LA VERNA Preu: 4 euros N. 51 II època – Sant Jaume 2017
Revista d’Espolla
Foto portada: Artemi Bellés
sumari
Activitats culturals.............................................................................pàgs. 6-13 Noticiari.............................................................................................pàgs. 14-15 Ens ha deixat...Ha nascut.....................................................................pàg. 16 Les obres de la piscina pas a pas...............................................................pàg. 17 Projecte GenT, Artemi Bellés..............................................................pàgs. 18-19 Verema solidària al Celler Cooperatiu d’Espolla................................pàgs. 20-21
Mail i web: assoculturalafraternal@gmail.com www.espolla.org/asso.cultural
Honor a La Fraternal.................................................................................pàg. 26
Equip de redacció: Berta Prats, Mònica Bazán, Joan Vergés, Albert Geli i Gemma Blanco
LA VERNA 07/2017
Des de l’escola....................................................................................pàgs. 4-5
Edita: Associació Cultural La Fraternal
Portada i maquetació: Mònica Bazán
2
Programa: Festa Major de Sant Jaume 2017 ................................................................pàg. 3
Han col·laborat en aquest número: Anna Ros, Artemi Bellés, escola Antoni Balmanya, Josep Maria Tegido-Mallart, Cristina Viñas, Ajuntament d’Espolla, Carles Lagresa, Francis Mallart, Isabel Becerra, Esther Plaza, Xavier Baixeras, Pau Albó, Miquel Serrano, Pau Graboleda, Barbara Schmitt, Manel Aragay, Carles Valverde, Martí Tegido, Pepita Fotos: Artemi Bellés, escola Antoni Balmanya, Petra Vlasman, Albert Asenjo, Pau Graboleda, Manel Aragall, Mònica Bazán Impressió digital: Copisteria Esteve Tirada: 150 exemplars Per subscriure’s per dos números (un any) a La Verna podeu fer un ingrés de 8€ al compte 2100-8212-40-0200022285 de La Caixa i notificar-ho a l’adreça de l’Associació Cultural La Fraternal: Àngel Costal, 5. 17753 Espolla, o fer-nos arribar l’import en efectiu.
Amb l’ajut de:
100 anys del local de La Fraternal, Joan Vergés i Pineda.................pàgs. 22-25 Els nous Vins de Postal..............................................................................pàg. 27 Fem història: La posición nº 6 de Espolla, Miquel Serrano Jiménez.......................pàgs. 28-31 La nostra muntanya, Pau Graboleda i Viñas.....................................pàgs. 32-33 Entrevista: Montserrat Albertí Comas, Albert Geli.....................................................pàg. 34 Racó literari: Teresa de Molins. Dama de Quermançó, Mònica Bazán..........................pàg. 35 Ens han escrit: A la meva amiga, Francis Mallart............................................................pàg. 36 Per Figueres amb Fages, Francis Mallart.................................................pàg. 37 Visca la cultura!, Mònica..........................................................................pàg. 37 Futbol: Temporada 2016-17, Martí Tegido....................................................pàgs. 38-39 Som Empordà-15 anys de Salvem l’Empordà, Barbara Schmitt.................................................................................pàgs. 40-41 Rutes a peu: Un tomb per l’Albera. Sant Martí de Baussitges i Sant Genís d’Esprac Manel Aragay i Beneria i Carles Valverde i Ferreiro...............................pàg. 42 Botànica: Els licors casolans, Cristina Viñas.............................................................pàg. 43 Contraportada: Primavera a l’Albera, Pepita......................................................................pàg. 44
Fe d’errates: A l’anterior número de La Verna, revista d’Espolla, a la pàgina n. 28 dedicada a la història del futbol a Espolla, es va publicar per error una fotografia que no corresponia al C.E. Espolla sinó a un equip visitant.
Programa Festa Major 2017 DIUMENGE 23 de juliol 11.00 _Església de Sant Jaume Ofici Solemne amb la participació de la Coral d’Espolla 17.30 _Plaça del Carme Concurs Memorial J oan Cos “100 anys de l’edifici de la Fraternal” DIJOUS 20 de juliol 19.00_La Fraternal Inauguració de l’exposició “Vers una tradició viva. José Antonio Coderch” 21.30_Plaça del Marquès de Camps Caminada nocturna DIVENDRES 21 de juliol 11.00_ Piscina Municipal Jocs d’aigua 23.30_ Pista municipal Càntut Carles Sanjosé i Carles Belda 01.30_ Pista municipal Merkado Negro DISSABTE 22 de juliol 10.00-13.00 Plaça del Marquès de Camps Escacs amb Julio Alonso 17.00_ Pista municipal XI Trobada Gegantera 23.30_ Pista municipal Ball La Banda del Drac
12.00_Plaça del Carme Acte de commemoració del centenari de l’edifici de La Fraternal 13.00_La Fraternal Vermut del centenari 13.30_ Plaça del Carme Sardanes Cobla Principal de l’Escala Entrega de premis Concurs Memorial Joan Cos 19.30_ Pista municipal Ball amb el trio Shazaran DILLUNS 24 de juliol 21.30_ Font del Conill Sopar de Sant Jaume 24.00_ Font del Conill Música amb DJ DIMARTS 25 de juliol 13.00_La Fraternal Ball de Vermut amb Jesús Frigolé
Del 10 al 31 de juliol de 2017_ Oficina del Paratge de l’Albera Exposició “Empremtes mil·lenàries” Helena Vendrell Sel·lecció fotogràfica de romànic de l’Alt Empordà
3 LA VERNA 07/2017
DIMECRES 19 de juliol
Des de l’escola
Els nens i nenes de Cicle Mitjà de l’escola Antoni Balmanya d’Espolla vam anar a l’Ajuntament a entrevistar l’alcalde, en Carles Lagresa, aprofitant que havíem treballat l’entrevista. Li vam fer les preguntes que havíem preparat i ell ens va parlar de moltes coses: del funcionament de l’Ajuntament, de les seves aficions... ens ho vam passar molt bé!!!!!
Entrevista a Carles Lagresa (alcalde d’Espolla)
- Molt bon dia Carles, els nens i nenes de cicle mitjà hem estat treballant l’entrevista i ens agradaria poder-te fer unes preguntes que hem preparat. Et donem les gràcies per atendre’ns i contestar les nostres preguntes. Quan eres petit a què et volies dedicar? Ja t’agradava la política? No m’agradava la política, va ser a partir dels 16 anys que em va començar a interessar una mica. - Abans de ser alcalde de què treballaves?
Del mateix que ara: a la vinya, a la olivera, al celler, fent oli... També havia fet de viatjant. Treballo a temps parcial aquí a l’Ajuntament d’alcalde i després faig el que feia abans. - Sent un poble tan petit pots combinar l’alcaldia amb una altra feina?
Sí, perfectament. El poble és petit i no sóc jo sol, hi ha sis regidors més i cadascú té la seva parcel·la. I també hi ha la Carme, la Montse, una secretària, l’agutzil... i entre tots ho fem una mica tot. - T’agrada ser alcalde?
Hi ha dies que molt, hi ha dies que no tant i hi ha dies que molt poc. Això depèn del dia. Però en general m’agrada molt eh...
4 LA VERNA 07/2017
- Ara quan fa que ets alcalde?
Ara d’aquí poc farà sis anys. Cada quatre anys hi ha eleccions municipals i es vota. Al 2011 vam entrar nosaltres, fins al 2015. L’any 2015 es va tornar a votar i vam tornar a sortir. Ara som al segon any de la segona legislatura. - Ser alcalde representa força responsabilitat, alguna vegada t’has plantejat deixar-ho?
A vegades sí eh... A vegades no t’acabes de posar d’acord, sobretot pel tema dels diners. Però al final sempre arribem a un consens. Aquí a Espolla fem plens cada tres mesos i debatem el dia a dia: si s’han de fer obres... Ara per exemple al pròxim ple canviarem el preu públic de la piscina, el pujarem una mica per compensar les obres que hi hem fet. I coses com aquestes s’aproven als plens que fem cada tres mesos. - T’has hagut de barallar mai amb algun veí?
Marxen i entren a l’escola... Marxen a l’institut: Dayana Nicole Cano, Maria Ferret, Clàudia Llonch, Irma Ruiz, Clàudia Soriano i Georgina Vallmajor. Entren a P3: Lia Molero i Joel Ventós.
Barallar , barallar no. A vegades tenim diferents impressions i opinions de les coses. Però sempre intentem parlar-ho i arribar a posar-nos d’acord. - Quants regidors hi ha a l’Ajuntament d’Espolla?
Hi ha sis regidors i l’alcalde. Espolla no és un poble gaire gran i això és el que ens toca. A pobles una mica més petits són cinc regidors. - De què són?
Hi ha el regidor d’hisenda que porta el tema dels diners, els pressupostos... que és també el tinent d’alcalde, és en Lluis Insa.
Hi ha el regidor d’agricultura que és l’Àngel Olivet, també hi ha el d’ensenyament que és en Joan Vergés (havia estat mestre). També hi ha l’Esther que és de cultura, ja que havia treballat a una biblioteca... També hi ha l’Anna Ros que porta el tema de benestar social i després hi ha l’Albert Asenjo que porta el tema de festes... I jo l’alcalde que sóc una mica tots ells.
des de l’escola
- Cada quan us reuniu amb els regidors per discutir i decidir els diferents aspectes del poble? Cada setmana quedem tots els regidors per planificar les feines de la setmana. I el segon divendres de cada tres mesos tenim el ple i aprovem les ordenances municipals, els projectes d’obra... - Cada dia quanta gent ve a treballar a l’Ajuntament?
Hi ha la Carme i la Montse que venen cada dia, una secretària que ve un cop a la setmana (que porta la part jurídica i els números), després hi ha en Marcel, que és l’agutzil i hi ha una senyora que neteja l’escola i l’Ajuntament que ve a jornada parcial. A més cada divendres ve el tècnic municipal. - Com a alcalde tens un horari fix?
No. Normalment vinc a l’Ajuntament a mig matí, però ho vaig combinant amb la meva feina de casa. Depèn de si tinc visites... Avui he vingut més aviat perquè veníeu vosaltres, però m’ho puc anar combinant. - Hi ha data d’inauguració de la piscina?
En principi, si tot va bé, s’obrirà el diumenge 18 de juny, el dia després d’anar a Sant Genís. - T’agrada com ha quedat l’escola després de les obres? Molt, i a vosaltres?
- També, però qui ho va decidir com es faria?
Això ho va decidir ensenyament, que té uns arquitectes i uns tècnics que valoren l’espai que tenen i com ho distribueixen.
5 LA VERNA 07/2017
- Hi ha alguna època de l’any que puguis fer vacances?
Jo d’ençà que sóc alcalde des del 2011, em sembla que només he marxat dos o tres dies. És força complicat perquè has de signar uns poders conforme deixes l’alcaldia al tinent d’alcalde. No he marxat 10 o 15 dies mai. - Per acabar ens agradaria saber quines aficions tens?
El futbol m’agrada molt i la meva feina també. M’agrada poder servir i ajudar a la gent d’Espolla. - Doncs moltes gràcies per contestar les nostres preguntes. Ens ha servit per saber totes les curiositats que teníem. A reveure!
Molt bé i moltes gràcies a vosaltres per venir a veure’ns. Sempre que vulgueu i que ho necessiteu aquí ens trobareu.
Les fotografies d’aquestes dues pàgines corresponen al dia de l’entrevista que els alumnes de Cicle Mitjà de l’escola li van fer a l’alcalde, d’esquerra a dreta: Carles Lagresa, Jan, Pau, Oriol, George, Adelaida, Nathaly, Amin, Berta, Àngel, Ruth i Andrea.
Activitats culturals 21a Fira de l’Oli i l’Olivera Totes les prediccions meteorològiques apuntaven a que el diumenge 22 de gener plouria, i molt. Mai no havia passat en les 20 edicions anteriors, però si, va ploure. Tot el dia. Vam ser agossarats, tant com els firaires –la majoria ben equipats per un aiguat– i l’escàs públic que es va atrevir a venir a Espolla per a la Fira de l’Oli. El dubte de divendres era si s’havia de suspendre i/o posposar pel següent diumenge. En una reunió d’urgència el dissabte al vespre es va decidir tirar endavant la Fira tot esperant que el temps ens acompanyés. Però no va ser així. Vam tenir un dia plujós i per tant una fira a mig gas on es van haver de suspendre la majoria de activitats programades per diumenge. El divendres al vespre, però, si que vam poder gaudir de la cantada conjunta de les corals Cor Quermançó, de Castelló d’Empúries –dirigida per Mercè Bonet– i de la Coral d’Espolla a l’església de Sant Jaume. El repertori de la Coral d’Espolla va ser força modern amb adaptacions de Lennon i McCartney, Eddit Piaff, Roberto Begnini, Michel Delpech i José Luís Perales. Un bon inici de la festa.
