LA VERNA Preu: 4 euros N. 49 II època – Sant Jaume 2016
Revista d’Espolla
Foto portada: Lorraine Kockler
Des de l’escola..........................................................................pàgs. 4-5 Activitats culturals...................................................................pàgs. 6-13
Mail i web: assoculturalafraternal@gmail.com www.espolla.org/asso.cultural
Ens ha deixat... ha nascut..........................................................pàg. 18
Equip de redacció: Berta Prats, Mònica Bazán, Joan Vergés, Albert Geli
LA VERNA 07/2016
Festa Major de Sant Jaume ...............................................................pàg. 3
Edita: Associació Cultural La Fraternal
Portada i maquetació: Mònica Bazán
2
sumari Noticiari...................................................................................pàgs. 14-17 Celler Cooperatiu d’Espolla: Nous vins, nous premis......................pàg. 19 14a Trobada de Cantadors i 5a Escola d’Estiu de Glosa,..........pàgs. 20-22 Romanço de l’escola d’Estiu de Glosa, Jaume Arnella...................pàg.23 Sopa de Pedres.................................................................................pàg. 24 Encara estem al 78?!, Josep M. Tegido-Mallart........................pàgs. 25-28
Han col·laborat en aquest número: Artemi Bellés, Anna Ros, escola Antoni Balmanya, Josep Maria Tegido-Mallart, Cristina Viñas, Selena Pijoan, Pau Albó, Ajuntament d’Espolla, Francis Mallart, Martí Carandell, Esther Plaza, en Miquel
Recull de premsa: Objectiu vespa asiàtica,...................................................................pàg. 29 Els visitants d’honor de la DO van a les alzines sureres.................pàg. 29
Fotos: Artemi Bellés, Gaspar Morer, Immaculada Tubau, Xevi Vilaregut, Petra Vlasman, Lorraine Kockler
Entrevista: 100 anys i bevent vi d’Espolla!, Josep M. Tegido-Mallart i Mònica Bazán.................................pàgs. 32-34
Impressió digital: Copisteria Esteve
Fem història: “Excursión a Requeséns”, Josep Mallart i Cutó......................pàgs. 30-31
Ens han escrit: Record, En Miquel..........................................................................pàg. 35 Vuit anys, Francis Mallart..............................................................pàg. 35
Tirada: 150 exemplars
Hi havia una vegada........................................................................pàg. 36
Per subscriure’s per dos números (un any) a La Verna podeu fer un ingrés de 8€ al compte 2100-8212-40-0200022285 de La Caixa i notificar-ho a l’adreça de l’Associació Cultural La Fraternal: Àngel Costal, 5. 17753 Espolla. O fer-nos arribar l’import en efectiu.
Botànica: Dites populars sobre les plantes, Cristina Viñas.............................pàg. 39
Rutes a peu: La volta a Cap Ras, Mónica Bazán..........................................pàgs. 37-38
Contraportada: Romiatge a Sant Genís, en Miquel...................................................pàg. 40
La publicació de la revista La Verna només és possible amb la col·laboració de totes les persones que ho desitgen. Qualsevol aportació (records, dibuixos, fotografies, poemes, receptes, comentaris...) serà sempre benvinguda. Amb l’ajut de:
Només heu d’enviar el vostre escrit al mail: assoculturalafraternal@gmail.com, o bé per correu a l’adreça de l’Associació Cultural –Àngel Costal, 5 d’Espolla–. L’equip de La Verna no comparteix necessàriament les opinions dels articles signats.
Festa major de Sant Jaume 2016 DIMARTS 19
Inauguració de l’exposició 4a MOSTRA ART___________________ 20h OFICINES DEL PARATGE NATURAL DE L’ALBERA
DIMECRES 20
Concurs memorial Joan Cos_______________________________17.30h LA SAMARRETA COM A OBJECTE ARTÍSTIC PLAÇA DEL MARQUÈS DE CAMPS (DEL DOLMEN)
DIJOUS 21
Caminada nocturna____________________________________ 21.30-23h SORTIDA DE LA PLAÇA DEL MARQUÈS DE CAMPS (DEL DOLMEN)
DIVENDRES 22
JOCS D’AIGUA____________________________________________ 11h per a nens i nenes de 3 a 15 anys, inscripcions a la piscina PISCINA MUNICIPAL Concert LGP_____________________________________________23.30h Concert RUMBA TRAMUNTANA___________________________01.30h PISTA MUNICIPAL
DISSABTE 23
X TROBADA GEGANTERA__________________________________ 17h Plantada de gegants i cercavila (Organitza: Grallers d’Espolla) PISTA MUNICIPAL Ball_____________________________________________________23.30h LA BANDA DEL DRAC PISTA MUNICIPAL
DIUMENGE 24
OFICI SOLEMNE amb la participació de la Coral d’Espolla_____ 11h SARDANES amb la Cobla Principal de l’Escala______________12.30h PLAÇA DEL MARQUÈS DE CAMPS (DEL DOLMEN) SARDANES amb la Cobla Principal de l’Escala______________17.30h Entrega dels premis del Concurs memorial Joan Cos Ball amb el trio SHARAZAN_______________________ 19.30h i 23.00h Sopar de Sant Jaume (Venda de tiquets a l’Ajuntament)______21.30h PISTA MUNICIPAL
DILLUNS 25
BALL DE VERMUT__________________________________________ 13h SALA LA FRATERNAL
3 LA VERNA 07/2016
ESCACS_________________________________________________10-13h exhibició de partides simultànies amb el mestre JULIO ALONSO PLAÇA DEL MARQUÈS DE CAMPS (DEL DOLMEN)
des de l’escola Les inquietuds en acabar sisè
L’onze de maig els alumnes de sisè de Sant Climent i d’Espolla vam anar a l’institut Cendrassos.
La visita la vam fer amb d’altres pobles de la zona. Primer vam anar tots a la biblioteca on ens vam retrobar amb antics alumnes de la nostra escola; no els hi vam demanar gaires coses, tot i que ens preocupava el tema dels deures i dels nous companys. Ens vam repartir en petits grups per tal de poder donar una volta a tot l’institut. Que gran que el vam veure!. Vam fer petites classes de ciències, robòtica i química; a tots ens van agradar molt. Ens van ensenyar diferents aules, fins i tot vam entrar a una classe on estaven fent un examen. En acabar la ruta per les aules vam anar tots al bar i vam esmorzar.
Abans que vinguessin a buscar-nos vam estar una estoneta fora, asseguts en un banc i ens preguntàvem: – Farem nous amics? – Tindrem més deures? – Quina serà la nostra aula? – Quants mestres tindrem?
Aquestes preguntes segur que també les pensaven els nous companys que començaran primer d’ESO, com nosaltres.
LA VERNA 07/2016
4
Tenim ganes d’anar a l’institut però trobarem a faltar els amics que deixem a Espolla. Segur que estarem nerviosos per situacions noves però no estarem sols (com van dir els nostres antics companys no tardarem gaire en fer nous amics). Mikel Leon, Anna Sastre, Luis Vlasman, Xavi Vlasman
Com cada any hem acabat el curs fent un dinar amb les famílies, aquest any vam dinar a la font del Conill. Vam anar caminant del cole fins a la font del Conill, feia molta calor i tots estàvem molt cansats. En arribar vam esmorzar un entrepà de llangonissa, estava molt bo. Tots teníem molta set.
En acabar ens vam anar a posar la roba de bany, la majoria es va anar a banyar i la resta a prendre l’ombra, l’aigua estava molt bruta de fulles i de terra.
Van començar a arribar els pares i els avis, cada família havia de portar entrants i postres per fer un concurs de plats, en què un jurat havia d’escollir els millors plats dels participants. Després l’Albert va posar música. Vam començar a dinar, els nens teníem per menjar macarrons i pollastre a l’ast i, els grans, el menjar del concurs. El mateix dia era el aniversari de l’Àngel i el vam cel·lebrar menjant pastís. Vam fer regals a les mestres i als de sisè una foto i una samarreta, perque marxen a l’institut. Ens vam quedar jugant una estona més. Selena Pijoan i Viñas. Espolla
Marxen... i comencen
Aquest curs deixen l’escola per anar a l’institut Cendrassos de Figueres: en Mikel León, l’Anna Sastre i els bessons Xavi i Luís Vlasman. A l’inici del segon trimestre del curs passat es va incorporar l’Ot Forch a P3.
Els nous alumnes pel curs 2016-17 seran: en Pere Geli i els bessons Benjamín i Elias Casanova a P3 i en Biel Serrat a 1r.
des de l’escola
5 LA VERNA 07/2016
Dinar de final de curs 2016
activitats culturals 20a Fira de l’Oli i l’Olivera d’Espolla i Festa major d’hivern
La programació de la Festa major d’hivern i 20a Fira va començar el divendres 15 de gener a les 8 de vespre a l’església de Sant Jaume amb el concert de les corals d’Espolla i Selva de Mar. El concert l’inicià la coral d’Espolla amb el seu nou repertori de cançons contemporànies. Tot seguit li va tocar el torn a la coral de Selva de Mar. El concert va acabar amb una cantada conjunta de “Pirineu”.
La parada conjunta de l’Associació Cultural i els Grallers d’Espolla.
Les dues exposicions a les oficines del Paratge de l’Albera, les fotografies del II Concurs de Fotografia dels Aspres d’Empordà-Albera i les fotografies del XVI Concurs de Fotografia de l’Albera, ja es podien visitar des d’alguns dies abans de la Fira.
Les activitats de dissabte 16 de gener es van encetar amb la visita guiada teatralitzada al Celler Cooperatiu d’Espolla d’un grup de francesos a les 10 del matí. Mitja hora més tard va començar el taller-xerrada de la Cristina Viñas a la sala la Coromina, sobre com fer un xarop depuratiu amb fulla d’olivera i les virtuts d’algunes plantes com a reconstituents de l’organisme.
LA VERNA 07/2016
6
La Glòria Relats amb el pendó, per primera vegada una dona el va portar. A baix, mesurant el llançament de pinyol d’un dels participants.
La forta tramuntana que bufava des de divendres va posar moltes dificultats per a què els inscrits en el Concurs de decoració de portals i balcons muntessin el seu guarniment. El dissabte, a les 3 de la tarda, quan el jurat (en Xavier Baixeras i la Judit Juventench) i la fotògrafa (Petra Vlasman) van començar el seu recorregut per valorar els guarniments, es van trobar que molts no ho havien pogut fer, i per això van decidir no otorgar cap premi i fer un obsequi als 4 guarnidors per la seva feina. Així doncs aquest any es va haver d’anul·lar el recorregut marcat per veure les decoracions que és una de les activitats programades el diumenge de la Fira. Dissabte al vespre, vam gaudir de l’espectacle de Toni Albà, Audiència I-real, una de les obres més divertides de l’actor i amb un dels seus personatges més populars del programa de crítica política de TV3, “Polònia”. Imaginem un estat modern on el cap d’estat és un monarca que un dia ha de presidir un acte oficial, una audiència (irreal en el nostre cas), davant un públic integrat per tota la premsa nacional i internacional. Aquest personatge fa una insòlita roda de premsa on el públic-premsa pot preguntar el què vol saber, bé..., el què volen
saber els milions de ments innocents que llegeixen i miren la televisió per devorar un món que els fascina. L’espectacle ens va fer riure molt i passar una bona estona. Al final de l’espectacle, el monarca es va fer fotos amb totes les famílies del poble que s’hi van acostar.
