la lectura amb activitats complementàries. Així va ser el passat 18 d’octubre de 2017, quan vam projectar la pel·lícula “La delicadeza”, basada en el llibre que havíem comentat aquell mes i com també passarà el proper 27 de gener de 2018, quan passarem el film “Matar un rossinyol”, basat en el llibre que haurem comentat el dia 26 de gener.

Foto de grup dels homenatjats a la plaça del Dolmen (plaça del Marquès de Camps).

LA VERNA 01/2018

11

Activitats culturals

Pel que fa a l’altra activitat literària del poble, la Biblioteca Mòbil, el sistema de funcionament també és molt senzill: el tercer divendres de cada mes, de 17h a 18h, a la Sala la Coromina posem a la vostra disposició llibres de la Biblioteca de Figueres que us podeu emportar en préstec. Es poden fer sol·licituds, ja sigui de llibres concrets com de la temàtica de les obres que us voleu endur. Només s’ha de venir amb ganes de triar i remenar!

A ambdues activitats us hi esperem amb moltes ganes de llegir....

Animeu-vos!”

Passeig solidari - la Marató de TV3

Unes 80 persones dels quatre pobles dels Aspres d’Empordà (Espolla, Capmany, Cantallops i Sant Climent Sescebes) es van reunir a les 9 del matí del 17 de desembre a la Plaça de Carles Cusí de Sant Climent Sescebes per participar a la 5a caminada solidària en motiu de la Marató de TV3.

LA VERNA 01/2018

12

A la foto superior: el grup que va participar a la caminada per la Marató de TV3, a Sant Climent Sescebes abans de sortir. Al costat, durant la caminada.

Sobre aquestes línies: en el dolmen de la Gutina la Barbara Magugliani fa les seves explicacions al grup.

Aquesta vegada una agradable caminada pel camí de Vilartolí, ens va portar a Can Torres, on ja ens esperava la Barbara Magugliani, que ens va acompanyar fins el Dolmen de la Gutina, passant pel Dolmen de Tires Llargues. El matí augurava una caminada freda (potser per això hi havia menys gent...) però el sol ens va anar acompanyant tota l’estona i ens va permetre desfer-nos de gorros, guants i bufandes. Al voltant del Dolmen de la Gutina varem escoltar les explicacions de la Barbara, que ens va parlar de vinyes, estanys i monuments megalítics. En definitiva, de respecte cap al paisatge que ens envolta.

De tornada a Sant Climent, l’esmorzar previst a la barbacoa del Vedat estava preparat a la Sala de la Societat. En Manera, en Marcel, en Joan i en David (els agutzils dels Aspres) ens havien preparat unes boníssimes butifarres i xuies amb mongetes, que tots ens varem menjar a l’escalf de la sala.

En aquesta jornada solidària es van recollir 950€, que han estat entregats a la Fundació de la Marató de TV3, que aquest any estava dedicada a les malalties infeccioses.

I per acabar la jornada, es va fer l’entrega dels premis del III Concurs de Fotografia dels Aspres d’Empordà i l’Albera.

3a edició Concurs de fotografia dels Aspres i l’Albera

Muntanyes, turons, granit, monuments megalítics, vinyes, oliverars, boscos i conreus, pobles, campanars i arquitectura medieval són només al-

guns dels elements que conformen el paisatge dels municipis dels Aspres d’Empordà (Cantallops, Capmany, Espolla i Sant Climent Sescebes).

Tots ells i molts més són l’objecte d’aquest concurs. Enguany el jurat –Jordi Meli, Artemi Bellés, Montse Burset, Xavi Torner i Albert Vilardell– ha atorgat els següents premis:

Activitats culturals

Primer Premi: Tocats pel vent, Heribert Mateo Carbonell

Segon Premi: Flors i colors, Sílvia González Caixàs Tercer Premi: Cantallops, Enric Avellí Lloveras

La resta de fotografies presentades han estat: Toc de tardor, Isabel Albreda Vicente; Atemporal, Helena Vendrell Laborda; El vigilant d’Espolla i Capmany vinícola, Lluís Bonal Solà; Neu a les Alberes i Columna de fum, Eugeni Vallmajó Alcalde; Paisatge de sol ponent i Alzines, Enric Avellí Lloveras; Cau el sol entre les vinyes, Heribert Mateo Carbonell.

Dinamització del Parc de Salut

El segon trimestre d’aquest 2017 hem continuat fent les classes de gimnàstica al Parc de Salut instal·lat al costat de l’església. Les trobades són els dimecres d’11:30 a 12:30h. Us animem a venir amb nosaltres i aprofitar el benefici de l’exercici a l’aire lliure i la bona companyia. Nosaltres i el nostre monitor estarem molt contentes!

III Marxa de la Sussissa

Uns tres-cents valents i valentes van ser fidels a la Marxa de la Sussissa d’Espolla, tot i les previsions de pluja i tempesta que s’havien allargat durant la setmana. Tal i com estava previst, l’ajuntament espollenc, amb la col·laboració dels incondicionals voluntaris, va decidir que no deixaria als seus participants sense la cloenda esportiva i lúdica de les festes nadalenques i, el passat diumenge 7 de gener, prop de tres-centes persones recorrien els 8 km per l’Albera amb ganes i il·lusió.

Imatges de la jornada anterior a la cursa, quan es va fer la taula debat sobre les curses de muntanya. També es va aprofitar per repartir els dorsals.

LA VERNA 01/2018

13

LA VERNA 01/2018

14 La plaça del Carme, davant de la Fraternal, va ser el lloc escollit aquest any per a la sortida i arribada dels corredors.

A la foto de la dreta els guanyadors locals, masculí i femení, en David Pagès i la Sandra Casellas.

Es van coure 46 quilos de sussissa!!

Amb la filosofia de passar unes hores festives de germanor, la organització ha anat una mica més enllà aquest any amb l’ampliació de la jornada.

El dissabte de Reis es va organitzar una taula debat sobre les curses de muntanya amb la presència d’esportistes i organitzadors en l’àmbit trail.

Tot plegat, un cap de setmana per compartir experiències i unir encara més la gent al Paratge de l’Albera, on l’Enric Roura i la Carme Rodríguez van ser els més ràpids i l’Iu Jaume, el primer juvenil en completar el circuit. Els guanyadors locals van ser, en categoria masculina, David Pagès Becerra; en categoria femenina, Sandra Casellas, i en categoria sub 12, la Selena Pijoan Viñas.

Ara no queda marge, toca recollir opinions i treballar per a la propera.

El Nadal a Espolla Les activitats nadalenques van començar el diumenge 10 de desembre amb la Fira de Nadal organitzada per l’AMPA a la plaça del Carme.

Durant tot el dia es van poder comprar decoracions de nadal i plantes per a tots els gustos, així com el calendari del 2018 amb la fotografia de tots els nens i nenes de l’escola d’Espolla d’aquest curs escolar.

Els alumnes de l’escola, amb l’ajut d’en Marcel, van decorar el plataner de la plaça de Sant Jaume penjant de les branques CD’s que prèviament havien pintat a l’escola amb color daurat i platejat. L’efecte quan els hi toca el sol fa uns reflexes molt xulos!

La primera quina, de les tres que s’organitzen a Espolla, va ser la de l’AMPA, que va començar a 2/4 de 10 de la nit del dissabte 23 de desembre i on es cantà un premi especial per a la mainada. La següent quina és la que organitza, des de fa dos anys, el C.E. Espolla. I la darrera, i primera de l’any, l’1 de gener, organitzada pels Grallers d’Espolla.

Agraïm la col·laboració de totes les empreses i entitats que donen suport, com cada any, a les quines i associacions del poble.

Dins les activitats programades, el dijous 28 de desembre es va fer un torneig de Tennis Taula a la sala de ball de la Fraternal. Encara que no hi va haver gaire participació, el nivell va ser alt. El campió del torneig va ser en Carles Genover, el subcampió l’Arnau Genover i el 3r classificat en Luís Vlasman. Felicitats a tots!

A la tarda, a la Sala la Coromina, estava programada una doble sessió de cinema clàssic. A les 5 de la tarda –pensat especialment per a la mainada– amb el títol de “Clàssics del cinema animat”, es van projectar pel·lícules de la Pantera Rosa, amb dos episodis dedicats al Nadal i es va acabar amb una xocolatada. A la següent sessió, “Clàssics del cinema còmic”, no hi va assistir ningú, així que es va haver d’anul·lar. Llàstima.

El 30 de desembre, l’Associació de Joves va organitzar un taller de fanalets dirigit a la mainada per estar a punt per anar a rebre els Reis. De moment els que van arribar van ser tres patges reials a recollir les cartes dels nens i nenes.

Just després del taller es va procedir a l’entrega de premis del Concurs de pessebres i arbres de Nadal. El veredicte del jurat va ser:

A dalt, la parada de la Fira de Nadal organitzada per l’AMPA, i, a sota, la plaça Sant Jaume el dia del Tió. A la foto petita els participants al I Torneig de Tennis Taula.

La foto de baix és del Taller de fanalets organitzat per l’Associació de Joves.

15 LA VERNA 01/2018

El dissabte 24 de desembre, prop d’una seixantena de nens i nenes es van apropar a la plaça Sant Jaume per fer cagar el tió. Ja feia unes dues setmanes que hi havia a la plaça el “tió jove”, de prop de 250 quilos, que es va haver de col·locar amb un braç hidràulic. Ben maco i formós, el tió va ser alimentat durant els dies precedents, així que el dia assenyalat ja estava a punt per cagar! Aquest any van ser unes bossetes on hi havia mandarines, peces de xocolata, un rotulador, un llapis llarg flexible i una goma amb maquineta. La Selena va llegir un poema i va explicar diferents maneres de cantar el com cagar el tió.

Premi al pessebre de la Martha Ros, l’Artemi i l’Alfons pel projecte artístic que representa, per la tria dels materials naturals i l’acurada elaboració dels elements integrants.

Premi al pessebre tradicional: Carme Terradas (Can Salas) Premi al pessebre tradicional amb tocs artístics: Can Niceto Premi al pessebre fet a mà: Cristina Soler Premi al pessebre més original: Quirc Relats

El jurat ha atorgat accèssits als altres pessebres participants: al pessebre amb els terres més originals d’en Pere Geli, al pessebre amb els terres pintats a mà de l’Ot Forch; al pessebre més poblat de la Berta i l’Arnau Riera; al pessebre amb més diversitat de l’Eros Rodríguez; al pessebre amb figures de paper de la Francis Mallart; al pessebre tradicional de la Conxi i en Manel i al conjunt d’arbre i pessebre a la fresca de la Laia, la Duna i la Lou Graboleda. Els premis són cortesia de l’Associació Cultural la Fraternal Espollenca.

LA VERNA 01/2018

16

A dalt, la mainada amb els patges reials, i, a sota alguns dels guanyadors del concurs de pessebres. Les fotos d’abaix corresponen al foc de benvinguda i a l’arribada d’una de les carrosses.

Un any més, l’Associació Amics de la Fraternal d’Espolla 1874 va acomiadar l’any a la Sala de la Societat amb una colla de veïns del poble. Per d’acabar l’any, un bon sopar i per començar-lo, un bon ball amb els discos punxats per en Quico.

I per fi el dia més esperat per a la mainada: l’arribada dels tres Reis de l’Orient amb els seus regals. Enguany, mentre s’esperava la comitiva reial, es va poder fer el foc de benvinguda ja que feia un vespre molt suau i sense tramuntana. En Xavi i la Mònica van intentar apaivagar els

nervis dels més petits amb una mica de música. Un fort petard va marcar l’arribada dels mags d’Orient i la canalla, gairebé tots amb el seu fanalet, van veure com s’apropaven les carrosses amb llums per la carretera de Sant Climent en direcció a Espolla. Ja els tenim aquí!, i la cavalcada va continuar fins l’església on estava tot preparat per començar amb el repartiment dels regals.

Des de La Verna volem agraïr l’esforç de totes les persones voluntàries que han fet possible el desenvolupament de les activitats d’aquestes festes a Espolla.

Noticiari L’Ajuntament informa

1.- L’Ajuntament d’ Espolla s’ha adherit al Programa Treball i Formació que promou el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquest programa té com a objectiu afavorir la contractació de persones en situació d’atur, prioritàriament les persones de 45 anys o més, que hagin exhaurit aquesta prestació i/o subsidi.

La contractació va a càrrec del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i el lloc de treball el sol·liciten els ajuntaments, sempre que no es corresponguin a llocs de treball estructurals i siguin d’interès social. El SOC subvenciona els contractes de treball, les accions formatives a realitzar de forma obligatòria durant el contracte i dins de l’horari laboral i, si s’escau, les accions de coordinació i suport tècnic.

Actualment, Espolla compta amb un veí que, segons consta en el SOC, compleix tots els requisits que aquest programa demana (i que no són pocs!).

A la pràctica això representa que a partir del gener de 2018 i durant un any (no prorrogable en la mateixa persona), l’Ajuntament tindrà un treballador contractat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà que realitzarà tasques de manteniment d’espais i edificis públics.