LA VERNA 07/2017
6
Dissabte també es van fer totes les activitats previstes al programa: a les oficines del Paratge Natural de l’Albera van estar exposades les fotografies del XVII Concurs de Fotografia de l’Albera; a la visita teatralitzada al Celler Cooperatiu d’Espolla s’hi van apuntar 14 persones que van seguir a la Sra. Maria en les seves explicacions; el taller “Fem un herbari” amb la Cristina Viñas no va tenir tanta afluència com els tallers del darrers anys però els pocs assistents van poder reconèixer i classificar les plantes medicinals recollides pels voltants d’Espolla. I a la nit, la sala de la Fraternal era plena de gom a gom per veure el monòleg d’en Peyu “Planeta-i-Neptú”, un espectacle amb una posada en escena força senzilla i un text molt surrealista i divertit. Crec que tothom va sortir satisfet de l’espectacle! I el diumenge pluja, pluja i més pluja. Malgrat això es van muntar algunes parades però cap el migdia es va donar per finalitzada la Fira. Cap de les activitats programades a l’aire lliure es va poder realitzar. I per
aquesta raó es va decidir que el següent diumenge 29 de gener es repetiria la fira amb el vistiplau dels firaires, el 80% dels quals van confirmar la seva assistència. Així doncs el diumenge 29, amb un temps assolellat, es va tornar a fer la Fira. Com era d’esperar no hi va haver tants visitants però es van fer la majoria d’activitats previstes el diumenge anterior.
activitats culturals Les tres decoracions guardonades: a l’esquerra la de la Sílvia Vergés, següent de Carme Daviu i la darrera de Mònica Bazán. A baix, les tres fotografies guanyadores del Concurs Instagram - Fira de l’Oli
Com cada any la plaça del Dolmen acullí la gent que després de voltar la Fira, reposà una estona mentre menjaven, bevien i prenien el sol, tranquilament a l’àmbit de la plaça. Des de fa uns quans anys, les actuacions músicals es fan alternades amb el passacarrer dels Grallers d’Espolla i la intervenció dels Castellers de Figueres. De bon matí i bàsicament pels visitans francesos, que són molt matiners, el grup de música tradicional catalana Trobasons, inicià els actes fent sonar sardanes curtes i tonades antigues a toc de flabiol i tamborí, sac de gemecs i acordió. Més tard, cap el migdia, la versió petita del gup Terral, canta havaneres i valsets mariners.
Aquest any vam tenir el gust d’escoltar un grup de pop-rock d’uns xicots vinculats al poble que ens van agradar molt: la Ludwig Band, formada per en Quim Carandell i l’Andreu Galofré. En definitiva una bona pensada per entretenir als visitants de la Fira. Segur que l’any vinent hi haurà mes sorpreses.
Xavier Baixeras Reina, Romanyà d’Empordà, Pontós.
Dels tres concursos programats per la fira només el de decoració de balcons i portals es va celebrar en la data prevista. De les 8 decoracions presentades el jurat, format per la Barbara Schmitt i en Martijn dels Vilars, va atorgar els següents premis: 1r premi per a la Sílvia Vergés, el 2n per a la Carme Daviu i el 3r per a la Mònica Bazán.
En el concurs de llançament de pinyol d’oliva els guanyadors van ser: 1r Oriol Cargol, amb un llançament de 12,85m, el 2n Manel Gelabert, amb 11,74m i el 3r Josep Maria Guerrero amb 11,50m. Per primer cop també es va guardonar el millor llançament infantil (fins a 12 anys), que va ser per l’Arnau Guerrero amb una distància de 10,11m, deu n’hi dó! I el tercer concurs va ser el de fotografia Instagram. El jurat format per membres de l’Associació Cultural va decidir atorgar el 1r premi a la fotografia artística de sheilahardie, el 2n a l’imatge de la passejada en burros d’en kornel.kiwerski i el 3r a una foto feta també per kornel.kiwerski a la plaça del Dolmen en el moment que els Castellers de Figueres culminen una de les torres. L’Associació Cultural vol agraïr la col·laboració a la parada de tots els voluntaris/es d’Espolla que van donar un cop de mà en aquest 2n diumenge de Fira!
7 LA VERNA 07/2017
Cada any s’intenta portar una actuació diferent, de les tres que es poden programar. L’any passat, va venir a tocar l’Àlex Carbonell, creador de la Jazzejada de Vilamaniscle i considerat un dels millors pianises de jazz de la península. Un gran amic, amb el que vaig cantar i tocar música brasilenya i jazz.
activitats culturals
Carnaval infantil
El passat 4 de març de 2017, per tots els carrers del poble es va celebrar la rua de carnaval a càrrec dels Grallers d’Espolla. Amb la seva música, alegria i bon fer van aconseguir animar a tota la mainada (i als més grans també!) per ballar i saltar i ensenyar-nos les disfresses que totes i tots portaven. A l a
Tres moments de la rua de carnaval.
Sala La Fraternal ja els esperava en Jordi Patxeco, per fer una bona tarda de música i xerinola, on vam riure i gaudir grans i petits, sense adonar-nos de la tempesta de llamps i trons i calamarsa que estava caient a l’exterior. I al final, per recuperar-nos de tota la festa, ens esperava una bona xocolatada amb melindros ben calenta!
La lectura en un poblet irreductible
“Any 2017 d.C. Tota Catalunya està ocupada per pantalles de mòbils, ordinadors i televisions… Tota? No! Un llogarret poblat per irreductibles espollenques i espollencs resisteix encara a l’invasor tecnològic”
El que ara diré potser no ho sap gaire gent: jo abans era bibliotecària. Abans d’Espolla, abans de conèixer el meu marit, del meu fill, de dedicar-me a l’empresa familiar... la meva vida professional estava a les biblioteques. Vaig estudiar la carrera, vaig acabar treballant en una Biblioteca Pública de la Costa Brava. I gairebé de sobte la meva vida va donar un tomb. La bibliotecària que porto dins meu, però, continua allà, pacient, sense fer gaire soroll, però esperant la mínima escletxa per xiuxiuejar-me: Ei, i si...
LA VERNA 07/2017
8
Participants en el Club de lectura d’Espolla.
Quan vaig proposar-me d’organitzar un Club de lectura (un més dels que ja havia dut a terme abans), pensava: Sí, sí, a mi m’entusiasma la lectura, no sabria viure sense llegir, però vés a saber... si en ciutats més grans érem amb prou feines vint persones, aquí que som poquets... La bibliotecària que porto a dins em deia: ni que sigueu dos o tres, valdrà la pena. Asseure’s al voltant d’una taula, furgar en les entranyes d’una novel·la, discutir-hi, treure’n una conclusió, o dues, o tres... I sí, tenia raó, val molt la pena. I encara més quan veus que ni dos, ni tres, ni quatre... gairebé una vintena! Què em porta a pensar això? Que quan algú, que encara en queden, ens miri per sobre l’espatlla perquè “som de poble”, doncs sí, molt i amb orgull: que això no significa que no tinguem curiositat pel món, que no sapiguem apreciar l’art ja sigui en la música, la pintura, la literatura... i que alhora vivim estimant la terra i la vinya, els cels dels capvespres, l’olor dels olivars després d’un dia
de pluja i les ventades de la tramuntana. Que som inquiets i cultes i sensibles com el qui més.
activitats culturals
Un amic bibliotecari em deia fa uns dies: “T’adones que el 5% de la població d’Espolla participa al Club de lectura? És el tant per cent més elevat que he vist mai!” I sí, una cosa porta a l’altra. Després del CLUB ha vingut la BIBLIOTECA MÒBIL, o dit d’una altra manera, portar llibres gairebé a la porta de casa: tothom qui ho vulgui em pot demanar títols que puc trobo a la Biblioteca de Figueres i un cop al mes faig el repartiment, com qui porta dolços als infants. I després encara la BIBLIOPISCINA, que banyar-se, estirar-se al sol, acompanyar-se de família i amics sempre es pot acabar d’ensucrar amb la companyia d’un bon llibre. Em sento afortunada de compartir aquestes estones de lectures, pensaments i sentiments, recomanacions de novel·les o poemes, trossets de vida, històries, perquè al cap i a la fi tots estem fets d’històries: les pròpies que ens expliquem a nosaltres mateixos i les que ens expliquen els altres. Les històries que ens arrelen a la terra estimada, a les persones, a la vida, i la fan fructificar amb moments d’incommensurable bellesa, que ens fan emocionar, que fan que ens fem preguntes i vulguem anar una mica més enllà. En definitiva, que ens fan viure més.
Moltes gràcies a tots els que mes a mes hi participeu i feu que tot plegat sigui un èxit! Esther Plaza
Dia internacional de la Dona
El Club de Lectura d’Espolla va organitzar, un any més, el Dia Internacional de la Dona. Un dia per reivindicar els drets de les dones arreu del món. La trobada va ser el dissabte 11 de març a la sala la Coromina i va aplegar una vintena de persones (també homes!). La consigna era portar alguna peça de roba de color lila. Aquest color no és escollit a l’atzar, sinó que és el color de la roba que estaven confeccionant les treballadores de la fàbrica Cotton, als Estats Units, quan hi va haver l’incendi (provocat?) que va causar la mort de 142 dones. Però les reivindicacions pel ple dret de les dones en la vida social i política es van produir al llarg de tot el s.XX. Finalment, el 1977, l’ONU va declarar el 8 de març com el dia Internacional de les Dones.
Associació Coral i Teatral Els Roqueters
Els Roqueters continuem amb els assaigs i actuacions diverses.
Ara, apart de les noves cançons introduïdes pel nostre director en Joan Fuentes, anem renovant algunes de les peces de la missa cantada, dirigida per la Montserrat Boësch. El 20 de gener varem fer una cantada a Espolla amb un intercanvi amb la Coral de Castelló d’Empúries.
LA VERNA 07/2017
Durant la trobada de commemoració vam veure i comentar vídeos on es posava de manifest el paper atorgat socialment a les dones, la educació sexista que reben els nens i nenes als mass media, els avenços lograts per a la igualtat (en alguns països, en altres està totalment en retrocès). Vam acabar la jornada compartint berenar entre les assistents.
9
A dalt la trobada pel Dia Internacional de la dona. A baix la Coral d’Espolla cantant a l’església de Borgonyà.
activitats culturals
El 22 de gener, i en motiu de la festa de Sant Sebastià, varem cantar Missa i els goigs del Sant Patró.
El 22 d’abril Radio Cabanes, com l’any passat, ens va convidar conjuntament amb cinc corals més de la comarca, a cantar un concert de quatre cançons.
El 24 de juny, dia de Sant Joan, el poble de Borgonyà, tal com havia fet un altre any, ens va convidar per cantar la missa i els goigs del seu Patró. També varem cantar sis cançons del nostre repertori. El 22 de juliol estem convidats per anar a cantar al cicle de concerts del claustre de Sant Domènec de Peralada.
LA VERNA 07/2017
10
Taller de papiroflèxia - Abril cultural
Alguns moments del taller de papiroflèxia
Amb l’excusa de visualitzar l’excel·lent documental sobre Origami o papiroflèxia titolat “Between the folds”, i que vam traduïr com “L’art de plegar el paper”, es va organitzar el taller dirigit a nens/es i adults per a fer figures amb paper. L’Origami és una tècnica mil·lenària nascuda a la Xina que s’ha desenvolupat molt des de mitjans del s.XX ja que té aplicacions en física, matemàtiques i moltes altres disciplines. A diferència de la papiroflexia, no admet cap tall al paper, realitzant les figures nomès amb plecs. Utilitzant un paper amb un gruix especial per al cas, vam escollir unes figures, quasi tot animals, difenciant dos nivells de dificultat, un per els més petits i un altre pels adults. L’index de participació va ser raonable i tothom ho va passar molt bé. Després d’una horeta de taller, es va projectar el documental, que ens va deixar a tots sorpresos amb el nivell de dificultat d’algunes figures i les diferents aplicacions pràctiques d’aquesta tècnica basada en els plecs del paper. Esperem poder tornar-hi, considerant l’exit d’enguany.
Dins les activitats de l’Abril Cultural, el dissabte 15 d’abril de 2017 es va disputar, al Pati de les Moreres, el Campionat de petanca.
L’ambient de participació i alegria del principi, a les eliminatòries inicials, va anar canviant a una sana competició, on els participants més competitus volien demostrar les seves dots en el món de la petanca.
Finalment, i després d’una disputada final, els guanyadors van ser la parella Mariona Tegido-Martí Ventós, que va vèncer a la parella formada per Irene Valverde i Anatol Cojocari.
Sant Jordi - Abril cultural
Com enguany la diada de Sant Jordi coincidia en diumenge la festa va començar el dissabte 22 a la tarda amb la tradicional parada de llibres muntada per l’AMPA d’Espolla a la plaça del Carme. I es va aprofitar per fer l’hora del conte a la sala de la Fraternal, a càrrec de la Glòria Canyet i la Bel Bellvehí (autores del conte Famílium XXI) amb acompanyament a la guitarra d’Enric Armengol. Un espectacle molt participatiu i engrescador al voltant de la figura del drac: dracs bons, dracs dolents, dracs ferotges… n’hi ha de molts tipus!!. Màscares, titelles, teatret, espases i escuts, i tota mena de complements per explicar de diferents maneres la llegenda de sant Jordi i la princesa. Després cada nen o nena va escollir un llibre que, amb l’ajuda d’un adult, va explicar a la resta de mainada. La jornada es va acabar amb una sessió de maquillatge a la plaça aprofitant el bon temps. El diumenge 23 des de les 10 de matí la parada de llibres es va ampliar amb la venda de roses i plantes. L’assortiment de llibres va ser de molt
A dalt a l’esquerra, foto dels participants al campionat de petanca i els jugadors en ple joc. En Martí Ventós i la Mariona Tegido, els guanyadors del campionat.