El diumenge el temps ens va donar una treva i es va aixecar en calma i assoleiat, provocant un allau de públic a la Fira. Els carrers plens de gom a gom i, com és costum, bones vendes a totes les parades i a la botiga del celler. La novetat d’aquesta 20a Fira va ser la parada del tast d’olis de la Fira, en total 15 olis diferents que la gent va poder tastar i escollir el seu prefrit. A la plaça del Marquès de Camps, la Colla Castellera de Figueres, va fer la seva primera actuació del seu XX aniversari a la 20a Fira de l’Oli d’Espolla. Un centenar de castellers es van acostar a Espolla, malgrat el fred i el vent que havia fet en dies anteriors, per desplegar una actuació de «màxims».
activitats culturals
Les fotografies guanyadores del 3r Concurs de Fotografia Instagram convocat per la Fira de l’Oli
Després dels 3 pilars de 4, la Colla va encarar el castell més alt de l’actuació. Un 3d7 molt ferm i parat a la carregada. En segona ronda, la colla va descarregar el 5d6 i va acabar en tercera ronda amb un 4d6 amb agulla. En ronda de pilars, es va descarregar un vano de 5 i per acabar, es van fer pilars per la mainada.
En acabar els castells, l’associació Els amics de La Fraternal d’Espolla 1874 i altra gent del poble van anar en processó amb el pendó del patró Sant Sebastià fins a l’església per celebrar la missa solemne cantada per la Coral d’Espolla. Processó que va continuar un cop finalitzada la missa fins a la Societat La Fraternal on es va fer el “vi d’honor” amb totes les entitats del poble i simpatitzants de l’associació. Per primer cop el pendó va ser portat per una dona, la Glòria Relats.
La música en directe que ens darrers anys anima la fira va ser a càrrec del grup Trobasons, a les 10 del matí, l’Àlex Carbonell i en Xavier Baixeras, a l’1 del migdia i el grup de música mediterrània i de taverna Petit Terral, a les 3 de la tarda. Un “speaker”, en Nil Cardoner, anava informant de les coses que es podien trobar a la Fira i les activitats que hi havia en tot moment: les actuacions musicals, les passejades amb els burros de Rabós, la processó de Sant Sebastià, l’actuació dels Castellers de Figueres, la missa cantada amb la Coral d’Espolla… En el 3r Concurs de Fotografia Instagram-Fira de l’Oli, es van presentar 24 fotografies. La guanyadora, una fotografia en blanc i negre signada per @ Octopussyweb, va ser feta al Celler Cooperatiu durant la visita guiada teatralitzada del matí. El 2n premi va ser per a una imatge de la plaça Marquès de Camps, signada per @lidiacoromina. I el 3r premi, per a una parada de cistells, signada per @xevipok. Els premis es van atorgar per votació popular, prèvia selecció de les fotografies a càrrec de Gaspar Morer.
7 LA VERNA 07/2016
L’anècdota de la diada va ser que la Colla es va posar primera de la classificació d’aquest any 2016 gràcies al 3d7 i al vano desplegats, però cal tal tenir present que la immensa majoria de colles comencen les actuacions més endavant.
activitats culturals
Una de les activitats que desperta més interès entre el públic és el concurs de llançament de pinyol d’oliva, un concurs que ja fa 17 anys que es celebra. El guanyador d’enguany va ser en Manel Gelabert amb un llançament de 14,51m, que va ser obsequiat amb una excursió en caiac per a dues persones ofert per l’empresa llançanenca SK KAIAK. El segon classificat va ser l’Álvaro Martínez amb 14,04m i el tercer en Romain Paul amb 12,73m. Cadascun d’ells va rebre un lot de productes del Celler Cooperatiu d’Espolla. Diumenge, un cop finalitzada la 20a Fira de l’Oli i l’Olivera, a la Sala de Ball “La Fraternal”, va tenir lloc el ball de Festa Major, un any més, amb el grup Sharazan.
Carnaval infantil
El grup infantil Cia. Bitxicleta amb l’espectacle BallaClown va animar, la tarda del dissabte 13 de febrer, el Carnaval infantil del poble. La festa havia començat amb una cercavila pels carrers principals. La mainada disfressada seguia el recorregut que marcaven els Grallers d’Espolla tot collint els caramels que llençaven per les finestres els comerciants. Per acabar la festa, petits i grans vam prendre la tradicional xocolata amb melindros.
Club de lectura
Des del passat mes de desembre, mensualment, hem celebrat la trobada del Club de Lectura a la sala La Coromina. Sis llibres, sis tertúlies, alguna pel·lícula i moltes estones de lectura després, podem dir que l’activitat ha estat un èxit.
Els participants del Club hem fruït de la lectura dels llibres següents: La Mennulara de Simonetta Agullo-Hornby, Pedra de tartera de Maria Barbal, La voz dormida de Dulce Chacón, Seda d’Alessandro Baricco, L’última trobada de Sándor Marai i Cendra viva de Maria Vilanova i Vila-Abadal.
8 LA VERNA 07/2016
El darrer dia vam poder gaudir d’una tertúlia molt especial amb la presència de l’autora de l’obra, la Maria Vilanova i Vila-Abadal, que va voler compartir amb nosaltres la xerrada i ens va permetre conèixer el procés de creació d’un llibre de primera mà i sobretot, va escoltar i ens va resoldre les impressions i dubtes que havíem tingut sobre la seva obra.
Els participants del Club de lectura acompanyats de la Maria Vilanova i Vila-Abadal
Si sou lectors i us agrada parlar de llibres, a partir del tercer divendres de setembre hi tornem!
I des del mes d’abril d’aquest any el Club de Lectura ofereix una altra activitat a tota la gent d’Espolla: mensualment, i gràcies a un conveni
amb la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, arriba la BIBLIOTECA MÒBIL. Un servei de préstec de llibres i revistes, per a totes les edats, que a l’estiu s’ha convertit en la Bibliopiscina. Us hi esperem el tercer divendres de mes!
activitats culturals
8 de març, dia de la dona
El Club de Lectura d’Espolla va commemorar el passat 8 de març el Dia Internacional de la Dona. L’activitat, oberta a tothom, va començar amb la projecció del documental del Discurs d’Emma Watson sobre la igualtat de gènere a la seu de la ONU i amb el curtmetratge musical “Manos de mujeres”, de Marta Gómez. Alguns dels participants ens van delectar amb la lectura d’alguns poemes i textos i després a berenar! La festa va acabar amb la creació d’un collage-mural amb les aportacions dels participants a la trobada i que durant uns dies va estar penjat a la Sala de La Fraternal. Lamentablement, el mural original va aparèixer dies després arrencat i llençat a l’escenari de la Sala de la Fraternal, en molt males condicions, però gràcies als membres del Club es va tornar a restaurar i ara es pot veure a la Sala La Coromina fins a la celebració de l’any vinent.
Presentació del llibre “El moliner i la baronessa”
Dins les activitats de l’Abril Cultural, el diumenge 3 d’abril es va fer la presentació del nou llibre d’en Joan Vergés i Pineda. Va conduir l’acte l’autor juntament amb Rosa Ma. Moret i en Carles Lagresa Felip, alcalde d’Espolla. Tal i com en Joan Vergés explica en el pròleg del llibre, l’obra se situa a la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) on el protagonista principal és en Jaume Lagresa Trilla, nascut el vint-i-cinc d’abril de 1851, besavi del Sr. Carles Lagresa i Felip. A partir de la documentació facilitada per la família de l’alcalde, l’autor va poder seguir les passes que aquest feia a Cuba i tot analitzant escrits de l’època va anar definint el fil de la història de: El moliner i la baronessa.
LA VERNA 07/2016
9
Vívid: itinerari megalivínic 2016
Per tercer any, el Celler Cooperatiu d’Espolla i l’Ajuntament, van convocar l’Itinerari Megalivínic que s’integrava dins de les activitats del VÍVID promogudes per la Ruta del Vi de l’Empordà. La novetat d’aquest va ser la data, el diumenge 10 d’abril. Habitualment es convocava la caminada el diumenge de Setmana Santa, però en aquesta ocasió queia al mes de març, fora de les dates del VÍVID. En tot cas, això no va ser problema per la participació que es va mantenir en els nivells anteriors. Aquest cop la proposta era de començar a caminar des dels Vilars. Es volia mostrar tot el patrimoni megalític que tenim a la part septentrional del terme d’Espolla: bàsicament a la zona de la Font de la Verna i de la Font del Roure. El recorregut era més llarg i acumulava més desnivell, però l’entorn ho justificava: entrar en els boscos de suros de la zona dels Arreganyats i de les Suredes d’en Vinyes en plena primavera és tot un regal. I si a més et trobes amb la parada per tastar vins i fer una queixalada que ofereixen els organitzadors i tens una climatologia magnífica, no es pot demanar gaire més.
En tot cas, esperar que la propera convocatòria no defraudi les espectatives.
Una aturada a l’itinerari per beure els vins de la Cooperativa d’Espolla
activitats culturals
Sant Jordi
Per la diada de Sant Jordi, a la plaça del Carme, l’AMPA va muntar la seva parada durant tot el dia. S’hi podien comprar llibres i roses, així com altres tipus de plantes i punts de llibre i altres manualitats fetes per la mainada de l’escola.
Presentació del llibre “Catalunya mítica”
El passat 22 de maig, a la Sala de la Fraternal, vam poder gaudir de la presentació del llibre de relats fantàstics “Catalunya Mítica”, per Enric Bassegoda, autor del relat “Llers, 1939”, basat en la llegenda del Comte Estruc i per Daniel Genís, editor de la revista El Biblionauta.
La presentació, amb una molt bona presència de públic, ens va recordar que les pors infantils moltes vegades poden acabar sent les nostres pors d’adults. Tant és així, que d’aquestes pors l’Enric n’ha acabat fent una molt bona història!
L’Enric Bassegoda i en Daniel Genís
Ja us heu atrevit a llegir el llibre? El trobareu a l’Ajuntament!
El documental “Antoni Balmanya, un mestre pioner”
“Que el mestre camini sempre un pas darrera de l’alumne, perquè ha de ser l’alumne que camini sol”
L’any 2015 es va celebrar el centenari de la mort d’Antoni Balmanya i Ros, el mestre que va treballar a Espolla durant quaranta anys (del 1869 al 1908) i que un cop jubilat va continuar visquent al poble.
El 23 de juliol d’aquest any del centenari es va inaugurar el Racó d’Antoni Balmanya i Ros, una petita exposició permanent situada a les oficines del Paratge Natural de l’Albera, que recull els objectes que encara queden del museu que el mestre va anar fent durant tot el seu temps de mestratge a Espolla.
LA VERNA 07/2016
10
Aquest museu escolar responia a la manera que Balmanya tenia d’entendre l’educació dels nens i les nenes. Per a ell, l’educació s’aconseguia a través de la instrucció i viceversa. I la instrucció era l’observació de les coses de fora portades a dintre de l’aula per ser analitzades posteriorment.