2.- En el Ple del dia 23 de novembre de 2017, es va aprovar el Projecte de millora de dos trams de camins, el camí vell de Rabós i el camí del paratge del Pal.

El cost de l’obra és de: 49.996,34€ Subvenció de la Generalitat: 47.496,52€ Aportació de l’Ajuntament d’Espolla: 2.499,82€ 3.- Borsa d’habitatges de lloguer.

Davant de vàries demandes d’informació sobre habitatges de lloguer al nostre poble, l’Ajuntament vol tirar endavant un Borsa que recollirà les ofertes que pugui haver-hi i les posarà a l’abast de les persones que busquin aquest tipus d’informació.

Si hi esteu interessats, poseu-vos en contacte amb l’Ajuntament.

Mugues 2017

Els municipis que limiten amb l’Estat francès tenen l’obligació de revisar cada any la posició de les fites que delimiten el territori amb l’objectiu de controlar que estiguin allà mateix i en bon estat de conservació físic i visual. Al llarg de tota la frontera entre Irun i Portbou n’hi ha 602.

El passat mes de juliol es va fer la revisió de les existents entre el nostre municipi i els de Sureda i la Jonquera, Banyuls de la Marenda i Rabós i Argelers.

Actualment es tracta d’una activitat gastronòmica, festiva i de germanor entre els pobles, que a més de dividir-los geogràficament, els uneixen un cop l’any.

17 LA VERNA 01/2018

Aquest projecte està finançat per la línia de subvencions per a inversions en camins públics locals (2018-2020) del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Noticiari

Un nou fons d’associació és consultable en línia: la Societat de Socors Mutus ‘La Fraternal’ d’Espolla (1869-2008)

Aquesta societat va néixer amb la finalitat d’oferir auxili econòmic en cas de malaltia o viduïtat i aconseguí que s’hi afiliés bona part de les famílies del poble, donada la problemàtica que representava quedar desatesos en cas de malaltia del cap de casa.

La Societat de Socors Mutus “La Fraternal” d’Espolla va ser fundada el 1869 pel mestre de la renovació pedagògica, Antoni Balmanya, amb la finalitat de donar suport als malalts i, a la vegada, per tal d’conseguir una seu fixa que aglutinés les activitats socials i d’esbarjo dels veïns del poble. Els socis havien d’abonar una quota mensual i, a més, restaven obligats a vetllar per torns dels socis malalts greus. L’any 1917, es va inaugurar el local, que ha perdurat fins avui com a centre de les activitats recreatives del municipi i punt de referència obligat en l’activitat social, cultural i recreativa i de relació. Paral·lelament, en un ambient de gran vitalitat, s’anaven constituint grups en funció de les afinitats per diferents aspectes del ventall cultural i, entre aquests, destacaren l’interès per la música i el teatre, amb la formació d’una orquestra, una coral i un grup de teatre, que al llarg del temps anaren estretament lligats. L’any 1942, se signà un conveni amb la Societat Recreativa La Pirinaica i els representants del Cine Unión per a la cessió i l’ús del saló d’espectacles per fer-hi passis de pel·lícules de cine. L’edifici té referències modernistes i s’hi encabeix un cafè i un espai social, amb un teatre i una sala de ball d’usos polivalents. Va deixar de funcionar com a entitat de socors mutus l’any 1986 per passar a ser només una entitat cultural i recreativa amb el nom de Societat la Fraternal. A partir d’aquest moment, es cedí l’edifici social a l’Ajuntament, per tal que el remodelés i l’adaptés a les noves exigències de funcionament. Aquestes obres de millora foren inaugurades l’any 2000 pel president de la Generalitat de Catalunya. El fons documental descrit ha ocupat vint-i-una capses arxivadores i quaranta-cinc llibres, que sumen dos metres i mig de prestatgeria.

LA VERNA 01/2018

18

Text extret del web xac.gencat.cat - 24/10/2017

Concentració de rebuig a l’atemptat de Barcelona Els dies previs al referèndum de l’1-O, es va fer una penjada de cartells per tot el poble.

Per mostrar la repulsa per l’atropellament massiu que es va produir el dijous 17 d’agost a les Rambles de Barcelona i per expressar la solidaritat amb les víctimes i persones atropellades, es va fer una concentració amb cinc minuts de silenci davant la Casa de la Vila. En finalitzar la lectura del manifest de rebuig en Josep Maria Coderch va interpretar “El cant dels ocells” al violí.

Accions reivindicatives a Espolla

Senyal ESVOTA. La imaginació no té límits. Sabem que el nom d’Espolla ha estat motiu de molts jocs de paraules i acudits. En aquesta ocasió, un altre anagrama que posa de manifest la transcendència de l’ocasió.

Acció caixa. Una de les altres propostes de protesta que es va dur a terme el passat 20 d’octubre de 2017 com a acció per exigir l’alliberament d’en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart, va consistir en una crida massiva a reti-

rar diners de l’entitat bancària “La Caixa”. L’oficina de Sant Climent, la més propera a Espolla, va acumular cues de gent cridades a aquesta acció.

Mural presos polítics. És sabut que vivim un moment històric. El passat 8 de novembre es va celebrar una vaga general al nostre país altament peculiar. Des de tots els CDRs del territori es van organitzar mobilitzacions que van paralitzar el país i que van fer sentir, arreu d’Europa, el moment convuls que viu la política catalana. A Espolla, secundant la diada reivindicativa, un grup de veïns i veïnes es van solidaritzar amb els presos polítics i van organitzar una pintada-mural a la Coromina. La tramuntana i el fred van amanir l’activitat però no van impedir que el disseny i la qualitat de la pintada estigués a l’alçada de l’ocasió.

Concentració del 2 d’octubre davant l’Ajuntament com a rebuig a les càrregues policials del 1-O.

L’1 d’octubre a Espolla

De les 327 persones del cens van votar 236 (72,17%). Els resultats del referèndum a Espolla van ser els següents:

Associació de Joves

El passat 26 de novembre es va celebrar la reunió de canvi de junta de l’Associació de Joves d’Espolla. La nova junta està formada per Mariona Coderch, presidenta, Mariona Tegido, secretària i Quim Carandell, tresorer.

A més, es va aprofitar per aconseguir nous joves que volguessin formar part de l’Associació. I per últim vam parlar de les activitats que ens agradaria portar a terme. Així dons si algun jove es vol apuntar i col·laborar amb nosaltres hi serà ben doncs vingut!

L’Enric Bassegoda a la cursa del Matagalls

La Matagalls-Montserrat és una caminada de resistència individual i no competitiva per muntanya que té per objectiu recórrer el traçat en menys de 24 hores, i es fa en memòria del gran excursionista que fou Mn. Jaume Oliveras, que la realitzà per primera vegada el 4 d’agost de 1904. L’organitza el Club Excursionista de Gràcia, sense afany de lucre, mitjançant l’inestimable col·laboració voluntària i altruista dels seus associats. La sortida de la cursa de resistència es fa des d’El Brull, on hi ha el centre d’informació del Parc del Montseny i finalitza al Monestir de Montserrat.

L’Enric Bassegoda Pineda va completar la travessa, de 82,5 quilòmetres, amb un temps de 20:29:36. Felicitats!

19 LA VERNA 01/2018

Sí............................. 215 No.............................. 10 Vots en blanc............... 6 Vots nuls...................... 5

Noticiari

Balanç de la Verema Solidària

En el número anterior de La Verna parlàvem de la Verema Solidària. Una activitat de la qual participava el Celler Cooperatiu d’Espolla per recollir fons en benefici d’entitats del Tercer Sector.

A més de la Cooperativa hi havia tres cellers més, un de l’Empordà i dos del Penedès, que formaven part de la iniciativa. El resultat final ha estat de 27.512 euros recollits i la participació de 608 col·laboradors.

De l’experiència d’Espolla caldria destacar la implicació de la Colla del Senglar que ens va oferir la carn per preparar el dinar i les cuineres del poble i del restaurant Can Cassoletes que van fer la feina de cuinar el porc i de les carnisseries de Can Salvi i Can Tola que en van fer preparats.

Menció a part la resposta de socis del Celler que el dia de la Verema, el 30 de setembre, van acompanyar els participants fins la vinya dins dels remolcs de veremes. I que després van fer totes les explicacions sobre l’activitat de collir el raïm. Una experiència de la qual tots plegats ens en vam endur un bon record.

Josep Maria Tegido-Mallart

LA VERNA 01/2018

20

Assoc. Propietaris i Veïns d’Espolla - APVE

El passat sis de juliol, l’Associació de Propietaris i Veïns d’Espolla va organitzar una arrossada de caça per a convidar els caçadors i socis protectors. Aquesta activitat, que va iniciar-se la temporada passada, va tenir una bona rebuda i s’hi varen apuntar seixanta cinc comensals que a l’acomiadar-se expressaven la seva satisfacció i agraïment.

Continuant amb les tasques de millora, s’han adquirit cinc contenidors nous que junt amb els que ja hi havia repartits a diferents llocs del terme serviran perquè els caçadors hi dipositin les beines dels cartutxos usats així com d’altres deixalles que puguin generar.

A les Sorreres s’ha construït un “majano” que son uns caus artificials per a conills de bosc. Aquesta espècie, tan abundant fa anys, quasi bé ha desaparegut, a causa de les malalties i a l’abundància de depredadors que l’han malmès. Més endavant s’intentarà la repoblació amb espècies degudament vacunades.

El sis de juliol es va celebrar l’assemblea de socis, on un dels punts de l’ordre del dia era la renovació de Junta. El Sr. Albert Geli deixava la Presidència i a partir d’ara ocuparà el càrrec de Tresorer. El càrrec de President l’ocuparà el Sr. Albert Asenjo.

Resultats eleccions 21-D

En les eleccions autonòmiques del passat 21 de desembre del 2017, d’un cens total de 327 persones, a Espolla van votar 298 (91,13%), amb els següents resultats:

Junts per Catalunya..............................................................104 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)...........................68 Ciutadans................................................................................46 Partit Socialista de Catalunya (PSC)......................................31 Candidatura d’Unitat Popular (CUP).....................................27 Partit Popular (PP).................................................................10 Catalunya en Comú Podem......................................................6 Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA).......1 Vots en blanc............................................................................1 Vots nuls...................................................................................4

Noticiari

C.E.Espolla. Temporada 2017/18

La temporada 2017/18 és la segona després de la refundació del club l’estiu del 2016.

La Junta Directiva presidida per Rafel Garcia va confiar la direcció tècnica a en Lluís Insa (entrenador), en Carles Llonch (2º entrenador), en Joan López (preparador físic) i en Joan Cardoner (delegat).

L’equip està enquadrat en el grup 30 de la Quarta Catalana, un grup format per 18 equips de la comarca de l’Alt Empordà.

L’inici de temporada de l’equip ha estat espectacular, al nivell de les millors temporades històriques del club. Els 23 jugadors que formen part de la plantilla han demostrat un alt grau de compromís i de competitivitat.

En els primers 15 partits de la Lliga (just abans de l’aturada nadalenca), l’Espolla ha guanyat 9 partits, n’ha empatat 5 i només n’ha perdut 1. És l’equip que ha perdut menys partits i el que ha rebut menys gols en contra, encara no ha perdut cap partit a casa i ha encadenat 13 jornades consecutives sense conèixer la derrota.

Finalment, a nivell de club cal remarcar que en la darrera Assemblea de Socis del proppassat mes de desembre es va acordar per unanimitat dels assistents proposar a l’Ajuntament d’Espolla que a partir de la temporada vinent el Camp Municipal passi a anomenar-se Camp Municipal d’Espolla “Joan Geli Argelés”.

21 LA VERNA 01/2018

No obstant això, el campionat és molt llarg (34 jornades) i s’acaba el darrer cap de setmana del mes de maig del 2018. A més aquesta temporada l’igualtat és màxima i hi ha 8/10 equips molt competitius. Malgrat tot, l’equip s’ha guanyat el dret de poder somiar i de disputar les primeres posicions juntament amb el Cabanes, el Navata, l’Armentera, el Portbou, el Palau Saverdera i el Siurana com a rivals més directes.