La parada de l’AMPA el dia de Sant Jordi a la plaça del Carme
11 LA VERNA 07/2017
Campionat de petanca - Abril cultural
activitats culturals
Les fotografies de sota corresponen a: 1a. Presentació del Vívid. 2a. Part del grup que va fer l’itinerari Megalivínic al Dolmen del Barranc. 3a. La Berta prepara la xocolata abans de sortir cap a Sant Genís. 4a. En Lluís i l’Antoni fent l’arrossada a Sant Genís.
bona qualitat i això va propiciar que venguessin molts més títols que l’any passat.
I a les 12 del migdia del dia de Sant Jordi també es va fer la presentació del llibre “Ens acostem al centenari del C.E. Espolla”, un recull de fotografies dels 94 anys d’història on també hi trobem anècdotes, vivències i altres materials que ha recollit en Joan Vergés i Pineda, gràcies a la col·laboració de molta gent del poble.
Vívid 2017, el festival del vi de l’Empordà
El Celler Cooperatiu d’Espolla va oferir dues activitats dins el festival Vívid d’enguany. La primera era una proposta conjunta del tres cellers cooperatius de la DO Empordà: en la “ruta de les cooperatives empordaneses” s’oferia descobrir a través de visites guiades teatralitzades les cooperatives d’Empordàlia, la de Garriguella i la Cooperativa d’Espolla. Programat com a activitat familiar i que incloïa dinar i berenar no va tenir prous inscrits per a dur-la a terme.
La segona activitat, el diumenge 16 d’abril, va ser el ja tradicional “Itinerari Megalivínic”, una ruta a peu per l’Albera per a conèixer el patrimoni megalític amb tast de vins i esmorzar. La proposta va satisfer a les 31 persones que s’hi van apuntar. El recorregut va començar a les 9 del matí als Vilars amb un tast de garnatxa del celler i va continuar per la Font de Cadecàs, el Molí, el Pla del Peralloner, el Dolmen de Balaguer, els Dòlmens de Girarols (I i II), el Mas Girarols, el Coll de Belitres, el Dolmen del Barranc –on hi havia un altre parada amb vins del celler i entrepans–, i d’aquí fins el Mirador del Ras i tornada al punt de partida pel camí vell de Banyuls. En total unes dues hores i mitja de caminada. Es va editar un fulletó amb explicacions sobre el recorregut i els dòlmens que anavem trobant pel camí.
Romeria a Sant Genís
LA VERNA 07/2017
12
Enguany ha estat el 17 de juny. S’escau que l’esperat diumenge l’hem trobat ben bé al mig de la onada de calor. Perquè aquest juny de 2017 ens ha regalat una magnífica onada de calor que ens ha permès parlar del temps sense complexes i que les converses meteorològiques hagin estat en absolut banals. Així doncs, quarts de vuit del matí i ja fa un pet de sol i una temperatura apreciable.
La xocolata a la plaça del dolmen no hi falta. Ha de ser així perquè hi ha fets que han de ser. En imperatiu. Reflexiono, segurament en va, i penso que per fer tradicions són necessàries aquestes repeticions perquè són, precisament, les que determinaran l’entitat i les característiques de la festa. Així doncs, amb la xocolata per bigoti, el regalet que ens fa l’Ajuntament i els pensaments per bandera, comencem a fer camí. Les primeres converses corroboren allò reflexionat fa breus moments; “aquest any m’han tornat a despertar els grallers”. Animades, es van entrellaçant les paraules i avancem senzillament amunt. És recompensa reconeguda l’esmorzar de benvinguda. L’AMPA gestiona el bar de la romeria i prepara entrepans que els caminants agraïm supinament.
A partir d’aquí, les hores flueixen suaus i plàcides. Cada grup de contertulians pren el seu lloc a l’ombra i veu passar les hores de maneres variades. Els més joves escullen l’aigua. Hi ha els records dels qui hi van ser quan eren xics. La riera era més plena, allà dalt hi havia un gorg allunyat on no ens veien els pares, aquella roca ens feia de tobogan i etcètera. L’ofici tampoc falta i la banda sonora amenitza el vermut amb musclos que entreté la gana mentre esperem l’arròs que està boníssim i que s’acompanya d’un vinet d’Espolla, faltaria més.
Llavors es pot escollir la migdiada o la tertúlia animada, a gust del consumidor, i es pot dir que gairebé ja ho tenim. Falta la foto i un cop immortalitzat el moment, quedarà pair i recollir i esperar l’any que ve que la seqüència de la diada persisteixi. Alegres, sens dubte, tornem al poble i el regust de boca és bo sabem, conscienciosament, que ha valgut la pena.
Sant Joan
La nit de Sant Joan és la festa catalana per excel·lència i tret de sortida de l’estiu. Com és costum, a mitja tarda una caravana de cotxes va sortir de la plaça de l’Albera d’Espolla en direcció a Banyuls de la Marenda on els nostres veïns ens van fer entrega de la flama del Canigó. Rebuda cordial, amenitzada pels Grallers d’Espolla, aperitiu i tornada cap el poble.
A l’antic camp de futbol el piló de fustes estava llest perquè, a les 10 de la nit en punt, la persona més gran del poble, en Jacques, i la més petita, la Núria, encenguéssin la foguera de Sant Joan que dóna inici a la nit més curta de l’any.
Amb taules i cadires parades i el servei de bar a càrrec de l’AMPA, comença la gresca: bengales, petards, focs d’artifici, l’entrepà de sussissa, el vi, el cava, la coca, la música per a ballar... no hi falta de res perquè la
Casal d’estiu
Un any més, arriba l’estiu i els més menuts del poble (fins els 12 anys) poden gaudir de les activitats del Casal d’Estiu, que aquest any versa sobre la Natura als Aspres. Mainada dels pobles del voltant i d’Espolla participaran de jocs, activitats esportives i sortides a la natura i d’una bona acampada al pati de les Moreres. I pels més grans (fins els 18 anys), torna l’Esportiueig als Aspres, en un format una mica diferent al dels altres anys: es proposen 4 activitats en dies diferents i una acampada final als Vilars i es podrà fer la inscripció a cada activitat individualment. Us hem preparat gimcanes nocturnes, sortides en kayac, tornejos esportius i molt més. Encara sou a temps d’apuntar-vos al Casal i a l’Esportiueig. Us hi esperem!
Anem a la neu!
L’Associació Juvenil d’Espolla va organitzar una sortida per anar a esquiar a l’estacio d’esquí Les Angles situat a la regió dels Pirineus Orientals, al sud de França. L’hora de sortida va ser a les 6 del matí del diumenge 26 de març i oferien als interessats en l’activitat l’autocar gratuït. Malgrat les altes temperatures que ja estàvem assolint a Espolla la jornada d’esquí al sud de França va ser molt satisfactòria.
Perquè és nit de Sant Joan hem encès una foguera. La gent hi dansa a l’entorn, se sent olor de ginesta hi ha l’eco d’una cançó que s’allarga a la verneda. La flama, sonora, riu talment un doll d’aigua fresca, tan alta que no l’apaguen amb els seus plors les estrelles. És la nit de Sant Joan, amiga, és la nit encesa de corrandes i desig; mira com la flama espessa va prenent el fustot vell i la fullaraca seca. Dessobre el cant del cucut i el respir de la verneda i el tou relliscar del riu, la teva veu i la meva.
Tomàs Garcés
13 LA VERNA 07/2017
festa sigui un èxit. La nit és excepcionalment calorosa i recordem com ara fa dos anys estàvem en aquest mateix lloc ben abrigats de la fred que feia. Aquest any és un plaer estar a l’aire lliure gaudint d’un recés de la calor agobiant que ha fet al mes de juny, així que la festa aguanta fins altes hores de la nit.
A dalt la caravana de cotxes pujant el coll de Banyuls i, a sota, traspàs de la flama del Canigó a Banyuls de la Marenda. L’alcalde amb el més gran i la més petita a punt d’encendre la foguera i els Grallers d’Espolla.
Noticiari Tanca la botiga del celler a Figueres
Després d’un bon grapat d’anys funcionant al número 107 del Carrer Nou de Figueres, a finals de l’any passat es va tancar la botiga del Celler Cooperatiu d’Espolla.
LA VERNA 07/2017
14 Tast d’Olis a la botiga de Figueres, 21 de gener de 2011
La reorientació des de la Cooperativa dels productes i la seva comercialització i els canvis d’hàbits en la compra per part dels consumidors ha obligat a baixar definitivament la persiana del local. En els darrers anys s’havia intentat potenciar amb algunes millores i amb activitats puntuals com tastos d’oli o la presentació del Vi Novell però una realitat tan competitiva com és la dels locals comercials ha aconsellat prendre la trista decisió.
Amb la nostra ja són diverses les botigues de vins que han anat desapareixent en els darrers anys a Figueres. No és un consol sinó la constatació que els hàbits de compra han anat canviant. Celler Cooperatiu d’Espolla
Els nous arbres d’Espolla
Durant aquesta primavera un total de 29 arbres han estat plantats als carrers d’Espolla. Tot va començar durant la ballada de sardanes del diumenge de la Festa Major de l’any 2016. Els balladors feien la rotllana amb els peus a la gespa de la plaça del Marquès de Camps, però sota el sol del migdia del 24 de juliol. I es comentava que hi havia poca ombra a la plaça... És clar que hi faltava ombra, perquè alguns arbres havien caigut amb les últimes tramuntanades! Aquí us deixem la llista dels nous arbres:
- Plaça del Marquès de Camps: 2 til·lers, 2 lledoners i 1 llorer - Carrer del Relliquer: 4 plataners
- Escola: 3 plataners - Plaça del Carme: 1 plataner - Piscina: 11 alzines (les arrels dels pins havien trencat el vas de la piscina i això va ser el desencadenant de les obres que s’hi ha fet) - Plaça de l’Albera: 1 alzina - Dipòsit del gas: 5 alzines (4 no han arrelat i s’hauran de substituir).
noticiari
Robatori a Espolla
El 19 d’abril els Mossos d’Esquadra van detenir, al peatge de la Roca del Vallès i després d’haver comès un robatori a Espolla, els integrants d’una banda de lladres. Se’ls relaciona amb més de 30 robatoris a tot el país. Els Mossos van poder recuperar un elevat nombre de joies, dispositius electrònics, rellotges, perfums, etc.
El grup sempre utilitzava vehicles de lloguer per desplaçar-se i un dels membres de la banda el beneïa ja que tenien la convicció que els donava sort.
L’estalvi energètic
Vols saber quines accions s’han dut a terme per millorar l’estalvi i l’eficiència energètica? Aquesta era la pregunta premisa per començar la xerrada que es va fer el 29 de juny a la sala La Coromina. Uns plafons explicaven algunes pautes i recomanacions per l’estalvi energètic. La xerrada es va completar amb la visita comentada a la caldera de biomassa instal·lada darrera l’escola.
La visita comentada a la caldera de biomassa i la placa col·locada a l’exterior de la instal·lació
LA VERNA 07/2017
15
Acte de l’ANC
Per tal de contestar els dubtes legals sobre la convocatòria de referèndum prevista per l’1 d’octubre, el passat divendres 7 de juliol l’Assemblea Nacional de Catalunya dels Aspres de l’Albera va organitzar una reunió presidida per l’alcalde d’Espolla, Carles Lagresa, Artemi Bellés i l’advocat Josep Ciurana, membre de l’ANC.
Neteja de projectils
Enginyers de l’exèrcit vinguts de Saragossa van ser els responsables de la neteja de l’àrea dels Vilars afectada per la caiguda de morters del novembre del 2015. Van estar més de dos mesos per fer la feina: repassar i netejar unes 24 hectàrees on van recollir uns 450 quilos de metralla i fragments i van desactivar 11 projectils que no havien explosionat en caure.
A l’oficial encarregat de la neteja li constava que hi havia registres de pràctiques de tir des dels anys 20 del segle XX. De fet es va trobar material de tot tipus. El més antic de finals del segle XIX. I d’origen divers: de la guerra civil de fabricació russa i d’altres països. La seva tesi és que era material requisat o sobrant durant la guerra que s’utilitzava per les pràctiques de tir. Val a dir que parlem de l’àrea fora dels límits del Camp de Tir.
L’acte de l’ANC a la sala La Coromina
Ens ha deixat... Joan Martín Sopuerta (en Joan «Pau Giró»)
Nascut a Lleida el 15 de Juliol de 1933 va venir de ben petit cap a terres de l’Alt Empordà. La seva infància i joventut transcorren a Figueres on estudia i a partir dels 14 anys comença a treballar d’aprenent de fuster, ofici que serà la seva passió durant tota la vida. Molt amic de la gresca i el ball coneix a la Lola amb qui es casa i formen família. S’instal·len a Espolla on en Joan també estableix el seu propi taller de fusteria que a més de ser el lloc de feina per guanyar les garrofes, es converteix en punt de trobada de tota la gent del poble, grans i petits, que l’aprecien i que volen fer tertúlia amb ell.
LA VERNA 07/2017
16
En Joan en un racó de la seva fusteria del carrer del Relliquer envoltat de les creacions en fusta que tant li agradava fer.
Sempre hi ha un acudit per fer riure als altres i una cervesa fresca a la nevera per fer una pausa en bona companyia. Li agrada estar envoltat dels més petits i la mainada del poble, a la sortida de l’escola, segur que passen una bona estona al taller per jugar amb retalls de fusta, per gaudir dels seus jocs i segur menjar algun caramel que els ofereix.