D’aquest any 2015, any del centenari, va quedar pendent el documental que l’Ajuntament va encarregar a Panoràmica Produccions, un documental que volia encuadrar la figura del mestre Balmanya en el temps i en el territori.
El testament de l’Antoni Balmanya
Aquest documental, finalment va ser presentat el diumenge 24 d’abril de 2016 a la Sala de la Fraternal d’Espolla. 45 minuts de filmació on hi podem veure els llocs on Balmanya i Ros va viure i treballar i on podem escoltar les paraules de les persones entrevistades:
− David Pujol, mestre, director de la revista Alberes i autor del llibre El mestre Antoni Balmanya i Ros, un iniciador de la renovació pedagògica a Catalunya, de l’any 1992. − Salomó Marquès, mestre i catedràtic d’Història de l’Educació a la Universitat de Girona.
− Pilar Heras, doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona.
− Josep Gonzàlez Agapito, mestre, doctor en Pedagogia i catedràtic de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona.
activitats culturals
− Joan Vergés, mestre i historiador local. − Jaume Lloveras, veí d’Espolla.
Un bon reportatge que ens ajuda, avui, a entendre el moviment de la renovació pedagògica a través d’un dels seus màxims representants, el mestre Antoni Balmanya i Ros, i la petja que aquest va deixar-nos. Una petja que encara avui es deixa notar al nostre poble.
Una feina que no es veu però que és imprescindible per poder gaudir de la diada de Sant Genís: la neteja i desbrossada de tot l’entorn. Gràcies a tots i totes els que ho heu fet possible!
Us animem a adquir aquest documental i sobretot a que el mireu i l’escolteu amb la mirada crítica i observadora que el mestre inculcava als seus alumnes.
Romeria a Sant Genís
Les matinades dels grallers d’Espolla ens van treure del llit per anar a prendre la xocolata amb melindros que ens donaria l’energia necessària per fer la caminada fins a Sant Genís d’Esprac. La pujada a l’ermita va esdevenir altre cop una caminada agradable enmig de la vegetació i les olors típiques de l’Albera. Arribats a l’ermita, una bossa motxilla de color verd amb l’anagrama de la festa ens donava dret als caminadors a recollir el típic entrepà per recuperar forces. Entrepà que tothom va acompanyar amb una beguda del servei de bar de l’AMPA de l’escola.
11 LA VERNA 07/2016
Gent a peu i gent en cotxe anava arribant i s’anava situant al voltant de l’ermita i del riu per tal d’anar deixant les seves coses abans de participar de la missa solemne cantada i poder escoltar els goigs de Sant Genís d’Esprac cantats per la coral del poble.
activitats culturals
A la sortida de missa ja hi havia a punt els musclos pel vermut i la flaire de l’arròs omplia l’ambient.
Un cop feta la digestió, es va fer el lliurament de les distincions a les persones més grans i més petites que havien pujat a peu. Enguany, en Pau Soriano i l’Alba de can Calic els més petits i la Remei Orriols de Figueres i l’Eduard Coderch, els més grans. La mainada es remulla a Sant Genís. També ajuden a servir a la parada de l’AMPA
Malgrat les baixes temperatures d’aquest dia, la mainada va estar jugant i remullant-se sense descans al riu i als gorgs del costat de l’ermita.
La foto de grup a l’esplanada va marcar el moment per a què alguns anessin tornant cap a casa i d’altres continuessin la festa cantant i ballant a l’esplanada del servei de bar. Però no es va donar per acabada la jornada fins que no es va fer la parada per berenar al molí.
LA VERNA 07/2016
12
L’esplanada on es va celebrar la diada de Sant Joan. En primer pla, la parada de l’AMPA.
Revetlla de Sant Joan
La flama del Canigó arribava puntualment de Banyuls, on l’havien anat a buscar una bona colla de veïns i veïnes del poble, acompanyada dels grallers d’Espolla. L’esperaven en Jacques, el veï de més edat del poble
i la Lou Graboleda, la veïna més jove, per encendre la foguera. Aquest any feia una nit molt tranquil·la i agradable, per sort la tramuntana no va aparèixer. L’organització ens va obsequiar amb un tall de llum d’una hora per tal que tots poguéssim gaudir de l’espectacle nocturn de les estrelles i de la conversa amb els amics sota el silenci de la nit. Passada aquesta estona vam seguir ballant amb la disco mòbil POPIS i BRB.
activitats culturals
No hi va faltar el pa amb sussissa ni l’animat servei de bar organitzat per l’AMPA de l’escola.
“A ... Espolla,... tallaven branques d’avellaner i de llorer per fer bastons borinoters, emprats especialment per matar borinots negres, que hom creia en la reencarnació del dimoni i del mal esperit, portadors de desventura i sobretot de malalties que hom només pot conjurar matant-los amb un bastó collit precisament aquesta nit o beneït el Diumenge de Rams.” Joan Amades. Costumari català. El curs de l’any. Editorial Salvat. Barcelona 1952.
Casals d’estiu i Esportiueig
Sota un mateix paraigües de propostes educatives i d’orientació sociocultural el consorci dels Aspres d’Empordà i el Consell Esportiu de l’Alt Empordà han organitzat les activitats d’estiu per a la mainada i els joves dels pobles dels Aspres.
Al casal d’estiu, els nens i nenes de tres a dotze anys, comparteixen l’essència de la reutilització de materials sota el lema “El vaixell de paper”, amb jocs, tallers, esports, gimcanes i excursions. Com l’estiu passat, cada divendres els quatre casals es troben en un dels pobles. Els monitors d’enguany són en Quim Carandell, la Viqui Salvanera i la premonitora Júlia Manera. Per altra banda, els més grans, joves d’onze a setze anys, guiats per en Gerard Esteve i en Martí Tegido, poden participar de l’esportiueig: activitats esportives, acampades, gimcanes, jocs aquàtics i inflables. Les activitats tindran lloc les tardes de dimarts i dijous i tots els divendres amb trobada conjunta setmanal.
13 LA VERNA 07/2016
“A Espolla ... creuen que aquesta nit, al punt de les dotze, hi ha alzines que gemeguen (de cada set una). Sentir-les fa esgarrifança i la gent de bosc procura no sentir-les, perquè és de mal averany.”
El més gran del poble, en Jacques, i la més petita, la Lou, els encarregats d’encendre la foguera de Sant Joan.
noticiari El cas “Benítez”
El Consell Comarcal de l’Alt Empordà va donar a conèixer mitjançant un comunicat que l’ex professor de gimnàstica, Joaquim Benítez, del Col· legi Maristes de Sants-les Corts de Barcelona acusat d’abusos sexuals a menors, va estar treballant durant els estius del 2014 i 2015 com a socorrista a la piscina municipal d’Espolla i monitor d’activitats esportives a l’aire lliure en el casal d’estiu Esportiueig que aplegava infants d’Espolla, Capmany i Sant Climent Sescebes. Des del Consell Esportiu van assenyalar que la contractació va complir tots els requisits legals i que el monitor disposava de la titulació i tots els requeriments necessaris per poder realitzar aquesta activitat laboral. El gerent del Consell Esportiu de l’Alt Empordà, Alex Terés, va afirmar no haver rebut “cap mena de queixa” durant aquests anys i que l’home estava “molt ben considerat”.
Per apaivagar inquietuds, els tres ajuntaments dels Aspres van emetre un comunicat a les famílies per tal de que estiguessin informades de la situació i de les actuacions del Consell Comarcal i dels mateixos ajuntaments. Se’ls hi va facilitar també el telèfon de l’Àrea d’Atenció a la Infància del Consell Comarcal per si volien rebre informació o assessorament.
El C.E. Espolla torna a constituir-se
La principal novetat de la pròxima lliga de futbol Quarta Catalana serà el retorn del Club Esportiu Espolla. Els alberencs han recuperat l’equip després de quatre anys d’absència. L’Espolla serà entrenat per Joan Geli, amb passat al Base Roses. La inquietud dels joves del poble Gerard Esteve, ex del Cistella, i Martí Tegido, ha estat clau pel retorn d’un històric de la regional. L’Espolla va plegar veles el 2012 per falta de junta i de jugadors, després de 40 anys federat.
LA VERNA 07/2016
14
La nova junta està formada per: President, Rafel García; Vicepresident, Albert Asenjo; Secretari, Martí Tegido; Tresorer, Gerard Esteve; Vocals: Carles Lagresa, Ramón Boix, Joan Geli, Lluis Insa, Carles Llonch, Glòria Relats, Carles Velasco, Joan Font, Baldiri Alzina, Jordi Rodríguez i Xavier Colomer. Fins a finals d’agost, els diumenges a partir de les 8 del vespre, hi haurà representants de la junta a la piscina per qui vulgui fer-se soci. La quota per temporada és de 30€.
Obres a l’escola
Després de més de 4 anys anant al darrera del Departament d’Ensenyament, finalment aquest ha decidit invertir a l’escola d’Espolla 87.158,15€. i per tant tindrem l’escola rehabilitada. Les obres que es duran a terme incideixen en la part central de l’escola, els lavabos que estaven al mig i l’aula dels mitjans que quedarà divida en dos. A part també es farà la renovació de la instal·lació elèctrica. Aspecte actual de l’escola, tot just començades les obres de rehabilitació.
Caldera de biomasa
El consistori conjuntament amb el Celler Cooperatiu d’Espolla dur a terme un projecte de instal·lació d’una xarxa de calor alimentada amb biomasa. Amb aquesta caldera està previst escalfar l’escola, el menjador escolar i sala la Coromina i per part de la Cooperativa el trull. Aquesta caldera estarà alimentada per la pinyolada del trull i una altra part amb estella.
El cost del projecte és de 138.508,18€. D’aquests 14.146€ se’n fa càrrec la cooperativa, 70.000€ subvencionats per la Diputació de Girona i la resta es pagarà amb l’estalvi energètic que suposa la instal·lació de la caldera.
noticiari
Carretera de Banyuls
La Diputació invertirà 365.648€ en obres de condicionament de la via, especialment al tram més proper a Espolla, que és el més estret. En Carles Lagresa, alcalde d’Espolla ja va impulsar la sol·licitud perquè es traspassés aquesta carretera l’any 2008.
El traspàs de titularitat és una manera de reconèixer l’èxit d’aquest pas transfronterer, que es va materialitzar quan, entorn de l’any 2000, el municipi d’Espolla va prendre la iniciativa d’asfaltar aquesta pista forestal. La cooperativa, els comerços i restaurants d’Espolla i la zona més propera se’n beneficien, però també el conjunt de la comarca, ja que el dia de més trànsit és el dijous, perquè hi passen molts rossellonesos que van al mercat de Figueres. A l’altra banda de la frontera també s’adequa la carretera que va ser malmesa per les pluges de la tardor. En l’últim ple de la Diputació, a més d’aprovar les obres, s’ha renovat el conveni de cessió de titularitat aprovat el desembre del 2015 entre l’ajuntament i la Diputació, incorporant en la tramitació el Consell Comarcal per una qüestió tècnica: la presència d’unes canonades d’aigua que seran afectades per les obres.
