Page 1

EL SEGLE XVII A CUBELLES La pesta a Cubelles entre 1651 i 1654 Durant la Guerra de Secessió el país va viure de forma molt extrema penúries polítiques, econòmiques i socials. En aquest context destacà una malaltia que es va abraonar sobre la població mal nodrida pels efectes de la contesa bèl·lica, la pesta bubònica. Transmesa per les puces que portaven les rates, els símptomes de la malaltia eren l’aparició de bubons a l’engonal, el coll i les aixelles, per on supurava sang i pus. La taxa de mortalitat era molt elevada, d’entre el 30 i el 75 per cent dels afectats. La malaltia s’havia iniciat al nord d’Àfrica i s’havia estès pel sud de la Península Ibèrica a partir de 1647. L’11 de juny de 1649, els jurats o regidors cubellencs reberen les primeres notícies de la greu epidèmia que s’acostava i així ho manifestaven al llibre d’actes: “Reben notificació de l’inici dels contagis en los Regnes de València, Castella i Aragó i Marsella en França”1. De seguida es començaren a prendre les primeres mesures, com instar la població a fer la nona amb molta puntualitat sota pena de vint sous. La pesta avançava no obstant molt ràpid, i la primavera de 1650 moriren els primers infestats a Tortosa. De fet, el 26 de març de 1650 va morir el primer habitant de Calafell2. El febrer de 1651 ja es produïren les primeres defuncions a la capital. Cal destacar com les decisions dels jurats cubellencs disminuïren els efectes devastadors de la pesta. El 16 d’abril de 1651 el consell municipal decidia: “... que per a la conservació de la salut dels naturals i de totes les persones és forçós fer treure tots els aixerris (excrements de bens) o femers que estan en lo clos del Castell i clos de la Vila”3. El mateix dia s’ordenà de construir una trinxera al voltant del poble per a evitar l’entrada de forasters, s’obligà a tancar el bestiar fora del poble i es feren matar tots els gossos de la vila o tenir-los sempre fermats a casa. Qualsevol ciutadà que se’n trobés un pel carrer podria sacrificar-lo: “... i tinga poder qualsevol persona de matar lo gos de l’altra sense demanar-li greuge algun”4. Els jurats continuaven essent molt gelosos en les mesures de prevenció de la malaltia infecciosa. El 15 de desembre de 1652, el jurat Bartomeu Cona instà a tornar a tancar les trinxeres “per lo greu perill en que està la present vila per temor del contagi”.