Col·laborador absolut amb les activitats del poble i la seva gent, una persona d’honor, de bondat, de no perdre el bon esperit de viure ni en els pitjors moments. Es respira en el poble que es troba a faltar i que tots l’admiràvem.
Segurament molts tenim a casa un troç de la seva feina o una peça de col·lecció de les seves creacions dels darrers anys. Que perduri el bon record i l’essència d’una gran persona.
Les obres de la piscina pas a pas
Les obres que s’han portat a terme aquest any a la piscina d’Espolla han estat necessàries a causa què les arrels dels pins que es van plantar l’any 1983, any de la inauguració de la piscina, havien esquerdat i malmés el vas de la piscina. En les imatges superiors podeu observar el que es van trobar els obrers quan van començar la feina. A les quatre imatges de sota hi ha part el procés de reconstrucció i adequació del fons de la piscina i tot l’entorn. Per a sustituir els pins que s’ha hagut de treure, s’han plantat 11 alzines, que trigaran uns anys en donar una bona ombra. També s’ha refet la zona de bar afegint-hi una pèrgola per donar més ombra de la que hi havia. Després d’unes setmanes de molta feina que van obligar a posposar una setmana la inauguració de la temporada de bany, ara ja en podem gaudir!
LA VERNA 07/2017
17
Projecte GenT
Des de l’Ajuntament d’Espolla us fem arribar la proposta que ens ha fet l’Artemi Bellés, veí del nostre poble i fotògraf de professió.
Creiem que és un projecte engrescador, que vol documentar els nuclis familiars actuals del nostre poble i la creació d’un espai de memòria col·lectiva.
Projecte GenT
El projecte consisteix en la creació d’un arxiu fotogràfic on quedin reflectides totes les generacions actuals d’una mateixa família, en l’entorn escollit per cada una d’elles. La finalitat d’aquest projecte és la de deixar constància de la població espollenca d’avui, una mostra de les generacions vives de cada família.
El nom del projecte Generació + Temps = GenT
Característiques de la proposta
• Les famílies interessades en el projecte s’hi podran inscriure a l’Ajuntament fins el dia 31 de desembre de 2017. • Posteriorment el fotògraf es posarà en contacte amb ells.
• Es pactarà el dia i l’hora i sobretot, la ubicació de la fotografia.
LA VERNA 07/2017
18
• El destí de la fotografia serà doble: una còpia per a l’arxiu municipal i una còpia per a la família. Voldríem que el projecte culminés amb una exposició de totes les fotografies. • En cas de voler més còpies, aquestes aniran a càrrec de qui les sol·liciti.
Cost del projecte
El fotògraf realitzarà totes les fotografies desinteressadament i l’Ajuntament assumirà el cost del projecte, excepte el preu de les còpies extres que cada família vulgui demanar posteriorment.
projecte GenT
Oi que quan veieu aquestes fotografies, us vénen al cap un munt de sentiments, enyorança, curiositat i especialment la realitat del pas del temps? Aquesta va ser la meva intenció quan vaig presentar el projecte GenT a l’Ajuntament.
Recollir el màxim de retrats possibles de les famílies nascudes aquí, vingudes de fora i més que en vindran. Passaran els anys i vulguem o no, nosaltres passarem, però les imatges quedaran.
Uns encara hi són, no els perdem, d’altres ens han deixat, no els oblidem, les fotografies ens els recorden. Us animo a contactar amb mi, poseu dia, hora i lloc i jo, amb molt de gust acudiré per deixar la vostra empremta. Em podeu trucar als telèfons 629 18 91 90 / 972 56 31 40. Gràcies per col·laborar amb el projecte GenT.
Artemi Bellés
19 LA VERNA 07/2017
Les futures generacions, podran tenir les mateixes sensacions que tenim nosaltres ara, quan ens mirem aquestes imatges del passat.
Verema solidària al Celler Cooperatiu
El projecte Verema Solidària sorgeix de l’experiència personal del “vinyeró” Rubén Parera al celler Finca Parera de Sant Llorenç d’Hortons a l’Alt Penedès.
La presa de consciència de les dificultats viscudes al costat d’immigrants sense recursos bàsics, el fa pensar en portar a terme alguna acció solidària amb la col·laboració d’altres agents del territori per captar fons i ajudar a les entitats del Penedès i del Garraf que desenvolupen aquesta tasca tan necessària de cobertura social.
Aquell primer any es van implicar un total de 47 empreses i entitats, es van aconseguir 180 donacions. En total, la iniciativa de la verema del 2016 va recaptar un total de 15.387€ que es van destinar a cobrir projectes de l’Associació de Familiars i Afectats per Malaltia Mental del Garraf i de Càritas de Sant Feliu de Llobregat. Amb aquesta experiència, aquest any s’ha volgut ampliar la iniciativa a altres cellers. En total quatre a tot Catalunya i a la DO Empordà el Celler Cooperatiu d’Espolla i La Vinyeta han assumit el repte d’acollir una verema solidària. En concret a Espolla serà el proper dissabte 30 de setembre.
Què és l’activitat de la Verema Solidària?
LA VERNA 07/2017
20
Es fonamenta amb una campanya de micromecenatge: aportacions privades d’imports relativament petits però que totes acumulades resulta una xifra relativament important. L’objectiu d’aquesta campanya 2017 és arribar a implicar uns 400 participants que faran la seva aportació. A canvi rebran l’experiència de la Verema en unes condicions especials. D’entrada cal entendre que l’objectiu no és tan collir molt de raïm com de passar un dia en l’entorn natural de les vinyes i dels cellers acompanyats de gent del país, en el cas d’Espolla socis de la Cooperativa. És amb el contacte amb la gent que els participants tindran totes les explicacions sobre el que és el procés de la verema: les característiques dels raïms, el sistema de recollida i transport i la posterior elaboració dins del Celler. Tot plegat complementat amb una visita al mateix celler, un dinar i altres activitats. Les aportacions són de diversos imports: des del mínim de 20€ fins a la quantitat de 200€ per grups de cinc.
A qui beneficia la quantitat recollida
Aquest any amb les dues Veremes Solidàries que es fan a l’Empordà, es vol que
els diners generats es quedin en una entitat o associació del territori. Es va fer un concurs obert on tothom qui tingués interès podia presentar la seva candidatura. L’única condició era que treballessin en àmbits del tercer sector. Finalment, d’entre totes les propostes presentades, es va triar l’entitat Astrid 21 Fundació Síndrome de Down de Girona i comarques (www.fundacioastrid.org/), amb seu a Girona ciutat per poguer desenvolupar els itineraris personalitzats que permetran a joves amb discapacitat intel·lectual adquirir les habilitats i coneixements adients per incorporar-se al món de l’empresa.
Què s’ha de fer per participar a la Verema Solidària?
Hi ha 4 dies del mes de setembre per triar: el 2 al Celler de la Vinyeta, el 16 al Celler Credo, el 17 a Raventós i Blanc i el 30 al Celler Cooepratiu d’Espolla.
Per veure tota la informació hi ha l’espai web www.veremasolidaria.cat i per fer les aportacions cal anar a la pàgina de micromecenatge: ca.goteo. org/project/verema-solidaria-2017 En tot cas, una proposta per passar una bona diada a la vinya i als cellers i amb la convicció que serà en benefici de la gent més vulnerable.
21 LA VERNA 07/2017
A tots els cellers les activitats proposades són semblants. En tot cas, l’opció bàsica inclou la Verema, la visita a les vinyes i l’àpat. Amb aportacions de nivell superior inclou ampolles amb el vi resultant de la verema. I és que una de les característiques de la iniciativa és l’elaboració del vi Verema Solidària, i que es posarà a la venda.
100 anys del local de la Fraternal Origen del local
L’edifici principal, que es correspon a l’espai que actualment ocupa la sala de ball i la del cafè, era de Cal Secret –essent la propietària la Maria Daniel i Jordà–. Aquest espai li fou llogat a en Met Tola (on hi tenia l’habitatge habitual i la fleca). De resultes del projecte endegat per una colla de gent del poble, amb el mestre Antoni Balmanya i Ros com a capdavanter i uns quants amics i ex-alumnes seus com en Jaume Furcada Calverol (Cal Rei) van aconseguir augmentar l’espai destinat a acollir el nou edifici de la Fraternal. En Benet Geli Boix (Can Giró) estava disposat a vendre dos patis que actualment ocupen un espai al costat de l’escala que comunica amb la Plaça de Sant Jaume. El lloc on ara s’hi ubiquen la cuina i els lavabos era propietat de Can Pagès i l’escenari de la sala de ball i dita escala pertanyia a Daniel Boschmonar i Guardiola. Les compres a aquests tres propietaris passaren a formar part del projecte d’engrandir la superfície inicial adquirida a la Maria Daniel.
Alguns drets i obligacions dels socis
LA VERNA 07/2017
22
Segons Jaume Lloveras Calverol, la constitució d’aquesta societat fou molt positiva per a la gent que no disposava de gaire recursos econòmics. Encara que absolutament incomparable amb la quantitat de medicines que es solen prendre avui en dia, els pobres d’aquells anys, quan les necessitaven, poc s’haurien medicat si una societat de socors mutus no hagués assumit el cost dels tractaments mèdics. Vetllar els malalts que no gaudien de familiars que el poguessin atendre, així com procurar que les feines del camp no quedessin endarrerides quan la necessitat les empenyia, eren altra mena d’ajuts de les quals els socis se’n podien fer càrrec. En circumstàncies així, els ajuts col·lectius resultaven molt emotius. Quan un soci moria, una dotzena dels fins aleshores companys encapçalarien el seguici proveïts de les típiques atxes que donaven uniformitat als representants del moviment fraternal creat.
Sistema polític
Quan un soci moria, una dotzena dels fins aleshores companys encapçalarien el seguici proveïts de les típiques atxes que donaven uniformitat als representants del moviment fraternal creat.
A les acaballes del segle XIX i primer terç del XX, els dos partits majoritaris foren el Liberal i el Conservador que se solien tornar en el Govern. Aquesta ideologia calava molt fort i en gairebé cada poble la gent es definia majoritàriament per un o altre partit. Això provocava que hi hagués dues sales de ball ben diferenciades. A Espolla, una estava situada als baixos de l’antiga escola dels nens, al carrer del Relliquer i era propietat de la família Heras. L’altra al camí de Rabós i propietat de la família Pumareda. Una de les activitats d’esbargiment més significativa l’organitzava la Fraternal per mitjà de la Societat Recreativa La Pirenaica i n’era el ball.
Ja hi som! Ja hi hem entrat! Ja som a casa nostra! Ja em sembla que sento algun que diu de baix en baix! O a casa dels altres... No senyors, a casa nostra, com a socis que som. Perquè si un obstacle ha d’existir o existeix que us impedis expresar-vos d’una manera tan resolutiva com jo ho faig, aquest obstacle l’hauriem i el treuriem, tenim prou voluntat i tenim prou força i no consentirem que demà vingui un i ens vulgui impedir el pas d’entrada. Tots hem sentit a dir moltes vegades que un poble fa tot el que vol. Doncs avui la nostra Societat està constituida. El mateix que un poble no ha de deixar de fer tot el que vulgui mentres sigui en bon fi seu, ni per falta d’entreresa, ni per falta d’afició, ni per falta de voluntat, ni per falta de diners i perquè en una agrupació quan hi ha enteresa, afició i voluntat, hi ha diners. Avui la Fraternal entra a la categoría de propietari i avui ja té una garantia, una propietat seva i aquesta propietat, com totes les altres, perquè dongui els seus fruits, té que conreuar-se, té que treballar-se, té que abonar-se, tots i cada un per la part que pugui i hem de contribuir per fer-li donar el seu rendiment, un benefici que ha de redundar en favor nostre, demà que (quan) tinguem necessitat d’ell. La nostra Societat, al fer entrada en aquest local, ha de començar una època de fraternitat, d’harmonia, d’ordre, de germanor, molt més del que havia regnat fins avui. Totes les males passions s’han de desvanèixer (tenen que quedar al carrer). Desde el moment que hem passat el dintell de la porta, té que haver deixat aquella mica de carácter que tenia de
23 LA VERNA 07/2017
Aquestes arrelades divergències socials degueren motivar al flamant President de l’entitat, Josep Mª Calverol, perquè a les 11 del matí del dia 22 de juliol de 1917, llegís el següent escrit:
El dia de la inauguració de l’actual local de la Societat de Socors Mutus la Fraternal, el 22 de juliol de 1917
plaça de verduleres, de peixateria. Aquelles rencilles, aquelles envejes, que perquè aquell fa això, que perquè aquell fa allò altre, totes aquelles cosetes que hi sobren dintre d’una germandat, han de desaparèixer. En plena sessió i en actes de germanor, no ens hem de recordar del color polític que cada un puga ostentar, ni de l’estat econòmic de que cada un puga disfrutar. Aquí, tant és un ric com un pobre, un jove com un vell, un d’idees avançades com un que no les tinga tant; totes aquestes nimieses han de quedar al carrer; a fora som independents, aquí dins som germans. I res més, què us haig de dir que no ho sapigueu tant o més bé que jo? Ara només us haig de fer present que el vermut que us van a servir en acabat l’acte, sigui el lleixiu que renti les diferencies que hagi pogut haver en els molts anys que la Societat porta d’existència i que l’arròs que serviran més tard sigui el sabó que deixi sens taca, que per un temps inacabable sigui la nostra agrupació mútua un mirall d’ordre, un llac de germanor, un model d’humanitat. He dit
Consums
L’estalvi, com a costum arrelat, comportava que la despesa que es feia al local de la Fraternal per part de la clientela, fos molt limitada. Pensant en aquest paupèrrim consum es compraven unes copes molt petites que rebien el nom de figuetes. La reduïda cabuda de l’estri, generava que una copeta de licor estigués en consonància amb el preu. Altres begudes acostumades eren el vi i la garnatxa, això sí, només dos o tres dits –segons les disponibilitats del demandant– un soldat (cafè amb gasosa) o un cafè sol.