Nou logotip de l’Associació Cultural
L’associació Cultural la Fraternal Espollenca ha canviat el seu logotip! La imatge escollida és un segell antic de l’Ajuntament d’Espolla (probablement de mitjans o finals del s.XVIII) on es pot distinguir l’església de Sant Jaume i dalt de l’església la polla d’aigua que dona nom al poble. La imatge està pensada per reproduir en blanc i negre. Esperem que us agradi!.
15 LA VERNA 07/2016
Eleccions del 26J
A les passades eleccions legislatives del 26 de juny la votació a Espolla es va repartir de la següent manera:
Partit............................... Vots....... Percentatge ERC-CATSI........................65...............30,81% CDC....................................56...............26,54% PSC-PSOE..........................25............... 11,85% ECP.....................................24............... 11,37% PP........................................22...............10,43% C’S......................................15................. 7,11% Votos comptabilitzats........214...............66,46% Abstencions.......................108...............33,54% Vots nuls................................3.................1,40% Vots en blanc.........................4.................1,90%
Dinamització del Parc de Salut
Durant el primer trimestre de l’any es van fer varies jornades per a la dinamització del Parc de Salut i la Xarxa d’Itineraris Saludables. Els monitors David i Albert van introduir els participants en els beneficis de la marxa nòrdica. No calia portar els bastons, ells facilitaven el material. En finalitzar el trimestre es va fer, a Llançà, un dinar amb la resta de participants dels Parcs de Salut de la comarca. Abans de dinar es va fer una caminada amb els bastons per practicar la tècnica de la marxa nòrdica.
Participants en la dinamització del Parc de Salut abans i durant la caminada de marxa nòrdica al voltant del poble.
noticiari
Llàstima que aquest dia bufava una forta tramuntana i no va ser gaire agradable.
Acte de “Alto el foc a l’Albera”
La plataforma Alto al Foc a l’Albera, creada per veïns d’Espolla i Sant Climent Sescebes, va fer un nou acte reclamant el tancament del camp de tir de la base militar Álvarez de Castro. Amb unes xerrades a Espolla van posar sobre la taula que, a banda del perill a les persones, s’està posant en perill el nombrós patrimoni megalític de la zona. Demanen que s’hi facin altres pràctiques menys perilloses. Els alcaldes de les dues poblacions, tal com havien informat, van constatar que estan indagant si es compleix la normativa per aquesta mena d’equipaments. Dins la zona del camp de tir es porten a terme proves amb artilleria i armes llargues, amb veïns a 100, 200 i 500 metres al voltant d’aquest camp, on han caigut projectils. El passat 26 de març la plataforma, que s’ha constituït recentment, va portar a terme un acte públic que va aplegar una cinquantena de persones a la Fraternal d’Espolla. El primer acte va ser a la Fira de l’Oli d’Espolla a principi de gener per donar-se a conèixer i recollir signatures, però en aquest acte es van presentar públicament.
Van intervenir-hi membres de la plataforma, la responsable del Celler de Can Torres, Barbara Magugliani i Pau Graboleda. També, com a membres de Salvem l’Empordà, Sebastià Delclòs, un gran coneixedor de l’Albera, i que va dirigir uns anys el parc natural. També els alcaldes de Sant Climent, Olga Carbonell, i d’Espolla, Carles Lagresa.
El membre de la plaforma Pau Graboleda va explicar que són conscients que serà un tema llarg, però que “l’únic que volem és el tancament del camp de tir”. Diu que conviuen des de fa anys amb la perillositat però l’incident del novembre amb projectils a tocar d’una casa els va portar a constituir-se.
LA VERNA 07/2016
16
Fins ara la plataforma, amb veïns que resideixen a llocs propers als límits del camp, com Els Vilars i Vilartolí, han mostrat la perillositat de l’activitat per a les persones. Han vist xiular bales arran d’orella i morters dispersos pels terrenys. Ahir van aportar un element més. I és que els terrenys militars se situen en un paratge Xarxa Natura 2000 amb un valuós patrimoni natural i també històric, com les nombroses restes megalítiques. La caiguda d’artilleria a peu de mehirs o dòlmens indigna els més propers i els que valoren l’entorn. Aquesta mateixa setmana la plataforma mostrava imatges a través del seu compte a les xarxes amb un menhir sota del Castellar, al terme d’Espolla, envoltat d’alzines i suros partits per la metralla de morters. Es queixen que potser algun dia s’haurà de lamentar que hagin encertat el menhir en comptes dels arbres. No és l’única prova que tenen del risc que pateix el patrimoni. Han pogut veure dòlmens, per exemple, amb els terrenys del voltant cremats per petits incendis. I el patrimoni és un element més pel qual demanen el tancament del camp de tir.
Nova direcció de la piscina
El dissabte 11de juny es va inaugurar la temporada de la piscina amb una nova direcció, en Ramon Reñé i la Berta Anglada que s’ocuparan del manteniment d’aquesta i del servei de bar. A qualsevol hora del dia podeu gaudir d’uns bons entrepans freds o calents i també d’unes excel·lents patates braves. Al vespre, els còctels: caipirinyes, mojitos i tequila sunrise entre d’altres. Previ encàrrec, també ofereixen dinars i sopars per a famílies i grups d’amics.
Al llarg de l’estiu s’organitzaran diferents activitats com ara cinema a la fresca, concerts algun vespre i vermuts musicals els diumenges. Pels més menuts ja ha començat el curset de natació, els divendres a les sis de la tarda.
L’horari de bany és des de les 11 del matí fins a les 9 del vespre que és quan hi ha servei de socorrista. Els socorristes d’aquest any són en Marcel i en Joel.
noticiari
Enguany s’han pintat de blau les instal·lacions i hem pogut estrenar unes tombones a joc.
Comunicat de suport a en Lluc Valverde Ros Neguem-nos a acceptar la injustícia d’aquest judici!
El 8 de juliol de 2016 a dos quarts de dues de la tarda, nosaltres, amics, camarades, estudiants i personal de l’ensenyament superior, hem assistit a l’anunci del veredicte del judici d’en Lluc Valverde, estudiant d’estudis teatrals a Paris 3–Sorbonne Nouvelle. En Lluc ha estat acusat erròniament de “violència sobre una persona dipositària de l’autoritat pública sense incapacitat”, “violència agreujada per dues circumstàncies resultant-ne una incapacitat de treball superior a 8 dies” i “rebel·lió”. Més concretament, ha estat acusat d’haver llençat projectils en direcció a les forces de l’ordre i una llamborda que hauria caigut sobre una noia, així com d’haver-se rebel·lat durant la seva detenció. Ha estat condemnat a dotze mesos de presó condicional i a indemnitzar les persones que ha estat acusat de violentar, amb una suma de 11.100€ –la major part de la indemnització és per a la noia ferida. El fiscal, durant el judici del 5 de juliol de 2016, havia demanat vuit mesos de presó condicional. La pena pronunciada avui va més enllà d’aquesta primera demanada, que ja consideràvem desproporcionada. És evident que assistim a un judici polític i no a l’exercici d’una justícia independent. La defensa havia exposat les incoherències entre la declaració dels agents que el van detenir i l’informe general de la totalitat de l’operació policial: les hores no concorden, les captacions de les càmeres de seguretat són misteriosament inexplorables, etc.
Tot plegat confirma la idea de que aquest judici és purament arbitrari: en Lluc ha estat detingut i finalment condemnat per un fets de violència que no ha comès mai. Ningú és capaç de reconèixer-ho. Els policies van presentar una declaració vague, recolzant-se només en la roba (uns texans blaus i una jaqueta de cuir marró) i un “tipus europeu”. En quant a la noia ferida, aquesta ha negat formalment reconèixer en Lluc. Aquesta decisió de la Justícia és un veritable acte de repressió policial i judicial motivada per una voluntat política. El govern, darrera una noció d’estat d’emergència, vol escanyar qualsevol moviment de contestació tot criminalitzant els manifestants. En Lluc ha recorregut la sentència. Fem una crida al suport moral i financer: s’ha creat un comitè de suport, així com una caixa de solidaritat per a la família.
Més que mai, restem units/des en les lluites i contra aquest poder repressiu! Caixa de solidaritat: “Soutenons Lluc et sa famille” - Le Pot commun www.lepotcommun.fr/pot/20lak6zd Pàgina Facebook: “Comité de soutien à Lluc” E-Mail: comité-soutien-lluc@outlook.fr
17 LA VERNA 07/2016
La realitat és la següent: en Lluc feia fotos dels enfrontaments quan va ser detingut violentament. Seguidament va haver de suportar una retenció violenta a la comissaria, i a continuació va ser empresonat a la espera d’un judici, comptabilitzant un total de seixanta hores. A més, va rebre un tractament mínim per la mà, el nas, i la costella trencats durant la detenció. Això li ha comportat un certificat de vint-i-un dies d’incapacitat total de treball, a més de la violència psicològica que això comporta. I tot així, és en Lluc qui ha d’indemnitzar els seus agressors!
ens ha deixat... Maria González Font
Va néixer a Espolla el 13 de novembre de 1927.
El seu pare era guàrdia civil i quan va conèixer la mare de la Maria, estava destinat a Rabós o Espolla. Sembla que una de les ocupacions del pare passava per controlar el pas del coll de Banyuls, servei que compartien els carabiners de Rabós i els d’Espolla. Més endavant, el seu pare fou traslladat a Ribes de Fresser i mentre vivien allà, quan encara la Maria no havia acomplert els dos anys, el pare va morir sobtadament. Després de donar sepultura al marit, la mare de la Maria va decidir que ella i la filla, tornarien a viure a Espolla, a la casa dels avis materns.
Fins que va tenir edat de treballar, anava a l’escola d’Espolla. Recordava que havia tingut com a mestres la senyora Adelaida Cruz (can Vinyes) i la Maria Gifre (esposa d’en Josep Gifre, secretari del poble). Quan va tenir edat de treballar, ajudaria a la família en les feines pròpies del camp, però ja molt aviat va demostrar que tenia molta afició a fer servir l’agulla de cosir. S’oferia a tota la família, per fer qualsevol feina en què s’hagués de fer servir l’agulla. Hi demostrava bona destresa. Es casaria amb en Joan Pineda Boix, matrimoni del qual naixeria una filla: la Maria Teresa.
LA VERNA 07/2016
18
Es distreia molt amb els programes televisius, especialment els que es centraven en el cant. Tot sovint, recordava a la família que ella havia cantat molt temps en el grup de coral de la parròquia del poble. Una altra entreteniment que li agradava, era jugar a les cartes; s’hi podia passar moltes estones.
Era persona que estimava la família i quan es donava el cas de tenir-la tota reunida, no se n’estava de manifestar que en moments així s’hi sentia molt bé. Malauradament, moriria el 19 de febrer de 2016. Va arribar a conèixer besnéts, encara que no els dos més petits, que van néixer dos dies després d’aquesta data. Descansi en pau.
---------------------------------------------------------------------------------------
En els darrers dies, amb la revista a punt de tancar, també ens han deixat: en Vicenç Navarra i Bonavia, el 10 de juliol, i na Lluïsa Lloch Gresa, el 15 de juliol. Al proper número de La Verna, farem les corresponents ressenyes de cadascún d’ells.
ha nascut... Lou Graboleda Joyal
Va néixer el 25 de maig i és la primera filla d’en Pau Graboleda Viñas i la Noemí Joyal.
