LA VERNA Preu: 4 euros N. 48 II època – Sant Sebastià 2016
Revista d’Espolla
Foto portada: Petra Vlasman Edita: Associació Cultural La Fraternal Mail i web: assoculturalafraternal@gmail.com www.espolla.org/asso.cultural Portada i maquetació: Mònica Bazán Equip de redacció: Berta Prats, Mònica Bazán, Joan Vergés, Albert Geli i Gemma Blanco
LA VERNA 01/2016
2
Han col·laborat en aquest número: Artemi Bellés, Anna Ros, escola Antoni Balmanya, Josep Maria Tegido-Mallart, Cristina Viñas, Jordi Pijoan, Selena Pijoan, Anna Aragay, Ajuntament d’Espolla, Francis Mallart, Ma. Lourdes Llauró, Martha Ros, Jaume Geli, Esther Plaza, Francisco Garcia, Roger Geli
sumari 20a Fira de l’Oli i l’Olivera i Festa Major de Sant Sebastià ..............pàg. 3 Des de l’escola..........................................................................pàgs. 4-5 Activitats culturals................................................................... pàgs. 6-11 Noticiari...................................................................................pàgs. 12-15 Ens han deixat... ...................................................................pàgs. 16-17 Grallers d’Espolla............................................................................pàg. 18 13a Trobada de Cantadors i 4a Escola d’Estiu de Glosa, Gemma Blanco.........................................................................pàgs. 19-20 Celler Cooperatiu. 2015 es confirma la projecció.....................pàgs.21-22 Joan Bosch i Cusí, Anna Ros i Vilanova...................................pàgs. 23-27 El paratge de Baussitges...........................................................pàgs. 28-30
Fotos: Artemi Bellés, Mònica Bazán, Roger Geli, Petra Vlasman, Gaspar Morer, Torner
Fem història: El salpàs, Albert Geli...............................................................pàgs. 31-32
Impressió digital: Copisteria Esteve
Entrevista: Les secretàries de l’Ajuntament......................................................pàg. 35
Tirada: 150 exemplars Per subscriure’s per dos números (un any) a La Verna podeu fer un ingrés de 8€ al compte 2100-8212-40-0200022285 de La Caixa i notificar-ho a l’adreça de l’Associació Cultural La Fraternal: Àngel Costal, 5. 17753 Espolla. O fer-nos arribar l’import en efectiu.
Alto el foc a l’Albera................................................................pàgs. 33-34
Fem memòria: Records de la infantesa, M. Lourdes Llauró...................................pàg. 36 Racó literari: El mestre, Gemma Blanco...............................................................pàg. 37 Fem història: Espolla-Sant Climent, Albert Geli...........................................pàgs. 38-39 Meteorologia: Apunts del temps 2015, Roger Geli.........................................pàgs. 40-41 Excursió: La cova de la Verna, Martha Ros....................................................pàg. 42
Amb l’ajut de:
Botànica: La ratafia, Cristina Viñas................................................................pàg. 43 Contraportada: Oració al Crist de la Tramontana, Carles Fages de Climent.............pàg. 44
20a Fira de l’oli i l’olivera i Festa major de Sant Sebastià Divendres, 15 de gener
a les 8 del vespre _ concert amb les corals d’Espolla i Selva de Mar, a l’Església
Dissabte 16 de gener
de 10 del matí a 2 del migdia i de 4 a 6 de la tarda _ exposicions fotogràfiques: “Fotografies del 2n Concurs de fotografia dels Aspres d’Empordà - Albera” i “Fotografies del XVI Concurs de Fotografia de l’Albera” a les oficines del Paratge Natural de l’Albera - Rectoria Vella a les 10 del matí (français) i a 2/4 de 12 (català) _ visites guiades teatralitzades, al Celler Cooperatiu d’Espolla
a 2/4 d’11 del matí _ taller-xerrada: “Xarop depuratiu amb fulles d’olivera”, a càrrec de Cristina Viñas d’El Cau de les Marietes a la Sala la Coromina
a les 10 de la nit _ teatre: “Audiència I-Real” amb Toni Albà, a la sala de la Fraternal
Diumenge 17 de gener
a les 9 del matí _ excursió a peu a la serra de l’Albera, sortida del coll de Banyuls de 10 del matí a 2 del migdia _ exposicions fotogràfiques a les oficines del Paratge Natural de l’Albera - Rectoria Vella
a les 10 del matí (français) i a 2/4 de 12 (català) _ visites guiades teatralitzades, al Celler Cooperatiu d’Espolla
a les 11 del matí _ inauguració de la Fira: Processó de Sant Sebastià amb l’acompanyament dels Grallers d’Espolla, sortida de La Fraternal
a 2/4 de 12 _ actuació dels Castellers de Figueres, a la plaça del Marquès de Camps a 2/4 d’1 _ missa solemne cantada, a càrrec de la Coral d’Espolla
a les 4 de la tarda _ 17a edició del concurs de llançament de pinyol, davant l’església a les 7 de la tarda _ ball de festa major amb el grup Sharazan, a la sala de La Fraternal
3 LA VERNA 01/2016
durant tot el dia _ fira comercial pels carrers d’Espolla, amb els trullaires de la comarca _ exposició i venda de planter, productes, eines i maquinària _ fira d’artesans i elaboradors de productes de la zona de l’Albera _ exposició de fotografies dels portals i balcons guarnits durant la passada edició de la Fira, a la sala La Fraternal _ escenari musical, música en viu, a la plaça del Marquès de Camps _ recorregut marcat pel poble per veure els balcons i portals guarnits _ 2 zones d’inflables per als més joves _ passejades amb els burros d’en Joan de Rabós, a l’antic camp de futbol N O V E T A T_ tast d’olis de l’Empordà, a la plaça del Marquès de Camps _ 3r concurs de fotografia Instagram
des de l’escola Festa d’hivern
Abans de les vacances de Nadal vam fer la festa d’hivern. Van venir les quatre escoles de la ZER. Vam fer molts jocs. A la tarda va venir un senyor a fer un espectacle infantil.
Projecte dels cargols
Aquest trimestre, un dels projectes que hem treballat, ha estat el dels cargols. Els alumnes de P3, P4 i P5 han après moltíssimes coses sobre aquests animals. A la classe els hi hem fet una casa on ara estan hivernant. Abans que ho fessin, els hem observat atentament. Hem après què mengen, com es desplacen, de quins tipus n’hi ha, on viuen, hem fet carreres per veure quin arribava primer, hem mirat el rastre que deixen...
L’AMPA informa
Ha començat el nou curs i l’AMPA ja hem engegat els motors. Com cada any, el nostre objectiu és que les famílies continuarem presents en la comunitat educativa del nostre poble, participant activament i col·laborant amb l’escola. Aquest primer trimestre ja hem realitzat algunes activitats, sempre en benefici dels alumnes, sigui organitzant activitats de lleure o per obtenir ingressos econòmics i així poder seguir dotant de recursos la nostra escola. Activitat extraescolar d’anglès
LA VERNA 01/2016
4
Enguany l’AMPA ha organitzat, per als alumnes de primària, la possibilitat d’aprendre anglès fora de l’horari lectiu; les classes es fan a l’aula que té habilitada la professora Noemi Joyal a casa seva, al carrer Puig del Mas. Està essent tot un èxit! Loteria de Nadal
Un cop més hem fet participacions de la Loteria Nacional i com ja sabeu hem tingut la sort de que ens toqués ja que les dues darreres xifres han coincidit amb “el gordo”. Catorze amb quarantaaaaaaa per but-lleeee-taaaa!!! Cistella nadalenca
Com ja vàreu veure, al llarg del mes de novembre, ha estat penjada a Can Tola una llumineta per participar en el sorteig d’una cistella que ens va donar el Wine Palace i que vam rifar el dia de la quina. Agraïm al Josep M. i la Carme la paciència per facilitar-nos la feina. L’afortunada va ser la Teresa Bayés. Taller de manualitats nadalenques
El dissabte 28 de novembre es va organitzar un taller de manualitats nadalenques, al menjador de l’escola. Els nens i nenes van crear diferents figures amb feltre i altres materials que després es van vendre a la fira de Nadal. Vam passar una tarda fantàstica, acompanyada d’un petit berenar per a tots! Fira de Nadal
El dissabte 12 de desembre es va dur a terme la tradicional Fira de Nadal on s’hi podia trobar ponsèties i altres plantes, objectes nadalencs i les manualitats fetes pels alumnes. Volem agrair la col·laboració de tots els
veïns del poble que van fer possible que al final de la jornada no quedés res per vendre!
des de l’escola
Foto i calendari 2016
La fotògrafa i mare de l’escola Petra Vlasman va fer la tradicional foto de grup de tots els alumnes de l’escola i que ha estat la imatge del calendari del 2016 que hem fet per donar la benvinguda al nou any. Agraïments
Per a l’any que comença tenim programades moltes més activitats. Ens trobareu el dia de Sant Jordi, Sant Genís i Sant Joan. Us hi esperem a tots!
Foto dels alumnes del curs escolar 2015-16 que ha servit d’imatge pel calendari 2016. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Mikel, Xavi, Irma, Clàudia, Georgina, Luis, Clàudia, Anna, Dayana Nicole, Maria, Genís, Selena, Arnau, Oriol, Jan, Pau, Amin, Àngel, Berta, Ruth, Sergi, Emma, Josep, Eros, Quirc, Mar, Dennis Alberto, Nathaly, Adelaida i Andrea.
5 LA VERNA 01/2016
No volíem acabar sense agrair als col·laboradors les seves aportacions a l’AMPA. L’Ajuntament d’Espolla ha fet una aportació econòmica que ha permès que l’AMPA hagi comprat per a l’escola una lupa d’augment i el programa corresponent per projectar a la pissarra digital tot allò que els nens/es observin. Amb l’aportació del Coto hem pogut subvencionar part del material que els alumnes necessiten per al curs escolar. I l’escola Joan Reglà de Bàscara ens ha cedit una taula gran que era molt necessària al menjador. Moltes gràcies a tots!
activitats culturals Festa major de Sant Jaume
Participants del concurs Memorial Joan Cos dibuixant les vinyes i, a baix, foto de grup de part dels participants i premiats. La foto de la dreta la Cleta (Mònica Bazán) saluda al públic en començar l’espectacle.
L’espectacle Pallassades de Bitxi i Cleta, el primer acte de la festa major, estava previst que fos a la plaça del Marquès de Camps, però el mal temps va obligar a fer-lo a la sala de la Societat la Fraternal. Va ser un èxit de públic i d’animació, petits i grans van riure i van ballar seguint els acudits, les cançons i la música d’aquests pallassos. Una gran festa i un gran inici de Festa Major. L’endemà, 23 de juliol, jocs d’aigua a la piscina i concurs memorial Joan Cos. Enguany el tema del concurs era La vinya, el nostre paisatge, amb la proposta de fer un dibuix amb la mirada posada a les vinyes del camí dels Vilars. Els guanyadors, per categoria, van ser: Arnau Jané i un accèssit per Laura Graboleda (infantil A), Selena Pijoan (Infantil B), Maria Fernanda Arquijo i un accèssit per Miquel Castillo (Juvenil) i Martha Ros (Adults). Els dibuixos presentats es van exposar a la sala de la Societat durant els dies de la festa. El Racó d’Antoni Balmanya i Ros
6 LA VERNA 01/2016
En motiu de la celebració del centenari de la mort del mestre de l’escola d’Espolla entre els anys 1868 i 1908, es va inaugurar el Racó d’Antoni Balmanya i Ros a les oficines del Paratge Natural de l’Albera. Seguidament, amb una conferència a càrrec de David Pujol i Fabrelles, es va inaugurar també l’exposició sobre La Renovació de l’Escola Pública. “De l’Empordà a tot Catalunya (1900-1939)” a la sala La Coromina.
En el centenari de la mort d’Antoni Balmanya i Ros (2015), s’ha volgut recordar la seva figura a través de la recuperació de les peces que encara queden del què va ser el seu museu escolar, que el va anar creant ell mateix, al llarg de la seva trajectòria professional.
Inauguració del Racó d’Antoni Balmanya, presentació a càrrec de la regidora Esther Plaza i David Pujol, autor del llibre “El mestre Antoni Balmanya i Ros”. Filmaven l’acte per a un documental sobre la figura del mestre.
El Racó, a mode d’exposició fixa, pretén ensenyar el material que encara ens queda d’aquest museu, així com homenatjar al mestre, figura importantíssima del moviment de renovació pedagògica, que va convertir l’escola d’Espolla en “escola modèlica” per a l’Alt Empordà.
Per tal d’anar recuperant la història del nostre poble, feta per les persones que hi han anat passant, us animem a fer que el Racó d’Antoni Balmanya i Ros sigui cada vegada més ampli. Tothom que vulgui pot aportar-hi objectes, papers, fotos, etc., tant del mestre Balmanya i Ros com del seu successor, Àngel Costal i Marinel·lo mestre d’Espolla de 1908 a 1937, i les seves respectives esposes: Maria Carlas (mestra a Espolla de 1870 a 1905) i Anna Gispert (mestra a Espolla de 1906 a 1928).
Mestres tots ells de molts nens i nenes d’Espolla, alguns dels quals foren també mestres, fidels a les ensenyances dels seus tutors: Joan Bosch i Cusí, Joan Constantí, Pere Bonavia i Cristina, Josep Mallart i Cutó, etc.
Sopar de Sant Jaume, el dia 24 de juliol, al pati de les moreres. La recaptació del sopar ha estat destinada integrament en benefici de la restauració del campanar d’Espolla.
activitats culturals
Foto de grup a la IX Trobada gegantera de la festa major. A baix, en Jacques amb els músics de la cobla Principal de l’Escala.
El dia de Sant Jaume, el tradicional ball de vermut a la sala La Fraternal. A la tarda, la ja consolidada Trobada Gegantera, aquest any la novena, organitzada pels Grallers d’Espolla. Van participar-hi els Gegants de Roses, la Batucada de l’Escala, la Tramuntakada de Figueres, Caixa de Trons de Girona, els Capgrossos i Grallers de Llers, els bastoners Els Picots del Fluvià i els Grallers d’Espolla.
LA VERNA 01/2016
7
A la nit, ball a la pista municipal amb La Banda del Drac i servei de bar a càrrec de l’Associació Juvenil d’Espolla.