Anècdotes i dificultats per endegar i finalitzar les obres de l’actual edifici
LA VERNA 07/2017
24
21/01/1917- Francesc Mascort Feliu ofereix un préstec a la Societat la Fraternal de 4.000 pessetes per un termini de cinc anys al 6% d’interès. Caldrà hipotecar l’edifici com a garantia. S’accepta per unanimitat.
Si un sol·licitant té més de 25 anys, per poder entrar com a soci de la Societat haurà de pagar un plus de 0,50 pessetes per fer front a la despesa del nou local. Qui tingui més de 50 anys pagarà una pesseta, dues o tres, i així successivament, segons l’edat en la qual ingressi; 51, 52, 53... tot això comptat amb el corresponent certificat mèdic i que si té fills més grans de 15 anys, aquests també hauran d’ingressar com a socis. 17/02/1917- La Societat la Fraternal té com a seu, en règim de lloguer, el local de La Parra, al camí de Rabós. Recentment l’ha comprat Francesc Mascort Feliu i pretén fer-los fora. 12/04/1917- Les dues portes «sistema Santamaria» comprades a Barcelona seran facturades fins l’estació de Vilajuïga. Cal anar a recollir-les amb dos carros. Segons el Reglament, cap soci que acompanyi un difunt en representació de la Societat, podrà abandonar el seguici abans d’arribar al lloc de sepultura. S’imposa a un soci la munta de 1,25 pessetes per incompliment de la seva obligació.
Segons el Reglament, cap soci que acompanyi un difunt en representació de la Societat, podrà abandonar el seguici abans d’arribar al lloc de sepultura. S’imposa a un soci la munta de 1,25 pessetes per incompliment de la seva obligació.
El senyor President, en la seva estada a Barcelona, va retirar de la Banca Arnús tot el capital que hi tenia la Societat i invertit en títols d’una empresa d’Energia Elèctrica», per fer front a les obres que s’estaven duent a terme al local social. 25/04/1917- Es valora el local social en 25.000 pessetes, responent a una sol·licitud de l’Agència Internacional de Barcelona.
Alguns socis se’n van de les reunions generals a l’inici i així s’acaba de passar llista. Es fa saber que, a partir d’ara mateix, es podrà passar llista en qualsevol moment de la reunió i, qui no hi sigui, haurà de fer front a la sanció.
27/04/1917- La Junta proposa als socis la sol·licitud d’un nou préstec necessari per poder acabar les obres.
Alguns socis se’n van de les reunions generals a l’inici i així que s’acaba de passar llista. Es fa saber que, a partir d’ara mateix, es podrà passar llista en qualsevol moment de la reunió i, qui no hi sigui, haurà de fer front a la sanció. Passada la verema, a les acaballes de l’octubre, serà el moment de passar comptes amb els socis que tinguin pagarés de la Societat. (Es va fer cèlebre la dita: cobraràs passat «bremes»).
6/05/1917- El soci encarregat de portar la sorra per a les obres havia presentat les previsions de despeses anant a carregar-la a la ribera de Masarac. Fou denunciat perquè l’agafava de la ribera de Mollet, lloc més proper. Fou castigat a fer gratuïtament uns quants viatges.
Es debat la instal·lació del gas acetilè o bé l’electricitat. L’associació es decanta per l’electricitat adquirint llums de baix preu.
22/05/1917- Jaume Casellas i Pere Corominas presenten un pressupost de 685 pessetes pels 14 finestrals. Es consultaran altres fusters i es decidirà pel millor preu.
El President Antoni Casanovas Roget demana un cairat usat per poder arreglar l’escenari.
Es debat la instal·lació del gas acetilè o bé l’electricitat. L’associació es decanta per l’electricitat adquirint llums de baix preu.
27/05/1917- Es fa saber que totes les gestions amb els bancs per poder aconseguir un nou préstec han fracassat. Es proposa als socis subscriure accions per import de 30 pessetes cadascuna al 5% durant 7 anys. Una comissió passarà pels domicilis dels socis per aconseguir recollir fons per mitjà de la venda d’aquests títols i així acabar les obres.
16/06/1917- Només 54, dels més de 100 socis de la Societat, estan disposats a comprar accions per un import mínim de 30 pessetes. La Junta està disposada a dimitir en ple si no es troba el capital necessari per fer front a la greu situació. Es queda per l’endemà i fer una darrera trobada a casa del soci Pumareda, de les 14 a les 16h de la tarda. 17/06/1917- El President dirigeix unes paraules d’agraïment als socis per haver-se aconseguit recollir els fons necessaris per acabar les obres. Joan Vergés Pineda
25 LA VERNA 07/2017
Es va plantejar el problema de saber si les mides per col·locar les finestres vidrades, davant la cuina i la biblioteca, s’havien pres adequadament. Calia que abans de Sant Joan estiguessin acabats aquells treballs. L’arquitecte Sr Papell va determinar que el fuster havia estat encertat.
Honor a la Fraternal lletra y música de J. Mª Calverol
Marciale
Ab un goig indescriptible Ab entusiasme grandiós Nostres cares rialleres Y ab un posat gens neguitós. Celebrem de gran orgía Els socis de la Fraternal Sens distinció de classes l’estreno del nou local.
Largeto
Després de grans sacrificis Y força de voluntat Podem veure el desitj nostre Completament realitzat. Tenim per himne nostre amor Per senyera nostres cors L’igualtat per disciplina Y una constància que no es torz La ra la ra …..................
Andante
Una bona germandat Ab bona administració És l’alivio dels malalts De tots sens distinció. Sia bondat per part de tots Una bona voluntat No ya agrupació més notable Pels fins en que se a creat.
26 LA VERNA 07/2017
Cantem donchs ab veu alta Un himne a la Fraternal Fem que se soni la Sala Del domicili Social. Fem qu’aquestes parets altes Siguin la valla y unió Que no entri una discordia Dintre de la Corporació.
Allegro
Les primeres pàgines de la partitura i la última de l’Himne de la Fraternal cantat en la inauguració del local social de la Fraternal el 22 juliol 1917.
Fem que no falti nostre valor Per matà l’odi de un malfactor Aqueix edifici serà un puntal Tinguem fermeza en se alzal. Fem que aquestes parets altes Siguin la valla y unió Que no entri una discordia Dintre de la Corporació. Brindem tots per nostra festa Per nostra festa brindem tots Brindem la cosa s’ho val S’ho val, cosa s’ho val. Llencem un crit en’ls aires De ¡visca la Fraternal! La Fraternal La Fraternal.
Els nous Vins de Postal
El Celler Cooperatiu d’Espolla segueix presentant més finques dins de la col·lecció de Vins de Postal amb un parell de vins de la verema 2015: un Lledoner Blanc de la finca de La Porta Vermella i un Lledoner roig de la finca de La Serra.
A principis del 2015, el Celler Cooperatiu d’Espolla va presentar la col·lecció Vins de Postal, una col·lecció de vins de finca d’edicions molt limitades i elaborades a partir de raïms d’una sola parcel.la amb l’objectiu de mantenir i de preservar el paisatge característic d’aquesta zona de l’Alt Empordà. El projecte, tal i com es pretenia des dels seus inicis, s’utilitza tan per a poder explicar els trets característics i peculiars d’aquesta zona de la DO Empordà en forma de vi, com també com a reconeixement pels socis del Celler perquè són ells els qui han creat i preservat el paisatge a base de paciència, esforç i dedicació al llarg dels més de 80 anys d’història de la cooperativa. Els dos vins que es presenten són de la verema 2015, una campanya maleïda per les condicions meteorològiques. Vam començar amb una sequera considerable durant la primavera, una gelada de brots a principis d’abril, una tramuntanada a mitjans de maig, una pedregada en el mes de juny i un estiu sec i molt calorós que feien augurar una anyada horrorosa, però unes pluges moderades a finals d’agost van ajudar a que hi hagués una bona maduració dels raïms que havien ‘sobreviscut’, obtenint una verema lleugera però de qualitat excepcional, sobretot de les varietats més tardanes.
La Serra és una finca del municipi d’Espolla que es troba a tocar de la carretera arribant al poble venint de Sant Climent. És una vinya que tots tenim molt controlada perquè cada vegada que hi passem pel cantó tenim temps de donar-hi una ullada. Es troba encarada a est, amb una pendent pronunciada de més o menys el 8% i el propietari és en Serafí Geli. El vi obtingut és un vi bastant atípic perquè es va elaborar un Lledoner roig vinificat com a negre. Una fermentació entre 18 i 23 ºC amb una maceració de 14 dies amb totes les pells i la meitat de la rapa. Llavors va reposar durant 6 mesos amb les seves mares amb remoguts molt suaus setmanals i finalment una criança en ampolles –524– de més d’un any.
Amb aquestes dues referències es va fent crèixer una sèrie de vins que, tot i ser de producció limitada, desperten curiositat i reconeixement. Per a més informació www.vinsdepostal.com
27 LA VERNA 07/2017
La Porta Vermella és una finca situada a l’entrada del municipi d’Agullana, a l’antic camí que porta al barri de l’Estrada. Va ser plantada el 1997 després que l’antiga vinya que hi havia fos obligada a ser arrencada per culpa de la flavescència daurada. El viticultor que va convèncer als propietaris per tornar-la a plantar i que la segueix portant fins a dia d’avui és en Josep Vicens. La vinya està orientada a nord i el Vi de Postal elaborat és el primer elaborat amb Lledoner blanc i el primer procedent de substrat granític i rocós de textura arenosa i resultant de l’edafització del sauló, tan típic de diverses zones de la Denominació d’Origen Empordà. El vi es va elaborar realitzant una maceració pel·licular en fred de 6 hores a la tolva, seguit d’un desrapat i trepitjat i un premsat lleuger. Llavors es va dur a terme la fermentació en barriques usades de roure francès Allier sense superar els 20 ºC i finalment una criança amb mares en dipòsit amb bastonatges setmanals durant 6 mesos i una criança en ampolla de més d’un any en una producció numerada de 702 unitats.
La Posición nº6 de Espolla
fem història
Una defensa militar fronterera de 1945 Acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) la zona fronterera entre Espanya i França es va militaritzar i, en part, es va transformar en un espai defensiu de la dictadura franquista. Dins el marc de la construcció de diferents fases d’estructures defensives entre 1939 i 1955 de la Organización Defensiva Pirineos (col·loquialment anomenada Línia P) el Segon Batalló del Regiment d’Infanteria Jaén 25 de la 41 Divisió (IV Regió Militar) va efectuar, el 1945, unes obres militars a Espolla.
Aquestes defenses es van situar al voltant del turó on hi ha el dipòsit d’aigua d’Espolla, camí del Mas Pils i del Coll de Banyuls, a uns 600 metres del poble i a uns 160 metres sobre el nivell del mar. Estan formades per centenars de metres de trinxeres excavades i diversos emplaçaments d’armament construïts amb pedra seca. A la documentació d’Arxiu referent a la Posición nº 6 d’Espolla existents a l’Arxiu General Militar d’Àvila (AGMAV), la dotació teòrica de les trinxeres d’Espolla estaria composada per 2 morters de 50 mm, 4 canons antitancs, 2 metralladores i 6 fusells metralladors. Croquis de l’emplaçament de la Posición de Defensa nº 6 d’Espolla (Arxiu General Militar d’Àvila).
LA VERNA 07/2017
28
Actualment aquestes obres estan relativament ben conservades, tot i que durant les obres de construcció del dipòsit d’aigua una petita part de les trinxeres va quedar afectada. El sotabosc amaga (i protegeix) les trinxeres
i assentaments d’armament que estan encarades en totes direccions, però sobretot al nord-oest.
fem història
Aquestes obres d’Espolla s’entenen dins el context de l’inici de les obres del gran projecte defensiu dels Pirineus, la Instrucción C-15 (1944), que va situar l’esforç defensiu més al sud, a la línia entre Albanyà, Biure, Garriguella, Vilajuïga, Llançà i Port de la Selva. Per a defensar alguns punts més al nord d’aquesta línia es van construir diverses “Posiciones”, també anomenades “Grandes Guardias”, com les de La Jonquera i Cantallops, per a defensar-se de possibles incursions de l’enemic des de França. En
aquest cas, la defensa s’encara cap a possibles entrades de grups armats per camins secundaris a les grans vies d’accés com són La Jonquera i Portbou, concretament els passos entre el Coll de la Massana i el Coll de Banyuls. Posteriorment, entre 1945 i 1948, es van construir altres centres de resistència a la zona de Portbou, Coll de Banyuls i La Jonquera (Posición Avanzada de l’Empordà), amb búnquers de formigó per a substituir defensivament aquestes “posiciones” En el moment en temporals o més provisionals i per què es van fer complementar les obres de la Línia P.
aquestes obres militars la frontera era un lloc de pas clandestí, vigilat i controlat socialment, militarment i políticament, però no totalment impermeable.