Celler Cooperatiu d’Espolla: nous vins, nous premis L’Escumador i Els Plans
L’any passat des del Celler Cooperatiu d’Espolla es va començar la col· lecció de Vins de Postal de la qual ja en vam parlar a l’anterior revista.
Recordeu que són vins de finca, elaborats a partir de la verema d’una sola parcel·la i, per tant, a partir del conreu d’un sol soci. Són edicions curtes, que no superen mai les 1.000 ampolles. I el resultat són vins amb unes particularitats que els fan buscats per segons quins aficionats i entesos en aquest món. És per això que, de les referències que van sortir primer, ja s’ha exhaurit La Cardonera, elaborat a partir de la carinyena blanca de la finca del mateix nom. Ara, un any després, han aparegut dos Vins de Postal nous:
L’Escumador, de la finca que porten en Narcís i en Roger Geli a Espolla. Una parcel·la plantada fa més de 40 anys i que té la particularitat que la plantada és una barreja de lledoner roig, carinyena blanca i carinyena roja. Precisament el vi és de carinyena roja, una varietat poc habitual i menys en la composició d’un vi monovarietal. I, precisament, per fer el vi es va fer la verema a principis d’octubre del 2014 resseguint els ceps que hi ha d’aquesta varietat. Els Plans, d’en Jaume Brugat. Una finca situada en el terme de Rabós. Una finca de carinyena negra plantada l’any 1940 i que va ser veremada l’any 2012 per fer aquest Vi de Postal.
19 LA VERNA 07/2016
I un altre nou vi elaborat per la cooperativa és el Babalà-Vi Negre Eixerit. Un vi negre de maceració mitjana fermentat en dipòsits de ciment i amb una criança de 4 mesos en contacte amb les seves mares i amb trossos de roure. Fet amb un 85% de lledoner negre i un 15% de lledoner roig. Ja ho sabeu, si els voleu tastar els trobareu a la botiga del Celler.
Premis i reconeixements del 2016
– Garnatxa Solera - Medalla de Plata en la XVI edició dels Premios Manojo 2016 en la categoria de semisecs i dolços - Concurs de vins cooperatius.
– Clos de les Dòmines Blanc – Escollit pel sommelier Rafael Sabadi, del restaurant Roser 2 de l’Escala, per maridar amb el concert de la Rosario dins del marc del festival Sons del Món. – Premis del tast a cegues que organitza cada any l’organització de la Fira Arrels del Vi - 1r Premi pels vins dolços amb la Garnatxa SoliSerena i 2n. Premi pels vins blancs amb el Beurac dels Vins de Postal.
– Concurs GIROVI 2016 – Concurs de Vins i Caves de Catalunya – Medalla d’or amb la Garnatxa Solera a la categoría de dolços, medalla d’or amb el nou Babalà-Vi Negre Eixerit 2015 en la categoría de negres joves, i medalla de plata amb el Babalà-Vi Blanc Simpàtic 2015 en la categoría de blancs joves. – Concurs Internacional ‘Grenaches du Monde 2016’ - Dues medalles d’or: una per la Garnatxa SoliSerena i una altra per Bassedes, una garnatxa negra de la col·lecció de Vins de Postal.
Els nous vins del celler: L’Escumador i Els Plans, de la col·lecció Vins de Postal, i el Babalà-Vi Negre Eixerit.
14a Trobada de Cantadors i 5a Escola d’Estiu de Glosa Espolla, del 5 al 9 de juliol de 2016
Aquest any ha estat una edició de canvis. De petits canvis que han afectat l’Escola, principalment.
El primer acte de la 5a Escola d’Estiu de Glosa va ser la conferència a càrrec de Salvador Palomar
El primer, el de les dates. Pel mes de gener es va decidir avançar la setmana de la convocatòria per evitar coincidir amb les jornades acadèmiques sobre la cançó improvisada que s’havien convocat a Sant Sebastià (País Basc) de l’11 al 16 de juliol i que reunia glosadors de tot el món, alguns d’ells habituals a la Trobada d’Espolla. Això ha comportat alguna sorpresa desagradable d’algú que, amb les vacances ja programades, ha vist coincidir els dies de marxar amb els de la Trobada.
LA VERNA 07/2016
20
Els organitzadors de l’Escola de Glosa: Gemma Balaguer “Fardatxa”, Laia Pedrol, Gemma Pla, Martí Ruiz Torrelló i Agnès Casadevall. A la dreta Jaume Arnella, Biel Majoral i Marcel Casellas.
Un altre dels canvis ha estat condicionat per un fet ja previst: les obres a l’escola d’Espolla, on es feia bona part de les activitats de l’Escola de Glosa. Això ha obligat a fer una itinerància entre Espolla i Sant Climent, on s’han fet algunes de les activitats de matí. Però tot plegat, aquests canvis no han impedit la capacitat de convocatòria de l’Escola: quinze dies abans d’iniciar les activitats ja s’havien cobert totes les places i s’obria una llista d’espera pels molts participants
que tenien interès en ser-hi. I entre els participants inscrits, un fet no poc significatiu: per primer cop s’apuntaven mallorquins i menorquins, potser l’àrea del país que conserva més viva l’activitat de la glosa, que venien a Espolla expressament a la formació de l’Escola.
Com cada any, les activitats de dia de l’Escola es complementaven cada nit amb propostes obertes: el dimarts, la projecció del documental “Jaume Arnella, el joglar”; el dimecres, la Nit de Ball a la plaça de Sant Jaume; el dijous, la Vetllada Literària; el divendres, la Glosa de Vins, i el darrer dia, dissabte, la Trobada de Cantadors. Espolla es converteix per una setmana en el centre cultural dels Glosadors.
Tenim nova reina
Pels qui van ser a les primeres edicions de la Trobada, per l’hivern i a la Sala de la Societat, veure ara la pista de les Escoles d’Espolla plena de gent pot servir per entendre l’evolució d’una proposta que en el seu moment semblava una iniciativa inversemblant: gent posant a prova la seva capacitat d’improvisar un text amb rima i tot cantant. Un concepte, el de la glosa, del quan ningú no en tenia coneixement a l’àrea de l’Albera i menys a Espolla. Doncs d’això hem estat capaços de fer-ne 14 edicions i que vingui gent de tot el país per ser-hi present: ens cal acondicionar el
camp de futbol pels qui venen a acampar i l’aparcament era ple d’autocaravanes com mai s’havien vist. I per acabar d’adobar-ho, el desembarcament –mai millor dit– dels illencs que volien participar de la festa.
Tot això només podia anar en benefici de la festa. Ja d’entrada, la participació més alta a les eliminatòries prèvies de la tarda: 33 glosadors i glosadores. I aquest any amb un jurat de luxe amb un rei com a membre, en Mateu Xurí que va ser coronat l’edició del 2012. Acompanyat d’en
Un imatge de la nit de ball de dimecres a la nit. Sota aquestes línies una classe a l’aire lliure amb en Vicent Torrent.
Els participants a la vetllada literària de dijous a la nit: Maribel Servera, Josep Pedrals, Toti Toronell, Enric Casasses i Mateu Xurí
LA VERNA 07/2016
21
14a Trobada de Cantadors
Josep Pedrals, poeta i rapsoda, i d’en Toti Toronell, pallasso i director. Pels qui vau venir a la Vetllada Literària del dijous abans, entendreu quin luxe de jurat teníem...
I amb una altra novetat: l’orquestrina a càrrec d’en Carles Belda, a l’acordió –un altre activista en això de la glosa–, amb l’Eugeni –guitarra– i en Pep –percussions–. Tot un luxe. Un cop sopats havia de començar la final a vuit. Però les prèvies de la tarda no van servir per fer la tria necessària i va caldre una prova més.
Finalment el grup dels vuit escollits es va definir i, com era d’esperar, la presència de la gent vinguda de Mallorca i Menorca es va fer notar: quatre illencs i quatre principatins haurien d’anar superant proves fins arribar a la final a dos d’on en sortiria el nou rei o la nova reina. I la final a dos va ser entre un Rei del 2013, en Ferriol Macip “Farri” i una figuerenca la Margalida Joanmiquel “Meg”. I va ser la “Meg” qui es va endur la corona i la bóta de garnatxa que acrediten a la persona guanyadora de la Trobada: tenim nova reina que pren el relleu a la Gemma Balaguer “Fardatxa”. I la cirereta final la va posar, com a fi de festa, el concert d’Hostis Planta amb components que ja són habituals de la convocatòria de la Trobada de Cantadors.
LA VERNA 07/2016
22
Tres moments de la Glosa de Vins.
Els vuit finalistes del combat. A la dreta la Reina d’enguany, na Margalida Joanmiquel “Meg”, ja coronada.
Per acabar. Cada any recordem que tot plegat es pot fer gràcies a les entitats que ho promouen: l’Associació Cultural, Cor de Carxofa i l’Ajuntament d’Espolla. També de les que hi col·laboren: els Grallers, el IAEDEN, Sopa de Pedres, la CoopeAquest any voldríem rativa d’Espolla. Dels establiments que fan fer memòria de la la seva aportació conSalut Pastor, que al tractant publicitat a la llarg de les quatre revista que s’edita per edicions anteriors l’ocasió i de la gent de la Piscina que ho ha de l’Escola va ser fet tot més fàcil. Però una de les ànimes aquest any voldríem decidides a què tot fer memòria de la Salut Pastor, que al llarg de plegat sortís bé i que les quatre edicions anany rere any millorés teriors de l’Escola va ser una de les ànimes decidides a què tot plegat sortís bé i que any rere any millorés. En part, l’èxit de la convocatòria és seu. I, tot i que el mes de febrer passat ens va deixar, l’hem tingut molt present tots aquests dies i li voldríem dedicar l’èxit de la Trobada i l’Escola.
LA VERNA 07/2016
23
sopa de pedres
L’àpat del migdia de dissabte per als alumnes de la 5a Escola d’Estiu de Glosa va ser elaborat per l’Associació Sopa de Pedres, amb la col·laboració de l’Associació Cultural la Fraternal Espollenca. Abans de dinar i davant dels alumnes van explicar glosant en què consistia l’àpat que anaven a servir i que reproduïm en aquesta pàgina.