I diumenge, últim dia de la Festa Major, Ofici Solemne amb la Coral d’Espolla i sardanes amb la cobla Principal de L’Escala. Un any més, va tancar la festa el duet Sharazan amb el ball de nit.
Cantada d’havaneres
S’havia de repetir l’emplaçament de l’any anterior, a la Plaça de l’Albera, però degut al mal temps, la cantada d’havaneres del grup selvatà Mar d’Amunt, es va fer a la sala de La Fraternal. Activitat organitzada per l’Associació Amics de la Fraternal d’Espolla 1874.
3a Mostra Art-Artistes-Artesania
Del 14 al 17 d’agost es celebrava la 3a mostra d’artistes espollencs o vinculats amb el poble. A la mostra es podien presentar obres de qualsevol tipus d’expressió artística.
Preparant el cremat durant la cantada d’havaneres.
activitats culturals
visita guiada a l’itinerari botànic de la Font del Conill
A les 5 de la tarda del 24 d’agost un grup d’unes 40 persones, mainada inclosa, ens vam trobar a la placeta de l’exili per anar caminant fins a la Font del Conill per conèixer, de la mà experta de la Cristina Viñas, les més de 50 espècies botàniques que inclou aquest itinerari botànic. Després de l’agradable passejada fins a l’inici del recorregut, començàrem a escoltar atentament les explicacions de la Cristina sobre les característiques, particularitats, propietats i usos d’una part de les plantes, herbes, arbres i arbustos que anàvem trobant. Les parades s’havien de fer a les clarianes i llocs amb una mica d’espai perquè tot el grup pugués parar atenció. La Selena ens mostrava les fulles i després l’anava passant perquè tots poguéssim observar la mostra.
Després de les més de 2 hores que vam tardar a fer el recorregut circular, vam arribar a la zona d’esbarjo de la Font del Conill on, després de la foto de rigor, cadascu va treure el seu entrepà o carmanyola per fer el berenar-sopar. Mentre els grans compartíem converses, la mainada jugava a la vora de l’Orlina tot buscant petits animalets o qualsevol altre cosa. La tornada fins el poble va ser esglaonada i els que van sortir més tard van haver de fer servir les seves llanternes per no ensopegar amb les pedres del camí.
Esportiueig
LA VERNA 01/2016
8
A través del Consorci dels Aspres d’Empordà i amb el suport del Consell Esportiu de l’Alt Empordà del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona, els Ajuntaments de Cantallops, Capmany, Espolla i Sant Climent Sescebes van organitzar un campus esportiu per a tots els joves de 12 a 16 anys que passen l’estiu als pobles. A Espolla hi va haver un gran nombre de joves participants, ja fa temps que a l’estiu s’hi reuneix una bona colla de joves entre els del poble i els estiuejants, als quals s’hi van afegir els de Sant Climent. Cada setmana practicaven un esport diferent dos dies, matí o tarda, i cada divendres es trobaven amb els joves de Capmany per fer activitats esportives conjuntes a la pista poliesportiva, al camp de futbol o bé a la piscina d’algun dels pobles.
Casal d’estiu
Per als més petits, de 3 a 12 anys, el tema del casal d’estiu va girar al voltant del circ: tastets de circ i jocs teatrals; tallers i esports; gimcanes i excursions. Les activitats es realitaven de dilluns a dijous a cada poble i els divendres es feia una sortida amb autocar de cada casal a un municipi dels Aspres.
Sopar acomiat estiu
Aquest any sí, al Pati de les moreres, al darrera les escoles, es va celebrar el sopar de comiat de l’estiu el dissabte 22 d’agost. Després del sopar, música per ballar i servei de bar a la piscina.
Homenatge a la gent gran
El 20 de setembre l’Ajuntament d’Espolla va organitzar la 19a Festa d’homenatge a la Gent Gran. Aquest any hi havia inscrits 42 dones i 34 homes.
Com cada any es va celebrar un Ofici Solemne seguit d’un concert de la Coral d’Espolla. Després, la tradicional sessió fotogràfica a la plaça del Marquès de Camps amenitzada pels Grallers d’Espolla.
Cap a les dues, gran dinar a la sala de ball de La Fraternal. A la tarda, a l’església, un concert a càrrec de la coral Empordà Gospel Choir que ens va fer vibrar i gaudir de les seves veus.
Halloween i castanyada
L’endemà es va fer la tradicional Castanyada Popular organitzada per l’Associació Amics de la Fraternal 1874, que va acabar amb un ball organitzat pel bar La Fraternal.
Arrossada popular
La tradicional “Arrossada popular” organitzada per l’Associació Amics de la Fraternal d’Espolla 1874, enguany es va celebrar el diumenge 4 d’octubre. A més de l’arrós que dóna nom a la trobada hi havia un aperitiu, entremesos, postres...i no hi podien faltar les galetes amb garnatxa!
Club de lectura
Sou uns lectors empedreïts i no sabeu amb qui parlar de les vostres lectures? Voleu compartir un espai on parlar de llibres i de literatura? A partir d’aquest darrer mes de desembre, a la Sala de la Coromina, hem engegat un Club de Lectura mensual per a tothom.
La nostra idea és començar a parlar de llibres i acabar parlant de tot allò que ens interessa, del que ens agrada i del que ens commou. Us hi animeu?
El funcionament és molt senzill: a la primera trobada vam donar el llibre a llegir pel mes següent i vam explicar una mica el funcionament del Club. A
9 LA VERNA 01/2016
Malgrat que hi ha gent no gaire d’acord en incorporar una festa aliena, per Halloween el taller de maquillatge i la tarda terrorífica organitzada per l’Associació Juvenil d’Espolla amb la col·laboració de l’Associació de joves Vilamallenks van ser molt, molt xulos!. Uns maquillatges força impactants i terrorífics i un túnel de la por que feia molta por van fer que la festa fos un èxit. La tarda terrorífica va acabar amb un ball de disfresses per a la mainada amb en Xavi, la Mame i la Mònica, vestits per a la ocasió.
activitats culturals
partir d’aquí, ens trobarem un cop al mes i xerrarem sobre què en pensem, si ens ha agradat o no i tot el que ens vingui de gust parlar sobre literatura. Al final de la trobada, repartirem el llibre pel mes següent i... a llegir! No us ho podeu perdre, cada 3r divendres de mes, de les 18:30 a les 20:30 us esperem a la Sala La Coromina per gaudir de la lectura. La propera sessió és la del 15 de gener de 2016, no hi falteu!
Marató de TV3
Després de les edicions celebrades a Santa Fe dels Solers i a Requesens, la caminada del 2015 ens va portar des del poble d’Espolla fins el mirador del Ras, on vam dinar i gaudir del magnífic paisatge.
Dinar de la Marató al Mirador del Ras. Els músics van amenitzar el dinar
La recaptació del dinar (1.390€) anava destinada íntegrament a la Marató de TV3 enguany dedicada a la recerca científica per la lluita contra la diabetis i l’obesitat, dues malalties que afecten moltes persones que sovint ni ho saben. Abans del dinar es van donar a conèixer els guanyadors i els finalistes del II Concurs de Fotografia dels Aspres d’Empordà i l’Albera. A les postres el grup de música popular catalana Trobasons, amb sac de gexmecs, flaviol i tamborí, va amenitzar el final de la trobada en benefici de la Marató de TV3.
La Grossa pel campanar
Per tal de continuar amb la recaptació de fons per acabar les obres del campanar de l’església, l’Ajuntament va decidir comprar quatre números de la Grossa de cap d’any i fer-ne participacions: es jugava 1€ a cada número i es feia el donatiu d’1€ pel campanar. El 1r premi va acabar en 8 com un dels números que es jugava, aquesta coincidència farà augmentar la recaptació.
10
Les quines
LA VERNA 01/2016
Aquest any no ha faltat la tradicional quina de l’AMPA que es va celebrar el diumenge 6 de desembre a la sala de La Societat. La quina dels Grallers va ser, com és costum, el primer dia del 2016. Moltes gràcies a tots els assistents i col·laboradors que amb les seves aportacions desinteressades fan possible que les quines es puguin dur a terme.
El Cagatió
La quina de l’AMPA.
La tarda nit del dia 24, més de cinquanta criatures varen decidir que el tió els hi devia alguna cosa i varen provar sort. Vam disposar d’una coral alliçonada per l’Albert Asenjo que, cantant diferents i exigents versions, encoratjava la generositat del tió. Els més petits foren els primers en provar sort i, com que ningú se n’anava amb les mans buides, fins i tot els més trapassers s’hi varen atrevir. Curiosament, tota la família es llepava els dits i es va establir un mercat d’intercanvi de “xuxes” prou actiu, té la seva lògica... que fins i tot el tió deu aplaudir: no totes les xuxes agraden a tothom!
Cinema i xocolatada
El 28 de desembre, a les 18h, a la sala la Coromina, un cop solucionats els problemes tècnics es va projectar la pel·lícula Minions. Al acabar xocolata i melindros per a tothom.
Sopar de cap d’any
L’Associació Amics de La Fraternal d’Espolla 1874, com cada any, va organitar el sopar de Cap d’Any: aperitiu, còctel de marisc, suprema de turbot a la meunière, espatlla de cabrit, postres de Nadal, galetes, turró, garnatxa, raïm de la sort, cotilló... i a la matinada xocolatada per a tothom.
Marxa de la Sussissa
El passat 3 de gener vàrem començar l’any celebrant la primera Marxa de la Sussissa, organitzada per l’Ajuntament, que va ser tot un èxit, tant de participació, amb 260 participants de totes les edats, com d’organització. Varen participar gent de tota la província i tothom va quedar molt content, tant del recorregut com de l’espectacular arribada i esmorzar!.
La marxa era de 7,5 km força exigents i passàvem pel Puig del Pal, pels Vilars, pel mirador del Ras i es combinaven corriols i camins fins arribar al poble. Els primers corredors varen tardar només 31 minuts i cal destacar l’àmplia presència de corredors locals. Tant bon punt va acabar la marxa com durant els dies següents, hem rebut moltíssimes felicitacions per l’organització i tot fa preveure que l’any que ve tornarem a començar l’any a Espolla corrent i caminat pels llocs més emblemàtics del nostre territori i donant-los a conèixer a tothom qui s’animi!. .Jordi Pijoan i de Soto
Taller de fanalets
El dia 5 de gener vàrem fer el taller de fanalets a la Societat a les 11 del matí, El van organitzar el grup de joves d’Espolla, ens van demanar que portéssim una ampolla, la vam foradar per dalt i vam posar una mena de plàstic per a què no ens talléssim. Després la vam decorar amb els colors que més ens agradessin, però primer, vam pintar l’ampolla amb cola i vam enganxar tots els papers de colors que vam voler. Quan vam acabar de decorar vam esmorzar, després van venir els patges reials a recollir les cartes. Selena Pijoan i Viñas. 9 anys.
Concurs de pessebres i arbres de Nadal
El dia 2 de gener al migdia, el jurat va visitar les cases dels participants al concurs de pessebres i arbres de Nadal. Un cop vistos tots, excepte els de dues cases on no hi havia ningú, va emetre el veredicte següent: Premi al pessebre tradicional: Carme Terrades Premi al pessebre més original: Cristina Soler Premi al pessebre amb més simbolisme: Carme Daviu Premi a l’arbre de Nadal: Cristina Soler
Un any més, l’Associació Cultural la Fraternal Espollenca ha subvencionat els premis: unes llibretes amb marcadors de pàgina i un davantal de roba i unes estrelles fets a mà per la Martha Ros amb robes de Les Toiles du Solei de Sant Llorenç de Cerdans.
Arribada dels reis d’Orient
A quarts de tres de la tarda arribava el següent missatge de nostres majestats els Reis de l’Orient: Comunicat Reial: Els Reis de l’Orient us fem saber que aquest vespre ens podreu donar la benvinguda a la plaça del Dolmen a les 19 h. Signat: Melcior, Gaspar i Baltasar. I així va ser, a les set de la tarda arribaven a peu els tres Reis a la plaça del Dolmen on se’ls va rebre amb la tradicional traca de benvinguda. Ningú recordava cap altra any que la pluja no hagués permés fer la cavalcada. Tot i així va ser una nit màgica, els Reis van repartir en mà els primers regals a la mainada abans de passar per totes les cases i deixar regals per a petits i grans.
Imatge de la multitudinària participació a la Marxa de la Sussissa. Les fotos dels que van pujar al podi: a la classificació general, 1r David Gomez, 2n Albert Cuadros, 3r David Alsina. La primera dona en arribar Alba Segura, 2a Noelia Ferruz, 3a Montse Riera. Dels espollencs, el 1r Rafa Miralles i la 1a Sandra Casellas. Agraim la col·laboració de Edibikes, Waka, Fruites Hurtós, Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Caixa Bank i del Celler Cooperatiu d’Espolla.
LA VERNA 01/2016
El jurat també va fer menció especial al pessebre independentista de la Berta i la Mar Carbonell, al pessebre de l’Albera de l’Arnau i la Berta Riera, al pessebre artesanal de la Francis Mallart, al pessebre al mig del bosc de l’Anna Ros, al pessebre a dues plantes de l’Eros i la Nuri Rodríguez, al pessebre tradicional de la Laia i la Duna Graboleda, al pessebre a la finestra de l’Anna i l’Oriol Sastre, al Sant pessebre de l’església, al pessebre en miniatura de Ca la Victòria i al pessebre de cançó d’en Quirc Relats.
11
noticiari Mugues 2015
Com ja es costum entre els pobles que conflueixen a la serra de l’Albera, aquest any també s’ha realitzat l’acte de reconeixement de les mugues frontereres entre el poble d’Espolla i els municipis de Sorede, La Jonquera, Argelés de la Marenda, Banyuls de la Marenda i Rabós.
El dia 6 de juliol de 2015 poguérem comprovar que la muga 586 entre Espolla, Sorede i La Jonquera continuava delimitant perfectament la separació de les tres poblacions. Des del coll de la Tanyareda, passant pel coll de l’Orri fins al coll de l’Estaca, zona d’inici del terme d’Espolla, vam poder gaudir de les fagedes centenàries que ens van protegir del dia més càlid de l’any. El dia 29 de juliol de 2015, les mugues que es volien assolir eren la 587, 588 i 589, que limiten el nostre poble amb Argelés de la Marenda. Aquesta sortida, que feu la volta per la zona de la Massana, des d’on es van poder gaudir d’unes vistes fantàstiques sobre el Rosselló i l’Empordà i sobre el mar Mediterrani, va comptar amb la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.