La descripció més fidel dels efectes de la pesta a Cubelles la va fer mossèn Avinyó a la seva Història de Cubelles: “El Rector, tenia una germana anomenada Francesca, casada amb Joan Martí, pagès, habitants a la Casa de la Creu (avui can Nadal), durant la pesta que sofrí aquest poble els anys 1651 a 1654, morí aquesta Francesca, segons la partida d’òbit que diu: «Als 8 de febrer (de 1652) al tard morí de contagi Francisca Martí de la Creu germana del Rector no rebé sagraments per causa que los Jurats tancaren el Rector i tots los de sa casa dins la Rectoria. La sepultaren davant la porta del celler prop una figuereta blanca de la Casa de la Creu»”5. La pesta s’abraonà especialment contra la vila el 1653. Al llibre d’òbits del mes de febrer podem llegir tres nous difunts per contagi: “Dilluns el 3 de febrer de 1653 en la capella de Sant Pere (segurament al Priorat de Sant Pere) fent allí purgatori de contagi, morí Bartomeu Dela estranger i pagès habitant de dita vila ha fet testament en la present rectoria ... Al qual són mortes de contagi dues filles la una Àngela i l’altra Caterina, totes de contagi d’edat pueril”. “El 9 de febrer de 1653 a la mota de Sant Pere morí de contagi Ponç Serra, fill de dit Serra de Cunit”. L’onze de febrer de 1653 continuava la malaltia causant estralls i condicionant el dia a dia de la vida dels cubellencs. L’historiador Albert Virella esmenta un fet esdevingut amb el batlle de Cubelles, Vilanova i Geltrú, el cubellenc Magí Almirall: “Evitant l’aplegar el poble en locals tancats, el dia 11 de febrer de 1653 es convocà un consell general a la Plaça Major de Vilanova. Entre les moltes coses que es deliberaren hi trobem la referència al batlle triat per a aquell trienni, que era Magí Almirall, de Cubelles. Textualment llegim: «el batlle Almirall és absentat de Vilanova per raó del mal de la pesta». Així i tot el dit batlle assistí el 25 de març a un consell general celebrat al Padró6, lloc que era fora dels murs de la vila. A partir del mes de juny del dit any, el batlle Almirall sovintejà més les seves estades a Vilanova, perquè la virulència de la malaltia semblava disminuir de manera que acabà el seu període sense més incidents”7. L’actuació decidida dels jurats cubellencs i la poca incidència de la malaltia a la vila provocà l’arribada de diferents persones procedents de Vilanova que vindrien fugint de la pesta. Les evidències són diverses. Als llibres de batejos hi trobem: “El dia 27 de gener de 1653 ... fill legítim i natural de Pere Romeu de Vilanova habitant de Cubelles per causa de contagi ...”8. “El dia dos de febrer de 1653 ... fill legítim i natural d’Andreu Bordas teixidor de Vilanova habitant en Cubelles per causa de contagi ...”9. Els llibres de defuncions corroboren aquesta teoria: “El 23 de juny (de 1653) a Cubelles fou sepultada una filla de tendre edat de Miquel Miró de Vilanova, refugiat a Santa Llúcia per fugir del contagi ...”10.


El pare Antoni Garí, cronista vilanoví, resumí els estralls de la pesta a Cubelles: “la vila de Cubelles li deu al rigor dels Jurats que ordenaren tancar les cases dels empestats, el fet de no haver-se propagat i no morir més de 5 o 6 persones”. Es calcula que va morir prop del 20 per cent de la població catalana. L’historiador català Jordi Nadal va escriure sobre els efectes de la pesta bubònica: “La pesta endarrerí per espai de mig segle l’evolució demogràfica del Principat. No és massa agosarat estimar les pèrdues en una cinquena part de tots els seus pobladors. Per suposat, mai, des de la pesta negra de mitjans segle XIV, havia tingut lloc una catàstrofe semblant”11. Les mesures preventives i la millora de la higiene de la població van fer remetre els efectes de la pesta. L’actuació decidida dels jurats va salvar moltes vides al nostre poble.


1

Llibre d’Actes del Consell de la Vila. Arxiu Parroquial de Cubelles. Jurado Carrasqueño, Sílvia. Petita aproximació històrica a la immigració francesa i occitana a la vila de Cubelles (15981660). Anuari 2005 del Grup d’Estudis Cubellencs, pàg. 20. 3 Llibre d’Actes del Consell de la Vila. Arxiu Parroquial de Cubelles. 4 Llibre d’Actes del Consell de la Vila. Arxiu Parroquial de Cubelles. 5 Història de Cubelles, de mossèn Avinyó, pàgina 112. Ajuntament de Cubelles 1993. 6 Partida situada fora murs de la Geltrú, a l’actual barri del Tacó, segons Vicenç Carbonell i Virilla, a “Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú”, de l’Institut d’Estudis Penedesencs, 2001, pàg. 157. 7 Virella i Bloda, Albert. El terme de Cubelles a través del temps. Ajuntament de Cubelles 1992. Pàg. 58. 8 Arxiu Parroquial de Cubelles. Llibres de batejos. Bateig de Bernat Romeu. 9 Arxiu Parroquial de Cubelles. Llibres de batejos. Bateig de Joan Bordas. 10 Arxiu Parroquial de Cubelles. Llibres de defuncions. 11 Jordi Nadal. La población española (siglos XVI a XX). 1966. 2

La pesta bubònica del s. XVII a Cubelles  

Article escrit per Xavier Martínez i Roig

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you