Quan veig les eugues guaitar Relat

LA VERNA 01/2018

22

Quan veig les meves eugues guaitar-me amb aquell mirar torbat i com si anessin de coca, els narius oberts com si en tingueren quatre i les orelles enrere, penso que que gilipolles poden arribar a ser els cavalls. Com pot ser que no aprenguin que quan ha de bufar tramuntana, no regeixen?. Les hores abans del canvi de temps i mentre dura el vent perden el poc sentit que, al meu entendre, tenen aquestes pobres bèsties. I no és que no les estimi, i tant que sí, però no entenc per què les eugues puguin ser tan burres i, en canvi, les burres per exemple, no ho siguin gota. Durant el tràfec meteorològic, si portes algun vestit no habitual, si no els hi parles de ben lluny per assegurar que per la veu saben qui ets, fugiran esbojarrades com si veiessin la mort arribar, i en canEls cavalls, triguen vi la burra pensarà, què collons s’ha posat aquest, avui?. Quin curt circuit mesos a donarels altera d’aquesta manera el seu se’n que el filat no modest raonar? Per què un paraigües enrampa. Una burra, els hi pot provocar un infart o fer-les estimbar per un penya-segat? I un no haurà passat miserable corrent d’aigua, una mica una setmana que ho a la fosca, que ells no coneguin, pot prova, doncs pensa: esdevenir tan insalvable com haver “a veure si enrampa, de travessar el mar Roig sense l’ajut d’en Moisès? Per què lligant una bosdoncs no sigui cas sa de plàstic a la cua del gos i fer-li que aquest s’hagi empaitar-les les feia tornar al galop oblidat de connectar estès des de carenes molt allunyades de casa i, sense la bossa, perill hi hael vailet un altre via que només et tornés el quisso amb cop”... ? un raig de coces? Amb el tancat elèctric, igual. Els cavalls, triguen mesos a adonar-se que el filat no enrampa.

Una burra, no haurà passat una setmana que ho prova, doncs pensa: “a veure si enrampa, no sigui cas que aquest s’hagi oblidat de connectar el vailet un altre cop”... ? Fins i tot una vaca, si travessant el fil hi ha bon menjar, és capaç de provocar una estampida i travessar aprofitant la hipnosi o bé, empenyerà el vedell per a que trenqui el fil i ja estarà... He de dir, però, que això en època de caldor canvia, doncs un cavall enter, a la que ensuma encara que sigui de lluny, una euga que vagi alta, no hi ha tanques... Les eugues, si la natura les apreta fort i hi ha algun mascle servicial a prop, també. I la expressió “posar-se burro”, no és endebades, doncs un guarà encès, no l’atures ni amb la mort... No us penseu amb això que explico, que em senti més llest que cap dels animals dels que parlo, ans al contrari, doncs el meu parer sobre la nostra espècie moltes vegades, en comptes de gràcia sana com aquesta, m’entristeix... El que també em fa molta de gràcia, per exemple, és veure les pobres euguetes, l’endemà d’una nit de vent i neu, que quan calma i comença a escalfar el sol i es posen en el recer d’alguns arbres, estiren el coll ben estirat cap a terra, per a que el sol els hi escalfi tota la pell, hi queden tant hipnotitzades que cauen de culs enrere adormides del tot i, a l’acte es desperten amb els ulls de no recordar res del que ha passat... És curiós que d’un animal que creu perquè és poruc i no té criteri propi, li diguem llest i de l’altre, comando independent, lliure pensador i el més gran estrateg entre els animals domesticats que conec, li diem burro...

Carles Alonso

Els bolos del 2017

01/01 --------Espolla - Quina 22/01 --------Espolla- Fira de l’Oli 12/03 --------Mollet de Peralada - Fira del Bacallà 13/04 --------Port de la Selva - Fira de l’Espàrrec 13/05 --------Banyuls - Carnestoltes 21/05 --------Port de la Selva 11/06 --------Llers - Fira de la Cirera 17/06 --------Espolla - Romeria de Sant Genís 23/06 --------Banyuls- Flama del Canigó 01/07 --------Girona - Caixa de Trons 09/07 --------Banyuls - Festa Catalana 14/07 --------Espolla - Glosa de vins 22/07 --------Espolla - Trobada Gegantera 29/07 --------Portbou - Portbou sona be 15/08 --------Roses - Festa Major 23/09 --------Espolla - Festa de la Gent Gran 08/10 --------Caldes de Malavella 15/10 --------Pont de Molins - Matinades 22/10 --------Salt 05/11 --------Girona - Festes de Sant Narcís 18 i 19/11 ---Lloret de mar 03/12 --------Begur

23 LA VERNA 01/2018

Grallers d’Espolla

Redescobrint Coderch Aquest estiu, en el marc de la Festa Major d’Espolla, vam tenir la oportunitat de tornar a descobrir la figura de l’arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat, la tarda del 20 de juliol, aproximant-nos a l’obra arquitectònica, a la seva manera de viure i al personatge a partir d’una exposició, una visita a la casa pairal i la projecció d’un documental.

La inauguració de l’exposició a la sala de la Fraternal on Antoni Companys va presentar-nos l’obra de Coderch.

L’exposició “Vers una tradició viva. José Antonio Coderch”, va ocupar la sala de la Fraternal durant un mes, on es va poder gaudir de l’arquitectura de Coderch explicada a partir de la reproducció dels documents originals dels projectes i de les fotografies que Francesc Català-Roca, a través de la seva mirada va immortalitzar.

La documentació exposada va ser el resultat de la tesi doctoral del comissari de l’exposició Antoni Companys, José Antonio Coderch (Barcelona, 1913-1984), presentada el 1993 i dedicada a l’obra de l’arquitecte on va establir unes relacions a partir dels seus primers projectes descobrint una continuïtat en la seva manera de projectar. Companys va presentar l’obra de Coderch com una síntesi, complexa i misteriosa, realitzada amb contenció, rigor i domini d’un ofici amb referències a l’arquitectura popular i la tradició constructiva del lloc, que va donar unitat a tota la seva obra i especialment a la casa Mas del Puig que vam poder visitar.

LA VERNA 01/2018

24

Un cop inaugurada l’exposició itinerant produïda pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, més de seixanta persones van tenir la oportunitat, gràcies a la generositat de la família, de gaudir de l’experiència de visitar a una casa excepcional que s’ha conservat intacta, tal i com l’arquitecte la va projectar l’any 1964. Un lloc de repòs i d’estudi on va recuperar les seves arrels.

Interior del Mas del Puig, la masia del S.XVII situada a Espolla i reformada per José Antonio Coderch.

La reforma de la masia del s. XVII va consistir en respectar l’estructura de murs de pedra i voltes de canó, recuperant un antic pou com a lluernari i concentrant l’actuació a la planta baixa, que va adaptar com a habitatge amb dormitoris, sala d’estar, cuina, menjador i estudi, integrant el mobiliari i pintant de blanc sostres i murs fent que la textura de la pedra fos el fons perfecte de les làmpades, mobles i llar de foc que ell mateix va projectar.

Coderch va iniciar un procés delicat d’entendre l’arquitectura existent buscant el camí d’una intervenció de baixa intensitat, de fer el que les pedres demanaven “ … l’edifici. Mentre

La reforma de la masia del s. XVII va consistir en respectar l’estructura de murs de pedra i voltes de canó, recuperant un antic pou com a lluernari i concentrant l’actuació a la planta baixa

Va construir una obra encara avui vigent, capaç de transmetre el que durant tota la seva vida va buscar, des del respecte màxim cap als materials: la perfecció, l’harmonia i la comoditat d’uns espais destinats a millorar la vida dels seus habitants.

realitzàvem les obres hi va haver una espècie de diàleg amb ell, i els seus grunyits i queixes ens van ajudar molt per tractar-lo amb el respecte que es mereixia” (1).

Després de la visita, es va projectar a La Fraternal el documental dirigit per Poldo Pomés, Recordando a Coderch (2017), des del que es va presentar un retrat de l’arquitecte, a través de les persones que el van conèixer i amb qui va compartir part de la seva vida i de la seva professió. Les anècdotes i vivències ens van permetre endinsar-nos en la personalitat d’un dels arquitectes catalans més internacionals, que va construir una obra encara avui vigent, capaç de transmetre el que durant tota la seva vida va buscar, des del respecte màxim cap als materials: la perfecció, l’harmonia i la comoditat d’uns espais destinats a millorar la vida dels seus habitants.

Redescobrint Coderch

El porxo del Mas del Puig que havia estat un carrer d’Espolla.

Sílvia Musquera i Felip, dra. arquitecte, vocal de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC

Apunt biogràfic José Antonio Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913-1984)

Enceta l’exercici professional a Barcelona l’any 1942, en col·laboració amb Manuel Valls Vergés, fins a principis dels anys ’50. Va ser arquitecte municipal de Sitges entre el 1941 i el 1951. A partir de 1967 van col·laborar en el seu estudi els seus fills José Antonio i Gustavo.

25 LA VERNA 01/2018

Va treballar a la Direcció General d’Arquitectura a Madrid, amb Pedro Muguruza, Francisco Cabrero, Rafael de Aburto, Ricardo Abaurre entre el 1940 i el 1942 i també va col·laborar amb el despatx de Secundino Zuazo a Madrid.

Va ocupar diversos càrrecs oficials com el d’arquitecte agregat de Sindicats (Obra Sindical del Hogar, Instituto Nacional de la Vivienda) des del maig de 1943 fins abril de 1954, i a l’Instituto Social de la Marina de Barcelona entre 1949 i 1952.

Va ser membre fundador del Grup R, que s’inicià el 21 d’agost de 1951 al seu despatx, fins al 1953, que deixà el grup. Va participar en l’exposició del 1952 a les Galeries Laietanes. L’any 1951 realitzà el Pavelló espanyol de la IX Triennal de Milà obtenint la medalla d’or.

(1)- J.A. Coderch de Sentmenat, 1916-1930, Fochs, Carles, ed., p. 90, Gustavo Gili, Barcelona, 1992

Plafons amb tres obres de J.A. Coderch instal·lats al carrer d’Àngel Costal, just sota la plaça Coderch de Setmenat. Al costat dues imatges de l’interior i el porxo del mas d’Espolla

Ens han deixat...

María Moro Illera

Un bon dia la María Moro va venir a Espolla des de Salamanca a visitar la seva germana Gabi que hi vivia. Un cop aquí va conèixer en Jaume i va decidir canviar les seves sabates de taló per unes espardenyes i deixar el fil i l’agulla per agafar les tisores de collir raïm i olives. Va venir per quinze dies i s’hi va quedar la resta de la seva vida.

No va ser fàcil integrar-se a la vida de pagès però ella tenia un caràcter fort i positiu, una dona decidida i amb molta empenta.

Les seves aficions eren escoltar la ràdio mentre cosia i anar a ballar amb el pare sempre que podien. També li agradava sortir a prendre la fresca amb les veïnes i posar-se al dia de les coses que passaven al poble.

La María es va acabar guanyant l’estima i el respecte de la gent del poble, per qui va deixar de ser la María Moro, per passar a ser la Maria de Can Paset!.

Va morir el 20 de juliol de 2017.

Joan Cos Mach

En Joan Cos Mach, va néixer a Espolla el 27 de juliol del 1928.

26

Es va casar amb la Teresa Cruïlles, que era d’Urús un poblet prop d’Alp. Del matrimoni en van néixer en Pere i l’Isabel. Van viure al mas de Freixe, després van baixar a viure a Espolla.

LA VERNA 01/2018

Va passar la seva infantesa i joventut a la muntanya de Baussitges al mas de Freixe. Va treballar de pastor de les vaques en el negoci familiar i d’altres tasques de pagesia.

Era un home amant de la muntanya, li agradava molt, i en coneixia tots els racons i raconets. També li agradava la cacera, sobretot del senglar.

Llegia el diari cada dia i estava ben informat dels esdeveniments. Disfrutava amb un bon àpat amb els companys.

Els últims deu o dotze anys abans de jubilar-se, va tenir un ramat de cabres al mas Pils.

Va morir el 31 de juliol passat, quatre dies desprès de fer 89 anys.

Josep Viñas Jou

Va morir a Espolla el dia 7 d’agost de 2017. Estava casat amb l’Isabel i tenia dos fills, en Joan i la Puri.

En Josep va néixer a Espolla el 12 de maig de 1928. Era fill d’en Bonaventura i de la Candelària. El matrimoni tenia ja un fill, en Joan, a qui desgraciadament van matar a la Guerra formant part de l’anomenada “Lleva del Biberó”.

En Josep va passar la guerra i la postguerra com molts nens de poble de l’època. Gana no en passaven, però de patates i cebes ja en varen arribar a menjar! Sort també de les gallines, pobretes! No donaven l’abast a pondre! En Josep s’esmunyia al galliner a beure ous. Sempre deia que això l’havia fet fort.

La seva adolescència i joventut van transcórrer entre l’escola, l’església, amb mossèn Josep com a guia, els ball dels diumenges, les festes majors, la música i el teatre. En aquestes darreres activitats va participar activament com a actor en obres com El dos didots, El ferrer de tall o El

carro de l’alegria. També va destacar com a violinista o com a cantant en d’altres representacions.

En Josep, a més de pagès, va ser durant molts anys corresponsal de banca. Es passava les tardes dels dies festa o de pluja fent comptes en el seu improvisat despatx de l’habitació, abrigat fins a les orelles els dies freds d’hivern. No podem oblidar, però, que tenia una altra feina els diumenges i dies festius: anar a cacera del conill o del senglar mentre durava la temporada. Va gaudir molt de la companyia dels caçadors a qui sempre va agrair, quan ja estava malalt i no sortia de casa, que de tant en tant li portessin “la seva part”.

Va viure amb la malaltia de Parkinson durant més de 20 anys, però va tenir la gran sort de poder estar a casa amb la família, de gaudir dels néts i de quatre besnétes, les úniques que, quan el rostre ja no tenia expressió, li arrencaven un somriure burleta.