I el dia 31 de juliol de 2015 es visità la darrera fita, però no la menys important: la que limita amb Banyuls de la Marenda i Rabós, situada al mateix Coll de Banyuls. Per arrodonir el dia la sortida va acabar d’una manera molt especial: amb una passejada amb barca per la costa vermella, sortint del Port de Banyuls.
LA VERNA 01/2016
12
Associació de propietaris i veïns d’Espolla (APVE)
L’Associació de propietaris i veïns d’Espolla està formada per totes aquelles persones empadronades o amb més de 5 anys de residència al municipi d’Espolla i per tots els propietaris amb finques rústiques i urbanes que pertanyin al terme municipal d’Espolla.
Aquesta associació té com a principal finalitat la gestió del vedat de caça GI-10003 amb caça Major i caça Menor.
noticiari
Els beneficis d’aquesta gestió repercuteixen íntegrament en el mateix municipi amb l’arranjament de camins, millora dels accessos a les finques, aportacions a l’assegurança de les vinyes i les oliveres, i subvencions a diferents entitats del poble. Malauradament l’activitat que es desenvolupa al vedat ha anat disminuint any rera any.
Enguany hem iniciat una campanya de recaptació de socis, reduint quotes, oferint descomptes als abonats que aportin un nou abonat, ampliant els dies de cacera i oferint descomptes als principals establiments del poble, i d’altres millores que s’anomenaven al full que us varem fer arribar a totes les cases del poble. Sembla que aquesta campanya ha reeixit i aquesta temporada tenim més abonats que la passada amb bastants caçadors nous.
També varem crear la figura del soci protector per a totes aquelles persones que, tot i no ser caçadors, volguessin col·laborar en la millora del municipi amb l’aportació d’una petita quota anual. Cal dir que aquesta campanya no ha tingut gaire èxit, però confiem que amb el temps millorarà.
Sangtraït Simfònic
Aquest va ser el títol de l’espectacle que es va estrenar el 29 d’agost al Teatre el Jardí dins la programació del Festival Acústica de Figueres, amb tant d’èxit que es va haver de programar una altra funció per l’endemà, amb també totes les entrades exahurides. El cantant i fundador de Sangtraït, Quim Mandado, conjuntament amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i els Guardians del Pont van retre homenatge a un dels grups de referència del rock dur català dels noranta. Aquesta sorprenent unió va servir per repassar el repertori més popular de Sangtraït amb nous arranjaments i un punt de vista diferent, però seguint la tradició de les grans bandes de rock dur internacional que han adaptat els seus èxits al format simfònic com ara Scorpions o Metallica entre d’altres. Quim Mandado no és l’únic membre de la banda que hi va participar, ja que amb els Guardians del Pont, també hi ha tocat Martin Rodriguez, el mític pastisser indomable dels de la Jonquera i Joan Cardoner, el nostre mític músic espollenc component de bandes com Rockson o Terratrèmol, entre d’altres.
LA VERNA 01/2016
13
Concurs fotogràfic dels Aspres d’Empordà
Dijous 29 d’octubre, al vespre va tenir lloc a la Societat la Concòrdia de Sant Climent Sescebes la reunió del jurat del II Concurs de Fotografia dels Aspres d’Empordà i l’Albera, que té per tema el paisatge i els elements que el conformen. El jurat, format per representants dels quatre municipis del Consorci dels Aspres d’Empordà –Cantallops, Capmany, Espolla i Sant Climent Sescebes–, junt als senyors Albert Vilardell –President de l’Associació Cultural Fotogràfica de l’Alt Empordà (ACFAE)– i Jordi Casals –fotògraf professional–, va escollir els dotze finalistes de l’edició d’enguany que ha registrat un augment de participació respecte a l’any passat, amb una cinquantena de fotografies de dinou participants, dels propis pobles i d’altres punts de la comarca. Els premis del concurs inclouen, a banda
El jurat del concurs fotogràfic al a sala La Concòrdia de Sant Climent Sescebes observant les fotografies presentades.
noticiari
dels premis en metàl·lic, productes de qualitat de la terra i una subscripció a l’Empordà. Els finalistes veuran publicades les seves fotografies en el calendari anual que publica el Consorci. El concurs, organitzat pel propi Consorci dels Aspres d’Empordà, compta amb la col·laboració del setmanari Empordà i de l’esmentada ACFAE. (Resum del diari digital de l’Empordà del 3 de novembre). La decisió del jurat es va fer pública el 13 de desembre, en ocasió de la caminada i dinar popular dels Aspres d’Empordà, en benefici de la Marató de TV3, que aquesta vegada es va celebrar a Espolla. Veredicte del jurat: 1r premi: Plantant cara al temps d’Álvaro Villòria. 2n premi: Tempesta a l’Albera d’Heribert Mateo. 3r premi: Fins l’any vinent d’Artemi Bellés.
La fotografia Rec empedrat olivar Costa Bona de Carme Daviu, veïna d’Espolla, es troba entre les finalistes i per tant està publicada en el calendari anual del Consorci. Correspon a la fotografia del mes de novembre.
L’exposició de les fotografies, es podran veure a Espolla a partir del 15 de gener, coincidint amb la 20a Fira de L’Oli i l’Olivera, fins al 30 de gener a les oficines del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera.
Xerrada informativa
L’Ajuntament d’Espolla va sol·licitar al Consell Comarcal de l’Alt Empordà una xerrada sobre la Teleassistència, un servei pensat per la gent gran que viu sola o amb la seva parella, que permet als usuaris comunicar-se les 24h del dia els 365 dies de l’any amb un centre d’atenció per a que, en cas de necessitat, puguin ser atesos inmediatament. A través d’un petit aparell, en forma de penjoll, poden posar-se en contacte amb un equip de professionals. La xerrada va tenir lloc a la sala la Coromina el 23 de novembre a la tarda.
LA VERNA 01/2016
14
Malmès el mur de pedra seca
El mur de pedra seca que es va fer a l’entrada del poble, des del rec fins el Puig del Mas, aprofitant part de la pedra extreta de l’ampliació d’aquest carrer, va resultar malmès per un accident de cotxe. Esperem que es pugui refer aviat!
Eleccions del 27S i 20D
Indubtablement, han estat uns mesos moguts a nivell democràtic. I ho continuen sent. Des de l’edició de l’última Verna, les urnes treuen fum i ja hi hem passat dues vegades. La primera, el 27 de setembre, per votar la composició del Parlament de Catalunya i interpretada com un plebiscit sobre la independència de Catalunya i la segona, el 20 de desembre, per votar la composició del govern espanyol.
Les eleccions del 27S, com a la resta de Catalunya, van mobilitzar a Espolla una gran quantitat d’electors. La participació va ser del 86’38%, que representa un augment de 10 punts respecte a les eleccions municipals del mes de maig de 2015 i un augment de 2 punts respecte a les darreres autonòmiques celebrades el 2012. Així doncs, àmplia mobilització. En aquesta ocasió, sobre un cens total de 323 persones, es van comptabilitzar 279 vots i 44 abstencions. Els vots es van decantar majoritàriament cap a Junts pel Sí (165 vots) i la segona força més votada va ser la CUP, amb 33 vots. Seguidament, 23 vots per Ciutadans, 21 per PSC, 11 per Unió, 10 pel PP i 6 vots per Catalunya sí que es Pot. Pel que fa a les eleccions generals del 20D, destaca que el nivell de participació va ser inferior que en les eleccions del 27S. Sobre un cens total de 325 persones, hi ha haver un total de 106 abstencions en comparació
a les 44 dels comicis autonòmics. La primera força, amb 68 vots, va ser ERC, seguida de Democràcia i Llibertat amb 58 vots.
noticiari
Subvenció per a la Verna
La subvenció del 2015 atorgada per la Direcció General de Mitjans de Comunicació de la Generaliat de Catalunya com ajut per a la publicació de La Verna, Revista d’Espolla ha estat de 510,68€.
Nou preu de la Verna
Suposo que ja us he adonat en adquirir aquest nou número de La Verna que ha pujat a 4€. Des que va arribar l’euro, aquest gener fa 14 anys, que la revista valia 3€, i aquest preu no cobreix el cost de cada exemplar, malgrat les subvencions. D’aquí la decisió d’augmentar el preu de la revista.
2 detinguts a Espolla
El 27 de desembre passat, pels volts de les cinc de la tarda, un vehicle que circulava per Espolla en direcció al Coll de Banyuls a una velocitat inadequada, va aixecar les sospites d’una patrulla de mossos que en aquell moment estava fent tasques de seguretat ciutadana amb un vehicle no logotipat a l’alçada del carrer Banyuls.
Un espollenc, primer català de l’any!
El primer nadó nascut a Catalunya aquest 2016 es diu Erik i ha nascut quan passaven set minuts de la mitjanit a l’Hospital de Figueres. El nen pesa 3,990 quilos i ha nascut mitjançant un part natural, segons ha informat el departament de Salut. Tant el petit com la seva mare “es troben perfectament”, segons el departament. L’Erik Gael és el tercer fill d’una parella d’origen bolivià que fa 15 anys que viu a Catalunya. Veïns d’Espolla des de fa només dos mesos, van arribar a l’Hospital de Figueres cap a les vuit del vespre perquè, tot i que la data prevista de part era el 2 de gener, l’Ana, la seva mare, tenia contraccions molt fortes. L’Erik va néixer set minuts després de les dotze i la sorpresa va arribar quan l’equip mèdic va explicar als pares que s’havia convertit en el primer català de l’any. “No m’ho podia creure, no m’ho esperava!”, ha manifestat la mare. El seu pare, l’Alberto, ha explicat que “tot l’equip estava molt il·lusionat i jo molt nerviós”. Els seus germans, de 8 i 6 anys, han acompanyat l’Erik en el seu primer dia, perplexos per la quantitat de mitjans de comunicació que ha despertat el naixement del seu germà petit. Com és habitual, el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha visitat aquest 1 de gener el primer nadó de Catalunya. Ruiz ha felicitat els pares i ha lliurat un ram de flors a la mare. (Text i imatge: Ara.cat)
15 LA VERNA 01/2016
Els agents van seguir el vehicle en direcció a França, tot fent senyals acústiques i lluminoses per tal que s’aturessin, però el vehicle sospitós van incrementar la velocitat... els agents van veure com el copilot llençava un embolcall des de la finestra i després en llençava un altre a terra amb el vehicle ja aturat. Els agents van identificar els ocupants del vehicle, dos homes de nacionalitat francesa, van escorcollar-los i també van recuperar els dos embolcalls de plàstic que havien llençat. Contenien un total de 13,5 grams d’una substància, presumptament heroïna. Per tot plegat, els mossos els van detenir per un delicte contra la salut pública. Els dos homes, sense antecedents, van quedar amb llibertat amb càrrecs el 28 de desembre.
ens han deixat... Lluís Asenjo Bernis
Natural de Molins de Rei on va néixer el 23 de març de 1928. Estudià a l’escola dels Germans Salesians de Sarrià. Allà es treuria el títol de Pèrit Industrial Electricista.
Casat amb Maria Compte Estela varen tenir dos fills: Maria Lluïsa i Albert. Molt amic dels seus amics. Fins tres anys enrere, amb la seva dona, encara assistia a les trobades que anualment feien els antics alumnes de la seva promoció.
Durant 40 anys va treballar a l’empresa elèctrica FECSA on era apreciat per la seva bonhomia i caire que sabia donar a les relacions humanes, tant per part dels seus caps com dels subordinats. Home profundament religiós, dedicava molta atenció a la família així com a col·laborar amb vàries associacions dedicades a beneficència.
Li agradava viatjar, menjar bé i escriure. Ha deixat unes quantes reflexions respecte a la vida posterior a la terrenal. Considerava que al nostre poble fou molt ben rebut i s’hi trobava bé. Decidiria ser inhumat a Espolla. En darrera instància demanava ser inhumat amb l’estel·lada i la bandera del Barça. Va morir a Llançà el dia 17 de juliol de 2015, a l’edat de 87 anys.
LA VERNA 01/2016
16
Joan Lagresa Cros
Va néixer a Espolla el 17 de maig de 1936. Anteriorment, els seus germans: Jaume, Rosa i Mercè, havien nascut a la masia de Girarols.
Fins els 14 anys va assistir a l’escola del poble i a partir d’aleshores va aprendre l’ofici de panader a Can Tola. Els tres anys posteriors treballaria a la fleca de Can Lionso, a Sant Climent Sescebes, i més endavant aniria al poble barceloní de Santa Sussana.
A l’edat de 20 anys entrava en quintes i aniria destinat a Berga, on continuaria amb la seva feina de flequer per a l’exèrcit. Després de llicenciar-se treballaria a Selva de Mar on coneixeria a la futura muller, la Joaquima Felip i Tato. Acabaria la seva vida laboral als 60 anys treballant a Can Guïsset de Llançà. Amb la Quima van tenir tres fills: Jordi, Carles i Santi.
Li agradava molt fer petar la xerrada; al cafè o als bancs de davant de casa. Uns quants anys enrere solia anar amb en Pasturillo a Figueres a veure cinema, una de les seves aficions conjuntament amb el futbol. “Perico” convençut des de ben petit. També li agradava molt ballar, però la Quima no compartia aquesta afició i en Joan, en les estades festives, a la sala de la Fraternal, havia de convèncer alguna senyora perquè l’acompanyés en unes quantes passes (la Quima s’excusa dient que li demanava permís). Era home apreciat i estimat pels amics i coneguts. Va morir a Espolla el dia 6 d’agost de 2015, a l’edat de 79 anys.
Dolores López Martín
Va néixer a Almuñécar, província de Granada, el 23 d’agost de 1932. Havia arribat a Espolla l’any 1958. Seria la primera família que, emigrant d’Andalusia, es traslladaria per viure entre nosaltres. Es trobarien al mig d’una comunitat on, excepte la Guàrdia Civil, es parlava en català, fet que els provocaria fort desencís per l’aïllament que experimentaren.
ens han deixat
El seu home, Manuel Ruíz Cobos arribaria al poble tres mesos abans que la Dolores i es posaria a treballar al bosc per a en Xepic durant gairebé una dècada. La Dolores i en Manuel, amb els quatre fills: Manuel, Dolores, Josefina i Andrés, s’establirien al carrer de la Costa n.3 (Ca la Pollastre) .