També cal tenir en compte que en el moment en què es van fer aquestes obres militars la frontera era un lloc de pas clandestí, vigilat i controlat socialment, militarment i políticament, però no totalment impermeable. Va ser molt utilitzat per exiliats i emigrats polítics i econòmics, contrabandistes i també militants antifranquistes, com els que van trobar la mort l’estiu de 1949 a Pla dels Collants.
Panoràmica de la Posición nº 6 de Espolla vista desde el supuesto campo enemigo (des d’entre les zones anomenades “El ras” i “Conillera”, a uns 300 metres al nord de la posició defensiva), Arxiu General Militar d’Àvila.
LA VERNA 07/2017
29
Gràcies a la documentació d’arxiu i a les indicacions l’historiador i membre de la Fundació Cultural Fortaleses Catalanes, Joan Manuel Alfaro Gil, de l’Anna Ros, professora de música i regidora de l’Ajuntament d’Espolla, i de Josep Maria Tegido “Gustinet”, militant de la cultura, hem pogut localitzar i analitzar aquestes obres militars que mereixerien un actuació municipal en primer lloc en relació a la seva protecció i conservació i també pel que fa a la seva promoció cultural, aspectes que esperem es puguin dur a terme en un futur proper. Miquel Serrano Jiménez, Cantallops, Juny de 2017
Mapa de localització de la Posición nº 6 (Base cartogràfica: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC).
REGIMIENTO DE INFANTERIA JAEN nº 25
SEGUNDO BATALLON.
POSICIÓN nº 6 ESPOLLA SITUACIÓN DE LA POSICIÓN.- Situada en una pequeña altura al Norte de Espolla y al O. (Oeste) del camino de Espolla a Manso Pils frente a la bifurcación de este camino con el que parte hacia el E. (Este) y que pasando por el Roc Blanch conduce a Rabós. (1.150-886).
LA VERNA 07/2017
30
ARMAS Y FUERZAS QUE LA GUARNECEN.- Dos Secciones de fusileros con seis fusiles ametralladores, un pelotón de ametralladoras, un pelotón de morteros del 50, una Sección de C.C.C. más la Planas Mayores de Compañias de fusiles, Compañía de Ametralladoras y de Batallón. DOTACIONES DE MUNICIÓN.- No se cuenta más que con el módulo reglamentario por arma existiendo en el depósito del batallón una cantidad equivalente a otro módulo.
PLAN DE FUEGO DE LA POSICIÓN.- Se ha pretendido en el estudio del plan de fuego de la posición que puedan producirse en todas direcciones procurando dar mayor intensidad a la parte del probable frente enemigo o sea dirección camino Manso Pils; habiéndose estudiado algunos emplazamientos de armas automáticas que aun cuando de momento no tengan asignadas para ocuparlos puedan emplearse en ellos caso de necesidad ametralladoras o fusiles ametralladores. ENUMERACIÓN DE LAS MISIONES PRINCIPALES Y EVENTUALES DE LAS ARMAS AUTOMÁTICAS.-
AMETRALLADORA nº1. Misión principal. Batir la loma de viñedos de su frente y camino que conduce al Manso Pils y la ladera S.E. ( Sud Este) de la cota cerrada 260 (1.149-867) en su intersección con la (1.150867). Véase panorámica nº 5 señalada Ametr. nº1 . (Los datos que hacen referencia a esta panorámica son los relativos a los que con esa fecha se remiten a esa Comisión Mixta). Misión eventual. Eventual (a) fuego sobre el barranco al O. (Oeste) de su emplazamiento. (b) cruce de fuegos en el bosque de pinos señalado en la panorámica Ametr. nº 1. (c) Fuego sobre el bosque de pinos superior (panorámica nº2 Ametr. nº1). (d) Fuegos de enfilada sobre el camino que se bifurca al E. (Este) y que a su vez son franqueantes de todo el frente N. (Norte) y N.E. de la posición, véase panorámica nº4 Ametr. nº1. AMETRALLADORA n 2. Misión principal. Igual a la ametralladora nº1.- Misiones eventuales:
La loma situada entre los caminos del Manso Pils y el que se bifurca al E. (Este) así como este camino, véase panorámica nº4 . (b) El olivar y la loma a la derecha del camino citado anteriormente, vease Ametr. nº 2 . (c) Flanqueo de todo el frente de la posición (Frente paralelo al camino de Manso Pils). FUSIL AMETRALLADOR nº1.- Batir con tiros frontales el bosque de olivos situado a su frente. Misión eventual. Batir de flanco el frente N.E. de la posición.
FUSIL AMETRALLADOR nº2.- Batir el barranco que tiene a su frente cogiendolo de enfilada y olivar que limita a este barranco, vease panorámica nº 1 fusil ametrallador nº2 . Misión eventual. La loma cubierta de bosque de alcornoques que forma la ladera derecha de la barrancada antes citada, véase panorámica nº1 fusil ametrallador nº2. FUSIL AMETRALLADOR nº3.- Misión principal. La misma que el fusil ametrallador nº2. Misión eventual. Batir de enfilada todo el barranco del frente N. (Norte) de la posición franqueando así dicho frente.
FUSIL AMETRALLADOR nº4.- Misión principal. Batir en tiro frontal el barranco que se dirige normalmente al frente de la posición, véase panorámica nº2, fusil ametrallador nº4. Misión eventual. Completar el franqueo del frente N. (Norte) de la posición.
FUSIL AMETRALLADOR nº5.- Misión principal. Batir con tiros frontales el camino a Manso Pils y la bifurcación del mismo que conduce a la posición cogiendola completamente de enfilada y cooperando de este modo a la misión principal de las ametralladoras, véase panorámica nº3, fusil ametrallador nº5. Misión eventual. Batir el camino que se bifurca al E. (Este) de la posición y fuegos flanqueantes a la derecha de este camino. FUSIL AMETRALLADOR nº6.- Misión principal. Camino que se bifurca al E. (Este) de la posición que se detalla en el croquis. Misión eventual. Fuegos de flancos en todo el frente O. (Oeste) de la posición.
MORTEROS DEL 50.- Emplazamientos, se detallan en el croquis que se acompaña. Objetivos. Vaguadas al frente N. (Norte) y O. (Oeste) de la posición.
SECCIÓN DE C.C.C.- Teniendo en cuenta que el acceso más probable de elemento blindado es el camino de Manso Pils, puesto que lo accidentado del terreno no lo permitiría por otro sitio, se han estudiado emplazamientos que se detallan en el croquis y que tienen como misión el impedir la penetración por dicho camino. Así mismo también se estudian emplazamientos en la parte S. (Sur) de la posición para poder batir aquellos elementos que, rebasada ésta, pretendiesen atacarla procedentes de la dirección de Espolla y en todo caso puedan servir para disparar sobre los procedentes del camino de Manso Pils escalonados en profundidad. PUESTOS DE MANDO Y OBSERVATORIO.- Superpuestos los de las Compañias en el del Batallón y señalados en el croquis que se acompaña. DEFENSAS ACCESORIAS.- Se estudia el establecimiento de una alambrada de conjunto para la posición y a su vez la compartimentación de los varios islotes de resistencia.
Croquis: uno de escala 1:10000 en el que se señala el emplazamiento del reducto defensivo y otro de escala 1:1000 de la posición.
Espolla 4 de Enero de 1945 EL CAPITÁN JEFE ACTUAL
Les dues pàgines del document transcrit a dalt.
31 LA VERNA 07/2017
PANORAMICAS.- Se acompaña panorámica del supuesto frente enemigo tomada desde el observatorio de la posición en la que se dan los datos de tiro correspondientes a las armas automáticas a la vez que se señalan las distancias a los objetivos más importantes, también se acompaña panorámica de la posición de Defensa nº6 tomada desde el supuesto frente enemigo y cuyo punto de estación se señala en la panorámica anterior.
La nostra muntanya
Tots sabem quan som a casa. Treus el cap per la Serra i veus Espolla, als peus del Puig Castellar. És la nostra muntanya, la nostra imatge, el nostre far.
Cadena i candau
Una muntanya on hi distingim dos cims: el Castellar Gran i el Castellar petit tot darrera. Testimonis del temps. L’un, pendent de la Plana, veu com el petit poblet que ara anomenen Espolla, encara perviu en mig de vinya i olivera; l’altre, mira al nord més tranquil veient el bosc recuperar espais humits i ombrívols a causa de l’abandó d’alguns masos que vivien del bosc: llenyataires, carboners, pastors, desbrossant i fent parets de pedra seca, ocupant el territori a base de temps i esgarrinxades. “Des del coll Forcat fins al coll de la Massana s’estén la gran boscúria. Comença sobre Cantallops i Espolla per suros, alzines, faigs, grèvol…, que la fan impenetrable… Un hom es creu dins d’una selva del nou món. Aquelles imponents boscúries, on la fullaraca arriba a mitja cama, són els amagatalls de llops i porcs senglars.” Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897)
Al voltant de la muntanya i a la vall de l’Orlina s’hi troben una desena de dolmens i un menhir (d’entre 3500 i 2500 aC.). El nom “Castellar”, prové de les restes d’un castre visigòtic (fortificació) que trobem al cim del puig. No fa tants anys, les nostres famílies també gaudien d’aixecar-hi les seves construccions: una barraca, una font o una senzilla paret de rocs.
Els vehicles Pizarro
LA VERNA 07/2017
32
Voldria parlar-vos d’aquesta memòria, de tardes passades al llipoter o sota aquelles pedres que aixoplugaven o guardaven a raser. Però no tinc pas intenció de torbar-vos gaire, fer-me romeguera i allunyar-me del meu propòsit.
Heu anat a la Verna últimament i heu provat de fer la volta al Castellar? Doncs això, que ens han tancat la muntanya. Cadena i candau, al girar el camí per fer la volta, en una de les portes de la pista. Aquesta continua amb filferro espinós que ressegueix la muntanya sense respectar els passos, com el del corriol per pujar al Puig Castellar. A tocar del camí centenari que puja a Requesens, un camí de pas que gaudeix de dret de servitud, però on hi trobem una altra porta, amb pany i forrellat, on hi diu: “PROHIBIDO EL PASO. ZONA MILITAR”. Així doncs, no tanquen el camp perquè no s’escapin les bales, ni per acords amb els ajuntaments, no. Ho tanquen per fer-s’ho més seu i fer-nos sentir forasters dels nostres camins. Per a tots aquells que recordem i sentim la muntanya com a nostra:
Cadena i candau, al girar el camí per fer la volta, en una de les portes de la pista. Aquesta continua amb filferro espinós que ressegueix la muntanya sense respectar els passos, com el del corriol per pujar al Puig Castellar.
• No podem veure la base com una veïna de Sant Climent. Perquè una part la tenim a casa. Tancat el pas per pujar al Puig Castellar
• L’anunci de reconversió de la base militar (com l’hem conegut) a Brigades Operatives Polivalents ja comença a ser una realitat.
• Aquest any la base militar ja disposarà de 100 vehicles blindats de combat i ocupació del territori (això vol dir que s’han de moure, si hi ha benzina). Aquests “tancs lleugers” de moment són al garatge, però les noves trinxeres i zones de tir ja podeu visitar-les (són a Vilartolí, a l’altre camí de Requesens. I burros de nosaltres, anem-li dient la pista dels militars). • Hi torno, el camí d’Espolla a Requesens no pot tenir un PROHIBIDO EL PASO i un pany amb la clau a can Climent. • No poden tancar-nos l’accés a la muntanya, perquè un dia de brillant incompetència, llancessin una quinzena de morters fora d’un camp de tir sense límits, que no complia, ni compleix cap normativa, ni les seves! • I quines normatives segueixen aquests? Doncs sembla que no pas les nostres, als pagesos els prohibeixen expressament l’ús de filferro espinós per a la confecció d’una tanca, però ells bé que l’utilitzen. (Pels ciclistes o per si correu per allà, no us hi acosteu, talla molt). • Ara diu que protegeixen els monuments megalítics? Com no sigui d’ells mateixos! Ja els ajudem!: que sàpiguen que tenen un menhir ple d’impactes de bala i de morter, i un dolmen entre dianes.
• També diran que cuiden la fauna i la flora (algunes espècies de màxima protecció), quan aquests tancs moderns creuin el terreny i les pràctiques de tir continuïn provocant incendis. • Focs difícils d’apagar i que no poden gaudir d’intervencions terrestres dels bombers ja que no han netejat mai la zona d’explosius. • Santa Fe dels Solers? L’heu de visitar més sovint. És dins el camp i com que té un cementiri, ha de ser obert a tothom qui vulgui.
• Disparar i bombardejar el patrimoni? Espantar veïns i turistes? Fer maniobres pels carrers sense avisar? Ens farà algun servei aquesta gent!? Doncs no.
Volem viure, treballar i gaudir d’aquest espai únic. Es seguirà recuperant la muntanya, fent corriols, netejant el bosc, pujant a cacera o ensenyant pedres velles als fills.