La glosa de Sopa de Pedres
Benvinguts a tots i a totes a l’emblamàtica Fraternal que després de tanta glosa hem preparat teca pel queixal
Nosaltres som sopa de pedres i ens agrada aprofitar les verdures i les menges que sense consciència solem llençar Tot el que dóna la terra és pel profit de la gent sigui tot petit o madur diguem no al malbaratament
LA VERNA 07/2016
24
De l’Empordà i en ecològic són els nostres productors que fan aquest dinar possible en ser-ne col·laboradors
El mas Galceran a Sant Miquel la Teulera a Lladó el mas Tres Puig de Rabós i la Vessana a Castelló Després d’un bon sofregit tenim fresca crema de porros que amb nou moscada i ceba us embrutireu els morros
A continuació hi ha l’escrit que ens van fer arribar per explicar qui són, què fan i quins són els seus objectius:
“L’Associació Sopa de Pedres de Vilajuïga va néixer fa uns mesos davant la inquietud d’un grup de persones que veuen com quilos i quilos d’aliments es fan malbé cada dia a les neveres de les cases, als mercats, als supermercats, als restaurants, als menjadors escolars, al camp, etc. La nostra idea és conscienciar la societat sobre el malbaratament alimentari. Perquè canviar els hàbits de consum és el primer pas per a poder reduir aquesta situació. Creiem en el consum local, de proximitat i ecològic basat en el respecte cap a la terra i cap al pagès. ¿Per què les verdures que són massa petites o excessivament grosses o les que tenen una maca o simplement les que no compleixen els absurds cànons estètics s’acaben llençant si són perfectament aptes per al consum? Davant d’aquesta absurditat, hem decidit actuar. Gràcies a la col·laboració de quatre hortes ecològiques de l’Alt Empordà (la Vessana a Castelló d’Empúries, el Mas Tres Puig de Rabós d’Empordà, el Mas Galceran de Sant Miquel de Fluvià i la Teulera de Lladó), el passat 24 d’abril a Vilajuïga vam fer el Primer Dinar de Recuperats de Sopa de Pedres. Vam recollir 85 kg d’aliments (patates, carbasses, espinacs, bledes, alls tendres, porros, calçots i enciam) i vam elaborar un exquisit dinar del qual van gaudir 62 persones.”
Les nostres felicitacions a Sopa de Pedres ja que tots els que van tastar el que vau preparar van arribar a la mateixa conclusió: estava realment boníssim!
Amb la gran carbassonada hem fet carbassons farcits d’arròs, ametlla i carrota us en llepareu els dits
Amb mongeta tendra i carrota un acolorit remenat que amb all, sèsam i soja hem ben acompanyat I les patates bullides amb les salses per sucar d’alfàbrega, fonoll i menta n’hi ha per triar i remenar
Com que la gana ja es nota procedim amb el dinar recordar-vos que us serviu el que us pogueu acabar
Els membres de l’Associació Sopa de Pedres que van preparar l’àpat: Robert Bayés, Xavier Llaona, Roser Bech, Rubi, Maria Ripoll, Frederic Galimany, Esther Llorente, Mixu Carreras i Fina Sala.
encara estem al 78?! La Base Militar de Sant Climent és un anacronisme tota ella. Primerament les instal·lacions que en el seu moment acollien milers de reclutes per instruir i que ara tot just té uns centenars de soldats: edificis obsolets i sense manteniment, espais enormes abandonats, tot plegat d’una estètica castrense casposa. Les instal·lacions es localitzen en un entorn, a la serralada de l’Albera, que ha anat prenent valor des d’una perspectiva d’interès natural amb el pas dels anys: un Paratge Natural declarat el 1986 de més de 4200 hectàrees i una zona de Xarxa Natura 2000 que incorpora espais de la mateixa Base són afectats per la caiguda de projectils, pels moviments de vehicles pesants i, especialment, pels focs que massa sovint es provoquen de resultes de l’activitat militar. En segon lloc, l’anacronisme de la presència militar, que va a la contra d’una àrea que s’intenta potenciar econòmicament amb projectes de cellers i enoturisme, d’accés a la natura i turisme rural. I per acabar, i no menys important, l’anacronisme de pretendre afrontar els conflictes amb recursos militars.
El següent moviment en aquest despropòsit ja està anunciat: La Base Álvarez de Castro acollirà un centenar de tancs, fet que comportarà un reforç de la presència militar a Sant Climent.
Però el tema no es queda aquí: tot just el passat 14 de juliol d’aquest any al Parlament de Catalunya el Grup de la CUP presentava una moció “Sobre una Catalunya Desmilitaritzada”. El punt 3 de la moció, i que va ser aprovat per amb els vots de Junts pels Sí, Catalunya Sí que es Pot i de Candidatures d’Unitat Popular, diu:
3- S’insta el Govern a prohibir les maniobres militars en espais no estrictament militars, com són els casos de les maniobres que es realitzen al Parc Natural de la Serra de Collserola, al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, a la serra de l’Albera i als pobles de Sant Climent Sescebes i Talarn, entre d’altres. Així com, promoure que els ens locals, en exercici de les seves atribucions i competències, ho emulin.
Atenció a la darrera frase. Això ens interpel·la directament als espollencs i ens hauria de fer reflexionar sobre com es compagina la condemna dels fets del mes de novembre passat feta des del Ple de l’Ajuntament i la cessió d’instal·lacions municipals perquè es remullin els soldats. En tot cas, els veïns tenim assegurada la conflictivitat. Més enllà de les lectures estratègiques i ideològiques dels qui creiem que és possible i necessari un futur sense exèrcits, la pressió sobre l’entorn natural i social de la Base Militar creixerà. I el compromís de denunciar-ho des de la Plataforma Alto el Foc a l’Albera es mantindrà. Josep Maria Tegido-Mallart, Alto el Foc a l’Albera
25 LA VERNA 07/2016
En tot cas, el que va passar a principis del novembre passat també va ser un indicatiu de quin sembla que és el paper de l’exèrcit a la zona. Per primera vegada alcaldes van aixecar la veu en contra de certes activitats que, senzillament, posen en perill la integritat dels veïns. Entitats i associacions de la comarca van reclamar que finalitzessin les pràctiques d’artilleria. I la resposta no es va fer esperar: deu dies després d’un acte reivindicatiu a Espolla soldats de la Base es van escampar pels carrers dels pobles amb tota la ferralla militar i en ple dia com si d’ocupar territori enemic es tractés. Aquest és el tarannà: davant les reivindicacions veïnals desplegament amb voluntat de fer valdre la força.
Reproducció de les pàgines 10, 11 i 12 del Nº 1 de la revista USERDA, Revista ecologista de Catalunya Novembre del 1978
LA VERNA 07/2016
26
LA VERNA 07/2016
27
LA VERNA 07/2016
28
recull de premsa Objectiu: niu de vespa asiàtica
És com buscar una agulla en un paller però apicultors i agents rurals no defalleixen. Cal localitzar els nius de la mortífera vespa asiàtica tot i que la seva proliferació ja és imparable. Aquesta espècie invasora, procedent de França, s’alimenta d’abelles i això afectarà la producció de mel en els pròxims anys. En total, a la demarcació s’han localitzat uns 30 nius de vespa asiàtica o velutina. Només a l’Alt Empordà se n’han trobat 12.
El secretari dels Apicultors Gironins Associats, Carles López, informa que l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l’Estany són comarques amb força incidència de vespa velutina. No se n’escapen, però, ni el Gironès ni la Selva. López declara: “Per travessar el baix Pirineu, a la vespa velutina li és més fàcil entrar per l’Alt Empordà que pel Ripollès”. A la comarca han accedit per Maçanet de Cabrenys, Agullana, la Vajol, Cantallops i Colera. Els Apicultors Gironins Associats tenen 150 socis, però només el 13% són professionals. La resta són aficionats que compaginen l’apicultura amb altres activitats. Des de fa tres anys aquesta associació lluita de manera intensa per eliminar els nius de velutines. Les accions es fan de manera coordinada amb els Agents Rurals, però la plaga no s’atura, tot i que s’ha aconseguit frenar el ritme de propagació. Al País Basc i a Galícia, per exemple, ja no s’hi pot fer res. La vespa velutina està tan extesa que ni Agents Rurals, ni Bombers ni els mateixos agricultors no tenen capacitat d’actuació.
29 LA VERNA 07/2016
HORA NOVA 26/10/2015
Els Visitants d’Honor de la DO van a les alzines sureres
Les visites que organitzaven la Jove Confraria dels Caves i Vins de l’Empordà i el Consell Regulador de la DO Empordà, amb el lema “Visitants d’honor de la DO”, van portar una vintena de persones, el dissabte 11 de juny, al Celler Cooperatiu d’Espolla. L’enòleg Pau Albó va guiar els participants per un bosc d’alzines sureres. La visita del mes de juliol serà al celler Marià Pagès de Capmany. Setmanari Empordà
LA VERNA 07/2016
30
fem història
fem història A baix: Pati del primer recinte del castell de Requesens tot just acabat de reconstruir, en una targeta postal de vers 1898-1899. Autor desconegut col·lecció particular.
31 LA VERNA 07/2016
Pati del primer recinte del castell de Requesens, amb la capella al fons, en una fotografia de 1912 de Josep Salvany i Blanch (1866-1929) - Fons fotogràfic Salvany.
100 anys i bevent vi d’Espolla! entrevista
Anem a Darnius a visitar la Rosa Llosa Duch (Maçanet de Cabrenys, 7/10/1915), perquè la infermera que la porta, la Fina Serra, ens ha dit que ja ha fet els 100 anys i que segueix bevent vi de la Cooperativa d’Espolla. Només arribar li regalem un “bag in box” de 5 litres de blanc sec superior, què és el vi que li agrada, i una ampolla de Garnatxa d’Empordà. Viu amb el seu fill Josep, de 68 anys, que també esta present a l’entrevista, en una casa amb jardí a l’entrada de Darnius.
Sóc filla de Maçanet de Cabrenys. Vivíem a la Central, on el meu pare treballava. Ell era el maquinista. Ell donava la llum en funció del que es necessitava. Hi havia un “quadro” molt gros, la meitat d’aquest menjador, amb un cartell que deia “perill de mort”: és clar, perquè si et ficaves allà podies acabar rostit. Tota aquella ferralla –les restes de la maquinària– se la devien vendre a aquells que van comprar això, quan van morir els amos. Fins quan va funcionar la Central?
Fins els anys 80. El meu pare va morir al 1975, ja estava jubilat, però penso que la màquina ja no marxava, perquè el meu germà, que ja és mort, el van treure de la central i el van enviar cap a la mina de talc de la Vajol, que era dels mateixos amos, els Perxas On va anar a estudiar?
LA VERNA 07/2016
32
Retrat de la Rosa Llosa. A baix, bevent d’un glop una copa de vi blanc sec superior del Celler Coopeeratiu d’Espolla.
A les monges de Maçanet. Hi havia dues escoles, la Nacional i la de monges. Vaig començar a anar als 10 anys, però l’avi ja m’havia ensenyat a llegir i escriure. Hi feia el trajecte a peu, tots els dies, amb la mainada que vivia als massos de més amunt, hi baixàvem tots junts. Hi vaig anar fins els 17 o 18 anys. Llavors vaig venir a cosir amb una modista que hi havia aqui a la plaça de Darnius, he aprés a cosir aquí. També hi venia caminant per una drecera que ve a parar aquí, a Sant Esteve del Llop, però 1 hora de camí segur. Quins tips de caminar!, em deu haver provat… Hi havia llops?
Potser n’hi havia algun, no ho sé. Sí que hi havia bestiar en els massos. A Can Olivet(a?) tenien, per treballar la terra, un parell de bous o cavalls, llavors era un mas molt potent. La meva mare era de Can Baldiró, ara és un casal. Havia viscut allà però era filla de Massanet. Quants germans èreu?