Durant aquests tres mesos d’espera a la família, en Manuel viuria a la fonda de la Manela, família que donaria feina a la Dolores per començar a treballar en les labors pròpies del camp i així poder procurar un millor benestar econòmic. Amb els quatre fills de curta edat, foren temps molt difícils! La feina al bosc entrava en devallada i a l’any 1974, en Manuel trobaria feina a l’Estació Frontera de la Jonquera i es traslladarien a viure a Figueres. La Dolores treballaria a la planta embotelladora de La Casera, a Figueres, per espai d’uns dos anys.
Encara que es distreia mirant la TV, era la típica persona que feia un seguiment continu de cada fill i, posteriorment, de cada nét, per si es feia necessària la seva intervenció per ajudar en tot i per tot. La seva generositat, fins i tot més enllà del món familiar, resulta prou evident. Ens va deixar el 22 d’octubre de 2015.
Joan Compte Barris
Demostrava ser molt destre en les feines del camp i ben aviat acompanyaria la mare a collir olives per a Can Casanovas dels Vilars. La seva il·lusió era comprar-se una bicicleta amb el guany del seu treball. Treballaria com a ajudant d’en Bartomeu Pujol amb el camió de la Cooperativa i, més endavant, amb el tractor del Celler Cooperatiu i el del marquès de Camps. Una colla d’anys conduiria el tractor de l’Oliva de Vilajuïga i durant una dotzena d’anys, els estius, es desplaçaria a la Cerdanya a batre l’espill de blat i civada. Trigava 12h en fer el recorregut amb el tractor tot passant per la collada de Tosses. L’any 1961 es casaria amb la Modesta de Can Jana i del matrimoni naixeria en Marcel. El 90% de les seves aficions passaven pel món del futbol. També li agradava la boxa i s’entretenia amb el cinema.
Persona amb caràcter, molt directa, qui l’havia tingut d’entrenador pot recordar el seu estil: Et deia les coses com les veia encara que no et complaguessin. Era noble i un treballador incansable. Va morir a Espolla el 21 de novembre de 2015. La família vol fer constar que a la seva làpida hi haurà una branca d’olivera, una de raïm i l’escut del Barça.
17 LA VERNA 01/2016
Va néixer a Espolla el 10 de juliol de 1937, en plena guerra civil. La família vivia a la Plaça de l’Ajuntament. Assistiria a l’escola parvulista i després amb el mestre Gabriel Mas, del que la família recorda que era “periquito” i per a un “culé” convençut com en Joan, era un record poc gratificant en les relacions mestre-alumne.
Grallers d’Espolla
Els bolos del 2015
LA VERNA 01/2016
18
21/02: Espolla, carnaval 22/03: Port de la Selva, Fira de l’espàrrec 19/04: Banyuls 25/04: Banyuls, nit de carnaval 17/05: Port de la Selva, Trobada gegantera 14/06: Llers, Fira de la cirera 27/06: Girona, Caixa de trons 05/07: Banyuls 17/07: Espolla, Glosa de Vins 25/07: Espolla, Sant Jaume 08/08: Portbou, Tramuntakada 15/08: Roses 12/09: Roses, Mas Coll, Festa de la Verema 12/09: Sant Joan de les Abadesses 01/11: Girona 08/11: Viladamat 29/11: Llavaneres
13a Trobada de Cantadors i 4a Escola d’Estiu de Glosa Espolla, del 14 al 18 de juliol de 2015.
Els números delaten. 13a Trobada de Cantadors i 4a Escola d’estiu de Glosa. No és poca cosa. Als peus de l’Albera, Espolla és l’amfitriona d’aquests dos esdeveniments que ja són referència arreu del territori. El renom no és gratuït. Per això dels números i perquè, de tantes edicions, ja podem dir que estem fent història. Una història que va començar fa tretze anys i que, qui ho diria, persisteix amb ànim i amb ànims de no aturar-se.
Hivern, estiu, glosa i escola. Com és d’obligat compliment, l’ocurrència evoluciona. L’incipient llavor creix i visiblement es fa grossa, mira amunt. Cal enorgullir-se’n. Sobretot perquè si abans la glosa era només feu d’un petit reducte de “freaks” del cant tradicional, ara es converteix, gràcies a iniciatives com la d’Espolla, en un fet cultural per compartir, per expandir i per tornar a sentir-nos-el nostre.
Inauguració de la 13a Trobada a la sala la Fraternal
L’escola, més jove que la trobada, dóna sentit a aquesta intenció de recuperar les engrunes disperses d’aquesta tradició. Cal donar-li la importància que es mereix.
Una escola amb professors i professores de sobrada solvència en el camp de la glosa. Una escola dirigida als docents que des de les aules de l’ensenyament reglat i des del camp del lleure, conformen una xarxa expansiva que permet fer arribar la glosa cada vegada a més joves. Una escola que convida també a qualsevol persona amb ganes d’aprofundir en aquest àmbit on conflueixen música, tradició i país. Una escola que acull alumnes d’arreu.
Però cap d’aquestes pretensions seria possible sense un escenari, sense un marc acollidor. Espolla, on transcorre la vida tranquil·la entre les vinyes a recer de l’Albera, esdevé amb aquest esdeveniment altre cop cruïlla i confluència. Perquè l’escola s’obre i ofereix als habitants del poble i als seus visitants, un programa d’activitats que amenitza els vespres dels dies de juliol.
19 LA VERNA 01/2016
Espolla, on transcorre la vida tranquil·la entre les vinyes a recer de l’Albera, esdevé amb aquest esdeveniment altre cop cruïlla i confluència
Any rere any, des de l’inici, les activitats proposades per les artífexs del programa pedagògic han anat in crescendo en qualitat, en polidesa de continguts, en savoir-faire. Vàlua constatada amb el fet que cada any les inscripcions de l’escola cobreixen les ratios proposades i són molts els qui repeteixen l’experiència de venir per aquestes dates a Espolla.
La plaça del Marquès de Camps la nit de la vetllada literària
13a Trobada de Cantadors
Algunes d’elles es repeteixen i ja són ben conegudes. La nit de ball, enguany protagonitzada per les balladores Pati Rubio i Dolors Pubill, expertes en garrotins; la nit literària, que sota les estrelles i al voltant del dolmen de la plaça Marquès de Camps, emplenen de poesia la vetllada. Art, cultura i poesia per a tots els públics. I enguany, com a novetat, el passi del documental Glosadors, que va ser rodat a Espolla el juliol de 2014 i que relata, paral·lela a l’activitat diària de l’escola d’estiu, la història-ficció d’uns joves i animosos estudiants d’institut que viatgen pel món de la glosa de la mà de la Mireia Mena. Resulta ser un film curiós i gràcil que demostra la feina de formiga que es realitza entre tants per a que no cagui en l’oblit la força de la tradició oral. Perquè tot cantant, les veritats són més amenes.
Per suposat, no ens oblidem de la glosa de vins. En aquest cas, la comarca se’n fa ressò i molts acudeixen el divendres al vespre a degustar els vins de casa. El vi crida a l’alegria i el tast fa d’acompanyant de la glosa. És ben cert que, a part del combat de nyacres del dissabte, és una proposta altament concorreguda. També és cert que cal anar treballant per fer-nos a mida aquesta vetllada, sense oblidar que l’objectiu és escoltar els cantadors i beure per apreciar el fruit del treball de les gents d’aquesta terra.
La plaça Sant Jaume plena de gom a gom durant la Glosa de Vins
LA VERNA 01/2016
20
El combat per coronar el rei o la reina de les nyacres arriba dissabte com a cirereta del pastís. Des de la tarda, amb la ronda d’eliminatòries, i durant el sopar organitzat per Salvem l’Empordà, l’expectació va en augment. Aquest cop, i altra vegada, l’èxit de públic va ser rotund. La pista plena de gom a gom per presenciar una coronació si més no curiosa. Val a dir que cada any el llistó en qualitat augmenta. Acudeixen el dissabte els glosadors i glosadores amb més solera dels Països Catalans i l’activitat a l’escenari és ferotge i amigable al mateix temps. Tots els pals del cant tradicional hi són representats i la lluita es desferma entre l’humor i la transcendentalitat que requereix l’escomesa. Fins a altes hores de la matinada, la pugna està servida. Enguany, la Gemma Balaguer en fou la coronada i com a fi de festa, el grup musical Els Montgrons, van ser els encarregats de clausurar el combat i l’activitat de tota la setmana. En definitiva, doncs, un seguit d’actes i propostes que ressalten Espolla sobre el mapa, per si algú encara no ens tenia localitzats. Amb el compromís i la voluntat de continuar millorant l’organització de tot plegat, només queda l’agraïment a totes les espollenques i espollencs i a totes les entitats (Cor de Carxofa, l’Associació Cultural i l’Ajuntament d’Espolla) que fan que aquesta oda a la cultura sigui possible any rere any.
El públic escolta atentament les glosades de la nit del combat a la pista de l’escola
Gemma Blanco
Celler Cooperatiu. 2015 es confirma la projecció Un any de Premis
En un món competitiu com el del vi potser el repte principal és fer-se un lloc en mig d’un mercat tan exigent i globalitzat. Només fa falta voltar per qualsevol botiga on hi hagi venda de vi per adonar-se la quantitat de referències i l’ampli ventall de preus que es poden trobar.
No n’hi ha prou de fer un bon producte: cal donar-lo a conèixer i posicionar-se bé per aconseguir que el consumidor mostri interès. I això no és gratuït. No es pot confiar que els anys de presència en el mercat, la responsabilitat a l’hora de fer la feina ben feta o la vocació social que es pugui tenir pel fet de ser una cooperativa siguin suficients. Cal que l’activitat a la vinya sigui impecable; que l’elaboració en el Celler satisfaci els nivells d’exigència més alts i, en acabat, que la presència al mercat sigui la convenient per donar sortida a una producció que es renova cada anyada amb una nova verema.
En Pere Lloveras, president del Celler Cooperatiu d’Espolla, recull un dels premis Vinari atorgat a una garnatxa d’Espolla
Tota aquesta feina, si es fa bé, es concreta en uns comptes de resultats positius i en un reconeixement públic.
Guies com la Guia de Vins de Catalunya o a la Guía Peñín espanyola o premis com el Girovi o els Vinari dels Vins de Catalunya permeten poder afirmar, sense cap risc d’equivocar-nos, que el Celler Cooperatiu d’Espolla té en les seves Garnatxes els millors vins dolços del país: Medalla d’Or de la Garnatxa Solera en el premi Girovi, Vinari d’Or per la Garnatxa SoliSerena i Vinari de Plata per la Garnatxa Solera. Per no parlar dels premis i puntuacions d’altres vins de referència del Celler, com és el Clos de les Dòmines, tant el Negre Reserva com el Blanc Barrica.
Vins de Postal
Però el reconeixement també pot arribar per projectes que desperten interès entre el públic especialitzat i els professionals del sector. És aquí on ha fet forat la presentació dels Vins de Postal que es va fer la primavera passada a Girona. Una col·lecció dels que anomenaríem vins de finca i que s’ha iniciat amb tres referències: El Bassedes, El Beurac i La Cardonera. Tots tres són monovarietals, d’un sol tipus de raïm. Amb elaboracions molt cuidades i limitades en volum i amb una presentació que vigila els detalls, amb caixa de fusta inclosa i una postal impresa acompanyant. En fi, són vins que tan poden despertar interès dels aficionats com dels qui el vulguin adquirir com objecte exclusiu. Una exclusivitat que s’ha volgut subratllar obrint una web específica: www.vinsdepostal.com. Allà hi trobareu tota la informació sobre les finques, els viticultors i el procés d’elaboració del vi.
21
La Festa del Soci
El 20 de desembre, el Celler Cooperatiu va tornar a organitzar la Festa del Soci. Va començar amb un esmorzar tot tastant el Negre Jove 2015, després una xerrada informativa sobre els nous projectes, com els Vins de Postal, les reformes del Trull i la presentació dels premis 2015 i, per acabar, una passejada per visitar les reformes del Trull.
LA VERNA 01/2016
Aquest reconeixement pot venir per diverses vies. Dues especialment. Per un costat, d’una forma més espontània a través d’entrades a les diverses xarxes socials i els mitjans específics. I per l’altre, mitjançant els reconeixements en Premis i Guies especialitzades. És aquí on el Celler d’Espolla s’ha confirmat els darrers anys i especialment aquest 2015.
L’aposta amb els Vins de Postal és la de anar completant una sèrie de vins que ens retratin els paisatges que defineixen el Celler d’Espolla: les finques, les varietats i els viticultors, els veritables responsables de la riquesa de la Cooperativa. Seran postals que no tindran reedicions: quan s’exhaureixi algun dels vins no sortirà una nova anyada sinó que serà substituït per una nova postal. D’aquesta manera anirem completant la sèrie d’imatges amb el pas dels anys i amb la intenció que cada soci de la Cooperativa tingui el seu Vi de Postal corresponent.
La Cardonera
Els noms dels vins provenen del de la mateixa finca on hi ha la vinya. La Cardonera és el sector d’Espolla que quan enfileu cap a la Font del Conill després de deixar la carretera de Banyuls us queda a la dreta, fent una petita vall. És terreny de pissarra i el vi surt d’una parcel·la de Carinyena Blanca d’en Josep Maria Caselles. La Carinyena Blanca és una de les joies a conservar. És una varietat endèmica de la qual en queden molt poques finques i pràcticament totes als peus de l’Albera. Al mercat trobar un monovarietal d’aquest raïm és molt estrany i només per això ja té un interès afegit. El Beurac
LA VERNA 01/2016
22
Una altra Postal feta amb una varietat de raïm poc habitual: el Lledoner Roig. Prové de la zona que queda a la dreta de la carretera anant cap a Mollet, quan fas la serra. La finca és d’en Xavier Llach. Des d’allà s’admira una vista magnífica sobre la serralada de l’Albera, fins a Cap de Creus. Altra cop ens trobem sobre un terreny pissarrós. I amb ceps de gairebé 50 anys. S’ha elaborat de manera que s’ha obtingut un vi blanc. Bassedes
És l’únic vi negre dels tres que han sortit d’aquesta primera sèrie de Vins de Postal. Prové d’un Lledoner Negre plantat l’any 2000, òbviament de la zona de Bassedes: el pla que ens queda a la dreta quan enfilem la recta abans d’arribar a Sant Climent venint d’Espolla. Una finca encarada a la muntanya de Requesens i al Puig Neulós. En aquest cas el terreny és més arenós i el treballen en Josep Vicens amb en Carles, el seu fill.