I a on no arriben aquests gestos, hi arriba una tramuntanada i els cartells forasters ja han volat! Potser també haurà tirat alguna altra tanca aquí i allà. Amb el temps, la vegetació també avançarà arrencant les piques del filferro espinós i deixant lliure els corriols que pugen al Castellar. Llavors, al pujar-hi, veurem on vivim. I sentirem la poesia, la memòria i el record d’aquest indret. I sentirem com a nostra la muntanya, la tramuntana i les arrels d’aquest poble.
Pau Graboleda Viñas
Estimar és un lloc. Perdura al fons de tot: d’allí venim. I és el lloc on va quedant la vida. (J. Margarit)
33 LA VERNA 07/2017
Volem viure, treballar i gaudir d’aquest espai únic. Es seguirà passejant i recuperant corriols, pujant a cacera, netejant fonts o ensenyant pedres velles als fills.
El menhir de Roc Blanc, un dels blancs a les pràctiques de tir.
Militars fora de la base, direcció Font de la Vídua-El Pal
Montserrat Albertí Comas l’entrevista
Aquesta vegada he volgut entrevistar a la Montserrat Albertí Comas que durant 43 anys ha portat els comptes del Celler Cooperatiu. La Montserrat va néixer a Campllong.
M’explica que als 15 anys, després d’acabar els estudis de comptabilitat, va començar a treballar en una empresa del seu poble.
Als 21 anys es va casar amb en Jaume Calverol i va venir a viure a Espolla, al cap de pocs mesos, i coincidint amb la jubilació d’en Miquel Cristina, que era el comptable del Celler Cooperatiu,va substituir-lo en la seva tasca. La Montserrat el dia de l’entrevista i quan va començar a treballar.
LA VERNA 07/2017
34
L’oficina era a la plaça Sant Jaume i allí, durant dos mesos, en Miquel Cristina la va posar al corrent de les tasques administratives.
En aquell moment el President del Celler era en Josep Viñas, el Secretari en Narcís Geli Calverol, l’encarregat era l’Alfons Lloveras i l’enòleg en Josep Playà. De la botiga se’n cuidava la Catalina Vergés. La Juanita Ayats, la Pilar Viñas i la seva germana Isabel, treballaven eventualment a la planta embotelladora. Els germans Coderch n’eren els transportistes. La Maria Viñas, cada any, per la verema, es cuidava dels tiquets del pes i la graduació dels raïms que duien els socis. En aquell temps, al Celler, eren 130 socis.
Com anècdota, diu que la Catalina de la botiga va tenir el seu fill tres dies abans que ella i va coincidir que dues treballadores fixes van estar de baixa maternal al mateix temps.
L’any 2000 es van fusionar la Cooperativa del vi i la de l’oli i, aleshores, ella va portar la comptabilitat d’ambdues. Aviat es varen emprar noves tecnologies, es va adquirir una màquina anomenada “tetractis” que imprimia les operacions horitzontalment del pes, la graduació i els quilograus que era el resultat que s’entregava al soci pel control de la seva collita. L’any 2006 es va fer el trasllat d’oficines als locals nous del Celler.
Va fer cursets per treballadors i socis de cooperatives per posar-se al corrent de la introducció de les noves tecnologies aplicades al món de la cooperativa.
Quan es va comunicar totes les seccions de la Cooperativa amb xarxa, això va representar un canvi radical i va agilitzar la feina administrativa.
Vol aprofitar per agrair a totes les Juntes, Consells Rectors, treballadors i socis en general, el bon tracte que ha rebut sempre durant els 43 anys que ha treballat al Celler Cooperatiu.
Ara, ja jubilada, diu que vol dedicar més temps a les coses que li agraden, la lectura, passejar per la platja, dedicar-se a la família i fer-ho tot amb més calma, sense horaris i sense presses. Albert Geli
Teresa de Molins. Dama de Quermançó
La nova novel·la històrica del nostre escriptor local, Joan Vergés i Pineda, ens parla del fascinant personatge mític Teresa de Molins, també coneguda com a Comtessa de Molins i Dama de Quermançó.
racó literari
Nascuda en el si d’una família benestant, a les darreries del s. XVIII a Sant Pere Pescador, només nèixer la bruixa i endivinadora Carmeta “Pelletaire” de Terrades va vaticinar a la nouvinguda una vida plena de bons auguris, amb actuacions que esdevindrien molt notables i que arribaria a ser una persona molt admirada i respectada. I en part va tenir raó. Va tenir una infància feliç on era la nineta dels ulls dels seus pares gràcies a la seva empenta i inteligència. Per poder estar a l’alçada de les immillorables prediccions de la Carmeta els pares van decidir que havia d’estudiar i la formació no podia ser més que religiosa.
La seva vida plena d’aventures i desventures comença quan l’exèrcit francès a les ordres de Napoleó entra a Catalunya l’any 1808. Sant Pere Pescador va ser un exemple de resistència contra l’ocupació francesa i la Teresa de Molins va encapçalar les negociacions de pau. Va ser llavors quan va conèixer el capità francès Antoine, del que va quedar perdudament enamorada i amb el que iniciar una relació que li va significar la pèrdua de simpaties per part de la població santperenca.
Enyorada de l’Empordà decideix tornar i s’intal·la breument a Perpinyà on troba fàcilment gent disposada a guanyar-se la vida sense importar-los les malifetes que feien. Al capdavant d’una colla de bandolers es dedicarà al contraban i al robatori a ambdós costats de la serra de l’Albera.
Aquesta dona decidida, valenta, temuda, respectada, admirada, amb empenta i amb una bellesa que no passava desapercebuda va captivar molts homes, però el record i l’esperança de retrobar-se amb el seu primer amor, –el militar francès pare del seu únic fill– li va impedir iniciar cap altre relació sentimental. I no us explico més, si voleu saber com segueix la història d’aquesta dona que ha provocat un munt de llegendes al voltant de la seva persona haureu de llegir el llibre. És una llàstima que no hi hagi hagut una correcció més acurada del text abans de la seva edició en paper ja que al llarg de les seves pàgines hi ha forces errades ortogràfiques i tipogràfiques, a més, al meu parer, d’un ús abussiu dels signes d’exclamació. Mònica Bazán. Espolla 10 de juliol de 2017
35 LA VERNA 07/2017
Amb el pare i la mare morts i a càrrec del seu germà petit decideix marxar a viure a Barcelona a casa dels seus tiets, amb l’esperança de retrobar-se amb l’Antoine, com així va ser. Treballava al servei d’un família acomodada que l’apreciava molt i que somiava amb que es casés amb el seu fill, a la qual cosa va accedir després de sis mesos de perdre el contacte amb el seu estimat. Aquest matrimoni va anar de mal en pitjor fins el terrible desenllaç final: la mort del seu fill a mans del seu marit, que sospitava que aquest fill no era seu i la venjança per part d’ella. Per evitar ser empresonada i condemnada va fugir cap a París on va regentar una casa de jocs.
“La comtessa, amb una partida de guerrillers, es dedicà al bandidatge. Manté una lluita entre el seu esperit religiós i les malifetes que duien implicades algunes de les seves accions de guerrilla”
Ens han escrit Per a la meva amiga
Una dona estava asseguda en un sofà, prenent gelat amb la seva mare. Mentre parlaven de la vida, del matrimoni, de les responsabilitats i de les obligacions de l’edat adulta, la mare va fer sonar els glaçons del seu got i després mirà fixament la seva filla.
–No t’oblidis mai de les teves amigues– li va advertir fent girar les fulles de te del fons del seu got. –Seran cada vegada més importants amb el pas del temps. Tant és que estimis molt el teu marit, ni que estimis molt els fills que tinguis, les necessitaràs. Recorda’t de sortir amb elles sempre, fer-hi coses. Recorda’t que quan parlo de les teves amigues em refereixo a TOTES les dones… les teves germanes, les teves amigues, les teves filles, i totes les altres dones que estiguin lligades a tu. Les necessitaràs. Les dones sempre ens necessitem.
Ella va escoltar la seva mare. Va mantenir contacte amb les seves amigues i cada vegada en va tenir més amb el pas dels anys. A mesura que els anys van anar passant, un rere l’altre, va anar entenent, gradualment, allò que la seva mare li havia explicat. Malgrat que el temps i la naturalesa van canviant en la vida d’una dona, les veritables amigues sempre hi romanen.
Després dels meus 56 anys de viure en aquest món, això és el que he après:
LA VERNA 07/2017
36
- El temps passa. La vida passa. Les distàncies separen. - Els fills creixen. - Els treballs van i vénen. - La passió disminueix. - Els homes no sempre fan el que se suposa que haurien de fer. - El cor es trenca. - Els pares es moren. - Els col·legues obliden els favors rebuts. - Les carreres professionals arriben al final. - PERÒ… les teves amigues sempre hi són, independentment del temps i tots els quilòmetres que hi hagi entre nosaltres.
Una amiga mai està massa lluny per arribar-hi quan la necessites. Quan hagis de caminar per una vall solitària i hagis de fer-ho per tu mateixa, les dones de la teva vida hi seran, donant-te ànims, pregant per tu, empenyent-te, intervenint per tu i esperant-te amb els braços oberts al final del camí. Algunes vegades, fins i tot trencaran les regles i caminaran al teu costat… O vindran i et portaran a les teves espatlles.
Amigues, filles, àvies, mares, germanes, sogres, nores, cunyades, nétes, ties, cosines, nebodes: són una benedicció a la vida! Cada dia, ens seguim necessitant.
Passeu aquest missatge a totes les dones que contribueixen a donar més significat a la teva vida. Jo acabo de fer-ho. T’estimo amiga!!!
Enviat per la Francis Mallart
Per Figueres amb Fages
Quan en el diari hi ha un article d’en Josep Valls, mai deixo de llegir-lo. M’agrada el que explica i com ho explica. Avui escriu sobre Fages de Climent i la seva obra literària amb els famosos Epigrames. Explica que coneix gent que va tractar-lo. Un d’ells és el seu amic Joan Ferreros que fa poc ha publicat una guia urbana de Figueres basada en el mestratge literari i poètic del personatge empordanès. En Josep entusiasmat i amb la guia a la mà va començar a recórrer el proposat itinerari. Això era al mes de juny i amb la calor que feia no va poder fer tot el recorregut. A l’inici del carrer Monturiol, a la casa d’en Fages, un epigrama diu:
Alguns dels llibres editats amb l’obra de Fages. A baix, la casa Fages, al carrer Monturiol de Figueres, casa natal d’en Carles Fages de Climent.
“Al carrer de Monturiol, l’inventor del submarí, jo i en Salvador Dalí, tres genis vam veure el Sol”
A l’altre cap de carrer hi ha la farmàcia Deulofeu que va ser químic, alcalde, catedràtic, violinista i cèlebre historiador. Aquí en Fages diu: “És un carrer ric de glòria, amb casinos i comerços on neix també el qui fa versos i el qui recepte la història.
Això és un exemple. Ho he trobat interessant. Anem molt a Figueres, a mercat, al metge, de botigues... i ens perdem coses que tenen un altre color. El llibret l’ha editat la càtedra de patrimoni literari Maria Àngels Anglada, Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. Francis Mallart
En un petit poble de l’Alt Empordà… en aquest cas no és Espolla sinó un poble més petit que el nostre i del que som veïns: Rabós d’Empordà. Li tinc molt d’afecte a Rabós, no només perquè hi vaig viure abans d’instal·lar-me a Espolla, sino perquè hi viu una familia a la que aprecio moltíssim i amb la que vaig fer les meves primeres veremes. Gràcies a ells sóc on sóc i molt feliç d’estar-me en aquest racó de món!
Tot això vé a tomb perquè a Rabós han tingut la bona iniciativa d’engegar la 1a Fira de Vins Naturals de l’Albera que han anomenat “Contraban” i que han subtitulat com a “Vins de moviment lliure”. Una fira transfronterera on hi han participat 10 cellers, 5 de l’Albera sud i 5 de l’Albera nord, tots viticultors elaboradors de petita producció i mínima intervenció. El dissabte abans es va fer la soirée d’inici de la fira en el maravellós entorn de Sant Quirze de Colera. Va ser molt agradable gaudir de la música en directe en companyia d’una copa de bon vi i del grapat de gent que es va apropar a disfrutar de la vesprada. A la fira del diumenge hi havia dos indrets ben diferenciats, la plaça dels vins i la plaça del menjar i beure, una a sobre de l’altre. Es respirava bon ambient i jo diria que tothom –els viticultors, la gent de Rabós, els visitants– en va quedar satisfets. No cal dir que qualsevol iniciativa cultural és benvinguda i quan es fa en una petita població com la nostra o com Rabós és encara més lloable, per l’esforç de les persones que s’impliquen i es preocupen de que tot surti el millor possible sense demanar res a canvi, només pel plaer de difondre i disfrutar de la cultura. La cultura ens farà lliures!
Mònica
37 LA VERNA 07/2017
Visca la cultura!
Futbol temporada 2016-17 La refundació és cosa de tots
Un club de futbol i sobretot un club de poble no només depèn de 24 jugadors i una junta, depèn d’un poble vinculat amb un futbol que d’aquí poc ja serà centenari, perquè veient com s’ha desenvolupat la temporada, cal dir que l’impacte que ha tingut entre la nostra gent ha estat espectacular.