Quatre, dos noies, les grans i dos nois, que van morir joves. El petit s’havia casat a França. L’altre, en Met, que s’estava a Navata, va morir als 67. I llavors tots aquells masos devien ser plens de gent...
Sí, però no hi ha ningú, ara. Can Llosa, Can Costa eren dels mateixos amos de la Central, aquesta gent de Figueres. Estan força abandonats, ara. Hi viu gent però no s’hi dediquen, al camp. I als boscos, hi havia gent que hi treballava?
Sí, els meus germans també treballaven al bosc. I què hi feien?, carbó?
No, potser una o dues vegades, però no s’hi dedicaven. Ells feien llenya. Tenien un carret i la portaven a vendre a Figueres, en aquell temps que es passava molt just, la portaven a vendre. Me’n recordo que una vegada es van fer un vestit cadascun, la meva germana els hi va fer, i la roba la van pagar amb un carro de llenya.
I el suro també el devien aprofitar…
Sí, ja hi havia els llevaires pels pobles que s’hi dedicaven. El meu home era carredor, feia taps de suro, aquí a la fàbrica de Darnius, els feien a mà. Aquí a Darnius hi havia 60 persones traballant a les fàbriques. El meu home treballava amb en Piguellet.
entrevista
I hi havia més d’una fàbrica?
N’hi havia 4 o 5. A can Piguellet hi treballaven 3 o 4 persones però a cal Marqués (en Barris) n’hi treballaven uns 30, perquè també hi havia dones, que eren les que triaven el suro. (Josep) I el meu pare, els dissabtes i diumenges, després de treballar a la fàbrica anava al bosc a triar el suro. Quan la peça grossa era llevada llavors a ell el llogaven perquè triés la peça bona de la que no era tant bona per fer els taps. En Barris va morir jove i llavors es va tancar la fàbrica i va quedar molta gent sense feina. També hi havia 3 o 4 treballadors autònoms, tenien el seu propi taller. Hi havia Can Pigall, Can Geli… que feien el suro del poble. Però aquesta fàbrica dels taps, estem parlant entre l’any 60 i el 66, encara funcionaven. Però llavors van començar a marxar les noies del poble, cap a Suïssa algunes. També va ser l’any 66 que nosaltres vam marxar cap a Figueres. Cada vegada marxava més gent del poble. Es va mecanitzar molt la feina de fer taps. I per aquí Darnius hi havia hagut vinyes?
L’ajudem a sortir al jardí...
Llavors quan us vau casar ja vau marxar de la Central?
33
Sí, vam venir a viure a Darnius, a una casa petita darrera l’església.
El meu home tenia un amic que feia de sabater i grabava a les soles de les sabates CNT, i llavors quan caminaven ho deixaven marcat al terra
I com va conèixer al seu home?
Venint d’allà la Central, un dia de festa que feien ball a Darnius. Tot i ser filla de Massanet, veníem més a Darnius. I el vaig conèixer aquí, a Darnius i va anar així. Jo era molt jove. Després a ell el van detenir, era la guerra, ell era d’esquerres i va estar a la presó i també desterrat. Tenia un amic que també era d’esquerres i que feia de sabater i grabava a les soles de les sabates CNT, i llavors quan caminaven ho deixaven marcat al terra.
Els dies de festa sempre hi havia ball al poble? Els músics d’on eren?
Sí sempre, per la festa major, el dia de la mare de Déu d’agost. I també es feia la de santa Coloma, el 30 d’abril i l’1 de maig, que era la festa petita. Però com llavors també eren les festes de la santa Creu de Figueres, doncs es va treure perquè cada vegada hi venia menys gent. Es va traslladar a Pasquetes. Hi venien orquestres bones, dos dies, com la Selvatana. A Massanet hi havia dues sales de ball, la Pau i la Unió, que pertenyien a dos partits diferents i les families no es barrejaven. A Darnius només n’hi havia una. El seu home, l’Antonio, quan va morir?
Al 1997. Era molt bon home, molt treballador. Ens portàvem 3 anys. Vam tenir quatre fills.
Les caixes buides de 20 litres del vi blanc sec superior serveixen per guardar estris varis.
LA VERNA 07/2016
Vinya una mica, sí. (Josep) Quan jo tenia 14 o 15 anys, allà a Figueres tothom en tenia, de vinya particular i es feien el vi a casa. Nosaltres no teniem vinya, però el meu pare anava amb els semals a buscar raïm a un particular i també se’l feia, i li sortia bó, eh!, m’agradava molt el vi novell que sortia al novembre. Ara de vinyes no n’hi ha, a Darnius, s’ha perdut tot. El meu gendre sí que en té de vinyes, a Llançà. (Rosa) Ara fa 3 o 4 anys que no vaig, a Llançà. Hi tinc una germana de 97 anys…
entrevista
Molt bé aquesta memòria! Això deu ser el vi que ajuda a la memòria?
Això segur!, no crec que m’hagi fet mal. Prenc pastilles per la pressió i una injecció un cop al mes de vitamina B. Que us pot durar un envàs de 5 litres de vi d’Espolla?
Us volia fer una coca perquè m’havien anunciat que venieu, però no he pogut, em fan mal les mans. Jo n’havia fet moltes, però ara ja no recordo com es fan. Ja fa més d’un any que no en faig. Encara cuino pel meu fill i per mi, però coses no gaire complicades: verdura bullida o llegums… i algun arrós de tant en tant, ara ve tot tant ben preparat, en aquelles bosses, que només has de bullir l’aigua. L’unic que faig és afegir una mica més de salsa, de ceba i d’all i julivert. (Josep) Hi ha alguns dies, segons com estigui que també fa platillos, amb els bolets que vaig a collir. Veig que no ha perdut la gana...
No en tinc massa. (Josep) No diguis que si t’agrada no menges!, per segons què, no tens gana, però el que t’agrada!, un flam amb nata o un iogurt després de la fruita te’l fots cada dia! I quant de vi beu cada dia? Quant us dura un envàs de 5 litres?
(Josep) De 5 litres? Jo hi compro de 20 litres de blanc, que és el que li agrada a ella, i també de rosat del Celler Cooperatiu d’Espolla. Segons el que mengem bevem blanc sec superior o rosat sec. Aquest any és molt bó! Ja fa 40 anys que comprem el vi a la cooperativa d’Espolla. A vegades em diuen: ves a probar el d’aquí o el d’allà, però jo sempre torno al vi d’Espolla.
LA VERNA 07/2016
34
Ja fa 40 anys que comprem el vi a la cooperativa d’Espolla. A vegades em diuen: ves a probar el d’aquí o el d’allà, però jo sempre torno al vi d’Espolla
I el secret per viure tants anys, quin és?
Tenir-vos a vosaltres aquí. Ara vaig camí dels 101, el 7 d’octubre. Surt cada dia a passejar?
La Rosa i el seu fill Josep al jardí de casa seva a Darnius.
Amb el caminador. (Josep) Ahir, que vaig anar a enterrament, va agafar una cadira i me la vaig trobar collint la camamilla que tenim al jardí. (Rosa) Perquè aquesta camamilla s’ha de collir, si no es passarà!, i després em sap greu perquè hi ha gent que me n’ha demanat. No hi hagut manera de que ens diguessin quan vi d’Espolla veuen cada dia!. En Josep s’excusa dient que hi ha al davant l’infermera. Quan sortim al jardí, en Josep ens ofereix un vermut. La Rosa li demana vi, en Josep li serveix un got i se’l veu d’un sol glop! Així visqui molts anys Rosa! Josep Maria TegidoMallart i Mònica Bazán
ens han escrit Record
En un altre apartat d’aquesta revista, hi trobareu la meva modesta opinió del romiatge a Sant Genís; expressada amb bona voluntat, però no sé si amb prou destresa.
Aquesta sortida a l’Albera, que he gaudit alguna vegada, em va agradar i em va animar a dedicar al poble d’Espolla el meu pensament d’una diada de festa, de diversió o, sobretot, de germanor compartida amb tothom. Però, de manera molt especial tenia el goig de compartir també la taula amb la família d’en Jaume Bassegoda. L’any 2013, malauradament, ja no vàrem poder compartir la taula ni l’amistat que ens uneix. Més tard, en Jaume ens va deixar per sempre. En el seu record, vull dedicar-li el meu ROMIATGE A SANT GENÍS, amb el testimoniatge de la meva gratitud per la seva lliçó d’amistat franca i sincera. El traspàs no és comiat; no és més que un adéu, que donem a qui ha deixat aquesta vida tant breu.
Adéu, Jaume!
En Miquel
Vuit anys
El dia 18 d’abril vaig rebre la notícia que aquell dia morí la Lourdes. No ho esperava i em va entristir molt. Ens telefonàvem sovint, xerràvem de les nostres coses i sempre em preguntava per les persones del poble que ella coneixia. L’últim escrit d’ella a La Verna recordava la seva infantesa: les malalties, les herves remeïeres, els pegats… Tot es curava sense pastilles. El condol per a tota la familia. Espolla recordarà sempre en Pere i la Lourdes. …I una redacció d’en Pere de l’any 1932 i que encara és d’actualitat:
“Ejercicio de redacción. ¿Por qué hacen hacen maniobras los militares? ¿Qué es lo que sería más conveniente para todas las naciones? Las maniobras militares que se celebran es como una guerra simulada; se practican todos los ejercicios de tiro para si fuera el caso de ir a ella. Lo más conveniente para todos sería no haber de ir a dichas maniobras, porque así no haciéndolas, sería señal de que no quieren hacer guerra. ¡Maldita sea! Pedro Calverol 28-9-32” Francis Mallart
35 LA VERNA 07/2016
El disset de juliol de 2008 morí a Vallvidrera en Pere Calverol. Ja fa vuit anys! No cal parlar d’ell. Tothom sap com era en Pere. Crec que era una de les persones que més ha estimat Espolla i més ha col·laborat a la nostra revista. Mort ell va continuar fent-ho la Lourdes, la seva dona.
hi havia una vegada…
Hi havia una vegada un país on hi havia un pastor amb el seu ramat que pasturava tranquil·lament vora la carretera. Estava contemplant bocabadat aquesta bucòlica escena quan va aparèixer un cotxe oficial del que va baixar un home que es va dirigir cap a ell. –Bon dia –va dir–, vinc a portar-li personalment un missatge de la Generalitat de Catalunya. –Doncs vosté dirà –va respondre el rústic ciutadà.
–Vull dir-li que som sis milions, que a tot arreu són temps difícils i aquí també. Però si tots hi posem una mica d’esforç i no perdem la confiança en nosaltres mateixos anirem cap endavant. Sobretot si millorem la nostra formació, si fem la feina ben feta, si racionalitzem el consum, si millorem encara més la qualitat dels nostres productes, si potenciem la innovació i la internacionalització de la nostra economia, si perseverem en la modernització del nostre país, si reforcem la seva identitat, si creiem en la nostra capacitat i, sobretot, si hi posem tota la nostra il·lusió, anirem cap endavant. Què li sembla?
El pastor va mirar un moment cap al cel, es va treure la boina i gratant-se el cap va preguntar al nouvingut: –Em sembla magnífic, però, vosté què més sap fer? –Com diu? No l’entenc, de veritat.
–Vull dir que si, a part de parlar, sap fer alguna cosa positiva.