Joan Bosch i Cusí alumne d’Antoni Balmanya i Ros
1
Joan Bosch i Cusí, alumne predilecte del mestre Antoni Balmanya i Ros, va publicar a la revista El Defensor del Magisterio del dia 11 de setembre de 1907, un article en el qual parla al seu fill Ricard, tot fent una semblança entre Edmundo de Amicis (escriptor italià de caràcter instructiu i pedagògic, autor de Corazón) i Antoni Balmanya i Ros, el seu primer mestre. Leíste no mucho, querido Ricardo, en un precioso libro del cantor de la infancia –Edmundo de Amicis– un capitulo titulado El Maestro de mi padre. Hoy has conocido al Maestro del tuyo, y seguro estoy que en el acto han venido á tu memoria las tiernas páginas de Corazón: has comparado in mente Maestro con Maestro y de la comparación no ha sido desfavorable para el de este pueblo.
¡Uno de sus nietos! ¡Claro! Si á sus discípulos los quiere como hijos, a los hijos de sus discípulos los ha de considerar como nietos. Y que como padre nos queria, ¿qué duda cabe? Por mi parte abrigo la convicción de que es el hombre que más he querido. Huérfano de padre á los trece meses, en él encontré más tarde el padre que despiadamente me arrebatará la parca cruel é irascible. Bondadoso y severo, con amorosa solicitud fué dirigiendo mis pasos y encaminándome por la senda del honor y del deber. ¿Sería yo quien soy si no fuera él quien és? Si la Escuela no hubiese sido para mi la continuación y el complemento del hogar, si en mi Maestro no hubiera hallado yo un mentor celosísimo al par que inflexible censor de mis acciones todas; si mi santa madre no hubiese tenido en él consejero tan inteligente como desinteresado que hubiera sido de mí? ¿Dónde me hubieran llevado mis instintivos deseos? Que desarrollo hubieran alcanzado en mí las bajas pasiones que á guisa de impedimenta llevamos todos en germen al franquear los umbrales de la vida?
Joan Bosch i Cusí va nèixer als Vilars, al mas Can Casanoves, el dia 13 de març de 1866
23 LA VERNA 01/2016
84 años de edad y 60 de servicio tenia el buen Maestro italiano; 61 y 40, respectivamente, cuenta en la actualidad el distinguido Maestro español. Medalla de benemérito por su dilatada vida profesional habia merecido el de allá; la cruz de Isabel la Católica y otras honoríficas distinciones ha recibido el de aquí todos sus méritos en la enseñanza. Aquél con un modesto retiro, sin alumnos y sin Escuela, perdida su mujer y el único vástago que el Cielo le habia concedido “Ya no tengo hijos!” – exclama–; éste por una miserable retribución trabaja incesantemente; y si su esposa no le ha dado fruto de bendición, su Escuela está llena de niños que le respetan y adoran y la tierra sembrada de ciudadanos que le veneran y admiran. –“Tu seras uno de mis nietos”– te ha dicho jovial y alegre al sentarte sobre sus rodillas y estampar sus labios con efusión en tu frente candorosa.
¿Fuera yo ahora un artesano laborioso ó un bracero holgazán; un honrado labriego ó un ente ruin y despreciable? ¡Quien sabe! Lo cierto, lo indudable es que la Escuela formó mi inteligencia para la verdad y colaboró eficazmente en hacer asequible á mi espíritu las sublimes aspiraciones de la bondad, la belleza y el bien. ¿No es ello bastante para justificar mi culto á la escuela de primeras letras? Y ¡qué de extraño que en el Santuario de mi corazón ocupe mi Maestro lugar preeminente en el altar de mis más puras afecciones!
Joan Bosch i Cusí
Asistí a su escuela hasta los 16 años, enseñando algunas veces, aprendiendo sin cesar. Después... siempre he buscado afanoso sus sabias lecciones y tengo por timbre de gloria y honor el llamarle Maestro y que él no me niegue –cual San Pedro á Jesucristo– como discípulo, el llevarle á mi diestra, el frecuentar su casa y que él disponga de la mía..... Tu no comprendes todavía estas cosas, estas manifestaciones del sentimiento. No me admira ni me sorprendre. Tu corta edad te abona y disculpa. Personas mayores hay que se burlarian de ellas y las motejarían de inocentes y pueriles sensiblerías. Compadece á tales infelices: ¡tienen seco el corazón! Como reputo desgracia grande é irremediable semejante estado morboso, yo sentiría infinito que llegases á contagiarte; y en tu pecho se albergase la ingratitut y olvidases el nombre de tus favorecedores y no rindieses homenaje á los bienhechores de la humanidad, y no te descubrieses ante la Escuela de primera enseñanza, y no reverenciases al Maestro de primeras letras... y en especial al tuyo y al mío. ¡Que pruebas ha recibido éste de consideración y aprecio? Del Estado, ninguna –¡ni un ascenso!– porque el Estado suele olvidar á quienes mejor le sirven. De sus superiores jerárquicos, honores y distinciones que le han dado mucha honra y escaso provecho. De sus antiguos discípulos, inequívocas demostraciones del alto concepto en que le tienen, y entre ellas, el ofrecimiento que le hicieron de las insignias de la Orden al ser nombrado Caballero de Isabel la Católica. Del municipio... tampoco el Municipio ha sido ingrato para quien tanto ha trabajado por la prosperidad y bienestar de sus convecinos. Hoy mismo se me ha dicho que cundía la idea de honrar la calle que habita hace la friolera de 36 años dándole el nombre del excelentísimo Maestro de tu padre...¡Dichosos los individuos y los pueblos que aciertan á honrar debidamente á sus Maestros! Este solo dato revela que han llegado á un grado de perfección que, por degracia, no alcanza la generalidad. ¡Bien en mis paisanos! ¡Bien por mi pueblo natal!
LA VERNA 01/2016
24
Fragment de l’inventari que el mestre Balmanya i Ros va fer en jubilar-se, sobre el material que havia aplegat per a l’Escola d’Espolla. Hi esmenta una col·lecció de cartells fets per Joan Bosch.
Espolla, 25 de julio de 1907
2
Joan Bosch i Cusí va néixer als Vilars, al mas Can Casanoves, el dia 13 de març de 1866. Orfe de pare als tretze mesos, la seva mare i els sis germans més grans van haver de treballar de valent per tirar endavant el mas
i les vinyes. Als sis anys feia diàriament el camí dels Vilars fins a Espolla, per assistir a l’escola.
Joan Bosch i Cusí
Estimulat per Balmanya i Ros inicia els estudis de Magisteri a la Normal de Girona i més tard a Barcelona. L’any 1884 obté el títol de Mestre Superior i el 1885 el de Mestre Normal, tots dos títols amb la qualificació d’excel·lent.
L’any 1912 es traslladen a Berga, on durant quatre anys aconsegueixen tornar el prestigi a l’escola pública, que a la seva arribada passava hores baixes. El 1916, Joan Bosch és cridat per fer-se càrrec de les escoles del Patronat Ribas de Rubí, que s’acaba de crear a partir de la voluntat de la familia Ribas (fabricants de velluts) per tal de posar remei a la condició miserable de les escoles pùbliques existents. Joan Bosch accepta el càrrec de director, al mateix temps que una plaça de mestra per a la seva dona, un sou que triplicava el Bosch i Cusí forma fins aleshores rebut i la garantia de part del grup de mantenir els drets que tenien com a mestres gironins mestres nacionals.
que configuren la generació de mestres renovadors que s’inicia al darrer terç del segle XIX i arriba a la plenitut al segle XX durant els anys republicans.
El matrimoni Bosch-Pujolar va aplicar els ensenyaments actius a l’escola: organitzaven excursions, foren els creadors de la Lliga escolar protectora dels ocells, organitzaren la Festa de l’Arbre, en definitiva, promogueren un ensenyament fonamentat en l’interès, l’observació i l’experimentació. Els escolars aprenien d’una manera agradable i activa, eren els protagonistes directes del seu propi aprenentatge.
El càrrec de director del Patronat Ribas va durar fins al 1931. Durant els anys de la República en pau (1931-1936), Joan Bosch va treballar al Grup Escolar Milà i Fontanals de Barcelona, que depenia del Patronat Escolar de Barcelona, on va ser sots-director, mentre Rosa Sensat n’era la directora.
25 LA VERNA 01/2016
Llançà fou la primera població on va exercir de mestre, per poc temps. El 1885 es trasllada a Tortellà, on s’hi està 26 anys. En aquest poble es casa amb Serafina Pujolar, mestra, filla dels també mestres Marià Pujolar (de Llers) i Maria Lanciano (de Girona) tots dos mestres a Garriguella.
Joan Bosch i Cusí i la seva esposa Serafina Pujolar i Lanciano
Joan Bosch i Cusí
Però l’itinerari professional de Joan Bosch i Cusí es completa amb altres activitats: Va escriure tres llibres escolars que tingueren molta difusió i dels quals es feren força edicions: Prosodia y ortografia, Ejercicios manuscritos para la escritura al dictado i Historia de España, un llibre que és un intent seriós per fer un ensenyament no memorístic de la Història. A més d’aquests llibres són molt nombrosos els seus articles en les diverses publicacions del magisteri català i gironí, públiques i privades. Ja jubilat, va escriure Quince años en las Escuela Ribas, un text en que explica el que varen ser aquestes escoles, quin era el seu esperit i com varen funcionar.
Altres activitats a part de la seva dedicació a l’ensenyament primari i a la publicació de llibres de text foren les classes d’adults (la responsabilitat social impel·lia a aquests mestres a promoure l’ensenyament per a les persones que ja havien deixat l’escola i volien continuar la seva formació), la participació en Les Converses Pedagògiques (iniciativa del magisteri gironí que tenia com a objectiu l’intercanvi d’experiències i la dignificació de la professió de mestres per tal d’arribar al reconeixement social que fins aleshores no tenia), i l’activitat associativa entre la professió a nivell comarcal, provincial i català (va ser president de la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya).
26 LA VERNA 01/2016
Bosch i Cusí forma part del grup de mestres gironins que configuren la generació de mestres renovadors que s’inicia al darrer terç del segle XIX i arriba a la plenitud al segle XX durant els anys republicans. Joan Bosch i Cusí va dedicar el seu llibre Escritura al dictado al seu primer mestre, Antoni Balmanya i Ros
3
Joan Bosch i Cusí era el meu besavi. Jo no el vaig conèixer, ni cap dels meus germans, però tots varem crèixer amb la seva figura i amb la de la seva esposa, l’àvia Serafina, com una presència omnipresent. Els besavis varen tenir 8 fills, quatre nens i quatre nenes. Cap dels nens va arribar a l’edat adulta (un d’ells, en Ricard és amb qui parla el seu pare en l’escrit sobre el Mestre). Aquest fet terrible va marcar la vida de tota la familia, ningú s’explicava la mort dels quatre nens. Les quatre filles, educades en un entorn de mestres i escola, varen seguir el mestratge dels pares, encara que cap d’elles va erxercir la professió. L’Aurora Bosch, la meva àvia, es va casar amb Josep Vilanova i Arqué, que formava part de l’equip de mestres de les Escoles del Patronat Ribas. Joan Bosch i Cusí va morir a Barcelona el 2 de gener de 1939. La crònica familiar explica que va morir a causa de l’ensurt que va tenir després de que una bomba caigués a casa seva (al carrer de Balmes de Barcelona) i provoqués destrosses al pis.
Malgrat la seva trajectoria que el va fer anar d’un lloc a l’altre de Catalunya, Joan Bosch i Cusí no va oblidar mai els seus orígens i per sobre de tot no va oblidar mai el seu primer Mestre, Antoni Balmanya i Ros. Va ser ell qui va demanar a l’Ajuntament d’Espolla que se li dediqués un carrer. En el ple del 18 d’agost de 1907, l’Ajuntament va acordar unànimament posar el seu nom al carrer on vivia, anomenat fins aleshores carrer de Cotlliure.
Joan Bosch i Cusí
Però el poble d’Espolla tampoc el va oblidar. En un Ple de l’Ajuntament d’Espolla del dia 7 de gener de 1910, es redacta el següent acord : El Ayuntamiento de mi presidencia, en sesión de fecha 7 de diciembre de último, tomó el siguiente acuerdo: El Sr. Roca expuso con satisfacción se habia enterado de que al hijo de este pueblo D. Juan Bosch y Cusí, distinguido maestro de Tortellà habia sido agraciado con la Cruz de Caballero de la orden civil de Alfonso Xll y que, por tratarse de un espollense, entendia debia demostrarse al agraciado la satisfacción con que el consistorio se ha enterado de la merecida distinción de que, por sus servicios en la enseñanza, le ha hecho merced S.M. El Rey que Dios guarde. “Los reunidos, oídas las indicaciones del Concejal Sr. Roca las encontraron justas y, en su consecuencia, por unanimidad se acordó felicitar a D. Juan Bosch y Cusí y significarle la satisfacción del Ayuntamiento por la concesión de la Cruz de Caballero de la orden civil de Alfonso Xll; y, haciéndose intérprete del vecindario, felicitarle igualmente en su nombre por tan alta y preciada distinción”. Cuyo acuerdo me complaco en comunicar á V. para su conocimiento y satisfacción. Dios guar. Á V. m.a. Espolla 7 de enero de 1910
27 LA VERNA 01/2016
Juan Roca, alcalde La resposta de Joan Bosch: Gratamente sorprendido con su atenta comunicación del 7 de enero –recibida ayer– al dar á V. por ella y por el acuerdo que me transmite las más cumplidas gracias, me complazco en testimoniarle mi sincero reconocimiento. Afecto y admiración sentí siempre por ese pueblo: afecto hacia sus cosas, indisolublemente unidas a los recuerdos de mi infancia; afecto y admiración hacia sus personas, por su laboriosidad, por su honradez, por su cultura, por su civismo. La gratitud á que me obliga el acuerdo de esa celosa Corporación, de 7 de enero último, es un nuevo lazo que me une más fuerte y más estrechamente á mis paisanos, a mi pais natal. Dígnese V., Sr. Alcalde, ser fiel intérprete de estos mis sentimientos de afecto, admiración y gratitud cerca del Ayuntamiento de su digna Presidencia y de ese vecindario en general, y cuenten todos y cada uno con mi aprecio é insignificacia. Dios guarde a V. muchos años. Tortellà, 5 febrero 1910
Bibliografia:
“L’aportació gironina al desenvolupament de la pedagogia catalana” – Lluís Maria Mestras i Marti
“Quince años de las escuelas Ribas” – Joan Bosch i Cusí. Presentació de Salomó Marquès “El mestre Antoni Balmanya i Ros” – David Pujol
Juan Bosch Cusí Article escrit per Anna Ros i Vilanova
“Joan Bosch i Cusí” – Mariona Vila i Bosch
el paratge de Baussitges fem història
Baussitges, al cor del massís de l’Albera, està configurat per una geologia granítica, i un relleu accidentat amb zones molt deforestades a causa dels incendis. El sotabosc típic de sureda, sobretot de bruc, ha estat substituït per un mantell vegetal dens principalment de gatosa, argelaga negre, estepa i aladern de fulla estreta. Els conreus es centren bàsicament a les valls.