Conversa amb... Josep Viñas (La Verna, núm. 12. Setembre 1998)

Als 20 anys vares “tastar” l’estar fora de casa i seguir uns estudis.

T’hagués agradat continuar-los? És clar que sí, però tenia molt clar que jo era l’únic fill i havia de cuidar els meus pares i continuar amb les vinyes i la propietat. Tampoc disposàvem de diners. Abans no hi havia gaires alternatives. De totes maneres sempre m’havia agradat aquesta feina.

Ara s’acosten les veremes, per tant em sembla oportú recordar les teves vivències com a president de la Cooperativa. Setze anys al capdavant de l’entitat ens poden servir per recordar fets i dates que de ben segur serviran de tema de conversa als lectors de la Verna.

27 LA VERNA 01/2018

El 1949 va tenir l’oportunitat, gràcies a una beca de la Cámara Agraria de Girona, de fer un curs d’agricultura durant un any a Caldes de Montbui. No eren uns estudis complets però amb un altre curs d’Enologia a Requena i algun altre a Vilajuïga es va convertir en mestre bodeguer.

Aquests cursos el van esperonar a fer un bon treball com a viticultor Va ser elegit i a provar noves tècniques. També president de la li van servir per fer una bona tasca Cooperativa l’any com a president de la Cooperativa.

1966 i durant 16 anys Va ser-ne elegit l’any 1966 i durant 16 anys va treballar amb il·lusió per va treballar amb l’empresa. Van ser anys de modernitil·lusió per l’empresa. zació del celler, d’adquisició de nova Van ser anys de maquinària, d’obertura de diferents sucursals i de la creació de la caixa modernització del del celler. Eduard Puig i Vayreda, celler, d’adquisició en l’opuscle editat amb motiu del de nova maquinària, 50è aniversari del Celler Cooperatiu d’Espolla elogia la tasca de l’enòleg d’obertura de Francesc Playà i de Josep Viñas: diferents sucursals «També és destacable el fet que el i de la creació de la celler Cooperatiu d’Espolla ha mancaixa del celler. tingut una línia d’actuació coherent, potser pel fet que els Presidents de l’entitat no s’han succeït amb excessiva freqüència, el que ha permès una tasca continuada, sense trencaments o canvis de rumb sobtats. Com a exemple val la pena citar la tasca del President actual, Sr. Josep Viñas Jou, que amb 15 anys en el càrrec ha acomplert el més llarg període de presidència i ha portat, junt amb els altres socis de la directiva, el celler d’Espolla a la fita dels 50 anys (...)».

L’any 1966 em varen elegir president però ja abans m’havia estrenat com a tresorer.

Com que era membre de la junta vaig anar veient el funcionament intern de la Cooperativa. Van ser uns anys en què l’economia arreu de l’Estat anava millorant de mica en mica i això es notava en tots els àmbits, naturalment també va tenir repercusió en el vi.

Així va ser que vau poder comprar nova maquinària?

Si, l’any 1965 van ser unes veremes molt dolentes. Va ploure molt, les màquines s’encallaven contínuament, la llum anava i venia i el personal de la Cooperativa havia d’estar parat molta estona. L’any que vaig entrar de president es va plantejar la idea d’adquirir noves màquines. Es varen fer diferents visites a França i també a Artés per tal d’observar què calia comprar. Vam veure que les màquines utilitzades eren les “horitzontals” i les “contínues”. No ens posàvem d’acord quin dels dos tipus aniria millor, així que vam decidir provar-les totes dues i decidir-nos després de veure els resultats de la qualitat del vi.

I què vàreu decidir?

Varen anar millor les “horitzontals”. L’any 1967 se’n varen comprar dues de la marca Wilmes, amb quatre escorredores. La tercera que hi ha es va comprar més tard. Va ser un gran avenç ja que aquestes màquines no mastegaven tant els raïms i una altra cosa importantíssima per l’economia del Celler, vam passar de 19 a 7 treballadors. Com a consequència d’aquesta compra es va fer necessari també comprar un grup electrògen per assegurar-nos l’electricitat. Aquest any recordo que també vàrem comprar bótes de roure a en Bosch de Figueres a 1.000 ptes. cada una per emmagatzemar vins selectes.

LA VERNA 01/2018

28

Sopar dels presidents de les cooperatives de la comarca, cap a finals dels anys 70.

El segon per l’esquerra és en Josep Viñas Jou (Cooperativa d’Espolla), al seu costat dret en Joaquim Abulí (Cooperativa de Sant Climent Sescebes), el primer de la dreta, de perfil, és en Josep Rovira (Cooperativa de Vilajuïga).

Recordes quant varen valer aquestes màquines?

Les obres del teulat de la sala de premses, la maquinària i les reformes es va pressupostar en 4.000.000 milions de ptes. El problema era que la Cooperativa no podia pagar aquesta quantitat. Els diners els havíem de menester per pagar trimestralment als socis. El fons permanent que tenia l’Entitat no cobria el cost de les reformes que es volien portar a terme.

I doncs, com ho vau fer?

Vàrem demanar un préstec al Banc de Crèdit Agrícola a tornar en 10 anys, també em vam demanar un altre a la Caixa de Crèdit Popular de Catalunya. De totes maneres se’ns va ocórrer la idea de crear un “fons econòmic”. Vam reunir els socis i els vam explicar la idea. Els socis cada tres mesos cobraven una quantitat, molts d’ells en prou feines en tenien per anar tirant, però n’hi havia que aquells cèntims que cobraven l’endemà els ingressaven en un banc de Figueres. Per què no deixar-los a la Cooperativa?

Els socis ho van acceptar?

Els vam explicar els avantatges que això comportaria. La Cooperativa podria reservar vi i vendre’l en el millor moment. Amb els diners que els socis ens confiaven podríem anar-los pagant. Això era una cadena, com més car anava el vi, més cobrava el soci. Sí, els socis varen confiar en la junta i va anar molt bé.

El vi es venia al detall o embotellat. Recordo haver anat al celler a buscar el vi pel consum de casa. En Fonso ens el despatxava, però recordes des de quan hi ha la botiga?

El desembre del 1968 s’exposa la idea de muntar una botiga ja que així l’encarregat podia fer millor la feina de manteniment i vigilància. Es va pensar en contractar una dona i a l’any següent ja va ser una realitat. Es venia a granel i embotellat com ara.

Perquè.... des de quan s’embotella vi al celler?

Des de la seva fundació, es feia tot manualment com totes les feines. Aleshores ja era conegut, però va ser a finals dels anys seixanta, amb l’arribada del turisme, que es va plantejar renovar la planta embotelladora. Es va comprar una embotelladora i una tapadora i de mica en mica s’ha anat modernitzant.

En els anys que vares ser president el transport del vi el feia la Cooperativa, teníeu un camió...

El celler tenia un camió i es feia el transport. Desgraciadament, dos joves del poble van perdre la vida en un accident i va ser la fi del transport per compte de la Cooperativa. Es va intentar continuar. Es va comprar un camió idèntic a l’accidentat, però el record era tant trist que no va arribar a servir mai. Al final es va vendre.

L’exclusiva del transport es va adjudicar als germans Coderch.

En conjunt com valoraries aquests anys del 1966 al 1981 com a president?

Positivament, vaig fer-ho molt a gust i no em saben greu les hores que hi vaig dedicar.

Jo era un més dels socis i el primer interessat en que la Cooperativa anés bé. Tots depeníem molt de la bona salut del celler, calia manternir-la.

I el futur, com el veus?

Malgrat que s’arrenquin moltes vinyes, a Espolla encara hi ha joves que les treballen.

Han entrat socis nous i encara la Cooperativa té un volum de producció força acceptable.

Josep, moltes gràcies per aquest repàs!

Puri Viñas, setembre 1998

29 LA VERNA 01/2018

Parlant ara de vehicles, penso en les veremes, els carros carregats amb les samals que poc a poc varen ser substituits pels tractors i després pels “volquetes”. El descàrrec es va haver de modernitzar...

Cap al 1970 es proposa modernitzar el lloc de descàrrega de tal manera que fossin els propis transportadors els que buidessin les samals. Així també s’estalviava personal. Al cap de tres o quatre anys es varen comprar unes bàscules automàtiques i “volquetes” més pràctics. Una sola persona pesaria, estimaria el grau i efectuaria anotacions. Ja cap al 1980 es van reformar les fosses per poder buidar tant si un venia amb samals o amb “volquetes”. Aquestes obres i les de l’any anterior en què es van cobrir les tines que estaven al descobert, van ser les últimes que es varen fer essent president. L’any 1981 es va celebrar el cinquentenari de la Cooperativa i vaig deixar el càrrec el gener del 1982.

Actes de commemoració dels 50 anys del Celler Cooperatiu d’Espolla.

Escola d’estiu de Glosa i Trobada de Cantadors

A dalt: alumnes, professors i organitzadors de l’Escola d’Estiu de Glosa. A baix: imatges de la nit internacional, la nit de ball i la glosa en remull. Al costat: en Toti i la seva glosa muda; el jurat; el capgros Gustinet; el rei de les Nyacres 2017 coronat.

Juliol de 2017. Espolla acull la 15a Trobada de Cantadors i la 6a Escola d’Estiu de Glosa amb un altre èxit de públic i participació. Com ja és ben conegut, les dues activitats van de bracet. Durant la setmana prèvia al combat, els alumnes de l’Escola i el poble escalfen motors. Activitats destinades als alumnes i altres d’obertes al poble, deixen entreveure un xup-xup que culmina amb un dissabte ple d’oralitat improvisada a dalt de l’escenari.

Així doncs, fem una breu passejada per la setmana.

Per molts ja és previsible la seqüència i aquest any és necessari apuntar els fets destacables.

LA VERNA 01/2018

30

Abans, cal parlar del projecte pedagògic de la 6a Escola d’Estiu de Glosa. Com cada any els itineraris que ofereix estan vehiculats per un eix temàtic. Enguany, comença el primer de tres anys d’un cicle que pretén ser complert: la geografia dels Països Catalans. Per començar, doncs, durant l’edició d’aquest estiu del 2017, l’activitat ha pres com a punt de referència “la muntanya”.

Com diuen els organitzadors de l’Escola –Cor de Carxofa, associació de foment del glosat– “Fins fa poc, les muntanyes eren punt de trobada, llar i refugi i en elles s’hi concentrava la vida i les relacions econòmiques i socials. Els habitants dels pobles de muntanya resseguien valls i carenes de festa en festa [...]. D’aquesta manera es van anar transmetent melodies i tonades al llarg del territori [...]”. Amb aquesta premisa, endinsem-nos, des d’Espolla, al paisatge de muntanya.

Començarem per la Nit Internacional. A la sala de La Fraternal es va poder gaudir d’un espectacle on van ser protagonistes cantadors gallecs (Benito Lobarinhas i Josinho da Teixeira), cantadores basques (Ane Labaka i Oiane Iguaran) i els coneguts Xurí i Toti, que van fer observables la gran diversitat de tonades que s’escampen arreu. Una imponent presència femenina a dalt de l’escenari va deixar un bon regust de boca per a l’endemà poder afrontar la, ja també coneguda i divertida, Nit de Ball.

Sí, les ballades es van construint al ritme de la música i al voltant de l’arbre de la plaça de l’ajuntament vell.

En aquesta ocasió, en Marcel Caselles i en Pep Lizandra van ser els músics que van fer dansar els parroquians. Val a dir que acudeixen a Espolla en aquesta trobada ballarins altament experimentats en rememorar belles ballades que fa anys devien fer alçar a totes les fadrines!

La setmana continua animada i dijous ens va oferir dues propostes de qualitat destacable. La primera, la Glosa en remull a la piscina. Amb l’inestimable presència d’en Marcel Caselles i les seves bases i amb la divertidíssima intervenció de glosadors i glosadores que a ritme de rap, ska o “discoteque” van improvisar versos a simple vista inversemblants!

Un toc ben afable per deixar pas a la vesprada i a la profunditat que l’acompanya en la Nit d’oralitat. Altre cop en el marc incomparable de la plaça del Dolmen, envoltada del silenci i les paraules, la música i la dansa suau dels cossos dels experts Cesc Franquesa i Jordina Biosca.

L’acompanyament d’en Marcel Caselles al contrabaix, tan profund i la poesia àgil i excelsa d’en Josep Pedrals que, qui com no vol la cosa, omplen l’espai d’una delicada simfonia. I en Mateu Matas “Xurí”, sí, el mallorquí espollenc que no deixa mai de commoure’ns amb els seus versos. Una vetllada que any rere any deixa petja a qui s’acosta per seure a la gespa i gaudir de la proposta.

Arribat el divendres, la Glosa de Vins. El recorregut per les diferents places de la vila assegura una vetllada cultural de totes totes. Vins i glosa. A la palestra els artistes, excepte un. A cada parada, un espectacle i un tast.