Un cop finalitzada aquesta temporada, des del club volem donar les gràcies a cada un dels socis que ens han acompanyat perquè la seva manera d’omplir cada cap de setmana el camp i fins i tot a fora ha estat la clau d’aconseguir partits com el que es va jugar contra el Roses on es va anotar el primer punt de la temporada empatant a 2. I la victòria èpica a Llers on anavem perdent 2-0 al minut 35 de la primera part i que amb gols de David Pewe i el capità Colomer van donar una victòria que va ser seguida per la següent victòria a Selva de Mar per 4-7. També hem tingut moments difícils com la derrota al camp del Fortià, però que a la següent volta vàrem contestar amb una victòria molt treballada davant de la nostra afició.
Per acabar, cal tenir un record i un reconeixement a tots els que han col·laborat amb el C.E. Espolla amb un record especial per l’Alfred López que amb la seva empresa ha publicitat les samarretes del club. Martí Tegido i Mateu
LA VERNA 07/2017
38
LA VERNA 07/2017
39
AquĂ us deixem algunes imatges de la temporada de futbol 2016-17 on torna a jugar el C.E. Espolla a la lliga 4a Regional, grup 30
Som Empordà-15 anys Salvem l’Empordà Aquest any 2017 la plataforma Salvem l’Empordà celebra el seu 15è aniversari. El 14 de juny del 2002, la IAEDEN va fer una crida per a crear una plataforma ciutadana transversal capaç de defensar el territori i el paisatge empordanès. Una plataforma capaç de combatre la bombolla urbanística i de grans infraestructures que els amenaçava. Així va néixer Salvem l’Empordà.
Campanya Som Empordà: Taula rodona “Quin Empordà volem d’aquí a 20 anys?”, el 8 de juny de 2017 als Caputxins de Figueres
40
Salvem l’Empordà ha fet molta feina durant aquests 15 anys. El 2006, va aconseguir un dels seus objectius principals quan l’administració va aprovar el Pla Director Territorial de l’Empordà, que havia de planificar el creixement de la comarca, de manera ordenada i racional, a 30 anys vista. També va frenar molts projectes especulatius com per exemple les urbanitzacions a Cap Ras (Llançà), la Vall de Santa Magdalena (Terrades) o la marina residencial Fluvià Marina a la desembocadura del Fluvià (Sant Pere Pescador), camps de golf a l’Escala i Cistella, macro-parcs eòlics a les carenes de l’Albera i les Salines, alguna macro-granja de porcs, i un llarg etcètera. Sobretot, potser, ha aconseguit conscienciar a molta més gent que la natura i el paisatge són un patrimoni comú i que cal conservar-lo pel bé de les futures generacions. En l’actualitat, la IAEDEN-Salvem l’Empordà continua sent necessari per promoure la preservació del paisatge i el territori. Perquè ja es detecta que la màquina especulativa torna a girar: el macro-càmping de Garriguella, amb 2.000 places en una població de 840 habitants, amb una despesa d’aigua encara no quantificada ni assegurada, és només un dels 4 projectes de càmpings que s’estan tramitant. També és exemple per la conscienciació de la societat empordanesa: a Garriguella ja s’ha format una plataforma que es mobilitza contra el projecte.
LA VERNA 07/2017
La industrialització de la ramaderia és un altre exemple pels problemes que tenim actualment a la comarca. Ara mateix, ja ens comporta problemes greus de contaminació, provoca conflictes laborals i impactes paisatgístics. Però el sector porcí és l’únic que, malgrat la crisi, ha continuat i continua creixent sense miraments pels aqüífers contaminats per nitrats. A baix esquerra: “Vermut amb tall de carretera”: inauguració no oficial del “condicionament” de la carretera C31 (Figueres-Verges), 23 de maig de 2010. A la dreta: Manifestació “No a la MAT”, Girona, març 2010.
I també les obres públiques que promouen les administracions segueixen apostant per ampliar, desdoblar i obrir vies de comunicació (infraestructures viàries i energètiques) que no tenen sentit en un futur escenari de recursos fòssils molt escassos.
Per això cal que la IAEDEN-Salvem l’Empordà segueixi fort i actiu. Per poder mantenir el ritme de les seves activitats i campanyes, va celebrar el seu aniversari aquesta primavera amb una campanya que també tenia l’objectiu de recordar les lluites passades i d’ampliar la base social de l’entitat.
Campanya SOM EMPORDÀ
Tot i que la majoria de les activitats la porten a terme els voluntaris, els processos judicials (ara també amb taxes i condemnes a costes judicials com en el cas dels judicis contra la MAT) i els treballs tècnics que desenvolupen, tenen unes despeses econòmiques molt importants. A la vegada, les despeses de manteniment bàsic de l’entitat també han augmentat significativament mentre que els ajuts públics es redueixen. Davant d’aquest escenari, la campanya Som Empordà, amb moltes festes i activitats lúdiques i reivindicatives, ha servit per augmentar el nombre d’associats i així també l’autosuficiència econòmica.
A l’esquerra, campanya Som Empordà: Caminada i dinar popular amb el Centre Excursionista Empordanès, a Palausaverdera el 28 de maig de 2017. A la dreta, acció Salvem l’Empordà per conscienciar del creixement urbanístic desmesurat a la comarca, el 2005.
OB per haver impugnat la MAT i ha conEl Tribunal Suprem de Madrid ha castigat a IAEDEN-Salvem l’Empordà JE TI demnant l’entitat a pagar les costes judicials de les parts oposades: l’estatCespanyol i Red Eléctrica Española. GR U AC ON de recaptació, demaÀCcampanya Davant d’aquesta injustícia, que significa la ruïna econòmica, han iniciat una S G IE A T Ede nant la solidaritat de les milers de persones que anys enrere es van manifestar enScontra la MAT a Girona, U OT IT EN S/E la Jonquera i Perpinyà. Més informació a iaeden.cat. 3D S ÍE Recordem que el moviment contra la línia de molt alta tensió va comptar amb una àmplia representacióS!de la societat civil -administracions i institucions locals incloses- a partir de l’any 2005. Paral·lelament a la mobilització ciutadana, la plataforma No a la MAT, un paraigües que agrupava moltes entitats i associacions, va decidir denunciar el projecte també per la via judicial i va ser la IAEDEN–Salvem l’Empordà qui, en un acte de solidaritat, va sota-signar els recursos que es van interposar. Cal subratllar que, per la fragmentació del traçat en la tramitació, es van haver de presentar recursos paral·lels i en els darrers mesos s’han sentenciat tots aquests procediments, amb el resultat de quatre sentències desfavorables. A més a més, en els quatre casos han estat condemnats a pagar les costes judicials que, en aquests moments, arriben a 17.600€.
LA VERNA 07/2017
41
Un tomb per l’Albera rutes a peu Distància: 15,6 Km. Temps: 4-6 hores Desnivell: +630 metres
Sant Martí de Baussitges i Sant Genís d’Esprac
De bon matí, sortim d’Espolla amb cotxe, direcció al Coll de Banyuls. Al Mirador del Ras, girem a l’esquerra per l’antíc camí de Banyuls. Passem la Font de Cadecàs i abans d’arribar al Molí, seguím un camí a l’esquerra que’ns durà, per la Ribera de Sant Genís, al Pantà. Abans d’arribar’hi i de travessar la riera, aparquem el cotxe.
Un corriol a l’esquerra en constant ascens i fent moltes ziga-zagues, ens va atançant al Dolmen de la Morella. Els blocs de pedres ens aniràn orientant, així com uns senyals de pintura de color groc. Arribats al Dolmen, seguim els senyals i el corriol ens durà a la pista de la Font de la Verna, GR-11. A la dreta del Coll de l’Esparraguera, al costat mateix de la pista, hi trobem una cabana de pedra seca, construïda en angle i orientada al sud per protegir-se de la tramuntana. Seguint el GR-11, abans d’arribar a l’alçada del Puig dels Conillers, a mà esquerra, un corriol ens convida a veure Els Abrics, dues concentracions de grans blocs de pedra granítica que deixen unes grans obertures amb aixopluc. Retornem al GR-11 i el seguim o podem optar per un PR (senyals grogues), més dret però més curt. De nou al GR-11, si hem optat pel corriol, a la dreta hi ha la Font del Roure i a l’esquerra trobem el Dolmen de la Font del Roure. Seguim pista amunt i en un fort revolt hi ha un indicador PR, amb senyals grogues, que indica “Pla de les Carlines, 20 minuts”. Podem optar pujar per ací o seguir el GR-11. Els dos son molt macos de fer.
LA VERNA 07/2017
42
Arribem al Coll de la Llosarda. Una tanca per al bestiar, ens deixarà passar. Una mica més endavant deixem el GR-11 i seguim per la dreta, sota el Puig del Grosser. Seguirem les senyals grogues, PR, que ens duran avall fins arribar a una pista que seguirem a mà esquerra. Planejant i baixant ens anirem apropant a Sant Martí de Baussitges, església pre-romànica. Seguint la pista, la seguirem pel costat dret, en el nostre sentit, de la Riera dels Castanyers. Per sota el Mas de Sant Martí, creuem la riera i seguim avall. Una bifurcació que nosaltres seguirem per la dreta. Per l’esquerra aniríem a parar a Mas Corbera. Tanques per vacunar i marcar el bestiar, l’atravessarem i una mica més avall arribarem a Sant Genís d’Esprac. Deixant a la nostra esquerra la riera, seguim baixant. La passem. Un camí empedrat comença a pujar. Es el de Puig Balaguer. Nosaltres el deixem de seguida i girem a la dreta cap a un prat, deixant la riera la dreta. Però, l’anirem creuant, trobant i perdent senyals. Les avingudes produïdes pels temporals mouen la llera i es fa una mica perdedor. Es qüestió d’anar de senyal en senyal i amb una mica d’atenció es va seguint. Arribarem a l’alçada de la presa. Una curta baixada ens durà fins a la pista on haurem d’atravessar la riera per a trobar el cotxe.
Espolla, 21 d’abril de 2017 Manel Aragay i Beneria i Carles Valverde i Ferreiro
Els licors casolans
Els beneficis de l’alcohol pres amb moderació solen ser majors que els perjudicis, millora la circulació sanguínia, la resistència de les artèries, no deixa formar càlculs biliars, ens fan estar de més bon humor, entre moltes d’altres.
Ara que som a l’estiu i s’agraeix la fresca del vespre, és un bon moment per prendre un vaset de licor, amb molt de gel.
botànica
Els beneficis de l’alcohol pres amb moderació solen ser majors que els perjudicis, millora la circulació sanguínia, la resistència de les artèries, no deixa formar càlculs biliars, ens fan estar de més bon humor, entre moltes d’altres. De l’excés d’alcohol, també en coneixem les conseqüències. Per tant com que es tracta de gaudir-ne els beneficis us proposo un seguit de licorets que es poden fer a l’estiu i que de ben segur us faran les delícies, sobretot si els heu fet a casa. L’alcohol és un bon conservant, es poden fer amb els fruits de temporada.
Licor de codony:
Es cullen els codonys ben madurs, cap al mes de novembre, es pelen, es tallen i es fa suc de llimona fins a cobrir-los. Es deixa en remull amb el suc de llimona tota una nit. Es cola el suc xafant lleugerament els codonys. El suc resultant, es fa bullir amb el sucre, quan arranca el bull s’atura el foc i es deixa refredar un xic. S’ajunta amb l’esperit de vi. Un cop ben refredat, es filtra i es posa en una ampolla.
Licor de llipotes:
Ingredients: 300g de llipotes o cireres de pastor, 1 litre d’esperit de vi de 60º, la pell d’una poma, 200g de sucre, 1 vas d’aigua.
Les llipotes ben madures s’aixafen amb una forquilla, es bull l’aigua amb la pell de la poma, durant 5 minuts, i es filtra. En un recipient de vidre opac, es barreja l’aiguardent, el suc, el sucre i la pasta de les cireres. Es posa la maceració a Sol i serena, es pot anar remenant cada tres o quatre dies, passat aquesta temps es filtra i s’embotella.
Licor de verbena:
Ingredients: 30g de flors de verbena (Verbena officinalis), 1 litre d’esperit de vi de 60º, 3 vasos d’aigua, 300g de sucre.
Es maceren les flors de la verbena dintre l’esperit de vi durant tres mesos, a l’ombra. Es fa un xarop del sucre amb l’aigua, portant-ho a l’ebullició. Quan aquest xarop s’hagi refredat, es barreja amb l’esperit de verbena filtrat. S’embotella. Aquest licor ajuda a pair i és un conegut filtre d’amor!!! Cristina Viñas, Espolla, juliol de 2017
43 LA VERNA 07/2017
Ingredients: 1 litre de suc de codonys (veure el procediment per a obtenir-lo), 500g de sucre, 1/4 de litre d’esperit de vi de 60º, el suc de llimona fins a cobrir els talls de codony.
Primavera a l’Albera Si t’endinses a l’Albera veus com somriu, que bonic paratge quan tot és viu. Les mates florides amb el seu encant alegren la vista tot caminant. S’alcen les roques sobre el seu peu, entre arbres frondosos i algun conreu. Que no decaigui la seva verdor i poder gaudir-ne sense temor. Pepita
La publicació de la revista La Verna només és possible amb la col·laboració de totes les persones que ho desitgen. Qualsevol aportació (records, dibuixos, fotografies, poemes, receptes, comentaris...) serà sempre benvinguda. Només heu d’enviar el vostre escrit al mail: assoculturalafraternal@gmail.com, o bé per correu a l’adreça de l’Associació Cultural –Àngel Costal, 5 d’Espolla–. L’equip de La Verna no comparteix necessàriament les opinions dels articles signats.