Fins l’any 1845 es mantingué com a veïnat independent i sobirà, i a partir d’aleshores fou agregat al municipi d’Espolla
Les dinàmiques del paisatge natural són les que es deriven de l’abandonament de les zones de pastura amb la conseqüent pèrdua de paisatge obert i l’augment de bosquines i matollars.
La gran quantitat d’espècies vegetals protegides, la presència de la tortuga de l’Albera, de la vaca de l’Albera, així com els marges i parets de pedra seca, els monuments megalítics i les ermites i masos són els valors d’aquest paisatge.
El paratge
Durant segles, Baussitges fou un feu medieval que es va anar transmetent d’un feudatari a l’altre, del compte d’Empúries a l’abat de Sant Quirze de Colera, als Castellbisbal de Llançà, al cavaller Simó de Satrilla, a l’abat de Vallbona del Rosselló, a la familia Mateu, membres del Sant Ofici i per via matrimonial als Avinyó de Peralada i als marquesos de Camps, per finalment ser adquirit per l’actual familia Carola.
LA VERNA 01/2016
28
Mas Corbera
Mas Freixe
Fins l’any 1845 es mantingué com a veïnat independent i sobirà, i a partir d’aleshores fou agregat al municipi d’Espolla.
L’economia de Baussitges sempre havia estat la ramaderia (bous, vaques, cavalls, cabres i ovelles), l’explotació forestal dels boscos, la producció de carbó i la cria de porcs en llibertat. A principi del segle XX el paratge tenia una població d’unes 60 persones.
Camins antics
Des de la més llunyana antiguitat, des de l’època ibera o anterior, coneixem l’existència de la via Heràclea o camí d’Hèrcules, la principal via de comunicació que travessava els Pirineus orientals, possiblement pel coll de les Eres, molt anterior a la via Augusta que passava pel coll de Panissars. A l’Edat Mitja caigué en desús, subtituïda pel camí del coll de Banyuls.
Els masos
Mas Corbera És el més proper a la carretera que mena d’Espolla al coll de Banyuls. Actualment és el centre de l’explotació ramadera de la vaca de l’Albera. A mitjans del segle XX coneixem als masovers Andreu Sagué, Valentí Alabau Xascles i la muller Montserrat Rustollet Brusi. L’any 1965 era habitat pels conjugues Juan Cortés Gordillo, Mercedes López, originària de Sevilla, i els seus fills, Rosario, Mercedes, Miguel, María Carmen i María Pilar. A l’actualitat l’habita la familia Carola, propietaris de la finca. Mas Freixe Aquest mas disposava de les millors terres de conreu i dels pocs planells de l’accidentada orografia. Des del segle XVIII hi havia constància dels masovers Sebastià Lagresa i Pere Reinal. Als anys trenta del segle passat hi arribà Joan Cos Pey, una nissaga originària d’Oix de llarga permanència a la contrada, possiblement la darrera abans de l’èxode definitiu. L’any 1965 era habitat pel descendent Pere Cos Nou, la muller Maria March i el fill Joan.
Mas de Sant Genís Annexat a la capella homònima, disposava d’un corral de grans dimensions. L’any 1946 era menat per Cosme Riera Plana d’Olot, la muller Magdalena Sala Solà d’Oix i els fills Josep, Isidre, Andreu, Montserrat i Margarita. L’any 1965 consta habitat pels conjugues Francisco Morcillo Fabregó de Sant Martí de Llémana, Maria Cabretosa Capell de Canet d’Adri i els fills Angela, Pedro, Carmen, Maria i un pastor dit Ramon Barat. Mas de Sant Martí És un conjunt arquitectònic de gran antiguitat, format per estança i corral estructurat al mateix edifici. Als anys trenta del segle XX era menat per la familia de Jaume Cos Nou d’Oix. Quinze
La foto de dalt és el Mas La Llosa i la de baix el Mas de Sant Genís
29 LA VERNA 01/2016
Mas La Llosa Mas molt enlairat (430m), aïllat i amb vistes panoràmiques. El 1864 fou protagonista d’una tràgica història, quant uns desertors o bandits francesos varen assessinar d’un tret al seu masover. La vídua Joana Castelló i un fill de tres anys abandonaren l’heredat. Als anys quaranta del segle passat estava habitat per Esteve Cos Nou, la muller Anna Coll Soler i un fill petit. A l’any 1955 hi constaven els cònjugues Pascual Doñate Mondragón de València, María Encarnación Sánchez Puga de Granada i els fills Ana i Jaime. Actualment serveix de residència a la Marta Carola i la seva filla Maria.
El Mas de Sant Martí
fem història
anys després continuava habitat per la seva vídua, Anna Soler Cos, les filles Maria, Ramona i una neboda. De l’any 1965 hi consten Jacinta Joher Mallart, el fill Serafí Cardoner Joher, Ramona Cos i els germans Anna Maria, Lurdes i Jordi Cardoner Cos.
Mas de Jan Roig També anomenat Casal d’en Bec. Format per dos corrals i tres edificis mig enrunats. El més gran, alt i modern, fou construït com a residència estival o temporal dels marquesos de Camps i estava a càrrec de la familia Duarte de Portugal. Perdura una sala amb una pissarra que ocasionalment havia servit d’escola. Després de la guerra civil, el mas era habitat per Narcís Gibert Pijoan, la muller Rosa Camps Castelló i els quatre fills Jaume, Maria, Hermínia i Lluís. Als anys seixanta Andreu Riera Sala i el 1965 els conjugues Manuel Barroso Verdugo, Maria Roman Aguilar i els fills Josep, Francesc i Manel.
Mas Castanyers Situat a considerable alçada, consta de dos edificis separats un centenar de metres i corrals. Tot el paratge que l’envolta està dominat per una ferèstega vegetació arbòria i prats de pastura. Durant la guerra civil el masover era Joaquim Aych Pujol, la muller Paula Cos Nou i una filla dita Teresa, emparentats amb altres estadants dels masos Freixe, Llosa i Sant Genís. L’any 1965 era habitat pels conjugues Pere Cabretosa Colomer de Canet d’Adri, la muller Àngela Capell Ventura i el fill Joan, que com a mínim va continuar fent de ramader a l’heredat una desena d’anys més.
LA VERNA 01/2016
30
A dalt, el Mas Jan Roig. La construcció en primer pla va ser construida com a residència temporal del Marquès de Camps. Al mig, les restes del Mas Castanyers. A baix el Mas Gamarús.
Mas Gamarús També dit Casal Margarit. Situat a 500m d’alçada, amb vista panoràmica sobre l’Empordà i la dabia de Roses. Disposa d’eixida i corrals. Durant la guerra civil, la familia Pastoret fou objecte de vandalisme per soldats alemanys. El 1946 hi constaven els conjugues Josep Vila Tremoleda de Sadernes, Carmen Cros Vila i les filles Agustina i Montserrat. Tot seguit Juan Morón amb els fills Juan, Gracia, Encarnación, Antonio i Ana. Als anys seixanta l’habitaren Antonio Meléndez, María Ballesteros i els fills Enrique, Antonio, Aurora i Joaquin. (Text extret del fulletó editat per l’Associació Via Pirena en motiu de l’esquellada 2015.) Agraim la col·laboració d’en Jaume Geli que ens va acompanyar a fer el “tour” de Baussitges per tal que l’Artemi pogués fotografiar tots els massos. I a la Marta Carola per donar el permís per fer-ho!
el salpàs El costumari català de Joan Amades diu que el salpàs es fa en diferents dies, segons els indrets, que s’estenen per tota la Quaresma.
Consisteix en la benedicció de sal i aigua practicada a totes les cases de la parròquia, que el sacerdot visita expressament
fem història
Consisteix en la benedicció de sal i aigua practicada a totes les cases de la parròquia, que el sacerdot visita expressament. La sal és encastada a les llindes de les portes d’entrada i d’altres obertures. També és corrent de fer beneir els corrals i els altres estatges del bestiar .
El sacerdot, acompanyat d’un o dos escolanets investits amb roquet, van de casa en casa de la parròquia per aspergir amb sal dissolta en aigua beneita les portes i les altres obertures de la casa, a voluntat i indicació dels veïns. Els escolanets duen la caldereta (aquí en dèiem el perolet) amb l’aigua beneita. Abans hom creia que aquesta benedicció guardava la casa de bruixes, diables i tota mena de mals esperits.
Era corrent que la gent donés uns cèntims que eren per el sacerdot i un parell d’ous per als escolanets que posaven dins d’un cistellet que ja portaven expressament, a més de la caldereta.
Si la sal encastada s’agafava i no queia, la pagesia ho interpretava com a signe de bona anyada.
Entre d’altres antigament al Maresme, per exemple, es cantava: Sal i aigua dels bons ous, la cistella plena d’ous, i els diners per als capellans, les clares per a les majordomes; Cati cati catasques, un ou per pasqües La gallina rossa que tot ho esmossa, els ous per als escolans, la gallina blanca que tot ho escampa, la gallina negra que tot ho arreplega. Fora, fora peixaters que ara vindran carnissers; Fora fora ganyes, que ara vindran banyes; a despit de l’arengada, la Quaresma ja és passada, a despit del cargol la Quaresma ja és al sol.
31 LA VERNA 01/2016
Hom creu que el terme salpàs està format per la contracció dels termes sal i pax, puix que el sacerdot, en les seves invocacions pròpies de la cerimònia desitja pau als estadants de les cases que aspergeix.
fem història
A Espolla també es feia el salpàs.
Amb Mossèn Amadeu Sudrià, en la meva època d’escolà, pels vols de Setmana Santa i guarnits amb els corresponents roquets, el perolet amb l’aigua i sal beneïda i el cistell pels ous anàvem de casa en casa; en Mossèn Amadeu amb una punteria espectacular encastava una cullerada de la barreja salada en el llindar de les portes i princiMossèn Amadeu pals obertures de les cases tot dient una amb una punteria benedicció en llatí que, evidentment, no espectacular enteníem però que, de ben segur, servia per foragitar les bruixes i els mals esencastava una perits que gosessin afectar les llars. Els escolans, no cantàvem cap cançó, obríem el portal o la porta i dèiem: “A María, no hi ha pas res pel salpàs?”, i la mestressa de la casa ens posava uns quants ous al cistell o bé ens donava uns cèntims.
cullerada de la barreja salada en el llindar de les portes i principals obertures de les cases tot dient una benedicció en llatí
També anàvem a fer el salpàs als nou masos de muntanya, allò si que era tot un esdeveniment; pels escolans, representava fer campana a l’escola i passar dos dies fora de casa que no era gaire corrent en aquells temps. Començàvem per Girarols, Corbera, Freixe i la Llosa, quedant-nos a sopar i a dormir a Freixe. Després de sopar, Mossèn Amadeu ens feia anar a dormir però, tu diràs, dormíem al paller sobre un jaç de palla, i la xerrera, les bromes i les ganes de jugar, duraven una bona estona, fins que quèiem vençuts per la son i el cansament de la caminada de tot el dia.
LA VERNA 01/2016
32
Fotografia de Joaquim Maynou, 1929
L’endemà, després d’un bon esmorzar, continuàvem cap el mas Gamarús, Castanyers, can Jan Roig, Sant Martí, Sant Genís i cap a casa. La gent dels masos era molt generosa i ens convidaven a menjar i beure, llescaven uns bons talls de les seves llonzes i llonganisses i treien el porró de vi.
Altres anys el recorregut era a l’inrevés, aleshores ens quedàvem a sopar i a dormir a Sant Martí o al Castanyers.
D’anècdotes, moltes, recordo que una vegada unes vaques ens barraven el pas i no marxaven del mig del camí, i mossèn Amadeu, armat amb una gran branca i amb uns crits amenaçadors les va foragitar. A Freixe, al vespre, l’amo del mas ens feia escoltar un gemec fort que venia del bosc i ens deia que era un home i després, perquè no agaféssim por per la nit, ens explicava que, de fet, era el cant d’un rapinyaire molt gros anomenat duc. En certa ocasió, mossèn Amadeu presumia de la seva destresa i equilibri per a travessar la ribera saltant per les passeres amb tanta mala sort que va relliscar i ja teniu al mossèn dins de l’aigua, afortunadament no es va fer mal, però va sortir regalimant i amb la sotana completament xopa, i els escolans, no podíem aguantar-nos el riure. Molt bons records del salpàs d’aquells anys.
Albert Geli
alto el foc a l’albera
En resposta als fets del 4 de novembre, quan durant unes maniobres de l’Exèrcit espanyol al camp de tir de Sant Climent Sescebes, van caure fora dels límits del mateix camp de tir i a uns 100 metres d’un habitatge, més de 15 morters, veïnes i veïns de Sant Climent Sescebes i Espolla han constituït un grup de treball per prendre posició respecte a la presència del mateix camp de tir al territori. S’ha redactat una declaració d’intencions amb l’objectiu d’aconseguir les màximes adhesions possibles d’entitats locals, ajuntaments, persones públiques i ciutadans, i seguiran accions al territori, amb l’objectiu d’aconseguir la clausura del camp de tir. Aquest és el manifest:
Des de les expropiacions forçoses de l’any 1978 (1.380 hectàrees entre Sant Climent Sescebes i Espolla) els veïns hem viscut resignats a la pèrdua de bona part del terme municipal de Sant Climent, de la zona dels comuns d’Espolla, de vinyes i d’olivars... Són moltes molèsties derivades de la proximitat del camp de tir de la base militar Álvarez de Castro, situada en ple Paratge Natural de l’Albera.