Les “versolaris” basques, els glosadors empordanesos, la poesia sense paraules del pallasso mut i del poeta sonor, van fer que els vins de la Guilla, la Gutina, Carriel dels Vilars i de la Cooperativa d’Espolla adquirissin un regust diferent, tan bo. En acabat, un final de festa a la pista i la piscina que ja és un clàssic del divendres de juliol.

És en aquest moment on es torna a percebre un canvi respecte a les anteriors edicions. Dalt de l’escenari, com a “punicanu”, com a mestre de cerimònia, s’hi nota una absència. En nostre Gustinet enguany va dipositar el relleu a les dones que formen part de l’organització. Aquestes, amb la col·laboració inestimable dels companys, amics i vilatans van agafar la batuta. El llegat d’en Gusti és enorme, la responsabilitat que la festa continuï mantenint la seva raó de ser, també. La Lídia, en Martí i en Farri van agafar les regnes de la nit de la Trobada. El cap-gros d’en Gusti ens presidia. I l’espectacle continuava.

Després del sopar, organitzat per Salvem l’Empordà, el públic ja prenia posicions disposat a escoltar la glosa. La nit es desenvolupa amb una cadència estiuenca. El jurat pren nota. S’acosta la coronació. La final de la present edició va estar disputada per dos glosadors mallorquins. El cant és profund i hipnòtic. La deliberació del jurat es consuma, el públic vaticina i finalment s’alça, amb la bota de garnatxa i la corona, el nou rei de les nyacres, en Pau Riera “Rierol”.

Arribats a aquest punt, encara restava la festa. Els Montgrons van fer ballar a tothom com si s’acabés el món. L’alegria encara es desfermava en aquelles hores de la nit fins que algunes llums de l’alba retornaven el silenci i posaven el punt i final a l’Escola i la Trobada de juliol de 2017.

31 LA VERNA 01/2018

Per fi arriba el dissabte i la cirereta del pastís. A la tarda ja es començaven a escalfar motors amb les eliminatòries. Com ja és habitual, l’escenari era ple de participants que volien passar a la final. Molts alumnes de l’escola i altres que no, van optar a la corona que seria disputada fins a altes hores de la nit.

Karl i Gisela Maue Entrevista

Els primers temps, feta ja la casa, en Karl es dedicà a reconstruir el munt de parets i barraques que podem observar dintre la finca. La Gisela l’ajudava en la construcció de les barraques –no totes– va deixar clar ella, acompanyant l’aclariment amb un somriure espontani i discret, tot esperant de reüll la confirmació d’en Karl i envoltant la llarga pausa d’una complicitat envejable.

32 LA VERNA 01/2018

Tot passejant, entre el veïnat de Vilartolí i Sant Climent Sescebes, resulta difícil no adonar-se de la calma i bellesa que aquest indret dóna a tot transeünt que s’entreté en assaborir aquesta pau a càrrec de la natura.

Aquest lloc a redós de l’Anyet i envoltat de la cultura mil·lenària que els «alarbs» mostraren envers les enigmàtiques forces tel·lúriques que ens envolten fou on, trenta anys enrere, en Karl i la Gisela, van decidir establir-se. Tot això després d’haver visitat turísticament una colla de països amb la clara intenció de residir-hi. A Espanya varen viure una curta temporada a l’illa de Hierro (les Canàries) i fora de la Península Ibèrica varen visitar el Canadà, els Estats Units, Grècia i Itàlia. Ja a Catalunya i concretament a Girona trobaren atractiu el poble de Sant Llorenç de la Muga, però sense acabar de decidir-se en fixar-hi la residència, trobaven a faltar un plus de no se sap ben bé què. Descobert el “Molí d’en Salom” a Vilartolí, ambdós sabien que a la fi s’havia acabat el pelegrinatge arreu del món per cercar l’indret que, ara sí, els omplís per quedar s’hi a viure. Esdeveniment que tingué lloc els primers dies de gener de l’any 1988.

En Karl al costat d’una de les seves escultures de ferro

Una vista de les escultures al jardí del Molí d’en Salom

Li demano a en Karl que m’expliqui com foren els seus inicis en el món de l’art basat en les escultures de ferro, algunes suportades sobre pedres de certa grandària i que, segons ell, representen un petit homenatge als pobladors d’aquests indrets, cinc mil·lennis enrere.

Explica que va néixer en una casa de Actualment es camp propera a Bielefeld (Alemadedica a omplir una nya), i que es va matricular a l’escola d’art de la localitat, estudis que va separcel·la del costat guir per espai de quatre anys. Comende casa seva com si çà cosint llibres i enquadernant-los es tractés d’un jardí així com també fent el disseny a mà dels dibuixos que duien. Durant 11 de flors metàl·liques. anys fou dissenyador d’arts gràfiques, treballant per a empreses industrials de primera fila (Mercedes Benz, tabaqueres, autocars...). Era un camp on la forta competència industrial exigia innovació constant. Actualment es dedica a omplir una parcel·la del costat de casa seva com si es tractés d’un jardí de flors metàl·liques.

En aquest treball necessita la col·laboració d’alguna persona i, a més, de politges que els permetin moure, sense excessives dificultats, grans pesos.

-Per què els cavalls, peixos... ocupen el centre d’atenció de l’autor com si es tractés d’una immersió en el món animal?

-Certament, el cavall acapara l’atenció principal i en vol ser un petit homenatge. Aquest animal ha tingut un paper molt destacat des de temps atàvics: ha resultat imprescindible per al transport, desencadenar guerres i conquerir territoris. Per posar-ne algun exemple: Dschingis Khan va atacar Europa per sorpresa i la va conquerir ràpidament. Els àrabs s’apoderaren d’Espanya i els espanyols feren el mateix amb les terres que van colonitzar a Amèrica. Altres animals com els peixos i ocells també hi ocupen un lloc de privilegi.

Entrevista

-Treballa o ha treballat amb altres materials diferents als que es poden contemplar en aquesta exposició?

-Jo vaig començar amb la pintura i he arribat a fer més de 700 quadres tot treballant diferents estils i materials.

En Karl em diu que l’any 2010 va patir un incendi al seu taller i bon nombre de les seves obres foren destruïdes pel foc. Utilitza rabissons, branques d’arbres... que ofereixen aspectes semblants a figures d’animals o persones (segons en Karl la imaginació és subjectiva i allà on hom veu un ésser concret, una altra persona n’hi veurà un altre). Unes quantes de les cap a 50 escultures de què disposa al jardí són un bon exemple del que explica.

A Capmany havia tingut una exposició temporal en un espai d’en Francesc Carbonell. També, més puntualment, n’havia fet a Sant Climent, Figueres, Espolla, Colera... A Dinamarca, en una sala d’exposicions d’un seu amic hi té una col·lecció permanent d’escultures i pintures. Actualment ha minvat molt en aquest apartat. En Karl m’explica, i així vol donar-ho a conèixer a amics i coneguts, que està molt malalt. Li han diagnosticat una leucèmia en fase molt avançada i té un recorregut molt incert pel camí de la vida –”tant puc viure quinze dies com dos anys”–. M’assegura que el seu propòsit és poder viure deu anys més, acompanyant el desafiament de si mateix amb una indissimulada ganyota riallera. A continuació, i per demostrar que parla molt seriosament, treu un parell de copes que omple de vi (un dels destacats fruits de la nostra terra), com cercant un aliat que l’ha d’ajudar a complir el seu repte.

- M’agradaria saber si, donat el cas, li costa desprendre’s d’algun dels seus treballs?

- No! m’agrada que la gent s’enamori de les meves obres i més encara, que estigui disposat a comprar-me’n alguna. Adreces: Karl.maue@gmx.de o bé al telèfon 972 563 417.

Finalitzem l’entrevista amb la certesa d’haver gaudit de la companyia d’en Karl i la Gisela. Els desitjo el millor.

Joan Vergés Pineda

Diferents escultures al jardí del Molí d’en Salom al terme de Vilartolí.

LA VERNA 01/2018

Exposicions realitzades

33

Un Referèndum gairebé normal El passat 1 d’octubre tot el país estava convocat a una consulta sobre el seu futur: Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?. Aquesta era la pregunta que constava a la butlleta amb l’opció de respondre en forma binària: Sí o No.

Tot plegat no tindria altra transcendència si no fos per la voluntat per part de l’Estat espanyol d’impedir-ho. I les setmanes anteriors a la convocatòria va deixar ben clar que es faria el que calgués per frustrar la votació: detencions, butlletes i documentació requisades, bloqueig de pàgines web, actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra impremtes i magatzems i tot el territori ocupat per forces policials vingudes dels racons més impensats. La percepció de país ocupat no semblava però, que doblegués la voluntat de tirar endavant el plebiscit. Una decisió assumida no només pel Govern de la Generalitat i l’administració, sinó per la ciutadania que majoritàriament estava compromesa en l’èxit de la iniciativa.

En el cas d’Espolla ja es va demostrar un parell de dies abans en una reunió a la Sala de la Societat el divendres vespre: una sala amb molta gent interessada en els detalls de com aniria el dia 1 i amb el compromís d’implicar-se. Com efectivament acabaria confirmant-se.

La incertesa a les hores abans de l’obertura dels col·legis electorals es feia present amb tota mena de circumstàncies: des de les pròpies de l’organització amb els dubtes sobre aspectes com les urnes i les paperetes o la constitució de les meses; o de les induïdes per l’ambient de repressió que feia dies s’havia imposat a Catalunya amb l’actuació judicial, policial i mediàtica.

LA VERNA 01/2018

34

La vigília de la consulta, dissabte, es van anar esvaint alguns dels dubtes.

Davant la més que probable intervenció policial per frustrar la votació es faria servir un cens universal a totes les meses electorals de forma que tothom podria votar a qualsevol punt del país. I, tot i que l’Ajuntament d’Espolla garantia la sala, per evitar el precinte dels accessos es feia una crida a darrera hora del dissabte per anar a passar la nit dins de l’edifici del mateix Ajuntament: al final més de vint persones es van repartir entre els diversos espais de l’edifici mirant de descansar una estona per estar a punt per la diada de l’endemà. I per assegurar el suport des de l’exterior es va animar a la resta de veïns a ser presents a partir de les 6 del matí.

Al final, la presència d’una bona colla de gent va assegurar que el diumenge la sala i els accessos estiguessin disponibles per a la votació. Ara faltava el més important: la constitució de la mesa, l’urna i les paperetes.

I, tal com s’havia assegurat a la reunió de poble del divendres anterior, es va constituir la mesa amb els tres membres de rigor i l’urna va arribar a la sala en mig dels aplaudiments i l’alegria de la gent que custodiava l’edifici. Tothom era conscient que estava participant en un acte de dignitat de tot un país. Ens aixecavem en contra de l’intent d’imposar el silenci per part d’un Estat indigne que tractava els seus ciutadans com a súbdits.

I no tardaríem gaire a rebre notícies que ens volien submisos. Les primeres informacions arribarien de la Jonquera on els Mossos volien requisar les urnes.

Però el més dur seria l’allau de missatges i imatges carregades de violència exercida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que venien de tot el país.

El neguit s’escampava entre tothom. Però ningú renunciava a tirar endavant amb la jornada; en tot cas, s’assumia que l’èxit depenia de la complicitat de tots. Les instruccions sobre com actuar davant de la presència policial eren clares: pacíficament.

A un quart d’onze del matí va apararèixer una parella de Mossos. La reacció va ser automàtica: tothom es va concentrar davant de l’accés a l’Ajuntament al crit de “Volem votar!”. Poca cosa podran fer dos policies davant de la cinquantena llarga de persones concentrades. Finalment demanen de parlar amb l’alcalde i es limiten a aixecar acta de la situació. Els Mossos, desplaçats expressament des de l’àrea de Barcelona, es mantenen al marge fins més tard, ja a la tarda, que se situaran davant l’ajuntament davant els rumors cada cop més insistents sobre les possibilitats d’intervenció de la Guàrdia Civil.

Mentre tant, el mecanisme de votació depenent de la xarxa d’Internet funcionava a estones. Quan es recuperava la connexió es donava pas a votar a les persones que per motiu d’edat o altres raons no podien quedar-se. De fet al llarg del dia la major part dels qui van participar a la votació no es van moure dels voltants del col·legi electoral. Van aparèixer els Grallers d’Espolla, es va encendre la barbacoa i va sortir menjar i beure per passar la diada.

Al llarg del dia se succeirien anècdotes com la visita d’un observador internacional que va despertar sospites pel fet de tenir una persona desconeguda voltant per l’entorn, o l’avís dels Mossos sospitant d’un veí d’Espolla com d’un infiltrat de la policia o de diversos grups del Rosselló que s’acostaren fins l’Ajuntament per expressar el seu suport.

Però les informacions, unes més fonamentades que altres, mantenien la incertesa sobre el que podria passar. El contacte directe amb la gent de Sant Climent permetia comprovar que allà l’estat d’ànim era semblant. Es van fer plantejaments per assegurar l’autoprotecció: hi ha veïns que assumiren la vigilància dels accessos a Espolla per tenir marge de temps per reaccionar, se situà un tractor amb eines que tallà l’accés de vehicles al carrer de l’Ajuntament i es preparà un operatiu per “protegir” l’urna si s’arribés el cas.