LA VERNA 07/2016
36
L’home es va quedar pensatiu un moment i, desafiant, va dir:
–Puc, per exemple, saber a cop d’ull i sense comptar-los el nombre exacte de caps de bestiar del seu ramat, què li sembla? –Això és impossible, no m’ho crec. –Què em donarà si l’encerto?
–Sense un recompte una a una és impossible. Si ho encerta pot emportar-se una ovella, la que vulgui.
Després d’una mirada detallada i un moment de reflexió no exempt de tensió, va dir:
–El seu ramat està format exactament per dues-centes trenta vuit ovelles. –Maleït sigui! –va exclamar el pastor– ho ha encertat.
Així doncs, el guanyador va anar cap el ramat, va escollir la seva ovella, la va ficar al cotxe i va tornar al costat del nostre pastor. Després d’una estona pensatiu, aquest li va dir:
–Escolti, i si jo fòra capaç d’encertar la seva ocupació, seria vosté tant amable de tornar-me l’ovella? –Naturalment, però li adverteixo que no és gens fàcil. El pastor sense inmutar-se, va afirmar:
–Vosté és el conseller d’Agricultura i Ramaderia. –Coi!, com ho ha pogut saber?
–Molt fàcil, en lloc d’una ovella ha agafat el gos que te cura del ramat. Manuel Trallero, La Vanguardia (en castellà a l’original). Enviat per Francis Mallart
la volta a cap Ras
Us proposo una ruta circular molt fàcil i curta (2km aproximadament) per el cap Ras, una ruta refrescant per aquest estiu tant xafogós ja que podreu anar fent banys a les diferents platgetes que anireu trobant pel camí. Podem començar la ruta al parquing de cap Ras per iniciar la caminada baixant a la platja del Borró. Una altra opció és començar-la a la platja de Canyelles, en aquest cas la ruta serà en sentit contrari.
La toponímia de “cap Ras” ve de què és un promontori poc elevat, a diferència de la resta de caps de la zona
Potser heu fet aquesta ruta algunes vegades però no se si sabeu que: la toponímia de “cap Ras” ve de què és un promontori poc elevat, a diferència de la resta de caps de la zona; actualment marca el límit entre els municipis de Colera i Llançà; aquesta és una de les poques zones sense urbanitzar gràcies a les grans protestes populars i a la campanya de Salvem l’Empordà de fa uns 15 anys. Des de fa uns anys és espai protegit.
rutes a peu 3 4 1
2
5
7
6
1) parquing de cap Ras; 2) platja del Borró d’enterra o de les assutzenes; 3) platja del Borró d’enfora; 4) plataforma; 5) platja del Futaner; 6) cala Bramant; 7) búnquer i platja de Canyelles.
La vegetació que trobem en el recorregut és la típica de la zona i està condicionada pel fort vent de tramuntana, la salabror, el poc sòl i els incendis. A part del borró (Ammophila arenaria) i les assutzenes o lliris de mar (Pancratium maritimum) que donen nom a les primeres platges, també hi trobem el llistó (Brachypodium resutum), la bufalaga (Thymelaea hirsuta), el tamariu (Tamarix gallica), les figuerasses o atzavares (Agave americana), el fonoll marí (Crithmum maritimum) i el llentiscle (Pistacea lentiscus), entre moltes d’altres. És curiós veure com la vegetació que trobem a la banda nord i la sud és la mateixa però amb un aspecte ben diferent: mentre la zona nord és molt esclarissada i amb la vegetació de poca alçada pels efectes de la forta tramuntana, la zona sud és més exuberant i frondosa.
LA VERNA 07/2016
37
També és força interessant observar la geologia de la zona. La roca dominant és l’esquist, una roca cristal·lina metamòrfica d’estructura fullada, tova, que s’exfolia amb molta facilitat i deixa al descobert els filons de quarz. Els petits forats que hi veiem formant una espècia de niu d’abella són causats per la sal i s’anomena erosió alveolar.
En baixar des del parquing cap a la platja del Borró d’enterra o de les assutzenes (malhauradament d’assutzenes n’hi queden molt poques degut a l’afluència de gent, que les agafa malgrat és zona protegida) és força sorprenent la pineda de pi blanc (Pinus halepensis) –repoblada als anys 70 del segle XX– on els exemplars més exposats a la tramuntana creixen inclinats a ran de terra, creant una mena de catifa de pi.
Panoràmica de la zona del borró. A l’esquerra la platja de les asutzenes. Al davant es pot veure la platja de Garbet.
rutes a peu
Ja a la platja trobem un dels pocs ecosistemes de dunes que hi ha a la zona i que s’ha conservat gràcies a que l’accés és pot fer únicament a peu. A primer pla de les dunes hi trobem, entre d’altres, el borró i el jull de platja (Elymus farctus) dues plantes adaptades als sostrats sorrencs, amb arrels molt llargues i ramificades que li permeten trobar i aprofitar al màxim l’aigua de pluja. Aquest sistema d’arrels és el que ajuda a fixar les dunes i permet l’arrelament a altres tipus de vegetació en un segon pla més allunyat de la platja. Si seguim el corriol que surt des de la platja vorejant la costa i que és un tram del camí de ronda (GR-92) passarem a prop d’un búnquer i d’una vella barraca de vigilància. Després arribem als sorrals del borró, dues caletes nudistes també anomenades del borró del mig i del borró d’enfora. En la primera podem observar com s’ha fet un sistema per a la consolidació de les dunes, iniciativa popular que està resultant bastant efectiva. Aquí podem escollir si baixar a les platges, tot vorejant el mar, o creuar pel corriol que s’endinsa entre la pineda.
Si anem pel corriol de la pineda trobarem un parell de búnquers que formaven part de la anomenada linia P o linia Pirineus, una barrera defensiva construïda entre 1944 i 1948 per evitar que, depenent de les èpoques, els maquis, el Tercer Reich o els Aliats penetressin al territori espanyol. Estava composta teòricament per uns búnquers, dels quals uns 6.000 van ser acabats. Cap al 1980 es van abandonar definitivament. A Catalunya també li deien “Linia Gutiérrez” possiblement pel coronel d’Enginyers Manuel Duelo Gutiérrez, el qual va participar en una reunió relativa a aquesta línia fortificada. Continuem el corriol fins arribar dalt del turó des d’on podem veure l’altra banda de la costa: Llançà i Port de la Selva. Seguim pel camí que a partir d’aquí s’allunya una mica de la costa, molt rocosa, fins que a l’esquerra intuïm un camí que ens portarà fins a les restes d’una plataforma on hi havia instal·lat un focus per veure l’aviació enemiga durant la Guerra Civil espanyola. Aquí al davant s’hi veuen l’illa plana i l’illa rodona, dos illots que feien de fita entre els dominis monàstics de Sant Pere de Rodes i Sant Quirze de Colera i que actualment són les fites entre els termes de Llançà i Colera.
LA VERNA 07/2016
38
La cala Bramant
L’illa plana i l’illa rodona, són dos illots que feien de fita entre els dominis monàstics de Sant Pere de Rodes i Sant Quirze de Colera i que actualment són les fites entre els termes de Llançà i Colera
Reculem fins al camí principal per continuar cap a la platja de Canyelles. El camí ens tornarà altre cop al costat de la costa, on ens trobem amb la platja del Futaner, de molt difícil accés, i, més endavant amb la cala Bramant (també anomenada plaça de toros, l’olleta o platja dels enamorats) que té una forma gairebé circular produïda per l’erosió per temporals i maregasses. La fortíssima llevantada de sant Esteve de 2008 va fer desapareixer la sorra que, poc a poc, i de forma natural, va recuperant. Un xic més endavant hi ha la punta de les Figuerasses on s’hi pot veure un búnquer de la Guerra Civil (normalment ple de brutícia). Seguim fins a la platja de Canyelles o del Rastrell d’on surt un corriol que, pel mig del bosc, ens menarà fins l’aparcament de cap Ras. Mònica Bazán
dites populars sobre les plantes
La bona amiga Mireia Mena, m’ha fet un regal inestimable, que ara mateix tinc a les mans: es tracta d’un llibre escrit per Cels Gomis i Mestre (Reus 1841 - Barcelona 1915) “Botànica popular catalana”. Edicions Sidillà. La Bisbal d’Empordà.
botànica
Es tracta d’un llibre ple de dites populars recollides d’arreu dels Païssos Catalans, relacionades amb les plantes. Com que la cultura popular és tan rica, com us podeu imaginar és un llibre força gruixudet. Us en faré un recull de les que m’han semblat més adients: Sobre les males herbes i arbres bords:
- Cada herba té la seva virtut. - Mala herba prest s’arrela. - Renego de l’arbre que no dóna fruit sinó a bastonades. (Volent dir d’algú que no treballa si no és a cops de bastó). - Llenya de riu, ni brasa ni caliu. Sobre les albergínies:
- Al temps de les albergínies, cauen els cabells. (Avinyonet de Puigventós). Sobre les oliveres:
- D’olives i de glans tant en cullen els petits com els grans. (Figueres). - Dona’m picassa i el donaré oli. (Roselló). - Al gener l’oli és a l’oliver. (Navata). - Neu a les serres oli a les gerres. - Suau com una argelaga. (Es diu de la persona de geni aspre). Sobre el blat:
- Ser blat de bona lluna. (Ser senzill). - Any de puces, any de blat. - Ser més tonto que el pa de munició. (Ho diuen a Figueres). Sobre la canya:
- Quan als canyars hi espiguen quasi totes les canyes, senyal que el pròxim hivern serà molt fred. Sobre la carbassa:
-Per sant Bernabé se sembra el carbasser. (Navata). Sobre el cep:
- Perquè hi hagin força raïms, s’ha de plantar i podar la vinya en lluna vella. - Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà la verema amb poques semals. (Rosselló). Sobre l’escarola:
- Cap d’escarola. (Dit a qui té el cabell encrespat). Sobre la figuera:
- Pesar figues, fer figa, de més verdes en maduren…
N’hi ha per triar i remenar, consells, dites, rondalles, corrandes… Gràcies, Mireia!!! Cristina Viñas, Espolla
39 LA VERNA 07/2016
Sobre l’argelaga:
Romiatge a Sant Genís Com a cada primavera, amb el costum més sentit, de nou brolla l’esperit que crida des de l’Albera.
Matinades amb la gralla que desperta al personal; tant als grans com la quitxalla, doncs el dia prou s’ho val.
Compartint un sol destí, tots marxem amb il·lusió; fent més curt el llarg camí tot cantant una cançó.
Sigui a peu i en bicicleta, presumeix el més valent; això és cosa de jovent, ja que els anys fan la punyeta. L’ermita en un pedrís, el rierol festeja; tanta verdor dóna enveja de gaudir del paradís.
Saludat el Sant francès, tot són petons i abraçades: és un dia compromès a reviure edats passades.
El dinar de germanor convida a l’arrossada; desitjant que la trobada cada any sigui millor. De retorn i a mig camí, la festa segueix encara; en el recés del Molí, berenada i gatzara.
Dels espollencs és encís, amb orgull i tradició. Sabeu què vol dir això? ROMIATGE A SANT GENÍS. En Miquel, Primavera de 2013