“Explosions, granades de morters que impacten contra arbres i murs i provoquen grans forats a terra, restes de metralla a la teulada de les cases... Ningú no ho diria, però parlem d’un racó a l’Alt Empordà.” Diari ARA 01/11/15 “Creiem que el que ha passat és d’una incompetència inacceptable”
Ens malfiem dels compromisos acceptats per part dels responsables de la Base Militar, ja assumits per escrit per l’antic coronel l’any 2013, i dels quals no s’ha fet res. És una realitat que:
_L’activitat militar posa en perill no només la integritat física de les persones que hi viuen i hi treballen, sinó també la dels visitants que fan rutes per vinyes i cellers, diferents pràctiques esportives, passejades pels Itineraris Saludables, boletaires, caçadors, etc. _L’entorn és avui un espai dins la Xarxa Natura 2000, amb una importància paisatgística, de fauna i flora. Defensem també el patrimo-
33 LA VERNA 01/2016
Últimament hem notat un augment de maniobres i convivim amb tirs i explosions a qualsevol hora del dia o la nit. Aquests dies hem tornat a sentir històries i qui més qui menys té un familiar o coneix algú que ha sentit xiular bales o ha vist caure un morter ben a prop. Alguns d’aquests fets, que fan posar la pell de gallina, fins ara sembla que no trobaven prou ressò mediàtic o polític fora de casa nostra. Però l’últim episodi, i també un dels més greus viscuts fins ara, que es va produïr a principis de novembre, ha encès totes les alarmes. Es van llançar una tretzena d’artefactes a tocar d’un mas dels Vilars d’Espolla, bombardejat mentre la propietària era al jardí de casa i corria a refugiar-se a l’interior.
Es van llançar una tretzena d’artefactes a tocar d’un mas dels Vilars, bombardejat mentre la propietària era al jardí de casa i corria a refugiar-se a l’interior.
alto el foc a l’albera
ni: un paisatge com a actiu econòmic, amb una ruta turística i cultural que permet descobrir la importància dels monuments megalítics de la comarca. El menhir de Rocs Blancs ha estat tirotejat i el dolmen de Fontanilles no sabem en quin estat es troba (ja que té una diana molt a prop).
_Sovint es declaren incendis forestals provocats per les maniobres militars i difícils d’apagar ja que en aquests terrenys no poden accedir-hi mitjans terrestres a causa de possibles artefactes que no han detonat. Són els bombers de la Generalitat que s’ocupen d’apagar els focs amb mitjans aeris. EXIGIM LA FI DE LES PRÀCTIQUES AMB ARTILLERIA i ARMES LLARGUES a la zona de Vilartolí i del Puig Castellar. I la conseqüent clausura d’aquest camp de tir. Veïns i veines de Sant Climent i Espolla, desembre 2015
Des de l’incident, els veïns han trobat nombrossos impactes, arbres trencats i casquets de morter dispersos per la muntanya. Per això, van demanar als batlles d’Espolla, Carles Lagresa i Sant Climent Sescebes, Olga Carbonell, una reunió urgent amb el coronel de la base militar, Rafael Morenza.
Els efectes de les pràctiques militars: arbres trencats, restes de morters, alguns sense explotar
LA VERNA 01/2016
34
Segons van explicar els alcaldes, el coronel es va mostrar disposat a posar fil a l’agulla i solucionar el problema. Aquesta voluntat s’ha materialitzat en tres compromisos concrets: per una banda, el Ministeri de Defensa farà un tancat a l’entorn de la zona de caiguda de projectils per evitar que els senderistes o ciclistes que passen per aquesta zona –on només hi ha alguns trams amb una tanca de filferro malmesa– entrin dins uns terrenys on ha pogut caure artilleria que no ha explotat. Aquest tancat també posarà solució a un altre problema que es viu al poble i que afecta als caçadors. A tocar dels terrenys militars hi ha un espai d’aprofitament cinegètic on els caçadors del poble hi van sovint. Una part d’aquests terrenys pertany a la zona de caiguda d’artefactes i els caçadors hi poden entrar, amb el perill que això suposa. Per tant, amb aquesta tanca se’ls garanteix que poden seguir amb la seva activitat però amb una seguretat major.
El segon compromís és el de rebaixar un quilòmetre l’abast dels projectils que disparin. Segons remarquen els alcaldes, els terrenys militars ocupen 1.450 hectàrees i, per tant, consideren que els militars poden “filar més prim” i disparar a distàncies més curtes que no posin en perill els terrenys privats que hi ha al voltant. Per últim, també s’han compromès a enviar especialistes en desactivació d’explosius a les finques on els propietaris documentin que tenen restes d’artilleria (hagi explotat o no). Alguns particulars asseguren que tenen restes de projectils que daten del 1973. Per tant, es retiraran tant els artefactes que van impactar la setmana passada com aquells que fa anys que són a les finques. Segons el coronel, aquestes mesures ja s’han començat a tramitar i compten amb el vistiplau del tinent general de la regió. El compromís dels militars és començar a aixecar la tanca a principis del 2016 i enviar els especialistes en explosius tan bon punt els propietaris donin la seva autorització per entrar als seus terrenys.
Els veïns, però, malfien dels compromisos. Asseguren que aquest compromís també el va assumir per escrit l’antic coronel de la base l’any 2013 però que no es va fer res. De fet, l’actual màxim responsable de la base de Sant Climent, Rafael Morenza, deixa el càrrec en els pròxims tres mesos. Els alcaldes han demanat una reunió amb el seu successor perquè els compromisos no quedin en paper mullat.
les administratives de l’Ajuntament
Aquesta vegada hem volgut entrevistar a la Montserrat Cristina i a la Carme Solà les administratives de l’Ajuntament d’Espolla.
entrevista
Molt han canviat els temps des que el funcionariat eren persones poc predisposades a atendre al públic o almenys amb l’esperit de servei exigit pel sofert contribuent com preconitzava l’escriptor Mariano Josè de Lara en la seva obra “Vuelva Vd. Mañana”. A l’Ajuntament d’Espolla gaudim del servei de dues administratives molt agradables i competents que si ens poden resoldre la qüestió que fins allà ens ha dut en el mínim temps necessari de ben segur no hi invertiran ni un minut més.
Perquè us heu decantat per aquesta feina? Què us hauria agradat fer de no treballar a l’Ajuntament? A la Montse, li hauria agradat ser mestra d’Educació Especial i a la Carme Relacions Públiques, de fet va viure un temps a Alemanya per aprendre l’idioma, pensant en aquesta possibilitat.
La Montse Cristina i la Carme Solà
Quants anys fa que treballeu a l’Ajuntament d’Espolla?
La Carme en fa tretze i la Montse onze, de manera discontinua, ja que ha treballat cinc anys en una empresa privada. Com va ser que vareu aconseguir aquesta feina?
Quina és la part més grata i la no tant de la vostra feina?
Es molt agradable el tracte amb la gent de tu a tu, expressen les dues, la gent d’Espolla és molt respectuosa, per altra banda, no troben res que els hi resulti ingrat. Si han de qualificar de l’1 al 10 el seu grau de satisfacció en la seva feina, indubtablement un 10. Podeu compaginar fàcilment la feina amb la vida familiar?
Ho tenim molt ben coordinat, horaris, escola dels fills, hobys, amb l’ajut familiar, evidentment. Apart de la feina pròpia de l’administració local feu altres tasques per l’Ajuntament? Ens diuen que efectivament col·laboren en les festes populars, en les activitats culturals, a les mugues, en la fira de l’oli, i en qualsevol altra activitat que hi participi l’Ajuntament. En els ajuntaments periòdicament hi ha eleccions i això pot comportar un canvi de govern, us preocupa aquest fet? No les preocupa, coneixen a la gent del poble i estan segures que s’adaptarien a qualsevol canvi de govern. En cap moment han pensat canviar de lloc de treball. I quins són els vostre hobys i aficions?
A la Carme li agrada i practica l’esport i el cant. A la Montse viatjar, llegir, caminar.
35 LA VERNA 01/2016
La Montse va tenir una entrevista amb el secretari el Sr. Martí Pujol i amb l’alcalde d’aleshores el Sr. Jaume Coderch. La Carme va opositar per la plaça d’auxiliar administrativa per fer les tasques de secretaria en la seva absència. La Montse s’encarrega dels temes econòmics i fiscals i la Carme del secretariat.
records de la infantesa fem memòria
M’han deixat per llegir ”Les dones sàvies de la muntanya”, les trementinaires; només començar el llibre, he recordat la meva infància. En aquell temps no hi havia pastilles, a casa només teníem anissos homeopàtics que ens donava el nostre metge, el doctor Joan Soler i Pla, nascut al barri de les Planes, i molt estimat per la meva família. Hem fet una trobada la Maria Cabeceran, la Leonor Mas i jo, i ens ho hem passat bé recordant molts moments de la nostra infantesa. Les tres hem recordat que, quan teníem el xarampió, ens tenien a les fosques i cobrien amb un drap vermell les bombetes.
Hem parlat que durant la guerra hi havia moltes puces, xinxes i sarna, i hem comentat el que calia fer per aconseguir menjar: anar-lo a buscar a fora, canviar-lo per sabó, oli...
quan teníem el xarampió, ens tenien a les fosques i cobrien amb un drap vermell les bombetes
També hem recordat els pegats de la farmàcia que es posaven al pit i a l’esquena quan s’estava refredat i que s’enganxaven de valent. Encara en parlem amb els meus fills.
LA VERNA 01/2016
36
Finalment, hem comentat el cas de la tos ferina o catarro, una tos molt empipadora, i que recomanaven pujar al Tibidabo per curar-la. També hem parlat dels furóncols, uns grans molt grossos, que es deien golondrinos quan sortien a sota de les aixelles; de la farigola, que servia per a moltes coses: per a les infeccions de les ferides, per als ulls, per a la boca, per a la sopa de pa... I dels penellons, quines picors! I del fogonet d’alcohol per tenir l’aigua bullint amb fulles d’eucaliptus. Del romaní per als cops i el reuma... De les infusions, una que, segons la Lourdes Valero, era per a la tos i que es feia amb flor de malva, figues seques i panses. Llàstima que no hi ha res per tornar a la infància. Que consti que no em queixo del que he viscut. M. Lourdes Llauró Dibuix de Francis Mallart fet expressament per a la revista.
el mestre El títol d’en Màrius Molla és prou explícit. Ens situem a l’any 1914, al Montseny. Tot i que no parlem de paratges circumdants, mentre es llegeix, hom podria ubicar el relat en qualsevol altre paratge rural. I si fem cas a l’època que es desenvolupa la trama, no es fa difícil assimilar la història del protagonista amb la d’altres personatges coetanis de l’època. Sense anar més lluny, Antoni Balmanya o Cassià i Àngel No es fa difícil Costal, referents a l’Alt Empordà de la renovació pedagògica. assimilar la història
racó literari
del protagonista amb la d’altres personatges coetanis de l’època. Sense anar més lluny, Antoni Balmanya o Cassià i Àngel Costal, referents a l’Alt Empordà de la renovació pedagògica
Aquest personatge real, vehicula la trama del nostre protagonista. El mestre, deixeble i amic de Ferrer i Guàrida, arriba a una comunitat de llenyataries del Montseny. Allà, amb una nova identitat assumida després de l’exili, es fa un lloc entre els habitants del mas. Immiscuït a la natura, buscant l’anonimat impossible, recupera la seva il·lusió per l’ensenyament i les bases pedagògiques impulsades per Ferrer i Guàrida. Inevitable a la seva presència, la comunitat es veu moguda per noves idees i una petita revolució, no excempta de trifulques amoroses, que desperta en Del nostre mestre els habitants aïllats a la muntanya, brollen emocions un nou aire de lluita per una justícia intenses que fan suar social anhelada i mutilada pels terratinents de l’època. les mans i accelerar
les pulsacions. Una pugna entre el passat i el present de la pròpia existència, del que s’era i del que ja sempre se serà
Una novel·la amena, de fàcil lectura, que no per això deixa indiferent al lector. Del nostre mestre brollen emocions intenses que fan suar les mans i accelerar les pulsacions. Una pugna entre el passat i el present de la pròpia existència, del que s’era i del que ja sempre se serà.
En definitiva, un homenatge a tots i totes les mestres que van arribar fins a l’extrem per posar en pràctica les seves idees i que avui es mereixen, sens dubte, tot el nostre reconeixement. Gemma Blanco
37 LA VERNA 01/2016
Ferrer i Guàrida. Fundador de l’Escola Moderna a principis del segle XX. Pedagog que va donar un tomb a la concepció de l’educació dels infants. Acusat injustament com a instigador dels fets de la Setmana Tràgica i afusellat, en conseqüència, per les seves idees en contra de les bases del règim conservador i clerical. Renovador, humanista. Revolucionari. El 1906, va establir les bases d’una escola nova que abogava per una educació científica i racional basada en el desenvolupament integral de l’infant, fomentant la no-competitivitat, el pensament lliure i individual i la capacitat de les persones en participar i modificar els cicles socials.
Espolla Sant Climent fem història
Endreçant papers i martingales he trobat la capsa de les fotos familiars, entre elles una dels anys 1940-41 que hi ha cinc dels deu nois d’Espolla, un d’ells el meu pare, que mudats i empolainats anaven a festejar amb deu noies de Sant Climent. He anat a l’Ajuntament de Sant Climent i molt amablement m’han deixat consultar el llibre d’actes dels matrimonis. Aquests nois i noies són els següents:
D’esquerra a dreta: Eusebi Darnés, Francesc Geli, Lluís Llonch, Jaume Estela Pineda i Josep Estela Boix.
LA VERNA 01/2016
38
Silvestre Planas Carré amb Maria Soler Trilla casats el 18 de maig del 1940; Pere Pairet Ferrer amb Rosa Bartolí Gironès casats el 20 de gener del 1941; Jaume Estela Pineda amb María Costa Jorch casats el 17 de novembre del 1942; Jaume Lagrifa Puquet amb Balbina Rigat Freixas casats el 2 de desembre del 1942; Francesc Geli Rossell amb Dolors Pagès Muntada casats el 24 de febrer del 1943; Lluís Llonch Viñas amb Joaquima Abulí casats el 19 d’abril del 1947; Eusebi Darnés Geli amb Concepció Castelló Cusí casats el 16 de novembre del 1947; Josep Estela Boix amb Josefina Costa Cusí casats el 25 de novembre del 1948; Josep Rabat Lagresa amb María Pey Monturiol casats el 16 de desembre del 1949; Serafí Geli Bosch amb Emília Argeles Masplà casats el 29 d’abril del 1950. Sempre havia pensat que en aquell temps a Espolla potser hi havia molts més nois que noies, però segons els cens de l’Ajuntament no és el cas.