Finalment, pels vols de les 7 de la tarda es tanca la votació i es fa l’escrutini. El resultat a la pregunta és de 215 vots afirmatius, 10 vots negatius, 6 en blanc i 5 nuls.

Al poble s’ha pogut fer el Referèndum amb gairebé plena normalitat. Ja sabíem que a molts llocs no havia anat de la mateixa manera. Però el recull d’imatges que arribarien de tot el país un cop acabada la jornada ens serviria per confirmar que davant tenim un Estat que és capaç d’imposar la seva lògica ni que sigui a costa de la sang de la gent de tota edat que afrontava la violència policial alçant els braços pacíficament. I lluny de fer esmena de la salvatjada repressiva de la jornada encara va tenir continuïtat amb un discurs de Felip VI dos dies després avalant la repressió del dia 1 d’octubre; amb l’empresonament primer dels líders de l’ANC i Òmnium i després de mig govern de la Generalitat mentre l’altra meitat, amb el President Puigdemont, marxava a l’exili; amb la suspensió de l’autogovern amb una llei avalada pels tres grans partits espanyols; i amb la descàrrega de tota mena de mentides i falsedats sobre elements tan bàsics pel país com l’escola, els mitjans de comunicació públics o els responsables dels Mossos d’Esquadra.

I, paral·lelament, reapareix la violència dels grups d’extrema dreta que amb la cobertura de convocatòries on participen els partits unionistes, agredeixen a gent, ataquen mitjans de comunicació o seus d’entitats sobiranistes.

Que lluny queden els principis democràtics...

Josep Maria Tegido-Mallart

35 LA VERNA 01/2018

Tot i això, es comença a plantejar la possibilitat d’acabar la votació abans de l’hora programada: pràcticament tot el poble ha votat i només arriba algú de pobles veïns que es desplacen aprofitant l’opció del cens universal. Les imatges cada cop més escampades sobre el que ha passat en altres col·legis electorals fan el seu efecte. A Espolla no es vol posar en risc la feina feta fins el moment. Però també s’insisteix en la conveniència d’actuar amb la normalitat d’una convocatòria electoral que vol dir complir amb l’horari previst.

Relació de la meva vida passada a Espolla Fem memòria

Memòries de Francesc Gifre i Vila* 2ª part**: com passava jo la vida a Espolla

Després de treballar al matí a la Secretaria anava a prendre cafè a Can Farriol on, alguna que altra vegada, jugava a la manilla amb Lluís Salvatella, Pere Soler i algun altre parroquià o bé m’entretenia fent alguna jugada al billar situat al fons del saló. Quan tothom se’n anava i no tenia jo un treball precís, me’n anava a un bosquet anomenat “Rosec” asseient-me a l’ombra d’algun suro i llegint durant la resta de la tarda.

En altres ocasions feia un passeig més llarg dirigint-me al veïnat dels Vilars o bé arribava fins la font ferruginosa situada vora el mateix veïnat per a fer un trago de tant excel·lent i sanitosa aigua.

Als vespres, a ben sopat, anava a Altres nits passàvem prendre cafè a Can Calic i amb els assidus concurrents al mateix senyors el temps escoltant Viñas, Costal, Salvatella, Mascort i la música del vell pocs més llegíem els diaris, convergramòfon de que sàvem sobre les notícies que els mateixos publicaven o jugàvem alguna feia gala l’amo del que altra partida de manilla o de docafè fins que, per minó. Altres nits passàvem el temps allà a les dotze, escoltant la música del vell gramòfon ens retiràvem quasi de què feia gala l’amo del cafè fins que, cap allà a les dotze ens retiràbe tots. vem quasi bé tots deixant-hi només al metge Sr. Viñas que tenia per costum fer-ho quelcom més tard.

36 LA VERNA 01/2018

Els diumenges i festes que em quedava al poble, canviava una mica les meves distraccions habituals freqüentant el cafè de la Societat “La Fraternal” en el que hi jugava alguna partida de manilla amb els senyors Joan Mallart, Josep Mª Calverol, Pere Soler, Joan Carles i Jaume Forcada.

Per cert, aquest últim en contà una anècdota que li havia succeït i que em feu molta gràcia. En una ocasió en què un fabricant de taps del poble d’Agullana se li presentà per comprar-li una partida de suro, no es posaven d’acord sobre el preu que un en demanava i l’altre n’oferia. En aquest punt, el comprador, cansat de regatejar, l’hi prometé un preu dient-li que era la seva última paraula i va afegir que no la canviaria per a res del món ja que era dita per un ministre (al seu poble era conegut com el Ministre d’Agullana). A tan rotunda manifestació li contestà alegrement el Sr. Forcada: “Déu vos faci bo. Vos sí que no sabeu amb qui parleu, ja que si vos sou el Ministre, jo sóc ni més ni menys que el Rei d’Espolla”. Aquest era el mot amb que tothom el coneixia a Espolla.

* Secretari de l’Ajuntament d’Espolla des d’octubre del 1925 fins el febrer del 1939. **La primera part d’aquestes memòries es van publicar a La Verna N.43, Sant Jaume 2013

El que més em distreia i entusiasmava eren les petites caceres de conills que fèiem en les muntanyes del Castellar, afició que se’m despertà inesperadament des de la sortida que un dijous a la tarda vaig fer amb el Sr. Costal el qual, desprès de tirar la fura que portava al forat d’un cau de conills, em féu col·locar vora un altre forat situat a uns metres del primer,

El que més em distreia i entusiasmava eren les petites caceres de conills que fèiem en les muntanyes del Castellar

No obstant he de dir que les caceres en que vaig prendre part i que em divertiren més foren les que vaig fer amb els senyors Salvatella, en Met dels Vilars, en Jep de la Trinitat, en Josep Cullell i altres destres tiradors en el vedat del Sr. Marquès de Camps previs els corresponents permisos que concedia l’advocat de Figueres Sr. Nicanor Trias, administrador de l’esmentat propietari, el qual les concedia només per caçar conills i senglars, havent d’abstenir-nos de matar les perdius.

Ficaven unes barres de grèvol les quals, després d’haver restat unes quantes hores en remull, eren pelades de llur escorça recollintse, en uns atuells apropiats, el líquid que rajava i que, després de treballat, quedava convertit en vesc i utilitzat per agafar ocells.

Altres distraccions que em proporcionaren moltes alegries i plaers foren les pesqueres que amb en Jaume de l’hostal férem a la riera Orlina, especialment les que férem pels entorns dels masos de Sant Genís i Castanyers amb els amics Mascort, Abelard Fàbregas i Joan Bech, germà del senyor rector.

Per cert, en un dels dies en que amb l’esmentat Jaume sortírem a pescar trobàrem, en el lloc de la riera en que s’hauria de travessar per continuar el camí en direcció a Girarols i altres masos de Baussitges, un reduït nombre de persones que, sota la direcció del noi Jana, ficaven unes barres de grèvol les quals, després d’haver restat unes quantes hores en remull, eren pelades de llur escorça recollint-se, en uns atuells apropiats, el líquid que de les mateixes rajava i que, després de treballat, quedava convertit en vesc i utilitzat per agafar ocells.

A començament de l’any 1927, per haver estat designat rector de la parròquia d’Anglès, ens deixà Mn. Lluís Genís sent reemplaçat per Mn. Jo-

Fem memòria

37 LA VERNA 01/2018

recomanant-me molt de silenci i atenció ja que possiblement sortiria precipitadament algun conill esperonat per la petita fura. Transcorreguts uns breus segons, sortí veloçment del forat que jo vigilava un conill al qual vaig engegar-li un tret tenint la sort de tocar-lo de ple a ple. L’alegria que tant afortunada actuació em proporcionà no es pot descriure contribuint, en gran mesura, a despertar-me l’afició a les caceres que, en dies successius, vaig fer unes vegades amb l’Alcalde Sr. Mallart i d’altres amb en Jaume, el fill de la meva dispesera, el qual, com a molt coneixedor dels indrets on abundava la caça, rarament tornava a casa de buit, ans el contrari portàvem, en els respectius sarrons, alguns conills i alguna que d’altra perdiu. Un matí que sortírem de casa molt aviat ens dirigírem, pel camí de Baussitges, als terrenys molt espessos de bardisses que en d’altres temps havien estat plens de fèrtils vinyes, ara mortes a conseqüència de la fil·loxera que, a finals del segle XIX les atacà i no foren replantades.

Un cop engegat el gos que portàvem, es col·locà el meu company Jaume en una carena que dominava una gran part del terreny i a mi em féu col·locar dalt d’una pila de pedres procedents d’una paret enrunada des de la qual no veia més que matolls i més matolls. No obstant jo, seguint les indicacions que se m’havien donat, escoltava atentament els lladrucs del gos mirant en la direcció d’on provenien i, al cap de poc i a una distància aproximada de 20 metres, vaig veure entre les mates, unes orelles d’un animalet que s’havia parat per a despistar el gos: veure’l jo i engegar-li un tret va ser cosa d’un instant, però la nostra sorpresa va ser quan el meu company i jo ens dirigírem on s’havia parat el gos comprovant que davant seu restava morta una grossa llebre amb el cap obert pel tret que jo li havia engegat.

No cal dir l’alegria que em causà tan inesperada troballa fent-me creure que ja era un expert caçador.

Fem memòria

sep Mercader, en qualitat d’ecònom. Per cert que, en la primera ocasió que vaig trobar-me amb dit senyor pels voltants del poble, em digué: “Ja hi està bé vostè aquí?, no li produeixen tristor aquests entorns poblats de suros i oliveres de pàl·lids colors?. Pensi que el mateix Jesús va voler fer la seva angoixa i última oració en l’hort de Getsemaní, poblat també de tristes oliveres.” Aquestes paraules em feren molta gràcia i vaig contestar-li que en tot lloc m’hi trobava bé si la gent era bona i amable.

També en aquest any es canvià de carter ja que, per haver-se traslladat a Sant Llorenç de la Muga el Sr. Martí Palahí, que fins la data venia ocupant la plaça, fou designat per ocupar dit càrrec el meu amic Jaume Llonch.

A mitjans de l’esmentat any i convidat reiteradament per el meu amic Joan Abella vaig assistir al seu casament amb la senyoreta Lluïsa Duran, del poble de Lladó, celebrant-se la cerimònia en la bella església romànica del mateix poble.

A la tardor de dit any 1927 i, com a conseqüència d’haver sofert la meva mare un nou atac de feridura, vaig decidir traslladar-la des de Girona, on vivia amb els meus germans Empar i Anton, a Espolla arrendant la casa nº 1 del carrer dels Vilars, propietat de Josep Sardà Geli “Calau”, instal·lant-nos tots en ella després de fetes les degudes reparacions. Entre les reparacions, la més grossa va ser convertir en cisterna una gran tina que hi havia als baixos de la casa a fi de recollir-hi l’aigua de pluja ja que, com totes les altres cases del poble estava mancada d’aigua corrent, de safareig i d’altres dependències igualment necessàries, falles que ocasionaven grans molèsties a les dones obligant-les a anar a buscar l’aigua per cuinar i altres tasques domèstiques als pous públics o bé als situats als horts d’alguns veïns. Alguns d’aquests pous tenien petits safareigs per rentar-hi la roba de la casa, però la majoria de la gent anava a rentar a la riera, sobretot quan hi havia molta quantitat de peces grans.

LA VERNA 01/2018

38

Als pocs dies de l’arribada de la meva família, el meu germà Anton, prèvia la conformitat del Sr. Costal, ingressava a l’escola pel mateix regentada, fent-se prompte nombrosos amics.

Aprofitant que, als voltants de l’11 de novembre, es celebraven a Perpinyà les famoses fires, vaig decidir anar a veure-les fent el viatge d’anada amb els autobusos que, sortint de Figueres i passant per La Jonquera, et portaven a l’esmentada ciutat la qual vaig recórrer parcialment acompanyat de l’amic Sala. Els seus pares, veïns de Castelló d’Empúries, havien establert un restaurant en el què jo vaig menjar durant els tres dies que va durar la meva estada en tan xamosa ciutat. Durant aquests dies vaig poder admirar el seu esplèndid parc, amb els seus colossals plàtans i formosos jardins, ornamentat de belles i artístiques fonts i algun que d’altre monument com el que es troba a l’entrada de dit parc, erigit a la memòria dels ciutadans francesos morts a la Primera Guerra Mundial de l’any 1914. Malgrat el poc temps del que vaig disposar, em fou encara possible visitar la catedral, el famós Castellet, els entorns del Palau que fou dels Reis Catalans, el sever i majestuós Palau de Justícia i els grandiosos magatzems “Aux Dames de France”, en els que vaig fer algunes compres d’objectes de regal i de record.

Considerant-me ja satisfet de tal viatge, vaig emprendre el retorn a casa en tren, per a poder-me fer més càrrec del país visitat traient de tot alló vist la conclusió que la gent d’allà vivien millor que nosaltres, ja que destacava la seva riquesa i prosperitat.

