La primera guerra carlina a Cubelles

Malgrat centrar-se en les zones muntanyenques del Pirineu, Pre-Pirineu i els Ports, els carlins hostilitzaven poblacions allunyades de llurs bases logístiques. És en aquest context on es produiren diferents atacs contra Cubelles i els seus voltants els anys 1835 i 1836.

Les primeres accions armades a Cubelles Les primeres notícies de morts violentes a Cubelles d’ençà l’inici de la guerra foren el juny de 1835, amb la mort violenta de Joan Avinyó i Rosell, de vint-i-quatre anys d’edat, solter i natural de Cubelles, a les 23,15 hores del 28 de juny de 1835iv.

El segon mort fou Josep Brunet i Vivó, solter de vint-i-vuit anys i natural de Cubelles. La seva mort violenta tingué lloc a les tres de la matinada del 30 de juny de 1835. En ambdós casos els difunts van ser inspeccionats pel Tribunal de Justícia amb seu a Vilanova. Malgrat que les actes de defunció no esmenten els motius, l’hora de la mort encaixa amb les incursions nocturnes que les partides carlines duien a terme pel Penedès per a robar i saquejar, les quals sovint acabaven amb la mort del pagès o vilatà que se’n resistia o que es negava a allistar-se a les files revoltades.

Uns mesos més tard, el 19 d’octubre de 1835, es produí a Cubelles la tercera mort violenta de la contesa bèl·lica. Fou Ramon Prats i Bilbell, de quaranta anys i casat, qui morí de “mort violenta d’un tret de bala”v.

Els eclesiàstics patiren també les escomeses dels carlins. Així, el 6 de desembre de 1835, mossèn Jaume Roig, qui fou rector de la Parròquia de Santa Maria de Cubelles entre 1819 i 1836, abandonà la vila per a anar a Vilanova per a protegir-se dels atacs dels “ facciosos”, forma d’anomenar les milícies carlines, com es desprèn de la lletra adreçada al degà del Penedès poc després, el dia 1 de març de 1836: “El 6 del darrer desembre, a causa sens dubte de les actuals circumstàncies, el Reverend Cura Pàrroc en Jaume Roig, es va absentar d’aquesta i anà a fixar la seva residència dic domicili a Vilanova i Geltrú, on encara s’hi està: el dia 8 de l’esmentat mes de desembre s'hi presentà el prevere Llucià Quer a fi i efecte de regentar aquesta Parròquia, qui ho ha fet fins a l’actualitat, aquest també temerós de caure en mans dels facciosos s’ha absentat també ...”vi.

Com s’ha dit a la lletra anterior, el reverend que el substituí, mossèn Quer, també abandonà Cubelles per temor dels carlins. En una carta de 10 de febrer de 1836, mossèn Jaume Roig ho descrivia amb detalls: “... el reverend Llucià Quer, prevere, vicari que jo tenia regentant l’altra parròquia al meu càrrec (Cubelles), s’ha atemorit i ha deixat avui mateix la precisada parròquia sense aliment espiritual: i trobant-me actualment en les actuals circumstàncies sense esperances de poder trobar qui em substitueixi en el meu altre encàrrec en un tan manifest i imminent risc de perdre la vida.”vii De la mateixa manera, el 3 de febrer de 1836, una partida de carlins segrestà el vicari de Cunit, depenent de la Parròquia de Cubelles, com denunciava mossèn Jaume Roig en la mateixa carta de 10 de febrer de 1836 on deia: “Amb motiu d’haver-se, els de la muntanya al tard del dia 3 de l’actual, endut el reverend Nicolau Lluch, prevere i vicari de Cunit, sufragània de la Parròquia de Cubelles, distant tres quarts d’hora d’aquesta matriu; ...”viii.

El clima d’inseguretat era palès i el 15 de febrer de 1836 moria assassinat als quinze anys d’edat Isidre Gatell i Gassó, natural de Cubelles.