És ben cert que entre poblacions veïnes sempre hi ha hagut una certa rivalitat comparant diferents qüestions i atributs de cadascuna. Ja sigui perquè tenen la plaça més gran, el carrer més llarg, el campanar més alt, la festa major més lluïda o qualsevol cosa. Tenim exemples ben coneguts Sant Hilari-Arbúcies, Sabadell-Terrassa, Tarragona-Reus, l’Ametlla del Vallès-La Garriga... i tantes altres. A Espolla, tenim una rivalitat, crec que de temps immemorial, amb Sant Climent Sescebes, segurament ja els homes primitius dels dos pobles deurien competir per qui feia el dolmen més gran o el menhir amb la pedra més alta.
És ben cert que entre poblacions veïnes sempre hi ha hagut una certa rivalitat comparant diferents qüestions i atributs de cadascuna. Ja sigui perquè tenen la plaça més gran, el carrer més llarg, el campanar més alt, la festa major més lluïda o qualsevol cosa
Ells poden presumir que tenen una plaça major més gran i a l’ombra dels plataners, nosaltres tenim horts i ells tenen hortes, tenen bona terra, la ribera els hi passa al costat del poble, tenen la font “pudosa”, la seva sala de ball és més gran però no tenen “barandilla”, tenen farmàcia, caixer automàtic... caram, si que tenen coses aquests de Sant Climent!
Però nosaltres tenim més places, moltes vinyes, una gran i antiga cooperativa de vi i oli que no para d’aconseguir premis i medalles arreu on presenta els seus vins, i un trull que cada any fa més i millor oli, una pista que ens comunica amb França, fem frontera amb tres pobles francesos, una muntanya amb nou masos i un terme molt més gran...
fem història
Abans, quan les festes majors es celebraven amb més pompa, a Espolla llogàvem l’orquestra La Selvatana que tocaven millors concerts i ells, La Alguna cosa Bisbal que tocaven millors sardanes, havien de trobar a els partits de futbol de la festa d’estiu Sant Climent els eren èpics sempre hi havia discussions i alguna empenta. nois d’Espolla
dels anys de la post-guerra que molts anessin a festejar a les noies de Sant Climent
Però vejam, rivalitats a part, i tenint en compte el reduït nombre d’habitants del dos pobles, aquest fet és si més no curiós. Alguna cosa havien de trobar a Sant Climent els nois d’Espolla dels anys de la post-guerra, que molts anessin a festejar a les noies de Sant Climent.
Aquestes deu parelles amb els seus corresponents fills, pares germans i més familiars representaven un nombre considerable de gent que gaudien de les festes i celebracions dels dos pobles, i aquests lligams familiars i d’amistat també contribuïen i contribueixen en les bones relacions dels pobles veïns. Albert Geli
LA VERNA 01/2016
39
apunts del temps 2015 meteorologia
A setmanes de deixar enrera el 2015, podem resumir l’any passat com a ben càlid i molt eixut en pluges. Aquest n’és un resum de les dades més destacables:
temperatures
Línia contínua: Tª mitjana mensual Línia discontínua: Tª mitjana normal
LA VERNA 01/2016
40
- La Tª més alta enregistrada: 38,6ºC el 5 de juliol. Ben al contrari que l’estiu del 2014, el passat sí que va ser tòrrid, sobretot el juliol, amb 6 dies de temperatura màxima diària per sobre dels 35ºC. Els últims estius tan càlids, i més encara que el passat, els trobem al juliol de 2006 (11 dies amb temperatures màximes passant dels 35ºC), sobretot el terrible agost de 2003 (15 dies amb màximes per sobre dels 35ºC) i també el juliol de 1994.
- La més baixa: -1’9ºC el 2 de febrer. L’hivern passat va ser més fred i normal que l’anterior (el 2014). En tot el 2015 vam tenir 17 matinades amb gelades, que més o menys és la mitjana anual que tenim des de 1997. Fins i tot destaca l’abril amb una petita gelada el dia 8, fet que no passava en aquell mes des de l’abril de 1998, mes poc habitual per aquest fenòmen.
- La temperatura mitjana de tot el 2015: 16’76 graus ºC, molt alta, només dues dècimes per sota del rècord històric mai assolit del 2014 en el cas d’Espolla (a d’altres zones ha sigut la més alta mai enregistrada).
- El desembre va ser rècord històric en temperatura mitjana, es va desbocar el termòmetre, mai vist en aquest mes des que en prenem dades el 2002 com a mínim. El conjunt de novembre i desembre, tan anticiclònics i càlids com van ser, van donar un final de tardor i principi d’hivern extremadament calents. El canvi climàtic, i a més a més el fenomen d’“el Niño” a tot el món s’està notant molt.
precipitacions
- El mes més plujós: el març amb 90’9 litres/m2, amb llevantades. La pluja en 24 hores més abundant del 2015 es va donar el 21 de març, amb 52 litres/m2.
- El mes més sec: el desembre amb només 0’7 litres/ m2, un mes que té una mitjana normal de pluges de 47 litres. L’anticicló de tot el desembre ens va apartar les perturbacions, amb unes pressions atmosfèriques a sobre nostre altíssimes durant tot el mes. També destaca el maig amb només 3’7 litres/m2 de pluja, sequíssim per ser el maig (la seva mitjana corrent és de 66 litres).
- En tot el 2015 van caure només 446’5 litres, un 29% per sota de la mitjana normal, que són 627 litres anuals.
meteorologia
El 2015 doncs el situem en el rànquing com el quart any més sec conegut a Espolla. Des de 1997 fins avui tenim totes les dades, i d’abans se n’han pogut recuperar ben poques de les moltes que hi havia: algunes dels anys ‘70 i ‘80 de les observacions de’n Jaume Comas i molt abans encara les dels anys ‘20 i ‘30 del col·legi a càrrec dels alumnes del mestre Àngel Costal. Els 4 anys més secs són:
2009, 355 litres/m2 2007, 399 litres/m2 1978, 421 litres/m2 (observacions de Jaume Comas) 2015, 447 litres/m2
neu
- 12 enfarinades/nevades a la serra de l’Albera, entre el gener i el març. No ha sigut un any de gaire neu a muntanya. Només destaquen dues nevades maques el 19 de gener i l’altra al 15 de març (les dues a una cota de 800 m d’alçada).
- 1 centímetre de neu al poble. Per contra va arribar a agafar la neu a Espolla mateix el 4 de febrer, tot va quedar blanc (un fet poc freqüent en la nostra alçada de 100 metres), i cap a 2 cm per sobre dels 150 metres de cota, al Ras per exemple. Vam tenir el típic “vent pluig”, però en forma de neu. Al mateix febrer en dos dies més va caure neu, però sense agafar al terra.
tempestes
- 32 dies amb tempesta, que s’acosten molt a la mitjana normal (35 dies). No ha sigut un any de grans tempestes a Espolla en concret, moltes ens han passat de resquitlló i no han descarregat grans quantitats. A destacar això sí la del 6 d’octubre amb 35 litres, força espectacular.
L’albera amb neu el 30 de gener i olivars i vinyes enfarinades a Espolla el 5 de febrer
De CALAMARSA només en vam tenir dos dies i només grans petits barrejats amb aigua: el 12 de juny i el 28 d’octubre.
tramuntana
- 103 dies sencers amb tramuntana en tot l’any (la mitjana anual són 97 dies). Els mesos amb major durada del vent han sigut el febrer (14 dies), un mes fred i ventós, després el maig (13 dies) i el gener (12 dies). Els mesos amb menor durada el desembre (només 0’7 dies), l’abril (6 dies) i l’octubre, agost i juny (7 dies cadascun). Destaca molt el desembre, que ha tingut un mínim històric de poca tramuntana, mai vist en aquell mes des que hi ha dades, el 1999. Contrasta amb el desembre del 2014, quan aquest vent va bufar durant 18 dies! - El cop màxim de tramuntana del 2015: 134 km/h el 22 de febrer. Destaca també la ventada del 15 de maig de 106 km/h, que va malmetre la vinya.
Dades estació d’ESPOLLA nºAE059 Servei Meteorològic de Catalunya i nº 0421E Agència Estatal de Meteorologia
Roger Geli Terradas
Cota sobre el nivell del mar 100m
- Per contra, ben allunyada de la tramuntana, la boira la vam tenir 12 dies en tot l’any, superant la mitjana anual de 9 dies.
LA VERNA 01/2016
41
la cova de la Verna excursió
Situada a França, a la regió d’Aquitània, a la ratlla fronterera entre Pau i Jaca, en el terme municipal de Isaba, hem trobat una altra VERNA. Es tracta d’una impressionant cova de roca calcària amb el nom de Pierre-Saint Martin, descoberta a l’any 1950. Té sis entrades naturals i una artificial, i una planta hidroelèctrica en el seu interior. És la més gran del món preparada per a ser visitada, amb una temperatura interior de 5º. Les dimensions: 250m. de diàmetre, 5 hectàrees de superfície i un volum de 3,6 mil·lions cúbics.
Té quatre “sales” en el seu interior: Treuthard, Accoce, Chevalier i la més impressionant per les seves dimensions: la VERNA. L’any 2003 un globus aeroestàtic Montgolfier amb quatre persones hi va fer un vol espectacular a l’interior de la cova.
Oloron-Sainte Marie
Sainte-Engrâce
Cova la Verna
Es comença a explorar en el segle XIX. I entre el 1950-56 l’enginyer Ferrand Ravier comença un estudi científic dels corrents hidrològics del massís Pierre-Saint Martin. En els anys 60 Michel Cabidoche registra 21 especies animals a la Verna, entre elles Aphaenops i Hydraphaenops.
Hi ha diferents fòrmules de visita per conéixer la cova: la “descobriment”, la “exploració”, la “aventura”, i la Verna a l’hivern. Està tancada del 15 de novembre a l’1 d’abril.
ÇA AN YA AN ESP
FR
LA VERNA 01/2016
42
Pau
Dades de la cova: coordenades 42º 58’ 40“ Nord, 0º 44’ 41” Oest Candanchú Canfranc-Estació
Podeu trobar més informació sobre aquesta cova, la seva història i les possibilitats de visita a l’adreça electrònica: www.laverna.fr. Martha Ros
Jaca
A dalt la “sala” la Verna, la més impressionant per les seves dimensions. A la dreta l’espectacular cascada interior.
la ratafia Aquests dies quan ja ha passat el solstici d’hivern, és quan la ratafia ha lligat, això vol dir que ha assolit el punt on totes les aromes s’han homogenitzat.
botànica
Però quan es prepara la ratafia?
Al bell punt del Solstici d’estiu és quan s’ha de preparar la ratafia, abans que les nous s’endureixin.
Com es prepara la ratafia?
De fòrmules n’hi pot haver tantes com combinacions d’ingredients, ben segur que cadascú té la seva, fins i tot hi pot haver una fòrmula per a cada any, també segons les dolències que es vulguin alleujar.
Es posen 5 nous verdes per cada litre d’esperit o d’anís dolç en un garrafó de vidre fosc, durant 40 dies a Sol i serena (en un lloc on de dia li toqui el Sol i de nit la serena) i es va remenant cada dia. Un cop transcorreguts aquests dies es pot filtrar, encara que hi la opció de no filtrar-la i aquella ratafia continua evolucionant, prenent diferents aromes.
Si la ratafia s’ha fet en base aiguardent, un cop passats els 40 dies, s’hi afegeix un almívar fet amb 100g de sucre per cada mig litre d’aigua i que afegirem per reduir la graduació de l’aiguardent.
Per exemple podem passar d’un alcohol de 65º a 35º afegint 100ml d’almívar per cada 100ml d’aiguardent.
Quins ingredients porta?
Podem fer ratafia d’herbes estomacals, per als refredats, per regular els cicles menstruals, per baixar la pressió, per pujar els ànims. Podem fer ratafia amb fruits silvestres, espècies, ... és un remei molt beneficiòs, sobretot a les sobretaules!!! Us donaré la recepta d’una ratafia estimulant que vaig fer aquest any:
Per a 1 litre d’esperit de vi de 65º, es rebaixa amb l’almívar fins a 35º, s’hi posen 5 nous verdes, matxucades, 7 brots de fonoll, un bon grapat de matafaluga, cinc grans d’anís estrellat, una culleradeta de comí en pols, un bon grapat de grans de cafè, una pastilla (12g) de xocolata ben negra, un canó de canyella, la pela d’una llimona, una taronja sencera tallada a trocets, un grapat de cireres, nou moscada ratllada, clau, pebre en gra, romaní, fulla d’olivera, fulles de melissa, farigola, un petit brot de ruda, alfàbrega, 3 fulles de llorer, un brot d’artemísia, cinc fulles de sàlvia, una flor de saüquer, 3 gemmes de pi i crec que no em deixo res. Ha quedat boníssima, ara ja està a punt, si passeu prop de casa meva us la puc deixar provar…
Cristina Viñas, Espolla a 2 de gener de 2016
43 LA VERNA 01/2016
La ratafia s’elabora a partir d’esperit de vi o d’anís. Tant si es fa d’una forma o de l’altra la clau de la preparació és macerar les nous verdes juntament amb les herbes, fruites...
La ratafia s’elabora a partir d’esperit de vi o d’anís. Tant si es fa d’una forma o de l’altra, la clau de la preparació és macerar les nous verdes juntament amb les herbes, fruites...
Oració al Crist de la tramontana Braços en creu damunt la pia fusta, Senyor, ampareu la closa i el sembrat doneu el vert exacte al nostre prat i mesureu la tramontana justa que eixugui l’herba i no espolsi el blat Carles Fages de Climent
A l’Empordà, la tramuntana va ser considerada una força higiènica i antiasmàtica, per la qual cosa fou divinitzada. Els vells deien: “Tramuntana fresca i sana. Ho atura tot: gèrmens, microbis, floridura, paràsits de tota mena”.
La publicació de la revista La Verna només és possible amb la col· laboració de totes les persones que ho desitgen. Qualsevol aportació (records, dibuixos, fotografies, poemes, receptes, comentaris...) serà sempre benvinguda. Només heu d’enviar el vostre escrit al mail: assoculturalafraternal@gmail.com, o bé per correu a l’adreça de l’Associació Cultural –Àngel Costal, 5 d’Espolla–.
L’equip de La Verna no comparteix necessàriament les opinions dels articles signats.