A finals del mateix any 1927, vingué al poble com a nou rector de la parròquia, el reverend Mn. Manuel Bech Rotllan prenent possessió del càrrec en una lluïda i solemne cerimònia celebrada al temple parroquial, amb assistència dels senyors rectors dels pobles veïns, autoritats locals i gran nombre de fidels quedant tots els presents summament satisfets de la prèdica pronunciada per l’esmentat rector.

(Continuarà...)

Recull de premsa Denuncien quatre guàrdies civils per arrencar senyeres i estelades a Espolla

Veïns de Vilarnadal els havien avisat que feia dies que una furgoneta estranya circulava pel poble, i altra gent del poble es va afegir a la recerca.

Finalment, van trobar el vehicle, on Tegido va reconèixer els tres homes que havia vist intentant pujar a casa seva. Es va apuntar la matrícula i l’agutzil va avisar els Mossos, que al cap de poca estona van interceptar el cotxe amb els ocupants a dins. Eren quatre agents vestits de paisà.

Segons han explicat els veïns, a dins hi van trobar almenys una estelada. També en van aparèixer d’altres llençades a diversos punts del municipi. En total, cinc veïns han presentat (o presentaran) denúncia. Entre ells, hi ha l’Ajuntament, d’on es van endur una senyera que hi havia penjada en un pal que fa uns tres metres d’alçada. L’alcalde, Carles Lagresa, qualifica la situació de “patètica i vergonyosa”. A Tegido, li han fet malbé la canonada que té a la façana de la casa. No es van endur res però sospita que s’hi van enfilar per agafar el cartell que té reclamant “Llibertat presos polítics Sánchez i Cuixart”.

La situació d’Espolla també s’ha repetit a Masarac. El seu alcalde, Lluís Pujol, explica que van arrencar l’estelada que tenien en un fanal de l’entrada del poble. Per fer-ho, s’hi van haver d’enfilar i van fer malbé el pal que la sostenia. Segons els veïns d’Espolla, almenys un altre veí del nucli de Vilarnadal hauria denunciat una situació similar. I tal com va explicar HORA NOVA la setmana passada, a la Jonquera uns desconeguts també van cremar una estelada que hi havia penjada al balcó d’una casa particular, ubicada a l’avinguda de Pau Casals.

Hora Nova-Per Redacció ACN - 23 octubre, 2017

39 LA VERNA 01/2018

Els Mossos d’Esquadra han denunciat quatre agents de la Guàrdia Civil que la matinada de dijous es van dedicar a arrencar senyeres i estelades a Espolla. L’avís el va donar un veí, Josep Maria Tegido, que cap a quarts d’una va sentir uns forts sorolls al carrer. En sortir al balcó, va veure diversos homes de “complexió forta”. Explica que “és estrany veure gent que no coneixes a aquestes hores pel poble, els vaig cridar per saber què feien però van marxar de seguida”. Per això va decidir avisar de la situació pel grup de Whatsapp que tenen els veïns del poble i va agafar el cotxe per seguir els sospitosos. Buscava una furgoneta blanca amb almenys tres homes.

Recull de premsa

Fàtima Bosch, III Premi a l’Excel·lència dels Amics de l’Institut Ramon Muntaner

L’Associació d’Amics de l’Institut Ramon Muntaner, de Figueres, ha decidit lliurar el III Premi a l’Excel·lència, que reconeix la trajectòria dels antics alumnes del centre, a la doctora Fàtima Bosch i Tubert, catedràtica de bioquímica de la UAB. Segons ha explicat Javier Martín, president dels Amics de l’Institut Ramon Muntaner, “després de veure les diverses propostes fetes per part dels socis, la junta ha triat com a candidata la doctora en farmàcia i catedràtica de la UAB Fàtima Bosch, un referent en el camp de la bioquímica al nostre país”.

L’entrega del guardó es farà el proper 22 de novembre, en un acte en què també es lliuraran els premis als treballs de recerca del centre.

En aquest sentit, Josep Colls, director de l’institut, ha valorat molt positivament aquesta coincidència “perquè els treballs de recerca són, d’alguna manera, la llavor que permetrà a alguns alumnes dedicar-se a la recerca o a la vida acadèmica”.

LA VERNA 01/2018

40

Per Redacció Hora Nova - 14 novembre, 2017

Disset municipis altempordanesos al Saló de Senderisme i BTT de Portvendres

El proper 14 i 15 d’octubre es celebrarà a Portvendres el segon “Salon Rando & VTT en Pays Catalan”. Cal destacar que la principal novetat d’aquest any és l’obertura del saló al mercat de la bicicleta tot terreny.

Conseqüentment, en aquest saló hi haurà tot tipus de professionals del senderisme/btt: oficines de turisme, clubs i associacions de senderisme/ btt, fabricants d’equipacions de roba, eines i accessoris necessaris per gaudir del senderisme i la btt amb comoditat i seguretat, entre d’altres.

A l’estand, a part de disposar d’informació sobre els 17 municipis i la comarca de l’Alt Empordà, es presentarà als visitants del Saló el projecte: INTERREG POCTEFA 2014-2020 “ITAM” (Itineraris turístics Alberes Mediterrani - Turisme sostenible en un context transfronterer). Cadaqués, Cantallops, Capmany, Colera, El Port de la Selva, Espolla, Garriguella, La Jonquera, Llançà, Pau, Palau-Savardera, Portbou, Rabós d’Empordà, Roses, Sant Climent Sescebes, Vilajuïga i Vilamaniscle tindran presència al segon Saló de Senderisme i BTT de Portvendres en un estand encapçalat pels Ajuntaments de Roses i Llançà.

L’objectiu del mateix és reforçar la cooperació entre els agents turístics del territori, públics i privats, d’un costat i l’altre de la frontera amb l’objectiu de posar en valor i crear producte de turisme sostenible a l’entorn dels itineraris transfronterers que afavoreixin el creixement econòmic i territorial i el seu posicionament i comercialització en els mercats internacionals.

EMPORDA.INFO 10.10.2017

Contes viatgers: vuit històries narrades per infants refugiats

El llibre Contes Viatgers, que inclou vuit històries inventades per nenes i nens refugiats de Síria i el Kurdistan, neix a Grècia a partir d’unes idees aparentment senzilles: a través de tallers, els petits van inventar els seus propis contes de fades, que van ser il·lustrats i traduïts a diverses llengües per més de vint persones de diferents llocs del món. Als contes els acompanya una introducció i un epíleg, també en forma de conte, per donar suport als adults que vulguin parlar amb els petits lectors sobre el que està passant a Grècia. Està disponible en castellà, català, euskera, portuguès, anglès, italià, alemany, holandès, francès i grec. Aviat tindrem preparada la versió en gallec, en búlgar i en turc.

‘Contes viatgers’ és un llibre il·lustrat, autoeditat i presentat en deu idiomes, que recopila contes escrits per criatures que fugen de la guerra

Volíem trencar amb la narrativa dominant sobre persones refugiades, que les retrata únicament com a víctimes o, fins i tot, com a amenaça. Lluny d’oblidar que són –sí– víctimes de la guerra i la persecució als seus països d’origen, i de polítiques discriminatòries a Europa, calia anar més enllà i desafiar aquesta narrativa reductora i gairebé deshumanitzadora. Perquè les persones no ens definim només per les tragèdies a les quals hem sobreviscut; a més dels dolors que portem marcats a l’ànima, tots tenim també una immensa capacitat creativa, formes de veure el món, esperances i desitjos.

Per combatre la imatge reduccionista i colonialista, podem parlar del cas del conte de “La Princesa Viatgera”.

La princesa Amira, la protagonista del conte, no és una princesa comuna. Quan la fada li va donar a triar un desig, Amira va decidir viatjar pel món, conèixer i aprendre tot el que pogués. Les petites autores (en aquest cas eren deu!) van debatre molt sobre el què havia de voler la princesa. Joies?, un vestit?, un príncep potser? Eren estereotips, però els estereotips les avorrien. Amira neix en un segle XXI en què les dones volem més, així que ella es llança a l’aventura. Després de molt viatjar, la

La portada del llibre en l’edició catalana.

Podeu adquirir el llibre per 10€ a Amazon.

Per més informació seguiu la nostra pàgina del Facebook en anglès –Travelling Tales– o en castellà –Cuentos viajeros–.

O envieu-nos un email a travellingtalesbook@gmail.com

41 LA VERNA 01/2018

Una vegada hi havia un rei al qual li agradava la cacera. Un dia, una dona màgica i sàvia el fa embarcar en un viatge de reflexió sobre les conseqüències dels seus actes. Així comença el “Conte d’un rei caçador”, inventat per Ghaida, una nena síria de dotze anys que es trobava a Grècia esperant la seva ubicació en el marc del pla de relocalització europeu i una de les moltes petites autores que van contribuir per crear el llibre Contes viatgers.

princesa arriba a Grècia, on la frontera està tancada. Amira decideix, llavors, viure al costat de les refugiades que aquí esperen, perquè va trobar, com a migrant, la felicitat que no tenia com a princesa.

Són els petits els que rebaten la visió colonialista: “I per què algú que pot tenir-ho tot no ha de voler ser com nosaltres?

Aquí també hi ha la felicitat “.

Volíem, a més, enfortir la cultura de la solidaritat, més enllà d’una idea de caritat. La solidaritat que neix de ser capaç de veure a l’altre, no solament com a víctima sinó com a persona plena; solidaritat com a pràctica quotidiana i com a forma de viure. Els contes són un diàleg directe entre nens-autors i nens-lectors, una finestra màgica on poden trobar-se fins i tot a distància.

Les il·lustracions d’aquest article són algunes de les que apareixen al llibre.

LA VERNA 01/2018

42

La foto d’abaix és durant la presentació del llibre “Contes viatgers”, que va fer l’Irene Valverde a Espolla, el dia 30 de desembre a la Sala la Coromina.

Els contes que van Els contes que van inventar no tenen un gran malvat i un gran heroi. Molts inventar no tenen són històries de gent que demostra el un gran malvat i un seu coratge enfrontant-se a les dificulgran heroi. Molts tats de la vida. En aquest aspecte, revolucionen l’estructura convencional són històries de gent dels contes infantils, que divideixen que demostra el seu els personatges en bons i dolents i fan coratge enfrontanttriomfar el protagonista a través de la se a les dificultats derrota del seu enemic. Ens recorden que a la vida, sovint, el que cal combade la vida. tre són les nostres pròpies pors, inseguretats i bloquejos interns, i que cap obstacle és prou gran un cop abraces, individualment o col·lectiva, la teva pròpia fragilitat i la força dels teus somnis.

Shahd, de nou anys, tria com a protagonista el que és potser un dels més vulnerables entre els animals, i fa d’aquesta vulnerabilitat la seva millor arma contra un enemic intimidatori, les gallines contra els alienígenes. La seva història és un recordatori molt poderós: fins i tot en les pitjors circumstàncies trobem herois improbables. Com tanta gent que, amb valentia i esperança, s’ha enfrontat a tot tipus de dificultats per arribar a Grècia fugint de la guerra. Com tanta gent creant projectes solidaris imprescindibles enmig del caos d’aquesta crisi humanitària.

Als nens i nenes que van participar en el llibre no els vam imposar requisits per a les seves invencions. No havien d’encaixar en l’estructura tradicional dels contes de fades, i no ho fan. Però totes les nenes i nens han triat donar-li a la seva història un final feliç. Al llarg del procés, cada final feliç sorgit de les seves decisions creatives va ser un exercici radical de llibertat que construïm i seguim construint junts. Aquest exercici es multiplica amb les moltes persones que utilitzen el llibre en els seus projectes solidaris. Els diners recaptats a través de les vendes d’aquest llibre serviran per finançar habitatges dignes per a refugiats a Tessalònica. Que poderosa és la imaginació com a exercici de llibertat col·lectiva!

Debora de Pina Castiglione i Irene Valverde i Ros

Apunts del temps 2017 Deixat enrere el 2017, el record meteorològic que més ens quedarà serà la gran secada, d’un any que arrencava molt plujós però que ràpidament es va convertir en sec, en un seguit de mesos amb pluges minses. La tramuntana freqüent i moltes hores de sol han sigut dos altres grans aliats a la secada. Un any amb el primer i últim mes amb el retorn de l’hivern més fred dels últims 7 anys, i per altra banda un estiu molt tòrrid. Aquestes en són algunes de les dades més rellevants:

Meteorologia

Temperatures

-La Tª més alta: 37,6ºC el 4 d’agost. L’estiu va ser ben dur a l’agost, amb una calor forta i continuada, 23 dies amb la temperatura màxima passant dels 30ºC, quedant la temperatura mitjana de l’agost com la quarta més alta d’aquell mes dels últims 15 anys de dades que tenim. El juliol va ser una mica més moderat però no així el juny, que va ser tòrrid, va resultar ser el segon juny més càlid conegut des del de 2003, i amb un total de 16 dies amb temperatures màximes per sobre dels 30ºC. Destaquen els 36,4ºC de màxima del 17 de juny, la segona temperatura més alta del passat estiu.

