EDITORIAL L’ALTERNATIVA: DECRÉIXER
Muntanyes de carbó al Port de Tarragona per a producció elèctrica. Foto Màrius Castellví Gavaldà
La passada cimera sobre el clima de Glasgow, també anomenada COP26, ha decebut a tothom. L’expressió “Bla, bla, bla” de la “nostra Caravel·la” Greta Thunberg -bé, ara potser ja és trucaire-, ha donat una imatge molt clara del que han estat els acords a què han arribat els estats participants. No descarbonització a curt termini, no compensar prou els països pobres, no reduir la producció càrnica, pocs compromisos en impulsar decididament les energies renovables...; en definitiva, no fer prou per aturar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle causants del canvi climàtic. Els científics ens ho estan dient cada dia: o parem i canviem el nostre mode de vida, o molta gent del nostre planeta ho passarà malament, i no seran precisament els habitants dels països més rics.
créixer fins a l’infinit. El planeta Les organitzacions ecologistes ens ho diu cada dia. i de solidaritat fa temps que reflexionen sobre la relació entre Ara ve Nadal, l’època de la el consumisme descontrolat i la borratxera consumista. Molts ja crisi climàtica. Per un cantó, les estem preparant la carta als Reis grans multinacionals pressionen i els grans àpats. Els contenidors els estats per a què els canvis d’escombraries, del cartró i siguin els mínims. Amenacen del plàstic, a petar després de amb desastres econòmics i més les festes, tenen una imatge atur. Els sistemes de producció equivalent en una muntanya de “bruta” del sector energètic, de carbó que s’afegeix a l’atmosfera. l’automoció, de l’alimentació, del tèxtil..., tenen una relació Hi ha alternatives? Segur. En directa amb el problema. Sense línia d’aquesta reflexió hi ha un anar més lluny, a Tarragona en corrent de pensament polític, tenim una mostra ben visible econòmic i social anomenat al nostre port: muntanyes de “Decreixement”, que diu: “No carbó destinades a les centrals és possible el creixement per a producció elèctrica. Com econòmic continu en un planeta us heu quedat?! Per un altre limitat”. Sembla obvi, oi? No banda, els nostres hàbits com és un pensament negatiu, a consumidors i les nostres sinó necessari, quan estem decisions diàries i individuals superant els límits ambientals. també tenen conseqüències. En essència, ens diu que calen Hem de reflexionar-hi. Cal tenir menys béns i més llaços socials cotxe propi, cal menjar carn i natura. cada dia, cal canviar de roba cada temporada...; cal tant Hi hem de pensar. malbaratament? No podem 3