-La Tª més baixa: -2,7ºC el 18 de gener. L’hivern passat va començar fort, amb un gener rigorós (el segon gener més fred en temperatura mitjana després del de 2010). I va acabar l’any amb un desembre també força hivernal, essent el tercer desembre més fred després dels de 2005 i 2010, tot això referit als últims 15 anys d’història.

En canvi el febrer i març van ser notablement càlids, rècords. El 10 de març vam arribar a 25,9ºC de màxima (la 2a temperatura més alta coneguda després del març de 2012). Una fred tardana va arribar a finals d’abril, amb glaçades a les fondalades del terme municipal, rostint alguns brots de vinyes. Les nits encalmades i fredes dels dies 20, 21 i 22 i també el 29 d’abril van permetre que l’aire fred quedés atrapat a les parts més enclotades. De totes maneres la temperatura mínima a l’alçada de l’estació (100 m sobre el mar), fora de les fondalades, no va baixar dels 4,1ºC, unes diferències que sovint trobem.

LA VERNA 01/2018

43

De l’any cal destacar sobretot les temperatures del setembre, que van ser anormalment baixes amb aires del nord. El dia 17 vam assolir una temperatura mínima de 7,9ºC, no havíem enregistrat mai un valor tan baix en un setembre.

-La temperatura mitjana del 2017: 16,54 graus ºC, per sobre de la mitjana normal d’Espolla, però no de les més altes ni molt menys. De fet els 3 anys anteriors la mitjana anual la vam tenir més elevada.

Si fem un llistat dels mesos del 2017 ordenats segons la diferència de la seva temperatura mitjana respecte de la seva mitjana normal, trobem:

Febrer Març Juny Octubre Abril i agost Maig Juliol Novembre Desembre Gener Setembre

+ 2,3 ºC sobre la mitjana normal + 1,8 ºC + 1,4 ºC + 0,9 ºC + 0,6 ºC + 0,5 ºC - 0,6 ºC sota la mitjana normal - 0,8 ºC - 1,1 ºC - 1,4 ºC - 1,8 ºC

Línia contínua: Tª mitjana mensual Línia discontínua: Tª mitjana normal

Precipitacions

Meteorologia

El 2017 queda com el quart any més eixut conegut a Espolla (en els últims 20 anys d’història que tenim i també en alguns de puntuals dels anys 70-80’s i 30’s dels quals en tenim constància): Any

2009: 355,0 litres/m2 2007: 398,6 litres/m2 1978: 421,2 litres/m2 (observacions d’en Jaume Comas) 2017: 442,1 litres/m2

Però si mirem del 2017 el conjunt primavera, estiu i tardor, d’abril a desembre, veiem que ha sigut el període amb menys pluja de tota la història coneguda, amb només 208 litres/m2, menys litres que durant el mateix període del 2009.

Ruixats a l’Albera el 16 de gener. A la dreta el riu Orlina el 28 de gener

El total de litres de tot el 2017 està un 31% per sota de la que tocaria en un any normal. L’any ha tingut dues cares ben diferenciades, la de les importants pluges de gener a març, amb llevantades, aigua que rajava neta per tot arreu, tot de reixorts a l’hivern i part de la primavera, i l’altra cara la de la secada continuada la resta de l’any, només trencada de tant en tant per alguns ruixats poc notables, sense poder amarar bé el terreny. Les pluges de la primavera i la tardor van faltar estrepitosament, una absència molt notable. Només cal destacar el juny, prou plujós encara, sobretot per algunes gropades a finals de mes. Aquest mes i els tres primers de l’any van tenir més pluja de la normal, però la resta molt clarament per sota de la corrent. Com a fet curiós cal destacar que en un any tan extremadament sec com el passat hagi plogut per primera vegada en 21 anys d’història en el diumenge de la fira de l’oli.

LA VERNA 01/2018

44

- El dia més plujós de l’any: el 27 de gener amb 56,6 l/m2 en una llevantada que va fondre força neu que hi havia a l’Albera aquells dies.

G

F

M

A

M

J

J

A

S

O

N D

- Enfarinades/nevades a la serra de l’Albera: en total 22, la majoria concentrades als dos extrems de l’any, 10 emblanquinades al gener i 6 al desembre, i les altres al febrer, març i abril (2 en cada mes), la més tardana de la primavera el 30 d’abril a 1.100 m d’alçada. En general no han sigut molt importants excepte les del gener d’entre els dies 19 i el 23, quan van acumular força centímetres, sobretot la del dia de la Fira de l’Oli, quan va nevar fortament per sobre dels 600m de cota. Aquestes 10 nevades del gener són un rècord de nombre d’emblanquinades en un mes qualsevol de l’any des que hi ha observacions

els últims 20 anys. Curiosament el 2017 queda com el segon any amb més enfarinades en 20 anys (que no significa que hagin sigut les més importants ni molt menys, si no les més nombroses), després del 2013 que en va tenir 27.

Meteorologia

- Neu al poble: en dos dies de l’any es va veure caure neu al mateix poble, el 25 de gener, alguns flocs, agafant la neu molt més a dalt cap als 500m d’alçada, i el 2 de desembre, ben aviat al calendari, va anar nevant tota la tarda amb flocs petits però espessos amb forta tramuntana, agafant molt lleugerament en algunes parts, sobretot a a partir dels 150 m d’alçada.

- Dies amb tempesta: en total 27 dies, un any amb poca activitat tempestuosa, per sota de la seva mitjana, que són 35 dies a l’any. El mes amb més gropades va ser el juny amb 7 dies, seguit del juliol amb 6 i l’agost amb 4 dies.

L’Albera nevada, a l’esquerra, el 24 de gener, i, a la dreta, el 12 de desembre.

- Calamarsa/pedra: cal destacar la pedregada que va caure el 27 de juny a la nit, de la mida de cigrons, barrejada amb molta aigua i que per sort no va durar molt. De la resta de l’any només destacar una mica de calamarsa, petita en general i poc agressiva, els dies 16, 20 i 27 de gener, també barrejada amb aigua.

LA VERNA 01/2018

45

Tramuntana

- Durada total de la tramuntana en tot l’any: 109 dies, ha sigut un any amb clara presència d’aquest vent. La seva mitjana anual normal són 98 dies. Els mesos amb major durada del vent han sigut l’abril, novembre i desembre (14 dies), després el gener (12 dies) i el setembre (11 dies). Els mesos amb menor durada el març (5 dies) i el maig (4 dies).

- El cop màxim de tramuntana: 123 km/h el 2 de desembre, el dia en què va nevar al poble. També violenta la tramuntanada del 6 de novembre amb 120 km/h, un cop màxim rècord en aquest mes en la història de 10 anys que tenim, més fort que els 116 km/h del novembre de 2012.

Insolació

- Hores de sol: 2.981 hores, tot un rècord en els últims 12 anys d’història, mai no havíem tingut un any tan assolellat com aquest, amb tants pocs núvols. L’últim any semblant va ser el 2012 amb 2.887 hores de sol.

La insolació del 2017 representa de mitjana que en un 65,9% dels dies va fer sol, i en l’altre 34,1% del temps va estar núvol. Els mesos d’abril i octubre van tenir un rècord d’insolació, amb un 77 i 74 % del temps assolellat respectivament.

Roger Geli Terradas

Posta de sol a Espolla el 7 de gener del 2017

Pel Menhir de la Murtra i el Dolmen de la Gutina Un tomb per l’Albera

El dimarts 20 de juliol d’enguany, a les 21:30 hores, varem quedar a la Plaça del Dolmen veÏns d’Espolla i interessats en fer una excursió nocturna. Varem coincidir 92 persones de totes les edats.

Direcció a Els Vilars, 300 metres més endavant girem a l’esquerra voltant una vinya i tot seguit a la dreta. Passats uns 100 metres deixem a la dreta la granja Coderch i un camí que surt per sobre. Continuem recte amunt pel camí asfaltat, a peu del Puig de Pal, que mantindrem a l’esquerra. S’acaba l’asfalt.

Tot aquest recorregut és sobre pista de terra. Seguim recte a la primera bifurcació, girem a la dreta a la segona i a l’esquerra ens trobem amb una roca basculant, al costat del camí, apuntalada per unes petites pedres i que sorprèn per la seva estabilitat. Una nova bifurcació que seguim per la dreta. Passem una pineda i un torrent, apareixent a l’esquerra una tanca de filferro.

Arribem a una nova bifurcació que seguirem per l’esquerra. Al davant, una tanca militar, que quan girem a l’esquerra ens quedarà a la nostra dreta..

LA VERNA 01/2018

46

Uns 200 metres més endavant, la tanca de l’esquerra té un pas per a persones que evita ho fagin els animals.

Tenim dues opcions: (1) Si la passem, a uns 200 metres a la dreta trobem el Menhir de la Murtra. (2) Si no la passem i seguim la pista, uns 200-300 metres enllà a mà esquerra hi ha un corriol entre dues sureres grans, que seguirem deixant uns estanyets, en aquesta època secs. Poc després, uns blocs de roques i al fons el Menhir de la Murtra.

El ritme del caminar de cadascú ha fet que ens estiréssim molt durant tot el camí i aquí ens hem reagrupat. Seguim per pistes i corriols ben marcats. Unes petites pedres pintades de blau assenyalen el camí des del camí de Vilartolí fins al Menhir i fan les funcions de fites.

Arribem al Dolmen de la Gutina, que ens queda a mà dreta. Un grup musical, noi i noia, amb guitarres, ens ofereixen unes cançons que hem assaborit en mig d’una il·luminació molt atraient. Ha estat una molt bona experiència. Hem disfrutat molt d’aquests moments.

Reiniciat el camí, els més menuts han acusat la parada i han abaixat el ritme. Arribats al camí de Vilartolí, hem girat a l’esquerra. Pocs metres més endavant ja hem tornat a trepitjar l’asfalt fins a Espolla. No hem parat fins arribar a la piscina on ens esperava un entrepà, per a qui en volia. Hem aprofitat per comentar l’excursió. El parer general ha estat molt satisfactori.

L’any vinent hi tornarem!!!

Espolla, 20 de juliol de 2017 Manel Aragay i Beneria i Jordi Pijoan i del Soto

Les plantes remeieres

A l’hivern calèndules per guarir els penellons, també ens ajuda el tàrrec just acabat de florir.

D’esquerra a dreta: la borratja en flor, la cua de guilla i les gemmes de pi.

Només començar la primavera, els refredats es curen amb les fulles de cua de guilla, les gemmes de pi, les flors de la borratja i el dijous Sant collim la frigola ben florida, que es guardarà seca tot l’any.

Ja arriben les primeres maduixes, les plantes amb fulles tendres plenes de vitamina C per preparar-nos i reforçar-nos per la següent estació.

Quan ja comencen les primeres calors, ja ens floreix la sabonera per poder-nos rentar bé i protegir la pell de gèrmens, ens floreix el saüc per aromatitzar el xampanyet que ens refrescarà.

Ja ve Sant Joan dia màgic remeier, quan podem collir la flor del pericó foradat que macerat amb oli ens guarirà les cremades del sol, que llavors ja pica de debò.

47 LA VERNA 01/2018

A ple estiu, tota cuca viu, i és el moment d’hidratar-nos amb les fruites més sucoses, les cireres, les tomates de l’hort...

Quan els dies s’escurcen un xic, ja ens arriben els fruits secs, l’ametlla i l’avellana, també les anous, les figues, el raïm, les carabasses de fer cabell d’àngel; així qualsevol pren energia per poder tancar el cicle.

Ja amb les freds més severes endolceixen els aranyons, els perellons que amb almívar són dolça menja, les llipotes, els servers, els gavarrons per fer melmelada.

Aquestes menges de temporada són un regal, amb un entorn com el que tenim tan privilegiat, mai no ens mancarà de res. Ara bé, ens caldrà saber protegir-lo, resguardar-lo com si fos el més preuat dels tresors, ja que tots aquests gustos no es poden pagar amb diners.

Assaboriu el pas del temps!!!

Cristina Viñas, Espolla

D’esquerra a dreta: les llipotes, la flor de saüc i el pericó foradat o herba de Sant Joan

Espolla i les quatre estacions Primavera esperada alfombra de colors, broten les vinyes i oliveres en flors.

Està mort de calor ha entrat l’estiu, remulla’t a la piscina i et sentiràs viu.

Estem al setembre la tardor és aquí, tenim la collita i també un bon vi.

Muntanyes blanques l’hivern ha arribat, hem fet un bon oli per tots esperat.

Pepita

La publicació de la revista La Verna només és possible amb la col·laboració de totes les persones que ho desitgen. Qualsevol aportació (records, dibuixos, fotografies, poemes, receptes, comentaris...) serà sempre benvinguda.

Només heu d’enviar el vostre escrit al mail: assoculturalafraternal@gmail.com, o bé per correu a l’adreça de l’Associació Cultural –Àngel Costal, 5 d’Espolla–.

L’equip de La Verna no comparteix necessàriament les opinions dels articles signats.